LLENGUA LLATINALLENGUA LLATINA

L’INDOEUROPEUL’INDOEUROPEU

Origen i expansió del llatíOrigen i expansió del llatí

Tercer mil·lenni abans de Crist: inici de Tercer mil·lenni abans de Crist: inici de l’edat del bronzel’edat del bronze

Un conglomerat de tribus de la Sibèria, Un conglomerat de tribus de la Sibèria, inicien una fase de dispersió. inicien una fase de dispersió.

S’estableixen entre les costes atlàntiques S’estableixen entre les costes atlàntiques d’Europa i la península Indostànica. d’Europa i la península Indostànica.

Aquest poble ha rebut el nom Aquest poble ha rebut el nom d’d’indoeuropeuindoeuropeu, un poble que devia parlar la , un poble que devia parlar la mateixa llengua.mateixa llengua.

La diàsporaLa diàspora

Franz BoppFranz Bopp

A principis del segle XIX, el lingüista A principis del segle XIX, el lingüista alemany alemany Franz BoppFranz Bopp, aplicant el , aplicant el mètode mètode comparativistacomparativista, va demostrar la relació , va demostrar la relació directa entre les llengües objecte d’estudi.directa entre les llengües objecte d’estudi.

Franz BoppFranz Bopp

L’any 1813 el lingüista Franz Bopp va L’any 1813 el lingüista Franz Bopp va publicar una obra on relacionava els publicar una obra on relacionava els sistemes verbals del grec, del llatí, sistemes verbals del grec, del llatí, del persa, del germànic i del sànscrit del persa, del germànic i del sànscrit (antiga llengua parlada a l’Índia). (antiga llengua parlada a l’Índia).

Amb aquesta obra Bopp va iniciar la Amb aquesta obra Bopp va iniciar la Lingüística Indoeuropea. Lingüística Indoeuropea.

Mètode comparativista: evidencia les Mètode comparativista: evidencia les correspondències morfològiques, correspondències morfològiques, sintàctiques i lèxiques entre la sintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües europees i un majoria de les llengües europees i un bon grapat de llengües asiàtiquesbon grapat de llengües asiàtiques

Existència d’una llengua comuna que Existència d’una llengua comuna que havia estat l’origen de totes elles. havia estat l’origen de totes elles.

Mètode comparatiuMètode comparatiu

IndoeuropeuIndoeuropeu

És molt probable, doncs, que els primers habitants És molt probable, doncs, que els primers habitants d’Europa parlessin tots una mateixa llengua, d’Europa parlessin tots una mateixa llengua, l’anomenat indoeuropeul’anomenat indoeuropeu

Llengua reconstruïda hipotèticament, que Llengua reconstruïda hipotèticament, que parlaven, segons que se suposa, els habitants de parlaven, segons que se suposa, els habitants de les regions intermèdies entre l’Europa central i les les regions intermèdies entre l’Europa central i les estepes siberianesestepes siberianes

Fa uns 5000 anys aproximadament: la manca total Fa uns 5000 anys aproximadament: la manca total i absoluta de testimonis escrits ens fa molt difícil i absoluta de testimonis escrits ens fa molt difícil poder donar una data més o menys exacta.poder donar una data més o menys exacta.

La diàsporaLa diàspora

Dues etapes en la història de les tribus indoeuropees Dues etapes en la història de les tribus indoeuropees – Com a poble en comú (origen fins a l’edat del bronze) Com a poble en comú (origen fins a l’edat del bronze) – Com a poble desmembrat (edat del bronze fins a l’edat del ferro).Com a poble desmembrat (edat del bronze fins a l’edat del ferro).

Aquesta segona etapa es coneix amb el nom de Aquesta segona etapa es coneix amb el nom de diàsporadiàspora Causa de la divisió de l’indoeuropeu en les diverses Causa de la divisió de l’indoeuropeu en les diverses

llengües de la família indoeuropea.llengües de la família indoeuropea.– en contacte amb les llengües autòctones (en contacte amb les llengües autòctones (substratsubstrat), les va anar ), les va anar

substituint, substituint, – experimentava canvis i modificacions per influència de les llengües experimentava canvis i modificacions per influència de les llengües

veïnes (veïnes (adstratadstrat) ) – o de llengües introduïdes en el mateix territori posteriorment o de llengües introduïdes en el mateix territori posteriorment

((superstratsuperstrat). ). 

grup lingüístic llengües antigues àmbit geogràfic (s VII aC) llengües modernes

INDOIRÀNIC vèdic nord de l'Hindustan hindi, bengalí, singalès…

sànscrit avèstic altiplans de l'Iran persa, afganès, kurd

persa antic mede escita

ANATÒLIC hittita Anatòlia lidi palaic luvi

ARMENI traci costes del Bòsfor i sud del Càucas Armeni frigi armeni

TOKHARI tokhari A i B Turquestan xinès GREC grec micènic Grècia i illes de la mar Egea grec

jònic àtic aqueu dòric

IL.LIRI il.liri Costes de la mar Adriàtica albanès

vènet messapi

ITÀLIC llatí centre i sud d'Itàlia llengües romàniques

osc umbre

BÀLTIC bàltic antic mar Bàltica lituà, letó, prussià

ESLAU antic eslau Europa Oriental rus, ucraïnès, bielorús

txec, eslovac, polonès

búlgar, serbocroat, eslovè

macedònic

GERMÀNIC protogermànic nord i centre d'Europa islandès, noruec, suec

antic nòrdic danès, alemany, anglès

islandès neerlandès

CÈLTIC gaèlic Europa Occidental i illes Britàniques

irlandès, escocès, galès, bretó

britànic

Llengües no indoeuropeesLlengües no indoeuropees

Les úniques llengües no indoeuropees que Les úniques llengües no indoeuropees que existeixen a Europa són el finès, l’estonià, existeixen a Europa són el finès, l’estonià, l’hongarès, el turc, el georgià i l’èuscar.l’hongarès, el turc, el georgià i l’èuscar.

Famílies indoeuropeesFamílies indoeuropees

Les famíliesLes famílies

Cap a l’any 1000 a. C. els pobles Cap a l’any 1000 a. C. els pobles indoeuropeus ja s’havien disgregat indoeuropeus ja s’havien disgregat totalmenttotalment

Itàlia al segle V aC Itàlia al segle V aC El llatí és el dialecte d’un determinat poble El llatí és el dialecte d’un determinat poble

europeu que va colonitzar la europeu que va colonitzar la península península itàlicaitàlica en el període que va de l’any en el període que va de l’any 1200 1200 a 1000 a C.a 1000 a C.

Apareix al centre d’Itàlia: el Apareix al centre d’Itàlia: el LaciLaci que dóna que dóna nom al poble i a la llengua.nom al poble i a la llengua.

Les restes més antigues del llatí són Les restes més antigues del llatí són testimonis epigràfics (la fíbula del Prenest): testimonis epigràfics (la fíbula del Prenest): segle VI aCsegle VI aC. .

Al Laci coexisteixen diversos dialectes Al Laci coexisteixen diversos dialectes llatins, fins que el de la ciutat hegemònica, llatins, fins que el de la ciutat hegemònica, RomaRoma, s’imposa sobre tots els altres., s’imposa sobre tots els altres.

En aquest moment – segle V aC- la En aquest moment – segle V aC- la península itàlica constituïa un veritable península itàlica constituïa un veritable mosaic lingüístic mosaic lingüístic – llengües indoeuropees (itàliques, gregues, llengües indoeuropees (itàliques, gregues,

il·líries)il·líries)– altres que no ho eren (etrusc, lígur, púnic):altres que no ho eren (etrusc, lígur, púnic):

Llengües itàliquesLlengües itàliques

el el llatí llatí es parlava al es parlava al LaciLaci (centre de la península) (centre de la península) l’l’osc osc es parlava al nordes parlava al nord l’l’umbre umbre es parlava al sudes parlava al sud el el celtacelta es parlava a les planes continentals del nord es parlava a les planes continentals del nord el el messapi messapi (una llengua del grup il·liri) es parlava a la (una llengua del grup il·liri) es parlava a la

costa adriàtica (actual Croàcia)costa adriàtica (actual Croàcia) el el vènetvènet es parlava al golf de Venècia es parlava al golf de Venècia el el grec grec es parlava a la es parlava a la Magna Grècia Magna Grècia (conglomerat de (conglomerat de

colònies gregues fundades a les costes de la meitat colònies gregues fundades a les costes de la meitat oriental de Sicília i sud d’Itàlia)oriental de Sicília i sud d’Itàlia)

l’l’etrusc etrusc al nord-occident d’Itàlia i a les costes de Còrsegaal nord-occident d’Itàlia i a les costes de Còrsega el el lígurlígur al golf de Gènova al golf de Gènova el el púnic púnic a Sardenya i la part occidental de Sicíliaa Sardenya i la part occidental de Sicília

Expansió de la llengua llatinaExpansió de la llengua llatina

El llatí es va anar expandint a mesura que s’estenia el poder de Roma:El llatí es va anar expandint a mesura que s’estenia el poder de Roma: Entre els segles Entre els segles V V i i III aC III aC va fer desaparèixer pràcticament les altres llengües va fer desaparèixer pràcticament les altres llengües

itàliques: itàliques: – els exèrcits romans van vèncer primer els etruscos, després els altres pobles itàlics i els exèrcits romans van vèncer primer els etruscos, després els altres pobles itàlics i

els celtes i, finalment, l’any els celtes i, finalment, l’any 272 aC272 aC van conquerir Tàrent, la darrera de les colònies van conquerir Tàrent, la darrera de les colònies de la Magna Grècia que va caure sota poder romà.de la Magna Grècia que va caure sota poder romà.

La victòria sobre Cartago, al La victòria sobre Cartago, al segle III aCsegle III aC, obrí a Roma les portes de la , obrí a Roma les portes de la Mediterrània occidental: Mediterrània occidental: – van caure sota el seu poder Hispània, el sud de la Gàl·lia i el nord d’Àfrica. van caure sota el seu poder Hispània, el sud de la Gàl·lia i el nord d’Àfrica. – En el període comprès entre els En el període comprès entre els segles III i Isegles III i I, els romans es van anar fent amos de , els romans es van anar fent amos de

la Mediterrània oriental: ocuparen els Balcans, Grècia, l’Àsia Menor, Síria i Egipte.la Mediterrània oriental: ocuparen els Balcans, Grècia, l’Àsia Menor, Síria i Egipte. Ja al Ja al segle II dCsegle II dC, l’Imperi romà s’annexionà la resta de la Gàl·lia, la Gran , l’Imperi romà s’annexionà la resta de la Gàl·lia, la Gran

Bretanya, la part occidental de la Germània i els territoris de l’Europa central al Bretanya, la part occidental de la Germània i els territoris de l’Europa central al sud del Danubi fins a Dàcia, actual Romania: sud del Danubi fins a Dàcia, actual Romania:

Llatí: llengua oficial de l’imperi més gran que havia conegut l’antiguitat.Llatí: llengua oficial de l’imperi més gran que havia conegut l’antiguitat. En els territoris colonitzats es van continuar parlant les llengües autòctones: En els territoris colonitzats es van continuar parlant les llengües autòctones:

els romans no hi van imposar estrictament la seva llengua: de mica en mica, el els romans no hi van imposar estrictament la seva llengua: de mica en mica, el llatí es va imposant entre els seus habitants. llatí es va imposant entre els seus habitants.

Evolució de la llengua llatinaEvolució de la llengua llatina

El llatí es va desenvolupant El llatí es va desenvolupant al llarg de més de dotze seglesal llarg de més de dotze segles, des del primer , des del primer testimoni escrit, que data del testimoni escrit, que data del segle VI aCsegle VI aC, fins a l’aparició de les llengües , fins a l’aparició de les llengües derivades del llatí - les derivades del llatí - les llengües romàniquesllengües romàniques- al - al segle VIII dCsegle VIII dC. .

Etapes del llatíEtapes del llatí– Llatí arcaicLlatí arcaic (del (del segle VIsegle VI al al segle III aCsegle III aC): ): etapa de formacióetapa de formació; no ens ; no ens n’han arribat n’han arribat

textos literaris, només textos epigràfics, amb fortes influències etrusques i gregues. textos literaris, només textos epigràfics, amb fortes influències etrusques i gregues. És anomenat també llatí preliterari.És anomenat també llatí preliterari.

– Llatí preclàssicLlatí preclàssic (del (del segle IIIsegle III a a mitjan segle I aCmitjan segle I aC): ): etapa de creacióetapa de creació de la llengua de la llengua literària i de consolidació de la llengua llatina. Augmenta la influència de la cultura literària i de consolidació de la llengua llatina. Augmenta la influència de la cultura grega.grega.

– Llatí clàssicLlatí clàssic (de (de mitjan segle I aCmitjan segle I aC a a l’any 14 dCl’any 14 dC) ) etapa de plena maduresaetapa de plena maduresa de la de la literatura i de la llengua llatina, que esdevé llengua de cultura de tot un imperi.literatura i de la llengua llatina, que esdevé llengua de cultura de tot un imperi.

– Llatí postclàssicLlatí postclàssic (de (de l’any 14l’any 14 al al segle II dCsegle II dC): etapa que marca una ): etapa que marca una primera primera decadènciadecadència, però encara amb textos literaris dintre de la gran tradició romana., però encara amb textos literaris dintre de la gran tradició romana.

– Llatí tardàLlatí tardà (del (del segle IIsegle II al al segle VIIsegle VII): ): etapa de progressiva desintegracióetapa de progressiva desintegració del llatí, del llatí, que el portarà a desaparèixer com a llengua parlada, en benefici de les llengües que el portarà a desaparèixer com a llengua parlada, en benefici de les llengües romàniques.romàniques.

– Llatí medievalLlatí medieval (del (del segle VIIsegle VII al al segle XIVsegle XIV): etapa en què el): etapa en què el llatí no es parla llatí no es parla i i esdevé només una llengua escrita.esdevé només una llengua escrita.

– Llatí humanísticLlatí humanístic (a partir del (a partir del RenaixementRenaixement). És el ). És el llatí escrit i parlat pels llatí escrit i parlat pels humanisteshumanistes, que intenten recuperar la puresa del llatí clàssic, deixant de banda el , que intenten recuperar la puresa del llatí clàssic, deixant de banda el llatí medieval.llatí medieval.

Els registresEls registresdel llatídel llatí

sermo urbanussermo urbanus: el llatí de : el llatí de ciutatciutat sermo rusticussermo rusticus: el llatí del : el llatí del campcamp sermo peregrinussermo peregrinus: el llatí de les : el llatí de les provínciesprovíncies, com l’anterior, era , com l’anterior, era

considerat de poca categoria o poc respectuós amb les normesconsiderat de poca categoria o poc respectuós amb les normes    D’altra banda tenim l’oposició, molt més decisiva, entre:D’altra banda tenim l’oposició, molt més decisiva, entre: sermo nobilissermo nobilis: el llatí : el llatí oficialoficial, culte, literari, sotmès a les normes , culte, literari, sotmès a les normes

acadèmiques rígides, és el llatí culte i literari; el parlaven les classes acadèmiques rígides, és el llatí culte i literari; el parlaven les classes elevades de la societat romana i s’hi escriuen les grans obres de la elevades de la societat romana i s’hi escriuen les grans obres de la literatura llatina.literatura llatina.

sermo vulgarissermo vulgaris: el llatí : el llatí quotidiàquotidià, col·loquial i familiar, caracteritzat per , col·loquial i familiar, caracteritzat per l’ús espontani i dinàmic de la llengua, per les innovacions i perquè no l’ús espontani i dinàmic de la llengua, per les innovacions i perquè no segueix gaire estrictament les normes acadèmiques; el llatí vulgar. El segueix gaire estrictament les normes acadèmiques; el llatí vulgar. El parlaven les classes populars de la societat romana, i justament a parlaven les classes populars de la societat romana, i justament a partir d’aquest llatí parlat pels soldats i funcionaris colonitzadors a partir d’aquest llatí parlat pels soldats i funcionaris colonitzadors a cada racó de l’Imperi naixerien les diverses llengües romàniques.cada racó de l’Imperi naixerien les diverses llengües romàniques.

La fragmentació lingüística de La fragmentació lingüística de l’Imperi romàl’Imperi romà

Segona meitat del segle II dC: l’Imperi arribà a la seva màxima expansió. Segona meitat del segle II dC: l’Imperi arribà a la seva màxima expansió. – Les poblacions romanitzades van deixant en un segon pla la llengua pròpia i el llatí esdevé la Les poblacions romanitzades van deixant en un segon pla la llengua pròpia i el llatí esdevé la

llengua pròpia, sobretot a la part occidental de l’Imperi: el conjunt de terres conegut com la llengua pròpia, sobretot a la part occidental de l’Imperi: el conjunt de terres conegut com la Romània.Romània.

  El llatí que parlaven els colonitzadors era el El llatí que parlaven els colonitzadors era el llatí vulgarllatí vulgar. . – El procés de la romanització comportava una colonització de tipus El procés de la romanització comportava una colonització de tipus rural rural (sense escoles) o (sense escoles) o urbà urbà

(amb escoles), això va provocar que, lentament, en cadascuna de les províncies s’anés (amb escoles), això va provocar que, lentament, en cadascuna de les províncies s’anés diferenciant la manera de parlar llatí.diferenciant la manera de parlar llatí.

  Aquest procés de dialectalització està format per:Aquest procés de dialectalització està format per:– un un substratsubstrat: les llengües : les llengües autòctones autòctones de cada regióde cada regió– un un adstratadstrat: les llengües : les llengües veïnesveïnes– el el superstratsuperstrat: les llengües : les llengües introduïdes introduïdes pels invasors posteriorspels invasors posteriors

i es va veure afavorit per la pèrdua gradual del poder de Roma.i es va veure afavorit per la pèrdua gradual del poder de Roma. Amb la fi de l’Imperi romà, Amb la fi de l’Imperi romà, l’any 476l’any 476, desapareix la principal força de cohesió del llatí. , desapareix la principal força de cohesió del llatí. Les invasions germàniques liquiden l’Imperi, suprimeixen la seva administració, separen Les invasions germàniques liquiden l’Imperi, suprimeixen la seva administració, separen

pobles, creen fronteres i pertot arreu la llengua va rebent tota mena d’influències pobles, creen fronteres i pertot arreu la llengua va rebent tota mena d’influències disgregadores.disgregadores.

A A finals del segle VIII o principis del IXfinals del segle VIII o principis del IX, el llatí ja apareix fragmentat en nombrosos , el llatí ja apareix fragmentat en nombrosos dialectes: dialectes: rusticae romanae linguarusticae romanae lingua, que s’aniran transformant en les llengües , que s’aniran transformant en les llengües romàniques. romàniques.

  Són els nous idiomes parlats a la Romània des del segle X, continuació del llatí dels Són els nous idiomes parlats a la Romània des del segle X, continuació del llatí dels antics romans.antics romans.

Llengües romàniquesLlengües romàniques

grups llengües dialectes/variants

iberoromànic castellà bable, lleonès, aragonès

castellà

galaicoportuguès gallec

portuguès

occitanoromànic català català oriental català occidental

occità nord-occità (llemosí)

provençal gascó (aranès)

gal.loromànic francès uns quinze dialectes

retoromànic rètic romanx

friülès

italoromànic sard

italià dialectes septentrionals

dialectes toscans (florentí)

dialectes meridionals

dàlmata (extingit)

balcanoromànic romanès quatre dialectes

Persistència de la llengua i de la Persistència de la llengua i de la cultura llatinescultura llatines

  La desintegració de l’Imperi romà d’occident no va comportar la liquidació La desintegració de l’Imperi romà d’occident no va comportar la liquidació paral·lela de la cultura llatinaparal·lela de la cultura llatina

L’aparició de les llengües romàniques no va implicar la desaparició del llatíL’aparició de les llengües romàniques no va implicar la desaparició del llatí– Modalitats que coneixem com a llatí medieval i llatí humanísticModalitats que coneixem com a llatí medieval i llatí humanístic– Vehicle de cultura.Vehicle de cultura.

  El El cristianisme cristianisme intervé decisivament en la pervivència del llatí: intervé decisivament en la pervivència del llatí: – en els monestirs, els monjos, conscients de l’enorme valor cultural de les grans en els monestirs, els monjos, conscients de l’enorme valor cultural de les grans

obres de la literatura clàssica, tant llatines com gregues, es dediquen a obres de la literatura clàssica, tant llatines com gregues, es dediquen a copiar-lescopiar-les.. Al llarg de l’edat mitjana es van recopilar i conservar els documents Al llarg de l’edat mitjana es van recopilar i conservar els documents

fonamentals del món grecollatífonamentals del món grecollatí Són revisats, llegits i traduïts pels humanistes europeus i generen, als segles Són revisats, llegits i traduïts pels humanistes europeus i generen, als segles

XIII i XIV, el Renaixement.XIII i XIV, el Renaixement.   Des d’aquest moment i fins als nostres dies, gairebé cap aspecte de Des d’aquest moment i fins als nostres dies, gairebé cap aspecte de

l’anomenada civilització occidental europea s’escapa de la influència de la l’anomenada civilització occidental europea s’escapa de la influència de la cultura clàssica, entesa com una magnífica combinació de civilitzacions: el cultura clàssica, entesa com una magnífica combinació de civilitzacions: el llegat cultural de Grècia, assimilat, pres com a propi i transmès, amb unes llegat cultural de Grècia, assimilat, pres com a propi i transmès, amb unes quantes aportacions pròpies, per la cultura llatinaquantes aportacions pròpies, per la cultura llatina