Detecciói intervenciódel consum de drogues en menors d’edat

Detecci i intervencidel consum de droguesen menors dedat

Guia per a lelaboraci dun protocol dactuaci en lmbitmunicipal

Collecci_Documents de Treball

Srie_Benestar social 12Srie_Benestar social 12

La Diputaci de Barcelona s una instituci de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsarel progrs i el benestar de la ciutadania.

La collecci Documents de Treball facilita als agents del mn local documentaci actualitzada per contribuir a millorar la gesti de les poltiques pbliques locals.

Aquesta publicaci, elaborada en el marc de la Xarxa Local de Prevenci de les Drogodependncies, s el resultat duntreball conjunt entre diferents professionals coneixedors deltema i vol ser una eina prctica per dissenyar protocols dedetecci i derivaci de consum de drogues en menors dedat,potenciar la coordinaci adequada de recursos (educatius,sanitaris, socials...) i donar pautes per identificar els diferentsgraus de risc, segons la seva situaci en relaci amb elconsum de drogues a fi dintervenir en el context immediat.

rea de Benestar Social

Pg. de la Vall dHebron, 171Llars Mundet08035 BarcelonaTel. 934 022 469 Fax 934 022 496www.diba.cat/servsocials

coberta DT_DeteccioIntervencio.qxp:Layout 1 23/09/11 12:41 Pgina 1

Detecci i intervenci del consum de drogues en menors dedat

Guia per a lelaboraci dun protocol dactuaci en lmbit municipal

Collecci_Documents de Treball

Srie_Benestar Social, 12

DT_DeteccioIntervencioConsumDrogues.indd 5DT_DeteccioIntervencioConsumDrogues.indd 5 23/09/11 12:4623/09/11 12:46Cian de cuatricromaCian de cuatricromaMagenta de cuatricromaMagenta de cuatricromaAmarillo de cuatricromaAmarillo de cuatricromaNegro de cuatricromaNegro de cuatricromaPANTONE 201 CPANTONE 201 C

de ledici: Diputaci de BarcelonaNovembre, 2010

Disseny i producci: Direcci de Comunicaci de la Diputaci de BarcelonaComposici: AddendaImpressi: Grfi cas Varona, SAISBN: 978-84-9803-516-2Dipsit legal: S.1325-2010

Autoria: Noel Garcia Lpez i Miriam Sol TorellSpora Sinergies

Aquesta guia ha estat elaborada grcies a la collaboraci dels membres del grup motor de la III Comissi de detecci de problemes de consum en menors dedat i joves:

Llus Camino (Mancomunitat Fontsanta) Assumpta Lluch (Ajuntament de Matar)Carla Fernndez (Ajuntament de la Garriga, Albert Montcada (Ajuntament de Terrassa)les Franqueses del Valls, Figar Montmany, Vanessa Santiago (Ajuntament de Pallej)lAmetlla del Valls i Tagamanent) Maribel Serra (Diputaci de Barcelona)Nria Garcia (Diputaci de Barcelona) Begoa Suriol (Diputaci de Barcelona)

I tamb grcies a les aportacions dels membres del grup plenari de la Comissi:

Mireia Ambrs (Generalitat de Catalunya) Cristina Molla (Ajuntament de Gelida)Jordi Baroja (Ajuntament dIgualada) Albert Montcada (Ajuntament de Terrassa)Llus Camino (Mancomunitat Fontsanta) Nria Puentes (Mancomunitat Peneds-Garraf)Llus Cucurull (Consell Comarcal del Garraf Georgina Queralt (Ajuntament de Mollet del Valls) Cubelles, Canyelles i Olivella) Francesc Ruiz (CAS de lHospitalet de Llobregat)Carla Fernndez (Ajuntament de la Garriga, Natlia Salerno (Ajuntament de Badia del Valls)les Franqueses del Valls, Figar Montmany, Pilar Snchez (Diputaci de Barcelona)lAmetlla del Valls i Tagamanent) Vanessa Santiago (Ajuntament de Pallej)Nria Garcia (Diputaci de Barcelona) Maria Carmen Santos (Ajuntament deXavier Grego (Ajuntament de Badalona) Sant Vicen dels Horts)Eva Lpez (Ajuntament de Matar) Eullia Sot (Ajuntament de Sant Cugat delMeritxell Lpez (Ajuntament ddena) Valls)Rosaura Martn (Diputaci de Barcelona)

En la preparaci daquesta publicaci tamb hi ha intervingut Neus Rodrguez Andrade, estudiant en prctiques de Spora Sinergies, sota la direcci dels autors de la guia.


7

Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Qu s un protocol dactuaci? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Objectius especfi cs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Caracterstiques dun protocol dactuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Avantatges de disposar dun protocol dactuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Guia per a lelaboraci dun protocol de detecci i intervenci del consum de drogues en menors dedat en lmbit municipal . . . . . . . . . . 17

1. Consideracions prvies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171.1. La necessitat de disposar dun protocol i el seu suport poltic i tcnic . . . . . 181.2. Agents i serveis del municipi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201.3. Un marc com de referncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211.4. Els mbits de detecci i intervenci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221.5. Lestratgia a lhora delaborar el protocol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

2. Procs delaboraci i implementaci dun protocol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252.1. Fase 1. Justifi caci i presentaci del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262.2. Fase 2. Protocol pilot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 312.3. Fase 3. Prova pilot i elaboraci del document defi nitiu . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

3. Manteniment del protocol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 403.1. Avaluaci del protocol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 413.2. Actualitzaci del protocol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 433.3. Implementaci de les actualitzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

Bibliografi a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

Annex 1. Tipus de consum, factors de risc i factors de protecci . . . . . . . . . . 47

Annex 2. Normativa i legislaci vigents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

Annex 3. Relaci de serveis i recursos municipals implicats en la detecci i intervenci del consum de drogues en menors dedat . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

ndex


8 Detecci i intervenci del consum de drogues en menors dedat

Annex 4. Municipis que disposen de plans de drogues i/o protocols de detecci i intervenci del consum de drogues en menors dedat . . . . . . . . 55

Annex 5. Bibliografi a i webs dinters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56


9

Presentaci

Em plau presentar-vos la Guia per a lelaboraci de protocols en lmbit municipal de detecci i intervenci del consum de drogues en menors dedat, un document que aporta refl exions, pautes i recomanacions que pretenen ser tils a lhora de prevenir les drogodependncies en lmbit local.

Diferents estudis indiquen que els nois i les noies sinicien en el mn de les drogues entre els tretze i els quinze anys. Tamb s conegut que les persones que ho fan a una edat primerenca tenen ms possibilitats de desenvolupar problemes amb les dro-gues, inclosa la dependncia.

Per tot aix, aquesta guia vol aportar elements que ajudin a detectar i abordar aquests consums de forma preco i efi ca des duna concepci de coresponsabilitat i de xar-xa entre tots els agents del territori. Es tracta dun instrument que recull les actuacions necessries en cas que shagi dintervenir en situacions de consum de drogues a par-tir del comproms i la coordinaci de tots els recursos que formen la xarxa comunitria a fi de donar una resposta global, efectiva i consensuada entre els agents implicats.

La guia s fruit del treball realitzat per un grup heterogeni de professionals procedents de lmbit local de la Generalitat de Catalunya i del centre SPOTT de lrea de Benestar Social de la Diputaci de Barcelona i ha comptat amb lassessorament de Spora Siner-gies. El grup ha constitut una de les comissions de treball de la Xarxa Local de Preven-ci de les Drogodependncies, que actualment agrupa dos-cents un municipis de la provncia de Barcelona i que ha esdevingut un referent en matria dassessorament per a plans, programes i serveis de prevenci comunitria a la provncia de Barcelona.

Tamb s un element ms per enfortir la prevenci als municipis mitjanant les opor-tunitats que ofereix lintercanvi dexperincies i coneixements en el marc de la xarxa. Per aquest motiu, volem que es converteixi en un document de referncia fl exible i adaptable a la realitat de cada municipi i que sen garanteixi laplicabilitat a travs del nostre assessorament i acompanyament durant la seva implementaci.

Per acabar, voldria que aquesta guia fos una eina til per a una intervenci ms efi ca en lmbit de la prevenci de les drogodependncies i que ajuds perqu els nostres municipis fossin espais ms compromesos, actius i responsables en el marc duna es-tratgia compartida pel benestar i la qualitat de vida.

Montserrat Ballarn EspuaPresidenta delegada de lrea de Benestar Social


11

Lrea de Benestar Social de la Diputaci de Barcelona, a travs del centre SPOTT (Centre de Prevenci i Intervenci en Drogodependncies) va crear la Xarxa Local de Prevenci de les Drogodependncies, a la qual estan adherits dos-cents un ajun-taments de la provncia de Barcelona.1

Lobjectiu de la xarxa s millorar la qualitat de les actuacions de prevenci dels mu-nicipis, garantir lequitat dels programes a tota la ciutadania i facilitar formaci i mtodes davaluaci adaptats a les necessitats del territori. Aix, la Xarxa Local de Prevenci de les Drogodependncies treballa conjuntament amb els municipis de-senvolupant un model de referncia territorial i impulsant programes de prevenci de caire participatiu i transversal.

Cada any la xarxa organitza dues comissions de treball sobre temes dinters per als tcnics i tcniques municipals. Aix, lany 2008 es van posar en marxa dues co-missions que van generar dues guies de treball prctic: la Guia davaluaci de pro-grames preventius de les drogodependncies i els Plans locals de prevenci de les drogodependncies. Guia per al foment de la participaci.

Lany 2009 es va engegar una comissi de treball per desenvolupar una guia per ela-borar protocols que ajudessin a detectar el consum de drogues en menors dedat i a intervenir-hi.

El mar daquell mateix any la xarxa va defi nir les caracterstiques daquesta comis-si, formada per un grup de tcnics i tcniques de salut pblica, la prevenci i les drogodependncies en lmbit municipal, i va defi nir la celebraci de vuit sessions de treball per elaborar la guia.

Els objectius de les sessions de treball van ser els segents:

Recollir el coneixement, lexperincia i les valoracions de diferents tcniques i tc-nics municipals sobre la detecci i la intervenci en el consum en menors dedat en el seu mbit de treball.

Analitzar i organitzar aquestes aportacions perqu esdevinguin coneixement apli-cat, prctic i adaptat a les necessitats dels municipis.

1. Dada corresponent a loctubre de 2010.

Introducci



Elaborar una guia que ofereixi pautes, recomanacions i recursos als equips tcnics municipals a lhora delaborar protocols de detecci i intervenci en el consum de drogues en menors dedat.

Spora Sinergies ha estat lencarregada de dinamitzar les sessions, danalitzar-ne els continguts i delaborar aquesta guia.


13

Com a defi nici bsica, podem dir que un protocol dactuaci s un document escrit que t com a objectiu facilitar la coordinaci i lacci de diferents agents i serveis amb relaci a un fenomen determinat.

Per aconseguir aquest objectiu general, un protocol s una eina dactuaci que:

1. Defi neix les caracterstiques del fenomen sobre el qual actua. Un protocol s una eina de treball clara i efi ca que demana una defi nici acurada i operativa del fenomen sobre el qual actua i de les situacions que motiven la seva utilitzaci.

2. Identifi ca el conjunt dagents i serveis que hi estan implicats i defi neix les seves fun-cions i competncies. Un protocol determina els recursos i tamb les persones que estan implicades en el tractament del fenomen, les seves funcions i responsabilitats i tamb les competncies necessries per desenvolupar la seva tasca.

3. Defineix les actuacions que cal seguir en cada situaci. Un protocol estableix un procediment de treball coordinat per a les diferents situacions que presenta un fenomen determinat: en primer lloc, determina les actuacions especfiques que ha de dur a terme cadascun dels agents implicats i defineix les pautes concretes i els recursos necessaris per a lacci; en segon lloc, estableix un marc temporal que guia tot aquest procs i defi neix les etapes i els nivells dactuaci necessaris en cada moment.

Objectius especfi cs

Lelaboraci dun protocol requereix un seguit daccions que emmarquin el seu fun-cionament:

1. Establir la necessitat dintervenir amb relaci al fenomen. Un protocol parteix duna problemtica concreta que requereix una actuaci. El fet de defi nir el fenomen ajuda a fer-lo visible i facilita el fet de prendre conscincia daquesta problemtica. Al mateix temps, proporciona les bases per afrontar-la i determina la necessitat dactuar.

2. Defi nir un marc de referncia com. Un protocol dactuaci s una eina que hau-ran de fer servir diferents agents; per aquest motiu, parteix necessriament duna defi nici compartida del fenomen de qu tracta. Aix, doncs, demana un marc de referncia conceptual i prctic sobre el qual puguin treballar tots els agents impli-cats, la qual cosa permet que les actuacions que el protocol dicta siguin coherents

Qu s un protocol dactuaci?



les unes amb les altres i que el conjunt dagents que hi intervenen comparteixin un mateix objectiu.

3. Identifi car els recursos necessaris i tamb els recursos existents. Defi nir el feno-men sobre el qual actua el protocol implica un conjunt dmbits i nivells dincidncia. Cal identifi car aquests contextos i els agents que hi estan implicats i defi nir els recur-sos de qu disposen.

4. Determinar les funcions prpies de cada agent i de cada servei. Delimitar les funcions prpies de cada servei i de cada professional s fonamental a lhora dendrear les actuacions de cada agent. Cal delimitar clarament qui ha de fer qu en cada cas.

5. Dissenyar circuits de coordinaci entre els diversos agents i serveis. Un pro tocol defi neix la relaci que els diversos agents i serveis estableixen entre ells amb relaci al fenomen abordat, la qual cosa facilita el treball en xarxa davant dun fenomen trans-versal.

6. Defi nir un marc temporal per a les diverses actuacions. Un protocol regula la tem-poralitat de les accions i promou actuacions dinmiques i actives. Lexistncia dactua-cions protocolaritzades pot evitar que un procs es paralitzi en algun dels seus nivells dactuaci.

Caracterstiques dun protocol dactuaci

Un protocol dactuaci es concep com una eina efi ca que ha de respondre a les necessitats sobre les quals es planteja una actuaci. En aquest sentit, ha de tenir unes caracterstiques determinades que el converteixin en un instrument:

Institucional. Ha destar avalat per les institucions pertinents i ha de comptar amb el suport poltic dins lAdministraci, ja que aquest fet en condicionar lefi ccia i la viabilitat.

Collectiu. Es tracta duna eina consensuada entre el cos de professionals que hi intervenen, els quals han de determinar conjuntament les actuacions concretes que ha de dur a terme cadasc.

Integral i transversal. Articula el conjunt dagents implicats que hi intervenen, al-hora que evita la fragmentaci de les accions i fomenta la coordinaci entre aquestes.

Operatiu, gil i prctic. Planteja unes pautes clares i fcils daplicar per tal dopti-mitzar la tasca dels diferents agents i serveis i fer gil i efi ca el procs de treball.

Dinmic. T un carcter instrumental i est en concordana amb la realitat pre-sent al territori. Per tant, s una eina viva que es revisa contnuament, perqu pu-gui incorporar nous coneixements i experincies i pugui adaptar-se a la realitat emergent.

Avaluable. Per tal que sigui una eina efi ca, cal que un protocol inclogui estrat-gies davaluaci i dactualitzaci i que incorpori propostes de millora.


Qu s un protocol dactuaci? 15

Avantatges de disposar dun protocol dactuaci

El fet de desenvolupar un protocol dactuaci davant un fenomen ofereix un seguit davantatges:2

Permet millorar el coneixement del fenomen. A lhora de fer una diagnosi de la re-alitat que emmarca la problemtica dins el territori, saprofundeix sobre la magnitud del fenomen i sanalitza de manera exhaustiva el que est succeint. Tot plegat, pro-mou que els agents implicats desenvolupin un coneixement ms ampli i vinculat a la realitat concreta del municipi.

Visualitza els serveis implicats. Promou el coneixement i la vinculaci entre els di-ferents recursos del territori i facilita les estratgies de coordinaci entre aquests. Al mateix temps, apropa els serveis del territori per afrontar una realitat concreta i promou un abordatge conjunt i comunitari.

Delimita les funcions de cada agent i servei. Ajuda a identifi car els papers i les funcions dels agents implicats, alhora que delimita i defi neix les tasques de ca-dasc. No es tracta de fragmentar el treball de cada professional, sin de fomen-tar lacci conjunta i coordinada, establint quines sn les responsabilitats, les funcions i les competncies de cada agent a lhora dabordar el fenomen. Tamb procura evitar la interferncia de papers i la sobrecrrega dels recursos alhora que optimitza i agilita el procs.

Promou lactuaci de forma transversal i coordinada. Ajuda a consensuar i unifi car les respostes que es donen al fenomen, estableix una metodologia compartida i evita les intervencions allades i descoordinades.

Dota de rigor les intervencions. El suport institucional que avala un protocol aporta rigor davant les intervencions i tamb una certa garantia de permanncia i de con-tinutat en aquestes. Alhora, aporta tranquillitat al professional, ja que ofereix pau-tes concretes i criteris consensuats per a lactuaci.

Facilita una actuaci ms gil i rpida. Procura optimitzar tots els recursos del ter-ritori i evita els solapaments i les intervencions duplicades. Estandarditza les actu-acions i facilita loperaci, la qual cosa permet establir les bases per a un circuit dactuaci.

Incorpora lexperincia professional. Fomenta lintercanvi dexperincies i laprofun-diment sobre el fenomen entre els professionals implicats, alhora que inclou els di-versos coneixements experiencials en la seva revisi i actualitzaci.

Sensibilitza davant el fenomen. Permet exposar les caracterstiques dun fenomen i desplegar estratgies de comunicaci i sensibilitzaci al seu voltant.

2. Aquest apartat forma part del document Plans locals de prevenci de les drogodependncies. Guia per al foment de la participaci, publicat per la Diputaci de Barcelona dins aquesta mateixa collecci.


17

A continuaci, presentem La guia per a lelaboraci dun protocol de detecci i in-tervenci en el consum de drogues en menors dedat en lmbit municipal. Es trac-ta dun document que planteja un seguit de recomanacions per facilitar la tasca dels tcnics i tcniques municipals a lhora de planifi car i engegar un projecte daquesta mena.

La guia exposa una proposta model, una mena destructura daccions que guien el projecte, per en cap cas pretn ser un protocol per ell mateix ni un model nic per elaborar un protocol dactuaci. Hi distingim tres grans apartats:

1. Consideracions prvies a lelaboraci del protocol

2. Procs delaboraci i implementaci del protocol

3. Manteniment del protocol

El primer apartat planteja un seguit delements molt importants que cal tenir en comp-te abans dengegar un protocol de detecci i intervenci del consum de drogues: el context en el qual sengega el projecte i el suport i els recursos de qu disposa.

El segon apartat proposa una estructura de procs per elaborar i implementar un pro-tocol. En aquest punt sexpliquen els diferents passos que podria seguir lequip res-ponsable del projecte per elaborar un document amb la collaboraci activa dels dife-rents agents implicats.

El tercer apartat planteja un seguit de criteris per al manteniment del protocol: lavalu-aci continuada del seu funcionament, la incorporaci de canvis que millorin el docu-ment i la coordinaci dels serveis implicats, i tamb la comunicaci daquests canvis per fer-los efectius.

1. Consideracions prvies

Engegar un protocol dactuaci davant el consum de drogues en menors dedat re-quereix una coordinaci i un comproms continuat dels diferents agents i serveis del municipi: educaci, salut pblica, serveis socials...

Aix mateix, posar dacord aquests agents davant un marc conceptual com i un se-guit de criteris de funcionament demana disposar de temps, mobilitzar recursos i com-prometre la feina de moltes persones.

Guia per a lelaboraci dun protocol de detecci i intervenci del consum de drogues en menors dedat en lmbit municipal



Per aquest motiu, cal que abans dengegar un projecte daquesta mena, es valorin un seguit delements que en garanteixin la pertinncia i ajudin a construir les condicions que permetin desenvolupar-lo:

En primer lloc, cal valorar don sorgeix la demanda dengegar un protocol de de-tecci i intervenci del consum de drogues en menors dedat i quin suport poltic i tcnic hi ha amb relaci al projecte. Es tracta dun projecte que es percep rellevant en lagenda poltica o tcnica del municipi?

En segon lloc, cal considerar de quins agents i serveis disposa el municipi per tirar endavant el projecte. T un professional o una professional que dediqui part del seu temps a engegar el projecte, coordinar-lo i vetllar per la seva implementaci i man-teniment?

En tercer lloc, conv valorar on semmarca aquesta iniciativa pel que fa a les poltiques sobre drogues del municipi. Hi ha cap marc de referncia conceptual amb relaci a les drogues i el consum? Disposa el municipi dun pla de drogues o un programa de salut que defi neixi un marc com de referncia respecte del consum i la prevenci?

En quart lloc, cal defi nir els mbits dactuaci que abastar el protocol, s a dir, quins espais de detecci i intervenci es consideraran part del protocol: Lmbit educatiu formal?, altres entitats i institucions relacionades amb la infncia, com ara centres esportius, culturals o espais cvics?, lespai pblic com a espai de socialit-zaci?, etc.

En cinqu lloc, cal defi nir lestratgia de creaci i manteniment del protocol. Un dels elements que determinar les caracterstiques i potser lxit del projecte s el tipus dimplicaci dels agents que hauran daplicar-lo. Amb quin nivell de participaci desitgem desenvolupar aquest projecte?

La resposta a aquests interrogants s fonamental i condicionar de manera molt de-terminant tant el procs delaboraci com el seu manteniment. Vegem-los amb ms deteniment.

1.1. La necessitat de disposar dun protocol i el seu suport poltic i tcnic

Un protocol dactuaci en el consum de drogues en menors dedat afecta la tasca i la coordinaci de serveis de diferents mbits. Per assolir un cert consens davant el pro-jecte, cal valorar amb quin suport pot comptar el protocol i de quina manera es defi -neix la necessitat del seu desenvolupament.

El suport poltic i tcnic

En un projecte daquestes caracterstiques, s fonamental el suport poltic i tcnic dels diversos agents del municipi. A lhora de determinar la necessitat dun protocol al mu-nicipi, cal la implicaci tant de lAdministraci i la direcci dels serveis que operen en aquest escenari com dels agents tcnics referents.


Guia per a lelaboraci dun protocol de detecci i intervenci 19 del consum de drogues en menors dedat en lmbit municipal

El suport poltic i tcnic estimula la sensibilitzaci i la participaci dels professionals implicats, alhora que facilita la comunicaci i la coordinaci entre els diferents serveis. Aquest suport s fonamental per als objectius segents:

Dotar de fl udesa el procs delaboraci i implementaci del protocol.

Determinar les necessitats existents i els recursos disponibles al territori i la mane-ra com es poden cobrir.

Garantir la continutat i el manteniment del protocol tan bon punt aquest entri en funcionament.

Garantir la viabilitat del seu disseny i lefi ccia de la seva posada en marxa.

Coresponsabilitzar la diversitat dagents implicats en totes les fases del procs.

La demanda

En aquest sentit, cal valorar si el protocol respon a una demanda i quina s la qualitat daquesta demanda. En cas que nhi hagi una, cal considerar si s implcita es tracta dun tema present, per no es percep com a prioritat o si s explcita forma part de les prioritats de lagenda poltica o tcnica del municipi.

Demanda implcita. Suposa lexistncia duna necessitat latent, no manifesta, dun protocol dintervenci municipal en aquest mbit. Aquesta situaci pot generar obs-tacles en el procs delaboraci del protocol, ja que poden sorgir reticncies a lhora de demanar la collaboraci de tots els agents socials poltics i tcnics implicats.

En cas que es detecti una demanda implcita dun protocol municipal daquestes caracterstiques, es recomana cercar estratgies per fer explcita aquesta ne-cessitat i promoure una conscincia collectiva sobre aquesta situaci.

Demanda explcita. Fa evident la necessitat que algun o alguns agents del munici-pi elaborin un protocol dactuaci.

Aquesta necessitat pot confi gurar-se a partir de lagenda poltica o b de lagenda tc-nica del municipi, la qual cosa comportar diferents consideracions:

Prioritat en lagenda poltica. Si la necessitat sestableix des dels estaments ms alts (Administraci i caps de servei), ser ms fcil implicar el conjunt de professi-onals i transmetre aquesta voluntat dintervenci. Al mateix temps, pot ser que les-tructura tcnica estigui poc consolidada, que la relaci entre els diferents disposi-tius sigui escassa i que calgui dedicar esforos a promoure el coneixement mutu i la coordinaci de serveis. Aix, abans dengegar el procs delaboraci del proto-col, conv construir una estructura slida de treball de base per comunicar aques-ta necessitat i procurar consensuar una estratgia dintervenci.

Prioritat en lagenda tcnica. Si la necessitat sestableix des destaments inferiors (professionals i tcnics dels serveis), ser ms fcil promoure una necessitat com-



partida dintervenci, consolidar grups de treball interdisciplinaris i actuar de forma coordinada i conjunta. Daltra banda, cal cercar el suport institucional i poltic abans dengegar el protocol dintervenci municipal, ja que es tracta dun recurs que pot agilitar el procs i que pot avalar les intervencions consensuades.

Si es valora el fet que les institucions implicades i lAdministraci municipal no donen suport a la necessitat delaborar un protocol al municipi, conv treballar prioritriament aquesta qesti abans de plantejar-se iniciar el procs. Aix, duna banda, cal detectar els elements que intervenen en el context local per poder adequar la proposta del protocol a les necessitats del municipi i de lAdministra-ci i, de laltra banda, conv transmetre la necessitat dels professionals i les pro-fessionals als referents institucionals i poltics quant al protocol municipal, ja que s important que lAdministraci en siguin conscient i actu davant daquesta si-tuaci.

1.2. Agents i serveis del municipi

Encara que hi hagi una demanda clara per elaborar un protocol i que es tingui el su-port poltic i tcnic implicat, cal valorar un seguit delements relacionats amb els re-cursos de qu disposa el municipi per iniciar el projecte i mantenir-lo actiu.

Un equip de treball

Un protocol de detecci i intervenci del consum de drogues en menors demana, en primer lloc, un equip de treball que tingui capacitat per engegar el projecte i per vetllar pel seu manteniment tan bon punt es comenci a implementar.

s fonamental que les persones que formin part daquest equip tcnic disposin de temps i de recursos sufi cients per gestionar tot el procs, des de la defi nici inicial del projecte fi ns a laprovaci del protocol. Aix, doncs, si lelaboraci daquest projecte no s lnica tasca que aquestes persones desenvolupen al municipi, s molt impor-tant que puguin alliberar hores de la seva feina quotidiana.

Els serveis i els recursos existents

Abans dengegar el protocol, conv fer una breu diagnosi dels diferents serveis i pro-fessionals que operen al territori, i tamb una anlisi de les tasques que es duen a terme des de cada servei.

Ms enll de la identificaci dels agents implicats, conv analitzar com funcionen i com es relacionen amb la resta de serveis del municipi, si sn operatius, si sn



estables, etc. A ms, s important valorar la voluntat de participaci i implicaci dels diferents professionals. Daquesta manera, sidentifiquen els agents implicats i es recullen les necessitats i les potencialitats duna possible xarxa de treball co-ordinada.

Aix mateix, cal tenir en compte algunes qestions relacionades amb la dimensi del municipi:

Municipis petits. En aquest cas, s ms fcil implicar els diferents agents i dispositius que intervenen en el consum de drogues en menors dedat, com tamb consolidar una xarxa de treball. Daltra banda, pot ser que el municipi no disposi dalguns serveis. En aquest cas, cal cercar els serveis de referncia (supramunicipals) per a les inter-vencions necessries i estudiar la possibilitat dinclourels dins el protocol municipal.

Municipis grans. En aquest cas, s ms fcil disposar de tots els recursos i serveis necessaris per a la detecci i intervenci del consum de drogues en menors dedat. Daltra banda, la coordinaci entre aquests recursos i serveis s ms complexa i obliga a trobar estratgies per poder recollir la veu de tots els agents implicats i formar una xarxa de treball gil.

1.3. Un marc com de referncia

Com veurem ms endavant, a lhora de desenvolupar un projecte en mbits comple-xos com sn leducaci, el consum i la prevenci, cal defi nir prviament un seguit de premisses, de conceptes bsics per defi nir qu sn les drogues, els diferents tipus consum, els tipus dintervenci que requereixen, etc. Aix, doncs, cal defi nir aquest paradigma conceptual si es vol treballar un fenomen tan complex de manera coherent.

En primer lloc, cal preguntar-se on semmarca aquesta iniciativa amb relaci a les po-ltiques sobre drogues del municipi i quins projectes shan engegat ja en lmbit de la prevenci, la reducci de riscos i el consum de drogues.

En segon lloc, cal determinar els diferents paradigmes i perspectives que operen en la intervenci en el consum de substncies en menors dedat. En cas que no hi hagi un marc com de referncia al municipi, caldr treballar amb el conjunt de professio-nals que intervenen en aquest mbit (educaci, salut, drogues) per consensuar tant un marc teric defi nici dels conceptes bsics com els diferents mbits i nivells din-tervenci. Aix permetr constituir les bases per a les diferents actuacions i establir una acci coordinada per part dels professionals implicats.

Cal tenir en compte que alguns municipis disposen ja dun pla de drogues o un pla de salut amb referncia especfi ca sobre el consum i la prevenci. En principi, aquestes iniciatives han dhaver consensuat una defi nici del fenomen i un conjunt de progra-mes i actuacions dissenyades per donar resposta als temes relacionats amb la pre-venci i el consum al municipi. Tamb s possible que les persones responsables delaborar el pla de drogues hagin fet un diagnstic de la situaci del consum al mu-nicipi i hagin contextualitzat daquesta manera les necessitats que t aquest fenomen.



Per tant, els avantatges de disposar dun pla de drogues a lhora dengegar un protocol municipal per a la detecci i intervenci del consum de substncies en menors dedat tenen a veure, dentrada, amb el marc de referncia i el diagnstic de la situaci.

Abans dengegar un protocol, cal que els diferents serveis del municipi estiguin sensibilitzats sobre la qesti del consum de drogues en menors dedat; aix mateix, cal que tinguin la voluntat de construir conjuntament un marc de refe-rncia com, en cas que sigui inexistent. En aquest sentit, si el municipi no dis-posa duna persona especialitzada en aquest mbit, conv demanar la col-laboraci duna persona experta en drogues que ofereixi suport tcnic i promogui la dinamitzaci dels serveis en lelaboraci del protocol.

1.4. Els mbits de detecci i intervenci

Un protocol que vulgui actuar en el consum de drogues en menors dedat sha de plan-tejar els espais de detecci i intervenci que vol abastar.

Lescola s, naturalment, lespai educatiu fonamental dels menors, no solament per la quantitat dhores que hi passen, sin pel tipus de relaci que estableixen amb el per-sonal docent. Per aquest motiu, s el principal espai dactuaci del protocol. Tanma-teix, no cal que sigui lnic espai de detecci i intervenci que proposi el protocol. Hi ha molts altres mbits deducaci no formal on pot ser interessant aplicar el protocol, com ara centres cvics, esportius, culturals, etc.

Daltra banda, lespai pblic tamb s un espai on es pot detectar el consum de drogues. Els cossos de seguretat ja tenen criteris dactuaci propis pel que fa a la tinena i el con-sum de drogues. Tanmateix, hi ha la possibilitat que el protocol dactuaci faci referncia a aquest espai de detecci i proposi mesures que van ms enll de lactuaci policial.

En defi nitiva, segons quines siguin les caracterstiques prpies de cada municipi i lin-ters i la implicaci dels responsables dels diferents serveis i institucions, shaur de concretar labast del protocol quan sen defi neixin els mbits dactuaci.

1.5. Lestratgia a lhora delaborar el protocol

Un protocol dactuaci s tan sols un document escrit que pretn facilitar lactuaci i la coordinaci de professionals de diferents espais i serveis. Aquest document es pot elaborar de diferents maneres segons els recursos de qu es disposi i la capacitat de lequip que lelabora per gestionar el procs. Ara b, lestratgia que es dugui a terme per elaborar el protocol pot condicionar molt lxit del seu funcionament.

Aix doncs, cal determinar des del principi quina estratgia metodolgica semprar en lelaboraci del protocol: quins agents implicar i de quina manera hi intervindran,



si shi involucrar la resta de la comunitat i si es crearan espais consultius i de parti-cipaci.

A lhora de tirar endavant un protocol coordinat entre diversos agents dun mateix mu-nicipi, cal tenir en compte que lopini daquests agents ser fonamental tant per a la seva adequaci pel que fa a la realitat del territori com per al grau dimplicaci que es dipositi en la seva implementaci; per tant, recollir les valoracions, les opinions i les ex-perincies dels diversos agents s un element fonamental perqu el protocol tingui xit.

Tot i aix, cal prendre en consideraci quin ser el grau dimplicaci dels diversos agents a lhora delaborar el protocol. Pel cap baix, caldr elaborar estratgies consul-tives que assegurin que el protocol sadaptar a les diverses exigncies professionals del municipi, i viceversa. Aix, per exemple, hi pot haver un municipi petit que disposi dun crrec tcnic especialista en drogues o dun equip de treball (format per dues o tres persones) que elabori una proposta que li permeti iniciar, a posteriori, una consul-ta amb els agents rellevants del territori.

Aquesta opci presenta un clar avantatge a lhora de donar agilitat a lelaboraci del pro-tocol. A ms, el fet de comptar amb una persona especialista en drogues en un entorn professional que no tingui prou coneixements especfi cs en aquesta matria pot fomen-tar un lideratge i una orientaci clara i fcil de seguir per a la resta dagents implicats.

Tanmateix, una estratgia exclusivament consultiva presenta tamb un seguit de difi -cultats. Duna banda, en cas que la persona que sencarregui delaborar el projecte no sigui un professional especialitzat en lmbit de drogues, es pot trobar molt sola i man-cada de coneixements a lhora dabordar el fenomen. Daltra banda, lestabliment dun procs merament consultiu pot comportar el fet dhaver dencarar importants modifi -cacions en el protocol fi nal un cop shagin incorporat les valoracions, les opinions i les experincies dels diversos agents implicats, les quals poden no coincidir. Finalment, es pot donar el cas que aquests agents no se sentin prou representats pel docu-ment, la qual cosa pot derivar en una aplicaci defi cient del document.

En aquest sentit, cal considerar la possibilitat delaborar un protocol per mitj destra-tgies participatives que fomentin un treball en xarxa i superin el mer mbit consultiu. Es tracta de desplegar metodologies que permetin, des dun primer moment, incor-porar les valoracions, les opinions i les experincies daquells agents que seran ms rellevants a lhora daplicar el protocol.

Ls de metodologies participatives en lelaboraci dun protocol municipal ofereix un seguit davantatges. Dentrada, permet conixer i analitzar millor el fenomen i les ne-cessitats que giren al seu voltant; en segon lloc, contribueix a fer una estimaci ms realista dels esforos que caldr invertir en les actuacions dissenyades; en tercer lloc, fomenta la comunicaci entre els diferents agents; i fi nalment, cal tenir en compte que el fet dincorporar en lelaboraci del protocol els agents implicats en la seva imple-mentaci assegura un major consens i, per tant, contribueix notablement al fet que laplicaci futura del document sigui efi ca.

Vegem-ho amb ms detall:



Avantatges dels processos participatius3

A grans trets, les metodologies participatives permeten:

Incloure les perspectives dels diferents agents implicats. El conjunt de professio-nals que intervenen tant en lmbit de les drogodependncies com en lmbit dels menors dedat fan una contribuci molt valuosa, ja que transmeten el seu coneixe-ment sobre el consum en menors dedat a partir de la seva experincia. Aix doncs, aquests agents aporten una visi que s possible que el tcnic municipal desco-negui i que contribueix substancialment en laprofundiment del coneixement del problema i en el desenvolupament dactuacions per fer-hi front; al mateix temps, ajuda a normalitzar i integrar aquest tipus dintervencions en els diferents mbits de la comunitat i aporta una perspectiva integral i transversal que abasti els dife-rents punts de vista.

Partir duna mateixa realitat. La suma dexperincies i perspectives del collectiu dagents implicats facilita una millor adequaci i adaptaci a la realitat local. Duna banda, es comparteix i samplia el coneixement sobre el consum de substncies en menors dedat i, de laltra, es consensuen estratgies dintervenci a partir de la realitat de cada servei i dispositiu.

Legitimar el protocol de cara als agents implicats. La implicaci del conjunt de la comunitat afavoreix que les persones que intervenen en lmbit del consum en me-nors dedat sapropin del protocol i sel facin seu, amb la qual cosa reforcen la le-gitimitat del document. Daquesta manera, el protocol respon millor a les necessi-tats detectades pels professionals i en fa ms efectiva la implantaci.

Afavorir el coneixement i la relaci entre tcnics, poltics i serveis. El treball collectiu entre els diferents agents implicats apropa els uns i els altres i millora la seva co-municaci. Aix, es fomenta la connexi i la coordinaci entre els diferents disposi-tius i fa que el circuit dactuaci sigui gil i efectiu.

Dotar duna responsabilitat conjunta tots els agents implicats. El procs participa-tiu parteix de la suma desforos i la coordinaci dels recursos de qu disposa un municipi. Al mateix temps, implica un repartiment de les responsabilitats de la po-blaci i dels diversos agents implicats, s a dir, una transferncia equivalent de po-der i de capacitats per incidir en els processos de presa de decisions per poder donar resposta, daquesta manera, als problemes que afecten tota la comunitat.

Quins riscos i obstacles pot comportar un procs participatiu?

Cal tenir en compte, duna banda, que un procs participatiu pot esdevenir molt com-plex i que, de laltra, suposa assumir un seguit de riscos inherents al fet de treballar en equip i convocar persones de diferents mbits i amb opinions diverses.

3. Aquest apartat forma part del document Plans locals de prevenci de les drogodependncies. Guia per al foment de la participaci, publicat dins aquesta mateixa collecci per la Diputaci de Barcelona.



Aix, pel que fa al procs participatiu, cal tenir en compte aquests aspectes:

Pot alentir processos i decisions. Cal tenir en compte que la construcci dun pro-tocol municipal de forma collectiva i participativa s un procs lent, ja que suposa lacord i el consens del conjunt de persones que hi participen.

La identifi caci dels agents implicats i la constituci de grups de treball pot arribar a ser una tasca difcil. Sovint, el fet de contactar amb el conjunt de persones impli-cades en aquest fenomen i demanar-los que participin en lelaboraci dun proto-col municipal s una tasca complexa que demana pacincia i esfor. Aix, engegar un procs participatiu per elaborar un protocol exigeix ms dedicaci dels tcnics locals encarregats de dinamitzar-lo.

Incloure tota la comunitat en el procs participatiu pot ser poc operatiu. Elaborar el protocol amb un grup de treball massa extens pot ser una tasca difcil i poc operativa, ja que s ms complicat recollir les veus de totes les persones que hi participen i prendre decisions conjuntament. Aix doncs, conv trobar un equili-bri a partir de diversos espais i nivells de participaci que permetin recollir les aportacions de tots els agents implicats mentre es conforma un grup de treball funcional.

Poden sorgir resistncies. s important tenir present que, de vegades, lAdminis-traci local, els professionals implicats i les autoritats poltiques estan poc o no estan gens acostumats a treballar de manera participativa. Per aquest motiu, s possible que sorgeixin resistncies al canvi a lhora de proposar aquesta meto-dologia de treball. Aix, doncs, cal preveure aquest risc i conixer les diferents opinions que puguin sorgir abans dengegar el procs participatiu, ats que, en cas contrari, la dinmica de treball es pot veure bloquejada per aquestes resis-tncies.

A continuaci, proposem un model de procs participatiu per elaborar un protocol. Aquest model presenta diferents fases de treball i ofereix un seguit de recomanacions per a cada fase.

2. Procs delaboraci i implementaci dun protocol

La proposta metodolgica que es presenta en aquest document estableix tres fases diferenciades per a la creaci dun protocol de detecci i intervenci del consum de substncies en menors dedat en lmbit municipal (fi gura 1).

La primera fase se centra en la justifi caci del projecte i la seva presentaci al con-junt dagents implicats.

La segona fase correspon a lelaboraci duna primera versi del protocol i la pre-sentaci daquesta proposta.

La tercera fase t com a objectiu la posada en marxa duna prova pilot del proto-col, lavaluaci daquesta prova i lelaboraci del document defi nitiu, que tamb es presenta pblicament.



2.1. Fase 1. Justifi caci i presentaci del projecte

La primera fase del projecte se centra en la justifi caci de la iniciativa i en la seva pre-sentaci al conjunt dagents implicats (fi gura 2)

Aquesta fase implica, en primer lloc, la constituci dun equip de treball permanent (un grup motor), que haur delaborar un breu document de presentaci i que haur dexposar-lo als principals agents dels mbits i serveis implicats directament en el projecte.

Amb lajut daquests representants, el grup motor haur de convocar una sessi ple-nria per presentar el projecte a la resta de professionals i serveis del municipi i saber qu nopinen i com el valoren.

Figura 1. Les tres fases de lelaboraci dun protocol

Justifi cacii presentaci

Presentaci1a sessi plenria

Grup motor

Breu presentaci

Identifi caci i contacte dels agents i dels serveis implicats

Presentaci del projecte

Recull daportacions

Comissi de treball

Protocol pilot

Presentaci del protocol pilot2a sessi plenria

Diagnstic

Redacci del protocol

Proposta duna prova pilot

Presentaci del document

Presentaci de la prova pilot

Recull daportacions

Prova pilot

Presentaci del protocol de

detecci i intervenci 3a sessi plenria

Implementaci

Avaluaci

Incorporaci de millores

Elaboraci del document defi nitiu

Fase 1 Fase 2 Fase 3



Constituci del grup motor

El primer pas del procs consisteix a defi nir un equip responsable del projecte (dara endavant grup motor). Un cop constitut, aquest equip sencarregar de coordinar tot el procs delaborar el protocol i de redactar els documents que sen derivin.

s preferible que el grup inclogui una persona referent en prevenci i drogues, ats que aquesta fi gura t ms coneixements sobre lmbit i alhora coneix la realitat local i els serveis que hi intervenen. A ms, cal que tamb disposi deines i recursos per en-gegar i gestionar un procs participatiu i que estigui format per tres persones com a mxim, si tenim en compte que es tracta dun equip de coordinaci i redacci.

Com ja sha comentat en lapartat de consideracions prvies, s fonamental que les persones que formin part daquest equip tcnic disposin de temps i recursos sufi -cients per gestionar tot el procs, des de la defi nici inicial del projecte fi ns a lapro-vaci del protocol. Aix doncs, si aquestes persones desenvolupen altres tasques al municipi, s imprescindible que puguin alliberar hores de la seva feina quotidiana.

Redacci dun document de presentaci del projecte

El primer objectiu del grup motor s redactar un document de presentaci del projecte delaboraci del protocol per exposar-lo als principals agents implicats (representants poltics, responsables de servei, responsables de centres educatius, etc.).

Figura 2. Fase 1. Justificaci i presentaci del projecte

Justifi caci i presentaci

Presentaci 1a sessi plenria

Grup motor

Breu presentaci

Identifi caci i contacte dels agents i dels serveis implicats


Recull daportacions

Comissi de treball

Fase 1



Aquest document servir per presentar inicialment els objectius del projecte, per jus-tifi car la necessitat dun protocol daquesta mena al municipi i per estimular linters a participar en aquest procs.

El document de presentaci ha destar format com a mnim per aquestes parts:

La situaci de partida. Es tracta duna breu anlisi del mapa de recursos i serveis de qu disposa el municipi enfocats al tractament del consum en menors dedat que ha de donar resposta a aquestes preguntes: Hi ha cap pla (de drogues, de pre-venci o de drogodependncies) que tingui en compte programes en aquest m-bit? Hi ha cap pla de salut al municipi que inclogui la prevenci i el consum en les seves actuacions? Com sest treballant la intervenci des de lmbit educatiu?

Una justifi caci poltica i tcnica de la pertinncia delaborar un protocol de detec-ci i intervenci del consum de drogues en menors dedat al municipi. Qu aporta aquest protocol al funcionament dels mbits implicats? De quina manera pot mi-llorar labordatge del consum de drogues en menors dedat?

Una breu aproximaci terica i legal. Duna banda, hi ha dhaver una presentaci de la normativa i de la legislaci vigents en lmbit autonmic i en lmbit munici-pal amb relaci al consum de drogues en menors dedat, i, de laltra, una exposi-ci dels paradigmes existents i dels conceptes bsics de referncia en prevenci i consum.

La proposta del projecte delaboraci dun protocol al municipi. Consisteix a expli-car els objectius del protocol, la metodologia de treball per elaborar-lo (en veurem un model ms endavant), els principals agents implicats i la temporalitzaci apro-ximada del procs.

Identifi caci i contacte amb els agents implicats

Un cop hagi redactat la presentaci inicial, el grup motor ha didentifi car i posar-se en contacte amb persones responsables de les rees i els serveis directament implicats en el projecte.

Aix, doncs, sha de posar-se en contacte amb els principals representants (poltics i tcnics) dels diferents serveis i rees del municipi relacionats amb lmbit dactuaci del protocol: educaci, serveis socials, salut, joventut i cossos de seguretat.

Desprs ha dexposar a aquests agents, de manera individual o en una reuni infor-mativa, el document de presentaci amb lobjectiu de recollir les diferents perspecti-ves, interessos i opinions sobre si s necessari que hi hagi un protocol de detecci i intervenci daquesta mena.

Les conclusions daquestes reunions inicials han de permetre redefi nir i reforar, si cal, la proposta inicial per presentar-la pblicament en una primera sessi plenria. Cal recordar que les sessions plenries sn sessions en qu es convida a participar tots els agents implicats directament o indirectament (Administraci pblica, professionals i entitats implicades) en el projecte.



A ms de convidar-los a la sessi plenria, els agents contactats en aquest primer moment han dajudar el grup motor a difrondre el projecte a totes les persones que hi puguin estar interessades, com, per exemple, els equips dassessorament psicope-daggics (EAP), els centres deducaci secundria (IES), les associacions de mares i pares dalumnes (AMPA), el programa Salut i Escola, els centres datenci primria (CAP), els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) o els centres datenci i se-guiment a les drogodependncies (CAS), entre daltres.

A lhora didentifi car aquests agents, s possible que la persona referent necessiti in-formants clau,4 els quals constituiran el punt de partida a lhora de detectar i contactar amb la resta de serveis i professionals, ja que es tracta de persones que coneixen b el territori i com cal abordar el problema.

s important comptar amb una persona professional referent de cadascun dels serveis i dispositius que es vol implicar; daquesta manera, es fomenta el seu comproms en la participaci a lhora de desenvolupar el protocol. Tamb s im-portant tenir el vistiplau del centre a lhora de demanar la participaci del con-junt de professionals que hi treballen.


Primera sessi plenria

Lobjectiu principal de la sessi plenria ha de ser, dentrada, presentar la iniciativa dengegar un protocol daquestes caracterstiques al municipi. Per aquest motiu, cal que el grup motor exposi el document elaborat punt per punt per generar un debat sobre la pertinncia del projecte al municipi i amb relaci a cadascun dels serveis i professionals implicats.

Objectius de la primera sessi plenria:

Presentar el projecte al conjunt dagents implicats.

Recollir opinions i valoracions sobre el projecte.

Constituir una comissi de treball que sencarregui delaborar el protocol.

El fet de convocar obertament tots els agents implicats crea una situaci idnia per recollir aportacions, valoracions i interessos al voltant del projecte i per treballar con-juntament els canvis que demana la proposta per tal que tingui xit.

4. Linformant clau s una persona amb un ampli coneixement sobre lentorn o el problema des-tudi que pot proporcionar informaci molt valuosa a partir de la seva experincia al territori. (Villa-sante, p. 137).



s interessant aprofi tar aquest espai per constituir una comissi de treball que col-labori activament amb el grup motor en lelaboraci del protocol. La comissi de tre-ball ha destar formada per deu persones aproximadament, ha de representar tots els agents implicats i, alhora, ha de comptar amb persones interessades i compromeses amb aquesta tasca.

Conv que en aquesta comissi hi participin els professionals i les professionals que intervenen directament en la detecci i la intervenci de casos de consum de drogues en menors dedat (en lloc de caps de servei), ja que coneixen millor i de ms a prop la realitat local.

A partir daquest moment, el grup motor i la comissi de treball funcionen de manera conjunta. Per aquest motiu, quan dara endavant ens referim a la comissi de treball, tamb hi inclourem la tasca de les persones que formen el grup motor com a coordi-nadores del projecte i responsables de la redacci del protocol.

La primera sessi plenria representa un moment clau en la legitimaci de la proposta de protocol, del grup motor i de la comissi de treball.

Sha de tenir molt clar all que es vol transmetre! En la presentaci de la propos-ta delaboraci del protocol conv estructurar molt b el que es vol exposar i ex-plicar clarament la fi nalitat del projecte i les pautes proposades per establir el procediment de treball. Cal tenir en compte que sest treballant amb diversos serveis conjuntament, que aquests aborden realitats diferents i que parteixen de models i experincies fora variades. Per aquest motiu, conv gestionar aques-ta sessi plenria de forma senzilla, clara i operativa.

En el plantejament i la preparaci de la primera sessi plenria de presentaci poden sorgir alguns interrogants, com, per exemple:

Sha dinformar lAMPA del protocol?

Si el centre educatiu decideix que ha de presentar el projecte davant del claustre i del consell escolar, s recomanable que lAMPA nestigui informada. Tanmateix, linstitut deducaci secundria ser lencarregat dinformar de lelaboraci del protocol a la resta de la comunitat educativa.

Aix doncs, cal conixer el punt de vista de lAMPA i convidar-la a participar en les sessions plenries de consulta durant el procs delaboraci del protocol. Daltra banda, sha tenir en compte que la participaci daquest agent en les sessions de treball del grup motor pot alleujar o distorsionar la dinmica de treball, ja que els seus membres no acostumen a ser experts en aquesta matria ni tenen experincia professional en aquest mbit.

Sha de convidar els cossos de seguretat a la presentaci?



Cal convidar els cossos de seguretat a participar en la presentaci, ja que formen part del conjunt dagents que intervenen directament en la detecci i intervenci del con-sum de substncies en menors dedat. A ms, la seva assistncia pot ser molt profi -tosa, si tenim en compte que els pot apropar a altres realitats que potser desconeixen, com ara el funcionament i el posicionament de la comunitat educativa respecte de la intervenci en aquest mbit. Daltra banda, els cossos de seguretat solen tenir molta experincia en lelaboraci i laplicaci de protocols, de manera que les seves aporta-cions poden ser molt interessants per millorar lefectivitat del protocol dactuaci.

Qu passa si la comissi de treball s massa nombrosa?

A lhora de crear la comissi de treball, es pot donar el cas que moltes persones vulguin formar-ne part, de manera que sigui difcil limitar el grup a deu o dotze per-sones. Si aix passa, shauran de trobar estratgies per plantejar les futures ses-sions de treball de manera ms operativa, com ara utilitzar lespai virtual mitjanant correus electrnics, frums i espais de discussi i aprofi tar les trobades presen-cials per centrar-se en aspectes concrets del protocol i prendre les decisions cor-responents.

Qu passa si algun dels agents implicats no est representat en la comissi?

En aquest cas, cal trobar altres mitjans per garantir la veu daquests agents, per con-sultar-los sobre aspectes especfi cs o generals i perqu participin en la validaci del document, com ara concertar entrevistes o trobades per recollir les seves aportacions o comunicar-shi mitjanant correus electrnics.

2.2. Fase 2. Protocol pilot

Quan en la presentaci shagi consensuat la necessitat dengegar el procs, la comis-si de treball haur de comenar la redacci del protocol. Com que es tracta duna primera versi, shaur de presentar de nou en sessi plenria i shaur daprovar en una fase pilot (aquest document es coneix com a Protocol pilot) (fi gura 3).

Redacci del protocol pilot

Per tal de fer operativa la tasca delaborar el protocol, cal que el grup motor actu com a equip de redacci i que sencarregui de gestionar i dinamitzar diferents sessions de treball amb la comissi de treball. En aquestes sessions, shaur de debatre sobre els continguts del protocol, de manera que el grup motor pugui recollir aquestes aporta-cions i pugui redactar un document que funcioni com a protocol pilot.

Crear una comissi de treball participativa i operativa demana dedicaci i constncia, ja que poden sorgir difi cultats a lhora de convocar les persones, de coordinar dates



de reuni, de dinamitzar les sessions, etc. Per aquest motiu, cal que el grup motor dis-posi de recursos i de coneixements per iniciar i gestionar el procs participatiu.

En les sessions de treball amb la comissi, s molt important respectar les diverses veus representades, promoure el consens de cara a les decisions que es prenguin, fomentar aportacions constructives i optimitzar el temps de les sessions de treball per tal que siguin operatives.5

Els municipis que disposen dun pla de drogues (de prevenci, de drogodepen-dncies, etc.), dun programa de salut o b del programa Salut i Escola, pot ser que hagin hagut de crear comissions de treball especfi ques. Si aquestes comis-sions han estat efectives, conv aprofi tar les dinmiques de treball ja creades per tal doptimitzar esforos, ja que es tracta de persones que tenen experincia en processos participatius i en la realitat local.

Com ja sha comentat anteriorment, la tasca de la comissi de treball en les sessions delaboraci del protocol sha de centrar a construir una primera versi del protocol. A continuaci, exposem el que podria ser lesquema, lestructura completa dun pro-tocol de detecci i intervenci a partir de protocols existents i de lexperincia i la va-loraci de les persones expertes consultades:

5. El document Plans locals de prevenci de les drogodependncies. Guia per al foment de la partici-paci, elaborat per la Diputaci de Barcelona dins daquesta mateixa collecci, ofereix un captol dei-nes prctiques en qu sespecifi quen algunes claus generals per afavorir lassistncia i la participaci a les reunions de treball. De la mateixa manera, tamb shi descriuen tcniques de treball en grup aplicables a les reunions que poden ser molt tils a lhora de gestionar la dinmica de grup.

Figura 3. Fase 2. Protocol pilot

Protocol pilot

Presentaci del protocol pilot 2a sessi plenria

Diagnstic

Redacci del protocol

Proposta duna prova pilot

Presentaci del document

Presentaci de la prova pilot

Recull daportacions

Fase 2



1. Presentaci i justifi caci del protocol

Objectius del protocol de detecci i intervenci en el consum de drogues en me-nors dedat i justifi caci de la necessitat dun protocol daquestes caracterstiques al municipi: estat de la qesti al municipi en matria de prevenci, detecci i in-tervenci en el consum de drogues i descripci dels plans dacci municipal o pro-grames de salut o educaci especfi cs en el consum de substncies que permetin emmarcar aquest projecte.

2. Diagnstic del consum de drogues en menors dedat al municipi

Anlisi del consum per part dels menors i les menors dedat en el context munici-pal: principals substncies que es consumeixen i patrons de consum (tipus des-pais, freqncia); factors de risc i factors protectors (psicosocials, socioecon-mics...); contextos facilitadors que operen en els diferents tipus de consum, etc.

3. mbit dactuaci del protocol i agents i serveis implicats

Defi nici dels contextos, els espais i els agents socials susceptibles de detectar i dintervenir en casos de consum per part de menors dedat al municipi.

Mapa i descripci dels professionals i les professionals, els serveis i els recursos municipals i supramunicipals que intervenen en labordatge del consum de substn-cies per part dels menors i les menors dedat i les seves funcions i competncies.

4. Marc conceptual de referncia

Defi nici dels conceptes bsics sobre els quals treballa un protocol daquestes ca-racterstiques (prevenci, detecci, intervenci, derivaci...).

Descripci dels diferents tipus de drogues sobre les quals intervindr el protocol.

Defi nici dels diferents tipus de consum que planteja el protocol i tamb dels fac-tors de risc i dels factors de protecci pel que fa al consum de drogues en me-nors dedat.6

5. Criteris dactivaci del protocol

5.1. Detecci

Descripci de les diferents situacions susceptibles dengegar el protocol (consum, tinena, venda, intoxicaci...).

6. Vegeu lannex 1, titulat Tipus de consum, factors de risc i factors de protecci.



Indicadors per a la detecci del consum de substncies de caire general, en rela-ci amb els factors de risc defi nits al marc conceptual, i de caire especfi c, en relaci amb els diferents tipus de substncia.

5.2. Valoraci/diagnstic

Exposici dels criteris que determinen la valoraci del patr de consum i dels ris-cos i danys associats al consum i defi nici de les actuacions especfi ques que cal realitzar per tal de dur a terme aquesta valoraci.

5.3. Intervenci

Descripci dels criteris dintervenci en funci dels parmetres establerts (subs-tncia, tipus de consum, etc.) i explicaci de les intervencions especfi ques que cal dur a terme en funci de la situaci detectada.

5.4. Derivaci, coordinaci i seguiment

Descripci de les actuacions que cal seguir a lhora de derivar els casos al servei corresponent, del tipus de coordinaci necessria entre els diferents serveis i de les estratgies de seguiment del cas.

5.5. Algoritme dactuaci i coordinaci

Esquema visual amb el recorregut de derivaci i actuaci coordinada entre els di-ferents serveis per a cadascuna de les tipologies dactivaci del protocol.

6. Normativa vigent7

Recull de les lleis i normatives municipals amb relaci a la tinena, el consum i el trfi c de drogues per part de menors dedat. s fonamental tenir en compte el que marca la legislaci vigent pel que fa al consum de substncies psicoactives en menors dedat per tal delaborar un protocol que sigui coherent amb aquesta le-gislaci. De la mateixa manera, cal tenir en compte tant els diferents tipus de san-cions que sestableixen des del Codi penal com els drets dels menors que es tro-ben en aquesta situaci.

7. Annexos

Materials complementaris i altres informacions dinters per a les persones que uti-litzaran aquest document. A continuaci, presentem alguns exemples dels recur-sos que podria incloure un protocol daquestes caracterstiques:

7. Vegeu lannex 2, titulat Normativa i legislaci vigents.



Mapa de recursos del territori. Descripci detallada de cadascun dels serveis im-plicats en el protocol, de les seves tasques i funcions i dels recursos que aporta en cadascuna de les actuacions defi nides. Persona referent i telfon de contacte de cada servei.

Fitxes model per omplir per valorar els casos, la derivaci i el seguiment.

Materials complementaris relacionats amb la prevenci i el consum de drogues: bibliografi a de referncia, enllaos dinters, etc.

El que presentem en aquesta guia s tan sols una estructura possible, ja que el seu objectiu s aportar coneixements i recomanacions sobre el procs delaboraci dun protocol, sense aportar els continguts que aquest protocol hauria de tenir.

Cada protocol ha de delimitar i defi nir un seguit de conceptes, com ara els conceptes de prevenci, de detecci i de consum, la defi nici de droga, els tipus de drogues que decideixen incloure, els tipus de consum considerats per a cadascuna, els seus pa-trons de consum, els factors de risc, els factors de protecci, les variables contextuals o els indicadors per detectar el consum.

Aquests continguts han de respondre al treball realitzat pel grup motor i la comissi de treball, en funci del diagnstic que facin de la realitat del consum al municipi, de les necessitats detectades, dels recursos de qu disposen, de decisions tcniques i de decisions poltiques... Sn precisament aquestes especifi citats les que shauran de decidir al llarg del procs i sn tamb les que fan del document un projecte sin-gular de cada territori i en el qual han participat els seus agents implicats.

Per a la defi nici daquest protocol pilot, recomanem que el grup motor i la comissi de treball es documentin a partir de referncies bibliogrfi ques i de lexperincia dal-tres municipis en lelaboraci de protocols daquestes caracterstiques. Per aquest motiu, en els annexos 4 i 5 incloem un seguit de recursos de consulta que poden ser tils a lhora delaborar el protocol, com ara referncies bibliogrfi ques i pgines web, i tamb una llista amb les dades de contacte de les persones referents en protocols i plans de drogues de diferents municipis de Barcelona.

Com hem comentat anteriorment, alguns municipis ja disposen dun pla de drogues o un pla de salut amb una referncia especfi ca sobre el consum i la prevenci. En principi, aquestes iniciatives han dhaver consensuat una defi nici del fenomen i un conjunt de programes i actuacions dissenyades per donar resposta als temes rela-cionats amb la prevenci i el consum al municipi. Tamb s possible que les perso-nes responsables delaborar el Pla de drogues hagin fet un diagnstic de la situaci del consum al municipi i hagin contextualitzat aix les necessitats que presenta aquest fenomen.

Notes per a lelaboraci del protocol:

Les persones responsables delaborar el protocol municipal han de decidir el grau de normativitat que abastar aquest protocol. s a dir, cal determinar fi ns a quin punt el protocol defi nir les accions i les responsabilitat de cada profes-sional i servei. Aix, tant pot ser que un protocol estableixi al detall les actuacions



que ha de dur a terme cada persona en cada cas concret, com pot ser que pro-porcioni pautes orientatives al cos de professionals sobre un circuit dactuaci coordinat.

El protocol ha dincloure la resta de protocols i normatives que sapliquen al muni-cipi pel que fa a la detecci i intervenci en el consum de substncies en menors dedat. s a dir, ha de tenir en compte els reglaments de rgim intern de cada cen-tre educatiu, els protocols dactuaci dels cossos de seguretat i tamb qualsevol altra normativa que operi al municipi amb relaci a aquesta problemtica.

Aix, doncs, conv consensuar algunes daquestes directrius perqu segueixin la mateixa coherncia en tots els dispositius que intervenen al municipi. Pel que fa a la comunitat educativa, s important que tots els centres educatius del municipi estableixin parmetres similars en el seu reglament de rgim intern en la interven-ci amb menors per tal de garantir una mateixa direcci. Si es creu convenient, caldr ajustar algunes de les normatives que dicta cada centre per trobar aquesta coherncia en les actuacions.

Pel que fa a establir un calendari del procs delaboraci del protocol, es recoma-na seguir el calendari escolar, ja que tant la comunitat educativa com la resta dagents implicats solen orientar-se en funci daquest perode. Daquesta manera, ser ms fcil organitzar-se i participar en el projecte.

Un cop defi nit aquest primer protocol, caldr dissenyar les caracterstiques duna pro-va pilot que permeti posar-lo en funcionament i avaluar-ne lefi ccia.

En cas que el protocol tingui com a mbit dintervenci lespai educatiu formal i no formal, s bo plantejar-se que la prova pilot sapliqui a un nombre redut de centres educatius i tamb a altres centres deducaci no formal (centres cvics, culturals, es-portius, etc.).

De la mateixa manera, cal determinar quins seran els professionals i les professionals que es responsabilitzaran dimplementar el protocol a cada centre i de quina manera saplicar. Cada servei o instituci implicada en laplicaci del protocol ha de comptar amb una persona referent que es responsabilitzi de laplicaci i el manteniment del protocol. Aquesta persona t la responsabilitat dinformar els seus companys i com-panyes de lexistncia del protocol i tamb de resoldre els dubtes que puguin sorgir (o derivar aquests dubtes al grup motor).

Presentaci del protocol pilot

Segona sessi plenria

Un cop elaborat el protocol pilot, cal convocar una segona sessi plenria amb totes les persones implicades des de linici del procs (les persones que van formar part de la primera sessi plenria) amb els objectius segents:

1. Presentar el document a tots els agents implicats, s a dir, explicar el treball que ha dut a terme la comissi de treball i exposar-ne els resultats.



2. Conixer lopini del plenari sobre el document i recollir valoracions i propostes de millora. Cal que la sessi se centri en una exposici que tracti punt per punt tots els aspectes desenvolupats i que es generi un debat constructiu per tal dincloure millo-res en el document.

3. Presentar el disseny de la prova pilot que permeti posar en funcionament el proto-col i avaluar-ne lefi ccia. Cal exposar la proposta que hagi elaborat la comissi de treball i recollir els dubtes, les modifi cacions i les aportacions necessaris per tal de garantir que els agents implicats en aquesta prova pilot hi estan dacord, entenen com funciona i tenen el suport dels seus centres i serveis per dur-la a terme.

Aix, doncs, la segona sessi plenria ha de concloure amb un document escrit que, duna banda, concreti un seguit de propostes de millora del protocol pilot i, de laltra, faciliti laprovaci del disseny de la prova pilot.

Amb aquestes conclusions, la comissi de treball ha dincorporar els canvis que con-sideri necessaris en el document del protocol pilot i en lestratgia de la prova pilot per tal dimplementar-la.

2.3. Fase 3. Prova pilot i elaboraci del document defi nitiu

La prova pilot s una estratgia prvia a la implementaci del protocol defi nitiu que permet detectar quins elements cal millorar per al seu funcionament (fi gura 4).

Es tracta daplicar el protocol en un determinat espai de temps i en un nombre limitat de centres i serveis, segons quines siguin les caracterstiques del municipi. La seva limitaci en lespai i el temps permet avaluar de forma ms senzilla les actuacions du-tes a terme.

Figura 4. Fase 3. Prova pilot

Prova pilot

Presentaci del protocol de detecci i intervenci 3a sessi plenria

Implementaci

Avaluaci

Incorporaci de millores

Elaboraci del document defi nitiu

Fase 3



Hi ha tres elements bsics que cal tenir en compte en aquesta fase:

Lavaluaci de la prova pilot

Lelaboraci del document defi nitiu

La presentaci pblica del protocol

Avaluaci de la prova pilot

Lobjectiu de la prova pilot s avaluar el funcionament del protocol i detectar aquells as-pectes que cal millorar. Lavaluaci pot posar de manifest febleses o mancances en alguns aspectes del document i tamb necessitats relacionades amb la coordinaci entre serveis o amb les competncies formatives de les persones que han daplicar el protocol.

Aix, en lavaluaci s important tenir en compte un seguit de criteris que poden ser ms bsics el nombre de deteccions i derivacions realitzades o la quantitat de ser-veis implicats en cada cas o ms complexes lefi ccia de la comunicaci i coordi-naci entre serveis, lefectivitat dels recursos disponibles al municipi, el grau de satis-facci dels professionals i dels menors o les necessitats formatives dels professionals amb relaci a les drogues.

Vegem amb ms detall un seguit delements que conv avaluar en la prova pilot:

Limpacte. Es refereix al nombre de casos detectats, el nombre de casos que han generat alguna mena dintervenci i el tipus de derivaci realitzada. Si es detecta que hi ha hagut casos que shan perdut en alguna de les fases del circuit, cal iden-tifi car on i per qu.

El procs. Es refereix a lagilitat i el temps destinat a cada cas, ladequaci del tipus dintervenci i la coordinaci en les derivacions. Cal valorar cadascun dels nivells dactuaci per tal de recollir quins sn els punts febles del procs en marxa i trobar elements per millorar-los.

Els casos intervinguts. A partir de lanlisi dels casos detectats, cal valorar si la de-tecci i la intervenci han estat efectives, si la coordinaci entre els serveis ha es-tat efi ca i si els agents implicats han retornat cada cas en el procs dintervenci. Tamb cal valorar les caracterstiques que comparteixen els casos intervinguts i els criteris que shan emprat per detectar-los, i valorar les intervencions necessries.

El grau de satisfacci. Cal considerar la percepci que tenen els menors i les menors si es considera oport, tamb la que tenen les seves famlies del funcionament del protocol: Com shan sentit?, lhan trobat til?, quin grau de satisfacci donen als ser-veis?, etc. Daltra banda, tamb s important avaluar el grau de satisfacci dels pro-fessionals implicats: Quina la valoraci fan del protocol?, consideren que ha facilitat la detecci i les intervencions pel que fa al consum de drogues en menors dedat?

Els recursos utilitzats. Conv valorar ls que sha fet dels recursos existents. s important analitzar si els recursos que el protocol requereix sadeqen correcta-ment a aquells altres que ofereix el municipi per tal de garantir el funcionament i el manteniment posterior del protocol.



Les necessitats formatives. Es pot donar el cas que algunes de les persones impli-cades en el funcionament del protocol expressin dubtes al voltant dels conceptes que guien les intervencions (tipus de consum, criteris de valoraci, factors de risc...). Per aquest motiu, cal recollir aquestes mancances i plantejar, en cas que sigui ne-cessari, sessions formatives per capacitar les persones professionals implicades en el bon funcionament del protocol.

Lavaluaci dels elements esmentats requereix dissenyar diferents estratgies i tc-niques de recollida dinformaci.8

Duna banda, cal dissenyar una estratgia de seguiment i anlisi dels casos intervin-guts per valorar al llarg de la prova pilot cadascuna de les actuacions realitzades, els serveis i recursos emprats i lefi ccia del funcionament del protocol. En funci de la realitat dels serveis del municipi caldr defi nir i consensuar amb els seus repre-sentants una estratgia concreta de comunicaci.

Daltra banda, un cop hagi fi nalitzat la prova, es recomana recrrer a lentrevista indi-vidual com a tcnica per recollir les valoracions de determinats professionals referents en cada mbit, i a ls de qestionaris davaluaci adreats als menors i les menors dedat que han participat en la prova pilot tamb a les seves famlies, si es conside-ra oport i al conjunt de professionals dels centres i serveis implicats.

Elaboraci del protocol de detecci i intervenci del consum de drogues en menors dedat

Els resultats de lavaluaci de la prova pilot posen de manifest un seguit de difi cultats i necessitats que cal traduir en modifi cacions en el document o b en el disseny des-tratgies per optimitzar la coordinaci entre els serveis i els recursos o en les neces-sitats formatives dels seus professionals.

Aquesta informaci serveix perqu la comissi de treball analitzi els resultats i prengui les mesures oportunes per redactar el document defi nitiu del protocol i presentar-lo en una tercera sessi plenria. En aquesta sessi, tamb sha de presentar una estra-tgia dimplementaci del protocol defi nitiu, que pot ser similar a lestratgia dimple-mentaci del protocol pilot, per a la qual sha dafegir el conjunt de centres i espais de detecci plantejats en el punt mbit dactuaci del protocol.

Recordem que cada servei o instituci implicat en laplicaci del protocol ha de dis-posar duna persona referent que es responsabilitzi de laplicaci i el manteniment del protocol. Aquesta persona ha dinformar els companys i companyes de lexistn-cia del protocol, resoldre els dubtes que puguin sorgir (o derivar aquests dubtes al

8. El document Plans locals de prevenci de les drogodependncies. Guia per al foment de la partici-paci, elaborat per la Diputaci de Barcelona dins la mateixa collecci, ofereix un captol deines p