Embed Size (px)
Citation preview
EL PALAU DE GELDO ÉS UN DELS EXEMPLES D’ARQUITECTURA CIVIL MEDIEVAL MÉS INTERESSANTS DE LA REGIÓ I EL QUE MILLOR CONSERVA ELS REVESTIMENTS INTERIORS ORIGINALS DE FINALS DEL SEGLE XV. UN EDIFICI COMPLEX, ELS ORÍGENS DEL QUAL ES REMUNTEN A ÈPOCA ISLÀMICA.
VALENCIÀ
PALAU DE GELDO
PALAU DELS DUCS DE MEDINACELI CARRER DEL HORNO 5 GELDO - CASTELLÓ
L’Ajuntament de Geldo, conscient de l’extraordinari valor històric i patrimonial de el “Castell-Palau dels Ducs de Medinaceli” de Geldo, i preocupat per la seua conservació, té la voluntat de recuperar i posar en valor aquest importantíssim conjunt monumental, catalogat com Bé d’Interès Cultural. L’objectiu, a més de conservar i preservar el monument, és poder establir en ell espais d’ús soci-cultural i de servei públic, i convertir-ho en un recurs turístic i didàctic que contribuïsca al desenvolupament cultural i econòmic de la comarca i el municipi, recuperant la seua memòria històrica i patrimonial. Vinculant en el seu desenvolupament a la població local, a institucions públiques i a entitats privades.
InvestigacionsArturo ZaragozáFederico IborraEnric FlorsJosep Marí Gómez
Disseny i maquetaciówww.echeazarra.es
Fotografiawww.arturosutterfotografía.com
ImpressióAjuntament de Geldo
www.palaciodegeldo.com
Ajuntament de [email protected]
A mitjan segle XIX, segons Madoz, en el Palau del Duc de Medinaceli es trobava la sala de juntes de l’Ajuntament, la presó i l’escola de xiquets. A la fi del XIX, el Palau passa a tenir diversos usos, cafè-casino, saló per a noces, indústria tèxtil, magatzem municipal, almàssera, museu, fins i tot Ajuntament, habitatges per a necessitats, esdeveniments públics i seu d’associacions municipals. A la fi del segle XX l’edifici deixa de tenir ús.
La decadència patida des del segle XVI i les intervencions sempre parcials, han permès que es mantingueren portades i finestres medievals ocultes, així com els arrebossats primitius
A principis del segle XV, quan Geldo es trobava sota el control dels Vallterra (1404) o dels Sorell (1416) va haver de dur-se a terme una primera intervenció destinada a habilitar l’edifici com a residència senyorial. L’operació seria econòmicament modesta, aprofitant al màxim l’edifici preexistent, però dotant-ho d’elements artístics de gran impacte. Correspon a aquesta fase la compartimentació de les estades en la zona nord-oest, amb la interessant finestra gòtica de guix, que relacionaria l’edifici amb exemples del mudèjar aragonés, així com els arcs del pati, les mènsules del qual en guix tallat amb motius vegetals recorden a les impostes pétrees d’altres edificacions properes datables en les primeres dècades del XV.
elaborats mitjançant tècniques decoratives en guix a emulació de la pedra, característiques en gran nombre d’edificis del gòtic civil valencià.
USO
S H
ISTÒ
RIC
S D
EL P
ALA
UPr
emse
s d
e l’a
ntig
a a
lmà
sser
a
TRA
CER
IES
I MO
TLU
RES
DE
GU
IXFi
nest
ral a
l pat
i i p
ort
a de
pas
ESPA
CIO
S PA
RA
LA
CU
LTU
RA
Sala
en
la p
lant
a no
ble
L’ED
IFIC
I S’E
STR
UC
TUR
A E
NTO
RN
DEL
PA
TIPa
ti, a
rcad
es i
esca
la d
el s
egle
XV
I
PATRIMONI,ART I ARQUITECTURA EN EL PALAU
En els estudis arqueològics s’han trobat diferents peces ceràmiques medievals, enteixinats i revestiments policromats d’enorme valor artístic.
