Octubre 2012 - Sant Andreu de Cap a Peus (núm. 576)

El privilegi deviure sota sostre

capapeus-octubre 576_Maquetación 1 14/10/2012 22:42 Página 1

E


C/ bAlAri i joVANy, 14 - 08030 bArCEloNA

93 345 96 98

www. AVVSANtANDrEU.CAt - [email protected]

*

8

)

Edita: ASSoCiACió DE VEïNS DE SANt ANDrEU DE PAloMArprEsidENt: GENíS PASCUAl i PorrEtvicEprEsidENta: GEMMA ArMENGol i roSSEllprEsidENt d’hoNor: FrANCESC PorrEt

dipòsit LEgaL: b-31 608-80issN (vErsió papEr): 2013-2832issN (vErsió digitaL): 2013-2840lA rEViStA i l’AVV qUE l’EDitA No ES FAN

rESPoNSAblES DEl CoNtiNGUt DElS ArtiClES i lES

NotES SiGNADES PEr PArtiCUlArS i Col·lECtiUS.

E D I T O R I A L

portada: raMoN ForNELLcoordiNació dE rEdacció: DAViD royo

dissENy i MaquEtació: ElMA VilA i CriStiNA GArDE

Equip dE rEdacció: MArtA roiG, xAViEr oliVErES, jorDi rAbASSA, PAU ViNyES, GEorGiNA riFé,PErE MASSANA, ANDrEU GirAlt, GENíS PASCUAl, DAViD royo,

NAtàliA riVEro, irENE CAixàS, borjA MAríA, joANA AriEt, MoNtSE tArré, jorDi UrtàSUN, SErGi CorrAl, SErGi CAbEzA, PAU MADUEll, GEMMA ArMENGol, jj.

AyMEriCH, óSCAr MAlo, roSA PUrSAlS, AlAiN GArriDo, irENE GoNzálEz, àNGElA FolGUErolA, EDU SolEr, oriol AGUlló, DANi GoMEz, EDGAr CriStòbAl,

xAViEr ArAGAll, jAUME PrAtS, ANDrEA ForCADA, CArloS FANECA, MEritxEll ribAS, irENE EzqUErro, DANi GóMEz, iSrAEl PArADA i EStEr bUENo.

FotograFia: xAViEr DE lA CrUz, MANUEl A. rAiGADA, joSé NAVArrEtE,, ANDrEU CArrASCAl, DAViD royo.

corrEcció: irENE CAixàS, xAViEr oliVErES, riCArD riPoll, EVA CAbrErA, ANNA Moyà, jorDi bAlArt.

pubLicitat: VEróNiCA GoNzàlEz (93.3450576)

iMprEssió: GráFiCAS CAMPáS S.A

pEriodicitat: MENSUAl, DE SEtEMbrE A jUliol (11EDiCioNS l’ANy)

distribució: A DoMiCili PEr AlS SoCiS DE l’ASSoCiACió DE VEïNS i VEïNES, AlS CoMErçoS ANUNCiANtS i A lES ENtitAtS DE SANt ANDrEU DE PAloMAr

El mes de novembre està previst que es voti a la Comissiód'Urbanisme la Modificació de PGM per a la protecció delCasc Antic. A Sant Andreu hi ha carrers on l'Ajuntament un

dia va decidir que, on hi havia cases, hi hauria d'haver vials,zones verdes o equipaments. Aquestes afectacions, que enalguns casos daten de principi del segle passat, han quedatobsoletes, i els veïns fa temps que reclamen que elshabitatges quedin desafectats, és a dir, salvats.

Fa anys que l'Associació de Veïns intentem fer entendre al'Ajuntament que si no es desafecta el Nucli Històric de SantAndreu, amb els anys no s'assemblarà gens al que és avui.Poc a poc l'especulació immobiliària per una banda, i el pocvalor econòmic amb què s'ha deixat aquestes cases, perl'altra, tenien condemnat el que queda del Sant Andreu decarrers estrets i cases baixes. El 2010 s'engegava un procésque semblava que per fi desafectaria i protegiria aquest Nucli

Antic. Però enlloc de realitzar una desafectació global delnostre Nucli Històric, ens vam trobar amb un projecte ques'oblidava d'una part important d'allò que demanàvem que essalvés. Davant d'això l'AVV, juntament amb els veïns afectatsi amb altres entitats, vam fer accions, una manifestació i vamrecollir més de 6000 al·legacions.

Al mes de juliol, l'Ajuntament ens va avisar que no s'acceptariatot el que demanàvem incorporar i per això volem insistir quegastar-se 21 milions d'euros públics en expropiacions per feraquests eixos cívics, que ningú ha demanat, quan no hi hadiners per res, és completament absurd.Des de l'AVV novolem que es paralitzi el projecte, pel qual hem lluitat tant, peròsí que volem recordar als partits polítics que cal pressionar alsseus autors per tal que aquest sigui satisfactori pel conjuntdels veïns.

Salvem el Casc Antic de Sant Andreu!JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS



Per una petita quota:

> Et portEM EL saNt aNdrEu dE cap a pEus a casa.

> t’oFEriM L’assEssoraMENt dE LEs advocadEs LourdEs

roMEo i aNNa raFart. dEMaNa La visita coNcErtada a La

sEcrEtaria dE L’avv.

> Et FaciLitEM L’ajuda dE L’arquitEcta aNNa jiMéNEz taMbé

aMb visita coNcErtada.

> tiNdràs dEscoMptEs EN cursEts orgaNitzats pEr L’avv: tai-

txi, ioga, daNsa dEL vENtrE, Labors i MaNuaLitats, baLL

ModErN i jazz i daNsa dEL vENtrE NadoNs.

> Et proporcioNEM La Mútua d’ENtErraMENts siNEra. és uNa

MutuaLitat dE prEvisió sociaL, sENsE àNiM dE LucrE, quE

cobrEix LEs dEspEsEs dE L’ENtErraMENt dELs MEMEMbrEs dE

La uNitat FaMiLiar.

> podràs coNsuLtar EL NostrE arxiu docuMENtaL.

> a Més, L’avv és MEMbrE dE L’assistèNcia MutuaL jurÍdica.

SERVEIS DE L’AVV

ENTITATS SUMARI8 ... . . . .

10 .. .. . . .

11 .. .. . . .

MONOGRÀFIC

14 .. .. . . .

24 .. .. . . .

26 .. .. . . .

27 .. .. . . .

Problemes amb les preeinscripcions

L’ajuntament penja una estelada

Els veïns inicien la seva protesta

Els desnonaments a Sant Andreu

S’inaugura el centre d’art a Fabra i Coats

Celebració a Ignasi Iglésias

UESA i Waterpolo

>grup dE piNtors dE saNt aNdrEu

oNzE dE sEtEMbrE. MoStrA DE

PiNtUrA DE 10 A 13.30H. CADA PriMEr

DiSSAbtE DE MES No FEStiU.

>aMics dE La Fabra i coats

C/ SANt ADrià, 20. loCAl 12

tEl. 609 88 57 53. HorAri D'AtENCió:

DijoUS, DE 17 A 19 H

>atENEu obrEr dE saNt aNdrEu. AbAt

oDó, 71. 933112343 . DE 17 A 20H DE Dll A

Dj. www.AtENEUSANtANDrEU.orG

>orFEó L’Eco dE cataLuNya. AbAt

oDó, 71. 933112343. ORFEÓ: ASSAjoS Dll

i Dj DE 21 A 22.30H. CORAL PLANÇONS

(INFANTIL): ASSAjoS Dj DE 17.30 A 19H.

GRUP CULTURAL.

>cENtrE d’Estudis igNasi igLésias.

iGNASi iGlESiAS, 33. 933463990. DM DE 17

A 20H.

>associació dE puNtairEs dEL

districtE. loCAl DE SANt PACià.

649599072. CUrSEtS ESPECíFiCS (MitjA

ArtíStiCA, FriVolité, CoMENçAr

PUNtES).

>coraL saNt aNdrEu. loCAl DE SANt

PACià. 933525313. ADULTS: Dj DE 21.45 A

23.15H. SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16 ANYS):

Dj DE 18.15 A 19.15H (PEtitS) i DE 19.15 A

20.30H (MitjANS i GrANS).

>couNtry saNt pacià-aMics dEL

couNtry-LiNE daNcE. 696 58 36 74. DM

DE 20 A 21H o 21-22H i DMC DE 19-20H o

20-21H.

>coraL capELLa graMaLLa.

PArròqUiA DE SANt ANDrEU. ASSAjoS

DM 21.30H. SoM UNA CorAl DE GENt

joVE. Si t’AGrADA CANtAr, t’ESPErEM.

>casaL d’avis bascòNia. bASCòNiA, 42.

933459495. ACtiVitAtS, tAllErS i

CUrSEtS PEr GENt GrAN.

>orFEó La Lira. CorolEU, 15. DMC DE

21 A 23H [email protected].

bUSqUEM CANtAirES PEr rEForçAr

lES 4 CorDES.

>casa asiL dE saNt aNdrEu dE

paLoMar. 93 345 35 29 (SUSANNA).

bUSqUEM PErSoNES DiSPoSA DES A

rEAlitzAr DiFErENtS tAS qUES DE

VolUNtAriAt.

>FoMENt sardaNista aNdrEuENc. CAN

GUArDiolA, Dl DE 19.45 A 21H i Dj DE

10.30H A 11.30H. CAN GAltA CrEMAt, DC

DE 19.15 A 21H. CUrSEtS GrAtUïtS DE

SArDANES! t’ENSENyEM A bAllAr,

CoMPtAr i rEPArtir SArDANES!

>grup tEatraL aNtiFaz. loCAl DE

SANt PACià. 932744501 (jESúS). DE 22.00

A 22.30H, Dll i DC.

www.GtANtiFAz.orGt.

[email protected]

>Esbart MarE NostruM. loCAl DE

SANt PACià. DV. DE 17.30 A 19.15H. Si

tENS ENtrE 6 i 13 ANyS i VolS

APrENDrE A bAllAr DANSA CAtAlANA,

ViNE!

>associació dE doNEs paL·Las-

atENEa. CUbA, 2. CAN GUArDiolA.

933111038. A totES lES DoNES qUE

VUlGUiN ACoNSEGUir UNA SoCiEtAt

MéS jUStA. 2NS i 4ArtS Dj DE MES A lES

17H.

>cordada, associació ExcursioNista

i EcoLogista. CUbA 2. CAN GUArDiolA.

935019801. ViSitES CoNCErtADES DE

Dll. A Dj.DE 10 A 14 H., Dll. i DC. DE 16 A

19.30. SENDEriSME i ACtiVitAtS DE

MUNtANyA GUiADES. trUCA’NS i

t’iNForMArEM.

[email protected],

www.CorDADA.orG.

>agrupació ExcursioNista

MuNtaNya. MoNtSEC, 9. 933469604. DM i

Dj DE 20 A 22H. ACtiVitAtS DE MUNtANyA,

SortiDES iNFANtilS, SENDEriSME, bt,

ESqUí, AltA MUNtANyA, FotoGrAFiA,

ESPElEoloGiA. www.AEMUNtANyA.CAt

>associació pEr La dEFENsa dE La

gENt graN (addEg). cENtrE cÍvic dE

saNt aNdrEu. GrAN DE SANt ANDrEU,

111. ACtiVitAtS, tAllErS, rEForç DE lA

MEMòriA.

>atENEu harMoNia-FEdEració

d’ENtitats cuLturaL i dE LLEurE dE

saNt aNdrEu dE paLoMar.

www.AtENEUHArMoNiA.bloGSPot.CoM

>casaL catòLic saNt aNdrEu. PoNS i

GAllArzA, 58. 93 345 30 01. DE DiMArtS A

DiVENDrES DE 17 A 22HrS. ACtiVitAtS:

ESCACS, tACA (PiNtUrA), bENAViNGUtS

(ACtiVitAtS CUltUrAlS), tENNiS tAUlA,

ESbArt MArAGAll.

>La Lirica dE saNt aNdrEu

639010087 i 605383212.

[email protected]

www.lAliriCADESANtANDrEU.CAt


6

Els socis i les sòcies poden enviar els seus anuncis classificats a la secretaria de l’Associació de Veïns per aser publicats en el proper número abans de la data de tancament de la revista, el 20 d’octubre.

QUÈ TENS, QUÈ VOLS?

experiència i referències. Atenció adomicili i activitats socials. tel. 93 408 3345 / 645 96 98 94.

(Sóc andreuenca i m’ofereixo per ferneteja de la llar i per cuinar.Experiènciad’auxiliar d’infermeria, geriatria, primersauxilis. Molt bones referències. Magali.tel. 93 408 33 45 / 645 96 98 94.

(Es lloga plaça de pàrquing al c/Neopàtria / Fabra i Puig. Preu: 95€ . tel.93 346 83 72 / 607 21 12 17.

(Es lloga plaça de pàrquing al ClubNatació Sant Andreu. Segon pis. 93 311 34 82. xavier.

(local de 35 m², amb pati i lavabo, alcarrer Pare rodés, cantonada amb Fontd’en Canyelles. Consta de dues portes id’aparadors, un d’ells al carrer. Alta deserveis. zona molt comercial, al costat deVia júlia. tel. 676 21 84 14 / 655 11 6316.

(Es lloga plaça de pàrquing al carrerotger. tel. 630.13.53.75 / 629.97.75.63.

(Es lloga plaça de pàrquing gran alcarrer Arquímedes. Primera planta. tel.93 345 85 63.

(Es lloga plaça de pàrquing per a motoal carrer joan torras. Planta única. tel.661 52 41 82 / 617 18 79 95.

(Es lloga plaça de pàrquing per a motoal carrer Malats. tel. 630 13 61 81.(Es lloga plaça de pàrquing al carrerGuardiola i Feliu, cantonada amb

lanzarote. Gran i còmoda. Preu: 85euros. tel. 93 345 56 41.

(Es lloga plaça de pàrquing al carrerMalats amb Plaça orfila. Per a cotxegran. tel. 93 311 67 63.

(Venc plaça de pàrquing al CN SantAndreu. Preu: 26.000 euros. lídia. tel.660 30 76 78.

(Venc títol del CN Sant Andreu. tel. 69684 42 06.

(Venc títol del Club Natació SantAndreu. Preu: 1.200 euros. Manel. tel.630 79 20 95.

(Venc títol del Club Natació SantAndreu. Preu: 1.100 euros. xavier. tel.686 21 87 61 / 93 351 66 60.

(Es ven títol del Club Natació SantAndreu. tel. 93 346 63 02.

(Venc títol del Club Natació SantAndreu. 1.000€. tel. 617 49 42 72.

(Venc títol del Club Natació SantAndreu. David. tel. 606 67 42 19.

(Venc títol del CN Sant Andreu. tel. 62920 46 55.

(Venc balancí quasi nou. 630.136.181.

(Venc màquina de cosir i brodar ambmoble i motor. Marca refren. Preu: 199euros. tel. 637 36 04 60.

FEINA

IMMOBILIARIC.N SANT ANDREU

DIVERSOS

(M’ofereixo per a tasques de la llar, pera tenir cura de persones grans i per atreballar en hotels o en l’àmbit del’hosteleria. 93.311.58.43. Cristina.

(Senyora catalana sense càrreguesfamiliars s’ofereix per a cuidar personesgrans, portar la casa i cuidar nens i nenes.93.312.06.84; 666.09.63.42. Neus.

(S’ofereix senyora per a treballar comajudant de cuina i per a fer feines de lallar. Ana María. tel. 93 359 91 70 / 636 6064 50.

(S’ofereix terapeuta a domicili. Preusespecials per a pensionistes. Massatges,pedicura, etc. tel. 607 23 96 30.

(jove amb experiència s’ofereix per atreballs de jardiner a hores convingudes.tel. 628 58 44 85.

(M’ofereixo per fer feines de la llar, fer decangur, tenir cura de persones grans i fer-los companyia. tel. 93 274 11 39 (trucar apartir de les 16 hores). Maria del Mar.

(Senyora del barri s’ofereix per a netejade la llar i per tenir cura de personesgrans. Carme. tel. 93 345 86 13 / 675 3846 71.

(Professora de primària i ESo s’ofereixper a classes particulars. Sara. tel. 93420 38 76.

(Andreuenca s’ofereix per atendre apersones que requereixen una atenció personalitzada (nens, minusvàlids, gentgran,...). Acreditada en auxiliard’infermeria i primers auxilis. Molt bona


cap a peus | octubre

7

Els socis i les sòcies poden enviar les seves queixes o experiències al nostre correu electrònic([email protected]) abans de la data de tancament de la revista, el 20 d’octubre.

ELS VEÏNS ESCRIUEN

Aclariment de La Lírica de Sant AndreuApreciats veïns de Sant Andreu,Després de rebre diferents informacions que podrienportar a la confusió, voldríem aclarir que la nostra entitatno té cap mena de lligam amb l’Escola de teatre líricjosep Arbonés i Serra, situada al Centre Cultural ElsCatalanistes, si bé fa un temps la majoria dels nostresmembres en van formar part. Després d’un llarg perioded’estira i arronsa, mai volgut per part nostra, vam decidirabandonar la secció de teatre líric dels Catalanistes,empesos per les circumstàncies que s’estaven produinti que de cap manera beneficiaven el nostre objectiuexclusivament artístic. Així doncs, en aquests moments,no hi ha cap tipus de relació entre ambdues entitats.Volem fer aquest breu aclariment perquè no ensagradaria que hi hagués cap malentès, ja fos a nivellartístic o social. Gràcies per la confiança que ens heudemostrat durant tants anys, i fins aviat.

La Lírica de Sant Andreu

Es busquen les víctimes de les pilones del carrer de MalatsEl 21 d’abril passat, vaig tenir un accident en aixecar-se,automàticament i sense previ avís, la pilona que hi ha a lacantonada Gran de Sant Andreu amb el carrer de Malats.Afortunadament, anava sol i, a part de contusions vàries,“només” cal lamentar el sinistre total del cotxe. Sé, pelscomentaris del veïnat i de la grua del rACC que va recollirel meu vehicle, que és una situació que es ve repetint des defa temps. Davant de la reiteració d’accidents i del’arbitrarietat en la pujada de la pilona (tot i que unes senyalsde trànsit insuficients ho indiquin) busco persones que haginpatit un accident amb la pilona per crear una PlAtAForMAANtiPiloNA A SANt ANDrEU i demanar, d’entrada, laretirada de la pilona o la incorporació d’elements quegaranteixin la seguretat dels vianants i conductors.

Si us plau, em podeu localitzar al correu: [email protected]

Jordi Bordes Castells

NECROLÒGIQUES: Des de l'AVV i el Cap a Peus volem mostrar el nostre condol per Francisca Garcia, mare de la nostravocal de sanitat, Maria Guàrdia. Acompanyem en el sentiment a la nostra companya i a tota la seva família.


Al CAPAPEUS nº564, publicat al mesde juliol d'enguany, varem mostrarla nostra preocupació per la

situació que vivien algunes famílies deSant Andreu de Palomar que, degut a lamanca de places escolars per als infantsque s'havien d'incorporar aquestsetembre a P3, s'havien quedat, al'espera de solucions i de formaprovisional, sense escola per als seusfills. Passat l'estiu i amb el curs iniciat,hem volgut saber com s'ha solucionataquest cop la manca de places i quinesprevisions i perspectives de futur tenima Sant Andreu de Palomar.

Des de la vocalia d’Educació del’Associació de Veïns i Veïnes de SantAndreu de Palomar, remarquen que jasón molts anys que dura la manca deplaces al barri, i aquest curs ha estat unmés. Cada any l’Ajuntament buscamesures improvisades i insuficients, comobrir terceres línies a diferents escolesdel barri, però això és una soluciótemporal i el que es necessita es unasolució global i definitiva.

A més, amb la construcció de 220 noushabitatges als terrenys de les Casernesi, per tant, l’arribada de noves famílies albarri, és fàcil preveure que en uns anysaugmentarà la demanda de placesescolars a Sant Andreu. A part d’això,també els preocupa que hi hagi escolesque, per diversos estereotips, nocobreixen la totalitat de les places queofereixen i amb els pas del temps es vandespoblant d'alumnes. l’AVV fa anysque reclama que la preinscripció escolares realitzi en una oficina única i nodirectament a les escoles, per evitard'aquesta manera aquests estereotips.

raimond blasi i Navarro, regidor delDistricte, assegura que “després de dosanys de sobredemanda de matriculació,la tendència ha canviat i prova d’això ésla disminució de reclamacions queaquest any s'han tramitat en comparacióamb anys anteriors”. “Aquest any –esjustifica– el 90,92% d'alumnes que s'hanmatriculat a P3, han entrat a la primeraopció que havien marcat a lapreinscripció. l’ampliació d'àreesd’influència, a l’hora de poder triarl'escola, ha facilitat l’assoliment d'aquestpercentatge”.

Pel que fa a la solució adoptada, persolucionar la manca de places, s’haoptat per obrir terceres línies a lesescoles Mestre Gibert i Sant PereNolasc, on s’han absorbit aquestsalumnes. Pel que fa a les escolesconcertades, han optat per augmentarratis. Destacar que cap nen s'ha quedatsense plaça perquè a tots se’ls hareubicat, incloent-hi els alumnes que esvan veure afectats per la supressió del'ESo a l’Escola laia. A Sant Andreu capescola ha augmentat la ràtio al màximpermès per aquest curs 2012-2013 i tansols 3 escoles l’han pujat a 26 alumnes;i 2 escoles a 27.

Edgar Cristóbal

TEMPS34a Trobada demeteoròlegsEl proper dissabte 20 d’octubre,l’Associació Catalana d’observadorsMeteorològics organitzarà la seva trobadade tardor a Sant Andreu. Serà la 34atrobada de socis i simpatitzants de l’entitat,que enguany ha fet els 17 anys de vida,des de la seva fundació. la trobada deSant Andreu tindrà dos actes oberts a totsels andreuencs: la passejada històrica pelbarri a càrrec de Pau Vinyes, que s’iniciaràa les 10:30 del matí a Plaça d’orfila i laxerrada de meteorologia a l’Auditori deCan Fabra, a càrrec de Marianobarriendos, historiador de la Ub i expert enclimatologia històrica. / Sergi Corral Buela.

OCIA punt per Festa Majorla Festa Major ja té dates i un muntd’activitats preparades, malgrat petites lesretallades. El 2 de desembre se celebraràla cercavila; el 8, el correfoc; i l’envelat del5 al 9. Per la organització de la fira encaras’està en negociacions. la sala polivalentjosep bota de moment no té previst capacte. la subvenció d’aquest ha disminuït500 euros, així que el pressupost total ésde 15.000 euros. Segurament, per lamanca de pressupost, no se celebraràla presentació que cada anys’organitzava. El carrer de Fraga restaraobert cada dia de dilluns a divendres de6 a 9 del vespre. / Redacció

8

Excés de matriculacions o manca de places escolars? Aquest any no hi ha hagut tants problemes en les preinscripcions però l’AVV continua demanantuna oficina única per realitzar-les

“Després de 2 anysd’excés de demanda hadisminuït el nombre de

reclamacions”,assegura el regidor



9

URBANISMEEl plenari de SantAndreu rebutja el Plad’Actuació del DistricteEl passat 20 de setembre es va portar elPla d'Actuació del Districte de SantAndreu 2012-2015, que analitzàvem en eldarrer CAPAPEUS, a votació del Ple deDistricte. PSC, PP i iCV-EUiA van sumar13 vots en contra, Uxb (ErC) es vaabstenir i CiU, amb 5 regidors, es vaquedar sola defensant el document. Defet, a barcelona només 3 PAD es vanaprovar: a Gràcia, les Corts i Sarrià-SantGervasi. la resta van seguir una sortsemblant al de Sant Andreu. Ara bé, elsplens de Districte són òrgans bàsicamentconsultius i on realment es votarà elprojecte d'acció pels propers anys és alPlenari de l'Ajuntament de barcelona. Peraquesta votació del document de ciutat,CiU ha arribat amb un acord amb Uxb,que hi donarà suport, i amb el PSC ques'abstindrà. Caldrà veure, però, que passaamb els PAD no aprovats. tot i que hi haforça precedents de PAD que nos'aproven als Districtes i s'acabenaprovant a la ciutat, mai aquests havienestat la majoria. / Genís Pascual

SUCCESSOSUn home mata el seu filldisminuït i se suïcidaEl passat 4 de setembre el nostre barri vapatir un dels fets més colpidors dels últimsmesos. Un home de 74 anys va matar elseu fill de 46 que, segons fonts oficials,patia una disminució psíquica. Els fets vanpassar al cementiri l'endemà d'enterrarl'esposa de l'home i la mare de la víctima.Després de matar el seu fill, l'home es vasuïcidar amb la mateixa arma de foc.l'home va deixar una nota en quèassenyalava que no es veia ambcapacitats de cuidar el seu fill amb unadisminució severa, després de la mort dela seva dona una setmana abans. lesinformacions indiquen que no tenien capaltra família i que la desesperació perpensar que seria del seu fill un cop ell fosmor, haurien estat la causa delsesdeveniments. / Alain Garrido

La previsió d’assistència a la Firad’Economia Solidària intueix l’èxit del’acte: es preveu que més de 7.000

persones participin en aquesta primeraedició, que vol donar a conèixerl‘economia solidària a la ciutadania ipresentar-la com una opció que pot

resoldre la major part de necessitatsmaterials de la vida. A més, laFESC (Fira d’Economia Solidària deCatalunya) pretén aconseguir implicarmés persones en les iniciativesd’economia solidària: com aconsumidores, com a estalviadores, peremprendre algun nou projecte,col·laborant amb la xarxa d’EconomiaSolidària, entre d’altres.

la Fira es distribuirà en tres espais:l’espai “Viure l’economia solidària”, on elvisitant podrà conèixer les entitats iempreses organitzades per sectorsd’activitat: habitar, alimentar-nos, vestir-nos, conèixer, cuidar, divertir-nos igestionar-nos; l’espai “Escenaris”, ons’exposarà en forma de plafonsexpositors els orígens i l’arrelament delcooperativisme i l’economia solidària aCatalunya; i finalment, l’espai“Alternatives” amb conferències, debats,audiovisuals i activitats sobre qüestionsconceptuals, estratègiques i divulgativesrelatives a l’economia solidària i lesalternatives que planteja a la crisi i a lasocietat actual.

A més de les activitats programades alsdiferents espais, la Fira comptarà ambespectacles de música i circ el dia 27d’octubre a la nit, activitats infantils i unapaellada popular el dia 28 al migdia pera la cloenda.

Natàlia Rivero

Sant Andreu acull la 1a firad’economia solidària de CatalunyaSerà a la fàbrica Fabra i Coats el 27 i 28 d’octubre iaglutinarà més de 3.500 entitats

L’objectiu és demostrarque un altre món éspossible a través si elsconsumidors s’organitzen


Fes-te’n soci!Arribem als 1000!



11

del balcó de l’ajuntament penjava una estelada que molts fotografiaven.

La marxa per la independència a Sant AndreuMembes de l’ANC i el regidor van penjar una estelada al balcó de l’Ajuntament

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Sant Andreu vaorganitzar el passat 7 de setembre una passejada ambpancartes de l’ANC i banderes estelades des de la plaça

de l’Assemblea de Catalunya, a la Sagrera, fins a la plaçad’orfila. Aquesta marxa s’emmarcava en els centenars d’actessimilars organitzats per l’ANC que han tingut lloc aquest estiu atot Catalunya, en preparació de la gran manifestació de l’11 deSetembre.

la marxa, que va sortir a les 7 del vespre del lloc deconcentració, va seguir per la Meridiana, va baixar per larambla i va continuar pel carrer Gran de Sant Andreu i la plaçadel Comerç fins arribar al seu destí, la seu del Districte a la plaçad’orfila. Durant el recorregut, els 600 participants –segonsdades oficials de la Guàrdia Urbana– en un ambient distès ifestiu van fer onejar estelades i van entonar cançons i crits afavor de la independència. la marxa va estar acompanyada perun grup de grallers que van animar i reclamar l’atenció delveïnat. Durant el recorregut, els participants van rebre moltesmostres de simpatia i també alguna mostra de discrepància, ivan poder observar moltes estelades als balcons.

la comitiva va ser rebuda pel regidor del Districte, raimon blasi.A la sala de plens de l’edifici municipal varen fer parlamentslídia Alberich –membre de la coordinadora de l’ANC de SantAndreu–, blanca Serra i josep Maria Colomer –ambdósmembres del Secretariat Nacional de l’ANC–, i finalment elmateix regidor. Moltes persones varen quedar fora per mancad’espai. Durant els parlaments es va penjar una estelada albalcó de la seu del districte, que va ser retirada una estonadesprés.la marxa es va cloure a la plaça d’orfila, davant la Seu

Cada 10 de setembre – des de fa una colla d’anys – duesentitats del nostre barri organitzen conjuntament latradicional ballada de Sardanes: el Foment SardanistaAndreuenc i l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreude Palomar. l’acte s’ha fet a Plaça d’orfila com l’any passat,però enguany l’escenari s’ha col·locat a la banda mésallunyada de la seu del Districte. Aquesta nova posició haresultat satisfactòria per als organitzadors, perquè aïllal’acte del trànsit de torres i bages i crea un ambient mésacollidor.

Els encarregats de marcar-nos el pas amb la tenora, el flabioli un bon repertori musical han estat de nou els músics de la

La Diada

del Districte, amb el lliurament d’una bandera estelada al regidor,i una carta perquè la lliurés a l'alcalde de barcelona en què seli demana l'adhesió de la ciutat a l'Associació de Municipis perla independència (AMi). El cant d’Els Segadors va posar punt ifinal a l’acte. Pere Roca

Cobla Ciutat de terrassa, una cobla amb més de 25 anysd’història que ja s’ha convertit habitual a la nostra plaça. l’acte hacongregat força públic, i força ballador! Això es va fer evidentamb l’última sardana, ballada en una única rotllana que gairebéno cabia a dins de la plaça.

A la mitja part, l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreude Palomar va llegir el manifest de la Diada, on va destacarque les reivindicacions de barri van íntimament lligades a lesreivindicacions de país, i va recordar que tots hem de posar elnostre gran de sorra si volem que Catalunya torni a ser rica iplena, com diu el nostre himne. Podeu llegir aquest manifesten el Cap a Peus de setembre. l’acte va cloure amb un Cantdels Segadors més sentit i emocionant que mai, un preludievident del que passaria l’endemà als carrers de barcelona.

Pere Roca


12

Barcelona Sagrera Alta Velocitat és lasocietat pública mercantil, integradapel Ministeri de Foment, la Generalitat

i l'Ajuntament de barcelona, que des del’any 2003 s’encarrega de desenvolupar lesobres del tren d'Alta Velocitat. la nostraAVV ha estat reclamant a aquesta empresai a l'Ajuntament de barcelona que construísaquest carril bici i ampliés la vorera del tramdel carrer de Sant Adrià que passa perdamunt de les vies del tren.

Hem estat més de 2 anys pregant ques’arreglés, ja que quan es va enderrocar

Dos anys han calgut per construir el carril biciL’Ajuntament l’ha inaugurat, finalment, a la zona de la Sagrera

l'anterior pont a mitjans de l’any 2010nosaltres ja vam advertir que eranecessari que les voreres fossin mésamples i és garantís la circulació de lesbicicletes de forma segura i segregadade l’espai dels vianants.

El carril bici que s’ha finalitzat aquestmes de setembre és de doble sentit iestà segretat amb separadors deformigó. té una longitud de poc mésde 200 metres i recorre el carrer deSant Adrià just en punt que travessales vies. A més, compta amb unsemàfor per a ciclistes a l’arribada alcarrer del Doctor balari i jovany.

l'Ajuntament, imbuït de l’esperit queomple la ciutat en plena setmana de laMobilitat Sostenible i Segura celebradadel 14 al 28 de setembre, ha fet un pasmés i ha pintat la prolongació del carrilbici de l’antic pont del c/ St Adrià, uns50 metres lineals més de doble sentit,fent-lo arribar a la confluència amb elc/ Segre. En aquest petit tram semblaque ja no quedava cap element persegregar-lo i han omès el requisit defer-lo segur. Poc a poc.

Cal remarcar que els treballs perexecutar aquests 250 metres linealstotals de carril bici només han costatunes poques setmanes de treball,malgrat que hagin trigat 2 anys a posar-se a treballar. Esperem que el Pla decarril bici del Districte inclòs al PAD2012-2015, aprovat el passat 20 desetembre, no costi 2 anys redactar-lo.Malgrat tot, no deixarem de felicitar-nosper una altra fita aconseguida gracies ala perseverança de la nostra entitat.

Montse Tarré

COMMEMORACIÓL’AVV en l’homenatge a Ignasi IglésiasCom cada any, l'Associació de Veïns i Veïnes Sant Andreu de Palomar va assistir a l'acted'homenatge al poeta i dramaturg andreuenc ignasi iglésias conjuntament amb lamajoria d'entitats del poble. (Foto: Manuel. A. raigada)

El nou carril, que l’AVVreclamava des de 2010,és de doble sentit iestà segregat amb

separadors de formigó


LLUITES VEÏNALSEl carrer Gran per a quiel passeja!l’Associació de Veïns i Veïnes de SantAndreu de Palomar apostem per un carrerGran pacificat, donant sempre prioritat alsvianants i amb un transit rodat restringit. Siestàs interessat en col·laborar en aquestprojecte posa’t en contacte amb nosaltres. c/ balari i jobany 14, baixos. tf.933459698. www.avvsantandreu.cat


13

ENTITATSL’Harmonia protesta a laNau Central de la CoatsUnes 60 persones de l'Ateneu Popular iCultural l'Harmonia es van concentrar a latarda del passat dissabte 29 de setembredavant l'entrada de la fàbrica de creacióFabra i Coats. la federació, que aplegua 14entitats i reben el suport de moltes més comla nostra AVV, va voler així manifestar elmalestar perquè també es pugui inaugurarel més aviat possible la nau C el Casal.

El passat dijous 4d'octubre la Vocalia deSanitat de la FAVb va

convocar una acció veïnalen contra del repagamentde l'euro per recepta i perfer campanya a favor de lainsubmissió a pagaraquesta taxa. Va tenir llocSant Andreu i diversosveïns que tenien algunarecepta per recollirmedicaments, vam fer lainsubmissió conjuntament, repartitsentre les farmàcies Franquesa, Mier ireixach-Soler. Es va aprofitar perrepartir la guia fàcil per fer aquesta

insubmissió (www.avvsantandreu.cat).la nostra entitat va participar i convocartambé aquesta acció.

Redacció

Els veïns comencen les protestescontra l’euro per receptaEl passat 4 d’Octubre la FAVB va començar a SantAndreu una campanya d’insubmissió


El privilegi de viure sota sostreMoltes famílies han perdut casa seva per no poder fer front als seuspréstecs o crèdits hipotecaris. El dret a una “vivenda digna iadequada” que estableix la Constitució sembla ser, avui, una utopia



15

Irene Ezquerro i Andrea Forcada

Tenir un habitatge on viure serà, d’aquí no gaire, un luxe.Moltes famílies es troben immerses en una realitatdramàtica, un forat negre sense sortida, perquè s’han

quedat sense feina, perquè no tenen ingressos i, sobretot,perquè han perdut o estan a punt de perdre casa seva per nopoder fer front als seus préstecs o crèdits hipotecaris. Davantd’aquesta situació, el dret a una “vivenda digna i adequada”que estableix l’article 47 de la Constitució espanyola semblaser, avui, una utopia.

les dades espanten. Segons publicava el diari Público.es, elpassat 2 d’octubre, el segon trimestre de 2012 ha marcat unnou rècord en desnonaments de vivendes i locals dictaminatspels jutjats espanyols, amb un total de 47.943. és a dir, unamitjana diària de 526 famílies van ser desallotjadesforçosament entre els mesos d’abril i juny, segons les dadesoficials publicades pel Consell General del Poder judicial queinclouen els desnonaments acordats tant pels serveis judicialscomuns d’actes d’execució, com pels jutjats de Primerainstància. i és que, si es comparen les xifres entre el primer isegon trimestre d’aquest any, el nombre de desallotjamentsha augmentat en un 3,8%.

Si fem una mirada a casa nostra, el que portem de 2012 laxifra de desallotjaments forçats de locals i vivendes per ordrejudicial ha arribat als 9.304, fent de Catalunya la comunitatautònoma on més desallotjaments s’hi han comès. Perdarrera hi ha Valencia, Andalusia i Madrid i, en total, aEspanya aquest any la xifra s’ha disparat fins els 94.502desnonaments. Són dades que espanten perquè cadanúmero representa un ciutadà sense recursos; una famíliasense casa.

Aquesta situació de precarietat, sovint extrema, en què es

Els veïns s’apleguen a la porteria del’edifici on vivia el Matias per evitar elseu desnonament i forçar el banc anegociar. / raMoN ForNELL


16

veuen immerses moltes famílies ha propiciat l’aparició, en elsdarrers anys, de plataformes per defensar la paralitzaciód’aquest tipus de desallotjaments, per reclamar un canvilegislatiu que permeti la dació en pagament i que les famíliesincapaces de fer front a la seva hipoteca puguin quedar-sede lloguer a les seves vivendes. En total hi ha al voltant de 50plataformes locals formades per gent amb escassos mitjansi coordinades en petits grups que, gràcies a la seva implicaciói al creixent suport popular, han aconseguit que elsdesnonaments es facin, a dia d’avui, un lloc en l’agendapolítica i social. la principal plataforma que articula aquestmoviment i que ha guanyat molta força els darrers mesos ésla Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

i és que aquesta associació ha aconseguit paralitzar 375desnonaments a tota Espanya, un dels quals ha estat el del

nostre veí de Sant Andreu, Matías González. El dia en quèbankia volia desnonar-lo, a voltant de 150 persones,convocades per la PAH, es van concentrar a les portes de lavivenda d’aquest veí per pressionar el banc que li concedís ladació en pagament. Encara que malauradament Matías vaperdre el pis, però, la pressió social va aconseguir que l’entitatbancària li perdonés el deute de 230.000 d’euros que li seguiacobrant tot i no tenir lloc on viure.

Segurament molts haurem vist Matías González ennombroses concentracions pels carrers de barcelona vestitamb samarreta verda. Doncs bé, resulta que el veí de SantAndreu és un dels principals integrants de la PAH i, des de fados anys, no s’ha perdut cap de les accions de protesta quel’associació ha dut a terme per evitar execucions hipotecàries. Com en Matías, molts afectats no només perden la seva llar

El cas del Matias és un clar exemple de la situació en la que esveuen sotmeses milers de famílies. L’ajuda veïnal ha estat clau

per la resolució del cas, així com l’activa participació de la plata-forma pel dret a la vivenda. ara, al Matias se li ha condonat el

deute però ha hagut d’abandonar el seu pis de tota la vida. tan-mateix, està feliç perquè no haurà de pagar el deute milionari

que se li exigia. La situació en la qual es troba ara, però, no éssenzilla: viu en un pis de protecció oficial de lloguer lluny del

barri i demana a les administracions que li concedeixin un habi-tatge a sant andreu, que és on fa vida habitual. Les imatges

mostren el dia en què se li va condonar el deute. / raMoN ForNELL



17

sinó que a més els bancs, emparats per la llei i un cop s’hanquedat els pisos, segueixen reclamant a les famílies fins lameitat de l’import dels crèdits que els van concedir.

i és davant aquesta situació insostenible pels milers d’afectatsque la PAH, juntament amb altres entitats socials iorganitzacions sindicals (CoNFAVC, observatori Desc, UGt,CCoo, taula del tercer Sector) van posar en marxa, ja fa unsmesos, la recollida de signatures per presentar al Congrésdels Diputats una iniciativa legislativa Popular (ilP),mitjançant la qual estableixen la dació en pagamentretroactiva, que permet saldar el deute total amb el bancentregant la vivenda i, a més, exigeixen la paralitzacióimmediata dels desnonaments per als casos de vivendahabitual, donant cinc anys als ocupants per continuar a casaseva amb un lloguer social que no excedeixi el 30% dels seus

ingressos mensuals.

Des que es va iniciar la campanya de recollida de signatures,el 23 d’abril del 2012, fins a finals de juliol –data de l’últimrecompte-, la PAH n’ha recollit 213.976, CCoo n’haaconseguit unes 100.000 i la taula del tercer Sector unes20.000. Si es fa un recompte per províncies, de moment, laPAH de barcelona encapçala la recollida de signatures ambuna suma de 65.459. En xifres totals, avui la suma ja arribara gairebé les 400.000. Ara bé, encara que són un bon grapat,la llei diu que a Espanya es necessiten un mínim de 500.000signatures per presentar una ilP al Congrés dels Diputats. ésper això que les recollides fins ara són molt valuoses però nosuficients i que, per poder tirar endavant la iniciativa, abansdel proper 31 d’octubre cal aconseguir el suportd’aproximadament 100.000 persones més. Per tant, tot i


18

aquest balanç positiu, cal seguir sumant esforços, cal seguircreient que l’habitatge és un dret i que el govern ha d’escoltarallò que el poble li demana; perquè això encara no ha acabat.De fet, la PAH estima que el 2012 finalitzarà amb més de180.000 nous desnonaments a España, un nou i preocupantrècord. Podeu firmar la ilP a l'AVV (Dr. balari i jovany 14) de18 a 20h.

i a més dades, més ensurts. Segons els resultats d’unaenquesta que la PAH ha realitzat a 6.000 afectats aquest any,i que s’inclou dins del llibre Vidas hipotecadas, d’Ada Colau iAdrià Alemany, el bancs que duen a terme més execucionshipotecàries són: bankia (16%), bbVA (12%), bancSantander (10%), Caixabank (8%), la CAM (7%), CatalunyaCaixa (6%), banca Cívica, banesto i Caixa Penedès (amb un4% cadascuna) i Unnim (3%). i és més. l’estudi assenyalaque el 82% dels desallotjaments es fan a famílies ambmenors a càrrec seu, que, en la majoria dels casos, manquend’altres alternatives de residència. Segons recull el llibre, amés, el perfil del desnonat és un espanyol, a l’atur, amb fillsal seu càrrec i una hipoteca mitjana entre 100.000 i 200.000euros.

i per molt paradoxal que sembli, mentre als barris esdesallotgen famílies de casa seva; es reclamen nous inquilinsper adjudicar vivendes buides. Per exemple, a Sant Andreu,cal destacar que, del sorteig que es va fer fa gairebé 2 anysdels primers 221 habitatges protegits de Casernes, encaramanquen per ser adjudicats 81. Això es deu, entre d’altres, ala dificultat en l’accés al crèdit, al clima d’incertesa econòmici social, a la inestabilitat del mercat laboral o a la durada delsprocessos d’adjudicació. i és per això que el Consorci de

l’Habitatge de barcelona, un cop finalitzat el procedimentd’adjudicació d’una promoció i d’acord amb el que estableix elreglament del registre de Sol·licitants d’Habitatge ambProtecció oficial de barcelona, ha traslladat a l’empresapública rEGESA els 81 habitatges vacants per tal queaquesta continuï la seva adjudicació directament a personesinscrites en el registre.

Davant el clima de por i inseguretat que s’ha generat entorn ala vivenda –mai saps quan trucarà el banc a la porta perreclamar-te casa teva-, no crida l’atenció que els ciutadanssiguin reticents a l’hora de demanar un pis. i és que, si permantenir una hipoteca hi ha risc de ser desnonat, els lloguerstampoc se’n salven. Segons publicava Europa Press, elpassat 24 d’agost, el Consell de Ministres aprovaval’antiprojecte de llei de Mesures per a la Flexibilització iFoment del Mercat de lloguer pel qual els inquilins que esretardin en el pagament de la renda de lloguer podran serdesnonats en un termini de deu dies si no presentenal·legacions davant els jutges.

Pel Govern, aquesta llei és “una mesura per afavorir l’ofertade lloguer, generar més mobilitat al mercat i elevar lespossibilitats dels ciutadans de trobar pis a preus millors”,segons declaracions en la roda de premsa posterior al Consellde Ministres. Pels ciutadans, en canvi, és una trava més peraccedir a una “vivenda digna i adequada”, un dret, recordem,recollit a la Constitució espanyola i del qual tots hauríem detenir la seguretat de poder gaudir-ne i no veure-ho, cada copamb més evidència, com el privilegi d’uns quants; el somnid’uns altres.

L’ANDREU



19

Els veïns i veïnes que vulgueu adquirir algun dels 81habitatges que encara hi ha disponibles a les Caserneshan de complir igualment els requisits legals establerts per

a l’adquisició d’un habitatge en protecció oficial amb dret desuperfície. Si encara no esteu inscrits ho podeu fer a l’oficinade l’Habitatge de Sant Andreu al Carrer joan torres, 49

Per a veure característiques i preus dels habitatges podeu fer-ho a través del web de rEGESA www.regesa.cat, on al’apartat de comercialització trobareu els habitatges deCasernes i tindreu l’opció d’escriure un correu electrònic perdemanar informació. també podeu trucar al seu telèfon decontacte el 93.318.90.10.

la dificultat en l’accés al crèdit, el clima d’incertesaeconòmico-social, la inestabilitat del mercat laboral o la duradadels processos d’adjudicació d’habitatges protegits han fet,segons rEGESA, encara no s’hagin trobat compradors per als81 habitatges pendents.

Aquestes causes han portat a que el Consorci de l’Habitatgede barcelona, una vegada finalitzat el procedimentd'adjudicació d'una promoció i d'acord amb el que estableix elreglament del registre de Sol•licitants d'Habitatge ambProtecció oficial de barcelona, hagi traslladat a l’empresapública rEGESA els habitatges que han quedat vacants, pera que aquesta continuï la seva adjudicació directament a

persones que constin inscrites en el registre.

Aquests habitatges estan distribuïts en dues promocions,Casernes i de 118 habitatges situada al Passeig torras ibages, 137 i, Casernes ii de 103 habitatges situada al mateixPasseig torras i bages, 139-141. Els primers pisos queadjudicaran consten de 2 o 3 habitacions. Els preus delshabitatges oscil·len entre els 85.000,00€ i els 159.000,00€, totsinclouen plaça d’aparcament. la superfície útil d’aquestshabitatges està entre els 40,00m² i els 87,00m².

tots els pisos es venen en règim de dret de superfície durantun període de 75 anys amb possibilitat de prorrogar-lo. Elrègim de dret de superfície implica una compravenda perònomés de la part construïda mentre que el terreny continuasent propietat de l’Administració. Amb aquest sistema esredueixen els preus de venda un 20% respecte els habitatgesd’iguals característiques que es transmeten en règim decompra. Així que aquests habitatges costen poc més de1.700,00€/m² de superfície útil amb iVA inclòs.

Per adquirir els habitatges els interessats podran demanarcrèdit hipotecari com a màxim pel 80% del preu total decompravenda. la promoció Casernes i ha constituït hipotecaamb el banc Santander i la promoció de Casernes ii amb elbbVA.

apunt |Es busca compradors per als Habitatges Protegits de Casernes| MONTSE TARRÉ

rA

Mo

NFo

rN

Ell


20

l’entrevista | Matías González | VEÍ DESNONAT A SANT ANDREU

“He passat de se un desnonat a activista”

La seva història, malgrat sigui de les poquesvisibles i conegudes públicament, no és gensexcepcional. l’equació és senzilla: atur més una

quantiosa hipoteca a pagar igual a tres ordres dedesnonament. Malauradament, aquesta successióde fets avui dia gairebé ens sembla corrent. El queés excepcional i admirable, però, és l’actitud ambquè en Matías va decidir enfrontar-s’hi; sempre miraendavant, no hi ha pla b perquè l’única opció vàlidaés fer tot el possible per sortir-se’n.

Nascut a Còrdova, va arribar a badalona amb 12anys, tot i que als 14 ja vivia al Carrer Gran de SantAndreu. Sempre ha viscut al mateix lloc, nomésinterromput per l’any de servei militar en què es vahaver de traslladar a Madrid. A la seva tornada, es vacomprar el pis al mateix bloc de pisos on havia viscutsempre i d’on ara el volen treure.

Ha treballat sempre. recorda perfectament la fàbricade màquines industrials del carrer Palomar, lapastisseria, el bar, el trajecte que havia de recórrer apeu i en autobús fins arribar a badalona. Això l’hamarcat perquè, a part de bromejar quan diu que detant treballar s’ha quedat petit perquè no va podercréixer, ha après que amb esforç les fitess’aconsegueixen. El problema és que ara aquestesquema trontolla, s’esforça més que mai i elsresultats, si apareixen, ho fan en comptagotes.

Ha posat cara a un problema molt preocupant de lanostra societat i ha fet visible la inoperància i lentitud delsistema que ha posat en dubte el dret de tot ciutadà a teniruna vivenda. la seva història ha recorregut quilòmetres ipaïsos i espera que serveixi d’alguna cosa.

Va arribar, una mica atzarosament, a la Plataforma d’Afectatsper la Hipoteca i des d’aleshores no ha fallat a cap desnonamentd’afectats com ell. S’autodeclara un indignat que no preténaconseguir avantatges privilegiats sinó justícia, diu que ha“passat de desnonat a activista”. Cada dia, mentre s’ocupa delsmúltiples tràmits i gestions que aquesta situació l’obliga a fer, espregunta per què uns tant i uns altres tant poc, per què, haventtreballat tota la vida, ara no pot tenir una vida digna. ésconscient, i així ho va afirmar a l’Assemblea del moviment del15M a l’Església de Sant Pacià, que avui li ha tocat a ell, “però

Joana Ariet

demà serà qualsevol”. Aquell dia tremolava dels nervis, mai nohavia parlat davant de tanta gent en públic i encara ara se liposen els pèls de punta quan ho recorda. Però està convençutque aquelles paraules van fer la seva funció.

Des que va arribar al barri que es va sentir molt ben acollit. El llargtemps que hi porta li ha servit per forjar amistats, “amb 40 anysaquí coneixes molta gent”, diu. Això l’ha permès, a més d’enfortirvincles i relacions, confiar en elles i comptar amb ajudesdesinteressades d’amics i desconeguts. El dia del primerdesnonament hi havia molta gent fora el carrer entre periodistesi veïns que li donaven suport. Aquesta és la cara positiva de laseva crisi particular, enfortir amistats, fer-ne de noves, aprendre–perquè de tot se n’aprèn- i sobretot, redescobrir que té una forçade voluntat i un esperit lluitador immesurable.

rA

Mo

NFo

rN

Ell



21

convocatòria | Encara ets a temps de firmar per la Dació en pagamentLa Iniciativa Legislativa Popular, impulsada entre altres entitats per la Confederació d�AV de Catalunya, volplantejar al Congrés un canvi en la Llei Hipotecària perquè retornant l�habitatge quedi liquidat el deute, encara quela valoració actual sigui més baixa que la dels anys de la bombolla, i les persones puguin tornar a començar laseva vida. S�han de recollir més 500.000 firmes a tot l�Estat abans del 31 d�octubre. Podeu firmar a l�AVV SantAndreu (Dr. Balari i Jovany 14) de dilluns a divendres de 18 a 20h.

l’ideal seria que si els bancs esqueden amb el teu pis i et quedesal carrer, no hagis de seguir pagant.tu hauries de quedar lliure de tot isense que t’exigeixin a sobre seguirpagant mensualment. Estic endesacord amb com està funcionanta l’actualitat.

Si que estic d'acord amb la dació enpagament perquè crec que tot elmón es mereix una segonaoportunitat. Poder cancel·lar eldeute que quelcom no pot assumirsignifica un poder començar denou, si no estàs condemnat semprea deure diners als bancs.

Si que estic d’acord perquè si unciutadà no pot permetre’s ladespesa de l’hipoteca per la sevasituació precària, trobo lògic queno s’ha de demanar per sobre deles possibilitats econòmiques. Aixòpermet trobar altres alternativesd’acord amb la situació actual.

Em sembla bé, però s’hauriad’anar més enllà. Els bancshaurien de fer alguna cosa en lasituació que estem vivint ara comper a que la gent pugui mantenir laseva casa. El govern enlloc dedonar tants diners als bancs,haurien de donar-los a la gent.

Per suposat que la veig bé. Defet la veig totalment necessàriaper a qualsevol família que nopugui pagar la seva hipoteca.Ha de ser més que suficient quela gent doni el seu pis o la sevacasa per a que el deute està espugui saldar.

Estic totalment d'acord amb ladació de pagament perquè crecque és un tema de justícia social.En d'altres països ja es realitza iel que és injust és que a sobreque et fan fora de casa teva, hagisde seguir amb un deute que no etdeixa avançar cap endavant.

cap a tu | Estàs a favor de la dació en pagament? | PER CARLOS FANECA

Rebeca Salvador, 36 anys, Comptable Rubén Sánchez, 42 anys, Funcionari

Ana Oblé, Atur, 37 anys Javier Revilla, Economista, 43 anys

David Carmona, Estudiant de Sociologia, 24 anysIsabel Parrilla, Perruquera, 49 anys


22

GiNA Portillo

A vegades les coses no són el que semblen. Per exemple, el que semblava una exposició inaugural de la Fà-brica per a la creació no era una exposició sinó que era una performance. Podríem dir doncs que els quel’havien preparat devien havien jugat a transformar una exposició en una altra cosa.

A aquest joc jo li dic el joc de les formes. Hi heu jugat mai? No? Us explico com jugar-hi amb una pedra. Lesregles són molt senzilles: Busca una pedra que t’agradi. A què et recorda? De què te forma? Pinta-la d’allòque hagis imaginat!

Companys estic una mica angoixat. Han començat l'escola iles activitats extraescolars i a casa meva han inaugurat laprimera planta de la fàbrica per a la creació i només faigque veure "modernos" amunt i avall més perduts que un peixen una selva.

Fabret



23

Va néixer a berga, però al voltant dels 10 anys va fer via capa Sant Andreu. Més o menys també va ser en aquesta edatquan li va començar a trobar la gràcia a això de pintar, les

mans pràcticament li anaven soles. En aquella època encara notenia un hàbit, tot era molt atzarós; però avui, uns “quaranta ipico” anys més tard, ha fet de la pintura la seva professió de lestardes.

Estem parlant d’en ramon Vila, delineant pels matins i pintor perles tardes. Si heu vist els frescos del Versalles ja podeu dir queel coneixeu una mica. o, si més no, que l’heu començat a

conèixer, ja que una obra d’art,un quadre en aquest cas, nodeixa de ser el reflex d’unmateix, la manifestació de lapròpia persona transformadasobre un llenç.

El seu estudi es troba en unamena de triangle de les bermudes de Sant Andreu. En aquestcas, però, no desapareixen ni persones ni vaixelles ni avions,sinó que hi apareixen nous talents i mestres de l’art. Per si no hosabíeu, el carrer de les Monges és un passatge d’artistes, enpocs metres quadrats s’hi aglomeren pintors, escriptors i actors.és precisament entre aquestes parets, farcides de quadres,pinzells i escultures, on hi passa hores barrejant pigments itenyint diverses i variades superfícies.

la inspiració arriba, però t’ha d’agafar treballant, deia Picasso. ien ramon gairebé s’ha pres aquesta reveladora frase com untòtem. Està d’acord amb el pintor i així ho il·lustra cada dia quan,en acabar de delinear se’n va al seu estudi a pintar, però arad’una manera menys quadriculada i amb menys guies i regles. A

més, reivindica que “la inspiració es troba a totes les professions,sinó que faríem amb un metge que el dia que ens opera no estàinspirat?”.D’això ja se’n va adonar als 17 anys. Des d’aleshores que no hapassat dia que no hagi pintat, encara que només hagin estat deuminuts. Perquè, al cap i a la fi, tot això de la inspiració és unamica com l’esport, que s’ha de practicar per guanyar resistència.i així, com més exercici, menys agulletes; com més pintes, mést’inspires. Vaja, que s’ha d’exercitar, s’ha d’entrenar, “no s’hi valaixò d’avui no pinto perquè no estic inspirat”.

Explica que “un quadre no s’acaba amb aquest quadre”, no ésuna cosa hermètica. Un quadre és una porta i cadascú decideixsi la creua o no. i, atenció crítics d’art, no s’hi val jugar a fer-sel’entès i a escriure més per l’ego que pels lectors. En ramonemfatitza molt la idea que el procés de creació és molt invisible,hi ha molta feina darrere i per a què un quadre vegi la llum, calque trenta s’hagin d’haver destrossat. Però el que és cert és que,sovint, aquest procés comença amb una nota romàntica: lacreació del color, és ell mateix qui el composa a partir de barregesde líquids i pigments. i això “té molt de misteri, perquè maitreballes amb la realitat”, ja que el pigment sempre puja de colorquan s’asseca.

“Vaig caure aquí i no marxaria mai, Sant Andreu és un xollo”. Nonomés ha convertit el barri en el seu cau d’artista, sinó que tambéha participat activament de la seva vida, de les seves entitats,com per exemple el Casal. El poble de Sant Andreu del Palomarha vist com les seves obres han evolucionat, ha estat testimonidels favoritismes cromàtics, clarament predominants pel blauelèctric, i ha gestat una mirada diferent que veu el món a travésde llenços i pinzells amb banys de color.

Joana Ariet Porta

El Perfil de...Ramon Vila

“La inspiració estroba a totes lesprofessions”

joANA AriEt

Parlem amb elpintor dels frescosque llueixen al barVersalles


24

cultura | Art i teatre

Sant Andreu, bressol i contrada d’artistesLa Fabra i Coats va inaugurar el Centre d’Art Contemporani de Barcelona i elsespais de creació artística en una jornada festiva i plena de concerts

De tots és conegut que Sant Andreu té una població artísticavinculada a les arts escèniques sobradament nodrida.també és cert que d’un temps ençà, la música, que

inicialment es trobava a l’Escola Municipal de Música de SantAndreu ara ja té una germana gran que és l’Escola Superior deMúsica del taller de Músics. Definitivament, en poc temps l’artinunda els carrers de Sant Andreu com si les retallades culturals noanessin amb ell. tant potent és el poder d’imantació cap a lacreació artística que destil·la la vila de Sant Andreu que les artsplàstiques també han volgut un bocinet de territori.

OFICIAL VERSUS OFICIÓS Per una banda, el 28 de setembre es va inaugurar dins de laFabra&Coats el Centre d’Art Contemporani de barcelona (aquellque havia d’anar al Canòdrom pel qual un suposat director vacobrar suposadament molts diners sense fer-ne suposadamentabsolutament res, recordeu la notícia?...o les suposicions?). bé,com que tot, darrerament, va a parar a la Fabra&Coats (excepte elque hi hauria d’anar com és l’Harmonia) l’Ajuntament de barcelonatambé ha apostat per incloure l’art contemporani dins d’aquestespai. Fet que va molt bé a la institucionalitat perquè així tots elsartistes estaran junts i localitzats. Encara no sabem què s’hi farà alCentre d’Art Contemporani. Serà un viver d’artistes? Un llocd’exposicions? Un centre de creació? Una urna per a l’oficialitat?Un cop d’efecte?...què serà, serà? El temps ens ho dirà..

Per altra banda, al carrer Gordi número 1, al costat del mercat deSant Andreu ha nascut l’Associació d’Artistes de Sant Andreu, elsimpulsors de la qual tenen com a objectiu crear un punt de trobada

on persones, grups i entitats es puguin conèixer, creant llaçosd'afinitat per tal de facilitar el sorgiment de noves propostes i nousprojectes. Volen que sigui un lloc on nous artistes puguin mostrarla seva obra, on poder expressar lliurement pensaments i idees,on la relació entre les diferents generacions sigui un fet des del puntde vista d'aprenentatge i transmissió de coneixements o,senzillament, on passar una estona agradable amb els amics dinsd'un ambient tranquil i acollidor i envoltats de l’art més lliure. Un lloctambé on s’oferiran tallers i es potenciaran els fòrums.

... I MÉS No sabem si és casual que Sant Andreu traspuï art de punta apunta, però sí que és cert que hi ha oferta per a tothom i si no ensagrada ni l’oficialitat ni l’oficiositat sempre podem anar a l’art méstransgressor, a aquell que no té ni espai perquè no el vol, perquècreu que l’art ha de ser al carrer i, sota aquest paradigma, una tardaqualsevol en una plaça qualsevol podem trobar un grup de poetes,de rapsodes, de músics regalant les seves hores i les sevesparaules. i així va ser el 30 de setembre a la plaça del comerç, onla Comissió de Cultura havia organitzat una marató de poesia. Unespai on diversos artistes ens van oferir les seves manifestacions.

Si és que mirem on mirem respirem cultura. i com em deien unsamics extra murs: a Sant Andreu sempre esteu fent coses, oi? Sí,és que a Sant Andreu tenim de tot... Us recordem: Continuant ambles activitats per celebrar el 15è aniversari dels Clip teatre, del 19d'octubre al 17 de novembre hi haurà una exposició retrospectivade la seva activitat al Centre Cívic Sant Andreu. Fotografies, vídeosi altres elements recordaran la trajectòria del grup. Ester Bueno



25

Comença l’espectacle!Les propostes teatrals del nou curs s’inicien amb originalitat i pels més petits

Així doncs, aquesta tardor els més petits podran gaudir delmusical Hansel i Gretel (6, 7, 12, 13, 14, 20 i 21 d’octubre); delhip-hop i la dansa a Scrakeja’t de CobosMika Company (28d’octubre); de la presentació del nou disc de Macedònia,Desperta (3 i 4 d’octubre); de l’obra l’illa desconeguda de laCia. Markeliñe, adaptació de la peça homònima de joséSaramago (10, 11, 17 i 18 de novembre); de la dansa familiarde la Cia. Nats Nus amb Upps! (25 de novembre); dels titellesde la Companyia b amb la rateta que... (1, 2, 6, 8, 9, 15 i 16de desembre); i de la música i poesia de la Cia. Samfaina deColors amb Càpsules (27, 28, 29 i 30 de desembre). Pel quefa als horaris, els dissabtes les representacions seran a les17.30h i els diumenges sovint hi haurà funció doble, a les 12 ia les 17.30h.

En l’apartat de dansa, CobosMika Company presentarantango el 26 i 27 d’octubre i el 28 Scrakeja’t; el 20, 21 i 22 dedesembre laly Ayguadé presentarà little me. De tota manera,el més destacat serà el Festival Dansat (del 20 al 25 denovembre) on hi actuen un bon nombre de companyies, itambé s’hi fa un ventall d’activitats paral·leles per fomentar ladansa als barris, a les escoles i entre els joves. Els espectaclesde dansa sempre es faran a les 21h del vespre.

Irene Caixàs i Vicens

L’Ateneu arrenca la temporada teatral Gràcies a l’ajornament de Fuita, que s’havia d’estrenar al’Ateneu de Sant Andreu al maig passat, hem pogut iniciar “elcurs” anant el teatre i almenys l’operació tornada ha començatamb un somriure. la veritat és que és d’agrair que hi hagiteatre durant tot l’any, sinó la feina se’ns acumula per la festamajor. tot i que entenc la dificultat d’estrenar al setembre,aplaudeixo la iniciativa i a veure si ben aviat altres companyiess’hi afegeixen. A Fuita, tot i ser una peça anterior al gran èxitde jordi Galceran, el Mètode Grönholm, l’autor ja hi mostraespurnes de genialitat, especialment en el gir que es produeixa mitja peça i que en canvia tot el sentit. l’obra comença quanun conseller de la Generalitat (Sergi Camargo, com sempresublim) està a punt de suïcidar-se per culpa d’un escàndol decorrupció, però el timbre sona i una polifacètica venedoraambulant (Alba Sastre) li farà replantejar-se la vida.

la porta no para d’obrir i tancar-se: iolanda (irene Peso, genialen el paper de prostituta), un “macarra” (Francesc Garrabellaen estat pur) i Maria (ruth Gaviña). Però no ens deixemenganyar, perquè si en un principi Fuita pot semblar unvodevil, la truita s’acaba tombant i sense deixar escapar el tode comèdia esdevé una trama d’estafadors. Miquel àngelMateu sap marcar el tempo de l’obra perquè se succeeixin lessituacions i les rialles, tot i que la segona part encara podriaser més fluida.

Espectacle d’autocreació al Centre CívicClip teatres presenta toquem el dos! el 5, 6, 11, 12, 13, 19 i20 d’octubre a les 22h i diumenge 7, 14 i 21 d’octubre a les 18hal Centre Cívic de Sant Andreu. A la comèdia, escrita i dirigidaper Enric Vila, un parell de dones (Pilar de Diego i PaquitaMartí) decideixen fugir dels seus respectius domicilis perquè jan’estan fins al capdamunt, seran unes noves thelma i louise?

Mainada i dansa al SAT!Dijous 13 de setembre, raimond blasi (regidor del Districte deSant Andreu), òscar rodríguez (director del SAt!) i thomasNoone (assessor artístic de dansa del SAt!) van presentar lanova temporada del Sant Andreu teatre. la gran innovació ésl’especialització que es farà del teatre familiar (que esprogramarà les tres primeres setmanes de cada mes) i de ladansa contemporània (l’última setmana de cada mes).


26

Des de la nostra Associació de Veïns i Veïnes de SantAndreu de Palomar i el Centre d'Estudis ignasi iglésias(CEii) es va organitzar un cap de setmana a homenatjar

el periodista periodista josep Maria Huerta i Claveria, traspasatfa cinc anys, però que encara molt recordat per molta gent perel seu periodisme compromés i proper.

Així ho van descriure el dissabte 15 de setembre diferentspersones a la xerrada-debat El periodisme compromès entemps de crisi. El mestratge de Josep Maria Huertas i Claveriaa la nau central de la Fabra i Coats, que va tenir la presènciad'antics redactors i coordinadors de la nostra revista. Així vàremtrobar la presència de Carlos baraibar, periodista de Catalunyaràdio va destacar del Huertas 'el seu periodisme incòmode irigorós. Per la Meritxell M. Pauné, també periodista de laVanguardia Digital 'en Huertas era un periodista i també unactivista'. Per la Cristina Garde, periodista i maquetadora del

CAPAPEUS “avui en dia ningú no ha seguit el mestratge delperiodisme del Huertas a ls redaccions”. també va participarla irene González, estudiant de periodisme i redactor delCAPAPEUS que 'en Huertas és un mestre per als nous estudiantsde periodisme'. En David Vidal, professor titular de la UAb iescriptor, va fer una crítica sobre la nova manera de ferperiodisme des dels despatxos “Cal tornar al carrer a buscar lanotícia”. l'acte va ser moderat per l'immna Santos, que vatreballar amb en Huertas a El Periódico de Catalunya quantella era becaria.

i l'endemà diumenge, des de plaça orfila també es va fer unitinerari històric per la *barcelona dels barris*, fent esment alcapítol dedicat a Sant Andreu de Palomar a càrrec del'historiador i redactor del CAPAPEUS Pau Vinyes i roig, que vafer una guia tot llegint fragments de l'esmentat llibre.

David Royo

Homenatge andreuenc a Josep Maria Huertas ClaveriaEls periodistes convidats van debatre i criticar les formes i les rutines detreball de la feina a les redaccions avui dia

Els tintinaires de Catalunya vanorganitzar el passat dissabte 7d'octubre la seva vuitena trobada

anual al nostre poble. l'associació 1001va omplir la Plaça orfila de botiguesplenes d'objectes i llibres relacionats ambles aventures de tintín, el cèlebre còmicd'Hergé, un taller de dibuix i un conta-contes; a més, per alguns carrers vandesfilar una desena de cotxes clàssicsque apareixen representats en algunsdels àlbums del reporter belga.

Al llarg de tot el matí, unes 2000 personesvan gaudir d'una jornada tintinaire onalguns se'n van anar a casa amb premis:d'una banda, els guanyadors de la rifa i,per una altra, les dues botigues amb elsmillors aparadors engalanats: la sastreriaCall i la floristeria iris. Els actes van cloure a la tarda amb unconcert de la Coral Sant Andreu, interpretant les cançons queapareixen als àlbums, i amb una xerrada sobre la línia clara,

l'estil de dibuix d'Hergé. Amb tot, Sant Andreu es va convertirper unes hores i amb centenars de seguidors en el darrerescenari de les aventures de tintín. Redacció

Sant Andreu és escenari de la darrera aventura de Tintín Aquest any no hi ha hagut tants problemes en les preinscripcions però l’AVVcontinua demanant una oficina única per realitzar-les



27

esports | Futbol i waterpolo

La majoria dels partits que ha jugat l’equip andreuenc lapresent temporada han acabat amb empat. la lecturapot ser optimista, però alhora negativa. D’una banda, és

bo sumar punts gairebé cada jornada i intentar avançarposicions. D’altra banda, però, empatar significa deixar desumar dos punts. Novament, la UE Sant Andreu s’estàconsolidant com un equip de la zona mitja, on l’objectiuprincipal és la permanència.

l’actual plantilla pot tenir potencial per a lluitar per a leszones de play off, però la competència de la resta derepresentants del grup tercer de Segona Divisió b, és forçadura. Els nouvinguts a la categoria no són rivals per amenystenir. Cal destacar la UE llagostera, que ha sabutformar una plantilla molt competitiva i, de moment, ja estàlluitant per les places de promoció. recentment, el tècnicandreuenc, Piti belmonte, assenyala que el calendari

La UE Sant Andreu i els empatsL’equip de ‘Piti’ Belmonte ha començat la temporada amb una serie d’empats preocupants, però alhora esperançadors

Andreuencs a LondresLes waterpolistes del CN triomfen als Jocs Olímpics

futbolístic de Segona b concentra masses partits en poctemps: 8 partits en 28 dies. D’aquest mode, l’entrenamentdels jugadors i la preparació dels partits ha de seguir unadinàmica determinada en resposta a aquest complicatcalendari.

l’equip de les quatre barres també s’ha deixat veure a laCopa Federación, que el va enfrontar amb la Poba deMafumet. El filial del Nàstic de tarragona ha demostratdurant les darreres temporades que té un fort potencial, peròles limitacions que comporta ser un filial han fet mal alstarragonins. la UE Sant Andreu es va imposar per 2-0.

la temporada tot just acaba de començar i encara queda unllarg camí per endavant. les sensacions que ha deixatl’equip en l’arrencada de lliga no són negatives. la lluitaconstant fa la força. Jordi Urtasun Cortés

Finalitzats els jocs olímpics de londres, arriba l’hora delbalanç per als esportistes andreuencs que hi hanparticipat. les grans protagonistes, sense dubte, han

estat les waterpolistes del CN Sant Andreu, ona Meseguer iAna María Copado, que formant part de la seleccióespanyola van aconseguir una impressionant medalla deplata, en ser derrotades en la final pels Estats Units, peròprotagonitzant un torneig memorable i rebent homenatges detot arreu.

l’altre destacat en el camp del waterpolo ha estat l’àrbitreSergi borrell, exjugador del CN Sant Andreu que va arrodonirla seva dilatada trajectòria internacional dirigint la finalmasculina entre itàlia i Croàcia. El jugador del CN SantAndreu jack waller, integrant de la selecció britànica, no vatenir tanta sort i la seva selecció, tot i ser l’amfitriona, vacaure a les fases prèvies. A l’equip masculí espanyol, tot i nohaver-hi jugadors del Sant Andreu, cal destacar el paper de

David Martín, jugador que, malgrat haver estat format al’Atlètic barceloneta, club en el qual ha desenvolupat tota laseva carrera, és veí de Sant Andreu, tot just davant de lapiscina Pere Serrat.

Pel què fa a la natació, la nedadora del Sant Andreu érikaVillaécija va aconseguir un brillant diploma olímpic enfinalitzar en vuitè lloc la prova de 10 quilòmetres en aigüesobertes. Menys sort va tenir en els 800 metres lliures, en quèno va poder classificar-se per la final. El seu company juanmirando va disputar la prova dels 100 metres esquena, ambun discret paper en no poder passar de les eliminatòries.

Per últim, unes línies per parlar del tennista sobre cadira derodes Francesc tur, que va participar en els joc Paralímpicsunes setmanes més tard, sense poder accedir a les rondesdefinitives.

JJ Aymerich


28

Aquells bons veïns de la porteria del 52 eren com els mocs. Unsuposat sistema de defensa, una barrera immunològicacontra les adversitats, que acaba esdevenint tan molesta com

l’adversitat mateixa. De tant com hi havia pensat en aqueststermes, la gent de l’escala els anomenaven així, els Mocs. Els Mocsde la porteria un bon dia van arreplegar, mig de grat mig per força,tota la colla de gent que vivia a l’escala. Els propietaris, els inquilinsde llarga durada i els passavolants. Els van fer seure una estona iels van fer entendre que allà manaven ells. que si volien rebre lescartes que duia la cartera, si volien tenir l’escala neta, si volien viureen pau i en harmonia tots plegats, que sabessin que només hi haviauna manera que això es complís. la seva. Els Mocs supervisarienentrades i sortides del sistema, bé, de l’edifici. tindrien vigiladespersones, animals i plantes i tota mena d’objectes més grossosd’una determinada mida que variaria en funció de l’agudesa visualdel Moc que tingués guàrdia. Com els mocs de veritat, que diu queexerceixen control sobre tota mena de bacteris i virus per tal queaquests no circulin lliurement per les immediacions del sistema, bé,del cos. Un dia, els xicots del quart primera, que prenien la frescaen una mena de balcó tafaner que mirava tan si com no cap almenjador d’unes noies del bloc del costat, van intercanviar amb

elles uns llibres i uns vinils. Així que va córrer una mica la veu, elsMocs s’ho van fer venir bé per aturar els joves quan provaven desortir per la porta del carrer. i després d’un interrogatori amb moltmés pa que formatge, van acabar resolent que no procedien a laconfiscació dels béns de les veïnes del 54 per tractar-se d’unaqüestió que no quedava prou ben especificada al reglament derègim intern de la Comunitat. Els de l’àtic van trobar-se cedint aestones la seva terrassa perquè tothom de cal Moc pogués prendreel sol en condicions. la vitamina K i el dret legítim de torrar-se comun escamarlà passaven tots amb les tovalloles per la porta de l’àticpràcticament sense haver-los demanat permís. Eren veïns de lacomunitat i s’havien d’atendre a les conseqüències de ser-ho. Nopodien pretendre quedar-se amb tot el sol per a ells. Això hauriaestat insolidari, deslleial i irresponsable. i tampoc podien deixar deformar part de la Comunitat perquè, ben mirat, on anirien a parar simai pensaven a separar-se’n? Suspès en l’aire, un àtic no s’hiaguanta massa estona. Els Mocs sabien com i per què havienmuntat aquell sistema, organitzant fins a l’últim detall la vida delsveïns del bloc. Però als veïns els Mocs els havien fet perdre elsnervis. i ja havien començat a comprar mocadors.

Andreu Giralt

Com els mocs

Després d’uns anys de sopor i avorriment polític, els fets

ocorreguts durant el darrer mes han tornat a fer revifar

el nostre interès pel col·lectiu que ens representa. les

nostres converses difícilment obvien les reaccions que

omplen les portades dels diaris ‘a diari’, i és que no n’hi ha

per menys. Segurament, abans, tot i ser més afins a uns

colors que uns altres, no teníem ni la més mínima

percepció de protagonisme en cap dels gestos dels nostres

diputats. Semblava que, havent superat el tràmit necessari

de les urnes, lliuraven les seves pròpies batalles emulant

els pitjors realities de la televisió, amb la diferència que el

que estava en joc no era la fama o un premi desorbitat, sinó

el nostre país. Ara, la sensació és una altra. Des de la

massiva irrupció als carrers de barcelona fins a la

convocatòria d’unes eleccions amb el clar objectiu de lliurar

al poble l’oportunitat de parlar, d’opinar, de decidir quin

sender vol triar, tenim la impressió que el Parlament ha

obert les portes més enllà dels dies prescriptius. Malgrat

que hi hagi qui ho pensi, no hem pres la bastilla, no hem

cridat a files ni ens passem els vespres esmolant les falçs

a casa. Hem seguit els canals permesos a l’estil democràtic

més pur: la paraula, la veu. i per primer cop en la nostra

generació, aquells que hem nascut amb la mort d’un

dictador i hem gaudit d’una vida molt còmoda, tenim

quelcom no individual per què lluitar. Els avis van anar a la

guerra, pobres. Els pares van aconseguir una transició

ordenada i van refer la geografia. i un cop això ja no ens

funciona, perquè l’evolució és inevitable i reclama les seves

demandes, ens toca a nosaltres. i ho hem de fer donant

una lliçó de seny, temprança i honestedat, treballant per

convèncer, no per vèncer, i si, finalment la voluntat és una

altra, acceptant-la i seguir treballant. Aquesta és la versió

actualitzada del concepte «lluita», que ningú es confongui,

i els únics enemics que sí cal abatre amb arguments són

aquells sonats que aprofiten qualsevol ocasió per

confrontar fins que la ferida sagna. A aquests, per molta

gana que tinguin, ni pa ni tomàquet.

LA REFLEXIO Fer històriaPer Xavier Oliveres

EN CONTE



29

LA MÉTEOL’observador meteorològic de Sergi Corral Buela

www.meteoclimatic.comwww.meteosantandreu.blogspot.comwww.lanostrameteo.com

*Les mitjanes de Tª, Pressió i Precipitació total no tenen valor diari

LA XARXA DE MOTS Per Pere Massana

HoritzoNtAlS 1.Equip de bàsquet nord-americà, barrejad’esport i circ. 2. imprescindible en una bona escalivada. Elbotó de l’àtic. 3. Mamífer cetaci parent llunyà dels dofins. Cosceleste. 4. butlletí oficial de l’Estat. Sud. Disc de vinil. Elsímbol del cristianisme. 5. Nom de lletra. Coàgul de sang. Unióde químics. 6. Consonant. Presenti al públic per primeravegada un espectacle. oficial de l’exèrcit turc. 7. Establimentper a menjar i beure. riu d’itàlia (al rev.) 8. Unitat de l’esquelet.El funcionari de menys rang. VErtiCAlS 1.brètol. 2.Expressió de lloança. té una identitat i una existència. 3.

treballadores d’un ofici manual. 4. Petó. barra de ferro perrostir els pollastres (pl.) 5. El déu grec de l’amor. Dinovenalletra de l’alfabet grec. 6. tribunal General de Polítics. A l’edatmitjana, barri exterior a una vila emmurallada (al rev.) 7.Persona que té una tendència natural a riure. 8. El botó perengegar la ràdio. Els acostuma a xutar el Messi. 9. lagermana del pare o de la mare. Dinou més un. 10. treballque toca fer per obligació. infusió. 11. Est. Consonants.Vocal. romania. 12. lloc lantat de nogueres (al rev.) 13.Poden ser de tabac, bomba o postal (al rev).

soLucioNs horitzontals.1. Globetrotters. 2. Albergínia. At. 3. Marsopa. Astre. 4. boE. S. lP. Creu. 5. Erra. Gleva. Uq. 6. r. Estreni. Aga. 7. restaurant. oP. 8.os. Subaltern. verticals. 1. Gamberro. 2. llaor. 3. és. 4. bes. Asts. 5. Eros. tau. 6. tGP. grub. 7. riallera. 8. on. Penal. 9. tia. Vint. 10. tasca. te. 11. E. tr. A. r.12. rareugoN. steuqaP.

Fem una mica de balanç de final d’estiu, i ens trobem ambl’Agost més càlid des del mític i fatídic 2003 amb 26ºC demitjana, només superat pel juliol del 2006. Hem tingut 11dies per sobre els 30ºC de màxima, i 18 dies per sobre els23ºC de mínima, per tant, un Agost en que ha costat moltdormir. Pel que fa a pluges, hem tornat a quedar per sota lamitjana, només la tempesta del dia 30 va maquillar elpluviòmetre. El setembre s’ha mostrat típicamentmediterrani, irregularitat en pluges i maquillatge final amb laforta ploguda del dia 29, la qual ens deixa 70mm en 24h i15h de pluja continuada. les temperatures han estat un xicmés càlides, amb una desviació positiva de +0,5ºC respectea la mitjana, ja que les nits han aguantat ben càlides.

Variable meteorològica Valor observat DiaTªMàxima absoluta 30,1ºC 24TªMínima absoluta 14,2ºC 27TªMitjana mensual 22,5ºC -Pressió Màxima 1021,6hPa 7Pressió Mínima 1001,2hPa 26Mitjana de Pressió 1013,8hPa -Precipitació total 80,6mm -

Precipitació màxima (24h) 70,2mm 29


Verònica GonzálezPublicitat a la revista

‘De cap a peus’

93. 345 05 [email protected]




Documents

Octubre 2012 - Sant Andreu de Cap a Peus (núm. 576)