Orientacions Didàctiques. El Color

Educaci visuali plstica

2n-3rESO

EL COLOR

Colors primaris i secundaris1

La llum i el color

s important que els alumnes entenguin quin s el mecanisme de visi i la importncia que t la vistaen la nostra vida. Tenint en compte aix, es pot plantejar un debat en qu els alumnes imaginin un mnon les persones no tinguin rgans de la visi.

Com es comportaria la gent? La gent sajudaria?

Es comportarien duna manera egoista? Quines dificultats trobarien?

Com podrien dur a terme els metges la seva feina?

Com es desplaaria la gent? Com sorganitzarien els supermercats?

Amb relaci a aquest tema, pot ser recomanable, per als professors, la lectura del llibre Assaig sobrela ceguesa, de Jos Saramago. En aquesta novella es planteja un mn on a poc a poc la gent es vatornant cega, i com els ssers humans reaccionen davant daquesta situaci i aflora linstint de su-pervivncia.

El debat pot servir, a ms, per a valorar els esforos que fan les persones invidents per formar part de lasocietat, la forma en qu sn capaces de sobreposar-se a les dificultats i aconseguir metes aparentmentimpossibles (viure de manera autnoma, practicar esports, estudiar); i, basant-se en aix, fomentar elrespecte per aquest collectiu.

Es recomana explicar la dispersi de la llum blanca utilitzant un prisma per a observar com es descomponla llum. Si no es disposa d'un prisma, es pot emprar com a prisma un bolgraf Bic o un CD. Amb aquestsobjectes, el resultat sobserva ms clarament si dirigim cap a un fons blanc la llum descomposta.

Tamb podem demanar als alumnes que, desprs dun dia de pluja, tractin didentificar els colors de larcde Sant Mart, cosa que no sempre es percep amb nitidesa.

Larc de Sant Mart

Es pot observar el cel a diferents hores del dia i analitzar la mostra de colors tan variats que presenta,com ara roses, blaus, ataronjats, violetes, grisos, blancs lleugerament tenyits Aix s aix grcies a lainteracci de la llum amb latmosfera, que actua com un enorme filtre i dispersa les ones de diferentscolors depenent de la humitat, de langle dincidncia dels raigs de llum, del grau de contaminaci, etc.

Podem proposar als alumnes que reprodueixin lexperiment que va fer Newton. Per a aix han de dis-posar duna baldufa amb la part superior plana, dividir el cercle en diferents sectors i pintar-los amb elscolors de lespectre visible. En fer-la girar, els colors no sobservaran individualment, sin que es perce-br una sensaci de blanc. Si no tenen baldufa poden construir-ne una amb una cartolina circular i unllapis que serveixi com a eix de gir.

S U G G E R I M E N T S D I D C T I C S

2

Colors llum

Es pot plantejar una experincia de sntesi additiva de colors llum, per a la qual poden emprar tres fo-cus de llum i acetats amb els colors primaris i observar els resultats de les mescles.

Tamb seria curis que els alumnes imaginessin la realitat sense algun dels colors que coneixem, perexemple el vermell.

Perqu aix es vegi ms b, podem demanar als alumnes que facin un dibuix sense emprar el color ver-mell i que expressin el que els transmet. Amb aquesta prctica sembla ms senzill comprendre la sen-saci visual de les persones que no perceben tots els colors.

Tenint en compte el punt anterior, podem demanar-los que investiguin quin s el problema que tenen lespersones que pateixen de daltonisme (sn les que no distingeixen entre el vermell i el verd) o dacroma-tpsia (sn les que ho veuen tot en blanc i negre) i que elaborin un informe breu sobre aix.

Colors pigment

Amb una demostraci es pot comprovar la diferncia entre mescla fsica i mescla ptica dels colors. Enuna cartolina pintarem tres models amb els colors secundaris; per exemple, una pera verda, una pomavermella i una pruna de color violat. En una altra cartolina pintarem els mateixos objectes amb pinzella-des superposades dels colors primaris corresponents; per exemple, la pera amb pinzellades blaves i gro-gues i la poma utilitzant magenta i groc.

Si sobserven de lluny els dibuixos no es notar la diferncia entre la utilitzaci directa del color secun-dari o la utilitzaci dels dos colors primaris corresponents per a obtenir el color secundari. De prop esdiferencien les pinzellades dels colors primaris, mentre que de lluny es barregen entre elles.

Lltima tcnica es pot comparar amb el procediment industrial de la quadricromia. Les imatges impre-ses daquesta manera en llibres es componen de punts diminuts de colors primaris i el negre. Conv queobservin amb una lupa aquest detall en qualsevol imatge del llibre.

Quadricromia

Lobtenci de colors al llarg de la histria s objecte dun estudi molt rigors en lmbit cientfic, a fi di-dentificar els pigments que permeten obtenir un color. A ms, aquest coneixement permet determinarlautenticitat duna obra dart, i tamb ajuda a restaurar-la.

Tenint en compte aix, es pot demanar als alumnes que elaborin un treball dinvestigaci i busquin, a In-ternet o en llibres dart, el progrs histric que ha seguit el procs de fabricaci de pigments fins a laproducci industrial actual.


3

Colors primaris i secundaris

1. Utilitzant paper de cellofana amb els colors primaris, fes les barreges necessries per a aconseguirels colors secundaris. Desprs, superposa aquests mateixos papers en superfcies de diversos colors,observa les barreges que es formen i anota-les al teu quadern.

Materials: papers de cellofana de diferents colors.

3. Acoloreix lliurement els requadres segents utilitzant en cadascun dos colors primaris diferents. Quinscolors secundaris en resulten?

Materials: pintures al tremp i pinzells.

4. Pinta de verd, a base de punts, la imatge segent. Per a fer-ho has d'utilitzar retoladors de color blaui groc i has de posar punts en les proporcions adequades per aconseguir l'efecte que vulguis.

Materials: retoladors de colors blau i groc.

2. Acoloreix el cercle cromtic amb els colors primaris i secundaris corres-ponents.

a) Quin s el color complementari del groc?

b) I el complementari del verd?

Materials: llapis de colors.

A C T I V I T A T S D E R E F O R

1

Groc

Violat

Magenta Cian

Vermell Verd

4

A C T I V I T A T S D A M P L I A C I

1. Fes un treball d'investigaci sobre la percepci dels colors i els lmits de la visi humana. Desprscontesta les preguntes segents.

a) L'ull hum s capa de percebre les ones gamma o les ultraviolades?

b) Entre quins dos colors est comprs l'espectre visible?

c) Sn capaces algunes espcies animals de percebre amb la vista un altre tipus d'ones no contin-gudes en el nostre espectre visible?

2. Acoloreix lliurement el cercle cromtic amb els colors primaris, secundaris i terciaris corresponents.


3. Acoloreix la composici segent amb pintures al tremp, a partir dels tres colors pigment primaris.Fes les barreges necessries per a aconseguir els colors que vulguis.


4. Busca informaci a Internet i fes un informe sobre pigments d'origen natural i els usos que aquestspigments tenen.

5

Solucions de les activitats dampliaci

1. La visi humana s limitada: noms reconeixem els colors de l'espectre que van de la longitud d'ona delblau fins al vermell. No som capaos de veure ones a la banda gamma o ultraviolada. Hi ha nombroses esp-cies animals que s que perceben les llums ultraviolades. Les retines d'insectes, peixos, rptils, ocells, i finsi tot dalguns mamfers sn capaces de percebre aquests reflexos d'ona curta.

Resulten interessants en aquest sentit els estudis del premi Nobel Karl von Frisch (1886-1982), en els qualscompara les capacitats sensorials de diferents espcies animals.

2. Es valorar que els alumnes aconsegueixin una combinaci de colors harmoniosa i que siguin capaos dereconixer i utilitzar de manera adequada els colors primaris, secundaris i terciaris.

3. La finalitat d'aquesta activitat s fomentar la creativitat dels alumnes i que, a ms, spiguen fer mescles decolors pigment primaris en les proporcions adequades per a aconseguir els colors secundaris i terciaris quevulguin.

4. Sen pot trobar molta informaci a la pgina segent:

www.imageandart.com/tutoriales/morfologia/lenguaje_color_1.htm

Solucions de les activitats de refor

1. Mitjanant l'observaci, l'alumne podr comprovar la gran varietat de colors, a ms dels secundaris, que espoden obtenir en combinar diversos tons. Com ms purs siguin els tons sobre els quals superposin elspapers de colors, ms recognoscibles per als alumnes seran els colors obtinguts.

2. a) El complementari del groc s el violat.

b) El complementari del verd s el magenta.

3. En barrejar groc i cian s'obt el verd; en barrejar groc i magenta s'obt el vermell, i en mesclar magenta iblau cian s'obt el violeta.

4. L'ull, en allunyar-se gradualment de la composici, donar l'efecte de color verd. A les zones de brillantorno s'hi ha d'aplicar color, i aix es mostrar el blanc del fons.

Colors primaris i secundaris1

Groc

Vermell Verd

Magenta Cian

Violat

6

A C T I V I T A T S D E G R U P

1. CREANT UN CERCLE CROMTICEls alumnes s'organitzaran per grups de quatre 0 cinc in-tegrants. En una cartolina gran pintaran un cercle i el di-vidiran en sis parts iguals, que acoloriran amb els colorspigment primaris i secundaris.

A partir d'aquest cercle, dibuixaran un cercle concntricms gran i el dividiran en dotze parts iguals, que acolo-riran mesclant els tons anteriors. Finalment, traaran elcercle segent, dividit en quaranta-vuit parts iguals, queacoloriran amb el mateix procediment.

Materials: pintures al tremp, pinzells, cartolina blanca, ti-sores i goma d'enganxar.

2. VITRALLS DE COLORSEn grups de tres o quatre alumnes dissenyaran un vitrallutilitzant paper de cellofana de colors.

En primer lloc faran el disseny en una cartolina negra i enretallaran les zones corresponents, deixant prou espai pera enganxar per la part de darrere el paper de cellofana.

Es poden superposar papers de diferents colors per ob-tenir ms quantitat de tons en el vitrall.

Materials: cartolina negra, tisores, goma d'enganxar i pa-pers de cellofana.

I N F O R M A C I A D D I C I O N A L

A la pgina web segent es pot trobar informaci sobre la teoria del color i la percepci dels colorsper l'ull hum.

www.desarrolloweb.com/articulos/1450.php

En aquesta pgina es poden trobar experiments senzills sobre el color.

www.cientec.or.cr/ciencias/pigmentos.html

Aquesta s una pgina molt interessant en qu es revisen diversos aspectes del color: histria, cerclecromtic, escales cromtiques, etc.

www.fotonostra.com/grafico/elcolor.htm

7

Qualitats del color2

To, valor i saturaci

Una aproximaci inicial a les qualitats del color s fer una activitat en qu els alumnes treballin en gruprecopilant imatges que continguin un color determinat. Si a un grup li assignem, per exemple, el colorverd, recollir totes les imatges que trobi que continguin aquest color. Desprs retallaran les imatges re-collides i les enganxaran en una cartolina. A partir daqu, els alumnes hauran danalitzar les tres quali-tats que t el color de cada imatge: to, valor i saturaci.

Es poden construir escales de lluminositat a partir dun color concret afegint-hi blanc o negre, i escalesde saturaci, afegint-hi barreges daltres colors.

Una altra manera de treballar les qualitats del color s buscar obres de diferents artistes i comparar lescaracterstiques dels colors utilitzats en cadascuna. Aix, si es compara una obra de Keith Haring ambuna obra de Sorolla, sobservar que Haring utilitzava colors molt ms saturats que Sorolla.

Expressivitat del color

El color, com a qualitat bsica del llenguatge plstic, determina lestructura del missatge visual fins alpunt que, de vegades, en depn completament. A ms, el color sutilitza, en parlar de la comunicaci vi-sual, com a element comunicatiu des dun punt de vista esttic, expressiu i, fins i tot, funcional.

En aquest sentit, una proposta interessant s analitzar els codis que utilitzen diferents cultures i com-prendre com aquests codis ens condicionen socialment. Per exemple, la cultura occidental utilitza el blancen els vestits de nvia, el negre per a expressar dol, el taronja per a indicar precauci, etc.; ara b, aquestsmateixos colors adquireixen un significat diferent en altres cultures.

Tamb es pot apuntar que a la natura uns colors determinats sn indicatius de diversos senyals de pe-rill o datenci. Algunes granotes molt verinoses i serps que viuen a la selva sadornen amb colors vius,com ara el vermell o el taronja, per advertir que sn perilloses. Es pot proposar la recerca de ms infor-maci sobre aquest aspecte.

A ms de desenvolupar la sensibilitat cromtica, s aconsellable animar els alumnes a enriquir el seu vo-cabulari al voltant dels matisos del color. Tot seguit sexposa un fragment tradut dun conte que es potllegir a classe per estimular-los lexpressivitat verbal.

CONTE BLAU

Els mercaders procedents dEuropa sestaven asseguts al pont, de cara a la mar blava, en lombra color indide les veles apedaades amb retalls grisos. El sol canviava constantment de lloc entre el cordam i, amb elbalanceig del vaixell, semblava que botava com una pilota que rebota per damunt duna xarxa de mallesmolt obertes. El navili havia de virar contnuament per evitar els esculls; el pilot, atent a la maniobra, sa-cariciava el ment blavs.

MARGUERITE YOURCENAR

Codificacions del color

Hi ha diversos sistemes de codificaci del color, a ms del sistema CIE i del sistema Munsell. Pot serinteressant demanar als alumnes que busquin uns altres sistemes de codificaci del color i que esbrininper a qu sutilitzen.


8


1. REPRODUIR COLORSEn grups de tres o quatre alumnes tractaran de reproduirtan fidelment com sigui possible el quadre segent.

Els alumnes hauran de buscar l'obra a Internet o en al-gun llibre d'art. Desprs traaran una quadrcula sobrel'obra i s'assignar a cada grup una srie de requadresperqu els reprodueixin. s important posar l'accent enla semblana dels colors.


2. UN COLLAGE AMB MOLT COLOREs proposa la realitzaci d'un mural artstic en grups de quatre o cinc alumnes. Un dels objectiusde l'activitat s que els alumnes participin en la interpretaci en gran format d'una obra artstica ique s'expressin per mitj de la tcnica del collage. Per fer el mural es pot prendre com a refernciaalguna obra de Keith Haring.

Cada alumne dibuixar una figura i l'omplir d'un sol color enganxant-hi trossos de revistes. Com asuport s'utilitzar paper continu de gran format, que es collocar sobre la paret.

Materials: paper continu, revistes, tisores i goma d'enganxar.


A la pgina d'Internet segent es pot ampliar la informaci sobre les qualitats del color.desarrolloweb.com/articulos/1503.php

En aquesta pgina web del Ministeri d'Educaci i Cincia hi ha un apartat sobre les qualitats del color.mimosa.cnice.mecd.es/~erodri22/propieda.htm

Pablo Picasso: Els tres msics, 1951.

Keith Haring: Mural in South Philadelphia, 2000.

9

1. Fes una gradaci del blanc al negre passant pel blau cian. Per fer-la, mescla blanc i blau i afegeix-hide manera progressiva quantitats ms grans de blau. Un cop aconseguit el blau cian pur, fes barre-ges de blau i negre i vs augmentant progressivament les quantitats de negre fins a arribar al negrepur.


2. Dibuixa en una lmina quatre rectangles de 10 x 6 cm i en un enganxa-hi retalls de papers de tonsgrocs, en un altre de tons verds, en el segent de tons blaus i en l'ltim de tons vermells. Escriu asota de cada requadre les sensacions que et produeixen els diferents colors.

Materials: revistes, tisores i goma d'enganxar.

3. En la circumferncia segent acoloreix la primera de les divisions amb pintura al tremp de color verdsaturat. Vs-hi afegint magenta en proporcions creixents i vs disminuint la quantitat de verd en ca-dascuna de les divisions fins a arribar a un magenta gaireb pur. Indica les proporcions utilitzadesde cada color en cada divisi.



Qualitats del color2


1. El color negre sol enfosquir molt les mescles, per la qual cosa n'hauran d'afegir poca quantitat. Es valorarque la gradaci entre els tons successius no sigui gaire gran.

2. El blau normalment produeix relaxaci; el vermell, excitaci i agressivitat; el verd, tranquillitat, i el groc,calidesa. Aquestes sensacions o altres de semblants sn les que haur de reflectir l'alumne. s importantque vencin la tendncia a representar els sentiments mitjanant formes i que valorin les possibilitats queofereix el recurs del color en abstracte.

3. Si l'escala est ben feta, s'obt al mig el color gris fosc. Les divisions restants tendeixen a un color o a unaltre segons la seva posici.

Blanc Cian Negre

Verd

10


1. En principi, els colors clars, brillants i saturats sn els indicats per a acolorir els jocs infantils. Estimulen,sn divertits, atractius i ms fcils de percebre.

2. Es percebran canvis de totes les qualitats dels colors. En general, en fer-se de nit, els tons sn ms foscos iamb valors ms baixos, mentre que a plena llum del dia els tons sn clars i lluminosos. Els alumnes hau-ran d'anotar aquests canvis comparant els mateixos elements a les cinc fotografies.

3. El color de la pell s fonamentalment un ocre clar. Per aix els alumnes han hagut de fabricar-se un ata-ronjat amb poc vermell i aclarit amb blanc. Si a aquesta base s'hi afegeix una mica de blau cian, l'ataronjates refredar i es transformar en l'ocre clar que es busca.

4. El resultat ser un dibuix amb colors apagats, tot al contrari del que s'esperaria en uns globus de festa. Peraix transmet una sensaci de tranquil.litat i poca fora.


1. Imagina que t'han encarregat que pintis un parc infantil (els tobogans, els gronxadors, els balancins,etc.). Dissenya el parc, acoloreix-lo i justifica els tons que has fet servir.

2. Fes una srie de cinc fotografies en color en un lloc exterior des del mateix punt de vista i en dife-rents moments del dia, i fins i tot a la nit. Anota l'hora en qu fas cada foto i contesta les pregun-tes segents:

a) Quin canvis observes en el color del cel?

b) Com s'altera l'aspecte dels edificis o elements naturals fotografiats en els diferents moments deldia?

c) De quina manera s'alteren els tons, les lluminositats i les saturacions?

3. A partir dels colors primaris, ms el blanc i el negre, intenta reproduir el color de la teva m. Indicaquins colors has hagut de fer servir i en quina proporci.

4. Acoloreix la composici segent fent servir colors poc saturats. Quines sensacions et transmet el dibuix?

11

Gammes i harmonies cromtiques3

Expressivitat de les gammes cromtiques

Perqu els alumnes vegin amb claredat la diferncia entre les sensacions que transmeten la gamma fre-da i la gamma clida, els podem donar un mateix dibuix i, per parelles, demanar-los que el pintin, lunen gamma freda i laltre en gamma clida. Quan acabin han de comparar els resultats i dir quines sen-sacions els produeixen.

Perqu comprenguin ms b lexpressivitat de les gammes acromtiques, podem recrrer a imatges an-tigues en blanc i negre, en qu es percebi la gran expressivitat que posseeixen els seus volums contras-tats de grisos i negres. s possible que els alumnes tinguin fotos antigues de familiars en blanc i negre,encara que tamb poden servir les dartistes com Henri Cartier-Bresson o Robert Capa.

Tamb es pot donar als alumnes la fotocpia de la fotografia segent, o duna de semblant, i que ca-dascun en faci una interpretaci monocromtica sobre la base dun to diferent.

Lexpressivitat de les gammes cromtiques es pot observar en molts exemples, especialment en algunesobres dautors com Joseph Turner, Claude Monet o Mark Rothko. Per aix podem mostrar als alumnes al-guns daquests treballs i, desprs, proposar-los que busquin ms exemples dobres daquests artistes ambdiverses gammes cromtiques per tal danalitzar els diferents graus dexpressivitat que t cadascuna.


Claude Monet: El passeig, 1875. Mark Rothko: Negre ocre vermell sobre vermell, 1957.

12

Harmonies cromtiques

Per practicar el concepte dharmonia de colors, els alumnes poden elaborar prviament diferents combi-nacions en requadres de 10 x 10 cm, i pintar-los amb pintura al tremp. Poden comenar fent una com-posici amb harmonia de colors clids, una altra amb colors complementaris per exemple, blaus i ta-ronges i una altra utilitzant blancs i negres amb un semit verd.

Una altra proposta s buscar autors que utilitzin les relacions harmniques entre colors com a recurs b-sic en les seves obres. Dins del moviment conegut com la Bauhaus trobem artistes que encaixen enaquest model, com Gunta Stlz i Johannes Itten, per sobretot Paul Klee.

En lobra de Paul Klee es pot observar una recerca incessant de les relacions harmniques entre colors,depenent de factors com la llum, la tcnica utilitzada i, fins i tot, la temtica tractada. Es pot proposarals alumnes lelaboraci dun treball sobre la vida i lobra de Paul Klee, que inclogui una anlisi de les se-ves obres pel que fa a la riquesa cromtica.

Poden compondre un mural collectiu. Hauran de situar en el lloc habitual de la pissarra un gran suportde paper continu. Damunt duna taula es disposaran pots amb pintura al tremp dels colors primaris, se-cundaris, negre i blanc. Cada alumne aportar una taca de color al mural tenint en compte que la com-posici ha de ser harmoniosa.

Sinsistir en la idea que no hi ha colors bons ni dolents: tots sn vlids i ben rebuts com a part de lex-pressi collectiva. Es pot acompanyar lactivitat amb msica dinmica.

Poden fotocopiar la fotografia segent o buscar una altra a Internet i fer-ne interpretacions individualsemprant una harmonia cromtica concreta, una harmonia de colors afins (grocs i verds, o blaus i ver-mells) o una harmonia de colors complementaris (grocs i violetes, o vermells i verds).


Paul Klee: Medici individual de lalada de les capes, 1930.

13

1. Calca les lnies fonamentals del paisatge segent i acoloreix-lo amb una gamma clida de colors: ma-genta, groc, taronja i vermell.

Materials: ceres o llapis de colors.

2. Dissenya el color de les ales d'aquesta papallona de manera que mostrin una harmonia de contras-tos. Per a fer-ho, empra colors que estiguin situats en llocs oposats del cercle cromtic.


3. Fes una composici lliure i pinta-la amb pintures al tremp, de manera que cres una harmonia de gri-sos complementaris.

Materials: pinzells i pintures al tremp.

4. Acoloreix els cercles segents de manera que expressin les sensacions i les emocions descrites.

Materials: ceres o llapis de colors.



Alegria Tristesa Calma

Fred Calor

14


1. Fes una composici basant-te en el text segent, que pertany a Cartes a Tho (recopilaci de cartesque al llarg de vint anys va enviar Vincent van Gogh al seu germ Tho).

"En l'actualitat, hi ha pertot arreu or vell, bronze, fins i tot coure, es diria, i aix amb el blau verd delcel escalfat al blanc; aix dna un color delicis, excessivament harmonis, amb tons trencats..."

Materials: llapis de grafit i llapis de colors.

2. Retalla fragments de revistes amb diferents tons vermellosos, compara'ls i analitza les diferents qualitats que presenten quant a valor i saturaci. Busca a les notcies de premsa o en anuncis pu-blicitaris imatges que utilitzin diferents gammes cromtiques i anota els valors expressius que trans-meten.

Materials: revistes.

3. Observa fotografies en blanc i negre de familiars o de pellcules antigues. Quin tipus de gamma cro-mtica presenten? Quin tipus de sentiments transmeten? Per qu et sembla que molts fotgrafs ac-tuals utilitzen el blanc i negre en la seva feina?

4. Acoloreix la composici segent. A les zones de llum utilitza una harmonia de colors afins clids, ia les zones d'ombres i de valors lumnics baixos, colors complementaris dels anteriors (s a dir, unagamma de colors afins freds).

Materials: ceres de colors.

Henri Cartier-Bresson: Estaci de Saint Lazare, Pars, 1932.

15


1. Els colors que han de predominar en la composici han de ser els de les gammes groguenques, ocres, ata-ronjades, terroses i de blaus lluminosos.

2. El to o mats dels colors canvia no solament en observar-lo, sin tamb segons el sistema de reproducciutilitzat. Els tons vermells clars tindran valors alts, mentre que els tons vermells foscos tindran valors bai-xos. El grau de saturaci es mesura segons la quantitat de barreges que presentin i comparant-lo amb el ver-mell pur del cercle cromtic.

En publicitat s'utilitzen molt les gammes de colors com a reclam expressiu; les agncies de viatges o elscatlegs de roba ofereixen una gran varietat d'imatges que presenten gammes clides per expressar alegriai fora.

3. Malgrat que avui dia la fotografia en color s la ms utilitzada, encara es fa servir molt el blanc i negre per a crear imatges expressives o amb una gran subtilesa. Tamb s'utilitza molt en el periodisme fotogrfic.

4. El criteri emprat en aquesta obra far que tingui trets impressionistes. Una de les caracterstiques de l'im-pressionisme (avantguarda que neix a la fi del segle XIX) s l'absncia del blanc i del negre a la paleta. Elsimpressionistes consideraven que tant les llums intenses com les ombres estaven acolorides.


1. Es valorar que utilitzin els colors proposats amb els diferents graus de saturaci i que el resultat expressialegria i fora.

2. Els resultats poden ser infinits. L'objectiu, no obstant aix, s que els alumnes siguin capaos de reconi-xer els colors complementaris i que els utilitzin de manera que cren una composici harmoniosa.

3. Per a fer una composici amb harmonia de grisos complementaris, els alumnes haurien d'utilitzar colorscomplementaris barrejats amb blanc i negre. En aquest exercici s important que facin les mescles de pin-tura de manera equilibrada. Les barreges les hauran de fer en recipients independents, perqu no s'em-brutin les unes amb les altres. En aquest sentit, caldr tenir especial atenci en prendre la pintura blanca iutilitzar sempre un pinzell net.

4. La idea d'aquest exercici s que siguin capaos d'associar els colors a les sensacions i les emocions descri-tes. Aix, el cercle que indica fred l'hauran de pintar amb algun color de la gamma freda (blau o verd), elque indica calor, amb un color de la gamma clida (vermell o taronja); el que indica alegria, amb un colorde la gamma vermella; el que indica tristesa, amb un color poc saturat i amb un valor baix, i el que indicacalma, amb un color poc saturat, com un blau o un verd clar.


16


1. PINTAR AMB GAMMES CROMTIQUESEn grups de tres alumnes, dissenyaran sobre unpaper de pintura al tremp una composici sen-zilla a llapis a partir de figures geomtriques. Cadagrup triar una gamma cromtica (freda, clidao acromtica), i acolorir amb pintures al trempla composici realitzada. Un cop acabades, lesenganxaran en una cartolina.

Cada grup comentar les diferncies, semblancesi graus d'expressivitat que tenen les seves com-posicions.

Materials: cartolina, paper de pintura al tremp,llapis de grafit, pintures al tremp i pinzells.

2. EMBULLA'TSegur que has sentit parlar del joc dels embulls. La ideas que en grups de tres o quatre alumnes fabriquin elseu propi joc. Per a fer-ho, utilitzaran paper continu, so-bre el qual hauran de dibuixar el cercles a l'ample i alllarg, tal com es mostra en la imatge de la dreta. A dife-rncia del joc real, es demanar a cada grup que utilitziuna gamma diferent, clida o freda.

A ms d'aix, els alumnes hauran de construir dues ruletes. Per a fer-ho, dibuixaran dos cercles i els dividi-ran en quatre parts. En un dels dos acoloriran cada partd'acord amb els colors emprats al tauler, i en l'altre in-dicaran els noms de les quatre extremitats (m dreta,m esquerra, peu dret i peu esquerre). Finalment, farangirar un llapis des del centre del cercle per fabricar laruleta.

Les normes del joc sn bsicament les segents: cada jugador far girar les dues ruletes i haur deposar l'extremitat indicada en el color indicat. El guanyador ser qui aguanti ms tirades collocat co-rrectament sense caure.

Materials: paper continu, comps, pinzells i pintures al tremp.


A la pgina d'Internet segent es pot ampliar la informaci sobre les gammes cromtiques.deseoaprender.com/GamasCromaticas/Leccion2Gamas.htm

En aquesta pgina web s'ha fet un estudi del color utilitzat per Joseph Turner en les seves obres.anapardo.com/pages/es2/sturnerh.htm

17

El color: avaluaci I

Solucions de la proposta davaluaci I

1. En aquest exercici han de saber diferenciar els colors primaris dels secundaris. Els alumnes hauran de fer,a ms, les primeres mescles amb pintures al tremp en la proporci i amb la textura adequades.

2. Aquesta doble activitat ens permet arribar a conclusions semblants quant a la gnesi dels colors, una dp-tica i una altra de matrica. Es valorar l'ordenaci correcta dels colors en el cercle cromtic.

3. Les proporcions que utilitzaran per a fer les barreges han d'estar molt ben mesurades, perqu els tons esdiferencin entre ells i cada figura tingui un valor ms alt que l'anterior.

4. Aquesta activitat resultar ms complicada segons els colors que trin. Han de tenir en compte que elscolors que apareixen a les revistes provenen d'impressions fotomecniques i que hi pot haver difernciesvisuals amb les pintures al tremp.

5. Els alumnes hauran d'utilitzar una gamma clida de colors (magenta, vermell, taronja i groc), perquaquests colors s'associen a l'alegria, la fora i la vitalitat.

6. Sobre els elements dibuixats podran experimentar les relacions entre diversos colors afins, per exemple,blau i verd o vermell i taronja, i les relacions entre colors complementaris, com groc i porpra o magenta iverd. Es pot modificar el fons o la forma i tractar lliurement les pinzellades.

7. Els alumnes han de seleccionar i classificar prviament les imatges d'acord amb les harmonies de colorsque presentin. Les que presenten colors afins produeixen sensaci d'estabilitat, mentre que les que pre-senten colors complementaris solen produir sensaci de dinamisme.

8. Hauran de combinar b els diferents tons de grisos i situar els clars a les zones properes al negre, i els gri-sos ms foscos ms propers al blanc, per contrastar la composici. Com ms tons i gradacions de grisospintin, ms s'enriquir la composici.

1. Diferenciar els colorsprimaris dels secundaris iordenar-los correctamenten el cercle cromtic.

Discriminar correctament els colors segons siguin primaris o secundaris i combinar-los adequadament.

Elaborar correctament un cercle cromtic.

CRITERISDAVALUACI

ADAPTACI DELS CRITERIS ALS DIFERENTS NIVELLS

NIVELL ACTIVITATNM.

B 1

2

2. Reconixer les diferentsqualitats dels colors.

Realitzar una gradaci o escala de valor d'un color.M 3

Reproduir amb coherncia un color determinat.A 4

Reconixer les qualitats expressives que ofereixen lescomposicions que utilitzen relacions harmniquesentre colors.

M 7

3. Conixer les diferentsgammes cromtiques i elsseus valors expressius.

Recrear diferents sensacions fent servir diferents gam-mes de colors.

M 5

4. Valorar l'expressivitat deles harmonies de colorsen la natura i en l'art.

Efectuar composicions utilitzant diverses relacions harmniques entre colors.

B 6

5. Realitzar obres que utilitzin el color com a element visual i expressiu.

Reconixer la falta de cromatisme en una obra i valorar-ne la capacitat expressiva.

M 8

M

B: Bsic M: Mitj A: Avanat

18

P R O P O S T A D A V A L U A C I I

1. Elabora una composici amb figures geomtriques (per exemple, cercles o triangles). Divideix la l-mina per la meitat i acoloreix les figures de l'esquerra amb colors primaris i les de la dreta amb co-lors secundaris. Utilitza pintures al tremp o llapis de colors.

2. Fes dos cercles cromtics de 10 cm de dimetre: el primer amb pintures al tremp, i el segon en-ganxant papers transparents de colors (superposa els primaris per obtenir els secundaris correspo-nents).

3. Calca la figura 1 i repeteix-la cinc vegades. Fes amb pintures al tremp una gradaci al blanc partintdel vermell pur.

4. Retalla de revistes diversos fragments de fotografies en color, enganxa'ls a la lmina i intenta aconse-guir el to original de cadascuna barrejant diversos colors. Utilitza llapis de colors o pintures al tremp.

5. Servint-te de la gamma de colors que et sembli convenient, efectua una composici que faci sensa-ci d'alegria i optimisme.

6. Dibuixa dos elements senzills, fcilment recognoscibles, com la flor o l'estrella de la figura 2. Aco-loreix el primer amb una harmonia de colors afins i el segon amb una harmonia de colors comple-mentaris. Fes servir llapis de colors o pintures al tremp.

7. Busca en revistes o a Internet imatges que presentin diferents relacions harmniques. Classifica-lesi indica quina sensaci transmet cadascuna.

8. Fes un dibuix sobre la base de lnies ondulades i acoloreix-lo amb una gamma acromtica, amb di-versos tons de grisos, blanc i negre. Desprs indica la sensaci que transmet.

Figura 2

Figura 1

19

El color: avaluaci II

1. Definir les caracterstiquesfsiques del color.

Conixer els fonaments de la visi.

CRITERIS DAVALUACI

ADAPTACI DELS CRITERIS ALS DIFERENTS NIVELLS

NIVELL ACTIVITATNM.

1A

2. Diferenciar els colors llumprimaris i secundaris.

Distingir entre colors llum primaris i secundaris, i elscomplementaris.

3B

Conixer el fenomen de la descomposici de la llumblanca.

2A

Identificar els colors primaris i els secundaris en unaobra d'art. Determinar-ne les qualitats i el valor expressiu.

6A

3. Distingir els colors pig-ment primaris i secundaris.

Conixer el concepte de sntesi subtractiva i les diferents mescles de colors pigment.

4M

6. Elaborar composicionsfent servir harmonies afinsi de contrast.

Fer composicions creatives utilitzant diferents harmonies cromtiques.

9M

4. Fer una classificaci delscolors i ordenar-los en elcercle cromtic.

Elaborar un cercle cromtic amb colors terciaris a partir dels colors primaris.

5M

Utilitzar adequadament la saturaci i el valor dels colorsper a crear composicions amb una finalitat concreta.

8A

5. Conixer i distingir lesqualitats dels colors.

Ser capa de variar les qualitats dels colors en l'elaboraci d'una composici.

7M

Solucions de la proposta davaluaci II

1. Els alumnes hauran d'explicar com la font de llum arriba a l'ull en forma d'ones i sensibilitza les cllulesde la retina, que transmeten al cervell les sensacions de color.

2. L'espectre visible s una zona de l'espectre electromagntic que es correspon amb les ones perceptibles perl'ull hum. L'arc de Sant Mart es produeix per la descomposici de la llum blanca del sol en llums acolo-rides quan travessa les gotes d'aigua.

3. Colors llum primaris: vermell, verd i blau violat. Colors llum secundaris: groc, blau cian i magenta. El colorllum complementari del verd s el magenta. En barrejar-los s'obt la llum blanca.

4. La sntesi subtractiva s la barreja de colors pigment. El magenta s un color primari, per la qual cosa no espot obtenir de la barreja d'altres colors. Per obtenir el verd caldr barrejar el groc i el cian.

5. El cercle cromtic ajuda a comprendre la teoria de mescles dels colors pigment. Es construeix mitjanantmescles, fent servir els tres colors primaris, la qual cosa capacita l'alumne per a dominar ms la utilitzacidels colors. Es valoraran la netedat i l's dels llapis de colors.

6. Piet Mondrian t moltes obres realitzades sobre la base de quadrats pintats amb tres colors: groc, blau i ver-mell, a ms del negre i el blanc dels fons. Gaireb sempre sn colors molt saturats, la qual cosa transmetsensaci d'alegria i fora.

7. En aquesta activitat s important que els alumnes emprin correctament els colors utilitzant colors de valoralt (afegint blanc) i saturaci baixa (barrejant colors).

8. En aquest cas, els colors que han d'emprar sn principalment els primaris i amb un grau alt de saturaci,que sn els que atrauen els nens amb ms fora.

9. El resultat final ha de ser harmnic. Es valoraran la netedat i la combinaci adequada de colors.

B: Bsic M: Mitj A: Avanat

20

P R O P O S T A D A V A L U A C I I I

1. Descriu breument el mecanisme de la visi.

2. Qu s l'espectre visible? Explica l'aparici de l'arc de Sant Mart quan surt el sol desprs d'un diade pluja.

3. Dels colors llum segents, quins sn primaris i quins sn secundaris?

groc, blau cian, magenta, vermell, verd, blau violat

Quin s el color llum complementari del verd? Quin color llum resultar en barrejar un focus de llumverda amb un altre focus de llum del seu complementari?

4. Indica en qu consisteix la sntesi subtractiva de colors. Quins colors pigment haurem de barrejarper obtenir el magenta? I el verd?

5. Dibuixa en una lmina el cercle cromtic de la figura 1 i acoloreix-lo barrejant nicament llapis delstres colors primaris.

6. Busca a Internet o en llibres d'art la imatge en color de la figura 2 de Piet Mondrian i contesta lespreguntes segents.

a) Quins colors utilitza?

b) El grau de saturaci dels colors s baix o alt?

c) Quina sensaci transmet l'obra?

7. Fes una composici abstracta amb formes geomtriques irregulars. Dna-hi color emprant tons devalor alt i saturaci baixa. Utilitza pintures al tremp per a fer-la.

8. Dissenya la decoraci de la festa d'aniversari d'un nen de sis anys. Fes servir els colors necessarisperqu el resultat sigui alegre i atractiu. Utilitza retoladors de colors.

9. Fes una composici lliure i acoloreix-la amb una harmonia de colors afins. Pots utilitzar aquarelleso pintures al tremp.

Piet Mondrian: Composici II, 1920.

Figura 1

Figura 2

21

Documents

Orientacions Didàctiques. El Color