1

Josep Tió

NORMATIVA 3 / ORTOGRAFIAGUIA DIDÀCTICA I SOLUCIONARI

ESO / 2n cicle

Índex

Presentació..........................................................2Objectius didàctics ...............................................2Continguts............................................................2Orientacions didàctiques ......................................4Activitats d'aprenentatge:

Tema A: Qüestions generals ...........................7Tema B: Signes de puntuació..........................8Tema C: Apòstrof, contracte i guionet............10Tema D: Separació de síl·labes.....................13Tema E: Accent i dièresi................................14Tema F: Vocal neutra....................................18Tema G: O àtona...........................................21

© Edicions l’ÀlberApt. de Correus, 366

08500 VIC

alber@alber.cat

2

PRESENTACIÓ

NORMATIVA 3 / Ortografia és un crèdit de reforç d'ortografia destinat a l'alumnat de segon cicle d'ESO. Treballaels següents aspectes:

Qüestions generals: noms de les lletres, ús del diccionari, majúscules, abreviatures, sigles.La paraula i la síl·laba: emmudiments, apòstrof, guionet, diftong, hiatus, accent, dièresi.El vocalisme: vocal neutra, o àtona.

El conjunt del crèdit consta de tres materials:El llibre de l'alumne, de 80 pàgines, amb una bateria d'exercicis per practicar tots els continguts ortogràfics

proposats i un apèndix de normes, amb el recull de les normes d'ortografia corresponents als exercicis de la primerapart.

Un CD amb un doble contingut: el solucionari dels exercicis del llibre de treball i uns exercicis d’ampliació i apro- fundiment relacionats amb les activitats sobre paper.

Una Guia didàctica - Solucionari que conté la programació d'objectius i continguts del crèdit, les orientacionsdidàctiques generals per a tot el crèdit i algunes d'específiques per a cada tema, el solucionari en paper dels exercicisdel llibre de l'alumne, i algunes propostes d'ampliació d'activitats que poden ser utilitzades també com a avaluació.

NORMATIVA 3 pertany a la sèrie NORMATIVA, que consta de 4 crèdits, dos per a cada cicle d'ESO. Tenen unaestructura cíclica, de manera que els dos crèdits de primer cicle tenen un contingut paral·lel als de segon cicle. El primercrèdit de cada cicle (l'1 i el 3) treballa temes generals i de vocalisme; els altres (el 2 i el 4), l'ortografia de les consonantsi la normativa morfosintàctica. Les diferències entre els dos crèdits de cada cicle de contingut paral·lel rauen en el graud'aprofundiment: els dos crèdits del segon cicle intensifiquen el treball d'algunes normes secundàries i de lesexcepcions, plantegen algunes activitats més formals i inclouen alguns elements lexicals que depassen l'àmbit estrictedel vocabulari usual.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

• Adquirir rapidesa i agilitat en el maneig del diccionari per tal que esdevingui una eina útil per a la correcció ortogràfica.• Aprendre a consultar aplecs de normes (manuals, guies, gramàtiques, apèndixs...) a fi de trobar solucions alsproblemes plantejats.• Memoritzar els mots més freqüents que presenten dificultats ortogràfiques específiques.• Distingir els elements lingüístics que tenen l'ortografia segura d'aquells que no la hi tenen; és a dir, aprendre a dubtar.• Retenir les normes ortogràfiques de més rendiment i saber-les aplicar.

• Parar atenció a les paronímies, homofonies i homografies que poden emmascarar problemes ortogràfics.• Copsar el significat dels elements lingüístics com a element indissociable de la forma gràfica.• Manifestar interès per acordar els escrits propis amb la norma ortogràfica general i acostumar-se a revisar-los.

CONTINGUTSProcediments• Classificació alfabètica en contextos funcionals.• Pràctiques d'agilitat i rapidesa en la recerca de mots per mitjà del diccionari.• Percepció del lligam entre entonació, puntuació i significació. Experimentació de les possibles mutacions en elsignificat consecutives als canvis en la puntuació.• Percepció auditiva dels contactes vocàlics entre mots i del fenomen de l'emmudiment.

3

• Observació i manipulació de paronímies, homofonies i homografies diverses.• Commutacions d'elements lingüístics que poden comportar la transformació d'uns elements existents (contractes,apòstrofs, pronoms, accents, etc.) o la incorporació o supressió d'altres (ús del partitiu, caiguda de preposicions, etc.)• Utilització de tècniques de reescriptura lúdica de mots amb dificultats ortogràfiques específiques.• Dictats preparats de textos reals que presenten una alta concentració d'elements lingüístics del mateix grup ortogràfic.• Observació de determinades dades, textos o mots i inducció de regles ortogràfiques.• Percepció auditiva dels timbres vocàlics de e i de o.• Activitats de consulta sistemàtica de reculls de normes ortogràfiques, de llistes d'exemples, d'excepcions, de motsdifícils, etc.• Anàlisi dels significats d'unitats lingüístiques que presenten problemes específics i dels possibles contextos en quèaquestes unitats es poden integrar.• Percepció d'algunes qüestions prosòdiques relacionades amb l'accent i la dièresi.• Identificació i recompte de vocals neutres i os àtones.• Associació de primitius i derivats i observació de la invariabilitat gràfica malgrat la variabilitat fonètica de les vocals a, ei o (vocal neutra i o àtona).

Fets, conceptes i sistemes• Els noms de les lletres de l'alfabet. Grafies i dígrafs. La seqüència alfabètica.• Les abreviatures i les sigles. Ús del punt i la majúscula en l'abreviatura.

• L'ús de majúscules i minúscules en els noms de càrrecs i tractaments, en els noms de lloc i d'institucions.• Les diverses funcions de cadascun dels signes de puntuació.• Els límits de l'apòstrof: la davant i, u àtones, davant noms de lletres, etc.• L'ús dels guionets en els pronoms, en els numerals i en els elements lexicals.• Separació de mots a final de ratlla.• Diftongs i hiatus en els contactes vocàlics en l'interior del mot. Recomptes sil·làbics.• Síl·laba tònica i àtona.• Accent obert i tancat.

• Accentuació dels mots aguts, plans i esdrúixols.• La dièresi sobre la u.• La dièresi sobre la i: dièresi i accent; formes verbals amb dièresi i sense.• Escriptura de les vocals neutres en els morfemes gramaticals de noms, adjectius i verbs que segueixen la norma o quehi fan excepció.• La vocal neutra en els verbs amb dues vocals rizotòniques.• La o àtona de base gramatical. Els pseudoderivats.

Actituds, valors i normes• Interès per entendre el sentit de les paraules i expressions a fi de donar coherència a la memòria ortogràfica.• Hàbit de consultar fonts diverses (diccionaris, manuals, etc.) per resoldre els dubtes ortogràfics.• Atenció minuciosa a la forma de les paraules per tal d'enfortir la imatge visual dels mots.• Valoració de l'aportació que pot fer la informàtica a l'aprenentatge dels aspectes sistemàtics de la llengua.• Valoració de la precisió en la llengua oral, tant en els aspectes perceptius com productius, i de les informacions imatisos que pot aportar a la llengua escrita.

• Interès per l'observació del funcionament del llenguatge escrit i per extreure'n normes generalitzables.• Descobriment dels aspectes lúdics de la llengua.•Convenciment que els aspectes significatius i comunicatius de l'ortografia són més nombrosos i transcendents que elspurament mecànics.

4

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

El principi didàctic bàsic i essencial és que l'aprenentatge ortogràfic ha de ser funcional en tota l'educacióobligatòria: és a dir, cal aprendre a utilitar l'ortografia, a fer-la servir, a automatitzar-la. Aprendre ortografia és això, i nopas aprendre'n les normes. Saber les normes no és saber ortografia: és saber les normes i prou. Saber ortografia ésescriure d'acord amb els costums regulats per les institucions competents, i això es pot aconseguir també (o, millor dir,sobretot) per mitjà d'una bona memòria visual o aplicant les lleis de l'analogia.

Les normes d'ortografia, doncs, són un referent per a molt poca gent. A l'hora d'escriure un mot d'una manera od'una altra, tindrà més pes la memòria visual o l'analogia amb una forma coneguda que no pas una norma ortogràficaconcreta. Per aquesta raó els materials de la sèrie NORMATIVA no plantegen l'ortografia com a un sistema de normesprevi, sinó que pretenen que els nois i les noies observin, manipulin, consultin i extreguin les seves pròpies conclusions:és a dir, que indueixin per si mateixos les normes induïbles, que aprenguin a consultar allò que no és clarament induïblei que, en tots els casos, reforcin la interiorització de la imatge visual dels mots.

Per afavorir aquesta interiorització de la imatge visual del mot les activitats que es plantegen demanen sempreque es treballi amb unitats senceres de frases o mots. No hi ha cap exercici que consisteixi només a omplir l'espai buitd'una lletra o d'un dígraf: sempre caldrà escriure senceres la paraula o la frase.

Les eines de consultaCal fomentar en l’alumne l’hàbit de consultar, fonamental per a resoldre problemes ortogràfics. Hauria

d’acostumar-se a consultar tant el diccionari com l'Apèndix de normes que hi ha al final del llibre de treball. Quanaquestes consultes siguin infructuoses, caldrà que pregunti als professors, als companys, als pares... Ara bé: en cas deconsultes orals, és important de remetre’l sempre que es pugui als instruments escrits de consulta (diccionaris,vocabularis, llista de dubtes, gramàtiques, fitxes, etc.) Cal enfortir la imatge visual dels mots, més que no pas la imatgeacústica, per obtenir-ne un bon rendiment ortogràfic.

En un nivell més general encara, cal fomentar la comprensió de tot allò que es llegeix i s’escriu: si no hi hacomprensió, difícilment hi haurà una memorització duradora de la forma gràfica d’un mot o d’una expressió (tot i que,evidentment, el fet que hi hagi comprensió no garanteix de cap manera aquesta memorització duradora!) Cal aplicardoncs el concepte d’ensenyament significatiu també a l’ortografia: difícilment es pot aprendre allò que no s’entén, allòque no significa res. L’ortografia no pot ser considerada com un conjunt d’automatismes que han de ser apresoscegament, mecànicament. És evident que algunes qüestions han de ser automatitzades per tal que puguin seroperatives: no es pot dubtar entre e/a cada vegada que escrivim un plural! Però la immensa major part de qüestionsnecessiten un coixí significatiu: això exigeix que els mots pertanyin a un vocabulari proper i que l’activitat que s'hi ha defer parteixi de la comprensió dels mots i les frases de l’exercici.

La correcció de les activitats del llibre de treballLa majoria d’activitats plantejades són tancades, i presenten per tant una resposta ben previsible la majoria de

vegades. Això pot facilitar, a més de la correcció individual, la correcció col·lectiva o fins i tot l’autocorrecció. Per al’autocorrecció hi ha diverses possibilitats:

• consultar el Solucionari corresponent en aquesta Guia didàctica;• consultar el Solucionari informatitzat que consta en el disquet.Cal remarcar l’interès que pot tenir la utilització del Solucionari informatitzat com a instrument d’autocorrecció.

L’autocorrecció tradicional, feta a partir d’un solucionari imprès, sol presentar alguns problemes: problemes de consultaper la dificultat de localitzar la solució, pel tipus de lletra, per la diferent disposició respecte de l’activitat feta, etc; iproblemes també d’eficàcia, perquè sovint l’autocorrecció és immediata a l’execució de l’activitat, i la mateixaimmediatesa impedeix que hi hagi un distanciament respecte de l’exercici fet. Aquesta falta de distanciament fa perdreobjectivitat a l’autocorrecció, de manera que qui s’autocorregeix, immers encara en els dubtes que li ha plantejatl’activitat, sovint es fixa només en la correcció d’aquests dubtes i no es fixa en canvi en les qüestions que no li hanplantejat dubtes d’execució, amb la qual cosa hi pot haver respostes errònies que quedin sense correcció. Si s’utlitza elSolucionari informatitzat es poden minimitzar alguns d’aquests problemes: el fet que hi hagi d’haver un lapse de tempsentre l’execució de l’exercici i la correcció (perquè habitualment la utilització de l’ordinador no és simultània, ni tan solsimmediata) i el fet que el mitjà utilitzat per a fer l’exercici (paper) sigui diferent del mitjà utlilitzat per a corregir (monitor)introdueix una distanciació entre l’execució i la correcció de l’exercici, i això possibilita un major grau d’objectivitat.

Una activitat recurrent: el dictatUna de les activitats que més sovint fa servir l’escola en el camp de l’ortografia és el dictat. El dictat és de les

poques activitats que, tot i no ésser gaire funcional (no hi ha gaires models de dictat en la vida quotidiana extraescolar!)continua essent present en tots els plantejaments d’ensenyament sistemàtic de l’ortografia.

5

El problema és que molt sovint es tracta de dictats salvatges, fets sobre textos que el grup-classe desconeix ibuscats a l’atzar i a corre-cuita en el primer llibre que ens cau a les mans; aquests dictats, doncs, difícilmentsistematitzaran una àrea gaire extensa dels continguts ortogràfics globals, ja que no solen tenir altra pretensió que sortirdel pas i fer una activitat pràctica d’escriptura.

A vegades, però, s’utilitzen uns dictats preparats que consisteixen en uns textos elaborats expressament per altreball d’una determinada qüestió ortogràfica: aquests dictats, d’una banda, solen acumular artificialment unes quantitatsinusitades de mots més o menys estranys que presenten un mateix tipus de dificultat; de l’altra, solen tenir un interès nuldes del punt de vista argumental, narratiu o imaginatiu, i per tant l’aprenent forçosament els ha d’oblidar perquè no tenencap ganxo que els ancori en la memòria.

Ambdós tipus de dictats (tant aquells dictats salvatges com aquests dictats preparats) presenten, però, tot uncomplex garbuix de dificultats ortogràfiques, i no pas només la dificultat que teníem in mente a l’hora de triar-lo. Això,òbviament, no facilita prou la sistematització buscada, alhora que fa més difícil d’establir uns criteris homogenis decorrecció: cal corregir només el tema treballat o tots els errors comesos?

Els dictats que hi ha en els materials que presentem pretenen resoldre alguns d’aquests problemes. Són textosprocedents dels llibres de lectura habitual, seleccionats de manera que a l’hora de fer un dictat no hi hagi improvisació is’asseguri una presència mínima d’elements lingüístics amb la dificultat que es treballa; de l’altra, els textos no sónartificiosos, sinó textos que hom pot comprendre, reconèixer i situar dins d’un context significatiu més ample. Finalment,l’activitat plantejada no consisteix a transcriure tot el text, sinó només omplir uns espais buits prèviament seleccionatsque contenen la dificultat que s’està treballant.

TemporitzacióEls continguts de cada unitat són tan diversos, i són tan diversos els nivells de domini de cada noi i noia respecte

dels diferents problemes ortogràfics, que no és possible preestablir la durada de cada activitat: hi haurà alumnes quepodran obviar parcialment o completament les activitats d'una unitat, i d'altres, en canvi, hi hauran de prestar unadedicació minuciosa i exhaustiva.

D'altra banda, cal remarcar que l'estructura del crèdit i la mateixa naturalesa dels materials que el conformenpermet atendre la diversitat de ritmes i de preparació de tot l'alumnat del grup-classe, i permet d'adaptar-se ambnaturalitat i flexibilitat al ritme de grups petits o, fins i tot, al ritme individual de pràctica i aprenentatge.

AvaluacióLa majoria d'activitats del crèdit poden ser útils per a l'avaluació. En aquest sentit, cal precisar que hi ha una

diferència fonamental quan parlem de les activitats fetes sobre paper o davant l'ordinador.Totes les activitats fetes sobre paper són susceptibles d'una avaluació per part del professorat, però també són

susceptibles d'una autoavaluació per part de l'alumnat (recordem que, a més d'aquest Solucionari sobre paper, tambéen el disquet hi ha un Solucionari informatitzat). No cal insistir en l'eficàcia de l'autocorrecció quan es tracta de millorarels hàbits ortogràfics. Si volem afegir-hi noves activitats d'avaluació, aquesta Guia didàctica-Solucionari aporta, per acada tema, algunes indicacions, textos i materials concrets que poden ser utilitzats o bé com a ampliació de les activitatsde treball, o bé com a activitats d'avaluació.

Pel que fa a les activitats informatitzades, cal remarcar que l'ordinador interactua constantment amb l'aprenent, iaixò vol dir, per tant, que avalua sistemàticament les respostes que n'obté. El programa permet memoritzar els resultatsaconseguits en cada activitat, i recuperar en qualsevol moment les notes obtingudes: els aprenents poden, doncs, saberquines activitats han fet, quantes vegades les han fetes i quina nota mitjana n'han tret. Aquesta informació és tambéaccessible al professorat, i permet de conèixer, a més dels resultats, la intensitat de la feina feta en cada activitat i encada unitat.

6

A: QÜESTIONS GENERALSObservacions específiques

En cas que hi hagi alumnes que tinguin dificultats per recordar l'abecedari o per manejar el diccionari convindriafer exercicis d'ordenar grups de paraules començades per les mateixes lletres (petó, pet, pètal, petit, petar...)

Es pot ampliar fàcilment les activitats d'ordenació alfabètica amb diversos recursos: llista d'alumnes de la classeordenada pels cognoms, pels noms o pels segons cognoms; llista única dels diversos elements que intervenen en lacomposició d'un conjunt d'articles de consum (refrescos, dentrificis, pastissets,...); llista única d'espectacles de teatre, ocinema, o concerts...

Observem que l'exercici A-4 té diverses solucions segons la font consultada. Podríem intentar explicar-nos el perquè i buscar-hi el límits (com ordenarem, p.ex., Santa Oliva i Sant Antoni de Calonge? I Santa Margarida, Sant Amanç iSanta Marta?)

SolucionariA-1

tothommarçxiclet

jerseicotxeguitza

equippiscinaesquitx

atzarahirforçut

ganyotapasseig

A-2campanyafranquesabressolquiet

desferrafigueramarrecafillar

companytassaterriblepol·len

cella, cel·lacorol.lamassíspassada

aixellaaixellaguióferrer

A-3ROS ESPEJOROS ESTRELLAROS ROVIRAROSSELL BALADAROSSELL BALLESTER

ROSSELL BALÓNROSSELL BANDRÉSROSSELL BARCORUEDA ALONSORUEDA FLORES

RUEDA FLORITERUIZ CUMPLIDORUIZ DELGADORUIZ GRÀCIARUIZ IBARRA

RUIZ LAGUNASRUIZ LLONCHRUIZ LÓPEZRUIZ MARTÍ...

A-4Segons la Gran Enciclopè felet aiuG al snogeSanalataC aid ònica

Santa Cecília de Voltregà Sant Hipòlit de Voltregà Sant Bartomeu del Grau Sant Sadurní d’OsormortSanta Eugènia de Berga Sant Julià de Vilatorta Sant Boi de Lluçanès Sant Vicenç de TorellóSanta Eulàlia de Riuprimer Sant Martí d’Albars Sant Hipòlit de Voltregà Santa Cecília de VoltregàSanta Maria de Besora Sant Martí de Centelles Sant Julià de Vilatorta Santa Eugènia de BergaSanta Maria de Corcó Sant Pere de Torelló Sant Martí d’Albars Santa Eulàlia de RiuprimerSanta Maria de Merlès Sant Quirze de Besora Sant Martí de Centelles Santa Maria de BesoraSant Bartomeu del Grau Sant Sadurní d’Osormort Sant Pere de Torelló Santa Maria de CorcóSant Boi de Lluçanès Sant Vicenç de Torelló Sant Quirze de Besora Santa Maria de Merlès

A-5saberpodòlegfieixircasatransmetre

anarforatcoure/coctristcolomcolomí

avenir-seocellric/riureclos/clourerucsuplir

bèstiaatendremoldrecotxedesprendreromandre

odontòlegpanxa

A-6ametllatsbescuitbunyols de l’Empordàbunyols del Pirineubunyols de ventcarquinyolis

coca de llardonscodonyatcremaflamflam d’avellaneslioneses

magdalenespanelletspastís de pomaperes al vipomes al fornpostres de músic

rosquillestorró de crocanttortell de Reisxurros

A-71.- dedicar, delta2.- delinqüent, desafiar

3.- desacord, descomunal4.- descomposició, desenterrar

5.- desenrunat, desnivell

7

A-8l’Ajuntament de Barcelonaels cingles de Gallifael Departament de Medi Ambientel Teatre Nacional de Catalunyael Consell General de les Valls

el monestir de Sant Pere de Rodael conseller d’Urbanismel’avinguda dels Països Catalansel Palau de la Música Catalanael degà del Col.legi d’Advocats

el port de la Bonaiguael gerent de Pernils Casolans S.A.el jutge Joaquim Artellsla serra de Collserolal’Associació d’Antics Alumnes

A-9caut, -a adj.pa, vi, oli, etc.Mn. Josepvol. 4t

M. Mercè Marçalpl. de Maragalldv. a les 20 h31 de jul.

Sr. RiusIl·lma. Sra.Els Pous, S.L.1a ed.

Dra. Puigdesenspg. del Francolí, 4pàg. 4434è premi

dc. 7 d’oct.tel. 882 44 21rbla. del Pi, s/nc. Nou, 5, entl.

A-10UAB Universitat Autònoma de BarcelonaAPA Associació de Pares d’AlumnesIEC Institut d’Estudis CatalansTVC Televisió de CatalunyaPIB Producte Interior BrutIRPF Impost de la renda sobre les persones físiquesPVP Preu de venda al públicESO Ensenyament Secundari Obligatori

IVA Impost sobre el valor afegitERC Esquerra Republicana de CatalunyaCOI Comitè Olímpic InternacionalOTAN Organització del Tractat de l’Atlàntic NordTGV Tren de Gran VelocitatOAP Organització per a l’Alliberament de Palestinasida Síndrome d’immuno-deficiència adquirida

Altres activitats:Altres sigles: API (agent de la propietat immobiliària), ATS (ajudant tècnic sanitari), COI (comitè olímpic internacional),FECSA (Forces Elèctriques de Catalunya S.A.), ICS (Institut Català de la Salut), OCU (Organització de Consumidors iUsuaris), ONCE (Organització Nacional de Cecs Espanyols), PIMEC (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya).Altres abreviatures: a.c.s., aprox., cast., cat., c/c, cia., dept., entl., ext., gral., Il·lm., màx., núm., pàg., Prof., p.s., vol.Altres símbols: cc (centímetre cúbic), cm (centímetre), cm2(centímetre quadrat), cm3 (centímetre cúbic), km(quilòmetre), km/h (quilòmetres per hora), m (metre), m/s (metres per segon), m2 (metre quadrat), m3 (metre cúbic), mm(mil·límetre); V (volt), W (vat), kW (quilovat), MHz (megahertz); N, S, E, O (nord, sud, est, oest), NE, NO, SE, SO (nord-est, nord-oest, sud-est, sud-oest); K (kilobyte), Mb (megabyte), Gb (gigabyte).

B: SIGNES DE PUNTUACIÓObservacions específiques

Convé associar tant com es pugui la puntuació a l'entonació i al significat: llegir en veu alta frases breus id'entonació molt marcada; fer-hi canviar la puntuació i adequar-hi l'entonació o bé fer canviar l'entonació i adequar-hi lapuntuació; fer passar textos d'estil directe a indirecte o a l'inrevés; buscar frases ambigües o que canvien de significat (oque esdevenen absurdes) si se'ls canvia de lloc un signe de puntuació.

Cal fer veure que l'ús dels signes de puntuació no és rígid, però tampoc arbitrari: hom pot agafar textos i feranalitzar en quins casos un determinat signe de puntuació pot ser substituït per un altre o per uns altres, i en quins no.

En el cas dels signes que poden tenir diverses funcions (com la coma, els dos punts, etc.), podem partir de textosi fer buscar en l'Apèndix quina funció fa un determinat signe de puntuació.

SolucionariB-1

Quina cosa més notable!Mare de Déu!Deteniu-lo!Això no va ni amb rodes!... es resistís a accelerar!

No comencis, eh?A què et refereixes?Em voleu creure?... un tros de formatge?Que ja està satisfet, senyor?Per qui demana?

Ja heu sentit la senyora !?Com ha canviat el món !?No s’hi val !?T’han caigut les ulleres !?Us hi heu posat molt d’hora, avui !?

B-2introduir els inquilins; mai no...amb carn de cabra. Quan la necessitat empeny...a la nostra fragata una noia. Era la filla...ningú em sap dir; a veure si vósbufava; amb el buf

a fabricar magranes; en poques horesva passar un foraster. Era un homed’allò més bé. Cada tardai jeia tot el dia; tenia braços

8

B-3Distingit soci:va pensar:del venerable ermità:

la constel.lació de Cassiopea:cal tallar arbres:però pensava:

tota mena de coses:dos prototips:

B-4Hi pot haver diverses solucions. Una de les possibles és la següent:• Tinc cara de mariner, jo?•En aixecar-lo de terra, vaig veure que era mort.•Els gossos salvatges, atrets per l’olor de peix, es van asseure al turó.•Però, en sentir les meves paraules, es féu enrere...•Just en aquell moment, tots els ecos de l’illa...

B-5La cabina de comandament, diminuta en relació a la resta de la nau, ocupa el lloc del cervell.Però Morelly, que ha llegit l’original, ha donat importants informacions a d’Argens.El robot en qüestió, un simple model MC, jeia damunt la taula.

B-6• De vegades construïa les frases al revés, però nogaire.• Maddle, filla meva...• Hem vist planetes diminuts, estrelles velles amb lespunxes tronades, cometes amb la cua de colors...• A l’esquerra, Jim, cap a l’esquerra.• No parla, però ho entén tot.• El rei arribà al Marroc; el president, a París.• Charlot es redreça, s’estira els faldons de l’americana,s’arregla el nus de la corbata...

• Com et dius, company?• I no sempre donen la seva pròpia llet, sinó la llet d’unanimal lleig que anomenen vaca.• Sembla molt gran, però encara és un nen.• Potser llegireu aquest llibre a l’autobús, al metro, dinsd’un taxi, en un avió, en un tren o en un vaixell.• Bajac era un homenàs alt i cepat, de pell fosca, ullstèrbols i cap rapat.• L’alcalde, malalt.

B-7–Poc m’ho podia pensar –li va respondre l’àguila–, queeren els teus fills. Tu em vas dir que feien posat dellestos i eixerits.–No –respongué el forner–, si el pa ja és cuit i fred i tot.

–Tres anys! –vaig fer jo–. Per ventura naufragares?–Què han de ser teus! –el contradigué l’Oliba Miró–. Elsboscos de Calders me’ls va donar el difunt comteBerenguer Ramon.

B-8En ésser hora de retirar diu a la mestressa:–On he de dormir, jo?–Ai, ai! A la teva cambra!–I el frare?–Ves! El frare, posa’l sota el llit.–Pobre home! Després que ha escalfat tots els llits de la casa, fer-li passar la nit damunt les rajoles fredes!–Però, de què parles?–Ai, ai! Del frare que ha vingut a quedar-se aquí.–Ai, Mare de Déu! Què has fet, desgraciada?–Oh, el que m’heu manat: fer-li escalfar tots els llits de la casa.–Jo t’he dit que hi portessis el frare, és a dir, l’escalfador que ens serveix per a escalfar-los cada nit.–El frare, el frare...! M’haguéssiu dit el burro! –replicà la criada.

El frare escalfallits, conte popular

B-9• Va pensar: “Dec tenir el rellotge espatllat!”• –Què us diré, jo? –-digué el metge, amoïnat.• L’eriçó és un mamífer insectívor, com les musaranyesi els talps; per tant, és essencialment diferent de lesrates o dels esquirols, que només mengen vegetals.

• Triar l’àrbitre ha estat fàcil. Hem triat l’Agnan. No ensl’estimem gaire, però com que porta ulleres no li podempegar, i això, per a un àrbitre, és ideal.• Això és a causa de la calç viva, que més bull commés aigua hi tireu; aquest secret de les magranes eldescobrí el comte de Vàroic segons principis naturals;en això no hi art de bruixeria.

9

B-10–Que teniu por dels pagesos agermanats, soldat? –va increpar Bajac a Roger–. Veig que cenyiu espasa a

palau. Ho feu per presumir o sabeu usar-la?–Calleu d’un cop, Bajac! –digué la princesa Garidaina–. I pregueu al Fat que us estalviï d’enfrontar-vos amb

aquesta espasa que blasmeu!–Quin gall més escuat, que necessita que el defensin les gallines!Va pronunciar aquest insult en veu tan forta que tothom va callar. Corsaris i cortesans aturaren les converses

i miraren cap a la nostra taula. Fins i tot el rei Flocart va semblar que sortia del seu ensonyament.–Retireu aquestes paraules, Bajac! Ni Roger necessita que jo el defensi, ni jo sóc cap gallina. Tinc esperons i

us ho puc demostrar quan vulgueu! –La princesa s’havia aixecat i llançava les paraules directament a la cara del’homenàs.

L’illa de les tres taronges, de Jaume Fuster

Altres activitats:Textos que poden ésser donats als alumnes sense puntuació a fi que els puntuïn:

A les vuit en punt, hora en la qual l’agència obria les seves portes, la Ventureta va entrar-hi primera quetotes, dient, per començar, un petit rosari d’abruptes energies.

–Què li passa? –féu un dels dos joves, ja lluent, i tot traient-se una sabata–. Que ja està presa lacol·locació?

–Ai, bona nina! Ja se la poden confitar. L’ase em fum si torno a posar-hi els peus, en aquella claveguera!–I ara, pubilla! Què em conta? Vejam, vejam, què ha passat, que ve amb aquesta embranzida?–Res, que ja em pot cercar un altre jaç; primer aniré a l’hospital que tornar a raure amb aquella gent.–Però, quin mal tenen? Desboti, dona.–Ves –digué la Ventureta furiosa, bracejant com un molí–, que és una estafada que no té perdó de Déu això

de fer anar una noia que, mal m’està el dir-ho, però és complidora, i porta l’esterreig i la cuina com un tirabuquet,en una casa on es veu que mai no han tingut servei!

La creació d’Eva i altres contes, de Josep Carner

Aleshores veiérem com el paleta alcava lentament les mans, s’agafava a la travessa superior de la reixa,feia una contracció de braços i provava de desclavar-se el cap. Hagué de fer molts esforcos, i violents, abansd’arrencar-se; no hi reeixí sinó obrint encara més l’espantosa ferida. Quan es deixà caure a terra, el cap li queiapengim-penjam sobre el pit. Se’l posà a lloc amb les mans. Després, s’espolsà la roba i provà d’obrir-se pas dient:

–Facin el favor, permetin...Aleshores sí que vaig ésser sol a cridar:–Però si és impossible! Amb aquesta ferida! Si el metge ho ha dit! Si sou mort!L’home em mirà i digué fredament:–Bé, sí, i què?Després, parlant per a tothom:–Ja em perdonaran, que tinc pressa.Es dirigí a la parada del tramvia.

Un diumenge a Clarena, de Jordi Sarsanedas

Miri, miri, ja surt!Quan el veig sortir del cau i que s’acosta amb aquesta gran calma...Veu com aixeca la trompa?Ve de dormir, i encara porta palla a l’esquena. Respira l’aire que la pluja ha netejat i, de passada, ens

saluda...Veu? A vostè, que probablement el coneix menys que no pas a mi, se’l mira de reüll; és a dir, l’estudia. Si

vostè no estigués assegut al meu costat, ja el tindria ran de reixa i amb la trompa estirada, mendicant les galetes...Calli, calli... i faci veure que no mira, per no espantar-lo... Però fixi’s com es va acostant... Si enraonem com si res,aviat posarà la trompa damunt la barana...

Ara se’ns ha girat d’esquena... Vol veure com el faig girar de cara en un no res? Així que sentirà elsgarranyics-garranyecs de la paperina. Miri com belluga les orelles i com dissimula. El poca-vergonya!

L’elefant, de Mercè Rodoreda

C: APÒSTROF, CONTRACTE I GUIONETObservacions específiques

El primer exercici pot presentar algunes diferències d'execució segons quina sigui l'àrea lingüística o segonsalguns trets personals de la pronunciació. Aquest Solucionari recull només la prosòdia més freqüent en el català central.

Pel que fa a l'apòstrof, convé remarcar els casos de no apostrofació davant de vocal (i, u àtones, noms delletres...) i els desplaçaments d'apòstrofs en els pronoms.

Quant al guionet, caldrà insistir sobretot en els numerals i en els pronoms. Hi pot haver algun problema relacionatamb l'ús dels guionets.

10

SolucionariC-1

una altraque han escritno ho haviaseguia amb ànsia aquestsno ennoi esva haver

no etva arribar a conèixerque era eltu em, que erenfer unava agafar el nenuna artista francesa al teatre

menjar a la taulauna altra excel.lentsorra es fica a lesrecórrer alque em va agradar

C-2La donzella baixa al riuMig en terra sobre els joncsLa donzella en arribant

la donzella sobre el bancGuaita el riu i guaita el celGuaita el cel i guaita el riu

que en veu baixa, sembla dir“Volgués Déu que un cop de...”

C-3la mocióde baixar

damuntd’eficient

d’emanarla norma

debatred’anotar-te

l’assignaturad’avesar

lector

C-4del palaul’últimade la historietade la invasió

de l’hipopòtaml’urania la urbanitzacióde la imaginació

de l’idiomade l’hivernl’hípicade l’huracà

de la humanitatdes de l’inicil’humorde la impremta

C-5l’infermerla infinitatla ela

l’adaptaciól’utensilila iaia

la hienal’hidrogenel iogurt

l’alcoholl’urpael 12

la utilitatel iodela asimetria

la efala humitatl’11

C-6el vols veurel’ha volgut...va voler-lova voler veure’l

et pots prep...preparar-teprepara’tt’has preparat

n’explicaen va explicarexplica’nexpliqueu-ne

m’he miratem vaig mirarvaig mirar-memireu-me

no s’agafiagafi’ses vol agafarvol agafar-se

no els tanquisvols tancar-lostanca’lsels has tancat

C-7se’t veuse’m veuse’ns veuse us veuse’ls veuse li veu

se’m posase’t posase li posase’ns posase us posase’ls posa

l’untesl’untesels untesles untavesla untavesl’untaves

ens insultesl’insultesels insultesla insultesm’insultest’insulta

C-8me l’ha volgutte n’hi falten, te’ls ha presse n’han trencat

me’l vaig trencar, me l’enguixaranse m’ha espatllat, me’l podràs...me’ls he menjat, me n’he menjat

te n’has quedat, se’n pot quedarse n’ha sortit, se’n sortirà

C-9set milionsun milió cent setze mil cent divuit

setanta-tres mil cent vuitantavuit milions vuit-cents cinquanta mil

set-cents vuitanta-cincmil cent vint-i-u

vint-i-cinc mil dos-cents divuitsis-cents vint-i-vuitnou-cents vuitanta-nou mil vuit-cents setze

C-10SOROLLS OBJECTES, ETC. QUALITATSxip-xap penja-robes baliga-balagatic-tac sud-africà nyigui-nyoguixup-xup penya-segat pengim-penjamtiro-liro-liro exministre nyeu-nyeuxiu-xiu ratapinyada poca-soltanyigo-nyigo para-xocs pocavergonyapatrip-patrap

11

C-11–Ei, que no vull fer tard per anar a berenar –ha dit l’Alceste–, que juguem o què?Després hem hagut de formar els equips. No hem tingut gaires problemes per repartir-nos els jugadors,

llevat de l’Eudes, que tots dos el volíem perquè quan corre amb la pilota no l’atura ningú. No juga gaire bé, però fapor. En Joachim ha tingut una gran alegria perquè ha trobat la seva moneda, llavors la hi hem demanada pertornar-la a tirar enlaire i decidir amb qui jugava l’Eudes, i hem tornat a perdre-la. En Joachim s’ha posat a buscar-launa altra vegada, ara ben empipat, i finalment en Geoffroy ha guanyat l’Eudes a les palletes. En Geoffroy l’haenviat a la porteria, ha cregut que ningú no gosaria acostar-s’hi i menys per ficar-hi una pilota. L’Eudes s’enfadaper no res. L’Alceste es menjava uns entrepans assegut a les pedres que marcaven la seva porteria. Se’l veianerviós.

El petit Nicolàs, de Sempé-Goscinny

Altres activitats:

• Escriu el, la, l' davant els següents mots: unitat, impertiència, informador, insistència, unió, illa, hivern, aigua, obligació,astronauta, Isabel, idea, idioma, úlcera, ultratge, ídol, ímpetu, univers, igualtat.

• Reescriu les frases següents:Es passejaven (per+el+mig) (de+la+avinguda) Vénen (de+el+hort).

.)erap+le+a( oh-ueugiD.)eria+le+rep( avaloVAquella adreça, mai no (me+la+indicaves) bé. Digueu-ho (a+el+oncle).

icasnes anu aivah iH.)arevilo+al( racnerra neiloV ó (de+estranya) quietud. seL?)tatisrevinU+al+a( uerinA àmfores trobades (per+el+pescador).

• Reescriu les frases substituint el mot en negreta pel pronom adequat:va vendre't els llibres emporta't això s'ha begut el licores menja el pa es va vendre la cartera s'agafen la màm'ha canviat els discos et va regalar el vestit? se m'ha quedat el paperm'ha venut el llibre sempre se'm carrega el dibuix jo mateix t'embolicaré el quadre

• Altres homòfons i parònims:cabal/que val cabàs/que vas caduc/que duc caire/que airecanell/que anell carena /que arena cobert/que obert comptar/que untarcontext/que un text convers/que un vers coral/que oral

•Mots junts/separats:sinó/si no perquè/per què enlloc/en lloc aleshores/a les horesapart/a part apunt/a punt alhora/a l'hora entorn/en torngairebé/gaire bé pertot/per tot

•Dictats:L’oncle de Tycho era molt ric i no tenia fills, i es va encarregar de la seva educació. Volia fer-ne un home

d’Estat, i als tretze anys ja el va enviar a la Universitat de Copenhague perquè hi cursés Dret i Política, però elnoi no tenia gaire afecció a aquesta mena d’estudis. Per aquells dies, el 21 d’agost de 1560, hi va haver uneclipsi parcial de sol, visible a la capital danesa, i això li va despertar l’interès per l’Astronomia. Es va comprarl’Almagest de Ptolomeu i s’hi va enfundar. El seu oncle, disgustat de veure que no progressava en la ciència deles Lleis, el va treure fora de Dinamarca i el va portar a la Universitat alemanya de Leipzig, bo i deixant-li unpreceptor amb ordres severes d’obligar-lo a estudiar més Política i deixar-se estar d’astronomies. Tant l’onclecom tota la família consideraven un deshonor per al llinatge de Tycho que es dediqués a l’estudi de les estrelles.

El gran observador Tycho Brahe, de Francesc Nicolau

Sense ni tocar-me ni dir-me res es va quedar asseguda mirant-me. O potser tenia aclucats els ulls. No hosé, perquè m’havia tapat la cara amb el coixí, en entrar ella.

–-Moltíssimes gràcies pel regalet! –vaig dir amb un nus a la gola i em vaig tornar a posar a plorar.–Filla meva del meu cor! –va dir-me la mare. M’ho diu quan estic molt trista o malalta... O quan em posen

una mala nota, com aquella vegada que vaig omplir de plomes el crani de l’esquelet de l’escola.–Ara trobes que el que passa és una desgràcia molt grossa –va dir-me en veu baixa–, però hem de sortir-

nos-en. Hem de mirar d’entendre’ns i n’hem de parlar sempre que calgui. Ara, no; però més endavant enparlarem. Hem de fer un esforç de comprensió. Si no el fem... aleshores sí que fóra una desgràcia ben grossa. Icap de nosaltres no volem que això passi.

Quan un toca el dos, d’Anna-Greta Winberg

12

TEMA D: SEPARACIÓ DE SÍL·LABESObservacions específiques

Aquest tema és subsidiari, a nivell ortogràfic, de l'accentuació i la dièresi. Per ell mateix només té funcionalitat en eltall de paraules a final de ratlla (cosa que, quan escrivim, solem evitar, i que l'ordinador ja ens estalvia en la major partde les ocasions) i en el recompte de síl·labes en l'estudi de la mètrica i la versificació.

Cal tenir en compte que la prosòdia ens aclareix pocs problemes, i per tant la pronunciació no és un referent vàlid lamajor part de les vegades per determinar si un grup de vocals es pronuncia amb diftong o amb hiatus. Cal, doncs,treballar els conceptes de diftong i de hiatus i procurar de retenir-ne alguns mots-clau com a exemples.

Observeu que, per facilitar l'aprenentatge, parlem de diftong fins i tot en els casos en què la i o la u són consonants(hiena, noia...).

SolucionariD-1

S’ha/vi/a es/car/ras/sat de va/lent.Va de/ci/dir allu/nyar-/se dels ho/mes.Un fil/fer/ro pri/met lli/ga/va l’es/par/re/gue/ra.

Si no sap ba/llar jo n’hi en/se/nya/ré.La nit ana/va en/da/vant amb el car/ro de les es/tre/lles.

D-2cautelosament = electricitatincreïble = colorainalleó = coetbou maleït

incloure = complaentautoritat = aerotrenexhaust = tauronsaixoplugava extraordinari

paisatge = aeriempaitessin = raonamentraïm = airósintroduïda = automàtica

reals = esclausvius = blauastronautes = aeròdromteatre = arraulit

D-3SUTAIH BMAGNOTFID BMA

inamraretrauqsetalucirdauqiuqnai àtic idiotaicaucavelauxesomohneuivaiaiirauqa ó

clauer llengü ulavpoimaiobaralcate óstaucseaucipacedoitneiesaioj

delinqü tateicosrousrajeuixuixtnecreuar lingüí ateulisteufacits

D-41 síl· s 2abal íl· lis 3sebal ·labes

guaitar caient esglaiada voleiar disminuïatraieu estiuejar avalueu encauar posseïacreieu insinueu encreuament gradueu posseíem

obliqüeu fè udorpuausmei ïenudorpaniailovrajeuixuixueuercne íem

vèieu

D-5vuitraópaellacontinuarcolònia

historietapreposicionalhispanoamericàviolísandàlia

tradicionalabreviaturaquietrabiütmemòria

influènciaheterosexualaigüerapoesiaradiació

realitzacióradioactivitatquadrebústiapersiana

paciènciameteorològic

D-6escolteu, arraulit, dijous, pingüíaquarel·la, veuen, iogurt, quocient

D-7Tots els versos d'aquest poema acabats en mot agut tenen deu síl·labes, i onze el versos acabats en mot pla.Observem que el poeta converteix en una sola síl·laba el “Hi ha” del 3r vers; observem també que fa “gar/dè/nia” i no“gar/dè/ni/a” al vers 9è.

13

Altres activitats:Altres mots amb diftong• escriure, adhesiu, xiular, cuiro, fruita, buidar, afaitar, trabucaire, caigut, auxili, inaugurar, autopistes, benaurades, reina,eina, meitat, tornaveu, sabeu, treure, rampoines, renoi, emboirat, roure, ploure, dijous.• esquadra, quadrilàter, qualificatiu, quantitat, malaguanyada, aiguamolls, llenguatge, llengüeta, conseqüència,delinqüent, freqüència, pingüí, quota, quotidià.• iot, ianqui, Iemen, deuen, riuada, diuen, riuen, xiuxiuejar, estiuejant, encauar, reial, creient, maionesa, reialme, espaiós,tramoia, joiós.

Altres mots amb hiatus• aeròdrom, teoria, poesia, extraordinari, coet, faraons, aeri.• països, envaït, esbalaït, Lluís, país, diürna.• moniato, liana, diarrea, material, renunciar, continuar, actual, manual, suarem, avaluació, cua, escuat, conscient,deficient, espieta, historieta, rierol, lluent, vídues, nuesa, fuet, noruec, farmaciola, curiós, exterior, idiota, biblioteca,valuós, majestuosos, virtuosa, duo, impetuosament.

E: ACCENT I DIÈRESIObservacions específiques

Les activitats sobre els timbres vocàlics de e, o (i, per tant, sobre accents oberts i tancats) poden presentar algunesdificultats d'ordre divers: d'una banda, pot haver-hi casos de difícil percepció per a l'alumnat que té el castellà com allengua familiar; de l'altra, hi ha moltes variacions geogràfiques, sobretot en els timbres de la e (i en alguns casosconcrets, també en els timbres de la o). En la correcció d'aquestes activitats, cal donar prioritat a les pronúncies pròpiesde l'àrea lingüística on es resideix.

Pel que fa als accents diacrítics, cal fer que es consulti les llistes de l'Apèndix de normes final amb molta assiduïtat:la consulta i la memorització són les vies més eficaces.

Quant a la dièresi, convé lligar-la tant com sigui possible a la prosòdia: el mot heroïna tindria una pronunciació bendiferent si no fos per la dièresi; per tant, fer llegir paraules amb dièresi com si no en portessin, i a l'inrevés, és un sistemaeficaç per fer-ne veure la funcionalitat. Convindrà també automatitzar les excepcions més freqüents de la dièresi, iintentar també trobar una certa lògica en algunes dièresis que no coincideixen amb la vocal tònica: veïnat, traïdor...

SolucionariE-1

• • • • • • • • • • • • •graó lluita aviat patata teatre símptoma fúriacoet nàutic campió diàleg piano sèrie pàncreescultiu toia manual diana peülla nàusea cúpula

paseuqirduteiuqertauqteuf èrdua ràdioctneloivaiairetrauq àries

sarau grua veïnat

E-2 Aquest exercici pot variar molt segons l’àrea geogràfica.

nom plom coll poll pot rotpronom pom moll soroll bruixot garrot totmalnom rom aiguamoll matoll casalot clatellot brot

tovtorbepllotsormotE-3

Aquest exercici pot variar molt segons l’area geogràfica. En el català central la resposta més habitual serà:XIEP mocTES moc

sentè snegasserparenamsrenidtefsitastrelpmoaicnsaber pagè behneretefs é haguessin

sevesrefretnitressinracareaieduehgesrellumeruevtseuqa üent ella hagués

14

E-4Rimen amb O oberta com BO:•El setembre s’enduu els ponts oeixuga les fonts.•L’arròs fa el ventre gros.•Pardal que vola, a la cassola.•L’avar és com el porc, no aprofita sino és mort.

Rimen amb O tancada com TOT :•Qui menja sopes se les pensa totes.•Les llengües no són tisores però sónmés talladores.•Si alces molt el porró aniràs decantó.•Sogra, advocat i doctor, com méslluny millor.

No rimen:•Secrets d’amor a dins del cor.•A la trompeta de la mort no li facismai el sord.

E-5glàndula interès conè tcivrexi òriaautomàtic francès bèstia/bústia ressòllunyà misè fair òssil bústia/bèstia

préstec botxí córrer gamarúsprocés justícia cigró número

església paralític pólvora múscul

E-6rdse stomsnalp stomstuga stom úixols

paradí paeramaugnellnocses ólvoraregatejareu veí reviure entrenàvem ràdio

cofoi parlarem proïsme diò vdix ídeodescuit escoltaran biòleg pol· snel ípia

persecució tindríeu exàmens

E-7fabulósdiguésvindranvindreu

alguncabàscapaçentén

abúsdiscursdepènhongarès

ximpanzécontrabansetècomprèn

convertímalsonpingüíconduir

E-8Hi pot haver diverses solucions correctes. Heus-ne aquí una:

núvolalpinismedipòsitaspiradoraencàrrec

biòleganònimcamionetaesplèndidelèctric

dècimfàcilbarba, barberiaimmòbilestèril

canonadaestímulescrúpolestómacàngel

E-9 Aquest exercici pot tenir diverses respostes correctes.

indústria fabricar cronòmetre eficaçdiferència músic nàusea independentconferència acariciar matèria molestarcerimònia abundant transparènciaanestè lgais òriaunà conniemin ència

malícia

E-10accés, accessosamplis, àmpliestelèfon, telèfonsjardins, jardí

caiman, caimansrèiem, rèieuvídues, vidusorígens, origen

ingenu, ingènuaestudiarem, estudiaranobligatòria, obligatorissortíssim, sortiríeu

eslògans, eslòganpencaven, pencàveugermen, gèrmens

E-11 Les úniques excepcions a les normes generals són: és, què, més.

E-12més que córrerfa un mesvaldrà mésmes amb tan mala sorts’estimava més

què volssemblava quea què el sotmetréquè t’ha passatel que et toca

15

E-13sol/sòldeu/Déu, que/què

ossos/óssosvenen/vénen

que/què, és/es, net/nétmolt/mòlt

neta/nétafora/fóra

E-14ara síde si mateixés clar que sífent que sísi no ha deixat

enfileu-vosvós, pare prior...per vós i per mianeu-vos-en, ocupeu-vosa vós i a mi

feu goigféu carafeu entrarem féu posarfeu un gran pecat

E-15màmónfora

solfóraus, us, us

bótesnétamés, mes

sòlsócbotes

secúsvénen

màossos

E-16

sòl = 5 sol = 298més = 1665 mes = 39

és = 1071 es = 2314

què = 700 que = 9281bé = 416 be = 10sí = 336 si = 1133

són = 271 son = 72

món = 186 mon = 7sóc = 145 soc = 2mà = 142 ma = 1sé = 119 se = 1921

E-17–Com es poden tenir els estels?–De qui són? –respongué empipat l’home de negocis.–No ho sé pas; de ningú.–Doncs, així són meus, perquè jo he estat el primer de pensar-hi.–N’hi ha prou?–És clar que sí. Quan trobes un diamant que no és de ningú, és teu. Quan trobes una illa que no és de ningú, ésteva. Quan tens una idea abans que ningú més la tingui, la fas patentar: et pertany. I jo posseeixo els estels,perquè, abans que jo, ningú no ha pensat de posseir-los.–És veritat –digué el petit príncep–. I què en fas?–Els administro. Els compto i torno a comptar –digué l’home de negocis–. És difícil; però sóc un home seriós, jo!El petit príncep encara no estava satisfet:–Si jo tinc un fulard, puc posar-me’l al coll i emportar-me’l. Si tinc una flor, puc collir-la i emportar-me-la. Però, elsestels, no els pots pas collir.–No, però puc posar-los al banc.

El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry

E-18si no ho comprencsi no fas una festasinó a guanyarsinó també

si no ploviacom si no hagués existitsinó menjarsi no poden ser grassos

sinó amb totes duessinó una nit especialsi no hi ha més remeisi no és per amor

sinó per la necessitat

E-19requadre, freqüentsllargues, piragües

llaüt, aquarel.lareüll, conseqüències

freqüents, Aiguamollsllengües, antigues

cinquanta, arqueòlegsparaigua, paraigüer

E-20enlaire heroic esblanqueïts cuineraagraïm comboi veí produïrenpaisatge oï ustatiemad ïcidiaiguats amoïnadora increïble Lluísaï evionsedall ïnat cuirassattraïdor heroïna succeí deduïbles’esvaí boines servei introduïtraï sioMm ès proveït substituí

E-21 posseïa, complaïa, s’esfereïa atribuïen, disminuïa, produïes

16

E-22posseeixo = posseït, posseïm, posseïu...construir = construïa, construïssis...envair = envaït, envaïu, envaïen...

deduir = deduïm, deduïda...desobeir = desobeït, desobeïes...traint = traït, traïm, traïen...

E-23continuïs estudiïs destruïda conduï evne ïnat distribuïdors

suïs graduïs increïble maleïda amoïnada espontaneïtatenviï udebn ïns ruï aan ïllades agraïment

Suïssa veï artan ïció suïcida

E-24veïnat = veí, veïna traïció = traï enatnopseriart ,m ïtat

amoïnada = amoïna distribuïdors = distribuir suïcidaaïllades = aïlla agraïment = agrair

E-25reuniragrair

tramoistareutilitzar

traduintcoincidir

altruistaconstruir

egoistaposseint

E-26veïnadisminuïa

qüestióesgrogueït

llaütsegüents

llengüesespontaneïtat

reüllconstruït

E-27La majoria no tenia esma sinó per seguir la veu dominant. Així, doncs, l’afligida tropa es posà en marxa. Sense

accident arribà a l’hostatge del general i, després de les gestions acostumades, fou introduïda en una sala d’espera,amb recomanament de no moure-se’n ningú fins que fos cridat pel seu nom.

El primer cridat fou l’alcalde. Entrà a l’audiència traspostat, emocionat, suant d’angúnia, i després de moltesreverències, abordà la qüestió dels corders, implorant, amb llàgrimes als ulls, que els fos perdonada la vida. Al principi elgeneral no va entendre, ni poc ni molt, de què s’exclamava aquell home. Després ho anà capint, però no s’ho va creure.Ca! Aquells conceptes eren tan estranys, tan ridículs! Apilotà les celles, redoblà l’atenció escolta que escoltaràs... I sí, jano podia dubtar- ho: el perorant li demanava patèticament que renunciés a matar els “corderos” de Blanes, argüint que,alguns, eren honrats pares de família; que cap cristià no podia menjar d’aquella mena de carn... Disbarats sobredisbarats! I en veure que qui els emetia s’anava excitant més i més, no pogué menys de creure que se les havia amb unboig i temé àdhuc una escomesa; engrapà dissimuladament el revòlver, reculà dos passos i esguardà d’ací d’allàcercant auxili.

Els vint corders de Blanes, de Joaquim Ruyra

Altres activitats:• Text amb una alta proporció de E obertes i tancades:

–Si el rei és tan dolent potser es recordarà que quan el van elegir jo vaig votar pel cavall; després he fugit dels seusdominis... Deu guardar-me’n rancúnia...–Oh, senyor bou!... deixeu-ho per a mi... Jo parlaré al rei i sé que us perdonarà. Fins estarà content de la vostravinguda.–Essent així, restaré i faré el que pugui per ajudar-vos a salvar el rei i el poble.Seguidament l’enganyosa guineu aconsellà el bou que sojornés en una prada prop de la cort, que reposés llongament ique mengés força; així adquiriria una bella presència per ésser rebut a la cort. També convindria que enfortís la veu, i uncop refet, tres vegades al dia i tres vegades a la nit faria uns bruels tan forts com pogués.–Mentrestant vaig a la cort i prepararé la vostra tornada. Confieu en mi i res no temeu –digué na Renard bo iacomiadant-se.

El llibre de les bèsties, de Ramon Llull

• Text amb una alta proporció de O obertes i tancades:

–Ara vaig a dir-te una cosa –digué–, però no passaré d’això. Jo anava en el vaixell de Flint quan va enterrar el tresor:ell i sis homes que hi anaven, sis mariners fornits. Estigueren en terra prop d’una setmana i, mentrestant, nosaltres, enel vaixell, el vell Walrus, esperant que tornessin. Un dia veiérem hissat el senyal i aparegué Flint tot sol dalt d’un botpetit, amb el cap embenat amb un mocador blau. El sol ja era alt i es veia Flint pàl·lid com un mort sobre la proa del bot.I els altres sis? Tots eren morts i enterrats; i ell allà. Com pogué fer-s’ho, ningú a bord no podia imaginar-s’ho. Fosbatalla, assassinat, emmetzinament, el cas era: un contra sis. Billy Bones era el segon; John el Llarg, el cap de mar.Tots dos preguntaren on era el tresor. I Flint els digué: «Ah, ja! Podeu anar-vos-en en terra, si voleu, i quedar-vos-hi;però el vaixell, al mar altra vegada, a buscar-ne més.»

L’illa del tresor, de Stevenson

17

• Text susceptible d'ésser dictat:A partir d’aquest moment tot anà amb una fulminant rapidesa. Es féu la maniobra d’acostament i de col·locació amb

perfecta llibertat de moviments. No s’adonaren de res. Ens trobàvem deu o dotze milles fora de Sant Sebastià. Nos’adonaren de res fins que sentiren el xoc sec i crepitant dels dos torpedes simultanis sobre les planxes de la línia deflotació mateixa. Gairebé instantàniament el submarí aparegué a la superfície. Des del pont vaig poder contemplarperfectament el que s’esdevingué. El vaixell inicià un lleuger moviment d’inclinació del cantó dels impactes; al cap d’unacerta estona escorà francament. Mestrestant començà d’aparèixer molta gent en coberta enmig de la confusió natural id’un guirigall de crits. Ningú no s’acostà als canons, sinó a les llanxes de salvament. Però tot aquest guirigall humà fou apenes sentit, perquè de la sentina del vaixell s’elevà una remor que em féu posar la pell de gallina. En la majestat de lamar s’elevà un renill frenètic, nerviós, angoixant, de tres-cents, quatre-cents, cinc-cents cavalls –potser faig curt–,inexorablement tancats en el vaixell moribund.

Un de Begur, de Josep Pla

Paraules amb accent, dièresi i sense accent ni dièresi per a la preparació d'altres activitats:• àrdua, àrea, ària, atribuíssiu, automàticament, bèstia, càntir, coincidència, dièresi, dóna-me-les, espècie, estén, fèieu,fóssim, geogràficament, gràcia, lívid, ofèn, paciència, país, passéssim, pèrdua, préssec, prové,únic• agraïment, aigües, amoïnat, atribuïble, bilingüe, cafeïna, cocaïna, delinqüent, distribuït, esgrogueït, freqüent, geniüt,genuïna, gratuïta, heroïna, increïble, obliqüitat, oïda, proteïna, rabiüda, ruïna, ruïnós, seqüència, suïcidi, transeünt• accentua, aigua, altruisme, ambigua, ateneista, correu, cos, cuassa, cuinar, egoista, empassaran, esglaia,especialment, examen, flaire, gairell, heroic, hiena, iode, llengua, noies, obliqua, pasqua, quan, quocient, Ramon, rauxa,reintegrar, reunir

F: VOCAL NEUTRAObservacions específiques

Aquest tema resultarà útil només a les àrees lingüístiques on hi hagi la neutralització de A, E en posició àtona; a laresta de zones potser només aprofitarà alguna activitat: acabaments vocàlics en –a que sovint sonen e, síl·labes inicialsamb e àtona que sovint sonen a...

Pel que fa a l'àrea del català oriental, cal recordar que hi ha una tendència creixent a l'obertura de les neutres, i pertant una articulació molt propera a la de la vocal a; això fa que hi hagi força més errors ortogràfics en les e neutres,sobretot en posició pretònica, que no pas en les a neutres.

Els nois i les noies haurien d'acabar aquest tema amb una idea força clara de com cal resoldre els dubtes en laneutra, si recorrent a les normes gramaticals (acabaments de noms, adjectius i verbs), a les normes fonètiques (flexió iderivació dels mots) o a les normes etimològiques (cosa que implica recórrer a la memòria o al diccionari).

SolucionariF-1

formigó àngel revetlla calavera sabateriaindividual acolliment ventada vegetarià temperaturagimnàstic cepat estiuejar manifestació cansaladeria

feixuc

F-20 entro/roent, tennis/intens1 dormen/modern, gripaus/guspira2 argument/remugant3 camioner/camerino, decorats/sacerdot

4 esperonar/presonera5 amanida/mainada, aventura/aturaven6 carretera/arrecerat, rebatia/bateria7 demanaria/mainadera

F-3acta (document) acte (fet)

espècia (condiment) espècie (mena)epidèmia (malaltia que s’escampa) Ø

Ø mecanisme (d’una màquina)regna (regnar; brida regne (territori d’un rei)

templa (lateral del cap) temple (edifici sagrat)còmoda (calaixera; f. de còmode) còmode (sense molèsties)

tarda (part del dia) Øfauna (conjunt d’animals) faune (ésser mitològic)

ruda (planta rude (poc delicat)Ø canelobre (per a les candeles)

18

F-4l’hivernacleel sarcasmeel dilemael patriarca

la pantomimal’astrela patatael mite

el profetal’orenetael protagonistala flaire

el bactericidala febrel’economistala torre

la reformael sistemal’uniformeel conflicte

el nacionalismeel prismala gallinaireel captaire

F-5la formigales àneguesuna mitja

unes macesla forcal’hèlice

la còmpliceles pastanaguesles piragües

les Pasqüesles esperancesla xeringa

la vergeles corretgesles egües

el monarcala veçala imatge

F-6les branques més llarguestres piragües enemiguesunes màrfegues flongesunes taronges amargues

mitges paguesunes llengües antiguesunes monges descalcesles típiques calitges

unes places lletgesunes estaques obliqües

F-7la nostra motoun lingüista cèlebremestre patriota, mestra patriotafilla predilecta de la ciutatvostre terapeuta, vostra terapeuta

un projecte agrícolauna altra propostaT’hi sents còmode, Enric?un menjador ampleuna dona culta

un vague recorduna sogra rondinaireuna jornada flexiblepobra noiael discurs íntegre

F-8transcorres’eixampla, s’omplecorre, esborra

es queixa, néixerrebre, celebraobre, espera, rebre

corres’omple, cridens’obre

deslliura, riureagrada, correafanya’t, vine

F-9Tots dotze bandolers esperaven allò que estava a punt d’esdevenir-se allà dalt, en aquella estança de la torre. I és

que mai, durant tota la seva vida de lladres de camí ral, mai no havia nascut cap criatura al Castell de Mattis .Però el que frisava més de tots era Skalle-Per.–No acaba d’arribar mai, aquest fill de bandoler –deia–. De debò que abans d’anar-me’n d’aquest món m’agradaria

conèixer l’hereu del nostre cap de colla. Ja sóc vell i xacrós i no em queda gaire per enllestir aquesta meva vida desaltamarges.

Encara no ho havia acabat de dir que la porta s’obrí i Mattis entrà corrents, boig d’alegria.–Ja sóc pare! M’heu sentit bé, bandits? Sóc pare!–Pare de què? –demanà Skalle-Per del seu lloc estant.–D’una filla de lladre, oidà! –exclamà Mattis–. Una lladregota, aquí la teniu!

Ronja, la filla del bandoler, d’Astrid Lindgren

F-10esbargiment - esbarjotransitar - trànsittravessar - travessa

ramatge - ramallengut - llenguaenterbolir - tèrbol

cullerot - culleraquarantena - quarantacremada - crema

casernari - casernarepassar – repàs

F-11(Aquest exercici pot tenir diverses solucions correctes.)

carretera, carrerenterrament, terrabalancí, balançacreixença, créixer

cafeteria, cafèarbust, arbrealentir, lentnevada, neu

navegant, nauempaperar, paperfageda, faignegror, negre

llengota, llenguallampegar, llampalenar, alèescabellar, cabell

premsar, premsamartellada, martellpedrada, pedraaterratge, terra

F-12brau, bravesa, bravata, bravurabreu, brevetat, abreujar, abreviaturaplat, platet, platada, platerada, plateretsplet, pledejar

nat, natal, natalitat, natiu, nativitatnet, netedat, netejarsac, ensacar, saquersec, assecar, secall, secaner, sequedat

F-13s’enlairamés enlairemolt enlaireabocava l’aiguarebia cartescalaix pleníssim

menava un camiópagaràs amb targetasi us estrenyeupegaràs amb un bastócova amb estalactitestren pleníssim

de què us estranyeupudor que empestavaterreny planíssimsempre rabiaevocava temps passatsempastava els queixals

estrenyeu les mansel cove de la robacova de lladresmanava méspagaràs els deutesno rabia mai

19

F-14néixer, nascutmereix, mereixienpeixen, paixiens’afaités, s’afaitaextreure, extracció

veiem, veures’ajagués,s’ajeiarecomanar, arranquéssim/arrenquéssimcreixen, creixerandistreure, distragués

llepa, llepanttraient, trecneda, nedésdesfer, desfarémarquen, marquessin

F-15el pebre és una espèciaté una sacada molt potentaspira a la presidènciaun antic temple romà

al padró municipaluna espècia que dóna bon gustl’impacte a la templa esquerraun vell pedró

inspirar i espirarla secada va duraruna espècie de cargolel temple més visitat

F-16beure molta ginebrallimonada amb ginebraun ginebre al jardí

és modamode subjuntiuel local de moda

la zona fabrilsímptomes febrilsuna activitat febril

vint anys que regnael seu regnese li va trencar la regna

F-17Norma F-b anada, torre, precepte, fira, sorpresaNorma F-c cortines, catifes, estores, monstres, boques, mànigues, camesNorma F-d acostumava, venien, emigrava, erenNorma F-e deixava, escapar, semblava, grandiós, preparatius, severíssima, romania

Sense norma segura: mateix, desaparèixer, ressonava, baguls, atapeïts, estàtics

F-18guardaria (verb guardar) guarderia (infantil)

avaria (pana, desperfecte) øø joieria (lloc on fan joies)

refinaria (verb refinar) refineria (lloc on es refina)confitaria (verb confitar) confiteria (pastisseria)

enginyaria (verb enginyar) enginyeria (estudis d’enginyer)comissaria (de policia) ø

ø cansaladeria (s’hi ven carn de porc)ø mereixeria (verb merèixer)

F-19empordanès, Empordàmalenconiós, malenconiacanelons, canelóenvernissar-lo, vernísresplendia, resplendorarravatament, arravatar

arraconat, racódavantalet, davantavantatjosos, avantatgeafegeixes, afegirambaixadors, ambaixadaespetegar, espetec

F-20Atalanta estava pàl·lida i mirava endavant sense veure ningú.Melani estava tranquil i somrient com qui ha dormit llargament sense somnis turmentadors. La gent

s’espantava de la seva tranquil·litat, i no li estalviava els amonestaments:–Has deixat les ales a casa. ¿Com creus que pots guanyar Atalanta?–No estaràs tan alegre després de la cursa.Melani saludà tota aquella gent, alçà llargament la mà.Algú aplaudí. Una dona va cridar:–Corre i guanya, príncep bell!Quan van donar la consigna de partida, Atalanta vacil·là, el moviment incert. Semblava com si acabés de

despertar-se.Melani, contràriament, corria amb pas segur, va pujar al turonet i prengué un cert avantatge, que la multitud

celebrà amb crits de meravella, perquè ningú dels qui havien participat en la competició fins a aquell dia no haviaestat capaç de fer una cosa semblant.

Atalanta, de Gianni Rodari

20

Altres activitats:Textos amb una alta proporció de vocals neutres susceptibles d'ésser dictats:

Quan ho va tenir tot empaquetat i embolicat amb paper d’embalatge, va contemplar el paquet amb satisfacció.Després anà a l’escriptori i, d’un compartiment interior, en va prendre els seus estalvis d’alguns mesos, que sumavenuns quants dòlars. Havia estat guardant aquella quantitat per a quan arribés el Quatre de Juliol, però se la vaembutxacar gairebé sense recança. Després va agafar un bloc de paper que hi havia davant seu, s’assegué i escriví.«No em busqueu pas. No tinc remei i me’n vaig a embarcar. No patiu per mi. Estic bé i em puc guardar tot sol. Algun diatornaré, i aleshores estareu orgullosos de mi. Adéu, papà, mamà i Bessie.»

El creuer del Dazzler, de Jack London

Li demanà si sabia llegir i escriure, i un poc de comptabilitat, i, com que ella va dir que sí, declarà que li donariaalguns llibres fàcils, per llegir en hores vagatives; i incidentalment, li féu saber que a partir de l’endemà tindria cada diauna hora i mitja lliures, per a passejar-se, veure els seus parents i seguir, si li plaïa, algun curset d’instrucció popular.

L’endemà al matí, la Ventureta es lleva tota ullerosa, amb el color trencat. No havia pogut dormir en tota la nit. Nohavia fet sinó recargolar interjeccions. Estava ofegada, oprimida. L’empipaven aquell marit i muller tan «bufons», aquellacaseta polida, haver-se de posar guants blancs per servir a taula, haver de fer goig, trobar-se atesa, poder passejar.Comprenia que aquella casa era una llaminadura trencadissa, on no podria eixordar al celobert, ni fer tabola ambl’escombriaire, ni rebre les confidències de la senyora, perquè les senyores es confien amb les criades quan encara nos’han pentinat, i aquella senyora es devia pentinar abans d’obrir els ulls.

La creació d’Eva i altres contes, de Josep Carner

G: O ÀTONAObservacions específiques

Aquest tema resultarà útil només a les àrees lingüístiques on hi hagi la neutralització de O en U en posició àtona. Elsnois i les noies haurien d'acabar aquest tema amb una idea força clara de com cal resoldre els dubtes en aquestaqüestió:

• recorrent a les normes gramaticals (acabaments de noms, adjectius i verbs).• recorrent a les normes fonètiques (flexió i derivació dels mots). Aquí hi ha un gruix important de dificultats, tant pel

que fa a la flexió d'alguns verbs amb dues vocals rizotòniques (collir, sortir, poder, voler...) com per a les confusions dederivats de mots populars i cultes.

• recorrent a les normes etimològiques (cosa que implica recórrer a la memòria, al diccionari, a les llistes de casosespecífics i contrastius amb el castellà...)

SolucionariG-1

comptagotes observatori sorollós proporcionaraigolofromtnemapulovnesedritroserbossoac

icisoperpisao ó reproducció automobilistaví icaztinabruoed ó superposar evolucionar

portamonedes funcionamenttocadiscos correspondència

esporuguir

G-2portafolis sobretot proposar llobarro solució autònombocamoll bocaterrós autogovern polonès control obsessió

patalocoxranoicomerocartnoc ólvora trobadorolorar

G-3guixos, guixglobus, globusingenus, ingenucasinos, casinopolsos, polscosinus, cosinus

tipus, tipusvidus, vidudetectius, detectiumusclos, musclofetus, fetusfluixos, fluix

fluxos, fluxvirus, virusxoriços, xoriç(o)ateus, ateuporus, porusambigus, ambigu

hebreus, hebreuromanços, romanç(o)iugoslaus, iugoslauassidus, assidu

G-4rínxolcèrcolpèsoltítol

minúsculcoàgulsomnàmbulombrívol

mòdulbrètolesdrúixoltrèvol

funàmbulbàndolpàrvulsímbol

pòmulnínxolglòbulterratrèmol

21

G-5brot, brotada, brotarbrut, brutícia, embrutarconfós, confonia, confongués, confonentconfús, confusió, confusionari, confusamentcort, cortesà, cortejarcurt, curtedat, curtejar

roc, rocalla, rocós, rocamruc, rucada, ruquejar, ruqueriafonda, fondalada, fondària, fondejar, enfondirfunda, enfundarmoda, modalitat, modistamuda, mudable, mudada, mudar

G-6governamental, governudolar, udolpastoreta, pastorpasturatge, pastura

plovisqueig, plouremuntava, muntenrigorós, rigorprofunditat, profund

ganduleria, gandulconsevadorisme, consevadortoràcic, tòraxplujós, pluja

G-7pols, polseracalor, calorósestoig, plomespolsa, polsada

joc, juguen, juguemmutu, motoescullera, escullcoll, collaret

expulsar, espolsatplomar, plomes

G-8Aquest exercici pot tenir diverses solucions.esbossar, esbósconfusió, confúsconsolar, consolinsuportable, suportescorcollar, escorcoll

conjuntar, conjuntprofunditat, profundsufocar, sufocafulgurar, fulguraescrupolós, escrúpol

ocupació, ocupapronunciació, pronúnciaafortunat, fortunaproducció, productearrodonir, roda

torturar, torturapuntual, puntconsumidor, consumudolar, udolpluviositat, pluja

G-9sortissinsobresurtenomplin, ompliranrecolliu

cosísbrunzen, brunzirescupsurten, sortint

escopiabullen, bullienacullrecollir

tossiaconsum, consumircosidor

G-10el que vulguisper més que volia, no podiahaurien volgut sentirparaules que poguessinarreglar-la com puguem

quan vulgueuquan vulgueuque els amics no puguinno pogueren esperaron vulgueu o on pugueu

volgué donar-liel temps que vulguissi ens volguéssiupogut aixecarcom pugueu, com ella vulgui

G-11boca, boqueta, bocassa bucal, buco-dental

títol, titolet, titolàs titular, titulació, titularitatmocós, mocosa, moc mucós, mucosa, mucositat

volcà, volcànic vulcanisme, vulcanologia

G-12home, humàjove, joventpolsador, pulsacionsescudar, escut

mundialment, mónduplica, duplicaciódoblatge, duplicaescotada, escot

consolat, cònsolcorbada, corbajuvenil, joventut

G-13avorrintpodrircobriaCorreus

títoltorronsfocuspèndol

sospirbufetada

G-14Acabaments de noms i verbs: agafo, acabo, bojos, tocadiscos, toros

Família amb O/U tòniques: afeccionat, bordar, anunciant, tocar, social, funcionar, ignorarSense norma segura: corral, content, remolí, començar, volum, soroll, somort, arrossegaven,

orelles, cotó, concentrar, botigueta, porcellana

22

G-15oca, foca sufocar

botí botifarrasolter rètolsobrir cobrir

ira, rar sospirarcau cacauuix brúixola, esdrúixolpol polir, escrúpol

cap capítolcor correus

traïdor atordirgrisor sorgir

G-16A Pisa, començà a interessar-se per altres qüestions. Un dia, mentre assistia a missa a la catedral, observà

l’oscil·lació d’un llantoner mogut pels corrents d’aire; de vegades descrivia un arc ample, i de vegades un de méscurt. Això no tenia res de particular, però Galileu, que aleshores tenia 17 anys, s’adonà d’una cosa que els altresno havien vist.

Es va buscar el pols i començà a comptar; tants batecs del pols per a una oscil·lació ràpida i ampla, tants per auna oscil·lació lenta i més curta. Curiosament, el nombre de pulsacions era sempre el mateix, tant si l’arc descritper l’oscil·lació del llantoner era ample com si era breu. Galileu acabava de descobrir la llei del pèndol.

És a dir, si un pèndol oscil·lava constantment, i en fer-ho dividia el temps en petits fragments iguals, per dir-hod’alguna manera, aleshores constituïa un mètode nou i revolucionari per mesurar el temps. Galileu havia fet servirel seu pols per mesurar la freqüència de l’oscil·lació d’un pèndol; per tant, també podia utilitzar-se el pèndol permesurar la freqüència del pols humà. Galileu va tansmetre aquesta informació als seus professors.

Galileu Galilei, d’Isaac Asimov

Altres activitats:

Textos amb una alta proporció de O, U àtones susceptibles d'ésser dictats:–Pot ser que tingui raó.–La major probabilitat rau en aquesta direcció i si la prenem com a hipòtesi de treball disposarem d’una nova

base per on començar la nostra construcció d’aquest visitant desconegut.–Bé, doncs, suposant que «C.C.H.» significa «Charing Cross Hospital», què més en podem deduir?–És que no li diuen res en si mateix? Vostè coneix els meus mètodes. Apliqui’ls!–Només en puc treure la conclusió evident que l’home ha estat treballant a la ciutat abans d’anar-se’n al camp.–Em penso que ens podem aventurar una mica més que això. Miri-s’ho així: ¿en quina ocasió és més probable

que es fes un present d’aquesta mena? ¿Quan es devien ajuntar els seus amics per oferir-li una mostra del seuafecte? Òbviament, en el moment que el doctor Mortimer abandonà la feina a l’hospital per tal d’establir-se pel seucompte. Sabem que hi hagué un present. Creiem que s’havia produït un canvi de feina des d’un hospital urbà a unaconsulta en un poble. ¿Seria doncs anar massa lluny si diguéssim que el regal era en ocasió del canvi?

–Sembla, certament, probable.El gos dels Baskerville, d’Arthur Conan Doyle

L’entrada a l’aula era, doncs, escandalosa i vociferant, una allau veritable de joves arrauxats, però a la fi quedavatothom assegut, més o menys, és clar. Quan això es produïa, el doctor Vila es desengranava de braços i, agafant elspapers que tenia davant, començava a passar llista. No vaig comprendre mai el sentit que tenia allò de passar llista.Tenir un control de presència dels estudiants, saber els que anaven a classe i els que no hi anaven, eraabsolutament intranscendent. Els que no anaven a classe era notòriament perquè no els interessava. No es podiapas demanar una espontaneïtat més respectable. Però en fi, les coses anaven d’aquella manera i res no ho hauriapogut esmenar. La quantitat de llistes que he passat a la Universitat no té fi. En el cas del doctor Vila, la cosa teniagravetat, perquè si l’operació en una aula de trenta o quaranta estudiants feia perdre un temps mínim, imagineu-vosel que representava l’enumeració en alta veu de tres-cents energúmens disposats a aprofitar qualsevol ocasió per afer un escàndol estentori i manicomial. Sovint els trenta primers minuts de la classe –que oficialment durava unahora– eren ocupats a passar llista.

El quadern gris, de Josep Pla

A fora del poble ho tornà a provar amb el mateix negatiu resultat. Vaig suggerir que el millor seria que la criaturas’esquitllés com pogués sota el banc i li descordés la sabata. Tornàrem a posar la cama natural i la nenadesaparegué de la nostra vista. La dona allargà la cama en la direcció on suposava que era la nena i perquè no enscaigués del seient la suspenguérem per la cintura.

–Hi arribes, noia?–Només trobo cistells...Per a arranjar i aclarir els baixos haguérem de fer esforços sobrehumans. L’autobús semblava un racó de «La

tenda d’antiguitats», de Dickens. La nena, que era trempada, a la fi la deslliurà. La joia de la bona dona s’encomanàa tothom i en el camió semblava que havia sortit el sol.

–Toquin, toquin el renòs... –deia la dona, enriolada.Passàvem per davant del suburbi de Santa Coloma. Un moment després érem a l’estació. Baixàrem lleugers.

Quan ens veié baixar de debò, la dona féu una cara de terror. La seva joia havia durat a penes tres minuts. Es tornàa posar les sabates, mentre de la capsa dels ànecs en sortia un liu-liu malenconiós i resignat.

Escenes d’autobús, de Josep Pla

Frases amb derivacions cultes i amb els verbs poder, voler, sortir, etc.:

23

•No tenien cap utilitat per a la humanitat.• Mireu aquests titulars! «El Sr. X. obté el premi Goncourt».• Es va buscar el pols, i comprovà que el nombre de pulsacions era sempre el mateix.• Aquell discurs tan seriós devia atemorir aquella màfia juvenil, perquè tot es va calmar.• Va guanyar un premi amb l'assaig titulat “És un atavisme la malaltia?”• No ens hem d'estranyar que els infants no hi vulguin veure allò que és.• Va deixar la senyora i no volgué estar amb ella.• Som lliures d'aturar-nos on vulguem –o on puguem!– mentre no ens allunyem gaire de la ruta.• Les cames continuaven movent-se sense que jo les pogués dirigir.• Després tu, amb les armes que vulguis, t'hi deixaràs lliscar i t'enfrontaràs amb la bèstia.• Ja no se'n podia anar encara que volgués.• Pot ser que ens pugueu ajudar, senyor Arquer...• Penseu el que vulgueu. Avui no em fareu pas enfadar.• No hi havia lleis que poguessin aplicar-se als senyors feudals.• Quan sortí el sol, la gossada fugí vers el seu amagatall.• En sortien fumerols com si hi hagués cases amb la llar encesa.• Treballaven en la recollida de cotó.