Embed Size (px)
Citation preview
NÚMERO 59 | MAIG - JULIOL 2012
La revista del vostre equip d’Atenció primària
salut Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
www.aprimariavsg.comwww.fersalut.catferAprendre A
Editorial SumariAtenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
CRÈD
ITS
VIURE JOVE 15Tu preguntes, nosaltres responem Informa’t de tot allò que et preocupa! En aquest
cas, parlem dels efectes del cànnabis sobre la
conducció, de la protecció solar en els tatuatges
i dels fongs vaginals.
SER PARES 14El mol·lusc contagiósSi el pediatre us diu que el vostre fill pateix
Molluscum contagiosum, no us preocupeu. És
una infecció cutània que normalment desapa-
reix sense tractament.
GENT GRAN 12Aprendre a envellirArribar a la vellesa implica haver de bregar
entre un cos que es va deteriorant i una
ment encara activa. Cal acceptar les limita-
cions de l’edat!
LA PARELLA 10 - 11Quin mal de cap!Quasi tots hem patit mal de cap alguna vegada
a la vida o, fins i tot, migranya. Malgrat que hi
ha persones amb certa predisposició, veurem
què ho desencadena i com es pot combatre.
EL CAP DESTACA... 4Prevenció en el càncer de mamaLes cèl·lules de la mama, igual que passa amb
la resta de càncers, creixen de forma incontro-
lada i formen una massa de teixit anomenada
tumor, que pot ser invasor.
SALUT 8 - 9Em costa respirar...Les malalties pulmonars obstructives cròniques
(MPOC) frenen l’accés de l’aire cap als pulmons
i, per tant, dificulten la respiració. Esbrinem com
prevenir-les i tractar-les!
salutfer 3
és una publicació gratuïta,
promoguda pels centres d’Atenció
Primària autogestionats amb l’objectiu
d’impulsar els hàbits saludables de la
població.
Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el
podeu expressar per telèfon al
93 446 02 33 o per internet a l’adreça
electrònica [email protected]
salutfer
Noves formes de comunicació entre els pacients i el sistema sanitari
El sistema sanitari està completament immers dins l’espiral tecnològica que avui en
dia pateix la societat. La imatge clàssica del metge amb bata blanca escoltant el seu
pacient i aixecant-se de la taula per explorar-lo segueix essent la més habitual i no
s’ha de perdre mai, però cada cop més altres vies de comunicació estan disponibles.
La via telefònica és utilitzada ja des de fa temps per fer petites consultes o aclarir dubtes
menors. Internet és el pas següent i
els centres autogestionats treballen
per poder obrir també aquesta via de
comunicació: la possibilitat de deixar
missatges al correu del centre perquè
els professionals puguin contestar-los
poc després; recomanar pàgines web
que resultin d’interès per als pacients
per malalties que pateixin, per promoure activitats de prevenció o per poder veure
recomanacions de cara a activitats, viatges, etc. La mateixa revista que esteu llegint és
un altre exemple, ja que es pot trobar impresa en paper o bé en format electrònic.
ApostA decisivA per les noves tecnologiesAquesta aposta dels centres autogestionats s’alinea completament amb l’estratègia
del Departament de Salut, que darrerament ha incorporat les tecnologies al dia a dia
del sistema sanitari. L’exemple més visible és la recepta electrònica, que just en el
moment en què el metge la formula, al seu ordinador ja està disponible des de qualsevol
farmàcia de Catalunya. Menys visible, però no menys important, és la Història Clínica
Compartida de Catalunya, que permet als professionals de diferents centres veure tota
la informació generada en altres centres sanitaris i aprofitar-la per prendre decisions
més fonamentades. Us recomano consultar el Canal Salut on el Departament recull tota
la informació sanitària en un sol portal: www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut. En
breu el pacient podrà disposar de tota la informació personal de salut que té el sistema
a través de la Carpeta de Salut.
Sembla que aquesta cursa no té final. També sembla que tots aquests instruments han
de facilitar la feina dels professionals i l’accés dels pacients a més i millor informació i
a formes més ràpides i eficients de comunicar-se amb el personal sanitari. Els centres
autogestionats treballen activament per poder oferir als seus pacients els avantatges
que ara s’entreveuen de l’ús de les noves tecnologies, i per aplicar ràpidament en el futur
totes les que sens dubte aniran apareixent.
Dr. Lluís Gràcia pardo
Director Atenció Primària
Vallcarca - Sant Gervasi
salutfer pREMI JAUME AIGUADERI MIRÓ A LA MILLOR
COMUNICACIÓ SANITÀRIA
Els centres treballem per oferir als pacients els avantatges de les noves tecnologies
salutfer2
és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès,
EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic.
Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP
Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Sara Argelés (Albera Salut), Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost) i Roger
Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).
Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 [email protected]
Dip. Legal: B-41601-2003.
el càncer de mAmAes pot curar si s’agafa a temps
nascuts per lleGIr
Quasi el 30% de tots els tumors femenins
són de mama i cada any a Catalunya 12
de cada 10.000 dones es diagnostiquen
d’aquest tipus de càncer.
Malgrat que no podem evitar que aparegui,
els tractaments són cada vegada més efectius
si el diagnòstic es fa abans que es manifes-
tin els símptomes. D’aquesta manera millora
molt la supervivència.
progrAmA de detecció precoçÉs per aquest motiu que es realitza el Programa
de Detecció Precoç del Càncer de Mama, que a la
ciutat de Barcelona s’adreça a les dones entre 50
i 69 anys empadronades al territori. S’ha escollit
aquesta franja d’edat atès que a partir dels 50 és
quan augmenta de forma important el risc de
patir la malaltia.
La detecció és realitza per mitjà d’una mamogra-
fia, que és una radiografia del pit, i es fa cada dos
anys. Totes les dones entre aquestes edats reben
a casa una carta donant-los dia i hora per fer-se
la mamografia en un hospital proper al lloc on vi-
uen. En els nostres barris aquesta prova s'efectua
a l’Hospital de l’Esperança.
En el cas que la mamografia sigui dubtosa, di-
rectament s'avisa la dona per completar l’estudi
amb alguna altra prova i, si apareix alguna tumo-
El projecte es planteja des del convenciment
que la lectura és una bona eina per al crei-
xement integral dels infants. Molts estudis
demostren els avantatges d'explicar una història
en veu alta des dels primers mesos de vida:
reforça el vincle afectiu entre pares i fills,•
afavoreix l’adquisició del llenguatge,•
potencia la capacitat d’atenció i concentració,•
estimula la creativitat,•
desenvolupa el gust per aprendre.•
Tot i així, aquest programa no pretén que els na-
dons siguin lectors precoços, no creu en l’apre-
nentatge accelerat ni en la hiperestimulació.
El CAp us informa...
Des del vostre CAP, l’equip de pediatria us
transmet la importància de la lectura i us
convida a participar en el projecte. Us en-
trega un dossier amb informació del pro-
grama i de la biblioteca, recomanacions de
lectura i una butlleta d’inscripció.
La biblioteca us inscriu...
Amb aquesta documentació, us podeu des-
plaçar a la biblioteca. Allà us inscriuen al
programa, fan el carnet
del nadó, i us informen
dels espais, els materi-
als i les activitats que
es programen.
Junts us proposen...
Al CAP, s'aprofiten les revisions periòdiques per
donar-vos unes receptes de lectura molt espe-
cials, amb recomanacions de contes i pautes
per llegir amb els vostres fills. També es posa a
la vostra disposició un espai de lectura a la sala
d’espera. A la biblioteca, s’encarreguen d’oferir-
vos un espai agradable, activitats interessants i
consells que us puguin ser d’utilitat.
L’hora del comiat...
Quan l’infant compleixi 3 anys, se us
lliurarà un diploma d’acreditació i se us
convidarà a continuar gaudint de la bi-
blioteca, però amb materials i activitats
pensats per als nens més grans.
Aprofiteu la primera revisió del vostre
nadó per demanar més informació a la
vostra infermera o a la biblioteca:
Biblioteca Vallcarca
i els penitents - M. Antonieta Cot
Passeig de la Vall d’Hebron, 65-69
08035 Barcelona
Tel. 93 211 23 51
www.bcn.cat/bibpenitents
EL CàNCER DE mAmA éS UNA
mALALTIA QUE AfECTA LA
GLàNDULA mAmàRIA. LES
CèL·LULES DE LA mAmA, IGUAL
QUE PASSA Amb LA RESTA DE
CàNCERS, CREIxEN DE fORmA
INCONTROLADA I fORmEN UNA
mASSA DE TEIxIT ANOmENADA
TUmOR, QUE POT SER INVASOR.
“NASCUTS PER LLEGIR” (NPL) éS
UN PROGRAmA QUE PROmOU
EL GUST PER LA LECTURA
ENTRE ELS INfANTS DE 0 A 3
ANyS, CREANT ExPERIèNCIES
EmOTIVES VINCULADES AL LLIbRE
I fENT D’AQUEST UNA EINA DE
COmUNICACIó ENTRE PARES
I fILLS. PER ACONSEGUIR-hO,
EL PROGRAmA ImPLICA LES
fAmíLIES, ELS bIbLIOTECARIS I ELS
PROfESSIONALS DE LA SALUT DELS
CENTRES D’ATENCIó PRImàRIA.
ració sospitosa, ja s’inicia el tractament adequat.
Les dones dels barris que atenem des dels nos-
tres centres rebreu la citació durant els propers
mesos. Si teniu cap dubte podeu preguntar-lo al
vostre metge o professional d’infermeria del CAP
o bé trucar al telèfon 93 267 43 14 de l’Hospital
de l’Esperança.
salutfer4 salutfer 5
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Dr. Ivan Martí GarciaPediatre
Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi
DEL 25 DE JUNy AL 15 D’OCTUbRE
se citaran les dones de Sant Gervasi.
DEL 15 D’OCTUbRE AL 5 DE DESEmbRE
se citaran les dones de Vallcarca.
com funcIonA el proGrAmA?
salutfer6
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
onG HArIbAlA: deu anys lluitant pels drets dels infants a l'Índia
Haribala (www.haribalaong.blogspot.com.
es) és una ONG que, amb seu a Mataró,
treballa des de fa deu anys per millorar
les condicions de vida dels infants de la regió
índia d’Andhra Pradesh, una de les més pobres
del país. Entre les necessitats bàsiques que es fan
evidents a la zona, hi ha la d’un sistema sanitari
eficaç i accessible a tothom, que permeti prevenir
i solucionar, almenys, els problemes més comuns
que es presenten diàriament al país i minen les
condicions de vida dels indis.
lA sAlut, en jocA l'Índia la sanitat segueix sent en gran part pri-
vada, ja que els centres públics no estan sufi-
cientment preparats per donar cobertura a tots
els casos que es plantegen cada dia. A aquestes
deficiències estructurals se sumen molts fac-
tors que impedeixen prevenir les malalties més
comunes: les males condicions higièniques i la
DES DE fA ANyS LA SARA ZARZA éS CONEGUDA PER mOLTS DELS NOSTRES USUARIS PER DONAR CLASSES DE TAI-TxI I TALLERS DE RELAxACIó. ELLA COL·LAbORA Amb AQUESTA ONG I mARxARà DURANT SIS mESOS A L'íNDIA PER TREbALLAR DES DEL TERRITORI. CREIEm QUE VALIA LA PENA COmPARTIR Amb VOSALTRES LA SEVA ExPERIèNCIA. QUE ET VAGI mOLT bé, SARA!
malnutrició o l’escassa planificació en són al-
guns. És molt freqüent, a més, que els malalts
no acudeixin als centres sanitaris fins que no es
troben en situacions extremes, quan les soluci-
ons són més aviat poques.
poder ActuAr A tempsPer tots aquests motius, Haribala lluita per di-
fondre a Andhra Pradesh hàbits saludables que
permetin disminuir la incidència de les malalties i
els seus efectes. Amb aquesta intenció va progra-
mar el passat més de novembre una revisió mè-
dica per als infants apadrinats que va permetre
poder actuar a temps contra les patologies que
els projectes d’HAriBAlAApadrinament de 350 infants•
Cooperativa de dones•
Centre d’acollida•
Projectes de futur:
Ampliació de la granja•
Projecte biosostenible•
Sala d’informàtica i biblioteca•
Pisos tutelats per a joves•
van ser detectades. Dels 136 infants examinats,
63 necessitaven algun tipus de tractament que,
en la majoria dels casos, era destinat a pal·liar
problemes relacionats amb anèmies i paràsits.
Mitjançant aquesta iniciativa, Haribala ha con-
tribuït a prevenir possibles malalties en els nens
i, d’aquesta manera, ha permès que gaudeixin
d’una major qualitat de vida en el futur.
Són 10 plafons informatius que tracten de qüestions relacionades amb les
drogues des de diferents contextos propis del món dels adults.
Totes les drogues (alcohol, cànnabis, cocaïna, tabac, etc.) comporten riscos per
la salut i poden generar dependència. Tant és que siguin naturals o no, legals o
il·legals, tradicionals o noves, o estiguin ben vistes o mal vistes.
Tenim tendència a pensar que el problema del consum de drogues només afecta
els joves, però aquests plafons ens recorden que els adults també descuidem la
nostra salut i consumim substàncies nocives sense ser-ne conscients.
Visiteu l’exposició
Aquest estiu, del 31 de juliol Al 3 de setembre, podreu VisitAr Al pedrAforcA l’exposició “entre nosAltres”.
rAons per evItAr les mpoc1. És la primera causa de mort previsible.
2. La meitat dels malalts amb MPOC con-
sulten als 10 anys d’inici del problema.
3. A Espanya, una de cada cinc persones
amb MPOC no ha estat diagnosticada.
4. Era la quarta causa de mort el 2000
i, probablement, passarà a ser la tercera
el 2020.
5. Al món, la MPOC causa tres milions de
morts a l’any.
6. A Espanya, provoca 18.000 morts
a l’any.
7. L’Organització Mundial de la Salut
(OMS) estima que serà la causa d’una
quarta part de les morts a partir del 2020.
Encara que és menys freqüent, cal saber que
existeix una malaltia hereditària, de tipus ge-
nètic, per la manca d’una substància protec-
tora (un enzim) del pulmó a la sang, detec-
table amb una senzilla anàlisi. L’avaluació és
ràpida, però sovint quan es fa la prova ja ha
passat molt de temps.
Com es manifesta?
La tos i l’expectoració solen ser els primers
senyals, especialment en els fumadors, una
quarta part dels quals desenvoluparan la
MPOC. La causa d’alarma és el moment de
notar ofec al respirar, sobretot quan realitzen
una activitat física habitual com pujar escales
o caminar lleuger amb una altra persona, a la
qual no poden seguir (perden el pas).
El símptoma arriba tard, als 50 o 60 anys,
tot i que a vegades apareix als 35 o 40 anys.
Aquesta distància en el temps, almenys a te-
nir els primers senyals, fa que el malalt con-
sulti de forma espontània amb massa retard:
és el que en diuen temps de silenci; però la
malaltia ja hi és.
Quina importància té?
La MPOC és la quarta causa
de mort al món i es preveu
que el 2020 sigui la cinquena
causa d’anys de vida perduts i
amb discapacitat, darrere l’angina
de pit, la depressió, els accidents de
trànsit i les feridures. És aproximadament
el 15% de les consultes que rebem, un per-
centatge baix, ja que un 78% dels pacients
amb MPOC no estan diagnosticats i només la
meitat dels casos reben tractament. A Cata-
lunya, dins l’estudi IBERPOC, es va trobar una
presència del 9,1% de persones entre 40 i 69
anys amb MPOC, que va arribar a un 23% en
homes de 60 a 69 anys.
Ens preocupa moltíssim que el tabaquisme
actiu dels joves de 15 a 24 anys sigui d’un
salutfer8
Salut
salutfer 9
LES mALALTIES PULmONARS ObSTRUCTIVES CRòNIQUES (mPOC) fRENEN L’ACCéS DE L’AIRE CAP ALS PULmONS I, PER TANT, DIfICULTEN LA RESPIRACIó.
El tabac és la principal causa de les MpOC. per tant, un consell bàsic és deixar de fumar
El pulmó és com un globus que s’infla i
es desinfla a l’agafar i treure l’aire de
manera reflexa inconscient, i és im-
prescindible per la vida. Mitjançant les vies
respiratòries altes (nas, faringe i laringe) fem
arribar l’aire exterior, ric en oxigen, a l’inte-
rior del pulmó. Aquest aire passa per la trà-
quea i els bronquis, que es ramifiquen com
les branques d’un arbre, i arriba al tel dels
alvèols, que és com una finestra interna que
posa en contacte l’aire exterior que ens apor-
ta oxigen amb la sang que es deslliura al cor.
Aquesta finestra alveolar està tan ben plega-
da que si l’estenguéssim tindria la superfície
d’un camp de tennis.
Què és la mPOC?
És una malaltia crònica que es caracteritza per
una obstrucció que frena el pes de l’aire a tra-
vés dels bronquis; els va tancant. El pacient ens
diu “estic tapat”, “no puc respirar bé”, i això l’hi
és molt angoixant. El més habitual és veure-ho
en persones afectades pel tabaquisme (una
veritable malaltia amb severa addicció i no un
vici) actiu o encara pitjor, passiu. També està
relacionada amb l’exposició al fum de la lle-
nya o el carbó, dins espais tancats i en ambi-
ents laborals molt carregats de partícules de
pols (granges, zones contaminades, etc.).
40%, ja que hem dit que el tabac és molt ad-
dictiu i la principal causa de les MPOC. El cost
sanitari directe mitjà és de 1.876 a 2.911 eu-
ros per pacient cada any.
Com es diagnostica?
La crueltat de les dades reforça la necessitat
d’establir un diagnòstic precoç, per això és
imprescindible practicar una espirometria. És
una prova, de fàcil abast a totes les consultes,
que mesura la quantitat d’aire que es pot es-
pirar (treure) després d’una inspiració
(agafar) completa i el temps que
ens cal per fer-ho.
Ens mostra una
evidència mesu-
rable del grau d’obs-
trucció de les vies respiratòries
i detecta alteracions fins i tot en fases molt
inicials, de “silenci”. L’espirometria ens ajuda a
definir la gravetat, així com la predicció d’es-
perança de vida.
Cal fer una espirometria anual a tota la po-
blació exposada a factors de risc, prioritzant
el tabaquisme a partir dels 40 anys. Aquest
seguiment pot ser vital.
Què cal fer per tractar-la?
El tabac és, amb molta diferència, la principal
causa de la malaltia, per tant, si el deixem,
aconseguim frenar l’evolució i augmentar la
supervivència.
Per tractar la MPOC, primer caldrà fer l’espiro-
metria a les persones de risc. Després, segons
el grau detectat i el criteri mèdic, s’establirà
em costA respIrAr...
un tractament, habitualment, per via inhala-
tòria, que té per fi frenar la progressió de la
malaltia, allargar la supervivència i millorar
la qualitat de vida amb una bona tolerància
a l’activitat física. Quan la malaltia avança,
s’entra en la insuficiència respiratòria cròni-
ca, en què cal proporcionar una ajuda amb
oxigen inhalat a la llar de 16 a 19 hores al dia
o amb concentradors portàtils, ja que és molt
necessari no deixar de caminar almenys mitja
hora diària.
Dr. Ramon Tarrés i Gimferrer
Metge de família
Albera Salut
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
El mal de cap tensional és el més ha-
bitual i, com el seu nom indica, està
causat per tensió muscular, fruit de
la rigidesa dels músculs que conformen les
espatlles, el coll, el cuir cabellut i la mandí-
bula. Es pot donar a qualsevol edat, però és
més freqüent durant l’adolescència i l’eta-
pa adulta. Es presenta de forma recurrent i,
fins i tot, crònica: quan apareix com a mí-
nim dos cops a la setmana durant alguns
mesos. Pot afectar qualsevol persona, però
QuIn mAl de cAp!
QUASI TOTS hEm PATIT mAL DE CAP ALGUNA VEGADA A LA VIDA, PERò QUI NO N’hAGI TINGUT mAI ES POT fER UNA IDEA DEL QUE éS COmPARANT-hO, PER ExEmPLE, Amb EL DOLOR QUE SENTIRIA SI UN CASC LI PRESSIONéS EL CAP O EL CLATELL.
de medicaments pel dolor (paraceta-
mol, codeïna, etc.): un ús continuat
pot produïr el que es coneix com mal
de cap per abús d’analgèsics.
trActAr el mAl de cApI quan ja tenim mal de cap, com podem
combatre’l?
Moment de relax: intentem descon-•
nectar de la feina i de les preocupaci-
ons buscant una activitat alternativa,
hi tindran més propensió aquelles que no
dormin prou, s’oblidin algunes menjades o
consumeixin begudes alcohòliques.
consells preventiusTot i que siguem propensos a patir mal de
cap, hi ha alguns consells que poden ajudar
a prevenir-lo.
Dormir les hores necessàries, entre 7 i •
8 hores les persones adultes.
Fer activitat física: serà suficient qualsevol •
com ara la pràctica d’activitat física
d’intensitat baixa.
Medicació i remeis casolans: podem •
prendre un paracetamol quan comen-
ci el dolor. Una infusió de menta, que
es pot barrejar amb alguna tisana re-
laxant, també tindrà efecte analgèsic.
En determinats casos, fer un massatge
a la zona adolorida o aplicar-hi com-
preses o banys calents ens pot ajudar
a millorar.
Quan el dolor sigui molt fort, no desapare-
gui o vagi acompanyat d’altres símptomes
caldrà consultar el metge. Serà necessària
una avaluació mèdica també en els casos
en què el mal de cap interfereixi en el son,
sigui repetitiu o esdevingui crònic.
un mArtell Que no descAnsAUn dels mals de cap més habitual és
la migranya, que es presenta en forma
d’atacs repetitius que poden tenir una
durada i freqüència molt variable. El seu
efecte és com si ens piquessin el cap
amb un martell amb copets constants
i sense descans. Tot i que hi ha alguns
factors que poden predisposar a patir
migranya, com l’estrès, els canvis en el
son, la menstruació i algunes begudes
o aliments, el cert és que presenta una
major prevalença en dones que en homes
i té un component hereditari i hormonal.
La migranya està causada per canvis re-
versibles en els vasos sanguinis dintre del
cap. A més del dolor, pot anar acompa-
nyada d’altres símptomes com nàusees,
vòmits i sensibilitat a la llum i al so.
La migranya es pot tractar amb analgè-
sics i antiinflamatoris. Paral·lelament, el
repòs en silenci i la foscor, amb fred al
cap, poden ajudar a alleujar-la. En paci-
ents que tinguin atacs molt freqüents, es
pot seguir una medicació diària preven-
tiva, que redueixi la freqüència i la in-
tensitat del dolor. Però serà necessària la
visita al metge perquè determini la millor
solució per a cada cas.
exercici físic d’intensitat moderada, per
exemple, caminar, anar en bicicleta o nedar
mitja hora diària.
Moderar el consum de begudes alco-•
hòliques o excitants, com poden ser les
que continguin cafeïna, ja que posar-
se nerviós pot agreujar el mal de cap.
Mantenir-nos tranquils: l’estrès, l’an-•
sietat i la depressió afavoreixen l’apa-
rició de dolor.
Evitar el consum diari i en altes dosis •
L’activitat física, dormir bé i mantenir-nos tranquils són mesures que poden ajudar a prevenir el mal de cap
salutfer10 salutfer 11
La parella Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
educAr-nos per GAudIr de lA vellesAEstar informats:• a mesura que ens acostem a aquesta etapa de la vida és important que
demanem tota la informació que sigui al nostre abast per saber com enfocar els canvis
que s’aniran produint.
Ser conscients: • cal poder admetre que ja no tenim la mateixa força ni vitalitat que quan
érem joves, però també hem d’evitar els pensaments, mites i prejudicis negatius que asso-
cien la vellesa a la passivitat. Per exemple, sovint pensem que en aquesta etapa es redueix
la vida sexual i no té per què ser així, ja que l’experiència i el coneixement de la parella
poden suplir la disminució del desig sexual.
Oci i temps lliure: • conscients que ara disposem de moltes més hores d’oci, hem de saber
omplir-les amb les activitats que més ens agradin, recreatives, intel·lectuals, socials, etc.
Gaudir del temps d’esbarjo i continuar desenvolupant les nostres capacitats i inquietuds
és bàsic en aquest moment de la vida.
Capacitat d’adaptació: • en un món tan canviant com l’actual, hem d’adaptar-nos a les
novetats i als reptes que se’ns plantegen per evitar l’aïllament social. Per exemple, podem
aprofitar el temps lliure per aprendre el funcionament dels últims aparells tecnològics.
Promoció de la salut: • hem
de conèixer el nostre estat
de salut i, sobretot, apostar
per activitats de prevenció,
autocura i manteniment
de la salut i, per tant, de la
nostra autonomia. A més,
mantenir uns hàbits salu-
dables afavorirà la nostra
qualitat de vida i contribui-
rà a un bon envelliment.
L’allargament de l’esperança de vida fa
que avui ens plantegem un nou repte,
tant socialment com a títol individual:
aprendre a envellir. Es tracta de saber poten-
ciar les qualitats que tenim i l’experiència que
hem viscut i, al mateix temps, acceptar aque-
lles limitacions que se’ns presenten fruit de
l’edat i l’estat de salut. Moltes vegades sentim
a dir que “ja no sóc el què era...” i és ben cert:
sovint han aparegut malalties cròniques que
condicionen la nostra activitat diària, potser
ja no podem menjar tot el que ens ve de gust
o patim problemes osteomusculars que po-
den limitar la nostra mobilitat. Però a l’altra
banda de la balança hi ha moltes coses posi-
tives que cal saber valorar i que són les que
han d’anar adquirint pes en aquesta etapa de
la vida. Per exemple, ja no tenim les mateixes
obligacions laborals, disposem de més temps
lliure que podem aprofitar per a activitats lú-
diques, i les responsabilitats familiars també
han canviat.
ARRIbAR A LA VELLESA ImPLICA hAVER DE CONVIURE Amb UN COS QUE A POC A POC ES VA DETERIORANT I Amb UNA mENT QUE, SOVINT, ENCARA ES TRObA fORçA ACTIVA. SER-NE bEN CONSCIENTS ENS AJUDARà A ACCEPTAR LES LImITACIONS ASSOCIADES A L’EDAT.
Aprendre A envellIrGent gran
tecnològicament sAludAbles
Els smartphones, els llibres electrònics, els
iPads o les tauletes tàctils, entre d’al-
tres, formen part del nostre dia a dia.
La seva mida reduïda i la seva forma fan que
sovint els utilitzem de manera diferent de
com treballem amb un ordinador de sobre-
taula. Pot ser que corbem massa l’esquena,
situem la pantalla molt a prop de la vista o
col·loquem incorrectament els colzes mentre
sostenim els aparells, per exemple. Tot plegat
pot produir alguns problemes de salut que es
podrien evitar amb una bona ergonomia.
mAlAlties tecnològiquesUtilitzem aquesta terminologia quan fem refe-
rència a aquelles malalties que sorgeixen per un
ús inadequat o indiscriminat de les noves tec-
problemes visuals:• ulls vermells, visió borro-
sa, fotofòbia (intolerància a la llum), ulls secs,
cansament visual, etc.
postura del portàtil: • causada per un ús ex-
cessiu del portàtil combinat amb una posició
incorrecta. Provoca problemes musculars
amb retraccions en lligaments i tendons.
Síndrome de Quervain: • causada pel movi-
ment repetitiu del dit polze a l’escriure mis-
satges, atès que aquesta no és la seva funció.
Provoca dolors per inflamació dels tendons.
Dolors associats a videojocs: • l’ús excessiu de
les videoconsoles, que permeten la simulació
de la pràctica d’esports com el tennis, el golf,
les bitlles, etc., pot provocar dolors als braços
—sobretot als colzes i canells— i a les espat-
lles. Això succeeix per una repetició contínua
d’una mateixa acció, com pot ser jugar moltes
hores seguides a tennis. No som esportistes
professionals i, per tant, el nostre cos no està
preparat per mantenir aquest ritme.
LES úLTImES NOVETATS TECNOLòGIQUES, COm LES TAULETES TàCTILS I ELS ‘SmARTPhONES’, ESTAN CANVIANT ELS NOSTRES hàbITS POSTURALS, I POT SER QUE NO SEmPRE GAUDIm D’AQUESTS APARELLS EN LA POSICIó CORRECTA, COSA QUE POT AfECTAR LA NOSTRA SALUT.
Les malalties tecnològiques sorgeixen per un ús inadequat o indiscriminat de les noves tecnologies
salutfer 13salutfer12
Salut a la llar
Hem de saber envellir: aprofitar l’experiència que tenim, però acceptant les limitacions de l’edat
consells de prevencIópostura correcta: • asseieu-vos amb l’espatlla recolzada al respatller de la cadira i
fent un angle de 90 graus amb les principals articulacions: genolls, malucs i colzes.
pauses:• feu parades amb freqüència i aprofiteu-les per canviar de posició.
Exercicis:• durant les pauses feu exercicis com ara moviments circulars amb el coll,
estiraments de braços i cames, etc.
Descansos i exercicis visuals: • com a mínim cada hora deixeu d’utilitzar una estona
l’aparell per tal de relaxar els ulls. Parpellegeu amb freqüència i mireu fixament ob-
jectes que estiguin allunyats.
Alternança:• utilitzeu els teclats alternant les dues mans, especialment el dels telè-
fons mòbils, per evitar sobrecarregar el dit polze d’una mà.
nologies: ordinadors, telèfons mòbils, videocon-
soles, etc. Algunes d’aquestes malalties ja són
prou conegudes, però d’altres estan apareixent
associades a aparells concrets, fruit de postures
fixes, moviments repetitius, sobrecàrregues, etc.
Vegem-ne alguns exemples:
Dolors musculoesquelètics:• especialment al
coll, l’espatlla, el colze, l’avantbraç, el canell
i els dits.
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
salutfer 15
tu preguntes, nosAltres responemPREGUNTA AL NOSTRE CONSULTORI TOT ALLò QUE SEmPRE hAS VOLGUT SAbER SObRE SALUT I QUE NO T’hAS ATREVIT mAI A DEmANAR.
m’estic tractant uns fongs vaginals. Puc tenir relacions sexuals?És aconsellable evitar les relacions sexuals men-tre estiguis en tractament, perquè sotmetries la zona afectada a una fricció innecessària que podria contribuir a allargar el tractament. Qual-sevol irritació causada pel contacte sexual pot retardar el procés de curació. A més, podries contagiar els fongs a la teva parella. Paral·lelament al tractament mèdic, recorda que hi ha algunes mesures que poden ajudar-te a combatre els fongs: mantenir la zona genital neta i seca, no fer dutxes vaginals, evitar l’ús de productes perfumats i d’higiene íntima a la zona vaginal, no utilizar roba estreta que pugui cau-sar irritació i portar roba interior de cotó.
Passa res si condueixo i m’he fumat
un porro?
Al cap de pocs minuts d’haver fumat cànnabis
tenen lloc diferents alteracions que arriben al
seu punt màxim passada una hora, i que van
disminuint lentament durant les 5 hores se-
güents. Es distorsiona la percepció del temps i
de l’espai, i es perd la capacitat de raonar ade-
quadament. No s’interpreta bé la informació
que arriba a través dels sentits i, per tant, es
deteriora la capacitat de conduir amb segu-
retat i s’augmenta el risc d’implicar-se en un
accident mortal. Segons alguns estudis, s’ar-
riba fins i tot a duplicar el risc que l’accident
sigui greu o mortal. A més, existeix una rela-
ció dosi-efecte: a major quantitat consumida,
major efecte i risc. Cal dir també que la barreja
de cànnabis i alcohol intensifica l’efecte sobre
la conducció i augmenta el risc d’accident.
envia’ns les teves consultes a:[email protected]
més informació: www.consultajove.net
SI EL PEDIATRE US DIU QUE EL VOSTRE fILL PATEIx ‘mOLLUSCUm CONTAGIOSUm’ PRObAbLEmENT PENSAREU QUE ES TRACTA D’UNA mALALTIA ImPORTANT. PER SORT NO éS AIxí, EL mOL·LUSC CONTAGIóS éS UNA INfECCIó CUTàNIA QUE, EN mOLTS CASOS, DESAPAREIx SENSE TRACTAmENT AL CAP D’UN TEmPS.
el mol·lusc contAGIós
El mol·lusc contagiós consisteix en l’erup-
ció d’un o més bonyets a la pell, de su-
perfície llisa, que solen ser roses, blancs
o del mateix color de la pell, i que de vegades
poden tenir un petit foradet al centre.
Quina és la causa?
Un virus de la família Poxvirus és el
causant de l’aparició del mol·lusc
contagiós. Normalment es produei-
xen brots a la primavera i a la tardor.
A qui afecta?
Té una distribució mundial i afecta principal-
ment els nens, sobretot entre 2 i 3 anys. Els
infants amb dermatitis atòpica tenen més risc
d’encomanar-se.
Com s’adquireix?
Té una alta contagiositat en el mateix pacient
(fenomen d’autoinocu-
lació), mentre que per
transmetre’s a altres
persones es necessita un
contacte de pell a pell o
bé compartir roba o to-
El tractament habitual es basa en l’eliminació
de les lesions mitjançant el curetatge (raspat
de les lesions amb una cullereta). Una altra
opció és l’aplicació tòpica d’hidròxid de po-
tassi al 5%, que desencadena una reacció in-
flamatòria que elimina la lesió. També es pot
fer servir la crioteràpia.
Consulteu amb al vostre metge els avantatges i
inconvenients del tractament; us ajudarà a deci-
dir si és necessari o no. No oblideu, però, que el
més important és prevenir el contagi, evitant que
el pacient infectat comparteixi roba i tovalloles.
El més important és prevenir el contagi, evitant que el pacient infectat comparteixi
roba i tovalloles
valloles amb la persona infectada (molts nens
que presenten aquestes lesions acudeixen de
forma regular a piscines).
Com es manifesta?
Les lesions típiques són pàpules amb
una superfície llisa i brillant, de
pocs mil·límetres de diàmetre. El
nombre de lesions és molt variable,
des de lesions aïllades fins a dotzenes, i po-
den aparèixer en qualsevol zona del cos. Cada
lesió individual de mol·lusc
contagiós es resol espontàni-
ament en un període variable
de 3 a 7 mesos, però cada
una pot ser l’origen de noves
lesions (autoinoculació).
Com es tracta?
Encara que és un procés
autolimitat, per la seva contagiositat i els
efectes estètics, la tendència general és la de
tractar les lesions. No requereixen consulta
amb l’especialista, encara que de vegades
s’envia el pacient al dermatòleg sense que
això vulgui dir que es tracta d’un cas urgent.
Dr. Ivan Martí Garcia
Alícia portella Serra
Atenció Primària
Vallcarca - Sant Gervasi
salutfer14
Ser pares Viure jove
Si una persona ha fumat cànnabis, després no ha de posar-se a la carretera
Em vull fer un tatuatge. L’hauré de pro-tegir del sol?La pell sempre ha d’estar protegida del sol per evitar un envelliment prematur o un càncer de pell. Si, a més, ens acabem de fer un tatuatge, cal que entre els dos i els tres primers mesos el protegim del sol totalment, és a dir, que el portem cobert, no només quan prenguem el sol, sinó en tot moment, ja que caminant pel carrer també ens agafa el sol. Transcorregut aquest temps, quan la ferida ja estigui curada, haurem de cobrir la zona amb cremes protectores de pantalla total i, amb el temps, ja podrem començar a utilitzar cremes amb un factor de protecció alt (30). Recorda que a l’hora de triar l’esta-bliment on fer-te el tatuatge, és imprescin-dible assegurar-te que és un lloc autoritzat i que compleix totes les mesures de seguretat i higiene necessàries.
Els primers tres mesos cal cobrir totalment la zona tatuada per evitar que hi toqui el sol
Mentre duri el tractament pels fongs vaginals és aconsellable evitar les relacions sexuals
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
EAp VALLCARCA - SANT GERVASIAv. Vallcarca, 169Av. Esteve Terrades, 30Tel. 93 259 44 11 / 93 259 44 2208023 Barcelona
![Els dos registres lingüístics de la poesia de Verdaguer registres ling... · 2. C[arles] Bosch de la Trinxeria. «Estudis de ortografia de la llengua catalana. Dels plurals femenins](https://img.pdfslide.tips/doc/110x75/5f0a24c37e708231d42a3939/els-dos-registres-lingstics-de-la-poesia-de-verdaguer-registres-ling-2.jpg)
