Parlem_de_Sarria_78

TEMA DE PORTADA Els xics de Sarrià de DaltFESTA MAJOR Nicolàs Pichardo, pregoner

ENTITATS Activitats Esplai PL-MijacFesta de la Ràdio

AJUNTAMENT ResponsabilitatCamp de futbol municipal

12è Critèrium esportiuOPINIÓ Racionalització dels espais

Qui defensa l'auditori de Sarrià de Ter?Al Sr. Lluís AymerichDOSSIER D'HISTÒRIA

CULTURA Cloenda Nits del Coro, exposicionsEspai 2.0 Codis QR

Naturalesa HumanaL'autoestima

Bon verb, molta gràcia i bon jocCoaching i èxit

Rufus WainwrightQUADERN D'APUNTS

ESPAI ESCOLAR A l'escola ha arribat la tardorAmpa EMB Confetti

Concurs literari infantil Sant JordiNATURA Sortida Vall d'en Xuncla

ESPORTS. UESTHE SARRIÀ NEWS

4182931323336384042434754565758596061626364717275

sumariELS XICS

DE SARRIÀ DE DALT

bans que la (mala) memòria condemni a l’oblit lagent i els fets ens cal documentar ordenar i escriu-re la nostra petita història local. La crònica dels Xicsde Sarrià de Dalt l’hem d’inscriure en aquesta par-

cel·la, com un afer col·lectiu, una mostra de la iniciativa de perso-nes amb molta empenta i generositat d’una època en la qual eramolt difícil moure’s, agrupar-se i trobar finançament.

Quan en Salvador Muñoz, a començaments dels anys 70, vaformar el grup de nens i nenes que cantaven i tocaven la guitarrai d’altres instruments com una activitat de lleure i aprenentatgepoc suposava la volada que el seu projecte arribaria a tenir. De1970 fins a 1999, gairebé trenta anys d’activitat musical senseinterrupció, en un poble amb escassa tradició musical. En aquestprojecte, coincideix amb Mn. Domingo Casanellas, capellà deSarrià de Dalt, el qual engresca molta gent del barri per la cons-trucció del Centre Parroquial i per tota mena d’activitats a l’entornde l’església. El grup de joves cantaires col·labora en les datesmés assenyalades, canten a missa per Corpus, per la representa-ció dels Pastorets al Centre, en època de les caramelles, per l’ho-menatge a la vellesa, de manera que la seva presència a Sarrià deDalt es fa indispensable.

El grup s’estendrà cap altres indrets, sovintegen les seves visi-tes als hospitals, geriàtrics i clíniques, sobretot per les festes deNadal. Dos fites són pel record dels Xics, el primer viatge a Lour-des el 1974 i el Viatge a Roma, per veure el Papa Pau VI a Castel-gandolfo el 1975.

A més dels Xics, Salvador Muñoz dirigeix el grup coral de Vila-roja, els “Amigos de la Canción”, amb més de 80 components,els quals s’ajuntaran l’any 1980 amb els Xics de Sarrià de Dalt.Continuen cantant a missa, a les esglésies de Sarrià de Dalt, SantJulià de Ramis i Vila-roja, fent el seu pelegrinatge per centres hos-pitalaris i assistencials i cantant en esdeveniments, com els casa-ments. Alguns dels joves continuen amb la música i formen grupsindependents amb noms més o menys coneguts, com els Sinto-nia, la Salseta gironina o el grup Tramuntana.

L’evolució del grup segueix el reflex dels temps, les famíliessurten de cap de setmana en cotxe i ja no es fan tantes activitatsal barri. El 1998, encara es programen nombroses actuacions alscentres gironins. Serà el darrer any que actuen conjuntament.

Després dels Xics, l’any 2001 s’inicia a Sarrià de Ter un nougrup de cant coral, “Els Cantaires de Sarrià”, que enguany cele-bren els seus 10 anys cantant. A Sarrià hi ha poca tradició musi-cal, però hi ha gent que fa música, que n’entén i convé recordar,per la nostra història i per la nostra identitat, tots aquells qui ambpocs mitjans i molta voluntat, ens han ofert vetllades musicals. ■

EDITORIAL

pDS_3

A

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, DaniCañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia,Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalva-dor, Josep Rodeja.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de GironaHan col·laborat en aquest número: Marcel Muñoz, Esther Por-tilla, Isabel Vidal, AV La Rasa, AV Sarrià de Dalt, AV Pla delsVinyers, Esplai PL-Mijac, Ràdio Sarrià, Roger Torrent. Rai-mon Cros, Jordi Paretas, Enric Pujol, Cristina Vicedo, AnnaSala, Sergi Torrentà, Donald Torres, Mireia Canyigueral, NuriSenen, Cristina García, Ampa EB Confetti, Engràcia Bramon,Grup Muntanya Sarrià, Joan Pórtulas i Xavi Rodríguez.

Disseny i maquetació:Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154Impressió: Impremta PagèsSubscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: [email protected]òsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732Portada: Els Xics, a l'any 1971. Foto cedida per la família Muñoz

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAAGGRRAAïïMM LLAA CCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE LLEESS EENNTTIITTAATTSS CCOOMMEERRCCIIAALLSS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de larevista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i finan-ciació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitzanecessàriament de les opinions signades.

parlemDESARRIÀ

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER

Per llegir les revistes sense descarregar:www.issuu.com/parlemdesarriadeter

DSp4_

a molt temps ja, corrial'any 1936, quan vaesclatar la guerra civil ila família Muñoz Rodrí-guez decideix que ha de

marxar cap a França, el camí era llarg;la Mercedes i en Miquel aleshoresvivien a Tànger, tenien cinc fills, elmés petit acabava de néixer i no esta-va documentat.

- Com ho podem fer? -es van pre-guntar els pares.

Solució:- Posarem el petit dintred'una maleta i intentarem passar cap aEspanya.

Dit i fet! tota la família es vaposar en marxa; no sabien si la sevafita seria exitosa o no, però varenentrar per Algeciras i amb gran esforç,poc a poc, van anar pujant cap al nord,amb aquell petit amagat a la maleta,que en ser batejat li varen posar elnom de Salvador, ja que ho van acon-seguir.

Tot anava bé fins que varen arri-bar a Girona, el pare va caure malalt ivaren instal·lar-se al barri vell, però elpare Miquel ja no es va recuperar maimés. La Mercedes i la resta de la mai-

nada es varen quedar a Girona.En Salvador, nét de militars cor-dovesos, va créixer i va fer la“mili” a Girona. Quan tenia per-mís, sortia per Girona a voltar ialgunes vegades anava a lessales de ball que hi havia alesho-res. Un bon dia va conèixer laMaria del Carmen i a partir d'a-quí, en Salvador es va anar inte-grant a Sarrià de Dalt.

Quan tenia permís de capde setmana, agafava la bicicleta ipedalejava cap a Sarrià, tant vapedalejar que a la fi de la “mili” jas'hi va quedar, i es va casar ambla Maria del Carmen.

El seu pare era joier, peròtenia una afició molt peculiar perl'època, es veu que tocava elviolí, aquesta afició musical la vatransmetre als sis fills i una fillaque va tenir: Tots tocaven algun instru-ment; guitarra, violí, llaüt, bandúrria,mandolina, piano… però en Salvadores va decantar per la guitarra, i a partird'aquí va començar la seva gran afició,la música. Els primers “pinitos” els vafer amb els seus germans, després

amb diversos conjunts musicals i final-ment amb orquestres.

Per l'any 1969, un bon dia, sortintde missa, mossèn Domingo Casane-llas, va aturar en Salvador i xerrant ,xerrant va sorgir una proposta, unesborrany, que en Salvador va accep-tar i va portar a terme.

Marcel Muñoz i Roura

F

TEMA DE PORTADA [els xics de sarrià de dalt

Els Xics DE SARRIÀ DE DALT

Casament de la Carmen ien Salvador a Sarrià de Ter,l’any 1960

La Carme i en Salvador en l’actualitat

–Ja que fas de músic,podries muntar una petitacoral i acompanyar les missesde precepte amb la mainadadel poble– li va proposar.

I dit i fet, en Salvador,que això de la música sem-pre ha estat cosa seva, vaposar fil a l'agulla.

Poc temps més tard,en Salvador va contactaramb un company i granamic de professió, en Gra-bulosa, saxofonista i propie-tari d'una petita botiga demúsica, situada als jardinsd'infància de Girona, així vaser com va aconseguir lesprimeres guitarres proce-dents de “Guitarres Campsde Banyoles” per començarla coral, la seva coral, ja queel mossèn això de les guita-rres a l'església no ho veiagaire bé, però al final el vadeixar fer. Es va espavilar iva aconseguir un espai al'antic casino, als baixos del'antiga escola “PaulinoTorras” (ara escola delsJoncs).

L'any 1970, no podemdir que fos la fundació delXics, però sí les arrels; aquíes varen iniciar els germansCostal, els Coll i els Pairet,mainada que vivia el carrerdel Bosc, ja que en Salvadori la seva família vivien al

número 8 i 6 del mateixcarrer. Més tard, s'hi varenafegir els germans Masó,en Joan i en Josep Mª, enJaume Lladó, en JordiUllés, en Patrici Tixis i laMaite, Camilo Castellà, Sal-vador Calonge, els germansDalmau, la Nuri Mir... en fimolta mainada de la colòniaTorras, de Sarrià de Dalt.Aleshores, en Salvador vacomençar a introduir nousinstruments a la coral, comla melòdica, de percussió,com els bongos, el triangle ila pandereta; els de percus-sió al mossèn no li feiengaire gràcia però en Salva-

dor li deia que tots els ins-truments eren bons perlloar el Senyor. Aquest vaser el punt de partida.

ELS XICS DE SARRIÀ DE

DALT (1970-1999 aprox.)

Amb aquest petit projectede coral, Els Xics vàremactuar a la festa del Corpus,a través de les cases de lacolònia Torras; que peraquella època engalanavenels seus carrers amb cati-fes fetes amb pètals deflors. Recordo els veïns delcarrer del Bosc treballant devalent perquè estiguessintotes les catifes a puntabans que passés el mos-sèn i tota la comitiva.

–Tingueu cura de notrepitjar res, ha de quedarperfecte,– deia alguna per-sona gran.

Llavors, sense capmania, passava el mossèn,els escolans i al darreranosaltres amb les guitarres,cantant cançons espirituals.D'aquella feina tan acuradano en quedava res. La ceri-mònia es va fer a la rotondaque hi ha entre el carrer demossèn J. Poch i el carrer

de Guilana, que per aquelltemps estaven sense asfal-tar, només cobrien elscarrers un fi mantell depètals de colors, posatsamb molta delicadesa pelsveïns de cada carrer, elsquals trepitjàvem sensemirar prim.

L'any 1971 és quanoficialment podem dir quees va fundar el grup “ElsXics¨ de Sarrià de Dalt. Vaser aleshores quan en Sal-vador va tenir la idea d'uni-formar tot el grup. Ja sem-blàvem una coral de debò.El grup va anar creixentamb els Berenjenas, enGago, els Vives, la RoserPiqueras i molts més quesegur que me n'oblido, peròque varen ser tan impor-tants com els esmentats.Els uniformes varen serconfeccionats en una sas-treria que hi havia al final dela rambla de Girona. Consta-va d'una camisa de colorrosa clar amb uns botonsbrillants, l'americana era decolor granat, i el pantaló erablau marí, ah! i portàvem unllacet també de color gra-nat, feien molt de goig.

Bé, faré una mica de

DS_5p


Corpus a Sarrià de Ter, l’any 1970

Amb el primer uniforme, l'any 1971

6_pDS

menció al mètode d'aprenentatge. EnSalvador va crear el seu propi mètode,un sistema pràctic i amb una petita basede solfeig. Per començar, el segell de lacasa era el “Canta Pajarito”, que era unacançó d'origen peruà i que anava moltbé per iniciar els nous “Xics” en les tèc-niques de tocar un instrument i cantar.

Els que portàvem més tempsensenyàvem als que començaven denou i quan tenien una mica de basese'ls integrava al grup. D'aquestamanera els més veterans del grup, almateix temps que ensenyaven, asso-lien una base musical més sòlida i dona-ven confiança als que començaven.

Bé, ja no només venien joves dela colònia sinó també del pisos, sí, aixíera com li dèiem a la gent dels pisosdel Pla de l'Horta en aquells anys,sense ànim d'ofendre a ningú.

L'agrupació juvenil anava crei-xent i a “El Casino” no podíem assajarperquè també s'hi feien obres de tea-tre i cinema, aleshores ens vàremtraslladar a l'antic dispensari mèdicque hi havia darrera de l'església de lacolònia, que formava part del edifici del'antic col·legi “Paulino Torras” (actual-ment Els Joncs).

Era un lloc dividit en diversessales i al principi s'havia de compartiramb un grup de Folk, que tenia el seulloc d'assaig en una de les sales, Els“Sola Gastada”; que més tard ocupa-ria el Sintonia.

No sé què se'n va fer d'aquellgrup, recordo que sonaven molt béperò al poc temps varen marxar. Allàdisposàvem de més espai, el qualvàrem anar utilitzant per fer-hi dife-rents activitats.

Llavors “Els Xics¨ vàrem creuar lafrontera de Sarrià de Dalt i vàrem anarmés enllà. Al director se li va ocórrerd'anar a cantar per animar els pobres,malalts, gent gran... en fi, portar unamica d'alegria a la gent que ho estavapassant malament; així va ser com enSalvador es va posar en contacte ambMossèn Martirià, amic de la família,que a la vegada es va posar en contac-te amb Mossèn Coll, i aquest ambd'altres persones que tenien algunapetita representació dintre dels dife-rents centres assistencials de l'època,com l'hospital psiquiàtric de Salt, la

residència Álvarez deCastro (ara hospitalJosep Trueta ), “Las Her-manitas de los Pobres”(que era una residènciade gent gran), el geriàtricdel Puig d'en Roca, l'antichospital Santa Caterina,Clínica Girona... crec queno va quedar cap centre aon no arribessin les can-çons dels Xics.

Allà portàvem actua-cions itinerants, dic itine-rants perquè hi havia cen-tres que no disposavende teatre o bé d'una salauna mica gran on encabir-hi tota aque-lla mainada, que aleshores devíempassar de la trentena, tots uniformatsi cadascú amb el seu instrument,majoritàriament guitarres, percussió,melòdiques i algun acordió també.Això començava a rutllar, feia goigveure tot aquell grup actuar, aquellacombinació d'instruments musicals iles diferents veus, sí veus; recordoque se'n feien tres: la veu principal dela cançó, la veu baixa i la veu aguda.En Salvador estava molt il·lusionat.Aquell esborrany que havia iniciat afinals dels seixanta començava adonar el seu fruit, ja érem a prop de laquarantena de membres i per despla-çar tota aquesta gent costava unamica, però amb l'ajut d'alguns paresque ens portaven amb els seus cotxeses feia possible. De vegades anàvemuna mica estrets dins dels cotxes, perno dir força, però era com una aventu-ra per a tots nosaltres.

Una vegada tornàvem de cantarde la Clínica Girona i a l'alçada de SantPonç ens varen parar els municipals,anàvem amb el Renault 8 del Sr.Director, el policia municipal va mirarcap a dins del cotxe i es va adonar quehi viatjaven més gent del compte,

-Surtin del vehicle, -va dir a en

Salvador; i va començar a comptar1,2,3,4... fins a divuit érem els queanàvem dintre del Renault 8, el muni-cipal li va dir que l'hauria de sancionar,llavors en Salvador li va explicar queérem una coral i que veníem d'ajudarels malalts amb les nostres cançons idonan-los una mica d'alegria, al muni-cipal això li va agradar i no tan sols noel va sancionar sinó que ens va com-prar números

Això dels números fa referènciaque la coral s'havia de mantenir d'al-guna manera, ja que les entitats de l'è-poca no ens donaven subvencions,tret de la Diputació provincial de Giro-na, així doncs fèiem rifes. El premisolia ser un pernil i una caixa de cava,que per l'època era un premi generósi anys més tard es feien participacionsde la Loteria Nacional.

Per l'any 72, en Salvador va pen-sar que s'havia de fer més ressò de laseva petita coral, ja que era una coraldiferent, diferent principalment pel fetde tocar guitarres. Va ser llavors queva contactar amb un altre amic i sem-pre amb la idea d'ajudar als mésnecessitats, es deia, bé i es diu enca-ra, Jaume Teixidor, que aleshores eraredactor del ja desaparegut diari “ElCorreo Catalán” i locutor de Radio

El casino, estiu del 1971


Un cotxe Renault-8


Gerona EAJ 38. En Jaume ens feiapetits escrits al diari fent menció deles diferents actuacions i feia alguncomentari a la ràdio.

D'aquí va sorgir la idea d'anar acantar a la ràdio en directe, que per l'è-poca es feia sovint. Dit i fet, en JaumeTeixidor va fer els tràmits necessaris iun dissabte al mati, tota la coral vàremanar cap a la ràdio.

Estàvem tots molt nerviososperò alhora molt contents. La ràdioestava situada al carrer de la Força deGirona, tenia un teatre, que era onactuaríem, i de públic teníem els paresi mares que varen venir a acompanyar-nos. En un dels laterals hi havia unvidre gran i al darrera es trobava lacabina del tècnic de so. Primer vanentrevistar el Sr. Director, desprésvàrem actuar i al mateix temps ensvaren gravar, d'aquesta manera enJaume, de tant en tant radiava algunade les cançons i així la música delsXics arribava a més gent.

Segons em va explicar la Mariadel Carme, la dona d'en Salvador, unbon dia va comentar amb el seu maritde fer una excursió per motivar la gentde la coral i varen pensar d'anar a tro-bar un altre amic, en Marenyà, que enaquell temps regentava l'agencia deViatges Canigó, i li varen explicar laidea, però no tenien gens clar on anarde viatge. En Marenyà els va proposarde viatjar a Lourdes, i com a coralpodríem cantar al peu de la Basílica, ala processó de les torxes. Així va ser,però hi havia un petit problema: elsdiners. En Salvador va explicar la pro-posta als Xics, i si no recordo mala-ment el viatge costava 1.500 pessetesper persona, quantitat que era impor-tant pels sous que hi havia llavors. Laidea era que “Els Xics” viatgéssim defranc, però com?.

No sé com, però en Salvador ens

va sorprendre; va moti-var tots els componentsdels Xics i ens vàremposar mans a l'obra. Elpla era el següent: pas-sar pel poble recollintrevistes velles, diarisvells i ampolles de cavabuides. Les ampolles s'a-

pilaven a la part de darrera de Can Sal-vador. Amb les revistes i diaris vells esfeien piles i es lligaven amb cordills,que a continuació es guardaven a l'an-tic colomar que ja no es feia servir i quetambé estava a la part del darrera, aixíquedaven sota cobert i no es mullaven.Quan n'hi havia molta quantitat, en Sal-vador feia venir el parracaire que hihavia a Pedret, on ara hi ha el CentreCívic del mateix nom. Sempre veniaacompanyat de la seva senyora, totsdos encabits dintre d'un moto-carro,força atrotinat i amb l'ajut d'una balan-ça romana pesaven les revistes i diarisvells. Després comptaven les ampolles

de cava buides. Sempre que venienpensava de què en farien d'aquellesrevistes, diaris... ja que en aquellaèpoca el terme reciclatge ni es conei-xia, però tant li feia perquè d'aquí entrèiem uns calerons que servirien perfinançar el viatge a Lourdes.

Mica en mica s'omple la pica,diuen, i mai millor dit, perquè el 28 d'a-bril de 1974 “Els Xics” de Sarrià de Daltvàrem viatjar a Lourdes. Allà vàremconèixer la historia de la “BernardetteSoubirous” i les aparicions de la Verge.

Allò era impressionant, tot eragrandiós o així ens ho semblava, ja queveníem de Sarrià, un poblet no gairegran. Hi havia molta gent, gent de totesles edats, gent d'arreu del món i totsmoguts per una sola cosa, la fe, fe queno la veies però la sensació era queestava en tota la gent, gent que passe-java per la gran plaça davant de la Basí-lica, la cova on es produïen les apari-cions, o a la muntanya del Via Crucis.

Allà en aquells moments i sense

Primer viatge a Lourdes, l’any 1971

DSp8_

adonar-nos-en, Els Xics ens vàrem con-vertir en una “Coral Internacional” jaque el dissabte al vespre vàrem cantara l'entrada principal de la Basílica idavant de la multitud de pelegrins ques'havia aplegat amb les torxes encesesen aquella gran explanada, això sol jafeia posar la pell de gallina.

Conjuntament amb corals arriba-des de diversos països, vàrem interpre-tar l'Ave Maria de Lourdes. Cada coralcantava una estrofa diferent i la tornadala cantàvem tots plegats, juntamentamb els milers de pelegrins; això erauna sensació que et feia vibrar per dins,crec que no ho oblidarem mai.

La cosa no es va aturar aquí, per-què de tornada cap a Espanya, encaradins de l'autocar, el Sr. Director estavatan content que va proposar anar méslluny.

–Arribarem a Roma, l'any queve– va dir.

No sabíem si ho deia de broma ono, però no era broma. Els Xics vàremcontinuar portant alegria als llocs mésnecessitats de manera gratuïta.Vàrem continuar recollint revistes, dia-ris i ampolles buides per recaptardiners. El repte era molt important iquedava poc temps. Amb l'ajut d'enMarenyà es varen organitzar viatges aAndorra, ja que aleshores era típicanar a comprar-hi rellotges digitals iradiocassets. També es va continuarfent rifes de pernils i caixes de cava.

Per l'altra banda, la Diputació Pro-vincial de Girona ens donava una sub-venció cada any, però amb la condicióque durant l'any en curs s'havien defer diferents actuacions pels teatres ialguns escenaris que es muntaven perdiferents llocs, generalment places

majors, d'un munt de pobles de la pro-víncia de Girona. Un altre cop en Sal-vador va buscar amics que estavendintre del món artístic i juntamentamb aquests artistes, que col·labora-ven de manera gratuïta, es va muntarun espectacle conjunt.

L'espectacle el presentava enJaume Teixidor, amb la seva gràciacaracterística, seguidament els Xicscantàvem un parell de cançons popu-lars, i a continuació anaven actuant elsdiferents artistes. Així vàrem descobrirla màgia de prop, de la mà de l'interna-cional Mag Xevi, gran il·lusionista, ambgaire bé tota una vida dedicada al mónde la màgia i gran amic d'en Salvador.Les cançons d'en Manolo Escobarcantades per en Roman Carrasco, queper aquella època li deien “el ManoloEscobar Gerundense”.

També hi havia humor, en Salva-dor Calonge que explicava alguns acu-dits i els pallassos “Alpistei Cañamon” que eren enFrancisco Pérez i l'AntonioMuñoz, més tard ho varendeixar per obligacions labo-rals i ho varen continuar enPepe Baeza i en Marcel,tots molt divertits. Perúltim venia un tenor quecantava cançó catalana, eraun home gran, que el pobresortia a l'escenari amb unbastó, perquè era coix,però tenia una veu que t'a-llunyava de la seva aparen-ça física. Molta gent feiapetits comentaris negatiussobre aquell home gran,però... quan començava acantar era com els àngels,

llavors es quedava tota la platea ensilenci per poder escoltar-lo millor,aquell silenci es transformava en ungran aplaudiment desprès de cadacançó. Es deia Rosendo Pericot.

No recordo com, però en aquellaèpoca, era típic que quan anaves aGirona el cap de setmana, al cinema oa passejar, en acabar anaves a prendreun refresc i un frankfurt. Així va sorgir laidea de muntar una barraca per les firesde Girona. Això sí que ho recordo, al'esplanada que hi ha entre els Joncs(antiga escola “Paulino Torras”) i elCentre Parroquial, es varen anar amun-tegant, mica en mica, piles de paletsvells, que va ser la fusta necessària perconstruir un barraca, sí una barraca, laqual s'utilitzaria per vendre “frank-furts”, refrescos, “snakcs”, “pinchi-tos” ... que era el típic que es prenia lagent quan anaven a les fires de Girona.

Ara no sé com funciona, però lla-vors els firaires pagaven un tant perinstal·lar les seves atraccions a lesfires de Girona. Per una altra banda,les associacions benèfiques trobavenuna manera d' aconseguir diners per asubvencionar-se, i els col·legis permuntar alguna excursió de final decurs. Per aquests últims les placeseren limitades i gratuïtes, només espagava la llum i l'aigua que s'utilitzava.Es feia un sorteig a l'Ajuntament deGirona, i si tenies sort, podies muntarla teva barraca. La manera que teniaen Salvador era amb una mica de fe, el


Roman Carrasco acompanyat per en Lluís i en Salvador Muñoz

Barraca a l’any 1980

DS_9p

dissabte abans que es fes el sorteig idesprés de l'assaig, durant l'espaidedicat a la lectura de la bíblia es feiauna pregaria, i no sé si per sort o per-què Déu ens escoltava, cada any hovàrem aconseguir. Com em comenta-va la Mercè, al costat de l'atracció del“Gusanito Loco”, sempre hi havia labarraca dels Xics. Era una barraca moltben feta, de fusta de palets, que unavegada acabada vàrem cremar lleuge-rament per donar-li un toc més rústic;el tendal que la cobria era de colorblau mar, i en el frontal hi havia un car-tell que posava Bar “Els Xics”.

Per una altra banda, en Marenyàintentava des de la seva agència deviatges organitzar el viatge dels Xicscap a Roma amb el cost més assequi-ble, 240.000 pessetes tots els Xics!!!.Paral·lelament, mossèn Domingo,mossèn Martirià i mossèn Coll , inten-taven aconseguir una audiència per lacoral davant del papa “Pau VI”.

Això era com la maquinària d'unrellotge, tot havia d'encaixar al seulloc, si una peça del puzzle fallava elcastell faria llenya. Amb molt d'esforç,tota aquella maquinària es va posar enmarxa amb la tossuderia d'en Salva-dor, que des del seu telèfon blau ambel número 5, gestionava i planificavales activitats del grup. En aquells anys,les trucades passaven per una centra-leta que hi havia en el Pont Major, i apartir d'aquí et connectaven amb elnúmero extern que volies, eren unsaltres temps.

Per sort, la cosa va canviar, elnúmero 5 del telèfon va donar pas a und'automàtic, el 20 96 06, tot un èxit! Aixíen Salvador ja no havia de connectaramb la centraleta, per tant, no perdriatant de temps. Durant aquell any el telè-fon treia fum per tots costats, quan noera a l'hora de dinar, era cap al capves-pre. Aquell any va ser molt intens pertothom, en primer lloc els Xics, grans ipetits, veïns del poble que també s'hivaren veure involucrats d'alguna mane-ra, revistes, rifes, etc... els mossens, enMarenyà, i principalment el que ambgran esforç i il·lusió empenyia i estiravade la maquinaria, en Salvador.

En aquells temps, en Salvadortambé tocava amb un conjunt de ball a

l'estiu i anava a fer temporada a laCosta Brava. Una vegada que estàsficat en aquest “mundillo” delsmúsics, coneixes d'altres companysde professió com tu, i l'amic Salvadorva coincidir amb el baixista i cantantdels “Pícolos”, un altre grup quetambé feia temporada d'estiu en unHotel de Lloret de Mar, al costat delque ell actuava; la relació es va anarfent cada vegada més estreta. Un bondia en Salvador va comentar el temadels Xics a en Jordi Sánchez (que coma nom artístic es feia dir Jordi Samar),ell li va comentar que tenia alguns apa-rells de gravació i que si volia, en elpetit estudi que tenia a casa seva,podria gravar un casset, fer còpies iaixí en les actuacions dels Xics podriavendre les cintes de casset i obteniruns guanys extres.

Dit i fet, tots cap a Salt. En Jordivivia en el gratacels del passeig d'O-lot, que quedava just al girar cap al'Hospital Psiquiàtric. La gravació es vahaver de fer per pistes de so, ja queels Xics no hi cabíem tots en el petitestudi d'en Jordi. Primer vàrem gravarla veu principal i algunes guitarres,després les altres veus, i per últim lapercussió i la resta d'instruments enpistes diferents. Una vegada tot gra-vat, en Jordi va fer la masterització iun munt de còpies, i així gràcies a lagenerositat d'en Jordi, es varen acon-seguir uns calerons extres.

Allò que semblava una bromaquan tornàvem tots de Lourdes, no esva fer realitat, sinó que ens va superar,no va ser un autocar sinó dos. La pri-mera setmana d'agost del 1975 mar-xàvem amb una audiència Papal a sota

el braç. Crec que va valer la pena, si aLourdes va ser impressionant, aRoma, encara ho seria més.

En arribar ens vàrem allotjar enuna residència per a joves, servida permonges (Suore del Espiritu Santo), lesquals varen ser molt atentes. L'ende-mà, havent descansat, vàrem comen-çar la nostra aventura per la capital delgran imperi, i tan gran que devia seren l'època dels Cèsars, perquè nomésde veure el monument al soldat des-conegut, que va ser el primer quevàrem veure, no sé com qualificar-lo,era impressionant, tot de marbre deCarrara, net, blanc, lluent amb la llumdel sol ixent que l'il·luminava, immen-sament majestuós al mig d'aquellaciutat plena de cotxes circulant unamica desordenadament, per no dirforça, com ens va explicar el nostrexofer, “El Paisano”, que era com liagradava que li diguéssim. Era unhome baixet, una mica grassonet,moreno i amb un bigoti petit, com sifos una ratlla de retolador gruixut pin-tada a sobre del llavi superior; això sí,ens explicava com moure'ns una micapels llocs on fèiem alguna visita cultu-ral, precaucions a tenir en compte irecomanacions. També tenia moltagràcia explicant acudits.

Bé, vàrem estar per Roma, Pisa,Florència, Gènova i la relació amb elPaisano es va anar fent estreta, va sermolt divertit i ens ho vàrem passarmolt bé amb ell. Ara que ho recordo,en el seient del costat del xofer tení-em la guia, una dona de mitjana edat,no gaire amiga de ningú, feia la sevafeina però sempre de pressa, entreels Xics la vàrem batejar amb el nom


La Plaça Sant Pere del Vaticà, any Sant 1975


10_pDS

de la bicicleta, perquè quan arribà-vem a algun lloc per visitar, feia l'ex-plicació pertinent i sortia com unabala cap al lloc següent.

La trobada amb el Papa Pau VIva ser a la seva residència d'estiu, aCastelgandolfo, a uns 18 km de dis-tància, al sud-est de Roma. Els Xicsvàrem haver d'esperar una mica,mentre anaven arribant pelegrinsd'arreu del món. Llavors el Papa vasortir al balcó del qual penjava unatela amb l'escut del Vaticà impresasobre un fons vermellós. Pau VI, esva dirigir a tots els presents i final-ment va pronunciar unes paraulesde suport als Xics i ens va beneir perla tasca que portàvem d'actuacionsbenèfiques pels diferents centres onfeia falta una mica d'alegria. Tot seguitvàrem interpretar una cançó que vaser escoltada i aplaudida per tothom.

La informació sobre el què eren iquè feien Els Xics de Sarrià de Dalt,varen ser els mateixos mossensamics d'en Salvador els encarregatsde fer-li arribar a Pau VI, qui setmanesmés tard va enviar una benedicciópels Xics, impresa amb la seva foto,un redactat, la signatura i el segellpapal que va ser penjada a “L'Estudi”,que era el nom que rebia el local onassajàvem. A l'Estudi, a més a mésd'assajar les cançons i preparar lesdiferents actuacions, es llegia la Bíblia,sí, això va ser una idea d'en Salvador

que juntament amb els mossens esportava a terme després de cadaassaig. Els assajos eren cada dissabte,de les quatre de la tarda fins a les sis,llavors es llegia un fragment de laBíblia i el mossèn el comentava. Gai-rebé sempre era mossèn Domingo,però un cop al mes ho feia mossènMartirià que llavors era el capellà delsMaristes de Girona. Cadascú tenia laseva pròpia Bíblia i totes eren iguals,l'única diferència era la coberta, unes

eren marró fosc, les altres verd fosc iles últimes de color blau marí.

Aquest viatge a Itàlia dels Xics vatenir força ressò dintre el món religiós ipocs dies després, des del col·legiSagrada Família de Vila-roja, en Salva-dor va rebre una trucada de Sor Coba-rrubias, que era la directora del centreen aquell moment, proposant-li dedonar classes de guitarra com una acti-vitat extraescolar. En Salvador ho vacomentar amb la seva dona, la Mª delCarmen, hi varen estar d'acord tots dosi el tema va tirar endavant. El diumengesegüent, el mossèn de Vila-roja, que esdeia mossèn Iglesias, ho va comentardesprés de la missa dominical, i així vaser com es va posar en funcionament“Los Amigos de la Canción”. Això erala tardor de l'any 1975.

Com tots els començaments, pri-mer eren poca mainada, però el grupes va fer gran d'una manera impres-sionant, un ho deia a l'altre, l'altre a unaltre i quan en Salvador se'n va ado-nar eren vuitanta-quatre componentsamb guitarres, percussió i catorzeacordions.

En Salvador no donava l'abast,era un grup molt nombrós per ell totsol, les monges del centre estavenjoioses d'aquella coral tan nombrosa,que cada diumenge engalanava lesmisses que es feien a l'església delmateix col·legi i que era l'església delpoble. No s'hi cabia de gent. Els diu-menges, el director, primer anava ambels Xics a cantar a la missa de Sarriàde Dalt, tot seguit agafava el Renault8, i cap a Vila-roja a cantar amb “LosAmigos de la Canción”.

Paral·lelament a aquestes aven-tures d'en “Salvador i sus conjuntos”,un amic d'infància, l'Alejandro Pilsa,es va trobar un dia amb en Salvador ixerrant, xerrant, un dia va venir aveure una de les actuacions dels Xics,llavors l'Alejandro es va animar i vaformar “Els patufets de Vistalegre”,però això ja és una altra història.

El projecte per a l'any següent eraviatjar a Santiago de Compostela, jaque era l'any “Santo Compostelano”(1976). Aquest projecte va quedar unamica frenat, ja que la Maria del Carmeva patir un accident molt greu quan tor-nava de la feina, a Manipulats del Teron treballava. En arribar al semàfor quehi havia per creuar la N-II, en posar-se lallum verda, va creuar amb la seva mobi-lette, però un Mercedes amb matriculaalemanya es va saltar el semàfor envermell i com a conseqüència vaimpactar contra la moto de color verdfosc, atropellant la dona d'en Salvador.El cotxe va fugir, però gràcies als mecà-nics de l'Auto Taller Rally (situat a labanda de Sarrià de Dalt de la N-II), quevaren ser els que la van auxiliar; pre-nent la matricula del vehicle, trucant ala policia i a l'ambulància, la van podertraslladar ràpidament a la ResidènciaAlvarez de Castro (actualment HospitalJosep Trueta).

La recuperació de la Mª delCarme va ser força lenta, ella estavamolt il·lusionada amb aquest projecte i

Residència d’estiu del Sant Pare Pau VI

Crònica del diari Los Sitios

DS_11p


en un moment de millora no va dubtara dir al seu marit que no l'aturés. EnSalvador va baixar una mica el seunivell d'activitat, ja que havia de fercostat a la seva dona. Però, poc a poc,la maquinària va començar a funcionarde nou i en arribar el mes d'agost de1976, el Xics vàrem viatjar cap a Gali-cia, sense la Mª del Carme, que enca-ra estava convalescent, però no des-atesa, ans al contrari, si no en Salva-dor no hagués marxat; l'ajuda i l'assis-tència va córrer a càrrec de la sevamare, la Maria, i les seves dues ger-manes, la Catalina i la Rosa. Aquestviatge no va ser tan joiós com elsaltres degut a les circumstàncies, peròva estar bé.

Per una altra banda, “Los Amigosde la Canción” també feien actuacionspels diferents centres assistencials dela província de Girona, seguint elmateix esquema de funcionamentque tan bé havia funcionat amb ElsXics. En aquestes actuacions tambéhavien coincidit Els Xics, “Los Amigosde la Canción”, el Mag Xevi, enRomán Carrasco (el Manolo EscobarGerundense), els pallassos “Alpiste iCañamón”, en Rosendo Pericot i, ésclar, l'entranyable Jaume Teixidor, queamb el seu humor i una gran paciènciaintentava posar pau enmig de tantagent, però ja us podeu imaginar quin

guirigall hi havia amb tanta mainadajunta.

Per motivar “Los Amigos de laCanción”, també es varen fer algunessortides. Una d'elles va ser una visitaa la ciutat de Tarragona i l'altra un diasencer al Tibidabo.

Això de viatjar, tant a en Salvadorcom a la Mª del Carme els agradavamolt i varen començar a organitzarexcursions curtes d'un dia o d'un capde setmana. Gràcies a mossèn Marti-rià i el llavors director dels Maristes, elgermà Benito, varen fer possible queEls Xics poguéssim ocupar un delspavellons del refugi propietat del Ger-mans Maristes que tenien al poble deQueralbs, a prop de Ribes de Freser.Allò sí que era divertit. En aquestaexcursió hi viatjàvem els Xics, “Ami-gos de la Canción”, pares i mares.Anàvem tots amb autocar. Es marxavael dissabte i es tornava el diumenge.El primer dia fèiem un foc a la llar delrefugi i cantàvem cançons de gresca,explicàvem acudits, fèiem jocs ambllanternes a la llum de la lluna, unapassejada fins al poble, que estava adeu minuts caminant, un sopar demotxilla i a dormir, si podies. El diu-menge al matí, anàvem a l'estació delcremallera, on prèviament ja s'havienadquirit els bitllets, ja que érem ungrup molt nombrós, i pujàvem fins a

la Vall de Núria.Allà passàvem eldiumenge gau-dint de la neu.Guerra de bolesde neu, concursde ninots de neu i

també fèiem descensos amb trineusde pobre, o sigui, amb plàstics. Fèiemdescensos amb plàstics molt grans,en dèiem l'autobús, ja que baixàvemtots en fila índia, grans i petits peraquells pendents plens de neu. Almigdia fèiem un dinar, i en acabarpujàvem al cremallera, agafàvem l'au-tocar i tornàvem cap a Sarrià de Dalt.Aquesta excursió agradava molt, i esva anar repetint cada hivern.

L'estiu següent del viatge a San-tiago de Compostela, cada mes d'a-gost vàrem anar fent un “Viatge ambels Xics”, que era el títol que sortia enels fulletons de propaganda, i a sota hiposava el lloc de destí, però aquestsaltres eren més de lleure, ja que noanàvem a cantar sinó que fèiem visi-tes a diferents llocs; vàrem viatjar aMallorca, Eivissa, Andalusia, Canàries,vàrem tornar a Roma l'any 1980 i l'anysegüent vàrem tornar a Lourdes, aquísí que vàrem cantar.

A banda de les excursions i viat-ges culturals, vàrem continuar fentactuacions i d'aquí va sorgir la idea demuntar una campanya nadalenca; laqual consistia en que durant les festesde Nadal es feia una actuació a cadacentre assistencial de Girona, es pla-nejava un calendari on s'hi senyalavala data, hora i centre on es portaria aterme l'actuació i es penjava en elpanell d'anuncis de l'Estudi, aixítothom ho podia consultar. A cada

. Els Xics a les escales del Centre Parroquial

Excursió a la Vall de Núria

DSp12_

hospital que visitàvem passàvem perles diferents sales, incloses les habita-cions de malalts que no es podienmoure del llit, i els cantàvem nadalesperquè se sentissin millor. Aquestgest voluntari i gratuït sempre tenia unefecte mirall, a tots els centres hihavia personal de servei, així quedurant aquella estona de nadales engaudien tots, malalts i cuidadors.

De totes maneres en Salvadorcontactava prèviament amb la direccióde cada centre per confirmar la data delconcert, així doncs la direcció n'estavaalerta. Quan acabàvem les actuacionsper les diferents sales ens feien baixara les cuines i allà sempre ens tenienpreparat un piscolabis, al qual Els Xicscorresponíem amb una sessió de nada-les per a tot el personal de cuina.

El centre que es feia més feixucera l'hospital Josep Trueta, ja que erael més gran dels que actuàvem, peròal baixar a les cuines ens donava certaenergia per continuar fins l'últim racó.

Això de les nadales va tenir elseu ressò; i no sé com, en Salvador esva assabentar que es feia un concursprovincial de nadales inèdites, s'haviade presentar la partitura a l'Ajunta-ment de Girona i des d'allà podies fer lainscripció i participar en el concurs, queera només per a corals. En Salvadorestava entusiasmat perquè ens deia

que l'actuació seria en el TeatreMunicipal de Girona. Com quetenia poca feina... es va dedicar acomposar una nadala amb lletra imúsica, després hi va muntar lesveus i es va assajar a l'estudi. Tot apunt, Els Xics cap al Municipal, laplatea estava plena de gent, rereles bambolines també, tot decorals d'arreu de la província, ner-vis a flor de pell... –Nois, ens toca!– va dir en Salvador.Tots ben posats darrera les corti-

nes, s'obren les cortines, focus queens il·luminen, silenci, el Directormarca fins a quatre i comença la nos-tra actuació, s'acaba, aplaudiments,s'abaixa el teló. Només quedava espe-rar el veredicte del jurat, mentrestanten Salvador ens fareunir en un racó d'a-quell escenari ple decorals.

-–Resem un PareNostre i Déu ens aju-darà– ens va dir.

I tant que ens vaajudar, per la megafo-nia del teatre anun-ciaven el primer llocper “Els Xics deSarrià de Dalt”, s'a-puja el teló, el públicaplaudeix, Els Xicstornem a cantar lanadala composta peren Salvador, gransaplaudiments, totscontents i joiosos,primer premi com acoral i primer premi ala millor nadala del'any 1977. Això esva tornar a repetir,

perquè l'any 1978vàrem tornar a parti-cipar i vàrem tornar aguanyar.

Després de lesfestes nadalenquesdel 1978, es decideixque l'uniforme esta-va una mica fora delloc i se'n projecta unde nou, més moderni una mica més infor-mal; constava d'unacamisa de color

blanc trencat, un pullover de colorbeix, pel qual sortia el coll de la cami-sa i uns pantalons marró fosc pelsnois i una faldilla prisada, del mateixcolor, per les noies. Aquest uniformeva ser utilitzat per Els Xics a principisdel 1979.

D'altra banda, en el grup de Vila-roja començava a disminuir el perso-nal, d'un any a l'altre. En Salvador vapensar en una fusió, ja que a Sarriàpassava tres quarts del mateix, no peravorriment, suposo, ja que no hi haviatemps amb tantes activitats, sinó pelscomponents, que vàrem anar crei-xent, tant d'un grup com de l'altre,uns perquè començaven a treballar,d'altres pels estudis, formar part del

XXV CAMPANYA DE NADAL1997-1998

PROGRAMA D'ACTUACIONS PELS CENTRES ASSISTENCIALS DE GIRONA A CÀRREC

DEL GRUP MUSICAL “ELS XICS” DE SARRIÀ DE DALT

(Agrupació fundada el 1970, amb el registre núm. 1389 del Departament de Cultu-ra de la Generalitat de Catalunya, que té per finalitat transmetre missatges de pau,amor i alegria als malalts i marginats mitjançant la música.)

09-NOV. 10'00 h. CENTRE D'ATENCIÓ DE SANT GREGORI.CENTRE GERIATRIC PUIG D'EN ROCA, MUTUAM GIRONA.

15-NOV. 16'00 h. CENTRE GEREONTOLOGIC (VILOBÍ).HOSPITAL GERIATRIC DE CASSÀ DE LA SELVA

22-NOV. 15'00 h. CLINICA “SALUS INFIRMORUM”CENTRE GERIATRIC “BELLA TARDOR”CENTRE GERIATRIC “HNAS. DE LOS DESAMPARADOS”

29-NOV. 16'00 h. CENTRE DE DISMINUITS FISICS SARRIÀ DE TERCENTRE DE JUBILATS SARRIÀ DE TER

06-DES 16'00 h. RESIDENCIA PENSIONISTA S.S. DE PALAU 07-DES. 10'00 h. CENTRE GERIATRIC HNAS. JOSEFINAS

CENTRE D'ACOLLIMENT “LA SOPA”13-DES. 16'00 h. CLINICA L'ALIANÇA

RESIDENCIA DE CAPELLANS SIVILLA20-DES. 16'00 h. GERMANETES DELS POBRES

RESIDENCIA GERIATRICA MARIA GAI21-DES. 11'00 h. CENTRE PENITENCIARI DE GIRONA26-DES. 10'00 h. HOSPITAL DE LA GENERALITAT “DR. JOSEP TRUETA”27-DES. 16'00 h. HOSPITAL PSIQUIATRIC (SALT)28-DES. 10'00 h. CLINICA BOFILL

CLINICA GIRONA03-GEN. 16'00 h. RESIDENCIA GERIATRICA BASEGODA

RESIDENCIA GERIATRICA “TORRAS” SALT06-GEN. 10'00 h. CLINICA LA ESPERANÇA

HOSPITAL STA. CATERINA

Per més informació: carrer Bosc, nº 6, Sarrià de Dalt 17841 GIRONA Telèfon 20 96 06

D’esquerra a dreta i de dalt a baix:A la cuina de l'Hospital Álvarez de Castro (ara HospitalTrueta) el febrer del 1984/ A la Clínica L'Esperança.

grup implicava responsabilitats, obli-gacions... alguns fins i tot vàrem esde-venir parella, ens vàrem casar, en fi,vàrem anar marxant. A principis de1980 s'unifiquen els dos grups, des-apareixen “Los Amigos de la Can-ción” i augmenten “Els Xics”. Ambaquesta unificació, creixem al voltantde la setantena, per contrapartida elcol·legi de Vila-roja es queda sensecoral oficial, encara que es continuacantat les misses del diumenge, peròamb el nom dels Xics.

Així podríem dir que comencemuna nova etapa, però més actius i ambnova energia, uniforme i companysnous. El mestre està content, això voldir més feina, més projectes, mésidees, més...

Quant a la instrumentació, fa unany enrere en els Xics es comença ainnovar, cosa que a mossèn Domingono li agrada massa, i per l'altra bandaen “Los Amigos de la Canción” ésmés conservador i manté els matei-xos instruments. Una vegada totsjunts comencem a trobar una bateria,que suprimeix els típics bongos, uncontrabaix clàssic (verra), un orgueelèctric, però tothom s'espavila pertrobar el seu lloc dins del grup, que, apoc a poc, comença a rutllar i que aviat

torna a les actuacions.Els anys anaven passant

per a tothom, i pels Xics també,que vàrem anar creixent i percontrapartida i paral·lelamentvaren començar a sortir novesformacions. El primer, va ser enPere Costal, que es va convertiramb cantant i guitarrista d'or-questra, seguint les passes d'enSalvador. Més tard sortiria elgrup “Sintonia”, que va començarcom a grup de Rock i va continuartocant música de ball; format per enToni Martínez, Jaume Lladó, PerePujolràs, Pepe Baeza i en Marcel. “Lasalseta Gironina”, que interpretavamúsica de ball, format per en Salvador,la Mercè, en Sadurní i en Miquel Agui-lera; el grup “Tramuntana”, que inter-pretava havaneres, amb el gran acor-dionista Antonio Martínez, la Mercè, laGertru, en Carles Pineda, en Salvador ien Marcel. Un duet que interpretavamúsica molt dinàmica format per enMiquel Culubret i en Miquel Martínez;podem dir que a darrera de totsaquests personatges i conjunts hihavia la mà negra i l'ull crític d'en Sal-vador, i sense cap mena de dubte totshavíem començat tocant el “CantaPajarito”, segell exclusiu de la casa.

Però continuem amb els Xics;què fèiem?, doncs vàrem muntar unabanda de Música, amb tambors, cor-netes, dos bombos i una caixa de per-cussió, Ah!, me n'oblidava, i un saxo-fon. Els assajos els fèiem entre l'es-glésia de dalt i can Vinyals, perquèhavíem de marcar el pas i allà dalt nomolestàvem gaire, ja que el so de labanda impressionava. Amb aquestabanda acompanyàvem les processonsde setmana Santa, tant les de Sarriàcom les de Girona, així que tambévàrem poder viure i conèixer el ball del'àliga i els manaies.

Amenitzàvem casaments a l'es-glésia, incloent-hi el d'algun Xic, comla Nuri Mir; homenatges a la Vellesatant a Sarrià com a Canet d'Adri (1981i 1982), participàvem en el diumengede Rams, cantàvem Caramelles, cam-


DS_13p

D’esquerra a dreta i de dalt a baix:Concurs Municipal 29-12-1975 / Segona cantada a Lourdes l’any 1981 /Los Amigos de la Canción disminueixen /

DSp14_

panyes nadalenques, Misses del gall,viatges a la vall de Núria a l'hivern,viatge d'estiu a Lourdes (1981).

Els diumenges, en acabar de can-tar a missa, alguns del grup fèiem unacercavila, on anàvem cantant pelscarrers del nostre poble, la gent sortiaal carrer a escoltar-nos, i se'ls convida-va a cantar, se'ls hi donaven caramelsi la mainada solia acompanyar-nospels carrers de Sarrià fent gresca ipassant-ho bé.

A principis de 1983, ens assaben-tem que s'ha de deixar l'estudi de l'es-cola “Paulino Torras”, no només ElsXics, sinó també les diferents activitatsque s'hi anaven fent per les diferentssales de l'escola, com eren classes demecanografia impartides per l'entran-yable Victòria, l'associació de handbol,que hi tenia la sala de reunions de ladirectiva... Tothom va haver de des-allotjar els locals, ja que la fundació ElsJoncs havia adquirit els drets de l'edifi-ci per a reactivar l'escola, com haviaestat feia un temps. Els Joncs vacomençar a funcionar, crec, que l'any1984. Per tant, Els Xics vàrem haver detraslladar-nos. Però a on?

Bé, en Salvador, a la casa delcarrer del Bosc, hi tenia una sala con-tigua a la casa, on hi tenia un petittaller amb quatre eines que li servienpels petits arranjaments de la casa,també hi tenia un lavabo i un petit des-patx. Doncs tots cap al carrer delBosc! Com sempre, amb l'ajuda d'a-mics i parents, aquest cop va ser elseu cunyat, en Joan Tarrés, que erapaleta, el que va tirar el lavabo a terrai va deixar l'espai habilitat per poderassajar. Ens va aparedar tres biguesde ferro i va muntar un altell, que esfaria servir per guardar la instrumenta-ció i fundes. De l'antic estudi vàremtraslladar tot el material cap al nou,vàrem tenir un problema amb els

bancs on sèiem per assajar, ja queeren més llargs i en el nou estudi no hicabien, els vàrem haver de serrar amida. En Salvador també va aconse-guir plaques de suro de no sé on, lesquals es varen utilitzar per insonoritzarel local d'assaig. Una vegada superataquest petit entrebanc, tot va tornar al'activitat frenètica de sempre.

Els Nadals dels dos anyssegüents, ja no vàrem participar en elconcurs de nadales, ja que mossènDomingo va engrescar en Salvador enuna idea una mica revolucionaria, ElsPastorets. En el Centre Parroquial esvenien fent els Pastorets des de feiamolt temps, aleshoresel tema era el següent:posar música als Pasto-rets. En Salvador hoveia una mica feixuc,perquè significavaarranjaments de can-çons, muntar les can-çons amb el grup, assa-jar l'obra amb elsactors, etc... però elmossèn li va fer unpetit discurset i per sino n'hi havia prou,alguns dels Xics podríemparticipar com actors icantar des de l'escenari.Bé, doncs, ja hi tornem aser, en Salvador s'arre-manga les mànigues dela camisa i fil a l'agulla.Després dels arranja-ments que va fer a casa

seva i amb les partitures sota el braç,cap a l'Estudi.

–Nois, com ja us havia comentat,tinc les cançons preparades i hem d'as-sajar de valent– va dir en to decidit.

Això era a finals de setembre,teníem només un mes perquè alnovembre es començava a assajartota l'obra, amb els músics i elsactors. Alguns dels Xics, com havia ditel mossèn, vàrem fer d'actors, va seruna experiència divertida, hi havia mésriures i més divertiment en els came-rinos, potser, que en la platea, noméspel fet que et maquillessin i que et dis-fressessin per fer un paper d'actor ja

Grup Sintonia

Casament aPorqueres setembre

1982


Toni Martínez. Marcel Muñoz, Nuri Mir. Roser Piqueras i Salvador Muñoz cap a 1976.

DS_15p


ens feia gràcia; a més a més, tots elsXics ens coneixem. Corredisses, bro-mes, riures fins que se sentia la veud'un de gran que ens manava callar.L'obra va ser molt divertida i crec queva quedar molt bé, almenys la gentaplaudia. Vàrem repetir l'any següent,la cosa va ser més fàcil, perquè ja tení-em totes les cançons apreses.

Continuaven les fluctuacions depersonal, però el “jefe” se n'adona, ipublicita que es donen classes de gui-tarra gratuïtament, entre alguns car-tells que s'escampen per les diferentsbotiges del poble, i també una mica deboca en boca, la qüestió és que enSalvador fa un petit grup de nois inoies a Sant Julià de Ramis. Altre cop,alguns dels Xics ajudem, ensenyant atocar la guitarra als recent arribats, imica en mica, s'estructura el nou grupformant una coral. Amb l'ajut d'enPere Pujolràs, que ja llavors tocaval'orgue a l'església, es va fusionar elpersonal que tocava la guitarra i l'orga-nista. Tots plegats proposen a mossènLluis Adroher i Durán de participar enles misses dominicals i així va ser.Mossèn Lluís també era el rector de laparròquia de Sant Andreu del Terri,què vol dir això?, doncs som-hi tots:Sarrià, Sant Julià, Vila-roja i SantAndreu, “vamos”, per avorrir-se.

Més coses, si mireu el dial d'unaràdio en la FM, gairebé cap al final detot, al 107.7 exactament, es podiaescoltar Ràdio Xics. Les emissionseren una mica limitades, ja que nomésles fèiem dissabtes a la tarda i algundiumenge al matí. Es combinava ambels assajos i cantades a l'església. Amitjans dels vuitanta, les emissions deràdio no estaven massa reglades perllei i aprofitant aquest petit buit legal,en Salvador amb l'ajuda de JoanMuñoz, un nebot seu que treballavade tècnic d'antenes, es va portar aterme la idea. Es varen fer quatre car-tells, que si no em falla la memòria, laCooperativa encara funcionava com asupermercat i algun petit cartell hivàrem enganxar a la porta d'entrada.La resta es varen repartir pels petitscomerços del poble. Abans de comen-çar les emissions, en Joan va voler ferproves per conèixer el radi d'emissió.Així que, mentre uns des de l'estudi

punxàvem música, d'altres amb elRenault 8 d'en Salvador anàvem a pro-var fins on arribàvem. Els pobles queentraven dins del radi d'acció eren:Sant Julià de Ramis, tot Sarrià, Celrà ipart de Girona.

Un bon dia, en Joan va proposarque els oients truquessin a la ràdio iaixí sabríem si ens escoltaven o està-vem perdent el temps. Bé, la tecnolo-gia era la que era, una taula de mes-cles, dos tocadiscos per punxar músi-ca, un parell de micròfons, un emissorde FM, i una antena. En aquella època,això del telèfon sense fil encara noexistia, i molt menys el mòbil. Així queen Joan se les va enginyar per poderfer la primera connexió de Radio Xics.El telèfon estava ubicat al menjadorde can Salvador i l'emissió es feia desde l'Estudi, que estava situat a la parttotalment oposada de la casa i senseaccés intern. Això volia dir que quanentrava una trucada, un dels Xicsanava corrent a avisar en Joan, que,seguidament, obria la connexió d'unmicròfon sense fil, el Xic tornavacorrent cap al menjador i posava elmicròfon en l'auricular del telèfon.Sempre hi havia corredisses.

–Joan, que diuen que no se sent!–Digueu-li que acosti més el micro

al telèfon.–Diu que ja està!–Doncs digueu-li que ja entrem en

directe. (Una altra correguda).

–Diu en Joan que estem en directe.El més bo de tot això, que sem-

bla una broma, és que mentre passa-va tot això, el pobre radiooient preniapaciència penjat del seu telèfon iesperant per entrar en antena.

Dos anys més tard, les emis-sions radiofòniques van ser regladesper llei i Ràdio Xics va deixar d'emetre.L'entrevista més interessant querecordo va ser la d'en Joan Aymerich,que ens va explicar com era el pobleabans de la colònia Torras.

Mentrestant es continua fentalgun viatge a Andorra, però cada copmenys. El d'hivern a la Vall de Núria nofalla mai. Per la banda dels Xics i hamoviments migratoris, però tornen ahaver-hi fusions, fins i tot famílies sen-ceres que varen anar passant per l'es-cola del “Canta Pajarito”, com els Gra-nados, una de les famílies mes des-preses de cares als Xics, els Robles,els Martínez, germans i germanes,petis i grans, pares i mares d'aquestesfamílies que varen ajudar que tot anésendavant. Recordo que en les cam-panyes nadalenques, els pares i lesmares eren els encarregats de donarcaramels (gentilesa de caramelsGerió) i calendaris als malalts, mentreEls Xics cantàvem.

En Salvador feia temps que s'a-donava que els components entràvemi sortíem i per això en cercava denous, també en va trobar a Medinyà, i

En Salvador amb components de Los amigos de la Canción, de la Rasa i de Pla de l’Horta. 1987

DSp16_


com sempre seguia el mateix procés;aprenentatge, integració vers el grangrup i actuacions.

La dècada dels noranta va serdiferent, es va canviar l'uniforme,seria la tercera i última vegada.Aquest era similar al de color beix imarró, però el que va canviar va ser elcolor, blau marí. Els nois portàvem unacamisa blanca, a sobre un pullover ipantaló blau marí, les noies el mateixnomés que en lloc de pantaló, faldilla.

De remarcable en aquells últimsanys dels Xics de Sarrià de Dalt, talcom a en Salvador li agradava que ensdiguessin, hi ha una història que hadeixat una petja al poble i que possi-blement molta gent no coneix. Bé, simireu per sobre de l'autopista cap a lamuntanya on hi ha el dipòsit d'aigua,us adonareu que hi ha una creu totamajestuosa que es pot veure gairebédes de qualsevol punt del poble. Aixòva ser idea d'en Salvador, segons emva explicar la Mª del Carme, que li vaproposar al mossèn Domingo, totsdos hi varen estar d'acord i la cosa vaanar endavant. El tema era el següent,s'apropava la Setmana Santa, llavors,es tractava de recrear-la amb respec-te, veneració i d'una manera popular.

No he pogut aconseguir la informació,però sí sé que a través d'algun cone-gut que treballava a telefònica, esvaren aconseguir els dos troncs queformarien la creu. En Salvador va inda-gar sobre les dimensions reals quesegons els historiadors diuen quetenia, i així es va procedir a fer la taladels dos troncs. El problema venia al'hora de triar els claus, sí... els clausamb els quals varen crucificar Jesús ala creu. La mida dels de les mans eraclara, i un per cada mà, el problemaque va trobar en Salvador va ser elspeus, que si eren dos claus, un percada peu, o bé un de sol, molt mésllarg i gruixut. Una vegada tot més omenys aclarit, mesures de la creu idels claus, es va iniciar pels Xics unaSetmana Santa força diferent.

El Divendres Sant d'aquell anytots els components de la coral vàrempujar cap a la muntanya del dipòsit del'aigua. El transport dels troncs vacórrer a càrrec d'un veí del poble, enJosep Aymerich, que aleshores esdedicava al transport i tenia diversoscamions. Mentre uns cavàvem unforat força profund per clavar la creu,d'altres encreuaven els troncs i elsfixaven entre ells formant la creu, l'úl-

tim grup muntava les tendes de cam-panya on passaríem la nit fent la vetllaa la creu. Amb l'ajut de tots es va aixe-car la creu, es va col·locar en el forat aterra i es va fer una pastada de cimentamb la qual es va fixar. Al mateixtemps, poc abans de llevar-la, li vàremcol·locar diverses cordes que farien detensors, mentre s'assecava el ciment,que en forma de vents vàrem clavar alterra. Els Xics vàrem vetllar la creu deDivendres a Diumenge Sant, unsfèiem nit al peu de la creu, d'altres capal capvespre tornaven a casa seva,però mai vàrem estar sols, sempre hihavia persones grans o en Salvador,que ens feien companyia. El Diumen-ge de Resurrecció, després de cantara la missa, mossèn Domingo s'apropàcap al nostre “Monte de los Olivos”particular, i va fer la benedicció de laCreu. En Salvador ens va dir queaquesta Creu vetllaria per la bona gentde Sarrià, de la mateixa manera quenosaltres ho havíem fet. Veritable-ment entre en Salvador, gran creient, iel mossèn, es va portar endavant unagran Setmana Santa.

A finals dels noranta en Salvadorfa el seu últim concert, no sé què hapassat, bé crec que sí, tots hem cres-cut dintre i fora dels Xics, els compo-nents han anat plegant, el nostreDirector també s'ha fet gran, per a ellés com si fos la seva última actuació,encara que mai ho ha volgut.

Com sempre, després de cadaactuació, aplaudiments, baixada deteló, comentaris, que si ha quedat bé,si t'has equivocat aquí o allà... Peròdesprés d'aquella última campanyanadalenca tot va ser diferent. El telè-fon blau amb el número 209606 vadeixar de sonar.

Tres dècades més tard, en Salva-dor es va trobar, cara a cara, amb elconcert més difícil. El teatre a punt,s'aixecà el teló, però ja no hi havia Xicsque cantessin. L'escenari estavail·luminat, com sempre, solament enMiquel, el seu germà gran, amb el seuviolí, herència del seu pare; d'altrabanda l'Enric, amb la guitarra, un altregermà, feia molts anys havien estatels “Cowboys de Santa Fe”. No esdirigeixen cap paraula, però només

Foto presa al Parc Arqueològic de Girona, el 1988

DS_17p


amb la mirada ja saben de què va tot...un, dos, tres i quatre, i amb ritme dedos per quatre, comencen a tocar,igual que en els anys de joventut...

En acabar la cançó, “Canta Pajari-to” per suposat, aquest cop no hi haaplaudiments, ja que la platea és buida;s'apaguen els llums, les bambolinesbaixen, en Miquel guarda el seu violí alseu estoig, que possiblement té mésanys que ell, l'Enric i en Salvador fan elmateix amb les seves guitarres, guita-rres que amb el pas dels anys hanenvellit com ells. Aleshores baixen perl'escala del costat de l'escenari i comsempre surten per la porta del darrere,sense dir res, saludant l'acomodador,que rere seu tanca la porta del teatre.Enmig d'una llum una mica tènue, esdiuen adéu, cadascú a la seva manera,l'Enric amb una mica de tristor, enMiquel fent broma, com sempre, peròsaben que s'ha acabat, i en Salvadordoncs, què dir d'en Salvador?

En Salvador ja no viu al carrer delBosc, ja que l'ampliació de l'autopistava fer que cal Músic es convertís enuna pila de runa i ferralla. Actualmentviu el Pla dels Socs, amb la Maria delCarme.

Dels Xics només en queda elrecord en una habitació de la novacasa, dins la qual té un lloc ple defotos, premis, benediccions papals,cintes dels Xics, instruments, partitu-res...Tot això ens diu que fa molttemps ja...■

Petita històriaRellegint la història dels Xics un diumenge al matí amb el meu fill Marc, en va preguntar:–Pare, i tot això va fer l'avi Salvador?, perquè el veig molt gran i cansat!–Sí, fill, per això està tan cansat!– li vaig respondre.

Escrit per en Marcel Muñoz.Fotocomposició Mercè Muñoz.

AgraïmentsEn nom d'en Salvador Muñoz Rodríguez, m'agradaria donar les gràcies a tots els Xicsi “Amigos de la Canción”, perquè sense vosaltres tot això no hauria estat possible. Peraltra banda, disculpar-me per les anècdotes i petites històries que no han sigut escri-tes en aquest relat, ja que no s'acabaria mai. També disculpes a tots els Xics que varenpassar per cal Músic i no he anomenat, però tant les vivències viscudes com els vos-tres noms, en Salvador les porta dins del seu cor.Agrair a l'Assumpció Vila, per l'empenta que m'ha donat, perquè aquesta història, queentre anècdota i vivència, encara que sembli una novel·la, doncs va ser real. Gràciestambé a la Gertru, la meva dona, pel seu suport i per la paciència, a la meva cosina Mercèpel seu suport i principalment a l'artífex de tot això, el meu pare.

Salvador Muñoz amb els seus germans

s habitual (encara que avegades les coses no vanpas així) que una crònica(d'un partit de futbol,

d'una cursa de motos, d'una sessióparlamentària o d'un pregó de festamajor) es redacti amb posterioritat a lacelebració de l'acte a explicar. En elcas que ens ocupa, aquesta crònicas'escriu amb un coixí de més d'unmes després de la festa. És tempssuficient per haver pogut fer la diges-tió d'unes jornades festives intenses,carregades d'activitat, en les qualshem demostrat que a Sarrià de Ter,malgrat l'escassa alegria pressupostà-

ria, ens sortim de les dificultats que espresentin.

Tenim recursos: si en un concertjuvenil falla la banda principal, l'enca-rregat del pavelló esportiu municipalagafa una guitarra i ho arregla ràpid. Sien una altra vetllada musical el grupestrella no pot actuar per afonia delcantant, cap problema: tenim els Pul-popop disponibles i en plena eferves-cència de popularitat. Si s'anuncia unamostra de vins i els expositors no hiacudeixen perquè n'hi ha una altra aFigueres, amb un bag-in-box d'enFaura de Sant Julià acompanyem lesbotifarres a la brasa d'una manera

ideal. Recursos i bona disposi-ció, vet aquí dues característi-ques del poble que són perfec-tament extrapolables al prego-ner de la festa d'aquest any:Nicolás Pichardo, home d'unapoc corrent trajectòria social,veïnal i consistorial.

Nicolás Pichardo encara ésuna persona jove però ja portaquaranta-set anys de residènciaal poble: tota una vida. La sevavivència personal ha anatparal·lela a la història mésrecent de Sarrià i, tal i com vaexplicar-nos al pregó, ha fetconeixença de persones i ha vis-cut en pròpia pell els fets mésrellevants de la vida local de lesúltimes dècades. Va anar a estu-di amb Don Andrés, una figurabàsica en el món de l'ensenya-ment, va viure la construcció dela piscina de Sarrià de Dalt ananta dur el dinar al seu pare, que hitreballava. Visqué en primerapersona la construcció, creixe-ment i urbanització del barri de

la Rasa des de l'associació de veïns iva veure'n la creació dels serveis inci-pients: la primera escola bressol i elcamp de futbol. Tot i que mai no haexercit la pràctica militant dels esportsha estat tresorer, secretari i presidentdel Club de Futbol, ha participat tambéen càrrecs al Club de Patinatge i a laUnió Esportiva. De la seva facetasocial i cultural en destaca la participa-ció en la programació musical a RàdioSarrià, en la col·laboració en l'organit-zació de classes per a adults i en lescelebrades revetlles de Sant Joan alseu barri. Amb un currículum associa-tiu com aquest no és gens estrany que

DSp18_

FESTA MAJOR [Nicolàs Pichardo, pregoner

Nicolàs PichardoPREGONER

Josep M. Sansalvador. [email protected]

É

DS_19p

FESTA MAJOR [Nicolàs Pichardo, pregoner

fos cridat per la política munici-pal. Convidat a les llistes elec-torals de l'any 98, el nou repteque se li presentà va seracceptat i set anys més tard,el 2005, es convertia en alcal-de de Sarrià de Ter -desprésd'haver passat per la respon-sabilitat de diferents regido-ries- prenent el relleu de JosepTurbau. El mandat de Pichardoa l'alcaldia va ocupar uns anysde gran creixement urbanístic idemogràfic, i d'inici de gransobres d'infraestructures -dis-senyades lluny d'aquí- en lesquals encara es trobemimmersos; durant els qualssens dubte que va haver detirar dels recursos i bona dis-posició que són proverbials imarca de la casa a Sarrià.

Ha estat un pregonerben triat. Entre associacions,

clubs, emissores, projectes,presentacions, regidories…no hi ha ningú que no coneguiNicolás Pichardo i la seva ano-menada va molt més enllà deles fronteres sarrianenques.Aquest cronista i la seva famí-lia en poden donar fe. L'estiudel 2009, trobant-nos enterres andaluses, vam anar acomprar generosos vins delCondado de Huelva a unceller d'una població blanca iendreçada, propera a LaPalma del Condado, poblenatal de Pichardo. Xerrant,xerrant, va resultar que elsimpàtic cellerer que ens varebre i atendre, a més de miltres-cents quilòmetres decasa,…també va dir que elconeixia! ■

Fotos Quim Llunell

De dalt a baix:Signatura del llibre d'Honor de l'Ajuntament / Nicolàs Pichardo amb Esther Ferrero i Cristina Vicedo

DSp20_

FESTA MAJOR

FestaMajor 2011Esther Portilla i BenitoRegidora de Festes

arlar de la Festa Major, és parlar del nostre poble, de lesnostres entitats, de la nostra gent. Com ja va essentcostum en la nostra Festa Major, els principals protago-nistes són les entitats, i associacions del nostre munici-pi. Sense l'esforç i el temps que hi dediquen seria difí-

cil planificar amb èxit cadascuna de les activitats que es porten a terme.Com cada any la Festa Major, comença amb el pregó. Aquest any

ha estat a càrrec del molt entranyable, veí i amic, Nicolas Pichardo. Unapersona que ha fet sempre molt pel nostre municipi, ja des d' entitatscom des del propi consistori, tot seguit van poder gaudir de les tradi-cionals havaneres i el cremat.

P

Una festa major plena d'ac-tes: les matinades acompanya-des d'una molt bona xocolata, labicicletada que comença al barride la Rasa i acaba al pavellómunicipal amb un espectacleinfantil, el ja arrelat concurs depesca, l'arrossada de festa majoral parc de la Cooperativa, lafesta de l'escuma que tan granscom petits s'ho passen d'allòmes bé, el trenet, que ens fapassar una bona estona, voltantpel nostre poble tot contemplantels espantaocells, la fira de lajoguina a baix al riu, la baixada decarretons a Sarrià de Dalt ambels seus carrers amb desnivell,...concerts, sardanes, soparespectacle, cercavila gegantera,ball..... Tota la festa molt i moltplena d'actes. Per tots els gus-tos i per a totes les edats! A mésaquest any com a novetat hanestat les dues nits joves.

Tots els actes organitzatsper les entitats han tingut ungran èxit de participació, la feinaque fan les entitats del nostrepoble, l'esforç i les iniciativesson sense cap dubte indispensa-bles per fer que la Festa Majorsigui un èxit.

Aquest any ha sigut moltcomplicat degut a la crisi i hemhagut de retallar molt el pressu-post de la Festa. L'any que veserà encara més complicat i

entre tots haurem de buscar lafórmula per reduir-la encara més,fórmules imaginatives. I necessi-tarem de l'ajuda de tots elssarrianencs per portar a terme lanova Festa Major. Tothom quivulgui participar sap que potcol·laborar amb la Festa des deles diferents entitats del poble.

Personalment vull encorat-jar a tothom a formar part d'a-questes entitats, no només perla Festa Major, si no per la moltafeina que fan semprepel nostre poble.

Des de l'Ajunta-ment ens trobaremmolt aviat amb totesaquestes entitats,perquè son elles elmotor del nostrepoble i són qui real-ment tenen la últimaparaula per decidirque és el millor per lanostra Festa Major, al'hora de planificarcada un dels diferentsactes.

Moltes gràcies atothom entitats i apersones anònimesque altruïstament fanpossible aquestafesta major. Moltesgràcies a tothom!■

Fotos Quim Llunell

FESTA MAJOR

Festa infantil

IIIa Fira de la joguina

Tot preparant el cremat

DSp22_

FESTA MAJOR [Trobada de gegants

ntre dissabte 3 i diu-menge 4 de setembres'hi va concentrar elgruix de l'activitatgegantera de la festa

major. El dissabte, sense gegants,només amb grallers i timbalers,vam fer despertador amb les jatradicionals matinades. Ens hi vanacompanyar les colles de Vilaür ide Palau de Santa Eulàlia i hemd'agrair de tot cor la col·laboraciódels veïns i comerços que ens vanoferir refrigeris durant el recorregut. L'endemà va tenir lloc la 24a Trobada de Gegants, una activi-tat que ja és clàssica de la nostra festa major. Tal com darrerament fem, el tret de sortida va donar-se al parc de la Cooperativa i, després de fer cercavila per diferents barris del poble, va concloure ala plaça dels Gegants amb el ball conjunt. Hem de destacar l'expectació del públic que des de bal-cons i finestres i a peu de carrer va poder gaudir del passeig i dels balls de tan alts personatges; i laparticipació de totes les colles convidades, amb les quals, com a final de festa, vam poder compar-tir un bon sopar de germanor gegantera. ■

Amics dels gegants

E

TROBADA DE GEGANTS

Recorregut dels gegantspels carrers de Sarrià deTer per la festa Major. Fotos: Amics delsgegants

DS_23p

FESTA MAJOR [AV la Rasa

a festa major de Sarriàens fa sempre moltail·lusió. Són dies plens degresca, alegria i feina.

Totes les entitats ens impliquem adonar un cop de mà en l'organitzaciód'algun acte de la festa perquè totsurti de la millor manera possible.

L'Associació de Veïns de la Rasas'encarrega d'organitzar la passejada enbicicleta pels carrers del nostre poble. Estracta d'un acte lúdic, obert a tothom,que combina esport, visita als diferentsbarris del poble i bon ambient. Aquestacte serveix d'excusa per treure la pols ala bicicleta i sortir amb la família. Peraltres persones implica canviar la rutaque fan de cap de setmana per una visi-ta al seu propi poble. Molts dels nostrespetits surten a passejar amb latranquil·litat que dóna el fet que no hihagi trànsit pels nostres carrers.

Aquest any el nombre departicipants ha baixat respected'altres edicions, de totamanera hi ha hagut més de200 inscrits a la passejada. Eltemps no va acompanyar gaire perquèestava molt ennuvolat i semblava queplouria. Però finalment ens va respec-tar i vam poder voltar pels carrerssense mullar-nos. Al final del recorre-gut i després d'haver pogut gaudird'un piscolabis, va començar a ploure.Però nosaltres ja havíem complertamb la tradició d'anar en bici per lafesta.

Esperem el proper any atothom!!! i que el temps ens deixigaudir de la festa sense patiments!!!

Al barri de la Rasa, al setembre,organitzem una botifarrada popular.Abans no arribi el fred hivern i els diespassin a ser curts, fem una última

festa a l'aire lliure. És a finals desetembre i quan ja els nens hancomençat l'escola i tothom torna a laseva rutina que ens reunim i gaudimd'un dinar a fora. El menú és senzillperò agrada a tothom: pa amb tomata,botifarra, xulla i pinxo. El preu deltiquet inclou les postres, la beguda iuna tarda de ball amb l'Edu.

L'ambient és molt agradable i elque comença amb un dinar s'allargadurant tota la tarda amb música i ball.Aquest any hem sigut més de 80 elscomensals que hem gaudit de la festa.Volem animar a tothom que vingui enles properes edicions perquè ens hopassem molt bé i és sempre agradablegaudir d'un dia a l'aire lliure. ■

AV la Rasa

L

FESTA SOBRE RODES I BOTIFARRADA POPULAR

Bicicletada de laFesta Major

botifarrada del mes de setembre al Centre Social de la Rasa.

DSp24_

FESTA MAJOR [AAVV Sarrià de Dalt

estiu, sinònim de soparsa la fresca, vàrem fem larevetlla de Sant Pere eldos de juliol. El santoralno sempre coincideix en

dissabte, però si ens serveix d'excusai aquest és el dia ideal per aplegar 270persones a sopar a la pista de Sarrià deDalt. Un menú senzill d'entremès,pollastre, botifarra i gelat i ball amenit-zat amb el DJ Xics music. Després uncremat ben remenat.

Per la Festa Major tenim tantafeina que no val a badar. Com en els

darrers anys hem organitzat l'arrossadadel primer diumenge de la festa ( el dosde setembre) que enguany ens vaespatllar el mal temps i vam haver decanviar l'emplaçament tradicional de ladevesa ( i que tant agrada) per fer-lo alpavelló. Paella per 440 persones,pollastre, gelat i repartiment de premisals participants del concurs d'espantao-cells. I el diumenge següent, l'onze desetembre, a més de celebrar la diada,per la tarda teníem la tradicional baixa-da de carretons, “sobre rodes a totavelocitat”, enginys mòbils que agafen

la corba de la baixada de l'escola que faferedat, fets per pares amatents ambmainada aprenent de mecànic.

La soirée va estar amenitzada pelpapa mòbil i la seva escorta, que repar-tien hòsties urbi et orbi i això que noportaven la guàrdia suïssa, sinó aquellssegurates vestits de negre estil italiàamb el pinganillo a l'orella. Finalment,els vam deixar passar, que continues-sin el seu recorregut fins Bescanó, jaque tampoc és qüestió de multar alVaticà perquè el papa mòbil no siguidel tot reglamentari. ■

L’AAVV Sarrià de Dalt / Fotos Quim Llunell

A SARRIÀ DE DALT PASSEN COSES…

FESTA MAJOR [AAVV Sarrià de Dalt

Espantaocells de can Pere Sala

DSp26_

FESTA MAJOR [AV Pla Vinyers

Yolanda HernándezVocal de l'Associació de Veïns del Pla dels Vinyers. http://avvpladevinyerssarria.blogspot.com

associació de veïns delPla del Vinyers comcada any ha portat aterme el programa defestes i activitats 2011

amb molt d'èxit i amb una alta partici-pació dels veïns i veïnes. Grans i petitshan gaudit de tot un seguit d'activitatsque han fet que el barri sigui més aco-llidor i la gent se senti més arrelada alPla dels Vinyers.

El passat 15 de maig de 2011 esva fer la sortida “Anem de museus aBarcelona”, on es van visitar dosmuseus molt representatius de la ciu-tat comtal, el MUSEU DE LA MÚSICAi el MUSEU del FC BARCELONA.

El 23 de juny l'associació, ambl'ajuda d'alguns veïns i veïnes, vaengalanar el carrer autopista per cele-

brar la tradicional festa de Sant Joan.Aquesta festa representa l'origen de lanostra associació, ja que a partir d'a-quest sopar molts dels veïns/es delnostre barri es van animar a fundar-la.És per això que aquesta festa repre-senta una nit molt especial per a lanostra associació.

I per fi va arribar la gran novetat dela temporada, el 15 de juliol es va dur aterme el cinema a la fresca amb lapel·lícula “Enredados” a la nova pistapoliesportiva del Pla dels Vinyers. Unanit on tot el poble va participar molt acti-vament i on grans i especialment elsmés petits de la casa van gaudir d'unanit de cinema sota les estrelles.

l l'endemà es va fer la multitudi-nària botifarrada popular on no van fal-tar a taula la senyora Botifarra i el sen-

yor Pinxo. Veïns i veïnes del barri vangaudir d'una nit especial a la frescaamb música en viu.

Com cada any i d'acord amb elprograma previst de la festa major deSarrià de Ter 2011, l'associació vadonar d'esmorzar a les matinades alsAmics dels Gegants per despertaramb els seus tambors a tots els sarria-nencs i sarrianenques. I l'11 de setem-bre de 2011 va ser l'encarregada depreparar l'esmorzar multitudinari, queconstava de botifarra amb pa i tomà-quet, aigua i vi. El públic va gaudir d'undia assolellat i uns quants es vanengrescar a ballar sardanes.

En definitiva, un any ple de vivèn-cies i bons moments que hem com-partit tots plegats al barri del Pla delsvinyers. ■

L’

GAUDIM DEL BARRI DEL PLA DELS VINYERS!

Revetlla de St. Joan a la pista esportiva

Esmorzar de les Matinades de la Festa Major Visita al Museu del FC Barcelona

DS_27p

a Festa Major ens obreles portes del mes desetembre d'una maneragenial i hegemònica. Sóndies per estar amb tots

aquells que estimem, convidar fami-liars i amics a gaudir de les activitatsque tenen lloc al nostre municipi.

Hi ha cabuda per a tothom: petits,joves, adults i gent gran!!!

El pregó dóna el tret de sortidaper gaudir, compartir, riure, saltar,ballar... fer extensiu a les personesestimades que la Festa Major de Sarrià

de Ter ja és aquí. Sortim al carrer aballar amb els gegants, a ballar als con-certs, a pedalar amb decisió damunt labicicleta, i a fer una “gran ensabona-da” amb la Festa de l'Escuma.

Una activitat que convida els mésmenuts (i no tan menuts) a fer la prime-ra passa per endinsar-se dins del marde bombolles que crea el màgic canóque dispara escuma, milions de minús-cules bombolles de sabó. Les trobesque van canviant de color, cada color vaacompanyat amb una nova il·lusió delsinfants que es troben navegant enmig

d'aquest meravellós mar d'escuma!!!Tot plegat està acompanyat per les

cançons i l'espectacle que ens ofereixenels animadors de la CIA _ de 15. Ara sí,ens conviden a tots a submergir-nos enl'escuma i a passar una estona d'allòmés al·lucinant; hi ha cabuda per pares,mares, avis, àvies, i més d'un encuriositque està a les rodalies i que sucumbeixa la temptació de la xerinola.

És la nostra festa major, la decada sarrianenc i sarrianenca; siguipetit o sigui gran, és el moment de dis-frutar com un nen.■

L

CENTRE VETERINARI SARRIÀ

C/ Federico García Lorca, 7(darrera metge al costat de “La Caixa”)SARRIÀ DE TER

Tel. 972 173 327mòbil 636 335 037

veterinarisarria@gmail. com

AV Pla d el'Horta

FESTA DE L’ESCUMA

DSp28_

n any més, el nostrepoble i tots nosaltres enshem mudat per la festamajor que s'ha celebrat

els dies 2, 3, 4, 9 10 i 11 de setembre.Amb un programa ple d'activitats

ben diverses no hi va faltar, per des-comptat, la música,aquesta disciplinatan potent i emotiva.

Orquestres tan nostrades com LaPrincipal de La Bisbal, La Maravella, LaSelvatana, la Montgrins (per anome-nar-ne només unes quantes) i d'altrescom Cotton Club (que van actuar el dia8 setembre de 2001,oferint-nos unrepertori de jazz impecable) i grupsd'havaneres com Port Bo, Peix Fregit oTerra Endins han amenitzat els vespresi nits (a voltes encara calurosos) delveïns de Sarrià a principis del mes quesembla que tot comença de nou, des-prés d'un període estiuenc i de vacan-ces ben merescudes per molta gent.

Enguany, ens han acompanyat,pel que fa a la cantada d'havaneres, el

grup Terra Endins i l'orquestra Empò-rium va oferir-nos audició de sardanes(com també ho feren la cobla Fomentdel Montgrí i La Principal de l'Escala),concert (on van interpretar cançó cata-lana, peces instrumentals i alguna quealtra ària d'òpera italiana) i ball de festamajor.

Vam trobar a faltar Els Catarres(tan famosos per una cançó que parlad'una tal Jennifer, radien amoltes emissores i la tro-bem navegant pel famo-síssim Youtube) que novan poder oferir el concertprevist pel dissabte 10 desetembre.

I, per descomptat, novan faltar les veus delsCantaires de Sarrià, queenguany commemoren eldesè aniversari de la sevaformació, i que vàremescoltar i gaudir del seucants durant l'ofici Solem-

ne a l'església de Sant Pau a Sarrià deDalt i durant la Diada al pati del Patronat.

Tornarem a esperar que arribi unaltre setembre per viure aquests diesde disbauxa i entreteniment i alhoradisfrutar dels diferents estils de músi-ca que alegren les vetllades de tots elssarrianencs. ■

LA MÚSICA DE LA FESTA MAJOR 2011

UIsabel Vidal

FESTA MAJOR [La música de la Festa Major

Audició de sardanes al Passeig del riu. / Fotos: A.Vila

DS_29p

CASAL D'ESTIU

quest ha sigut elsegon any que l'Esplai PL ha estatal capdavant delcasal d'estiu del

poble. És cert que ja el primer anyvam fer una molt bona valoració del'activitat, però enguany l'equip demonitors i monitores, i l'entitat engeneral, creu que la satisfacció estorna a repetir, i si cap, en majormesura. Tot hi ha ajudat - menys eltemps, que aquest estiu a tots i atotes ens ha fet una mica la guitza...- ja fos el bon ambient que esrespirava entre l'equip de monitorsi que evidentment acabava reper-cutint als nens i nenes; l'entorn:amplis espais, la proximitat de lapiscina, el parc infantil, la zona depícnic, la pista de bàsquet, la defutbol ... ; la predisposició delsnens i nenes i en moltes ocasionsfins i tot la dels pares i mares!; itambé la gran quantitat de materialde què disposàvem ( o almenysaixò semblava, perquè al casalérem capaços de fer mil inventsamb un tros de cartró, i mil tallersamb les coses més quotidianes).

De fet, recordeu que l'entitat de l'Esplai PL intenta fomentar l'auto-suficiència i la imaginació entred'altres molts valors, els quals s'in-tenten treballar a través del joc i laconvivència diària. És per això queen cada joc i en cada taller s'inten-ta buscar l'objectiu a assolir, aquellque nosaltres volem treballar itransmetre als nens, i a partir d'a-quí construir una planificació cohe-rent i ordenada de les activitats.

Pel que fa al nombre de nensi nenes, cal dir que també hemassolit xifres importants, sobretotdurant el mes de juliol, ja que és elpunt més àlgid de l'estiu pel que faa activitats com la nostra. Enaquest sentit no és fàcil, tot i quecrec que ho hem aconseguit, equi-librar la balança de qualitat del ser-vei amb quantitat en el servei, jaque és necessària una màximacoordinació, sobretot entre l'equipde monitors.

Amb tot, treballem i continua-rem treballant amb il·lusió perquèl'any vinent, si és possible, siguiencara millor i tingui més èxit quel'actual.

Recordem que si durant elcurs voleu contactar amb nosaltresus podeu adreçar a la següentadreça [email protected].

CAMPAMENTS

Aquest any vam anar de campa-ments a un magnífic camp deMaçanet de Cabrenys. És un campque ens agrada molt ja que hi haunes estupendes i grans gorgues,les roques de les quals formen unstobogans genials! Aquest any ensho hem passat d'allò més bé! Ambel centre d'interès proposat vamtreballar diferents valors i aspectesde diferents contes populars, pas-sant per la lletera, la caputxeta ver-mella, la rateta que escombraval'escaleta, els tres porquets (en elnostre cas 4), la tortuga i la llebre ifins arribar al petit patufet. Això sí,eren uns personatges conegutsperò amb característiques moltdiferents, els quals formaven unahistòria divertida i a la vegada edu-cativa. Voleu passar-vos-ho així debé l'any que ve? Us hi esperem!

AMonitors i monitores de l'Esplai PL- Mijac

ENTITAS [Esplai PL-Mijac

Ruta per la Vall de Núria

DSp30_

RUTA DE QUERALBS A QUERALBS

Aquest any amb els joves de l'esplaivàrem anar a fer una ruta per la Vall deNúria. Varen ser sis dies de convivèn-cia, de compartir menjar, carregar ten-des i fogonets,...

El primer dia vàrem anar de Que-ralbs a Núria pel camí vell, un camí queno deixa a ningú descontent. La sego-na etapa ens vàrem dirigir fins aEstany Negre fent pics com el nouCreus i el nou Fonts. Llavors, el tercerdia va ser una jornada merescuda dedescans després de portar més de1.200 m acumulats. El quart dia va serde baixada cap al famós refugi deComa de Vaca. En la penúltima etapavàrem fer un camí emblemàtic queens va portar fins a Núria, “El camídels enginyers”. Finalment, l'últim diavàrem baixar tot contents fins a Que-ralbs, ja que havíem gaudit d'una expe-riència que mai oblidarem!

COLÒNIES D'ESTIU

Aquest any hem marxat 40 nens/es, 7monitors/es i la cuinera, com sempre,a la Casa de Colònies de Granollers de

Rocacorba. El centre d'interès ha sigutAcadèmia 7 arts, representant queestàvem en una acadèmia i participà-vem de totes les activitats de cadascu-na d'aquestes 7 arts que han sigut:literatura, arquitectura, música, dansa,teatre, música i pintura. Cal dir que hansigut unes colònies una mica passadesper aigua, ja que quasi cada dia ens haplogut una miqueta; però això no ensles va espatllar. Vam treure els sufi-cients recursos per poder afrontar elmal temps i d'aquesta manera poder-nos-ho passar igual de bé!!!

Així doncs han sigut uns diesplens de jocs, cançons, danses,tallers... i tot un reguitzell d'activitats iestones amb les quals tant nens commonitors ens ho hem passat molt bé!I esperem repetir-ho l'any que ve!

JORNADES MUNDIALS

DE JOVENTUT

Aquest any, al mes d'agost, es vancelebrar les Jornades Mundials de laJoventut a Madrid. En aquestes Jorna-des, hi anaven milers de joves d'arreudel món, però molts d'ells, a l'hora d'a-nar cap a Madrid, com que tenien

molts quiilòmetres a fer, ho varenaprofitar per fer una estada dos o tresdies abans en terres catalanes.

Des de l'Esplai, els vam encarre-gar d'acollir els grups de joves quefeien estada al Pavelló Municipal deSarrià de Ter i també els que van ferestada al Pavelló de la UES.

La nostra funció era vetllar per labona estada dels grups i està a la sevadisposició per tot allò que necessita-ven. Això va fer que durant els diesque vam tenir jovent al pavelló, ens hovam repartir entre tots els monitors ivam anar-hi a passar les nits.

També vam ser els encarregatsde repartir-los els diferents àpats deldia, i que des de l'entitat volem donarles gràcies a tota la gent que ens vaajudar. ■

LAMPISTERIAJOSEP COMAS

Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - [email protected]

Colònies a Granollers de Rocacorba

Campaments a Maçanetde Cabrenys

Casal d'estiu a la instal·lacions de Sarrià de Dalt

DS_31p

ENTITATS [Ràdio Sarrià

a persona que aquestany reconeixem és unapersona molt propera anosaltres, molt estimadapels de la ràdio, i ens

atreviríem a dir que fins i tot per moltsde vosaltres... tot i que no hi viu, s'hipassa moltes hores, a Sarrià!

Fa una feina d'aquelles que se'npot dir de formigueta, que ens pot pas-sar desapercebuda, però que no paramai i sempre va fent i va fent, volemdestacar la seva dedicació i constàn-cia, no té mai un NO per a nosaltres ogairebé mai! tot i que de vegades amb

la cara ja paga!Es passa els dies tancat dins una

espècie de peixera , botonts amunt iavall... és el que li agrada fer , la sevaveu l'haureu escoltat poquíssimesvegades, però i tant que hi és i fa pos-sible que escolteu tot el que surt perles nostres ones de ràdio...

Ell va començar com un incansa-ble oient de Ràdio Sarrià fins que unbon dia es va presentar als nostresestudis, venia a veure com fèiem ràdioi s'hi va quedar. Des del primer dia ellho va tenir clar, ell no volia fer un pro-grama, només volia ajudar a que els

programes tinguessin so i veu, tot ique va fer un programa musical, el Top30 ...

D'això ja en fa 17 anys i encaracontinua amb nosaltres i que per moltsanys hi sigui.

Va néixer a Girona el 19 d'agostde 1967, viu a Campdorà, es tracta delnostre company Josep Oliveras iCollell, a qui lliurem enguany el Trofeual Mèrit Cultural i Social de RàdioSarrià.

I avui, Josep, sí que esperemescoltar la teva veu quan pugis a reco-llir el teu MICRO!!! ■

FESTA DE LA RÀDIORàdio Sarrià

L

Sopar popular i entrega del premi al Mèrit cultural i Social de Ràdio Sarrià

DSp32_

AJUNTAMENT [Responsabilitat

RESPONSABILITAT

o fa massa dies, Tv3emetia un reportatgemolt il·lustratiu de lasituació econòmica de

molts ajuntaments del país. A la peça,emesa al Telenotícies, es constatavenles dificultats evidents que tenen(tenim) els ens locals per poder ferfuncionar alguns equipaments. LaBiblioteca d'Anglès o la Ciutat Esporti-va de Blanes eren alguns dels exem-ples de com els consistoris no podenfer front al funcionament normal d'e-quipaments per manca de diners.

De fet, el que feia aquest repor-tatge no és res més que recollir i posarde manifest una realitat inqüestionableavui: molts espais i serveis municipalsfets els darrers anys, són ara difícils demantenir. Els casos són variats i afec-ten les més dispars iniciatives munici-pals. Des de museus a piscines, desd'oficines d'atenció a teatres reduei-xen el seu horari d'obertura o bé direc-tament són tancats. La disminucióradical dels ingressos municipals, poco molt, hi obliga.

Aquest panorama és fruit de latendència dels darrers anys (més omenys des de finals dels 90), en què lamajoria dels ajuntaments es planteja-ven la construcció de molts equipa-ments municipals i la implantació deserveis sense planificar la seva poste-rior utilització, el cost de la posada enmarxa ni les necessitats de manteni-ment anual. És a dir, sense tenir encompte que totes aquestes inversionscomportarien unes importants despe-ses. Es podien construir edificis muni-cipals destinats a acollir qualsevol acti-vitat destinant-hi part dels recursoslocals, subvencions d'altres adminis-tracions i crèdit. Sigui com sigui i ambtot, sumant aportacions s'aconseguienfer molts dels equipaments dels queara disposem.

I amb les obres, és clar, veniatambé l'increment de despesa.Aquests espais significaven directa-ment la contractació de personal,recursos per a la gestió i programació,consums energètics, neteja i manteni-ment. Indirectament, fins i tot, com-portaven altres despeses associades.Amb tot, amb el temps hem anat con-solidant serveis i això, sens dubte, ésun èxit col·lectiu. Però en la mateixamesura hem anat multiplicant la des-pesa ordinària (fixa) dels ajuntaments.I per pagar aquesta creixent facturacomptàvem amb uns ingressos (elsprovinents de la construcció, perexemple) subjectes a variacions.

Fent un símil prou esclaridorpodríem dir que ningú recomanaria auna família que destinés més del 40-60% dels seus ingressos a invertir enl'habitatge. I encara menys que comp-tés, per exemple, amb les horesextres que cobra algú per fer-hi front.Doncs bé, en certa manera això és elque han fet molts ajuntaments. Nonomés destinaven als seus equipa-ments (i tot el que comporten) mésd'aquestes xifres sinó que a méscomptaven que per pagar-ho tindriensempre els nivells de construcció iactivitat econòmica dels anys debonança. Evidentment, algun més qued'altres, però és més que probableque tots -amb major o menor grau-haguem caigut en el parany.

La situació econòmica mundial hacanviat el panorama per a tots els paï-sos, institucions i persones. I demanera contundent. I ara, els comptesmunicipals s'han d'adequar a la novarealitat. I no hi ha volta de full: menysingressos han de significar, és evident,menys despesa. Per això, molts enslocals decideixen fer el que dèiem a l'i-nici: replantejar-se serveis i equipa-ments. I no és estrany doncs, que la

majoria dels gestors locals optin permesures com aquesta perquè la situa-ció actual és, de totes totes, claramentinsostenible.

Siguin quines siguin les decisionsadoptades al respecte, el fet és que hiha una recepta única i general per atots els municipis: més responsabili-tat. Responsabilitat a l'hora d'embran-car-se en certes inversions que des-prés generaran despeses fixes. Res-ponsabilitat en el moment de planificarel mapa d'equipaments: hem de tenirel que ens mereixem i podem pagar.Responsabilitat quan pressupostemen funció d'allò que tenim i no del quevoldríem tenir. Responsabilitat, endefinitiva, quan gestionem els dinerspúblics per no malbaratar el present ihipotecar el futur.

Aquesta és la responsabilitat queprocurem aplicar en la nostra gestiódiària i sobretot en la planificació a llargtermini. Responsabilitat que creiemque apliquem quan decidim no endeu-tar-nos ara per fer un nou auditorimunicipal que generaria encara el des-emborsament de més diners. Otambé quan elaborem un pla de sane-jament econòmic municipal per redefi-nir els pressupostos. Quan treballemper renegociar contractes de serveisbàsics a la baixa (escombraries o llum,per exemple). Quan col·laborem deci-didament amb Sant Julià de Ramis pertrobar mecanismes per mancomunarserveis.

Aquest és el nostre plantejamenten l'administració dels recursospúblics en temps difícils. És el quetoca avui. Ja ens agradaria poderseguir amb un espiral creixent i inau-gurar noves obres municipals. Peròhem de tenir seny. Això es el quese'ns demana en aquests moments.Aquesta és la premissa que apliquemen el nostre dia a dia a l'ajuntament. ■

Roger Torrent i Ramió. Alcalde de Sarrià de Ter

N

DS_33p

AJUNTAMENT [Camp de futbol municipal

CAMP DE FUTBOL MUNICIPALUN PROJECTE DE BARRI, UN EQUIPAMENT DE POBLE

PROJECTE DE BARRI

El Ple del passat mes de juliol va apro-var el projecte de millora del camp defutbol municipal del sector de la Rasa.Aquest és un projecte que suposaràuna clara millora del barri i per al barri.En primer lloc, l'avenç és evident: elsesportistes sarrianencs que usen elcamp (Futbol i Flag Football) tindran unterreny de joc amb gespa artificial,vestidors renovats i mesures de segu-

retat actualitzades. Disposaran, doncs,d'una instal·lació del s. XXI.

Però no només per això és bo elprojecte. No només des del punt devista esportiu es adequat plantejar-nosaquesta intervenció. Des de l'òpticaurbanística aquesta és una actuacióclau. L'enriquiment estètic i paisatgís-tic serà evident, però també hem detenir en compte que la proposta de l'A-juntament inclou alhora obres quemilloren l'accessibilitat, la integració i

la mobilitat del sector. Qüestions coml'arranjament de tota la vorera delcarrer Flor de Neu, la substitució de totl'arbrat, l'enderrocament i substitucióde l'espai que ara ocupa el bar delcamp i el magatzem, la construcció degrades naturals, conversió dels vol-tants de la riera en un espai verd comúamb Sant Julià de Ramis, etc., són ele-ments que de manera clara ajuden a larevalorització de tot aquest espai.

En conjunt, aquestes obres, jun-

Raimon Cros i Farrerós. Regidor de Serveis Públics, Obra Pública i Barris

DSp34_

tament amb les millores que aquestAjuntament fa dos anys va fer amb larenovació del carrer Flor de Neu i araamb les millores estructurals i estèti-ques dels edificis que estan duent aterme les comunitats de propietaris,faran que el barri es renovi i s'integriamb la resta del poble especialmentamb el nou sector Cobega.

UNA REIVINDICACIÓ HISTÒRICA

La necessitat de renovar el camp defutbol municipal no ve de nou. Ni moltmenys. Ja fa molts anys que el barri enel seu conjunt i el Club de Futbol deSarrià demanen un camp amb gespaartificial. Sobretot perquè en elsdarrers anys s'han reconvertit la majo-ria de camps del voltant i els nens inenes de futbol es veuen gairebé obli-

gats a marxar a altres clubs i pobles. Estem convençuts, doncs, que

aquest projecte farà que el club recu-peri bona part dels seus jugadors i quel'entitat torni a tenir el dinamismesocial i esportiu que en altres èpoqueshavia aconseguit. És més, segur quesense aquest projecte el Club de Fut-bol Sarrià estaria condemnat a desapa-rèixer molt aviat.

FINANÇAMENT DEL PROJECTE

En conjunt aquest projecte -que no ésúnicament esportiu- està valorat en568.000 euros. D'aquests, ja en tenimconcedits 200.000 euros a través dedues subvencions (de l'Estat i la Dipu-tació). Així, doncs, resten pendents368.000 euros i per finançar-los tenimdiferents opcions:

A) Endeutar-nos. Les empresesde construcció o col·locació de gespa,la mateixa Federació Catalana de Fut-bol i alguna entitat financera ens pro-posaven fórmules de pagament a ter-minis. Evidentment, tan si es tractavad'un renting o un leasing com un crè-dit més clàssic, al final optar peraquest opció suposava un endeuta-ment per valor de 368.000 euros per alpoble de Sarrià de Ter.

B) Fer servir una altra subvenció.L'altra opció era destinar alguna altrasubvenció per pagar-ho. En aquestsmoments tenim concedida (per al2012) una subvenció del PUOSC (PlaÚnic d'Obres i Serveis de Catalunya,del Departament de Governació) perpagar el 40% del cost de l'AuditoriMunicipal previst entre el Centre de

C/ de Veïnat de la Banyeta nova17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 FigueresTel. 972 508100

Fax 972 508143E-mail: [email protected]

[email protected] II AANNNNEEXXEESS CCAARRRROOSSSSEERRIIAA

MMAAQQUUIINNÀÀRRIIAA II DDEECCOORRAACCIIÓÓ


DS_35p


Visitants i la Biblioteca. Això, en diners,significa 400.000 euros d'un total de915.000 (que és el pressupost del'Auditori aprovat pel Ple el 2006). Aixídoncs, la segona possibilitat seriaaprofitar aquests diners inicialmentprevistos per fer un Auditori per acabarde pagar el Camp de Futbol. Aquestamesura, en conseqüència, significasol·licitar un canvi d'obra: de l'Auditorial Camp de Futbol.

Davant aquestes opcions l'Ajun-tament de Sarrià de Ter ha optat perl'opció B. Destinar al Camp de Futbolels diners concedits pel PUOSC 2012per a construir l'Auditori. Això és elque va aprovar el Ple municipal. I hohem fet així per diferents motius :

Primer. No podem perdre cap

subvenció. Amb aquesta solució man-tenim els diners del PUOSC 2012 i el deles dues subvencions concedides únicai exclusivament pel camp de futbol.

Segon. L'aportació municipal és

mínima. Destinant els diners delPUOSC 2012 al camp de futbol, l'aporta-ció municipal per fer aquesta obra ésnomés d'un 5%, és a dir, 25.000 euros.

Tercer. No endeutament. Si vol-guéssim assumir els dos projectes, toti reajustar el cost de l'Auditori a uns550.000 euros, la suma d'ambdós pro-jectes pujaria 1.118.000 euros, aixòimplica que ens hauríem d'endeutard'una manera o altra per valor de518.000 euros.

Quart. No carreguem la hisen-

da local. En aquest moment no ensvolem endeutar i utilitzar la lògica per-versa de que paguin altres genera-cions. Creiem que és moment de redi-mensionar l'economia de l'ajuntamentigual que ho han hagut de fer moltesfamílies.

Cinquè. El manteniment i ser-

vei ordinari. El camp de futbol nosuposa un increment dels diners queja hi destinem en manteniment i con-sums (al contrari, es poden reduir). I amés podem incloure'n el mantenimenten el plec de condicions del concursd'adjudicació de l'obra, i per tant nogenerar un cost afegit anual a l'ajunta-ment.

Sisè. Esperar a fer un camp

de futbol nou suposa més temps i

més diners. El plantejament de fer unzona esportiva al Pla de Dalt s'allargaràpel context econòmic i el cost és gaire-bé tres vegades superior (al voltantd'1.500.000 euros)

Setè. Ja tenim un teatre a dis-

posició. Hem signat un acord amb elBisbat pel qual tenim la cessió d'ús delTeatre de Centre Parroquial per 30anys.

Vuitè. No cal renunciar a l'audi-

tori, però cal ser assenyat. El messenzill i millor per nosaltres seria des-envolupar les dues obres, i de fetaquesta és la nostra intenció. Vindrannoves subvencions.

PER FI UNA REALITAT

Finalment Sarrià tindrà un camp de fut-bol de gespa artificial de nova genera-ció, però volíem que també fos un pro-jecte molt acurat, pensat per tenir unequipament de qualitat totalment inte-grat al barri. La responsabilitat delsgoverns municipals és vetllar per acon-seguir els millors serveis i equipa-ments amb el mínim endeutament. ■

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: [email protected]

DSp36_

AJUNTAMENT [12è criterium esportiu

quest any hemcelebrat el 12è Cri-tèrium esportiu,una festa de l'es-port on les entitats

esportives donen el tret de sortidaa la temporada d'enguany.

Aquest any en formaven part11 entitats esportives, uns 770esportistes aproximadamentrepartits en 35 equips que vandesfilar pel nostre pavelló, i coma novetat d'enguany la participa-ció del nou equip de handbolfemení de la UE Sarrià.

Dotze anys de reconeixementa tots els clubs del nostre munici-pi, que per segona vegada vacomençar amb la desfilada de lanostra bandera portada per unrepresentant de cada entitat.

L'objectiu del critèrium no ésnomes potenciar l'esport en gene-ral, sinó també fer-lo atractiu idonar a conèixer la gran varietatd'esports que tenim en el nostremunicipi. Aquest és el gran objec-tiu del Critèrium com a acte, senseperdre la idea inicial del seu crea-dor, que és poder reunir tots elsesportistes del poble en el mateixlloc i a la mateixa hora. L'esport ésla millor eina d'educació, integra-ció i de fer salut, però a la vegada

també el nostre millorreclam com a poble.

Sarrià de Ter és,doncs, un poble on l'es-port està molt ben repre-sentat. I del qual gaudei-xen persones de totes lesedats, petits i grans.

Com cada any, dins el critè-rium es fa el reconeixement delsesportistes que han destacatdurant la temporada passada, queper sort aquest any han sigutmolts. Per primera vegada hemanat a una copa d'Europa, hemquedat campions d'Espanya,Catalunya o de Girona i hemobtingut fites mai abans assoli-des. Podríem dir que aquesta hasigut la millor temporada esporti-va de Sarrià de Ter. Vàrem aprofi-tar per fer una especial menció aun sarrianenc que ha tingutdurant la seva vida un paperimportant i destacat en l'esport

12è CRITÈRIUM ESPORTIUJordi Paretas i Falgàs. Regidor d'esports

A1a. Nacional UE Sarrià

1a. Catalana UE Sarrià3a. Catalana UE Sarrià

Infantil FC Sarrià

Premiat muntaya

Menció especial a Joaquim Carabellido i Perich

DS_37p

municipal, va serpresident del clubPaulí Torres i del'ADC Sarrià de Dalt,etapa en la qual esva construir la pisci-na i la pista polies-portiva de Sarrià deDalt, enguany s'hanguardonat JoaquimCarabellido i Perich, i

també es va fer una menció especialal recentment desaparegut ArturMutós, guanyador el 2006 de lamenció especial d'aquest Critèriumesportiu.

Finalment, vull donar les grà-cies a totes les entitats i personesque han col·laborat en el 12è. Critè-rium i desitjar a tots els esportistesuna gran temporada plena d'èxits. ■

AJUNTAMENT [12è criterium esportiu

Aleví UE Sarrià Benjamines Gimnàstica SarriàCampions de catalunya:Julian i David Posatí

Mini femení CB Sarrià

Premiats individuals

Xou petit patinatge Sarrià

Menció a Artur Mutos(la recull la seva dona)

DSp38_

OPINIÓ [racionalitzacio dels espais territorials

RACIONALITZACIÓ DELS ESPAIS TERRITORIALS PER A L'OPTIMITZACIÓ

DELS RECURSOS

actual sistema polític,l'organitzatiu i administra-tiu dels municipis, i apesar d'ells, no afavorei-xen gens la gestió delterritori donant eficàcia

als recursos procedents de la nostrapròpia contribució individual a la societata través de les nostres administracions.

Tots som contribuents, en lamesura de les nostres possibilitats ono, (això seria un altre debat) a lescàrregues socials i a l'estat del benestarque tan cofoiament ens atribuïm. Peròaquesta contribució a la qual estem sot-mesos i que de més bon o mal gratacceptem, és gestionada per les nos-tres administracions, local, autonòmicao estatal, i governades per polítics quenosaltres mateixos hem escollit a tra-vés del nostre vot dipositat a les urnes.

Els nostres polítics són elegits iels fem confiança cada quatre anys,perquè facin amb les nostres contribu-cions allò que considerin més útil inecessari per al nostre municipi opaís. Però vet aquí que nosaltresvotem o elegim aquelles persones queens ofereixen solucions per les cosesque ens afavoreixen a nosaltres matei-xos i als nostres interessos particularsi no pas per aquelles qüestions quepoguéssim considerar més útils onecessàries per a la col·lectivitat. Per-què això sigui així, cal una consciencia-ció molt més profunda de tota la socie-tat en els seus respectius àmbits, perla qual cosa és necessària una grantasca pedagògica que mentre no esprodueixi seguirà essent una utopia.

Cal escoltar els interessos i lesnecessitats personals de la gent per sise'ls pot donar solució, però penso queels nostres polítics han de tenir unesmires més elevades de la situació, prio-

ritzant decisions encaminades a lasatisfacció de necessitats més genera-litzades i de futur, en benefici de lasocietat que es representa i, si cal,relegant a segon terme la resolució detemes personals o de petits sectors.

Com deia al començament,aquest sistema no afavoreix gens lagestió del territori perquè el fa caureen un cercle viciós que giravolta sobreun fet pervers consistent en la resolu-ció de fets puntuals a canvi de guan-yar-se la confiança dels ciutadans.

Amb tot això i per por a trair laconfiança dels votants que esperensolucions al seu problema personal(per no haver-los sabut explicar prèvia-ment quin és l'objectiu principal de lapolítica a desenvolupar), es deixen derealitzar accions que si bé probable-ment no serien de la popularitat desit-jada, es perden oportunitats quepodrien ser solucions definitives a pro-blemàtiques generals plantejades, quea la llarga potser resoldrà moltes d'a-

questes qüestions personals i s'acon-seguirà l'objectiu buscat amb la quali-tat necessària i la màxima optimitzacióde recursos.

I ara, deixant de banda la genera-lització dels conceptes exposats, vol-dria ser més concret en la situació delnostre territori: sense entrar en tecni-cismes, els lectors d'aquesta revistasabem que Sant Julià de Ramis i Sarriàde Ter formem pràcticament un solnucli urbà i que moltes vegades potserno tenim prou clar quin és el nostrepoble. Recordi's que la mateixa Parrò-quia de Ntra. Sra. de la Misericòrdia deSarrià de Ter agafa prou territori delmunicipi de Sant Julià de Ramis.

No vull pas entrar, ara, de si SantJulià de Ramis i Sarrià de Ter han deser un sol municipi segregant prèvia-ment Medinyà. Això és un assumptede gran calat que potser en un futuralgú plantejarà. De fet ja l'apuntaval'informe sobre la revisió del modeld'Organització territorial de Catalunya,

Lluís Aymerich i Viñals

L’

DS_39p

elaborat per una comissió d'expertsdirigida per Miquel Roca Junyent i cre-ada per acord de Govern de 3 d'abril de2000, a instància dels diferents grupsdel Parlament de Catalunya. Al parlarde correcció de disfuncionalitats en elslímits municipals, l'informe afirma:

“La major part de la població del'antic terme de Sant Julià de Ramis (alqual s'uní el de Medinyà el 1972)forma un continuo urbà amb Sarrià deTer, on es proposa que sigui agregat.Medinyà, que ha iniciat un expedientde segregació, passaria a ser la seu de

l'ajuntament, lògicament amb el nomde Medinyà .”

Ara i aquí no parlaré pas de capagregació de municipis, bàsicamentperquè aquest és un tema que, comhe dit, caldria un extens i intens debatamb implicació de tots els veïns i lesadministracions, però a banda d'això hiha altres figures que permet la Lleimunicipal i que no afecta en absolut eltema identitari, tan sensible per a totsnosaltres. Em refereixo a altres figurescom són les mancomunitats, els agru-paments municipals o les agrupacions

de caràcter funcional.De tothom és sabut que per opti-

mitzar recursos entre dos municipis(que tots plegats no arribem a 8.000habitants) no calen tres centres cívics,dos pavellons esportius i altres serveisduplicats, moltes vegades ambinstal·lacions properes l'una de l'altra.Penso que hauríem de ser capaçosd'asseure'ns en una taula per tractarglobalment aquest tema i arribar aacords sobre moltes instal·lacions iserveis a compartir entre santjulia-nencs/ques i sarrianencs/ques, compoden ser el Camp de Futbol, els Cen-tres d'Ensenyament (Escoles Bressol,Centres de Preescolar, Primària iSecundària), Pavellons Esportius, Cen-tres de dia i un llarg etcètera que hipodríem afegir.

Només vull fer una crida al senydels nostres governants, al de les enti-tats i al de la societat en general perplantejar-nos seriosament aquestdebat (jo ho he intentat quan m'hatocat, tot i reconèixer que sense resul-tats positius), deixant de banda infanti-lismes d'identitat, a fi d'aconseguir fan-tàstics resultats i reducció de costos. ■

FERRETERIA DECOFERn FERRETERIAn JARDINERIAn PINTURAn REGALS

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

n PARAMENT PER LA LLARn PETIT ELECTRODOMÈSTICn MATERIAL ELÈCTRIC… n TAMBÉ FEM CLAUS

A Sarrià de Ter, la teva FerreteriaEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

OPINIÓ [racionalitzacio dels espais territorials

DSp40_

OPINIÓ [Qui defensa l'auditori

QUI DEFENSA L'AUDITORI DE SARRIÀ DE TER?

ui defensa, avui en dia,l'Auditori de Sarrià deTer? Aquesta és unapregunta oberta que nopretenc respondre demanera concisa; de fet

no hi ha una sola resposta a aquestapregunta, sinó tantes respostes comhom vulgui donar-hi. Més que perdonar-hi resposta, aquesta pregunta ésuna invitació a la reflexió sobre la políti-ca cultural del govern, dels governs, deSarrià de Ter.

Sarrià de Ter no té cap auditori; aSarrià de Ter no disposem de cap salaamb l'acústica adequada per a gaudir dela música. Malgrat aquesta mancança, aSarrià de Ter s'ha escoltat i se seguiràescoltant molta música.

És cert que hi ha d'altres espais on,des de l'àrea de Cultura i des d'entitatscíviques i culturals, s'ha programat músi-ca els darrers anys: la Sala del Patronat,el teatre del Centre Parroquial, la SalaGran i la cafeteria d'El Coro, el CentreCívic La Cooperativa, les esglésies de laMare de Déu de la Misericòrdia i la deSant Pau... Cap d'aquestes sales iespais, però, van ser dissenyats al seudia amb l'acústica òptima per a esdeve-nir auditori, exceptuant-ne el teatre.

Conscients d'aquesta mancança,el llavors govern de Sarrià de Ter delPSC va projectar, durant el mandatmunicipal 2003-2007 per iniciativa de laregidoria de Cultura, una sala auditorientre l'espai de la Biblioteca Emília Xar-gay i el que és actualment el Centre deVisitants del Gironès. L'oportunitat depreveure l'Auditori va permetre adaptarla construcció dels blocs de pisos que hiha sobre la biblioteca i el Centre de Visi-tants, aprofitant un ampli espai entrecolumnes per a fer-hi una grada, d'obra,en forma de rampa, mantenint unample de sala suficient per projectar unAuditori de prop de 150 cadires.

L'Auditori es va concebre com un

espai polivalent, essent no només unasala per a concerts de música, sinótenint també caràcter de sala d'actes dela Biblioteca Emília Xargay, de maneraque la nova biblioteca es va projectartambé tenint present aquest espai.

A principis de l'any 2008, ja amb elnou govern fruit de les eleccions muni-cipals de 2007, el Ple de l'Ajuntamentde Sarrià de Ter va aprovar, per unanimi-tat, incloure la construcció de l'Auditoride Sarrià de Ter a la proposta de finan-çament del Pla Únic d'Obres i Serveisde Catalunya (PUOSC). D'aquestamanera es manifestava la voluntat delstres grups municipals d'afrontar la cons-trucció de l'Auditori de Sarrià de Terdurant el quinquenni 2008 - 2012.

A mitjans de 2008 el Departamentde Governació de la Generalitat deCatalunya va aprovar una subvenció de458.104,46 euros pel projecte ”Auditorii tancaments exteriors dels espais dedifusió de les arts visuals i museu”,pressupostat amb un total de905.104,46 euros. Aquest projecte espreveia executar l'any vinent, el 2012.

Tres anys després, a mitjans del'any 2011, el nou govern municipal,sortit de les eleccions del maig d'a-quest mateix any, va aprovar, fent valerla seva majoria al Ple municipal, canviarel destí de la subvenció prevista per al'Auditori de Sarrià de Ter per passaraquests recursos a la reforma del campde futbol de La Rasa.

Aquesta ha estat, al meu enten-dre, el primer gran error comès pel nougovern municipal.

NO HI HA MALES RESPOSTES, HI HA

MALES PREGUNTES

Entre l'Auditori i la reforma del camp defutbol, què triaríeu? Qualsevol respostaés correcta i totalment respectable... per ami, el que no és correcte és la pregunta.

El govern diu que es va fer aques-

ta pregunta i que va escollir el camp defutbol. Diu el govern que havia de triarentre un equipament o l'altre...

El projecte de l'Auditori tenia unpressupost total de poc més de 900.000euros. Gran part d'aquests 900.000euros ja s'han invertit durant aquestsdarrers anys. En concret el que ja s'haconstruït és l'estructura i paleteria bàsica,obra executada al seu dia per Acciona, i laparet nord i el “hall” d'entrada i els lava-bos, obra executada pel Consell Comar-cal del Gironès amb la construcció delCentre de Visitants. És a dir, dels 900.000euros del pressupost total, gran part de lainversió necessària ja estava executada ipodria ser perfectament justificable perpart de l'Ajuntament, pel que els més de450.000 euros de subvenció que preveiael PUOSC haurien estat suficients peracabar i enllestir l'Auditori.

No és cert que l'Ajuntamenthagués de fer front a la totalitat delpressupost de l'Auditori, ja que granpart d'aquest ja estava executat i erajustificable. Només amb l'aportació dela subvenció era suficient per acabar l'e-quipament. En altres paraules: acabar

l'Auditori no li costava un euro a l'A-

juntament.

La meva percepció és que elgovern municipal no es va fer les pre-guntes correctes. I si no et fas les pre-guntes correctes, les respostes tampocpoden ser-ho...

SÍ A L'AUDITORI. SÍ AL CAMP DE

FUTBOL

Sí al l'Auditori i sí a la reforma del camp defutbol de La Rasa. Aquesta és la posiciódel PSC de Sarrià de Ter. On el govern deiaAuditori o camp de futbol nosaltres dèiemAuditori i camp de futbol.

Sóc partidari de la reforma delcamp de futbol; l'actual camp de futbolde La Rasa necessita una reforma quepassa essencialment per canviar el pavi-

Roger Casero Gumbau. Regidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter / www.rogercasero.cat

Q

DS_41p

ment del terreny de joc,substituint l'actual per unde gespa artificial. Tambécal modificar les mides delterreny de joc. Aquesta haestat i és una reforma, pera nosaltres, el PSC deSarrià de Ter, prioritària.

Però amb la mateixaenergia que defensem lanecessitat de reformarl'actual camp de futbol,defensem que és un error afrontar elfinançament d'aquesta obra a comptede la construcció de l'Auditori. Ambdósprojectes són necessaris i és cert queés més urgent la reforma del camp defutbol; però ambdós es podrien haverafrontat perfectament. És per aquestmotiu que hem mostrat, des del PSCde Sarrià de Ter, el nostre desacord acanviar el destí de la subvenció delPUOSC per al 2012.

L'anterior govern municipal vaaconseguir un finançament, per dife-rents vies, de 200.000 euros per a lareforma del camp de futbol. Deia ales-hores el govern municipal que disposa-va de _ parts, aproximadament, delfinançament necessari per afrontar lareforma del camp de futbol. Es parlavaaleshores que el cost d'aquest projecteseria d'uns 300.000 euros, dels quals200.000 euros ja estaven comprome-sos via pressupostos generals de l'Es-tat (100.000 euros) i Diputació de Giro-na (100.000 euros).

La realitat, però, és que avui elprojecte de reforma del camp de futbolté un pressupost de més de 600.000euros; és a dir, s'ha més que doblat elcost que es deia que tindria inicialment.El projecte va més enllà de la reformadel camp de futbol pel que fa a mides ia pavimentació en gespa artificial. I nodic que no siguin necessàries mésmillores, però el preu que n'hem depagar, prescindint de l'Auditori, enssembla excessiu.

Des del PSC de Sarrià de Ter pen-sem que s'hauria d'haver mantingut lasubvenció del PUOSC 2012 per a l'Au-ditori i que caldria haver cercat altresvies de finançament per afrontar lareforma del camp de futbol.

D'entrada caldria replantejaralguns aspectes del projecte de refor-

ma del camp de futbol: podem prescin-dir inicialment de les grades? Podemdeixar la reforma de la vorera del carrerFlor de Neu, contigu al camp de futbol,per al PUOSC 2013-2018?

Replantejant a la baixa el projecte,prioritzant els aspectes més importantsdel projecte (ampliació del camp i pavi-mentació), seria possible afrontar-lo iamb majors garanties.

D'altra banda, caldria gratar recur-sos del mateix pressupost: es podrienrescatar 50.000 euros del pressupost2010, prorrogat al 2011, d'un excés deprovisió de la partida de la SeguretatSocial.

També, posats a replantejar pro-jectes, en comptes de desestimar el del'Auditori es podria replantejar a la baixala reforma puntual d'un tram d'uncarrer al Pla de l'Horta, pressupostatamb 123.000 euros , que al seu dia jaes van treure del projecte de reformadel carrer Major. D'aquest replanteja-ment es podrien gratar prop de100.000 euros més...

Una altra mesura a prendre per acercar finançament sense recórrer alPUOSC seria negociar amb les cons-tructores que previsiblement farien l'o-bra de reforma del camp de futbol pertrobar vies d'avançament del finança-ment de part de l'obra per part seva.

I com a darrera opció, naturalmentes podria recórrer a l'endeutament,tenint present que encara hi ha marged'endeutament, el marge entre els300.000 euros del crèdit per a la refor-ma del carrer Major i els 750.000 eurosde límit que es corresponen amb el75% del pressupost municipal, quevoreja els 3 milions d'euros.

A més la condició de l'Auditoricom a sala d'actes de la biblioteca per-metria rebre, a més de la subvenció del

PUOSC, una subvenció dela Diputació de Girona,equivalent aproximada-ment al 25% del cost totaldel projecte.

En resum. actualit-zant el projecte de l'Audi-tori i comptant amb lessubvencions de la Diputa-ció de Girona i el PUOSC,el projecte de l'Auditoriseria perfectament viable

econòmicament.No calia triar entre l'Auditori i el

camp de futbol!

PERÒ... QUI DEFENSA L'AUDITORI?

L'Auditori de Sarrià de Ter és la tercerapeça, encara inacabada, del nou centrecultural de Sarrià de Ter, format actual-ment per la nova Biblioteca Emília Xargayi el Centre de Visitants del Gironès, amb-dós equipaments ja inaugurats i en fun-cionament. L'Auditori, més enllà de lespròpies funcions com a sala per a con-certs, serviria també, com ja he esmen-tat, com a sala d'actes de la biblioteca,funció que també podria fer per al Centrede Visitants. És a dir, l'Auditori com a salade concerts, de xerrades, conferències,congressos, ponències, projeccions depel·lícules, documentals...

Des del PSC de Sarrià de Terlamentem el silenci de la Regidoria deCultura. L'Auditori no té qui el defensien el si de l'equip de govern.

La percepció és que s'ha preferitcanviar el destí de la subvenció delPUOSC 2012 en comptes de cercaraltres fórmules de finançament per a lareforma del camp de futbol. La realitatés que en un any el projecte de reformadel camp de futbol no ha fet més queincrementar-se, més que doblant laseva previsió inicial. I la sensació ésque s'obre un gran interrogant sobre elfutur de l'Auditori: hi haurà en la prope-ra convocatòria del PUOSC a partir del2013 diners suficients per afrontaraquesta obra? Tindrem aleshores altresnecessitats?

Qui defensa l'Auditori?... Qui sap,potser fins i tot aquesta és una malapregunta...

La resposta, afortunadament, lateniu vosaltres! ■

OPINIÓ [Qui defensa l'auditori

DSp42_

OPINIÓ [Al senyor Lluís

AL SENYOR LLUÍS AYMERICH,AMB LA CORDIALITAT DEGUDA

Josep Brugada i Gutiérrez-RavéFuncionari del departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i del Ministerio de Educación

n relació a l'article apare-gut al darrer número deParlem de Sarrià nº 77estaria d'acord amb el

senyor Lluís Aymerich que, enfront dela crisi econòmica més dura delstemps de la democràcia, els polítics detorn puguin exigir als funcionaris mésproductivitat, competitivitat i més efi-càcia. Tot dintre d'un ordre clar i elsfactòtums de torn, per descomptat!,donant l'exemple corresponent. Comsap molt bé en Lluís Aymerich, fa jatrenta anys que qui signa es dedica al'ensenyament, per tant, sóc funciona-ri de l'Estat (Espanyol) i de la Generali-tat de Catalunya (Aquest país té unescoses, oi?), de manera, doncs, que heviscut algunes protestes públiques ialgunes vagues en relació al poderadquisitiu dels funcionaris. Recordomolt bé les dures vagues per les qües-tions salarials i la dignitat del professo-rat de l'època en què era ministre el Sr.José Mª Maravall, el curs de 1988-89concretament. Voldria comentar-lialguna cosa al respecte, perquè en elseu article “Les crisis economicofinancera, política i de la societat”, enLluís Aymeric escriu: “És curiós queles persones que més protesten pelsou i la feina dels funcionaris, ara sónels que protesten perquè se'ls exigeixmés feina pel mateix sou.” Jo crecque en aquest país la paraula “funcio-nari, funcionària” a alguns ciutadans,només de sentir-la els produeix unamena d'urticària rara. A mi m'agradariaque en aquest país, Catalunya, tingués

també un orgull pel cos funcionarial dela manera que el tenen en un país comara França, que té una prestigiosaEcole Nationale d'Administration,(L'ENA) creada per Charles De Gaulleprecisament, l'any 1945. A Catalunyatenim L'Escola d'Administració Públicade la Generalitat de Catalunya creada iimpulsada pels governs del MoltHonorable President Sr. Jordi Pujol iSoley.

Per què subratllo això? Doncs,perquè em comença a pujar la moscaal nas cada vegada que algú pretén otracta els funcionaris de privilegiatscom si portéssim una mena de vidacom el Marajà de Karputala. Aixòpassa i es comenta perquè ara vivimuns temps de crisi mai vista i ara, siguipel que sigui, hom té una certa envejapels qui tenim una feina estable. (Esta-ble fins que algú organitzi el contrari,que també podria passar, vegi's Grè-cia). Jo no en diria privilegiats perquèsi hem assolit una plaça definitiva i unafeina és perquè ens l'hem guanyada apols a base d'estudiar uns quantsanys, a base de córrer la Seca i laMeca per poder-nos estabilitzar, a based'estudiar unes oposicions de més de100 temes, de guanyar unes oposi-cions i convèncer un tribunal; és a dir,batallant amb l'un i amb l'altre i sobre-posar-nos (teòricament) als coneixe-ments i la perícia dels altres. Pensi, Sr.Lluís Aymerich, que en tot l'àmbit delfuncionariat hi ha persones que s'hanpassat quinze anys o més en un perío-de d'interinitat, sense lloc de treball fix

i anant cada any o cada dos d'un lloc al'altre talment com si fossin nòmades.Ara, paradoxalment, hom es recordadels funcionaris i sorgeixen les ironiesi les envegetes. I doncs, qui es varecordar de la promoció i de l'equipara-ció dels sous dels funcionaris/funcio-nàries en èpoques d'especulació,“dels pelotazos” i en les èpoques deles vaques grasses? Qui es va preocu-par d'equilibrar els nostres salaris enrelació a les pujades annuals de l'IPC?Qui es va preocupar de la promociólaboral dintre de les escales del funcio-nariat? Doncs, sap?, senyor LluísAymerich, ningú es va recordar denosaltres, ningú. I ara, ves per on, elprimer que els “factòtums” de tornhan fet ha estat “congelar” els sousdel funcionaris. Això ha estat la prime-ra mesura anticrisi, Helàs! I doncs, perquè no apujaven els impostos corres-ponents a tots aquells que tenen un,dos cotxes de gran luxe, els qui tenenuna segona residència, els qui tenenuna cassassa amb piscina i amb xmetres quadrats de jardí i etcètera?, oels qui tenen un iot? No dic que nos'ho hagin guanyat a pols tot això, peròmiri, ben segur que a totes i tots elsqui són bons funcionaris de l'Estat i/ode la Generalitat de Catalunya, ningúens ha regalat res, ningú. I si tots ple-gats hem volgut, hem fet i hem lluitatper un “Estat” de benestar, aquest“Estat” sigui el que sigui l'hem de fer“funcionar” i no treballarem gratis,vagi per endavant!

Ben cordialment, ■

E

DS_43p

DOSSIER D’HISTÒRIA

l 1714 i el 1931 són dues dates fona-mentals, les més importants, pel quefa a la història política catalana, detota la modernitat. Què va passar-hi?Per què són tan importants?

FEM-NE UN PETIT RECORDATORI, GAIRE-

BÉ TELEGRÀFIC:

L'onze de setembre de 1714(aviat farà 300 anys-només enfalten tres), a conseqüènciad'una derrota militar, l'estat

català fou abolit per les tropes borbòniques. ElPrincipat es va quedar sense institucions polí-tiques autòctones fins al segle XX. I això és elque commemorem amb la celebració de l'11de setembre. Aquesta celebració d'avui és,doncs, un recordatori d'allò que tenim pen-dent: la recuperació d'un estat lliure.

El 14 d'abril de 1931, quan el presidentFrancesc Macià va proclamar la RepúblicaCatalana des del balcó de l'edifici de la Gene-ralitat, es va viure el punt culminant d'un llargprocés de reconstrucció de l'Estat català quehavia estat abolit el 1714.

D'on venia, però, aquell estat que intenta-

ren enfonsar per sempre més el 1714?

El Principat de Catalunya va gaudir d'unaestructura d'estat que s'originà durant el perí-ode medieval (segles XI, XII, XIII, XIV, XV),moment en què es constituïren unes CortsCatalanes i s´'instituí una permanent d'aquestorganisme, que va rebre el nom de Generali-tat o Diputació del General. Aquesta Diputacióo Generalitat, després de la unió dinàstica deles corones catalanoaragonesa i castellana(encarnada pel matrimoni entre Isabel de Cas-tella i el rei Ferran) actuà (durant els segles XVI

Enric Pujol

1714-1931ENFONSAMENT IRECONSTRUCCIÓDE L'ESTAT CATALÀ

L'EXISTÈNCIA D'UN ESTAT CATALÀ, UNA REALITAT HISTÒRICA

L'historiador Enric Pujol, conferenciant t convidat a l'acte de la diada de l'onze de setembre celebrat al pati del'Ajuntament. Foto: Ràdio Sarrià

DSp44_

DOSSIER D’HISTÒRIA [enfonsament i reconstrucció de l’Estat Català

i XVII) com un veritable autogoverncatalà, amb constitucions pròpies quehavia de jurar el rei d'Espanya. Ara endiríem una mena d'estat lliure associat

Aquesta mena d'estat català vapoder sobreviure i desenvolupar-se,doncs, fins al segle XVIII, fins al 1714.La seva destrucció, però, mai no fouassumida pels mateixos catalans icatalanes com un fet irreversible i lamateixa commemoració de la derrotaes convertí en un sentiment de redre-çament nacional

La lluita per recuperar la sobiraniaplena ha estat l'horitzó que ha menatla política catalana moderna d'ençà dela pèrdua de les nostres llibertats, jad'ençà del mateix segle XVIII. La famo-sa “Renaixença” lingüisticocultural delsegle següent, del segle XIX, ja teniatambé una dimensió política plena-ment nacional. Sota l'aparença d'unmoviment literari, hi havia una innega-ble reivindicació política sobiranista.Vegeu si no què deia un dels principalsinspiradors d'aquell moviment cultural,Joaquim Rubió i Ors, el “Gaiter del Llo-bregat” en el pròleg de les seves Poe-sies, publicades el 1841:

“Catalunya pot aspirar encara a laindependència, no a la política, puixpesa molt poc en comparació de lesdemés nacions, les quals poden opo-sar en lo plat de la balança, a més delo volum de la seva història, exèrcitsde molts mils d'hòmens i esquadresde cents de navilis; però sí a la literària,fins a la qual no s'estén ni es potestendre la política de l'equilibri. Cata-

lunya fou per l'espai de dos segles lamestra en lletres dels demés pobles¿per què no pot deixar de fer l'humi-liant paper de deixebla o imitadora,creant-se una literatura pròpia i a partde la castellana?”

Aquesta reivindicació indepen-dentista se cenyia només a l'àmbit cul-tural perquè, com molt bé reco-neixia Rubió i Ors, en aquella con-juntura no podia abastar l'àmbitpolític per raons circumstancialsde pes. Ara la cosa ha canviat radi-calment. I ja va començar a can-viar en el segle següent, al segleXX.

Malgrat els grans avençosfets durant el segle XIX en el pro-cés de conscienciació nacional, nova ser fins al segle XX que el Prin-cipat Catalunya va aconseguir ins-tàncies de govern autòcton (perbé que amb atribucions limitades).Primer fou la Mancomunitat (1914-1923), que no fou reconeguda com agovern autòcton ni comptà amb unestatut propi (i tanmateix va fer molta ibona feina).

I després es va assolir la Generali-tat republicana, el precedent de l'actual.Aquesta Generalitat de Catalunyamoderna fou el fruit de la proclamació dela República catalana per part de Fran-cesc Macià el 14 d'abril de 1931. Tresdies després d'aquella proclamació esconvertí per pacte amb Madrid en Gene-ralitat de Catalunya. Malgrat el canvi denom, durant els anys trenta i fins ara hafuncionat com el que era en realitat: unarepública, una república encoberta.

Per la importància que va teniraquesta Generalitat moderna, referentpolític legitimador de l'actual, deixeu-me que exposi amb més detall coms'arribà a constituir

DE LA REPÚBLICA CATALANA A LA

GENERALITAT DE CATALUNYA

L'abril de 1931, després d'una etapadictatorial dirigida pel general Primo deRibera, se celebraren unes eleccionsmunicipals que foren guanyades, alPrincipat, per un partit que aleshoress'acabava de constituir. EsquerraRepublicana de Catalunya, dirigit per

un líder carismàtic, Francesc Macià Esperonat pel triomf electoral i

conscient de la profunditat de la criside la monarquia, F. Macià proclamà el14 d'abril de 1931, des del balcó de laGeneralitat, la República catalana,quan encara no s'havia fet cap declara-ció republicana a Madrid i la continuïtat

de la monarquia era una incògnita. Moments abans, Lluís Com-

panys, també líder d'ERC, havia procla-mat simbòlicament la República(sense qualificatiu, però s'entén que“espanyola”) des de l'Ajuntament deBarcelona. El gest de Macià, a diferèn-cia de la iniciativa de Companys, anàmolt més enllà d'un acte simbòlic, jaque prengué concreció política amb laconstitució d'un govern provisional, elde la nounada República catalana.

L'existència política d'una Repú-blica catalana precedí, doncs, l'exis-tència de la mateixa República espan-yola, ja que fou feta abans que el reis'exiliés i que es constituís un governrepublicà a Madrid.

El gest de Macià fou, doncs, l'ac-te de sobirania política catalana mésimportant de tota la modernitat itambé un dels més fructífers, ja quepossibilità l'existència d'un governautòcton que no era fruit d'una meraconcessió de Madrid, per bé que lalegitimació d'aquest govern sí que fosfruit d'una negociació política amb elpoder central.

El 17 d'abril, tres dies després dela proclamació de la República catala-na, una delegació del govern deMadrid (composta per Marcel·líDomingo, Fernando de los Rios i Lluís

El President Macià proclama la República Catalana (1931)

Joaquim Rubió i Ors

DS_45p


Nicolau d'Olwer) arribà a Barcelona pernegociar amb F. Macià, cap del governcatalà. Dels acords que s'establiren ensortí el compromís de renunciar alterme “República catalana” i repren-dre el de “Generalitat de Catalunya”,l'antiga institució del govern del Princi-pat anterior al 1714.

F. Macià, que acceptà aquestatransformació per pragmatisme polític,afirmà que havia estat el sacrifici mésgran de la seva vida, per les conces-sions que va haver de fer: renunciar aun nom políticament molt clar (sobre-tot internacionalment) a canvi d'unaltre de més vague i pactar un “full deruta” amb Madrid per assolir l'autogo-vern. Efectivament, hi va haver con-cessions, però no pas cap renúnciasubstantiva a una aspiració d'autogo-vern “de màxims”. La prova més con-cloent d'això és el mateix text de l'es-

tatut de Núria, molt ambiciós fins i totdes d'una perspectiva actual.

Hi hagué, doncs, un acte de rea-lisme (o possibilisme) polític per partde Macià i el seu govern. No es vanvoler batre per una qüestió nominalperquè volien salvar l'element substan-tiu: un autogovern amb àmplies com-petències polítiques. La Generalitat,d'ençà d'aleshores, va funcionar comuna veritable “República encoberta”.

DE L'ESTATUT DE NÚRIA A

L'ESTATUT DEL 1932

Per establir el nou règim d'autogoverncatalà, una assemblea representativadels municipis de Catalunya va haver

d'elaborar un projecte d'estatut aquellmateix any 1931. Aquesta assembleanomenà una ponència redactora quees reuní a Núria (Ripollès) i que vaenllestir el text molt ràpidament, enuna vintena de sessions.

El projecte, abans de ser tramès ales Corts de la República, a Madrid, vaser aprovat massivament en referèn-dum pel poble català el 2 d'agost del1931. Obtingué un 99% de vots favo-rables, amb una participació del 78%(no pas petita, doncs). Dels 792.574vots emesos, només 3.286 eren nega-tius. Cal dir que, en no ser encara auto-ritzat el vot femení, es féu una recolli-da massiva de signatures de donesfavorables a la proposta (s'ha donat laxifra de 400.000 signatures).

Fixem-nos que el procés seguitera invers als seguits pels estatuts de1979 i actual. Un procediment que dei-

xava ben clara quina era lavoluntat del poble català iquina era la voluntat majorità-ria del parlament espanyol.

L'estatut de Núria reco-neixia, entre d'altres aspectes,la categoria de Catalunya coma “estat autònom” (per tantpensava en una estructurafederal de l'Estat espanyol), eldret a l'autodeterminació, l'ofi-cialitat única de la llengua cata-lana i la divisió dels principalsimpostos entre la Generalitat ila República espanyola.

Per part catalana, s'ente-nia que les Corts espanyoles s'haviende limitar a ratificar el text aprovat perla immensa majoria de l'electoral cata-là. La realitat, però, fou tota una altra.

El 6 de maig de 1932, l'Estatut deNúria començà a discutir-se a les Cortsespanyoles, després d'haver patit moltsretards pel fet d'haver quedat relegat al'aprovació prèvia d'una nova Constitu-ció espanyola (votada el desembre de1931). Des de la seva aprovació enreferèndum a Catalunya, l'agost de1931, les aspiracions catalanes vanrebre crítiques, atacs i boicots diversos(naturalment, de productes catalans,també). Les proclames “Muera elestatuto”, “Guerra al estatuto” o“Muera Macià” es generalitzaren

arreu de l'Estat espanyol.També en la cambra de diputats

trobà una fortíssima oposició i prestigio-sos intel·lectuals espanyols com araMiguel de Unamuno o José Ortega yGasset manifestaren repetidament elseu rebuig a les aspiracions catalanes.

No fou fins després de l'intent decop d'estat del general Sanjurjo, el 10d'agost (fet amb el crit de combat “VivaEspaña Única e Inmortal”) que s'abreu-jaren els debats parlamentaris. ManuelAzaña, aleshores cap del govern espan-yol, féu un abrandat discurs defensant-ne l'aprovació, que es va fer efectiva el9 de setembre de 1932.

L'estatut aprovat finalment perles Corts espanyoles (l'anomenat Esta-tut del 1932) retallava i aigualia clara-ment el projecte de Núria. Així, l'articleprimer va definir Catalunya no pas coma “estat autònom”, sinó com a “regiónautónoma dentro del Estado español“.La consideració del català com a únicallengua oficial a Catalunya tampoc nofou aprovada. Amb molt poc poderfinancer, la Generalitat va haver d'as-sumir, tanmateix, tota una sèrie d'atri-bucions mai abans no assolides i vapoder començar a funcionar com agovern autònom.

Tanmateix, l'Estatut del 1932 con-templava competències que avui enssemblen insòlites, per importants. Erala Generalitat qui organitzava l'adminis-tració de justícia, nomenava els jutgesi el Tribunal de Cassació. Sembla quees tenia molt clar que tota Repúblicaera fonamentada en tres poders (exe-cutiu, legislatiu i judicial) i que la man-cança d'un d'aquests poders (el legis-latiu, com passa ara) era una limitaciómolt i molt seriosa.

Era la Generalitat qui tenia la com-petència exclusiva sobre la legislacióde règim local, cosa que li permetia,per exemple, fixar la data de les elec-cions municipals (cosa, ara per ara,impensable en l'actual marc jurídic).Les competències sobre carreteres isobre serveis d'aviació civil no foren nitan sols polèmiques i foren atribuïdesa la Generalitat .

Alguna importància política deviatenir aquell estatut i la Generalitatrepublicana que foren una de les grans

Manifestació a favor de l’Estatut a les Ramblesde Barcelona (1932)

DSp46_


bèsties negres contra les quals elsmilitars nacionalistes espanyols s'aixe-caren aquell fatídic mes de juliol del1936. Durant la guerra, en els primerstemps, la Generalitat arribà a actuarcom un govern sobirà, amb competèn-cies bèl·liques i tot. Només la força deles armes, com el 1714, va poderposar fi a aquella experiència.

Però la Generalitat aconseguímantenir-se a l'exili. I va fer-ho en unescondicions de duresa excepcionals,amb l'afusellament del seu president,el nostre Lluís Companys. Fou substi-tuït, primer per Josep Irla i després perJosep Tarradelles (1954)

Al final del franquisme, la forçadel poble català va fer possible el res-tabliment de la Generalitat i la seva ofi-cialització per part del govern deMadrid. I també, fenomen absoluta-ment nou, possibilità nous governsautonòmics (per primera vegada en l'è-poca contemporània) al Pais Valencià ia les Illes

CLOENDA

L'existència d'un organisme políticpropi, mantingut malgrat la guerra civili la dictadura franquista, és la millorprova de l'aspiració a la sobirania plenadel poble català. Una aspiració que araes pot convertir en realitat si somcapaços de mobilitzar-nos i de fer sen-tir la nostra veu.

El món ha canviat i la democràciacomença a ser un valor sòlid. Les rela-

cions internacionals, no pas senseguerres i patiments, comencen a regir-se pel dret internacional I què diuaquest dret internacional sobre l'auto-determinació dels pobles oprimits?.

Ho regula com un dret. I això haestat una de les grans conquestes delsegle XX. Fins al punt que el concepted'autodeterminació s'ha convertit enuna paraula clau per entendre la histò-ria contemporània universal.

Deixeu-me cloure aquest meuparlament amb un dels documents his-tòrics més clars que existeixen de l'a-plicació d'aquest dret a l'autodetermi-nació. I perquè no se'ns acusi de mirar-nos sempre el melic, mirarem el melicd'un altre poble, que també acaparal'actualitat d'avui, 11 de setembre, per-què el document de què parlo no ésaltre que la declaració d'independènciadels Estats Units d'Amèrica, del 4 dejuliol de 1776.

L'inici de la declaració és una

justificació del principi d'autodeter-

minació

“Quan en el curs dels esdeveni-ments humans es fa necessari per a unpoble dissoldre els vincles polítics quel'han unit a un altre i pren entre les altresnacions de la terra un lloc separat i igual,les lleis de la natura i el Déu d'aquestanatura li donen facultat per demanar unequànime i necessari respecte. Aixícom el bon judici de la humanitat li exi-geix que declari les causes quel'impel·leixen a aquest separació.”

Tot seguit enumera els greuges

contra “el Rei de la Gran Bretanya”

I conclou:“Així, doncs, els Representants

dels Estats Units d'Amèrica, convo-cats en Congrés General i apel·lant alJutge Suprem del món respecte a larectitud de les nostres intencions, ennom i per l'autoritat del bondadóspoble d'aquestes Colònies, solemne-ment fem públic i declarem: Queaquestes Colònies Unides són, i hau-ran de ser-ho en dret, Estats Lliures iIndependents; que esdevenen lliuresde tota lleialtat a la Corona Britànica ique tota vinculació política entre ells il'Estat de la Gran Bretanya queda i hade quedar totalment dissolta. I quecom a Estats Lliures i Independents,tenen poders per fer la guerra, acordarla pau, concertar aliances, establir elcomerç i fer tot allò a què tenen potes-tat els Estats Independents”.

Ara ens cal prendre a nosaltres,catalanes i catalans, una resoluciósimilar. Naturalment en un context bendiferent. Més favorable, gràcies a l'e-xistència d'un dret universal d'autode-terminació i al fet de pertànyer a unaEuropa que ha fet de la democràciapolítica el seu principal tret comú. Enaquest context, la independència deCatalunya no és cap utopia. Ni és unafer que s'hagi de resoldre militarmento per la violència, sinó que és unaqüestió que es pot resoldre amb elsmecanismes democràtics

Gràcies per la vostra atenció ■

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETSCOMUNIONS • CONVENCIONS

MMEENNÚÚ DDIIAARRII:: DDee 1133 aa 1166 hh.. ii ddeess ddee lleess 2200 hh..

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

RESTAURANT MAS NOU

l passat dijous9 de juny a les22 h a Sarrià deTer va finalitzarla primera

temporada de cafè-teatre“Les Nits del Coro”. Acabaaixí un cicle de teatre queha reunit un públic fidelamb la seva cita els dijousa la Cafeteria del Coro(placeta de la Font, núm.9). Al llarg d'aquests vuitmesos, més de 1.000 per-sones han assistit als 17espectacles realitzats.

Espectacles de clown,monòlegs, contes peradults, titelles, màgia,matxs d'improvisació i unmunt de propostes querecullen les noves tendèn-cies en les arts escèniqueshan anat desfilant al llargde l'any per aquest nouespai sarrianenc guanyatper al teatre. Noms comPere Hosta, Mireia Peña,Quim Noguera, David Pla-nas i Olga Cercós entremolts altres; i companyiescom Vadecontes, LaManofactoria, La DolçaVita, A la Parra, Capa iEspasa, o Moki Moki, hanapostat també per l'esce-nari de Sarrià de Ter i pelseu públic.

“Les Nits del Coro”,organitzades per l'Àrea deCultura de l'Ajuntamentde Sarrià de Ter juntament

amb l'AGT, van acabaramb l'espectacle titulat“Cabaret del Coro”, queva ser de ben segur unanit plena d´humor amb lacompanyia de Miner, Ste-fano Lavoni, Clinclonclown, Ricardo García i AleRisoto. Amb Liberata coma presentadora.

Degut a l'èxit d'a-questa primera tempora-da, l'Ajuntament de Sarriàde Ter i l'Associació Giro-nina de Teatre (AGT) vansignar un conveni decol·laboració que garan-teix la continuïtat la prope-ra temporada del cicled'espectacles de cafè tea-tre “Les nits del Coro”,que es desenvoluparà desde l'octubre fins al mes dejuny de 2012.

Ambdues entitats fanuna valoració molt positi-va del que ha estat aques-ta primera edició del cicle,i en destaquen la qualitat il'eclecticisme de les pro-postes. També ressaltenque s'han superat les pre-visions inicials d'ocupacióde la sala i la bona disposi-ció d'un públic fidel queha estat clau per l'èxit delprojecte. Un total de 17espectacles de diferentsdisciplines teatrals, ambprop d'un miler d'especta-dors en total (90% d'ocu-pació).

JULIOL TEATRAL I

MUSICAL

Sota la denominació deTeatre a la Placeta es vavoler alleugerir l'aturadaestiuenca de l'activitat,programant dos especta-cles a l'aire lliure. La Place-ta de la Font (davant del'edifici del Coro), l'esce-nari que acolliria aquestespropostes a la fresca.

Així dijous 7 de juliolel concert teatralitzat“Conciertoencanto” acàrrec del músic i intèrpretPau de Nut, i el 21 de julioll'espectacle de clown“Wronk” a càrrec de lacompanyia The ScalextrisExperience Tots dosespectacles van ser ambaccés lliure i amb unabona resposta per partdels sarrianencs en traslla-dar tota una sala de teatrea l'aire lliure.

Entre les dues setma-nes que es va fer Teatre ala Placeta, vam tornar apoder gaudir al nostrepoble d'una nova ediciódel Festival Emergent quede nou se celebrà al parcde la cooperativa i quemalgrat la pluja que vacaure tota la tarda vàremomplir el recinte amb mésde 500 persones. Progra-mant actuacions com lagran estrella televisiva

Toni Albà, el prestigiósgrup de jazz Max SunyerTrio, la música inclassifica-ble de les Obesses(col·laboracions del grupemergent sarrianenc Pul-popop) entre altres.

Tot plegat féu que elmes de juliol d'enganyestigués plegat d'ofertaestiuenca per passarmillor les nits fresques (ono tant) d'estiu. ■

DS_47p

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarriàTEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià ENTITATS [GERDS

ÀREA DE CULTURA: TEATRE AL CORO I A LA PLACETA, PREMISLITERARIS SANT JORDI, EXPOSICIONS I BIBLIOTECA

Sergi Torrentà, tinent d'alcalde i regidor de CulturaCristina Vicedo, Àrea de CulturaAnna Sala, Biblioteca Emília Xargay

cultura

ECloenda de

“LES NITS DEL CORO”

Pau de Nut

The Scalextris

DSp48_

CULTURA [premis sant jordi 2011

'han fet les cinc de lamatinada i la Lotaencara està davantl'ordinador xatejantamb en Ju_23, el noi

que va conèixer la darrera setmana perInternet. Els pares dormen i és peraquest motiu que ha abaixat la músicaque sortia del PC pràcticament al mínim.Si la mare descobrís que està despertaa aquestes hores l'enviaria al llit de cop,i la Lota no s'ho pot permetre això; totjust ara la conversa està interessant i enJu_23 li explica les coses que li agrada-ria trobar en una noia.

Quan la Lota veu que és ja massatard i que al cap de poques horescomença l'institut, tanca l'ordinador ies capbussa dins el llit. Pensa ques'haurà d'inventar alguna excusa,segurament que està malalta, perquècreu que si va en aquest estat a clas-se s'adormirà a cada assignatura. Ambtot, els nervis de la recent conversaamb en Ju_23 no li deixen agafar fàcil-ment el son i és per això que es rebol-ca per dins els llençols com si fos unpeix fora l'aigua. Aleshores pren la pri-mera decisió importat de la seva curtavida: el proper cap de setmana l'aniràa veure a Sabadell.

L'endemà al matí es queda a casasense saber ben bé què fer (ha aconse-guit enganyar la seva mare). Es con-necta al xat per mirar si en Ju_23també ho fa, però l'espera és inútil. Téganes d'explicar-li la seva última idea icreu que ell la rebrà encantat. Abans, icom que està avorrida, truca a la Coraper mirar d'explicar-li els seus plans.Una veu molt baixa li diu que s'esperi.“Un moment, que estic a la bibliotecade l'insti”. La Lota sent les passes i elso d'una porta tancar-se. “Tia! Què fastrucant a aquestes hores?!” La Lota lidemana disculpes i li explica que nos'ha trobat bé al matí (no vol dir-li queva anar a dormir tard perquè té vergon-ya). Seguidament va directe al gra. Liexplica que vol anar a veure en Ju_23 ique ho farà aquest cap de setmana.Després li pregunta què en pensa. “Noés molt arriscat? Ja el coneixes prou?

Pensa que pot ser un assassí en sèriecom el del llibre que hem llegit aanglès, eh! I si és un vell verd?” Ales-hores la Lota pensa que potser té raó iveu totes les pors. És per aquestmateix motiu que li diu que l'acompan-yi, perquè si hi van les dues se sentiràmés segura. La Cora, que deixa passaruns segons de silenci mentre simulaque pensa si té plans pel dissabte (sapde sobres que no en té cap), acabaaccedint (amb el to de la bona amigaque fa un favor a contracor).

Dissabte agafen el tren les duesjuntes i compten el número de para-des que els esperen: dotze. Tenen unsquaranta minuts de trajecte i seuen,cara a cara, al costat de la finestra. Elviatge es basa en el monòleg de laCora que explica a volum altíssim,quasi per tots els passatges del vagó,que els seus pares han marxat quatredies a París i que ella s'ha instal·lat aviure aquests dies a casa de la sevatieta. Mentrestant, la Lota assenteix ili dóna corda (sí, uau!, d'acord, quexulu!,...), però, per dins, la por i elsnervis se l'estan menjant.

Baixen del tren a Sabadell Estaciói caminen fins al Parc Catalunya. Hanquedat davant l'amfiteatre i són méspuntuals del que s'esperaven. EnJu_23 no apareix fins al cap de deuminuts i ho fa amb un posat de despre-ocupat (com si li sobrés l'autoestima)que al principi espanta la Lota. Es pre-senta com a Julià i els pregunta sivolen anar a prendre un cafè al bar delparc. Les dues noies diuen que sí (tam-poc coneixen res millor a fer).

Assegudes al voltant d'una taula,parlen i beuen cafè. Per la Lota, aquellés el primer cafè que tasta en la vida,i li sembla exageradament amarg. Pelque fa en Julià, no es ni un vell, ni fa lapinta de ser un assassí en sèrie. Tot elcontrari, és un noi de vint-i-tres anysque té els cabells morenos i despenti-nats amb un efecte d'acabat de llevar.Fuma un cigarret abans del cafè i unaltre després. És força simpàtic i laCora li estreny la cuixa i li pica l'ullet,fent-li entendre que és un bon tipus.

Potser allò que més preocupa a la Lotaés l'edat. Ella tot just té els setze ipensa que set anys de diferència sónmolts. Però, al mateix temps, allò l'ex-cita, com si aquest fet provés que ellaés madura i estigués fent un salt a lavida adulta. Ara que el mira bé, el trobaguapo i pensa en totes les conversesque han tingut. S'han dit coses moltboniques i, de cop, és el cor que tambél'embala. Potser s'està enamorant.

Al moment de marxar, en Julià lidiu a la Lota que es podria quedar unaestona més. La Cora, que entén quepotser allà fa nosa, l'anima i li diu queella agafarà el tren tota sola. Davant lapressió (tot i que ella també en téganes) acaba cedint i s'acomiada de laseva amiga amb dos petons. La Cora,a cau d'orella, li diu “és tot teu!” iagafa el primer tren que passa al capde cinc minuts.

Aleshores passegen pel parc i s'a-gafen de la mà. El cor de la Lota bategaamb una força descontrolada. Caminensense saber on van i encegats, s'aturensota la cascada del parc. Allà es fan unpetó que la Lota no podrà oblidar mai (elprimer de la seva vida) i aleshores lientra una vergonya inexplicable i ha decontinuar la passejada amb el cap cot.Després en Julià, que sap el que es fa, lidiu que poden anar a casa seva, que,com que és dissabte, els companys depis (estudiants universitaris com ell) nohi són. Ella, que està plena de vergonyai no controla la situació del moment,acaba accedint-hi.

L'habitació d'en Julià és plena depòsters del barça i hi ha una Play Sta-tion connectada a un vell televisor.Amb el llum tancat fan l'amor d'unamanera simuladament tendra. Per aella és amor, per a ell és desig i potservici. En obrir els llums es diuen adéuràpid i es prometen tornar-se a veure.Es fan un petó estranyament fred i laLota agafa el primer tren direcció Bar-celona. Pel viatge li van venint lesimatges i somriu, pensa que ha estatbonic, tot i que s'ho esperava diferent.Treu una llibreta que porta al fons de labossa de mà i escriu els seus dos

“SPREMIS LITERARISSANT JORDI 2011

noms ben junts i units per un cor. Després, sospira. En arri-bar a casa es connecta al xat perquè es mor de ganes detornar a parlar amb ell, però en Ju_23 no hi és.

El dilluns ho explica a la Cora i les dues s'abracen emo-cionades com si haguessin aconseguit assolir un gran repte.A la nit es torna a connectar al xat, però en Ju_23 tampoc hiés. L'endemà es connecta de nou ien Ju_23 tampoc és allà. Al cap dedues setmanes, la Lota desisteix. Nosap res d'en Julià i creu que mai mésen recuperarà la pista. No va equivo-cada, comença a entendre que l'a-mor és un joc de cossos.”

Aquesta és la primera de les10 narracions que componen “Deufils d'aranya”, l'obra guanyadora delPremi Sant Jordi, en la seva catego-ria de narrativa. El seu autor, el joveDavid Soler Ortínez (Igualada,1987), descriu un entramat desituacions on un personatge fa d'enllaç i protagonitza elsegüent relat. D'aquesta manera, com una tela d'aranyaamb uns personatges que s'interrelacionen es van relatantpetites parcel·les de vida quotidiana, en un llenguatge àgil iactual. David Soler és llicenciat en Filologia Anglesa per laUniversitat Autònoma de Barcelona, ha guanyat diversospremis literaris i publicat algunes de les seves obres.

Els Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter, en la seva 31aedició, van guardonar amb el primer premi en l'apartat depoesia a Anna Vila Bretcha (Granollers, 1970) pel recullpoètic “Boscos”, del qual en reproduïm a continuació elpoema titulat “Sortia foradada”.

Sortia foradada de la llarga nit galàctica,el cabell ple de sargantanes,els ulls de rata.Surava, boja, a l'onatge intermitentd'un temps que s'estremiaemmirallat en la humitat de la daga.Així arribava jo a la platja-creia que era la platja però era una tempesta.I ja el to cridavaamb l'accent familiar de la por de sempre.Fugir, doncs, cap al bosc, res més davant,tornar a l'ombra de saba,a la punta de la branca.Allà m'hi asseia. Algú m'observava-¿o era jo qui miravaabocant-me al marge titil·lant d'un iris de plata?,precipici oblic, miratge metàl·lic,abrupte abisme cap al pou d'una pupil·la.Cendra de nines al fons,sal plastificada,una llàgrima immòbil.No te'n riguis de qui cauperpètuamentdins l'ull de la fera.

L'Anna Vila Bret-cha, el dia del lliuramentdels Premis al Pati delPatronat, va fer palesa laseva sensibilitat en lle-gir, amb veu calmosa,un dels seus poemes alsassistents a l'esmorzarliterari amb què es vacelebrar aquesta 31a

edició del concurs literari de Sarrià de Ter. L'autora va expli-car al públic que ha publicat ja altres poemes en diferentsantologies poètiques i que poc a poc es va fent un lloc enel món literari. I no és perquè no es publiqui en català, ques'edita molt i molt variat en la nostra llengua, sinó perquèés un món on costa obrir-se pas i fer-se un nom entre tantsi tants autors, sent els costos d'edició considerablementalts per a tiratges relativament curts.

Tot i així, fa il·lusió comprovar com escriptors novellsque han estat premiats en els Premis Sant Jordi de Sarriàde Ter en passades edicions segueixen mereixent guar-dons i poc a poc veuen editades les seves obres. Com ésel cas del jove publicista i escriptor Ramon Pardina, guan-yador del premi de narrativa de Sarrià de Ter l'any 2007, ique recentment ha vist publicat amb considerable èxit elseu recull de contes “L'home més feliç del món”.

Enguany, en la categoria de Haikús, ha estat seleccio-nat el haiku d'Albert Garcia Elena, un antic conegut delsnostres Premis Sant Jordi perquè ja l'any 2009 va sermereixedor del premi de narrativa per l'obra “Control demot”. El nivell i qualitat d'Albert Garcia com a escriptor faque es pugui moure còmodament en tots els estils literarisi enguany ha demostrat que domina a la perfecció lescaracterístiques tècniques i estilístiques de l'escripturajaponesa del haiku.

Oberveu, en el haiku escrit per García Elena, l'embol-callat que els mots ofereixen al concepte, arrodonint demanera ostensible i sonora allò que es vol descriure.

La nit ens dallaEn taüts descansenels vius, els mortsEl foc m'encerclaL'escorpí de la culpa clava el fiblóEnfonso somnis a l'ham de l'esperança

L'aigua es podreixLlenço un mirall Dins el pou de la mentHi suren llàgrimesS'apropen ombresUrpes i alès m'esquincenDe cop desperto

El premiat David Soler, llegint unfragment de la seva obra

David Planas, durant l'espectacle el dia del lliurament delsPremis Sant Jordi

DSp50_

CULTURA

“VESTITS DE NÚVIATradició i records”

el 9 al 31 de juliol vatenir lloc a la Sala LaCaixa aquesta expo-sició organitzada perl'associació Dones

del Coro amb la col·laboració de l'A-juntament de Sarrià de Ter.

La mostra reunia vestits denúvia dels anys 1950 al 1970 apro-ximadament, així com altres ele-ments relacionats amb el vestuarifemení que envolten el casament:guants, tocats, vels, ornaments. Itambé hi havia una bona seleccióde peces de roba que configuravenl'aixovar d'una núvia, alguns d'ellsamb més de 100 anys d'antiguitat.

L'exposició s'arrodonia ambun munt de fotografies de casa-ment aportades per moltes donessarrianenques que van gaudir d'allòmés rememorant un dels momentsmés importants de la seva vida.

La sala La Caixa va adquirirdurant els dies de l'exposició unaspecte “vintage” per dir-ho en unterme ben actual. I, de fet, en el trípticque s'oferia als visitants es feia unrepàs als diferents costums que tradi-cionalment han acompanyat al ritualdel casament.

Antigament, segons la culturagòtica, els homes es casaven ambdones que pertanyien a la seva pròpiacomunitat, però quan aquestes ana-ven escasses capturaven la seva futu-ra esposa en un poblat veí. El nuvi,acompanyat per un amic, segrestavaqualsevol noieta jove que haguéscomès la imprudència d'abandonar laseguretat de la casa paterna. El nostrecostum del padrí és un vestigi d'a-questa tàctica tan contundent i basadaen l'acció de dos homes, ja que per atan important tasca forçosament caliacomptar amb un amic de confiança.D'aquesta pràctica del segrest, en laqual la núvia era arrabassada literal-ment sense que els seus peustoquessin el terra, va derivar el poste-

rior acte simbòlic de creuar el llindarde la nova casa amb la recent casadaen braços.

Fa uns 2000 anys, el padrí porta-va amb ell alguna cosa més que unanell. Com que persistia l'amenaçaque la família de la núvia intentés res-catar-la per la força, el padrí romaniadavant la porta del nuvi durant la ceri-mònia del matrimoni, alerta i benarmat. Hi ha documents antics queproven que, davant la possibilitat derescat per part de la família de lanúvia, sota l'altar de les esglésies demolts pobles primitius hi havia tot unarsenal de porres, ganivets i llances.

Un altre ritual seguit fins al diad'avui és llençar arròs als recentcasats, tot i que un dels primers cere-als que es llençava era el blat, quedurant molt temps va simbolitzar lafertilitat i la prosperitat. Es llençavasobre la núvia i s'esperava que lesnoies encara solteres en recollissintots els grans per tal d'assegurar-se elseu proper matrimoni, com es fa avuien dia amb el ram de flors de la núvia.

A la dècada de 1660, durantel regnat de Carles II, un cuinerfrancès va tenir la idea de fer unsquants pans de pessic blancs enun sol pastís glassejat de dife-rents pisos. És de suposar queels diaris britànics van criticaraquest “excés” francès, peròabans que acabés el segle elspastissers anglesos ja oferien lesmateixes i magnífiques crea-cions.

L'origen del vestit de núviaprové dels temps de Roma, en elqual les núvies es casaven ambla mateixa túnica blanca que usa-ven diàriament i amb un vel decolor porpra adornat amb unacorona de flors. A l'edat mitjanaes posaven vestits vermells ambdecoracions daurades. De fet lapopularitat del blanc es remuntaa 1840, any en què se celebrà el

casament de la reina Victòria ambAlbert de Saxe-Coburg. La reina vaescollir un vestit de color blanc i lesfotografies oficials de l'enllaç van serextensament difoses. Moltes núviesvan optar per un vestit similar enhonor a aquesta tria reial.

A la cultura musulmana el casa-ment dura diversos dies i es llueixendiferents vestits. A l'Índia les núviesvesteixen saris adornats amb moltesjoies. A Xina es casen de vermell i aJapó prefereixen un quimono blancque atrau la bona sort. En general espot dir que el color blanc s'associa a lapuresa de cor i la innocència de lainfantesa, tot i que no sempre ha estataixí: originàriament el color que esrelacionava amb la puresa era el blau.

L'exposició va resultar agradable,divertida en contemplar els calçons del'aixovar de les besàvies, bonica, esti-lísticament distribuïda i també un pèlnostàlgica, per què no dir-ho. Sobretoten observar els vestits, molts d'ells dela talla 38. Qui pogués tornar-s'hi aencabir! ■

D

EXPOSICIONS

DS_51p

n el transcurs de la FestaMajor de Sarrià de Ter, unade les activitats més espera-des són les exposicions artís-tiques que s'organitzen al

seu voltant. Enguany l'artista sarrianencaAssumpció Vila i Roca va exposar a la SalaLa Caixa una mostra dels seus treballs.L'exposició portava per títol “Esmalts iolis” perquè l'artista va seleccionar pecesrealitzades en aquestes dues tècniquesque domina a la perfecció.

La pintura a l'oli és potser, junta-ment amb l'aquarel·la, una de lestècniques més conegudes pelpúblic en general. En canvi elsesmalts són molt menys cone-guts i utilitzats pels artistes, pot-ser perquè són necessàries unesbones dosis de minuciositat ipaciència a més del talent creatiu.L'esmaltat és una tècnica que témolts i variats vessants artístics.Els esmalts pintats, semblants apetits olis, utilitzen tradicional-ment una placa metàl·lica com abase que es recobreix amb unacapa d'esmalt blanc, que méstard es cou. El dibuix, realitzatamb esmalts de colors, s'aplica sobreaquesta base blanca. Es requereix unacocció separada per a cada pigment,donat que cada un d'ells fon a una tem-peratura diferent. Originàriament elscolors s'aplicaven pintant-los, però enl'actualitat es polvoritzen, ruixen o tami-sen. L'esmalt en pols barrejat amb olis'utilitza per pintar, entre d'altres objec-tes, retrats en miniatura.

Respecte a l'obra d'Assumpció Vila,el crític d'art Lluís Ponce ha escrit:

“La seva tasca és plenament creati-va, a la recerca d'un món propi, singulari d'extraordinària bellesa ambiental. Cadauna de les seves creacions representauna cançó silenciosa que tracta tant enels macroespais com en els microes-pais, en una abundància de conceptesque d'aquesta manera fan madurar laseva obra dia a dia. Una obra en quèposa sentiment i emoció congelada,

com una oració comparti-da. L'artista està involu-crada en la recerca de laveritat absoluta, en con-ceptualitzar-la i teoritzar-la, però en la realitat utilit-za una actitud que defuigla simplicitat. Domina ladificultat, que l'empenyvers nous horitzons. Des-pulla la seva ànimadavant de la tela; unimpacte de la realitat que

desvetlla la seva capacitat i la força estè-tica del pinzell. Els seus quadres, doncs,respiren serenitat, frescor i calma, mos-trant l'exquisit tractament que sempreaporta el bon paisatgista.”

Tant els esmalts d'Assumpció Vilacom les seves pintures a l'oli revelen la

maduresa tècnica que ha adquirit, peròsense oblidar la seva capacitat d'evolu-ció creativa que la fa buscar constant-ment nous temes, noves fites per a plas-mar la seva ànima d'artista.

L'Exposició Col.lectiva d'ArtistesLocals va acudir també a la seva cita

EFESTA MAJOR 2011

EXPOSICIONS

Assumpció Vila Roca. Foto: Quim Llunell

Detall d'un dels esmalts.Foto: Ajuntament Sarrià Ter

Inauguració de l'exposició a la sala Carrilet. Foto: Quim Llunell

DSp52_

CULTURA [exposicions

amb la Festa Major de Sarrià. L'entorntriat aquest any va ser la sala gran delCoro que, tot i tenir unes grans dimen-sions, es va quedar petita davant detants i tants artistes locals que cadacop participen d'aquesta activitat.Efectivament, cada vegada méssarrianencs i sarrianenques ambànima d'artista volen contribuir i donar

a conèixer les seves obres quedestaquen per la varietat tècnica i pelbon nivell artístic, tenint en compteque no s'hi dediquen professional-ment i que treuen el temps compoden, d'entre totes les seves ocupa-cions, per a passar una bona estonadedicada a la creació i que, any rereany, fan passar també molt bonesestones a tothom que s'acosta a con-

templar la seva exposició.Hi van participar: Mònica Ayme-

rich, Dolors Xabé, Narcís Vidal, RosaMª Vila, Joan Sunyer, Paquita Panosa,Maria Melgarejo, Carmelita Perpinyà,Maria Hernández, Mercè Figueres,Dolors Planas, Carme Panella, PepitaRiera, Mercedes Casado, Àlex Martín,Mª Lluïsa Ramos, Tomas Lajer, MariaHormigo i Fina Suñé. ■

Exposició d'artistes locals a la sala gran del Coro

DS_53p

CULTURA

EL LIPDUB DE LA BIBLIOTECA

l passat mesde juliol a labiblioteca Emí-lia Xargay vamgravar un lip-

dub. Un lipdub, pels quedesconegueu el terme, és“un vídeo musical realitzatper un grup de personesque sincronitzen els seusllavis, gestos i moviments alritme d'una cançó popular”.La nostra idea, al realitzaraquest lipdub, era donar aconèixer la biblioteca de Sarrià de Tera través d'una acció original i divertida,a més de ser la primera biblioteca enfer-ne un.

Des de la biblioteca ens vamposar a treballar-hi per fer-ho possible.Així doncs, una vegada escollida lacançó -vam triar Viu-la, de Filippo Lan-dini- ens vam posar a dissenyar lacoreografia amb la col·laboració iassessorament de l'Alba Sayols, direc-tora del Campus de gimnàstica rítmicade Sarrià de Ter. Una coreografia quehavia de permetre'ns recórrer la biblio-teca al ritme de la música i al so de lacançó.

Una vegada escollida la música idissenyat el recorregut, ens vamdedicar a fer les proves de llum, càme-ra, calcular els efectes i el temps. EnParis, membre de l'equip de la biblio-teca, va ser l'encarregat de portar elpes de la gravació i l'edició d'aquestlipdub. Va ser ell qui ens va indicar

quins espais era millor recórrer i quinsno; a quin lloc la llum era més adequa-da i a quin no, ... seves van ser, endefinitiva, les decisions tècniques detot aquest procés de gravació.

Ara sí que només ens faltavamobilitzar la gent. Les monitores del'Esplai PL de Sarrià de Ter van acolliramb entusiasme aquesta iniciativa ivan comprometre's a participar ambtots els nens, des dels minis fins alsgrans en aquesta activitat; el Club dePatinatge de Sarrià de Ter també esvan animar a posar-se els patins i recó-rrer alguns dels racons de la bibliotecaal ritme de la música; els amics delsgegants de Sarrià també van col·labo-rar amb timbals i gralles a participar icol·laborar en aquesta gravació. Fins itot un grup de dones, del col·lectiuDones més que mai de gimnàsticavan animar-se a participar i a fer possi-ble aquest lipdub.

Així amb tots els detalls embas-tats i amb totes les entitats animades

i disposades a col·laborar,només ens quedava escolliruna data per la gravació. Ladata escollida va ser el dijous21 de juliol a partir de les 10 h.Una data que havia de servird'assaig general i de gravacióalhora. Aquest dia ens vamreunir a la biblioteca més de200 persones disposades acantar, ballar i passar una esto-na divertida per promocionar labiblioteca Emília Xargay. I des-prés de molta feina, de molts

nervis, algunes proves fallides, us hede dir que tot va sortir perfecte i queel resultat va ser tot un èxit.

Els que vam viure aquell dia desde dintre ens ho vam passar molt imolt bé. Va ser un goig veure tantagent col·laborant i participant peraquest projecte de la biblioteca. Va seruna satisfacció veure tants de nens ala biblioteca cantant, ballant, tirant glo-bus o patinant, el Viu-la, de FilippoLandini,

Des de la biblioteca només ensqueda donar-vos les gràcies a tots itotes per haver-ho fet possible i perhaver participat amb tantes ganes, tantapassió i tanta il·lusió en aquest projectenostre que ara ja és el vostre. ■

Us deixem aquí l'enllaç del nostre/vostrelipdub, perquè els que encara no l'hàgiuvist ho pugueu fer:http://www.youtube.com/watch?v=mzJ3hdcvItA

EConcentració per preparar el lipddub ala plaça Catalunya,a l'exterior de la Biblioteca Emília Xargay.

otser no heu sentit a par-lar dels codis QR, peròsegurament els heu vist ius heu preguntat: què hiha en aquest requadre?

Què és i quina utilitat té?Els codis QR sovintegen darrera-

ment com a suport publicitari, perexemple, en una tanca al carrer;també n'hi ha als cartells d'algunespel·lícules o bé en algun altre produc-te de màrqueting, en un aparadord'una botiga, en un prestatge d'unsupermercat o fins i tot com a cuponspromocionals...

O pot ser que n'hagis vist en itine-raris turístics, al carrer, o bé al costat deles llegendes d'una obra d'art en unmuseu. Potser al dentista, no a la con-sulta, però sí en una revista. De fet aldarrer número d'aquesta revista, delParlem de Sarrià de Ter, en vam inclou-re un per a despertar-vos la curiositat...

Fins i tot els codis QR apareixenen programes de televisió, amb infor-mació addicional o enllaços a la pàginaweb del programa, als perfils a les xar-xes socials, etc.

QUÈ SÓN ELS CODIS QR?

Fugint d'una definició tècnica, espodrien definir, avui i per fer-ho senzill,

com els codis de barres per als dispo-sitius mòbils. I és que és gràcies a latecnologia dels dispositius mòbils(telefonia i tablets) amb càmera ques'ha popularitzat l'ús dels codis QR.

Un codi QR (Quick ResponseBarecode) és un codi de barres bidi-mensional que, a diferència dels codide barres tradicional que coneixem,permet un major emmagatzematgede dades, potenciant i ampliant així laseva utilitat.

ORÍGENS DELS CODIS QR

Els codis QR no són cap novetat, noés un “producte” nou acabat d'arribar.De fet els codis QR tenen molts mésanys d'existència que els telèfons idispositius mòbils que n'han popularit-zat, avui, el seu ús.

El codis QR els va crear l'any 1994l'empresa japonesa Denso Wave peruna marca d'automòbils per a identificarrecanvis, en substitució dels codis debarres tradicionals, millorant així la sevalectura (Quick Response: resposta ràpi-da) i minimitzant els errors.

l llarg d'aquesta anys el seu ús haestat molt vinculat a la identificaciód’elements i productes i a la seva tra-çabilitat, però no ha estat fins a lairrupció dels dispositius mòbils

intel·ligents (smartphones i tablets)que el seu ús no s'ha popularitzat. Iperquè?

Igual que el codi de barres tradi-cional, el codi QR necessita un lectorde codi per a la seva lectura, per a des-codificar la informació que conté.Quants de vosaltres teniu un lector decodi de barres a casa? Un lector decodi de barres no és un productedomèstic, tampoc ho era, fins fa poc,un lector de codis QR.

Però l'avenç de la tecnologiamòbil, amb la possibilitat que els dis-positius mòbils disposin no només decàmeres, sinó també de programes iaplicacions, els ha convertit en lectorsde codis QR. I aquesta darrers anys,amb la multiplicació de les aplicacionsper als dispositius mòbils, tambés'han multiplicat les aplicacionsmòbils de lectura i creació de codisQR, fet que ha permès la seva popula-ritat. Amb els dispositius mòbils elscodis QR estan tenint una segonajoventut!

COM DESCODIFIQUEM UN CODI QR?

Per llegir un codi QR hem de tenir undispositiu mòbil amb càmera de fotos.Però amb la captura fotogràfica delcodi QR no en fem prou; necessitem

espai 2.0

DSp54_

Codis QRQuè són i quines utilitats tenen?

P

Roger Casero Gumbau, blocaire . www.rogercasero.cat

un programa, una aplicació, que enspermeti llegir i descodificar el codi. Ésimprescindible, doncs, descarregar-nos al nostre dispositiu mòbil (smart-phones i tablets) una aplicació que lle-geixi codis QR. Aplicacions de lectorsde codis QR n'hi ha moltes i la majoriano permeten només la lectura delscodis, sinó que també ens permetencrear-los.

Així doncs, si tenim un dispositiumòbil amb càmera de fotos i una apli-cació de lector de codis QR l'únic quehem de fer és obrir l'aplicació i ,seguint les instruccions de l'aplicació,escanejar el codi enfocant-lo amb lacàmera. Quan el lector detecti el codil'aplicació et mostrarà el seu contin-gut. En aquest cas no cal fer cap foto,no necessites capturar el codi QR fentuna foto, sinó que l'aplicació l'escane-ja des de la càmera del dispositiumòbil.

Les aplicacions també permetenescanejar un codi QR d'una imatgedesada, és a dir, d'una captura d'uncodi QR que hàgim fet sense obrir l'a-plicació del lector.

També existeixen aplicacions pera navegadors d'Internet per a ordina-dors de taula o portàtils que permetenllegir i, per tant, descodificar, codisQR. Fent una simple cerca a la pàginad'aplicacions del vostre navegador entrobareu.

QUÈ CONTENEN ELS CODI QR?

Al principi de l'article comentàvemque els codis QR, a diferència delscodis de barra, permeten un majoremmagatzematge de dades; aquestamajor capacitat els permet codificarno només més informació, sinó tambéinformació més complexa.

Un codi QR pot contenir dife-rents tipus de continguts:

• Text• Enllaços• Missatges de mòbil (sms)• Correu electrònic• Números de telèfon• Targetes de visita (dades de

contacte)

QUINES UTILITATS TENEN ELS

CODIS QR?

Les utilitats que poden tenir els codis QRsón quasi tantes com ens imaginem!

Amb aquest tipus de contingutsles possibilitats són múltiples! Us enposo uns exemples. Imaginem que ala placa informativa que hi ha al costatde l'escultura “El Toro” d'Emília Xar-gay, a la plaça que duu el seu nom, hiha un codi QR. Imaginem ara quèpodria amagar el codi per als diferentscontinguts:

Text: una versió abreujada de labiografia de l'Emília Xargay; o la fitxatècnica de l'escultura.

Enllaç: l'enllaç a l'entrada a laWikipèdia d'Emília Xargay; o l'enllaç a lapàgina web de l'exposició d'Emília Xar-gay del Centre de Visitants del Gironès.

Missatges de mòbil (sms): unmissatge de mòbil i el telèfon on s'had'enviar, per participar en una promo-ció - sorteig del Consell Comarcal delGironès d'un dinar al Centre de Visi-tants i visita gratuïta al Centre de Visi-tants, on es pot visitar part de l'obrad'Emília Xargay.

Correu electrònic: un missatgede correu electrònic dirigit al Centrede Visitants sol·licitant més informaciósobre l'obra d'Emília Xargay a lescomarques Gironines

Número de telèfon: el número detelèfon de l'Ajuntament de Sarrià de Ter

Targetes de visita: les dades decontacte del Centre de Visitants del Giro-nès (adreça, telèfon, correu electrònic...)

Bé, són només uns exemples,però en podria haver molts, moltís-sims més. El sector del turisme, el dela restauració, l'àmbit educatiu, el cul-tural, el màrqueting... i fins i tot el dela moda: eperquè no estampar un codiQR a una samarreta?

COM PODEM CREAR CODIS QR?

Abans hem comentat que les aplica-cions mòbils de lectura de codis QRtambé permetien la creació de codir QR.Els codis QR tan els podem crear desdel dispositiu mòbil com des de l'ordina-

dor. En ambdós casos necessitaremdescarregar-nos un programa o aplicacióde generació de codis QR. També hi hapàgines web que permeten generarcodis sense necessitat de descarregar-se o instal·lar cap programa.

Fent una simple cerca en tindremun munt a la nostra disposició. No totsels programes i serveis de generacióde codis ofereixen el mateix; n'hi haque no permeten generar targetes devisita, i n'hi ha que fins i tot permetenpersonalitzar el codi, canviant el color(normalment són en blanc i negre) ifins algunes aplicacions permeten afe-gir-hi una imatge.

Per crear el codi QR primer caltriar el tipus de contingut que es volcodificar: text, número de telèfon,enllaç, sms, correu electrònic

Després cal afegir-hi el contingut:l'enllaç, el text, el número de telèfon,el missatge sms o el telèfon on caldirigir-lo...

Si l'aplicació ho permet, cal per-sonalitzar el codi: mida, color, imatgesa incrustar...

I amb un clic es genera el codi,que podem descarregar en formatimatge i fer-ne l'ús que n'hem previst.

Els codis QR són de gran utilitat;en format enllaç, per exemple, et diri-geixen directament a la pàgina websense necessitat de teclejar, des deldispositiu mòbil, l'adreça web, o enformat correu electrònic t'estalviaescriure el correu... Però el seu poten-cial és la quantitat, quasi il·limitades,que poden tenir.

La seva proliferació ha anat de lamà del desenvolupament i popularitza-ció de dispositius mòbils amb conne-xió a Internet; aquesta és realment, laseva barrera d'entrada. És cert, però,que cada vegada aquests dispositiussón més econòmics, així com les tari-fes de connexió, pel què el seu ús, aixícom el coneixement i l'ús dels codisQR, no pararà de créixer.

De moment, i tal i com vaig feren l'anterior article sobre “trols infor-màtics”, en aquest espai 2.0 n'anirempublicant oferint més informaciósobre els temes que tractem. ■

DS_55p

CULTURA [espai 2.0

DSp56_

CULTURA

“Naturalesa Humana”

la contraportada del lli-bre Naturalesa Huma-na de Núria MartíConstans, es diu quehi trobarem vint-i-qua-

tre contes, “històries que ensenyenengrunes de vida i que fan de mirallsde la societat en què vivim. Una socie-tat que atesa la naturalesa humana, ésplena de petits delictes i de delin-qüents”. La lectura d'aquests contes,micro-relats de la Núria “cuentista”,ens fa somriure més d'una vegada i,sobretot, perquè són curts, breus iconcentrats, resulten fàcils, de bonpassar, fent-nos delectar cada estone-ta que empaitem el llibre.

Cada conte es diferent, amb unpunt d'ironia o d'enigma, amb dosi d'e-rotisme o de fredor. Tant hi ha nenscom avis, companys de feina, o salu-dats d'un bar, parelles que s'estimen iparelles que s'odien. “La necessitatvital de riure's del mort i de qui el vet-lla” podria ser ben bé el fil conductorde tots els relats.

Mentre pensava en aquest arti-cle, vaig llegir una entrevista a l'arqui-

tecte Frank Gehry.Deia que estavaacostumat alsentrebancs i a lesprotestes veïnals ique tot projecteha de superar obs-tacles “Així és lavida”, deia aquesthome de 82 anys.“Te els seus alts iles seves baixades, és la naturalesahumana”.

Sense ànim de comparar-los, laNúria Martí i en Frank Gehry parlen d'a-llò que no poden controlar, del queestà fóra del seu abast però que estroba intrínsec en les persones i en laseva naturalesa íntima: L'arquitecte,dels imponderables, posant l'exemplede les protestes per què es fa un edifi-ci en un lloc determinat o d'un deter-minat estil, (no agrada a tothom elGuggengheim de Bilbao, però per con-tra és un museu d'èxit); la Núria, desde l'observació dels detalls, especiali-tat femenina altrament, ens explicacontes basats en situacions absurdes,

tangencials, que noformem part del leit-motiv d'una personani de la seva trajectò-ria vital, però quesimplement podenpassar: aquell“amen” dit quan totestà en silenci i quevol dir moltes coses,aquella dona capaçde matar perquè lihan trepitjat el terraacabat de fregar, elsequívocs de les pare-lles, el forner queamaga un petit acci-

dent a l'obrador, el sauríque abraça al seu amant ili pren la mida per quantingui gana....Cal llegir-lo,per veure que al nostrevoltant passen coses ique si se li treu punta alllapis surt un conte d'allòmés divertit.

Núria Martí, mares-menca de Calella de la

Costa, va escriure aquest llibre des-prés de resultar guanyadora dels Pre-mis Sant Jordi de Sarrià de Ter de l'any2008, amb nou dels 24 contes ques'inclouen en aquest “NaturalesaHumana”. Ha estat guanyadora delpremi Casero amb la novel·la “HoresProhibides” i dos llibres de lectura fàcilper adults “Trampa de foc” i “Lesmateixes estrelles”. Aquests dos lli-bres més senzills són material didàcticper alumnes amb problemes de com-prensió lectora, ja que la Núria es pro-fessora del Consorci de NormalitzacióLingüística. El llibre Naturalesa Huma-na el vaig presentar a la Biblioteca Emí-lia Xargay el 7 de juliol del 2011.■

LLIBRES

Assumpció Vila

APresentació del llibre de Núria Martí a la Biblioteca Emília Xargay.Foto: Roger Casero

DS_57p

CULTURA

“L'autoestima”LUIS ROJAS MARCOS

uis Rojas Marcos va néixera Sevilla l'any 1943. Des deben jovenet ja tenia vocacióde metge.

L'any 1968 es va llicen-ciar en Medicina per la Universitat deSevilla i va emigrar a Nova York on resi-deix actualment i es dedica a la medici-na, la psiquiatria i la salut pública.

És doctor en Medicina i Cirurgiaper la Universitat de Bilbao des del'any 1975 i en Ciències Mèdiques perla Universitat de l'Estat de Nova Yorkdes de l'any 1977. Es va especialitzaren psiquiatria a l'Hospital de Bellevuei la Universitat de Nova York (1969-1972)

En l'actualitat és professor depsiquiatria a la Universitat de NovaYork. És també membre de l'Acadè-mia de Medicina de la mateixa ciutat,de l'Associació Americana de Psiquia-tria i de l'Acadèmia Americana deMedicina pal·liativa.

És autor de nombrosos articlesd'opinió i diversos llibres com “La ciu-dad y sus desafíos”, “La pareja rota”,“Las semillas de la violencia”, “Nues-tra felicidad”, “Más allá del 11 de sep-tiembre”, “La fuerza del optimismo” i“Convivir”.

Va ser testimoni com a víctima iterapeuta de l'atac contra les TorresBessones l'11-S.

L'autoestima és el sentiment,plaent d'afecte o desagradable derebuig que acompanya la valoració glo-bal de nosaltres mateixos.

A l'hora de valorar-nos hem detenir en compte diversos factors: l'ha-bilitat de relacionar-nos amb els altres,l'aparença física, el caràcter, la capaci-tat intel·lectual, aptituds, els èxits queaconseguim, els béns materials quetenim o l'alegria que sentim en la vidaquotidiana.

L'alta autoestima és unalt grau de satisfacció i departicipació gratificant i útilde la societat.

L'autoestima saludableconsisteix en una valoracióglobal positiva, raonable i opti-mista que fa la persona de simateixa. Ajuda a vèncer elsreptes ja que estimula laconfiança en un mateix/a,la força de voluntat i l'es-perança. Tenen més pro-babilitats d'aconseguirels seus objectius.

L'alta autoestimanarcisista o destructivaes basa a valorar nomésles capacitats i elstalents que alimenten elsentiment de superiori-tat o de poder sobre elsaltres i les conductesplaents com a resultatde l'exercici o la posadaen pràctica d'aquestdomini o supremacia.

La baixa autoestima o rebuigd'un mateix és motiu d'infelicitat i deconductes nocives, actituds intole-rants, inseguretat i propensió a la vio-lència. D'aquí surt el principi que “perdescobrir l'amor en nosaltres matei-xos, primer ens cal estimar-nos anosaltres mateixos”.

L'autoestima té les arrels en lainfantesa i en l'adolescència. Ens hemd'acceptar tal com som, amb els nos-tres defectes i les nostres virtuts. Elsentiment d'estar orgullosos de nosal-tres mateixos és molt positiu i solincloure el sentit de competència, d'u-tilitat i d'eficàcia.

Les persones que es valorentambé són valorades pels altres, estanvinculades al grup social amb qui con-

viuen i estan pre-disposades amillorar i superar-se dia a dia.Tenen una visióoptimista davantla vida i es propo-sen projectesconstructius i esmarquen fites iobjectius assoli-bles. S'imaginenque ho aconse-gueixen i vencen

totes les dificultats que li sorgeixendurant el camí.

Una font en què la gent obté unabona dosi de gratificació a la vida sónles ocupacions: la feina, activitats cre-atives, intel·lectuals, físiques, d'entre-teniment o tasques voluntàries.

L'empatia ens ajuda a situar-nos icomprendre les circumstàncies de l'al-tra persona.

Com a conclusió, la felicitat i l'au-toestima van relacionades. Una auto-estima favorable, basada en el sentitde control sobre la pròpia vida i lacapacitat d'adaptar-se als canvis isuperar les adversitats suposa unagarantia de felicitat per a qualsevolpersona, ja sigui en les relacions, elsestudis, la feina o les aficions. ■

LEva Martínez Escobosa

LLIBRES

CULTURA

LLIBRES

Text i Fotos Roger Casero Gumbauwww.rogercasero.cat

entre les múlti-ples qualitats del'enigmista sarria-nenc Josep MariaSansalvador i Pro-vensal hi ha el

verb i la gràcia, que com molts altresenigmistes ell també té el do de fer-los anar junts com si d'un tàndem estractés: Verb i Gràcia!

I en Josep Maria va fer, de nou,humil gala de les seves virtuts en lapresentació del llibre Verb i Gràcia.1000 i + enigmes verbals (LlibreriaUniversitària), del qual ell n'és co-autor, a la Biblioteca Emília Xargay deSarrià de Ter. Se'l veia content i es vamostrar molt agraït: "moltes verb i grà-cies per la vostra assistència!"

La presentació, amb una arqui-tectura molt acurada, va donar molt dejoc! De fet va ser una de les presenta-

cions de llibre més juganeres (i pertant divertides) i participatives i inter-actives que he anat; i també va seruna presentació molt coral...

En Josep Maria Sansalvador vapresentar els altres autors tot jugant,jugant amb ells i també amb el públic!Eren ells, i elles, qui estratègicamentcamuflats, confonent-se entre el nom-brós públic, responien amb delit elsprimers enigmes que en Josep Maria,com a mestre de cerimònies, anavallençant! I a cada enigma es desvetlla-va no només el mot amagat, sinó undels autors o atures del llibre! I a cadaun d'ells i elles els va anar preguntant,després, el "què-qui-com" del llibre

I el joc va seguir, després sí, ambla participació del públic: els autors delllibre van plantejar-nos, a l'entusiastapúblic, un total de 15 enigmes, amb lavoluntat no només de jugar, sinó de

jugar per guanyar, els 4 millors, unexemplar del llibre Verb i Gràcia!

Ben provistos de paper i llapis(llapis per al record, d'una extingidacaixa gironina d'estalvis provincial,que no provinciana, o potser sí, absor-bida, engolida, per una estrella... o quisap si per un forat negre!), el públicanàvem rumiant tots i cada un delsenigmes que els enigmàtics autorsens van plantejar... "difamador de lamaquinària agrícola", "el peix que nodiu ni piu", "la que desfila donantexemple"...

Els qui no vam rebre per obsequiel llibre, molt gustosament el vamcomprar i fer signar per en JosepMaria Sansalvador, que jugant a casava omplir la biblioteca i que amb lesseves "amistats perilloses" ens va ferpassar una agradable, divertida i juga-nera matinal de dissabte!■

D’

BON VERB, MOLTA GRÀCIA I BON JOCa la Biblioteca Emília Xargay

DSp58_

Josep M.Sansalvador amb els enigmistes autors del llibre

Signant el llibre sota l'atenta mirada de VictòriaPadrosa i Dolors Xabé

DS_59p

CULTURA [coaching i èxit

COACHING I ÈXIT

ots desitgem algunacosa. Desitgem cosescontínuament, i se'nseduca per a això. Ja deben petits, en bufar les

espelmes del pastís algú ens diu:Demana un desig! I tanquem els ulls idemanem allò que creiem que ensfarà més feliços, o simplement allòque volem, sense més pretensions.Solem creure que quan aconseguimaixò, allò o el de més enllà serem feli-ços, en certa manera necessitem pro-ves que el nostre esforç per canviarno serà infructuós.

Llegiu aquestes paraules: SER,FER, TENIR. Aquestes tres paraulessón fonamentals.

Llavors desitgem parella, volemuna feina, desitgem tenir salut, etc.

Si tingués aquest treball s'acaba-rien els problemes de diners, si tin-gués parella seria feliç, si tinguésaquest augment podria pagar factu-res, etc. Ningú sembla advertir elparany. Ningú sembla adonar-se queaquesta fórmula no funciona, que

aquesta seqüència no és correcta, iens topem dia rere dia en la mateixapedra.

La majoria de persones pensemque, per exemple, quan aconsegueixiaquest treball somiat, podré fer el quecalgui per llavors sí, per fi, ser feliç.Aquesta seqüència és enganyosa, enaquesta seqüència hi ha molts delsdrames que avui en dia, per desconei-xement, pateixen moltes persones.

Què et semblaria si et digués queli donem la volta a aquesta seqüència?És a dir: SER, FER, i per últim TENIR.Quan siguem i pensem com a perso-nes pròsperes, i faci el que fan les per-sones pròsperes, llavors sí, obtindréprosperitat en la meva vida. Tot, abso-lutament tot comença en l'actitudmental. L'actitud mental justament fareferència al SER, Quina actitud men-tal adoptes en la teva vida? FER té aveure amb el teu comportament, elsactes en la teva vida. Quines accionsportes a terme en la teva vida? ElTENIR és simplement el resultat del'anterior, és el que inevitablement

obtens quan la teva actitud i les tevesaccions estan enfocades cap al quedesitges. Molts han volgut empren-dre, i s'han quedat a mig camí perquèno han sabut trobar la mentalitat apro-piada per emprendre. Gent amb desit-jos d'emprenedor i mentalitat d'em-pleat. No ho van aconseguir. La nostrarealitat no canviarà a menys quenosaltres mateixos canviem.

Qui hem de SER per FER allò quefarà que arribem a TENIR, el que desit-gem?

Aquesta és una pregunta impor-tant: En qui s'ha de convertir-se peraconseguir el que desitgem? Si avuino som les persones que aconsegui-ran els seus somnis, preguntem qui-nes persones hem de SER perquèaquests somnis es converteixin enrealitat, i posem fil a l'agulla. Fàcil? Decap manera. Convenient? Totalment.Això marcarà una diferència enormeen les nostres vides. ■

http://donaldtorres.wordpress.com/Si vols entendre, actúa!

TDonald TorresCoach personal i corporatiu. Formador i conferenciant

na veu contundent, unpiano i certa essènciaBarroca és el que té elmúsic que us vull pre-sentar. Rufus Wain-

wright és un dels grans cantautorsd'Estats Units i del panorama musi-cal general. És fill de músics de folki germà de la també cantant i pia-nista Martha Wainwright.

La seva vida no és pas gairediferent a la dels grans del món dela música. Va començar a tocar elpiano amb sis anys i a tocar enpúblic als tretze. Com és força d'es-perar, va tenir una adolescènciamolt difícil a causa de la seva rela-ció amb les drogues. Això, la sevafamília i els seus amants va ser elque el va inspirar a escriure lesseves primeres lletres.

El que em crida més l'atenciód'aquest cantant són les sevesinfluències. Sempre he tingut unagran predilecció per la música clàs-sica i per la chanson francesa iaquestes són precisament les quemés influencien Rufus a l'hora decompondre les seves cançons. Evi-dentment que el seu estil no coinci-deix amb aquestes etiquetes, sinó

que tendeixen més a decantar-secap al pop o al musical. En les sevescreacions no hi falta mai el piano il'acompanyament d'orquestra (enalguns discos), cosa que li dóna untoc elegant molt sorprenent. Com jahe dit al principi, la seva músicas'ha relacionat molt sovint amb lamúsica del barroc a causa de laquantitat d'ornamentacions i excésd'elements que utilitza a l'hora decompondre.També és un gran fan de la Òpera ide la música teatralitzada en gene-ral. És per aquesta raó que l'any2008 inicia un nou projecte: l'òperaanomenada “Prima Donna”, unespectacle on s'hi relatava la vidad'una cantant d'òpera. Malaurada-ment aquesta va ser la causa de lapitjor crítica que Rufus ha rebutdurant tota la seva carrera musical.

Ha participat en l'elaboració demoltes Bandes Sonores com araShrek, EL diario de Bridget Jones oMoulin Rouge. També molts artis-tes, dels grans, han sol·licitat laseva col·laboració com ara: LeonardCohen amb l'Hallelujah, Marlango oJohn Lennon.

La seva carrera musical va

començar amb “Poses” (2001),“Want One” (2003) i “Want To”(2004). Aquests tres discos tenen uncaire més pop orquestral . En canvi,en el seu cinquè àlbum, “ReleaseThe Stars” ens impressiona amb unso més barroc i líric. Finalment, elsisè àlbum és considerat el mésíntim i sincer que ha fet Rufus Wain-wright, només hi participen el seupiano i la seva profunda veu reci-tant poemes escrits per ell.

No només s'ha fet ressò de laseva carrera musical, sinó també dela seva extravagant vida, una vidaplena d'excessos i incongruènciesque sovint es relacionen amb tot allòque el cantautor compon. La músicai la poesia que fa sempre parteixend'una situació difícil o dramàtica. Ésper això que la seva música téaquest sentiment i aquesta força.

És un gran amant de Shakespe-are i fan de Camaron de la Isla. Elgran Tchaikovsky és el seu gran ídolhomosexual i creu que Elton John ésla seva fada padrina. Rufus Wain-wright és un personatge curiós i aïllaten el seu món musical, però és capaçde transmetre'ns fàcilment el que ellvol. Per a mi, és un dels més grans. ■

DSp60_

UMireia Canyigueral Vila. http://lallibretapetita.wordpress.com/

Rufus WainwrightÒpera, pop i “chanson” francesa

CULTURA

DS_61pDS_61p

Josep M. Sansalvador. [email protected]

La gallina, a La VanguardiaEl dimecres 27 de juliol elsuplement Cultura/s de La Van-guardia presentava un estudiextens sobre la memòria delfranquisme. Una fotografia de

la nostra àliga imperial, lanostra àliga franquista o lanostra gallina del Pont del'Aigua (digueu-ne com prefe-riu) presidia la portada i elreportatge interior. Era unafoto presa amb teleobjectiu iel moment, la instantània, eracuriós i oportú. Segurament alfotògraf li va passar per altque a l'alçada del bec de larapinyaire pètria hi havia undragó, un característic anima-ló que ronda per parets i faça-nes en temps de calor. Lagallina del Pont, tantes vega-des blasmada en aquestes pàgi-nes, es resisteix a arrencar elvol i desaparèixer. Igual queen el conte del dinosaure, l'à-liga sempre és allí.

Joves catòlicsPels volts de la marededéu d'a-gost (que a les set ja ésfosc!) centenars, milers dejoves d'arreu d'Europa vanpassar per Sarrià camí de laJornada Mundial de la Joventutque se celebrava a Madrid.Bàsicament jovent italià icentreuropeu i eslau es va hos-tatjar en pavellons esportius,centres escolars i alguna casaparticular d'aquesta àrea

d'influència. Des de SantJulià, des del Pont Major, desde Sarrià de Dalt, acudien aprimeríssima hora al pavellómunicipal per proveir-se delssubministraments per als dife-rents àpats, abans d'atacarles estressants agendes dià-ries. És probable que conser-vin un bon record de l'estadaal poble, enmig d'una certaconfusió sobre si eren a Giro-na o no ben bé. I d'un desen-gany gastronòmic: pensavenanar a parar en un país on sem-pre es menja paella i van tro-bar-se amb una gent ben exòti-ca que tot lo dia els oferiagaspatxo andalús.

La vil·la romana al detallSempre és un plaer escoltarl'arqueòleg Lluís Palahíexplicar les descobertes, elsavanços i la feina feta a lesexcavacions de la vil·la roma-na del Pla de l'Horta. Se linota la passió pel seu ofici isap transmetre aquest entu-

siasme a l'auditori. Ja en vamtenir una bona mostra amb elpregó de la festa major del2009. Per si a algú no li que-dava clara la importància deles restes romanes (i d'èpo-ques posteriors) que tenim alterme municipal, a meitat desetembre es va programar, a laBiblioteca Emília Xargay, unasessió magistral, explicativa

i molt didàctica, sobre lestroballes i monumentals tas-ques d'excavació que s'hi duena terme. Es va certificar lariquesa de les restes i vaquedar molt clar entre tothompresent que contra allò ques'afirmava als àlbums d'Astè-rix i Obèlix, els romans debojos no en tenien ni un pèl.

Xarxar: Xarxa Emília XargayEls Amics de la Unesco de Giro-na han posat fil a l'agulla enun altre noble propòsit artís-tic, que van venir a presentara Sarrià el dia 13 de setembre.

Es tracta del projecte Xarxar:la Xarxa de poblacions amb obrad'Emília Xargay, un recorregutper deu municipis de les comar-ques de Girona amb creacions del'artista, obres a l'espaipúblic i sovint de gran format,datades al tram més madur de lavida creativa de Xargay. Des deSarrià i Sant Julià, passantper Torroella de Montgrí,Girona, Salt, Santa Coloma deFarners, Tossa, Olot, Llanarsi Cadaqués, es tracta de poten-ciar el coneixement i la difu-sió del llegat artístic del'escultora nascuda a Sarriàde Ter. Els instruments peraconseguir-ho: l'apadrinamentd'escultures per part delsalumnes dels centres escolarsi el suport de les institucionsen la difusió i la coordinació,Els desitgem gran èxit enaquesta nova iniciativa. ■

QUADERN D APUNTS

DSp62_

avant de l'es-cola bressolobservem comles fulles dels

arbres canvien de color. Jaens ha arribat la tardor iaprofitem el canvi d'estacióper portar les fulles a l'aula.Què fem?:• Els infants de les aules dels Elefants i les Girafes (2-3anys) sortim amb uns cistells a recollir les fulles que hancaigut.• Una vegada tenim les fulles a les aules, les oferim permanipular-les. Observem que els nens/es les trenquen,les posen en un pot, les remenen amb un pal...• Posem paper d'embalar al terra amb les fulles a sobre,ens descalcem i les trepitgem. Ens parem a escoltar elsoroll que fan “cric-crac”.

A L'ESCOLA TAMBÉ HA ARRIBATLA TARDOR

ESPAI ESCOLAR [Confetti

D • Oferim uns morters i xafem les fulles. “Ens agrada moltpicar les fulles”• Oferim la panera de la tardor que hem creat gràcies a lacol·laboració i aportació de les famílies dels infants. Desco-brim i coneixem els fruits de la tardor: castanyes, carbasses,cireres de bosc, magranes, aglans...• Pintem amb ceres un mural de la tardor.• Enganxem amb cola els trossets de les fulles que hem tren-cat i els guardem a la caixa dels tresors.• Ballem i cantem la dansa de la castanyera i fem un paperi-na per les castanyes i la decorem enganxant-hi gomets .

El divendres 11 de novembre de 2011 celebrem tots junts lafesta de “La Castanyada” i els infants hi col·laboren portant ungrapadet de castanyes per coure. Els membres de l'AMPA ensajuden a coure les castanyes en un bidó. I dues mares es disfres-sen de castanyeres per repartir les castanyes als infants. Tots junts gaudim de la festa. ■

Jana, Nil, Nora,Paula recollintles fulles trinxa-des amb el mor-ter. L'educadoraCristina ofereixla safata.

Sortim a recollirfulles. Àlvaro,Aroa, Berta, Raúl,Pau i Olga.

Alvaro i Noraenganxant gomets ala paperina de paperper a les castanyes.

Olga, Ivan, Marc, Adrià amb la panera de la tardor.

Nuri Senen i Cristina García. Educadores de l'EBM Confetti, aules 2-3 anys.

DS_63p

ESPAI ESCOLAR [AMPA Confetti

é doncs.....arribat aquest punt, només ens quedaparlar de les activitats del tercer i últim trimestre delcurs 2010-2011 que s'han celebrat a l'Escola Bres-sol Confetti. Entre aquestes activitats l'AMPA ha

organitzat i/o col·laborat en les següents:

LA DIADA DE SANT JORDI

Els membres de l'AMPA juntament amb alguns pares i mares d'a-lumnes, van fer una representació teatral de la historia de SantJordi la qual sempre és admirada i ben rebuda per tots els nens, isempre en gaudeixen molt i és per aquest motiu pel qual l'AMPAno ha volgut deixar de fer-la tampoc aquest any. El mateix diatambé, l'AMPA va regalar llibres a tots els nens fent honor a la tra-dició i costum d'aquesta festa tan sonada a Catalunya. Tot seguites va fer un berenar on tots vàrem poder gaudir del menjar queentre tots el pares i mares dels alumnes vàrem portar.

SORTIDA A LA GRANJA ESCOLA

L'AMPA ha col·laborat en els costos (una tercera part) del transporti visita a la granja escola, la qual, un cop més, ha agradat molt alsnens més grans de l'escola, que són els que l'han pogut gaudir.

SORTIDA AL PLANETA MÀGIC

L'AMPA ha pagat íntegrament els costos de la sortida realitzada alPlaneta Màgic que es sol realitzar anualment a final de curs itothom que hagi pogut mirar el DVD de l'escola, haurà pogut com-provar lo bé que s'ho van passar....

AMPA EBM CONFETTI

FESTA DE FI DE CURS

Per l'últim dia de curs, es van proposar activitats desde l'AMPA com repartir globus que els hi sol agradarmolt als nens, la creació de corones per la mainada,on el material l'ha proporcionat l'AMPA i la creació haestat feta per les educadores de l'escola i tambéencarregar-se de l'animació de la festa.

També, des de l'AMPA, s'han comprat gorresper regalar als nens l'últim dia de curs, per tal que espoguessin endur un record d'aquest curs a casa; amés d'un detall per la Ramona, la Pepi i la Mari, quese les va convidar a poder gaudir del nou restaurantdel Centre de Visitants ubicat a Sarrià de Ter. Ensvaren confessar que els hi va fer molta il·lusió.... aixòés el que esperàvem, no?

VENTA DE DVD'S

Aquest any també s'ha donat l'oportunitat de crearun vídeo on queden reflectides algunes de les activi-tats que es realitzen a l'escola al llarg del curs, on elsprotagonistes són els nens. L'escola col·labora fentla tria de quines seran les activitats que es gravaranal llarg del curs i l'AMPA ho transmet al creador delvídeo. l'AMPA s'ha encarregat de vendre els tiquetsper la compra dels DVD's per la posterior recollidadels mateixos un cop estiguessin acabats.

I fins aquí un any més.... fins al curs vinent atots els nens que segueixen a l'escola, molts recordspels que ja no hi seran i una càlida benvinguda alsnous que ens trobarem al Setembre. Fins aviat..... ■

B

DSp64_

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

Engràcia Bramon i Ayats. Cap d'estudis

ncara que el Sant Jordi ens queda ja molt lluny, no podí-em desaprofitar l'oportunitat de gaudir llegint els textosque els nens i les nenes de l'escola Montserrat vanescriure amb tanta il·lusió per a participar en el ConcursLiterari infantil que organitza cada any l'ajuntament.

Enguany vam commemorar que el 2011 era l'Any Internacionaldels boscos. Aquesta celebració ens va anar molt bé, perquè, a partd'ajudar a prendre consciència com a escola verda que els boscossón part integrant del desenvolupament sostenible del planeta, ensva donar peu a fer volar la imaginació delsnens i nenes en un “Bosc de contes”.

La participació va ser molt important i envan sortir textos molt originals. Va ser molt difí-cil pel jurat prendre aquesta decisició.

E

CONCURS LITERARIINFANTIL SANT JORDI 2011

NOM DELS GUANYADORS/RES

CATEGORIA PETITS (Cicle Inicial)MARTÍ NIETO PADROSA “Un bosc de contes” CRISTIAN EIROS MARTÍNEZ “El bosc de la màgia” PAULA BRUGUÉ LLAUSÀS “La princesa ploranera”

ACCÈSSITSXÈNIA SERRANO CABALLERO “Un bosc de contes” DAVID PRADAS ALMENDROS “El llop dormilega”NUMASETU BATCHILLY KONTEH “Una trampa al bosc”

CATEGORIA MITJANS (Cicle Mitjà)POL GALINDO TEIXIDOR “Els tres porquets i el drac”IAN NAVARRO PÉREZ “El bosc màgic” AINHOA MOLINA BUSTA “La caputxeta i les seves amigues van d’excursió“

ACCÈSSITSDAVID MILÁN MOLINA “El llibre màgic de Bob Esponja” YAIZA MACHUCA CARROZA “La Maia i la Cora s'ho passen molt bé”M. MERCÈ SANSALVADOR BOADAS “El Super heroi no sap volar”

CATEGORIA GRANS (Cicle Superior)AARON GUMÀ TUDELA “El bosc encantat”NOEMÍ MORENO MOLINA “La tortuga Fitarina”DÍDAC FERREIRO LÓPEZ “La colla d'arbres”

ACCÈSSITSSIGAL PAL ARRATIA “El bosc el dia de Sant Jordi” ALBA DEL FRESNO HERRERO “Faralàndia” CLAUDIA CASERO CANYIGUERAL “El planeta Purpurina” FE D'ERRADES

L'autora de l'article publicat ala revista nº 77 "Activitatsaudiovisuals a l'escola Mont-serrat" és Gemma Soler Serra,Corrdinadora d'audiovisuals ino Montserrat Xandrich.

L'entrega dels premis St. Jordi es va fer a la sala infantil de laBiblioteca Emília Xargay. Foto Biblioteca.

L'alcalde Roger Torrentamb el guardonatDídac Ferreiro. A tots plegats, moltes felicitats i endavant.

I ara us deixo disfrutant d'aquests relats que, com veureu, són propostesprecises i senzilles que flueixen amb gràcia i delicadesa.

DS_65p


UN BOSC DE CONTES

Hi havia una vegada un mag que vivia en un tronc d'unarbre molt gran i al seu voltant hi havia un bosc encantat.Al bosc hi havia molts contes de diferents països. Tenia

una bola de vidre per controlar els contes del bosc. Un dia el mag Janva anar a jugar a golf amb els seus amics, i com que hi havia un hotelal costat, van decidir quedar-se a dormir dos setmanes. La guineu i elporc van quedar sols però abans de marxar els va dir:-No toqueu la bola màgica perquè podrieu fer una desgràcia.Els ajudants es van posar a netejar. La guineu va seure al sofà i allà hihavia el comandament per encendre la bola i va arribar tots els contes:els nans en comptes de ser miners eren militars. I el porc va dir:-Hem d'arreglar aquest desastreVaren buscar el llibre màgic varen dir les paraules màgiques:-Sim sa la crim!I tot es va arreglar i justament va vindre en Jan. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos.

EL BOSC DE LA MÀGIA

En un bosc prop de Girona, enomenat bosc de les fades, hivivia la fada Marta, la bruixa Maria i el mag Jose. La brui-xa volia una bareta magica però no tenia diners. En Jose

volia fer magia pero no en sabia i la fada bolia una casa. Tots estavenmolt tristos perque ningú tenia el que volia. Ells van pensar molt detems i finalment la fada va tenir una idea i va dir: juntarem tots elspoders de tots tres i cadascu consegerem lo que volem.La bruixa Maria va aconseguir la vareta màgica, la fada una casa y elmag ha sabia fer magia es ban ficar molt contents tots tres.Vet aqui un gos i vet aqui un gat que aquest conte ja s'ha acabat.

LA PRINCESA PLORANERA

En un país molt llunyà hi havia una princesa molt trista per-què havia perdut al seu unicorn en el jardí del palau. L'en-demà al matí la princesa va anar al bosc per trobar el seu

unicorn es va fer fosc i la princesa es va perdre pel bosc es va seuresota un arbre i es va posar a plorar i per art de magia va apareixer unafada que li va preguntar que li pasava. Ella li va explicar la historia del'unicorn. Es va retirar la capa daurada apareixer l'unicorn i la princesael va abrassa ben fort i li van dir que mai més es tornés a perdre. I totaixò és tan veritat com si hagues passat.

UN BOSC DE CONTES

Hi havia una vegada un nen que es deia Isaac. Un dia se'nva anar a dormir i quan es va adormir es va trobar en unbosc. Va veure una ombra i es va acostar, no hi havia res

però els matolls es movien i va sortir un follet. El follet li va demanarque l'ajudés, li va dir que una bruixa havia fet un encanteri a tot el poblei que les cases estaven congelades. També havia paralitzat el temps. Vadir, jo vaig escapar a temps però els meus amics i la família no vanpoder i ara estic tot sol. L'Isaac va dir que l'ajudaria i van anar cap elpoble. Tot estava congelat i van veure la bruixa corrents i rient amb l'es-combra. L'Isaac va córrer cap a la bruixa i li va dir que desfés l'encanteri.Mai, va dir la bruixa. Doncs t'hauràs d'enfrontar amb mi, va dir l'Isaac i

va saltar al cim de l'escombra, la bruixa es va aixecar però va patinar iva caure. L'Isaac va agafar la vareta màgica del terra i li va dir a la vare-ta màgica que desfés l'encanteri. La vareta màgica va dir les paraulesmàgiques: Plis, plus, plas, ara et descongeleràs i el poble es va descon-gelar. La bruixa va fugir corrents i l'Isaac es va despertar. Només haviaestat un somni.

EL LLOP DORMILEGA

Era una vegada un llop que li agradava fer la migdiada peral bosc, no li agradava que el despertessin. Un dia unmono que pasejava per el bosc el despertà i el llop sen

fadabrà. El llop començava a cridar al pobre mono, el mono va començar a plo-rar i son el mono no sabia on era. Era a un platja que al cantó del bosci a la sorra va escriure que estava perdut.Un dia el llop va anar a aquella platja i ho va beure. Al llop va trobar. Esvan fer amics i conte contat ja esta acabat.

UNA TRAMPA AL BOSC

Vet aquí que una vegada dos nens que es deien Clara i Joanvan anar buscar bolets en un bosc a la tardor. El bosc eraple de fulles de color marró, taronja i groc.

Van sentir uns plors, es van acostar i van veure un conillet amb la potaferida atrapat en una trampa. Es va treure amb una peça de fusta i elvan curar la pota. Tots estaven super contents, van recollir moltes castanyes i van menjar-les. Els nens van buscar totes les trampes, les va treure i aixi van serfeliços i van menjar tots anissos.

ELS TRES PORQUETS I EL DRAC

Temps darrera tres porquets li van dir a la seva mare:-Mare ja som prou grans per viure sols. El primer era elmés poruc, el segon era un golafre i el gran era fort.

Un dia van anar al bosc. Hi havia uns arbres molt alts i grans. Al fondohi havia una cova i dins la cova hi havia un drac, però els porquets noho sabien. El porquet gran va tallar els arbres per construir una casa pertots tres, però els arbres que havia tallat el porquet eren propietat deldrac. El drac es va enfadar molt. Com a càstig els va demanar que elsperdonaria si anaven al castell de la madrastra de la Blancaneus i res-cataven a la seva xicota.El castell tenia moltes habitacions, dues torres, estava envoltat d'aigua,era molt gran i hi vivia un drac.Els porquets van anar al castell. Els tres porquets es van oferir a treba-llar per la madrastra a canvi d'un lloc per viure i menjar. El germà forçutes va oferir per tallar llenya i els altres dos germans per ajudar a lacuina.Un cop dins la cuina van descobrir que la bruixa només tenia segresta-da la dragona sinó que a la cuina també hi havia segrestada la Blanca-neus i els set nans.Tots junta van idear un pla per treure's la bruixa de sobre. El porquetporuc que en sabia un munt d'herbes, va preparar una poció mortal. Elporquet golafre li va anunciar que li prepararien un pastís boníssim iexplosiu. Tal dit tal fet, era tan bo que la bruixa se'l va menjar tot.Quan la poció va fer efecte, la bruixa va explotar paaaaaaaaaaam!!!

T

DSp66_


DSp66_

Van acompanyar la dragona amb el seu xicot. El drac es va posar tancontent que els va deixar agafar tots els troncs dels arbres. Ambaquests troncs varen fer obres al castell.Ara al castell hi viu el drac, la dragona, la Blancaneus, els set nans i elsporquets. La part baixa del castell és un hostal, que dóna menjar i habi-tació a tots els viatgers.Vet aquí un nap, vet aquí una col i aquest conte se l'ha menjat un cargol.

Wario

EL BOSC MÀGIC

i havia una vegada un nen d'ulls blaus, cabells negres imolt alt que es deia Pau.En Pau es va perdre per un bosc gran, llarg i molt esgarri-

fós. Caminant pel bosc va veure un cartell que hi deia: BOSC MÀGIC.Ell va seguir les indicacions del cartell i va veure un unicorn blau. Lla-vors va trepitjar un comandament i va dir.-Què fa aquest comandament aquí?En Pau va pitjar un botó i plaf! Va entrar en un conte que es deia laCaputxeta Vermella. Però un bruixot dolent va canviar la història i va ferque el llop es convertís en un pistoler.El pistoler va agafar la Caputxeta Vermella i se la va emportar a Lon-dres. En Pau va agafar un avió i va anar a Londres però el pistoler va dis-parar als motors de l'avió i es va estavellar. Però un nen li va salvar lavida. Aquell nen es deia Hansel. Era un nen amb uns ulls molt negres imolt alt.En Pau va anar al castell on hi havia el pistoler i va superar les trampes.Quan va arribar el pistoler va disparar però una bala va rebotar en unmirall i se li va clavar al seu cul.Després va aparèixer el mag que va canviar el conte i va lluitar contraen Pau.Al final, en Pau va trencar la vareta màgica i va retornar al mag a l'èpo-ca dels dinosaures.En Pau va sortir del conte i va tornar a casa.Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s'ha acabat.

CR7

LA CAPUTXETA I LES SEVES AMIGUES D'EXCURSIÓ

Quan els ocells tenien dents havia una nena que es deiaCaputxeta Vermella. Era una nena amb moltes amigues,era molt amable i bona. Li agradava molt anar d'excursió.

Doncs un dia els va dir a totes les seves amigues (com que en tenia tan-tes) que si volien anar amb ella a la muntanya d'excursió tot un dia sen-cer i les seves amigues li van dir que sí.Va arribar el dia d'anar a la sortida i va anar a buscar a totes les sevesamigues. Van anar a un bosc amb molts arbres verds i alts i un riu moltnet. Van trobar una esplanada i allà van acampar. Van fer un foc, vanmuntar totes les tendes de campanya i quan van acabar van explorar totel bosc. Van travessar tot el riu amb molt de compte, saltant de pedraen pedra, van jugar una mica...Ja s'estava fent de nit i volien tornar cap a les tendes. Les pedres persaltar a sobre se'n havien anat amb l'aigua, doncs no podien passar, nopodien travessar-lo sense res perquè la força de l'aigua era molt forta.Totes van tenir molta por.Es van quedar a dormir allà sense res i quan es van aixecar passava perallà un caçador. El caçador va preguntar:

-Què feu aquí nenes? I les nenes van respondre:-És que tenim unes tendes de campanya a l'altre costat del riu i nopodem travessar-lo perquè la força de l'aigua és molt forta!!!El caçador va respondre:-Però si la força de l'aigua no és pas forta!!!Les nenes no se'n havien adonat de que la força de l'aigua ja no era tanforta. Les nenes van poder travessar el riu i van poder recollir-ho tot.Quan totes van arribar a les seves cases ho van explicar tot a les sevesfamílies. Les famílies es van posar molt nervioses i a la vegada conten-tes perquè les nenes van poder arribar a casa bé i contentes.

AONIA

EL LLIBRE MÀGIC DE BOB ESPONJA

Hi havia una vegada en Bob Esponja que estava a la biblio-teca mirant un llibre i de sobte va sortir una llum blancadel llibre. La llum el va xuclar i la primera història que es

va trobar va ser la de Pinotxo, on va veure en Gepet construint Pinotxo,i el va ajudar.De sobte va venir la fada i li va donar uns quants copets amb la varetamàgica. En Pinotxo va començar a moure's i a parlar. El nen va marxarsaludant en Pnitxo i en Gepet cap el conte de l'Spiderman, on va veurecom Spiderman li tirava teranyines al drac i de terra sortia un roser. Comque tes teranyines li feien fàstic, va saltar i va caure dins un vaixell onva veure en Superman lluitant contra en Lex Luthor mentre la Lois Laneel mirava. Va mirar a terra i va veure en Patricio cantant i ballant.Va tornar a saltar i va arribar a un conte que no coneixia i que es titula-va L'espasa màgica d'en Batman.Va caminar per un bosc i li va caure una espasa al davant, la va agafari van començar a sortir monstres a tort i a dret. Amb l'espasa els man-tenia lluny i va veure que els monstres es transformaven en lletres. Elsmonstres grans en majúscules i els petits en minúscules. Al final vaveure que formaven la paraula Bat-sortida.çva trobar un llapis màgic aterra i va dibuixar una porta, la va obrir i va aparèixer una llum blancaque el va xuclar.En Bob Esponja tornava a ser a la biblioteca i el llibre havia desaparegut.Ho hauria somiat tot?

El nen més fort del món

LA MAYA I LA CORA S'HO PASSEN MOLT BÉ!

Vet aquí una vegada una abella que es deia Maya. La Mayaera molt simpàtica i amable. Tenia tot el cos ple de ratllesgrogues i negres i a ella li agradava molt. A la Maya li

agradaven molt les flors. Cada vegada que en veia una es parava a aga-far pol·len per fer mel, o repartir-lo per tots els camps perquè creixes-sin flors noves i de diferents colors.El seu menjar preferit eren els fruits dels arbres i la mel que feia.La Maya com cada matí anava a passejar pel camp i...-Hola, em dic Maya. I va respondre,-Hola, jo em dic Cora però em diuen Caputxeta rosa.-Per què et diuen Caputxeta rosa?, va dir la Maya. La Cora li va respondre:-Perquè sempre porto una caputxeta de color de rosa.-Aaaah, va dir la Maya. La Cora li va dir:-Mira Maya quin dia tan solejat, podríem anar a passejar per aquellamuntanya d'allà, està plena de flors de tots colors i plena d'herba verda,i no hi ha ni un sol núvol.

H

DS_67p


Van anar caminant a la muntanya i van començar a jugar entre les flors.La Cora va sentir les campanes de l'església del seu poble i li va dir a laMaya:-Maya, he d'anar a casa del meu pare. M'ha dit que torni a les vuit ija són les vuit i vint, i arribo tard.-Adéu Cora, cuidado que et cau la caputxa!-Gràcies Maya, adéu!. Ens veiem demà Maya .-Val Cora, adéu.La Cora se'n va anar a casa. La Maya aquella nit va somiar que vola-va per sobre del Mar Mort. La Maya es va despertar i va pensar queella en realitat no coneixia cap mar, però les seves amigues deienque havien volat a totes les platges del món. La Maya no s'ho creiaperò hi volia anar. Li va escriure una carta per la Cora que deia:Hola Cora. He decidit anar a visitar el Mar Mort perquè les mevesamigues diuen que és el millor mar del món. I aquesta mateixa nit hedecidit que he de visitar-la perquè mai he vist una platja.Atentament.La Maya va guardar la carta en un sobre. El va agafar i va agafar unpetit paraigües. Va sortir per la finestra i va volar al poble de la Cora.Va buscar casa seva i com que tenia la finestra oberta la va poderveure.Va deixar la carta al costat d'unes flors de color lila que tenien taquesblanques. Al costat de la planta hi havia una regadora de color blaucel amb una flor de color rosa dibuixada.La Maya va començar a volar cap el mar. Va volar dies i dies. Mentreella volava, la Cora llegia la carta. La Cora es va posar molt tristamentre llegia la carta i la Maya pensava que aquell mar no era gairebonic. Rea ple de llaunes, papers, roba, etc.-No m'agrada aquest mar. Ara entenc per què es diu Mar Mort. Aixòés perquè està molt brut.La Cora plorava perquè la la Maya havia marxat. La Maya va decidirtornar a casa perquè trobava a faltar la seva amiga Cora. La Cora vaveure la Maya tocant la finestra. Va obrir-la i la va abraçar ben fort itot d'una va tornar a ser normal. La Maya li va explicar perquè s'ha-via decidit anar a visitar el mar i la Cora la va portar a una platja benneta i s'ho van passar molt bé.Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos.

Ceuta

EL SUPERHEROI NO SAP VOLAR

i havia una vegada un superheroi que es deia Patufet.En Patufet era un noi alt, prim i molt pallasso.En Patufettenia un rellotge que sempre que algú necessitava ajuda

feia pampallugues.Un dia en Petufet estava dormint i el rellotge va a començar a ferpampallugues. El superheroi es va despertar i va cridar:-He de salvarla gent!Va sortir de la seva habitació i va saltar per la finestra peró no se'nrecordava que no sabia volar i va caure a la vorera.Després va agafar el cotxe i va anar fins on era l'accident. Era elcarrer Papet numero 24. L'accident li havia passat a l'elcalde Hanselque era un senyor alt, grassonet i molt llest. Se li havia encès tota lacasa de foc.El superheroi quan ho va veure va dir al seu rellotge:-No havies de fer pampallugues, això es cosa dels bombers!L'alcalde va dir:-Doncs ara vaig a trucar els bombers.

-No, no ! No vaigis a dins a casa que et cremaràs !-Ai ! Es veritat !, trucaré pel talèfon móbil !Bombers, podeu venir al carrer Papet numero 24?-O i tant ! Ara venim !Al cap d'una estona van venir els bombers i van a pegar el foc. Elsuperheroi va marxar cap a casa seva a dormir i el seu rellotge no esva equivocar mai més.Vet aquí un gat, vet aquí un gos quest conte ja s'ha fos. Mª Mercè Sansalvador i Boada

EL BOSC ENCANTAT

Hi havia una Vegada uns nens que varen anar a un pobletque era molt estrany i tota la gent es deia “pepito”. Eraun poble molt i molt pobre, amb molta guerra fa més de

quatre anys i aquells tres nens estaven morts de por. Després d'unany encara hi ha guerres i aquells nens van decidir anar al bosc abuscar espàrrecs perquè tenien ganes de menjar alguna cosa bona.Aleshores van anar al bosc encantat i van trobar molts i molts espà-rrecs i ells estaven molt contents i van sentir un soroll i van pensarque eren els animals i que no havien de preocupar-se de res. Ellsquan caminaven sentien sorolls per al seu voltant i és quan es vancomençar a preocupar i el nen que semblava que menys preocupatestava, doncs era el que més por tenia de tots. De cop i volta, el terrava començar a esquerdar-se i van veure que un arbre es movia i vansentir una veu que deia:-Per què heu agafat aquests espàrrecs? Aquests espàrrecs sónsagrats!En aquell moment els nens i nenes van començar a córrer i a amagar-se a una cabanya que vivien uns altres nens i es varen espantar molt.-Què feu aquí?- van dir els nens de la cabanya.-Ens estem escapant dels arbres, hem agafat uns espàrrecs i ara enspersegueixen! Ens han dit que són sagrats!Quan estaven tots a dins la cabanya, els nens van decidir passar latarda explicant històries mentre estaven amagats.La història que els hi va començar a explicar tractava que quan vanentrar al poble tots els nens es deien igual. Volíem anar a buscarespàrrecs al bosc i quan varem entrar varem començar a sentir veusi eren els animals del bosc.-I què més va passar?-Ara us continuo explicant...En aquell moment que sentíem veus ens varem espantar molt, ensvarem posar a investigar i descobrir que els sorolls venien dels arbres

H

La sala infantil de la Biblioteca Emília Xargay per l'entrega dels premis.Foto: Biblioteca.

DSp68_


del bosc. Va ser en aquell moment quan els arbres ens van expli-car que els espàrrecs eren sagrats i que no es podien tocar.Quan van acabar de dir això, varem començar a córrer mentre elterra s'esquerdava i havíem de saltar per no caure pel forat. Alfinal varem aconseguir salvar-nos i despistar-los. Varem cons-truir aquesta cabanya per poder-nos amagar fins que heu arribatvosaltres.-Com ho farem per marxar?-Nosaltres portem un any amagats i no sabem com ho farem pertornar a casa!Aquí hem construït i trobat molts invents, com per exemple alguntúnel secret per portar el menjar, una xemeneia i també varemtrobar un mussol que era una palanca i servia per obrir una porta.Aquesta porta potser era per sortir i escapar-nos del bosc.-És la única solució per escapar-nos, anem a mirar-ho!Quan van obrir la palanca es va veure un túnel que portava finsa un pont de fusta molt antic per travessar un riu. El riu estavaple d'aigua i pedres i era molt perillós perquè estàvem a centmetres d'altura.-Va! Endavant tothom a travessar!Van començar a travessar el pont i en aquell moment es vantrencar les fustes i les cordes que aguantaven i va caure cap abaix. Molts nens van quedar agafats de les cordes i penjant apunt de caure el riu. Van anar pujant per les cordes i aconseguirarribar a l'altre costat.-Com ho farem per travessar ara? Falta un nen!-Em penso que ha quedat enganxat i no pot pujar!-Haurem de prepara una corda entre tots per poder-lo pujar.Comencem a treballar!Els nens es van posar a preparar un invent per poder rescatar elseu company i van tirar una corda perquè pogués pujar. Unaestona després van aconseguir que s'enfilés i salvar-lo. Entretots van decidir que amb el pont trencat, tancarien la únicaentrada al bosc que hi havia perquè no tornés a passar mai mésaixò. Es van acostar a l'entrada i van portar fustes per tancaramb claus i que ningú més pogués entrar-hi mai més i que nopassés cap més problema.

Leo Messi

LA TORTUGA FITARINA

s sabeu la història de la tortuga Fitarina?En primer lloc us diré qui és la tortuga Fitarina.Aquesta tortuga va salvar un bosc sencer d'undrac enorme i molt dolent!

La història comença un dia d'estiu no fa gaire temps. La tortugaFitarina anava molt contenta caminant pel bosc, fins que va sen-tir un arbre plorar.-Com et diusi per què plores?- va preguntar la Fitarina.-Em dic Tom i ploro perquè un drac enorme m'ha esgarrapat ambles seves llargues ungles i m'ha cremat les fulles amb el seu alède foc! -va respondre trist i enfadat.Al llarg dels dies es va anar trobant més arbres i plantes protes-tant del comportament del drac. La tortuga ja estava tipa de tan-tes queixes, tot el bosc estava enutjat, i va anar a parlar serio-sament amb el drac la tortuga li va preguntar a la cotorra onvivia el drac i seguint les seves indicacions el va anar a trobar.Va anar seguint el camí del bosc. Mentre anava caminant, el

paisatge es tornava més esgarrifós. Les branques s'anavenrecargolant formant ombres estranyes pel camí, per culpa de lallum espantosa.Va arribar al peu de la muntanya, on estava la cova humida ipudent del drac, i...-Hola drac, com estàs?- va preguntar la tortuga.-Jo molt bé, i tu?- va respondre el drac.-Jo no estic gaire bé, la veritat, i el bosc en el que vius tampoc.Què és això d'anar esgarrapant i cremant els arbres i les plantes!-Jo no he fet això!- va dir el drac.Aleshores la tortuga el va vigilar durant uns dies i... en efecte vaveure com el drac continuava cremant el bosc. Va estar pensantquè `podia fer per parar allò, però ella no tenia la suficient forçaper derrotar el drac.La tortuga Fiatrina, tan enginyosa que era, va fer un forat tapatamb branques i fulles seques a prop de la cova del drac. Unasetmana després la tortuga el va tornar a visitar.-Ets un mentider! Ja veuràs, sortim per darrera de la teva covai veuràs el bosc ben trist pel que has fet- va dir la tortuga.El drac va sortir el primer per la part de darrera, ja que era mésràpid que la tortuga i, per suposat, va caure al forat que haviafet Fitarina.Quan el drac ja era al forat., la tortuga el va tancar i fins que noes va penedir de tot el que havia fet i prometre que no ho fariamés, no el va deixar sortir.Al final el bosc va viure feliç i en harmonia.

LA COLLA D'ARBRES

i havia una vegada una colla d'arbres que vivienen el mateix bosc.La colla la formaven l'alzina, el roure, el pi i l'avet.

Tots eren molt amics però no sabien respectar-se. Cadascú pre-sumia dient que ell era l'arbre més bonic del bosc i per això totsquatre sempre discutien.L'avet i el pi, tots dos eren de la mateixa família, deien que elsarbres amb fulles punxegudes eren els més bonics.El roure els portava la contrària i deia que les fulles punxegudeseren perilloses perquè podien fer mal. En canvi com que lesseves eren ovalades, eren les més boniques.L'alzina els deia que es deixessin de tonteries i que les mésboniques eren les seves perquè tenien forma de llança i agrada-ven a tothom.Quan havien acabat de discutir sobre les fulles començaven adiscutir sobre l'alçada i tampoc es posaven d'acord.Els altres arbres del bosc estaven farts de sentir-los discutir ivaren decidir preparar unes eleccions per votar quin era l'arbremés bonic del bosc.El dia de les eleccions la participació va ser molt alta perquètots els arbres varen anar a votar.Com que les eleccions varen ser un èxit s'han anat repetint cadaany. I un any o altre cada arbre ha aconseguit ser el més bonic.Ara l'alzina, el roure, el pi i l'avet són molt i molt amics, no discu-teixen mai i es respecten perquè saben que cap és millor que l'al-tre però que tots són imprescindibles per poder donar allotjament ialiment als animals del bosc.I tot això que jo he escrit ningú no ho ha vist.

Blanc

-U

H

EL BOSC EL DIA DE SANT JORDI

l bosc, el dia de Sant Jordi, és molt diferentles roses són transparents,

i si vas al bosc sortiràs corrents!

El bosc està molt canviati els ocells enrabiats

busquen menjar pels voltants.

El bosc per Sant Jordi és molt diferentsempre està canviantd'enfadat a content

sempre fan un intentper estar sempre content.

El bosc de Sant Jordi està diferentcom sempre molt indiferent,

el bosc de Sant Jordisempre corrent i transcorrent.

Rosa

FARALÀNDIA

Fa molt de temps que a Austràlia hi vivien dos germans: enNarcís i la Maria. Al Narcís li agradava molt llegir però a laMaria no.

Un dia tots dos varen anar a experimentar pel bosc. Quan estaven pas-sejant van veure un forat molt gros enmig d'una paret rocosa. S'hi vanapropar i va resultar ser una cova. Molt intrigats varen voler esbrinarquè hi havia a dins. Però quina va ser la seva sorpresa quan a dins, asobre d'una taula, hi havia una ploma i un paper. En Narcís va pregun-tar a la Maria:-Maria, tu t'hauries imaginat mai una cova gegant amb una taula, unaploma i un paper?-No Narcís! Ho veig i no m'ho acabo de creure.Durant uns deu minuts, el temps que ells van dedicar a mirar si hi haviaalguna altra cosa curiosa, no va passar res que cridés la seva atencióperò quan es dirigien cap a la sortida, van notar com una pedra grossaque tenien sota els peus, es movia, es començava a enfonsar i ells erenarrossegats forat avall. Van caure dins una estança immensa i el primerque varen poder veure, perquè ho tenien exactament davant dels ulls,era un gran cartell que deia: “Avui dia 16 de juliol s'inaugurarà Faralàn-dia”Faralàndia era un gran bosc ple de contes, jocs de literatura, jocs dememòria, jocs de sobretaula, jocs esportius, passatemps, endevinalles,mots encreuats,... Quan en Narcís va veure tots aquells contes, llibres,còmics,... en va agafar un que explicava quines aventures es podienviure a Faralàndia.La primera aventura que va llegir li va agradar tant i tant que va anar atrobar un dels vigilants per demanar-li que l'acompanyés a l'aventuradel “Gran Joc”. El Gran Joc consistia en llançar un dau sobre una taulai segons el número que sortís s'havia de fer una activitat o altra: expli-car un conte, escriure un poema, cantar una cançó... Molt emocionat, enNarcís va llençar el dau, i li va sortir el número cinc. Aquest número por-tava incorporat que s'havia d'escriure un poema i després explicar-lo.A la Maria, que com ja he dit al principi no li agradava llegir, es va

decantar per triar un joc esportiu. El joc que va triar es titulava “El lla-pis amagat”. Després d'estar una estona buscant el llapis seguint unasèrie de pistes se'n va cansar i va anar a la mateixa aventura on hi haviaen Narcís.Dins l'ascensor que portava al Gran Joc, va llegir un bonic conte ano-menat “El peix irisat” i tan punt va acabar de llegir-lo, la Maria vaentendre que llegir ens fa més grans i més llestos, més raonables i mésintel·ligents perquè s'aprenen coses de qualsevol indret del món, s'ad-quireixen valors, es desenvolupa la imaginació i la fantasia i a més amés passes una bona estona.Quan la Maria va llençar el dau li va sortir el número tres i l'activitat quehavia de fer era explicar un conte que conegués bé. La Maria estavamolt contenta amb l'activitat que li havia tocat i va explicar el conte elPeix irisat a un grupet de nens i nenes que s'estaven esperant. El nenss'ho varen passar molt bé escoltant el conte que els va explicar laMaria. Aquell dia la Maria semblava una noia nova de tan contenta comestava d'haver pogut llegir i explicar un conte a una colla de nens inenes. Va mirar el rellotge i va dir: ui! S'ha fet molt tardi amb en Nar-cís hem de tornar cap a casa.Va anar a buscar en Narcís i tots dos varen sortir de Faralàndia. Peròquan varen arribar a la cova la Maria va veure que a sobre la taula hihavia un paquet de folis i la ploma. Va preguntar al seu germà si hopodien agafar i s'ho va emportar cap a casa seva.Ara la Maria és una escriptora de contes excepcional. Amb la plomamàgica que va trobar dins la cova i amb els folis que té i que mai s'aca-ben, escriu tantes històries fantàstiques que qui les vulgui llegir nomésli cal anar a qualsevol biblioteca.I tot això és tan veritat com que mai no ha passat.

Sol

EL PLANETA PURPURINA

Em dic Estrella i m'encanta la purpurina, sobretot la màgicacom la que em van donar al planeta Purpurina, tot vacomençar així.

A l'hora del pati estava jugant amb les meves amigues i de sobte vaigsentir una veu que deia el meu nom, jo mirava per totes bandes, peròno veia a ningú que em cridava. En aquell moment la Maria, una amigameva em va passar la pilota i, per mala sort, em va fer un cop al cap.Després de tot això ja era al Planeta Purpurina.Aquell planeta era molt estrany, estava ple de purpurina i era més petitque la Terra. Em vaig adonar que una nena em cridava i ràpidament, ala velocitat de la llum, va venir cap a mi i em va agafar de la mà, des-prés em va arrossegar fins a casa seva (jo encara estava al·lucinant).Mentre m'arrossegava vaig veure que la gent anava molt ràpid, a lavelocitat de la llum i que tot era molt brillant!A casa seva em va dir el seu nom: Sofia. Em va demanar si la podia aju-dar a portar felicitat i la Pau a la Terra perquè hi havia moltes guerres imisèries. Per aconseguir-ho, ella volia enviar purpurina; era una purpu-rina màgica, que encomanava felicitat, amistat, alegria, perdó i amor.Però hi havia un problema: l'Obscur, un purpurinià malvat, havia robattota la purpurina i no en quedava gens. L'Obscur havia dit que necessi-tava una nena de la Terra i també va dir que hauria de resoldre algunesendevinalles, sinó no ens donaria la purpurina.Ara jo havia d'anar amb l'Obscur que vivia al bosc fosc. Tenia por peròvolia recuperar la purpurina. La Sofia em va acompanyar fins al boscfosc però després havia de continuar sola.Al cap de mitja hora de caminar vaig veure una casa i m'hi vaig acostar,

DS_69p


E

DSp70_

NATURA [sortida a la Vall den Xuncla

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

però cada vegada que jo m'acostava, la casa s'allunyava. Era la casa del'Obscur, quan en vaig tenir prou de caminar vaig cridar: Obscur ja entinc prou, para de fer bajanades! Per fi la casa es va parar.Vaig entrar a la casa, era molt fosca. De sobte vaig sentir una endevina-lla, deia: no em pots veure però jo faig que es vegin les coses, qui soc?Havia de resoldre l'endevinalla i vaig començar a pensar. No em potsveure però... ja ho se, és la llum, no la podem veure però fa que veiemles coses.On jo era nomes hi havia una sala però estava buida, no hi havia nimobles ni res més, tot buit, només hi havia unes escales.Vaig decidir pujar-les. A dalt hi havia una sala principal i després treshabitacions. En una habitació hi havia una llanterna, la vaig agafar, a lasegona habitació hi havia una motxilla i també la vaig agafar, a la terce-ra no hi havia res però de cop i volta es va sentir una veu que va dir unaaltra endevinalla: una cosa molt gran , que com més gran, menys es veu,qui soc? Aquesta endevinalla em va costar molt però al final me'n vaigsortir, era la foscor, perquè si hi ha molta foscor, no es veu res.En aquella habitació es va obrir una porta i es van veure unes altresescales. Les vaig pujar i a dalt hi havia una grandíssima sala plena depurpurina i l'Obscur al mig. L'Obscur no era com un purpurinià normal,perquè no li brillava el cos, era alt i fosc, sense purpurina. Amb una veumolt greu em va començar a explicar la seva història. Quan va néixer nobrillava i van creure que era defectuós, per això el van abandonar albosc fosc i fred on va créixer. Ell volia ser com els altres purpurinians

però la gent deia que ell era dolent. Va robar la purpurina de la Sofiaperquè volia ser feliç, després va saber que a la Terra hi havia personesiguals que ell i per això va fer saber que l'havia robat i que necessitavaalgú de la Terra per comprovar que hi havia més gent com ell. L'Obscur em va donar la purpurina em va ensenyar com funcionava lallanterna que m'havia trobat. Era una llanterna minimitzadora i l'haviade fer servir per encongir la purpurina i posar-la a la motxilla per portar-la a la Sofia.L'Obscur em va acompanyar fins a casa de la Sofia i li vaig donar la pur-purina perquè la posés a la màquina per enviar-la a la Terra. Quan li vaigdir a la Sofia que l'Obscur no era dolent, li va proposar de viure a casaseva i ell molt content, va acceptar. Vam anar a la màquina per enviar lapurpurina a la Terra i la Sofia em va donar una mica de purpurina per aque la guardés.Vaig acomiadar-me de la Sofia i l'Obscur i al cap d'un segon era a lainfermeria de l'escola amb la infermera i la Maria, del cop que m'haviafet m'havia desmaiat. Potser el que m'havia passat era un somni? O no?Quan vaig posar la mà a la butxaca, vaig saber que havia estat real, per-què hi havia purpurina.En acabar les classes vaig tirar una mica de purpurina al pati perquè nohi haguessin tantes baralles.Ja sabeu perquè m'agrada la purpurina per el que us acabo d'explicar itambé perquè es brillant i “faixon”. Si no teniu purpurina màgica , podeuarreglar les coses ajudant a ls altres i compartint, segur que funciona.

DS_71p

NATURA [sortida a la Vall den Xuncla

SORTIDA A LA VALL D'EN XUNCLA

l Grup Muntanya Sarriàva organitzar dins elsactes de la darrera festamajor, el passat dissabte10 de setembre, una

caminada popular. Es va fer per la Valld'en Xuncla i va ser tot un èxit.

Una seixantena de persones ensvam trobar a les 9 del matí, al centrecívic La Cooperativa. Gent de totes lesedats, vam enfilar el camí cap a l'esco-la Montserrat passant per sota el pontde l'autopista, anant a passar per on hiha el Cau. El Cau és on ens reunim elsdimecres el Grup de Muntanya per pla-nificar les sortides.

Vam pujar per on hi havia l'anticcamp de botxes i pel mig del bosc.Feia una mica de pujada entre el bosc,pel costat del mas Benefici (o canTiranda), vorejant la riera Guilana. Elcamí transcorre pel mig del bosc finsarribar a l'aparcament de l'escolaMontserrat.

Tot seguit vam baixar pel camineton hi ha el cartell de "Descobrim la Valld'en Xuncla" del Consell Comarcal. Tor-nàvem a passar pel mig del bosc,creuant el riu i fins a can Marieta. Vamarribar a l'esplanada de Can Bellvitge

on vam fer un refrigeri preparat pelGrup de Muntanya.

Tot seguit vam continuar el camífins anar a sortir a prop de la font d'enXuncla, fins al Pla dels Socs i tornar ala Cooperativa.

La vall d'en Xuncla és un territorinatural especial al Gironès, per on espoden fer diverses rutes a peu o enbicicleta. Mentre que al torrent de canGuilana hi ha alzinars, roures i oms, lariera d'en Xuncla discorre plàcidamentper una zona força planera.

Els últims anys el paisatge deSarrià a la Vall d'en Xuncla ha estat moltafectat. En establir-se l'església de SantPau el segle XI, es van escampar unavintena de masies que van tenir activi-tat agrícola i ramadera fins al segle XX.Amb la construcció de l'autopista el1970, ja van quedar uns quants masosmig arruïnats. Van quedar sota d'un via-ducte el porxo i la plaça de can Nadal,que havia estat, fins no fa gaire, escena-ri de festes i ballades de sardanes.

Després va venir la construcció delGolf a la zona de Sant Julià. Malgrat lapressió urbanística, encara hi trobencondicions per viure el teixó, el cucut, elvidriol, el picot garcer gros i la guilla.

Darrerament, les obres del túneldel TAV podrien haver fet assecar lafont del molí darrerament, i bona partdel sòl de la muntanya. Això es potcomprovar veient els pins pinyoners ipins blancs, principalment els quecoronen les parts més altes. Es notaque la terra és més seca que abans.Recordo anar a collir molsa al bosc, depetita, cosa impensable avui dia. Aaquests problemes s'hi ha d'afegir l'altrisc d'incendi en èpoques d'altes tem-peratures.

Ens podem preguntar: hem fetprou, entre tots, per conèixer i protegiraquest indret paisatgístic i natural deSarrià, d'immensa riquesa ecològica? Isobretot: què podem fer, a partir d'ara,per tal de revertir la tendència, posaren relleu els valors que queden i pre-servar-los definitivament?

Segurament que no hi ha unarecepta màgica, ni una solució imme-diata. Però sembla clar que l'admiracióde la seva complexitat i la vigilància dela seva vulnerabilitat depenen de laconsciència individual i col·lectivasobre la vàlua d'aquest patrimoni. Pertant, hem de mirar de tenir-ne cura imantenir-lo. ■

ELlibertat Turbau Martín. Grup Muntanya Sarrià

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

DSp72_

ESPORTS [UES

PRESENTACIÓ DELS EQUIPS DE LA UES TEMPORADA 2011/2012

El passat dia 1 d'octubre,abans del partit que enfronta-va l'equip de primera contrael J.H. Mataró, els equips de

la UES es presentaven davant el seupúblic. Socis i aficionats omplien unesgrades que feien goig. Les joves pro-meses del “balonmano” de casa nos-tra, van desfilar en un ambient distès idivertit. Petits i grans van poder gaudird'una festa familiar, on els colors groci blau van donar un aspecte més quecolorit al nostre pavelló.

El grup de psicomotricitat va ini-ciar la desfilada. Els deu nens i nenes,que no aixecaven un pam de terra,corrien emocionats darrera els seusmonitors. Els seguiren dos equips debenjamins formats per 25 jugadors idos més d'alevins amb 14. Aquestsequips són capdavanters en les sevescompeticions, i conformen el futur delnostre club.

Llavors va tocar el torn als dosequips infantils amb 23 participants,un de cadet amb 14 i un de juvenil amb

11 jugadors. Cal destacar que aquestsequips participen a la màxima catego-ria de l'handbol català (Lliga Catalana).

Finalment, els 68 integrants delsequips sènior de 3a Catalana preferent,de Lliga Catalana, de Nacional Espanyo-la i el recentment creat equip Femení,van saludar al públic des de la pista.

Dóna gust veure tanta gent ambganes de practicar l'handbol. Més de165 esportistes de totes les edats,acompanyant a una grada plena degom a gom.■

Joan Pòrtulas i Xavi Rodríguez

Els esportistes de la UES de la temporada 2011/2012.

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

El primer repte dels equipsinfantil, cadet i juvenil eraclassificar-se per jugar a lamàxima categoria possible.

Tots tres ho van aconseguir.Els infantils es van guanyar el dret

a jugar la Lliga Catalana, després d'ha-ver obtingut un meritori lloc a la taulaclassificatòria la temporada anterior.

Els cadets, que la temporada pas-sada van classificar-se pel TOP-6,havien de passar encara una última eli-minatòria abans de poder accedir a lacompetició. Es van enfrontar a l'ASMEVoramar de Barcelona. A terres barce-lonines el nostre equip va guanyar demés de deu gols, resultat que gairebé

sentenciava l'eliminatò-ria. El partit de tornada, elpassat 25 de setembre,va ser una festa. El resul-tat 40 a 20 confirmava lasuperioritat sarrianenca, idonava a l'equip unaplaça per jugar a LligaCatalana.

L'equip juvenil eraqui ho tenia més difícil.Dues eliminatòries erenles pedres que barravenel camí cap a la competi-ció desitjada. La primeraeliminatòria va enfrontarel nostre equip a l'ASME Voramar bar-

celoní. El 17 de setem-bre a Barcelona els juve-nils guanyaren per lamínima, i malgrat no serun mal resultat, no deixa-va l'eliminatòria senten-ciada. El dia següent,s'havia de jugar la torna-da, i el Sarrià en un partitmolt seriós, va guanyar41-25 a l'equip barceloní,que no va poder fer resdavant la superioritatdels nostres juvenils. El

cap de setmana següent, un os dur derosegar, es presentava a les portes delpavelló de la UES. El potent JH Mata-ró, volia eliminar de la competició elsnostre equip, però els nostres juga-dors no es van deixar sorprendre. Enun altre partit per emmarcar, van acon-seguir una diferència de tretze gols,que els feia encarar amb optimismel'últim partit. A Mataró, el cansamentacumulat podia passar factura, però elcor va poder més, i finalment el marca-dor reflectia un 19 a 23 favorable alssarrianencs, que els feia més quemereixedors de jugar a la tant desitja-da Lliga Catalana. ■

DS_73p

ESPORTS [UES

FASES CLASSIFICATÒRIES DELS EQUIPS DE BASE

El dia 14 d'octubre a tresquarts de nou es celebràla XXV Festa de l'handbolCatalà. El Palau de Fires

de Sabadell acollí un acte, on unabona part de representants delnostre club foren homenatjats.

Després del sopar es feuentrega dels diferents premis.L'actual entrenador del primerequip de la UES Josep Espar, foupremiat amb la insígnia d'argentde la FCH, per la seva tasca com adirector tècnic de la federació. Enels reconeixements a les Selec-

cions Catalanes, l'Arnau Rovira ien Martí Arnau integrants de laselecció cadet, tercera classifica-da al campionat d'espanya, reve-ren el reconeixement correspo-nent. Per la seva part, en SergiMach i en Pere Arnau, integrantsde la selecció infantil, també forenhomenatjats com a campionsd'espanya de la seva categoria.

A títol pòstum es reconeguéla figura de l'Artur Mutós i Riqué,estimat avi “Arturo”, per la sevadedicació al món de l'handbol.

En l'apartat de Famílies de

L'equip juvenil de la UES 2011/2012.

Carme Mutós, filla de l'Artur, recull l'homenatge póstum de la FCH.

L'equip cadet de la UES 2011/2012.

PREMIS DE LA XXV FESTA DE L'HANDBOL CATALÀ

DSp74_

ESPORTS [UES

UES A LES ESCOLESLA NOSTRA ÀREA SOCIAL

Són diferents les activitats quela UES organitza per a tothomque vulgui saber alguna cosadel nostre esport.

Cada dissabte de 10 a 11 delmatí al pavelló nou de Cervià de Ter,en col·laboració amb el Club Esportiude Cervià de Ter i dins l'activitat Mul-tiesports, monitors del nostre club

ensenyen la pràctica de l'handbol aun grup de 15 nens i nenes d'entre 4i 11 anys.

Els dijous de 13.15 a 14.15 esrealitza una activitat extraescolard'handbol al CEIP Montserrat. El grupde 12 nenes i nens de segon, tercer iquart de primària s'ho passen d'allòmés bé aprenent el nostre esport. ■

UN RECORDATORI ESPECIAL

SEns han deixat dues figurescabdals pel nostre club, l'avi“Arturo” i en “Sèbio”. Totsdos van estar moltes tempo-

rades al peu del canó fent un munt defeina pel club. És impossible agrair-lostot el que han fet per la UES.

En “Sèbio”, com a tresorer imembre de la junta directiva, va estara primera línia durant molts anys. Alsdespatx, a la grada, o fent un cafè al

bar del pavelló explicava com s'hohavia fet per cobrar les quotes i elsanuncis de les parets. L'”Arturo”,darrera la càmera, fent els primersprogrames de ràdio, formant part dela junta , acompanyant el primerequip, o assegut cofoi a la gradaveien com jugava el seu nét. Tots dosformaven part del paisatge del nostreclub i els trobarem a faltar. Que des-canseu en pau. ■

l'Handbol, es va retre homenatge ala família Rodríguez, per la seva vin-culació a la UES i a l'handbol català.Moltes felicitats per aquest meres-cut guardó. Don Andrés Rodríguez,els seus fills Emili, Josep Mª, Quim,el seu gendre Josep Ramon, elsseus néts; en Xavi, l'Ives i en Jordi,són els integrants d'aquesta famíliaque han militat a les files del nostreequip des dels inicis del “balonma-no” a Sarrià fins a l'actualitat.■

La familia Rodríguez recollint el premi “Families de l'handbol”

EditorialConscients de la polèmica quesacseja el poble, Auditori o gespa alcamp de futbol, hem analitzatprofundament la situació generada,ponderant els pros i contres i hemarribat a una brillant solució: enllocde butaques, a l'Auditori s'hi podriaposar gespa artificial. Així elspotencials espectadors quan vagin aveure una òpera o una interessantconferència-col·loqui sobre “Elshàbits i rituals d'aparellament de lagamba de Palamós” tindran lasensació d'estar ben bé asseguts alcamp. I així es maten dos pàjarusd'un tiro.Que potser no és la millor solució,però és l'única que se'ns haocorregut.

Sam Enfot,Redactor en Cap.

VialitatDescobert un semàfor a l'avingudade França que es veu a més de 20metres. El fenomen ha despertatl'interès de veïns i passavolants ques'apleguen per veure l'espectacle.Fins i tot han començat a córrerjuguesques per saber qui el veu demés lluny.El motiu de tot l'enrenou és quehavien de canviar-los per aquestsnous de Leds, però amb la crisi i lamanca de pressupost han deciditprovar netejant-ne un ben net ambDon Limpio. A la vista dels bonsresultats obtinguts no es descarta quela mesura s'apliqui a tots els altresemàfors.“Però ho farem paulatinament-diuenque ha dit el regidor de finances-,que el Don Limpio també costa elsseus diners, eh?”

Laica Grangé, TSN,Sarrià del Mig.

EleccionsJa se'ns han escapat unes altreseleccions! Volíem fer-ne la crònicadetallada amb sondejos d'intenció devot i estadístiques, recollint opinionsdels votants a peu d'urna, etc., peròaquests articles, com correspon a unassenyat periodisme d'investigació,seriós i solvent, són elaborats amb uncert temps d'antelació, i els terminisde publicació mai no s'arriben aajustar a allò que hom desitjaria.(De tota manera, les cròniqueselectorals tendeixen a ser repetitives iavorrides: el que ha guanyat, perquè haguanyat; el que ha perdut, perquè no haperdut gaire, etc. Ben mirat, potser totaixò que us heu estalviat).

Amadeu Vot, TSN,Col·legi electoral.

Racó PoèticLa crisi a Grècias'engreixa a grapats,li fan créixer el deuteQui els ha pelat!

A metges retallen,a mestres i a tot.Els joves s'indigneni en Puig treu el bastó.

Les caixes s'estimbeni de bancs s'han vestit.Els donen més quartosQui els ha parit!

J. B. Fluix.

DesmentitsNo és cert que el senyor Ruiz (Boi)tingui una col·lecció de tisores a casaseva.No és cert que els nois del 15M litinguin mania a Felippuig. És tírria.No és cert que amb la davalladaeconòmica a Europa, el G-20 s'hagiquedat en un G-17,85. De moment.

Nolasc A. Gat,TSN, Becari.

WantedSarko i Merkel, com si de dospistolers del Far-West es tractés,imposen condicions a tort i a dret. Iai! d'aquell que no les vulguicomplir: pengen el cartell deWanted per tot el territori, des de lesplanures fins a les rocalloses, i esconverteix en un malfactor. Indignei perseguible.

Pierre Padequà,TSN, París.

LibiamoDesprés d'alliberar Líbia del jou deldictador (dictador que abans sopavasovint a casa i tot eren barretades),Occident veu amb esgarrifances queels rebels tampoc no eren uns sants.Però tant se val. El negoci ja està fet,que era el que comptava.I la democràcia? Ah, bé, sí. Jamirarem de fer-hi alguna cosa, diuenque ha dit un càrrec de l'ACCA, AltComissionat de les Coses Aquelles.

Malik Talús, TSN,Enviat especial.

La ReivindicacióSeguim ignorant per què no ens fancas. Portem anys demanant unaactuació que han recollit un bongrapat de resolucions i alguna quealtra llei: desmantellar la gallinafranquista del Pont de l'Aigua.És tan senzill de fer: es penja unabastida. Es posa un operari amb unmartell i una escarpa. Que surt enter,cap al museu. Que es trenca i cau alriu, què hi farem!I ja està. No em direu que no sónganes, eh?

samenfot.blogspot.com

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

TThhee SSaarrrriiàà NNeewwSS

LA FRASE DEL DIA: Trista època la nostra! Es més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici. Albert Einstein

BOTIGUES A:c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614

Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021

Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484

Documents

Parlem_de_Sarria_78