WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 205220114

TE

RR

ITO

RI

P06

La grip ja és epidèmia a la

demarcacióLes autoritats recomanen la

vacunació entre els grups de risc

que encara no ho hagin fet

12

ESP

EC

IAL

P12

Unes 40.000 persones visitaran

Valls aquest diumenge per la Gran Calçotada

S’espera que sigui una de les millors

temporades de calçots dels darrers anys

Les maternitats de TGN i el Vendrell, les més valorades de tot Catalunya

ENQUESTA DE SATISFACCIÓ DEL CATSALUT 2013

L’ATENCIÓ MATERNOINFANTIL ALS HOSPITALS JOAN XXIII, SANTA TECLA I EL VENDRELL, PER SOBRE DE LA MITJANA CATALANA

EL SERVEI DE L’HOSPITAL DE SANTA TECLA (8,56 PUNTS SOBRE 10) ÉS EL MÉS BEN VALORAT PELS USUARIS ENTRE TOTS ELS CENTRES DEL PAÍS

PÀGINES 2-3 I EDITORIAL

22 de gener de 2014 | El Tema de la Setmana2 |

EL TEMA DE LA SETMANA

L a ciutat de Tarragona disposa, a l’Hospital de Santa Tecla, del servei

de maternitat més ben va-lorat de Catalunya. Així es desprèn dels resultats de la darrera enquesta de satisfac-ció dels usuaris del sistema sanitari públic que el CatSa-lut elabora regularment dins de l’àmbit català, en aquest cas concret, sobre l’atenció de l’embaràs, el part i el post-part (puerperi). El centre de la Rambla Vella de Tarrago-na, d’acord amb els usuaris enquestats, mereix la millor valoració global de tots els hospitals del país (8,56 punts sobre 10) i, a més a més, des-taca especialment en el bon tracte que els seus professi-onals (metges, infermeres i llevadores) ofereixen durant tot el procés de portar una nova vida al món. La mater-nitat de l’altre hospital de la Xarxa de Santa Tecla, el del Vendrell (Baix Penedès), és també per als usuaris una de les millors de Catalunya (amb una puntuació de 8,51 punts). De fet, cap de les fa-mílies que han tingut un fi ll a l’hospital penedesenc en

els darrers temps es planteja canviar de centre quan arri-bi el moment de tenir-ne un altre nadó. A aquestes dades dels dos centres de la Xarxa de Santa Tecla cal afegir la gran valoració assolida pel servei de l’hospital de refe-rència del territori, el Joan XXIII, que obté 8,34 punts sobre 10, també per sobre de la mitjana de Catalunya (situ-ada en 8,19 punts).

Tant les maternitats dels dos hospitals de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, el Ven-drell i Santa Tecla a Tarragona, com la del Joan XXIII obtenen valoracions globals per sobre de la mitjana catalana. Amb els resultats d’aquesta enquesta a la mà es conclou que la capital

tarragonina disposa, segons els mateixos usuaris, de la millor atenció maternoinfantil de Ca-talunya. La col·laboració inter-hospitalària fa possible que les dones embarassades valorin amb un notable molt alt l’aten-ció rebuda duran tot el procés a qualsevol dels tres centres del territori, mantenint com a premissa que els casos de risc (parts prematurs, patologies durant l’embaràs, etc.) són de-rivats i atesos a Joan XXIII, fet que afegeix una rellevància encara més alta als 8,34 punts assolits pel servei del centre de referència.

Hospital de Santa Tecla

Els resultats de l’enquesta, re-alitzada durant l’any 2013 i in-

tegrada per una bateria de 36 preguntes que permeten avalu-ar tots els àmbits assistencials del procés del naixement d’un nadó, situen l’Hospital de de la Rambla Vella tarragonina com a autèntica referència catala-na en l’atenció a l’embaràs, el part i el postpart.El centre ha millorat la va-loració respecte a la darrera enquesta, feta l’any 2010, pas-sant d’una nota global de 8,34 punts als ja esmentats 8,56. En 3 de les 36 preguntes l’Hospital de Santa Tecla obté la millor nota de tots els hospitals cata-lans. En concret, a la pregunta «Va tenir la sensació estar en bones mans durant l’emba-ràs?» el 100% de les persones enquestades van contestar afi r-mativament. Una altra de les preguntes on el servei obté el percentatge positiu més alt de Catalunya és «Tracte personal dels metges», amb un 97,7% de valoració positiva (la mitja-na catalana està en el 92,9%). Destaca també el centre tarra-goní en l’apartat «informació sufi cient durant l’embaràs», on Santa Tecla marca també el millor percentatge del país amb un 77,9% de valoració po-sitiva (sent la mitjana catalana de 63,2%). El servei de l’hos-pital també destaca pels bons

resultats assolits en la temàtica «informació sufi cient a l’usuari sobre les proves realitzades», on Santa Tecla presenta un 72,1% (molt per sobre del 57,9% de la mitjana dels hospitals ca-talans).Quant a la fi delització dels usuaris, un 88,4% de les famí-lies que han tingut fi lls a l’Hos-pital de Sant Pau i Santa Tecla asseguren que en cas de futurs naixements s’adreçarien nova-ment al mateix centre. El con-junt d’hospitals catalans gau-deixen ara de la fi delitat d’un 84% dels seus usuaris. A Santa Tecla es van assistir un total de 1.017 naixements durant l’any passat. En el cas de Tarragona l’anàlisi s’ha fet amb una mos-tra de 86 enquestes.

Hospital del Vendrell

L’àrea de maternitat de l’altre centre de la Xarxa de Santa Tecla, l’Hospital del Vendrell, també presenta uns bons re-sultats en aquesta enquesta de satisfacció. El centre pene-desenc obté una alta valoració global de 8,51 punts sobre 10 (molt pròxima a la màxima puntuació assolida per l’Hos-pital de Santa Tecla i molt per sobre també de la mitjana cata-lana). La qualitat del seu servei

Les maternitats del Vendrell i de Tarragona, les més ben valorades per les usuàries del país

El Joan XXIII, que assisteix uns 1.500 naixements l’any i centralitza tots els casos de risc de la província, també obté una nota alta, 8,34 punts

Òliver Márquez,Tarragona

L’Hospital de Santa Tecla obté la puntuació màxima de tots els centres catalans (8,56 punts sobre 10) en la darrera enquesta de satisfacció del CatSalut sobre atenció maternoinfantil. El Vendrell i Joan XXIII, també per sobre de la mitjana catalana

El servei de maternitat de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona mereix, segons els usuaris de la sanitat pública, la millor valoració de tots els centres catalans. A la imatge, part de l’equip humà del servei ubicat a la tercera planta del centre de la Rambla Vella / O.M.

El servei de l’altre hospital de la Xarxa de Santa Tecla, el del Vendrell, se situa també entre els millors amb una valoració similar (8,51 punts)

| 22 de gener de 2014 | 3El Tema de la Setmana

EL TEMA DE LA SETMANA

El servei de maternitat de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona mereix, segons els usuaris de la sanitat pública, la millor valoració de tots els centres catalans. A la imatge, part de l’equip humà del servei ubicat a la tercera planta del centre de la Rambla Vella / O.M.

Jornades de portes obertes cada mes per conèixer les instal·lacions i el servei a Santa Tecla i el Vendrell

El naixement d’un nadó cons-titueix un dels moments més importants de la vida d’una parella i comporta tot un se-guit d’inquietuds i preguntes molt normals, especialment quan es tracta de pares pri-merencs. Una de les primeres decisions que cal prendre un cop es confi rma l’embaràs és el centre hospitalari on tin-drà lloc el naixement, així com decidir en quin equip de professionals es disposita-rà la confi ança durant tot el procés (embaràs, part i post-part). A la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla són coneixe-dors de tot el que signifi ca l’arribada d’un nou membre

a la família, fi ns i tot mesos abans del naixement. Per tot això, tant a l’Hospital de Santa Tecla (Tarragona) com a l’Hospital del Vendrell s’organitzen cada mes unes jornades de portes obertes als serveis de maternitat per tal que els futurs pares pu-

guin conèixer tant les instal-lacions com els professionals del servei. Les jornades, ober-tes a tothom que truqui prè-viament al 977 25 99 00, es fan el primer dimecres feiner de cada mes a les 17.30 hores, a la sala d’actes de cadascun dels dos hospitals.

NÉIXER A LA XARXA

queda palesa en l’alta fi delitat dels seus usuaris. Un 94% de les persones que han tingut el seu fi ll al centre del Vendrell asseguren que repetirien sen-se dubtar-ho. De fet, cap de les enquestades assegura que no tornaria i el grau de fi delitat no arriba al 100% perquè sis de les usuàries consultades va contes-tar NS/NC (No sap/No contesta). L’Hospital de Vendrell va assis-tir l’any passat un total de 693 naixements, En el cas del Ven-drell l’anàlisi del servei s’ha realitzat a partir del resultat de 84 enquestes.

Hospital Joan XXIII

Els excel·lents resultats assolits per Santa Tecla i el Vendrell en la darrera enquesta de satisfac-ció del CatSalut vénen acompa-nyats també per una nota molt alta al servei de referència del territori, el de l’Hospital Joan XXIII. El centre universitari, que l’any passat va assistir un total de 1.500 naixements, as-soleix una meritòria valoració de 8,34 punts sobre 10, millo-

rant la puntuació de la darrera enquesta. Aquesta puntuació, per sobre de la mitjana dels hospitals de Catalunya, té un alt valor afegit atès que, com a centre de referència de la pro-víncia, centralitza tots aquells casos que presenten un cert risc i que, per tant, poden ge-nerar algun problema o difi cul-tat. L’alta nota assolida per Joan XXIII és una mostra evident de la bona tasca que realitza el seu equip humà, fet que conso-lida la ciutat de Tarragona com a una referència catalana en l’atenció maternoinfantil. Segons el director dels Serveis Territorials de Salut a Tarrago-na, Josep Mercadé, «cal fer una valoració positiva del resultat d’aquesta enquesta, ja que de-mostra que el treball conjunt i la coordinació entre hospitals benefi cia la població». Mercadé apunta que «ara cal mantenir el nivell i consolidar aquesta fi losofi a de treball, que ha de permetre tenir uns estàndards de qualitat alts en tots els ser-veis, independentment del cen-tre que els presti».

SANT PAU ISANTA TECLA

8,56 8,51 8,34 8,19

HOSPITALDEL VENDRELL

HOSPITALJOAN XXIII

MITJANACATALANA

VALORACIÓ DEL SERVEI DE MATERNITAT *PUNTUACIÓ SOBRE 10

22 de gener de 2014 | 4 | Sumari i editorial

1914 24

7 9 12El territori

defensa BCN World

A la recerca dels secrets del port de

Tàrraco

lnici de la temporada de calçots a Valls

CLAUS DE LA SETMANA

Rarament, sobretot des que va esclatar la crisi i les consegüents retallades pressupos-tàries de les administracions, el nostre sistema sanitari és protagonista de bones notícies. Ens hem acostumat a relacionar els hospitals amb les llistes d’espera, amb

les reivindicacions sindicals, amb el tancament de llits i sales d’operacions, amb els casos de mala praxis.... i a poc a poc hem deixat de parlar de la gran activitat que els centres sa-nitaris i els seus professionals realitzen diàriament en benefi ci de tothom. I és que cada dia milers i milers de ciutadans i ciutadanes dipositen la seva confi ança en els professionals de casa nostra, anant als consultoris, als centres d’atenció primària i als hospitals. Posen en mans de tercers allò que més els importa, la seva salut, i ho fan amb la confi ança que rebran un bon tracte, tot i els reptes que afronta el sistema sanitari públic i universal. En defi nitiva, malgrat les difi cultats, saben que estem en bones mans. Així ho demostren les enquestes de satisfacció entre usuaris que regularment realitza el CatSalut i que recentment han apuntat que les àrees de maternitat dels dos hospitals de Tarragona (Santa Tecla i Joan XXIII) i el del Vendrell són un autèntic mirall per al conjunt de centres de Catalunya. L’any 2013, els tres centres hospitalaris van assistir més de 3.100 embarassos, amb els seus corresponents parts i postparts. Enmig de tants casos, ningú no nega que de ben segur alguns no van ser experiències positives o del tot satisfactòries, però el resultat de les enquestes, sobretot si es comparen amb el conjunt de Catalunya, mostren que aquí a casa nostra les coses s’estan fent mol bé. I no ho diuen pas els experts ni els gestors sanitaris ni els polítics, ho diuen els mateixos usuaris, a través de la seva experiència personal, que té molta més credibilitat que qualse-vol estudi, taula estadística o declaració institucional.

En bones mans

Protagonistes

Editorial

La solidaritat triomfa a la Gran Marató de donacions de sang

Una calafellenca podria viure per sempre al planeta Mart

La Gran Marató de recollida de sang, que el Banc de Sang i de Teixits està organitzant fi ns al pròxim 24 de gener, està tenint bona acollida entre la ciutadania. El primer dia de la campanya a Tarragona es va registrar un ple absolut, amb 75 inscrits amb cita prèvia i a un ritme de tres persones cada mitja hora. A la imatge, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, en el moment de fer la seva donació (p.10).

La idea futurista de passar la resta de les nostres vides en un planeta llunyà traspassa la frontera de la ciència-fi cció per instal·lar-se als titulars dels diaris. Núria Tàpias, de 30 anys i natural de Calafell, és una de les seleccionades per participar en el projecte Mars One, liderat per una empresa holandesa, que preveu crear una colònia a Mart. Aquest seria el somni de Tàpias, que sempre s’ha mostrat interessada per l’astrono-mia. Serà un somni fet realitat? (p.19).

Tot a punt per la Festa Major

de Salou

Un concert de música recordarà

la Guerra Civil

La frase de la setmana

“Val més el 10% d’alguna cosa que el 55% de res”

Josep PobletAlcalde de Vila-seca, avalant el projecte de BCN World al Parlament i fent referència a la rebaixa fi scal per atraure el projecte.

!

Un dia un home que havia estudiat metafísica en moltes escoles es presenta a Nasreddín. Li explica en detall els llocs on havia estat, els mestres que havia tingut i el títols que havia aconseguit.–Espero que m’accepteu com a alumne.–Quina llàstima!– li diu Nasreddín. Tu has estudiat amb molts mestres. Hauria estat millor que molts mestres t’haguessin estudiat a tu. Llavors tindríem coses interessants.

• Només creu saber molt qui sap poc.• Si no plantem l’arbre de la saviesa quan som joves, no ens donarà la seva ombra quan siguem vells.• Els qui saben poc volen mostrar el que saben per tot arreu.• La bona ciència comença sempre amb el dubte, però mai acaba amb l’obstinació.• El neci savi és més imbècil que el neci ignorant.• Qui pretén passar per savi entre els necis, passa per neci entre els savis.• Qui coneix un altre és un erudit. Qui es coneix a si mateix és un savi.• L’home es creu sempre ser més del que és i s’estima menys del que val.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

Estudiar o ésser estudiat

SÍUna calafellenca podria aterrar al

planeta Mart

1919Una calafellenca Una calafellenca podria aterrar al podria aterrar al

planeta Martplaneta Mart

| 22 de gener de 2014 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotografi a:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Agnès LlorensCarme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesóredaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit ComunicacióFolc Lechadisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:Ana Gómez / Agnès Llorens

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassifi catsclassifi cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

BibliotecaPopularde Valls

Sr. Director

Nova àrea infantil

CARTES AL DIRECTOR

Ja estem al 2014, temps promès per l’obertura de la nova Biblio-teca Popular de Valls. Del tema en parlem tothom i qui n’ha de parlar, calla. Queden molt lluny, en el temps i en les intencions, aquelles elecci-ons municipals que proposaven i prometien una biblioteca comar-cal a l’antiga fàbrica de punt per ser la “regeneració urbanística del centre històric”Després de problemes amb el mobiliari arribava la declaració de l’ajuntament anunciant la seva obertura per a principis del 2014.La biblioteca anirà a l’espai ocu-pat, ara, per un centre cívic i les dependències d’una regidoria municipal. Què ha passat? Què s’està canviant el pla d’usos i ser-veis de la biblioteca?S’obrirà la biblioteca d’un cen-tre cívic o la biblioteca comarcal proposada al seu origen? Ja hi haurà espai per sales de lectura infantil i d’adults, sala d’actes, despatxos, com queda la secció local? Hi haurà els metres sufi ci-ents per una biblioteca per una població que passa dels 25.000 habitants? Anem a millor o a pitjor? Potser no cal moure’s de l’antiga seu.Està molt bé un centre cívic i les seves activitats però aquí hi anava una biblioteca, que no ens enganyin. Motius? Econòmics, diuen. Per estalviar què? En cul-tura no es pot estalviar. La lectu-ra pública, en moments durs, pot alleugerir certes mancances. On són, ara, les il·lusions de la ciutadania vallenca de, que per una vegada, poder disposar del servei d’una biblioteca comarcal del segle XXI? Com a usuària de moltes biblio-teques em preocupa el futur de la quasi centenària Biblioteca Po-pular de Valls, la nostra. No obli-dem que el 1918 vam tenir un consistori i la Mancomunitat, Pe-

El PP extremeño reclama por su presidente “que nadie puede ne-gar a una mujer su derecho a ser madre, ni tampoco nadie puede obligarla a serlo”. Prescindiendo de profundidades jurídicas, no veo clara ninguna de esas dos proposiciones.Respecto a la primera, una mu-jer puede y tiene en algunos ca-sos, la posibilidad de ser madre, lo que no signifi ca que siempre lo consiga aunque lo desee con anhelo. Por tanto, no es que se le niegue ese derecho, sino que en ocasiones no se cumple por la misma ley de la naturaleza o de sus circunstancias.En la segunda parte, dice José Antonio Monago que tampoco se puede obligar a una señora a ser madre. En esto coincido. Pero también deberíamos estar de acuerdo en que cuando uno realiza una acción debe atender a sus consecuencias. Quien no quiere un hijo lo que no puede hacer es matarlo. Ignorarlo. De-cir que no existe. Pretender que no es persona. Suprimirlo y decir aquí no ha pasado nada. Para qui-en no quiere un hijo hay muchas opciones, la peor es sacrifi carlo.

Pilar Crespo ÁlvarezTarragona

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTORI ARTICLES D’OPINIÓ A: LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

H as pensat que ets un comprador compulsiu? Has gastat més del que tenies previst? Sovint hi ha moltes perso-nes que compren més del que poden pagar i comen-

cen els problemes.L’Hospital de Bellvitge és pioner en l’aplicació d’un progra-ma en el tractament del trastorn de compra compulsiva i que comporta altres problemes associats, com l’estrès o alteraci-ons emocionals. La doctora Susana Jiménez, responsable de la unitat de joc patològic i altres addiccions de l’Hospital de Be-llvitge, ha explicat que un 7% de la població catalana pateix el trastorn de compra compulsiva.Aquesta síndrome es dóna en la mateixa proporció en homes i dones, i el perfi l del pacient és el d’una persona d’uns 40 anys, amb un temps d’evolució del trastorn de sis anys i amb deutes de més de 25.000 euros. Segons la Dra. Jiménez “la diferència es troba en el tipus d’objectes que adquireixen, mentre que les dones compren cosmètica, roba, complements i joies, els homes acostumen a comprar material informàtic, música i ac-cessoris per al cotxe”.L’hospital aplica un programa de tractament protocol·litzat i integral per tractar aquestes persones i atén els pacients no no-més des d’una orientació cognitiu-conductual, sinó que també assisteix la família. La teràpia també ajuda el pacient en qües-tions fi nanceres i gestió dels deutes. Una proposta per a les persones que, si mai no han pensat que té solució, és possible plantar cara a les compres compulsives.

Planta cara a lescompres compulsives

«El 7% de la poblaciócatalana pateix el trastorn

de compra compulsiva»

pito Magriñà Martí i Josep Puig i Cadafalch (els fets queden amb noms i cognoms) amb gran visió de futur, i a Valls vam disposar de la primera biblioteca popular de Catalunya., en una joia d’edifi ci noucentista, amb gran satisfac-ció de la ciutadania, com es pot veure a les fotos de la cerimònia de la primera pedra i de la seva inauguració. Què celebrarem el seu centenari en un racó de l’edifi ci de l’ara anomenat Espai Ca Creus, ben encorreguts? O, ni això, com va passar el 2012 amb Jaume Huguet, per no gastar. En nom de la crisi, no tot s’hi val, que no estem de carnaval. A Valls volem una BIBLIOTE-CA POPULAR COMARCAL en el seu edifi ci, com cal i que no es perdi el seu nom. A Valls estem fent passes enrere. No ens volem avergonyir de la nova biblioteca i de l’herència que deixem ara. Ens mereixem explicacions. La població no n’estem informats.

Pilar Vives CorbellaValls

Estaran contents els nens i nenes que puguin gaudir de la zona de jocs que l’Ajuntament vol instal-lar a la plaça Verdaguer. Arriba amb uns quants anys de retard, ja que la gespa que envolta el monument a mossèn Jacint Ver-daguer només ha servit per a les passejades dels gossets. Molt bona idea és també la de fer un gran banc per als acompanyants de les criatures. Només hi ha un però: com pot ser que aquesta obra costi 35.870 euros? Possible-ment hi ha despeses que no es veuen ara, però que sí que llui-ran quan l’obra estigui acabada. Tot ens ho mirem amb lupa, per-què amb els temps que corren, s’ha de mirar al cèntim. De mo-ment, a tota la concurrència que hem estat parlant d’això ens ha semblat molt car.

Mª Elisa Aragonés DomènechTarragona

XAVIERZARAGOZAPERIODISTA

SOCIAL-MENT

OPINIÓ

22 de gener de 2014 | 6 | Territori

TERRITORI

La grip assoleix nivells d’epidèmia a tot Catalunya

E l Departament de Salut ha elevat a categoria d’epidèmia els casos de

grip a Catalunya, ja que s’ha arribat a 127 casos per cada 100.000 habitants, tal com s’ha pogut constatar a través de la xarxa dels 11 hospitals sentinella distribuïts arreu del país. Es recomana a la població, especialment als grups de risc que es vacunin, ja que els centres santaris encara disposen de dosis.

L’Agència de Salut Pública de Catalunya ha confi rma la situació d’epidèmia de grip, després que en les darreres setmanes se n’hagin triplicat els casos, segons s’ha pogut constatar a través de la xar-xa dels 11 hospitals sentine-lla distribuïts arreu del país. Aquesta és una una situació que es considera habitual per l’època de l’any, tot i ha arri-bat uns dies abans respecte l’hivern passat. S’espera que en les pròximes setmanes s’as-soleixi el pic màxim de casos de grip, un fet que també és habitual i que l’any passat va superar els 400.Des del Departament de Salut s’informa que en la majoria de casos, 43 dels quals greus, els afectats eren pacients de risc i

no havien estat vacunats.D’acord amb les anàlisis rea-litzades als centres sentinella, en la majoria dels casos predo-mina el virus tipus A i recorda que les soques circulants de forma majoritària estan inclo-ses en el 1.000.000 de vacunes distribuïdes gratuïtament per part del Departament de Salut des del mes d’octubre per a les persones amb factors de risc als centres de Salut.

Vacunes disponiblesDes de Salut Pública es recor-da que les vacunes encara es poden administrar i que estan especialment recomanades a les persones amb malalties de base, com diabetis, obesitat mòrbida, afeccions cardiovas-culars o malaties respiratòri-es. Qui es vulgui vacunar ha d’adreçar-se al seu centre de salut de referència.

El Departament de Salut recomana la vacunació, especialment als grups de risc que encara no ho hagin fet

SALUT

En un total de 43 casos greus de grip els pacients no estaven vacunats, tot i que pertanyien a grup de risc

EMPRESES

La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) ha obert el termini de presentacions de candida-tures per totes aquelles em-preses de les comarques tar-ragonines que vulguin optar a un dels 10 Guardons CEPTA 2013 que ofereix la confedera-ció empresarial en el marc de la seva Nit Empresarial, que aquest any tindrà lloc el dia 28 de març a Fira de Reus. Aquelles empreses que vul-guin postular-se com a candi-dates a guanyar en alguna de les categories han d’omplir el formulari d’inscripció –dis-ponible a la web de CEPTA (www.cepta.cat)– amb les da-des corresponents. Les empre-ses poden presentar-se a un màxim de dues candidatures i han d’indicar de manera clara en quines volen fer-ho.Enguany, la Nit Empresari-al 2014 atorgarà una desena de guardons, que premiaran la Millor Empresa 2013 i les empreses que excel·leixin en camps com la Trajectòria Empresarial, Internaciona-lització, Innovació i Noves Tecnologies, Emprenedoria, Empresa Familiar, Creació d’Ocupació, Inserció i Inclu-sió Social i Excel·lència Eno-turística. A més, com cada any s’artogarà el Guardó d’Honor CEPTA, que reconeix de ma-nera excepcional la tasca d’al-guna de les empreses i perso-nes de les nostres comarques. El termini de presentació de candidatures fi nalitza el 14 de març.

Obert el termini per presentar candidatura als Guardons CEPTA 2013

| 22 de gener de 2014 Territori | 7

TERRITORI

Les institucions del territori avalen BCN World

E ls alcaldes de Vila-seca, Salou, Tarragona i Reus i els presidents del Port

de Tarragona i del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona han defensat el projecte BCN World en la seva compareixença davant la co-missió d’Economia, Finances i Pressupostos que està deba-tent la modifi cació de la llei 2/1989, del 16 de febrer.

Josep Poblet, alcalde de Vila-se-ca, ha estat el primer a compa-rèixer davant dels diputats al Parlament per defensar el pro-jecte BCN World. El també pre-sident de la Diputació de Tarra-gona ha elogiat la tasca feta per la llei que ara es vol modifi car i el procediment d’urgència que s’està duent a terme per elaborar la nova legislació que ha de facilitar la implantació del macrocomplex recreatiu a la Costa Daurada. Un projecte que, segons l’alcalde de Vila-seca, farà que la Costa Daurada «passi a ser un destí turístic de primer nivell mundial a mig camí entre el turisme americà i asiàtic».Amb tot, Poblet ha demanat que la modifi cació de la llei 2/1989, del 16 de febrer, es faci pensant en tot l’àmbit català i no només pel BCN World. Una altra sol·licitud del batlle vila-secà ha estat excloure el parc temàtic de PortAventura com a zona apta pel joc. Un punt que sembla que comparteixen to-

tes les parts.A banda, Poblet s’ha atrevit a opinar sobre la baixada del ti-pus impositiu que preveu la futura llei: «Val més el 10% d’al-guna cosa que el 55% de res». I ha demanat, «no distreure’ns més en el joc i posem l’accent en l’urbanisme».

«Un projecte necessari», se-gons Granados

L’alcalde de Salou, Pere Gra-nados, ha recordat que l’única economia que té el munici-pi que ell governa és el turis-me. El batlle ha recordat que «cada vegada hem de ser més competitius i per fer-ho hem d’apostar per especialitzar la nostra oferta». BCN World, se-gons Granados, és «un projecte singular i únic que ajudarà a desestacionalitzar l’oferta tu-rística del territori». En aquest

sentit, l’alcalde espera que aquesta desestacionalització millori la qualitat dels contrac-tes dels treballadors del sector serveis del territori.Granados ha acabat la seva in-tervenció demanant que el Par-lament faciliti «la implantació d’aquest projecte que és tan necessari per Salou, Vila-seca i el territori».

«És una oportunitat que hem d’agafar al vol», Ballesteros

La creació d’ocupació és un dels punts forts del projecte, segons Ballesteros, que ha des-tacat també «l’oportunitat que oferirà a les empreses del terri-tori». Amb tot, explica que «no ha de ser competitiu i agressiu amb l’entorn comercial de la ciutat». En aquest sentit, l’al-calde de Tarragona ha anunciat que es preveu que els comerços

de BCN World venguin «grans marques de luxe que no estan massa presents als nostres co-merços» i que «es comptarà amb la participació del territo-ri».Ballesteros ha admès que «fa de mal valorar la proposta de rebaixa fi scal» i que per això s’hauria de parlar de «recap-tació global previsible». En aquest sentit, si la recaptació és tan alta com es preveu consi-dera que la rebaixa és admissi-ble sempre que s’inverteixi en el territori en l’àmbit cultural i en la creació de llocs de tre-ball.El que sí que ha lamentat el batlle tarragoní és el nom BCN World: «he de mostrar la meva disconformitat amb el nom del projecte com ho va fer l’alcal-de de Barcelona», ha dit Ba-llesteros. I la manca d’algunes infraestructures que considera necessàries pel bon desenvolu-pament del projecte: «fa falta l’A-27, el corredor mediterrani, una bona connexió amb l’ar-ribada de creuers, acabar l’A-7 i que entrin en funcionament les rodalies de Tarragona».

L’etapa asiàtica, segons Pelli-cer

Per l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, el BCN World «és una oportunitat única pel territo-ri ja que es tracta d’una zona d’àmplia atracció». El batlle reusenc ha explicat que el ma-

crocomplex lúdic permetrà l’arribada d’un nou turisme asi-àtic que permetrà evolucionar el territori com va passar amb l’arribada del turisme rus.En aquest sentit, Pellicer ha re-marcat que el projecte ajudarà a millorar les xifres d’atur ac-tuals —10.000 aturats a Reus i 11.000 a Tarragona— amb la creació de llocs de treball direc-tes per l’obra del BCN World, estables pels treballadors del sector serveis, indirectes per les empreses de serveis i, en úl-tim lloc, per les empreses que, gràcies al BCN World, vinguin d’Àsia a instal·lar-se a la Costa Daurada.El creixement i la consolidació de l’aeroport de Reus tampoc ha quedat al marge de la inter-venció de Pellicer, que conside-ra que amb BCN World aquest fet serà una realitat.Per l’alcalde de Reus el nom del futur complex lúdic no és un problema, «segur que tro-barem un nom que a tots ens vagi bé».

El Port i el Patronat també volen BCN World

El president del Port de Tarra-gona, Josep Andreu, i el presi-dent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Octavi Bono, han donat suport al projecte també en les seves compareixences i l’han consi-derat benefi ciós per al territo-ri.

Els alcaldes del Camp de Tarragona estan d’acord amb la rebaixa tributària al futur complex lúdic

TURISME

Pere Granados, alcalde de Salou, i Josep Poblet, alcalde de Vila-seca, en la compareixença a la comissió d’Economia, Finances i Pressupostos. / Parlament

22 de gener de 2014 | 8 | Tarragona

TARRAGONA

A ls nostres veïns francesos el món els ha d’agra-ir moltes coses. Particularment, la revolució francesa del 1789 que, després d’incubar les

idees de Voltaire, Rousseau i Montesquieu, va saber imposar-se a una situació social, política i econòmica injusta i insostenible. Ja en plena efervescència revo-lucionària, el moviment va ser encapçalat pel partit dels jacobins, defensor de la sobirania popular, que capitanejava Robespierre. En els anys que van venir a continuació es van executar el rei, la reina, els nobles, els no tan nobles i fi ns a deu mil persones més, entre

les quals el mateix Robespierre. Ja se sap que quan la sang bull, bull arreu i pertot. D’aquestes barrabassades i d’altres no crec que se’n sentin tan orgullosos, ni ells ni ningú, però el seu llegat: llibertat, igualtat, fraterni-tat, representa molt més que aquestes tres paraules i ha estat clau en l’evolució del món des d’aleshores.No obstant això, són ells pròpiament els qui en porten l’estendard. Sense anar més lluny, fa uns dies el seu president François Hollande va ser portada de la revis-ta del cor Closer i dels diaris de tot el món, per l’esbom-bament del seu afer extraconjugal amb una actriu. Fent honor al concepte de liberté, un 77% dels france-sos diu obertament que la vida privada del president és privada i que se’l deixi tranquil, com segurament ho haurien dit si s’haguessin publicat els afers dels seus antecessors Giscard, Miterrand, Chirac i d’altres.No sóc francesa, no puc opinar com a tal i ja sé que la France és el país del diari Libération i París la ciutat de l’amour, però sí que crec que amb aquesta veu, els francesos han portat la tolerància al límit. La vida pri-vada és de cadascú i ningú no s’hi ha de posar, però... un president de govern? Un president de govern ha de tenir una vida privada, i pública, irreprotxable –i sé que estic demanant una utopia– que per alguna cosa ha estat escollit pels ciutadans per dirigir el seu país i donar solució als seus problemes.

Tothom té dret a buscar l’amor, si així ho desitja, que no és el cas. Ara bé, moment dolorós??? Mon Dieu! Aquest ha d’haver estat un moment llarguíssim i in-suportable perquè des de març de l’any passat, el pre-sident s’ha estat escapant en un escúter, això sí, a dos passos de l’Elisi, per trobar-se amb la seva amant. És d’aquest moment dolorós del qual estem parlant? Podríem pensar que l’excel·lent situació econòmica de l’estat francès li permet evadir-se “de tant en tant” dels complexos problemes que comporta dirigir-lo, però és xocant que en la mateixa conferència de premsa on es parla, i s’evita parlar, de les seves escapades, s’anunci-ïn retallades per cinquanta mil milions d’euros. Quan monsieur Hollande va pujar al poder fa dos anys, un bri d’esperança es fi ltrà en el seu discurs: volia fre-nar el pla de retallades imparables de frau Merkel. Ara entenc que l’únic que feia era retardar-lo perquè en tot aquest temps, en el darrer any, que se sàpiga, ha estat ocupat en altres coses més importants. Privades, voilà! Ningú no s’hi ha de posar.Mentrestant la Primera dama, no se sap fi ns quan, pas-sa per un atac de tristesa –moment dolorós– perquè la humiliació, per molt francesa que sigui, és notícia a tot el món. Reposa, Valérie, reposa! que fa uns anys ja va reposar la teva antecessora Segolène Royal, quan en François va passar de les seves mans a les teves.

E ls socialistes continuen sense saber cap on han de tirar. Han caigut en l’emboscada política d’Artur Mas i s’han afeblit perquè no tenen cap estratègia ni bons estrate-

gues. Mentre Artur Mas vol arribar a Ítaca, el PSC intenta con-vèncer un electorat adormit dels avantatges d’una cosa difícil d’explicar en l’actual conjuntura política: el federalisme.La divisió interna del PSC li passarà factura i debilitarà encara més Pere Navarro, un líder que funciona a cops d’autoritat. És, sens dubte, el projecte de líder més feble que he conegut mai en el PSC. Dubita i no esclareix posicions. Remena i no neteja. Des-trueix i no ordena. El PSC arrossega encara la pèrdua del poder. Ha perdut el rumb i ha dividit la seva militància.Estic d’acord amb l’alcalde de Lleida. Ha marcat la seva persona-litat i convicció polítiques. Els díscols haurien de dimitir. Trobo que el PSC hauria de fer els possibles per permetre que els ca-talans puguin dir la seva en un referèndum. Ningú pot impossi-bilitar el dret a decidir. El que ho faci haurà d’enfrontar-se a les conseqüències. Estem parlant del dret a decidir i no de votar a favor o contra la independència de Catalunya. Són coses força diferents. Qui ens garanteix que la majoria de catalans vota-ria a favor de la independència? Ningú!!! Potser el resultat fi nal sorprendria a més d’un. Per tant, insisteixo que tots els líders partidaris haurien de fer els impossibles per convèncer el govern central a permetre la consulta. La democràcia és això mateix: permetre que el seu poble es manifesti i decideixi sobre el seu futur. En el cas que la majoria opti per separar-se d’Espanya, els polítics podran posar fi l a l’agulla i buscar solucions per una convivència que, els mateixos polítics, amb els seus discursos i postures radicals i confosos, han tornat insostenible i, pràctica-ment, irremeiable. El PSC es troba en una cruïlla que el portarà a la catàstrofe electoral o al descrèdit social si no actua amb seny, sentit d’estat i observant la voluntat d’un país.

PSC ha de defensarla consulta

RICARDCHECAPERIODISTA

D es del mes d’agost de 2012, l’Ajuntament de Tarragona realitza una

campanya permanent de nete-ja pública que inclou tasques de control vigilància i denún-cia dels comportaments con-traris a les ordenances muni-cipals, en matèria de gestió de residus per part dels par-ticulars i establiments comer-cials. La campanya informa-tiva ha aconseguit disminuir aquestes conductes.

Un exemple de l’impacte posi-tiu que ha tingut la campanya ha estat la dada que a la Part Alta abans de la campanya san-cionadora iniciada el 2012, es recollien uns 2.000 kg al dia de residus incontrolats, la majoria residus llençats a la via pública i fora de les papereres mòbils, mentre que ara se’n recullen uns 300 kg.El conseller d’Espais Públics, Joan Sanahujes i el tinent d’al-calde de Seguretat Ciutadana, Carles Castillo, han informat que aquesta campanya de neteja pública continuarà per eradicar el comportament d’alguns incí-

vics que encara queden. «Cada vegada que algú -de manera reiterada- deixa els residus fora de lloc i de l’hora, està llençant diners públics perquè mantenir la ciutat neta té un cost i ens estalviaríem uns 600.000 euros a l’any» segons Joan Sanahujes. Els regidors han informat que s’aplicaran sancions econòmi-ques a les persones i comerços que dipositin els residus fora dels contenidors i altres llocs habilitats i fora de l’horari esta-blert que, després de ser infor-mats, continuïn incomplint les ordenances. Cal recordar que el 2013 l’import de la majoria de sancions va passar de 250€ a 100€ euros, per tant, es van

reduir 150€.Dins la campanya es continua-ran fent visites personalitzades per recordar els serveis de re-collida de residus i educar els veïns i comerciants de com fer la recollida selectiva correcta-ment. També s’informarà sobre la campanya sancionadora a associacions i entitats i es con-tinuarà fent el seguiment dels serveis de recollida de residus. D’altra banda, també s’efectua-rà un seguiment de la recollida comercial de vidre, orgànica i paper i cartró i que els comer-ciants puguin transmetre dub-tes, suggeriments o queixes per aconseguir un millor funciona-ment del servei.

L’Ajuntament, satisfet de la campanya de neteja públicaA la Part Alta es recullen 1.700 quilos menys de brossa fora dels contenidors

NETEJA PÚBLICA

OPINIÓ

Momentdolorós

TERESA DUCHESCRIPTORA I

BLOGUERA A

HTTP: / /SALSA-F ICCIO.

BLOGSPOT.COM

OPINIÓ

| 22 de gener de 2014 Tarragona | 9

tarragona

Un equip internacional esbrinarà els secrets del port de l’antiga Tàrraco

H i participaran 30 ciu-tats de 9 països dife-rents, entre les quals

hi ha Tarragona. S’estudiarà l’extensió, el cabotatge i la capacitat del port de l’antiga Tàrraco i es contextualitzarà aquesta informació amb l’ob-tinguda a la resta d’indrets. La investigació està liderada pel professor Simon Keay, de la Universitat de Southamp-ton, i compta amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssi-ca (ICAC) com a col·laborador local.

Per realitzar les prospecci-ons s’empraran tècniques geofísiques amb georadar, similars a les que es van fer servir al subsòl de la catedral de Tarragona. Es tracta d’un mètode gens invasiu, ja que no cal fer excavacions. Els resultats permetran establir hipòtesis sobre el perfil, la ubicació exacta del moll o la profunditat, entre altres dades, que els investigadors s’encarregaran de contex-tualitzar amb les dades que l’arqueologia urbana ha pro-porcionat els darrers anys. Això permetrà conèixer qüestions com quin tipus de vaixells freqüentaven aquest

port, o quin paper tenia en relació a la resta de ports de la Mediterrània.Tot i que el projecte es troba encara en un estat embriona-ri, està previst que les pros-peccions sobre el terreny es facin entre l’any vinent i el 2016. Enguany, l’ICAC defi-nirà l’àmbit i l’abast de les intervencions. «Serà un any de gestions i treballarem se-gons les directrius del pro-fessor Keay», explica l’inves-tigador Josep Maria Macias, responsable de la part tarra-gonina del projecte. A més, l’ICAC buscarà altres fonts de finançament per fer una

investigació «més ambiciosa, quantitativament parlant»; i és que es vol aprofitar l’opor-tunitat per estudiar una mos-tra més àmplia de la que és estrictament necessària pel projecte. Estudi del sistema portuari de l’alt Imperi

El projecte Roman Mediter-ranean Portus, liderat pel professor Keay, membre del consell científic assessor de l’ICAC, és un dels 13 que han rebut l’Advanced Grant de l’European Research Co-uncil (ERC) el 2013, per als

pròxims 5 anys (2014-2018). Disposa d’un pressupost de 2,5 milions d’euros. «Vol ser

l’estudi del sistema portua-ri a la Mediterrània de l’alt Imperi», explica Keay, «des del principi del segle I a.C. fins al III dC. És un projecte interdisciplinari, que inclou quatre grans disciplines: arqueologia, geoarqueolo-gia, informàtica i història antiga i epigrafia». La inves-tigació abastarà ports a Tur-quia, Israel, Itàlia, Grècia, França, Tunísia, Líbia, Egip-te i Espanya, mitjançant la col·laboració d’una vintena d’institucions.Es calcula que l’antic port de Tàrraco està situat a l’altura del que avui dia són els car-rers Reial i Smith, a sota de les construccions modernes. «Segurament tenia una fun-cionalitat semblant a la de l’actual port», comenta Ma-cias. «En sabem algunes co-ses, però aquest projecte és interessant perquè permet posar en comú els resultats de moltes ciutats europees i entendre’ls en el seu con-text». «Per jutjar el paper que va tenir en l’imperi s’ha d’estudiar tot el Mediterrani, entendre’l com una unitat, com el mar intern unificat per Roma que va ser», afe-geix Keay.

El projecte Roman Mediterranean Portus pretén estudiar les característiques dels principals ports de la Mediterrània durant l’Imperi romà

PatrIMonI

LES FINESTRES QUEL'AJUDEN A ESTALVIAR

AL MILLOR PREU

LES FINESTRES QUEL'AJUDEN A ESTALVIAR

AL MILLOR PREU

Es calcula que l’antic port de Tàrraco està situat a l’altura del que avui dia són els carrers Reial i Smith i tenia una funció similar a l’actual

Port de Tarragona segons la maqueta de Tàrraco ubicada a l’Antiga Audiència.

El Port de Tarragona estrena ambulància

SaLUt

E l Port de Tarragona, en el marc de la línia de treball per vetllar per

la seguretat i la prevenció en les instal·lacions portuàries, especialment en les zones d’operativa, incorpora al ser-vei de la comunitat portuària una ambulància equipada adequadament per a l’aten-ció d’emergències mèdiques.

D’aquesta manera, l’ambu-

lància esdevindrà un mitjà essencial amb la finalitat de vetllar per la seguretat i mi-llorar el temps de resposta en cas d’urgència al servei dels treballadors de l’APT, els estibadors, transportis-tes i, en definitiva, tots els membres de la comunitat portuària.L’ambulància serà cedida a l’AEQT (Associació d’Empre-ses Químiques de Tarrago-

na) i tindrà base en el Parc de Bombers del Port, incor-porant-se com un mitjà ma-terial més per a la prestació dels serveis de prevenció i control d’emergències.La seguretat i la prevenció en el sentit més ampli de la paraula esdevé un element molt important per la dinà-mica del Port de Tarragona, amb la col·laboració de les empreses portuàries.

22 de gener de 2014 | 10 | Tarragona

tarragona

Les dones, més disposades que els homes a fer donacions de sang

P rop del 55,83% dels do-nants de sang de la ciu-tat de Tarragona són

dones, enfront d’un 44,17% d’homes que verifica que, si bé els dos gèneres estan for-ça equiparats pel que fa a la generositat, són les dones les que van per davant. Pel que fa a l’edat dels donants, la franja de tarragonins d’entre 36 i 55 anys són els més pro-clius a cedir part de la seva sang, amb 3.430 donacions. Aquestes són algunes de les dades, referents a l’any 2012, del comportament dels ciuta-dans de Tarragona pel que fa a les donacions de sang, que recentment ha fet públiques el Banc de Sang i de Teixits de l’hospital Joan XXIII amb motiu de la Gran Marató de Sang que s’allargarà fins al pròxim divendres 24 de ge-ner.

Després de les festes nadalen-ques les reserves de sang al conjunt de Catalunya han bai-xat molt i ara és necessari re-cuperar-les, per aquest motiu el Banc de Sang i de Teixits de ha engegat aquesta iniciativa que es durà a terme simultà-niament a les quatre capitals catalanes amb l’objectiu d’as-solir les 5.000 donacions. La campanya es durà a terme a diferents punts de Catalunya

i, a Tarragona està centralitza-da al banc de Sang i de Teixits de l’Hospital Joan XXIII, que el primer dia de la campanya va registrat un ple absolut amb 75 inscrits amb cita prèvia i a un ritme de tres persones cada mitja hora. El banc de Sang i de Teixits confia que aquesta campanya extraordinària sigui un èxit i que es recuperi la xifra d’exis-tències dels diferents grups sanguinis, que abans de la campanya es trobaven en ni-vells molt baixos. Qui vulgui

col·laborar pot fer-ho donant sang als punts acreditats o bé difonent la necessitat de donar sang a través dels seus contac-tes a les xarxes socials o sim-plement a través del correu electrònic.Pel que fa a dades més gene-rals, durant el 2013 a Catalu-nya s’hauran obtingut unes 257.000 donacions, de les quals unes 29.500 –que corresponen a més de 14.000 litres– prove-nen de la demarcació de Tar-ragona (regions sanitàries del Camp de Tarragona i Terres de

l’Ebre). La comarca amb més donaci-ons és el Tarragonès i la que presenta un índex de donació més alta (donacions en relació al nombre d’habitants) és la Terra Alta. Pel que fa a ciutats, Tarragona i Reus encapçalen, per aquest ordre, la llista de municipis amb més donacions absolutes de sang (cal tenir en compte que els dos municipis disposen d’un centre de dona-ció de sang, a Tarragona situat a l’Hospital Joan XXIII i a Reus al de Sant Joan.

La ciutat de Tarragona col·labora recollint mostres per la Gran Marató, que s’allargarà fins al 24 de gener

SoLIDarItat

La Cambra prepara una missió empresarial a Botswana i Zimbàbue

EMPrESa

La Cambra de Tarragona ha convocat una nova mis-sió empresarial a Zàmbia, Zimbàbue i Botswana, la tercera de l’any i la terce-ra consecutiva que enfila-rà les seves passes cap al continent africà, on la cor-poració tarragonina és, en l’àmbit nacional, tot un re-ferent pel seu coneixement d’aquells mercats. Val a dir que Zimbàbue i Botswana mai abans havien rebut una prospecció de mercat per part de la Cambra.El viatge de negocis és previst pels dies 1 a l’11 d’abril.En aquesta ocasió, la dele-gació empresarial liderada per la Cambra mantindrà reunions de treball i con-tactes comercials a Lusaka, Harare i Gaborone. Val a dir que estem parlant d’uns països amb un potencial conjunt de 30 milions de persones i que el seu inte-rès rau en les oportunitats de negoci en sectors com el miner, agrícola i de serveis. Mentre que són importa-dors nets de maquinària, tèxtil, alimentació i fertilit-zants.Aquesta és una més de les missions comercials que la Cambra du a terme en paï-sos africans a la recerca de nous focus de negoci.

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va ser un dels primers a sumar-se a la Gran Marató de recollida de mostres de sang i el primer dia de la campanya va fer la seva donació. /Cedida

A ntonio Álvarez és, des d’ara, el nou cap pro-vincial d’Operacions

de la comissaria principal de Tarragona. Així ho ha desig-nat a principis d’aquesta set-mana el ministre de l’Interi-or del Govern central, Jorge Fernández Díaz, que ha esco-llit els nous comandaments policials a Catalunya. Segons Fernández Díaz, els nous càr-

recs han estat escollits per «reforçar el tradicional vin-cle entre Catalunya i el Cos Nacional de Policia».

El ministre espanyol d’Interior ha posat en valor la seva ex-periència en el camp de la in-formació i el seu coneixement de la realitat catalana perquè «formen part de la mateixa».

De fet, tots els escollits per Fernández Díaz tenen una di-latada experiència en el camp de la Informació, Fronteres i Operacions. El director de la policia espanyola va visitar les dependències de la comissa-ria Provincial de Tarragona a principis d’aquesta setmana i s’espera que el nou responsa-ble per Tarragona, Antonio Ál-varez, s’incorpori aviat.

SEgUrEtat

El ministre amb els nous comissaris, a principis d’aquesta setmana.

Antonio Álvarez és el nou cap d’Operacions de la comissaria de Tarragona

| 22 de gener de 2014 Tarragona | 11

TARRAGONA

La nova programació dels centres cívics de la ciutat s’enceta el pròxim dia

tres de febrer. S’ofereixen 76 monogràfics amb un total de 984 places. Per aquest nou trimestre es mantenen trenta activitats infantils a més de les cinc ludoteques que esta-ran obertes de dilluns a di-vendres a la tarda i on s’han previst activitats complemen-tàries per donar cabuda a tots els infants que acudeixen a les ludoteques municipals.

Pel que fa als monogràfics que s’ofereixen, la majoria dels pro-fessionals i docents són gent de la ciutat de Tarragona o, si més no, de poblacions properes. «Vo-lem aprofitar el potencial del territori, ja que hi ha molt de talent que volem que compar-teixin la seva experiència mit-jançant aquests cursos mono-

gràfics», remarca la regidora de Centres Cívics, Joventut, Coope-ració i Espais Públics, Ivana Mar-tínez. «Aquesta aposta formativa als centres cívics s’emmarca en el canvi que va iniciar l’equip de govern municipal transformant el caràcter assistencial d’aquests equipaments en centres socio-culturals», afegeix.D’altra banda, en la línia de donar contingut als halls del centre cívic, aquesta primavera s’ofereixen un total de 8 expo-sicions diferents on, a banda de les de creació pròpia que són les dels alumnes de fotografia de la tardor 2013 i la del III Con-curs de pintura, entitats com els Instagramers de Tarragona, l’AE Fent camí, l’Associació Tar-racoart i el Museu d’Història de Tarragona participen cedint-los exposicions.El III Concurs de pintura ràpi-da, amb aquesta tercera edició,

se celebrarà el pròxim dissabte 26 d’abril durant tot el dia amb el desig de superar els 31 parti-cipants de l’any passat.Les preinscripcions comença-ran el pròxim dilluns 20 de ge-ner a les nou del matí i es faran a traves del web de centres cí-vics on s’efectuaran per rigorós

ordre d’arribada de la web de l’Ajuntament i es confirmaran un cop rebut l’ingrés del preu públic corresponents, aquestes finalitzaran amb l’exhauriment de les places de cadascun dels monogràfics.«L’èxit d’aquests cursos es de-mostra en el fet que la cam-

panya anterior vam rebre un total de 417 preinscripcions el primer dia d’obertura de pla-ces. En concret, un total de 215 durant la primera hora. L’ante-rior campanya on un total del 94% de les places totals vàrem quedar cobertes i, fins i tot, amb llista d’espera de molts dels monogràfics», explica la regidora de Centres Cívics, Iva-na Martínez.Aquest programa es distribui-rà en 80 punts de tota la ciutat perquè arribi al major nombre de ciutadans possible. A la ve-gada s’ha obert la pàgina web amb la informació perquè els ciutadans la puguin consultar i informar-se abans que s’obri el període de preinscripció que està previst que sigui el dilluns dia 20 de gener. A partir d’ales-hores els ciutadans podran fer la preinscripció a través del web municipal.

Un miler de places en cursos als centres cívics de Tarragona

LA

‘

ciuTAdANiA

Entre les novetats hi ha Introducció a l’àrab, Privacitat i seguretat a Internet i Monogràfic de la cuina macrobiòtica

Activitats del centres cívics de Tarragona.

La gira ‘Estopa a solas’ és una idea dels Estopa i El Terrat, en la qual els

germans Muñoz (David i Jose) aposten per un format dife-rent, una nova forma de pre-sentar-nos les seves cançons, un concert íntim i personal: només ells dos, amb l’únic acompanyament de les seves dues guitarres. David i Jose ens presentaran una selecció dels seus grans èxits en for-mat acústic. A més entre tema i tema, David i Jose compar-tiran en clau molt personal anècdotes, històries, aven-

tures i desventures que han viscut durant aquests més de quinze anys de carrera.

El concert tindrà lloc el dia 21 de juny a les deu de la nit a l’Au-ditori del Palau de Congressos de Tarragona. Les entrades, que van dels 33 als 69€, ja es poden adquirir al web de Totes les en-trades al web NotíciesTarragona.cat.Dins de la mateixa gira, els de Cornellà actuaran a Barcelona i Girona els mesos d’abril i maig respectivament i a Sitges el dia 20 de juny.

Els Estopa intimaran amb TarragonaLA

‘

cuLTuRA

La gira ‘Estopa a solas’ portarà els germans Muñoz a l’Auditori del Palau Congressos el dia 21 de juny

Els germans Muñoz són Estopa.

22 de gener de 2014 | 12 | Valls

GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA 2014

E l diumenge 26 de ge-ner, Valls viurà La Gran Festa de la Cal-

çotada-2014. A partir de dos quarts d’onze del matí, els carrers i les places de Valls seran escenari d’una varietat d’actes: els mercats de la Calçotada; la gran cer-cavila de la calçotada amb la participació de grallers, gegants, grups d’animació, carros i cavalleries, els ele-ments i la indumentària per fer la calçotada... Tot això conferirà animació i ambient de festa a la ciu-tat.

A la plaça de l’Oli, es faran les demostracions de coure calçots; a la plaça del Blat, el

Valls celebra la 33a edició de la festa del calçot

FIRES

La Gran Festa de la Calçotada tindrà lloc el 26 de gener

| 22 de gener de 2014 Valls | 13

GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA 2014

27è Concurs de Cultivadors de Calçots i el 23è Concurs de Salsa de la Calçotada de Valls, amb demostracions de com es fa la típica salsa. A partir de la una del migdia, a les places de l’Oli i de la Zeta hi haurà la degustació popular de la calçotada per qui ho de-sitgi; també hi haurà graelles preparades per a les persones que vulguin coure carn, llon-ganissa, botifarra de Valls..., a la brasa. A la mateixa hora, a la plaça del Pati es farà el 29è Concurs de Menjar Calçots, amb l’objectiu de conèixer la xifra màxima de degustació de calçots en un temps deter-minat, i altres actes. En inici-ar el Concurs, les Colles Joves i Vella dels Xiquets de Valls, enlairaran els seus pilars. Els Mercats de la Calçotada, ali-mentació, artesania, brocan-ters; Marxandatge i Restaura-ció, se celebraran el dissabte 25 i diumenge 26.Durant el dia es podrà visitar tot el que té d’interès la ciu-tat de Valls, a més de diverses exposicions que es presenta-ran durant aquestes dates.

«Esperem una bona temporada de calçots»Fa uns quants anys que te-nim la presència de televi-sions internacionals. Han tingut efecte crida?En els darrers anys han vingut televisions de diversos països com Bèlgica, d’Alemanya, la Xina, a part de les de Catalu-nya i de l’Estat... No se sap mai, però tot té el seu efecte crida. Enguany, el mateix dia de la festa de la calçotada, l’artista audiovisual japonesa Atsuko Arai organitzarà a la localitat de Ooya, al Japó, un esdeveniment que combina-rà art i gastronomia i acabarà amb la degustació de calçots -anomenats “negi” al Japó- i preparats amb la recepta de la calçotada vallenca a l’estil japonès.

Quina afl uència de visi-tants esperen per aquesta edició?Esperem molta gent vinguda

d’arreu de Catalunya, sud de França, Andorra, Aragó, País Valencià i de molts altres in-drets. Si el dia acompanya, esperem al voltant de 35.000 a 40.000 visitants el dia de la festa. Pensem que la festa serveix com a pòrtic de la ple-na temporada de calçotades que es perllonga fi ns al mes d’abril, i les infraestructures que s’han creat a l’àrea de

Valls necessiten que vinguin molts calçotaires.

Quin impacte econòmic va deixar a la comarca l’edició anterior? Perspectives per aquest any?Nosaltres valorem el conjunt de temporada de calçotades, de novembre a abril que, pel que fa el conjunt de l’Alt Camp, amb més de 50 restau-rants que fan calçotades i ma-sies particulars, acullen grups de parents i amics al voltant de 350.000 persones que vé-nen a l’Alt Camp a degustar la calçotada per temporada. Aquest fet té un impacte eco-nòmic important per a molts sectors que intervenen en una calçotada, des del calçot fi ns al cafè. Aquest any espe-rem una bona temporada, ja que hi ha bons calçots i l’am-bient sembla que està més entonat.

Igual que l’any passat, el Mercat de la Calçotada aquest any tindrà una du-rada de dos dies: el 25 de gener, de les 10 a les 20 hores, i el 26 de gener, de les 10 a les 16 hores. Els visitants hi trobaran productes naturals i d’ali-mentació i artesania po-pular, al passeig de l’Esta-ció; Restauració i tapes de calçots, al carrer Germans Sant Gabriel; el Mercat de Brocaters i Artistes, a la plaça del Quarter; la Fira del Marxandatge català al carrer Jaume Mercadé i concentració de cotxes Citroën 2Cv, al carrer del Teatre.

El Mercat de la Calçotada dura dos dies

Rafel Castells | PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE TARRAGONA

22 de gener de 2014 | 14 | Litoral

LITORAL

Comença la festa major de Salou amb una setantena d’actes que duraran onze dies

S alou viurà ben aviat la 34a edició de la seva Festa Major d’Hivern

2014 amb una programació que inclou una setantena d’actes culturals, tradicio-nals, esportius, musicals, lúdics, a més de musicals, entre d’altres que tindran lloc durant onze dies de fes-ta.

El pròxim divendres 24 de ge-ner encetarà la festa el pregó amb l’humorista Xavier Del-tell, la presentació de les pu-billes i hereu del 2014 i l’en-cesa de la traca de Festa Major i amb la FIRA XIC’s, al costat de l’Ajuntament. El primer dissabte del mes de febrer

tindrà lloc el gran muntatge que envolta la festa més mul-titudinària: el Cós Blanc amb

la cercavila i la presentació de les carrosses i la desfi lada de les carretel·les a la tarda. Un

total de 29 carretel·les forma-des per unes 2.500 persones que desfi laran pels carrers del municipi al matí, en una rua de lluïment que comen-çarà a les 10.30 del matí des del carrer Advocat Gallego. A la tarda, en l’acte principal i més multitudinari de la festa major d’hivern, s’espera que unes 32.000 persones es con-greguin al voltant del carrer Ciutat de Reus en una disco-teca a l’aire lliure i també pel carrer Barcelona, en aquest recorregut en un ambient més tranquil i familiar. Aquest any participen 29 carrosses que porten un total de 25 colles les quals sumen més de 2.500 participants a la rua. Es pre-

veu que al llarg del recorregut hi hagi fi ns a 20 canons dis-tribuïts al llarg del carrer que llançaran pels aires vint tones de confeti; a més d’unes al-tres que 5 tiraran les mateixes colles des de les carretel·les. Tota la desfi lada estarà ame-nitzada pel DJ Ismael Cantos. Hi haurà, a més 550.000 w de llum, 175.000 de so, 200 mò-bils d’il·luminació i làsers i la participació de gogo’s.Pel que fa a l’apartat musical els concerts de caràcter gratu-ït enguany amb els Celtas Cor-tos -dissabte 25 a les 23 hores a l’envelat- o el ball amb les orquestres Nueva Alaska, Ve-nus, Maravella i la Dama-, en-tre molts d’altres

SALOU

Destaca l’actuació, el dia 26 de gener a l’Envelat, del grup Celtas Cortos

La Policia Local enceta un cicle de campanyes informatives

L a Policia Local d’Altafu-lla programarà al llarg d’aquest 2014 un cicle

de campanyes informatives. La primera ha donat el tret de sortida aquesta mateixa setmana, i se centrarà en la localització de tots aquells animals domèstics, especi-alment gossos, que viuen al municipi. Els agents es posa-ran en contacte amb els pro-pietaris d’aquestes mascotes per tal de confi rmar que es-tan censats. Així ho ha anun-ciat el sotsinspector, Àngel Fernàndez, qui ha explicat que en cas de no estar-ho, els informaran de la seva obliga-torietat. En cas d’identifi car que no és així, procediran a la sanció administrativa cor-responent.

D’altra banda, la segona de les campanyes informatives anirà destinada als establiments i co-

merços del municipi. En aquest cas, els agents verifi caran la documentació, els permisos, i les llicències dels locals. Si s’observa alguna defi ciència, s’aixecarà l’acta corresponent per tal que es posin al dia amb la normativa. Aquesta segona edició tindrà lloc els mesos de

febrer i març.Aquestes campanyes es desen-voluparan al llarg de tot l’any, a excepció dels mesos de juliol i agost i el període de Setmana Santa en què augmenta el tre-ball de la plantilla. La resta de mesos, se centraran en l’àmbit de la conscienciació.

Fins al febrer, els agents es posaran en contacte amb els propietaris d’animals per confi rmar que estan censats

ALTAFULLA

Obert el termini per inscriure’s a l’Esquiada joveLa regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Torredembarra informa que des dels punts d’informació juvenil de la zona TRAC (Torredembarra, Roda de Barà, Altafulla i Creixell) i dins del programa Propera Parada s’ofereix una nova activi-tat consistent en una sortida a esquiar a Grandvalira (Andor-ra) que tindrà lloc del 14 al 16 de febrer, dirigida a majors de 14 anys. El preu és de 125 euros i inclou transport, forfait, as-segurança i allotjament de mitja pensió a l’Hotel Panorama. Per més informació els interessats es poden adreçar al PIJ Torredembarra, carrer Capella, 6, 2a planta- o bé al telèfon 616 021 115.

TORREDEMBARRA

| 22 de gener de 2014 Litoral

LITORAL

| 15

Es lliuren els premis de fotografi a Albert Itúrria

El barri de Clarà celebra la festa major de Sant Sebastià

E l passat dissabte 18 de gener, a la Sala Poliva-lent de l’Ajuntament

de Vila-seca, es va donar a conèixer els guanyadors del I Concurs Fotogràfi c Albert Itúrria realitzat durant les diverses festes i Activitats culturals a Vila-seca el passat any 2013.

L’alcalde de Vila-seca, Josep Po-blet, acompanyat de l’esposa del fotògraf homenatjat, Rosa M. March, van lliurar els pre-mis als guanyadors. El primer, valorat en 700 euros, va ser per a Marta Brosa Gallera, per la fotografi a Pallassos 2; el segon premi, amb un valor de 350 euros, va ser entregat a Esteve Brosa Gené, per la fotografi a

Carnaval; i per últim, el tercer premi, dotat amb 175 euros, va ser per a Miguel Ángel Salor, per la fotografi a En la linea.També es va inaugurar l’expo-sició que recull les 48 fotogra-fi es presentades al concurs i realitzades per un total de 10

participants. El jurat d’aquest I Concurs Fotogràfi c Albert Itúr-ria va estar format per Xavier Graset, president del Patronat Municipal de Turisme; pel re-gidor Alberto Miñambres i per les fotògrafes Sílvia Itúrria i Sílvia Amador.

VILA-SECA TORREDEMBARRA

Una exposició mostra les 48 instantànies presentades El barri de Clarà de Torredem-barra celebra la seva festa ma-jor en honor a Sant Sebastià fi ns al 26 de gener. Aquest di-vendres, a dos quarts de deu del matí, tindrà lloc un concert a càrrec de la Coral Santa Rosa-lia a la parròquia de Sant Joan Baptista i a les 11 de la nit, dis-co-show amb Dj. Aaron Coello i Dj. Moncho, a l’envelat. El dissabte 25 de gener, a les 10 del matí tindrà lloc un es-morzar de germanor a l’envelat (preu: 2,50 €), i de 10 a 2 del migdia hi haurà activitats per a infants i joves al carrer Gaudí, i de 5 a 6 de la tarda, activitats infantils i jocs a càrrec dels ve-ïns de Clarà. Més tard, a les 6, espectacle infantil Mama Lin show i berenar, a l’envelat i, a partir de les onze, ball a càrrec de l’orquestra Slogan, a l’enve-lat. El diumenge 26 de gener el dia començarà amb una xocolata-

da, a les 11, a l’envelat. A dos quarts de dotze, concurs de dibuix infantil del cartell de la Festa de Sant Sebastià 2015 i a la mateixa hora, V Campionat de Petanca Sant Sebastià per a principiants, a les pistes del camí del Moro.A la una del migdia, tindrà lloc una actuació del ball de Gita-nes davant de l’envelat, a dos quarts de dues Vermut, a l’en-velat (preu: 1,50€). A les sis de la tarda es farà la mostra dels diferents estils de ball: l’escola-taller de dansa urbana Be Water Studio (Bre-ak Dance, Popping i Hip Hop), Fitness Club Anura (Hip Hop, Break Dance, Flamenc) i Unity Dance Center Torredembarra (Hip Hop), a l’envelat.A les vuit del vespre, lliurament dels diplomes del V Campionat de Petanca Sant Sebastià. I tot seguit espectacle pirotècnic de colors, davant l’envelat.

22 de gener de 2014 | 16 | La Pobla de Mafumet

festa major de la mare de déu del lledó

Joan Maria SardàALCALDE DE LA POBLA DE MAFUMET

Aquest divendres, s’ini-cien els actes de les fes-tes de la Mare de Déu

del Lledó, ja ho tenen tot a punt a la Pobla?Sí, fa mesos que treballem en la preparació dels diversos actes que hem inclòs al programa. Es tracta de més d’una vintena d’activitats, espectacles i actes tradicionals que se celebraran al llarg dels pròxims dos caps de setmana. No només ho te-nim tot a punt, sinó que ara ja tenim moltes ganes de cele-brar la nostra festa major.

Quines novetats hi troba-rem enguany?Enguany hem incorporat en el nostre programa, el primer campionat de tennis taula, FIFA de Playstation i futbo-lí. Aquest campionat multi-disciplinari està pensat per ampliar l’oferta d’activitats amb motiu de les festes, pen-sat per als més joves. Amb la mateixa finalitat, també cele-brarem un taller de DJ que es-perem que tingui molt bona acollida entre el jovent de la Pobla.

Enguany però, també es con-soliden altres actes que es van iniciar l’any passat.Exacte. Aquest és el cas del fes-tival de màgia Abraca Pobla! que a causa de l’èxit de la pri-mera edició, hem decidit recu-perar en el nostre programa. Els diversos espectacles de mà-gia visual amb titelles i contes es podran veure aquest dissab-te dia 25 al Casal Cultural.

Aquest mateix dissabte tam-bé se celebrarà un dels actes més emotius de la seva fes-ta.Sí, la visita al Monòlit de la Mare de Déu del Lledó, que es troba dins les instal·lacions de Dow Chemical Ibérica, és un dels actes més destacats de la festa. Com cada any, doncs, vi-sitarem aquest monòlit que es

troba al punt on antigament hi havia l’ermita de Sant Joan del Lledó. El programa aplega, per tant, actes per a tota la família, des dels més petits fins als més grans, ja que volem que tot-hom pugui gaudir de la nostra festa major.

I també inclou la inaugura-ció de la pista de petanca.Aquest és un nou equipament que hem volgut crear per a la gent gran del nostre municipi. A la Pobla treballem constant-ment per millorar els serveis que oferim als nostres ciuta-dans i aquesta pista, situada al Casal de la Gent Gran, forma part d’aquest compromís. Una altra de les actuacions que es-tem realitzant té a veure amb la coberta de la pista poliespor-tiva, que es preveu que estigui

finalitzada pels volts del mes de febrer. Aquesta obra perme-trà que els usuaris gaudeixin d’aquestes instal·lacions, tant a l’estiu com a l’hivern, inde-pendentment del temps que faci.

Quins són els propòsits de l’Ajuntament per aquest any que acabem d’encetar?Esperem que enguany tiri en-davant el projecte de construc-ció d’un nou edifici de dues línies que substituirà l’actual CEIP Mare de Déu del Lledó, ja que aquest no és ampliable. Es tracta d’unes obres que estan emmarcades en un conveni de col·laboració entre l’Ajunta-ment i el Departament d’En-senyament de la Generalitat. També volem continuar ofe-rint els millors serveis als ve-ïns i veïnes de la Pobla i volem facilitar-los la nostra ajuda en tot allò que ens sigui possible. Així doncs, mantindrem inici-atives, com el xec nadó o les beques a l’estudi, que tenen l’objectiu de donar un cop de mà a les famílies del munici-pi. Per tant, per aquest 2014, totes les nostres actuacions continuaran encaminades a augmentar el benestar i la sa-tisfacció dels veïns i veïnes del municipi.

«A la Pobla treballem constantment per millorar els serveis que oferim als nostres ciutadans»

L’entrevista

Hem decidit recuperar en el programa d’enguany el festival de màgia Abraca Pobla! gràcies a l’èxit de l’any passat

Esperem que enguany tiri endavant el projecte del nou edifici de dues línies de CEIP MAre de Déu del Lledó

Aquest divendres dia 24 de gener, la Pobla dóna el tret de sortida a la

seva Festa Major d’hivern, la de la Mare de Déu del Lledó. Entre aquest cap de setmana i el primer del mes de febrer, se celebraran més d’una vin-tena d’actes per a tots els pú-blics.

Els diumenges a la tarda acostu-men a ser apàtics perquè acaba el cap de setmana i, ja se sap, els dilluns no agraden gaire a ningú. Aquest pròxim diumen-

ge, però, a la Pobla han prepa-rat una bona manera de tancar la setmana i de fer-ho amb hu-mor i molta gresca. En el marc de les festes del Lledó, el Casal Cultural acollirà l’obra de tea-tre Pararapapà, protagonitzada per Fermí Fernández, Jordi Rios i Miki Esparbé. Aquesta comè-dia, que tracta sobre els canvis que ha experimentat la vida dels protagonistes en ser pares, de ben segur que arrencarà for-tes riallades entre el públic. Una setmana després, el diven-dres dia 31 de gener, tindrà lloc

l’altre plat fort d’aquesta festa major. La formació catalana Gossos oferirà un concert on presentarà el seu darrer treball discogràfic anomenat Batecs i en el qual l’acústica de les tres gui-tarres i el baix serà novament, la gran protagonista. Teatre i música, però també actes d’altres tipus d’actes per satisfer tots els públics. Les fes-tes de la Mare de Déu del Lledó aplegaran també una trobada d’intercanvi de plaques de cava, el parc d’inflables o el circuit de motor per a infants i joves. En-

tre els actes tradicionals de la festa hi haurà la cercavila popu-lar i el seguici festiu; la Solem-ne Missa cantada, que tindrà lloc a l’església parroquial de Sant Joan Baptista; i la Processó en honor a la Mare de Déu del Lledó amb l’acompanyament de la Banda Musical d’Onda. I com en tota celebració d’aquest tipus, no hi faltarà el ball de festa major. En aquesta ocasió, anirà a càrrec de l’or-questra Girasol i se celebrarà el dissabte 25 de gener, com sempre al Pavelló Esportiu Mu-

nicipal. Pel que fa a altres actes lúdics, a la Pobla han preparat també un vermut electrònic, que tindrà lloc el diumenge 26 als jardins del Pavelló, i un vermut popular amb ballada de sardanes que se celebrarà el diumenge 2 de febrer.La diversió i l’entreteniment queden doncs garantits en l’edi-ció de la Festa Major de la Mare de Déu del Lledó que s’inicia aquest pròxim divendres a la Pobla. Un ampli ventall de pro-postes en el qual tothom troba-rà actes en què passar-ho bé.

El concert de Gossos i l’obra ‘Pararapapà’,amb Fermí Fernández, plats forts de la Festa Major del Lledó

| 22 de gener de 2014 Publicitat | 17

22 de gener de 2014 | 18 | Baix Penedès

baix panedès

Joan OlivellaAlcAlde de cAlAfell

Calafell ha aprovat un pres-supost per al 2014 on destaca que un 10% va destinat a in-versió. Hi ha un canvi de ten-dència respecte als primers anys de mandat?Hem tingut un inici de man-dat molt complicat a causa del deute que arrossegàvem dels mandats anteriors i que ens va obligar a demanar un crè-dit ICO per pagar proveïdors i aplicar una política d’austeri-tat econòmica molt rigorosa. Fruit d’aquest esforç, aquest any 2014 podem demanar un crèdit per afrontar inversions que creiem que són necessàries i que responen a una demanda social de fa molts anys.

Quines són aquestes inversi-ons?Destacaria la remodelació del Passeig Marítim, però sense treure importància a la resta d’inversions previstes. Aquesta inversió la farem en tres fases

i esperem iniciar la primera aquest primer trimestre de 2014. La nostra façana marí-tima és el principal actiu per atraure turisme, la principal font d’ingressos del municipi, però també per als calafellencs i calafellenques que el gaudei-xen tot l’any. A més, aquest any també farem l’adequació de la segona fase del pàrquing del Blanquet i l’espai d’apar-cament que hi ha darrere el Castell. Volem seguir creant places d’aparcament gratuïtes que estiguin a prop dels nuclis de població.

Quines inversions més tenen previstes?També tenim una partida re-servada per poder construir el pas soterrat a Segur de Calafell. Si ADIF no compleix els com-promisos adquirits, el construi-rem nosaltres perquè és una demanda ciutadana que no pot esperar més. Si, en canvi, ADIF

paga el pas, aquests diners s’in-vertiran en altres accions a Se-gur. A més, també tenim pre-vist millorar equipaments com el Pavelló Jaume Vilamajó i el nou Centre Cívic Cinema Iris, i continuar el Pla Director de Carrers i el Pla de Mobilitat de Segur, entre d’altres.

En quin moment està la im-plantació del Pla de Mobilitat de Segur?De les cinc fases previstes, ja n’hem executat dues. I, segons les dades que tenim, des de la implantació d’aquest pla el nombre d’accidents en la zona s’ha reduït un 21%, cosa que demostra que era del tot neces-sari. Ara estem treballant ja en la tercera fase.

Aquests darrers mesos, des del govern han impulsat un procés de participació per definir l’ús per a l’espai del Mercat Vell.Ha estat un procés que ha tin-gut una gran participació ciu-tadana, tant en la fase de debat com en les votacions. Aquest mes de gener s’està portant a terme la darrera fase del pro-cés, que és l’avaluació de la vi-abilitat dels projectes i en pocs dies podrem donar a conèixer la proposta escollida.

Aquest any es porta a terme una segona edició del progra-ma Calafell Crea.La primera edició va donar molt bons resultats i hem de-

cidit que tingui continuïtat. La generació de llocs de treball, però també d’eines perquè les persones aturades trobin feina, és la nostra gran prioritat per aquest any. En aquest sentit, acabem d’engegar també el nou pla d’ocupació Calafell al dia, que dóna feina a 15 perso-nes del municipi que estaven a l’atur. De fet, enguany hem sol·licitat subvencions per po-der crear més d’un centenar de llocs de treball, per a persones del municipi que actualment estan a l’atur. I també seguim potenciant la formació per augmentar les possibilitats de trobar feina.

L’atur és un problema molt important?És el que preocupa més a la ciutadania. Moltes famílies pa-teixen situacions molt compli-cades perquè tenen un o més membres a l’atur. Des de l’Ajun-tament som sensibles a aquest problema amb les accions que explicava anteriorment però també amb bonificacions i aju-des a l’hora de pagar impostos i taxes. L’actual equip de govern vam fer una aposta i per pri-mer cop a Calafell, vam crear línies d’ajut per l’exercici 2013 i per aquest any, no només les hem millorat, sinó que també hem creat de noves. En les or-denances municipals de 2014 hem incrementat aquestes ajudes. Així mateix, les boni-ficacions que es recullen a les ordenances fiscals també s’han

modificat perquè les persones amb menys recursos se’n pu-guin beneficiar. I el menjador solidari també està prestant un servei molt important.

El turisme és un pilar bàsic per a Calafell.Som un municipi turístic i des de l’Ajuntament tenim com un dels principals objectius la desestacionalització d’aquest turisme. Tenim un clima enve-jable i podem atraure visitants més enllà de l’estiu, i per això estem consolidant diverses fi-res i esdeveniments tot l’any i potenciant tipus de turisme com l’esportiu per complemen-tar el familiar, que és el nostre gran signe d’identitat.

Sovint ha estat crític amb les infraestructures de comuni-cació a la comarca.En les darreres dècades el Baix Penedès ha doblat la població i continuem amb les mateixes infraestructures viàries. Les vies ràpides són de pagament i les gratuïtes suporten un trànsit molt gran que sovint les col·lapsa. Mantenim con-tactes amb Estat i Generalitat, però està costant molt trobar-hi solucions en un moment tan complicat com l’actual. Hi ha hagut reduccions en el cost dels peatges de la C-32, però no n’hi ha prou. Des de l’Ajun-tament i el Consell Comarcal seguirem lluitant per acabar amb el que creiem que és una situació injusta.

«La lluita contra l’atur és la nostra gran prioritat aquest any»

L’entrevista

L’empresa ha complert tots els tràmits legals.Opera amb una llicència condicionada als resultats finals d’un informe independent de

L’empresa ha complert tots els tràmits legals.Opera amb una llicència condicionada als resultats finals d’un informe independent de

L’empresa ha complert tots els tràmits legals.Opera amb una llicència condicionada als resultats finals d’un informe independent de

| 22 de gener de 2014 Baix Penedès

baix penedès

| 19

La jove calafellenca Núria Tapias podria viatjar al planeta Mart l’any 2025

La Xatonada Popular, el 2 de febrer

‘M ars One’ és el nom de la mis-sió que impulsa

una empresa holandesa per enviar al planeta vermell a quatre terrestres l’any 2025. Un repte ambiciós que vol crear una colònia humana a Mart, els quals ja no podran tornar mai més a la Terra a causa de l’elevat cost econò-mic que suposa aquest viat-ge. Tot i l’escepticisme que ha aixecat el projecte entre la comunitat científica, això no ha impedit que més de 200.000 persones d’arreu del món s’inscrivissin el passat estiu per a formar part del procés de selecció. D’aquests, l’empresa n’ha preseleccionat 1.058.

I entre ells, només dos cata-lans, una de les quals, de Cala-fell. Es tracta de Núria Tapias, de 30 anys, que actualment treballa en una immobiliària. Tot i que va estudiar filosofia, la seva gran passió sempre ha estat l’astronomia, raó per la qual no s’ho va pensar dues vegades quan va veure l’anun-ci del projecte. «Entenc que molta gent pot no creure’s que això sigui veritat, però el cert és que la tecnologia per anar a Mart ja existeix, només falten els diners», explica Tapias. El primer pas de la calafellen-ca va ser enviar un vídeo ex-plicant les raons per les quals

volia fer el viatge, al mateix temps que responia un test. Un cop va rebre la notícia el passat 6 de gener que estava seleccionada, se li va comuni-car que havia de realitzar en dos mesos un seguit de proves i anàlisis mèdiques per de-mostrar que no té cap proble-ma físic. Un cop això estigui fet, l’empresa seleccionarà els 24 finalistes, que s’agruparan en grups de quatre, dos ho-

mes i dues dones. Només un d’aquests grups sortirà el 2024 cap a Mart.Els finalistes rebran forma-ció física i psicològica, a més d’acadèmica, durant un temps. Després, faran un dur entre-nament. «Dos mesos l’any es-tarem vivint en situacions si-milars a les del planeta Mart, per anar-nos acostumant», apunta la jove. És la part que li provoca més dubtes, ja que

per cobrir els costos de la mis-sió, l’empresa ha decidit con-vertir aquest últim procés de selecció en un reality. De fet, acabarà sent el mateix públic el que esculli el grup vencedor que farà el viatge mitjançant votacions.Núria Tapias reconeix que molts s’han preguntat si això no acabarà sent un simple xou televisiu que acabi sense complir la promesa del viat-

ge, però ho descarta, ja que la missió ha rebut el suport de ci-entífics com Gerardus t’Hooft, que va guanyar el Premi Nobel de Física el 1999. Per aquesta raó Tapias està convençuda que el viatge es farà «si no és en deu anys en vint».

Marxar per no tornar

Els quatre seleccionats que surtin cap a Mart tindran com a missió investigar si en algun moment hi ha hagut vida al planeta roig. També hauran d’establir una colònia que pu-gui subsistir i que anirà crei-xent exponencialment, ja que cada dos anys es preveu envi-ar-hi quatre nous astronautes. «Els que marxin no podran tornar, tant pel cost econò-mic com perquè hi ha dubtes sobre com pot reaccionar el cos humà un cop acostumat a les condicions de Mart, on la gravetat és un terç que la de la terra», explica Tapias.De moment és difícil imagi-nar-se un viatge que, si es fes, seria d’aquí a deu anys, però la jove està convençuda que, si es troba en la situació actual, no dubtaria a fer el pas. Dife-rent serà si en aquell moment ja fos mare, ja que no trobaria ètic «marxar deixant enrere els meus fills». El projecte per-met fer-se enrere fins a l’últim moment. Un cop a dalt del coet, ja és una altra història.

El diumenge 2 de febrer el Vendrell celebrarà la Xatonada Popular amb el 28è Concurs de Mestres Xatonaires, la 27a Exhibició de Xatonaires Infan-tils i la 21a Fira de productes alimentaris naturals i artesa-nals. Pel que fa al Concurs de Mestres Xatonaires, del qual encara queda alguna plaça lliu-re per poder participar-hi, cal dir que aquest comptarà amb els tradicionals premis per als tres primers classificats (1r classificat: 300 € i cafè Brasilia

per a un any; 2n classificat: 150 € i cafè Brasilia per a mig any i tercer classificat: 100 € i cafè Brasilia per a tres mesos); tam-bé s’obsequiarà els sis primers classificats amb 2 xatonades, gentilesa de diversos restau-rants del Vendrell. El jurat del concurs estarà format per Mar-tí Carnicer, alcalde del Ven-drell; Paco Azuaga, president de l’Associació Gastronòmica de la Universitat del Xató de Catalunya; Griselda Soler, gua-nyadora del Concurs de Mes-

tres Xatonaires del 2013; Juana Pérez, representant del Gremi d’Hostaleria del Baix Penedès; Ruth Troyano, periodista es-pecialitzada en gastronomia i enoturisme; Rubén Pérez, cap de vendes de Cafès Brasilia; Gerard Jané, enòleg del Celler Jané ventura; Tomàs Querol, representant del Grup de Te-atre Els Inestables; Jordi Solé, director del Cor Joves Veus; Rosa Sadurní i Enric Ribera, periodista i escriptor de gastro-nomia i viatges.

Forma part dels 1.000 preseleccionats pel projecte holandès ‘Mars One’

calafell

el vendrell

La calafellenca Núria Tapias, fotografiada a la platja de Calafell. / Marc Guitart - BaixPenedèsdiari,cat

977 662 993

22 de gener de 2014 | 20 | Opinió

OPINIÓ

U s parlava, la setmana passada, de l’experiència reli-giosa. Sovint diem: “Aquesta persona és molt religi-osa”, i quan ho diem volem dir que aquesta persona

“resa molt”. Possiblement, és aquest el nucli de l’experièn-cia religiosa: resar. I naturalment, quan resem, si més no implícitament, afi rmem que el Déu al qual resem existeix i que ens pot escoltar. Jesús fou un home profundament re-ligiós. Jesús fou un home de pregària. Jesús pregava al seu Déu, a qui anomenava Pare, i li pregava, no mirant al cel, on Déu habita, sinó mirant el seu interior més profund, on els homes i dones cerquem i trobem el nostre jo personal, i en el seu jo personal hi trobava el seu Pare.

El Déu de Jesús és el Déu d’Israel, el Déu del qual Moisès fou el primer profeta, el Déu que va adquirir Israel com el seu poble, amb el qual va establir una aliança o pacte que n’anunciava un de més gran i defi nitiu, reservat per al dia en què el seu Enviat establiria en aquest món el seu reialme defi nitiu i etern. A aquest Déu, amb el temps, els israelites li edifi caren un Temple destinat a la seva estança enmig del poble, i aprengueren a retre-li culte, un culte administrat per sacerdots i estructurat sobre la base de sacrifi cis bàsi-cament d’animals (mai sacrifi cis humans). Pel que sabem, Jesús no va participar en el culte del Temple i, en canvi, va freqüentar les Sinagogues, on es pregava bàsicament amb

els salms i s’escoltava la Llei i els Profetes. No podem obli-dar que la religió d’Israel era per damunt de tot una religió “profètica”, i Jesús va prendre consciència de ser el darrer profeta del Déu d’Israel: després vindria el Regne.

L’experiència religiosa de Jesús connecta, doncs, directa-ment amb la tradició profètica d’Israel. També la religió de Mahoma serà, com era la religió de Moisès, una religió pro-fètica. Mahoma es considera a si mateix i és reconegut per la tradició islàmica com “el profeta” per excel·lència, per bé que la tradició islàmica reconegui també Moisès i Jesús com a profetes. D’altra banda, Mahoma reconeix en el seu Déu el Déu d’Israel - que es coneix amb el nom d’Alà -, del qual ha rebut la revelació, una revelació que Mahoma transcriu “al dictat” en el llibre sant, l’Alcorà. De diferències, doncs, n’hi ha, i no és el moment d’esplaiar-nos en el seu comentari.

Hi ha uns trets de l’experiència religiosa de Jesús que criden l’atenció: posar, per davant del culte, la misericòrdia; situar l’amor a Déu i al proïsme per damunt dels altres preceptes de la Llei; valorar els pobres com el prototipus de súbdits del Regne de Déu que ha de venir. Jesús va dedicar el temps de la seva predicació profètica i messiànica a preparar el seu poble per a la vinguda d’aquest Regne. No se’n va sortir, o se’n va sortir a mitges, però va fer un darrer acte de servei a aquest Regne morint en la creu. Sembla que, en l’últim mo-ment de la seva vida, Jesús va fer el darrer i suprem gest de l’experiència religiosa: lliurar la vida al Pare, amb la confi an-ça que el Pare l’acceptaria. Nosaltres sabem que Déu, el Pare, el va acceptar, i, d’aquesta acceptació, en diem la Pasqua.

Només en aquest sentit, en el del lliurament al Pare, podem parlar d’una autèntica experiència religiosa “cristiana”; i així fou en els inicis. De l’altra experiència religiosa cristi-ana, la que veiem que es fa present abans d’acabar el segle primer en diversos punts de l’Imperi romà, amb vocació d’estendre’s per tota la oecumene, en parlarem en el proper escrit

El Déu de Jesús de Natzaret

JOSEP G ILPREVERE

Hi ha una bonica història a l’ori-gen de la Jornada de la Infància Missionera que se celebra aquest

diumenge 26 de gener.Comença a França i té com a protagonis-ta en Charles Auguste Forbin-Janson, un jove d’origen noble que ho tenia tot per a triomfar en la vida. Als 21 anys Napoleó el va nomenar auditor del Consell d’Estat, però ell va anteposar als honors la voca-ció de sacerdot. Va ser ordenat als 33 anys i després va ser nomenat bisbe.Des del primer moment va emprar la seva fortuna a ajudar els nens pobres, però la seva passió, alimentada per notícies hor-ribles que li arribaven, va ser evangelitzar la Xina i ajudar la infància d’aquell país també en les seves necessitats materials.Li va passar com a sant Francesc Xavier: tenia el pensament posat a la Xina, però mai no va poder-hi anar. Déu li va inspi-rar, però, una obra de gran transcendèn-cia: la Infància Missionera. Va començar demanant als nens que tenia al seu vol-tant que resessin una avemaria diària i oferissin una almoina mensual.La Jornada de la Infància Missionera se ce-lebra avui a molts països arreu del món. Però no es redueix a un dia a l’any. A Tar-ragona els grups d’Infància Missionera es reuneixen quinzenalment en horari ex-traescolar. El formen alumnes de quart, cinquè i sisè de primària, fan activitats, jocs, excursions i participen en iniciati-ves com «Sembradors d’estels», amb re-percussió ciutadana.Es tracta que treballin valors com la pau, la solidaritat, la cura de la creació, i tot això en el marc del creixement de la fe, com un do de Déu, des de l’alegria que és pròpia d’aquesta edat. La mentalitat mis-sionera els ajuda a obrir-se a les necessi-tats d’altres nens que viuen en països llu-nyans, amb els quals volen compartir el millor amic: Jesús.Joan Pau II anomenava els nens de la Infància Missionera «els petits grans col-laboradors de l’Església i del Papa», i l’ac-tual papa Francesc els posa la Mare de Déu com a model. En un missatge recor-da els paràgrafs de l’Evangeli en què es narra que Maria va anar de pressa a aju-dar la seva cosina Elisabet quan va saber que esperava un nen. No va pensar —diu el Papa— que segurament ja devia tenir amigues més a prop que se’n cuidaven. Va sentir la necessitat d’anar-hi, i aviat. Amb aquesta promptitud amb què els nens fan les coses. L’experiència ens mos-tra que mentre els grans anem caminant, els nens van corrent.

Nens que ajuden altres nens

JAUMEPUJOLARQUEBISBE

METROPOLITÀ

DE TARRAGONA

I PR IMAT

1 Situació geogràfi caAntigament era privilegiada. Formava part de la «mitja lluna fèrtil», nom amb el qual es coneixia el camí que

seguien les caravanes militars i comercials que d’Assíria, Ba-bilònia i Pèrsia anaven o venien d’Egipte. Seguint el curs del riu Eufrat fi ns a l’altura d’Alep, giraven a l’oest i baixaven després cap al sud seguint la costa mediterrània: fa una corba que recorda la forma de la lluna en quart creixent o minvant. No era el camí més curt, però l’únic possible si no es volien fer centenars de quilòmetres de desert. Les caravanes arri-baven a la costa mediterrània, especialment a Antioquia de Síria, però també a Tartus, Tir i Sidó, a l’actual Líban, des d’on els fenicis, mercaders tradicionals, les feien arribar per mar a Occident o bé baixaven fi ns a Egipte. Aquesta importància co-mercial va continuar en temps de la cèlebre «ruta de la seda» (s. II aC – XIV dC) que venia de l’Índia. Fruit d’aquesta estra-tègica situació comercial n’és la cèlebre Tadmor, coneguda a Occident amb el nom de Palmira, una ciutat en ple desert de la qual es conserven restes monumentals.Les coses han canviat molt i avui dia no entenc quina impor-tància comercial o estratègica pot tenir Síria. És veritat que la travessa un oleoducte procedent de l’Iraq fi ns a Homs i Trípo-

li. El port de Lataquia, però, no sembla ser res d’extraordinari i el de Tartus encara menys. Sembla que Rússia hi té una base naval i és la seva única porta al Mediterrani, cosa que podria explicar la seva actuació.

2-Importància històricaSíria, juntament amb Palestina, en diverses ocasions fou lloc d’encontre dels exèrcits egipci amb els dels imperis del nord, especialment Babilònia i Pèrsia. En aquesta terra més d’una vegada s’hi decidí el rumb de la història, com en la batalla de Cadeix de l’Orontes (prop de Homs), entre el faraó Ramsès II i els hittites. Segons els famosos relleus dels temples egipcis la batalla fou una clamorosa victòria egípcia, però seria millor qualifi car-la d’empat. El faraó es va casar amb una fi lla del rei hittita, cosa gens probable en cas de victòria. De totes mane-res sí que fou el principi de la fi del regne hittita. Com hauria seguit la història en cas de ser vencedors els hittites? Proba-blement hauria sigut molt diferent de la que hem tingut.Un altre lloc militar d’importància extraordinària és el Crac dels Cavallers, un castell croat considerat el model dels cas-tells medievals i el més ben conservat de tots. És imponent i sembla mentida que en un segle –temps que va durar l’estan-ça dels croats – es pogués fer una obra tan colossal.Podríem afegir d’altres llocs cèlebres antigament per esde-veniments militars, però cap ells no té res a veure amb la situació actual. Avui Síria no sembla ser cap lloc estratègic que mereixi l’atenció de les potències estrangeres. Ni la seva economia, ni la seva situació geogràfi ca, ni la quantitat de la seva població(uns 20 milions d’habitants), ni la seva reserva de carburants, malgrat els descobriments que s’han fet últi-mament prop del riu Eufrat, semblen sufi cients per mantenir actualment l’interès de les potències estrangeres. Dels seus 185.000 km2 de territori, la meitat és desert i una tercera part (60.000 km2) terreny estepari, la fertilitat del qual depèn de les magres pluges. D’altra banda tampoc es pot invocar la defensa d’uns innocents contra uns culpables, perquè les bar-baritats comeses estan ben repartides entre els dos bàndols.

El problema de Síria. La situaciógeogàfi ca i històrica

JOAN ARAGONÈSMOSSÈN

| 22 de gener de 2014 Opinió

OPINIÓ

| 21

L es persones tenim la capacitat de ser polièdriques. Així, per exemple, un pot ser al mateix temps alegre, sever, bon

pare, mal espòs, republicà i soci del Club Na-tació Reus Ploms, sense que una condició hagi d’interferir necessàriament en les altres. Per això, no entenc els qui s’entesten a fi car en el mateix sac la vida publica i la privada del president francès François Hollande, tema de portada a la premsa de mig món per haver-se amistançat amb l’actriu Julie Gayet. Que sigui infi del a la seva esposa no signifi ca que sigui un mentider compulsiu, ni un mal gestor polí-tic, ni que oblidi el seu ideari ni la seva vocació

de servei envers els francesos.L’avaluació de l’honestedat d’un polític no s’hauria de fonamentar en la simple extrapo-lació al terreny públic dels seus afers més ín-tims, sinó en l’exercici de les seves funcions institucionals, amb els mecanismes de segui-ment i control que la llei posa a l’abast de la societat. No fer-ho així, no només és injust, sinó que anul·la el dret de qualsevol persona a ocupar un càrrec de responsabilitat, atès que tothom, en un moment o altre de la vida, ha actuat amb desencert als ulls de tercers. Per això, el que Hollande faci o deixi de fer amb les seves relacions de parella pertany a la seva esfera privada, tal com ell mateix s’esforça a fer entendre a l’opinió pública, de moment sense gaire èxit. Hi va haver una època en què els afers d’alco-va servien per forjar regnes i unir territoris. Les conseqüències socials que podien tenir aquelles relacions les convertia en autèntiques qüestions d’estat, dignes de ser sotmeses al ju-dici implacable del poble. Però els temps han canviat, i avui dia, esbombar als quatre vents amb qui jau el president només pot tenir com objectiu l’atac personal o la pura tafaneria.

A mb la llum de les llanternes vam arribar a la Sala River-mar... Una enorme volta de 5000 m2, que estava ocupada en un 80% per un llac. Vam veure un munt de monedes,

però quan ens apropàrem vam sentir uns agònics barboteigs. En-tre la immensa foscor, uns ulls brillaven com parpellejants estels entre el mantell de la nit. Aleshores, entre les roques de la vora del llac lliscaren unes larves de grandària i aspecte humà amb un seguici d’argentades llagostes i sangoneres. Una veu de les ombres ens advertien:-Marxeu d’aquí. Deixeu el nostre tresor. Nosaltres ja vivíem aquí abans dels ibers i dels romans, quan Atlàntida era jove i el Mare Nostrum era només un llac. Bocabadats per l’escena, no volíem cap moneda, per tant retroce-dírem i fugírem per la primera cova que vam entreveure. I amb la pressa ens vam perdre. Vam caminar llargues hores per un labe-rint de nous passadissos i voltes, entre les quals la Sala de la Mar-mita i la Sala del Tren. Quan veia que no trobaríem cap solució, un petit raig de llum ens donà forces i sortírem per una petita esquerda d’un turó de les polèmiques Terres Cavades. Era el sol del migdia. Recordo la desagradable experiència en aquell lloc i penso en les horribles criatures. Però ho he dit abans... Pitjor són les sangoneres dels banquers, astuts venedors… I, per suposat, els impostos dels polítics.

Larves a la cova (II)

XAVIERPARERALLICENCIAT EN

GEOGRAFIA I

H ISTÒRIA

Vides privades

ENRICALFONSOPERIODISTA

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A: LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

A vui evoquem novament aquell Nàstic de l’avinguda de Catalunya que amb una gesta memorable va pujar, sense

aturar-se, de Tercera a Segona i a Primera di-visió nacional de la Lliga. En la foto, l’inobli-dable capità del Gimnàstic, Babot, intercanvia banderins i saluda el capità de l’equip visitant en un dels partits que havien de dur el club tarragoní a la Divisió d’honor del futbol espa-nyol; al fons imatge, les grades i habitatges del carrer Florenci Vives.Els herois d’aquestes tres o quatre temporades històriques (ens en podem deixar algún) foren: Soro, Dauder, Babot, Martínez, Conesa, Català, Perdomo, Roig, Barceló, Peralta, Juanete, Pana-dès, Balmanya, Taltavull, Corró i Augusto, que eren els successors de Saló, Elías, Rosell, López, Núñez, Pueyo, Coll, Herrera, Nuet, etc. Per als més joves direm que va ser una generació que ha passat a la història i més pels xiquets que anàvem als «95» (Bazar Alemán) del Sr. Escar-ré a la Rambla Nova a comprar els cromos on

sortien jugadors del Nàstic; els repetits, els canviàvem per dos o tres cromos que no fossin jugadors del nostre equip! L’entrenador Pepe Nogués, que vivia al Serra-llo, amb els pescadors de Tarragona, va posar en difi cultats clubs de gran trajectòria futbo-lística, com al mateix Barça en uns quarts de fi nal de la denominada, aleshores, Copa del Generalísimo. L’avinguda de Catalunya era un lloc molt pro-per i la gent hi anava tot passejant després de l’àpat del diumenge a fer la digestió. En bai-xar de categoria i passar les instal·lacions a la zona anomenada La Budallera, el Gimnàstic va perdre aquella empenta que tots desitgem que torni a tenir ben aviat i que només serà possible amb aquella entrega i entusiasme que evocava les grades amb gent de totes les nos-tres comarques. Que el 2014 sigui ple d’èxits esportius i això portarà sens dubte els econò-mics per al club dels nostres amors, el Gimnàs-tic de Tarragona.

De Tercera a Primera Divisió.

El Gimnàstic del capità Babot

ANTONI PANADÈSESCRIPTOR

Arxiu A. Panadès

22 de gener de 2014 | 22 | Opinió

OPINIÓ

B é amics, tal com indica el títol, aquest serà el meu últim escrit de For President i com a fi nal de la meva col·laboració voldria permetre’m

explicar-vos un conte, que ja puc anticipar-vos que no té un bon fi nal.Era l’any 1926 i uns senyors molt importants de Barce-lona es van reunir i van decidir crear una Caixa d’Es-talvis, van fer uns estatuts i van adquirir un edifi ci al cèntric carrer Fontanella de la Ciutat Comtal.Passen els anys i la petita Caixa va fent-se gran, canvia de nom en repetides ocasions i, a causa de l’acceptació que aquesta entitat té entre els ciutadans, comença a obrir ofi cines per tots els racons de Barcelona i rodali-es, alhora que incrementa la seva plantilla amb nous empleats, als quals ofereix un futur esplendorós.Ja estem al 1976, la Caixa ha complert 50 anys i té més de 250 ofi cines, està molt consolidada, sobretot pel que fa a la província de Barcelona i de Lleida, però és clar la ja madura Caixa vol créixer, per la qual cosa ha de començar a plantejar-se sortir de les que fi ns aquell moment han estat les seves zones d’infl uència.A principis dels anys 80 obre ofi cines a Girona i Tar-ragona i incrementa també l’obertura d’ofi cines a les zones ja consolidades. En aquest temps, el Banc d’Es-panya obre la possibilitat que les caixes d’estalvis pu-guin expandir-se a la resta de la geografi a espanyola. La Caixa que en aquests temps es troba forta i sana, decideix que ha arribat el moment de volar més alt, però té un problema, i és que el director general del moment creu que cal anar amb cautela i no està molt d’acord amb segons quin tipus de creixement.La resta dels que manen creuen que aquest director és un fre, un bon dia el destitueixen i nomenen un altre director general, aquest del planter, perquè dugui a terme l’expansió. Els pròxims anys són d’obrir i obrir ofi cines per tot Espanya i de contractar i contractar empleats, aconseguint una gran xarxa comercial i una millor plantilla de professionals.Però, és clar, amb això no n’hi ha prou, ja que la nova direcció entén que a l’inici de l’any, quan es publi-quen els balanços i els comptes de resultats, també aquí la Caixa ha de ser de les primeres en percentatge d’increment de benefi cis respecte a l’any anterior. És evident que el negoci de comprar i vendre diners és un bon negoci, però no pot donar els grans benefi cis

desitjats.De nou la direcció pren diferents iniciatives, que s’aparten del negoci de comprar i vendre diners, així que adquireixen diferents companyies d’asseguran-ces, compren accions en diferents empreses, creen empreses de serveis, s’associen amb promotors per a la promoció d’habitatges, embogeixen amb la conces-sió de préstecs hipotecaris, etc. Tot i així, els incre-ments de benefi cis anuals encara no són els esperats. Amb la fi nalitat de millorar els esmentats benefi cis, contacten amb una empresa americana amb nom de rei, perquè els assessori a millorar els seus resultats. Ara sí que l’han encertat, d’una banda, pels consells que aquesta empresa dóna en el quefer diari de la Cai-xa i, de l’altra (no sé si aconsellats per l’empresa ame-ricana), aquí retoquem una mica el valor dels nostres edifi cis, per aquí millorem les nostres participacions en les societats adquirides, per aquí llevem alguna do-tació, tot de manera comptable, alhora que comença a oferir als seus clients Participacions Preferents i al-tres productes tòxics, productes que temps després es penedirà d’haver comercialitzat. D’aquesta manera sí, cada any quan surten publicats els balanços i comptes de resultats, la direcció i la presidència de la ja comp-tablement reforçada Caixa (està entre les primeres d’Espanya) poden treure pit i presumir dels percen-tatges de benefi cis, que any rere any aniran creixent de manera desenfrenada.Però, què va passar? Que a fi nals de 2008 un senyor americà, un tal Madoff per a més informació, que fi ns aleshores tenia sobre el paper (mai millor dit) una de les empreses fi nanceres més importants del món, des-tapa que tot el seu negoci era un “bluf” i que no té, ni per aproximació, tots els dòlars i propietats compta-bilitzats en els seus balanços. Aquest fet provoca, per efecte dòmino, la caiguda de la borsa de tot el món i el daltabaix fi nancer més gran des de 1929, a més de la ruïna dels seus clients.Caram, diuen tots els bancs centrals del món, si això ha passat amb el «crac» de les fi nances, què no passarà amb les entitats que hauríem d’haver controlat?Doncs que com de controlar poc, la majoria de les en-titats estaven en situacions (per dir-ho fi ) comprome-ses; en adonar-se de la situació real de les caixes, el nostre Banc Central, entén que la unió fa la força i els aconsella fusionar-se.La Caixa, seguint aquest consell, es fusiona amb al-tres dues per, poc temps després, ser intervingudes les tres i acabant sent propietat del FROB o, el que és el mateix, propietat del Govern. Com veieu, el conte no ha acabat gens bé, ni per a la Caixa del conte, ni per als seus clients.Torno a la realitat i vull donar dades concretes i reals de la Caixa del conte, que no és una altra que Caixa Catalunya, les dades que detallaré estan publicades a les pàgines econòmiques del diari La Vanguardia de Barcelona.

Els resultats econòmics consultats són dels exercicis compresos entre l’any 1993 fi ns a l’any 2009 (18 anys) i el 2010 es va produir la fusió de Caixa Catalunya, Caixa de Manresa i Caixa Tarragona, que va passar a denominar-se Catalunya Caixa.Durant aquest període del 1993 al 2009, la Caixa va de-clarar uns benefi cis nets globals de 2.736.168.000€.Tal com constava en els seus estatuts, l’Obra Social de la referida Caixa, s’emportava un percentatge d’aquest benefi ci. Segons la normativa vigent del Banc d’Es-panya, des de 1992 aquesta normativa exigeix a les Caixes d’Estalvis dedicar, com a mínim, la meitat dels seus benefi cis per al fons de reserves que garanteixi la seva solvència i futur econòmic. Concretament Cai-xa Catalunya l’any 2007 (per posar un exercici) amb un benefi ci net de 487 milions d’euros, va destinar 82 milions d’euros a l’Obra Social, el que representa el 16,8%, quedant el 83,2% per a reserves.Per fer comptes, si la Caixa durant els 18 anys consul-tats va destinar un any per un altre una mitjana del 20% dels benefi cis nets a l’Obra Social, això vol dir 2.736.168.000 x 20% = 547.233.600€ a Obra Social.Per tant, el 80% restant 2.736.168.000 x 80% = 2.188.934.400€, va haver de dedicar-ho, i comptable-ment segur que ho va fer, a fons de reserves per garan-tir la seva solvència. El que signifi ca que a la fi de 2009, la Caixa, per indicacions del Banc d’Espanya, devia tenir reserves almenys per import de 1.368.084.000€ corresponent al 50% que li eren obligatòries. A partir d’aquí és on es produeixen les preguntes.Amb tot l’exposat, se m’ocorren moltes preguntes, però les resumiré en tres. Com pot ser que ningú s’adonés (Banc d’Espanya) que aquests resultats eren totalment irracionals per al tipus d’activitat econòmica que es desenvolupava a les caixes, ja que si compraves els diners, per un dir, al 2% i el venies al 5%, d’on sortien tants milions de benefi cis? De l’especulació en altres mercats aliens a l’operatòria de la Caixa? Dels retocs dels balanços i comptes de resultats? Evidentment vist el que s’ha vist, es tractava de resultats exclusivament compta-bles i, per tant, virtuals, resultats que tenien com a única fi nalitat, sortir ben maco a la foto. Així que en el moment de la crisi a Caixa Catalunya li ha passat com al senyor Madoff, que la valoració real de la Cai-xa, estava molt lluny de la valoració que fi gurava en els seus balanços.Avui donaré la meva última solució a un problema, crec que més habitual del que seria desitjable, com és retocar alguns balanços i, per defecte, els seus comp-tes de resultats. Sabeu quina és la meva solució? Crec que és la més senzilla que he donat en tots els meus escrits anteriors. Posar a totes les empreses dos claus a la paret, un clau per cobraments i un altre clau per a pagaments, i veurem quin dels enginyers econòmics pot desvirtuar la realitat dels claus.

Fi de For President

FRANCESCASENSIOEXEMPLEAT DE BANCA

FORPRESIDENT

| 22 de gener de 2014 Interior | 23

interior

El Priorat vol ser reconegut per la UNESCO com a paisatge cultural agrícola

E l Priorat opta a ser reconegut paisatge cultural agrícola de

muntanya mediterrània per la UNESCO perquè la co-marca és l’únic territori de muntanya mediterrània on l’agricultura és viva i aques-ta continua marcant la vida dels seus habitants. Aquest reconeixement és un dels principals objectius de l’as-sociació Prioritat, que és qui impulsa la candidatura. El passat diumenge, 20 de gener, es va presentar al Ca-sal de la Vilella Alta aquest projecte. En l’acte, organit-zat pel Centre d’Estudis de la Vilella Alta, hi van inter-venir dos membres de Prio-ritat, Rafael López-Monné, professor de geografia de la URV i fotògraf, i Roser Ver-net, presidenta de la Funda-ció Quim Soler.

La presentació va arrancar de la mà de López-Monné, que, partint de la pregunta si el paisatge existeix o no, va anar explicant com havia sorgit, al llarg de la història, el concep-te de paisatge, habitualment descrit com allò que es pre-senta davant dels ulls, però no només, sinó també «la ma-nera com la gent el percep», per concloure que el paisatge «es construeix» i, per tant, «el construeixes o te’l constru-

eixen». Per aquesta raó, va continuar Vernet, l’any 2007 es va constituir Prioritat, amb tres objectius: conèixer el ter-ritori del Priorat, reconèixer-lo i fer que sigui reconegut, en aquest cas, com a patrimo-ni mundial.Pel que fa a la candidatura, Vernet va explicar que a Pri-oritat treballen en tres fronts: fer conèixer, en primer lloc, a la gent de la comarca el con-cepte de paisatge cultural, és a dir, la relació del territori amb les persones que l’habi-ten; en segon lloc, com que les candidatures les presen-ten els estats, treballar per-què l’Estat espanyol accepti aquest projecte i el presenti a la UNESCO, i, finalment, en el pla acadèmic, treballar en el dossier en el qual s’exposa l’estudi sobre el patrimoni immaterial, el saber fer, els costums, de la comarca, per demostrar que es compleixen

els requeriments perquè s’as-soleixi aquest reconeixement. A més, també s’hi exposen «les garanties per mantenir els valors que tenim i la crea-ció d’un sistema de gestió del territori per preservar aquests valors». Vernet va continuar explicant que «l’important de tot això és el procés i no tant el reconeixement», i per tant que s’ha de «crear un model de desenvolupament de terri-tori, a escala humana, sense vendre’s l’ànima al diable». L’acte va acabar amb un debat sobre les implicacions que tindria per a la comarca i els seus habitants aquest reconei-xement, tant des del punt de vista de l’impacte econòmic

com de gestió del territori.

Cap a la UNESCO

Avui en dia, el projecte es tro-ba sobre la taula del Ministeri de Cultura, que el va inclou-re a la llista indicativa de les candidatures que podran ser presentades. A la tardor se sa-brà si el Ministeri l’accepta o no; en cas afirmatiu, el 2015 seria presentat a la Convenció del Patrimoni Mundial de la UNESCO i el reconeixement, a la fi, podria arribar el 2016. Abans, però, a l’abril del 2012, la candidatura ja havia rebut el suport del Parlament de Ca-talunya amb una declaració institucional; el 2013 la Gene-

ralitat va donar el vistiplau a l’avantprojecte perquè fos de-fensat davant del Consell del Patrimoni Històric de Madrid, que finalment l’ha inclòs a la llista indicativa. Actualment, formen part de Prioritat les dues denominacions d’origen de la comarca, la DOQ Priorat i la DO Montsant, l’Associa-ció d’Oleïcultors del Priorat, Unió de Pagesos, i altres col-lectius socials i econòmics prioratins, i a més es compta amb el suport, entre altres, del Consell d’Alcaldes i del Consell Comarcal de Priorat, la Diputació, el Parlament de Catalunya i la URV, amb els quals s’ha establert diversos convenis de col·laboració.

La comarca és l’únic territori de muntanya mediterrània on l’agricultura és viva i continua marcant la vida dels seus habitants

PAtriMoni

C BC A D A S E T M A N A A L

w w w . n o t i c i e s t a r r a g o n a . c a t

I A L TARRAGONÈS BAIX PENEDÈS

segueix-nos a I TAMBÉ A FACEBOOK TWITTER% $

El reconeixement internacional podria arribar l’any 2016 si abans l’aprova el Ministeri de Cultura espanyol

22 de gener de 2014 | Cultura24 |

CULTURA

M úsica per no oblidar i mantenir viva la memòria. Aquesta és la recepta que proposa el concert que es durà a terme el pròxim divendres 24 de

gener a la Capsa de Música, a l’espai de la Tabacale-ra, una proposta musical que té per objectiu recrear aquelles composicions que han parlat de la Guerra Civil i de les seves conseqüències. Aquest és un dels principals actes planifi cats per aquesta setmana, dins del programa d’esdeveniments que s’han orga-nitzat per commemorar el 75è aniversari de la fi de la Guerra Civil. L’associació de Músics de Tarragona (aMT) se suma al programa d’actes que commemoren el 75 aniversari de la Guerra Civil a Tarragona i l’inici de la repressió fran-quista, amb noves activitats.

D’entre les cites d’aquesta setmana destaca el concert que ha programat l’associació, previst pel divendres 24 de gener a les 23 hores, que reunirà diverses formaci-ons musicals locals que interpretaran cançons de l’èpo-ca i peces que criden a la llibertat. La proposta pren el nom de Taverna Republicana i reu-nirà damunt de l’escenari dotze solistes i bandes, entre d’altres: Joan Reig (Refugi/Els Pets); Oscárboles; Sal 150; Kandi (ex Pisquerra) i la seva banda Els que són, Gran Gallina… que interpretaran peces que ens permetran viatjar enrere. D’entre el repertori previst destaquen peces que, arribades de tot el món, parlen de la guerra civil epanyola, clàssics del rock i el pop, com ara els Clash, Siniestro Total, Radio Futura i intèrprets de la Nova Cançó com Maria del Mar Bonet, Raimon i can-tautors com Aute. L’entrada al concert és de cinc euros amb la consumició inclosa.

Música per no oblidar els estralls de la Guerra Civil

Los Glosters es vesteixen de còmic en el nou videoclip

L’autor de còmics tarragoní Quim Carro Gon-zález presenta el còmic-clip que ha elaborat per la darrera cançó del grup de pop tarragoní Los Glosters, una peça que duu per títol Vesti-da de Negro. La peça, que es pot veure a través del portal d’Internet Youtube, ha tingut la col-laboració de les cantants Aya Sima i Adriana Prunell (The Pepper Pots) i la guitarra de Mi-guel Zanon.

«Do it yourself»

AGNÈS LLORENSPERIODISTA

E ls treballs manuals estan de moda. No sé si són les tardes fosques, els carrers plens de fa-nals il·luminats, el fred de l’hivern que aquest

any no acaba d’arribar o les estretors de la maleïda crisi que promet eternitzar-se, però el cert és que cada cop hi ha més oferta d’activitats dedicades a aprendre noves coses per un mateix. Als fanàtics del do it yourself (fes-ho tu mateix) se’ls gira feina, ja que cada cop sorgeixen noves modes –el pa casolà, la mitja o les ja famosíssimes cupcakes o magdale-nes decorades– que no fan més que certifi car una realitat indiscutible: un objecte fet a mà amb amor, té un valor gairebé infi nit. I les tardes d’hivern, a l’escalfor d’algun espai acollidor, semblen fetes ex-pressament per despertar la creativitat.I si voleu aprendre més i sou a Tarragona no podeu deixar de treure el nas a Idíl·lic (Santa Anna, 2), un local que promet saturar els perfi ls d’Instagram dels seus clients amb una imatge molt cuidada i precio-sista i una oferta selecta de regals i complements. A més a més, el local ofereix la possibilitat de fer ta-llers dissabte o diumenge de modalitats com pintu-ra de mobles i decoupage (decoració de mobles amb la tècnica del collage), ganxet, scrapbooking (decoració i elaboració d’àlbums amb diferents papers) costura bàsica, estampació en tela, elaboració de bijuteria amb feltre i amb argila polimèrica i tot un ampli catàleg de propostes per fer casa nostra o la nostra indumentària més càlida i original. Idíl·lic ofereix un programa estable de tallers en dissabte i diumen-ge a partir de quatre persones, tot i que qui reuneixi un grup i estigui interessat a aprendre alguna de les tècniques pot proposar dia i hora per fer el taller en exclusiva. T’hi apuntes? Encara queda molt hi-vern per davant! Tota l’oferta comercial i de cursos d’aquest espai a www.idil-lic.weebly.com i a l’adreça de correu botiga.idil.lic@gmail.com.

El concert que es durà a terme el pròxim 24 de gener a la Capsa de Música (espai Tabacalera) de Tarragona, recuperarà algunes de les cançons més típiques de l’època republicana, de la mà d’autors com Joan Reig (Refugi/Els Pets); Oscárboles; Sal 150; Kandi (ex Pisquerra) i altres.

Fins al 29 de gener es pot visitar, al vestíbul de la Biblioteca del Vendrell l’exposició ‘Jo-ana Raspall, graó a graó’, que acosta al lec-

tor la fi gura d’aquesta gran poetessa.

Es tracta d’una mostra que ofereix l’oportunitat d’apropar-se a l’obra i la riquesa verbal d’aquesta important autora, una de les primeres a escriure po-esia per a infants en català. L’exposició s’estructura en sis plafons que fan un repàs per la vida i l’obra de la poetessa a través dels seus poemes i que recorren la seva infantesa, la seva professió com a bibliote-cària, la seva vocació d’escriptora i les seves obres poètiques.

La Biblioteca del Vendrell s’acosta a la fi gura de la poetessa Joana Raspall

La poetessa i bibliotecària Joana Raspall, que va traspassar l’any del centenari del seu naixement. / www.joanaraspall.cat

| 22 de gener de 2014 | 25Agenda

AgendA

Quan Pascal Quignard es pregunta per què la música és capaç d’anar al fons del dolor, troba una raó esbor-ronadora: “Perquè és allí on ella mora”. La supervivèn-cia passa per la música. És la música la que ens permet descendir i sortir amb vida d’aquest descens. Després ja mai tornarem a ser els mateixos que vam ser. Però alguna vegada hem arribat a ser els que érem? Lloc: Sala TronoHora: 21Preu: 16€ / 12€ amics Sala TronoAltres sesions: dissabte 25 a les 21 hores.

La millor banda de rock’n’roll instrumental, surf i rythm&blues del moment torna a Tarragona per pre-sentar el seu segon LP, Impacto inminente. Dani Nel·lo (saxo), Mario Cobo (guitarra), Ivan Kovacevic (contra-baix) i Anton Jarl (bateria) expliquen històries extraor-dinàries sense paraules i tenen un dels millors direc-tes que poden veure’s en l’actualitat.Lloc: La VaqueriaHora: 22Preu: 10€ anticipada / 12€ taquilla

Amor al segon intent és el títol del llibre del psicòleg Antoni Bolinches, que és, alhora, una guia per superar el patiment amorós i facilitar l’amor harmònic i un documentat estudi clínic i sociològic de tots els fac-tors que faciliten i dificulten la pervivència de l’amor. Les seves pàgines ofereixen una àmplia panoràmica dels problemes sentimentals que afecten la qualitat de les relacions de parella i proposa una sèrie de pau-tes, consells i reflexions que ajuden a fixar els criteris que permeten una bona elecció de l’individu amorós i una adequada gestió de la convivència. Lloc: Sala d’Àmbit Cultural d’El Corte InglésHora: 19

gener 2014

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30 31

CINEMAMUSEU EN FAMÍLIA

Roda de BeràObert el termini d’inscripcions pel FIC-CAT

El FIC-CAT, Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada, l’únic festival de cine del país que promou, publicita, projecta i premia les produccions audiovisuals recents fetes en català, ja siguin fetes per realitzadors amateurs o pro-fessionals (amb propostes de llargs, curts, docu-mentals, videoclips i centres educatius) ja està en marxa! La 7a edició tindrà lloc del 4 al 8 de juny del 2014 a la localitat de Roda de Berà, i tindrà com a eix temàtic les bandes sonores. Inscriu-te a través de la seva web www.fic-cat.cat. El periode finalita el 28 de març.

TarragonaDivertim-nos amb els romans!

Vols saber com jugaven els nens i nenes de l’an-tiga Tàrraco? Amb aquesta activitat ho podràs es-brinar i també practicar- Veuràs que els seus jocs no eren tan diferents dels que pots practicar amb els teus amics i amigues. Per a més informació i reserves:977 25 15 15 (de dilluns a divendres de 8 a 15h)977 23 62 09 (de dimarts a dissabte de 9.30 a 18 i diumenges i festius de 10 a 14h) i a www.mnat.cat o bé al correu electrònic mnat@mnat.catLloc: Museu Nacional Arqueològic de TarragonaDiumenges 2 i 16 de febrerHorari: d’11 a 13 h. Preu: 4€ per participantEdat recomanada: de 6 a 12 anys

DIMECRESTarragona Teatre. Lo indestructible

22DIMARTSTarragona Presentació llibre.

28

Tarragona Concert. Mambo Jambo

Grup Orquestral AteneuBallaruca, gresca i xerinola amb el Grup Orquestral Ateneu. Cava i vi de la terra a la mitja part. Preu: 3€ / 1€ voluntari pels socis

ContacontesConducció de l’acte a càrrec de Ramón Rosellò. Amb carquinyolis, mistel·la i encesa d’espelmes per fer fu-gir els mals esperits.

Baringo. Antologia (in memoriam)Obres pictòriques de l’artista a la venda en preus asse-quibles. Entrada lliure. Horari: de dilluns a divendres de 17 a 21 hores. Fins al 26 de gener.

DIUMENGE 26 | 18.30h.

DISSABTE 25 | 18 h.

EXPOSICIÓ

ACTES A L’ATENEUDE TARRAGONA

22 de gener de 2014 | Gent26 |

gent

Amb aquesta competició s’obre el calendari de competicions de 2014 que abarca els jugadors més joves, de quatre a vint-i-un anys. En total, el passat dissabte 18 de gener, van participar més d’una trentena de jugadors que, tot i la pluja i la breu pedregada, van finalitzar la prova sense incidents. En la categoria de 18 forats, el guanyador de la categoria handicap va ser Marc Roig i Jose Luis Bernal va guanyar la segona categoria handicap. A la categoria scratch, Lucas Mota i Arnau Pallàs van ser els guanyadors. A la tercera categoria Enrique Villa i Jan Fort van ser els vencedors i Ignacio Berea i Marc Blesa van ser els guanyadors de handicap i scratch de la quarta categoria, respectivament.

Celebració del Torneig Infantilde gener a la Costa Daurada

La creixent demanda, tant de pràctica de pàdel com d’in-centius esportius en format de tornejos, ha propiciat que TennisPark hagi decidit ampliar el calendari esportiu amb els Matins de Pàdel, una competició de caire social que s’afe-girà a la Lliga Social, que en l’actualitat la juguen 300 socis, i els diferents trofeus que acull el Club de Cala Romana al llarg de la temporada. El passat divendres es va disputar, amb una trentena de jugadors, la primera prova d’aquest nou format competitiu que finalitzarà al mes de juny.

Matins de pàdelal TennisPark

La quarta edició de la prova esportiva va superar les expectatives amb un gran ambient atlètic. En total, més de 1.100 participants van sortir del Moll de Costa acompanyats d’un clima ideal i d’una ciutat que va sortir al carrer per animar els competidors. Per segon any, el recorregut va passar per la ciutat romana, amb un circuit urbà, pla i ràpid. Les primeres posicions dels podis van ser per dos atletes locals. El guanyador en la categoria masculina va ser Pedro Ortega del CA Tarragona-Evasion Reus, que va acabar la cursa en un temps de 2:28:14. Hugo Figueras i Ferran Torres van finalitzar la prova en segona i tercera posició. En la categoria femenina, Mireia Sosa del CA Runners Tarragona va imposar-se amb un temps final de 2:57:35. La segona i tercera posició van ser per Cristina Solé i Anahí. Pel que fa a la prova dels 10km José L. Blanco i Silvia Ferrer van ser els guanyadors de la categoria masculina i femenina, respectivament.

Més d’un miler de persones participen a la Marató Costa

Daurada Tarragona 2017

| 22 de gener de 2014 | 27Gent

GENT

El passat divendres 17 de gener es va celebrar el sopar i la festa de lliurament dels Trofeus Gastronia 2013 de l’Associació Gourments de Tarragona, al restaurant hotel Gran Claustre d’Altafulla. Els guardonats van ser: Premi Bacus al millor celler: Cava jane Ven-tura . Trofeig XV Gastronia al restaurant amb la puntuació més alta: Lumine de Salou . El primer accèssit se’l va emportar el restaurant Les Vistes del club de golf Bon Mont i un segon que va ser per al restaurant Joan Urgelles de Reus.

Lliurament dels premis Gourmets de Tarragona

Els alumnes del Col·legi Públic d’Educació Especial (CPEE) Sant Rafael de la Diputació de Tarragona han participat aquest mes de gener a les VIII Jornades d’Educació Viària. Aquest és un servei que gestiona el Servei Català de Trànsit de la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu apropar als alumnes a l’adopció de mesures de seguretat bàsiques, al coneixement dels senyals de trànsit i a les normes bàsiques de convivència i respecte als vianants.

El CPEE Sant Rafael, a les VIII Jornades d’Educació Viària

Durant el primer trimestre del curs actual, els nois i noies de sisè curs de l’escola han estat treballant en un projecte que els engresca i il·lusiona, no solament pel que aprenen sinó també pel coneixement que els proporciona de la nostra ciutat i de les seves connexions amb la realitat europea. Els estels d’Europa (així s’anomena el pro-jecte) els fa descobrir i endinsar-se en les 6 ciutats europees que estan agermanades amb Tarragona: Avignon, Orleans, Klagenfurt, Stafford, Pompeia i l’Alghero.Ara saben el perquè dels programes d’agermanament promoguts per la Unió Eu-ropea, les característiques físiques, culturals i socials de cadascuna de les ciutats esmentades i les evidències que a Tarragona ens fan recordar-les.La metodologia de treball és l’anomenada “treball cooperatiu” en la qual cada grup (un per cada ciutat) té encarregades unes tasques per cadascun dels seus membres. Es fan sessions en petit grup i altres en gran grup en què els portaveus expliquen els avenços de la seva investigació. El passat dimarts, dia 14 de gener, els van acompa-nyar el Sr. Francisco Zapater i el Sr. Joan Martínez, que els van fer arribar la salutació de l’alcalde i els van explicar com s’articula des de Tarragona la convivència amb les diferents ciutats germanes i també van aclarir dubtes que els nois i noies els plantejaven.

El regidor Francisco Zapater participa en un taller de treball a l’Escola El Miracle

22 de gener de 2014 | 28 | El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 23

SetmanaennuvoladaDurant aquesta se tmana e ls in ter va ls ennuvo la ts fa ran que e l ce l es mant igu i parc ia lment tapa t . E l so l es de ixarà ent reveure a l ’ in ic i de l cap de se tmana. Les tempera tures mín imes ba ixaran l leugerament .

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 22

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 15º / min. 7º

DIVENDRES 24

DIUMENGE 26

DIMARTS 28

DISSABTE 25

DILLUNS 27

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 085Mossos d’Esquadra 088Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / DOMENYS RÀDIO / 107.6 /ESRADIO / TARRAGONA / 98.7ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 89.3

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4NOVA FM TARRAGONA 91.3ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1

RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

ACOLLIDA URGENT!Merlin és un gosset molt bo rescatat del carrer. Ha patit molt. Per poder do-nar-li una oportunitat, necessitem una llar d’acollida urgent. Nosaltres ens en-carreguem de tot. La família només ha de donar-li el seu afecte i protecció. Contacte: gaiatgn@gmail.com

CHISPITA EN ADOPCIÓ!La Chispita és una gateta molt especial. Té inmunodefi ciència felina però esperem que això no sigui cap inconvenient per trobar una família igual d’especial! Jennifer: 639 45 12 96info@tarracogats.org

| 22 de gener de 2014

GASTRONOMIA

Gastronomia | 29

A l’Hotel-Hostal Sport, membre de l’Associació Priorat Enoturisme, comencen l’any 2014 pro-movent l’enoturisme i la cultura de vi català. Per això engeguen un nou cicle de tasts orga-nitzats amb els consells reguladors, amb el nom de: Tastasport2014, que durà a tots els qui s’hi apuntin a fer un viatge per tota la geografi a ca-talana.Cada mes es descobriran les peculiaritats dels vins d’una denominació d’origen diferent de les terres de Catalunya, començant el pròxim dis-sabte dia 25 de gener, a les 19,30 hores, per la DO Terra Alta. Al mes de febrer es tastaran els vins de la DO Conca de Barberà i al març els de la DO Tarra-gona. Tota una experiència enoturística per co-nèixer les singularitats de les DO catalanes i els seus fantàstics vins.La Marta Domènech, gerent de l’Hotel-Hostal Sport serà l’encarregada de presentar l’activi-tat i el Jordi Rius, secretari de la DO Terra Alta, dirigirà el tast on es tastaran els següents vins: Bàrbara Forès blanc 2013 - Celler Barbara Forès; La Fou blanc 2012 - Celler La Fou; Edetària blanc 2011 -Celler Edetària; Portal negre 2011 - Celler Piñol, Domus Pensi 2008 -Celler Altavins; i Jose-fi na Piñol mistela negra 2011 - Celler PiñolEl tast de la DO Terra Alta es desenvoluparà al Saló Montsant de l’Hotel Hostal Sport, que té un aforament limitat a 30 persones. El cost de par-ticipació és de 5 euros.

Encara que són molts els tarragonins que vi-siten Les Espelmes per les seves bones calço-tades, en temporada, que li han donat fama,

aquest restaurant ofereix també durant tot l’any una molt bona cuina catalana, com hem pogut comprovar en la nostra recent visita.

Hem degustat com a aperitius de la casa uns encenalls de foie amb melmelada sobre torrada, exquisides; i una copeta de crema de carabassa amb trompetes de la mort (bolets) també molt saborosa. Com a primers, caragols a la llauna amb allioli suau, que els situen en els millors restaurants clàssics lleida-tans; i una crema de ceps, que posa en relleu el nivell culinari de la cuina de l’establiment, igual que amb els segons, peus de porc i espatlleta de be al forn. Per a postres un pas a l’avantguarda amb un granissat de gintònic amb fruites naturals. De l’amplíssim celler del restaurant, amb unes 300 referències de vins i caves, un Marqués de Arienzo Reserva del 2003 pot maridar divinament aquest di-nar, contemplant les excel·lents vistes d’aquest esta-bliment, situat a una altura de més de 500 metres, que té el privilegi d’ocupar un espai des del qual es pot

contemplar el Camp de Tarragona i, en l’horitzó, el mar Mediterrani. En defi nitiva, gaudir d’unes vistes certament excepcio-nals, a més de la seva bona cuina catalana tradicional, que elabora amb sapiència Montserrat Invernón, es-posa del propietari Ramon Vives, que dirigeix els dife-rents menjadors que té.Recordem que el matrimoni va obrir l’any 1970 l’ac-tual restaurant Les Espelmes, llavors amb el nom de Mirador del Camp de Tarragona. Inicialment no dis-posava de llum elèctrica i a les nits il·luminava totes les taules amb espelmes, per això el restaurant era co-negut com “Les Espelmes”, per la qual cosa ja fa uns anys van optar per aquest nom popular. En resum, un restaurant que cal tenir molt en compte per gaudir de bones calçotades i molt més, una bona cuina tradicio-nal catalana d’altura.

Posem en una cassola el bacallà cobert amb oli de gira-sol. El deixem al foc durant 15 minuts, procurant que l’oli no bulli. Agafem les verdures (com per exemple: esparrecs, car-basso, tomàquet, pebrot,...) i les saltem a la planxa. Posem el bacallà al plat i el servim acompanyat de les verdures. Bon profi t!

La recepta d’Encarna Martínez

Ingredients 200 gr de bacallàOli

Verdures al gustMongetes seques

Elaboració

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

Si teniu algun dubte sobrela recepta podeu trucar

al 977 66 26 51

El Molí de Cal TofAv. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

LES ESPELMESCarretera Nacional 240, km. 28 · Valls

Tel. 977 60 10 42

Horari: de 13 a 16 i de 21 a 23 hores

restaurant@lesespelmes.com

www.lesespelmes.com

Les Espelmes, bonescalçotades i molt més

12 mesos, 12 DO,nou cicle de tastsa l’Hostal Sport

Tel. 977 83 00 78comunicacio@hotelspriorat.com · Falset

Bacallà confi tat

22 de gener de 2014 | Classi� cats30 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. GRAN OPORTUNIDAD. Piso semi nuevo, 2 dormitorios con armarios, cocina americana equipada, salon comedor con salida a balcón amplio, vistas despejadas, zona comunitaria con piscina, parking amplio incluido en el precio. 210.000. Tel. 676664298

TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL. Piso de tres habitaciones, baño, cocina, comedor y un balcón a la calle con vistas al puerto-Port Aventura. Precio: 138.300€ Negociables. Tel. 610500017

TARRAGONA. RAMON I CAJAL. Pis de 3 habitacions, a reformar. Per: 105.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pis de 100mts2, 3 dorm. + 2 baños, salón muy amplio, cocina-of� ce, parking + trastero zona común con piscina. Precio: 259.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per 140.000€ Tel. 977 25 20 52

SANTA COLOMA DE QUERALT. OCASIÓN. Casa en buen estado. 140m2, 3 plantas, 4 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, 2 comedores, terraza, garaje. Calefacción. Precio: 60.000€ Negociable. Tel. 609884807. Particular.

TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. Piso. 170m, 5 dorm., 1suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259

TARRAGONA. C/ UNIÓ. 125m2, 4 habitacions, 2 banys. Preu: 210.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis 3 habitacions, per reformar, ascensor. 69.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. ZONA SUD. Pis venda vistes al mar, totalment reformat, 70m2, 3 habitacions, terrassa, no hi ha ascensor, 2n pis, persianes elèctriques. Per: 130.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso exterior, muy buenas vistas. Reformado. 300.000€. Tel. 650 445 663

TARRAGONA. APODACA. Pis de 4 habitacions, amb 2 banys. Per 120.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. SANT RAMON. Adossat 140m2, 4 habitacions, 2 banys, jardí, pàrquing. 195.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. Pis de 50m2, 1 dormitori, bany complet, instal·lació de Internet amb � bra óptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. 90.000€. Tel. 658 925 445

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis de 125m2, 4 habitacions, 2 banys, traster, 2 balcons grans, calefacció, aire condicionat. Per: 230.000€ Tel. 977 25 20 52

ZONA AVE. Finca recreo de 7000 metros con vivienda unifamiliar de 70m. Nave de 320m. Piscina privada, bodega, zona de frutales, olivos, viña. Pozo de agua. Riego gota a gota. Hay contadores de luz y agua potable. Precio: 135.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. PERE MARTELL. Pis de 3 habitacions, amb un bany. Per 80.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Pis de 88m, terrassa gran, 1ª planta, per reformar. 85.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. C/ BARCELONA. Pis de 4 habitacions, un bany, reformat. Preu: 140.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMON I CAJAL. 3 habitacions, 1 bany. Preu: 130.000€ Tel. 977 25 20 52

SALOU. INCREÍBLE BAJO SOLEADO. Salou zona pueblo. 140m2, 3 habitaciones, 2 baños, cocina equipada, salón-comedor, patio privado, A/A y calefacción, piscina, pista basquet, 7 minutos de la playa. 190.000€ Precio negociable. Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aprox. 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980

TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis de 4 hab., bany i lavabo, exterior. 165.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. PLAÇA DE BRAUS. Pis en molt bon estat, 130m2, 4 habitacions, 2 banys. 120.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Casa-chalet unifamiliar, 180m2 construidos, 5 dormitorios, 3 baños y jardín privado. Aire acondicionado y bomba de calor. 250.000€. Tel. 646 894 447

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 80m, 2 hab., abans 3, balcó gran, estat perfecte, 140.000€ Tel. 977 25 20 52

CALAFELL. Casa adosada en conjunto residencial Bonavista Mar. Urge vender. 139.500€. Tel. 977 693 568 / 691 239 003

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona balcó, 130m2, molt bones vistes, sostres alts, 2º sense ascensor, per viure. 330.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. MOZART. Casa de110mts2, 4dorm+2baños. Alto y luminoso, parket, armarios empotrados, parking+trastero. Zona común con piscina. 310.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. PERE MARTELL. Pis de 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat inclus instalacions, molt lluminós. 180.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS / EROSKI. Piso de 106m2, 4 dorm., 2 baños, cocina de diseño, salón comedor con terraza, zona comunitaria con piscina y pista de tennis. Parking en alquiler en propio edi� cio. Posibilidad de amueblado. Precio: 265.000. Tel. 601287817

TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3dormitorios + 2baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 100m2, per reformar, 2 balcons, 4 habitacions, bany i aseo, per 220.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. Vendo piso en el CENTRO CIUDAD. 90m2, de 3 hab. (antes 4), cocina grande (of� ce), un baño, un aseo, comedor con balcón a la calle, muy luminoso. 147.000€ Llamar a: 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona. Gran oportunidad! Piso de 3 hab., 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84

TARRAGONA. FRAI ANTONI CARDONA I GRAU. Pis de 3 habitacions, parking. Preu: 150.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. EL SERRALLO. Casa unifamiliar, totalment reformada. Preu: 180.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. JAUME I. 3 habitacions, terrassa, bany, ascensor. D’origen. 90.000€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Pis nou, 90 m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, aire condiconat, calefacció, parking i traster. Per: 230.000€ Tel. 977252052

TARRAGONA. PARE PALAU. 170m, Pis/o� cina, 5 habitacions, per reformar. 150.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. EIVISSA. Pis de 4 habitacions, amb dos banys, reformat. Per 120.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Pis en venda de 80m2 amb 3 habitacions i bany. Preu: 115.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. TORREFORTA. Pis en venda, planta baixa, 93m2, 3 habitacions, traster, parquing, jardí comunitari privat, moblat, per entrar-hi a viure. Preu: 68.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. TORRES JORDI. Piso de 2 habitaciones. Todo nuevo. Amueblado. Tel. 660133933

TARRAGONA. ROVIRA I VIRGILI. Se vende piso. Seminuevo, 3 dormitorios (uno suite) y 2 baños. Cocina, salón y terraza amplios. Precio rebajado más de 50.000€. Urge venderlo. Llame al 628670993

TARRAGONA. PAÏSOS CATALANS. Pis de 3 habitacions, pàrquing, zona comunitària, piscina. Per 190.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso de 2 dormitorios, 65mt, planta alta, solarium de 50m, exterior, plaza de parking grande, � nca seminueva. Precio: 170.000€. Tel. 675918159

CALAFELL PLAYA. Estupendo piso en venta de 2 dormitorios dobles, muy amplio, baño completo, cocina, patio interior y con salida a la playa. Precio: 83.000€ Tel. 977 693 568 / 691 239 003

TARRAGONA. FRAI ANTONI CARDONA I GRAU. Pis en venda de 3 habitacions i parking. Preu: 150.000€ Tel.: 977 25 20 52

TARRAGONA. LES GUNYOLES. Cerca de estación Ave Camp Tarragona. Casa adosada de 4 habitaciones dobles, cocina amueblada, 2 baños completos y 1 aseo, salón-comedor, terraza, jardín, parquing privado y solarium. Posibilidad de alquiler con opción a compra. Tel. 607945958

SANTA COLOMA DE QUERALT. GANGA. Chalet luminoso. 170m2 vivienda + 220m2 de patio. Todo exterior. Buen estado. 2 plantas, 4 hab., 2 baños completos, cocina equipada, 2 terrazas, fregadero, 1 comedor, 1 salón. Garaje 6 coches, patio privado. Calefacción. 165.000€ Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. PERE MARTELL. Pis de 3 habitaciones, baño, cocina con lavadero, amueblado. Buen estado. Sol. Se piden referencias. 450€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ CASTELLARNAU. Viviendas de 2 hab., baño completo, parquet, calefacción, sistema de alarma, ascensor. Mucha luz en una � nca de obra nueva. Sin muebles. Sin electrodomésticos. Posibilidad de una plaza de pk. por 90€. Tel. 977242160

TARRAGONA. PLAZA DE TOROS. Alquiler estudio un ambiente, 1 baño, con electrodomésticos. 280€. Se piden referencias. Tel. 654092540

TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes. 430€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado 2 habitaciones, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso, aire acondicionado, con párquing. 550€/mes. Tel. 637128631 / 615044664

TARRAGONA. C/ UNIÓ 14, 2º 4ª. Vivienda de 2 habitaciones, suelo de gres, baño completo, calefacción, aluminio, luminoso, céntrico, ascensor. Finca noble. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. CASC ANTIC. C/ SANT LLORENÇ. Pis de 70m2, 2 habitacions, cuina, menjador, bany, tot reformat. 500€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. C/LLEIDA. Estudi amb mobles, semi-nou, terrassa. 320€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA. Moblat, 3 hab., menjador, cuina, bany i aseo, patí, per 500€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. LA CANONJA. Estupendo piso de obra nueva de 2 habitaciones, cocina amueblada, comedor-salón, calefacción y aire acondicionado por conductos y solarium. 500€/mes. Tel. 607945958

TARRAGONA. C/ AUGUST. Amb mobles, reformat, terra de parquet, 2 habitacions, bany i aseo, menjador, cuina, aire condicionat, 2n pis sense ascensor, Per: 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Zona PLAZA DE TOROS. Precioso piso totalmente reformado, 3 hab., 90m2, cocina independiente, balcón grande practicable, mobiliario moderno. Calef., ascens.. 600€. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ TAQUÍGRAF MARTÍ. Pis amb mobles, 1 habitació, menjador-cuina i bany, per 350€ al mes. Telèfon. 977252052

TARRAGONA. C/ FELIP PEDRELL. Alquilo piso con muebles, de una habitación, comedor, cocina americana, un baño grande, prácticamente nuevo, con aire acondicionado CALIENTE Y FRÍO en todo el piso y un balcón en calle Felip Pedrell. Precio: 450€ Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. C/ MAJOR. Semi-nou, moblat, 1 habitació, menjador, cuina, bany. 425€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ I SANAHUJA. Estudi reformat, tot un mateix ambient, sofà-llit, mobles, ascensor. Per 295€/mes. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA CATEDRAL. Estudi de 35m2 equipat, rehabilitat, ADSL, sol, 320€/mes. 2 mesos de � ança. Tel. 644 318 581

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Precioso piso de construcción de 8 años, con 2 hab., climatización, cocina americana, todo eléctrico. Ventanas panorámicas. Mobiliario moderno, 1 baño completo con plato de ducha. Ascensor. Parking. 600€ Tel. 977920657

EL VENDRELL. BONAVISTA. Apartamento de obra nueva con piscina. 2 dorm., baño completo, cocina equipada, terraza, amueblado, ascensor, zona comunitaria. 475€ Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

EL VENDRELL. Se alquila piso de 4 habitaciones, 2 baños, cocina, comedor, terraza, ideal para compartir. Directo al propietario. Tel. 977662651 / 606803954

EL CATLLAR. Piso de 2 habitaciones cocina americana amueblado y equipado. Parking y jardin. Zona muy tranquila. Precio: 380€. Tel. 660915000

TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€ Tel. 977920657 / 658025285

TARRAGONA. C/ STA TECLA. Loft amueblado, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso. 360€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ático de 2 habitaciones + vestidor, construcción de 8 años, calefacción por radiadores, aire acondicionado, balcón esquinero. Lavavajillas, 2 baños completos. Terraza de 60 m2 y parking. 725€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ GENERAL CONTRERAS. Sense mobles, fantàstiques vistes a mar, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. JAUME I. Pis reformat amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany, 2 terrasses. 425€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PLAÇA PEIXATERIES VELLES. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 485€ Tel. 977 25 20 52

CALAFELL. Planta baja con jardín, 3 dormitorios, baño completo, cocina con salida al jardín, piscina comunitaria. 600€ Tel. 977693568 / 691239003

TARRAGONA. C/FORTUNY. Àtic amb terrassa, sense mobles, semi-nou, 2 habitacions, menjador, cuina, bany. 590€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Pis de 50m2, moblat i amb electrodoméstics, 1 dormitori, bany complert, instal·lació de Internet amb � bra òptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. Per: 400€. Tel. 658 925 445

TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (DAVANT URV). Pis de 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire acondicionat, calefacció, amb opció pàrquing al mateix edi� ci. Tracte directe. Tel. 699 337 124

LA CANONJA. Pis nou de 100m2, 20m2, terrasses i 30m2 terrat, 4 habitacions, 2 banys. Ascensor. Lloguer: 500€ Tel. 609303051 / 615354608

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Àtic amb mobles en lloguer, al costat de la Rambla Nova, de 2 dormitoris, per només 470€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PERE MARTELL. Alquilo piso muy céntrico, con muebles, prácticamente nuevo, de dos habitaciones, baño, galería, un salón comedor muy grande, con mucho sol y luminoso, sin ruidos. Precio: 450€/mes Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. L’ARGILA. Casa rústica sense mobles. 4 plantes, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador i bodega. Totalment reformada. Preu 500€/mes. Tel. 657 841 072

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pisos en alquiler con muebles o sin muebles. Tel. 977 29 09 49

TARRAGONA. C/ UNIÓN. Alquilo piso muy céntrico, reformado, con muebles, de tres habitaciones, baño, cocina comedor grande (of� ce), galería y un balcón que da a la calle Unión, con todos los gastos incluídos menos la luz. Precio: 450€/mes. Tel. 977218730 / 610500017

TARRAGONA. FELIP PEDRELL, 13. Piso del año 2007. 63m2, 2 habitaciones, cocina grande, muy moderno. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. RAMON I CAJAL. 3 dormitorios, amueblado, baño, cocina, comedor con terraza, buen estado. 450€/mes. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. REDING. Pis nou a estrenar de 3 dormitoris al costat del mercat central de la ciutat. Preu: 460€ Tel. 977 24 80 80

CALAFELL. Ático seminuevo con solarium privado, 3 dormitorios, baño completo, aseo con ducha, cocina equipada. Amueblado. 500€ Tel. 977 693 568 / 691 239 003

TARRAGONA ZONA UNIVERSITARIA. FRA ANTONI CARDONA I GRAU. Alquilo piso amueblado, recientemente renovado, tres habitaciones, salón comedor, cocina, baño, balcón, galería. Ascensor. 550€. Gastos incluidos. Tel. 657 807 958

CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, con solarium privado, nuevo a estrenar, acabados de calidad. 475€ Tel. 977693568 / 691239003

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona Balcó. Àtic amb terrassa, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany, aseo. Per: 600€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CERVANTES. Sin muebles, 4 dormitorios, baño, aseo, comedor con balcón, cocina nueva, calefacción, radiadores, 500€ Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. Piso amueblado, 3 habitaciones, baño, cocina, ascensor. 450€/mes. Telf. 615044664 / 637128631

TARRAGONA. C/ LLEIDA, 7. Vivienda de diseño, nueva a estrenar. 2 habitaciones, 46m2, baño completo, calefacción, ventanas de aluminio, balcones, ascensor. Todo exterior. Muy céntrico. Tel. 977 24 21 60

HABITATGESCompra/Venda

HABITATGESLloguer

| 22 de gener de 2014 | 31Classificats

CLASSIFICATS

VISTABELLA. Casa de pueblo. 4 habitaciones. Cocina con ‘foc a terra’ y comedor. Terraza y ‘golfas’. Amueblada. Pueblo encantador y supertranquilo. 400€. Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. C/ROVIRA I VIRGILI. Pis moblat de 3 dormitoris, 2 banys, saló menjador, cuina equipada amb galeria, terrassa. Assolejat. Z. comunitaria amb piscina. Preu 700€/mes. Tel. 657841072

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado, 1 habitaciones, ascensor, baño, cocina, exterior, aire acondicionado. Precio: 450€ Tel. 615044664 / 637128631

BUSCO VIVIENDA en alquiler en TARRAGONA CENTRO. Mínimo 6 habitaciones y 2 baños. No importa estado o antigüedad. Veronica: 652505719

MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 hab., 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. Preu: 650€. Tel. 977 79 31 57

TARRAGONA. C/COLON. Piso totalmente reformado de diseño. 3 habitaciones (1 suite y dos muy grandes), 2 baños, parquet, calefacción. Sin muebles y sin ascensor. Piso muy luminoso. Precio 500€. Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. Mª CRISTINA. Piso de 1 habitación, baño, cocina, balcón, exterior, amueblado, ascensor. Precio: 450€/mes. Tel. 637 128 631 / 615 044 664

TARRAGONA. URB. LA MORA. Alquiler o venta. Amueblado. Pareado de 150m2. Parcela de 400m2, 4 habitaciones, 3 baños, salón, cocina de diseño, parquet y cerámica, aire acondicionado frío y calor, ventanas de aluminio, garaje dos coches, trastero, jardín de 200m2, porches y barbacoa. Tel. 629 232 588

TARRAGONA. C/ SAN PERE DEL SERRALLO. Alquilo piso con muebles, de una habitación, comedor cocina, un baño y una pequeña terraza. Precio: 350€ con los gastos incluídos menos luz y agua. Llamar a: 977 21 87 30 / 610 500 017

TORREFORTA. C/ MONTBLANC. Pis sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, terrassa, 2º pis sense ascensor. Preu: 350€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Reformat, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, principal sense ascensor. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52

ATENCIÓN. Señores propietarios alquilamos viviendas y locales de manera segura. Garantizamos el cobro de las rentas mensuales. Información sin compromiso. Teléfono: 673 57 52 70

TARRAGONA. C/ LA NAU. Amb mobles. 2 habitacions, menjador, cuina i bany. 1er pis sense ascensor. Per: 350€/mes Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEIDA. Pis amb mobles, semi-nou, 1 habitació, menjador-cuina i bany. Preu: 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ AUGUST. 2 habitaciones, 1 baño, cocina independiente con galería, terraza, sin muebles. Finca con ascensor. Gastos de comunidad incluídos en el precio. 400€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquilo y vendo piso con muebles, de tres habitaciones, comedor, cocina con salita, un baño, MUY BONITO, 100m2, con calefacción, lado universidad Rovira i Virgili, ideal estudiantes. Precio: 450€ Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana, todo eléctrico, muebles modernos, balcón. 375€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ SANT FRANCESC. Àtic reformat, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany, terrassa de 25m2. Per: 500€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ GOBERNADOR GONZÁLEZ. Alquilo piso con muebles de una habitación, comedor, cocina americana, un baño grande, prácticamente nuevo, con aire acondicionado, un balcón en calle Gobernador González (lado mercado). Precio: 450€ Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017

L’ALFORJA. Àtic en lloguer, 3 hab., bany i lavabo, terrassa, sense mobles. 400€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. PART ALTA. Despatx amb molta llum natural, de 20m, amb una petita cuina. 250€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Despatx en lloguer. 65m2, per entrar-hi, aseo, per 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. POLÍGONO FRANCOLÍ. Nave de 700m, altura libre 7 metros. Oficina, aseos. Contadores. 800€ Tel. 654092540

TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Local en un dels carrers més comercials de Tarragona, de 150m. Preu: 2.500€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. OPORTUNIDAD PLAZA DE LA FONT. Traspaso local cafetería- restaurante equipado. Amplia terraza. Alquiler 1000€/mes Tel. 647743661

TARRAGONA. C/ BEETHOVEN. Local en edificio de oficinas de 75m2. Sala diàfana, archivo y lavabos. A/C, instalación eléctrica y telecomunicaciones. 500€/mes. Tel. 977 21 79 50

CALAFELL. Traspaso restaurante en playa. Alquiler 600€/mes. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Local en C/ Blanca d’Anjou / Violant d’Hongria. Superfície de 180m2, per 380€ Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. FRANCISCO BASTOS. Parquing en alquiler. Amplio acceso. Tel. 977 22 24 98

TARRAGONA. BDA. MISERICÓRDIA, 7. Se comparte céntrico local. Completamente instalado. Actualmente funciona como inmobiliaria. Tel.: 977 243406 / 607 208020

TARRAGONA. FCO. MACIA. Parking con trastero en alquiler. 65€ / mes. Tel. 654092540

TARRAGONA. AV. CATALUNYA / Mª CRISTINA. Alquiler trastero. 8m2, acceso vehículo y peatonal, cámara vigilancia, puerta cortafuegos. 65€. Tel. 654092540

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Local en venda. Superfície aproximada de 242 m2, sortida de fums, diàfan. 260.000€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. AV. ROMA. Local de 276m2. Totalmente acondicionado, despacho, sala diáfana, archivo y lavabos. Instalación eléctrica y telecomunicaciones. Aire acondicionado. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. GASÒMETRE. Parking venta, buen acceso. 26.800€ Tel. 654092540

TARRAGONA. S. PERE I S. PAU (RODOLAT DEL MORO). Parcela edificable de 900 metros, a 5 minutos de Tarragona. Permuta , financiación. Precio: 90.000€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. P. PALAU. Parking alquiler coche y moto. 70€ Tel. 654092540

TARRAGONA. LLOGUER. Local molt centric de 3 plantes, 50m2 cadascuna, aigua i llum, A/A, lavabo, per entrar-hi, 1.500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parquing. Precio: 60€. Tel. 655 915 266

TARRAGONA. SOLER, 22. Local lloguer 220m2, molt lluminós. Instal·lacions perfecte estat. Consultar preu. Tel. 639 627 494

PALLARESOS, POLIGON. Nave en alquiler. 525m de altura, 4 m., muelle carga y descarga. 460€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta. Plaza grande. Buen acceso. Sin columnas. 23.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. APODACA. Local en venda totalment reformat, de 45m. Preu: 110.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. OFICINA, 1 planta con ascensor, 55m, exterior a la calle, aseos, varias dependencias. 48.000€ Tel. 654092540

EL CATLLAR. AV. CATALUNYA. Local lloguer, 58m2, bany. 325€/mes Tel. 977247124 / 630991528

TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta plazas parking. Tel 977290949

PERE MARTELL. Parking en venta, 1 planta. 20.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. ANDORRA, 10. Alquiler o venta de parking. Tel. 615332863 / 615186908

TARRAGONA. JAIME I / MALLORCA. Parquing en venta, plaza grande, buen acceso. 20.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Es ven parking per a cotxe gran. Preu: 15.000€. Tel. 616 042 335

TARRAGONA. ST. FRANCESC. Local de 270m al centre de la ciutat. Preu del lloguer: 2.500€/mes. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. Cochera 20 metros, parte baja, acceso privado. Alquiler 100€ Tel. 654092540

TARRAGONA. COLOM, 28 xamfrà. Local lloguer, 2 plantes i soterrani, 450m2, aparadors doble alçada. Instal·lacions en perfecte estat. Tel. 639 627 494

TARRAGONA. C/MENDEZ NUÑEZ. LLOGUER. Local amb sortida de fums, 42m2, per 700€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. JAUME I. Aparcament en venda molt a prop de la Plaça de Braus. Preu: 16.000€ Tel. 977 24 80 80

LA SECUITA. A 3 min. de la estación AVE/AVANT y 10 min. de Tarragona. Solar urbano 616m2, a dos calles, apto para una o dos viviendas 30.000€. Oportunidad. Telf. 671868896

TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Parking en alquiler. Buen acceso. Para coche y moto. 60€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ SALVADOR ESPRIU. Local de 204m2. Instalación eléctrica. Aire acondicionado. Lavabo. Persiana a motor. 1.000€ Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. Tel. 646 156 689

TARRAGONA. REAL. 90m2, cantoner amb llogaters, rentabilitat 7% 83.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático oficina de 100 m2 muy céntrico. Instalada, apto cualquier actividad con A.C., etc. Tel. 977231860

TARRAGONA. ZONA PLAZA DE TOROS. VENTA. Parking doble. Un coche delante de otro. 45.000€. Tel. 676664298

TARRAGONA. Se traspasa peluquería en Tarragona, con clientela fija, facturación demostrable, abstenerse curiosos. Telf. 622 111 751

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático/oficina 100m2, totalmente instalada, apta cualquier actividad, con a.a., etc. Tel. 977231860

TARRAGONA. LLEÓ. Lloguer 2 locals de 300m2, facilitats d’arrendament. Tel. 977 25 20 52

VILA-SECA. VENTA. Local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias oficinas y lavabo. 300.000€. Tel. 659 22 61 57

MYABCA 28. Para restaurar, motor Barreiros de 40cv en funcionamiento, posibilidad de entregar restaurada si interesa. 5.500€ Tel. 638 789 753

SUNSEKER PORTOFINO 31, motores Volvo Penta 2x200cv, tapicería nueva, motores revisados e interior impecable. 25.000€ Tel. 638 789 753

LLAUT de 6.10m de eslora, cabinado con motor Solé mini 17. 5.000€ Tel. 638 789 753

GLASTRON 214 AVENTURA con motor Volvo Penta 4 cilindros diésel de 130cv, casco e interiores en buen estado, motor en funcionamiento, hélice duo pro. 7.500€ Tel. 638 789 753

Se ofrece bufete de abogados en Calafell. Espe. en: * Der. penal, deshaucios, divorcios, extranjería, peritaje caligráfico judicial, seg. de comunidades-asistencia-salud-defensa-, resp. civil-transporte-alquiler, etc. * Tel. 977 69 35 68

EMPRESA INMOBILIARIA en Tarragona precisa COMERCIALES para atender las demandas de nuestros clientes (alta comisión). Llamar a: 610500017

“Ingresos extras en tiempo libre”. www.actividadprofesional.com

Se ofrece discjockey con discoteca movil para BODAS · BAUTIZOS · COMUNIONES. Experiencia y seriedad professional. Tel. 615 21 52 40

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel. 658 02 91 46 Tel. 97 100 33 52

Préstamos rápidos. No importa deudas, asnef, con la garantía de su propiedad. Firma ante notario. Tel. 603 347 030

Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel.: 626 010 186

MotorCotxes

trEBALLProfessionals

VArISAltres ofertes

Immobles motor treball FormaCIÓ

ForMACIÓCursos

LoCALSLloguer/Venda

ANUNCIS CLASSIFICAtSclassificats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910

MotorNàutica

Vendo Suzuki-550 GSX-EF

Perfecto estado. Revisión al día. 60.000kms. Un único dueño. Regalo: Porta cascos (2 cascos), candado pitón, funda depósito, maletas laterales Krauser. Precio a consultar Tel. 630359977 / 977217132

Vendo Volkswagen-Corrado Muy bien conservado. Todo original y guardado siempre en garaje. To-das las revisiones y las ITV al día. Nunca ningún accidente. Precio a convenir. Tel. 630 35 99 77 / 977 21 71 32

MotorMotos

22 de gener de 2014 | 32 | Contraportada

termòmetre de la setmana

Salou celebra la festa major d’hivern

La importància de vacunar-se contra la grip

Valls es prepara per rebre 35.000 calçotaires

La capital de la Costa Daurada es prepara per celebrar la seva festa gran, amb el Cós Blanc com a acte més multitudinari

L’epidèmia de grip que afecta el territori ha posat de manifest que la majoria d’afectats, pertanyents a grups de risc, no estaven vacunats

La Gran Festa de la Calçotada omplirà d’olor de fum i calçots la capital de l’Alt Camp el diumenge 26 de gener

Un dels aspectes més delicats dels nadons acabats de néixer és la

fragilitat del seu crani. Enca-ra en ple creixement, aques-ta important part del cos que protegeix el cervell pot pa-tir aplanaments a causa de les moltes hores que l’infant passa estirat. Els pediatres recomanen prevenir aquest aplanament, que pot derivar problemes de visió o dolors cervicals en l’edat adulta en-tre d’altres.

Les deformacions cranials en els nadons són freqüents i po-den representar un risc a me-sura que l’infant creix. A més, a la llarga, es poden traduir en altres problemes relacionats amb la visió, l’oclusió mandi-bular, els dolors cervicals, etc. El 40% dels nadons sans pot pa-tir aquest tipus d’aplanament del crani, que se sol produir durant els 5 primers mesos de vida, a causa de la fragilitat del crani i del fet que passen mol-tes hores estirats.Si la deformació es produeix, la solució passa per la utilitza-ció dels cascos ortopèdics, que tenen un elevat cost i són més

incòmodes per als petits. En aquest sentit la millor alterna-

tiva és la prevenció.Els coixins Mimos ofereixen

aquesta protecció que el nadó necessita, ja que prevenen eficaçment les deformitats cranials, faciliten la rotació del cap i ajuden al desenvolu-pament psicomotriu del nadó sa. A més, i el més important, disposen de la certificació i homologació de les autoritats sanitàries, i, a diferència d’al-tres coixins, els coixins Mimos estan dissenyats per evitar ofe-gaments. Estan dissenyats per a nadons de 0 a 3 mesos i de 2 a 8 mesos, tot i que també poden ser utilitzats fins als 12 mesos.Al contrari que se sol pensar, els nadons estan molt més còmodes amb el coixí, ja que aquest distribueix la pressió i ofereix més confort. A més, l’ús del coixí no altera la posi-ció del cap, que queda suspès tan sols a uns mil·límetres del matalàs, però sense arribar a tocar-lo, amb la qual cosa la posició del crani respecte a la columna vertebral és la matei-xa que si dormís sense coixí.L’ús d’aquest element afavo-reix que el nadó s’adormi més ràpidament, ho faci més hores i amb més comoditat.Botiga de Salut és un dels pocs establiments de Tarragona que

disposa dels coixins Mimos, una marca de reconegut pres-tigi que garanteix la màxima seguretat. És molt suau i agra-dable al tacte, està fabricat en cotó 100%, molt necessari en tots aquells teixits que entren en contacte amb els nadons.

Coixins per protegir el cap del nadóLa contra

e-mail:taller@barradomotors.comPol. Francolí, parcela 15 Nave 9

43006 TARRAGONA

Botiga de Salut disposa dels coixins Mimos, que ajuden a prevenir les deformacions cranials durant els primers mesos de vida