Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010

�

�

�

�

�

�

�

��

�

�

�

�

�

��

��

��

��

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

��

� � � � � ��

� � � ��

� � �� !�� "��#��

� � � ��

� � � ��

�

�

�

�

�

�

�

�

$%�&�� '%��(��)�� *%�&�� +� �� ,%�&�� -�� .%�&�� /%�&�� 0� ��1%�&�� 2%�&�� 3%�� $4%�� $$%�5�� $'%��

�

1. Introducció Informe2011

Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 4

1. Introducció



Presentació

� Aquest és segon informe de l’Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers (OMCD). Una iniciativa del Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament que té per objectiu monitoritzar la incidència i l’evolució del consum de drogues i dels seus problemes associats a Granollers.

� En aquest sentit, l’Observatori (OMCD) pretén dotar-se d’una sèrie d’indicadors

que donin lloc a un sistema d’informació estable en el temps que sigui útil a l’hora de prendre decisions i dur a terme actuacions en l’àmbit que ens ocupa. La durada en el temps és, per tant, una condició indispensable per assolir l’objectiu plantejat de convertir l’Observatori en una eina de coneixement i consolidar-lo com un servei públic.

� En el present informe s’ha fet un recull dels indicadors i de les dades disponibles

per tal de conèixer com són i com funcionen els sistemes d’informació dels serveis participants.

� L’OMCD, però, no és només una recopilació estadística, doncs vol esdevenir un

instrument de coneixement, avaluació i assessorament per coordinar i impulsar noves i més eficaces actuacions públiques. L’OMCD vol ser un instrument al servei de la ciutat i de les persones responsables de les polítiques de prevenció.

� L’Observatori ha de permetre:

1. Millorar el coneixement i la informació sobre la incidència del consum de drogues a través de l’adequació dels sistemes de registre i avaluació.

2. Avaluar l’impacte de les actuacions tant assistencials com preventives

que es duen a terme.

3. Identificar necessitats i camps d’actuació que no es cobreixen. � Enguany, amb aquest segon informe, l'Observatori pretén establir un pas definiu

per convertir-se en un sistema estable d'informació periòdica sobre el tema que tractem i el territori on desenvolupem el nostre servei.



Justificació del projecte

� La funcionalitat d’aquest projecte s’ha de buscar en els beneficis que n’obtingui la ciutadania en general, però molt especialment les persones consumidores de drogues com a individus i com a col�lectiu.

� El diagnòstic bianual que ofereix l’OMCD ha de servir també per conèixer i millorar el

funcionament de tots i cada un dels serveis que aporten informació i establir així una dinàmica de superació constant.

Figura 1: Utilitat pública de l’OMCD

� La creació al 2008 d'un sistema d’informació permanent en relació a l’ús i el consum de

les drogues ha aportat la informació necessària per avaluar la tendència i la intensitat del fenomen en un àmbit geogràfic concret al llarg d’un període de temps definit i que amb aquest segon informe podem comparar i contrastar els resultats.

� Un aspecte rellevant que seguim tenint molt en compte de l'OMCD és la territorialitat i és

que els sistemes d’informació rarament s’ajusten a l’àmbit local. I l’àmbit local permet millorar el temps de reacció enfront dels canvis de conducta. Dins d’un municipi, les reaccions enfront de qualsevol contingència es poden activar més àgilment.

� De la mateixa manera, ajuda a millorar el disseny de les actuacions municipals que es poden proposar a partir d’un major coneixement i anàlisi de la realitat de les drogodependències a Granollers.



� De fet, el coneixement primer, i la coordinació i col�laboració després, són possibilitats

que l’OMCD, per la seva manera de funcionar, ofereix als serveis que en formen part.

2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers Informe2011


2. Marc de referència



Metodologia Funcionament general

� El mecanisme de funcionament d’aquest sistema d’informació implica la coordinació entre molts agents i responsables dels serveis implicats. És, doncs, un instrument complex de coordinació però senzill en la seva elaboració estadística que, a més, ofereix referències de fàcil comprensió a partir de les quals la ciutadania pot extreure conclusions sobre l’evolució del fenomen.

� La principal aportació d’aquest sistema d’informació és l’anàlisi evolutiva de l’activitat de tots els serveis que tenen relació amb el consum de drogues i les seves conseqüències que, a més, permet la fotografia d’aquest àmbit en dues direccions:

� Transversalment, ja que es tracten dades de diferents àmbits socials. � Longitudinalment, perquè neix amb la voluntat de mantenir-se en el

temps.

� El responsable tècnic de l’Observatori és el Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers.

� La Comissió Tècnica és el motor de l’Observatori, en la qual cooperen diferents serveis sociosanitaris de la ciutat (òrgan multidisciplinar).

� La Comissió Tècnica de l’Observatori la formen representants dels serveis següents:

� Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers. � Equips d’Atenció Primària de Granollers (EAP Granollers Centre, EAP

Sant Miquel, EAP Canovelles, EAP Les Franqueses). � El Centre d’Atenció i Seguiment de drogodependències, el CAS de

Granollers. � Una persona representant del col�lectiu de Farmàcies de Granollers. � Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers (Atenció Primària). � Mossos d’Esquadra. � Policia Local. � Centre de Salut Mental Adults Benito Menni (CSMA). � Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). � Hospital de Granollers. Servei d’Urgències i Unitat de Malalties

Infeccioses.

� Altres serveis de la ciutat col�laboradors:



� Servei de Joventut de l’Ajuntament de Granollers. � Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD). � Programa Dona x Dona d'atenció a les treballadores del sexe

comercial. � Centres educatius d’ensenyament secundari.

� Així, la Comissió Tècnica és l’òrgan de decisió i el centre de producció de la informació de la qual es nodreix l’Observatori. Sense aquesta Comissió, l’OMCD no seria possible ja que les persones que en formen part són les que han pres el compromís de vetllar pel bon funcionament del sistema.

� Aquest compromís significa que, a banda d’assumir la vocació de servei

públic de l’OMCD, s’accepten els següents principis d’actuació:

� Qualsevol canvi entre responsables dels serveis o de les entitats proveïdores d’informació ha de ser notificat a la Comissió.

� La principal funció de les persones representants dels serveis és la d’aplicar i atendre les necessitats d’informació de l’OMCD, i introduir les millores necessàries en els processos de creació (enregistrament) de la informació en el seu origen.

� Són necessàries reunions de seguiment amb totes les persones representants de les entitats, per tal de consensuar les grans decisions de la Comissió i sobretot aprovar la informació abans de fer-la pública.



Control del procés de recollida de la informació

� La diferent naturalesa de la informació recollida obliga a fer un seguiment individualitzat de cada font per conèixer directament com es genera aquesta informació.

� S’estableixen mètodes de control i proves de consistència sobre els

sistemes de recollida de dades per mantenir una dinàmica eficient en la generació d’indicadors vàlids.

� Sempre i quan sigui possible s’introdueixen millores tècniques i tecnològiques

per perfeccionar els indicadors.

� La definició de cada un dels indicadors que configuren el sistema ha d’incloure qualsevol especificitat, circumstància o característica que condicioni els seus valors (resultats) o expressions. La interpretació dels resultats es fa amb coneixement i consciència d’aquests condicionants.



Recollida de la informació i publicació de l’informe

� Un cop les dades són recollides, les persones amb responsabilitat tècnica de l’OMCD inicien un procés de classificació i processament de les mateixes amb l’objectiu de crear els indicadors pròpiament dits, eina bàsica de l’informe final.

� Els sistemes de transmissió de la informació s’acorden amb cada un dels serveis integrants de la Comissió Tècnica.

� Per facilitar la recollida de dades i que aquestes tinguin una orientació

similar, es procedeix sempre i quan sigui adequat a la creació i el disseny de plantilles estàndard que es fan arribar a les fonts d’informació.

� La voluntat d’esdevenir un servei públic obliga a plantejar-se una publicació oberta dels resultats anuals de l’OMCD. En aquest sentit, la publicació de les dades a internet facilitaria l’accés a la informació, a més de possibilitar un canal de comunicació i un feedback amb la població i els/les professionals.

� Evidentment, aquesta possibilitat se sumaria a la tasca comunicativa

pròpia del sistema d’informació, que ha de vetllar per donar a conèixer els resultats de l’anàlisi tant a la ciutadania de Granollers com als diferents agents directament o indirectament relacionats amb l’àmbit de l’OMCD.



Indicadors

• L’Observatori publica els indicadors que li proporciona la xarxa d’informació de la Comissió Tècnica i d’altres a partir de la informació elaborada per organismes nacionals i internacionals sobre l’evolució de la problemàtica de la droga.

• Les diferències tècniques i metodològiques en l’enregistrament de les dades facilitades per les entitats proveïdores d’aquest sistema d’informació fan que sigui difícil presentar un informe regular i constant, sobretot tenint en compte que és el segon any. Cal pensar, però, que el valor del mateix és la complementarietat i el gran abast de la informació, que permet una visió conjunta, global i polièdrica de la situació actual del consum de drogues i les seves conseqüències a Granollers. Els indicadors aborden el tema del consum de drogues des de la vessant sociològica, política, sociosanitària o de control de l’oferta.

• Els indicadors s’han dividit en set grans grups: 1. Indicadors sociològics i patrons de consum 2. Indicadors d’activitat preventiva 3. Indicadors de tractament i activitat assistencial



4. Indicadors de reducció de danys 5. Indicadors sociosanitaris 6. Indicadors educatius 7. Altres indicadors: indicadors policials 8. Indicadors de visions adolescents

3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011


3. Indicadors sociològics i patrons de consum



Patrons de consum Situació global � L'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (ONUDD) elabora anualment un

informe que avalua l'evolució del problema de les drogues a partir de la informació facilitada pels representants de tots els Governs de l'organització. La ONUDD elabora estimacions de la prevalença anual de consum de drogues basades en els qüestionaris que responen tots els governs.

� L'informe Mundial sobre les Drogues (World Drug Report 2010) posa de manifest que entre un

3,5% i un 5,7% de la població mundial ha consumit alguna substància il�legal durant l'any 2008 (entre 155 milions i 250 milions de persones).

� D'aquesta proporció, d'entre 129 i 190 milions de persones han consumit cànnabis alguna

vegada, essent aquest el principal grup de consumidors de drogues. Els segueixen els consumidors de derivats de les amfetamines, els de cocaïna i els d'opiacis.

Gràfic 1: Consum de drogues entre la població de 15 a 64 anys.

Font: Informe Mundial sobre les Drogues 2010, ONUDD. � El 10% i el 15% de les persones consumidores presenten problemes socials i/o sanitaris derivats

del consum de drogues. Això indica que entre 16 i 38 milions de persones tenen problemes relacionats amb aquestes.



Situació a Europa � Cànnabis - És la droga il�legal més consumida a Europa: segons dades de l'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (OEDT) de 2010, 1 de cada 5 europeus adults -entre 15 i 64 anys- (22,5% - 75,5 milions) ha consumit cànnabis almenys una vegada a la seva vida. - S'estima que al voltant de 23 milions d'europeus han consumit cànnabis en l'últim any, sent 12,5 milions els que ho han fet en l'últim mes. - La taxa més alta de consumidors habituals ja no es troba a Espanya (7,1%) si no que es localitza a la República Txeca (8,5%), sent la població jove d'aquest país d'entre 15 i 34 anys els que més en consumeixen (16,7% l'últim mes i 28,2% l'últim any). Espanya, per altra banda, es troba per sota (13,4% l'últim mes i 18,8% l'últim any). - Aproximadament en el 21% de les demandes de tractament es menciona el cànnabis com a la principal raó per iniciar-lo. - La situació a la major part dels països d'Europa és estable i una mica a la baixa com és el cas d'uns quants països entre els que s'inclou Espanya. Però d'altra banda hi ha països que estan augmentant la prevalença en el consum de manera acusada com es el cas Bulgària, Eslovàquia, Estònia, Itàlia i la República Txeca. � Cocaïna - La cocaïna continua sent la segona droga il�legal més consumida a Europa desprès del cànnabis. S'estima que al voltant de 14 milions d'europeus i europees de 15 a 64 l'ha consumit alguna vegada a la vida; 4 milions ho han fet en l'últim any i 2 milions en l'últim mes. - Espanya continua, junt al Regne Unit, liderant el consum de cocaïna per a tots els intervals d'edat. - El seu consum es troba principalment concentrat en joves (15-34 anys): dels 4 milions d'e persones europees que han consumit cocaïna l'últim any un 75% són joves (3 milions). - El consum de cocaïna entre la gent jove a Espanya (5,5% l'últim any i 1,9% l'últim mes) és superior al consum als Estats Units, fins ara els majors consumidors del món. - El 17% dels pacients en tractament indica el consum de cocaïna com la principal raó per iniciar-lo. A Espanya, el consum de cocaïna suposa el 46% de les demandes de tractament. - Pel que fa a altres substàncies, el consum d'èxtasi es situa en 11 milions de persones a Europa que l'han consumit alguna vegada (8 milions entre 15 i 34 anys); 11 milions han consumit en almenys una ocasió amfetamines (7 milions entre 15 i 34 anys).



Situació a Espanya quest a Domiciliària sobre Alcohol i Drogues a Espanya (EDADES) 20 � A l'Estat espanyol es fa, amb caràcter biennal, l'Enquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues a

Espanya (EDADES) promoguda per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre drogues i en col�laboració amb les comunitats autònomes. L'enquesta explora el consum de drogues entre la població general de 15 a 64 anys resident en llars familiars. La mostra total de l'enquesta és de 23.715 persones i la seva distribució per comunitats autònomes no és proporcional, motiu pel qual els resultats necessiten ser ponderats per poder retornar-los la seva proporcionalitat.

Taula: Consum de substàncies psicoactives en els 30 dies abans de l'enquesta entre la població espanyola de 16-64 anys, 1997-2007/08

1997 1999 2001 2003 2005 2007/08 Tabac 42,9 40,1 41,4 42,9 38,4 38,8 Alcohol 64 61,8 63,7 64,1 64,6 60 Cànnabis 4,6 4,5 6,4 7,6 8,7 7,2 Èxtasi 0,3 0,2 0,8 0,4 0,6 0,4 Al�lucinògens 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 Amfetamines/speed

0,2 0,3 0,6 0,2 0,4 0,3

Cocaïna en pols 0,9 0,9 1,3 1,1 1,6 1,6 Cocaïna en base 0 0,1 0 0 0,1 0,3 Heroïna 0,1 0 0 0 0,1 0 Inhalables 0,1 0 0,1 0 0,1 0 Tranquil�litzants - - - - 2,7 4,7 Somnífers - - - - 2 2,5

Font: Informe EDADES 2007/08 � L'alcohol continua sent la droga psicoactiva més consumida per la població, encara que es

percep una disminució en la proporció de persones bevedores en els darrers 30 dies així com del percentatge de persones que s'emborratxen i de bevedors/es de risc. Comparant amb els resultats de 2005, s'observa també que el consum de tabac ha disminuït en tots els grups d'edat i sexe, especialment en els homes.

Evolució de la prevalença de consum diari de tabac en la població de 15-64 anys segons sexe 1997-2007/08.



Font: Pròpia. Adaptació de les dades d'EDADES 2007-2008. Taula: Prevalences de consum de drogues en els últims 12 mesos en la població de 15-64 anys segons sexe (%) 1997 1999 2001 2003 2005 2007/2008 hom

es dones

homes

dones

homes

dones

homes

dones

homes

dones

Homes

dones

Tabac 55 38,7 50,3 39,2 51,5 40,5 53 42,6 47,2 37,5 46 37,6 Alcohol 86,4 70,5 83,2 67,2 85,2 70,9 84,5 68,4 84 69,2 80,4 66,4 Cànnabis 10,7 4,7 9,6 4,3 13 5,5 16,2 6,3 15,7 6,6 13,6 6,6 Èxtasi 1,2 0,5 1,2 0,5 2,8 0,7 2 0,8 1,8 0,6 1,6 0,5 Al�lucinògens

1,4 0,4 0,8 0,4 1,2 0,2 0,9 0,3 1,1 0,4 0,9 0,3

Amfetamines 4,4 0,4 1 0,4 1,6 0,6 1,1 0,5 1,4 0,5 1,3 0,3 Cocaïna 2,8 0,6 2,7 0,8 4 1,3 4,3 1,2 4,9 1,3 5,1 1,6 Heroïna 0,4 0,1 0,2 0 0,2 0 0,2 0,1 0,2 0,1 0,1 0 Tranquil�litzants

- - - - - - - - 2,6 5,2 4,7 9,1

Somnífers - - - - - - - - - - 2,8 4,3 Tranquil�litzants sense recepta

- - - - - - - - - - 0,9 0,9

Somnífers/recepta

- - - - - - - - - - 0,6 0,8

Font: EDADES 2007/08 � Respecte de les drogues il�legals: el cànnabis és la droga més consumida a Espanya, tot i que

la tendència s'està invertint respecte d'altres anys. La cocaïna es manté estable entre la població.

� En ambdues -cocaïna i cànnabis- ha augmentat l'edat d'inici en el seu consum. Cal destacar que el consum de alcohol i cànnabis ha disminuït per a tots els indicadors de consum. � Les persones menors de 35 anys són les que més drogues consumeixen. Sobretot les drogues

il�legals, i es concentren en aquesta franja d'edat les majors prevalences de consum. � L'edat mitjana d'inici en el consum de totes les drogues ha augmentat lleugerament, i es

mantenen l'alcohol i el tabac com les drogues que es consumeixen abans -16,8 i 16,5 anys respectivament- mentre que la més tardana es la dels tranquil�litzants o sedants, als 33,8 anys.



� La prevalença de consum de les diferents drogues és significativament més alta entre els homes que entre les dones, amb l'única excepció de la ingesta de tranquil�litzants. S'observa una major diferència en el cas de les drogues il�legals, encara que ha disminuït lleugerament la prevalença de totes elles, excepte en el cas de la cocaïna en base i els inhalants, encara que la diferència és molt petita.

� El policonsum es confirma com una constant de les persones que consumeixen drogues

psicoactives il�legals, especialment entre consumidors/es de cànnabis, cocaïna i heroïna. Si bé la prevalença per a totes les drogues és més alta entre els homes que les dones, es constata una progressiva incorporació de les dones al consum, especialment en relació amb les substàncies de comerç legal: el tabac i l'alcohol.

� Augmenta la percepció de risc davant la major part de les conductes de consum de drogues.

En particular pel que fa al consum de cinc o sis unitats d'alcohol diàries o el cap de setmana. � Si es compara amb els resultats de l'enquesta del 2005, s'adverteix una disminució d'entre tres i

sis punts percentuals, depenent de la substància, en la percepció sobre la disponibilitat de les principals drogues il�legals, la qual cosa trenca la tendència ascendent seguida al llarg dels darrers anys. Cal destacar l'augment de risc percebut davant el consum ocasional de cocaïna.

� La disponibilitat percebuda per a totes les substàncies ha disminuït després d'anys de constant

augment. � Per altra banda, les accions més valorades per l'opinió pública per resoldre el problema de les

drogues són -segons ordre d'importància- (1) l'educació sobre drogues a l'escoles, (2) el tractament voluntari dels consumidors i finalment, (3) el control policial.

ESTUDES. Enquesta Estatal Sobre l'Ús de Drogues en l'Ensenyament Secundari 2008

� L'enquesta Estatal Sobre l'Ús de Drogues en l'Ensenyament Secundari (ESTUDES) s'emmarca en una sèrie d'enquestes biennals que des de 1994 es dirigeixen a estudiants d'Ensenyament Secundari de 14 a 18 anys. El seu objectiu general és conèixer la situació i les tendències de consum entre estudiants de l'ESO, Batxillerat i Formació Professional de grau mig a nivell estatal i autonòmic, amb la finalitat d'obtenir informació útil per a dissenyar i avaluar polítiques dirigides a prevenir el consum i els problemes de drogues, dirigides sobre tot al medi familiar i/o escolar. Taula: Prevalença de consum en els últims 30 dies.

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 Tabac 31,1 32,5 31,9 32,1 29,4 37,4 27,8 32,4 Alcohol 75,1 66,7 68,1 60,2 56 65,6 58 58,5 Tranquil�litzants

- - - - - - 3,6 5,1

Tranquil�litzants sense recepta

2,6 2,2 2,3 2,5 2,4 2,4 2,4 2,9

Cànnabis 12,4 15,7 17,2 20,8 22,5 25,1 20,1 20,1 Èxtasi 2,1 2,3 1,6 2,8 1,9 1,5 1,4 1,1 Al�lucinògens

2,6 2,8 2 2 1,2 1,5 1,3 1,2

Amfetamin 2,3 2,6 2 2 2 1,8 1,4 1,2



es Cocaïna 1,1 1,6 2,5 2,5 3,2 3,8 2,3 2 Heroïna 0,2 0,3 0,4 0,3 0,2 0,4 0,5 0,6 Inhalables volàtils

1,1 1,2 1,8 1,5 1,1 1,1 1,1 0,9

GHB - - - - - - - 0,5 Font: ESTUDES 2008 Espanya � Segons els resultats de l'enquesta realitzada l'any 2008, l'alcohol i el tabac segueixen sent les

drogues més consumides, seguides del cànnabis. El consum d'altres substàncies està molt per sota d'aquestes.

� Respecte de l'alcohol, s'observa una tendència a l'estabilització, encara que també s'observa un augment en la prevalença de les borratxeres.

� Disminueix el consum experimental de tabac i es manté el consum diari.

� Segueix baixant la incorporació de noves persones que consumeixen de cànnabis.

� Continua la tendència a la baixa en el consum de cocaïna per a totes les freqüències encara que disminueix l'edat de primer consum.

� La prevalença en el consum d'èxtasi, amfetamines i al�lucinògens són les més baixes des de 1994 i es manté quasi sense variacions l'edat d'inici del consum.

� Augmenta el risc percebut davant del consum esporàdic de totes les drogues i la disponibilitat percebuda de totes les drogues continua disminuint.

Observatori Espanyol sobre Drogues (OED) 2009 � Segons l’Observatori Espanyol sobre Drogues (OED) de 2009, s'ha detingut el descens en el

consum de tabac observat fins al 2007. Continua disminuint la proporció de persones consumidores de begudes alcohòliques però continua augmentant la freqüència d'episodis de consum intensiu.

� Segueix baixant el nombre de nous casos d'infeccions per VIH entre persones usuàries de

drogues injectades. Encara que hi ha un nombre molt elevat de persones infectades en aquest grup.

� Es confirma el descens en el consum de cocaïna en pols inhalada, mentre que sembla créixer la

prevalença en el consum de cocaïna fumada. Encara que hagi hagut un augment significatiu a partir de 2007 d'aquest tipus de cocaïna, aquesta encara no presenta problemes fora dels cercles de consum d'heroïna (que és on ha augmentat).

� A més, la percepció de disponibilitat s'ha reduït i es manté la tendència iniciada l'any 2004. � Es confirma l'augment de consumidors/es d'heroïna injectada trencant la tendència a la baixa i

sumant-hi nous consumidors/es d'heroïna fumada. � En general, segueix disminuint la mortalitat directament relacionada amb el consum de drogues

il�legals. Però tot i així, persisteix un nombre elevat de persones mortes per aquesta causa.



Situació a Catalunya: consum de drogues en l’àmbit juvenil � La Fundació Institut Genus elabora aquest informe de caire qualitatiu que es consolida com una

font d'informació sobre els patrons de consum i esdevé un sistema d'alerta ràpida pel que fa a nous tipus de consum o de noves drogues emergents. Les seves conclusions aporten un coneixement ampli de les condicions, valoracions i actituds en relació amb el consum de drogues en l'àmbit juvenil.

� L'últim informe de 2008 de l'Observatori de Nous Consums de Drogues en l'Àmbit Juvenil

elaborat per l'Associació Institut Genus, posa de manifest que hi ha pocs canvis en els patrons de consum dels darrers anys.

• El consum de tabac, alcohol i cànnabis, per a una part de població adolescent ja no és l'únic element del ritual de pas cap a la joventut. En els darrers anys, està agafant força el consum de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

• Continuen les referències a consums intensius d'alcohol com a comportament normalitzat en

el context de festa i augmenta la preocupació dels/les professionals davant d'aquest patró de consum. El consum de cànnabis s'estanca i perd presència en l'espai públic.

• S'està normalitzant el consum de cocaïna en diferents sectors de la població jove. És una

substància “de moda” i està en constant difusió.

• L'èxtasi està en lleuger ascens i el consum d'speed es manté estable. Augmenten els casos de persones que l'abandonen perquè prefereixen consumir cocaïna.

• Encara que és un fenomen minoritari, augmenten les referències a la presentació de 2CB en

pastilles.

• La ketamina, encara que té una imatge poc positiva, continua experimentant un lleuger augment.



ESTUDES 2008 Catalunya Taula: Evolució de les prevalences de consum de drogues entre els estudiants d’educació secundària de 14-18 anys alguna vegada. en els darrers 30 dies (%). Catalunya, 1994-2008 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 Tabac 31 34,8 32,6 34,1 29,5 31,3 30,9 37,3 Alcohol 78,3 64,7 61 59,5 49,2 60,6 61,5 55,1 Cànnabis 17,1 21,5 22,1 22,3 26,8 30,4 25,1 23,1 Èxtasi 2,6 3,8 2,3 2,5 1,3 1,1 1,5 1,3 Cocaïna 0,8 1,9 3,5 2 2,7 3,4 2,7 1,5 Al�lucinògens

3,2 3,6 2 1,6 1,2 2 2 1

Amfetamines/speed

2,7 3,5 2,1 1,1 1,5 1,8 1,6 1,2

Inhalants 1,1 1,9 1,7 2 1,2 1,4 1,5 0,8 GHB - - - - - - 1 0,3 Heroïna 0,2 0,3 0,2 0,05 0,1 0,5 0,8 0,3 Hipnosedants amb recepta

- - - - - - 4,9 6,1

Hipnosedants sense recepta

2,8 2,7 2,6 2,4 2,6 2,7 3,5 3,1

Font: Informe ESTUDES 2008 � Els resultats de l'enquesta a estudiants de educació obligatòria i post-obligatòria (ESTUDES) a

Catalunya no mantenen grans diferències vers les dades de la resta de l'estat Espanyol. Tot i que el consum de drogues legals i il�legals es superior a Catalunya.

� A l'igual que en anys anteriors, les drogues més consumides per estudiants a Catalunya l'any

2008 han estat l'alcohol, el tabac i el cànnabis. � Cal destacar que el consum d'hipnosedants amb o sense recepta mèdica “alguna vegada” es

situa en un 20%. Un 10,5% ho varen consumir sense recepta. � La resta de consum de substàncies (cocaïna, èxtasi, al�lucinògens, amfetamines, substàncies

volàtils, heroïna, etc.) va ser molt més minoritari. � Hi ha una tendència a la baixa en la prevalença de consum de drogues en tots els grups d'edat

de consum considerats.



� I l'alcohol, com al conjunt de l'estat Espanyol, baixa la seva prevalença de consum al llarg del temps, però continuen augmentant les borratxeres intenses als caps de setmana.

� Cal destacar l'augment del risc percebut, respecte l'any 2004, en el consum esporàdic de totes

les drogues, especialment del cànnabis, l'èxtasi i la cocaïna. Resum d'indicadors sociològics i patrons de consum. Població general (OED 2009)

• S'ha frenat el descens de consum de tabac observat fins 2007.

• Està estabilitzada o en descens la proporció de persones consumidores de begudes alcohòliques, encara que ha augmentat la freqüència de episodis de consum intensiu.

• S'ha frenat el descens del nombre de persones que consumeixen droga per via parenteral

admeses a tractament.??????????

• La mortalitat relacionada directament amb el consum de drogues il�legals està en descens, encara que persisteix un elevat nombre de morts d'aquest tipus.

• Persisteix en les persones consumidores de drogues injectades percentatge alt d'infeccions

per VIH, VHB i VHC, conductes sexuals i d'injecció de risc, però ha disminuït molt el nombre de nous diagnòstics d'infecció per VIH en aquesta població.

• S'ha frenat el descens de consum d'heroïna i sembla que pot començar a augmentar.

• S'han estabilitzat o comencen a descendir el consum de cocaïna i cànnabis i els problemes

associats.

• Ha augmentat el consum d'hipnosedants i continua disminuint el consum i els problemes per consum d'èxtasi, amfetamines i al�lucinògens.

Estudiants (ESTUDES 2008 / ESTUDES 2008 Catalunya)

• En general, el consum de drogues en la població d'entre 14 a 18 anys continua sent experimental o ocasional.

• L'alcohol i el tabac continuen sent les substancies més consumides, seguides del cànnabis i,

a més distància, dels hipnosedants.

• El consum d'altres substàncies va ser molt inferior al de l'alcohol, tabac, cànnabis i hipnosedants.

• El consum de drogues il�legals es més freqüent en els nois mentre que el consum de tabac,

alcohol i hipnosedants es més freqüent en les noies.

• El consum tendeix a augmentar amb l'edat i assoleix el seu màxim entre estudiants de 17 o 18 anys.



• Un percentatge important d'alumnes va consumir diverses drogues (policonsum). S'observa

una relació molt estreta entre alcohol, tabac i cànnabis. Entre estudiants que van consumir estimulants o al�lucinògens s'observa un consum elevat de tabac, alcohol i cànnabis.

• Ha augmentat el risc percebut per a totes les drogues i pels diversos tipus de consum.

Situació a Catalunya (Observatori de nous consums de drogues en l'àmbit juvenil 2009)

• Els últims resultats posen de manifest que la majoria de joves consumidors/es veuen el consum de drogues compatible amb el seu estil de vida i el consideren normalitzat socialment. Destaca que la relació que s'estableix entre el consum de drogues i la festa varia al llarg de la joventut.

• La crisi econòmica ha afectat els patrons de consum dels joves. Els que han perdut la feina

han hagut de moderar el consum o de deixar de fer-ho per motius econòmics.

• El consum de tecnologies de la informació i la comunicació agafa pes com a ritual de pas cap a la joventut i se suma al consum de tabac i l'alcohol.

• Continua la tendència cap a consums elevats d'alcohol en poc temps i aquesta conducta està

normalitzada en el context lúdic. Aquest patró de consum és una de les prioritats de treball dels/les professionals.

• El consum de cànnabis està disminuint, sobretot a partir dels 20 anys. També s'observa un

descens en el consum diari en les persones que també fumen en horari laboral.

• Es detecta un lleuger ascens del consum d'èxtasi en pols i ketamina en entorns de festa.

• El consum de cocaïna ha frenat la seva tendència a l'alça. Persones afectadess per la crisi han reduït el consum, ho han abandonat o han començat a consumir speed.

• La xarxa d'atenció es troba amb dificultats per arribar a joves susceptibles d'atenció per

problemes amb alcohol o cocaïna. Aquests/es no es veuen com a persones malaltes i tenen un alt percentatge d'abandonament.

4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011

4. Indicadors d’activitat preventiva



Prevenció del Consum de Drogues als Centres Educatius

� Durant el curs 2009-2010 i 2010-2011 s’ha treballat l’acció preventiva en el marc d’intervenció als centres d’ensenyament del municipi. La finalitat ha estat elaborar una estratègia global de treball educatiu a l’escola per potenciar la prevenció entre la comunitat educativa.

Intervencions a primària

� Realització de sessions a alumnes i sobre els usos responsables de les tecnologies de la informació i comunicació (“Estàs pantallat?”). L'objectiu ha estat potenciar una acció preventiva que tingués com a finalitat (1) fomentar actituds que esdevinguin factors de protecció davant les pantalles: televisió, consoles de joc, mòbil i ordinador. (2) Afavorir l’ús responsable d’aquests elements de la seva quotidianitat. (3) Donar pautes per a una educació que eviti o redueixi pràctiques d’alteració de la consciència. Aquestes actituds –a més- serviran a nens i nennes per desenvolupar habilitats útils per tal d’enfrontar-se a les drogues, sense fer referència directa al tema.

� Les activitats han estat realitzades i dinamitzades per l’associació EdPAC (Educació per a l’Acció Crítica). I s’han coordinat conjuntament entre el Servei de Salut Pública i Consum i el Servei d’Educació.

Taula: intervenció realitzada escoles primària curs 2009-2010

Centre Curs GrupsCEIP Pau Vila 6è primària 1CEIP Ponent 6è primària 1Col�legi Jardí 6è primària 2CEIP Cervetó 6è primària 2CEIP Ferrer i Guàrdia 6è primària 2Escola Salvador Llobet 6è primària 2Escola PIA 6è primària 4CEIP Mestres Montaña 6è primària 4CEIP Granulàrius 6è primària 2CEIP Lledoner 6è primària 1EDUCEM 6è primària 2

Taula: intervenció realitzada escoles primària curs 2010-2011

Centre Curs GrupsCEIP Pau Vila 6è primària 2Escola Salvador Llobet 6è primària 2CEIP Granulàrius 6è primària 2CEIP Ferrer i Guàrdia 6è primària 2CEIP Ponent 6è primària 2CEIP Mestres Montaña 6è primària 2Escola PIA 6è primària 4Escola el Jardí 6è primària 2Escola Cervetó 6è primària 2



Intervencions a secundària

Taller i/o xerrades realitzades pel Servei de Salut Pública.

� Els objectius han estat els següents: (1) Oferir informació relativa a les diferents substàncies. (2) Potenciar reflexió crítica entorn el consum de drogues (3) Plantejar una imatge positiva i simpàtica de l’abstinència, i potenciar-la (4) Ajudar a resoldre situacions relacionades amb el tema –viscudes com a quotidianes -.

En total, durant el curs 2009-2010 s’han realitzat 61 intervencions:

� 13 intervencions Parlem de tabac?� 21 intervencions Parlem de cànnabis?� 27 intervencions Parlem de drogues?

Taula: intervencions, Parlem de tabac?

Escola Curs GrupsCervetó Primer d'ESO 2 grupsEscola PIA Primer d'ESO 4 grupsAntoni Cumella Segon d'ESO 3 grupsEscola Municipal del Treball Segon d’ESO 3 grups

Taula: intervencions, Parlem de Cànnabis?

Escola Grups GrupsCelestí Bellera Tercer d'ESO 3 grupsAnna Mogas Tercer d'ESO 2 grupsEducem Tercer d'ESO 1 grupEMT Tercer d'ESO 3 grupsEstel Tercer d'ESO 1 grupAntoni Cumella Tercer d'ESO 4 grups

Taula: intervencions, parlem de drogues?

Escola Curs GrupsCelestí Bellera 4t ESO 3 grupsCelestí Bellera 1r batx 3 grupsCelestí Bellera 2n batX 3 grupEscola PIA 3r ESO i 1r batx 4 grupsEstel 4t ESO 1 grupAntoni Cumella 4t ESO 4 grupsEducem Batx/CFGM 6 grups



En total, durant el curs 2010-2011 s’han realitzat 78 intervencions:

9 intervencions Parlem de tabac?9 intervencions Parlem de cànnabis?42 intervencions Parlem de drogues?18 intervencions Parlem de pantalles? NOVA ACTIVITAT.

Taula: intervencions, Parlem de tabac?

Escola Curs Grups AlumnesEducem Segon d'ESO 1 grups 30Antoni Cumella Segon d'ESO 3 grups 90Jardí Segon d'ESO 2 grups 68Estel Primer d’ESO 1 grups 20Carles Vallbona Primer d'ESO 2 grups 61

9 grups 269

Taula: intervencions, Parlem de Cànnabis?

Escola Curs Grups AlumnesAnna Mogas Tercer ESO 1 grups 65Centre Vallès UEC 3 grups 10Cel�lestí Bellera Quart ESO 2 grups 88Estel Tercer ESO 1 grups 30Antoni Cumella Tercer ESO 2 grups 95

9 grups 288

Taula: intervencions, Parlem de drogues?

Escola Curs Grups AlumnesCel�lestí Bellera Quart ESO 3 grups 75Anna Mogas Quart ESO 2 grup 60Educem Quart ESO 1 grups 30Estel Quart ESO 1 grup 18Carles Vallbona Segon Batx 1 grup 25Centre Vallès UEC 2 grups 12Centre Vallès UEC 2 grups 15Educem CFGM 3 grups 130Educem PQPI 1 grup 15Escola PIA Segon ESO 4 grups 125Escola Municipal del

TreballTercer ESO 3 grups 95

Margaret CFGM 2 grups 35Escola PIA Tercer ESO 4 grups 125Centre Vallès Nouvinguts 1 grup 25Antoni Cumella Quart ESO 4 grups 95Salvador Espriu HdS CSMIJ 8 grups 10

42 grups 890



Taula: intervencions, Parlem de pantalles?

Escola Curs Grups AlumnesEscola Municipal del

TreballSegon ESO 3 grups 95

Estel Tercer ESO 1 grup 20Anna Mogas Segon ESO 2 grups 65Estel Primer ESO 1 grup 25Anna Mogas Segon ESO 2 grups 60Estel Quart ESO 1 grup 20Centre Vallès Nouvinguts 1 grup 20Antoni Cumella Segon ESO 3 grups 95Escola Municipal del Treball

FO (CV) 1 grup 15

Carles Vallbona Tercer ESO 2 grups 60Margaret CFGM 1 grup 13

18 grups 488

Projecte ALBA

Número i nom de centres que han realitzat la formació curs 09-10

� Cervetó: 2 grups de 2on ESO, 59 alumnes.

� IES Escola del Treball: 3 grups 2on ESO, 87 alumnes.� Jardí: 2 grups 3er ESO, 56 alumnes. � L’Estel: 1 grup de 2on ESO i 1 grup de 4art ESO, 45 alumnes.

Total centres: 4Total alumnes: 247

N úmero i nom de centres que han realitzat la formació curs 10-11

� Anna Mogas: 2 grups de 3eri 2 grups de 4art ESO, 111 alumnes.� Cervetó: 2 grups 2on ESO, 55 alumnes. � IES Antoni Cumella: 2 grups de 1er de Batxillerat, 56 alumnes.� IES Celestí Bellera: 3 grups de 1er i 3 grups 3er ESO, 166 alumnes. � IES Escola del Treball: 3 grups de 3er ESO, 82 alumnes.� Jardí: 2 grups 3er ESO, 60 alumnes.� L´Estel: 1 grup de 4art ESO, 15 alumnes.

Total centres participants: 7Total alumnes formats: 545

� La valoració general de les monitores ha estat positiva, tant a nivell de participació de l'alumnat com d'implicació del professorat.

� La valoració per part de responsables dels centres ha estat també bona o molt bona quant a aspectes d'implicació, organització i disponibilitat de la monitora per fer les xerrades, adaptació a la dinàmica del centre, qualitat de la xerrada, arribada i utilitat dels materials i implicació i valoració de l'alumnat.

Obra de teatre No em ratllis



� "No em ratllis!" és una obra de teatre de petit format que d'una forma dinàmica i amena, fa referència al consum i al no consum de diverses drogues, així com a conductes de risc associades (la conducció, les relacions sexuals sense protecció...). És una representació interactiva, ja que es possibilita la participació directa de joves a través d'un debat teatral.

� Han participat 12 grups de 5 escoles diferents.

Taula: centres educatius participants a l’obra de teatre NO EM RATLLIS!

Escola Curs GrupsCarles Vallbona Quart d’ESO 4 grupsCelestí Bellera Quart d’ESO 3 grupsJardí Quart d’ESO 2 grupsAnna Mogas Quart d’ESO 2 grupsEstel Quart d’ESO 1 grup

Concurs “Classe sense fum”

� En aquesta edició del concurs, a nivell local, han participat 4 classes de 2n d’ESO de l’IES Antoni Cumella.

Taula: Escoles participants al concurs Classes Sense Fum

Escola Curs GrupsAntoni Cumella Segon d’ESO 3 grups

� Per tal de reforçar la tasca preventiva que van fer els tutors es va oferir una sessió sobre “la prevenció de l’hàbit tabàquic en l'adolescència”.

Altres intervencions

� Programa de prevenció i salut a l’escola per a famílies: s’han distribuït els fulls mensuals informatius de drogues entre les mares i pares de l'alumnat de 1er d’ESO a tots els centres públics i concertats de Granollers.

� Treball amb professorat: presentació i coordinació del treball preventiu a tots els centres. Sessions de presentació a coordinadors/es de curs.

Servei web i 2.0

� El servei compta amb un portal d'Internet, www.sobredrogues.net, un projecte d'àmbit comunitari que es dirigeix a persones o col�lectius que trobaran un blog informatiu constantment actualitzat, en el que es descriuen qüestions relacionades amb el tema: notícies, informació bàsica sobre substàncies, material preventiu, servei de consulta telemàtic per a respondre dubtes, consells, assessorament i recomanacions de pàgines web on trobar informació més concreta i específica per temàtiques.



� Durant el 2010 s'ha dut a terme una renovació total de la web. S'ha adoptat un format associat plenament als canals 2.0.

� Durant el període comprès entre 1 de gener de 2010 i 31 de desembre de 2010, la pàgina web www.sobredrogues.net ha tingut 12.436 visites –25.465 pàgines vistes- amb un total de 10.003 persones usuàries absolutes. Es manté en la línia de l'any anterior.

� D'aquestes 25.465 pàgines vistes, 1.185 corresponen a l'apartat “CAS de Granollers”, del que es desprèn que la web pot estar servint de porta d'entrada i d'accés a informació relativa al centre de tractament.

� El servei està totalment immers en el món de l’entorn 2.0 -mitjans i xarxes socials-.

• Disposem d'una pàgina de la web al Facebook. Més informació a http://www.facebook.com/sobreDrogues

• Tenim compte al Twitter.



Més informació a http://www.twitter.com/sobredrogues

• Realitzem vídeos i en seleccionem d'altres per penjar-los al YouTube. Més informació a http://www.youtube.com/sobredrogues

• Per als lectors d'RSS es pot adherir al FEED RSS. Més informació a http://www.sobredrogues.net/index.xml

• Pengem les presentacions al canal de l'Slideshare. Més informació a http://www.slideshare.net/sobredrogues/presentations

• Pengem fotos i d'altres imatges al Flickr. Més informació a http://www.flickr.com/photos/sobredrogues

Taula: visites de la web sobredrogues, 2010

Total visites 2010 12436Pagines vistes 2010 25465Usuaris absoluts -únics- 2010 10003

� De l'accés a la web des de Google (6.901 visites), destaquen cinc motors de cerca: 1/ CAS Granollers (450), 2/ drogues (165), 3/ usos marihuana (159) i 4/ sobredrogues (135), 5/ xarxes socials (113).

Taula: pàgines més visitades de la web sobredrogues durant el 2010

www.sobredrogues.net (home) 3863Seccions – Cas de Granollers 1185Notícies (genèric) 723Notícies -Riscos de les xarxes socials 576

Taula: resum visites web sobredrogues (2007-2010)

2007 2008 2009 2010Visites 837 1963 13347 12436Usuaris absoluts 297 1003 11019 10003



Intervenció preventiva en el festival musik n viu de granollers

� Durant el Festival Musik n Viu (organitzat cada estiu pel Servei de Joventut) es realitzà, una intervenció concreta i específica en matèria de salut.

� Distribució de 1.000 preservatius

� Distribució de material informatiu d’elaboració pròpia i específica per al festival. Temes a tractar: consum d’alcohol, conducció, sexualitat.

� Per a l’edició d’enguany s’han realitzat dos vídeos per promoure la responsabilitat en el marc del festival. Un treball conjunt entre els Serveis de Joventut i Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers. Es distribuiran per diferents canals (durant el propi festival, xarxes socials, etc.).

http://www.youtube.com/watch?v=ZqODbUWB-mk&feature=player_embedded

http://www.youtube.com/watch?v=XiUQCeAN62Q&feature=player_embedded



PROTOCOL DE COORDINACIÓ ENTRE SERVEIS D'ATENCIÓ A LES DROGUES I LA SALUT MENTAL

� S’ha desenvolupat per garantir una correcta coordinació en l’atenció de casos de persones usuàries dels diferents serveis. Tot i que aquests serveis ja funcionen i es coordinen abans de la implementació d’aquest document, es formalitza el treball conjunt, escrivint-se els canals de coordinació i derivació corresponents. Paral�lelament, es desenvolupen altres accions de vessant preventiva i de sensibilització comunitària (realització de xerrades, tallers, cursos, etc.).

CURS DE FORMACIÓ “(RE)PENSEM LES DROGUES?

� Durant el 2010 s'ha realitzat dos cursos de formació (20 hores) “(Re)pensem les drogues?”.

� Han estat organitzats conjuntament pel Servei de Salut Pública i el Servei de Joventut de l’Ajuntament de Granollers. Van assistir un total de 26 alumnes.

� El segon curs s'ha realitzat a demanda de l'ASSIR de Badalona i ha estat dirigit a personal sanitari especialitzat en afectivitat i sexualitat. Van assistir un total de 24 alumnes,

ALTRES ACTIVITATS (ASSISTÈNCIA I PONÈNCIES A JORNADES, COORDINACIONS, ETC)

� Publicació d'articles:

• “Drogues i adolescències: conèixer, comprendre i actuar”. El 9Nou. Divendres 19 de febrer de 2010.

• Porros, adolescències i senyals de fum. Maig de 2010. A SobreDrogues.net

� Conferències:

• “Adolescència i noves tecnologies: connexió o addicció”. 15 de desembre de 2010. Al Centre Cívic de Can Gili. En el cicle Aula de la Salut.

� Altres:

• Coordinació amb el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS)• Coordinació amb el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) • Coordinació amb el Servei de Joventut de l’Ajuntament de Granollers• Coordinació amb els Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers• Col�laboració amb tècnics comarcals de Medi Obert de Justícia Juvenil• Col�laboració amb el Centre de Justícia Juvenil Folch i Torres de Granollers.


5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial Informe2011

5. Indicadors de tractament, atenció i

activitat assistencial



Servei Municipal d’informació i assessorament sobre droguesDemandes d’informació

� Al llarg de 2010 el Servei Municipal d’informació i assessorament sobre drogues ha realitzat un seguiment personalitzat a 42 menors d’edat, gairebé triplicant els casos per anys que atenia des de la seva posada en marxa; més de la meitat (54,76%), fruit del Protocol de Mesures Educatives Alternatives.

Taula 4: Assessorament personalitzat a menors d’edat, 2010

Taula 5: Casos atesos 2007-2010

� La procedència de la resta de casos atesos al Servei, es manté amb patrons molts similars des de 2007.

� Pel que fa a les substàncies que han originat les demandes de seguiment, en la pràctica totalitat dels casos es tracta del cànnabis.

� Els/les menors d'edat (majors de 14 anys i menors de 18 anys), residents a Granollers, que han estat sancionats per consum o tinença de drogues il�legals, són els principals destinataris, juntament amb les seves famílies, d'un programa de mesures

educatives alternatives que es posa en marxa a Granollers. La finalitat principal és oferir una intervenció d’atenció, seguiment i prevenció a aquests menors, que es basa en una resposta educativa alternativa a la sanció administrativa, a canvi de la retirada de la sanció econòmica. Aquesta tasca té dos objectius, per una banda pedagògica per a la persona menor i per l’altra és un benefici per a la comunitat. Amb aquest programa s’intenta que el fet no quedi només en una mesura punitiva, ja que la sanció econòmica, de facto i majoritàriament, repercuteix sobre les famílies o tutors/es.

Taula 6: Protocol Mesures Educatives Alternatives, 2010

Adhesions al programa 22Informes tancaments positius 17

Informes tancament negatius 5


Procedència Demandas

Nombre %Protocol Mesures Educatives Alternatives 22 54Demanda d’un familiar 3 7Centres d’ensenyament 5 12Justícia juvenil 4 10CSMIJ 2 5CAS 2 5Iniciativa pròpia 0 0Altres 3 7Total 41 100

Any 2007 2008 2009 2010

Casos 18 15 45 41


CASInicis de tractament

� Enguany 611 persones de Granollers i part del Vallès Oeiental han iniciat tractament al CAS del municipi.

• El número d’inicis ha estat més elevat als dels darrers anys, sent aquest

l'any amb més inicis des de que funciona el servei

• Pel que fa a les substàncies que generen més demanda d'inicis de tractament, aquestes continuen sent les mateixes dels últims anys: alcohol i cocaïna (53% i 26% respectivament). En segon terme queden els inicis per opiacis i cànnabis, els quals han representat un 9% i un 10% respectivament. La resta de substàncies que originen demandes són residuals.

• Les demandes de tractament per a consum d'opiacis augmenten i les de cocaïna

trenquen la tendència ascendent i s'han reduït.

Taula: Evolució del número d’inicis de tractament al CAS per droga principal, 1997-2010

2000 2001

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Alcohol 228 253 278 301 285 282 265 264 260 314 323

Cocaïna 99 95 115 136 168 186 182 187 202 174 160

Opiacis 147 107 102 87 76 64 53 55 45 53 56

Cànnabis 22 18 37 35 32 31 34 43 38 48 59

Amfetamines 1 3 - 1 - - 1 1 3 1

Benzodiazepines 5 3 6 3 6 7 9 11 2 5

Drogues de disseny

1 5 3 3 4 3 4 4 1 1

Altres 21 20 9 18 9 8 5 3 4 13 6

TOTAL 524 504 550 584 580 581 553 568 555 602 611

Taula: Inicis de tractament al CAS per droga principal, 2010

2010

Nombre %Alcohol 323 52,86Cocaïna 160 26,19Opiacis 56 9,17Cànnabis 59 9,66Amfetamines 1 0,16Benzodiazepines 5 0,82Drogues de disseny 1 0,16Tabac 3 0,49Ketamina 2 0,33Al�lucinògens 1 0,16Total 611 100



� Al comparar la incidència de cada substància en els inicis de tractament a nivell

de tot Catalunya i a Granollers s'observa que l'alcohol és el que origina més del

40% de les demandes de en ambdós casos (44% a Catalunya i 53% a Granollers).

En segon lloc queden els inicis per cocaïna, tot i que hi ha percentatges similars

(27,6% a Catalunya i 26,2% a Granollers). En canvi, pel que fa als inicis de

tractament per consum d'opiacis, n'hi ha més a Catalunya que ha Granollers (13%

vs 9%). Els inicis per altres substàncies son menors al 10%.

Gràfic: Incidència de cada substància en els inicis de tractament de Granollers i Catalunya (%)1

1El Sistema d’informació sobre Drogodependències a Catalunya encara no ha publicat les dades del 2009 i s’utilitzen les últimes disponibles, les del 2008.


Alcohol Cocaïna Heroïna Cànnabis Tabac Resta

0

10

20

30

40

50

6052,86

26,16

9,17 9,66

0,49 1,66

43,6

27,6

13,7

5,2 5,7 4,2

Font: Memoria C.A.S. Granollers 2010; Memòria Salut Pública 2008, Dep. Salut Gencat. (Elaboració Própia)

Granollers 2009 Catalunya 2008


Perfil dels usuaris que inicien tractament

� Clara preponderància masculina entre usuaris del CAS de Granollers: 8 de cada 10 (82%) són homes i un 18% són dones.

� Els inicis de tractament al CAS es concentren principalment entre les persones de 31 a 40 anys (37,64%), seguit d'un 25,2% que tenen entre 21 i 30 anys i d'un 22% que en tenen de 41 a 50.

• Així, tan sols un 2,7% tenen menys de 21 anys, un 8.8% entre 51 i 60 anys i un 3,4% més de 60 anys.

Gràfic: Distribució per grups d'edat de les persones que han iniciat tractament al CAS de Granollers al 2010

� La gran majoria (64%) dels inicis de tractament al CAS al llarg del 2010 es concentren en persones amb estudis primaris, certificat escolar o educació primària (29,6%) o bé amb Batxillerat elemental, Graduat escolar o ESO (34%).

• Sent en bona part ocasionats per l'alcohol (53%) o la cocaïna (26%).


Menys de 21 Entre 21 i 30 Entre 31 i 40 Entre 41 i 50 Entre 51 i 60 Més de 60

0

10

20

30

40


� Pràcticament la meitat dels inicis de tractament al CAS són per iniciativa pròpia (41%),

el 29% són derivats per l’Atenció Primària de Salut i un 8,2% per familiars o amics.

� El 22% restant procedeixen principalment de serveis legals o policials (5%), de la

Xarxa Psiquiàtrica (4%), d’hospitals o altres serveis sanitaris (3%), de la Xarxa de

Drogues (3%) i de Serveis Socials (3%).

Taula 9: Procedència dels inicis de tractament al CAS, 2010

2008

Nombre

%

Iniciativa pròpia 252 41,31

Familiars o amics 50 8,2

Xarxa drogues 20 3,28

Medicina general o Atenció Primària de Salut 175 28,69

Hospitals i altres serveis sanitaris 20 3,28

Serveis Socials 21 3,44

Serveis legals o policials 31 5,08

Xarxa Psiquiàtrica 27 4,43

Altres 14 2,3

Desconegut 1 -

Total 611 100,0

� El 20,54% són residents a Granollers (122).



Activitat assistencial

� Durant l’any 2010 han funcionat 13 grups de teràpia: 1 grup d’usuaris de cocaïna, 1

grup de familiars d’usuaris de drogues, 5 grups de familiars d’usuaris d’alcohol, 5 grups d’usuaris d’alcohol i les seves famílies i 1 grup psicoterapèutic/patologia dual.

Taula 10: Assistents als grups de teràpia, 2010

Assistents

Pacients 3004

Familiars 969

� Degut al canvi de programa informàtic no és possible comptabilitzar quants pacients han assistit als diferents grups de teràpia, sinó que només es disposa de les dades referents al total de pacients i de familiars assistents.

� Al llarg del 2010 s’han produït 5.413 visites al CAS de Granollers, sent la majoria d’aquestes visites mèdiques (65%), i 1 de cada 3 (34%) a la infermeria.

Taula 11: Visites al CAS de Granollers, 2010

2010

Visites %

Actes mèdics 5413 100,0

Visites mèdiques 3536 65,3

Visites infermeria 1877 34,7

� Per un altre costat, pel que fa a l’activitat d’atenció social al CAS ha estat de 2099 actes, desglossats de la següent manera:.

2010

Casos %

Atenció social 2099 100,0

Diagnòstics socials 570 27,2

Seguiments socials 1127 53,7

Coordinacions 402 19,1


6. Indicadors de reducció de danys Informe 2011

6. Indicadors de reducció de danys



Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX)Implantació i funcionament

� El Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX) funciona a Granollers des del 1995, amb la

finalitat de facilitar material sanitari esterilitzat per reduir els riscos associats al consum de drogues per via parenteral.

• Els objectius del programa són: per una banda, la prevenció de la infecció de malalties entre els usuaris de drogues i per l’altra, afavorir l’adquisició d’hàbits saludables, entenent això com a la disminució de la tendència a compartir xeringues, la potenciació del canvi de via de consum i la utilització preservatius en les relacions sexuals entre persones usuàries de drogues.

Taula: Evolució dels usuaris de drogues per via parenteral, 1998-2010

% 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Usuaris de drogues per via parenteral

22,1 30,6 20,3 16,0 18,0 10,0 15,0 6,0 3,4 5,5 3,2 5,7 7,8

• En els darrers anys el consum de drogues per via parenteral ha anat disminuint, especialment a partir del 2005. Encara que la tendència és a la baixa, podem veure un petit repunt al 2009 i 2010 en comparació amb l'any 2008.

� Al municipi de Granollers al llarg del 2009 s’han dispensat 2235 xeringues dins del PIX i al 2010 s'han dispensat 2530.

• El nombre de xeringues dispensades ha augmentat respecte del 2008, en concordança amb el ascens ja comentat de la via injectada.

Taula 15: Evolució de la dispensació de xeringues a Granollers, 2007-2010

• Actualment, diverses farmàcies del municipi participen en el PIX. L’intercanvi que

s’acostuma a realitzar és entregant tantes xeringues estèrils com es demanin, independentment del retorn, que és baix, com a la majoria de municipis.

Taula: Retorn de xeringues a Granollers i àrea d'influència (Vallès Oriental)

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

% 6,78 7,2 12,5 18 16 15,5 15,37 19,42 22,37 24 24 24 21,8


2007 2008 2009 2010

Kits donats 2.497 1.856 2235 2530


Programa de Manteniment amb Metadona (PMM)

� El CAS de Granollers forma part de la Xarxa de Drogodependències de la Generalitat

de Catalunya, de manera que dóna atenció i tractament a les persones que tenen problemes per l’ús de substàncies (alcohol cocaïna, etc.), sent un dels programes el Programa de tractament amb derivats d’opiacis (metadona).

• S’han registrat al voltant de 174 persones usuàries al llarg del 2010. D'aquests, 40 han començat el nou Protocol de tractament que ara es fa amb comprimits.


7. Indicadors Sociosanitaris Informe 2011

7. Indicadors Sociosanitaris



Descripció TècnicaUna visió qualitativa

� En aquesta edició hem substituït la informació quantitativa que es feia en aquest apartat, de dispensació de psicofàrmacs a les farmàcies, del consum detectat pels Equips d'Atenció Primària, problemes de drogodependències detectats als Serveis Socials i la incidència de consum de drogues en pacients dels Centres de Salut Mental per una fitxa qualitativa que hem construït per recollir les impressions dels professionals del municipi, que pretén copsar les diferents opinions basades en l'experiència professional d'aquests en els seus àmbits, relacionats amb el consum de drogues.

� En aquesta edició de l'Observatori han participat els responsables de serveis, caps, directors o gerents de: els Serveis Socials de l'Ajuntament de Granollers, el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Granollers (CSMIJ), El Servei de Rehabilitació Comunitària de Granollers (SRC), Justícia Juvenil (TMO), Justícia Juvenil (Folch i Torres) i els Equips d'Atenció Primària: ABS Granollers Nord (Les Franqueses), ABS Granollers Centre i ABS Granollers Sud (Sant Miquel).



Canvis en el hàbits de consum en els usuaris.

� Des de fa dos anys no hi ha hagut canvis significatius ens els hàbits de consum de les persones usuàries dels centres o serveis enquestats.

� Pel que fa al consum de drogues il�legals, sobretot porros, es fa cada cop més visible i comença a veure's com un fet cada cop més normalitzat, tot i que el nivell de consum no ha augmentat.

� Es poden determinar llocs i entorns on se sol consumir habitualment. � Els majors consumidors/es de substancies il�legals són adolescents i joves: iniciació

precoç en els usos de drogues, tant legals com il�legals.� Factors socioeconòmics molt associats al consum de drogues. � Hi ha un augment de problemes associats a l'alcohol.� Comencen a trobar-se problemes associats a l'ús de la tecnologia.� En general, hi ha una poca percepció de danys i conseqüències negatives per part

dels consumidors.

Serveis Socials

� Observem el consum a l'espai públic que és molt elevat a barris com Sant Miquel i

Ponent. Al Congost també n'hi ha però potser no és tant visible.� Tot així, el consum no ha augmentat segons la nostra percepció. Bàsicament parlem

de haixix i marihuana, tot i que sabem que també hi ha força coca i altres substàncies com l'alcohol. Bàsicament són adolescents i joves (també de més 30 anys) de tot tipus, potser més aquells que no tenen gaire circulació i/o xarxa social.

� Problemàtiques associades (tot i que la droga no és l'únic factor): ingres,

abandonament "vital", poques ganes de trobar sortides a la situació personal, etc... � Jo crec que l'alt grau de desocupació entre els joves fa que hi hagi més consum de

porros, alcohol ( en totes les edats). La coca es continua consumint, tot i que requereix més diners.

� Les festes entre els joves on es consumeix molt d'alcohol està molt estès.

Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Granollers (CSMIJ)

� Augment de casos de consum en joves ( cànnabis; alcohol)

� Iniciació precoç (13anys)

� En relació al patró de consum, s'ha observat que el consum de cànnabis no només es

porta a terme en context socials sinó també quan el jove està sol.

Servei de Rehabilitació Comunitària de Granollers (SRC)

� Problemes amb l'ús de noves tecnologies- disminució de socialització directa (menys

contacte real) i augment de contacte virtual.� Es manté el cànnabis com a tòxic de preferència entre els usuaris de 19 a 30 anys.

� Augment de problemes associats amb l'alcohol (violència)



Folch i Torres (Justícia juvenil)

� Consum de haixix i marihuana com més normalitzat però que no altera les seves

conductes per portar activitats en un primer moment. � Augment del consum en abans d'entrar en espai de formació o pre-entrada al centre.

� Organització entre els joves per comprar haixix. Consum social o de subsistència

� Augment de de la freqüència de consum i més sentiment d'immunitat o normalització

social davant dels consums de porros. � Augment i aprofundiment en la cultura del cultiu. Permissivitat dels pares davant del

cultiu a casa. Augment de pares consumidors.� Policonsum, alcohol i haixix, per part de col�lectius sud-americans.

� En alguns casos rebuig del haixix i idealització de la marihuana.

� En el nostre centre també hem tingut durant aquest dos últims anys més nois que no consumeixen res.

� També consumidors d'altres substàncies com la ketamina i èxtasis� Més ritualització a l'hora de fer-se el porro

� Alguns consumidors de psicofàrmacs iniciats en institucions o receptats que

evolucionen cap l'automedicació� Inici en el consum abans dels 14 anys, segons refereixen els mateixos nois.

Justícia Juvenil (TMO)

� Si,sembla que consumeixen més,que normalitzen aquest us, no valoren o perceben

conseqüències negatives,no relacionen els seus problemes com a possible efecte del seu consum. Comença a aparèixer brots psicòtics que no queda clar si son conseqüència del consum.

� Augment consum de marihuana i drogues sintètiques.

� Més delictes associats al consum (per a poder consumir i sota efectes de consum)

� Possible associació consum-trastorns mentals.

ABS Granollers-2 NORD (Les Franqueses), ABS Granollers-3 CENTRE (Vallès Oriental)

� No hem notat cap diferència significativa en els últims dos anys. El patró és més o menys

similar

ABS Granollers-4 SUD (Sant Miquel)

� La percepció que tinc és que pot ser hi ha més consum de drogues "de disseny" i en

gent més jove



Fets especials ens els últims dos anys

� En aquest apartat, trobem alguns fets especials o singulars, sobre el tema del consum de drogues dintre de l'entorn d'alguns serveis o centres enquestats que han volgut destacar.

Serveis Socials

� Redades de la policia. Creiem que han augmentat, sobretot, la seva visualització

mediàtica. � Abans el consum a l'espai públic era més amagat, ara tenim la percepció que la gent

no té tants "problemes" per fumar al carrer.� Al barri de Congost la presència de venda de drogues al carrer de forma totalment

oberta ha disminuït, jo crec que a causa de la pressió policial; això ha fet que disminuís una mica la conflictivitat social.


� Idealització del consum de marihuana com positiu.

� Justificació del petit tràfic com una manera de guanyar-se la vida.

� A nivell de centre normativa d'actuació consensuada davant dels consums.


� Joves que tenien un consum desmesurat de quasi tot tipus de substàncies, excepte

heroïna, han acabat sent diagnosticats com esquizofrènics


� Coneixement sobre casos on hi ha víctimes de l'ús de drogues que anul�len la voluntat o

la consciència ( per atracaments i abús sexual)



Consideracions o propostes de futur

� En aquest apartat els serveis i centres han aportat una visió personal de quines són les línies d'actuació o consideracions a millorar en els seus àmbits.

� Tot i que cadascun dels enquestats tenen diferents visions o propostes de futur, degut a que proposen temes que pertanyen als seus àmbits d'actuació, tots coincideixen en que les drogues són una temàtica que s'ha de continuar treballant, per reduir els problemes que causen.

Serveis Socials

� Oferir activitats als joves que els puguin motivar: esport, formació, ...

� Possibilitats de teràpia a persones o famílies. Penso amb gent molt enfonsada per la

situació actual de crisis i que es refugien en les drogues.

Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Granollers (CSMIJ)

� Programes terapèutics específics per a joves i famílies/cuidadors/es.

Servei de Rehabilitació Comunitària de Granollers (SRC)

� Intervencions preventives amb grups d'edat entre 18-30 anys.

Millora de col�laboració entre agències/serveis per treballar amb eficàcia


� Fer tallers o jornades de drogodependències per a joves a la ciutat. � Trobades de col�lectius professionals per tal de intercanviar impressions i circumstàncies

particulars


� M' agradaria que s' investigués el fet que algunes persones consumidores acabin

diagnosticades d'esquizofrènia per saber si hi ha possible relació o es casual.� Més prevenció primerenca i treball en el medi.

ABS Granollers-2 NORD (Les Franqueses)

� Seguir amb les línies de coordinació entre els diferents actors encarregats del seguiment

de les persones detectades

ABS Granollers-3 CENTRE



� Continuar en la mateixa línia, que considerem molt positiva


� Continuar en la mateixa línia, que considerem molt positiva


8. Indicadors educatius Informe 2011

8. Indicadors educatius



Incidència del consum de drogues als centres educatius de Granollers

� Per tal de veure quina és la incidència del consum de drogues entre joves i adolescents de Granollers s’ha facilitat una fitxa qualitativa als diferents centres públics i concertats d’ensenyament secundari de la ciutat per tal que l’emplenin.

� 9 dels 16 centres educatius d’ensenyament secundari de Granollers hi han participat i han aportat la seva visió. Al ser una enquesta qualitativa no hem eliminat les diferents respostes que hi havia per a un mateix centre, ja que es tracta d'obtenir informació i plasmar sobre el les percepcions que es tenen sobre el consum de drogues als centres.

� Han participat: l'Estel, EDUCEM Cicles formatius grau mitjà i batxillerat, Anna Mogas, Celestí Bellera, Carles Vallbona, Antoni Cumella, Escola Municipal del Treball, Parc Estudi, UEC Centre Vallès.



Percepció de consum de drogues als centres educatius

� En primer lloc, en relació als problemes relacionats amb el consum de drogues als centres educatius, dels 9 centres participants, tan sols un declara que no hi ha ni consum ni tràfic al seu centre.

� Pel que fa al consum a les escoles, es destaca el coneixement/sospita de consum de tabac a 8 centres, cànnabis i derivats a 6 centres i d'alcohol a 3 centres.

� Pel que fa al consum a les rodalies dels centres la percepció dels enquestats augmenta, on es té el coneixement de que a totes les rodalies dels centres es consumeix tabac, a 8 es consumeix cànnabis i derivats i a tres es consumeix alcohol.

Gràfic: Percepció de consum de drogues al centre

Gràfic: Percepció de consum de drogues a les rodalies del centre



Percepció de venta o petit tràfic

� En relació a la venta o petit tràfic, les mencions són menors, basades en alguns casos en sospites o situacions aïllades.

� Només 1 dels centres dels centres enquestats sospita que hi hagi tràfic de drogues al centre, tot i així admeten que no tenen proves concloents, però alguna vegada han trobat algun alumne amb marihuana dins del centre.

� Pel que fa a les rodalies del centre d'educació, 2 dels centres enquestats sospiten que hi ha petit tràfic de drogues a les rodalies del centre

Gràfic: Percepció de tràfic al centre

Gràfic: Percepció de tràfic a les rodalies del centre

� En els 2 casos positius a les rodalies del centre, en un d'ells han vist moviments que els han fet pensar que es produïa aquest fet, han donat avís a l'enllaç que té el centre educatiu amb l'Ajuntament i han demanat ajuda. Ha intervingut la guàrdia urbana i sembla ser que el problema s'ha solucionat. L'altre cas positiu es tracta de la sospita de



grups de joves que passen el seu temps lliure a prop del centre educatiu.

Tractament de tema de les drogues per part dels centres educatius

� La totalitat dels centres educatius participants han tractat el tema de les drogues com a activitat preventiva durant l’últim curs.

� Tots ells s’han dut a terme les xerrades del catàleg de recursos i serveis de l’Ajuntament de Granollers. En menor mesura, també s’han realitzat xerrades de recursos aliens al catàleg de l’Ajuntament (com les xerrades dels Mossos d’Esquadra) o conduïdes per professors dels centres o bé s’ha tractat el tema amb grups d’alumnes determinats o individualment (atenció selectiva).

� Tots els centres han fet sessions amb el Servei de Salut Pública de l'Ajuntament, 6 centres han fet accions tutorials i 5 han fet sessions amb els cossos de seguretat

Gràfic: Xerrades i sessions als diferents centres educatius

� Els 9 centres educatius enquestats destaquen especialment el seu bon funcionament de les sessions, que són valorades com a “molt positives” per la majoria d'aquests centres .

Gràfic: Valoració de les sessions (sent 1 molt negatiu i 7 molt positiu)



� La majoria dels centres creuen que s'han d'anar fent aquestes xerrades i treballs de manera continuada, destaquen el suport que reben del Servei de Salut Pública de l'Ajuntament i el programa Salut i Escola. També destaquem que alguns centres valoren que la metodologia i la dinàmica de l'activitat arriba a motivar als alumnes fent que l'objectiu d'aquesta activitat sigui assolit.

Revisió del Codi de Règim Intern pel que fa al tema de drogues

� En bona part dels centres enquestats (5) s’ha revisat al llarg dels dos últims anys a nivell de claustre o equip directiu el Codi de Règim intern pel que fa a les drogues.

� No obstant, resten 3 centres enquestats que no han dut a terme revisions de forma periòdica.

Taula : Revisió periòdica a nivell de claustre o equip directiu del Codi de Règim intern pel que fa a les drogues

Revisió

Sí 5No 3

Centres educatius 8



Coordinació dels centres educatius amb diferents serveis especialitats

� La coordinació dels centres educatius amb els diferents serveis especialitzats en l’atenció del consum de drogues resulta imprescindible de cara a sumar esforços per tal de prevenir el consum de drogues i els problemes que aquest comporta.

� Actualment, en bona part de les escoles es produeix aquesta coordinació, especialment amb el referent de “drogues” del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers on tots els centres educatius enquestats estan coordinats.

Gràfic: Coordinació dels centres educatius amb els diferents centres especialitzats

� Gràcies a la coordinació amb els serveis especialitzats (referent de “drogues” del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament, equips de suport pedagògic, Mossos d’Esquadra, etc.) es pot tant prevenir com formar i assessorar al professorat i als responsables dels centres educatius en els diferents aspectes relacionats amb el consum de drogues.

� La totalitat dels centres han valorat la coordinació del tot positiva i consideren que és important mantenir aquesta coordinació, destaquen que des de salut pública se'ls ha ajudat en tot el que han demanat i se'ls ha ajudat a poder ajudar els nois i les famílies.



� Alguns centres comenten que gairebé totes les famílies han valorat molt positivament aquesta ajuda conjunta, i alguna altra, ha necessitat més dies per entendre que els centres només volíem ajudar al seu fill.

� La coordinació han estat portades a terme a través de reunions, via correu electrònic i per telèfon. Molt profundes i molt ben valorada des de la majoria dels Centres.

Possibles actuacions per reduir el consum i minimitzar-ne els efectes

� Tots els centres enquestats mantenen la postura de que s'han de seguir fent jornades, sessions, tallers, assessorament, coordinacions, amb els diferents actors que treballen el tema sobre el consum de drogues, i que s'ha de mantenir o ampliar el número de xerrades als centres, ja que és important sempre tractar el tema i no tancar els ulls davant la realitat. I que parlar i tractar el tema és el camí que s'ha de seguir.

� Alguns centres creen que s'ha de treballar més sobre la conscienciació, mostrant els efectes més destructius de les drogues, ja que comenten que molts alumnes tenen la percepció de que el consum de cànnabis és un fet habitual. En alguns casos s'ha tingut la sensació de que s'ha actuat massa tard.

� La majoria dels centres enquestats pensen que caldria la participació i una implicació activa dels pares, ja que comenten que des de l'escola poc poden fer poca cosa. On de vegades el problema deixa d'estar a dins, però segueix existint de portes en fora.

� També mencionen que estaria bé una major vigilància durant els caps de setmana en els llocs d'oci on van menors i control dels horaris d'obertura dels locals públics d'oci i més control policial a la via pública.

� Creuen que s'ha d'intentar protegir la vulnerabilitat dels/les menors i afegeixen que la gent jove té massa al seu abast aquestes substàncies i ells, són adolescents que tot just estan en la fase de descoberta o de voler “experimentar”.

� Per finalitzar, els centres educatius tenen la visió de que aquest tema ha de ser un treball de competències global i social com a centre educatiu però també necessita de la implicació familiar bàsicament i "de tot el



que és ciutat", campanyes de conscienciació, educadors de carrer en franges no lectives, patis oberts, caps de setmana...


9. Altres indicadors Informe 2011

9. Altres indicadors


9. Altres indicadors Informe 2011

Indicadors policials

Controls d’alcoholèmia

� En la línia de reforçar la seguretat vial, la Policia Local realitza els pertinents controls del nivell d’alcohol a la sang dels conductors de Granollers. Però cal matisar que la Policia Local els realitza a l’interior del nucli urbà (vies de competència municipal).

� Així, al llarg del 2010 la PL ha realitzat un total de 708 lectures d’alcohol a la sang, el 1,6% de les quals han resultat positives (12) i cap persona s’ha negat a sotmetre’s a la prova. De manera que els resultats de les lectures restants, 696 (98,3%), han estat negatius.

Taula : Proves d’alcoholèmia a Granollers, 2010

Lectures Positius Es neguen

Policia Local 708 12 0

� Referent a les actuacions relacionades amb drogues, la PL de Granollers ha realitzat 203 actes d’intervenció per consum o tinença il�lícita de drogues al 2010.


10. Aportacions d'especialistes Informe 2011

10. Aportacionsd' especialistes



Una visió qualitativa

� A banda de la informació quantitativa aportada pels diferents serveis participants i recollida en els capítols anteriors, també resulta necessària una visió més qualitativa de l’actual situació a Granollers entorn el consum de drogues.

� Així, per tal de recollir les impressions d’alguns dels professionals del municipi es crea una fitxa qualitativa, la qual pretén copsar les diferents opinions basades en l’experiència professional d’aquests.

• Els professionals que han contribuït aportant el seu punt de vista són: Jordi Bernabeu (Servei de Salut Pública i Consum), Rosa Navarro (CAS de Granollers), Isidre Plaza (Servei de Joventut) i Lluís Colomer (Policia Local).

� Els principals resultats obtinguts s’exposen al principi de cada taula



Situació actual del consum de drogues a Granollers

� Les drogues legals, l’alcohol i el tabac, són les més consumides pel conjunt de la població. Entorns de consum fàcilment detectables i visibles.

� Els joves i adolescents són els majors consumidors de drogues il�legals, especialment de cànnabis (haixix i marihuana)

� Diferents patrons i pautes de consum.

Taula: Situació actual del consum de drogues a Granollers

Servei de Salut Pública i Consum

• Es detecta consum d'alcohol, tabac, cànnabis i derivats (haixix, marihuana), MDMA, cristall, pastilles, speed, ketamina.

• Importància de l'alcohol. Durant moments de festa.• Consums de cànnabis segons diferents patrons: regulars, esporàdics. Em preocupen els

intensos, freqüents i en xavals desocupats.• En entorns més canyeros (raves, disocs de depèn quina música, etc.) importància de l'MDMA,

Ketamina, etc.• El consum de coca el visc com a més "discret" (la gent en parla menys que d'altres consums)

CAS de Granollers

• La meitat dels usuaris del Servei ho són pel consum d’alcohol, seguit del de cocaïna i cànnabis. El consum d’alcohol és un dels problemes més importants.

• Alcohol, Tabac, Cànnabis i derivats (haixix, marihuana), Cocaïna, Opiacis, benzodiacepines• Els patrons de consum dels usuaris del Cas, son els mateixos, però hi ha un canvi de tendència

pel que fa a les substàncies: continua baixant l'ús de la cocaïna, i augmenta el cànnabis,l'alcohol i els opiàcids

Servei de Joventut

• Alcohol, Tabac, Cànnabis i derivats (haixix, marihuana)• 3 patrons en joves: consums de cànnabis intensius cada tarda en grups de nois sense activitat,

consums de cànnabis per part de nois associats, consum menys intensiu i consums de cànnabis i alcohol en els moments que organitzàvem activitats nocturnes (concerts,...)

• Hi ha grups de consumidors amb un patró addictiu, i després hi ha consum recreatiu, però similar a d’altres ciutats. El consum de cànnabis s’ha fet més explícit, no s’oculta.

• Hi ha més conscienciació entre els joves sobre alcohol i conducció

Policia Local

• Alcohol, Tabac, Cànnabis i derivats (haixis, marihuana), MDMA, cristall, pastilles, Opiacis, Cocaïna. Afecta majoritàriament a joves.

• Consum centrat a places de la ciutat en horaris de tarda nit i cap de setmana.• També a les zones d'oci del ramassar, Eibisi etc.(consum abusiu), predomini clar de haixix,

marihuana i cocaïna.• Consum de opiacis a l'entorn del CAS.• Les pautes de consum són a places i al voltant de les escoles, en diferents franges horàries:

hores de pati escolar, hores centrals del dia (entre horaris d’escola) i molt especialment a partir de l’hora de fi de les escoles (17.00) fins a les 20/21.00 hores, de dilluns a divendres. Durant els caps de setmana el consum detectat es majoritàriament a les tardes i a les nits de divendres i dissabte i a la tarda del diumenge.



• El consum en grans esdeveniments com ara la Festa major és massiu i sense discreció, combinat amb l’abús d’alcohol.

Evolució del consum en els últims anys

� En aquest apartat trobem contraposició d’opinions, professionals que comenten que cada vegada es comença abans en contraposició amb d’altres que afirmen el contrari (adolescents més tranquils però un major accés a les drogues).

� No hi ha diferències significatives entre el consum de fa 2 anys i l’actual.� Augment progressiu del consum de substàncies il�legals a la ciutat:

sobretot vinculats a la consolidació de la cocaïna i l’aparició de “noves” drogues (mdma i ketamina, per exemple).

Taula: Evolució del consum de drogues a Granollers en els últims anys (últims 2 anys)


• En general, els adolescents estan més tranquils. Per una banda, tenen més accés a les

drogues (bàsicament cànnabis, forces rebutgen les drogues tipus cocaïna, mdma, etc per considerar-les més perilloses i addictives); però per l’altra, el total de consumidors és més reduït però més visible)

• Preocupació el consum de cànnabis de l'edat 17-20 i quan es tracta de gent desocupada.

Sobretot quan entren drogues com cocaïna.

CAS de Granollers

• La problemàtica per consum d’alcohol s’ha mantingut en tots aquests anys, ha augmentat molt el consum de cocaïna i ha baixat el d’heroïna. També ha baixat molt la via d’administració injectada.

• Percepció que es detecten abans les problemàtiques per consum de substàncies i els problemes de salut associats (malalties infeccioses, etc.).

• S’ha intervingut molt en prevenció de conductes de risc i es nota.

• Petits canvis, però podrien ser significatius: augmenta la droga principal heroïna, també la

via injectada, i el número de kits donats al Programa d'Intercanvi de Xeringues.

Servei de Joventut•

• No hi ha diferències significatives pel que fa al consum. Canvi de substàncies i de patrons, però no de les problemàtiques ni dels percentatges de població.

• Creen que continua la tendència de menys alcohol diari, però igual en moments puntuals (anar de festa) i de més normalització del consum de cànnabis. També crec que continua la tendència d'augment del "botellón".

• Pensem que hi ha cada vegada més consciència amb el tema d'alcohol i conducció (molt

més que fa 10 anys.

Policia Local

• Augment progressiu del consum de substàncies il�legals a la ciutat. L’edat d’iniciar-se

s’escurça (12/13/14 anys, a l’inici de l’ESO).

• Es consumeix menys per raó de menor disponibilitat de diners arrel de la crisi.





Motius de l’actual conjuntura

� L’actual situació socioeconòmica amb les dificultats econòmiques que comporta influeix en el consum de drogues.

� Consum influït per la moda del moment.� Alt nivell de fracàs escolar i desocupació� La percepció del risc associat al consum és baixa.

Taula: Motiu/s de l’actual conjuntura


• Alt nivell de fracàs escolar i alta desocupació laboral, dificultats per a la inserció laboral i pre-laboral dels adolescents

• Pocs projectes vitals a mig-llarg termini que siguin interessants per a molts joves.• La pròpia conjuntura de la “moda” actual: cànnabis, consumisme, “botellón”.

CAS

• La situació de crisi econòmica condiciona també el tipus de • drogues, el tipus de consum i la via d'administració. • El malestar per la situació (atur, desnonaments, recursos saturats, etc.) genera més

demanda d'atenció, i la problemàtica de les persones és més complexa.

Servei de Joventut

• Situació de poca oferta de continuació d'estudis a nivell de formació professional i poca oferta de feina, que incideix en el nivell de motivació i activitat dels joves

• Els canvis en el consum són cíclics i per “modes”, però la part substancial és la mateixa.

Policia Local

• La percepció del risc associat al consum és molt baixa o nul�la i fins i tot en determinats cercles el consum està interioritzat com a quelcom normal.

• En general podem dir que es consumeix menys per raó de menor disponibilitat de diners arrel de la crisi econòmica.



Actuacions per a reduir el consum de drogues i minimitzar els efectes

� Els diferents especialistes coincideixen en que s’ha d’iIncidir encara més en activitats de prevenció treballats transversalment i en diferents àmbits.

Taula: Possibles actuacions a dur a terme per a reduir el consum de drogues i per a minimitzar els efectes


• Detecció precoç, prevenció de drogues més polivalent, mantenir aposta de tractament proper a secundària.

CAS de Granollers

• Actuacions encaminades a reforçar la prevenció de riscos i danys (P.I.X i intervenció en riscos i danys a pràctiques sexuals).

• Implementar l'ocupació: cursos de formació, plans ocupacionals,etc. La inserció familiar, social i laboral és un dels objectius principals de l'atenció a les persones drogodependents.

• Les actuacions han de ser a molts nivells, i des de diferents àmbits i institucions.• Una de les preocupacions és que els usuaris que ho necessitin, puguin disposar de

recursos econòmics (Pirmi, etc.), per accedir a Comunitats Terapèutiques, pisos de reinserció, centres de dia, tallers, etc. Són subvencionats, però no gratuïts.

Servei de Joventut

• Caldria identificar primer quins són els problemes relacionats amb el consum i fer

abordatges diferenciats. Per què, quin és el problema del consum d’haixix per part dels joves en espais públics, de salut, de visibilitat,…?

• Bàsicament oferta d'activitats vinculades amb formació i feina. No tant des del punt de vista d'oci.

• És molt important i no sempre prou valorada, tota la feina que es fa des de les persones

que estan fent feina al carrer (educadors i dinamitzadors). El problema és que no tenen els recursos (no només econòmics) per poder oferir coses als grupets de joves.

Policia Local

• Caldria dedicar més temps a denunciar les conductes per així dificultar el consum de

drogues als espais públics i a les escoles.

• Més presencia a l'espai públic a peu de la policia per prevenir, d'una banda i actuar

reactivament, d'altra banda. Caldria dedicar més hores a fer xerrades als estudiants d'ESO i Batxillerat sobre les prohibicions i els efectes negatius del consum de drogues.


11. Una altra visió Informe 2011

11. Una altra visió



Descripció tècnicaVisions adolescents sobre la marihuana

� El Servei de Salut Pública treballa des de fa anys, en la prevenció dels usos de drogues entre la població general, amb especial èmfasi a la població jove i adolescent. L'any 2007 es posa en marxa l'estratègia municipal Granollers_Acció Municipal en el consum de drogues 2007-2010. I en aquest marc es creen -entre d'altres- dos serveis que permeten un apropament al col�lectiu adolescent consumidor: (1) el Servei Municipal d'Informació i Assessorament sobre Drogues; i el (2) Programa de Mesures Alternatives per a menors sancionats per consum de drogues1.

� A partir de l'experiència d'aquests dos Serveis hem realitzat diferents entrevistes obertes a adolescents i joves amb la finalitat de conèixer la realitat que envolta als adolescents consumidors de cànnabis.

� S'ha entrevistat individualment, en el nostre servei, a vuit adolescents d'ambdós sexes d'edats compreses entre 15 i 18 anys. Han estat adolescents que assisteixen al programa de mesures alternatives per sancions relacionades amb el consum de drogues. Tot i que som conscients que això pot provocar un biaix en determinades interpretacions, hem valorat que la seva realitat propera al consum i a determinades experiències pot ser-nos de gran utilitat.

Taula: Característiques dels adolescents entrevistats.

Edat Sexe Què està fent? ESO

Adolescent 1 18 Noi Escola Oficis NoAdolescent 2 15 Noia UEC En procésAdolescent 3 17 Noia Batxillerat Sí Adolescent 4 16 Noi CFGM SíAdolescent 5 17 Noia PQPI NoAdolescent 6 15 Noi 3er ESO En procés

Adolescent 7 16 Noi 4rt ESO En Procés

Adolescent 8 17 Noia Treballa No

1Per tenir més informació es poden consultar els enllaços www.sobredrogues.net/alternativa i

www.sobredrogues.net/gram



Resum de les entrevistes

� Inici del consum entre els 13 i 16 anys, al carrer i durant el temps lliure, majoritàriament de haixix i marihuana.

� Presenten diferents patrons de consum.

� Consum per satisfacció, poca sensació d'estar enganxats/des, tot i que més d'un cop han adoptat conductes de risc i la majoria dels consumidors/es han tingut algun problema relacionat amb el consum del cànnabis.

� La família i alguns professors son coneixedors del consum; la família no aprova les seves conductes.

� Tot i estar ben informats creuen que cal més informació i acció sobre el tema. Tots/es defensen la legalització del cànnabis.

Inici del consum

� L’edat d’inici en el consum de cànnabis oscil�la entre els 13 i els 16 anys.� Tots comencen a fumar amb els amics, al carrer i durant el temps lliure.� Existeixen diferències a l’hora d’analitzar la primera experiència: la majoria parla en

positiu, i les referències negatives tenen a veure, principalment, amb el gust de la maria (“em picava”). Tot i això, cap d’ells va sentir malestar la primera vegada que va consumir.

� Els motius d’aquest primer consum tenen a veure, bàsicament, amb la curiositat. Pocs al�ludeixen a la pressió de grup.

� Reconeixen que no tenien prou coneixement de la substància en aquell moment.

Hàbits i maneres

� Respecte el què fumen (haixix o marihuana?) la tendència és fumar marihuana barrejada amb tabac. Excepcionalment l’han consumit menjada, i molt eventualment han fumat amb altres estris tipus catximbes o bongs. Tot i que coneixen aquests instruments i el seu funcionament.

� La tendència a fumar marihuana està molt per sobre a la de fumar haixix. No hi ha cap dels entrevistats que només consumeixi haixix exclusivament.

� La meitat fumen a diari i l’altra meitat mostra patrons de consum diferents: (1) només quan surt de festa, (2) 3 o 4 porros a la setmana i (3) només els caps de setmana (no cal que estiguin “de festa”).

� La majoria afirma fumar amb més intensitat durant les vacances. Així com també

reconeixen períodes de més intensitat als inicis del consum.� Una gran majoria afirma que ha tingut períodes d’abstinència. I apel�len a dios



grans motius: voluntàriament -bàsicament per sentir-se “avorrits” del consum- o per imperatiu -després d’una multa per consum-.

� Cap dels entrevistats practica l’auto-cultiu i tots compren a venedors o amics.

Tots ells coincideixen en què cada vegada es més fàcil comprar.� El motiu que exposen per seguir fumant és generalment: “perquè els agrada”. Tot i

no transmetre la idea d’estar “enganxats” sí que reconeixen dificultats per no consumir i manifestar-se abstinents en determinades ocasions.

Context

� Els llocs per fumar són variats: des de cases a locals, passant pel carrer, parcs, places, etc…

� La majoria de vegades fumen acompanyats/des (amb amics). Però afirmen que alguna vegada fumen sols.

� Quan fumen sols ho fan abans d’anar a dormir.� Tots els entrevistats perceben una gran quantitat de fumadors/es de cànnabis a

la ciutat de Granollers. La majoria coincideix en què hi ha una heterogeneïtat de fumadors/es. Un afirma que els joves de 15 a 16 són els que més fumen i un altre els de 13 a 14 anys.

� La tendència és fumar amb companys/es de la mateixa edat, tot i que a vegades es barregen edats.

� Afirmen que a major edat es fuma més a nivell privat i quan un és més jove s’utilitza més el carrer i es consumeix més amb el grup.

� Quasi tots els entrevistats identifiquen espais de la ciutat de Granollers on es consumeix més. Aquests espais i llocs es troben a les afores de la ciutat i en barris concrets.

Finançament

� La despesa mitjana es de uns 10€ i 20€ cada quinze dies. La majoria ho rep dels

pares. Qui treballa utilitza els ingressos per finançar-se el consum.

Conseqüències del consum

� Gran part dels entrevistats manifesta haver tingut algun tipus de problema relacionat amb el consum de cànnabis. Els més comentats: baralles, expulsions de l’institut i discussions amb la família.

� Tots d’ells han tingut problemes legals relacionats amb el consum que els ha comportat una sanció administrativa per fumar a la via pública o per tinença de cànnabis. Tot i això, es viu com a bastant tolerant el paper dels cossos de seguretat.

Efectes

� Coincideixen en destacar l’efecte principal del cànnabis com a tranquil�litzant -relaxa-.

� No obstant això, quan reflexionen sobre els efectes es destaquen molts viscuts com a negatius: falta de concentració, pèrdua de memòria, baixades de tensió -marejos-, vòmits, agressivitat, risc de desenvolupar alguna malaltia mental.



� En destaquen de positius: la hilaritat, el caire social de l’acte de fumar, l’ajut a l’hora de conciliar el son, la gana que entra i com quelcom divertit per se.

� Quasi tots reconeixen que el lloc i la situació influeixen en els efectes que senten al consumir. Pel que el context determina l’experiència.

Percepció de riscos

� Quasi tots els entrevistats reconeixen riscos, separant els de tipus psicològic i físic. Un dels entrevistats afirma que el consum de cànnabis no comporta riscos. I només un, tot i ser un problema freqüent per ells, reconeix que existeix un risc legal a l’hora de consumir.

� La majoria dels entrevistats reconeix que alguna vegada s’han sentits “atrapats” pel consum de cànnabis. Això és: amb dificultats per deixar-ho voluntàriament, condicionant la seva activitat al consum, “avorrits”, “saturats”, etc.

Conductes de risc

� Tots els entrevistats/des han estat en horari lectiu sota els efectes del cànnabis.

� També ho han estat treballant o conduint (motos o amb algun conductor “fumat”).

Quasi tots els entrevistats han sofert baixades de tensió (“pàl�lides”) o marejos per haver consumit cànnabis.

� Tots els entrevistats/des han tingut relacions sexuals sota els efectes del

cànnabis. En aquest sentit, hi ha qui ens afirma que el consum “no afecta per res” en les relacions. La resta, de fet la majoria, en canvi, afirma que les relacions son millors i més plaents.

Reacció de l’entorn

� La família de la majoria dels entrevistats sap que el seu fill o filla fuma i la majoria mostren rebuig i no aproven aquesta conducta.

� Una gran part dels entrevistats afirma que el professorat de l’institut sap que

fumen.� Tots els entrevistats tenen amistats que també fumen.� En alguns casos alguns amics/gues els demanen que deixin de fumar.� La meitat dels entrevistats afirma que alguna vegada els companys i/o amics els

han avisat i alertat per les seves pràctiques de consum (bàsicament freqüent i “intens”).

� Quasi tots els entrevistats afirma que els que no fumen han pres la decisió correcta i ho valoren molt positivament.

� La meitat dels entrevistats es relaciona només amb persones que consumeixen.

Consum de tabac i alcohol

� Tots els entrevistats han consumit tabac i alcohol.� L’edat d’inici de consum de tabac oscil�la entre els 10 anys -el cas més extrem- i

els 15 anys. I la d’alcohol entre els 12 -essent excepcional- i els 16 anys.� La majoria d’ells valora negativament la primera vegada que va consumir

tabac i alcohol. Apel�len a que el gust no els va agradar. Tot i això, tots continuen consumint tabac i alcohol.



� Tots tenen una opinió negativa tant del tabac com de l’alcohol. Destaquen les conseqüències negatives del consum abusiu d’alcohol.

Consum d’altres substàncies

� Només un dels entrevistats ha consumit altres substàncies. I es tracta de cocaïna

i derivats de les anfetamines, mdma o speed. En canvi la resta no.� Les barreges més habituals de substàncies solen ser de cànnabis i alcohol.� La meitat dels entrevistats creu que el cànnabis els ha facilitat haver-se iniciat en

el consum d’alcohol i tabac. Els altres, no.� El consum de substàncies tipus cocaïna, mdma, etc. es viu com a quelcom

problemàtic i afirmen sentir-se ferms en la decisió de “no consumir-ho”.

Propostes d’informació i d’actuació

� Molts dels entrevistats creu que s’informa adequadament sobre els riscos i les

conseqüències del consum de cànnabis. Tot i que també creuen que no és suficient.

� Destaquen que haurien de fer-se més xerrades i portar a més persones i més variades als centres d’ensenyament. Es demana la figura del “consumidor” o “persona que hagi passat pel tema”.

� Tots creuen que el consum de cànnabis a nivell adult es troba normalitzat: s’accepta i existeix relativa permissivitat. També opinen que existeix la creença adulta de que el cànnabis porta a provar altres substàncies.

� La majoria dels entrevistats manifesta que el cànnabis hauria de ser una substància legal i que haurien de rebaixar-se l’import de les sancions.

Valoració dels referents

� Es coneix el Servei Municipal d’Informació sobre Drogues -no amb aquest nom- per les actuacions que es fan a la ciutat. La majoria per les xerrades a instituts i escoles i també com a via de mesures educatives alternatives quan existeix una sanció administrativa.

� Es valora el coneixement al professional que hi ha darrere més que el propi Servei.

� La valoració del servei per part dels entrevistats és, per norma, positiva. La majoria dels entrevistats manifesta que la feina que es fa des de el Servei els agrada. Sobretot pel que fa a l’estil i el missatge. Tot i això, hi ha qui no li

reconeix utilitat o -directament- no li agrada.� La majoria saben quines són les funcions d’aquest. I coneixen la feina que es fa.

Desconeixen l’existència d’una web d’informació municipal (tot i no anar dirigida a aquest sector d’edat).

� Tenen referència amb el professional via xarxes socials (bàsicament Facebook). A través del seu perfil personal (no professional). I també per companys en comú. Els centres d’ensenyament apareixen com a nexe comú5.

� Davant la possibilitat de proposar noves intervencions, es proposa:



� Xerrades individuals� Avançar l’edat de les xerrades i fer-les més lúdiques� Exportar-ho a altres municipis� Si un consum presentés problemes, acudirien al nostre servei -si pot ser

acompanyat d’algun amic- o bé als amics. I difícilment, -almenys a l’inici- acudirien a un familiar


12. Descripció de resultats Informe 2011

12. Descripció de resultats

Principals resultats



1, Segons dades de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga, el cànnabis continua essent la droga il�legal més estesa arreu del planeta. L'informe Mundial sobre les Drogues (World Drug Report 2010) posa de manifest que entre un 3,5% i un 5,7% de la població mundial ha consumit alguna substància il�legal durant l'any 2008 (entre 155 milions i 250 milions de persones).

• L’Observatori Europeu també posa de manifest que la taxa més alta de consumidors habituals de cànnabis ja no es registra a Espanya sinó a la República Txeca (8,5%), i és la població jove d'aquest país d'entre 15 i 34 anys la que més en consumeix (16,7% l'últim mes i 28,2% l'últim any). Espanya, per altra banda, es troba per sota (13,4% l'últim mes i 18,8% l'últim any).

• La situació a la major part dels països d'Europa és estable i una mica a la baixa com és el cas d'uns quants països entre els que s'inclou Espanya. Però, d'altra banda, hi ha països que estan augmentant la prevalença en el consum de manera acusada com es el cas Bulgària, Eslovàquia, Estònia, Itàlia i la República Txeca.

• Espanya, juntament amb el Regne Unit, ocupa les primeres posicions en el consum de cocaïna.

2. L’Enquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues a Espanya (2007/08) informa que l’alcohol i el tabac són les drogues més consumides pel conjunt de la població espanyola, mentre que el cànnabis és la droga il�legal més consumida.

• L’Informe posa de relleu que els indicadors de consum tant d’alcohol, tabac com cànnabis apunten a un descens. Alhora, segons l’Observatori Espanyol sobre Drogues també disminueix el nombre de persones usuàries de drogues per via parenteral.

• El consum de drogues es concentra majoritàriament entre la població menor de 35 anys, especialment el que fa a les drogues il�legals. L’edat mitjana d’inici en el consum de drogues ha augmentat lleugerament.

• Destaca l’augment de la percepció de risc entre la població per a totes les conductes de consum de drogues, tant pel que fa al consum ocasional com de l’habitual.

3. Segons els resultats de l’Enquesta Estatal Sobre l’Ús de Drogues en l’Ensenyament Secundari (ESTUDES) realitzada al llarg de l’any 2008, l’alcohol i el tabac segueixen sent les drogues més consumides, seguides del cànnabis.



• Continua la tendència descendent en el consum de cocaïna per a totes les freqüències.

• Les prevalences d’amfetamines, èxtasi i al�lucinògens són les més baixes des del 1994.

• Augmenta el risc percebut davant del consum esporàdic per a totes les drogues.

• La població jove continua pensant que cada vegada és més difícil aconseguir drogues.

4. A Catalunya s’observen pocs canvis en els patrons de consum de la població jove en els darrers anys. L’alcohol, el tabac i el cànnabis continuen essent les substàncies més valorades, consumides i utilitzades. La cocaïna, però, redueix distàncies. D’altra banda, continuen les barreges com a pauta integrada en els consums.

• Entre les dades a ressaltar per l’Institut GENUS, hi ha l’augment de joves que veuen alcohol, així com dels qui prenen cocaïna. Alhora, la cocaïna es comença a consumir a edats més precoces, en més situacions i contexts. D’altra banda, es fa palès un lleuger descens en el consum de cànnabis.

5. Al llarg del 2010 al voltant de 2.000 joves i adolescents han participat en les diferents activitats que el Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers ha organitzat, realitzat i/o coordinat als diferents centres d’ensenyament secundari del municipi per a la prevenció del consum de drogues.

• També s’han dut a terme actuacions dirigides als pares i mares o a professionals de diferents àmbits (social, lleure, educatiu i sanitari). A la vegada que també hi han tingut cabuda activitats adreçades al conjunt de la població.

6. El Servei Municipal d’informació i assessorament sobre drogues compta amb un portal d’internet, www.sobredrogues.net i amb una adreça de correu electrònic [email protected] que esdevé el canal d’accés al personal d’Acció Municipal en el Consum de Drogues.

• Durant el 2010 s'ha dut a terme una renovació total de la web. S'ha adoptat un format associat plenament als canals 2.0.

• Durant el període comprès entre l’1 de gener de 2010 i el 31 de desembre de 2010, la pàgina web www.sobredrogues.net ha tingut un total de 12.436



visites –25.465 pàgines vistes- amb un total de 10.003 usuaris absoluts. Es manté en la línia de l'any anterior.

• El servei està totalment immers en el món de l’entorn 2.0 (mitjans i xarxes socials) Facebook, Twitter, Youtube, RSS, Slideshare i Flickr.

7. El Servei Municipal d’informació i assessorament sobre drogues ha realitzat un seguiment personalitzat a 42 menors.

• Pel que fa a la substàncies que han originat les demandes de seguiment, en la pràctica totalitat dels casos es tracta del cànnabis.

8. Enguany 611 persones han iniciat tractament al CAS de Granollers.

• L’alcohol i la cocaïna són les substàncies que generen una major demanda d’inicis de tractament (53% i 26%, respectivament). En segon terme queden els inicis per opiacis i cànnabis, els quals han representat un 9% i un 10%, respectivament. La resta de substàncies originen demandes residuals.

• Clara preponderància masculina entre els usuaris del CAS de Granollers: 8 de cada 10 (82%) són homes, restant un 18% que són dones.

• Els inicis de tractament al CAS es concentren principalment entre els usuaris de 31 a 40 anys (37,6%), seguits d’un 25,2% que tenen entre 21 i 30 anys i d’un 22% que en tenen de 41 a 50.

9. Al 2010 han funcionat 13 grups de teràpia: 1 grup d’usuaris de cocaïna, 1 grup de familiars d’usuaris de drogues, 5 grups de familiars d’usuaris d’alcohol, 5 grups d’usuaris d’alcohol i les seves famílies i 1 grup psicoterapèutic/patologia dual. En total, enguany hi han assistit 3.004 pacients i 969 familiars (no tenen perquè ser tots ells pacients i familiars diferents, ja que poden haver repetit en més d’una sessió del grup).

10. El Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX) funciona a Granollers des del 1995. Al llarg del 2010 s’han dispensat 2.530 xeringues, el 80% a les farmàcies i al CAS. El nombre de xeringues dispensades ha augmentat, en concordança amb l'augment de la via injectada.



11. Durant el 2010 s’han registrat al voltant de 174 usuaris al Programa de Manteniment amb Metadona del CAS de Granollers procedents de diferents municipis del Vallès Oriental Nord, entre ells Granollers.

12. Resum de les percepcions dels serveis i centres de l'àmbit sociosanitari:

• Pel que fa al consum de drogues il�legals, sobretot porros, es fa cada cop més visible i comença a veure's com un fet cada cop més normalitzat, tot i que el nivell de consum no ha augmentat.

• Es poden determinar llocs i entorns on es sol consumir habitualment.

• Els majors consumidors de substancies il�legals són els adolescents i els joves on comença a veure's una iniciació precoç en els usos de les drogues, tant legals com il�legals

• Factors socioeconòmics molt associats al consum de drogues.

• Hi ha un augment de problemes associats a l'alcohol.

• Comencen a trobar-se problemes associats amb l'ús de la tecnologia.

• En general, hi ha poca percepció de danys i conseqüències negatives per part de joves consumidors/es.



17. Tots els centres educatius d’ensenyament secundari del municipi han tractat el tema de les drogues com a activitat preventiva durant l’últim curs.

• En bona part dels centres enquestats (5) s’ha revisat al llarg dels dos últims anys a nivell de claustre o equip directiu el Codi de Règim intern pel que fa a les drogues.

18. La coordinació dels centres educatius amb els diferents serveis especialitzats en l’atenció del consum de drogues resulta imprescindible de cara a sumar esforços per tal de prevenir el consum de drogues i els problemes que aquest comporta.

• Actualment, en bona part de les escoles es produeix aquesta coordinació, especialment amb el referent de “drogues” del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers.

• Tots els centres han fet sessions amb el servei de Salut Pública de l'Ajuntament, 6 centres han fet accions tutorials i 5 han fet sessions amb els cossos de seguretat

19. Al 2010 la Policia Local de Granollers ha efectuat un total de 708 proves d’alcoholèmia, donant positiu el 1,6% d’aquestes (12).

20. Enguany la Policia Local de Granollers han realitzat 203 actes d’intervenció per consum o tinença il�lícita de drogues.

13. Resum de les aportacions dels especialistes:

• Les drogues legals, l’alcohol i el tabac, són les més consumides pel conjunt de la població.

• Joves i adolescents són els majors consumidors/es de drogues il�legals, especialment de cànnabis (haixix i marihuana)

• Diferents patrons i pautes de consum.

• Entorns de consum fàcilment detectables i visibles.



14. Resum de les aportacions dels adolescents:

• Inici del consum entre els 13 i 16 anys, al carrer i durant el temps lliure, majoritàriament de haixix i marihuana.

• Presenten diferents patrons de consum.

• Consum per satisfacció, poca sensació d'estar enganxats, tot i que més d'un cop han adoptat conductes de risc i la majoria dels consumidors han tingut alguna mena de problema relacionat amb el consum del cànnabis.

• Els pares/mares i alguns professors/es són coneixedors del consum; la família no aprova les seves conductes.

• Tot i estar ben informats creuen que cal més informació i acció sobre el tema. Tots/es defensen la legalització del cànnabis.


Documents

Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010