SEAS - santjust.org filedonaven menjar als ànecs que nedaven al canal. Centenars de persones vestien la samarreta blava estampada amb el nus blanc: feia dies que s’havien esgo-

SEASButlletí de la Secció Excursionistade l’Ateneu de Sant Just Desvern

www.santjust.org/seas

Carrer de l’Ateneu, 3 i 5 - 08960 Sant Just DesvernAdherida a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Butlletí de la Secció Excursionistade l’Ateneu de Sant Just Desvern

SEAS

El Delta de l’Ebre, un ecosistema amenaçat.Foto de Leonci Canals.

Carrer de l’Ateneu, 3 i 5 - 08960 Sant Just DesvernAdherida a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Núm. 325Juliol/Agost

2016

CALENDARI

COL·LABORACIONS

IMMACULADA AMATJUST AMIGÓMARCEL·LÍ CAMATSFRANCESC HOMEDES

FLORETOCreu 66. Tel 933723103

CISTELLERIA BALLARTBonavista 82. Tel 933711364

Butlletí de la SEAS

Informació: si no s’especifica el contrari, les conferències tenen lloc els divendres a les 8 del vespre a la SalaPiquet de l’Ateneu, i les excursions tenen la seva sortida des del Parador. Informació sobre les matinals altelèfon 93 371 51 98 (nits).

2

Núm.325 Juliol/Agost 2016

— 2 i 3 juliolSortida de Veterans al Monteixo (Pallars Jus-sà)

— 16 juliolSopar de Lluna Plena al Tibidabo (Collserola)

— 23 i 24 juliolExcursió a la vall d’Orlu (Arieja, França). Esfarà nit al refugi d’en Beys

— 12 setembreTermini de presentació de fotografies per alConcurs Fotogràfic

— 17 setembreSopar de Motxilla amb el lliurament dels pre-mis del Concurs Fotogràfic i de les medallescommemoratives dels 50 i 25 anys de socis

— 25 setembrePrimera excursió del nou cicle de conferènci-es i excursions al circ d’Ulldeter (Ripollès)

— 2 octubre20a Caminada Popular de la SEAS perCollserola, amb sortida de l’Ateneu a les 21 h

— 9 octubreExcursió matinal al castell de Rosanes i torreGramenella (Ordal) amb sortida del Paradora les 8 h

— 14 octubreConferència «Verdaguer i Barcelona» per MariaÀngels Verdaguer

— 16 octubreExcursió a Folgueroles (Osona) amb sortida delParador a les 7 h

— 23 octubreExcursió matinal a la font de les Tàpies (Moianès)amb sortida del Parador a les 7 h

— 6 novembreExcursió matinal al Camí Ral i Plana Ponçad’Olesa de Bonesvalls (Garraf) amb sortida delParador a les 7.30 h

— 11 novembreConferència «El Montseny de Marià Manent» perArnau Vives

— 13 novembreExcursió al Marianegre i Feixa Llarga desd’Arbúcies (Montseny) amb sortida del Paradora les 7 h

— 27 novembreExcursió matinal als llacs del torrent del Llop deCastellar del Vallès (Vallès Occ.) amb sortida delParador a les 7.30 h


3 FER PAÍS


AMPOSTA 2016.«LO RIU ÉS VIDA»

Agustí Revilla Briongos

La capital del Montsià va ser l’amfitrio-na de la manifestació més multitudinàriaesdevinguda mai a les Terres de l’Ebre.Cinquanta mil persones s’hi van aplegarel diumenge set de febrer per mostrar elseu rebuig al Pla Hidrològic Nacional.

La defensa del Delta ja es respirava dis-sabte, dia de Carnaval. Diverses disfres-ses hi feien referència. La carrossa delrei Carnestoltes duia enganxat al late-ral el tub fent un nus, símbol contra eltransvasament. A les parets dels edificisde l’avinguda de la Ràpita, hi penjavenpancartes blaves amb el nus i també es-telades.

A primera hora del matí de diumenge,desenes de visitants començaven a om-plir els carrers, els bars i les pastisseriesd’Amposta. Els hotels havien esgotat lesreserves. L’organització havia habilitat

diverses zones d’aparcaments per alsvehicles particulars i per als autocars.Òmnium Cultural havia omplert diversosautocars que durien tres mil persones ala ciutat. Riuades de persones creuavenel pont Penjat, tallat al trànsit, en direc-ció al parc Xiribecs, on començaria lamarxa. El dia era clar, la temperatura,agradable. Des del pont, es pot contem-plar el curs del riu que baixa alegre i, alnord-oest, el massís dels Ports retallantel cel blau decorat amb núvols blancs.

Ja al parc, pares joves amb nens petitsdonaven menjar als ànecs que nedavenal canal. Centenars de persones vestienla samarreta blava estampada amb elnus blanc: feia dies que s’havien esgo-tat.

Parc Xiribecs, avinguda Sebastià JuanArbó, avinguda de la Ràpita, carrer deSant Josep i carrer del Pont. Mil set-centsmetres de trajecte. Presidia la manifes-tació la Plataforma en Defensa de l’Ebre(PDE). La multitud caminava lentamentcorejant el lema: «No al transvasament,lo riu és vida». Avis, pares, néts i bes-néts. Homes i dones, ben mudats, uns,i amb perruques de carnaval, uns altres.

Capçalera de la manifestació.Foto de Conxita Cañas.



Entitats catalanes, aragoneses i navar-reses. Entre els participants, es podienveure cares conegudes, membres d’en-titats civils, professors de la Universitat,representants de tots els partits polítics(excepte del Partit Popular i de Ciudada-nos), parlamentaris i dos consellers de laGeneralitat. Els polítics es mantenien ensegon pla: els protagonistes eren els ma-nifestants i els organitzadors.

Heus aquí els eslògans d’algunes pancar-tes: «Rius amb aigua: rius vius». «Per unanova cultura de l’aigua. Ni un euro peraquest PHN». «Vull un país on les Terresde l’Ebre siguin presents». «Yesa, Biscar-rués, el Bergantes, Mularoya... el Ebro...el Delta... el Mediterráneo. ¡RIOS VIVOS,PUEBLOS VIVOS! COAGRET. Coordina-dora de Afectados por Grandes Embalsesy Trasvases». «Defensem l’Ebre. Lo riués vida». «Amposta diu NO al transvasa-ment». «Don’t touch the river». «L’Ebresense cabal és la mort del Delta». «DEDELTA a DELTA. Defensem el Delta del’Ebre des del Delta del Llobregat». «Sal-vem lo Delta. Sí als sediments».

Davant el Pont Penjat, construït perEugenio Ribera l’any 1921, s’alçava unescenari sobre el qual van prendre la pa-raula diversos protagonistes. Malgrat lalongitud de la manifestació, els concen-trats van poder escoltar les paraules delsoradors gràcies a un acurat sistema demegafonia. Els organitzadors van agraira l’Ajuntament d’Amposta les facilitatsque va oferir en la materialització de l’ac-te. Van agrair també la presència delsmilers d’assistents que havien baixat alsud des de tots els racons de Catalunya.La defensa del Delta ha deixat de ser unassumpte local per a esdevenir una qües-tió nacional.

El govern en funcions del Partit Popularhavia aprovat a corre-cuita el Pla hidro-lògic nacional durant el Consell de Mi-nistres del dia vuit de gener. Aquest Plapreveu construir 52 nous embassaments,augmentar el milió d’hectàrees actuals deregadiu en 465.000 més i limitar el cabaldel tram final l’Ebre a 3.000 hectòmetrescúbics a l’any, la meitat dels hectòmetrespactats entre la Generalitat, la Plataformaen Defensa de l’Ebre i les comunitats deregants del Baix Ebre. Aquest cabal su-posaria la salinització del Delta i podriaser la causa que desaparegués a mitjào a llarg termini. La construcció de mésembassaments minvaria l’aportació desediments i originaria el retrocés del Del-ta i la submersió d’una quarta part enels pròxims 50 anys. La desembocadurade l’Ebre ha retrocedit més de dos qui-lòmetres en els darrers anys. El governdel Partit Popular gira l’esquena a les180.000 persones que viuen i treballena les Terres de l’Ebre. Arrossaires, pesca-dors, mariscadors, emprenedors turísticsi treballadors de la indústria agroalimen-tària temen pel seu futur.

És un error enfrontar els defensors delDelta amb les comunitats de regants,perquè l’aigua és suficient per a satisferels regadius i salvar el Delta. Cal moder-nitzar els sistemes actuals de regadiusper tal d’optimitzar els recursos hídrics.Dos tractors de la Unió de Pagesos en-capçalaven la manifestació. Els estudisdel Ministeri d’Agricultura sobre el cabalecològic del riu han estat redactats peruna consultora sense tenir en compte elsestudis científics mediambientals duts aterme per universitats i centres de recer-ca. Aquests dies llegim als diaris l’acusa-ció a diversos càrrecs d’ACUAMED (Aguade las Cuencas Mediterráneas), depenent

FER PAÍS



del Ministeri, per fraus multimilionaris del’erari públic en la gestió de l’aigua.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE)considera que els interessos dels habi-tants dels Pirineus són els mateixos queels del Delta. El Ministeri pretén que esconstrueixin més embassaments al nordi tallar l’aigua al sud. La PDE estimula elsjoves perquè s’afegeixin a les organit-zacions en defensa del territori i que noes deixin enganyar amb els neologismesque pròximament llegirem i escoltarem:redistribució de l’aigua, solidaritat hídri-ca, bancs d’aigua, etc. Cal no abaixar laguàrdia, potser caldran noves mobilitza-cions.

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferre-ries, dalt de l’escenari, van cantar unesjotes amb lletres que feien referència ala defensa del riu. «L’Ebre neix a Reinosai passa pel Pilar,/ i al sud de Catalunyavolem que arribi al mar,/ i conservar elnostre Delta, els musclos i el calamar».

Arribada l’hora de dinar, els assistentsaviat col•lapsaren els establimentsd’Amposta. Malgrat que l’ANC havia pre-parat una paella multitudinària a la ciu-

tat, era difícil trobar una taula arreu deles comarques de l’Ebre.

El Telenotícies vespre de TV3 va infor-mar de la manifestació d’Amposta i elpresentador va entrevistar en NarcísPrat, catedràtic d’Ecologia de la Univer-sitat de Barcelona i soci de la SEAS.

La PDE es reuniria l’endemà amb unadelegació de parlamentaris europeusque visitarien el Delta per comprovarsobre el terreny l’impacte mediambien-tal que està patint la zona i la deletèriaregressió que patirà si s’aplica el Pla Hi-drològic Nacional (PHN).

La Generalitat de Catalunya va crearl’any 1983 el Parc Natural del Delta del’Ebre per la seva rica diversitat d’am-bients i d’organismes. L’any 2013, laUNESCO va declarar les Terres de l’EbreReserva de la Biosfera pels seus nom-brosos ecosistemes, tant interiors comcostaners. El PHN pot acabar amb totaaquesta riquesa natural. Segons la PDEaquest pla contradiu la normativa eu-ropea sobre medi ambient i està con-vençuda que la Comissió Europea elrebutjarà.

Un dels lemes de la concentració.Foto de Conxita Cañas.

FER PAÍS

MÓN EXCURSIONISTA

Butlletí de la SEASButlletí de la SEAS


EL PEDRAFORCA PER ALA PRIMERA SORTIDA

Jordi Gomila Diví

Avui iniciem una nova aventura a la SEAS:primera sortida del nou «Grup d’alta mun-tanya de la SEAS». En tractar-se de la pri-mera sortida, i després de nombrosespropostes sobre la taula, hem decidit queaquesta sigui a un dels cims més emble-màtics del nostre país: el Pedraforca (en lanostra elecció, no hi va tenir res a veure lafotografia del Pedraforca que hi ha al localde la SEAS).

Bé, el fet és que el dissabte 6 de febrer jaens trobem a les 7.30 h al Parador de SantJust. El dia abans, ja havíem agafat els gram-pons del local per si trobàvem gel i neu acerta alçada, aprofitant de passada, poderfer unes pràctiques. Ja al Parador, i desprésd’emprovar-nos i ajustar-nos els grampons,sortim tres cotxes cap a Saldes.

L’expedició la formem el Marc, el Roger,el Néstor, el Joan, l’Àlex i jo mateix. Ales 10 h arribem a Saldes, comprem pai quatre cosetes més i anem cap al mi-rador de Gresolet, on ens espera l’Àlex,que ha pujat el dia abans amb la sevafurgoneta nova i ha passat la nit allà.Mengem un entrepà i comencem a pujarcap al refugi Lluís Estasen. Farem la rutaclàssica pel coll del Verdet. Enfilem en di-recció al refugi a bon ritme. Sembla quetindrem sort amb el dia, perquè tot i serun dia fred de febrer, un sol radiant ensacompanya i ens ajuda que la temperatu-ra sigui la ideal: ni fred ni calor. Un coppassem el refugi i ja comencem a pujar,ens anem traient i posant peces de robasegons la calor i el cansament, excepte elJoan, que cada dos per tres s’atura, buidala motxilla, l’omple, ara guants, ara no,ara em trec el jersei, ara me’l poso, arabec aigua, ara no...I així tota l’excursió.

Seguim pujant a bon ritme fins arribaral coll del Verdet, on ens hem d’abrigar,i força, a causa d’un vent gèlid que ensdóna la benvinguda a la grimpada de la

Grimpant per la canaldel Verdet.Totes les fotos són deMarc Carbonell


MÓN EXCURSIONISTA


canal del Verdet. La grimpada té la sevadificultat, atès que amb el pas de la nom-brosa gent que puja al Pedraforca, lesroques han quedat ben llises i és fàcilpatir una relliscada que ens faria forçamal. Guanyem alçada després de grimparuna bona estona i ja enfilem l’atac finalal cim.

Cap a migdia arribem al cim. El dia es-plèndid que ens ha acompanyat ens per-met tenir unes vistes impressionants detot el Berguedà des dels 2.506 m d’alti-tud en què ens trobem. Després de lesfotografies que immortalitzen el momenti d’alguns ganyips i una mica de xoco-lata, comencem el descens del cim. Labaixada per la tartera és espectacular imolt divertida. La tartera, malgrat haverperdut força pedres pel pas constant dela gent, encara manté l’encant i el diverti-ment de poder-hi passar una bona estona«fent el cabra» tot baixant. Quan ja hem

baixat la tartera i després de trobar-nosun rescat dels bombers amb helicòpter,agafem la pista que ens torna al refugi id’allà als cotxes. Ens posem roba eixutai ens aturem a dinar a un restaurant alcostat de Saldes que és un magnífic pre-mi per l’esforç de tot el dia.

El Pedraforca.

Tota la colla al cim del Pedraforca


ACTIVITATS


DE SANT FELIU DEGUÍXOLS A TOSSAPER LA SERRA DECADIRETES

Ramon Prat Bofill

Diumenge 13 de març de 2016. La cin-quena excursió del cicle «Plantes medi-cinals» recorre la serra de Cadiretes, deSant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar.Com és habitual, la caminada té duesvariants: la llarga, que condueix en JordiGironès, i la mitjana, que porta en Ferrande la Fuente. Dos caps experimentats ipreparats, i dos recorreguts encertadís-sims i prou extensos, per gaudir bé de lamuntanya, del paisatge i de les plantesque descobrirem. Parlarem de la llarga.

Arribats a Sant Feliu de Guíxols i uncop ben esmorzats, prenem el GR 92a un quart de deu. Sortim de la vila endirecció nord-oest i, passats uns horts,enfilem pel carrer de la Merla. Entrem al’Espai Natural Protegit Massís de Cadi-

retes. D’on ve aquest nom? El savi filò-leg Joan Coromines, que el 3 de maig de1931 va anar al puig de Cadiretes, trobal’origen d’aquest topònim en el llatí cata-racta —’saltant’, ‘graó de grans dimensi-ons d’on cau l’aigua’—. En efecte, és unmassís boscós, però amb voluminosos iaccidentats blocs de roca, alguns gairebépolièdrics, dispersos o apilonats i repar-tits per diferents indrets de la muntanya,en forma de grans graonades.

El cel és net de núvols, la calitja és densadamunt del mar i la temperatura és forçaalta per l’època. Quan falten pocs minutsper dos quarts d’onze, arribem a l’indretdels Tres Camins, on fem parada per re-agrupar-nos i per escoltar les lliçons bo-tànico-farmacològiques de l’amic ManuLlabrés. Ens parla amb autoritat d’unesquantes plantes medicinals trobades pelcamí i a la memòria em queda la psola-lea bituminosa, el fonoll i l’estramoni, unnom amb connotacions enigmàtiques,qui sap si de la farmacopea diabòlica?D’aquí continuem cap al coll de l’Escorpíper un corriol ara més estret, força pe-dregós, que transcorre pel mig de boscossolitaris d’alzines sureres i sotabosc onpredomina el romaní i algun cirerer d’ar-boç. Passada una font d’on no raja aigua,el camí s’estreny encara una mica més.Caminem uns vint minuts per una pujadacontinuada entre el bosc fins al coll delVidre (350 m). Un cartell amb la indicació«Montclar 55 min» ens assenyala l’itine-rari que seguirem: primer per la carena idesprés per la baga de ponent, en direc-ció sud-oest. Passem entre alzines sureresufanoses i deixem a mà dreta una antigaplaça carbonera —ara es parla de recupe-rar-les— i, a mà esquerra, el trencall capa Roca Verdera (3 min), una gran pedracoberta de molsa pel cantó més obac.Menhir d’en Llac. Foto de Leonci Canals.


ACTIVITATS


Arribem al coll de l’Escorpí a un quart icinc de dotze i seguim endavant cap almenhir anomenat d’Es terme Gros. Enarribar-hi, ens hi aturem i hi fem fotogra-fies, i intentem desxifrar les inscripcionsi gravats que hi ha a la roca. Passem dellarg del camí cap al puig de Montclar(401 m). Continuem cap al coll de laCreu d’en Barraquer i d’aquí, pel camí dela Trencada, amb un bon tram per pis-ta ampla, cap al coll del mateix nom. Hisom a les dotze tocades. Continuem en-davant tot deixant a mà dreta el puig iermita —enrunada— de Sant Baldiri (404m). Miro el mapa i m’adono que passema prop de l’anomenat Ull del Ridaura, unindret interessant, pel joc de noms, jaque en aquest punt comença la riera deSant Baldiri, que desemboca precisamenta la riera de Ridaura força més avall.Fent camí passem per can Cabanyes deMontagut i poc després voregem el puigde Montagut (504 m). Uns minuts abansde tres quarts de dues, arribem a l’espaimegalític de Pedra-sobre-pedra, menhird’en Llach, i altres monuments, prop delsantuari de Sant Grau d’Ardenya.A les dues en punt arribem al puig de

Cadiretes (518 m), punt culminant de laserralada. Massís de Cadiretes i Massísd’Ardenya són dos noms per a la mateixaserra. Prop del cim, uns grans blocs depedra serveixen de base dels quatre su-ports que aguanten una torre de guaitaamb terrassa al voltant, a la qual es potaccedir. Hi pugem per veure el paisatge.Fantàstic.

Camí avall —sempre pel GR 92—, i pocabans de dos quarts de tres, aprofitemuna gran esplanada sota els arbres perfer parada per dinar. Ja som de baixada.

Reprenem la marxa a les tres en punt.A partir d’ara, el camí és ample i va da-vallant formant grans llaçades en alguntram. Enrere queda aquesta «regió en ex-trem deserta», com diu Coromines. Pas-sem pel coll del Sastre i de seguida veiemTossa de Mar al fons. En aquesta tarda dediumenge, el mar és cobert d’una tènueboirina que no deixa veure l’horitzó.

Acabem la caminada a la mateixa platjagran de Tossa, quan encara no són lescinc de la tarda.

Alguns es van remullarels peus a la platja deTossa de Mar.Foto de Leonci Canals.

Butlletí de la SEASButlletí de la SEAS

PERSONATGE


El passat 18 de maig moria a Sant JustDesvern, el Just Amigó. Un dels deuprimers socis de la SEAS d’aquella llis-ta que Fulgenci Baños va editar com a«prohoms» de la nova Secció que naixiael 1963. De fet, es tractava dels nostrespadrins, just quan el Fulgenci demanavaa la Junta de l’Ateneu el seu recolzamentper a la nova tasca que havia de dur aterme.

La veritat és que vaig conèixer el Just tar-danament, i és que quan s’és jove no esvalora prou el que fan els més grans. Elsprimers records que en tinc d’ell datend’aquells anys durant la transició políti-

ca, quan la nostra Secció estava en ho-res baixes. Fou aleshores quan van ha-ver d’exercir de padrins per mantenir-la,sempre en l’anonimat, el Just, el SebastiàFarràs i el Jordi Cardona. En la revifalladel cinquantenari de la SEAS, el 1984, entots els actes i sense fer soroll, el Justsempre hi era.

En la meva tasca de corcó per buscar tre-balls per al butlletí, vaig conèixer la sevafaceta constructora del refugi dels En-gorgs1; aleshores em recordava «cons-truït per paletes de Sant Just». Més tard,en una entrevista sobre el mateix tema,feta el 2010, feia només esment del pa-

JUST AMIGÓ I LA SEVAFIDELITAT A LA SEAS

Daniel Cardona Pera

Just Amigó a Colomèrs camí del coll de Caldes, estiu1989. Fotos cedides per la família


PERSONATGE


leta Paulino Cañamares de Sant Just quees va quedar a viure a la Molina2. Però anivell personal, on es descriu millor lapersonalitat del Just excursionista és al’escrit sobre la Vall de Gerber3 en quèexerceix com a avi: «Aquesta sortida fa-miliar va ser feta per un grup de cincpersones, la més petita de sis anys i elmés gran de seixanta-set». En aquestadescripció de l’itinerari observem unJust on li surt el vessant artístic senseperdre els detalls de l’excursió a nivellgeogràfic. El darrer article del qual vullfer esment, és el que el Just va fer ambmotiu de la mort del seu amic FulgenciBaños4, amb qui havia treballat junts al’Ajuntament de Sant Just Desvern; ima-gineu-vos un equip on s’ajuntava unaparellador, un antic paleta i ambdósartistes del paisatge!

La seva fidelitat es va mantenir assistinta la majoria de les assemblees anuals dela SEAS, en les conferències dels ciclesanuals sobre temes diversos essent un

admirador del Josep Nuet, i fins i tot du-rant un temps va ser el nostre represen-tat a la Federació.

Entrant a la sala d’estudi de casa, tincuna fotografia ampliada d’una de les pri-meres sortides de «veterans», al pic deBastiments (1983), i en el lloc més alt po-dem veure dos amics somrients i satis-fets: el Just Amigó (63 anys) i el SebastiàFarràs (62 anys), els vertaders veterans,perquè nosaltres aleshores només ron-dàvem la trentena. Moltes gràcies «pa-drins» per la vostra fidelitat!!!

1.Amigó, J. «Refugi Engorg, construït per pa-letes de Sant Just». Butlletí SEAS núm.127,any 19832. Idem Cardona. «Entrevista a Just Amigó».Butlletí SEAS núm.291, any 2010.3. Idem. «Excursió-travessa del refugi de lesAres, vall Gerber, llacs de Saboredo i font deLocampo». Butlletí SEAS núm.153, any 1987.4. Idem.«Un llegat més enllà de l’excursionis-me». Butlletí SEAS núm.262, any 2006.

Just Amigó amb Sebastià Farràs, dos bons amics.



PERSONATGE

L’ÚLTIM ARTICLE

Sebastià Farràs Amigó

He estimat Catalunya, la mevapàtria per damunt de tot. Heestat tota la meva vida vincu-lat al catalanisme, mai no vaigcanviar d’opinió, i sempre heestat fidel als meus principisde català, és a dir, mai no hecanviat la convicció de catala-nista ni m’he mogut mai de lesidees de la meva formació polí-tica, que els meus prohoms enDaniel Cardona i Civit, en JosepMilà, en Sebastià Farràs, cosímeu, en Jaume Pros, en MiquelCasanovas i d’altres, em varenensenyar a estimar. Ells tambéem varen ensenyar a estimarla natura dins de l’excursionis-me, i vam formar una secciódins de Nosaltres Sols.

Ells eren els nostres guies ifèiem les excursions, que enaquells temps havien de sermolt a prop de casa: castell del’Eramprunyà, Sant Jaume, SantSalvador de les Espases... Tam-bé vàrem fer el Tagamanent. Javeieu la diferència de transportamb el d’avui.

Era, però, un excursionisme pur i ambdisciplina normal. Dins del grup, hi haviauna harmonia total, si era d’ un dia fèiemla marxa al lloc destinat, sempre junts iagrupats, fent les explicacions oportu-nes i les ressenyes corresponents, sem-pre sobre la història o els fets relatius

al lloc per on passàvem. Va ésser moltpositiu. A les sortides en les quals fèiemacampada, una vegada acabada dins delcampament seguia el ritme normal. Enarribar la nit, fèiem un foc de camp, ambles tertúlies, cançons i acudits, i tocàveml’harmònica fins que ens n’anàvem a dor-

Sebastià Farràs al cim del Canigó, Veterans de 1987.Foto cedida per la família.



PERSONATGEmir, en una nit quieta i tranquil•la, fins al’endemà, en què tornaven les activitats.Com han canviat els temps...

Després de la guerra, dins de l’anar-quia falangista, no hi havia res a fer.Els nostres fills es decantaven per lesactivitats que feia la Falange, però pera nosaltres la lluita amb els nostres fillsera insuportable. Com podíem arreglar-ho? En Jordi Cardona i la meva personavisitàrem el rector, mossèn Martorell,i li plantejàrem si ens podia permetreformar un grupet dins de la parròquiai que permetés trobar-nos a les sevesinstal•lacions i fer unes sortides perSant Just. Nosaltres no podíem fer res,ja ho havíem fet durant no sé quant detemps. No ho recordo, fins que va sor-gir el Sr. Fulgenci Baños i va reiniciar laSEAS. Aleshores el règim franquista pot-ser ja havia afluixat .

La meva activitat muntanyenca era rela-tivament nul•la en aquella època, per-què estàvem fitxats, i per a mi la mun-tanya era una petita escapatòria moltlimitada.

Quan els fills ja eren més grans, amb lameva dona, vàrem començar a anar a laVall d’Aran amb moto. Hi anàrem durantprop de trenta anys, la qual cosa em vadonar l’oportunitat de seguir tota la vall.Amb la meva dona, hem gaudit de lamuntanya, d’excursions de sis o set ho-res. Al principi les fèiem sense mapes,fins que vam començar a fer servir el del’Alpina. I això ja va ser una altra cosa.No em puc queixar: tenia una dona quevalia un imperi, havíem recorregut forçallocs, per tot arreu, i ella era sempre almeu costat. Mira que de vegades, pobra,—com vulgarment es diu— li feia treure

el fetge per la boca. Visitàrem el naixe-ment del riu Mundo, el del Guadalqui-vir i molts altres naixements, els Picosd’Europa, Sierra Nevada, el Mulhacén ivam fer un munt d’excursions més.

Fins que arribà la SEAS, mira si fa anys...Ja sabeu la meva trajectòria, no cal queho ressenyi, en tinc molts bons records,amb més de vint anys de seguir totesles excursions d’autocar i les de vete-rans, que són moltes. En aquestes ex-cursions he conegut moltes personesamb les quals passàrem molts bons mo-ments i de qui conservo molts records.Molts d’ells ja ens han deixat. Us reco-mano, sobretot, que no deixeu aques-ta activitat, perquè és molt profitosa i,a més, s’ha aconseguit dur el nom dela SEAS molt alt. La SEAS permet que lagent d’aquí, catalans o no, puguin co-nèixer la nostra terra i, evidentment,estimar-la. Amb vosaltres he compartitmolts moments de la meva vida, pujanti baixant per aquestes muntanyes de lanostra Catalunya. No deixeu la SEAS, ésquasi el sosteniment de l’Entitat. Avuidia la SEAS és una entitat amb força. Elque em fa por, i me n’ha fet sempre,és la poca activitat juvenil, que és indis-pensable perquè continuï.

De tot cor m’acomiado de tots vosaltres,de tots els moments passats junts i de-sitjo amb tota sinceritat que aguanteu elxàfec que porteu a sobre. No defalliu ipenseu el bé que feu de fer conèixer lanostra terra, que molts potser no l’hau-rien estimat mai. Per això, reitero lesmeves gràcies i us desitjo el millor pera la Secció.

Una forta abraçada del que va ser unsoci de la SEAS i amant de la muntanya.



INFORMACIÓ DE LA SEAS

GEOGRAFIES LITERÀRIESEn memòria d’Isidor Cònsul

Conferències i excursions 2016-2017

Setembre 2016 25 Excursió: Circ d’Ulldeter (Ripollès)

Octubre 14 «Verdaguer i Barcelona» per Maria Àngels Verdaguer 16 Excursió: circuit des de Folgueroles (Osona)

Novembre 11 «El Montseny de Marià Manent» per Arnau Vives 13 Excursió: Marianegre i Feixa Llarga (Arbúcies, Montseny)

Desembre 17 «La Barcelona de Senyoria de Jaume Cabré» per Rosa Trilla (Visita guiada a la Barcelona del s. XVIII) 18 Excursió: Serra de Miralles (Anoia)

Gener 2017 13 «La literatura del Camp de Tarragona» per Dolors Requena 15 Excursió: Serra de la Gritella (Priorat - Baix Camp)

Febrer 10 «L’Empordà de Josep Pla» per Llorenç Soldevila 12 Excursió: a l’Empordà

Març 10 «La literatura de ponent» per Josep Camps 12 Excursió: Serra de Mont-roig (Noguera)

Març 31 «València i la literatura» per Alexandre BatallerAbril 02 Excursió: Delta de l’Ebre (Baix Ebre)

Maig 5 al 7 «La literatura a la serra de Tramuntana» per Gaspar Valero Excursió: Serra de Tramuntana (Les Illes Balears)

Maig 26 «El mite del comte Arnau» per Llorenç Soldevila 28 Excursió: Serra de Montgrony (Berguedà - Ripollès)

Juny 18 Excursió de cloenda

Les conferències dels cicles temàtics tenen lloc els divendres a les 8 del vespre

151515


ACORDS DE LA JUNTA

15 INFORMACIÓ DE LA SEAS

Reunió del 4 d’abril de 2016

— Altes: Núria Virgili Casas (1159) iJordi Muntaner Llima (1160)— Baixes: Teresa Ordi (872), MariaVictòria García (897), Marie-Louise vanHese (1099) i Núria Gironès (1044)

— Aquest mes es domicilien els re-buts anuals dels 119 socis de la Seccióque també ho són de l’Ateneu així comdels 214 que són protectors.

— La Federació torna a lliurar a lesentitats que tenen biblioteca un lot de lli-bres i mapes, i nosaltres ens tornarem aacollir a l’oferiment.

— S’acorda no muntar parada per laSecció a la Diada de Sant Jordi i fer-hodurant el Sant Just al Carrer.

— Es decideix penjar a la pàgina QuiSom del nostre web el Reglament Internde la SEAS, amb la finalitat que totes lespersones associades hi tinguin accés.

— Es comenta la inquietud plantejadaen el darrer Consell Municipal de Culturasobre els canvis fets a l’agenda del but-lletí de l’Ajuntament, que fa que algunesactivitats puguin no ser-hi a causa delsnous criteris basats en la consideraciótemàtica en lloc de cronològica com finsara.

— Es revisen els criteris per endegarel curs de GPS, que tindrà un màxim de17 participants. Se’n farà difusió a travésd’un correu electrònic als socis i del web.El curs es farà els divendres 20 i 27 demaig de 17 a 21 h en el nostre local.

— Se’ns informa que els voluntarisde Collserola passen a ser, des d’ara,col•laboradors, i el Patronat de Collsero-la demana a les entitats com la nostraque hi col•laborem amb algun tipus


d’intervenció o activitat que involucri elsnostres socis o la gent del poble. Sobreaquest tema es decideix traslladar la ini-ciativa a la comissió de la Caminada per-què estudiï les possibilitats d’incorporar-ho a l’edició d’enguany.

— Es decideix comprar dues sondes,una pala i uns grampons automàtics.

Reunió del 2 de maig de 2016

— Altes: cap— Baixes: Imma Rubio (823) i MiquelMartínez (945)

— S’aprova enviar uns llibres nostresal Corpus Bibliogràfic Excursionista Cata-là, radicat a Mollerussa, que ens haviensol•licitat per a l’arxiu excursionista queJoan Escalé té cura de mantenir.

— Durant aquesta reunió, es presentael nou cicle de conferències i excursionsque estarà dedicat a “Geografies literà-ries”, per organitzar el qual hem tingutl’ajut del Dr. Llorenç Soldevila, escriptor iprofessor de la Universitat de Vic. El cicleestarà dedicat a la memòria d’Isidor Còn-sul i destaca el projecte d’anar a la Serrade Tramuntana de les Illes, on es faria almateix temps la conferència i l’excursió.

— S’aproven les bases per al ConcursFotogràfic d’enguany i es decideix con-vocar els socis per correu electrònic i através del web.

— S’accepta la proposta plantejadapel Marc Carbonell perquè un grup desocis facin servir el logo de la SEAS a lescurses de muntanya en què hi participa-ran representant la nostra Secció.

— La Junta de l’Ateneu està endegantel programa d’actes que es faran ambmotiu del centenari de l’entitat i demanaa les seccions que hi col•laborin prepa-rant-ne alguna activitat.

Taula de redacció —

Autoedició —Tramesa —Disseny —

Correcció de textos —Impressió —

ÍNDEX


Taula de redacció —

Autoedició —Tramesa —Disseny —

Correcció de textos —Impressió —

ÍNDEXEl Delta de l’Ebre, un ecosistema amenaçatCalendariAmposta 2016 «LO RIU ÉS VIDA» , per Agustí Revilla.El Pedraforca per a la primera sortida, per Jordi Gomila.De Sant Feliu de Guíxols a Tossa per la serra de Cadiretes, per Ramon Prat.Just Amigó i la seva fidelitat a la SEAS, per Daniel Cardona.L’últim article, per Sebastià Farràs.Calendari del cicle temàtic de la propera temporada.Informació de la SEAS

Sant Miquel de Castelló (Garrotxa). Foto de Jordi Gironès.

Leonci Canals, Ferran de la Fuente, Maria Garcia,Jordi Gironès, Ramon Prat i Agustí Revilla.Jordi Gironès i Leonci CanalsElisabeth BartToni RoyoServei Local de Català de Sant Just DesvernMartíngràfic.78

Portada —02 —03 —06 —08 —10 —12 —14 —15 —

BUTLLETÍ DE LA SEAS. ANY 83. No. 325


Documents

SEAS - santjust.org filedonaven menjar als ànecs que nedaven al canal. Centenars de persones vestien la samarreta blava estampada amb el nus blanc: feia dies que s’havien esgo-