DIMECRES · 3 d’octubre del 2018. Any XLIII. Núm. 14778 - AVUI / Any XL. Núm. 13648 - EL PUNT

1,20€

1688

50-1

1470

70®

C/ Montserrat, 41 · 08302 Mataró

Tel. 93 741 00 44www.bigimmobles.com

8294

30-1

1822

91L

TERMINI · Torra assegura que deixarà caure Sánchez si al novembre encara no ha fetuna oferta de referèndum

REACCIÓ · El govern del PSOErespon que “no acceptaultimàtums” i que aposta peraprofundir en l’autogovern

FUTUR · El president defensaque no acceptarà una sentènciacondemnatòria i que aquestajustificaria l’autodeterminació

P6-15

NACIONAL P10,11

Tamara CarrascoMembre del CDR deViladecans acusadade terrorisme

“No soc lliure,jo també socuna presonerapolítica”

NACIONAL P24

Joan Reñé i 25 persones més sónposats en llibertat, però la fiscaliainvestiga una trama de suborns Reñé sortint de la Diputació ■ ACN

El president dela Diputació deLleida, detingut

El president de la Generalitat, Quim Torra, en la seva intervenció d’ahir a la tarda al Parlament ■ JOSEP LOSADA

Els Mossosdefensen eldispositiuEl conseller d’Interior,Miquel Buch, donaràexplicacions al Parlament

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 20182 |

l 21 de febrer del1936, pocs dies

després de les elec-cions del Front Popu-lar, es va reunir la Di-putació Permanent

del Congrés per tal de tractar d’unúnic punt: l’amnistia dels polítics quehavien estat represaliats arran de la re-volta del 6 d’octubre del 1934, entre elsquals hi havia Lluís Companys i elsconsellers de la Generalitat. La campa-nya electoral havia estat dura i la imat-ge que s’ha traslladat sovint d’aquellperíode (en bona part hereva de la pro-paganda franquista) és d’un ambientirrespirable en què la guerra civil erainevitable. La diputació havia estatconvocada d’urgència i, per aquestmotiu, el president va voler agrair “lapuntual assistència a la reunió”. Ma-nuel Azaña havia elaborat un decretllei d’amnistia a corre-cuita. La gents’amuntegava al davant de les presonsi reclamava amb insistència l’allibera-ment dels 30.000 presos polítics, undels punts programàtics del Front Po-pular. El dia abans, milers de persones

havien omplert els carrers de Barcelo-na i un munt d’ajuntaments havien tra-mès telegrames apressant el govern aprendre una decisió immediata. El re-curs a la Diputació Permanent obeïa,doncs, a la voluntat de no perllongarl’alliberament; però es tractava d’unavia complexa, donat que el Congrésencara estava en mans de la dreta.Malgrat tot, a l’entrada de la sessió, elrepresentant de la CEDA, el partit quehavia dirigit la repressió posterior alsfets d’octubre, va sorprendre tothom iva declarar als periodistes que el seupartit estava disposat a votar l’amnis-tia, i ho va justificar així: “El govern ensho demana en nom de la pau i nosal-tres venim com un sol home a compliramb aquest deure, deixant de bandapunts de vista doctrinals.” Ja en la ses-sió, el diputat hi va afegir que l’amnis-tia era “necessària per pacificar els es-perits i una conseqüència de la volun-tat electoral del país”. Ara que algunspolítics espanyols estan tan afeccio-nats a recordar el 6 d’octubre del 1934,que cadascú extregui les lliçons quevulgui d’aquell gest.

E

Keep calmPere Bosch i Cuenca

L’amnistia delspresos polítics

El 21 de febrer del 1936, elmateix partit que haviagestionat la repressió delsfets d’octubre va aprovar unaamnistia per als presos

ssaltar” i “ocupar” el parla-ment? Home, jo conec una mical’edifici d’haver-hi entrat sovint

quan hi anava a cercar informacions ojornades “històriques”. N’he tocat lesparets i el mobiliari, i tot i que el con-junt és una mica d’attrezzo i res no ésel que sembla, com és propi d’unaconstrucció d’origen firal –els marbressón de pasta, les taules pesants són decontraplacat, el cristall de les làmpa-des és vidre–, he de dir que caldrien ei-nes i molta energia per obrir per la for-ça la porta principal. Aquesta porta re-corda les dels castells dels contes, peròestà reforçada per dins i per fora i téunes incrustacions que han de fer malsi s’hi projecta el cos humà protegitnomés amb una samarreta. Al costatmateix hi ha una porta més petita i fe-ble que serveix per canalitzar cap adins els periodistes i els visitants. Siels “assaltants” haguessin volgut l’ocu-pació, l’haurien pogut obrir amb unasola mà. A mi l’acció d’aquests esve-rats com a culminació del recordatoridels fets del primer d’octubre de l’anypassat em va repel·lir per agressiva icontraindicada, però la vaig veure li-

A

mitada a moure soroll, enganxar unsadhesius i pressionar els polítics quees reuneixen a l’interior de l’edifici.

Pressionar... El president Torra endiu “apretar”. Al matí va convidar im-prudentment els CDR que l’esbronca-ven a “apretar”. Els que tot ho volenentendre malament han lligat caps ihan volgut entendre que els incitava aanar a “apretar” les portes del parla-ment. En el seu discurs d’investidura oen una declaració immediata, Torra java sol·licitar “ser apretat”. “Apreteu-me!“ Ser apretat” ell, el president, pels“seus” si trobaven que flaquejava enles conviccions. En conseqüència, Tor-

ra aplaudeix els “seus” sobretot quanli demanen que dimiteixi.

Però “ser apretat”, és ser subjectepassiu, com la construcció gramaticalindica. D’un president s’espera la con-jugació per activa. Lideratge, iniciativai autoritat, per dir-ho planerament. Lamanifestació de dilluns es va dividir entres: una va mantenir disciplinada-ment el recorregut, l’altra va anar aprovocar la policia a la Via Laietana,l’altra va apretar el parlament contraels mossos. Quina és la del presidentTorra? Com ho farà per recollir-les enun objectiu pacífic, reforçador i suma-dor que ara no es veu i que va ser pos-sible l’octubre que evoquem?

(Un cop escrit això, el discurs deTorra ahir al parlament. Exigeix al go-vern de Madrid que avanci en l’autode-terminació de Catalunya passada lacastanyada. No diu Puigdemont quequalsevol negociació va per llarg? Comes podria pensar o organitzar un refe-rèndum “acordat” en aquest ambientde tensió i divisió i amb gent a la presópendent de judici? Ja hi tornem a ser,“tenim pressa”. Els que l’apreten hanpenetrat al parlament).

“El presidentsol·licitadels “seus”que el pressionin

Vuits i nous

‘Apretar’ TorraManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 2018

uan ahir, en acabar el debat depolítica general, els líders de lesdiferents formacions polítiques

feien les seves valoracions, el primersecretari del PSC, Miquel Iceta, va feruna reflexió en què no es pot pas dirque no tingui raó. “No hi haurà un re-ferèndum autoritzat; no sé per què calesperar fins al novembre”, va dir el lí-der socialista. I probablement té raó.El president Torra va fer un ultimà-tum a Pedro Sánchez (si no hi ha dià-leg de veritat li retirarà el suport) i hiva posar data: abans del novembre. Lapregunta és: si Iceta té raó (i ell mésque ningú deu saber que el marge demaniobra que té Sánchez és zero),què passa al novembre? Haurem d’es-perar, doncs, un mes. Un altre mes.Però és evident que ara la pilota tornaa ser a la teulada de Sánchez. Perquè,més enllà de les reaccions d’ahir a lanit de Celaá, caldrà veure què passaaquest mes. Es veuran, Sánchez i Tor-

Q “Pedro Sánchezara té un reptemajúscul. PeròQuim Torra també.

ra, aquest octubre, tal com estava pre-vist? I de què parlaran, si tots dos es-tan ara lligats de peus i mans? PedroSánchez gallejava dies enrere al’estranger, com si fos una amenaça,que si els independentistes no li donensuport convocarà eleccions. Doncs araes pot trobar que les hi convoquin desd’aquí. Sánchez té la pilota al seu teu-lat i ara té un mes per decidir si quanparla de diàleg, parla de diàleg de veri-tat. I Torra té un mes (jo no sé per quèva dir un mes, i no sis, o dotze, si ellsmateixos van dir que allò de posar-se

límits –els divuit mesos famosos– ha-via estat un error) per veure com esrefà l’estratègia independentista, queaquests darrers dies tampoc és quehagi transmès la millor imatge d’uni-tat. Ho va dir ahir el mateix president:així no, referint-se al que va passar lanit de l’1-O (de l’1-O d’aquest any, ésclar). Aquests darrers dies el governen general, i Torra en particular, hanestat sotmesos a una gran pressió delcarrer perquè faci efectiva la república(“Torra dimissió”, cridaven dilluns alvespre els manifestants de davant delParlament), i ahir Torra va decidirtraslladar la pressió a Pedro Sánchez.Però també se la va traslladar a ell ma-teix. Perquè ara Sánchez té un reptemajúscul al davant. Però Torra també.Perquè un no de Sánchez Torra no-més el podrà combatre si, com diu ell,“tornem al treball unitari” i els partits“deixen de mirar-se de reüll”. Veuremqui dels dos se’n surt.

L’ultimàtumXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

Ibáñez tanca la seva etapa com a director artísticde la Fira Mediterrània de Manresa, que celebraràla 21a edició entre dijous i diumenge, amb 161 fun-cions de 116 companyies. Des del 2012 David Ibá-ñez ha donat un nou impuls a aquesta fira estratè-gica de la cultura popular i les músiques del món.

MINISTRE DE L’INTERIOR ESPANYOL

La tradició més dinàmica

Coordinar i emparar la violència policial de l’1-O con-tra ciutadans pacífics i dirigir el bloqueig i la lamina-ció de la Generalitat durant l’aplicació del 155 té pre-mi. L’exdelegat, Enric Millo, rebrà la gran creu de plataal mèrit civil de mans de la Guàrdia Civil, proposadaper govern del PP i ara ratificada pel del PSOE.

-+=

-+=

Una dona, 55 anys desprésDonna Strickland

Premi a la violència i el 155Fernando Grande-Marlaska

-+=

David Ibáñez

El Nobel de física 2018 ha correspost al nord-ameri-cà Arthur Ashkin, el francès Gérard Mourou i la físicacanadenca, per les seves aportacions revolucionà-ries en la física dels làsers. Strickland és la terceradona que rep el Nobel de física després de Marie Cu-rie (1903) i Maria Goeppert-Mayer (1963).

FÍSICA

DIRECTOR ARTÍSTIC DE LA FIRA MEDITERRÀNIA

L’incident protagonitzat perun grup de manifestants a les

portes del Parlament de Catalunyadesprés de la manifestació de l’1d’octubre és insòlit i condemnable,com ho són també els incidents dedissabte passat a la Via Laietana deBarcelona amb motiu de la manifes-tació de policies del sindicat Jusapol.En cap dels dos casos es tracta de si-tuacions de violència extrema, nidescontrolada, sinó de protestes pu-jades de to amb actituds violentespuntuals, que van haver de ser con-trolades amb la intervenció de la bri-gada antiavalots dels Mossos i que,en tot cas, no beneficien el movimentindependentista.

Els disturbis els van provocarunes desenes de manifestants almarge, o en la conclusió, de concen-tracions i manifestacions multitudi-nàries celebrades sense incidents.No és real, sinó més aviat destraler omalintencionat, atribuir aquests inci-dents al global de les manifestacions,ni als seus convocants (els comitèsde defensa de la República, l’ANC i al-tres entitats), ni al moviment inde-pendentista, ni tampoc al presidentQuim Torra per haver animat els CDRa continuar mobilitzant-se. Mobilit-zar-se, protestar o reivindicar no ésactuar amb violència. El mateix Torrava dir ben clar ahir al Parlament quel’independentisme és i ha de ser radi-calment antiviolent.

Les explicacions de la direcciódels Mossos i el conseller d’Interiorsón imprescindibles, però també ésinexcusable l’autocrítica, no nomésper les accions incorrectes d’algunsagents antiavalots, també per les de-cisions prèvies, com ara no separarmés les manifestacions de signecontrari de dissabte passat o no pre-veure un dispositiu de seguretat da-vant del Parlament adequat a la pre-sència, ja detectada, de grups radi-cals disposats a aprofitar mobilitza-cions legítimes per generar incivis-me, tensió o violència.

Disturbisinacceptables

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

Data decaducitat

l diàleg del govern català amb Pedro Sánchez tédata de caducitat. El president de la Generalitat va

fixar ahir al novembre el límit en què espera unaproposta sobre el dret d’autodeterminació per aCatalunya. Era la primera jornada del debat de políticageneral i Quim Torra va llançar l’ultimàtum a un executiudel PSOE que, malgrat haver recuperat la relació amb laGeneralitat, es nega a parlar d’un referèndum pactat. Sino s’aborda la qüestió, el PDeCAT i ERC li retiraran elsuport al Congrés, advertia Torra. “Cal que el presidentd’Espanya prengui compromisos valents. Calen

decisions i propostesconcretes”, etzibava. O diàlegsobre l’autodeterminació oeleccions espanyoles. Vet aquíel dilema per als socialistes.El president passava al’ofensiva amb l’executiu de

Sánchez el dia després de la commemoració del primeraniversari de l’1-O, marcada per la multitudinàriamanifestació reivindicativa, amb toc d’atenció al governi incidents al Parlament inclosos. Torra hi respon obrintel que anomena “la fase constituent”, amb un fòrum perdefinir el futur país, però admet que la sentència deljudici de l’1-O que al gener asseurà al banc dels acusats–els exiliats no, òbviament– divuit membres del govern,la mesa del Parlament, el president d’Òmnium il’expresident de l’ANC ho condiciona tot. No s’acceptaràuna sentència condemnatòria, avisa el president. Però,què es farà exactament? I aquí, el dilema català.

E

O diàleg sobrel’autodeterminacióo eleccionsespanyoles

http://epa.cat/c/kb6h7p

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El diari El Punt Avui s’adhereix ala protesta de centenars demilers de persones com aresposta a la repressió de l’1d’octubre.

10anys

20anys

Govern i CiU tanquen laproposta per negociar elfinançament. El PSC i lafederació interpreten l’acord demanera oposada.

José María Aznar admet una“evolució positiva” de lasituació al País Basc com abalanç de les consultesmantingudes amb els partits.

El Punt Avui no surt Acord amb recels La treva d’ETATal diacomavui fa...

mb tot el que hapassat a Catalu-

nya des del 20 de se-tembre del 2017 finsavui, que finalmentdes de l’independen-

tisme s’hagin produït dues manifesta-cions amb moments de tensió com lesque vam veure el dissabte 29 de se-tembre i el dilluns 1 d’octubre, és un mi-racle gandhià que costaria de trobar encap altra societat del món. On s’és vistun moviment polític, constituït en ma-joria política des del 2012, les reclama-cions del qual (tan desenraonades comun referèndum acordat, que és el ques’estava demanant de forma oficial i so-lemne des del 2012 i que encara a diad’avui la seva cúpula dirigent no s’ama-ga que és, en el fons, el que es voldriacom a millor solució) hagin estat blo-quejades i menyspreades de manerasistemàtica, s’hagi colpejat de formamassiva la seva població desarmada ipacífica quan intentava protegir col·le-gis electorals en un dia d’infàmia i vic-tòria, s’hagi enviat a la presó o a l’exiliels seus líders socials i polítics amb ar-

guments jurídics inventats, s’hagi per-seguit judicialment i mediàticament elsseus mestres, alcaldes, periodistes iopinadors tan sols per haver criticataquella policia, se’ls retiri els seus sím-bols de la via pública i pateixin agres-sions de la ultradreta, s’hagi impeditque investissin president qui havien vo-tat i s’impedeixi que el govern que vanescollir pugui exercir el programa ambquè es va presentar, i que fins i tot esvulguin fer homenatges als policies queels van apallissar; que un poble que haviscut això continuï movent-se en elterreny de la protesta pacífica i noméss’hagin produït un parell de manifesta-cions amb escenes de tensió, és un au-tèntic miracle democràtic.

Des de l’independentisme algunshan renyat manifestants per haver do-nat “la imatge que ells volien”. Em per-donaran, però la imatge que he vist ésla de gent que no es resigna que el seugovern i el seu Parlament continuïnatrapats en les pressions de jutges i fis-cals i les amenaces de 155, i que, commés se’ls ignori, més alt voldran cridar.

A

Full de rutaDavid Marín

Les imatgesque hem vist

Amb tot el que hem viscut eldarrer any, que només s’haginproduït dues manifestacionstenses és un miracle gandhiàque costaria de trobar en capaltra societat del món

“És fonamentalrecuperar tota laveritat històrica,sense tabús, nonomés una part

l govern de la Generalitat ha apro-vat la memòria preliminar del’avantprojecte de llei integral de

memòria democràtica. L’objectiu, segonsel govern, és fer un nou pas endavant enaquesta matèria, facultant la Generalitatper retirar la simbologia franquista, anul-lar condecoracions i suprimir els nomsdels carrers en homenatge a personatgesvinculats amb les dictadures i els crims delesa humanitat. També es preveu consti-tuir una Comissió de la Veritat orientadaa la reconstrucció dels fets succeïts du-rant la Guerra Civil, esclarir els crims co-mesos i facilitar una reparació per les víc-times. Així mateix es vol treballar per in-troduir la memòria històrica en el currí-culum escolar.

CONÈIXER LA VERITAT HISTÒRICA i preser-var-la és condició necessària per a la justí-cia, el perdó, la reconciliació i la pau. La ve-ritat dels fets de violència i injustícia delpassat ha de ser estudiada, divulgada i re-cordada, sempre sense cap ànim de con-frontació, a fi de reparar en la mesura quesigui possible les víctimes i convertir-la eneina educativa per a les futures genera-

E cions. Però resulta fonamental recuperartota la veritat històrica, sense tabús, nonomés la part que pugui interessar a unscol·lectius o altres. Per això, la recupera-ció de la memòria de la Guerra Civil nohauria d’oblidar un episodi avui poc o malconegut per l’opinió pública catalana: lacruel i terrible persecució religiosa que vatenir lloc des de l’aixecament militar con-tra la República, el juliol del 1936, fins al fi-nal de la Guerra Civil. Més de 2.400 perso-nes, entre bisbes, sacerdots, religiosos ilaics, homes i dones, joves i ancians, varenser perseguits, detinguts, sovint torturatsi assassinats. En alguns casos no s’han

trobat encara els cossos. Els únics ecle-siàstics que es varen salvar són els que vanamagar-se o van poder exiliar-se. Pràcti-cament totes aquestes víctimes ho forenper l’única raó de ser membres de l’Esglé-sia, o per haver amagat els catòlics perse-guits, i no pel fet de tenir cap relació ambl’aixecament militar, ja que no la tenien.

ENTRE LES VÍCTIMES hi havia persones demolt diferents sensibilitats polítiques ieclesials. En la seva gran majoria, van ac-ceptar la mort amb gran serenitat perdo-nant expressament els seus assassins. Amés, 4.000 esglésies foren incendiades,destruïdes o saquejades, com també ar-xius, biblioteques eclesiàstiques, imatges,retaules, ornaments i peces d’art de totamena. Alhora, molts líders catòlics vanser també objecte de represàlies del fran-quisme, com ara l’afusellament de Ma-nuel Carrasco i Formiguera o l’exili a quèvan obligar l’arquebisbe de Tarragona, elcardenal Vidal i Barraquer. Confiem queaquesta important part de la veritat histò-rica serà també analitzada i recuperada.Solament així serà possible una memòriahistòrica completa i inclusiva.

Eduard Ibáñez. Membre del Col·lectiu Sant Jordi

Memòria completaTribuna

“Els entrellats dela política”b En la manifestació del 18 demarç del 2018 convocada aBarcelona per Societat CivilCatalana la intervenció de l’ex-primer ministre francès i ac-tual candidat a l’alcaldia deBarcelona Manuel Valls, nas-cut a Barcelona, va ser la mésaclamada: va assegurar que“el procés independentista ésuna mentida i que canviar lesfronteres és un projecte quediu als altres que no esteuamb nosaltres, aquest nacio-nalisme és guerra”. Valls és unpolític professional que, uncop perduda la possibilitatd’assolir la presidència de laRepública Francesa i oblidant-se de la seva pertinença alPartit Socialista Francès, pertal de mantenir-se en el poderoferí sense èxit els seus ser-veis al guanyador de les elec-cions, el seu contrincant Em-manuel Macron.

El president Puigdemont,

que està al corrent dels entre-llats de la política europea,afirmà al mes de març en unaentrevista a Jordi Basté: “EnPierre Laval no serà presidentde la Generalitat de Catalunya.No hi haurà un Pierre Laval aCatalunya” (RAC1, 2-3-2018).Laval fou un polític francèsd’origen occità. Durant la Pri-mera Guerra Mundial fou di-putat pel Partit Socialista, pe-rò en acabar la guerra aban-donà el partit i tornà a l’As-semblea Nacional com a inde-pendent. La seva política paci-fista el portà a multiplicar lesconcessions als estats totali-taris. Accentuà la seva políticacol·laboracionista i d’adhesióincondicional al règim nazi,gràcies a la qual fou presidentdel govern de Vichy (1942-44).Quan els aliats envaïren Fran-ça, intentà cercar refugi a Bar-celona. Fou condemnat a mortper alta traïció i afusellat a lapresó de Fresnes.JORDI PAUSASParís

‘La gent del’escala’ i ladignitat políticab He vist el magnífic i emotiureportatge La gent de l’escalaemès per TV3 amb motiu delprimer aniversari del referèn-dum de l’1-0, en què, malaura-dament, queda ben palesa laviolència del tot desproporcio-nada emprada per la policiadavant d’un grup de personesassegudes pacíficament enuna escala de l’institut PauClaris de Barcelona per tal depoder requisar les urnesd’aquest col·legi electoral du-rant la celebració de l’esmen-tat referèndum.

A la vista d’aquests fetstan lamentables, em resultadel tot inexplicable l’actitudde certs partits “unionistes”que no només es van negar acondemnar aquella desme-surada actuació policial del’1-0, sinó que, fins i tot, varenproposar condecorar amb

una medalla els policies iguàrdies civils que hi varenintervenir tal com va fer Cs alCongrés (sortosament senseèxit) el mes de maig passat.Una actitud, aquesta, al meuentendre, absolutament in-digna des del punt de vistapolític, perquè una cosa ésque es critiqués i es denun-ciés la celebració del referèn-dum i una altra ben diferentacceptar i inclús premiar unaactuació policial tan inaccep-table com aquella, que va ar-ribar a ocasionar més de 900lesionats i ferits, entre ells al-guns d’enorme gravetat comel cas de Roger Español, lapersona que va perdre un ullper l’impacte d’una pilota degoma, sense que el Ministeride l’Interior s’hagi dignat nitan sols a dur a terme cap in-vestigació per tal de depurarles responsabilitats perti-nents.JOSEP VILÀ BATLLEOlesa de Montserrat (Baix Llobre-gat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 2018

Quim Torra, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“La nostra mobilització ha de ser radicalment noviolenta”

La frase del dia

“El catalanisme,per sobreviure enaquests temps debarricades, bàndolsi clavegueres, hauriade ser la nostramanera decontribuir a fercréixer en ètica idimensió el projectecomú

a uns mesos un expolític català queva ocupar càrrecs de gran respon-sabilitat en el govern d’Espanya va

escriure en un diari que el catalanismepolític és mort i que el patriotisme consti-tucional ja sols té refugi en un partit tem-poralment jove però tan vell d’esperitcom perquè els iconoclastes diguin que ésuna revisitació de Convergència; una iro-nia aquesta, però, que també s’ha fet cór-rer respecte d’un dels vells enemics de ladita Convergència i ara company de viat-ge dels de Puigdemont cap a la indepen-dència. Però la pregunta no és si Jordi Pu-jol es diu ara Arrimadas o Junqueras, anssi els partits dits catalanistes i el seu mà-xim referent recent ho eren, o si en casd’haver-ho estat a l’inici, en el seu esdeve-nir no hauran fet traïdoria a la causa, tantperquè alguns que abans defensaven elcatalanisme ara aixequin acta de la sevadefunció.

DE FET, QUE EL CATALANISME ha mort és unlloc comú també entre l’independentis-me per evolució des de les reivindicacionsprimerenques, de mica en mica més ele-vades (més diners, més competències,més distància envers la resta d’Espanya),fins a arribar al punt que, coherentment,qui ja en absolut sent Espanya com quel-com propi reivindica construir un model,mimètic de l’abandonat (poc enginy en ai-xò des de fa cinc segles) però separat: l’es-tat independent.

LA CENTRIFUGACIÓ del model d’Estat perl’ús del catalanisme contra la matriu onviu (Espanya) la raó (o l’excusa) que uti-litza la intransigència recentralitzadora(no és això unionisme) per dir que el cata-lanisme és mort o sols reivindicable com amer folklore; per dir que qualsevol dife-rència viola la ficció il·lustrada que totssom iguals davant la llei, en terminologiade l’article 14 de la Constitució i els seushomòlegs a la resta de les constitucionsnormatives modernes. Però el catalanis-me no és l’avantsala de la independència i

F per tant ni és l’enemic d’una desitjada pe-rò poc anunciada uniformitat, ni és l’ar-gúcia històrica per amagar la manca delleialtat institucional envers el pacte del1978 que, amb llums i ombres, va admi-rar Europa, com vaig tenir ocasió de cons-tatar en les meves primeres estades d’in-vestigació.

EL CATALANISME ÉS LA PARTICULAR mane-ra que tenim els catalans de concebre Es-panya, nació de la qual formem part desde fa cinc segles amb tantes dissensionsinternes, baralles i enteses successivescom en qualsevol altre del nostre entorn.Una manera de fer que, per raó de la dife-rència natural entre persones, territoris,idiosincràsies i vessants culturals, impli-ca de tant en tant demandes justes, en al-tres casos conductes a imitar (i que hanestat limitades fins a la sacietat), peròque també pot comportar, com hem visten les darreres dècades, una creixentconfusió, comuna a tot Occident, entre elque és important i el que és banal, entreels drets i els desitjos, entre el que és mo-

ralment acceptable per a un mateix i elque no suportem si ens ho fa aquell a qui lifem.

SI HA DE SOBREVIURE, i fora bo que ho po-gués fer per intentar desllorigar l’atzucachumà en què ens trobem, el catalanismedel segle XXI haurà de ser capaç, de nou,de donar exemple de capacitat, exempla-ritat i amor, trets forjats probablementen la barreja de mil sangs de tantes altrescivilitzacions, i hàbil per entomar els rep-tes de la humanitat. Uns reptes que nos’ubiquen ridículament en el nostre melicde Terres de Ponent, de l’Ebre o l’Empor-dà; que no consisteix en la reivindicacióúnica del que és medieval com una menade trampa al solitari, intentant fer creureque aquell moment estava ple de llibertati que amb la unificació administrativa delXVIII tot va ser foscor, perquè sols vol re-cordar un temps mític d’una sobiraniapopular aleshores impensable.

EL CATALANISME ÉS LA MANERA d’aquí, fe-ta pels de sempre i els que arriben amb vo-luntat de formar-ne part (a la resta l’hau-ríem de convidar a marxar) amb una mi-rada concèntrica sobre les realitats acu-mulades: la persona, la família, el barri opoble, la metròpoli, si s’escau, o la Catalu-nya rica i plena, en una Nació europea,tan humanista com pugui ser a partir delque ha après del seus errors. El catalanis-me, per sobreviure en aquests temps debarricades i bàndols, de malifetes i clave-gueres, hauria de ser la nostra manera decontribuir a fer créixer en ètica i dimen-sió el projecte comú. Cal regirar la nostrapart sentimental per no confondre Espa-nya amb persones concretes, visqui aSants o a Vallecas, a Figueres o a la Coru-nya. Si Alaska i Florida poden compartiruna nació que a més els ha fet capaços deliderar el món, també hi podem nosaltres,amb més temps i menys morts, ambmenys espai i més riquesa cultural i ambel teló de fons d’una Europa on diluir latrama de la discòrdia dels estats nació.

Montse Nebrera. Professora de dret constitucional

Catalanisme 5.0Tribuna

SísifJordiSoler

finals de setem-bre, de resultes

d’un atac informàtic,50 milions de comp-tes de Facebook vanquedar al descobert

i a disposició dels atacants. Aquestaés la versió optimista, la dels res-ponsables de Facebook, que reco-neixen que no saben qui hi ha al dar-rere de l’atac, ni què perseguien niquè van obtenir, i que potser no hosabran mai; pel que fa a la versiópessimista, el límit és la imaginació.El problema de Facebook són elsseus usuaris. Hi ha qui s’embolicaen una relació il·legítima sense ado-nar-se que la legítima pot descobrirl’afer simplement seguint els co-mentaris perquè ni tan sols s’ha mo-lestat a restringir-ne la privacitat. Hiha menors d’edat que envien fotosseves despullats a algú que no co-neixen només perquè els les ha de-manat. Hi ha qui aboca proclamesabrandades amb vista a una rebel-lió de la qual, si més no, se’l podriaacusar en grau de temptativa. Unavegada, un lladre de Minnesota, denom Nicholas Wig, va entrar en unacasa, va fer servir la computadoradel propietari, i se’n va anar sensetancar-la deixant en pantalla el seupropi perfil. I com això tot. La gentperd el món de vista tan bon puntentra en una realitat virtual, senseadonar-se que el pot estar veient elmón sencer. Els hackers són moltmalintencionats, i els hackers rus-sos més –Rússia és culpable, ja hova dir Serrano Súñer–, però totesles opinions personals, les fotos fa-miliars, les coordenades del domici-li, les dades bancàries, etcètera, queus puguin trobar, les hi heu posatvosaltres voluntàriament, ningú nous hi ha obligat. Amb Hisenda teniuexcusa, amb Facebook no.

A

De set en setManuel Castaño

No teniusecrets

Pedro Sánchez té un mesde coll per concretar la se-va proposta perquè els ca-talans exerceixin el dret al’autodeterminació si novol que l’independentismeel deixi caure. Quim Torrava calendaritzar ahir la pa-ciència del govern ambl’executiu espanyol abansque el PDeCAT i ERC dei-xin de sostenir-lo al Con-grés. El president de la Ge-neralitat va avisar l’inquilíde La Moncloa que l’ulti-màtum expira al novem-bre i va advertir-li d’antuvique un nou Estatut no ésla solució.

En el marc de la prime-ra jornada del debat de po-lítica general, Torra vaanunciar l’enviamentd’una carta a Sánchez perinstar-lo a celebrar al mésaviat possible la reunióprevista a Sant Jaume.“No vull tornar a sentirparlar de diàleg si nos’exerceix. I tampoc si noes concreta amb claredat.Si no hi ha aquesta propos-ta per exercir l’autodeter-minació de manera pacta-da, vinculant i reconegudainternacionalment da-munt de la taula abans delnovembre, l’independen-tisme no podrà garantircap mena d’estabilitat alCongrés al senyor PedroSánchez”, va avançar.Torra va alertar el manda-tari espanyol que el seumarge s’ha acabat i que lapaciència dels catalans noés infinita, i li va respon-dre que qui posa en risc lanormalització política noés el president de la Gene-

ralitat encoratjant elsCDR, sinó l’existència depresos polítics i exiliats i elno de l’executiu del PSOEa l’autodeterminació.

Però hi va haver mésavisos a navegants: “Sil’Estat espanyol condem-na els presos polítics, esta-rà condemnant personesque van obeir el mandatdel poble. Si les condem-na, estarà condemnant lamajoria del poble de Cata-lunya. Pensen vostès queel poble ho acceptarà i noreaccionarà? Pensen queno ho faré jo o el govern?”

Una vegada més, Torrano va concretar quina se-ria la resposta a una con-demna, però va assaben-tar que l’Estat estarà legi-

timant davant del món eldret de Catalunya a l’auto-determinació, “a esdeve-nir un estat”. Aquell dia, elde les condemnes, la legis-latura arribarà a un “puntd’inflexió i de no retorn” iserà un “dia de victòria”,com l’1-O, va dir.

També va informar queha donat instruccions per-què la Generalitat es per-soni com a acusació popu-lar en totes les causes judi-cials obertes de persecucióde l’independentisme i lallibertat d’expressió.

Per calmar les aigüesinternes després d’un mo-gut primer aniversari del’1-O, Torra va adreçar unmissatge de la Sénia en

amunt: “No renunciarémai a complir el mandatdel primer d’octubre per-què el dret d’autodetermi-nació no em pertany a mi,ni al meu govern, ni a capdels representants polí-tics d’aquesta cambra.Pertany al poble de Cata-lunya.” Tal com va procla-mar en el discurs institu-cional de l’1-O, el 131è pre-sident de la Generalitat vareiterar el compromís delgovern per fer efectiu elmandat democràtic sorgitd’aquelles urnes “amb to-tes les conseqüències”, unmandat que només pot“renovar” un altre refe-rèndum, validat i recone-gut internacionalment.

Abans de resumir el plade govern presentat la set-mana passada i fer balançdel 155, va censurar la di-visió que ha mostrat dar-rerament l’independen-tisme, al qual va exigir“tornar al treball unitari” ial qual va demanar “ques’acabi aquest mirar-se dereüll constant”. El presi-dent va rubricar el discursamb unes paraules per in-tentar apaivagar els ànimsd’un sector de l’indepen-dentisme que se sent dece-but: “No som aquí per ad-ministrar una autonomia.Ni per recrear-nos en pa-raules buides. Som aquíper fer efectiva la Repúbli-ca catalana.”

En poc més d’una horade discurs hi va havertemps per a més adverti-ments. Si el govern deSánchez no retira els re-cursos contra les lleis so-cials suspeses pel TribunalConstitucional a petició del’executiu espanyol, el ga-

binet de Torra tirarà peldret i les tornarà a aprovarabans del desembre, quanexpira el termini queJunts per Catalunya i ERCvan pactar en una resolu-ció aprovada també ambels vots de la CUP. Com varecordar el president, sónnormes que van tirar en-davant amb un suportmolt majoritari del Parla-ment i, en molts casos,amb el del mateix PSC:“Ara veurem el grau de co-herència de les seves pa-raules i promeses.”

La intervenció va co-mençar amb una peticiód’autocrítica pels “fetsaïllats no gens significa-tius” del primer aniversari

del referèndum, que con-fia que no es tornin a repe-tir. “El camí de la indepen-dència no és aquest, l’1-Oes va fer a cara descober-ta”, va sentenciar, alhoraque tornava a apel·lar auna mobilització radical-ment no violenta. Això sí,insistia, amb altres parau-les, en la idea expressadadilluns a Sant Julià de Ra-mis, aquest cop, sense es-mentar directament elsCDR: “No hem de rebaixarni un moment la intensi-tat de la mobilització.”

D’entrada, Torra va de-manar més intel·ligènciapolítica, responsabilitat iautocrítica a tothom, tam-bé al govern, i en aquest

sentit va anunciar la com-pareixença, a petició prò-pia, del conseller d’Inte-rior, Miquel Buch, en seuparlamentària per donarexplicacions per l’actuaciódels Mossos a l’hora de re-primir els antifeixistesque protestaven el cap desetmana passat a Barcelo-na contra la manifestacióde l’associació Jusapol perreivindicar l’actuació–violenta– de les forces icossos de seguretat espa-nyols l’1-O, així com per lescàrregues policials per dis-persar les protestes del’aniversari del referèn-dum, que van arribar atrucar a la porta del Palaudel Parlament. ■

ULTIMÀTUM Torra avisa Sánchez que si no ofereixuna proposta per exercir l’autodeterminació abansd’un mes, l’independentisme li retirarà el suport al CongrésNO RETORN El president alerta que una condemna delspresos legitimarà el dret de Catalunya a esdevenir un estat

Novembre, límit d

Emili BellaBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El cap de l’executiudemana a JxCati ERC que deixin demirar-se de reüll

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 20186 |

La membre delCDR de Viladecansacusada deterrorista explicacom se sent

El consellerd’Interiorcompareixeràal Parlament

“No soc lliure,jo també socuna presonerapolítica”

Buchexplicarà elsdispositiuspolicialsNacional

e paciència

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La legislatura estàcondicionada a laresolució de lessentències que espuguin produir en lacausa contra els presospolítics i exiliats”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Si l’Estat espanyolcondemna els presospolítics, pensen vostèsque el poble hoacceptarà i noreaccionarà? Pensenque no ho faré jo?”

Carlos Carrizosa, portaveu deCs, instava Pedro Sánchez afer el requeriment a Torraperquè digui si complirà laConstitució, pas inicial peractivar el procés del 155 alSenat, per al qual s’oferia elPP. “El govern d’Espanya nopot estar en mans del xantat-ge de Torra”, afirmava AndreaLevy, que exigia a Sánchez laconvocatòria d’eleccions. Ellíder del PSC, Miquel Iceta, la-mentava que Torra haguésperdut l’oportunitat “d’asse-nyalar un nou rumb” i tambéque continuï instal·lat “enl’error i en l’engany”. “No séper què esperen fins al no-vembre, no hi haurà un refe-rèndum d’autodeterminacióautoritzat pel govern espa-nyol, i això ho sap tothom”, re-blava. Joan Josep Nuet, delscomuns, lamentava “l’errorprofund” de tornar-se a fixarterminis, i avançava que pre-sentaran dijous una propostaper assolir el referèndum perla via canadenca. Sergi Sa-brià, d’ERC, secundava l’ulti-màtum de Torra i reclamava“unitat estratègica”. ■ Ò.P.J.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“L’independentismeno podrà garantir capmena d’estabilitat alCongrés si no hi hala proposta damuntde la taula abansdel novembre”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Cal tornar al treballunitari i que s’acabiaquest mirar-se de reüllconstant. La unitat,l’esperit constructiu il’acció no violenta hanestat la clau de l’èxitfins ara”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No som aquí peradministrar unaautonomia. Ni perrecrear-nos enparaules buides. Somaquí per fer efectiva laRepública catalana”

“Vull compartir unaexigència de mésintel·ligència política,més responsabilitati més autocrítica atothom. I a nosaltres, elgovern de Catalunya,els primers”— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És evidentque la paciènciadels catalans no ésinfinita. El margedel presidentPedro Sánchezs’ha acabat”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El dia de lessentències, si sóncondemnatòries,serà el puntd’inflexió i de noretorn d’aquestalegislatura”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases del president

“La celebració [del’1-O] es va veuremalmesa aquest cap desetmana i ahir per unsfets aïllats que no sóngens representatius ique confio que no estornin a repetir”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No vull tornara sentir parlarde diàleg si nos’exerceix. I tampocsi no es concretaamb claredat”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Iceta: “No hihaurà unreferèndum”

El presidentTorra, durant eldiscurs d’ahir alple ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 2018 | Nacional | 7

Els Jordis ensduien a casa

L’APUNT dent l’objectiu provocador. O preparar un dispositiu deprotecció del Parlament ja a la Ciutadella, o fora delparc, com en altres ocasions. Però l’autocrítica no ensha de fer oblidar que persones com Jordi Cuixart i Jor-di Sànchez convencien els manifestants d’anar-se’n acasa en dies més tensos, per indignats que estigues-sin. Per això els ho fan pagar amb la injusta presó.Carles Sabaté

Els aldarulls al Parlament s’emmarquen en la des-orientació i impotència de l’independentisme, peròtampoc no s’haurien de magnificar ni convertir en ar-gument per a res més que per reflexionar sobre el dis-positiu dels Mossos d’Esquadra dels tres últims dies.És cert que no es podia prohibir la manifestació de Ju-sapol, però sí dur-la lluny del centre, perquè era evi-

1446

58-1

1950

09Q

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 20188 | Nacional |

1. Casa de la Sagrada Familia y San Ignacio de Loyola,duplicat-traspàs per testament, nínxol núm. 1.697, 3r pisdept. 8è, Les Corts, de M. Teresa Morgó Riera.

2. Llars de L’Amistat Cheshire, Fundació Privada, duplicat-traspàs per testament, nínxol columbari B núm. 3.776, 4tpis via Stma. Trinitat ag. 11a, Montjuïc, de SalvadorFayos Arnal.

3. Rita Bascompte Samsó, traspàs provisional, nínxol núm.4.975, 3r pis dept. Central, Les Corts, de Juan SamsóMacià.

4. Magdalena Benages Manasanch, traspàs provisional-designa, nínxol núm. 1.038, 6è pis dept. 1r illa 1aexterior, Poblenou, de Maria Manasanch Bonet.

5. Carolina Bugía García, duplicat-traspàs abintestat, nínxolcolumbari B núm. F-111, 3r pis via Sagrat Cor ag. 15a,Montjuïc, de José Bugía Fandiño.

6. Karin Bernarda Cáceres Marcián, duplicat-traspàs perdesigna, nínxol columbari B A núm. A-400, 4t pis viaMare Déu Mercè ag. 14a, Montjuïc, d’Eleuterio SantiagoGonzález.

7. Ana Calvet Artasona, traspàs provisional, nínxol núm.635, 2n pis dept. 1r illa Cerca, Poblenou, de RamónCalvet Canal.

8. Ignacio Campos Mira, traspàs provisional, panteó núm. 4,via St. Jacint ag. 12a, Montjuïc, d’Aurora Terrés Vicente.

9. Francisco Capdevila Lizandra, duplicat-traspàs abintestat,nínxol columbari B núm. 3.927, 2n pis via St. Amadeu ag.14a, Montjuïc, d’Antonia Jorba Claramunt.

10. Agustín Carmona Gené, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 4.996, 1r pis via St. Amadeu ag. 14a,Montjuïc, de M. Rosa Fontanals Bertrán.

11. Antonio Carrera Franch, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 15.404, 3r pis via St. Jaume ag. 9a,Montjuïc, de Ramón Carrera Bach.

12. Leandro Casablancas Gironés, traspàs provisional, nínxolcolumbari E núm. 928, 4t pis via St. Francesc ag. 9a,Montjuïc, de Juan B. Gironés Sans.

13. Josefa Castells Guerra, traspàs provisional, nínxol núm.754, 3r pis dept. 1r, Sants, de Juan Marco Martí.

14. María Araceli Catalán Monte, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 6.277, 5è pis via Sta. Eulàlia ag. 3a,Montjuïc, de Virginia San Jaime Expósito.

15. Mónica Chiva Dalmau, duplicat-traspàs per testament,tomba menor núm. 187, Pl. St. Agustí ag. 11a, Montjuïc,de Mónica Dalmau Julià.

16. Domingo Collado Domínguez, traspàs provisional-designa, nínxol núm. 1.525, 2n pis dept. 8è, Les Corts,de Társila Domínguez Sarrat.

17. Josep Rafael Colominas Reig, duplicat-traspàs pertestament, nínxol núm. 1.103, 1r pis dept. 1r, Sants, deCarmen Colominas Bonvehí.

18. Ricardo Contreras Garde, duplicat-traspàs abintestat,nínxol columbari B núm. 910, 3r pis Pl. Carme ag. 14a,Montjuïc, de Teodoro Garde Carabaña.

19. Rosa María Cortés Solís, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 1.311, 3r pis Pl. Carme ag. 14a,Montjuïc, de Soledad Blasi Pijuan.

20. María Isabel Espinosa Cáceres, traspàs provisional,nínxol especial núm. 55.968, 4t pis ag. 15a, Collserola,de Diego Espinosa Cáceres.

21. Francisco Luis Fonseca Romao, traspàs provisional,nínxol columbari A núm. 314, 4t pis via Misericòrdia ag.3a, Montjuïc, d’Eduardo Mareña Arias.

22. Enrique Fuentes Bonet, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 1.856, 5è pis via St. Francesc ag. 9a,Montjuïc, de María Príncep Carles.

23. Juan García Vidal, traspàs provisional, nínxol núm.11.395, 5è pis dept. 5è, Les Corts, de Vicente GarcíaRíos.

24. Laura Giralt Gómez, duplicat-traspàs per testament,nínxol núm. 105, 5è pis dept. 2n, Les Corts, de JuanGiralt Zarco.

25. Montserrat Guasch Riera, traspàs provisional, nínxolnúm. 2.686, 3r pis dept. 1r il la Cerca, Poblenou,d’Antonia Baradat.

26. José María Guasch Muñoz, traspàs provisional, nínxolcolumbari b núm. 1.614, 6è pis Pl. Montserrat ag. 14a,Montjuïc, de Serafín Muñoz Gabaldà.

27. Pedro Hidalgo Ruiz, traspàs provisional, nínxol especialnúm. 28.929, 2n pis ag. 10a, Collserola, de TeresaRodríguez Verdejo.

28. Victoria Hurtado Ordóñez, duplicat-testament-designa,nínxol especial núm. 42.127, 3r pis ag. 3a, Collserola, deVictoria Ordóñez Molina.

29. Felix Illescas Pionin, traspàs provisional, nínxol especialnúm. 23.742, 2n pis ag. 10a, Collserola, de Julián IllescasMoratalla.

30. Josefa María Jiménez Guardia, traspàs provisional,nínxol columbari B núm. A-565, 5è pis via Immaculadaag. 14a, Montjuïc, de Josefa Guardia Casas.

31. Avelina Lago Ramón, traspàs provisional, nínxol especialnúm. 51.155, 1r pis ag. 14a, Collserola, d’Antonia PomaBadía.

32. Felipe López de la Fuente, traspàs provisional-designa,nínxol columbari B núm. 7.364, 1r pis via St. Lluís ag.14a, Montjuïc, de Jaime Lardiez Esteve.

33. José Antonio López Castaño, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 5.284, 35è pis via St. Jaume ag. 11a,Montjuïc, de Mauricio López Sánchez.

34. Sergio Martínez Casals, duplicat-traspàs per testament,nínxol columbari B núm. 2.429, 4t pis via St. Jaume ag.11a, Montjuïc, de Luisa Casals Jorba.

35. Nuria Martínez Fernández, duplicat-traspàs abintestat,nínxol columbari B núm. 313, 2n pis via St. Antoni ag.12a, Montjuïc, d’Emilia Beltran Cabré.

36. Juana Martínez Cortes, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 1.011, 4t pis via St. Jordi ag. 7a,Montjuïc, d’Enriqueta Domingo Baixeras.

37. Jorge Mas-Bagà Peris-Mencheta, traspàs provisional,panteó núm. 16, via Sta. Eulàlia ag. 2a, Montjuïc delsgermans Francisco i María de las Mercedes PerisMencheta Guix i el seu nebot Juan Peris-Mencheta iPeris-Mencheta.

38. Gloria Maylin Aguilar, traspàs provisional, nínxol especialnúm. 25.504, 4t pis ag. 10a, Collserola, de FernandoMaylin Cativiela.

39. Encarnación Medina Martínez, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 5.160, 2n pis via Stma. Trinitat ag.11a, Montjuïc, d’Encarnación Martínez Moya.

40. Rubén Mitjavila Nogués, duplicat-traspàs abintestat,nínxol hipogeu trapezial núm. 366, 3r pis via St. Josepag. 2a, Montjuïc, de Ricardo Mitjavila Esclusa.

41. Jordi Mondragón Garrigós, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 11.940, 1r pis via St. Jaume ag. 11a,Montjuïc de Luis Mondragón Garrigós.

42. María Olga Moya Gracia, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 1.996, 5è pis via St. Jaume ag. 11a,Montjuïc, de Santiago Moya Torres.

43. María Rosa Moya Rubio, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 2.603, 3r pis via St. Joaquim ag. 12a,Montjuïc, de José Moya Rubio.

44. Manuel Navarro Martínez, traspàs provisional-designa,nínxol columbari B núm. 1.891, 1r pis via St. Lluís ag.14a, Montjuïc, de Francisca Sanjuán Arnau.

45. Mario Nogués Bellido, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 5.349, 4t pis via St. Manuel ag. 12a,Montjuïc, de Pilar Bellido Castillo.

46. Anna Pallarés Lara, traspàs provisional, nínxol núm.10.945, 3r pis dept. 5è, Les Corts, de Josefa DariuTorrent.

47. David Pedret de Sandoval, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 5.201, 4t pis via St. Jordi ag. 7a,Montjuïc, de Mariano Marichalar de Roa.

48. Francesc Xavier Pérez Mir, duplicat-traspàs abintestat,nínxol hipogeu pentagonal prol. amb estrella núm. 41, 3rpis via Sta. Eulàlia ag. 3a, Montjuïc, de Mercedes MirEstruch.

49. María del Pilar Plou Alexandre, duplicat-traspàsabintestat, nínxol columbari B núm. 10.481, 1r pis viaSta. Eulàlia ag. 3a, Montjuïc, de José Plou Serrano.

50. Ferran Pujol Pereita, traspàs provisional, nínxol núm. 89,1r pis dept. 1r illa 3a exterior, Poblenou, de TomásCapella.

51. Eulàlia Reverter Corona, traspàs provisional, nínxolespecial núm. 45.934, 1r pis ag. 13a, Collserola, de LuisMourelo Fossas.

52. Gil Ribes Pagés, traspàs provisional, nínxol núm. 9.373,1r pis dept. 3r, Sant Andreu, de consorts Gil Ribes iÀngela Ribera.

53. Eulàlia Ribó Capdevila, traspàs provisional, nínxol núm.1.469, 7è pis dept. 1r illa 1a exterior, Poblenou, de JoséCoto Pascual.

54. David Rincón Escámez, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 3.097, 1r pis via St. Francesc ag. 9a,Montjuïc, de Dolores Naval Gómez.

55. Teresa Roda Padrisa, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 2.897, 2n pis Pl. Montserrat ag. 14a,Montjuïc, de María Sauret Guasch.

56. José Luis Rodríguez Mata, duplicat-traspàs pertestament, nínxol columbari b núm. 999, 6è pis via Stma.Trinitat ag. 12a, Montjuïc, de Rosa Mata Solé.

57. Consuelo Rodríguez Muñoz, duplicat-traspàs pertestament, nínxol columbari B núm. 367, 6è pis via Stma.Trinitat ag. 12a, Montjuïc, de Misterio Rodríguez Muñoz.

58. Mónica Rueda Lluís, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 63, 2n pis Pl. St. Joaquim ag. 12a,Montjuïc, de Joaquín Lluís.

59. Federico-José Ruiz Quirante, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 1.089, 6è pis via St. Jordi ag. 6a,Montjuïc, d’Agustín Ruiz Rabal.

60. Alberto Sampietro Ventosa, traspàs provisional, nínxolnúm. 9.699, 4t pis dept. 3r, Sant Andreu, de María LuisaVentosa Fillat.

61. María Ángeles Sanahuja Pons, duplicat-traspàs pertestament, nínxol columbari A núm. 2.693, 1r pis Pl. St.Agustí ag. 12a, Montjuïc, de Francisca Pons Farreras.

62. Ramona Sánchez Martínez, duplicat-traspàs pertestament, nínxol núm. 3.987, 4t pis dept. 3r, SantAndreu, de Juana Martínez Gil.

63. Vicente Solera Melendres, duplicat-traspàs pertestament, nínxol especial núm. 1.847, 1r pis dept. 5è,Sant Andreu, de Vicente Solera Gallén.

64. Amelia Tayero Luis, duplicat-traspàs per testament,columbari cinerari núm. 1.322, 2n pis ag. 1a, Collserola,d’Amelia Lluís Pineda.

65. Ivan Tierra Doñate, traspàs provisional, nínxol columbariB núm. 3.556, 5è pis Pl. Carme ag. 14a, Montjuïc, deMaría Doñate Casadevall.

66. Andrés Tornero Escribano, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 1.282, 4t pis via St. Jordi ag. 7a,Montjuïc, d’Emilio Martínez Lillo.

67. Sonia Turón García, duplicat-traspàs abintestat, nínxolespecial núm. 11.837, 4t pis ag. 7a, Collserola, d’AntonioTurón Turón.

68. Marc Villoro Fabré, traspàs provisional, nínxol columbariB núm. 24, 1r pis Pl. Montserrat ag. 14a, Montjuïc, deMaría Martín Fuertes.

Barcelona, 12 de setembre de 2018

LA DIRECTORA DE SERVEIS JURÍDICSSra. Berta Rodríguez i CallaoVist i plauEL DIRECTOR GENERAL Sr. Jordi Valmaña i Corbella

ANUNCICementiris de Barcelona, S.A. convoca les persones que es considerin amb algun dret sobre les sepultures referides a continuació(exceptuant la persona que sol·licita la transmissió), perquè compareguin en l’Àrea de Serveis Jurídics,en el termini dels 15dies habils següents a la publicació d’aquest anunci. En cas de no fer-ho prosseguirà la tramitació de l’expedient, sense ulterior citació ni cap altre audiència, i els títols que a l’efecte s’expedeixin ho seran sense perjudici de tercer amb millor dret.

125555-1195982Q

Un cop de porta va ser laresposta que va obtenir elpresident de la Generali-tat, Quim Torra, davantl’advertència que JxCat iERC farien caure el governespanyol si d’aquí a un mesno es donava una soluciósobre una proposta perquèels catalans puguin exercirel dret d’autodetermina-ció. Ho va deixar molt clarla ministra portaveu, Isa-bel Celaá, en assegurarque l’executiu espanyol“no accepta ultimàtums”.Ho havia advertit minuts

abans el portaveu socialis-ta al Parlament, MiquelIceta, dient que el presi-dent català “sap perfecta-ment que no hi haurà ne-gociació sobre un referèn-dum” i Celaá ho va recon-firmar poc després en as-segurar que Torra no ha-via d’esperar fins al mes denovembre per conèixer laseva resposta, ja que la hidonava en aquell moment:“Autogovern i no indepen-dència, convivència i no in-dependència.”

La també ministra d’E-ducació, que fa dos dies vainsistir, com va fer el PP, adir que algunes imatges

d’agressions de l’1-O eren“fake news”, va advertirque el camí no és “la radi-calitat i l’amenaça, sinó “lallei i el diàleg” i va demanaral govern de la Generalitat“distensió i calma” perquè“sobren gestos i falta res-ponsabilitat”. A diferènciadel que va dir Pedro Sán-chez fa una setmana, i con-testant a les demandes delPP, va descartar per ara laconvocatòria d’eleccionsanticipades a l’Estat i tam-bé aplicar de nou el 155mentre no hi hagi raonsper aplicar-lo, “qüestió queno s’ha produït”, va con-cloure. ■

a La portaveu diu que el govern espanyol “no acceptaultimàtums” i aposta per aprofundir en l’autogovern

Celaá descarta elreferèndum, aplicarel 155 o fer eleccions

RedaccióMADRID

L’expresident Carles Puigde-mont va tornar ahir de nou al’escena internacional. Va serdurant una intervenció en uncicle sobre “la ira” al TeatreInternacional d’Amsterdam idavant de prop de 700 perso-nes, on va insistir a defensarla celebració d’un referèn-dum vinculant internacional-

La portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, ahir a la tarda ■ ROGER PI DE CABANYES / ACN

ment. Perquè, va dir, “la uni-tat d’Espanya no pot ser unprincipi religiós, sinó un fetque sigui confirmat a les ur-nes”. Puigdemont va reblarque és “injust dir que hi ha rà-bia al cor d’un poble que noha trencat un sol vindre en 10anys de mobilitzacions al car-rer”. “El que hi ha és frustra-

ció”, va admetre tot dema-nant a l’Estat que deixi “debanda la ràbia”. També vaparlar de la “ira” dels jutges ifiscals espanyols i la de l’Es-tat. Davant d’això, va dir,“l’única opció és el diàleg ideixar que s’expressi la lliber-tat del poble” per posar fi aaquesta situació.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont: “La unitat no pot ser un principi religiós”

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 201810 | Nacional |

mb l’inici del nou curspolític, El Punt Avui TVdesembarca al Parla-ment de Catalunya per

oferir en directe la retransmis-sió de les diferents sessions ple-nàries d’aquests dies. La prime-ra va arrencar durant tota lajornada d’ahir amb la votaciósobre la suspensió dels drets ideures dels diputats encausats iamb el discurs de Quim Torraen el que va ser el seu primer de-bat de política general. Per ana-litzar i comentar el transcursdel debat plenari, el set d’ElPunt Avui TV es va omplir deconvidats en un programa espe-cial on –amb Igor Llongueres,Magda Muñoz i el director d’ElPunt Avui, Xevi Xirgo– vanmostrar les seves opinions i po-sicions al respecte. La conselle-ra de la Presidència, Elsa Arta-di; la presidenta de l’ANC, Eli-senda Paluzie; la diputada de laCUP Maria Sirvent; el represen-tant d’ERC Sergi Sabrià; el di-putat del PSC-Units Ramon Es-padaler, o el representant deJxCat Albert Batet van ser al-guns dels polítics que es vanatansar a l’espai d’El Punt AvuiTV. També hi van participaranalistes com ara Lluís Falgàs,Magda Gregori, Xavier Ginestao Mònica Morros, entre d’altres.Avui també hi haurà programaespecial des del Parlament i espodran veure les intervencionsdels líders polítics i d’altres ana-listes. ■

A

Els altres protagonistes

RedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUI TV ·Avui, segon dia deretransmissió endirecte del debat depolítica general

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els tertulians

La consellera de Presidència, Elsa Artadi(JxCat), va assegurar, després que Torra llan-cés un ultimàtum a Pedro Sánchez, que el pre-sident del govern espanyol “hauria d’explicarquina proposta té” per a Catalunya.

Alguns dels protagonistes que van participar en el programa especiald’ahir d’El Punt Avui TV des del Parlament ■ LL.A.

Finalment, el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià,també va instar el govern de Madrid a “poderentrar en un diàleg a fons”. A més, també vaapel·lar a “un gran acord de país” per definirl’estratègia a seguir.

La diputada de la CUP, Maria Sirvent, va assegu-rar que sotmetran a la seva militància la decisióde demanar la dimissió del conseller d’Inte-rior, Miquel Buch (JxCat), arran dels fetsocorreguts els darrers dies.

La presidenta de l’ANC, va ser una de les protago-nistes en el set d’El Punt Avui TV, just abansque Torra fes el seu discurs. Entre d’altres, Pa-luzie va encoratjar el govern a “concretar comfer efectiva la República”.

“Serà important lareacció del jutgeLlarena si consideraque la seva resoluciós’ha complert”Ferran EspadaDIRECTOR ADJUNT D’EL PUNT AVUI

“Torra ha de saberaglutinar acords perpoder fer unaestratègiacompartida”David MinovesPRESIDENT DEL CIEMEN

“Els comuns podrienarribar a ser un sociparlamentaridels partitsindependentistes”Mònica MorrosPOLITÒLOGA

“El jutge hauràd’interpretar si el queva demanar s’hacomplert”Roger HerediaPRESIDENT DEL BANC D’ADN DEDESAPAREGUTS A LA GUERRA CIVIL

“El discurs de Torraha estat molt estudiati matisat desprésdels esdevenimentsd’ahir”Xavier GinestaPERIODISTA I PROFESSOR

Elisenda Paluzie (ANC)“Demano que el govern estableixifites per assolir la República”

“Cap decisió judicialés poc pensada sisaben que condicionales majories alParlament”Magda GregoriPERIODISTA

Sergi Sabrià (ERC)“La gran veritat és que el govern deMadrid s’ha de moure”

“Pedro Sánchez parla de diàleg,però no l’exerceix”

Elsa Artadi (Presidència)

Maria Sirvent (CUP)“Consultarem la decisió sobre elconseller Buch a les assemblees”

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 201812 | Nacional |

Els diputats Oriol Junque-ras i Raül Romeva van serahir a la tarda els primersa aplicar l’acord aprovathores abans en el ple delParlament per tal que elssis diputats que són a lapresó i a l’exili deleguin elsseus drets parlamentarisen un substitut mentreduri el seu processament.El mecanisme ja els per-metrà demà que un altrediputat voti per ells. I elsque també delegaran elvot, però sense seguir lafórmula acordada, seranels de JxCat, que conside-ren que l’acord assolit a lacambra fa que la suspen-sió no tingui efecte i, pertant, els permet mantenirla situació que tenien elsseus diputats: la delegacióde vot. La decisió va cau-sar sorpresa ahir a ERC ipodria obrir una nova es-cletxa en les relacions en-tre els dos socis de governde cara al debat de política

general. Amb tot, podriaser que la mesura serveixinomés per guanyar temps.En cas que el president Ro-ger Torrent no accepti ladelegació perquè considerique no s’acata l’ordre deljutge Pablo Llarena, els dePuigdemont podrien aca-bar variant la decisió perevitar anar a l’enfronta-ment i perdre votacions.

A última hora es vacomplicar la decisió ques’havia aprovat al migdia,quan JxCat i ERC van re-bre el suport dels comunsper tal de tirar endavantl’instrument de la substi-tució temporal. La decisió,però, els va valdre la críti-ca de la CUP, que va acu-sar les dues formacionsque donen suport al go-vern d’acatar les ordres deLlarena i la política repres-siva de l’Estat. “No accep-tarem que el jutge inter-vingui en allò que han de-cidit els ciutadans a les ur-nes”, va afirmar el diputatde la CUP Vidal Aragonès.

Pels comuns, en canvi,

es tractava de donar su-port a un mecanisme quepermeti desbloquejar elfuncionament de la cam-bra i iniciar la dotzena le-gislatura amb el debat depolítica general que es po-sava en marxa poques ho-res després. El vot dels sisdiputats serà necessariper aprovar les primeresresolucions que concretinel full de ruta que seguiràel govern en aquesta legis-latura i que les darreresmobilitzacions ciutada-nes han reclamat com acompliment de l’1-O. Enaquest camp, només po-den rebre el suport de laCUP per obtenir majoria.

La majoria independentis-ta sí que va sumar per re-butjar el primer punt, i elmés polèmic: el de la sus-pensió. Tot i tractar-sed’una declaració política–i més aviat simbòlica,amb pocs efectes pràctics,ja que des del mes de juliolque els diputats proces-sats ja no cobren el sou i al-guns d’ells ja no han exer-cit el vot en comissionsparlamentàries–, l’oposi-ció ho entén com una sus-pensió en tota regla.

Tanmateix, JxCat i ERCvan defensar el seu acordcom una mostra d’exercicide la sobirania del Par-lament i de la separació

de poders, que considerenvulnerada per les ingerèn-cies de Llarena a l’hora desuspendre els diputats i de-signar substituts. A més amés, JxCat i ERC van criti-car durament que el jutgeoptés per la via de l’article384 de la llei d’enjudicia-ment criminal i declarésrebels els diputats de ma-nera “injusta” per tal depoder suspendre els seusdrets parlamentaris.

Ara caldrà veure com elgrup de Junts per Catalu-nya aplica aquest acord, jaque sempre han defensatque Puigdemont no es potacollir a la substituciótemporal perquè, a dife-

rència de la resta de dipu-tats processats, ell no és ala presó i, per tant, no se lipot aplicar l’article 384.

Ciutadans, en contraEl ple sobre la situació delsdiputats a la presó i a l’exiliva començar a les 12 enpunt amb un primer in-tent de Ciutadans perquèno es portés a aprovacióla situació dels diputatsrepresaliats. “Les resolu-cions judicials s’acaten, noes voten”, insistia la presi-denta del grup, Inés Arri-madas. Seguidament la di-putada anunciava la pre-sentació, en els pròximsdies, d’un recurs d’emparaal Tribunal Constitucionali una querella contra elpresident de la cambra ila resta de membres de lamesa per haver dut a vota-ció la situació dels sis dipu-tats i la possibilitat que pu-guin designar cap substi-tut, ja que entén que ja vanser suspesos automàtica-ment pel jutge Llarena.

“Estem aplicant l’ordre”El PSC criticava més lesformes amb què es dona-va compliment a la reso-lució del mes de juliol deLlarena, ja que, pel que faal fons, la designació d’unsubstitut ja era accepta-da pels socialistes fa dosmesos perquè no diferiagaire de l’ordre de Llare-na, que deixava en mansde la mesa l’aplicació de laresolució judicial. Els delPP també es van mostrarcrítics amb el dictamen ivan intentar impedir lavotació, però, finalment, ijuntament amb els dipu-tats del grup de Ciuta-dans, van optar per aban-donar l’hemicicle en elmoment de la votació.

El punt més polèmic ique podria portar mésmaldecaps va ser quan esva rebutjar el primer puntdel dictamen, el que feiareferència a l’aplicació dela suspensió dels diputats.Una mera declaració polí-tica, tal com denunciavenels socialistes, tot recor-dant que els diputats pro-cessats ja no cobren desdel mes de juliol i tampochan exercit el vot en co-missions. “El que mésm’entristeix és que vostèsvenen aquí a enganyar lagent”, els va etzibar la di-putada socialista AlíciaRomero. “Teatre” i “en-gany” van ser alguns delsmots que els socialistesvan emprar per qualificarl’acord de JxCat i ERC.“Això és intolerable”, ex-clamava la diputada. ■

Emma AnsolaBARCELONA

JxCat no designa, per ara,cap substitut i colla ERCa Cadascuna de les dues formacions interpreta de manera diferent l’acord pres al Parlament per “designar”les funcions dels diputats processats a Junqueras i Romeva sí que formalitzen la petició temporal

“És una decisiótranscendent; es tractaque el Parlament noaccepti ingerènciesil·lícites”Marta MadrenasDIPUTADA DE JUNTS PER CATALUNYA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Em sap greuque el partit d’AdaColau s’afegeixi aaquest joc trampós”

Alícia RomeroDIPUTADA DEL PSC

El president del Parlament, Roger Torrent, durant la celebració del ple d’ahir ■ JUANMA RAMOS

“Els diputatsprocessats són gent depau i democràtica. Sóna la presó per haverdefensat les urnes”Gerard Gómez del MoralDIPUTAT I PORTAVEU D’ERC

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 201814 | Nacional |

El director general delsMossos d’Esquadra, An-dreu Joan Martínez, va de-fensar ahir el controvertitdispositiu policial desple-gat a les portes del Parla-ment en acabar la massivamanifestació per reivindi-car l’1-O. Una unitat d’or-dre públic que protegial’exterior de la cambra esva acabar refugiant a l’in-terior de l’edifici en esperad’efectius de les unitats deseguretat ciutadana, sen-se formació per fer fronta certs aldarulls. El resul-tat: 32 mossos amb ferides

lleus a tot Catalunya (20 aBarcelona), un vidre petitde la façana trencat i laporta principal del Par-lament plena d’adhesiusamb el lema República enconstrucció, ahir ja reti-rats. La policia catalana vadetallar que ha obert dili-gències pels fets de Barce-lona, així com per les ac-cions a Girona, i que no esdescarten detencions.

Tots els sindicats delsMossos van qualificar eldispositiu d’“improvisat”,i alguns van demanar la di-missió del conseller d’Inte-rior, Miquel Buch. Precisa-ment, ahir mateix, el con-seller ja va demanar com-

parèixer al Parlament perinformar sobre els disposi-tius del 29 de setembre ide l’1 d’octubre. La CUP,en el Parlament, va afir-mar ahir que no hi ha prouamb la compareixença ique “cal depurar respon-sabilitats” per les càrre-gues policials.

“Des de dissabte consta-tem un canvi de comporta-ment en les mobilitzacionssempre pacífiques dels úl-tims anys a Catalunya; hiha un grup de radicals quebusquen la confrontacióamb els agents”, exposavaahir Martínez en roda depremsa, acompanyat delportaveu de la policia, l’ins-

pector Albert Oliva. El di-rector, però, no va volervincular aquest grup a capformació política com se lidemanava. Va ser ben clarquan va declarar: “A les21.38 hores, els CDR vandesconvocar l’acte reivin-dicatiu, i és quan van co-mençar a actuar grups mi-noritaris, que vam veureque tenien una clara inten-ció d’entrar al Parlament.”Martínez va insistir que “sino hi ha acció violenta, elsMossos no actuen” i que,en el cas del Parlament, esva esperar “fins a tenir clarquina intenció tenien”, iprimer es va aplicar la viade la mediació i els avisos,

que no va funcionar.El director dels Mossos

també va descartar queel dispositiu quedés curtd’agents. Martínez va deta-llar que es van mobilitzar90 unitats d’equips d’ordrepúblic per tot Catalunyaamb motiu de l’1-O, “el tri-ple –va assegurar– respec-te als que es mobilitzen ensituacions d’alt risc comun partit de Champions”.

Per la seva banda, el por-taveu del Sindicat de Poli-cies de Catalunya (SPC),David Miquel, va qualificarde “fracàs absolut” el des-plegament policial delsMossos al Parlament i vademanar, en nom del col-

lectiu, la dimissió del con-seller d’Interior, MiquelBuch, i tot el seu equip. Endeclaracions a Efe, el por-taveu va expressar la frus-tració de tots els membresdel sindicat per la falta deprevisió del director delsMossos en el dispositiu alParlament. De les sis uni-tats disponibles dilluns,va exposar Miquel, nomésdues estaven disponiblesa Barcelona, i sense la pre-sència d’agents superiors,que estaven en un curs for-matiu. Segons el sindicat,les unitats restants (qua-tre) es van oferir per aju-dar a Barcelona, però eldirector va preferir rebut-jar l’ampliació del disposi-tiu. Com a conseqüènciad’aquesta decisió, segonsel SPC, la majoria d’agentsque van ser cridats a úl-tima hora per reforçarel desplegament al Parla-ment eren unitats de segu-retat ciutadana, sense pre-paració ni protecció per ales càrregues policials, unfet “inaudit”, va assegurar.

Així mateix, el portaveudel Sindicat Autònom dePolicia (SAP-Fepol), Va-lentí Anadón, va demanaral govern que deixi de crearconstants “tensions políti-ques” entre la ciutadania ique aposti per un model decohesió social que faciliti lafeina del cos policial. En de-claracions a Efe, el porta-veu del sindicat majoritaridels Mossos va declararque coneixen les seves fun-cions i que la seva missióés assegurar l’ordre públic,però va qualificar d’“extre-mament greus” les me-sures adoptades pel direc-tor del cos a l’hora de re-pel·lir els intents d’ocupa-ció del Parlament. Al seuparer, el dispositiu que esva posar en funcionamentdilluns a la nit va ser “im-provisat” i es va preguntarper què es va permetre l’ac-cés de tantes persones alparc de la Ciutadella. ■

a Martínez assegura que “un grup de radicals”, que desvincula dels CDR, volia entrar al Parlament i quees va actuar en veure la intenció que tenien a Els sindicats policials, però, ho qualifiquen d’“improvisat”

M. PiulachsBARCELONA

El director dels Mossosdefensa el dispositiu policial

“La llibertat deCatalunya us l’heuguanyat vosaltres.Defenseu-la semprepacíficament”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

Una unitat d’ordre públic que vigilava el Parlament es va refugiar dins l’edifici i després va carregar contra els que volien entrar-hi, dilluns ■ M. VERGONYÓS / EFE

“Torra no ha incitat ala violència, però quanva instar a seguir ambla causa hi va haverpersones agitadores”Isabel CelaáPORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

“Si van encaputxats,no són de l’1-O. Siusen la violència, nosón de l’1-O. El vam ferde manera pacífica”Carles PuigdemontEXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“El dispositiu alParlament va serun fracàs absolut.Demanem la dimissiódel conseller Buch”David MiquelPORTAVEU DEL SINDICAT DE POLICIES

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

2diligències d’investigacióha obert la policia, l’una aBarcelona i l’altra a Girona.No es descarten detencions.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

32mossos amb ferides lleus(20 dels quals, a Barcelona)és el balanç de les mobilitza-cions per reivindicar l’1-O.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“A les 21.38 h, els CDRdesconvoquen l’acció iuns grups de radicalsinicien la confrontacióamb els Mossos”Andreu Joan MartínezDIRECTOR GENERAL DELS MOSSOS

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 2018 | Nacional | 15

1787

40-1

1955

75LQ

El conseller d’Interior, Mi-quel Buch, compareixeràels pròxims dies al Parla-ment per explicar els dis-positius de seguretat des-

plegats pel cos dels Mossosd’Esquadra durant el capde setmana i l’1 d’octubre.Buch va sol·licitar compa-rèixer a petició pròpia, toti que abans ja ho haviendemanat el PSC i els co-muns. Tant Buch com el

president Quim Torra vananunciar-ho ahir al Parla-ment. En una piulada,Buch va assegurar que “elsreptes s’afronten des de lacrítica constructiva permillorar el que calgui, peròamb l’obligació de conti-

nuar vetllant pel bé gene-ral des de la responsabili-tat que tenim”. També alParlament, la CUP va tor-nar a demanar la dimissiódel conseller d’Interior.

Per altra banda, la fiscalgeneral de l’Estat, MaríaJosé Segarra, va assegurarahir que “actuarà amb lacontundència que calgui”pels aldarulls. La fiscaliaesperarà a rebre els ates-tats de la policia per deci-dir si pren alguna decisió oinicia una investigació. ■

Buch explicarà elsdispositius al ParlamentRedaccióBARCELONA

Retirada d’una tanca davant del Parlament ■ ACN

L’exdelegat del govern es-panyol a Catalunya durantl’1-O i màxim responsablede l’Estat a Catalunya du-rant l’aplicació del 155,Enric Millo, rebrà la grancreu de plata al mèrit civilde la Guàrdia Civil. La pro-posta la va fer l’executiu deRajoy i l’ha signada l’ac-tual ministre socialista del’Interior, Fernando Gran-de-Marlaska. El ministreva dir ahir que no és “sec-tari” i que no ha tirat enre-re la proposta perquè no hiha res que no sigui “proce-dent”. Millo ha estat moltcriticat a Catalunya perhaver validat les càrreguespolicials l’1-O. ■

MarlaskacondecoraEnric Millo perla seva tasca

RedaccióBARCELONA

El titular del jutjat de guàr-dia d’Igualada va rebreahir el detingut pels Mos-sos com a autor d’unaagressió a un manifestanten l’acte de l’associació depolicies espanyols Jusa-pol, dissabte. El detingutes va acollir al seu dret a nodeclarar i el magistrat enva acordar la llibertat pro-visional i va resoldre la in-hibició al partit judicial deBarcelona, on van passarels fets. La causa està ober-ta pels delictes de lesions,desordres públics i atemp-tat a l’autoritat. ■

L’acusat d’unaagressió en laprotesta deJusapol, lliure

RedaccióBARCELONA

amara Carrasco Garcíaés potser la integrantmés coneguda d’un CDR,comitè de defensa de la

República, després que el 10d’abril passat va ser detinguda iacusada de terrorisme.

El seu pare és fill de Granada ipartidari de la unitat d’Espanya.Com viu que hagin detingut unafilla seva acusada de terrorismeper haver defensat la indepen-dència de Catalunya?Doncs ho viu malament perquè,a banda de voler la unitat d’Es-panya, és un demòcrata, un ho-me just, i de cop i volta veu queles lleis d’un estat suposada-ment democràtic empresonenla seva filla sense que aquestahagi fet res, i té clar que és unavulneració dels meus drets.

Vostè viu a Viladecans, ciutatmés aviat unionista. Quina aco-llida ha tingut al carrer?M’han donat molt de suport, jono he tingut cap experiència ne-gativa. És gent de tota mena, desd’avis del PSUC que em diuenque en el seu temps havien fetcoses molt pitjors, o treballadorsque em diuen que si a mi m’apli-quen la llei antiterrorista per ha-ver tallat una autopista a ells elsfaran el mateix el dia que s’haginde manifestar pel conveni. És undebat de drets, no d’indepen-dència sí o no.

Vostè és una persona normal icorrent?Sí, com tothom, amb coses bo-nes i dolentes...

Ho dic, perquè la Guàrdia Civil vafiltrar uns àudios seus en quèplanteja unes accions de lluitaque semblen poc realistes. Unamica somiatruites potser?El mateix que vaig dir jo, d’anara col·lapsar els accessos al port,ho va dir el líder del sindicat detaxistes, per la televisió, en horapunta, i a ell no se li ha aplicat la

T

llei antiterrorista.

De fet plantejava unes accionsde protesta que no eren tan di-ferents a d’altres d’anteriors.Jo no he fet res que no hagin fetabans els meus avis. El meu avimatern havia estat a la CNT imés mobilitzacions que les quehavia fet ell no en trobaràs.

Com funciona un CDR?Tothom pregunta si t’hi hasd’apuntar i això no funcionad’aquesta manera. Tu o ets d’unCDR o no ho ets.

Què vol dir ser d’un CDR?Vol dir sentir-se part activa delpoble català i actuar en conse-qüència. Cadascú troba el seuespai i la manera de col·laboraren funció de la disponibilitat.

Els CDR són els que realmenthan plantat cara a l’Estat?No sé si es pot dir així, ambaquesta contundència. Nosal-tres tenim un dret a manifesta-

ció i a ser dissidents polítics quese’ns nega, perquè estan perse-guint la gent per haver fet unacosa que és absolutament legal.L’Estat no accepta la dissidèn-cia perquè qualsevol cosa quepugui fer trontollar el règim del78 ha de ser perseguida.

En algun moment es va sentirvigilada, abans de la detenció?No. Però ara sé que em van es-tar seguint un parell de setma-nes abans i jo no vaig notar res.

A vostè la van acusar de ser lacap dels CDR?Sí. Deien que era la cap del co-mando. És un llenguatge que noés innocent, ells necessiten ge-nerar un llenguatge de violènciai és tot el contrari del que femnosaltres, que defensem el paci-fisme i la no-violència. Als CDRhi ha gent de tot tipus i edat, desde joves fins a avis de 80 anys.

I tenen cap, o líder, els CDR?No.

En qualsevol organització sem-pre hi ha algú que acaba lide-rant el grup...Els CDR són tot el contrari d’ai-xò. El moviment assemblearipren les decisions entre tothomi no hi ha lideratges. Les assem-blees es preparen entre tots icada CDR té el seu sistema.

Què va passar el 10 d’abril a les7 del matí?Sentia que trucaven a la portamolt insistentment...

No ho entenc. Vostè figura queera un terrorista, perillosa, i lapolicia trucava a la porta encomptes de rebentar-la...És molt simple. No van tirar aterra la porta per la mateixa raóque no vaig sortir emmanilladade casa, perquè ells sabien queera una història que muntavenamb la fiscalia i la premsa.

Tornem al timbre que sonavainsistentment. Què va fer?Pensava que era el company de

pis que s’havia deixat la clau, iquan obro em trobo set o vuitguàrdies civils amb passamun-tanyes i armes llargues.

Apuntaven?Els de darrere, sí. Els de davantactuaven amb tranquil·litat iem van dir que tenien una ordred’escorcoll. Em van posar un pa-per al davant i em van dir que sem’acusava de sedició, rebel·lió ipertinença a banda terrorista.

Quina reacció va tenir?Per un moment vaig pensar siestava somiant o si era algú quem’estava fent una broma de malgust. Quan vaig sentir la parau-la terrorista vaig dir: “Merda,què està passant!”.

“Merda què està passant”?Jo ja tinc una certa edat, i moltagent dels CDR pensàvem quepel tipus de protesta et podriaarribar una citació per desor-dres públics o una cosa similar,però mai per terrorisme.

Tornem a casa seva. Entren elsagents i què va passar?En tot moment el to era moltrespectuós. Jo intento mante-nir la calma i mostrar-me fer-ma. Anava amb pijama perquèm’acabava d’alçar del llit, i el te-lèfon que no parava de sonarperquè la notícia ja havia trans-cendit.

Què van trobar en l’escorcoll?Caretes d’en Jordi Cuixart, xiu-lets de color groc, quatre xapesde la CUP...

Se les van endur com a prova?Sí. Jo les tenia, perquè com queno som CUP oficial i tenim pocmarxandatge, m’ho guardavaper fer un sorteig un dia entreels companys. També es van en-dur un llibre de la CGT de Vila-decans que em van regalar, car-tells de l’ANC i banderoles.

I la gran prova de càrrec?Era una captura de pantalla delGoogle Maps de la zona de la ca-

FAMÍLIA · “El meu pare és unionista i té clar que no he fet res i que s’han vulnerat els meus drets” VEÏNS · “Hi ha avis, vellsmilitants del PSUC, que em diuen que havien fet coses molt pitjors” CDR · “Ser membre d’un CDR vol dir ser part activa delpoble català i actuar en conseqüència POLÍTICS · “Cal que desobeeixin l’Estat espanyol i apliquin el mandat de l’1 d’octubre”

Tamara Carrasco Membre del CDR de Viladecans acusada de terrorisme

Jordi PanyellaBARCELONA

“No soc lliure, jo també socuna presonera política”

Tamara Carrasco davant de l’església de Viladecans, dimecres de la setmana passada ■ JP

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 201816 | Nacional |

serna de la Guàrdia Civil de latravessera de Gràcia. La teniaperquè anteriorment s’hi haviafet una manifestació i jo tincorientació zero a Barcelona i emguio per les parades de metro iés el que miro al Google.

Com va ser el trasllat a Madrid?En un cotxe normal i corrent.

Imagino que emmanillada. Vos-tè era sospitosa de terrorisme.Sense emmanillar. Abans desortir de casa em van preguntarsi em volia tapar la cara i jo elsvaig dir que no, que no havia fetres de dolent. Recordava les oca-sions que, de petita, havia vistdetencions de membres d’ETAque sortien amb el cap tapat i jono volia ser com ells, perquè nom’havia d’amagar de res.

Havia estat mai en un calabós?No, i feia impressió. Quan estanca la porta del calabós és unasensació horrible que no desitjoa ningú. Que et prenguin la tevallibertat és el pitjor que pot pas-sar. És molt fotut perquè sapsque ets innocent i no has fet resi et desesperes. A l’instructor

del meu cas jo li deia que no soccap terrorista, que no he dispa-rat cap tret al clatell de ningú.

I què li responia?Em va respondre que el concep-te de terrorisme havia canviat ique ara anava molt més enllà.Aleshores vaig pensar que haviabegut oli.

La va interrogar, l’instructor?Anaven entrant diverses perso-nes dins del calabós. Era unequip que investigava; pregunta-ven si coneixia l’Adrià Carrasco,per la família, que digués nomsde companys, pels diners quehavíem fet en una festa groga...

Uns preguntaven amb mésmala llet que d’altres?Sí, sobretot l’instructor.

És a dir, van fer allò de policiabo i policia dolent?Amb mi, sens dubte que sí. Elsaltres entraven i em deien quemengés, que si necessitava al-guna cosa els avisés.

Vostè va sortir al carrer al capde dos dies i mig. De què se

l’acusa avui?Doncs ben bé no ho se perquè lapremsa ha venut que se m’hanrebaixat els càrrecs a desordrespúblics i el cert és que el meucas és encara a l’Audiencia Na-cional i que aquest tribunal nojutja casos de desordres. Si ha-guessin rebaixat el meu cas se-ria ara en un jutjat de Gavà i en-cara el tenen a l’Audiència.

En el seu cas només hi ha duespersones processades?Sí, l’Adrià i jo. És una causa ge-neral contra els CDR, però foca-litzada en dos caps de turc. Ho

fan així per fer por i desmobilit-zar el carrer.

En canvi, aquest 1 d’octubrepotser hi ha hagut massa mobi-lització. Quina opinió té delsenfrontaments entre manifes-tants i Mossos?Quan hi va haver els incidentsal Parlament els CDR ja haviendesconvocat. És impossible con-trolar-ho tot. Ara bé, el presi-dent Torra no pot fer una cridaa la mobilització i després en-viar els Mossos d’Esquadra. Talcom està actuant la classe polí-tica hi ha el risc que la gent elsacabi passant per sobre.

Ha pogut parlar amb l’Adrià?Vam contactar un parell de diesabans que ell fes una roda depremsa a Brussel·les. Per qües-tions de seguretat ni jo volia sa-ber on era. Vam xerrar per telè-fon i va ser molt emocionantperquè és una persona que noconec de res però amb qui tin-dré un vincle de per vida.

Tots dos són lliures però no espoden veure.No som lliures. Jo estic a Vilade-

cans però amb moviments res-tringits i si surto del poble auto-màticament seré detinguda. Jono soc lliure, també soc una pre-sa política. La gent ha normalit-zat que jo estigui a Viladecans,però el que han fet és convertirel meu poble, de 20 quilòmetresquadrats, en la meva presó.

Vostè està de baixa laboral.Com està?És una situació d’estrès moltforta. Em costa dormir. Esticresistint com puc un estat derepressió molt bèstia que no empermet fer projectes ni plans defutur.

Per tant, l’Adrià va fer bé demarxar?Jo crec que sí. Des de Brussel-les pot fer una gran feina. La in-ternacionalització del conflicteés molt important.

La solució vindrà de fora?De fora i també de dintre. El pri-mer que cal és que els nostrespolítics acatin la voluntat delpoble. Cal que desobeeixin l’Es-tat espanyol i apliquin el man-dat de l’1 d’octubre.

❝Quan vaig sentirl’acusació deterrorismevaig pensar: «Ja hasbegut oli»

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 2018

1190

01-1

1957

83Q

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 201818 | Nacional |

XEVI SALA

L’aturada de país convocada per la Taula per la Demo-cràcia (formada per la seixantena d’entitats més relle-vants de Catalunya) coincideix amb la vaga general

Els carrers sempre seran nostresavalada pels sindicats minoritaris (CGT, COS, Inter-sindical-CSC i IAC). Alhora, la convocatòria estudian-til per l’ús de la violència contra els votants de l’1-O es

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 3 d’octubre del 2017

“El Parlament sabràrecollir aquest clam, lademanda que elscatalans tinguemestat propi”JORDI CUIXART PRESIDENTD’ÒMNIUM

“Els carrers parlenpacíficament, els actesde violència elsgeneren les forcespolicials de l’Estat”MARTA ROVIRA DIPUTADA DEJUNTS PEL SÍ

El rei Felip aplana el camí capa l’aplicació del 155

Per a molts aquell va ser el dia que Felip VI va gi-rar definitivament l’esquena als catalans. La con-tundència del seu missatge, aplanant el camí pera l’aplicació del 155, i la nul·la empatia amb lesvíctimes de la violència policial, provoquen unaindignació generalitzada tan bon punt la televi-sió pública espanyola difon el seu discurs. Sensecap apel·lació al diàleg, el monarca adverteix queres trencarà la unitat de l’Estat.

LA PUNXA D’EN JAPJOAN ANTONI POCH

“Jo li dic al rei novotat: «No en nomnostre»”PABLO IGLESIAS PRESIDENT DELGRUP PARLAMENTARI DE PODEM

“Tenim a punt lesmesures necessàriesperquè s’està trepitjantla llibertat”SORAYA SÁENZ DESANTAMARIA VICEPRESIDENTADEL GOVERN ESPANYOL

converteix al migdia, a la plaça Universitat de Barcelo-na, en una mobilització de 300.000 persones. A la tardala xifra de manifestants es multiplica fins a 700.000.

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 2018 | Nacional | 19

1815

94-1

1925

66L

El govern espanyol hacomplert l’acord adoptaten la Junta de Seguretatde Catalunya del setembrepassat i ahir va informar ala conselleria d’Interiorque la integració dels Mos-sos d’Esquadra al Centred’Informació contra elTerrorisme i el Crim Orga-nitzat (Citco) es farà a par-tir d’aquest divendres.Amb aquest anunci se sa-tisfà una vella reivindica-ció del govern de la Gene-

ralitat que ha anat en aug-ment els últims temps, ar-ran de la concreció del’amenaça terrorista a Ca-talunya amb els atemptatsde l’agost passat. Precisa-ment, un mes abans delsatemptats, el juliol del2017, el govern del PP vacomprometre’s a fer efec-tiva l’entrada dels Mossosal Citco, un fet que mai vadur a la pràctica.

La concreció de l’acordal qual es va arribar el se-tembre passat es va fer enel marc de la comissió deseguiment que van presi-

dir ahir la delegada del go-vern espanyol a Catalu-nya, Teresa Cunillera, i elsecretari general del de-partament d’Interior,Brauli Bruart.

També es van estudiaraltres espais de coordina-

ció policial, com per exem-ple la lluita contra la vio-lència masclista amb unacomissió que haurà de tre-ballar per fer possible la in-terrelació entre els dos sis-temes de bases de dadespolicials. ■

RedaccióBARCELONA

Els Mossos japoden accediral centre contrael terrorismea L’acord de la Junta de Seguretat esfa efectiu des de divendres a Interiorassoleix una antiga reivindicació

Un mosso en actitud de vigilància davant de la seu delcongrés de mòbils ■ JUANMA RAMOS / ARXIU

El vicepresident del go-vern i conseller d’Econo-mia i Hisenda, Pere Arago-nès, assumirà provisional-ment les competències del’àrea de Salut mentre du-ri el permís de maternitatque s’ha agafat la seva titu-lar, Alba Vergés. Aquesttraspàs temporal de res-ponsabilitats va ser oficia-litzat ahir mateix a a tra-vés del Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya(DOGC). Vergés donarà allum en els pròxims dies ino té previst reincorporar-se al càrrec fins després deNadal. Dins aquesta reor-

denació, la secretària ge-neral de Salut, Laura Pe-lay, es farà càrrec de lestasques en matèria de pro-cediment administratiu,mentre que el director deServeis, Xavier Rodrí-guez, serà l’encarregat dela gestió econòmica i lacontractació. ■

Aragonès assumeixSalut pel permísmaternal de Vergés

RedaccióBARCELONA

a El relleu temporalde funcions ja es vaoficialitzar ahir através del DOGC

Pere Aragonès, nou titulartemporal de Salut ■ A.P.

EL PUNT AVUIDIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 201820 | Nacional |

os dies després dels cops deporra, Catalunya va sortiral carrer. Escoles, institutsi universitats tancats, gai-

rebé la majoria; botigues amb lespersianes abaixades; centres de sa-lut i hospitals en serveis mínims;carreteres tallades; retards en eltransport públic, i més d’un milióde treballadors seguint la jornadade vaga –la més nombrosa des del1988– van ajudar a transmetre laimatge d’aturada total.

N’hi va haver de tots colors: si alport de Barcelona l’activitat va serinexistent, als aeroports no es vaveure afectat cap vol. Tampoc es vainterrompre la producció en gransempreses de l’àrea de Barcelonacom ara Seat, Nissan i Grífols, peròés cert que la demanda d’energiaelèctrica va descendir en compara-ció amb un dia normal.

“És complicat de dir, que es vaaturar el país”, reflexiona DavidGarrofé, secretari general de la pa-

Dtronal Cecot, tot i que assumeix que“molta gent es va aturar i la sensa-ció d’aturada va ser general”. Al seudia, les patronals Cecot i Pimec vanxifrar el seguiment a les empresesen un percentatge d’entre el 85% iel 88%. El mateix Garrofé reconeixque va tenir lloc una cosa mai vistafins aleshores: “Va ser l’empresariel que va decidir tancar aquell dia

i el que va dir als treballadors queja pagaria ell mateix la jornada de laseva butxaca.” Va passar en moltespetites i mitjanes empreses, en quèel cost de la vaga el va assumir la di-recció, els propietaris.

Però qui va organitzar l’aturada?D’una banda, la convocatòria de va-ga la van demanar sindicats d’es-querres, entre els quals hi havia laIntersindical-CSC i la CGT, així com

la IAC, Ustec i COS. La voluntat erafer una vaga de fins a deu dies, quecomençaria el dia 3 d’octubre i ques’allargaria durant la setmana. Peròla proposta no va prosperar. “Moltsvam pensar que una vaga tan llargaera disparar-nos un tret al peu”, re-flexiona Garrofé. Així, finalment,només es va convocar una jornadade vaga, la del dia 3.

La Cecot, que formava part del’anomenada Taula per la Democrà-cia, en la qual convergien aquellsdies les entitats socials i econòmi-ques del país per prendre posició afavor del dret a decidir, s’estimavamés “una altra resposta que convin-gués més al país”. També integra-ven la Taula per la Democràcia elssindicats majoritaris, CCOO i laUGT, que finalment van pactaramb la resta d’entitats l’aturadad’una hora als centres de treball(preferiblement al migdia, però dei-xaven que direcció i treballadors de-cidissin quina era la millor hora).

Així doncs, els sindicats i les pa-tronals van fer una crida a parar du-rant una hora i els sindicats minori-

taris, a fer vaga tot el dia.“El 3-O no estava previst”, recor-

da Garrofé. “No s’havia planificat,però el dia 1 al migdia va passar toti hi va haver una situació anormalcom no s’havia vist mai”, diu. Ambuna sensació d’injustícia creixententre la població, la Taula per la De-mocràcia es va reunir per veure qui-na “resposta cívica”, segons el di-rectiu de la Cecot, s’havia de donarals cops de porra.

Sergi Perelló, vicesecretari segonde la Intersindical-CSC, explica queel 3-O va servir per demostrar que“en aquest país es pot convocar unavaga i una mobilització sense el con-curs dels dos sindicats majoritaris”,la qual cosa “és important a l’horade plantejar si calen altres opcionssindicals en el context que tenim”.“Es va fer la vaga del 3-O amb gaire-bé l’oposició de la cúpula de CCOO ila UGT, però amb el suport impor-tant d’una part de les seves bases,que van fer que la convocatòria tin-gués molt seguiment”, segons Pere-lló. “Nosaltres ho vam fer per res-ponsabilitat, per la defensa de les lli-bertats i la democràcia i contra larepressió. Però hi va haver moltsimpediments de les direccions delsgrans sindicats”, recorda Perelló.

Per Garrofé, quan la Taula perla Democràcia va rebre la propostade fer una vaga general, “estava totmolt en l’aire; la incertesa era total,i la direcció de la incertesa era en-cara més gran”, explica. Com queni CCOO ni la UGT van agafar laresponsabilitat de la convocatòriade vaga, es van generar dubtes en-tre la resta d’entitats. “Era un movi-ment popular indignat que el quevolia era donar una resposta, peròque no tenia experiència en fets si-milars”, reflexiona Garrofé.

El vicesecretari segon de la Inter-sindical, Sergi Perelló, opina que, sihaguessin tingut el suport de CCOOi la UGT, l’impacte sobre la vaga hau-ria estat encara més gran. De totamanera, la posició explícita de la In-tersindical a favor de la independèn-cia i la República ha fet que, des del3-O, tot i ser un sindicat minoritari,tingui més reconeixement. “Des delnovembre fins ara, hem guanyat1.200 afiliats i nova representacióen moltes empreses”, diu Perelló.

Al seu moment, el secretari gene-ral de CCOO, Javier Pacheco, s’ha-via justificat dient que la del 3-O noera “ni una vaga ni un tancamentpatronal, sinó una resposta a lesagressions” que s’havien produït ique no es podien “tolerar”. Per la se-va banda, el secretari general de laUGT a Catalunya, Camil Ros, decla-rava a la premsa a l’hora de fer el ba-lanç de la jornada que l’aturada ha-via estat un èxit, i matisava que “encap cas era una vaga general tradi-cional, sinó una acció pactada persindicats, algunes patronals i enti-tats socials per donar una respostademocràtica i cívica a la violènciaexercida per la policia a les ordresdel govern del PP”. Per Garrofé,una vaga general és un instrument“d’elevadíssima excepcionalitat” i,si se n’abusa, es desvirtua. ■

CRIDA · Els sindicats minoritaris d’esquerres van convocar una vaga, mentre que els majoritaris ila Taula per la Democràcia, una aturada d’una hora SEGUIMENT · Un milió de persones s’hi vanadherir, dos dies després de l’1-O PATRONAL · Per primer cop, els empresaris van animar a tancar

Decisió dedarrera horaLa mateixa nit del’1 d’octubre, la Tau-la per la Democrà-cia es va reunir perbuscar la manerade donar respostaa les brutals càrre-gues policials ques’havien produïtdes del matí. Ambdesenes d’entitatsadherides, gairebéun centenar –entreles quals, els sindi-cats USOC i Unióde Pagesos, aixícom la FemCat–,les sensibilitatseren diverses, peròvan coincidir queuna aturada sim-bòlica d’una horaperjudicaria menysla imatge del país.

Eva Garcia PagánBARCELONA

El dia que tot elpaís es va aturar

L’aturada de país va culminar amb manifestacions multitudinàries arreu, com la de la imatge, a Tarragona ■ J. FERNÀNDEZ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El 3-O no estava previst,però el dia 1 al migdia vapassar tot i hi va haver unasituació anormal mai vista”