Parc Garraf

  • View
    1.129

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Parc Garraf

  • PARC NATURAL DEL GARRAFPARC NATURAL DEL GARRAFTiago CanelasCarlos CastaoEloi Farr

  • SituaciAlt Peneds:Avinyonet del PenedsOlesa de BonesvallsGarraf:OlivellaSant Pere de RibesSitgesVilanova i la GeltrBaix Llobregat:BeguesCastelldefelsGav

  • Superfcie: 12.820 ha Any d'aprovaci del Pla Especial: 1986 rgan gestor: rea d'Espais Naturals de la Diputaci de Barcelona Lmits: Vall inferior del Llobregat, Mar Mediterrnia i la Depressi del Peneds.Agermanaments: Riserva Naturale Monte Soratte (2000) i Parco Naturale della Maremma (2001). El Parc del Garraf es gestiona conjuntament amb el Parc d'Olrdola

  • GEOGRAFIA FSICALitologiaRoques sedimentries carbonatades d'origen qumic: calcries i dolomies. Roques gnies intrusives.Geologia

  • RelleuMosaic tectnic ple de fractures i dislocacionsModelat crsticAcci erosiva de laigua, tamb de laire.Formes superficials:

    Rasclers Dolines

    Poljs

  • Formes Subterrnies: Avencs Coves i Surgncies

  • HidrologaAiges superficials

    Lescorrentia s dun 20%

    2 cursos daigua:Can PerersVall den Joan

    Aiges subterrnies

    Principal parmetre limitant s l'estructura del masss.

    E-O funcionen com a conductores del flux subterrani cap a les falles NO-SE

  • Aigues subterrnies Castelldefelss la conca ms petita i apareix totalment desvinculada de l'Abocador. Dues coves:CentenariFumanda FalconeraAquest riu subterrani s el principal aparell emissor d'aquest sector del masss, el seu recorregut es de 600m i la seva fondria, sota el nivell del mar, s de 81m La importncia que gener aquest recurs hdric va provocar la realitzaci d'obres per tal de poder aprofitar aquest important cabal

  • ClimaClima mediterrani litoral catal. Pecipitacion mitjanes anuals de 600mm.Amplitud trmica de 15C.Present el topoclima i el microclima derivats de la litologia i de la dinmica del relleu crstic.

  • Vegetaci

    Paisatge tpic de mediterrani meridional, amb un dens matollar de 1 a 3 metres d alria. Domini del garric o coscoll amb una coberta atapeda.

    - Destaca el margall. Es una espcie de palmera de poca alaria, l nica autctona d Europa.

    En alguns punts del parc hi ha alzines i pi blanc.

    Hi ha dues comunitats bsiques. Les rupcoles a les fissures de les cingleres i les litorals als roquissars i platges.

    - Tamb hi espcies no autctones procedents d frica i Amrica que estan bastant esteses.

  • Margall

  • Fauna- Es escassa per les condicions ambientals, que sn molt dures, amb relleusabruptes i manca d aigua.

    - Hi ha amfibis (granota verda, reineta,etc.) i rptils (llangardaix com, serp Blanca, etc.)

    - De mamfers fitfags hi ha porcs senglars, conills, esquirols, etc. De carnvors hi ha guineus, la geneta, la mostela, la fagina i el teix.

    - Tenen importncia les diferents espcies de ocells, rapinyaires, marins,granvors, insectvors, etc.

    - A les coves i avencs hi ha ratpenats.

  • Ocupaci de lhomeL'inici de l'ocupaci: 4300 a.C. Assentaments ibrics i romans. Perode de les guerres contra els sarrans: Castells dEmpruny i Olivella.Segle XVIII: Expansi del conreu de la vinya i el blat. La plaga de filloxera, entre 1879 i 1880, va estroncar definitivament l'extensa activitat agrcola. Actualment, s un espai poc poblat on ha proliferat una bona colla d'activitats: Pedreres, camps de tir, abocador d'escombraries, equipament i installacions per al lleure i l'activitat pedaggica en el medi natural, etc.)L'incendi ms greu darrerament: 1994.