Número 124 - PVP:3’50 € any XXXIè - GENER / FEBRER /MARÇ ...hem trobat la força i reunit les condicions per crear la nostra pròpia cursa, la Cames de Ferro al Puigsacalm (CdF),

CAMES DE FERRO AL PUIGSACALM,corre amb nosaltres

per alimentar l'esperança

Número 124 - PVP: 3’50 € any XXXIè - GENER / FEBRER / MARÇ del 2015

EL PERSONATGE:LA MARIADE CAN CALET

SORTIDA AL MONTSANT

EN RECORD D’ANTONIM. BADIA I MARGARIT

DES DEL PUIGSACALM...AMB LA MIRADA ALA SERRA

OFICIS I ESTABLIMENTS...

LA BARBERIADE CAN PORTILS

Amb el suport de:

Circular Social del Grup Excursionista Culturali Alpinista de Sant Esteve d’en BasAdherit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)l’any 1984

Núm. 124 - Any XXXIèGener / Febrer / Març del 2015

PVP: 3’50 €

CONSELL DE REDACCIÓ:

President GECASergi Plana

VOCAL REVISTA:Pere Gelis Torró

REDACTORS I COORDINACIÓ:Sergi PlanaRamon PuigvertJoan PujolriuLaia MartíAlícia CaritgAnna Bach

EDITA I PUBLICA:GECA17176 Sant Esteve d’en Basc/ Sant Josep, 3www.geca.cate-mail: [email protected]

Impressió:IMPREMTA PAGÈSC/ Can Planes Paratge s/n - 17160 Anglèswww.impremtapages.com - e-mail: [email protected]

Maqueta i disseny inicial:GELIS DISSENYADORS, S.L.Ctra. Sta. Coloma, 35 - 17800 Olotwww.igelis.com - e-mail: [email protected]òsit legal: GI-484/97

Maquetació i disseny:ROGER, S.L.Av. Marignane, 26, baixos - 17600 Figuereswww.roger.es - e-mail: [email protected]

El cost del PUIGSACALM per als socis del GECA estàinclòs en la quota social.El GECA edita i publica PUIGSACALM en edició tri-mestral.El Pòrtic de PUIGSACALM expressa i reflecteix l’opi-nió, la línia i les inquietuds de l’entitat i el consell deredacció de la revista.Els escrits, els articles i les opinions expressades aPUIGSACALM són responsabilitat única i exclusivadels seus autors.

El GECA autoritza la reproducció dels articles amb lacondició que s’esmenti la procedència de l’autor.

SUMARIPÒRTICper Sergi Plana

DES DEL PUIGSACALM ESTANT...AMB LA MIRADA A LA SERRAper Joaquim Estadella Dou

OFICIS I ESTABLIMENTS ANTICSDE SANT ESTEVE D’EN BASLA BARBERIA DE CAN PORTILSper Alícia Caritg

EL PERSONATGELA MARIA DE CAN CALETper Laia Martí

CAMES DE FERRO AL PUIGSACALMper Pere Gelis

EN RECORD D’ANTONI M. BADIAI MARGARITper Ramon Puigvert

SECCIÓ MAINADASORTIDA NOCTURA A BATETper Ferran Cortés Colomei Iona Pujol Sala

SECCIÓ MUNTANYASORTIDA A LA SERRADE MONTSANTper Bettina Martínez Bonde-Petersen

FITXES DE LES SORTIDESQUART TRIMESTRE 2014per Joan Teixidor

SOCIALS

SORTIDES SOCIALS

3

4

6

12

18

22

26

28

30

32

33

Foto portada: Corredors damunt la serradels Llancers amb el massís del Puigsacalmdarrere. Foto: P. Gelis

Sortida conjunta amb el CEO a la serra de Montsant

Antoni M. Badia i la seva esposa en l'època en quèestiuejaven a en Bas

Un dels molts pilons de cotxes que hi ha a la Serra

La Maria de Can Calet

PUIG

SACA

LM12

4

3

PÒRTICequip de metges i investigadors treballant a l’Hospital de laVall d’Hebron.En síntesi, el GECA hi posa el temps i l’esforç humà, Noelfinança la cursa, i la recaptació anirà en forma de donatiu a laFundació A. Bosch. Una gran fórmula per donar a conèixer elGECA i A. Bosch més enllà de les nostres contrades, fer atrac-tiva la cursa i gaudir del magnífic recorregut que hem prepa-rat (vegeu les pàgines centrals).Una novetat també d’aquest any que entrem és que la nostramarxa més famosa, la Lletissonada, no es queda enrere enaquesta manera de fer, i també s’apunta que una part de lainscripció anirà en forma de donatiu a Càritas(2) una entitatsocial que ajuda, dóna eines i suport a persones, amb dificul-tats econòmiques, per tirar endavant.Totes aquestes novetats sacsegen tots els estaments delGECA i hem d’aprofitar aquest moviment per fer-nos forts iactualitzar-nos. Per un costat s’està formant un grup nou dejoves, que aquests haurien de ser els nous relleus; en pocsdies tindrem activa la nova pàgina web, amb una configuraciósimilar a l’anterior però més moderna i atractiva, amb apar-tats específics per a la CdF i la Lletissonada i, com a estrellade la pàgina, hi tenim el calendari, una eina útil i ràpida per aveure les activitats que anem fent dia a dia. Aquest 2015també hem entrat de cap a les xarxes socials; s’ha creatcompte al Twitter amb nom @GECA_84, compte d’Instagram,GECA_84, i també estem dins la xarxa social més coneguda,el Facebook. Esperem que ara ningú ens pugui dir que noestava informat de les sortides.I ara ve la petició del president a tots els socis per a aquestany nou.Tothom que disposi de temps i ens el vulgueu donar, i tant si ésel primer diumenge de maig com sobretot l’últim, ja que en seruna cursa nova encara tenim dèficit de gent, us necessitem pera donar-nos un cop de mà en controls, passos de carreteres,esmorzar, inscripcions, marcar camins, etc.M’agradaria que féssiu el vostre propi grup de persones i queaquell dia no només haguéssiu d’anar a “treballar” per alGECA, sinó que m’agradaria que per a vosaltres fos un diainoblidable perquè haguéssiu pogut fer la vostra pròpia festadins la cursa amb el vostre grup de gent. I si voleu venir a ani-mar, hi sou benvinguts.A més, en aquest 2015, també participem en l’organitzaciód'unes jornades de cinema de muntanya. Durant dos caps desetmana de febrer es projectaran, a Olot, les pel·lícules gua-nyadores del prestigiós festival de cinema de muntanya deTorelló. En aquesta iniciativa, el GECA hi participa des dels seusinicis i vol aconseguir, amb el temps, un cicle propi de cinemade muntanya a la Garrotxa. Trobareu tota la informació sobreaquest esdeveniment a la pàgina 11 d'aquest PUIGSACALM.Prepareu-vos que el 2015 serà un any de novetats, cursanova, patrocinador, feines noves, xarxes socials, web. Javeieu, moltes novetats, avanços i arranjaments, tot i queaquest any no és any electoral per al GECA, sí que ho és perals ajuntaments i a veure si això ens ajuda perquè se’nsescolti una mica més i puguem assolir acords econòmics pelsdeutes endarrerits.El 2015 serà un any de volada i esperem que sigui d’altura iens hàgim d’agafar fort.El meu màxim desig per a aquest nou any és donar temps a lagent que no en té. Bon any a tots.

És conegut per tothom que el GECA està creat com una entitatsocial, una entitat dels socis i per als socis, i que ens confi-gura com a grup, gestionat al cent per cent per personesentregades i que fa la feina de forma voluntària, altruista isense exigir res a canvi. Aquest és el gran tresor que tenim.Particularment, de més jove, si em donaven a escollir entreeuros o temps, sempre triava la primera opció. Actualment,amb els euros es fan moltes coses, però amb el temps infini-tament més, ja només, si ho pensem, amb temps podem fermolts euros, però amb els euros no podem fer temps... peròara no vull parlar de temes econòmics, sinó que, després dela salut i la família, el més important és el temps. I segur quemolts de vosaltres també heu arribat a la mateixa conclusió:el temps ho és tot, tot i més.El voluntarietat no és res més que un regal que fa una persona,una empresa o una entitat cap a una altra en forma de temps.Uns, els monitors, ho fan portant mainada a caminar, els cui-ners fan el menjar quan fem una festa, d’altres passen hores ihores davant de l’ordinador per gestionar llicències, socis,web, xarxes socials, revista, etc. i alguns configuren, pensen iideen sortides perquè la resta pugui anar d’excursió.Actualment, en el GECA, la unitat del temps és particular, i vaper coses particulars, o sigui, que fins ara hem gestionat eltemps dels voluntaris en fer coses per a l’entitat i actes per alpoble, com el foc de St. Joan i l’11 de Setembre, però volem ferun petit pas i anar una mica més enllà: volem promoure unnou nivell de voluntariat. Tots sabem que les ajudes socialsprovinents de l’estat són poques o nul·les, i que tothominnova i busca maneres noves per poder ajudar els més neces-sitats o desfavorits. El GECA –una petita entitat sustentada persocis, col·laboradors i per la Lletissonada– no té poder econò-mic suficient per a fer donatius a entitats externes, però síque, en el GECA tenim valor humà, amb moltes ganes d’aju-dar-nos i de regalar-nos temps per a poder-lo convertir envalor econòmic i poder ajudar en forma de donatiu.Complicat, molt, però la idea és invertir una part del temps,que ens regaleu, en produir un benefici, en forma d’inscripciói nosaltres en donarem una part a entitats socials.Aquest 2015 el GECA farà trontollar la Garrotxa i més enllà,vinga, us ho explico...L’excursionisme, en el nostre país, sempre ha estat un movi-ment social i cultural molt important. Però no podem quedar-nos enrere en el gran rebrot que viu l’excursionisme portat al’extrem en forma de cursa de muntanya. El 2008, desprésd’un intent fallit de seguir fent la cursa de muntanya ambnom de Bas Extrem, vam col·laborar, fins a l’última edició, enla Puigsacalm extrem, creada i gestionada per Diedre. Avuihem trobat la força i reunit les condicions per crear la nostrapròpia cursa, la Cames de Ferro al Puigsacalm (CdF), unacursa que el pròxim 31 de maig ha de portar corredors d’arreudel territori a gaudir de la vall d’en Bas. Una idea que entre enPere, en Francesc, en Juve, la Laura, la Pilar, i jo perseguíemdes de feia molts anys. Ho havíem intentat de totes maneres,però el problema més gran sempre era el mateix, el de finan-çament. Finalment, s’ha aconseguit un patrocinador, Noel Ali-mentaria SAU, i a partir d’aquí tot ha estat molt més senzill.En aquests moments tenim un grup nombrós de gent jove,entregada a l’entitat i amb moltes ganes de tirar endavantaquest nou projecte, esperonats per una gran causa, que ésla que persegueix la Fundació A. Bosch (1) que recerca iinvestiga per a trobar solucions mèdiques, principalmentper a la lluita contra el càncer infantil, i que manté actiu un

Sergi Plana i Planagumà[email protected]

(1) http://www.noel.es/ca/responsabilitat-social/fundacio-a-bosch(2) http://www.caritasgirona.cat/garrotxa

PUIG

SACA

LM12

4

4

E...En aquest

número, prenem elrelleu uns veïnsdel sector de laSerra per posar

l’atenció alpolígon industrial i

al seu entorn...

...aquesta empresaocupa cada cop

més espai per a laseva activitat fora

de la sevaparcel·la...

cos de la Serra, que semblen estar fora de totcontrol per part de les administracions que sen’haurien de fer càrrec. Tot plegat mostra unaenorme deixadesa i una falta de respecte tantper als veïns com per a l’entorn. La nostra preo-cupació era evident: que aquesta tendència crei-xent afectés també ara a la Serra, una finca pre-sidida per un mas de reconegut valor històric ipaisatgístic, envoltada de prats i boscos. Alhora,una serra que separa el polígon industrial d’unazona veïnal, rústica.Vam expressar aquesta preocupació als agentsrurals –i aquests a l’ajuntament d’en Bas– quanes va iniciar una tala d’arbres entorn dels prats,al costat del torrent, a principis de juliol. Caltenir present que, com és natural, al voltant deltorrent hi ha arbres de gran port i envergadura–roures pènol, freixes, pollancres, etc. Ens vandir que tot estava en ordre i que no ens havíemde preocupar, que allà no hi veuríem mai cotxes.Més tard, durant el mes d’agost, es va obrir unnou accés fins a la casa des d’aquests mateixosprats i es va pavimentar juntament amb el camípúblic que hi porta. Finalment, a finals desetembre, ens vam trobar amb què els prats vanser substituïts per un gran circuit de terra.Va ser llavors, quan el mal ja estava fet, que ambles noves queixes per part dels veïns vam des-cobrir que el propietari no havia sol·licitat elspermisos pertinents perquè no se li haurien con-cedit, perquè totes aquestes actuacions van encontra de la normativa urbanística municipalque qualifica aquest sòl d’interès ecològic i pai-satgístic de preservació. Llavors ens vam assa-

DES DEL PUIGSACALM ESTANT...

Amb la mirada a la Serra

n el darrer número d’aquesta revista, Pere Gelisparlava en aquesta mateixa pàgina dels temesque preocupen la gent d’en Bas i posava l’aten-ció al Centre de dia/Geriàtric. En aquestnúmero, prenem el relleu uns veïns del sector dela Serra per posar l’atenció al polígon industriali al seu entorn, que d’un temps ençà ens té méspreocupats de l’habitual.Aquesta preocupació va començar a principisd’estiu, en assabentar-nos de la compra de laSerra per part del propietari d’Inter-car Bas,l’empresa de desballestament de vehicles delpolígon de la Serra. Ja fa uns anys que aquestaempresa ocupa cada cop més espai per a la sevaactivitat fora de la seva parcel·la: als carrers delpolígon i en espais del bosc de la Serra al vol-tant del polígon. Espais que ocupa il·legalmentamb cotxes que causen molèsties a les empre-ses del polígon, i espais en zona rústica, als bos-

Cotxes d'Inter-car a la Serra.

Als prats de sobre la masia es va fer un circuit, i els de sota es van omplir de cotxes.

PUIG

SACA

LM12

4

5

ment. Recomanem a tots els veïns de SantEsteve i de la resta de la vall que facin unaullada al web laserravalldenbas.wordpress.com,on podran veure més fotos dels cotxes al bosc,als carrers del polígon i a la Serra; fotos de laSerra abans i després de les obres il·legals, aixícom les instàncies presentades, acompanyadesd’altres documents i d’un recull de notícies.I tot plegat ho hem volgut explicar per diversesraons. Principalment perquè, massa sovint, si noalcem la veu, no som escoltats. Si no enshaguéssim queixat com ho hem fet, potser avuija tindríem motos donant voltes al circuit de laSerra. Amb el silenci dels veïns i el silenci del’administració tot és possible. I tot i ser un temaque afecta directament a uns pocs, creiem queInter-car Bas dóna una imatge pèssima al polí-gon de la Serra, una imatge vergonyosa que nomereix el polígon ni mereixen els veïns de la Valld’en Bas. Perquè no estem parlant només demolèsties a veïns i empreses confrontants, par-lem també de greus agressions a l’entorn natu-ral i a una masia que està inclosa en el Catàlegde Béns de la Vall d’en Bas. Si volem que aixòcanviï, no podem seguir desviant la mirada d’a-quest racó de la vall que és la Serra.I per últim, però no menys important, perquèvolem denunciar tot allò que no s’ha fet bé, tantper part de l’empresa en qüestió com per partde l’ajuntament. No estem parlant d’errors pun-tuals, sinó de dinàmiques que es repeteixen i esperpetuen en tots dos casos. És a les mans del’ajuntament posar-hi fi, sens dubte, no valenexcuses.Volem donar les gràcies a tots els que d’algunamanera o altra ens han donat suport, especial-ment des d’aquí al Grup Excursionista Cultural iAlpinista de Sant Esteve d’en Bas.Més informació a:

laserravalldenbas.wordpress.com(web creat pels veïns de la Serra)

anegarrotxa.wordpress.com(web de l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa)

Joaquim Estadella Dou(Can Dou - La Serra)

...als veïns de laSerra enspreocupa

l’activitat del’empresa

Inter-car, que creixsense control,

sense mesura...

...perquè no estemparlant només demolèsties a veïns i

empresesconfrontants,

parlem també degreus agressions al’entorn natural...

bentar dels plans que tenia el nou propietari pera la Serra: obrir una escola de pilots amb unapista d’entrenament per a motos i cotxes.Arribats a aquest punt, la nostra preocupacióencara es va fer més gran –i també la nostra empi-pada. Des de l’ajuntament se’ns va dir que no s’hipodia fer res si no presentàvem una instància perescrit, que tot això no era competència seva sinódels rurals, i que aquestes actuacions es podienlegalitzar amb un Pla Especial que modifiqués elPOUM. Fins i tot se’ns va dir que no tenien perquè avisar-nos, que estiguéssim al cas del DOGCper presentar al·legacions. I, encara més, ens vandir que tampoc podien fer res amb els cotxes queocupen la via pública al polígon, ni amb els cot-xes que Inter-car Bas té fora la seva parcel·la, enzona verda.Evidentment, vam presentar la instància, peròveient la postura adoptada per l’ajuntament noens vam quedar de braços plegats. Vam avisarde nou els agents rurals i aquesta vegada tambéa Seprona. Vam presentar instàncies –perquèquedés constància– a tots els organismes com-petents i vam posar-ne al corrent l‘AgrupacióNaturalista i Ecologista de la Garrotxa, al GECA ia altres entitats de la comarca. També s’hi vaninteressar els regidors d’esquerra. Vam publicarun web per fer-ne difusió i alguns mitjans digi-tals es van preocupar pel tema i van publicarnotícies al respecte. Arran d’això, l’alcalde varespondre públicament a través d’elgarrotxí.catdient que de circuit res de res, que es restaura-rien els prats, que no es modificaria el POUM ique no veuríem més cotxes a la Serra.Faltarà veure com es restaurarà la zona afec-tada, si es retirarà la càmera de videovigilànciaque es va instal·lar sense permís i els cadenatsque impedeixen el pas pels camins. Però no estracta només del circuit i els camins, tornem al’inici: als veïns de la Serra ens preocupa l’acti-vitat de l’empresa Inter-car, que creix sense con-trol, sense mesura, irrespectuosament.No sabem realment com acabarà tot plegat,nosaltres hem volgut explicar com va començar,que diu molt d’Inter-car i diu molt de l’ajunta-

Revolts del circuit que havia de servir d'entrena-ment per a l'escola de pilots, al costat del torrent.

Zona verda del polígon que 'separa' Inter-car de la Serra.

E

PUIG

SACA

LM12

4

6

n Joan Portils Riera va aprendre l’ofici debarber a can Joan “Sabater” quan va arri-bar de la guerra pels volts de l’any 1941.Compaginava la feina, els dimecres alvespre, dissabtes a la tarda i diumengesal matí, amb la de recader a l’Anònima,on s’encarregava de repartir paquetsamb el carro i el matxo.Casat amb la Teresina de can Raspau, ini-cia una nova etapa on deixa la feina del’Anònima per a començar a fer de paletaamb en Manalot d’Olot. El 1950, decideixdeixar de fer de barber a Can Joan “Saba-ter ” per obrir la seva pròpia barberia alsbaixos de Can Portils, amb l’entrada pelcarrer de Sant Josep d’en Bas. Feia uns 36metres quadrats, suficients per encabir, amà dreta, un banc on s’esperaven elsclients, un paraigüer a l’esquerra de laporta, i un rentamans al fons de la sala ial costat de la porta d’entrada a la cuinade la casa. La distribució es completavaamb tres butaques amb els seus respec-

La barberia de Can PortilsOFICIS I ESTABLIMENTS ANTICS DE SANT ESTEVE D'EN BAS

LLa globalització és un fenomen amb coses positives icoses negatives. De determinar-les i analitzar-les, ja sen’encarreguen els sociòlegs. Si agafem la lupa i fixem lamirada en un territori concret, ens serà fàcil afirmar que laglobalització se n’ha endut pel davant institucions socialsde primer ordre, i més si la zona afectada és un col·lectiude poc més de 3.000 habitants, fraccionat en poblesencara més petits, com la Vall d’en Bas. Els negocis petits,capitanejats per un professional adoctrinat des de petitper algun altre membre de la mateixa família i experimen-tat per la categoria laboral subliminar de l’aprenent, sónuna de les víctimes principals del món globalitzat. Nego-cis per guanyar-s’hi la vida, negocis on el caliu de la família era la clau, negocis d’una artesania exquisida,negocis que són un oasi on els clients la fan petar i deixencabòries o es posen al dia de la revista del cor particularque és cada poble...És el cas, per exemple, del protagonista dels antics oficisd’en Bas d’aquest número del PUIGSACALM: la barberiade Can Portils. I és que, aquesta barberia, no només oferia als seusclients un bon tall de cabells o un afaitat genuí, sinó quetambé –i, per a molts, sobretot– obria les seves portes pera passar una estona amb els companys i veïns i, evident-ment, compartir confidències i anècdotes, històries i esde-veniments del poble.Política antifranquista, futbol i dones eren alguns delstemes de conversa. En aquest número i després de fer-lapetar i xalar una bona estona amb en Joan Portils Feixas,recuperarem part d’aquestes històries, unes històries, sivoleu, en lletra petita, que també podrien figurar al costatde les que s’escriuen en lletra d’impremta. Són històriesviscudes i explicades per en Joan

Alícia Caritg

7

PUIG

SACA

LM 1

24

...En Joan PortilsFeixas va créixer a

la barberia i,evidentment, de

molt petit vaaprendre l’ofici...

...va començar aaprendre a tallaramb navalla i a

assecar ambassecador de mà,

d’acord amb lamoda de cada

època...

tius miralls i prestatgeries amb el sabó,els massatges, la pedra per afilar, lesnavalles, els raspalls i les pintes i lamàquina de tallar cabells.“Amb la misèria que hi havia en aquellstemps, la barberia era un sobresou, nomolt gros, però sí que ajudava”.“El meu pare va començar tot sol obrintels dissabtes de les 3 de la tarda a la 1 dela matinada, els diumenges de les 7 delmatí a les 3 de la tarda, i els dimecres deles 7 de la tarda a les 12 de la nit. Va estaroberta durant 20 anys i van passar percasa, a treballar, l’Agustí de ca l’Antina,en Soler (pare del jugador de futbol) i enGuillem de la Bòbila, entre altres”.En Joan Portils Feixas va créixer a la bar-beria i, evidentment, de molt petit vaaprendre l’ofici. Primerament d’aprenentdel seu pare, però després ja de formamés professional tallant amb navalla iassecant amb assecador de mà: “Vaigcomençar quan tenia 7 o 8 anys. El pare

em feia remullar la barba del client; dinsd’un pot de ferro hi posava aigua calentai sabó i amb la brotxa remullava la barba.Vaig començar a afaitar al cap de poctemps i sempre ho feia amb clients quetenien poc pèl. El pare tenia por que elspogués fer mal. El pas següent d’aquestaprenentatge va ser passar la màquinade tallar cabells i, finalment, el tall ambtisores”.

En Joan Portils va fer de barber fins queva tenir trenta anys i, tal com feia el seupare, va compaginar aquest ofici ambaltres feines. No en va tenir prou de veureel mestre treballant, sinó que, quan vapoder, va començar a aprendre a tallaramb navalla i a assecar amb assecadorde mà, d’acord amb la moda de cadaèpoca: “Cada dilluns anava al local del’escola de perruqueria situat a sobre delcinema Colon. Allà aprenia la novetat delmoment: el tall en navalla i l’assecat ambassecador de mà. Era imprescindible, pera poder participar en les classes, portarun model. Habitualment hi anava amb enQuel de can Tista perquè, no només era el

A l’esquerra de la fotografia, en Joan i la Teresina.

Any 1977. Rebut del “ Gremio Sindical Provincial de Peluquerías para Caballeros”. En JoanPortils Riera pagava anualment una quota de 600 pessetes per a pertànyer al gremi i, així,poder assistir als cursos que feien a Olot per aprendre a pentinar i tallar.

PUIG

SACA

LM 1

24

8

...hi havia gentmolt peculiar quepassava per Can

Portils i que,evidentment,

formen part delsmeus records...

...històries iacudits amb els decan Verdaguer, enGustí, en Creus; en

Jep de can Bora,en Quel de can

Tista, els de canQuim...

8

meu veí i parent, sinó perquè tenia un capde molt bon tallar. Tenia molt de cabell i,per poc que li fessis, sempre li quedavamolt bé”.

El caliu de la barberiaLa nostàlgia d’aquell temps es reflecteixen la mirada d’en Joan i, ràpidament, elsseus llavis dibuixen un ampli somriure ones barregen la picardia i l’enyorança. Per-què com molt bé diu: “A la barberia hihavia caliu: hi havia gent molt peculiarque passava per Can Portils i que, evi-dentment, formen part dels meusrecords. La barberia era mig cafè. Elshomes sempre eren allà a fora el carrerper fer tertúlia. Hi eren tant si es tallavenels cabells com si no”.

“Explicàvem històries i acudits amb elsde can Verdaguer, en Gustí, en Creus; enJep de can Bora, en Quel de can Tista, elsde can Quim... un merder de gent bestial.Hi havia molt d’ambient!”

D’exemples d’aquest caliu n’hi ha molts,però amb en Joan hem escollit aquellsmés característics i divertits; aquells queformen part de la seva joventut i que harecordat amb molta tendresa i respecte.

La barberia de Can Portils

“En Jaume de Payola venia cada dissabtea les 8 o les 9 del vespre. Mentre espe-rava el seu torn, anava a ca la Lores car-nissera a buscar botifarres. Arribava acasa i li deia a la mare: ‘Teresina, preparael foc a terra i posa a coure les botifarres’i tots els que érem allà, en menjàvem”.

“Per poder tallar els cabells a en Joan delMengué (en Menguis) havíem d’aguantar-lo quatre persones i no podíem. Era valentcom un toro, perquè un l’agafava pelspeus, dos altres pels braços i un altre pelcap mentre el pare intentava tallar-li elscabells i no podíem. Recordo que tenia 3 o4 anys, però era un nen que no li agradavagens que li remenessin el cap”.

“Amb en Joan del Bac, em passava unacosa molt curiosa. Amb el temps quevaig estar a la barberia, poques vegadesel vaig sentir a parlar. Sempre que li pre-guntàvem alguna cosa, la resposta sem-pre era la mateixa: ‘Nu sé!’ i arrufava elnas”.“En Pere de can Verdaguer venia cadadiumenge al matí. Havia de cuidar-se delseu fill Quim, perquè les dones tenienfeina i, per no haver d’aguantar-lo a colltota l’estona, el posava encaixat dins delparaigüer. Li quedaven els braços obertsi només li sortia el cap. El nen quedavavermell com un pebrot i els que érem allàli dèiem: “Pere, collons, que s’ofega!”.

“Un dels més divertits era en Peret deCan Sabas que no parava d’explicar-nosrepetides històries i no n’hi havia cap quefos veritat. Ens explicava que mentre pes-

Any 1975. Primera pàgina del llibre de visites de la“Inspección Nacional de Trabajo”.

En Joan Portils Riera a l’època que feia de barber.

PUIG

SACA

LM 1

24

Peret, i cada vegada que venia ja trobà-vem la manera de preguntar-li, perquè ellcomencés una altra història: ‘Baixava enbici per Castellfollit i se’m van trencar elsfrens. Sort que hi havia el pont vell ensor-rat, i de la velocitat que vaig agafar vaigvolar i vaig anar a parar a l’altra banda deriu, i no em vaig fer res’.”Ho ha dit en Joan: “la Barberia era migcafè”. Negocis, que són negocis, peròque també són cafè, espai social, puntd’esbarjo... Negocis, que fan poble, i que,com el de Can Portils, han contribuït a ferde Sant Esteve d’en Bas, el poble que és.

...Ho ha dit enJoan: “la Barberia

era mig cafè”...

...Negocis, que fanpoble, i que, comel de Can Portils,

han contribuït a ferde Sant Esteve

d’en Bas, el pobleque és...

cava en el Fluvià va veure allà dalt, a SantMiquel, un llum. ‘Mira-la ja és allà quevigila’. I li preguntàvem: ‘Qui vigila?’ I ellens responia: ‘La mare dels peixos que vacomençar a baixar pel riu i amb cincminuts ja la vaig tenir allà. Vaig haver dedeixar de pescar de cop’. En tenia unaaltra de molt bona que deia així: ‘Vaiganar a Fira a Figueres i feia molt de vent.Vaig pensar on aniria a dormir. Vaig deci-dir anar a l’estació i em poso a dormirdins d’un vagó de tren. Mireu si en feia,de vent, que l’endemà em vaig despertara Girona’. La gent reia moltíssim, amb en

9

Any 1970. A l’esquerra, a primer terme, en Joan Portils Feixas i la seva xicota Anna Alsina Valeri i, a la dreta, en JoanPortils Riera i la seva dona, la Teresina de Can Raspau.

“La revista que teníem per llegir era la Semana;de diaris no se’n llegien en aquella època i noméscompràvem el diari esportiu Dicen”.

“Els massatges més populars de l’època eren elFloid i el Camel”.

“Les dones no anaven mai a la barberia, si no eraper acompanyar el seu fill. La barberia era cosad’homes”.

“Els dissabtes a la tarda, la Teisa d’Olot deixavales noies, que treballaven, a la parada del Mar-tins. Per anar cap al poble, sempre passaven perdavant de la barberia. Tots el joves s’afanyaven amirar quina estava de més bon veure”.

CURIOSITATS

PUIG

SACA

LM 1

24

10

Segueix-nos a: Veniu a visitar-nos. Truqueu: 902 118 150 - www.fageda.com

UN GUST DIVÍ!

Després d’anys d’elaborar els nostres reconeguts i apreciats IOGURTS DE GRANJA en diferents sabors i gustos, ara integrem a la família el nostre GREC.El GREC DE LA FAGEDA és un nou iogurt batut i elaborat amb llet fresca de les nostres vaques. Les varietats natural i ensucrat lliguen amb melmelades i amb fruita fresca.Aquest producte, que probablement faria venir salivera als mateixos déus de l’Olimp, us farà exclamar que és… diví, èpic, poètic, mític… ESCOLLIT!

ww

w.ig

elis

.com

- O

lot 0

5/12

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014

Aresta On-Line: www.aresta.com

II

VERNTALLATAGROBOTIGUES

FEBRER DE 2015Els divendres 20 i 27

Lloc: Orfeó Popular Olotí

DIvendres dia 20:A les 19,30 h: Projecció del documental

“Travessa dels Pirineus amb esquís”

Xavier Sadurní i Joan Cardona.

Divendres dia 27:A les 21 h:

del Festival de Muntanya de Torelló.

ressopó,

mostra de llibres demuntanya (Llibreria Arcadia).

sorteig de material demuntanya entre els participants (Aresta).

A partir del dia 20 i durant tota la setmana

EXPOSICIÓ:LA MEVA MUNTANYA

de la seva experiència a la muntanya.

Tots els actes són gratuïts menys el ressopó.

les muntanyes i tens

menys de 17 anys?

Engresca’t!

LA MEVA MUNTANYA

[email protected]

Abans del divendres 13 de febrer!

de con

més info a: www.vivimmuntanyes.cat / [email protected]

vivim muntanyes vivimmuntanyes

comissió de festes

de Sant Aniol

de Finestres

VIVIMMUNTANYES

PUIG

SACA

LM 1

24

...Els meus pares,tots dos,

regentaven labotiga de Can

Calet. Jo vaig ser lapetita de cinc

germans...

...Sí, tinc moltbons records de lameva infància als

Hostalets...

12

El personatge: LA MARIA DE CAN CALET

La Maria Oliveras i Ferrarons va néixer l'any 1933 a CanCalet dels Hostalets, on ha viscut tota la vida. S'ha passatmolts anys darrere el taulell de la botiga, que fa uns quantsanys va tancar, però de la qual en guarda molt bons records.

PParli'ns dels orígens de la botiga de CanCalet.La botiga la va començar el meu avi patern,en Miquel Oliveras (d’aquí ve el nom deCan Calet). Ell es dedicava a anar als bos-cos i vendre fusta, i llavors va obrir labotiga, que estava situada a casa seva, justa la casa de davant d’on vivim nosaltresara. El meu avi va tenir tres fills amb la sevaprimera esposa. Llavors, es va quedar vidui va tenir cinc fills més, amb la seva segonaesposa. Va fer construir la nostra actualcasa, amb la botiga a baix, just davant d’onvivien ells, i s’hi van traslladar. A la casa onvivien, hi va anar a viure una altra família, iva passar a dir-se can Xicó; és on actual-ment hi ha la botiga de can Llonga.En Calet i tota la família, doncs, van anar aviure a la nova casa. Ell i la seva dona s’ocu-paven de la botiga. Tots els fills s’anavencasant i anaven marxant i el que es va quedara casa va ser el seu fill Francisco, el meu pare,que fou qui es va quedar amb la botiga. Lla-vors es va casar amb la meva mare, AgustinaFerrarons, i tots dos regentaven la botiga.La meva mare era filla de ca la Rotllada, unacasa molt coneguda de Cantonigròs, ja quees trobava al camí ral que comunicava Olotamb Vic i molta gent hi parava a dormir omenjar.

Els meus pares, tots dos, regentaven labotiga de Can Calet. Jo vaig ser la petita decinc germans i també la que em vaig quedara la botiga.

Com va ser la seva infància als Hostalets?Recordo que anava a escola als Hostaletsamb una mestra a qui dèiem doña Marta.Recordo que, quan arribava el dia de santLluc, s’enfadava perquè fèiem festa d’es-cola per anar a la fira. Llavors ens deia:«Aneu a vendre la burriqueria!»Quan vaig ser més gran, vaig anar a col·legi ales Preses, amb les monges. A l’hivern, hiestàvem internes, i, a la primavera, anàvem iveníem amb bicicleta. Érem moltes nenes!També n’hi havia d’Olot. Conservo moltes ami-gues d’aquella època, i encara ens truquem.

Té bons records de la seva infància?Sí, tinc molt bons records de la meva infàn-cia als Hostalets, sempre jugàvem al carrer.En canvi, quan estava a les Preses, m’enyo-rava molt. Recordava que als Hostaletssempre hi tocava el sol, en canvi, a les Pre-ses, en obrir la finestra només hi haviagelada. I a les set del matí ja ens feien anara missa amb un fred que pelava!

A quina edat va deixar d’anar a escola?Vaig anar-hi fins als setze anys, que vaigacabar el comerç i em vaig anar a examinar

Casament de la Rosa, germana de la Maria, a la Salut. D'esquerra a dreta: el germà de la Maria, en Miquel, i laseva esposa, Lourdes; l'altra germana, Carme, i els pares de la Maria; els nuvis, Jaume i Rosa, i la Maria.

PUIG

SACA

LM 1

24

... Amb la tartanaanàvem fins a

l’estació d’en Basa agafar el tren,...

... Jo havia d’anara comprar porcs a

cases de pagèssense saber-ne, ianava al mercat

d’Olot perassabentar-me

dels preus...

13

la meva mare i jo. Jo havia d’anar a comprarporcs a cases de pagès sense saber-ne, ianava al mercat d’Olot per assabentar-medels preus. Hi havia dos bons amics delmeu pare que m’orientaven: l’avi Curós il’avi Sans, de Sant Feliu. Sempre m’espera-ven i em deien què havia de fer. Me’n recor-daré tota la vida. Així, va ser com la mevamare i jo vam poder continuar bé el negoci.

PParli’ns de com va conèixer el seu marit, enJoan.En Joan i jo ens coneixíem de tota la vida, jaque també és dels Hostalets, de canLlonga. Ens vam posar a festejar cap a l’any61 i ens vam casar l’any 63, tres setmanesdesprés que morís la meva mare. Va ser uncasament molt trist, de dol. Jo tenia el ves-tit blanc fet i vaig voler anar negre. Amb lamare ens aveníem molt i la vaig trobar molta faltar. Vam estar cinc anys soles portant labotiga i ho vam saber fer.

a Barcelona. Després la meva mare ens vafer anar a cosir. Hi anàvem a can Grau, ambla Francisqueta. A mi no m’havia agradatmai, cosir, i ens passàvem l’estona xerrant.A la meva germana, sí que li agradava, i hofeia molt bé.

Com es desplaçaven? Tenien cotxe a casaseva?El meu pare havia tingut un cotxe, peròabans de la guerra. Llavors vam tenir tar-tana. Amb la tartana anàvem fins a l’estaciód’en Bas a agafar el tren, fins a l’aplec de laSalut, i els diumenges fins a la font de Tar-rús o la font de coll d’Úria. En aquesta fonthi anàvem molt. Ens hi banyàvem i tot! Almeu pare li agradava molt, i hi anàvem totala família els diumenges a fer la berenada.

Quan va començar a treballar a la botiga?Vaig començar al cap de poc d’haver acabatel comerç, per ajudar els pares. Tots elsmeus germans van anar marxant perquèvan trobar altres feines o es van casar; ivaig quedar jo.

Expliqui’ns en què consistia la feina a labotiga de Can Calet.

Era una carnisseria i també veníem comes-tibles. Els pares mataven molts porcs. Unaaltra cosa important que fèiem era anar arepartir vi a tot el Collsacabra, també a Joa-netes, Puigpardines, molta part d’en Bas iels Hostalets. Hi anava un mosso, en Sidro,amb un «matxo». En Sidro era com de lafamília, i regentava un cafè que teníem alpis de dalt. El pare es va morir quan jo tenia al voltantde 24 anys. Llavors la botiga la vam seguir

Aperitiu el dia de la jubilació. D'esquerra a dreta: en Jaume i la Rosa, germana de la Maria; en Miquel i la Tina, fillsde la Maria; en Joan i la Maria, i la Montserrat.

La Maria a la festa dels vells d'en Bas acompanyantl'Ordeig.

PUIG

SACA

LM 1

24

14

...Tots dos fills vanestudiar i, per tant,

no van continuarla botiga. Ara ja

tenim cinc nétes!

...pel que fa alporc, abans a lescases cada any

mataven el porc,fins i tot més

d’una vegada ...

El personatge: LA MARIA DE CAN CALET

II un cop casats, en Joan també va treballara la botiga?Sí, ell matava els porcs, els xais, els pollas-tres... I jo estava a la botiga. Continuàvemportant vi a les cases, això també ho feia enJoan, però es va anar reduint. També teníemdones que ens ajudaven: a fer les botifar-res, a matar pollastres... Havíem venut carnper fer festes molt grosses; la més grossava ser l’homenatge que van fer al senyorTorró, on vam vendre xai i botifarra per asis-centes persones.

Parli’ns ara dels seus fills i néts...El nostre fill Miquel va néixer al cap d’unany d’haver-nos casat i la Tina gairebé onzeanys més tard. Tots dos fills van estudiar i,per tant, no van continuar la botiga. Ara jatenim cinc nétes! Tres són filles d’en Miqueli dues de la Tina.

Quan van tancar la botiga?Quan vaig fer seixanta-cinc anys ens vamretirar i vam tancar. Era l’any 1998. Vam feruna festa de comiat: un aperitiu per tothomque va voler venir.

La troba a faltar, la botiga?Al principi sí, perquè teníem molts clients:dels Hostalets, d’en Bas, d’Olot, de Salt,d’Anglès, de Vic, de Platja d’Aro... I la gent il’ambient es troben molt a faltar. Quanme’ls trobo i els veig, els tinc un agraïmentmolt gran. Sempre més m’he recordat detota aquella gent.

Segur que el porc i el xai que es mengenara no és el mateix que abans. Expliqui’nscom ha canviat.Ha canviat molt. Per exemple, pel que fa alporc, abans a les cases cada any matavenel porc, fins i tot més d’una vegada, per aixípoder tenir vianda tot l’any, que la guarda-ven al rebost. El que interessava llavors ésque els porcs tinguessin molta cansalada,per així condimentar tots els plats quemenjaven. En lloc d’oli es fregia amb la can-salada. La gent guardava la vianda a basede confitar-la. Per exemple, la botifarra, lacostella de porc... les posaven en una olla iles cobrien de greix. Per altra banda, tambéfeien boles de sagí per tirar a l’escudella,que quedava més espessa i donava gust.Però, llavors, això va canviar. Van venirporcs de millor qualitat perquè feien méscarn i menys greix, entre ells el cèlebrepetrenc, que no va prosperar perquè la carnera blanca. A més, en lloc de matar-los ambcent quilos, se’ls matava amb setanta o vui-tanta quilos i sense capar, perquè així noposessin greix. D’aquesta manera, matant-los més petits i joves no fan mala olor. Encanvi, abans se’ls matava molt més grans icapats, passava un sanador a capar-los.Pel que fa al xai, cal tenir en compte que ésbo que mami fins que el maten. Abansmamava fins als tres mesos o tres mesos imig. Però ara els desmamen abans perpoder tornar a cobrir la mare i així pot teniruna altra cria. Ara, un cop els desmamen,els posen en una granja a créixer fins queels maten. Si s’espera gaire a matar-los, ésquan la carn sent, és a dir, fa mala olor.La majoria de xais que matàvem eren nos-tres, i els que no ho eren, els compràvem acases que sabíem que els deixaven mamarfins a l’hora de matar-los.

La Maria i en Joan en un viatge a Àustria.

La Maria i en Joan en els seus 25 anys de casats, ambels seus fills.

PUIG

SACA

LM 1

24

...Quan el pastorestava malalt, erael meu marit quiocupava el seu

lloc...

...Sí, el nomcontinua amb

l’empresad’embotits i

llescats que té elnostre fill a

Begudà, que portael nom de Can

Calet.

Quan el pastor estava malalt, era el meumarit qui ocupava el seu lloc anant a portara pasturar els xais.

AAra que està retirada, segur que té méstemps per a les seves aficions. Quines són?Al principi d’estar retirada anàvem a ferviatges amb el meu marit, tot i que cadaany ja en fèiem durant els dies que tancà-vem la botiga. Havíem anat a Mèxic, aMiami, a la República Dominicana... I uncop retirats vam fer viatges de l’Imserso.Ara, al dia a dia, els matins faig la feina dela casa i cada tarda jugo a parxís amb ami-gues que vénen a casa. El meu marit, alsmatins, fa feina de l’hort i, a la tarda, va alcasal d’avis de Sant Privat. I els estiusanem a l’apartament que tenim a Platjad’Aro, de dilluns a divendres, i els caps desetmana hi van els nostres fills. I també he de parlar de la Montserrat, quem’ajuda molt. Fa cinquanta-dos any que viua un pis de casa. La vam llogar per tresmesos, per fer les feines de casa, i encarahi és. Ja li diuen la Montserrat de can Calet.Una altra afició que tinc és el coro dels Hos-talets. Assagem cada primer divendres demes. Som gent gran, però també n’hi ha dejoves que van seguint. Cantem sempre alsPastorets i a les misses de dies assenya-lats.

15

RECOMANI’NS

UN COLOR: el groc

UNA CANÇÓ: la sardana Gironam’enamora.

UN LLIBRE: Aferrada a la vida, deGiovanna Valls.

UN PROGRAMA DE TELEVISIÓ: enCuní i el futbol.

UNA PEL·LÍCULA: Lo que el vientose llevó.

UN MOMENT INOBLIDABLE: elnaixement dels meus fills.

UN LLOC PER VIURE: Els Hosta-lets.

La Maria amb el seu marit, els fills i les nétes.

Tot i que la botiga ha tancat, sembla que elnom de Can Calet continua...Sí, el nom continua amb l’empresa d’embo-tits i llescats que té el nostre fill a Begudà,que porta el nom de Can Calet. Ens va fermolta il·lusió que posés aquest nom a laseva empresa.

Les cinc nétes de la Maria. Laia Martí

En Joan fent de pastor.

PUIG

SACA

LM 1

24

anna puigdevall

Plaça Clarà, 12,

entresol

Tel. i fax 972 27 21 33

17800 OLOT

Carrer Olot, 17 - 17176 SANT ESTEVE D’EN BAS

Tel. 972 690 150 - Fax 972 691 047

Línea BBVA 902 22 44 66 / www.bbvanet.com

MOBILIARI DʼOFICINA, FOTOCOPIADORES,FAX, PROJECTORS VíDEO, AUTOIMPRESSORES,AUDIOVISUAL, COPISTERIA, MATERIAL ESCOLAR

I DʼOFICINA, VENDA AL MAJOR I DETALL

Ctra. de Riudaura, 14 - 17800 OLOTTels. 972 26 86 65 - 972 26 86 25 - Fax 972 26 09 59

[email protected]

RESTAURANTBRASERIA

Esmorzars · Dinars · Sopars

TANCAT ELS DIUMENGES

C/ Vic, 10

Tel. 972 690 066

17177 ELS HOSTALETS D’EN BAS (Girona)c/ de Vic, 18 - Tel. 972 69 00 06 - Fax 972 69 04 03

e-mail: [email protected] - 17177 Els Hostalets d’en Bas (Girona)

Per reservar taula al tel. 972 69 10 39SANT PRIVAT D’EN BAS

BAR

DE L’AGROBOTIGA

Productes frescos i de qualitat, vedella de pastura, porc de rebost, pollastre de pagès, xai de ramat, embotits artesans, patates i fesols de la Vall d’en Bas i verdures de l’hort.

Restaurant QUINOABELLESA I BENESTAR

GEMMA, 679 060 319C/ d’Olot, 21SANT ESTEVE D’EN BAS

16

C O M P L E M E N T S

Ctra. d’Olot a Vic, 20 - SANT ESTEVE DE BAS

Tel. i Fax 972 69 04 02 - Mòbil 619 07 43 60

e-mail: [email protected]

Anàlisi / Disseny de Soft

SERVEIS INFORMÀTICS

Passeig de Barcelona, 3 - 2n 2a - 17800 OLOT (Girona)

Tel. 972 26 14 46 - Fax 972 26 61 32

E-mail: [email protected] Web: www.adssl.com

c/ La Fageda, 17 (Pol. Ind.)17178 LES PRESES

Tel. 972 69 30 97 - Tel./Fax 972 69 36 29www.taller-reyes.com

Josep Compte PalomeraGERENT - Tel. 608 73 34 90

Pol. Ind. Matabosch - C. del Ter, 129 - Apt. Correus 2608570 Torelló (Barcelona) - Tel. 93 859 11 72 - Fax 93 850 49 53

[email protected] - www.tctorello.com

Horari feiners 8,30h a 14 h - 16 h a 19,30 h

Horari festius 8,30 h a 14 h

Per trucar fins a les 19 h - Dilluns tancat

C/ Sant Rafel, 52 - 17800 OLOTTel. 972 26 95 64 - Fax 972 27 11 59

C/ Pare Lluís Rodés, 13 - Te. 972 87 72 7317430 SANTA COLOMA DE FARNERS

e-mail: [email protected]

17

PUIG

SACA

LM 1

24

PUIG

SACA

LM 1

24

18

Cames de ferro al Puigsacalm

Aquesta és una iniciativa que manté l’entitat en primeralínia esportiva pel que fa referència a les tendènciesactuals en el món de les proves esportives de muntanyai, sobretot, una iniciativa que enalteix el GECA pel seuafany de contribuir en una causa tan noble com la lluitacontra el càncer infantil.

Cap a finals del 2007, alguns membres de la juntadel GECA volíem modernitzar la LLETISSONADAi, a més, vèiem la necessitat de crear noves acti-vitats esportives i més actuals relacionades ambla muntanya. El 2008 vam crear, juntament ambun grup de joves, el raid BAS EXTREM, que va serun intent que no ens va funcionar. La nostra voca-ció social va xocar frontalment amb la maneraorganitzativa d’aquests joves, que ho veien moltdiferent de nosaltres.Més endavant, cap al 2010, vam tenir una novaproposta per a organitzar una prova esportivacompetitiva de muntanya, a través d’una entitatde la comarca d’Osona, l’Associació EsportivaDiedre amb la qual, fins al 2012, organitzàvem laconeguda PUIGSACALM EXTREM.

La realitat, però, és que en aquesta prova nosal-tres només hi col·laborem, no en som els orga-nitzadors reals i, a pesar de sentir-nos còmodesajudant els companys del Diedre, des del GECAvolíem tenir una prova genuïnament nostra.A finals del 2013, estàvem molt decidits a trobaruna sortida a aquest desig i la cosa es va preci-pitar quan vam fer una proposta, a la FUNDACIÓA. BOSCH, d’organitzar una marató de mun-tanya amb l’objectiu de recaptar fons per a lesseves investigacions i recerques.La FUNDACIÓ A. BOSCH pertany a NOEL ALI-MENTARIA SAU i així l’acord va ser molt fàcil. ElGECA organitza la prova esportiva que avui ja ténom: CAMES DE FERRO AL PUIGACALM (CdF).NOEL la patrocina i la FUNDACIÓ A. BOSCH i

“Competeix amb nosaltres per alimentar l’esperança”

...El GECAorganitza la provaesportiva que avui

ja té nom:CAMES DE FERRO

AL PUIGACALM(CdF)

PUIG

SACA

LM 1

24

19

Cabrera, Aiats, puig de la Bastida, Sant Miqueldel Castelló, en Bas. Acumularà entre 2.500 i2.800 m de desnivell.LA MITJA MARATÓ de 21 km seguirà parcial-ment el mateix itinerari que la marató fins a laserra dels Llancers, ja que en un punt d’aquestaserra es desviarà cap a Sant Miquel, per tant elrecorregut quedaria així: en Bas, Joanetes, collde Joanetes, Puigsacalm, coll de Bracons, serradels Llancers, Sant Miquel del Castelló, en Bas.Amb un acumulat de 1.200-1.300 m de desnivellaproximadament. La singularitat d’aquests dosrecorreguts és que per guanyar el desnivell de200 a 300 metres que suposen els espadats dela cara sud del massís Puigsacalm-Santa Mag-dalena ho farà per una canal inèdita fins ara iaixò suposarà que, a partir d’aquest moment, encomptes d’haver-hi dues canals per a pujar aSanta Magdalena ara n’hi haurà tres, fins ara hiha les canals dels Ganxos Nous, a llevant delcingle; la canal dels Ganxos Vells, a la part cen-tral, i situats just dessota el coll de Joanetes, iuna mica més cap a ponent, hi haurà aquestanova canal que serà practicable per a qualsevolexcursionista, ja que, de fet, una vegada equi-pada amb alguna cadena serà probablement lamés senzilla, còmoda i directa de pujar.LA CURSA de 10 km anirà d’en Bas, cap a LesComelles, Sant Miquel del Castelló, i des d’aquíretornarà a en Bas. Acumularà 500-600 m dedesnivell.Per a aquesta primera edició, estarem dintre delcalendari de curses a homologar per part de laFEEC per al 2015. Això vol dir que l’any vinent, sihem complert tots els requisits que ens mar-quen des de la Federació, formarem part de la14a COPA CATALANA DE CURSES PER MUN-TANYA.

...El 31 de maigd’enguany tindrà

lloc la primeraedició de la CdFque constarà detres distàncies...

...Per a aquestaprimera edició,

estarem dintre delcalendari de

curses ahomologar per

part de la FEEC peral 2015.

l’HOSPITAL VALL D’HEBRON en són els benefi-ciaris.Això podria ser la introducció a tall de justifica-ció de per què hem creat la CdF o podria ser elresum, més o menys cronològic, dels esdeveni-ments que han precedit la cristal·lització de lacursa solidària CAMES DE FERRO AL PUIGSA-CALM.Ara ja hi som. El 31 de maig d’enguany tindràlloc la primera edició de la CdF que constarà detres distàncies: MARATÓ DE MUNTANYA de42 km, MITJA MARATÓ de 21 km i CURSA de10 km.LA MARATÓ de 42 km seguirà el següent itine-rari: en Bas, Joanetes, coll de Joanetes, Puigsa-calm, salt del Sallent, Sant Bartomeu de Covil-dases, coll de Bracons, serra dels Llancers,

PUIG

SACA

LM 1

24

suficient. L’impacte de la malaltia en el neni la seva família és molt important.De tumors infantils n’hi ha de molt resis-tents a les teràpies convencionals (quimio-teràpia, radioteràpia i cirurgia), com el rab-domiosarcoma, el neuroblastoma i altres.La Fundació destina grans esforços perdonar suport a la investigació ambcèl·lules mare d’aquests tipus de tumors,cercant que és el que els fa tan resistents idisse nyant noves teràpies que permetin lacuració.

CIRURGIA FETAL EXPERIMENTALAra fa deu anys, la Fundació va començar ainvestigar en cirurgia fetal en animals.Aquesta tècnica consisteix a operar el fetusdins de la matriu de la mare, generalmentovelles embarassades. Després de cincanys de treball, es va passar a humans ambun èxit notable. Van conseguir donar solu-ció a malaties congènites com ara l’hèrniadiafragmàtica, el mielomeningocele (es -pina bífida) i altres.Ara inicien un nou projecte que comple-menta la cirurgia fetal investigant ambcèl·lules mare per millorar aquests tipus demalatia a través de la medicina preventiva.

20

Cames de ferro al Puigsacalm

La Fundació A. Bosch, compromís amb la societat

Creada el 2004, és una institució que per-tany a l’empresa NOEL ALIMENTARIA SAU.Té com a objectiu promoure la investigaciói recerca de solucions mèdiques, biomèdi-ques i quirúrgiques a les malalties infantilsi, en general, contribuir al benestar socialde les persones durant tota la seva vida.La Fundació vol ser una entitat de referèn-cia en el suport de la intervenció directa iinvestigació translacional al costat delpacient, aconseguint així que totes lesmillores obtingudes se li puguin aplicarràpidament.La direcció de NOEL va fundar aquesta enti-tat en memòria de qui fou el seu granimpulsor, ALBERT BOSCH i SALA, pare del’actual directora general, ANNA BOSCHGÜELL.Actualment, la FUNDACIÓ A. BOSCH téobertes tres línies d’investigació: la recercaen càncer infantil, la cirurgia fetal experi-mental i la investigació del lupus eritema-tós.

RECERCA EN CÀNCER INFANTILEl càncer infantil és, per sort, poc freqüent(2% del total dels càncers) i té un percen-tatge de curació molt alt (80%), però no

Equip de la Dra. Empar Cuxart

...La Fundació volser una entitat de

referència en elsuport de la

intervenció directai investigació

translacional alcostat delpacient...

...Van conseguirdonar solució a

malatiescongènites

com ara l’hèrniadiafragmàtica, el

mielomeningocele(espina bífida) i

altres.

PUIG

SACA

LM 1

24

21

...Ara com ara, ellupus eritematós

és una malaltia decausa

desconeguda,incurable i de

pronòstic incert,per això esdevé un

repte...

...L’Hospital Valld’Hebron de

Barcelona aportatres equipscientífics...

tor Josep Sánchez de Toledo.Equip científic de CIRURGIA EXPERIMEN-TAL, dirigit per la doctora Empar Cuxart.Equip d’Investigació del LUPUS ERITEMA-TÓS, dirigit pel doctor Josep Ordi Ros.Aquests equips, formats per professionals iinvestigadors de diferents àrees i departa-ments de l’Hospital Vall d’Hebron, són elsprincipals responsables de la tasca d’inves-tigació que desenvolupa la Fundació A.Bosch.

NOEL ALIMENTARIA SAU, amb una factura-ció el 2014 de 189 milions d’euros, és unade les principals empreses alimentàries del’estat es pa nyol. Té una plantilla de 800treballadors directes i 1.200 d’indirectes.Compta amb 10 plantes productives distri-buïdes a Olot, Sant Joan les Fonts, SantEsteve de Llémena, Calamocha (Terol), ElGrado (Osca) i la Zona Franca de Barcelona.

Pere [email protected]

Equip del Dr. Sánchez de Toledo

Equip del Dr. Josep Ordi

INVESTIGACIÓ DEL LUPUS ERITEMATÓSDintre del camp de la recerca mèdica quepromou la Fundació, un dels projectes del’entitat és investigar sobre malalties raresque, tanmateix, cada vegada són méscomunes i que tenen difícil solució. És elcas del lupus eritematós. Aquesta malatiaara mateix és autoimmune, ja que el propicos crea anticossos contra les pròpiescèl·lules; és també multisistèmica, la qualcosa vol dir que afecta diversos òrgans almateix temps, i a més esdevé crònica.

Ara com ara, el lupus eritematós és unamalaltia de causa desconeguda, incurable ide pronòstic incert, per això esdevé unrepte que ens esperona a buscar noves viesde tractament per donar-hi solució.

HOSPITAL VALL D’HEBRONL’Hospital Vall d’Hebron de Barcelonaaporta tres equips científics per a canalit-zar l’esforç que fa la Fundació A. Bosch.Equip científic de la UNITAT DE RECERCABIOMÈDICA D’ONCOLOGIA, dirigit pel doc-

PUIG

SACA

LM 1

24

22

El mes de novembre passat, morí a Barce-lona, a l’edat de 94 anys, Antoni MariaBadia i Margarit. Entre molts càrrecs i reco-neixements, va ser rector de la Universitatde Barcelona. Serà recordat, però, espe-cialment, com un molt destacat investiga-dor en el camp de la lingüística històrica.

En record d’Antoni M. Badia i Margarit

SSempre i pertot arreu s’ha de dir EN BAS (i NO BAS)

Avui sembla una obvietat, però, als anys 70 del segle pas-sat, va resultar decisiu l’informe d’Antoni M. Badia i Marga-rit per conservar (i recuperar) els nostres topònims.Estàvem en el procés de conservar, recuperar i dignificar lanostra llengua.

–Agraïments a Núria Camps i Rosa Ventura–

Ramon Puigvert ([email protected])

Antoni M. Badia i Margarit tenia unasegona residència entre nosaltres a calMonjo, a la plaça de Sant Privat, des delsanys 50 del segle passat.Va fer donació de la casa a l’ajuntament (ambla condició de la seva utilització per fer acti-vitats culturals o mediambientals) el 2007.

INFORME DEL DR. BADIA I MARGARIT

Foto

: JO

RD

I PA

RET

O

Imatge de la coberta del llibre Antoni M. Badia i Margarit. Lingüística, de Miquel Pairolí

Vall de Bas o Vall d’en Bas?

Justificació de la grafia En BasQuan l’Institut d’Estudis Catalans, fets elsestudis previs corresponents, va establirla llista dels municipis catalans amb lesgrafies correctes, ho féu tenint en compte:1) la pronúncia popular (segons la maneramés espontània d’expressió de les perso-nes de la contrada), i 2) els factors histò-rics (etimologia, origen, evolució, docu-mentació antiga).1 – La pronúncia popular - La manera méspopular d’esmentar els topònims quecontenen l’element Bas és fent-lo precedirde la síl·laba En: En Bas. Així, per més quela influència de les grafies oficials puguihaver portat algú a creure que la formaconvenient és Bas, són molts els qui reco-neixen que la forma En Bas és la més tra-dicional i, per tant, la més genuïna. Sem-bla que, àdhuc avui, tothom admet queaquesta és la solució per al nom del poblede Sant Esteve d’En Bas, que popular-ment és anomenat, simplement, En Bas.Aleshores, si la manera popular d’esmen-tar aquest poble és En Bas (i no Bas),seria contradictori de no admetre lasíl·laba En anteposada als altres topò-

nims de la comarca (Sant Privat d’En Bas,els Hostalets d’En Bas, Falgars d’En Bas,fins i tot Coll d’En Bas).Així ho han reconegut sempre els geò-grafs més solvents, atents a les manifes-tacions expressives més genuïnes. Ja alllibre Província de Gerona, de JoaquimBotet i Sisó (volum que formava part de laGeografia General de Catalunya dirigidaper Francesc Carreras Candi), publicat aBarcelona (sense data, però fa més desetanta anys), a la pàgina 793, hom reco-neix que la manera corrent d’anomenar elpoble de Sant Esteve de Bas és Enbas(escrit així, sense separar). La denomina-ció a base d’En Bas és habitual, tant a laGeografia de Catalunya dirigida per LluísSolé Sabarís (de l’Editorial Aedos), 3volums, Barcelona 1958-1974, com a laGran Enciclopèdia Catalana, en curs depublicació, per no mencionar sinó duesobres recents, de tota solvència científica.Segons Ies dades precedents, és evidentque tant el testimoni de les interpreta-cions més populars com el dels científicsmés fidels coincideixen que el nom genuí

...Antoni M. Badia iMargarit tenia unasegona residènciaentre nosaltres a

cal Monjo,...

...La denominacióa base d’En Bas

és habitual, tant ala Geografia de

Catalunya dirigidaper Lluís Solé

Sabarís (...) com ala Gran

EnciclopèdiaCatalana...

PUIG

SACA

LM 1

24

23

del determinatiu de la contrada no és Bas,sinó En Bas.

2 – Els factors històrics - El vescomtat deBas fou una jurisdicció feudal que s’este-nia per la vall alta del Fluvià i algunesterres veïnes de la Garrotxa, la qual cosaexplica que retrobem avui l’antic nom deBas com a especificatiu d’una sèrie depobles i d’accidents geogràfics de la con-trada. El nom de Bas és d’origen proba-blement pre-romà (així s’expressen, entred’altres, Joan Coromines, Francesc de B.Moll, etc.), i presenta les grafies antiguesde Bases, Basso, Bars. Mai no ha estatescrit sinó amb B-, de manera que unagrafia com Vas és totalment aberrant iintolerable.Si el nom originari ha esdevingut Bas encatalà, ¿com haurem d’explicar l’addicióde la síl·laba En, per a produir el conjuntactual En Bas? Intentem de cercar-ne l’ex-plicació.

3 – La incorporació d’En a determinatstopònims - El fenomen de l’addició peranteposició de la síl·laba En a un bonnombre de noms de lloc catalans potésser explicat per mitjà de dues interpre-tacions: a) l’ús de la preposició locativaen, b) l’ús de l’article personal En (femeníNa).

a) La preposició locativa en. Així és comexplica Joan Coromines, entre d’altres, el

nom d’Envalira, relacionat amb el riud’Andorra que duu les aigües al Segre, ala Seu d’Urgell (vegeu l’estudi «Toponímiad’Andorra», inclòs als Estudis de Toponí-mia Catalana, volum 11, Barcelona 1970,pàgines 9-11). Els fragments que serancitats a continuació pertanyen a l’obraesmentada, de Joan Coromines. «A tots hacridat l’atenció la gran quantitat de nomsandorrans que comencen per En-;Encamp, Envalira, Enclar, Engolasters(l’autor n’esmenta d’altres, encara). D’onve aquest element característic? Envaliraés la comarcada on neix la Valira, Encampestà edificat en un paratge de camps iconreus, la Serra d’Enclar es caracteritzaper la seva tonalitat clara; a la vall deMeranges, tocant a Andorra, hi ha lavalleta d’Engorgs, on es veuen mitja dot-zena d’estanyets o gorgs; allí mateix hi hal’ndret de pasturatges anomenatsEmprats; a l’alt Berguedà és cèlebre laserra d’Ensija, coneguda pel gran avenc obòfia que s’obre prop del seu cim; unavenc es deia en català antic una cija(d’on ve el modern sitja, dipòsit de graque solia ésser subterrani, mot d’origenpre-romà, potser ibèric»). «És doncs evi-dent que en tots aquests casos En- vaajuntat a un substantiu, que és el quedesigna pròpiament l’indret, i en és la pre-posició que li ha estat aglutinada».(Segueixen uns exemples de documents

L’edifici de Cal Monjo, el qual Badia i Margarit en va fer donació perquè estigui al servei del poble de Sant Privat.

...de manera queuna grafia com Vas

és totalmentaberrant i

intolerable.

...(En Pere, NaMaria –en femení,

avui, aquest articleés arcaic aCatalunya).

Aquestes formessón el resultat

d’una reducció delllatí domine (i, en

femení, domina),...

...a l’alt Berguedàés cèlebre la serrad’Ensija, coneguda

pel gran avenc obòfia que s’obre

prop del seu cim;...

PUIG

SACA

LM 1

24

24

antics). «En aquell temps a Catalunyaencara s’usava la preposició en per a lesdeterminacions de lloc, com es feia enllatí i encara es fa en castellà i altresllengües germanes, ús que solament s’haconservat en algunes locucions estereoti-pades (en terra, en mar, en l’aire). Méstard, quan es va substituir en per a, enaquestes zones arcaiques del Pirineu el vaconservar la toponímia, i allí ha restatpetrificat i aglutinat al nom propi. Valirave de Valeria, potser el nom d’una pro-pietària dels pasturatges d’Envalira. Delriu que baixava d’allí se’n va dir riu deValira, i després abreujadament fa Valira,però a l’indret mateix es va dir inValeria (osigui en els prats de Valèria), i d’ací Enva-lira».La toponímia catalana coneix, doncs, l’aglutinació de la preposició en al nomdeterminat per la mateixa preposició.b) L’article personal En. L’explicació pre-cedent no és l’única possible, per a donarraó de la incorporació de la síl·laba en aun nom. En efecte, també pot tractar-se del’anteposició de l’article personal, amb elqual determinem els noms propis (EnPere, Na Maria –en femení, avui, aquestarticle és arcaic a Catalunya). Aquestesformes són el resultat d’una reducció delllatí domine (i, en femení, domina), fórmu-les de tractament; la forta reducció fonè-tica que s’hi ha operat és conseqüència dela construcció proclítica, és a dir antepo-sada, de les dites formes. El fenomen dela incorporació de l’article personal alnom subsegüent és relativament freqüentals noms de lloc, tant perquè continguinuna denominació personal (per exemple:Castellar de N’Hug, Hug essent un nommasculí de persona, o els OmelIs de NaGaia, Gaia essent un nom femení de per-sona), com perquè el nom en qüestió, nopersonal a l’origen, hagi sofert un procésde personalització, la manifestació lin-güística del qual és precisament lapresència de l’esmentat article personal.

4– Aplicació al problema de Bas / En Bas– Mirem ara d’aplicar els casos d’incorpo-ració de la síl.laba en a un nom, al puntconcret que estudiem. Tenim un nompropi, Bas, probablement d’origen pre-

romà, el significat del qual resta obscur,sigui quin sigui el seu significat originari(nom personal, orònim, etc.), és evidentque fou aplicat al territori que compreniael vescomtat de Bas.Si Bas designava el lloc corresponent (ésa dir, si es tractava d’un nom geogràfic), elprocés d’anteposició de la preposició (enllatí hauria estat In Basso) és ben normal,d’acord amb la primera explicació presen-tada (núm. 3, punt a). Del llatí in Basso alcatalà en Bas no hi ha cap dificultat detransformació ni d’evolució.Si Bas era un nom personal (o que, per laraó que fos, havia esdevingut personal),el procés d’adquisició de l’article perso-nal corresponent (En Bas) és també bennormal, d’acord amb la segona explicaciópresentada (núm. 3, punt b), i encaixaamb un procediment, molt genuïnamentcatalà, d’esmentar un nom de persona.

5– Conclusió - En suma: per una bandaavui, al dessota de la solució Bas (que hatendit a estendre’s, per influència de lagrafia del nomenclàtor oficial), tenimencara la solució tradicional i autòctonaEn Bas; per altra banda, ens consta que laincorporació d’En al nom Bas pot ésser elresultat d’un de dos processos habitualsen toponímia (de referència a un indret, ode determinació personal), tots dos bentípics dels noms de lloc catalans.La conclusió és òbvia: En Bas, que respona la pronunciació més pura d’avui i que haestat obtingut per una transformació benexplicada, ha d’ésser la forma sancionadaoficialment, i cal que prengui el lloc, a totsels efectes, de la forma Bas, improcedenti incorrecta.

Barcelona, 1 de setembre de 1975

Signat: AAntoni M. Badia i MargaritMembre de l’Institut d’Estudis Catalans

...al punt concretque estudiem.Tenim un nom

propi, Bas,probablement

d’origen pre-romà,el significat del

qual resta obscur,sigui quin sigui el

seu significatoriginari...

...i cal que prenguiel lloc, a tots els

efectes, de laforma Bas,

improcedent iincorrecta.

En record Antoni M. Badia i Margarit

PUIG

SACA

LM 1

24

25

TALLER MECÀNICCtra. dels Martins, 24 - St. Esteve d’en Bas

17176 (Girona) - Tel. i Fax: 972 691 146Mòbil: 630 970 734 - [email protected]

Joan Maragall, 1517176 SANT ESTEVE DʼEN BAS

PUIG

SACA

LM 1

24

...Vam trobar unmarge des d’on

vèiem Olotil·luminat. Al cap

de poc vam arribara dalt, quan ja era

fosc...

...Vam caminar finsa l’observatori de

Batet i, després dejugar una estona i

descansar, vamberenar coca amb

xocolata.

26

OBSERVATORI DE BATETDE LA SERRAVam quedar a Olot, a Les Tries, el dissabtea la tarda. Quan vam ser-hi tots, alguns delGECA Mainada, alguns del Jovent i elsmonitors, vam començar la sortida, encarade clar. Vam passar pel pont, per la font deLes Tries i vam començar a pujar. Hi haviacamins estrets, camins que feien pujada idesprés baixada o al revés, primer baixadai després pujada. Els camins estaven plensde fulles i branques, ja que érem al mig delbosc. Mentre caminàvem, el sol es va pon-dre i va començar a fer-se fosc. Vam trobarun marge des d’on vèiem Olot il·luminat. Alcap de poc vam arribar a dalt, quan ja erafosc, i vam encendre les lots i frontals. Vamentrar a l’observatori i ens vam trobar cocaamb xocolata. Vam menjar. Després ens vanpassar un parell de vídeos i un PowerPointsobre els planetes, les estrelles i el sistemasolar. Vam pujar al telescopi i vam veuremoltes estrelles. Baixant, amb les lots ifrontals, algú va caure, un altre va rellis-car... Al final vam arribar tots a baix molt bé.Vam esperar els pares jugant. La sortida emva semblar divertida i vaig aprendre coses.

IIona Pujol Sala (9 anys)

Sortida nocturna a Batet de la SerraGECA MAINADA

EL GECA SOTA LES ESTRELLESAmb el GECA vam anar a l’observatori deBatet. Com que anàvem a veure estels, l’ex-cursió va ser a la tarda, perquè al vespre fosfosc. Érem una colla de nens i monitors.Fins a Les Tries, ens van dur amb cotxe i allàvam pujar per la muntanya a peu.A la motxilla, hi dúiem el berenar/sopar,aigua, una jaqueta per si feia fred i sobretotuna llanterna per poder veure el camí a latornada. Vam caminar fins a l’observatori de Batet i,després de jugar una estona i descansar,vam berenar coca amb xocolata. Desprésde berenar, ja començava a fer-se fosc. Ales 7 vam conèixer el nostre guia de l’ob-servatori i ell ens va ensenyar fotos i vídeosde l’espai (el viatge a Mart). A dalt l’edifici,hi ha una cúpula giratòria sota la qual hitrobem un telescopi gegant. Quan vam ser

La mainada a sota el telescopi

PUIG

SACA

LM 1

24

tots a dalt de l’edifici, el moviment de lacúpula ens va impressionar i ens deixavaglaçats de fred. El guia ens va explicar quehi ha dos estels que estan gairebé junts iformen part de la constel·lació “El CarroMajor”. D’un en un tots els nens vam mirarpel telescopi gegant i vam veure els dosestels. Són dos estels rodons, brillants igrans, ens va emocionar molt el fet depoder veure amb claredat uns estels queestan a milions d’anys llum.Un cop acabada la visita, ens vam acomia-dar del guia i vam iniciar la tornada, fent

mitja volta pel camí per on havíem arribat.Quan vam arribar a l’aparcament de LesTries, ens vam posar a jugar perquè els senyors papes que ens portaven amb cotxeencara no havien arribat.Va ser una experiència que ens va agradarmolt i recomanem la visita a l’observatoride Batet perquè és genial.

Ferran Cortés Colomer (11 anys)

...Quan vam sertots a dalt de

l’edifici, elmoviment de lacúpula ens va

impressionar i ensdeixava glaçats de

fred...

En Ferran, en primer terme a la dreta Tot el grup dins l’observatori

27

PUIG

SACA

LM 1

24

parets verticals sense cap camí visible persuperar-les. Però gràcies al pas anomenat“Els grau dels barrots”, ens va servir d’ajudaper poder anar pujant. Una mica més amunt,el grup es va aturar com si ens haguessin apa-redat. Ens trobàvem a l’entrada d’una canalque s’endinsava en mig de la roca vertical. Grimpar, per les roques, no va ser una tascagaire complicada. La bona disposició delshomes, per donar una mà, i d’alguns barrotsde ferro estratègicament clavats, també ensvaren facilitar la pujada. Els rajos de llumss’escolaven entre les roques mentre anàvemsuperant els diferents desnivells fins a arribaral caminet. Aquest caminet horitzontal tra-vessava l’espadat amb una impressionantalçada per la banda de l’estimball que feiabasarda de mirar-se’l.Per a mi, aconseguir passar l’estret caminet,va significar un gran repte. Sobretot, sabentque al meu costat s’estenia aquell precipiciadient pel món de les àligues. L’única opcióera fer passos segurs i evitar de no mirar lacinglera. Per sort, quan el camí era mésestret, hi havia unes cadenes clavades a laparet que m’hi aferrava com una llagasta. El camí ens va portar a una balma d’una certaamplada la qual em va permetre, per primeravegada, admirar la magnificència del pai-satge. A partir d’aquí, tot va ser qüestió de pujar unamica més per arribar al cim i continuar persobre de la serra Major, relativament plana,oberta i de poca vegetació.La baixada continuava per boscos i clarianesque ens permetia gaudir de molt bones vis-tes: poblets, masies i camps de vinyes ques’estenien a sota dels nostres peus.

...les imponentsroques

s’acostaven iintentava

endevinar per quinlloc hauríem de

passar.

...Aquest caminethoritzontaltravessava

l’espadat amb unaimpressionantalçada per la

banda del’estimball quefeia basarda de

mirar-se’l.

28

El cap de setmana del 22 i 23 de novembre, elGeca va fer una sortida conjunta amb el Cen-tre Excursionista d’Olot a la serra de Mont-sant, al Priorat.Sortíem d’Olot a tres quarts de sis del matí,amb autocar. Les hores de trajecte fins al nos-tre destí, després de recollir els excursionistesd’en Bas, ens va permetre tancar els ulls i com-pensar les hores retallades als nostres somnis.L’autocar ens va deixar al poble de la Morerade Montsant, un dels poblets que es trobenals peus de la serra de Montsant.L’arribada va ser el nostre primer regal per alsulls que no deixàvem d’admirar i gaudir de laimpressionant serra que s’alçava just persobre nostre. La serra se’ns mostrava comuna imponent muralla compacta amb verti-cals cingleres i espadats que ens recordavenla serra de Montserrat. Des d’allà no semblava pas que ni les cabrespoguessin fer cim, però confiava que en QuimAgustí, el vocal de l’excursió, conegués alguncamí relativament accessible com així va ser. La primera part de l’excursió s’enfilava per unagradable camí verd que denotava un estiuplujós i poc calorós que també devia haverafectat aquella zona. Segurament, en altresanys, ens hauríem trobat una vegetació mésseca. Arreu trobàvem preciosos arbres d’in-tens color vermell i ocres que ens il·lusionavad’anar-los descobrint. La temperatura, per aquestes dates de l’any,era més calorosa que l’habitual, però labonança del temps també es va afegir perquègaudíssim més de l’excursió. Mentre ens anàvem enlairant, les imponentsroques s’acostaven i intentava endevinar perquin lloc hauríem de passar. L’aspecte era de

Sortida a la serra de Montsant SECCIÓ MUNTANYA

PUIG

SACA

LM 1

24

Per sobre nostre, distingíem roques en lesquals es dibuixaven figures fantàstiques i queens suggerien treure la imaginació a passejar.Gairebé sense res a envejar dels Trolls de lamitologia escandinava. I mirant cap a la partde sota, ens regalàvem la vista amb les cado-lles i roques erosionades pel pas del riu quehavien anat formant bonics circuits pel pas del’aigua.Pel camí trobàvem cireres d’arboç com llàgrimes vermelles al mig del bosc. D’alguna manera ja ens anunciaven el Nadali els més llaminers aprofitàvem per degus-tar-les sense por de desvestir els arbres.Ens vàrem desviar per visitar l’ermita deSant Bartomeu de Fraguerau passant peruna passarel·la de fusta, suspesa percables, que travessava el riu. Arribant al pantà, els ànims del grup varencomençar a decaure per les hores que por-tàvem caminant i el cansament que anavasortint del dia abans. El tram final va seruna mica feixuc, tot i així després d’undinar de peix i una estona descansant al’autocar, només ens queda el record delsbons moments viscuts.

Bettina Martínez Bonde-Petersen

...A la tarda vàremvisitar la Cartoixad’Escaladei. Allà,visitant les restes

de les cel·les,l’església, els

claustres...,

...Ens vàremdesviar per visitarl’ermita de Sant

Bartomeu deFraguerau passantper una passarel·la

de fusta...

En un d’aquests llocs amb una vista magní-fica, vàrem aturar-nos per dinar. Com sempre,a part de l’entrepà que cadascú portava, uns ialtres ens sorpreníem oferint-nos les mésvariades exquisideses: galetes de tot tipus,xocolata, fruits secs, vi, ratafia, cafè... conver-tint així un dinar de muntanya en una petitafesta. A la tarda vàrem visitar la Cartoixa d’Escala-dei. Allà, visitant les restes de les cel·les, l’es-glésia, els claustres..., ens vàrem poder ima-ginar l’austera vida de solitud i silenci delsmonjos sota la mirada de la serralada deMontsant. Després d’una curta visita al poble d’Escala-dei, vàrem poder degustar i comprar vi i oli dela zona. Per sopar i dormir, el grup es va repar-tir en dues parts. En el meu cas em va tocar al’hotel del poble de la Morera de Montsant.L’excursió del diumenge, d’unes set hores,començava a Ulldemolins fins al poble deMargalef, on s’acabava la caminada.En aquesta ocasió, sense necessitat de mati-nar, el grup va començar molt animat i descan-sat. L’excursió era llarga, però sense desnivellssignificatius. En una primera part passava perun congost pla i entretingut, posteriorment res-seguia el pantà de Margalef.

29

C e n t r e d e f i s i o t e r à p i a

A n n a R o d r í g u e z

Tractaments per a problemes d’esquenaLesions esportivesDolors musculars i articulars

C/ d’Eugeni d’Ors, 16 (baixos 2a) - SANT ESTEVE D’EN BASTel. 972 69 08 78 / 652 65 08 86 • [email protected]

PUIG

SACA

LM 1

24

30

Fitxes sortides quart trimestre 2014

SANTUARI DE LES SALINES – ROC DE FRAUSA12 d’ octubre 2014 – 18 participants

Horari efectiu: 3,24 h - Horari total: 4,45 h

Itinerari: santuari de les Salines, pas del Cavall,pic de les Salines o de les Pedrisses, coll del Poude Neu, GR-10, coll de la cruïla d’Amèlie, coll deSant Martí, roc de Frausa, roc del Contador, elMoixer, coll del Puig de la Neu, coll del Pou, camíde la Germandat, cova de la Mare de Déu i san-tuari de les SalinesAltura màx: 1.447 m – Altura mín: 1.080 m Desnivell acumulat: 410 mQuilòmetres: 9,300 – Mitjana: 2,8 km/h

Temps: bon temps

CAN GUSTÍ DE RIU (El Martanyà)26 d’octubre de 2014 – 27 participants

Horari efectiu: 2,50 h

Horari total: 4,35 h

Itinerari: can Gustí de Riu, la Llosa, la Coma, laBassa del Martanyà, Martanyà, la Tallada i canGustí de Riu.

Altura màx: 1.046 m – Altura mín: 585 m

Desnivell acumulat: 510 m

Quilòmetres: 6,763 – Mitjana: 2 km/h

Temps: Bon temps

LA TOSCA - TORRENT DE LA MASICA14 de setembre de 2014 – 33 participants

Horari efectiu: 3,35 h – Horari total: 5,10 h

Itinerari: Vallfogona, font de la Tosca, l’era debatre d’en Paixana, gorg de Baix, bauma delBoer, gorg de Dalt, el Saltant, salts del Torrentde la Masica, salt de la Costa de Llastonosa, salten Capa, serrat de l’Ofrena, coll de la Bauma,teularia del Pinatar, Vallfogona



Quilòmetres: 10,790 – Mitjana: 2,8 km/h

Temps: bon temps

TOSSA DE PUJOLRIU(Aplec de St. Quintí)28 de setembre de 2014 – 35 participants


Itinerari: molí Vell, els Bertrans, camí de la Porte-llera, tossa de Pujolriu, el Grau, font de les Marra-des, salt de l'Olla i molí Vell

Altura màx: 966 m

Altura mín: 512 m


Quilòmetres: 9,571 – Mitjana: 3 km/hora

Temps: bon temps

PUIG

SACA

LM 1

24

SANT JULIÀ DEL SALTOR15 de novembre de 2014 – 37 participants

Horari efectiu: 4 h


Itinerari: Colònia de Molí Nou, font de Sant Grau,Sant Martí de Baix, font de Sant Martí, collet delsGraus, pas dels Graus, Pedra dreta, Sant Julià delSaltor (1.350 m), mirador de Coronas, mas Coro-nas, pas del Cargol, pedrera, Sant Grau, molí Nou.




Temps: bon temps

LA SERRA DE MONTSANT (1a ETAPA)22 de novembre 2014 – 37 participants

Horari efectiu: 3,35 h


Itinerari: la Morera de Montsant, grau delsBarrots, serra Major, piló des Senyalets, pi delCugat, grau de Salfores i la Morera de Montsat.



Quilòmetres: 10,598 – Mitjana: 3'1 km/h

Temps: Bon temps

LA SERRA DE MONTSANT (2a ETAPA)23 de novembre 2014 – 34 participants


Itinerari: Ulldemolins, Sant Antoni, Cadolles Fon-des, Sant Bartomeu, congost de Fraguerau, masde Soleràs, pantà de Margalef i Margalef.

Altura màx: 672 m – Altura mín: 340 m



Temps: Bon temps

ELS GRONYS (SORTIDA DE SANT NICOLAU) 6 de desembre de 2014 – 61 participants


Itinerari: pla d'en Xurri (els Pins de St. Privat),camí del salt de Sallent, les Escales, els Gronys, laCreu de Freixeneda, Freixeneda, Escanyaca, camídel Salt del Bot i els Pins.




Temps: Bon temps

31

SocialsPU

IGSA

CALM

124

32

SOPAR CONSTÀNCIA El 30 de gener del 2015 tindrà lloc el sopar de lliurament delspremis de la constància 2014. Excursionistes i acompanyantsreserveu taula trucant als telèfons 972690399 (Joan) i 972690 397 (Jaume).

DIJOUS LLARDERCom cada any se celebrarà el Dijous Llarder. Reserveu taulatrucant al telèfon 972 690 399.

CALENDARI DE MARXES i CURSES7 i 8 febrer XXXIII 24 HORES A MUNTANYA – Centre Excursionista d'Olot

15 març XXI CROS DE CASTELLFOLLIT

22 març XX DUATLÓ DE LA GARROTXA (Castellfollit de la Roca)

Div 3 abril IX MARXA SANTJOANENCA - Club Poliesportiu Santjoanenc

12 abril 3a Romànic Extrem - 42 i 21 km - La Vall de Bianya

12 abril Cursa d’esquí de muntanya Pocatraça – Centre Excursionista d'Olot

19 abril XXXVIII Embardissada – Centre Excursionista d'Olot

26 abril 21a Mitja marató de la Garrotxa – Club Natació Olot

XOCOLATADAJust els dies abans de Nadal, com cada any, elGECA fa una xocolatada al local social. Aquest anyestrenàvem davantal que ens havien confeccionatles dones del grup de Pachwork del poble.

Pere Gelis

Recordeu aquesta data:

3 de maig de 2015XXVI LLETISSONADA

SORTIDA CULTURALEl dissabte 14 de març hi haurà lasortida Cultural del GECA. Aquestany us hem preparat el següent:

Activitat del matí: Visita de les mines de sal de Car-donahttp://cardonaturisme.cat/ca/

Dinar: Barcelona

Activitat de la tarda: Teatre Poliorama amb l'obra Polònia,el musical. http://www.teatrepoliorama.com/es/polonia-el-musical/

El cost de l'activitat rondarà els 75 euros (3 euros més elsno socis). Inclou autocar, visita a les mines, dinar i teatre.

Pròximament i a la web www.geca.cat hi trobareu infor-mació del lloc de trobada i l’horari de sortida.Us podeu apuntar trucant amb en Menguis (606 651 591)o a la Dolors Puigvert (690 139 756)

SENYALS QUEDESGRACIENEL TERRITORIAl camí que va de Mas Roiga Puig Rodó, hi han apara-gut uns senyals horroro-sos. Quasi estem segursque les van fer per senyalaruna cursa de bicicletes quesortia del nostre pavellómunicipal, el que ens fa pensar que a l’ajuntament deuensaber qui són els responsables.

És trist comprovar com nosaltres, el GECA, que fa 35 anys queorganitzem proves i activitats per la muntanya, no hem deixatmai ni un sol rastre i, en canvi, entitats foranes que no esti-men ni respecten el nostre territori ara vinguin convidadesper l’ajuntament, i a sobre a nosaltres no ens tenen lamateixa consideració.

Vegeu una mostra de la bestiesa de senyals que han deixatper tot el seu recorregut aquests capsigranys en les fotosfetes al trencall de Lluisassos.

Pere Gelis

NECROLÒGICAEl passat dia 24 de novembre es va morir la senyora Dolors Casals iMiràngels, mare del nostre company i expresident del GECA en JosepBarcons i Casals.

En el moment de la mort tenia 92 anys i era vídua d’en Ramon Barconsi Feixas. ACS

33

PUIG

SACA

LM 1

24

Sortides socials

Dia 11: SORTIDA A LA NEU.GRA DE FAJOL ITINERARI: Vallter, refugi d’Ulldeter, coll de laMarrana, Gra de Fajol.DURADA: 4 hores de marxa efectiva.VOCALS: GECASORTIDA: 6.45 h del matí del local social del GECA.

7.00 hores de l’aparcament del Consum. Telèfon: 972 69 03 99 i 972 69 03 97

Dia 25: SANTUARI DELS ÀNGELSITINERARI: Girona, vall de Sant Daniel, pla de lesSagalases, puig Vistós, olivet d’en Salgueda, collde Trobada, drecera de can Caselles, santuari delsÀngels i Girona.DURADA: 4 hores de marxa efectiva.VOCALS: Pere Julià i Paqui.SORTIDA: 7.15 h del matí del local social del GECA.

7.30 hores de l’aparcament del Consum.Telèfon: 972 26 66 61 i 629 55 72 85En acabar la caminada, hi ha la possibilitat de que-dar-se a dinar de restaurant. (Restaurant Can Veí.Sarrià de Ter. Preu 21 euros). Cal apuntar-s’hi.

Dia 15: SANT ANIOL D’AGUJAITINERARI: Sadernes, pont d’en Valentí, la Mun-tada, gorges Citró, Sant Aniol.DURADA: 4 hores de marxa efectivaVOCAL: GECASORTIDA: 6.30 h del matí del local social del GECA.

6.45 hores de l’aparcament del Consum. 7.00 hores Fleca de Montagut.

Telèfon: 972 690399 i 972 69 03 97. Sortida conjunta amb els amics de Sant Aniol d’Aguja. Podeu col·laborar ajudant a portar materialper a la restauració del refugi. Si algú està interessaten quedar-se a dinar, demaneu més informació.

Dia 22: EXCURSIÓ AL MASSÍS DELPEDRAFORCAITINERARI: Caminant des de Gósol i seguint l’itine-rari PR-C127 donarem la volta pel perímetre d’a-questa muntanya.DURADA: 6 hores de marxa efectiva.VOCALS: Visc entre VolcansSORTIDA: Amb autocar.

7.15 hores del Parc Nou d’Olot7.30 hores del carrer Ample de SantEsteve d’en Bas.

Organitzen: Parc Natural de la Zona Volcànica de laGarrotxa, CEO, GECA i Centre excursionista de lesPlanes d’Hostoles. Reserva de places per a l’autocar,fins divendres dia 20, al GECA (972 69 03 99) o alCasal dels Volcans (972 26 81 12 – 616 132 503).Cal portar els àpats del dia.

Dia 8: COVA DE L’ORRI – LA CALMAITINERARI: l’Orri, la cova de l’Orri, coll Sabassa, collde Jou, la Calma, Sant Miquel de Monteia i Monteia.DURADA: : 4 hores de marxa efectiva.VOCALS: Pere Guitart

març

febrer

gener

muntanya

Dia 25: ROCA FORADADA (Cantonigròs)ITINERARI: Camp de futbol de Cantonigròs, rocaForadada, Sta. Maria de Corcó, camí ral, camp defutbol de Cantonigròs.SORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA: 7.30 h del matíHORES DE MARXA EFECTIVA: 4 hVOCALS: Sergi Plana, Mercè Flores, Ester Mulí,Laia Amat.

Dia 1: FESTA DE LA MAINADA I DELJOVENTActivitat a definir pels monitors (a través d’e-mail).SORTIDA: local social del GECA (part del darrere).HORARI DE SORTIDA: 9 h del matí

A les 2 del migdia se celebrarà el dinar de festaen el pavelló de St. Esteve d’en Bas. En aquestdinar hi podrà assistir tota la família al complert.Acabat el dinar es repartiran els obsequis de laconstància i es farà la presentació del DVD de lesmarxes del 2014. Finalment se n’entregarà unacòpia a cadascun dels assistents.

Dia 22: SALT DEL SALLENTITINERARI: Pla d’en Xurri, caseta del cable, lesescales, salt del Sallent, camí dels Matxos, plad’en Xurri.SORTIDA: local social del GECA (part deldarrere).HORARI DE SORTIDA: 8 h del matíHORES DE MARXA EFECTIVA: 3,5 horesVOCALS: Xevi Juanola, Simó Sala, Ester Mulí.

març

gener

SORTIDA: 7.15 h del matí del local social del GECA.7.30 hores de l’aparcament del Consum.

Telèfon: 972 69 03 99 i 677 31 85 30.

Dia 14: TRAVESSA PORTVENDRES –ARGELERS DE LA MARENDAITINERARI: Portvendres, cala Moresca, Cotlliure,cala dels Portells, Argelers de la Marenda.DURADA: 4 hores de marxa efectiva.VOCALS: Anna Canal.SORTIDA: Amb autocar

6.45 hores del carrer Ample d’en Bas.7.00 hores de l’aparcament del Consum.

Telèfon: 972 27 30 28 i 972 69 03 99 Dinar de restaurant. Cal apuntar-s’hi.

Dia 3: Divendres SantSANT GRAU D’ARDENYA O CADIRETESSortida conjunta amb el CEO, el GECA i el grupexcursionista de Llagostera.Dinar per concretar.

Dia 19: XXXVIII EMBARDISSADA

Dia 25: ROCA FORADADA (Cantonigròs)ITINERARI: Camp de futbol de Cantonigròs, rocaForadada, Sta. Maria de Corcó, camí ral, camp defutbol de Cantonigròs.SORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA: 7.30 h del matíHORES DE MARXA EFECTIVA: 4 hVOCALS: Sergi Plana, Mercè Flores, Ester Mulí, LaiaAmat.

Dia 1: FESTA DE LA MAINADA I DELJOVENTActivitat a definir pels monitors (a través d’e-mail).SORTIDA: local social del GECA (part del darrere).HORARI DE SORTIDA: 9 h del matí

A les 2 del migdia se celebrarà el dinar de festa en elpavelló de St. Esteve d’en Bas. En aquest dinar hipodrà assistir tota la família al complet. Acabat eldinar es repartiran els obsequis de la constància i esfarà la presentació del DVD de les marxes del 2014.Finalment se n’entregarà una còpia a cadascun delsassistents.

Dia 22: ESCLETXES DE FREIXENEDAITINERARI: Pla d’en Xurri, gorga Blava, camí delspescadors, camí del salt del Bot, Freixeneda, esclet-xes de Freixeneda, Freixeneda, creu de Freixeneda,salt del Sallent, camí dels matxos, pla d’en XurriSORTIDA: local social del GECA (part del darrere).HORARI DE SORTIDA: 8 h del matíHORES DE MARXA EFECTIVA: 4,5 hVOCALS: Mercè Flores, Laura Corominas, David Fernández e

març

gener

abril

jovent

RAMON BARCONS SL

C/ Mestre Viver Puig, 1 Pol. Ind. La Serra

17176 Sant Esteve d’en Bas

[email protected] 972 69 04 69

Cons t rucc ió -Rehab i l i t ac ió

FARMÀCIACOROMINAS SACREST

C/ OLOT, 13 – TEL 972 69 00 42

SANT ESTEVE D’EN BAS

FARMACIOLAANTIGUES ESCOLES, S/N –TEL 972 69 49 90

SANT PRIVAT D’EN BAS

ATENCIÓ FARMACÈUTICA • DERMOFARMÀCIAORTOPÈDIA • FÓRMULES MAGISTRALSPRODUCTES NATURALS • HOMEOPATIA

DIETÈTICA I NUTRICIÓ • PRODUCTES INFANTILS

LA BARRA D’EN REGUEGASTROBAR

AV. REIS CATÒLICS, 3T. 972 27170517800 OLOT (GIRONA)[email protected]

TANCAT:

DIMARTS I DIMECRES TOT EL DIA

DIUMENGES AL MIGDIA

PUIG

SACA

LM 1

24

34

Carretera de Vic, 20, nau núm. 4

Tel. 660 89 69 84 - Fax 972 69 05 27

17176 SANT ESTEVE D’EN BAS

Restaurant • Habitacions

Tel. 972 690 06417176 JOANETES (La Garrotxa)

fondabarris.com

• DE J O A N E T

ES

•

Ben bé

d’Olot !

Sant Rafel, 5 - Tel. 972 26 08 59

C/ Roser, 5 - Tel. 972 26 10 61C/ Sant Esteve, 8 - Tel. 972 26 35 36

Llibreria Ma. Antònia

AL VOSTRE SERVEI

c/ Olot, 28

Tel. i Fax 972 69 10 36

SANT ESTEVE D’EN BAS

AllotjamentsColomeri Cullell

Mas Mastornell, s/n - 17176 Sant Esteve d’en Bas

Tel. 972 690 606 - Fax 972 690 267

www.allotjamentsrurals.com

[email protected]

Serrallleria i construccions metàl·liques • Fusteria en acer i acer inox amb pont tèrmicBaranes, models i sistemes • Tancaments, portals, façanes i cobertesMobiliari i focs • Automatismes i controls d’accés • Treballs de forja

Tel. 6557 42 55 74 • C. Ample, 41, 17176 Sant Esteve d’en Bas (Girona)[email protected]

PUIG

SACA

LM 1

24

35

Documents

Número 124 - PVP:3’50 € any XXXIè - GENER / FEBRER /MARÇ ...hem trobat la força i reunit les condicions per crear la nostra pròpia cursa, la Cames de Ferro al Puigsacalm (CdF),