Part 2. Descripció del medi físic · Figura 4. Diagrama ombrotèrmic de l’estació de Sant Pau de Segúries. Any 2008. Font: Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de

PART II DESCRIPCIÓ DEL MEDI FÍSIC

TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Descripció del medi físic

1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ............................................................................. 3

2. MARC GEOGRÀFIC ..................................................................... 3

3. CLIMATOLOGIA............................................................................ 3

3.1. Introducció..................................................................................... 3

3.2. Estacions meteorològiques ........................................................... 4

3.3. Dades climàtiques ......................................................................... 4

4. QUALITAT DE L’AIRE................................................................... 6

4.1. Introducció..................................................................................... 6

4.2. Legislació aplicable ....................................................................... 6

4.3. Caracterització general.................................................................. 6

4.4. Emissions ...................................................................................... 6

4.5. Immissions .................................................................................... 7

4.6. Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori............................... 7

5. SOROLL........................................................................................ 9

5.1. Naturalesa i caracterització del soroll ............................................ 9

6. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA .............................................. 11

6.1. Marc geològic .............................................................................. 11

6.2. Litologia dels materials en superfície........................................... 11

6.3. Geomorfologia ............................................................................. 13

6.4. Tectònica..................................................................................... 13

6.5. Riscos geològics.......................................................................... 14

6.6. Espais d’interès geològic............................................................. 14

6.7. Mapa de la base geològica de l’àmbit d’estudi ............................ 15

7. HIDROLOGIA SUPERFICIAL ..................................................... 17

7.1. Zones d’interès ............................................................................ 18

7.2. Hidrologia subterrània ................................................................. 21

8. SÒLS........................................................................................... 23

8.1. Caracterització del sòl ................................................................. 23

8.2. Tipologia de sòls.......................................................................... 24

9. VEGETACIÓ ............................................................................... 24

9.1. Material i mètodes....................................................................... 24

9.2. Generalitats................................................................................. 24

9.3. Descripció de les unitats ............................................................. 24

9.4. Elements d’interès botànic presents a l’àmbit d’estudi................ 29

9.5. Risc d’incendi forestal ................................................................. 30

10. FAUNA........................................................................................ 33

10.1. Característiques generals de l’àmbit d’estudi.............................. 33

10.2. Hàbitats faunístics....................................................................... 33

10.3. Espècies faunístiques d’interès................................................... 36

11. PAISATGE .................................................................................. 52

11.1. Introducció .................................................................................. 52

11.2. Característiques paisatgístiques ................................................. 52

11.3. Identificació de les unitats del paisatge....................................... 52

12. PLANEJAMENT, RÈGIMS DE PROTECCIÓ I ÚS DEL SÒL...... 54

12.1. Planejament urbanístic................................................................ 54

12.2. Règims de protecció ................................................................... 58

13. USOS DEL SÒL.......................................................................... 58

14. MEDI SOCIOECONÒMIC........................................................... 59

14.1. Població ...................................................................................... 59

14.2. Activitats econòmiques ............................................................... 60

15. INFRAESTRUCTURES, CAMINS I RUTES EXISTENTS........... 60

15.1. Infraestructures ........................................................................... 60

15.2. Camins i rutes existents .............................................................. 61

15.3. Altres camins d’interès ................................................................ 62

16. PATRIMONI CULTURAL ............................................................ 62

16.1. Marc legal aplicable .................................................................... 62

17. INTEGRACIÓ DE LA INFORMACIÓ: VULNERABILITAT........... 63

17.1. Introducció .................................................................................. 63

17.2. Mètode ........................................................................................ 63


3

1. INTRODUCCIÓ

Aquest apartat inclou un estudi del territori on es desenvolupen les obres

corresponents al projecte de “Via Ciclista del Ter. Tram: Sant Joan de les Abadesses -

Camprodon”. Aquest projecte defineix les obres de construcció de la via ciclista entre

les poblacions de Sant Joan de les Abadesses i Vilallonga de Ter, a la comarca del

Ripollès. A continuació, doncs, es presenta la descripció de la situació actual del medi

físic afectable per les obres. Aquesta descripció es basa tant en les dades recopilades

en les successives visites a la zona com en la consulta a entitats governamentals,

privades i bibliografia. El resultat d’aquesta investigació es reflecteix en aquest apartat.

Tanmateix, només es descriuen aquells aspectes de l’entorn que resulten afectats per

l’actuació i no es pretén en cap moment fer una descripció exhaustiva del medi natural

de zones més allunyades o sense cap relació amb els processos que tenen lloc dins

de l’àmbit d’afecció real.

2. MARC GEOGRÀFIC

Administrativament, l’àmbit d’estudi se situa a la província de Girona i a la comarca del

Ripollès. Els termes municipals per on transcorren els traçats en estudi són, de sud a

nord: Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Camprodon, Llanars i

Vilallonga de Ter.

Geogràficament, l’àrea queda enclavada a la conca alta del riu Ter, en concret en la

vall de Camprodon, una de les principals valls dels Pirineus Orientals. En aquest sentit,

tot el traçat objecte d’estudi transcorre per un paisatge de fons de vall fluvial, de

manera que el recorregut de la via ciclista s’ha de moure en tot moment per l’espai

disponible entre el riu Ter, la carretera actual i els prats de la plana al·luvial.

3. CLIMATOLOGIA 3.1. Introducció La caracterització del clima és important perquè es tracta d’un factor que condiciona

en bona part la geomorfologia, el tipus de sòl, la vegetació, la fauna, la hidrologia i

d’altres factors de la zona, així com per la seva influència en el comportament i usos

del sòl per part de l’home.

El clima queda determinat principalment per la latitud i l’altitud, a més d’altres factors

més locals com ara la proximitat al mar, el qual actua com a magatzem de calor i

humitat tot suavitzant les temperatures, tant a l’estiu com a l’hivern, o la presència de

relleus importants que poden incidir sobre la temperatura, el règim pluviomètric i sobre

la direcció dels vents.

Les fonts que s’han fet servir per descriure el clima a l’àmbit del projecte han estat

bàsicament els anuaris de dades meteorològiques del Servei Meteorològic de

Catalunya i dades de l’Atles Climàtic de Catalunya, en el període que va de l’any 2000

al 2008.

El clima que caracteritza la zona objecte d’estudi és el propi de la muntanya mitjana

plujosa, amb una precipitació mitjana anual al voltant dels 1.200 mm. Segons la

classificació climàtica de Thornthwaite, el clima al llarg d’aquest sector de la vall del riu

Ter és de tipus Humit II (B2) (40 a 60) a la zona de Sant Joan de les Abadesses; Humit

III (B3) (60 a 80) en els trams entremitjos de Sant Pau de Segúries; i a la part alta, de

Camprodon en amunt, Humit IV (B4) (80 a 100).

Figura 1. Tipus de clima en el sector estudiat


4

3.2. Estacions meteorològiques

Per tal de descriure la climatologia de l’àmbit d’estudi s’han obtingut les dades d’una

de les estacions meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya disponibles en

la zona. Les dades d’aquesta estació són força representatives dels diferents

paràmetres climatològics a tenir en compte.

Figura 2. Ubicació de l’estació meteorològica de Sant Pau de Segúries

Estació Comarca UTM X UTM Y Alçada (m) Sant Pau de Segúries Ripollès 447670 4678875 851

Taula 1. Característiques de l’estació meteorològica de Sant Pau de Segúries.

Figura 3. Estació meteorològica de Sant Pau de Segúries

L’estació meteorològica de Sant Pau de Segúries se situa en un sector central del

traçat en estudi. Aquesta està ubicada a l’inici de la població venint del sud, des de

Sant Joan de les Abadesses (vegeu imatge precedent), i es troba a 850 metres per

sobre del nivell del mar.

3.3. Dades climàtiques

Les dades de a continuació fan referència al resum meteorològic anual de l’any 2008.

Aquest any la pluviometria va ser de 1.156 mm i la temperatura mitjana va ser de

9,8ºC.

Principals paràmetres climatològics (dades 2008) Sant Pau de Segúries Precipitació acumulada 1.156,7 mm Temperatura mitjana 9,8 ºC Temperatura màxima mitjana 16,9 ºC Temperatura mínima mitjana 3,9 ºC Velocitat mitjana del vent 1,3 m/s Vent dominant SW Humitat relativa mitjana 79%

Taula 2. Es resumeixen els principals paràmetres climàtics de l’estació de St. Pau de Segúries. Font: Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge.


5

3.3.1 Precipitacions Les precipitacions aquest any 2008 van ser de 1.1156,7 mm. En comparació de la

resta del Principat, són unes precipitacions elevades i pròpies del sector on s’ubica

l’estació, zona coneguda popularment com la “Catalunya humida”. Aquest fet queda

palès amb el tipus de vegetació que es detecta als entorns (vegeu apartat de

Vegetació). Aquesta vegetació està integrada per comunitats amb forts requeriments

hídrics, com és el cas, per exemple, dels diferents tipus de fageda que es detecten a

les valls dels entorns. En referència a la distribució de les precipitacions al llarg de

l’any, aquestes es concentren sobretot a la tardor i a la primavera, i l’estació més seca

és l’hivern.

3.3.2 Diagrama ombrotèrmic

El diagrama ombrotèrmic de Gaussen és un diagrama cartesià, amb els mesos de

l’any situats en abscisses i amb ordenades múltiples. En un lateral les ordenades

queden representades per la temperatura mitjana mensual (ºC), i a l’altre lateral les

ordenades es representen per la precipitació mitjana mensual (mm). Com a tret

característic d’aquests diagrames, destaca que l’escala de precipitacions ha de ser

sempre el doble que la de temperatures, és a dir, per cada grau de temperatura es

prenen un parell de mm de precipitació. Es defineix el període sec com la zona del

diagrama on la precipitació és menor que la temperatura.

Figura 4. Diagrama ombrotèrmic de l’estació de Sant Pau de Segúries. Any 2008. Font: Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Com s’observa en el diagrama ombrotèrmic de Sant Pau, el període sec és molt reduït

i queda limitat.

3.3.3 Vents

Els vents dominants en aquest sector són els de NW i els de SW; en definitiva, els que

segueixen la vall principal del Ter en aquest sector.

3.3.4 Boires

Les boires en aquest sector de la vall de Camprodon són escasses per no dir gairebé

absents.


6

4. QUALITAT DE L’AIRE 4.1. Introducció

La legislació estableix, per al control i avaluació de la qualitat atmosfèrica, limitacions

per a cada contaminant i per a períodes de temps també diferents (valors semihoraris,

horaris, anuals), ja que els efectes d’un contaminant poden variar molt en funció de la

relació dosi/exposició.

Per a l’avaluació de la qualitat atmosfèrica de l’àmbit del projecte, s’han tingut en

compte les següents dades:

o Les principals fonts d’emissió de contaminants existents a la rodalia de l’àmbit

del col·lector.

o Les dades d’immissió de contaminants a les estacions de la XVPCA més

properes a l’àmbit d’estudi, així com la seva evolució els darrers anys.

o Els mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori desenvolupats pel

Departament de Medi Ambient i Habitatge.

4.2. Legislació aplicable

Els textos legals relatius a la qualitat atmosfèrica es refereixen tant als processos

emissors, que són els responsables directes de la qualitat de l’aire global, com als

valors d’immissió corresponents als límits, llindars, etc. A Catalunya, el marc normatiu

vigent en matèria de contaminació atmosfèrica queda definit a nivell general per les

següents lleis:

Decret 226/2006 del 23 de maig, pel qual s’estableix quines zones es declaren

de protecció especial de l’ambient atmosfèric en l’àmbit català.

Llei 6/1996, de 18 de juliol, de modificació de la llei 22/1983, de Protecció del

Medi Ambient Atmosfèric.

Decret 398/1996, de 12 de desembre, regulador del sistema de plans graduals

de reducció d’emissions a l’atmosfera.

Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric.

4.3. Caracterització general

L’àmbit d’estudi es troba a la Zona de Qualitat de l’aire núm. 11 que correspon al

Pirineu Oriental. Es tracta d’una zona eminentment forestal i agrícola on els

paràmetres bàsics dels seu poblament són els que es mostren a la taula següent:

Població total Superfície total Densitat població Superfície total urbanitzada

55.568 habitants 2.794 km2 20 hab/ km2 18 km2 (0,6%)

Per a la caracterització de la qualitat de l’aire en aquest sector s’ha consultat l’informe

resum de l’Estat de la Qualitat de l’Aire en les diferents Zones de Qualitat de l’Aire de

Catalunya, corresponent a l’any 2009. Aquest és elaborat pel Departament de Medi

Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, respecte a

possibles superacions dels llindars pels diferents tipus de contaminants, únicament es

van detectar superacions del llindar d’informació a la població, però no s’ha excedit

en cap ocasió el llindar d’alerta. Segons les mateixes fonts, sembla ser que l’origen

d’aquest contaminant secundari serien els òxids de nitrogen provinents bàsicament de

la Regió Metropolitana de Barcelona. Segons el mateix informe, es preveu que amb

l’aplicació del Pla d’actuació corresponent a la declaració de zona de protecció

especial, d’acord amb el Decret 226/2006, de 23 de maig, es reduiran les emissions

dels òxids de nitrogen de la Regió Metropolitana de Barcelona, de manera que es

contribuirà a la disminució dels nivells d’ozó troposfèric en aquesta zona.

4.4. Emissions

Com s’ha comentat, l’àmbit d’estudi es caracteritza per ser un territori eminentment

agrícola, ramader i forestal, amb una densitat de població baixa i una presència

d’activitats industrials també baixa. En aquest sentit, pràcticament no hi ha focus

industrials i els pocs detectats són de tipus C. D’aquesta manera, les principals fonts

contaminants de l’atmosfera que existeixen en l’actualitat són les domèstiques i els

vehicles.


7

Figura 5. Caracterització de les emissions en la zona 11. Font: Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Paral·lelament a la consulta al web del Departament de Medi Ambient, s’ha consultat

també l’inventari d’instal·lacions IPPC del Registro Estatal de Emisiones

Contaminantes sobre la possible presència de fonts industrials que emeten per sobre

dels límits d’informació pública. Els resultats han estat negatius.

4.5. Immissions

Per fer la descripció de l’estat actual de la qualitat de l’aire a l’àmbit d’estudi s’ha fet ús

de les dades procedents de les estacions de la XVPCA de Pardines, única estació

vàlida que es troba dins de l’àmbit objecte d’estudi, ja que l’altra estació d’aquesta

Zona de Qualitat es troba a Bellver de Cerdanya i, per tant, és poc representativa de

l’estat de l’aire al Ripollès. Les dades bàsiques d’aquesta estació són les que es

mostren a continuació:

Nom de l'estació: Pardines Localitat: Pardines Altitud (m): 1226 Data d'alta: 01/07/1994 Comarca: Ripollès Província: Girona Zona de Qualitat de l'Aire: 11 Estat: Servei Paràmetres mesurats: Pluja àcida

D’acord amb la legislació vigent s’especifiquen, per a cada contaminant, limitacions i

valors guia diferents per a períodes de temps diferents (semihoraris, horaris, anuals),

ja que els efectes d’un contaminant poden variar molt depenent de la relació

dosi/exposició. D’acord amb la legislació es defineixen els següents elements:

Valors guia Concentracions dels diferents contaminants destinades a servir per a

la previsió a llarg termini en matèria de salut i de protecció del medi ambient. Si es compleixen els valors guia s’accepta que la qualitat de l’aire és bona i que no es necessiten actuacions específiques.

Valors límit Concentracions dels diferents contaminants que no han d’ésser sobrepassades durant uns períodes determinats a fi de protegir en particular la salut de l’home.

Llindars Es defineix només per a l’ozó (O3), contaminant secundari (no emès directament des d’un focus a l’aire, sinó que s’hi forma), i indiquen valors orientatius a partir dels quals pot tenir algun tipus d’efecte negatiu.

Valors d’emergència

Valors de concentració dels diferents contaminants de referència per a la declaració de situació d’emergència. Si se superen els nivells d’emergència s’accepta que la qualitat de l’aire és molt deficient i cal prendre mesures de correcció immediatament.

A continuació es presenta l’evolució en el període 2007-2009 de les mitjanes anuals

(en µg/m3) d’immissió de contaminants analitzades per la Direcció General de Qualitat

Ambiental a l’estació de Pardines. Aquestes dades es comparen amb els valors límits

anuals que entren en vigència el 2010 per tal d’identificar l’estat actual de la qualitat

atmosfèrica a l’àmbit d’estudi. No obstant això, aquesta estació únicament fa el

seguiment de les dades corresponents a l’ozó troposfèric. Les dades es mostren tot

seguit:

Mitjana anual Agent 2007 2008 2009

Unitat Valor límit anual

O3 85 79 81 µg/cm3 120 Taula 3. Valors de contaminants atmosfèrics en els últims 3 anys. Font: Web del

Departament de Medi Ambient.

4.6. Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori

Els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori s’elaboren a partir de models de

dispersió atmosfèrica. La combinació del nivell d’immissió i la densitat de població

serveix per establir la vulnerabilitat del territori.

Vulnerabilitat: Indicador del risc d’exposició de la població i dels espais d’interès

naturals als contaminats atmosfèrics.


8

Capacitat: Paràmetre que ens indica quines àrees del territori ofereixen condicions

més favorables per a l’establiment de nous focus emissors. La capacitat està

relacionada amb les emissions que tenen lloc a la zona i amb el poder de dispersió del

medi atmosfèric de l’àrea que s’estudia.

La vulnerabilitat del territori és un índex estimatiu del risc per l’exposició de la població

de cada àrea a cadascun dels contaminants estudiats. El Departament de Medi

Ambient realitza per a tot el territori de Catalunya mapes de vulnerabilitat i capacitat

atmosfèriques que serveixen per establir un criteri de valoració de risc d’exposició als

contaminants atmosfèrics, a les zones potencialment vulnerables i d’acord amb els

límits admissibles que la legislació fixa.

Aquests mapes de vulnerabilitat s’elaboren a partir de:

• Nivells d’immissió de contaminants

• Densitat de població

• Presència d’espais naturals protegits

Els valors que se n’obtenen es classifiquen de la manera següent:

Vulnerabilitat del territori (en relació amb el nivell d’immissió i del nombre d’habitants) NIVELLS D’IMMISSIÓ No detec. Molt baix Baix Moderat Alt

Zona inhabitada - - - - Moderat Fins a 5.000 hab./km2 Nul·la Nul·la Molt baix Baix Alta

Població + de 5.000 hab./km2 i/o zona PEIN

Nul·la Molt baix Baixa Moderada Alta

Taula 4. Criteris d’avaluació de la vulnerabilitat del territori. Font: Departament de Medi Ambient.

Els mapes de capacitat i vulnerabilitat consultats han estat els disponibles per a l’àmbit

d’estudi. Concretament, s’ha descrit la zona en funció del seu grau de vulnerabilitat per

CO, PST i SO2 i del grau de capacitat per PST i SO2.

Respecte al monòxid de carboni (CO), la vulnerabilitat és nul·la en tot el territori.

Pel que fa a les partícules en suspensió (PST), l’anàlisi realitzada indica que la

vulnerabilitat a pràcticament tot el traçat és nul·la; únicament al nucli de Sant Joan de

les Abadesses, la vulnerabilitat per PST és baixa.

Per altra banda, a Sant Joan de les Abadesses, la vulnerabilitat pel SO2 és molt baixa.

Així mateix, la capacitat en aquests dos nuclis és moderada per aquest component.

Tot seguit s’hi adjunten els mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori pel diòxid de

sofre.

Figura 6. Mapa de capacitat pel SO2 en l’àmbit d’estudi. Font: Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.


9

Figura 7. Mapa de vulnerabilitat pel SO2 en l’àmbit d’estudi. Font: Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

5. SOROLL

5.1. Naturalesa i caracterització del soroll

• Definició de soroll

El soroll es defineix com un so molest i intempestiu que pot produir efectes fisiològics i

psicològics no desitjats en una persona o grup.

El so, des d’un punt de vista físic, és una alteració del medi que té el seu origen en les

vibracions mecàniques de la matèria; de manera que una font sonora és un sòlid en

vibració que arrossega les partícules d’aire –o del medi elàstic on es trobi– amb què

està en contacte, i dóna lloc a depressions i sobrepressions que es propaguen amb

moviment ondulatori i en totes les direccions del focus.

Aquí es tracta el soroll com a sensació auditiva lligada a l’existència d’un receptor. Així

doncs, la magnitud percebuda de so per un receptor rep el nom de sonoritat i es

defineix com una caracterització subjectiva del so, que representa la sensació sonora

produïda per aquest en un oient. Depèn, fonamentalment, de la intensitat i de la

freqüència del so i, per tant, es pot calcular a partir d’amidaments físics.

• Mesura de soroll

Els perfils de pressió acústica es mesuren en decibels (dB) i, en el cas que ocupa, en

dB (A), ja que l’oïda humana té un comportament diferent davant un determinat nivell

de pressió sonora, segons l’espectre de freqüències del so, de manera que un soroll

és més molest com més gran és el seu component d’altres freqüències. Per tal de tenir

en compte aquest comportament humà, s’utilitza la mesura en dB (A), que correspon a

les mesures de soroll obtingudes aplicant l’escala A de ponderació (atenua les

freqüències per sota dels 1000 Hz). Existeixen escales de ponderació que s’apropen

més a allò que realment percep l’oïda humana, però s’utilitza l’escala de ponderació A,

perquè històricament està molt més documentada, fins al punt que la legislació es

basa en aquesta escala de ponderació i els aparells de mesura ja contenen la

possibilitat de donar la lectura directament ponderada a aquesta escala.

El paràmetre acústic que s’utilitza per mesurar el nivell sonor és el nivell de pressió

acústica equivalent o contingut energètic equivalent: Leq, que descriu el nivell de so i


10

valora la molèstia d’una font sorollosa. Es defineix com el nivell de pressió sonora

contínua que té el mateix contingut energètic que el soroll real en el mateix període de

temps i esdevé com el nivell mitjà de so constant, que en el mateix interval de temps

conté la mateixa energia total que el soroll fluctuant que s’ha mesurat: és la integració

de l’energia continguda en el soroll.

• Condicionants que afecten la propagació del soroll

Les principals fonts de soroll són:

• El trànsit: rodat, ferroviari i aeri

• Les activitats industrials i recreatives

• El veïnatge

En el cas que ens ocupa, la font de soroll principal actualment és el trànsit de vehicles per l’eix viari que remunta el riu Ter per la vall de Camprodon. El nivell de

soroll produït pel trànsit de vehicles d’una infraestructura viària de transit motoritzat

depèn de:

- Qualitat i tipus de paviment (formigó, asfalt, absorbent, etc.) i el seu estat de

conservació.

- Trànsit per zones que impliquen canvis bruscos de velocitat i potència (semàfors,

pujades i interseccions).

- Volum de trànsit (IMD).

- Velocitat de vehicles lleugers i pesats.

- Proporció de vehicles lleugers i pesats (%VP).

- Comportament al volant del conductor (fortes acceleracions i l’augment de la rotació

del motor en situacions de trànsit dens pot incrementar fins a 15 dB(A) els nivells

d’emissió).

- Topografia: l’existència d’obstacles en el camí de propagació de les ones sonores

provoca fenòmens de reflexió i d’absorció que actuen com a barreres al soroll. Actuen

com a tal el relleu de la zona, les tanques, els murs, les barreres vegetals, etc. En el

cas de les carreteres poden existir diferents obstacles per a la propagació del soroll:

desmunts, barreres de seguretat, dics de terra, etc.

Un altre fenomen a considerar és la reflexió i l’absorció en el sòl, que és variable

segons el tipus de sòl i la seva cobertura vegetal. El grau d’absorció augmenta en

terrenys més porosos i és d’especial importància per a receptors situats a menys de 10

metres del sòl.

- Condicions atmosfèriques: les condicions atmosfèriques incideixen de forma

important en la propagació del soroll, ja que produeixen fenòmens de reflexió i

formació d’ombres per les variacions de vent i temperatura. La velocitat del so en l’aire

varia en funció de la temperatura i de la velocitat del vent. A causa del complex

comportament de l’atmosfera, la seva heterogeneïtat i inestabilitat, la propagació del

soroll resulta difícil d’analitzar, especialment en episodis d’inversió tèrmica i de vents.

Les variacions de temperatura i la influència del vent poden motivar disminucions de

l’ordre de 5 dB(A) respecte a les condicions de referència.

• Anàlisi fònica de l’estat actual

Dins l’àmbit d’estudi es poden diferenciar tres ambients fònics: forestal, agrícola,

urbà-periurbà i zona de soroll de la C-26.

Ambient forestal

En aquest ambient el soroll detectat és el generat pels agents atmosfèrics, com ara el

vent batent les branques dels arbres. És un soroll molt condicionat, doncs, als agents

climatològics. Sol trobar-se entre els 20 i els 35 dB.

Ambient rural

Aquest ambient presenta unes característiques fòniques molt similars a l’anterior però

amb un nivells sensiblement superiors i deguts a la pròpia activitat agrícola.

Tanmateix, per la seva naturalesa, presenta una distribució molt irregular en el temps

presentant els pics de soroll en les èpoques on es concentren la major part de labors

mecàniques.

Ambient urbà-periurbà

Propi dels nuclis urbans del territori tals com Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de

Segúries, Camprodon, Llanars i Vilallonga de Ter. El soroll aquí és, en general, més

elevat però amb perfils força diferents segons el tipus d’usos, i, sobretot, presenta dos

patrons dia / nit molt definits a causa de l’activitat humana.


11

Ambient de la zona de soroll

Les dades de què es disposa de l’estat fònic actual corresponen a les dades

publicades pel Departament de Medi Ambient sobre l’estat fònic de les carreteres de la

xarxa viària primària de carreteres.

En el tram comprès entre les poblacions de Ripoll i Camprodon (C26 i C38), el soroll

detectat en la isòfona de referència, o sigui, a 30 m de la carretera, és d’uns 60 dB.

Vegeu la taula següent:

Carretera: C-26 PK: 205,5 (Colònia Llaudet) Data: 23/11/2005

Característiques del trànsit detectat

IMD: 8.458 Pesants: 72 v/h

Soroll detectat a la isòfona de referència

Posició sonòmetre: 30 m carretera Lq: 61 L90: 47

Taula 5. Característiques acústiques en un punt de la carretera C-26. Font: Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Carretera: GIV-5264 PK: Llanars-Vilallonga de Ter Data: 27/02/2006

Característiques del trànsit detectat

IMD: 3.058 Pesants: 36 v/h

Soroll detectat a la isòfona de referència

Posició sonòmetre: 30 m carretera Lq: 54,5 L90: 44,5

Taula 6. Característiques acústiques en un punt de la carretera GIV-5264. Font: Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Cal especificar que aquestes dades són recollides a poca distància de les carreteres

de la xarxa primària i serveixen per caracteritzar el soroll produït per les

infraestructures. En els trams de la via verda que discorren paral·lels i pròxims a les

carreteres es pot assimilar que els valors d’immissió seran de l’ordre dels indicats

anteriorment. En trams on la via verda segueix per camins més allunyats de la

carretera, el nivell fònic d’aquests serà inferior en funció de la llunyania a les

infraestructures; a més llunyania, menys soroll, en una reducció similar als 6 dB cada

cop que es dobli la distància a la font.

6. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA

El principal objecte de l’estudi geològic en un Estudi d’Impacte Ambiental és donar a

conèixer la naturalesa i característiques dels materials i la morfologia, amb la finalitat

d’establir una aproximació a les característiques geològiques de la zona i posar de

manifest l’existència de formes, estructures i materials que resultin d’interès, ja sigui

pels seus valors geològics intrínsecs, la seva vulnerabilitat o la seva raresa.

6.1. Marc geològic

La zona d’estudi abasta part de la gran unitat geològica del Pirineus, concretament

dels Pirineus Orientals.

La part oriental dels Pirineus es caracteritza per un sistema d’encavalcaments format

per l’apilament d’unitats estructurals limitat per un sistema imbricat asimètric

d’encavalcaments dirigits cap al N i cap al S (amb un major escurçament en la vessant

sud ~100 km).

6.2. Litologia dels materials en superfície

Al llarg de la vall on es dissenyen els diferents traçats de la ruta ciclista, o sigui, pel

fons de la vall del riu Ter entre Sant Joan de les Abadesses i Camprodon, els materials

que es troben en superfície pertanyen als següents grups:


12

Tipus material

Període Època Característiques Abundància en l’àrea estudiada

Qt01 Quaternari Holocè

Representa els sediments més moderns

És un dels materials presents al llarg de la ruta, i es troba aproximadament en el 10% del recorregut.

T_Qt2

Quaternari Plistocè Holocè

Terrassa del Ter i afluents. Es troba entre 5 i 10 m sobre el nivell del riu.

És el material present en més del 75% del recorregut

T_Qt3

Quaternari Plistocè

Integrat per materials gravosos. Per sobre dels 30 o 40 m sobre el nivell del riu Ter.

És present en menys del 5% del recorregut. Ho són els trams que s’allunyen del Ter.

PEgmf

Paleogen Eocè Alternança de gresos i margues amb conglomerats

És present en menys del 5% del recorregut

PPEm

Paleogen Paleocè Eocè Margues gris blavoses


PEmc

Paleogen Eocè inferior Margues i margocalcàries noduloses amb algun nivell de gres


CPar Carbonífer-Permià Permià Andesites En menys del 5% del recorregut. Bàsicament en el congost abans de l’entrada a Camprodon

Figura 8. Litologies presents al llarg del territori on es desenvolupa el recorregut

Descripció dels materials:

Quaternari: Els materials del quaternari, originats amb la pròpia activitat fluvial del riu Ter, són els

més presents al llarg dels recorreguts en estudi, com no podria ser d’altra manera, ja

que la ruta segueix majoritàriament pel fons de la vall d’aquest riu. Entre aquests es

poden distingir les següents tres categories:

Qt01: Graves, sorres i lutites. Representa els sediments més moderns: llera actual,

plana d'inundació ordinària i terrassa més baixa, entre 0 i 2 metres per damunt del

nivell del riu.

T_Qt2: Argiles amb còdols dispersos. Els còdols són d'ordre centimètric (mitjana de 15

cm), arrodonits i de composició ígnia i metamòrfica. Es situa entre cotes de 5 a 10

metres sobre el nivell actual del riu. Terrassa fluvial 2 del riu Ter.

T_Qt3: Graves amb còdols heterogenis i molt arrodonits. Les graves estan molt ben

classificades i la mida predominant dels còdols és de 10 centímetres. Es troben còdols

de composició ígnia i metamòrfica. Es situa entre 30 i 40 metres per sobre del nivell

actual del riu. Terrassa fluvial del Ter.

Paleogen PEgmf: Alternança de gresos i margues amb conglomerats. S’observen tres trams: a la

base es troben grans paquets de lutites i llims amb laminació paral·lela mil·limètrica-

centimètrica, seguits per margues i turbidites que defineixen seqüències de Bouma. Un

segon tram de turbidites d'alta densitat compostes per gresos i conglomerats. Els

paquets gresosos són d'ordre mètric i presenten amalgamacions, cicatrius i més

rarament morfologia canaliforme. Els conglomerats estan constituïts per clastes de

diàmetre centimètric suportats per una matriu lutíticosorrenca. La proporció de còdols

augmenta en la vertical, així com la proporció de clastes de roques mesozoiques i

terciàries. El tram superior està format per lutites i turbidites, seguides per lutites de

color roig degut a la rubefacció. Potència total superior als 500 metres, i és desconegut

el límit inferior. Constitueix el tram inferior de la "formació Vallfogona". Ambient

sedimentari marí de plataforma profunda. Edat: Lutecià inferior.

PPEm: Margues gris blavoses. De base a sostre, hi ha margocalcàries amb miliòlids i

esculls de porites, seguides per margues amb nummulits. Constitueixen les margues

esquistoses de la "formació Sagnari". La potència d'aquesta unitat varia de 800 a

2.000 metres, malgrat que al sud de l'encavalcament de la Salut la sèrie es veu

reduïda a 250 metres. Correspon a la sedimentació en un ambient marí de plataforma

carbonatada oberta. Edat: Ilerdià.


13

PPmc: Margues i margocalcàries noduloses amb algun nivell de gres. Unitat formada

per una alternança decimètrica de calcàries micrítiques de gra fi i margues ben

estratificades: la part inferior de la sèrie presenta abundant matèria orgànica i indicis

d'hidrocarburs, i és la principal "roca mare" de la regió. Al tram superior, els estrats

presenten una base ondulada característica i hi ha intercalacions d'ordre centimètric de

composició gresosa i de calcàries bioclàstiques més abundants cap al sostre.

Constitueix la "formació Armàncies". Potència total de 350-400 m. Ambient sedimentari

de rampa carbonatada.

Carbonífer inferior Els materials d’aquest període són poc presents al llarg recorregut. La seva presència

es redueix als casos en què les carenes muntanyoses penetren fins al fons de la vall

fluvial. És el cas de l’entrada a la població de Camprodon on es travessen materials

d’aquesta naturalesa.

CPar

Andesites basàltiques i riodacites. La part inferior té andesites espilititzades de color

verd fosc. Sobre aquestes s’observa un tram de riodacites amb passades

ignimbrítiques i intercalacions piroclàstiques, que tenen abundants fragments lítics; són

molt abundants els conglomerats. Edat deduïda Carbonífer superior-Permià inferior

(Estefanià-Autunià)

6.3. Geomorfologia

La geomorfologia de la zona d’estudi es caracteritza bàsicament per la seva naturalesa

de vall fluvial. Així, en tot el seu recorregut, els itineraris segueixen pel fons de la vall

del Ter, entre Sant Joan de les Abadesses i Vilallonga de Ter. Aquest recorregut es

manté, en terme general, a uns 10 - 20 m sobre el nivell actual del riu Ter.

Es tracta d’una vall fluvial amb unes vessants de forts pendents que, en determinats

casos, s’acosten als 30º o més. Al fons d’aquesta vall, la plana al·luvial presenta

dimensions variables, però, en bona part del recorregut, aquesta plana ateny

amplades entre els 250 i 400 m. Aquesta amplada es veu lleugerament reduïda en els

trams més alts.

6.4. Tectònica

A la zona d’estudi afloren materials de distinta litologia i edat, distribuïts en diferents

unitats estructurals, separades per grans estructures amb una direcció a grans trets E-

W. Aquestes unitats estructurals són, de N a S, l’apilament antiformal del Freser, amb làmines encavalcants de roques paleozoiques; el mantell del Cadí, amb roques

paleògenes, i la conca d’avantpaís, també constituïda per roques paleògenes. Els

dipòsits quaternaris, poc abundants, recobreixen les zones més deprimides, just per on

es projecta la major part de la ruta ciclista.

L’apilament antiformal del Freser i el mantell del Cadí són separats per

l’encavalcament de la serra Cavallera, que al sector entre Sant Joan de les Abadesses

i Rocabruna té una direcció ENE-WSW. L’encavalcament de Vallfogona, que limita el

mantell del Cadí dels materials de la conca d’avantpaís deformada, té una direcció

molt rectilínia E-W.

• L’apilament antiformal del Freser

Els materials paleozoics i de cobertura situats al N del sinclinal de Ripoll són disposats

en una sèrie de làmines encavalcants apilades, els quals constitueixen la zona axial

pirenaica. L’apilament antiformal està dividit en 4 unitats principals que van de la més

inferior a la més superior, en el següent ordre: la de Ribes de Freser, la Baell,

Bruguera i Perramon-Sant Amanç. Aquestes unitats estan formades per roques del

basament i roques de la cobertera. La sèrie hercínica està formada per materials del

Cambro-Ordovició i Ordovicià superior. El Permià es disposa discordant sobre les

sèries hercíniques i és constituït per roques volcàniques. La cobertera està també

representada per materials del Garumnià, amb un gruix menor que en el mantell del

Cadí.

Totes aquestes estructures són estructures tectòniques compressives eocenes

(orogènia alpina).


14

• El mantell del Cadí

El mantell del Cadí és situat per damunt de l’apilament antiformal del Freser i separat

d’aquest mitjançant l’encavalcament de la serra Cavallera. El límit meridional del

mantell es situa a l’encavalcament de Vallfogona, que el separa de la conca

d’avantpaís deformada.

L’estructura interna del mantell és complexa. En la nostra zona, el mantell del Cadí és

format pel sinclinal de Beget i l’apilament antiformal de Montmajor (a l’est de

Camprodon i Sant Pau de Segúries) i el sinclinal de Ripoll.

L’estructura més característica del mantell del Cadí és el sinclinal de Ripoll, el qual té

una direcció E-W paral·lela a l’encavalcament de Vallfogona. Aquest aplega tots els

materials paleògens, desenganxats del basament, mitjançant l’encavalcament de la

serra Cavallera localitzat a les pelites del garumnià. En sentit N-S és clarament

dissimètric, i és el seu flanc N més potent que el S. Al flanc N aflora tota la sèrie

eocena, mentre que al flanc S només afloren els materials més alts de la sèrie eocena.

• Conca de l’avantpaís plegat

Es trobaria en el sector sud on totes les roques ja formen part de l’avantpaís, amb

formacions sedimentàries autòctones, constituït per materials de la conca de l'Ebre

poc afectats pel plegament Alpí.

6.5. Riscos geològics

Risc sísmic

S’ha determinat la zona d’acceleració sísmica, d’acord amb la Norma de Construcció

Sismoresistent (NCSE-02), de la traça de la via ciclista. Segons l’esmentada norma,

entre Ripoll i Camprodon l’interval és 0,08 g ≤ ab < 0,12.

Riscs gravitacionals

Respecte a la possible existència de punts al llarg del recorregut amb riscos

gravitacionals evidents, o sigui, on s’hagin detectat despreniments freqüents al llarg de

les diverses visites al camp, s’ha de dir que no se n’ha detectat cap.

6.6. Espais d’interès geològic En les proximitats de l’àmbit d’estudi es localitzen dos espais d’interès geològic. Cap

d’ells es troba en el recorregut de les alternatives en estudi.

Nom: Mines de Surroca i Ogassa. Posició: X,Y: 439547.5, 4680317.0

Àrea (projecció): 524199.6 m² (52.4 ha)

Codi: 143

Localitat: Mines de Surroca i Ogassa

Tipus d'interès: Jaciments

Àmbit fisiogràfic: Pirinenc

Era geològica: Paleozoic

Tipus de roca: Formacions sedimentàries d’especial rellevància

Procés geològic: Processos mineralogenètics

Descripció: El municipi de Surroca-Ogassa va ser una de les principals conques

mineres de carbó de Catalunya. El celobert de can Camps és l'única mina que es pot

visitar i l'únic aflorament significatiu del Carbonífer superior continental de Catalunya.

La sèrie estratigràfica aflorant mostra els principals processos que concorregueren en

la gènesi del carbó.

Nom: Conglomerats paleozoics de Tregurà

Posició: X,Y: 439093.0, 4689599.7

Àrea (projecció): 381298.7 m² (38.1 ha)

Codi: 138

Localitat: Conglomerats paleozoics de Tregurà

Codi de identificació de la localitat: 138

Tipus: GT

Tipus d'interès: Estratigrafia

Àmbit fisiogràfic: Pirinenc

Era geològica: Paleozoic

Tipus de roca: Formacions sedimentàries d'especial rellevància


15

Procés geològic: Tectònica Herciniana

Descripció: Aquest geòtop és un dels millors afloraments dels conglomerats del

Cambro-ordovicià d'aquesta zona. Les condicions d'aflorament permeten l’observació

tridimensional tant dels còdols que formen els conglomerats com de les estructures

menors de deformació presents. Els còdols estan allargats en direcció NE-SW damunt

dels plans de clivatge, que en aquest sector presenten cabussaments suau, d'entre 15

i 20º. Les superfícies d'estratificació estan plegades i presenten cabussaments més

variables cap a l'oest–sud-oest.

Figura 9. S’indica la posició dels espais d’interès geològic propers a l’àmbit d’estudi.

6.7. Mapa de la base geològica de l’àmbit d’estudi

En el següent apartat es descriu el context geològic de cada tram:


16

Figura 10. Mapa geològic de la zona àmbit d’estudi.


17

7. HIDROLOGIA SUPERFICIAL

L’àrea d’estudi està localitzada dins la conca alta del Ter, i aquest curs juntament amb

els afluents d’ambdós marges són els que constitueixen la xarxa hidrològica bàsica de

l’àrea d’estudi. Vegeu el plànol corresponent.

El Ter es mou en l’eix sud-oest – nord-est en el tram entre Ripoll i Camprodon i en l’eix

sud-est – nord-oest en el tram entre Camprodon i Vilallonga de Ter. El Ter és un riu

nascut als Pirineus Orientals a la zona d’Ulldeter (Setcases) i, per tant, amb un règim

de cabal molt propi dels rius que reben aigua de la innivació però, al mateix temps,

amb una marcada influència dels nombrosos torrents de la part mitjana i baixa que hi

conflueixen.

Aquest fet fa que presenti crescudes tant durant la primavera com a la tardor. La seva

conca és de 3.010,5 km2, descrita com una conca exorreica amb una distribució

clarament dendrítica. A la taula següent es mostren dades generals d’aquest riu.

Característiques generals del riu Ter

Longitud 208 km

Altitud del naixement 2.300 m

Cabal mitjà 25 m3 / seg

Àrea de la conca 3.010,5 Km2

Indret naixement Ulldeter (Setcases)

Desembocadura Estartit (Mediterrani)

Comarques que creua Ripollès, Osona, la Selva, Gironès i Baix Empordà

Taula 7. Dades generals del riu Ter.

• Els principals afluents del riu Ter en l’àmbit d’estudi

Els principals afluents del Ter que es troben en l’àmbit de treball són:

Riera de Malatosca. Curs fluvial del marge dret del Ter al qual s’uneix a l’alçada

de Sant Joan de les Abadesses. Neix al vessant sud de la serra Cavallera, en

el terme municipal d’Ogassa, i drena una part del sector central d’aquesta

serra.

Torrent de Clarà. Curs fluvial del marge esquerre del riu Ter que neix a la serra

del Colomer. Conflueix amb el Ter a l’alçada de la colònia Llaudet; és, per tant,

creuat per les alternatives que transcorren per aquest marge de riu.

Torrent del coll de Plal. Curs fluvial del marge dret del riu Ter que neix al coll de

Pal, en el sector mig-oriental de la serra Cavallera.

Torrent de l’Escamarc. Curs fluvial del marge esquerre del riu Ter, al qual

s’uneix allà on la C-26 (cap als túnels de Capsacosta) es separa de la C-38

(cap a Camprodon).

Rec de Quatrecases. Torrent del marge dret del Ter que drena un conjunt de

petites serres i turons del sector nord-oest de Sant Pau de Segúries.

Rec de Collsalarsa. Torrent del marge esquerre del Ter que drena un conjunt

de petites serres i turons del sector sud de Sant Pau de Segúries.

Torrent de Miralles. Curs del marge dret del Ter que drena la serra dels Pelats,

a l’oest de la Ral.

Clot dels Forquets. Torrent del marge esquerre del Ter que drena algunes

petites serres i turons a llevant de la Ral.

Torrent de Creixenturri. Torrent del marge esquerre que drena la vall d’aquest

nom.

El Ritort. Riu de primer ordre que drena les valls de Fabert, Espinavell i Molló.

Conflueix amb el riu Ter al municipi de Camprodon.

Ribera de Faitús. Curs fluvial del marge esquerre del Ter que drena la Vall de

Faitús. Conflueix amb el Ter en la població de Llanars.

Ribera de Pelencà. Curs fluvial del marge dret del Ter que drena la vall de

l’Abella. Conflueix amb el Ter a l’alçada del nucli de la Roca.

• L’aprofitament del riu Ter i els seus cabals

Aquest curs fluvial ha estat i és intensament explotat pels seus enormes recursos

hidràulics. Actualment hi ha 119 concessions al llarg dels cursos del Ter i del Freser

(89 i 34 respectivament), amb un cabal pròxim als 508 m3/s, 120 m3/s dels quals

corresponen als embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. La producció

hidroelèctrica i en segon terme l’ús industrial són els principals usos del riu Ter. La

densitat d’aprofitaments hidràulics és especialment alta al tram entre el Ripollès (tant

pel Ter com pel Freser) fins abans de l’embassament de Sau. Aquest fet queda palès

en el tram objecte d’estudi amb diverses colònies industrials i petites centrals

d’aprofitament hidroelèctric.


18

Al Freser, la densitat de derivacions de cabal arriba a una per cada 1.090-1.280

metres entre Ribes de Freser i Ripoll. Al Ter, les densitats més altes es donen entre

Ripoll i Roda de Ter amb una mitjana d’una cada 740-1.300 metres i amb una

derivació de més de 4,5 m³/s per quilòmetre de riu.

Després del seguit d’embassaments, el cabal de riu es troba intensament regulat i ha

sofert un transvasament considerable de les seves aigües a l’àrea de Barcelona (8

m³/s), aigües que, a última hora, baixen pel Besòs, després de passar pels diferents

sistemes de sanejament. A partir del Pasteral, al municipi de la Cellera de Ter, el Ter

condueix un cabal mitjà d’11,44 m³/s, que en un any de poques pluges la meitat dels

dies és d’entre 4,0 m³/s i 8,0 m³/s. El cabal mínim en aquests períodes és de 3,3 m³/s,

l’establert com a cabal ecològic (3 m³/s). Aigües avall el cabal s’incrementa per les

aportacions de les rieres del tram baix, amb un cabal mitjà d’1,02 m³/s, excepte en

períodes secs.

Embassaments del Ter

Pantà de Sau Pantà de Susqueda Pantà del Pasteral Pantà de Colomers Pantà de Seva (riu Gurri)

Taula 8. Embassaments del Ter.

Lligat a aquest aspecte, cal fer menció a l’elevat nombre de canals i sèquies que

deriven del Ter. En aquest sentit cal fer esment a:

• El canal del Reixac

• Un altre canal innominat que neix a Sant Pau de Segúries i va fins a una

minicentral al Pont de Quatrecases,

• Un altre canal innominat entre Camprodon i Sant Pau de Segúries

• Canalització del tram final de la Ribera de Pelencà.

• Hidromorfologia

En general els marges fluvials que es detecten al llarg de l’àmbit d’estudi no es troben

excessivament modificats. Així, el riu Ter, present en tot el recorregut, gairebé no

presenta trams (fora de casos molt puntuals) amb escullera o gabions ni cap altra

estructura que n’hagi modificat el marge de forma significativa.

• Inundabilitat

S’han realitzat consultes a les bases de dades de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua)

a fi i efecte d’establir les àrees de l’àmbit d’estudi susceptibles de patir inundacions en

episodis de pluges intenses. En aquest sentit, s’han consultat dues tipologies de zones

inundables amb relació a la metodologia utilitzada per definir-les. Per una banda,

aquelles zones potencialment inundables que han estat delimitades a partir dels

criteris geomorfològics i, per l’altra, aquelles zones inundables per modelització

hidràulica.

El riu Ter, tal com s’ha comentat, presenta un comportament hidràulic propi d’un riu

d’alta muntanya alimentat per les neus, i al mateix temps, presenta una forta influència

de les rieres que l’alimenten. Aquests factors fan que presenti crescudes tant pel

desglaç primaveral com per les torrentades de la tardor. El coneixement i abast

d’aquestes crescudes és essencial a l’hora de dissenyar qualsevol ruta o camí arran

de riu pel perill que això comporta. D’aquesta manera, aquells punts més sensibles en

aquest sentit són els creuaments amb el riu Ter o bé aquells punts on el camí

transcorre molt proper a aquest. Tots aquests punts s’hauran de minimitzar tant com

sigui possible, i allà on no es pugui evitar hauran de ser degudament senyalitzats

informant del perill que això comporta.

En el plànol d’hidrologia es mostren les zones inundables del Riu Ter pels diferents

períodes de retorn.

7.1. Zones d’interès

• Zones humides: S’ha dut a terme una consulta al catàleg de zones humides de Catalunya a fi i a afecte

de detectar la possible presència d’un espai d’aquestes característiques en les

immediacions de les alternatives en estudi. Els resultats han estat negatius.


19

• Caracterització dels rius basant-se en el document IMPRESS

Caracterització del Ter entre la capçalera i la confluència amb Ritort a Camprodon. Codi de l'ACA 2000010

Nom Capçalera del Ter fins a la confluència amb el Ritort (Ritort inclòs)

Categoria Riu Tipologia segons el MMA 27 Tipologia Rius de muntanya humida silícica Conca o subconca internes Àrea que drena la massa d'aigua (ha) 19461.05 Àrea de la subconca acumulada (ha) 19461.05 És potencialment de referència No És fortament modificada (FM)? Sí FM per endegaments? No FM per minicentrals? Sí FM per estar sota d'embassaments? No És FM recuperable? Sí És artificial? No Tipus de protecció per abastament No per espècies d'interès econòmic Sí per usos recreatius No per nutrients Sí per hàbitats (Xarxa Natura 2000) Sí per espècies autòctones No per reserva genètica de truita Sí per hàbitats (altres) No

Caracterització del tram de Riu Ter entre el Ritort i el Freser Codi de l'ACA 2000020 Nom El Ter entre el Ritort i el Freser Categoria Riu Tipologia segons el MMA 27 Tipologia Rius de muntanya humida silícica Conca o subconca internes Àrea que drena la massa d'aigua (ha) 13107.22 Àrea de la subconca acumulada (ha) 32568.27 És potencialment de referència No És fortament modificada (FM)? Sí FM per endegaments? No FM per minicentrals? Sí FM per estar sota d'embassaments? No És FM recuperable? Sí

És artificial? No Tipus de protecció per abastament No per espècies d'interès econòmic Sí per usos recreatius No per nutrients Sí per hàbitats (Xarxa Natura 2000) Sí per espècies autòctones No per reserva genètica de truita No per hàbitats (altres) No

o Anàlisis de pressions i impactes

Anàlisi de Pressions i Impactes en el Ter entre la capçalera i la confluència amb el Ritort Codi de l'ACA 2000010

Nom Capçalera del Ter fins a la confluència amb el Ritort (Ritort inclòs)

Pressió sobre la massa d'aigua Preses i rescloses Nul·la (0.24) Endegaments Baixa (1.05) Captacions d’aigua Nul·la (0) Regulació flux Nul·la (0) Derivació a centrals hidroelèctriques Elevada (5) Zones urbanes en zona inundable Nul·la (0) Zones extractives en zona inundable Nul·la (0) Zones forestals en zona inundable Nul·la (0) Abocaments industrials no biodegradables Nul·la (0) Abocadors de residus urbans Nul·la (0) Abocadors de residus industrials Nul·la (0) Usos urbans Nul·la (0.09) Pastures intensives Nul·la (0) Conreus intensius de cereals i farratge, conreus extensius de regadiu o en zones plujoses Nul·la (0)

Conreus intensius d’hortalisses, flors, vinya, fruiters de secà, rosàcies i cítrics Nul·la (0)

Arrossars Nul·la (0) Dejeccions ramaderes Nul·la (0.35) Excedents de nitrogen de l'agricultura i ramaderia Nul·la (0.16) Abocament de fangs d'EDAR Nul·la (0) Sòls contaminats i potencialment contaminats Nul·la (0) Vies de comunicació Nul·la (0.25) Zones mineres i extractives Nul·la (0.01) Runams salins Nul·la (0)


20

Espècies invasores (a tota la MA) Nul·la (0) Fòsfor total d'EDARs Nul·la (0) Càrrega orgànica (DQO) d'EDARs Nul·la (0) DQO d'abocaments industrials Nul·la (0) DQO de nuclis no sanejats Nul·la (0.02) Descàrrega de sistemes unitaris Nul·la (0) Fòsfor total d'abocaments biodegradables (total) Nul·la (0) DQO d'abocaments biodegradables (total) Nul·la (0.05) Anàlisi de totes les pressions Baixa (1.05) Impacte comprovat sobre la massa d’aigua Substàncies perilloses Nul Vida piscícola Nul Zones de bany Nul Anàlisi d'impactes comprovats Nul Impacte probable sobre la massa d'aigua Qualitat segons elements biològics Bo Qualitat segons elements fisicoquímics Molt bo Qualitat segons elements hidromorfològics Mediocre Estat ecològic Bo Impacte per substàncies prioritàries (annex X) Nul Impacte segons tots els indicadors Nul Impacte global (comprovat i probable) Anàlisi de tots els impactes Nul Risc d’incompliment d’objectius de la Directiva Anàlisi de pressions i impactes Nul

Anàlisi de Pressions i Impactes en el tram del Ter entre el Ritort i el Freser Codi de l'ACA 2000020

Nom El Ter entre el Ritort i el Freser

Pressió sobre la massa d'aigua Preses i rescloses Baixa (1.08) Endegaments Mitjana (1.4) Captacions d’aigua Nul·la (0) Regulació flux Nul·la (0) Derivació a centrals hidroelèctriques Elevada (5) Zones urbanes en zona inundable Nul·la (0) Zones extractives en zona inundable Nul·la (0) Zones forestals en zona inundable Nul·la (0) Abocaments industrials no biodegradables Nul·la (0.06) Abocadors de residus urbans Nul·la (0) Abocadors de residus industrials Nul·la (0) Usos urbans Nul·la (0.16)

Pastures intensives Nul·la (0) Conreus intensius de cereals i farratge, conreus extensius de regadiu o en zones plujoses Nul·la (0.27)

Conreus intensius d’hortalisses, flors, vinya, fruiters de secà, rosàcies i cítrics Nul·la (0)

Arrossars Nul·la (0) Dejeccions ramaderes Nul·la (0.33) Excedents de nitrogen de l'agricultura i ramaderia Baixa (0.99) Abocament de fangs d'EDAR Nul·la (0.01) Sòls contaminats i potencialment contaminats Nul·la (0) Vies de comunicació Nul·la (0.17) Zones mineres i extractives Nul·la (0.03) Runams salins Nul·la (0) Espècies invasores (a tota la MA) Nul·la (0) Fòsfor total d'EDARs Nul·la (0.01) Càrrega orgànica (DQO) d'EDARs Nul·la (0.04) DQO d'abocaments industrials Nul·la (0.05) DQO de nuclis no sanejats Nul·la (0.01) Descàrrega de sistemes unitaris Nul·la (0.46) Fòsfor total d'abocaments biodegradables (total) Nul·la (0.01) DQO d'abocaments biodegradables (total) Nul·la (0.06) Anàlisi de totes les pressions Mitjana (1.4) Impacte comprovat sobre la massa d'aigua Substàncies perilloses Nul Vida piscícola Nul Zones de bany Nul Anàlisi d'impactes comprovats Nul Impacte probable sobre la massa d'aigua Qualitat segons elements biològics Bo Qualitat segons elements fisicoquímics Molt bo Qualitat segons elements hidromorfològics Mediocre Estat ecològic Bo Impacte per substàncies prioritàries (annex X) Nul Impacte segons tots els indicadors Nul Impacte global (comprovat i probable) Anàlisi de tots els impactes Nul Risc d'incompliment d'objectius de la Directiva Anàlisi de pressions i impactes Baix

El tram entre la capçalera i el Ritort presenta una anàlisi global de totes les

pressions, considerada baixa. En aquesta únicament cal destacar una pressió elevada

(5) per la derivació d’aigua cap a minicentrals hidroelèctriques.


21

Quant a l’anàlisi d’impactes, el balanç dels impactes, comprovats i probables, és nul. En aquest sentit cal considerar un molt bon estat de la qualitat segons els elements

fisicoquímics, una qualitat mediocre segons els elements hidromorfològics i un bon

estat dels elements biològics i ecològics. Finalment, el risc d’incompliment d’objectius

de la Directiva és nul.

El tram entre el Ritort i el Freser presenta una anàlisi global de totes les pressions,

considerada mitjana. En aquesta cal destacar una pressió elevada (5) per la derivació

d’aigua cap a minicentrals hidroelèctriques, una pressió baixa (1,08) per la presència

de preses i rescloses i una pressió mitjana (1,4) per la presència d’endegaments.

Quant a l’anàlisi d’impactes, el balanç dels impactes, comprovats i probables, és nul. En aquest sentit cal considerar un molt bon estat de la qualitat segons els elements

fisicoquímics, una qualitat mediocre segons els elements hidromorfològics i un bon

estat dels elements biològics i ecològics. Finalment, el risc d’incompliment d’objectius

de la Directiva és baix.

7.2. Hidrologia subterrània

L’àmbit d’estudi correspon a la massa d’aigua de la conca alta del Freser i el Ter (01). La seva extensió i ubicació es mostren en la següent figura.

Figura 11. Es representa la massa d’aigua del Freser i del Ter (01). Font: Web de l’ACA.

En aquesta massa d’aigua la tipologia litològica dominant és la carbonatada i les

característiques hidràuliques dominants són els aqüífers lliures. Aquests aqüífers (i els

codis corresponents) presents en aquesta massa d’aigua són:


22

• 1101G01 Aqüífers locals cambroordivicians i prehercinians de Núria-Canigó

• 1151C21 Aqüífer dels materials paleògens de la conca del riu Ter

• 1151A11 Aqüífers al·luvials dels rius Ter i Freser

• 1121C51 Aqüífer de les calcàries devonianes del Moixeró-serra Cavallera

La recàrrega d’aquesta massa té lloc de forma natural per infiltració directa de l’aigua

de pluja. Aquesta té lloc en els aqüífers situats a cotes més altes, és a dir: les calcàries

paleògenes, els dipòsits cambroordovícics i prehercinians, i les calcàries Moixeró-

Llobregat i en els afloraments al·luvials. Les zones de descàrrega són les fonts

naturals, rius Ter, Freser, rieres de les Llosses i Vallfogona.

Respecte al tipus de circulació dominant és de tipus: Càrstic.

Quant a la protecció, cal dir que aquesta massa no presenta cap aqüífer protegit pel

Decret 328/88. Tampoc es detecta en aquesta massa d’aigua cap zona declarada

vulnerable per contaminació per nitrats.

Pel que fa a la caracterització química d’aquestes aigües es mostra tot seguit una taula

amb els paràmetres bàsics de l’aqüífer dels al·luvials del Ter.

Paràmetre Unitat Mitjana Any o període

Conductivitat µS/cm 480,0 1994 Cl- mg/L 10,6 1994 HCO-3 mg/L 173,7 1994 SO2-4 mg/L 49,0 1994 Na+ mg/L 8,8 1994 Ca2+ mg/L 65,7 1994 2+ 7,3 1994

Taula 9. Taula paràmetres químics bàsics. Font: Web de l’ACA.

• Caracterització de la massa d’aigua basant-se en el document IMPRESS Anàlisis d’impactes i de pressions

Anàlisi de Pressions i Impactes en aigües subterrànies Codi massa d’aigua subterrània 1 Nom massa d’aigua subterrània Conca alta dels Freser i Ter Pressions sobre la massa d'aigua - Estat químic Dejeccions ramaderes (DJ) Moderada Agricultura intensiva (AG) Nul·la Aplicació de biosòlids (BI) Alta Zones urbanes i i industrials (UI) Nul·la Infraestructures lineals urbanes i industrials (II) Nul·la Abocaments industrials (AI) Alta Sòls contaminats (SC) Baixa Dipòsits controlats de residus (DR) Nul·la Runams salins (RS) Nul·la Abocaments d'EDAR (AE) Nul·la Extracció d'àrids (EX) Alta Extraccions costaneres causants d’intrusió salina (IS) Nul·la

Recàrrega artificial (RA) Nul·la Pressió total per estat químic Moderada Pressions sobre la massa d'aigua - Estat quatitatiu Captació d'aigua (EXTRAC AIG) Baixa Vivers de plantes ornamentals i freatòfits (VF) Nul·la Extraccions d'àrids (EX) Alta Pressió total per estat quantitatiu Baixa Impacte potencial sobre la massa d'aigua Vulnerabilitat Baixa Impacte potencial estat químic Baix Impacte potencial estat quantitatiu Baixa Impacte comprovat sobre la massa d'aigua Impacte comprovat estat químic Sense dades

Descripció impacte comprovat sobre l'estat químic Dades insuficients per a descriure l'impacte

Impacte comprovat estat quantitatiu Sense dades Descripció impacte comprovat sobre l'estat quantitatiu Sense dades

Risc d’incompliment Risc sobre l'estat químic No Risc sobre l'estat quantitatiu No Risc total No


23

Aquesta massa d’aigua presenta una pressió global per estat químic considerada

moderada. Aquesta es deu a una pressió moderada per dejeccions ramaderes, i a

una pressió alta per aplicació de biosòlids, abocaments industrials i extracció d’àrids.

Per altra banda, l’impacte comprovat sobre la massa d’aigua es considera baix.

Finalment, el risc total d’incompliment es considera nul.

8. SÒLS

El sòl, per si mateix, constitueix un ecosistema de la biosfera i condiciona la vida

vegetal i animal, fet que el converteix en un factor fonamental del procés de producció

d’aliments.

El sòl no és estàtic, evoluciona amb el temps. Es forma gràcies a la vida i n’és el

suport. D’aquesta manera, les plantes hi troben nodriment, fixació i energia per

desenvolupar-se a la vegada que actuen tot transformant el rocam en sòl. El nodriment

el troben perquè el sòl emmagatzema elements nutritius com ara el calci, el nitrogen,

el magnesi, el fòsfor i el potassi, retinguts pels col·loides minerals i orgànics (argila,

humus i complexos argil·lohúmics).

Per arribar a formar un gruix d’uns pocs centímetres de sòl, segons els llocs, pot trigar

centenars o milers d’anys, perquè és el resultat d’un difícil equilibri entre complexos

processos de transformació i d’acumulació amb d’altres de descomposició i

mobilització de substàncies minerals i orgàniques, i de guanys i pèrdues energètiques.

Per tot això el sòl és un recurs natural quasi no renovable o, si més no, molt lentament

renovable.

Diversos factors han contribuït a la formació dels principals sòls de la zona: el substrat,

el clima, la vegetació i l’acció de l’home. L’acció dels microclimes tampoc no és aliena

als processos edafogènics.

8.1. Caracterització del sòl

La caracterització dels sòls en tot l’àmbit objecte d’estudi s’ha dut a terme atenent el

reconeixement visual, en alguns casos, i la tipologia habitual dels sòls que es

desenvolupen sobre una unitat litològica determinada.

Els sòls desenvolupats poden dividir-se en (1) sòls molt poc desenvolupats que poden

anomenar-se de muntanya, desenvolupats sobre els materials paleògens que

configuren la part nord-oriental de la Serralada Transversal, i (2) sòls de les àrees

al·luvials quaternàries, desenvolupats majoritàriament en la vall que forma el riu Ter.

a) Sòls de muntanya

Corresponen a sòls desenvolupats directament sobre el substrat, generalment rocós,

constituït per les diferents unitats d’edat paleògena.

En general es tracta de sòls poc profunds, litosòls, a voltes amb punts d’aflorament

rocós i desenvolupats en àrees de pendent que actualment estan ocupades per

masses forestals de tipologia diversa.

b) Sòls de les àrees al·luvials quaternàries

Aquests sòls, com ja s’ha apuntat, es localitzen sobre els sediments al·luvials

relativament ben desenvolupats de les rieres i torrents que solquen el territori.

Es tracta de sòls poc profunds, amb un drenatge mig-baix donada la seva constitució

llim-argilosa, de textura fina amb pocs elements grollers no salins i amb una capacitat

de retenció d’aigua mitjana.

Capacitat productiva i regenerativa En la zona d’estudi, en aquells sectors de la plana al·luvial, es troben sòls que mostren

una bona capacitat productiva.


24

Risc d’erosió En general, el risc d’erosió de la zona d’estudi és baix. L’excel·lent cobertura vegetal

degut a una pluviometria elevada (per sobre dels 1.000 mm anuals) en la majoria de

les zones determina aquest fet.

8.2. Tipologia de sòls

En la zona d’estudi trobem majoritàriament cambisòls càlcics (segons FAO) o ocrepts

(segons Soil Taxonomy System). Aquests sòls són clars, amb un epipèdon òcric. Són

sòls ben drenats, que es troben en posicions geomorfològiques de vessants de fons de

vall, sobre materials carbonatats, lutites i calcàries, fonamentalment sota règim

d’humitat xèric. Són sòls de valor agronòmic mitjà.

Bibliografia:

- Història Natural dels Països Catalans. Vol. 3.

- Mapa de cultivos y aprovechamientos del Departamento de Agricultura, Pesca y

Alimentación.

- Edafologia. Edafogenesis y clasificación; PH. Duchaufour; Ed. Masson, 1984.

9. VEGETACIÓ

9.1. Material i mètodes

El treball de camp ha consistit a resseguir tot el traçat en estudi per tal d’identificar les

diferents unitats de vegetació i tipologies d’usos del sòl. Per a la identificació

d’aquestes unitats s’ha seguit la Llegenda de la Cartografia dels Hàbitats a Catalunya,

que és una adaptació de la Llista d’Hàbitats a Catalunya (LHC). La LHC ha estat

construïda com una adaptació al territori català del document “CORINE Biotopes

Manual of the European Community”, editat per la Comissió Europea el 1991 (ECC,

1991), que suposa el llistat publicat més complet i exhaustiu dels hàbitats presents en

el territori europeu.

9.2. Generalitats

L’àmbit d’estudi comprèn la divisió fisiogràfica dels Pirineus, de caràcter biogeogràfic

alpí, i més concretament la subdivisió dels Prepirineus, de sòls predominantment

calcaris i clima alpí. (Bolòs, O., 1990).

La vegetació de l’àmbit d’estudi ve determinada per:

• El medi fluvial, representat pel riu Ter, proper a la major part del recorregut.

• Una elevada pluviometria que determina la presència dels boscos de planifolis que

trobem en la major part del traçat, característics de la Catalunya humida.

• Uns usos del sòl centrats en l’activitat ramadera i agrícola. La segona centrada

sobretot en les planes de fons de vall.

• Finalment, la naturalesa dels sòls, els quals tenen un fort component calcari.

A continuació es descriuen les principals unitats de vegetació presents a l’àmbit

d’estudi, així com aquelles que, tot i estar fora d’aquest, representen una àrea

d’influència sobre ell.

9.3. Descripció de les unitats Bosc de ribera El bosc de ribera el trobem bàsicament al llarg del riu Ter i dels seus afluents principals

en l’àrea d’estudi. Aquest presenta diferents graus de conservació i cobertura segons

de quin tram es tracti, però per norma general, trobem trams amb un major estat de

conservació conforme ens desplacem aigües amunt de la conca. Dins d’aquesta gran

unitat de vegetació, s’han inclòs diverses comunitats pròpies dels cursos fluvials que

s’han anat detectat al llarg del treball de camp. Aquestes es descriuen a continuació:

• Salzedes (44d)

La principal espècie arbòria d’aquesta comunitat és el salze blanc (Salix alba).


25

L’acompanyen d’altres salzes de port inferior com ara el gatell (Salix cinerea), la sarga

(Salix atrocinerea) i el saulic (Salix purpurea) i espècies d’altres gèneres com és ara el

saüc (Sambucus nigra). Pel que fa a la seva zonificació, la salzeda es detecta sobretot

a primera línia fluvial, limitant amb la làmina d’aigua o els codolars. Les salzedes de

salze blanc escassegen en la part mitjana-alta dels cursos fluvials d’aquesta àrea.

Tanmateix, s’identifiquen peus aïllats d’aquesta espècie dispersos en les vores del Ter.

Figura 12. Salzedes a les ribes del Ter entre la Ral i Camprodon.

• Sargars (44b) Molt similar a l’anterior comunitat però dominada per l’estrat arbustiu el qual és integrat

bàsicament per la sarga (Salix elaeagnos) com a espècie principal, i secundàriament

d’altres espècies del gènere salix com ara el Salix cinerea i el Salix purpurea, i d’altres

espècies de diferents gèneres com el Rubus ulmifolius, Clematis vitalba, Humulus

lupulus, etc. També és una comunitat fluvial de primera línia fluvial i, de fet, ocupa

aquells espais més castigats per l’embat de l’aigua, fet pel qual està subjecta a un fort

dinamisme i les espècies que l’integren són generalment bones colonitzadores. Són

mitjanament abundants al llarg de bona part del curs alt del riu Ter.

• Vernedes (44e) La verneda (Alnetum catalaunicum) té com a espècie dominant el vern (Alnus

glutinosa). Aquest es troba acompanyat pel freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) pel

que fa a d’altres espècies arbòries, i pel saüc (Sambucus nigra), el sanguinyol (Cornus

sanguinea), l’avellanar (Corylus avellana) etc. en l’estrat arbustiu. L’estrat herbaci és

recobert per nombroses i diverses espècies, totes elles amb una elevada tolerància a

l’ombra, i és que el recobriment de l’estrat arbori arriba a ser del 100%.

Entre aquestes espècies trobem el Geranium robertianum, el Cardamine impatiens, la

Stachys sylvatica etc. La verneda la trobem típicament a l’estatge muntà, i és un típic

bosc en galeria. És una de les formacions més presents en el bosc de ribera del curs

alt del Ter.

Els prats Descripció: Entre aquests destaquen els prats dalladors amb fromental (Rhinantho-

Trisetum-flavescentis) (38b) amb una alta abundància entre Sant Pau de Segúries i

Camprodon i que ocupen una àmplia franja entre el bosc de ribera del Ter i les primers

formacions forestals d’ambdós vessants. Aquests tipus de prats, presenten com a

espècies dominants els fromentals Arrhenatherum elatius i Trisetaria flavescens. Una

altra categoria de prat molt abundant als entorns de Ripoll i d’aquí fins a Camprodon

són els prats calcícoles (34b) amb Festuca nigrescens, Plantago media, Galium verum

etc. Tant uns com els altres estan destinats al pasturatge dels ramats. Més

esporàdicament es troben els prats silicícoles (35b) i mesòfils amb Agrostis capillaris,

Festuca nigrescens, Anthoxanthum odoratum (gram d'olor), dels estatges montà i

subalpí dels Pirineus i els prats Prats basòfils i xeròfils (34 d) amb Festuca ovina,

Avenula iberica, Bromus erectus, Brachypodium phoenicoides, Seseli montanum,

Teucrium pyrenaicum (angelins) de l'estatge montà dels Pirineus.

Abundància relativa: entre els dos ocupen la major part de superfície als entorns del

projecte.


26

Figura 13. Prats als rodals de Sant Pau de Segúries. En primer terme, prats calcícoles i, al fons, prats dalladors.

Els matollars Dins d’aquesta categoria s’han agrupat diferents comunitats vegetals que tenen en

comú el fet d’estar dominades per vegetació mitjana de tipus arbustiu. Aquestes

comunitats que integren aquest grup són les següents:

• Les boixedes (32aa) Descripció: formació arbustiva densa o molt densa de la muntanya mitjana integrada

pel boix (Buxus sempervirens). Trobem la boixeda típica (Buxo-Querceum-pubescentis

buxetosum) en alguns vessants solejats entre Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau

de Segúries. En general no són res més que antigues rouredes de la comunitat Buxo-

Quercetum pubescentis (que es descriu més endavant) sense roures.

L’abundància relativa: aquesta comunitat en l’àmbit de treball és poc freqüent, tret de

com s’ha dit, els entorns de Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries.

• Les avellanoses (31aa) Són les avellanoses mesohigròfiles d’ambients frescals pròpies de la muntanya

mitjana. Estan integrades bàsicament per l’avellaner (Corylus avellana) i altres

espècies com la falguera (Pteridium aquilenium), la maduixera (Fragaria vesca), la

viola (Viola sylvestris) etc. Son abundants en alguns trams del camí en estudi; en

aquest sentit, cal destacar el tram de la Ral, envoltat d’avellanoses (es desconeix si el

seu origen és antròpic).


27

Figura 14. Camí de la Ral envoltat per una avellanosa.

• Les bardisses amb aranyoner (31p) Estan integrades per l’aranyoner (Prunus spinosa) en primer lloc i d’altres espècies

associades com poden ser l’esbarzer (Rubus ulmifolius), les gavarreres (Rosa sp.),

l’arç blanc (Crataegus spinosa), etc. La seva presència en l’àmbit d’estudi és puntual.

• Landes de gòdua ( 31s) Les landes de gòdua (Prunello-Sarothamnetum scoparii) apareixen en la zona alta de

l’àmbit d’estudi en els vessants assolellats entre Sant Pau de Segúries i Camprodon.

Com l’anterior, també és una formació vegetal secundària que prové de les rouredes

que han estat intervingudes. Les espècies que hi trobem són la gòdua (Sarothamnus

scoparius), la falguera aquilina (Pteridium aquilinum), aranyoner (Prunus spinosa) etc.

Abundància relativa: la seva abundància en l’àmbit d’estudi es concentra sobretot en

el tram final, entre Camprodon i Vilallonga de Ter.

Les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris) (41n, 42r, 42n)

Descripció: Es localitzen sobretot en les vessants obagues. Trobem dues formacions

bàsiques de pineda de pi roig (Pinys sylvestris) en l’àrea d’estudi. Per una banda, la

pineda de pi roig amb sotabosc propi de les rouredes i, per l’altra, pinedes de pi roig,

pràcticament sense sotabosc, que són sovint antigues pastures colonitzades

recentment per aquesta espècie.

Abundància relativa: La seva abundància en l’àmbit del projecte és limitada.

Les rouredes de roure martinenc (41K) Descripció: Les rouredes de roure martinenc (Quercus humilis) són formacions

forestals comunes en l’àrea d’estudi, i d’entre aquestes, la comunitat més freqüent és

la que correspon al Buxo-Quercetum pubescentis, pròpia dels terrenys calcaris de

muntanya mitjana. En aquesta comunitat el roure martinenc és l’espècie més

representativa i va acompanyat d’altres espècies arbòries com ara la blada de fulla

gran (Acer opalus), i molt freqüentment del pi roig (Pinus sylvestris), formant el

característic bosc mixt de roure i pi roig que és tractat en el següent subapartat. En

l’estrat arbustiu el boix (Buxus sempervirens) és l’espècie més representativa, seguida

d’altres arbusts com ara l’arç blanc (Crataegus monogyna), l’aranyoner (Prunus

spinosa), l’olivareta (Ligustrum vulgar), entre d’altres.

Abundància relativa: Aquestes comunitats són força abundants al llarg de la vall del

Ter, entre Sant Joan i Camprodon, preferentment a les solanes. Dins d’aquesta

categoria de vegetació s’han inclòs altres forests on la roureda es troba combinada

amb plantacions d’altres espècies arbòries.

Boscos caducifolis mixtes (41d, boscos caducifolis mixtos amb roure pènol)

Descripció: S’ha agrupat dins d’aquesta categoria un seguit de forests integrades per

una barreja d’espècies arbòries caducifòlies i calcícoles, entre les quals hi ha

bàsicament: el roure pènol (Quercus robur), el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior),

el faig (Fagus sylvatica), l’auró blanc (Acer campestre) i el trèmol (Populus tremula). Es

troben al llarg de tota l’àrea d’estudi, de Sant Joan de les Abadesses fins a Vilallonga

de Ter. S’ha de fer constar que també s’hi detecta la presència esporàdica de pi roig

(Pinus sylvestris) de forma esporàdica.

Abundància relativa: es troben en alguns vessants de fons de vall, per exemple al

sud de Sant Pau de Segúries.

Les fagedes (41b fagedes mesòfiles i xeromesòfiles, 41c, fagedes acidòfiles pirinaico-

occitanes i 43b, boscos mixtos de faig i pi roig)


28

Descripció: En l’àrea d’estudi trobem bàsicament la fageda amb boix (Buxo-fagetum)

típica de les fagedes sobre substrat calcari. Les espècies que acompanyen el faig són

el boix (Buxus sempervirens), l’el·lèbor (Helleborus foetidus), la viola (Viola sylvestris),

l’avellaner (Corylus avellana), el lloreret (Daphne laureola) etc. Les fagedes calcícoles

abunden a la meitat nord de l’àmbit d’estudi. Aquetes es localitzen preferentment en

els vessants obacs dels vessants muntanyencs que trobem en la Vall del Ter. També

trobem la fageda amb heura (Geranio-fagetum) que es localitza als indrets més humits

de les fondalades més obagues i caracteritzada per la forta presència de l’heura

(Hedera helix), el gerani nodós (Geranium nodosum) i la prímula (Primula vulgaris).

Abundància relativa: Conforme ascendim per la vall del riu Ter, les diferents

tipologies de fageda van guanyant terreny i, a l’alçada de Camprodon, una part

significativa de la superfície boscosa està constituïda per fagedes o boscos mixtos de

faig i alguna altra espècie, preferentment el roure.

Figura 15. Bosc mixt de faig (Fagus sylvatica) i roure (Quercus robur) als entorns de St Pau de Segúries.

Els boscos amb barreja de faig i pi roig (43b) en proporcions variables, estretament

relacionats amb les fagedes. Tenen un estrat arbori dens i molt ombrós, un estrat

arbustiu dominat eventualment pel boix i un d’herbaci ric en plantes nemorals. De

vegades hi ha un estrat muscinal ben desenvolupat que pot cobrir força el sòl.

Abundància relativa: són comuns als entorns de Sant Joan de les Abadesses.

Les freixenedes (41e, freixenedes dels Pirineus).

L’espècie dominant és el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) que ve acompanyada

d’algun roure de fulla gran (Quercus petraea) i espècies arbustives com ara l’avellaner

(Corylus avellna) i el boix (Buxus sempervirens), entre d’altres.

Abundància relativa: es troben restes de freixeneda (Brachypodio-Fraxinetum

excelsioris) en la part alta de l’àmbit d’estudi, per sobre de Sant Pau de Segúries. La

seva posició es troba en general formant un cordó entre la franja de bosc de ribera que

resta a una cota inferior, i els bosc de pi roig o les fagedes que trobem en cotes

superiors.

Les terres agrícoles Dins d’aquesta agrupació s’han encabit tots aquells terrenys dedicats a l’agricultura.

D’aquests, una part són destinats a l’agricultura extensiva de regadiu, una altra part es

destina a l’agricultura intensiva de regadiu, i una altra a l’agricultura extensiva de secà.

Dins aquesta categoria cal mencionar la vegetació espontània que apareix als marges

dels camps, de gran interès ecològic i paisatgístic:

• Vegetació dels marges dels camps

Entre els marges dels camps trobem algunes espècies de vegetació natural de caire

molt oportunista i nitròfil. Són espècies com l’ortiga (Urtica dioica) o l’esbarzer (Rubus

ulmifolius), entre d’altres. Allà on el sòl o un laboreig de baixa intensitat ho permeten,

es troben àrees de vegetació més estructurada amb Cratagus monogyna, Corylus

avellana, Rosa canina o fins i tot peus de roure martinenc (Quercus humilis).


29

Plantacions de planifolis Estan constituïdes per plantacions d’arbres planifolis, bàsicament del gènere Populus.

Es troben localitzades bàsicament al llarg de les principals infraestructures de

comunicació, com és el cas de determinats trams de la GIV-5264.

Altres Cal esmentar la presència en punts molt concrets, d’espècies invasores, bàsicament

de Buddleja davidii, espècie arbustiva invasora, d’origen asiàtic, que es va introduir al

medi fluvial fa una desena d’anys. Es tracta d’un arbust ornamental amb flors violetes

còniques que pot arribar als 3 o 4 metres d’alçada. Se n’han detectat exemplars en els

marges del Ter entre Llanars i Vilallonga de Ter.

A continuació es llisten els hàbitats identificats en l’àrea d’estudi d’acord amb la llegenda de la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya: 24 a Llits i marges de rius

31 aa Avellanosa

31 p Bardisses amb aranyoner i esbarzer

31 s Landes de gòdua

32 aa Boixedes

34 b Prats calcícoles

38 b Prats dalladors amb fromental

41 b Fagedes

41 d Boscos caducifolis mixtes amb roure pènol (Quercus robur)

41 e Freixenedes

41 k Rouredes de R. Martinenc

41 c Fagedes acidòfiles

42 k Pineda de pi roig

42 n Pinedes de pi roig

43 b Bosc mixt de roure martinenc i faig

43 g Bosc mixt de caducifoli i coníferes

43 d Bosc mixt de roure martinenc i pi roig

44 b Sargars

44 d Salzedes

44 e Vernedes

82 b Conreus herbacis extensius de regadiu

9.4. Elements d’interès botànic presents a l’àmbit d’estudi

Existència d’hàbitats naturals d’interès comunitari per a la conservació, dels quals es requereix designar Zones Especials de Conservació (Annex I de la Directiva 92/43/CEE)

A la zona objecte d’estudi s’ha detectat la presència de diversos hàbitats d’interès comunitari. Aquests s’identifiquen en la taula a continuació:


30

CODI HÀBITAT Hàbitat Unitats de vegetació on son presents

Algunes localitzacions en l’àmbit d’estudi

9120 No prioritari

Fagedes acidòfiles

Fageda En les obagues entre Sant Joan de les Abadesses i Camprodon

9130 No prioritari

Fagedes neutròfiles

Fageda En les obagues entre Sant Joan de les Abadesses i Camprodon

Serra de Costa, a Sant Joan de les Abadesses La Rovira, Miralles, entorns de la Ral a St Pau de Segúries.

9150 No prioritari

Fagedes calcícoles xerotermòfiles

Fageda

Els Pelats, a Camprodon 9160 No prioritari

Rouredes de roure pènol i boscos mixtos del Carpinion betuli

Roureda Ribes del Ter a Sant Joan de les Abadesses

91E0 Prioritari

Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)

Bosc de ribera El riu Ter i afluents principals, de Llanars a Sant Joan de les Abadesses

92 A0 No prioritari

Alberedes i salzedes i altres boscos de ribera

Bosc de ribera El Ter a Ribamala, a Sant Joan de les Abadesses

3240 No prioritari

Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya

Aigües continentals El riu Ter aigües amunt de Llanars

El Vilar, la Ginebrosa, el Reixac, Sta. Magdalena de la Perella, entorns del nucli urbà a Sant Joan de les Abadesses

Can Virosta, el Peiró a St Pau de Segúries.

6210 Prioritari

Prats i fàcies emmatades medioeuropees, seminaturals, sobre calcari (Festuco- Brometea)

Joncedes i prats

Salelles, els Pelats a Camprodon. 6510 No prioritari

Prats de dall Joncedes i prats La Ral, la Colònia Estabanell, Mas Pomes, a llevant del poble de Camprodon.

5110 No prioritari

Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos

Matollars Alguns vessants a la solana entre Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries.

Taula 10. Hàbitats d’interès comunitari presents.

Com s’observa en la taula, les unitats de vegetació descrites contenen un o més

hàbitats d’interès comunitari. Això no significa que tota la superfície d’aquella unitat

correspongui a l’hàbitat d’interès comunitari, sinó que una part de la seva superfície

conté aquell hàbitat. Per exemple, en el cas de la unitat “Matollar”, aquesta engloba un

ampli ventall de matollars com son les bardisses, les avellanoses, les boixedes etc,

algunes de les quals si que son habitats d’interès comunitari.

9.5. Risc d’incendi forestal

• Introducció

L’àmbit d’estudi és troba en una zona que en general és catalogada com de baix risc

d’incendis forestals, segons el mapa elaborat pel Departament de Medi Ambient i

Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

A la taula següent es presenten les incidències registrades pel Departament de Medi

Ambient de la Generalitat de Catalunya (Servei de Prevenció d’Incendis Forestals)

entre els anys 1994 i 2005 i en els termes municipals creuats per la via ciclista. La

major part són incendis provocats per les activitats antròpiques i es tracta per norma

general d’incendis de dimensions reduïdes pel que fa a la superfície cremada, factor

que pot estar molt relacionat amb la menor combustibilitat de les masses forestals

d’aquesta àrea en relació amb les que trobem més al sud. Tanmateix, en estius

anormalment àrids i calorosos cal extremar les precaucions, sobretot en aquelles

àrees de matollar i pineda.


31

TERME MUNICIPAL COMARCA ANY DATA INICI HORA INICI PARATGE UTM LLOC INICI GRUPSREV SUPERFÍCIE

CREMADA (HA)

1995 21-feb-95 00-ene-00 El Serrat de Teià 31 CARRETERA 4.-INTENCIONATS 0,30

1998 17-mar-98 00-ene-00 Les Planes 31 SENDERA 4.-INTENCIONATS 0,04

1999 19-jul-99 00-ene-00 Crta GI-521 punt Km 7,5 31 CARRETERA 5.-CAUSA

DESCONEGUDA 0,01

2002 21-mar-02 00-ene-00 RIU TER 31 SENDERA 2.-NEGLIGÈNCIES 0,03

2005 29-ene-05 00-ene-00 FINCA EL SERRADELL 31

ALTRES LLOCS EN LA FOREST

2.-NEGLIGÈNCIES 0,75

SANT JOAN DE LES ABADESSES RIPOLLÈS

1,13

TERME MUNICIPAL COMARCA ANY DATA INICI HORA INICI PARATGE UTM LLOC INICI GRUPSREV SUPERFÍCIE

CREMADA (HA)

1994 21-ene-94 00-ene-00 El Mariner 31 CARRETERA 2.-NEGLIGÈNCIES 1,20

28-mar-94 00-ene-00 Bac Secot 31 SENDERA 5.-CAUSA DESCONEGUDA 0,50

21-may-94 00-ene-00 Font Rubí 31 CARRETERA 3.-ACCIDENTS 0,10 1999 06-dic-99 00-ene-00 La Campa 31 SENDERA 2.-NEGLIGÈNCIES 0,25

10-dic-99 00-ene-00 Finca Els Vilars 31 CARRETERA 5.-CAUSA DESCONEGUDA 0,05

2000 19-ene-00 00-ene-00 Urbanització Font Rubí 31 CARRETERA 2.-NEGLIGÈNCIES 7,00

09-mar-00 00-ene-00 Mas Peric 31 CARRETERA 2.-NEGLIGÈNCIES 0,50

2003 10-ago-03 00-ene-00 MALVACA 31 ABOCADORS 2.-NEGLIGÈNCIES 0,60

2004 14-feb-04 00-ene-00 MAS LA BATLLIA 31

ALTRES LLOCS EN LA FOREST


17-ago-04 00-ene-00 COMA NEGRA 31 ALTRES LLOCS EN LA FOREST

1.-CAUSES NATURALS 0,02

14-nov-04 00-ene-00 MARISTANY 31 ALTRES LLOCS EN LA FOREST


2005 21-ene-05 00-ene-00 TURÓ DELS REIALS 31 PISTA

FORESTAL 2.-NEGLIGÈNCIES 0,50

30-abr-05 00-ene-00 LA CUMOTA 31 PISTA FORESTAL 2.-NEGLIGÈNCIES 0,08

CAMPRODON RIPOLLÈS

11,50


32

Metodologia

La necessitat d’incloure en l’avaluació les mesures preventives d’incendis és

d’obligatori compliment segons s’estableix en el Decret 130/1998, de 12 de maig, pel

qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en àrees d’influència de

carreteres (DOGC 2656, de 9 de juny de 1998). Es determina el risc que suposa la

nova infraestructura projectada que depèn de les seves característiques i del medi on

s’instal·la. El decret estableix que s’han d’incloure factors que cal tenir en compte en

les avaluacions d’impactes ambientals en la construcció de noves infraestructures,

referents a mapes de combustibilitat, continuïtat de la massa forestal, graus

d’inflamabilitat de la vegetació i anàlisi dels incendis produïts a la zona que travessa la

nova via de comunicació.

L’objecte del decret estableix mesures de protecció contra incendis forestals durant el

període entre el 15 de març i el 15 d’octubre de cada any, a les àrees d’influència o

franja de cinc-cents metres que envolta les carreteres, les autovies i les autopistes de

Catalunya, i que transcorren per terrenys forestals.

Els terrenys forestals són principalment:

• Els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes.

• Els erms situats als límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció

d’aquests.

• Els erms que, per llurs característiques, siguin adequats per a l’aforestació o la

reforestació.

En el cas objecte d’estudi no s’estudia el traçat d’una carretera sinó el d’una via

ciclista. En tractant-se d’una via d’aquesta naturalesa i considerant el clima de l’àmbit

del projecte amb una pluviometria elevada i unes temperatures moderades a l’estiu,

factors que, al seu torn, propicien en l’àrea d’estudi l’existència d’una massa forestal

dominada pels boscos caducifolis, amb uns índexs d’inflamabilitat força més baixos

que les masses forestals mediterrànies que trobem més al sud, es considera que el

risc d’incendi forestal en aquesta àrea és baix. Aquest fet queda corroborat d’acord

amb les consultes realitzades a la cartografia referent a la inflamabilitat i la

combustibilitat del territori consultables en la web del Departament de Medi Ambient i

Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Consulta de mapes

En aquest estudi s’han consultat els mapes referents a l’avaluació del ris d’incendi

forestal elaborats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de

Catalunya. Aquests són el mapa de combustibilitat i el mapa d’inflamabilitat. Així

mateix, s’ha contrastat el mapa de vegetació elaborat amb les cobertes actuals del sòl

d’acord amb el treball de camp, amb aquests mapes citats a fi i afecte de corregir

possibles canvis no recollits en els mapes de combustibilitat i inflamabilitat consultats a

la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Amb tot, es conclou que el risc d’incendi forestal, ja sigui en termes d’inflamabilitat com

en termes de combustibilitat, és baix en tot el recorregut de la via ciclista pel fet que,

en la major part els terrenys adjacents, estan constituïts per cultius i allà on trobem

masses forestals adjacents es tracta de formacions amb un baix índex d’inflamabilitat.

Vegeu mapes de combustibilitat i inflamabilitat


33

10. FAUNA

L’estudi faunístic s’ha elaborat a partir de treball de camp i recerca bibliogràfica.

El treball de camp ha consistit en una sèrie de sortides de prospecció a la zona afectada i

rodalia immediata. En aquestes sortides s’ha realitzat una caracterització dels hàbitats

afectats i comptatges visuals dels exemplars observats durant el recorregut.

D’altra banda, el treball bibliogràfic s’ha basat en una recerca dels estudis faunístics

realitzats a la zona, així com consultes a diverses entitats, tals com el Departament de

Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Biologia Animal de la

Facultat de Biologia, l’Institut Català d’Ornitologia, associacions de caçadors i pescadors i

tècnics de l’Administració.

La bibliografia consultada per a l’elaboració de l’estudi és la següent:

- Llorente, G.A.; Montori, A.; Santos, X. i Carretero, M.A. 1995. Atlas dels amfibis i

rèptils de Catalunya i Andorra. Ed. El Brau. Barcelona

- Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Ed. Lynx

- Insectívors i rosegadors de Catalunya. Gosálbez i Noguera, Joaquim.

- Els grans mamífers de Catalunya i Andorra. Ruiz-Olmo, J. i Aguilar, A.

- Atles dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra. Llorente, G.A.

- Història natural dels Països Catalans. Volum 11

- Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. (http://biodiber.bio.ub.es)

A continuació, es materialitzen aquestes dades en una descripció breu dels hàbitats

dominants a l’àmbit d’estudi i de les espècies més rellevants associades.

10.1. Característiques generals de l’àmbit d’estudi

L’objecte del projecte és analitzar les diferents alternatives al traçat de la de la “Via

Ciclista del Ter” valorant la seva funcionalitat i cost. Aquesta via es localitza en les

estivacions meridionals dels Pirineus Orientals, íntegrament dins la comarca del

Ripollès.

Val a dir que aquest itinerari està basat en bona part amb la Ruta del Ter, impulsada

pel Consorci Alba-Ter. La Ruta del Ter es troba englobada a la ruta de cicloturisme i

senderisme que s’inicia a la desembocadura del riu Ter fins a la seva capçalera i té

com a objecte fomentar l’oferta turística dels municipis riberencs del riu Ter i potenciar-

ne el patrimoni tant natural com cultural.

10.2. Hàbitats faunístics

A l’àmbit d’estudi existeixen diversos hàbitats que alberguen nombroses espècies

faunístiques. Per regla general, cada espècie manté un estret vincle amb l’hàbitat que

ocupa; així doncs, a partir de les característiques d’un hàbitat es pot realitzar una

aproximació de les espècies faunístiques que s’hi poden trobar.

• Descripció i valoració dels hàbitats faunístics Tot seguit es descriuen i es valoren els hàbitats faunístics que existeixen a l’àmbit del

projecte:

- Hàbitats riparis i zones humides

- Zones forestals

- Formacions herbàcies i arbustives

Hàbitats riparis i zones humides

Descripció

Són els hàbitats associats a cursos d’aigua permanent o semipermanent amb un

sistema ripari més o menys desenvolupat.

Es tracta d’un ecosistema complex i dinàmic que consisteix en un sistema format per

un curs d’aigua que interactua amb el seu entorn constituint una conca fluvial. Per tant,

cal tenir presents els ecosistemes terrestres per on transcorre el curs fluvial, ja que

aquests donaran molta informació sobre l’ús que les espècies faunístiques en facin.

En aquestes zones, la major o menor diversitat del llit fluvial, juntament amb l’estat

dels seus marges i la qualitat de les aigües, constitueixen un factor de gran interès per

a la fauna.


34

És important observar la relació que existeix entre l’ecosistema fluvial i la resta del

territori (conreus, àmbits forestals, nuclis urbans, etc.) per tal de determinar el possible

grau de connectivitat del territori i el seu funcionament com a corredor biològic.

El riu Ter es troba en unes condicions acceptables de qualitat, fet que fa que sigui una

zona propícia per al desenvolupament de la fauna associada als hàbitats riparis.

El marge ripari presenta una vegetació de ribera constituïda per espècies com: l’àlber

(Populus alba), el salze blanc (Salix alba), el gatell (Salix cinerea), la sarga (Salix

atrocinerea), el saulic (Salix purpurea), el saüc (Sambucus nigra), el vern (Alnus

glutinosa), el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), el sanguinyol (Cornus

sanguinea), etc.

Espècies faunístiques associades a aquest hàbitat

Ictiofauna

A l’àmbit d’estudi i dins del riu Ter es citen nou espècies de peixos, una d’elles (Barbus

graellsii) considerada endèmica.

D’altra banda, es consideren tres espècies vulnerables: l’anguila (Anguilla anguilla), la

truita comuna (Salmo trutta) i el barb de muntanya (Barbus meridionalis). La resta

d’espècies no es consideren amenaçades.

Herpetofauna

Alguns dels amfibis que es troben presents en aquesta zona són: el tòtil (Alytes

obstetricans), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), la granoteta de punts (Pelodytes

punctatus), el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita), la reineta (Hyla

meridionalis), la granota verda (Rana perezi) i la salamandra (Salamandra salamandra).

Entre els rèptils destaquen la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), el vidriol (Anguis

fragilis), la serp d’aigua (Natrix maura) i la serp de collaret (Natrix natrix).

Avifauna

En aquest hàbitat existeixen zones que proporcionen refugi i alimentació a diverses aus

d’ambients aquàtics. Alguna de les espècies presents a l’àmbit d’estudi són: l’ànec coll-

verd (Anas platyrhynchos), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), el blauet (Alcedo atthis) i

la merla d’aigua (Cinclus cinclus) al curs alt del riu Ter i afluents.

Mamífers

Els mamífers aquàtics que es poden trobar a l’àmbit d’estudi són: la rata d’aigua

(Arvicola sapidus) i la llúdriga (Lutra lutra), que presenten categoria d’amenaça de

vulnerable.

També poden utilitzar l’entorn ripari com a zona de refugi els següents mamífers

terrestres: el toixó (Meles meles), la geneta (Genetta genetta) i el senglar (Sus scrofa).

Valoració

Els ambients riparis presenten un elevat valor en l’àmbit del projecte. Aquest

s’atribueix, per una banda, al seu elevat valor intrínsec pel fet de ser un hàbitat per si

mateix escàs. Per l’altra, cal tenir en compte el seu bon estat de conservació general i,

finalment, les característiques del riu Ter, que el fan un riu apte per albergar

poblacions faunístiques de gran interès, al mateix temps que li confereixen un

important paper com a connector biològic d’aquesta regió.

Zones forestals

Aquests hàbitats es caracteritzen per presentar masses boscoses més o menys

desenvolupades, formades per un estrat arbori i un estrat de sotabosc arbustiu. Es tracta

d’un ecosistema complex que actua com a zona de refugi, nidificació i cria de nombroses

espècies faunístiques.


35

Descripció

A l’àmbit d’estudi es desenvolupen diferents masses forestals, però destaquen sobretot

els boscos caducifolis mixtos integrats per roures (Quercus humilis / robur), freixes

(Fraxinus latifolia) i faigs (Fagus sylvatica) i les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris)


Herpetofauna

Alguns dels amfibis que es poden trobar en els sectors més humits d’aquest hàbitat són

el gripau corredor (Bufo calamita), el tòtil (Alytes obstetricans), el gripau d’esperons

(Pelobates cultripes) i la granoteta de punts (Pelodytes punctatus).

Entre els rèptils destaquen el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), el sargantaner gros

(Psammodromus algirus), el vidriol (Anguis fragilis) i la serp verda (Malpolon

monspessulanus).

Avifauna

A les zones boscoses es troben multitud d’espècies avifaunístiques, com el tudó

(Columba palumbus), el picot verd (Picus viridis), el picot garser gros (Dendrocopos

major), el tord comú (Turdus philomelos), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) i

diferents espècies de mallerengues. Destaquen també determinades espècies de

rapinyaires d’especial interès com ara l’aligot vesper (Pernis apivorus) i l’aligot comú

(Buteo buteo). Entre les estrigiformes hi abunda el gamarús o cabrota (Strix aluco).

Mamífers

Alguns dels mamífers que es poden trobar en aquests hàbitats forestals són: l’esquirol

(Sciurus vulgaris), la llebre (Lepus europaeus) en aquelles àrees poc denses o limítrofes

amb els prats, el senglar (Sus scrofa), la marta (Martes martes) i la guineu (Vulpes

vulpes).

Pel que fa als micromamífers hi destaquen el talpó roig (Clethrionomys glareolus), la

musaranya vulgar (Crocidura russula) i el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus).

Valoració

Les zones forestals estan valorades com a hàbitats de gran valor per presentar un

ecosistema madur en el qual interactuen nombroses espècies vegetals i animals.

Aquests hàbitats alberguen nombroses espècies faunístiques que presenten un elevat

interès per trobar-se al capdamunt de la piràmide tròfica, com ara l’astor i l’esparver, entre

d’altres.

Formacions herbàcies i arbustives

En aquesta categoria es poden incloure els diferents espais on l’estrat herbaci o

l’arbustiu és dominant.

Descripció

Els usos ramaders ancestrals en aquesta zona han configurat uns tipus de vegetació

representada pels prats de pastura, amb una o altra composició florística segons la

litologia i l’orientació. Aquests prats s’han convertit en l’hàbitat predilecte d’un nombrós

conjunt d’espècies faunístiques.

En d’altres àrees, sovint adjacents, s’hi han desenvolupat els matollars. S’entén per

matollar aquella comunitat vegetal amb dominància de vegetació mitjana de tipus

arbustiu. Se’n poden distingir moltes i diverses tipologies, depenent de l’espècie

predominant, com ara les avellanoses, les boixedes, les bardisses, etc.


Herpetofauna


36

Entre els amfibis que es poden trobar en aquest hàbitat destaca el gripau comú (Bufo

bufo), la salamandra (Salamandra salamandra), el tòtil (Alytes obstetricans) i el gripau

d’esperons (Pelobates cultripes), sempre a prop de punts d’aigua.

Entre els rèptils hi destaquen l’escurçó ibèric (Vipera latasti), la serp verd groga

(Hierophis viridiflavus), la sargantana comuna (Podarcis muralis), la serp blanca (Elaphe

scolaris).

Avifauna

En funció de la densitat i alçada de la vegetació i de la presència o no d’arbres es

poden trobar espècies com el tallarol trencamates (Sylvia conspicillata), el tallarol de

garriga (Sylvia cantillans), el colltort (Jynx torquilla) o el papamosques gris (Musciapa

striata).

Mamífers

En aquesta tipologia d’hàbitat es poden trobar exemplars de llebre europea (Lepus

europaeus), guilla (Vulpes vulpes), ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), entre d’altres.

Valoració

Els matollars i els prats serveixen com a refugi per a algunes espècies d’aus (sobretot

sílvids) i rèptils.

Aquesta tipologia d’hàbitat es considera de valor mitjà, perquè no presenten un elevat

grau de maduresa.

10.3. Espècies faunístiques d’interès

A partir de les dades proporcionades per l’ICO (Institut Català d’Ornitologia), dades

bibliogràfiques i observacions de camp, s’ha pogut establir una relació de les espècies

més importants presents a la zona. A continuació, es descriuen algunes de les

espècies més rellevants de l’àmbit d’estudi i, posteriorment, s’inclou una taula on

s’amplia la relació de les espècies amb els àmbits d’estudi i l’estatus de cada espècie

a la península Ibèrica segons el Llibre vermell dels vertebrats d’Espanya (Blanco y

González, 1992), excepte en el cas de les aus, que l’estatus correspon a Catalunya i amb

dades actuals.

A continuació, es descriuen algunes de les espècies més rellevants que poden trobar-se

en zones relativament properes a l’àmbit d’estudi.

AUS

La major part de les dades d’aquest apartat han estat facilitades per l’ICO (Institut

Català d’Ornitologia), entitat responsable del nou Atles dels ocells nidificants de

Catalunya, 1999-2002 (Estrada, J.; Pedrocchi, V.; Brotons, L. & Herrando, S. (eds.)

2004), que inclou les dades ornitològiques dels darrers anys. Aquesta informació s’ha

complementat amb dades de camp pròpies i d’altres observadors consultats. S’ha

seguit la mateixa terminologia emprada en l’Atles, classificant cada espècie com a

reproductor possible, probable i segur.

Per avaluar l’estat de conservació a Catalunya de les espècies nidificants s’han emprat

els criteris fixats per la UICN (versió 3.1) i l’estat de conservació considerat per l’ICO.

Atès que les poblacions no són tancades i tenen una continuïtat fora de Catalunya, en

aquells casos que sigui necessari, s’han aplicat correccions regionals proposades per

l’ICO.

Categories d’estatus per a les aus: EX= Extingit

CR= En perill crític

EN= En perill

VU= Vulnerable

NT= Proper a l’amenaça

LC= Preocupació menor

DD= Dades insuficients

NE= No avaluat


37

En el cas de Catalunya les correccions regionals s’han realitzat tenint en compte l’estat

de conservació de l’espècie a Espanya, segons la versió 14.11.01 de la SEO per al

nou Libro rojo de España, considerant que formen part de la mateixa metapoblació.

L’objectiu final és que totes les espècies necessitades de protecció a Catalunya tinguin

algun tipus de protecció. És per això que, tot i l’aplicació de criteris regionals quan hi

ha una possible arribada de propàguls que ajudin al manteniment o recuperació de la

població, mai no es deixarà fora cap categoria de protecció, cap espècie que se sospiti

que pot arribar a desaparèixer de Catalunya tot i que pugui mantenir poblacions

viables en altres sectors d’Espanya.

A continuació, s’enumeren les espècies més comunes que habiten dins de l’àmbit

d’estudi, fent especial èmfasi en aquelles espècies que es consideren vulnerables o en

perill d’extinció:

Ànec collverd (Anas platyrhynchos), faisà (Phasianus colchicus), aligot comú (Buteo

buteo), polla d’aigua (Gallinula chloropus), corriol petit (Charadrius dubius), xixella

(Columba oenas), tórtora turca (Streptopelia decaocto), tòrtora (Streptopelia turtur), cucut

(Cuculus canorus), òliba (Tyto alba), xot (Otus scops), duc (Bubo bubo), mussol comú

(Athene noctua), falciot negre (Apus apus), puput (Upupa epops), colltort (Jynx torquilla),

picot verd (Picus viridis), cotoliu (Lullula arborea), roquerol (Ptyonoprogne rupestris),

oreneta vulgar (Hirundo rustica), oreneta cuablanca (Delichon urbicum), cuereta

torrentera (Motacilla cinerea), cuereta blanca (Motacilla alba), cargolet (Troglodytes

troglodytes), rossinyol (Luscinia megarynchos), cotxa fumada (Phoenicurus ochruros),

tord comú (Turdus philomelos), griva (Turdus viscivorus), rossinyol bord (Cettia cetti), trist

(Cisticola juncidis), tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), tallarol gros (Sylvia borin),

tallarol de garriga (Sylvia cantillans), mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), mosquiter

comú (Phylloscopus collybita), bruel (Regulus ignicapilla), papamosques gris (Muscicapa

striata), mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), mallerenga emplomallada (Parus

cristatus), mallerenga petita (Parus ater), mallerenga blava (Parus caeruleus), mallerenga

carbonera (Parus major), raspinell comú (Certhia brachydactyla), oriol (Oriolus oriolus),

escorxador (Lanius collurio), gaig (Garrulus glandarius), garsa (Pica pica), corb (Corvus

corax), estornell vulgar (Sturnus vulgaris), llucareta (Serinus citrinella), pardal roquer

(Petronia petronia), cornella (Corvus corone), gralla de bec vermell (Pyrrhocorax

pyrrhocorax), mallerenga d’aigua (Parus palustris), reietó (Regulus regulus),

mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), tallareta vulgar (Sylvia communis), còlit gris

(Oenanthe oenanthe), bitxac rogent (Saxicola rubetra), pardal de bardissa (Prunella

modularis), merla d’aigua (Cinclus cinclus), grasset de muntanya (Anthus spinoletta),

piula dels arbres (Anthus trivialis), picot garser gros (Dendrocopos major), picot negre

(Dryocopus martius), mussol banyut (Asio otus), àguila daurada (Aquila chrysaetos),

aligot vesper (Pernis aviporus), cigonya blanca (Ciconia ciconia), pardal comú (Passer

domesticus), pardal xarrec (Passer montanus), pardal roquer (Petronia petronia), pinsà

comú (Fringilla coelebs), gafarró (Serinus serinus), verdum (Carduelis chloris), cardenera

(Carduelis carduelis), passerell comú (Carduelis cannabina), trencapinyes (Loxia

curvirostra), gratapalles (Emberiza cirlus), sit negre (Emberiza cia), hortolà (Emberiza

hortulana), verderola (E. citrinella), i cruixidell (Emberiza calandra).

Perdiu roja (Alectoris rufa) V: vulnerable

La perdiu roja es veu molt afectada pels canvis al paisatge. Necessita hàbitats oberts, i la

desaparició d’aquests espais, a més de l’excessiva pressió cinegètica, són problemes

greus que afecten aquesta espècie.

Es poden trobar a tot el traçat objecte d’estudi, als conreus, prats i brolles.

Bernat pescaire (Ardea cinerea) V: vulnerable

Aquesta espècie està considerada un resident comú al llarg de tot l’any, amb migradors i

hivernants regulars que augmenten notablement els efectius poblacionals fora de

l’estació nidificant.

Tot i l’augment de la població nidificant, el fet que pràcticament la totalitat de la població

es concentri en uns pocs punts la fa bastant vulnerable a possibles factors, com incendis

del bosc de ribera o possibles interferències humanes. D’altra banda, el fet de no haver

colonitzat noves localitats d’una forma estable en el decurs dels darrers anys podria ser

degut a la falta de recursos alimentaris, lligat a una baixa qualitat de l’aigua o de manca

de tranquil·litat d’algunes àrees en principi adients.

El bernat pescaire mostra un ampli rang de biòtops, ja siguin els ambients riparis, conreus

o matollars i prats muntans.


38

En l’àmbit d’estudi, s’observen exemplars a prop dels marges fluvials del riu Ter.

Falcó pelegrí (Falco peregrinus) V: vulnerable

La seva població es concentra entre el nivell del mar i els 1.200 metres, principalment a

les Serralades Prelitorals i al Prepirineu. A l’hora de nidificar, ho fa a zones rupícoles, tant

si són cingleres interiors com costaneres.

Es troba proper a l’amenaça, sobretot per les molèsties originades per activitats

esportives (escalada i altres esports de muntanya) i com a conseqüència de la caça

il·legal.

En l’àmbit d’estudi, es localitza en un ampli ventall d’ambients, gairebé en tot el tram de

via verda.

Blauet (Alcedo atthis) V: vulnerable

Aquesta espècie ocupa a Catalunya els nivells altitudinals més baixos, preferentment

boscos de ribera i zones humides.

El blauet es considera una espècie en regressió a la major part d’Espanya. Està

fortament amenaçada per la destrucció del seu biòtop natural, que es troba fortament

lligat als rius.

En l’àmbit d’estudi es poden localitzar als ambients riparis lligats al riu Ter.

Per a la resta de vertebrats la protecció fa referència a la Directiva Hàbitats 92/43/CEE i a la Llei 4/2003 de protecció dels animals.

Els valors de l’estatus fan referència a les categories de l’estat de conservació, segons el

Libro rojo de los vertebrados de España (Blanco, J.C. y González, J.L. 1992), i són els

següents:

Categories d’estatus: - EX= Extingit

Fa referència a un tàxon no localitzat amb certesa en estat silvestre en els darrers 50

anys.

- EX?= Extingit?

Fa referència a un tàxon pel qual no es compleix el requisit de 50 anys de la categoria

anterior, però que es té constància que es troba extingit.

- E= En perill d’extinció

Tàxon en perill d’extinció, on la supervivència és improbable si els factors causals

continuen actuant.

- V= Vulnerable

Tàxons que poden entrar en la categoria anterior en un futur pròxim si els factors

causals continuen actuant.

- R= Rara

Tàxons amb poblacions petites, que corren perill malgrat no pertànyer a les categories

E o V.

- I= Indeterminada

Tàxons que se sap que pertanyen a una de les categories E,V o R, però que no

existeix informació suficient per decidir quina és l’apropiada.

- K= Insuficientment coneguda

Tàxons que se sospita que pertanyen a alguna de les categories precedents, encara

que no es té la certesa a causa de la manca d’informació.

- NA= No amenaçada

Tàxons que no presenten amenaces evidents.


39

ICTIOFAUNA

A l’àmbit d’estudi i dins del riu Ter se citen nou espècies de peixos, tres de les quals són

al·lòctones i una de caràcter autòcton. Es consideren espècies vulnerables l’anguila, la

truita comuna i el barb de muntanya.

A continuació es descriuen aquestes espècies vulnerables:

Truita comuna (Salmo trutta fario)

Aquesta espècie es reprodueix entre novembre i gener, quan la temperatura de l’aigua

és d’entre 5ºC i 10ºC. És una espècie que habita les aigües fredes i d’oxigen elevat.

Realitza migracions dins dels mateix riu, perquè a l’època de reproducció va a la

recerca de llocs apropiats per tal de realitzar la fresa. Té una distribució paleàrtica i

gairebé colonitza totes les zones altes del rius peninsulars.

A més de la truita comuna, es poden trobar altres espècies al·lòctones de truita, com la

truita arc iris (Salmo gairdneri) introduïda per a la pesca esportiva i també perquè

s’escapa de les piscifactories.

En el nostre àmbit d’estudi, podem trobar la truita en tot el riu Ter.

Barb de muntanya (Barbus meridionalis)

El barb de muntanya és un peix petit que es reprodueix entre els mesos de maig i juny i

que s’alimenta d’invertebrats, encara que es desconeix bastant la seva biologia.

Present a tot el riu Ter.

AMFIBIS

Tot i que cap de les espècies d’amfibis citades a l’àmbit del projecte presenta un estat de

conservació preocupant, s’ha realitzat una descripció de la totalitat de les espècies a

causa de la relativa vulnerabilitat que presenta aquest grup.

Salamandra (Salamandra salamandra) NA: no amenaçada

Aquesta espècie presenta un estatus abundant a Catalunya. Ocupa diversos biòtops però

abunda, especialment, als ambients forestals amb una bona cobertura vegetal, com

alzinars, pinedes, boscos de ribera, etc., seleccionant les zones més humides i

ombrívoles. Les larves es troben a punts d’aigua de tipus molt diferents: bases naturals i

d’obra, cursos de rierols, fonts naturals i artificials, etc.

A l’àmbit del projecte podem trobar-la als ambients riparis i als llocs més humits i

ombrívols de boscos, prats i camps de conreu, de tot el tram.

Tritó palmat (Triturus helveticus) NA: no amenaçada

D’estatus escàs, aquest amfibi es distribueix des de gairebé el nivell del mar fins als

2.400 metres. Cap de les variables climàtiques i orogràfiques no representa un factor

limitant de la seva distribució, encara que està condicionada per la pluviositat, ja que no

es troben poblacions per sota de l’isohieta dels 700 mm. Els biòtops ocupats per aquesta

espècie tenen sempre una cobertura arbòria i arbustiva elevada que, generalment,

correspon al bosc de ribera.

Dins de l’àmbit d’estudi es poden trobar en tota la zona, sempre que es compleixin les

característiques físiques i naturals abans esmentades.

Tritó verd (Triturus marmoratus) NA: no amenaçada

D’estatus general escàs, aquesta espècie correspon a un urodel que pot assolir fins als

160 mm de longitud total. És un amfibi que té la mateixa distribució que el Triturus

helveticus. Es localitza en boscos de caire mediterrani com ara l’alzinar i la pineda, així

com també vegetació de ribera, rouredes i pinedes de pi roig. És molt freqüent trobar

exemplars en medis amb clara influència humana com són els conreus i construccions

aïllades, encara que també en petits nuclis urbans on existeixin basses que puguin

utilitzar els tritons per a la seva reproducció.


40

Encara que és un animal força aquàtic, es poden trobar exemplars a terra, refugiats sota

troncs, pedres i altres llocs humits.

Dins de l’àmbit d’estudi, es pot localitzar a la província d’Osona.

Tritó pirinenc (Euproctus asper) NA: no amenaçada

Es tracta d’un tritó de mida mitjana amb el cos rugós, amb una localització típicament

montana, que ocupa potencialment tota la zona pirinenca i en menor mesura la

prepirinenca. Té un estatus general escàs. És un tritó reòfil, estenoterme d’aigües fredes i

amb un fort estereotactisme positiu.

Es troba sobretot al sector pirinenc de la nostra zona d’estudi.

Tòtil (Alytes obstetricans) R: rara

La distribució d’aquest amfibi oscil·la des del nivell del mar fins als 2.300 m d’altitud.

Presenta una àmplia distribució ja que ocupa gran nombre de biòtops, exceptuant

l’extrema sequera: zones molt humides, pastures, vegetació de ribera, etc. Els adults no

necessiten requeriments especials, a part de trobar-se propers a punts d’aigua, però les

larves es localitzen només en aigües clares o tèrboles, preferentment tranquil·les o amb

poc corrent.

A l’àmbit de l’estudi pot observar-se a l’entorn ripari i en zones humides.

Gripau d’esperons (Pelobates cultripes) NA: no amenaçada

Es tracta d’una espècie que ocupa gran varietat de biòtops: garrics, esbarzers, conreus i

pinedes, amb una distribució principal per sota dels 600 metres d’altitud. Els adults es

troben associats a terrenys sorrencs o poc compactats on poden enterrar-se. Utilitzen

preferentment les basses naturals, mixtes i d’obra com a zona de posta. La qualitat de

l’aigua no és un factor limitant, si no és que presenta contaminació per agents químics.

A l’àmbit del projecte podem trobar aquesta espècie en tot el tram, tant a l’entorn ripari

com a boscos, prats i conreus.

Granoteta de punts (Pelodytes punctatus) NA: no amenaçada

La distribució de la granoteta de punts oscil·la des del nivell del mar fins als 1.600 m

d’altitud, tot i que el gruix de la població es troba sobre els 500 metres. Els individus

d’aquesta espècie ocupen una gran quantitat d’hàbitats: conreus, canyissars, etc. A

l’època de reproducció es localitza en un gran nombre de basses a excepció de les

basses al·luvials. No tolera les aigües salobres. Aprofita cursos de rius i aigües molt

temporals.

A l’àmbit de l’estudi pot observar-se tant a l’entorn ripari com a boscos, prats i

conreus.

Gripau comú (Bufo bufo) NA: no amenaçada

Es tracta d’una espècie molt generalista que es distribueix des del nivell del mar fins als

2.300 m d’altitud, però en les zones més seques queda més localitzat entorn als punts

d’aigua. L’adult es troba en tot tipus de biòtops, des d’eurosiberians fins a mediterranis.

Podem trobar-lo en zones de conreu, vegetació de ribera, canyars, prop de construccions

humanes, etc. Els punts de reproducció utilitzats són molt variables, però en general

utilitza masses d’aigua permanents amb poc corrent.

A l’àmbit d’estudi podem detectar la seva presència tant a l’entorn ripari i prop dels

torrents, com als conreus, boscos i prats.

Gripau corredor (Bufo calamita) NA: no amenaçada

Es tracta d’una espècie abundant a Catalunya, la qual acostuma a distribuir-se per

altituds baixes (uns 300 metres d’altitud). Ocupa biòtops molt variats, evitant els de

caràcter eurosiberià, preferint entorns amb vegetació baixa. Els adults presenten hàbits

nocturns i s’amaguen, sovint, durant el dia sota pedres. Poden trobar-se molt allunyats

dels punts d’aigua, als quals es desplacen a l’època de reproducció.

A la zona d’estudi podem trobar-lo a l’entorn ripari, boscos i conreus.


41

Reineta (Hyla meridionalis) NA: no amenaçada

L’estatus general d’aquesta espècie a Catalunya és freqüent. Acostuma a distribuir-se per

altituds d’uns 370 metres d’altitud, i es rarifica en zones on la precipitació anual està per

sota del 600 mm anuals. Per altra banda, la reineta no es troba en àrees de temperatura

anual inferiors als 11 ºC. Ocupa biòtops humits i de caire clarament mediterrani. Està

lligada a punts d’aigua amb vegetació arbustiva i arbòria, o de canyes d’una certa

importància.

A la zona objecte d’estudi es localitza als ambients riparis i en zones properes als

torrents.

Granota verda (Rana perezi) NA: no amenaçada

Es tracta d’una espècie molt abundant i general a tot l’àmbit del projecte. És l’amfibi més

resistent i amb menys limitacions ecològiques dels presents a Catalunya. Es troba a tots

els biòtops, des de mediterranis fins a eurosiberians, fins i tot en zones molt

humanitzades. L’únic factor limitant de la seva presència és l’existència d’aigua

semipermanent o permanent.

Es pot localitzar aquesta espècie a l’entorn ripari i prop dels torrents de l’àrea d’estudi.

Granota roja (Rana temporaria) NA: no amenaçada

La granota roja és un amfibi anur de mida mitjana que pot assolir fins a 100 mm de llarg.

La granota roja ocupa tota mena de biòtops no mediterranis sempre que hi hagi aigua, ja

que els adults estan molt lligats al medi aquàtic. Ocupa, doncs, les torberes, tota mena de

prats alpins, de pastura i de dall, biòtops fluvials amb vegetació de ribera, pinedes de pi

roig i pi negre, fagedes i avetoses. El seu estatus és escàs.

Dins de l’àmbit d’estudi es pot localitzar a la part nord de la via verda.

RÈPTILS

En l’àmbit objecte d’estudi, els rèptils no presenten cap grau d’amenaça. Es descriuen

breument en aquest apartat les espècies més significatives:

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) NA: no amenaçada

Tot i que el Libro rojo de los vertebrados de España cataloga aquesta espècie com a no

amenaçada, a Catalunya està considerada com a escassa i molt amenaçada per la

destrucció i per la contaminació dels seus hàbitats, fet que ha produït una important

reducció de la seva abundància a Catalunya.

En l’actualitat, aquesta tortuga apareix a la natura en poblacions aïllades lligades a cursos

d’aigua. Els biòtops ocupats corresponen a llacunes, basses i rierols de poca corrent

tolerant aigües salobres. Pot assolir els 600 m d’altitud, tot i que la majoria es troben per

sota dels 200 m.

A l’àmbit del projecte pot localitzar-se al riu Ter en zones que presentin platges o illes, les

quals utilitzen per descansar i assolellar-se.

Tortuga de Florida (Trachemys scripta) Al·lòctona

Es tracta de la tortuga aquàtica introduïda més abundant de Catalunya. La seva

importació massiva com a animal de companyia, així com la irresponsabilitat de molts

propietaris, ha provocat la seva introducció incontrolada en gran quantitat. El seu caràcter

termòfil fa que tots els exemplars trobats en llibertat es trobin dins del domini mediterrani

costaner. Ha estat observada a tota mena de punts d’aigua com basses d’aigua naturals i

artificials, estanys, canals, etc. Es tracta d’una tortuga molt resistent que s’ha reproduït en

llibertat. No es poden valorar encara les alteracions ecològiques que pot comportar la

presència d’aquesta espècie, tant sobre les tortugues d’aigua autòctones com sobre

altres components dels ecosistemes.

És probable localitzar aquesta espècie a l’entorn ripari del riu Ter.

Dragó comú (Tarentola mauritanica) NA: no amenaçada


42

Aquesta espècie es troba a tots els biòtops mediterranis des del nivell del mar fins als 800

m, tot i que la major part de les cites se situen al voltant dels 250 m d’altitud. El seu

estatus general és freqüent. A més a més de les construccions humanes i dels biòtops

modificats per l’home (tant ciutats i pobles com cases aïllades, ruïnes i camps de conreu),

també és present en biòtops naturals com erms, garrics, vegetació de ribera, pinedes de

pi blanc i fins i tot alzinar.

A l’àmbit del projecte pot localitzar-se als camps de conreu, a les zones de vegetació de

ribera, alzinars i pinedes i a l’entorn humanitzat.

Sargantaner gros (Psammodromus algirus) NA: no amenaçada

Es tracta d’una espècie molt abundant i generalista que es localitza des del nivell del mar

fins als 1.500 m d’altitud. Ocupa tot tipus de biòtops: alzinars, pinedes, vegetació de

ribera, brolles, etc., i s’observa sempre lligat a la vegetació que utilitza com a refugi.

Es pot localitzar aquesta espècie a qualsevol punt dins de l’àmbit d’estudi.

Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) NA: no amenaçada

Aquesta espècie, d’estatus general abundant, ocupa tot tipus de biòtops, exceptuant-ne

els que es troben completament humanitzats (conreus, alzinars, pinedes, vegetació de

ribera, etc.). La presència del llangardaix ocel·lat es troba limitada en zones amb elevada

cobertura vegetal, atès que necessita zones obertes on assolellar-se.

A l’àmbit del projecte pot localitzar-se a qualsevol punt de l’àmbit d’estudi, exceptuant-ne

les zones amb cobertura vegetal densa.

Lludrió llistat (Chalcides striatus) I: indeterminada

Aquesta espècie presenta un estatus general escàs. Es distribueix des del nivell del mar

fins als 1.000 m d’altitud, i es localitza en biòtops relativament humits encara que li

agrada, amb força freqüència, assolellar-se vora les pedres. Està molt lligat a herbassars,

conreus herbacis i prats, ja que té dependència per aquesta mena de comunitats

vegetals. Es desplaça ràpidament amb moviments ondulatoris entre l’herba sense utilitzar

les extremitats. Quan no hi ha vegetació herbàcia ocupa llocs amb vegetació arbustiva

baixa.

A l’àmbit del projecte és probable que es trobi als herbassars de l’entorn ripari del riu Ter.

Vidriol (Anguis fragilis) NA: no amenaçada

La franja de distribució altitudinal d’aquesta espècie és molt àmplia, i es localitza des del

nivell del mar fins als 2.400 m d’altitud. Presenta un estatus general freqüent i pot trobar-

se en biòtops molt diversos (alzinars, pinedes, vegetació de ribera, conreus, etc.). És

pràcticament l’únic rèptil capaç de viure a l’interior de boscos amb una elevada cobertura

vegetal.

Es pot localitzar aquesta espècie a qualsevol punt de l’àmbit d’estudi.

Serp verda (Malpolon monspessulanus) NA: no amenaçada

Es tracta d’una espècie d’estatus general abundant que es pot localitzar fins als 2.000

metres d’altitud. Ocupa gran nombre de biòtops, especialment de vegetació mediterrània:

garrics, brolles, màquies, pinedes, conreus, etc. És abundant en zones amb cobertura

arbustiva densa.

Podem trobar aquesta espècie a qualsevol punt de l’àmbit d’estudi.

Serp blanca (Elaphe scalaris) NA: no amenaçada

Aquesta espècie té un estatus general abundant que es localitza des del nivell del mar

fins als 1.500 m d’altitud. Ocupa gran nombre de biòtops especialment de vegetació

mediterrània: garrics, brolles, màquies, pinedes, alzinars i conreus on sovint utilitza els

marges per amagar-se. Es localitza, preferentment, en zones on la cobertura vegetal és

escassa.

A l’àmbit d’estudi podem trobar aquesta espècie als conreus i a altres ambients naturals

amb poca cobertura vegetal.


43

Serp d’aigua (Natrix maura) NA: no amenaçada

Es tracta d’una espècie abundant molt lligada als cursos d’aigua. Pot trobar-se a diferents

tipus de biòtops, sempre que mantinguin un punt d’aigua: prats, boscos, conreus,

aiguamolls, etc.

A l’àmbit d’estudi es pot localitzar els diferents biòtops, sempre molt lligada als punts

d’aigua.

Serp de collaret (Natrix natrix) NA: no amenaçada

Aquesta espècie, que presenta un estatus general freqüent, es distribueix altitudinalment

des del nivell del mar fins als 1.300 metres d’altitud, a zones amb uns 400 mm de pluja

mitjana anual. Es localitza a herbassars, vegetació de ribera, pinedes de pi blanc,

pastures, aiguamolls, etc.

Encara que és una serp aquàtica i es troba associada a ambients aquàtics o als seus

voltants, és menys dependent de l’aigua que la seva congènere. Es troba en cursos de

rius, rierols i basses, tant naturals com d’obra.

A l’àrea d’estudi és probable trobar-la a l’entorn ripari i als torrents de l’àmbit del projecte

Serp llisa meridional (Coronella girondica) NA: no amenaçada

La serp llisa meridional presenta un estatus general freqüent. La seva franja de distribució

altitudinal es concentra al voltant dels 500 metres d’altitud. Ocupa biòtops de caràcter

mediterrani amb roques o pedres però també biòtops més muntanyosos. Podem trobar-

la, també, en conreus i construccions aïllades. Les cobertures arbòries i arbustives baixes

o mitjanes són les preferides per aquesta espècie.

És probable localitzar aquesta espècie als conreus de l’àrea d’estudi.

MAMÍFERS

Dins de l’àmbit existeixen gran diversitat de mamífers. Entre aquests hi destaquen les

espècies que es citen a continuació per tractar-se d’espècies considerades com a

vulnerables:

Rata d’aigua (Arvicola sapidus) V: vulnerable

L’hàbitat d’aquest rosegador està lligat als medis aquàtics permanents (rius, llacunes,

etc.) amb abundant vegetació herbàcia o arbustiva als marges. Nidifica en un cau esfèric

excavat sota terra pel propi animal o entre la vegetació. Aquesta cavitat acostuma a tenir

diverses entrades tant dins com fora de l’aigua. Presenta una dieta herbívora, composta

per tiges i arrels de plantes aquàtiques, escorces d’arbre, sembrats, etc.

Tot i que encara no se la considera una espècie amenaçada, en alguns punts es troba en

regressió degut, principalment, a la degradació del seu hàbitat ocasionat per factors

d’origen antròpic.

A l’àrea d’estudi es pot localitzar a l’entorn ripari del riu Ter.

Llúdriga (Lutra lutra) V: Vulnerable

Fins a la primera meitat del segle XX, la llúdriga habitava la pràctica totalitat dels cursos i

masses d’aigua dolça de Catalunya. La persecució de què ha estat objecte, actualment

eradicada, afegida a la destrucció del seu hàbitat i a l’increment dels nivells de

contaminació de les aigües durant les dècades dels anys 50, 60 i 70 van determinar la

seva extinció. Als anys 90, però, va ser objecte d’un projecte d’èxit de reintroducció a les

conques de la Muga i el Fluvià. A través del corredor d’Albons, alguns dels exemplars

reintroduïts van colonitzar la conca del Ter, en un clar exemple de la importància dels

corredors biològics.

Es tracta d’una espècie molt lligada als cursos fluvials, llacunes i aiguamolls però no

estrictament, i és especialment sensible als atropellaments. Alguns dels exemplars

reintroduïts han mort atropellats en traslladar-se d’un curs fluvial a un altre.


44

Aquest mustèlid és un bioindicador de l’estat de conservació d’un riu ja que habita en

aigües de prou qualitat i en cursos fluvials on es conserva l’estructura de les vores.

La seva alimentació es compon gairebé exclusivament de peixos, tot i que pot estar

complementada amb serps d’aigua, crancs de riu, amfibis i, més rarament, mamífers,

ocells i insectes.

A l’àmbit de l’estudi és possible localitzar aquesta espècie a tot el riu Ter.

Rat penat orellut mitjà (Myotis blythii) V: vulnerable

Aquesta espècie de quiròpter abunda a la costa mediterrània i es troba present a tota

la península Ibèrica i al nord d’Àfrica. Es refugia en cavitats subterrànies, mines o

construccions humanes. S’alimenta d’ortòpters.

La pèrdua de refugis i la degradació de les seves condicions per les excessives

pertorbacions del seu hàbitat són un problema important per a la conservació de

l’espècie.

Dins de l’àmbit d’estudi es troba a les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-

Bellmunt.

Rat penat orellut gran (Myotis myotis) V: vulnerable

Aquesta espècie de quiròpter és present al centre i sud d’Europa. Es refugia en

cavitats subterrànies, mines o construccions humanes.



l’espècie.


Bellmunt.

Rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum) V: vulnerable

Es tracta d’una espècie cavernícola durant tot l’any. Viu en hàbitats forestals i agraris;

s’alimenta d’insectes voladors de mida mitjana a gran, fonamentalment coleòpters.



l’espècie.


Bellmunt.

Rat penat petit de ferradura (Rhinolophus hipposideros) V: vulnerable

Es tracta d’una espècie que es refugia en cavitats subterrànies o en construccions

humanes durant tot l’any. Viu en hàbitats forestals i agraris; s’alimenta d’insectes

voladors de petita mida.



l’espècie.


Bellmunt.


45

A la taula següent, s’indiquen les espècies faunístiques més rellevants que poden localitzar-se a l’àmbit del projecte indicant la categoria d’amenaça i el grau de protecció que presenten en

àmbit autonòmic, estatal i europeu.

AUS ESPÈCIE ESTATUS PROTECCIÓ

Ànec coll-verd Anas platyrhynchos LC Directiva aus II, III, Berna III, Bonn II

Xarxet comú Anas crecca VU Directiva aus II, III

Perdiu roja Alectoris rufa VU Directiva aus I, III

Perdiu xerra Perdix perdix EN Directiva aus, I, II

Faisà Phasianus colchicus NE Directiva aus III

Bernat pescaire Ardea cinerea NT Llei 12/2006 c

Cigonya blanca Ciconia ciconia NT Llei 1272006 b, RD 439/90 II

Aligot vesper Pernis aviporus NT Llei 12/2006 c

Aligot Buteo buteo NT Llei 12/2006 c, RD 439/90 II, Berna II, Bonn II, CITES C1

Àguila daurada Aquila chrysaetos NT Llei 12/2006 b, RD 439/90

Falcó peregrí Falco peregrinus NT Llei 12/2006 b, CITES C1

Polla d’aigua Gallinula chloropus LC Directiva aus II, Berna III

Corriol petit Charadrius dubius LC Llei 12/2006 c, RD 439/90 II, Berna II, Bonn II

Becada Scolopax rusticola VU

Xivitona Actitis hypoleucos VU Llei 12/2006 c

Xixella Columba oenas NT Directiva aus II

Tórtora turca Streptopelia decaoto LC Directiva aus II, Llei 12/2006 d, Berna III

Tórtora vulgar Streptopelia turtur VU Directiva aus II, Berna III

Cucut Cuculus canorus LC Llei Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna III

Òliba Tyto alba NT Llei12/2006 c, RD 439/90 II, Berna II, CITES II

Xot Otus scops NT Llei 12/2006 c, RD 439/90 II, Berna II, CITES II

Duc Bubo bubo LC Llei 12/2006 b

Mussol banyut Asio otus DD Llei 12/2006 c

Mussol comú Athene noctua NT Llei 12/2006 c, RD 439/90 II, Berna II, CITES II

Falciot negre Apus apus LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna III

Blauet Alcedo atthis VU Directiva aus I, Llei12/2006 c, RD 439/90 II, Berna II

Puput Upupa epops LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II

Picot verd Picus viridis LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II

Picot negre Dryocopus martius NT Llei 12/2006 c

Picot garser gros Dendrocopos major LC Llei 12/2006 d


46


Colltort Jynx torquilla NT Llei 12/2006 c

Cotoliu Lullula arborea LC Llei 12/2006 d

Alosa vulgar Alauda arvensis LC

Roquerol Ptyonoprogne rupestris LC Llei 12/2006 d

Oreneta vulgar Hirundo rustica LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II

Oreneta cuablanca Delichon urbicum LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II

Piula dels arbres Anthus trivialis LC Llei 12/2006 d

Grasset de muntanya Anthus spinoletta LC Llei 12/2006 d

Merla d’aigua Cinclus cinclus NT Llei 12/2006 c

Cuereta blanca Motacilla alba LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II

Cuereta torrentera Motacilla cinerea NE Llei 12/2006 d, Directiva aus II, Berna II, RD 439/90 II

Cargolet Troglodytes troglodytes LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II

Pardal de bardissa Prunella modularis LC Llei 12/2006 d

Merla roquera Monticola saxatilis LC Llei 12/2006 d

Rossinyol Luscinia megarhynchos LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II

Cotxa fumada Phoenicurus ochruros LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II, Bonn II

Bitxac rogent Saxicola rubetra NT Llei 12/2006 d

Còlit gris Oenanthe oenanthe NT Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II, Bonn II

Tord Turdus philomelos LC Directiva aus II, Berna III, Bonn II

Griva Turdus viscivorus LC Directiva aus II, Berna III, Bonn II

Rossinyol bord Cettia cetti LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II, Bonn II

Trist Cisticola juncidis LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II, Bonn II

Tallarol de casquet Sylvia atricapilla LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II, Bonn II

Tallarol gros Sylvia borin LC Llei 12/2006 d

Tallareta vulgar Sylvia communis DD Llei 12/2006 d

Tallarol de garriga Sylvia cantillans LC Llei 12/2006 d

Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II, Bonn II

Mosquiter comú Phylloscopus collybita LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II, Bonn II

Mastegatatxes Ficedula hypoleuca DD Llei 12/2006 d

Bruel Regulus ignicapilla LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II, Bonn I

Reietó Regulus regulus LC Llei 12/2006 d

Papamosques gris Muscicapa striata NT Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II, Bonn II

Mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna III


47


Mallerenga blava Parus caeruleus LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II

Mallerenga

carbonera Parus major LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II

Mallerenga d’aigua Parus palustris LC Llei 12/2006 d

Mallerenga

emplomallada Parus cristatus LC Llei 12/2006 d

Mallerenga petita Parus ater LC Llei 12/2006 d

Pica-soques blau Sitta europaea LC Llei 12/2006 d

Raspinell brachydactyla LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II

Oriol Oriolus oriolus LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II

Escorxador Lanius collurio LC Llei 12/2006 d

Gaig Garrulus glandarius LC

Gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax NT Llei 12/2006 c,

Garsa Pica pica LC

Cornella Corvus corone LC

Corb Corvus corax LC Berna III

Estornell vulgar Sturnus vulgaris LC

Pardal comú Passer domesticus LC

Pardal xarrec Passer montanus NT RD 439/90 II, Berna III

Pardal roquer Petronia petronia LC RD 439/90 II

Gafarró Serinus serinus LC Llei 12/2006 d, Berna III

Llucareta Serinus citrinella LC Llei 12/2006 d

Pinsà comú Fringilla coelebs LC Llei 12/2006 d

Verdum Carduelis chloris LC Llei 12/2006 d, Berna III

Cardina Carduelis carduelis LC Llei 12/2006 d, Berna III

Passerell Carduelis cannabina LC Llei 12/2006 d, Berna III

Pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II

Sit negre Emberiza cia LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II

Verderola Emberiza citrinella NT Llei 12/2006 d, RD 439/90 II

Gratapalles Emberiza cirlus LC Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna II

Trencapinyes Loxia curvirostra LC Llei 12/2006 d


48

PEIXOS ESPÈCIE ESTATUS PROTECCIÓ

Anguila Anguilla anguilla V

Carpí Carassius auratus NA

Carpa Cyprinus carpio Al·lòctona

Peix gat Ictalurus melas Al·lòctona

Barb de Graells Barbus graellsii NA Endèmica

Barb de muntanya Barbus meridionalis V

Barb roig Phoxinus phoxinus NA

Truita Salmo trutta V

Perca americana Micropterus salmoides Al·lòctona

AMFIBIS ESPÈCIE ESTATUS PROTECCIÓ

Salamandra Salamandra salamandra NA Llei 12/2006 d, Berna III

Tòtil Alytes obstetricans R Llei 12/2006 d, Directiva Hàbitats IV, RD 439/90 II, Berna II

Gripau d’esperons Pelobates cultripes NA Llei 12/2006 d, Directiva Hàbitats IV, RD 439/90 II, Berna II

Granoteta de punts Pelodytes punctatus NA Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna III

Gripau comú Bufo bufo NA Llei 12/2006 d, Berna III

Gripau corredor Bufo calamita NA Llei 12/2006 d, Directiva Hàbitats IV, RD 439/90 II, Berna II

Granota verda Rana perezi NA Directiva Hàbitats V, Berna III

Granota roja Rana temporaria NA Llei 12/2006 d, RD 439/90, Directiva Hàbitats V, Berna III

Reineta Hyla meridionalis NA Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Directiva Hàbitats IV, Berna II

Tritó palmat Triturus helveticus NA Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna III

Tritó verd Triturus marmoratus I Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna III, Directiva Hàbitats IV

Tritó pirinenc Euproctus asper NA Endèmic, Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Directiva Hàbitats IV, Berna II

RÈPTILS ESPÈCIE ESTATUS PROTECCIÓ

Tortuga de rierol Mauremys leprosa NA Llei 12/2006 d, Directiva Hàbitats II, IV

Tortuga de Florida Trachemys scripta Al·lòctona

Dragó comú Tarentola mauritanica NA Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna III

Sargantaner gros Psammodromus algirus NA Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna III

Llangardaix ocel·lat Lacerta lepida NA Llei 12/2006 c, Berna III

Sargantana roquera Podarcis muralis NA Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Directiva Hàbitats IV, Berna II

Lludrió llistat Chalcides striatus I Llei 12/2006 d, Berna III, RD 439/90 II

Vidriol Anguis fragilis NA Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna III


49

PEIXOS ESPÈCIE ESTATUS PROTECCIÓ

Serp verda Malpolon

monspessulanus NA Llei 12/2006 d, Berna III

Serp blanca Elaphe scalaris NA Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna III

Serp d’Esculapi Elaphe longissima R Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Directiva Hàbitats IV, Berna II

Serp d’aigua Natrix maura NA Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna III

Serp de collar Natrix natrix NA Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna III

Serp llisa meridional Coronella girondica NA Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Berna III

Serp llisa septentrional Coronella austriaca NA Llei 12/2006 d, RD 439/90, Directiva Hàbitats IV, Berna II

Escurçó pirinenc Vipera aspis NA Berna III

Serp verd-groga Coluber viridiflavus R Llei 12/2006 d, RD 439/90 II, Directiva Hàbitats IV, Berna II

MAMÍFERS ESPÈCIE ESTATUS PROTECCIÓ

Mussaranya nana Suncus etruscus NA Berna III

Mussaranya vulgar Crocidura russula NA Berna III

Rata cellarda Eliomys quercinus NA Berna III

Ratolí de bosc Apodemus sylvaticus I

Ratolí de camp Apodemus flavicollis NA

Rata negra Rattus rattus K

Rata comuna Rattus norvegicus NA

Ratolí domèstic Mus musculus NA

Ratolí mediterrani Mus spretus NA

Talpó roig Clethrionomys glareolus NA

Rata d’aigua Arvicola sapidus V Llei 12/2006 d

Talpó comú Microtus

duodecimcostatus NA

Talpó muntanyenc Microtus agrestis NA

Talpó dels prats Microtus arvalis NA

Talpó de tartera Microtus nivalis NA

Talp Talpa europaea NA

Esquirol Sciurus vulgaris NA Berna III, Llei 12/2006 d

Eriçó fosc Erinaceus europaeus NA Berna III, Llei 12/2006 d

Conill Oryctolagus cuniculus NA

Llebre europea Lepus europaeus NA Berna III


50

MAMÍFERS ESPÈCIE ESTATUS PROTECCIÓ

Mostela Mustela nivalis NA Berna III, Llei 12/2006 d

Turó Mustela putorius K Directiva Hàbitats V

Visó americà Mustela vison Al·lòctona

Marta Martes martes NA Directiva Hàbitats V

Llúdriga Lutra lutra V Llei 12/2006 a, Directiva Hàbitats II, IV, RD 439/90 II, Berna II, CITES

I

Toixó Meles meles K Berna III

Geneta Genetta genetta NA Directiva Hàbitats V, Berna III

Guilla Vulpes vulpes NA

Senglar Sus scrofa NA

Rata dormidora grisa Glis glis NA

Musaranya

cuacuadrada Sorex araneus NA Berna III

Musaranya menuda Sorex minutus NA Berna III

Cabra domèstica Capra hircus NA

Cèrvol Cervus elaphus NA Berna III

Daina Cervus dama NA Berna III

Isard Rupricarpa pyrenaica NA

Cabirol Capreolus capreolus NA Berna III

Gat silvestre Felis silvestris NA

Rat penat orellut mitjà Myotis blythii V RD 439/90 II, Directiva Hàbitats II, IV

Rat penat orellut gran Myotis myotis V RD 439/90 II, Directiva Hàbitats II, IV

Rat penat gran de

ferradura

Rhinolophus

ferrumequinum V RD 439/90 II, Directiva Hàbitats II, IV, Berna II, Bonn II

Rat penat petit de

ferradura Rhinolophus hipposideros V RD 439/90 II, Directiva Hàbitats II, IV, Berna II, Bonn II

Musaranya d’aigua Neomys anomalus NA Berna III

Musaranya pirinenca

d’aigua Neomys fodiens NA Berna III

Rat penat comú Pipistrellus pipistrellus NA RD 439/90 II, Directiva Hàbitats IV

Règims de protecció de les espècies presents a l’àmbit d’estudi.


51

Categories d’estatus per a les aus, segons l’Atles dels Ocells nidificants de Catalunya,

1999-2002 (Estrada, J.; Pedrocchi, V.; Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) 2004):

EX= Extingit CR= En perill crític

EN= En perill

VU= Vulnerable NT= Proper a l’amenaça

LC= Preocupació Menor

DD= Dades insuficients NE= No avaluat

Categories d’estatus per a la resta de vertebrats, segons el Libro Rojo de los

Vertebrados de España (Blanco, J.C. y González, J.L. 1992):

EX= Extingit. Tàxon no localitzat en estat salvatge en els darrers 50 anys. E= En perill. Indica un tàxon en perill d’extinció, la supervivència del qual és improbable

si els factors causals segueixen actuant.

V= Vulnerable. Són aquells tàxons que entrarien en perill si els efectes causals

continuessin actuant. R= Rara. S’inclouen en aquesta categoria tàxons amb poblacions petites que, sense

pertànyer a les categories de “en perill” o “vulnerable”, corren risc.

I= Indeterminada. Tàxons que se sap que pertanyen a una de les categories de “en

perill”, “vulnerable” o “rara”, però no es disposa d’informació suficient per decidir quina és

l’apropiada.

K= Insuficientment coneguda. Tàxons que se sospita que pertanyen a alguna de les

categories precedents, tot i que no se’n té certesa a causa de la manca d’informació. NA= No amenaçada. En aquesta categoria s’inclouen les espècies que no presenten

amenaces evidents.

Normativa autonòmica: Llei 12/2006, de protecció dels animals (modificació de la llei

22/2003). Categories a, b, c i d.

Directiva Aus, 79/409/CEE

I assenyala els tàxons inclosos a l’Annex I, que han de ser objecte de mesures de

conservació de l’hàbitat

II espècies caçables

III espècies comercialitzables

Directiva Hàbitats, 92/43/CEE, aprovada per la CE el 21 de maig del 1992

II assenyala els tàxons inclosos a l’Annex II, que han de ser objecte de mesures

especials de conservació de l’hàbitat

IV assenyala els tàxons inclosos a l’Annex IV, estrictament protegits

V assenyala els tàxons inclosos a l’Annex V, que poden ser objecte de mesures de

gestió (per tant, caçables o pescables)

RD 439/90 pel qual es regula el "Catálogo Nacional de Especies Amenazadas"

I assenyala tàxons considerats en perill d’extinció

II assenyala tàxons considerats d’interès especial

Conveni de Berna, relatiu a la conservació de la vida silvestre i el medi natural a Europa

II espècies estrictament protegides

III espècies protegides, l’explotació de les quals es regularà de tal manera que les

poblacions es mantinguin fora de perill

Conveni de Bonn, sobre la conservació de les espècies migradores d’animals silvestres

I espècies que els estats membres s’esforçaran a conservar així com els seus hàbitats

II espècies que els estats membres s’esforçaran a concloure acords en el seu benefici

Reglament CITES (3626/82/CE) ampliat pel reglament 3646/83/CE que regula el comerç

d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestres

C1 màxim rigor. I menys. C2 encara menys. II encara menys.


52

11. PAISATGE 11.1. Introducció

El paisatge és la percepció visual que un observador té del medi que l’envolta. Aquesta

percepció variarà no només segons els continguts visuals del medi envoltant, sinó també

segons el seu punt d’observació. En aquest apartat es descriurà sobretot el contingut del

paisatge existent al llarg de l’àrea d’estudi. Aquest paisatge està integrat per un seguit

d’elements, ja siguin pertanyents al medi natural o al medi antròpic.

11.2. Característiques paisatgístiques El paisatge es pot desglossar en diferents unitats que s’anomenen unitats del paisatge

que agrupen aquelles parts del paisatge d’aspecte similar pel fet de ser de la mateixa o

similar naturalesa. En aquest sentit, per definir aquestes diverses unitats s’han tingut en

compte els diferents elements que el caracteritzen:

− La geomorfologia. La forma del terreny defineix una part important del paisatge: la

geomorfologia determina les visuals d’una zona (espais oberts, zones amb pendents,

etc.), alhora que en determina la hidrologia i la vegetació (presència de cursos

d’aigua, canvis sobtats d’unitats de vegetació, etc.). En aquest sentit, doncs, en l’àrea

d’estudi es caracteritza per l’omnipresent vall fluvial del riu Ter al llarg de tot el

recorregut en estudi.

− La vegetació. S’analitzen aquí les diferents formes vegetals que s’observen a l’entorn

(predomini de masses arbustives, arbòries, matolls, etc.), així com la seva distribució

(presència d’arbres aïllats o masses contínues, linealitat, etc.) i grau de conservació.

En aquest estudi, la vegetació és de capital importància ja que aquest es

desenvolupa en la seva major part en un entorn natural.

− Estructures. Aquí s’han valorat els elements introduïts en el paisatge per part de

l’home. S’han tingut en compte les edificacions (nuclis urbans, cases aïllades), les

vies de comunicació (xarxa de carreteres, línia elèctrica i de telèfon, etc.), el patrimoni

arquitectònic i cultural, etc. Aquest element permet definir el grau d’antropització de la

zona o, en el cas que ens ocupa, el grau de ruralitat.

− Aspectes socioeconòmics. En aquest punt s’ha fet una valoració del

desenvolupament dels diferents sectors de producció econòmica, l’activitat agrícola-

ramadera, el desenvolupament industrial, el sector de serveis (equipaments urbans,

zones enjardinades, complexos turístics, etc.).

− Percepció del paisatge. Aquest element determina la percepció que un observador

pugui tenir del paisatge i en defineix el grau d’hermetisme o d’obertura, la diversitat,

l’harmonia, les textures, els colors, l’ordenació, etc.

D’acord amb aquestes consideracions, al treball de camp realitzat i a una posterior anàlisi

de la informació, s’han distingit les següents unitats del paisatge en l’àrea d’estudi:

• Paisatge fluvial

• Paisatge forestal

• Paisatge agrícola

• Paisatge urbà, de caire rural

11.3. Identificació de les unitats del paisatge

A continuació es descriuen les característiques que defineixen cadascuna d’aquestes

unitats:

a) Paisatge fluvial

Característiques: Està integrat per les arbredes caducifòlies al llarg del riu Ter. Es tracta

d’un paisatge que des del punt de vista d’un observador allunyat es percep d’una forma

lineal i des del punt de vista d’un observador dins d’aquesta formació es percep com una

massa forestal.

Aquest paisatge es troba integrat bàsicament per les salzedes i vernedes que trobem al

llarg del riu Ter.

Amb tot, es considera que el valor actual del paisatge fluvial en aquest punt és molt

elevat.


53

Elements antròpics: es troba moderadament modificat segons el punt on ens trobem.

Aquesta modificació es manifesta sobretot per la intrusió d’espècies vegetals al·lòctones

Aquestes espècies són per exemple la Buddleja davidii, arbust ornamental amb flors que

en alguns punts molt concrets arriben a substituir la vegetació original. Tot i així, a nivell

general, la major part del curs fluvial del riu Ter presenta encara un elevat grau de

naturalitat, sobretot conforme ascendim per la conca.

Tendència actual: sembla que la tendència és a mantenir-se i possiblement a

incrementar en el seu grau de maduresa, atesa la disminució de les activitats

relacionades amb l’aprofitament forestal d’aquests espais.

Amplitud visual: des del punt de vista d’un observador ubicat dins d’aquesta unitat,

l’amplitud visual és reduïda. Això fa que, sovint, alternacions en el paisatge fluvial no

siguin perceptibles per un observador ubicat en el mateix curs fluvial pocs metres més

amunt o més avall.

b) Paisatge forestal

Característiques: aquesta unitat del paisatge és, conjuntament amb el paisatge agrícola,

la més extensa en l’àmbit d’estudi i presenta diferents subcategories segons la

composició específica de les masses forestals que l’integren, fet que els confereix unes

peculiaritat cromàtiques o unes altres. En aquest sentit podem distingir-ne dues grans

subunitats. Una subunitat agruparia les formacions forestals integrades bàsicament per

boscos caducifolis. Aquest és el cas dels boscos caducifolis mixtos abundants de Sant

Joan de les Abadesses en amunt, de les fagedes i les rouredes. Encara que presenten

marcades diferències cromàtiques i temporals entre elles, tenen en comú el fet de

presentar una evolució estacional molt similar (encara que el roure martinenc es

diferencia lleugerament d’altres caducifolis pel fet de mantenir la fulla durant un espai de

temps més prolongat). Una altra gran subunitat agruparia les formacions forestals

integrades per boscos de fulla perenne, representada bàsicament per les pinedes, que

aquí són sobretot de pi roig o rajolet.

Elements antròpics: són unitats que per si mateixes ja presenten una marcada

naturalitat, fins i tot les que són de caràcter secundari com algunes de les pinedes de pi

roig. Els pocs elements antròpics que presenten són el creuament d’alguna línia d’alta

tensió. Tendència actual: com en el cas del paisatge fluvial, sembla que la tendència és a

mantenir-se a una possible millora i increment degut a l’abandonament agrícola.

Amplitud visual: per a un observador ubicat dins d’aquesta unitat l’amplitud visual és

reduïda i, com en el cas de l’espai fluvial, la seva visió resta molt limitada als espais

pròxims. Tanmateix, en el cas dels espais de la subcategoria dels boscos caducifolis

aquest fet queda atenuat en l’estació hivernal en què la manca de fullatge incrementa

notablement l’amplitud visual per a l’observador ubicat dins la subunitat.

c) Paisatge agrícola i ramader

Característiques: el paisatge agrícola dominant en l’àmbit d’estudi és el corresponent als

cultius extensius de secà. Aquest és abundant en els dos primers terços de l’àmbit i es

redueix a mesura que incrementen els usos forestals conforme ascendim per la vall del

Ter.

Pel que fa als conreus, presenta una diversitat cromàtica elevada al llarg de l’any, i

conforme aquests van evolucionant en el seu cicle, especialment el de blat de moro.

Quant a les pastures, la variació al llarg del cicle anual és més moderada.

Elements antròpics: d’entrada, l’agricultura en general és en si una modificació

antròpica d’altres unitats preexistents i comporta la introducció d’espècies vegetals

al·lòctones. Tot i així, atès el caràcter extensiu de la majoria de les explotacions agrícoles

al llarg de l’àmbit, el paisatge agrícola presenta un aspecte antròpic moderat.

Tendència actual: sembla que la tendència és a mantenir-se.

Amplitud visual: els espais agrícoles de la zona d’estudi presenten una elevada

amplitud visual que és més elevada en les explotacions del terç sud.


54

d) Paisatge urbà

Característiques: el paisatge urbà de l’àmbit d’estudi està constituït per tots els nuclis

urbans que creua la via ciclista.

Elements antròpics: aquest paràmetre no es comenta, atès que la mateixa unitat

paisatgística és per si mateixa un conjunt d’elements antròpics.

12. PLANEJAMENT, RÈGIMS DE PROTECCIÓ I ÚS DEL SÒL

12.1. Planejament urbanístic

Les alternatives de traçat que es plantegen transcorren al llarg dels municipis de Sant

Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Camprodon, Llanars i Vilallonga de Ter,

tots ells dins la comarca del Ripollès, en la província de Girona.

A continuació es descriuen molt breument les característiques del planejament urbanístic

de cadascun d’aquests municipis. En la part IV del present estudi, es descriu el

planejament al llarg del recorregut en estudi.

• SANT JOAN DE LES ABADESSES

Aquest municipi compta amb el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Joan de

les Abadesses, elaborat l’any 2008. Aquest pla constitueix la revisió del Pla General

d’Ordenació de 1986.

El sòl s’estructura de la següent forma:

Sòl urbà consolidat Sòl urbà no consolidat Sòl urbanitzable delimitat Sòl urbanitzable no delimitat Sol urbà i urbanitzable. Sistemes:

1) S. hidrològic

2) S. comunicacions viàries

3) S. parcs i jardins

4) S. equipaments i dotacions

5) S. infraestructures dels serveis urbans

Sòl no urbanitzable

El sòl no urbanitzable és aquell pel qual l’objectiu del pla és que no s’hi produeixi un

creixement de tipus urbà. Es classifiquen dos tipus de sòl no urbanitzable:

1. Sòl no urbanitzable ordinari.

2. Sòl no urbanitzable d’Especial Protecció.

El Pla General d’Ordenació Urbana de l’any 1986 de Sant Joan de les Abadesses,

estableix les següents subzones:

Zona forestal (F): Sobre aquest sòl es prohibeix l’edificació, exceptuant els refugis

forestals públics i aquelles instal·lacions per a la prevenció i per a l’estudi de la flora i la

fauna.

Es prohibeix també la realització de moviments de terra i l’obertura de camins que no

siguin necessaris per a l’explotació de la finca. Per a la seva autorització caldrà presentar

un projecte que contempli el traçat i condicions de construcció del camí, la justificació i

l’autorització de la tala prevista.

L’obertura del camí no produirà terraplens de més de 5 m d’amplada ni desmunts de més

de 4 m d’alçada, desfeta de marges existents, desforestació parcial, modificació de les

escorrenties ni creació d’erosions en el sòl vegetal.

Es prohibeix l’obertura de camins en cornisa o de vistes panoràmiques.

Es prohibeix el trànsit de vehicles rodats fora de les vies i camins existents.

Es protegirà la xarxa de camins.


55

En els espais protegits i zones forestal es pot dissenyar un sistema d’equipaments i

espais públics, orientats al gaudiment i coneixement del medi natural (àrees d’esplai,

cases de colònies, itineraris de la natura i centres d’informació permanent).

La repoblació forestal es portarà a terme amb espècies pròpies de la zona i amb

autorització de l’Ajuntament, prohibint-se la plantació intensiva d’espècies que puguin

alterar l’equilibri ecològic i l’entitat de les vegetacions autòctones.

Zona rústec (R): Són aquells terrenys destinats a erms i pastures, que en cap moment

poden incorporar-se a processos urbans.

Zona agrícola-conreus (A): Són aquelles terres que per la seva excepcional aptitud

agrícola han de reservar-se a aquesta activitat. Únicament s’admeten les ampliacions i

millora de les construccions ja existents.

Protecció de les infraestructures: Les franges de protecció seran les determinades per la

Llei de Carreteres 51/1974, de 19 de setembre (BOE de 21 de desembre).

Les franges de protecció dels camins seran de 6 m des de l’eix del camí.

Les franges de protecció seran de 20 m comptats a partir del límit exterior del terraplè o

trinxera que dóna suport a la via o des de la cuneta.

D’acord amb l’article 86-2 de la Llei del Sòl els terrenys compresos en aquesta zona no

podran ésser dedicats a usos que suposin transformació de les condicions actuals,

excepte les d’utilitat pública, en les quals es procurarà un mínim impacte visual.

Els moviments de terra seran els mínims, i en cap cas suposar murs o talussos de més

de 3 m d’alt.

La tala d’arbres ha de ser la mínima imprescindible i subjectar-se a la llicència municipal.

L’obertura de nous camins només s’admet per a l’accés a masos ja existents, per a

l’explotació forestal o per a la millora de les condicions d’accés a les zones de conreu.

El camí amb les limitacions assenyalades per la zona forestal estarà subjecte a llicència,

tindrà una amplada no superior a 30,4 m i s’adaptarà a la topografia. Els moviments de

terra i el respecte a l’arbrat seran molt estrictes.

Altres aspectes

Val a dir que en aquest terme existeix una modificació puntual, en l’àmbit de la colònia

Llaudet, on es contempla el recorregut d’una via verda. El document és Modificació

Puntual del Pla General d’Ordenació Urbana. Sant Joan de les Abadesses Girona,

aprovada l’any 2008.

D’altra banda, també cal fer esment a una reserva de sòl per una variant que

transcorreria pel marge dret del Ter (vegeu Annex de planejament).

• SANT PAU DE SEGÚRIES

Compta amb un Pla d’Ordenació Urbanística aprovat inicialment l’any 2007. Aquest

POUM classifica el sòl del terme municipal de Sant Pau de Segúries, als efectes del seu

règim jurídic, de conformitat amb la seva destinació bàsica, i d’acord amb els articles 24 i

següents del DL 1/2005, en:

a) sòl urbà b) sòl urbanitzable c) sòl no urbanitzable

Dins del sòl urbà, atenent als criteris establerts als articles 30 i 31 del DL 1/2005, el

POUM diferencia entre sòl urbà consolidat i sòl urbà no consolidat. Dins del sòl urbanitzable, el POUM només defineix sòl urbanitzable delimitat.

Les qualificacions urbanístiques establertes en el sòl no urbanitzable són:

Clau 11 Activitats i serveis propis del sòl rústic

Clau 12 Sòl agrícola. Comprèn els sòls de valor agrícola, estiguin o no conreats en el

moment de la seva classificació. Es distingeix:

o 12a d’interès

o 12b d’especial interès


56

Clau 13 Sòl forestal: comprèn aquells sòls que, pels seus valors forestals, actuals o

potencials, han d’ésser preservats de qualsevol activitat que en pugui perjudicar les

condicions naturals. La finalitat de l’ordenació d’aquests sòls és assegurar-ne la

conservació, regeneració i millora. S’inclouen dins d’aquesta qualificació tant els entorns

de bosc com els de pastura. Es distingeix

o 13a d’interès

o 13b d’especial interès

o 13c marges

Clau 14 Àmbit fluvial – Xarxa Natura 2000. Comprèn els entorns que conformen el

paisatge del riu Ter i que es troben recollits dins la Xarxa Natura 2000. Ha estat proposat

(i aprovat) com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC). Aquesta zona admet els usos

agrícoles i forestals que respectin l’orografia existent i evitin l’erosió. A diferència del

sistema hídric definit en aquesta normativa, aquesta qualificació té característiques

d’espai privat.

Clau 15 Talussos. Comprèn els terrenys de fort pendent que delimiten les diferents

terrasses fluvials del riu Ter. S’hauran de conservar en l’estat actual, sense desenvolupar-

hi cap tipus d’activitat ni talar-ne els arbres existents.

El POUM qualifica el sòl en sistemes urbanístics i zones.

Clau X Sistema viari

Clau F Sistema ferroviari

Clau H Sistema hidrogràfic

Clau V Sistema d’espais lliures i zones verdes

Clau E Sistema d’equipaments

Clau HD Sistema d’habitatges dotacionals

Clau T Sistema de serveis tècnics

• CAMPRODON

El traçat, al seu pas per Camprodon, travessa majoritàriament sòl no urbanitzable

(s’entén en els trams fora de casc urbà) delimitat en la Revisió del Pla General de

Camprodon (Text Refós de l’any 2000) com a Espais de conreu i pastura, espais de

bosc, i espais de bosc de ribera i de protecció dels cursos fluvials i torrencials.

L’obertura de nous camins de rodadura dins del sòl no urbanitzable es limitarà a les

especialment previstes en el pla general i les derivades dels projectes promoguts per

l’administració d’acord amb la Llei de Carreteres.

La traça de nous camins de la xarxa viària rural, així com les modificacions dels existents

s’adaptarà a la morfologia del lloc, de manera que els moviments de terra siguin mínims,

procurant que les plataformes dels vials s’excavin o terraplenin provocant els mínims

desnivells amb els terrenys confrontants, i amb les inclinacions adequades per permetre

la seva revegetalització, que haurà d’estar contemplada al projecte, o bé la construcció

de murets de contenció tenint sempre en compte les característiques paisatgístiques de

l’indret que solquen.

Quant a les vies per on passa o passava tradicionalment el bestiar (carrerades), es

seguirà el que disposa el costumari català i el seu Reglament de 3.1.78.

Limitacions generals a fi de protegir la integritat del paisatge:

- No es permeten els anuncis, cartells, rètols ni inscripcions als arbres, edificis, roques,

que representin propaganda de qualsevol tipus. S’exceptuen aquells que instal·li

l’autoritat competent.

- La reforestació dels espais de dedicació agropecuària principal i la introducció

d’espècies forestals exòtiques estaran subjectes a l’informe favorable del departaments

d’Agricultura i Medi Ambient, i no s’admetran aquelles espècies que tendeixen a modificar

negativament el potencial biòtic dels espais forestals actuals o potencials. Tampoc

s’admeten els aterrossaments.

• LLANARS

El municipi de Llanars disposa d’unes NNSS de planejament aprovades en data de 10 de

juny de 1981.


57

Per altra banda, en el document de “Modificació de les normes subsidiàries -

reajustament límit espai lliure carretera de Setcases i ampliació sòl urbà”, que data del

juliol del 2008, es denota l’existència d’una reserva de sòl per a una futura variant, la qual

transcorreria pel marge dret del Ter, l oposat al poble.

El planejament qualifica els diferents tipus de sòl en:

Sistemes V: Viari

E.ll.: Espais lliures

Eq.: Equipaments

Sòl urbà 1) Cas antic

2) Edificació plurifamiliar aïllada

3) Edificació plurifamiliar en filera

4) Unifamiliar aïllada

5) Unifamiliar en filera

6) Edificació aïllada a mantenir

7) Hoteler

8) Tolerància industrial

Sòl apte per urbanitzar 9) Urbanitzable residencial

Sòl no urbanitzable 10) Àmbit del sector de la rosa

11) Àmbit dels nuclis rurals d’Espinela i Feitus

12) Zona agrícola

13) Zona forestal de muntanya

14) Zona d’afecció protecció dels cursos fluvials

15) Espai d’interès natural de serra Cavallera

• VILALLONGA DE TER

S’ha consultat el planejament d’aquest municipi el qual ha estat facilitat ple mateix

consistori. Aquest planejament es regeix per les Normes Subsidiàries de Planejament del

municipi de Vilallonga de Ter. Aquestes no han sofert canvis respecte el Text Refós

redactat en compliment de l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Girona de data

12/09/95 corresponent a l’expedient de Normes Subsidiàries aprovat provisionalment

per l’Ajuntament en data 05/05/95.

En aquest sentit, el planejament del municipi s’ordena en les següents classificacions:

SISTEMES 1) Sistema viari.

2) Sistema d’espais lliures.

3) Sistema d’equipaments públics.

4) Sistema de rius i riberes.

5) Serveis tècnics.

SÒL URBÀ 1) Zona de casc antic Vilallonga (clau 1a).

2) Nucli urbà de La Roca. (clau 1b)

3) Nucli urbà de Tregurà i Abella. (clau 1c).

4) Edificació plurifamiliar aïllada (clau 2a, 2b, 2c)

5) Edifici plurifamiliar en filera.

6) Unifamiliar aïllada. (clau 4a, 4b)

7) Edificació aïllada a mantenir. (clau 5)

SÒL APTE PER URBANITZAR El Règim d’usos previstos dins el sector seran els d’habitatges residencials turístics i els

usos d’equipament i complementaris aquesta activitat.

SÒL NO URBANITZABLE 1) Càmping. (clau 10).

2) Àmbit dels nuclis rurals de Tregurà i l'Abella (clau 11).

3) Zona agrícola (clau 12).

4) Zona forestal i de muntanya. (clau 13)

5) Zona d'afecció i protecció dels cursos d'aigua. (clau 14).


58

6) Espais d'interès natural de Serra Cavallera capçalera del Ter- Freser. (clau 15)

Val a dir que la major part del recorregut en aquest municipi té lloc al llarg del sòl no

urbanitzable. En aquet sentit, el recorregut es mou al límit de la zona agrícola (Clau 12)

amb Ia Zona d’afecció i protecció dels cursos d’aigua (Clau 14). Per norma general, en

els espais no urbanitzables s’haurà de tenir en consideració el seguit de normes i

directrius per a la protecció del paisatge natural. Per últim, cal fer esment al fet que en

aquests espais, l’obertura de nous camins i pistes serà possible mitjançant la redacció del

Pla Especial corresponent.

Altres planejaments

Val a dir que recentment (setembre 2010) s’ha aprovat el Pla Director Urbanístic de les

Colònies del Ter i del Freser. La Colònia Llaudet i la Colònia Estebanell quedarien dins

l’àmbit d’aquest Pla.

12.2. Règims de protecció

Al llarg de l’àmbit d’estudi trobem diferents espais amb diferent figures de protecció. A

continuació es llisten aquests espais i es descriu sota quina figura de protecció estan

catalogats:

Serres de Milany - Santa Magdalena i Puigsacalm - Bellmunt. Aquesta àrea està

catalogada com a PEIN i també forma part de la Xarxa Natura 2000 amb el nom de

Sistema Transversal Català (codi ES5110005). Resta a uns 4,5 km del traçat actual de

la via ciclista.

Alta Garrotxa. La via ciclista voreja aquest espai per l’oest. Aquest és catalogat com a

PEIN i com a espai de la Xarxa Natura 2000 (codi ES5120001). La traça projectada es

manté sempre a una distància mínima d’aquest espai d’uns 650 m aproximadament.

Riu Ter. Els espais fluvials d’aquest riu, entre Ripoll i fins a Camprodon, es troben

integrats dins l’espai de la Xarxa Natura 2000 (codi 5120019). Dins aquests espais del riu

Ter, trobem els plans de Guillot, que es localitzen dins el terme de Sant Joan de les

Abadesses i formen part d’una zona humida inventariada pel Departament de Medi

Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

La serra Cavallera és espai de la Xarxa Natura 2000 (codi ES5120003) i PEIN. Es troba

a uns 1.500 m de la via ciclista, a l’alçada de Camprodon.

Finalment, l’espai de la Xarxa Natura 2000, de les capçaleres del Ter i del Freser (codi

ES5120002), que queda proper, a uns centenars de metres de l’extrem nord de la via que

es projecta.

De tots aquests espais, la via ciclista que es projecte tan sol estableix contacte amb

l’espai de les Riberes de l’Alt Ter; de fet, en algun tram concret, la via transcorre per

camis existents dins aquesta xarxa. Aquest és el cas del tram de La Ral, en el municipi

de Sant Pau de Segúries, on el la ruta aprofita el traçat d’un sender històric, restaurat

recentment per així minimitzar l’alteració del medi.

13. USOS DEL SÒL Al llarg del territori travessat per la via ciclista, els diferents usos del sòl que s’hi

detecten són els agrícoles i ramaders, els forestals i els sòls urbans. Aquests es

descriuen breument a continuació:

Sòl agrícola i de pastures

Els usos del sòl majoritaris al llarg de les àrees on passa la via projectada són els

agrícoles. Dins d’aquest gran grup hi predominen els conreus herbacis farratgers,

sobretot d’alfals (Medicago sativa) i també d’altres com el blat de moro (Zea mays).

Tanmateix, pel què respecta als conreus, aquests van davallant conforme ascendim

per la vall i conforme aquesta esdevé cada cop més abrupta, amb vessants més

inclinades, de manera que les planes agrícoles deixen pas els vessants forestals i/o a

les pastures amb fortes inclinacions.

Les pastures: ocupant les zones de pendents moderades, es troben les pastures (prats

de dall i calcícoles), destinades al pasturatge del bestiar boví, oví i equí.

Zones urbanes, periurbanes i edificacions aïllades


59

En general es tracta de zones urbanes compactes constituïdes pels nuclis

poblacionals dels municipis de la zona. Aquestes poblacions per les quals es passa

són: Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Camprodon, Llanars i

Vilallonga de Ter.

Zones forestals

Juntament amb els espais agrícoles, són els usos més extensos. Així com els usos

agrícoles es troben més concentrats al sud, els forestals presenten un patró de

distribució a l’inrevés i van incrementant el seus pes específic conforme ascendim en

sentit nord per la via ciclista. Com ja s’ha descrit en l’apartat de vegetació, aquestes

formacions estan representades sobretot per les diferents tipologies del bosc de

muntanya mitjana amb una forta presència dels boscos caducifolis.

Val a dir que part d’aquests terrenys forestals formen part dels espais declarats forest d’utilitat pública. Aquests són els següents:

Municipi: Setcases Comarca: RIPOLLÈS Codi del forest: 762 Titular: GENERALITAT DE CATALUNYA Tipus de propietari: Generalitat de Catalunya Forest: MUNTANYA DE SANT MIQUEL CUP: 2 ELENC: 1001 Municipi: Vilallonga de Ter Comarca: RIPOLLÈS Codi del forest: 779 Titular: Ajuntament de Vilallonga de Ter Tipus de propietari: Municipi Forest: MUNTANYA DE LLEBRÓ CUP: 53 Municipi: Vilallonga de Ter Comarca: RIPOLLÈS Codi del forest: 778 Titular: Ajuntament de Vilallonga de Ter Tipus de propietari: Municipi Forest: MUNTANYA DE TREGURÀ CUP: 52 Municipi: Vilallonga de Ter Comarca: RIPOLLÈS Codi del forest: 777 Titular: Ajuntament de Vilallonga de Ter Tipus de propietari: Municipi Forest: MUNTANYA DE SANT BERNABÉ CUP: 51

Municipi: Camprodon Comarca: RIPOLLÈS Codi del forest: 722 Titular: Ajuntament de Camprodon Tipus de propietari: Municipi Forest: BAC DE LA VILA CUP: 11 Municipi: Sant Pau de Segúries Comarca: RIPOLLÈS Codi del forest: 760 Titular: Ajuntament de Sant Pau de Segúries Tipus de propietari: Municipi Forest: RIBES ALTES I PUIG FARRÚS CUP: 62 Municipi: Sant Pau de Segúries Comarca: RIPOLLÈS Codi del forest: 761 Titular: Ajuntament de Sant Pau de Segúries Tipus de propietari: Municipi Forest: BAC DE LES TRES FONTS CUP: 63 Municipi: Sant Joan de les Abadesses Comarca: RIPOLLÈS Codi del forest: 756 Titular: Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses Tipus de propietari: Municipi Forest: ELS PLANS CUP: 35

D’acord amb una primera anàlisi, s’ha constatat que la relació entre aquests espais i el

recorregut en estudi és bàsicament de proximitat, és a dir, la via transcorre en

determinats casos propera a alguns d’aquests espais citats.

Zones fluvials

Els espais fluvials tenen una presència constant en l’àmbit de treball en seguir la major

part de la ruta, a tocar del riu Ter. Aquests espais són constituïts bàsicament per les

planes d’inundació d’ambdós marges d’aquest riu, sovint ocupades per salzedes i

codolars.

14. MEDI SOCIOECONÒMIC 14.1. Població

D’acord amb les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya de l’any 2006, les

característiques bàsiques poblacionals dels municipis en l’àmbit del projecte són les

següents:


60

Població (hab.)

Superfície

(km2)

Densitat

(hab/ km2)

Sant Joan de les Abadesses 3.565 53,7 66,4

Sant Pau de Segúries 666 8,7 76,2

Camprodon 2.438 103,4 23,6

Llanars 584 24,7 23,6

Vilallonga de Ter 478 64,2 7,4 Taula 6: Estadístiques de població als diferents termes municipals. (Font: Institut d’Estadística de Catalunya)

El territori que abasta el projecte de la via verda és un territori amb una densitat de

població petita. En aquest sentit, cap dels municipis existents sobrepassa els 5.000

habitants.

14.2. Activitats econòmiques

L’eix del riu Ter vertebra l’activitat econòmica de la zona, també en la seva part alta, on

es denota la forta presència industrial d’aquesta configurada en les colònies al llarg del

riu, ara en amb un pes específic menor que en els anys passats.

La via verda, però, travessa altres municipis en els quals les principals activitats

econòmiques s’han desenvolupat al voltant dels recursos naturals (agricultura, fusta,

etc.)

A continuació es detalla el percentatge de població de cada municipi distribuïda per

sectors ocupacionals corresponent a l’any 2001:

% Agrari % Industrial % Construcció % Serveis Sant Joan de les Abadesses 2,98 46,11 9,31 41,57

Sant Pau de Segúries 6,45 44,19 13,22 36,13 Camprodon 3,30 21,32 12,26 63,11 Llanars 10,1 19,0 15,9 55,0 Vilallonga de Ter 18,6 13,1 21,3 47,0 Taula 7: Població ocupada per sectors econòmics. Any 2001 (Font: Institut d’Estadística de Catalunya)

Com s’hi observa, en general la zona desenvolupa majoritàriament activitats amb els

sectors industrials i de serveis, encara que existeixen diversos municipis de caire rural

on l’agricultura és econòmicament important.

També és destacable l’elevat percentatge de població dedicada al sector serveis a

Camprodon degut al turisme.

En els darrers anys, però, es constata en tots els municipis un progressiu

abandonament de les activitats relacionades amb el sector primari i una tendència a la

terciarització, amb el desenvolupament d’activitats relacionades amb els serveis.

Per últim, no passa desapercebut el fet que conforme ascendim per la vall del Ter ,

des de St. Joan de les Abadesses fins a Vilallonga de Ter, el pes del sector agrícola

creix, mentre que el pes del sector industrial decreix. També s’observa un creixement

progressius del sector de la construcció vall amunt, lligat al creixent interès turístic de

les poblacions pirinenques.

15. INFRAESTRUCTURES, CAMINS I RUTES EXISTENTS

En aquest apartat es fa un breu repàs de les principals infraestructures de comunicació

existents. També es fa un breu repàs dels senders i camins, encara que de forma

superficial, atès que la gran riquesa en camins d’aquesta àrea geogràfica és

inabastable en aquest document, i tampoc és l’objectiu pretès.

15.1. Infraestructures

Quant a carreteres, les que més proximitat presenten i en alguns casos determinen el

traçat de la via ciclista són:

Carretera C-26. En el tram entre Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de

Segúries.

Carretera C-38. De Sant Joan de les Abadesses fins a la frontera amb França,

passant per Molló

Carretera C-153a. Enllaça Sant Pau de Segúries amb la C-26, després del coll

de Capsacosta.

Carretera GIV-5264. De Camprodon a Vallter.


61

Carretera GIV-5265. De la GIV-5264 a Tregurà de Dalt.

15.2. Camins i rutes existents

• Camins ramaders

Els camins ramaders són camins que s’han utilitzat tradicionalment per a la

transhumància. Aquests camins són sempre de sòl de domini públic, el qual és, per

definició, terreny inembargable, imprescriptible i inalienable. A l’esborrany del

reglament dels camins ramaders de l’any 1998 de la Generalitat de Catalunya,

s’estableix que “les vies pecuàries són anomenades a Catalunya camins ramaders i

són aquells camins pels quals pot passar el bestiar en ramat o escamot i pels quals

discorre o ha discorregut tradicionalment el trànsit de bestiar”.

Després de consultar la informació disponible referent a la xarxa de camins ramaders

en la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

i de dur a terme una consulta telefònica amb el Servei de Gestió Forestal de la

Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat del mateix departament en

data d’11 de juny dels 2010, es pot afirmar que no existeix cap camí ramader

classificat com a tal al llarg dels traçats en estudi.

• Rutes de gran i petit recorregut

Trobem en l’àrea d’estudi, entrellaçats amb els camins existents, una extensa xarxa

d’itineraris de vocació excursionista que s’estenen pel medi natural. Aquests itineraris

els podem agrupar en tres categories:

• Els GR o senders de gran recorregut.

• Els PR o senders de petit recorregut.

• Els SL o senders locals.

Genèricament s’estableix la distinció d’aquests tres diferents tipus de senders d’acord

amb la seva longitud, segons el criteri de la Federació d’Entitats Excursionistes de

Catalunya (d’ara en endavant, la FEEC):

Tipus Longitud

GR + de 50 Km

PR - de 50 Km

SL - de 10 Km

Senders urbans

Variable. Estan

circumscrits als

àmbits urbans

Els GR i PR són impulsats i gestionats directament per la FEEC, mentre que els SL ho

són per les entitats més d’àmbit local, com ara ajuntaments i associacions

excursionistes locals.

Tots ells són itineraris dissenyats per fer a peu i, en molts casos, també es poden fer

amb bicicleta. Això significa que no cal utilitzar cap tècnica especial per ser transitats

(grimpada, escalda, barranquisme etc.). Transcorren pel medi natural, buscant sempre

els traçats pels indrets més naturals de les àrees per on passen. El seus objectius

principals són donar a conèixer vells camins, indrets d’interès natural i cultural i, en

definitiva, fomentar la pràctica de l’excursionisme i els seus valors.

En un àmbit d’estudi tan ampli són quantiosos els camins de diferent naturalesa i

magnitud que ens podem trobar. Per aquesta raó, en aquest document només es

realitzarà un breu repàs i es citaran alguns dels camins presents.

Pel que fa a la presència de rutes (o senders) de gran recorregut (GR), cal fer menció

a:

GR-1 que talla el corredor de les alternatives en el tram entre Sant Joan de les

Abadesses i Sant Pau de Segúries i, de fet, transcorre pel mateix camí que la via

ciclista al llarg d’uns centenars de metres.

Cal fer mansió al Camí Vora el Ter (GR-210) que transcorre resseguint aquest riu des

de Vallter fins a la desembocadura per tant paral·lel a la via en estudi. De fet, en algun

punt concret els traçats coincideixen (Veure figura següent).


62

També es destaca un sender naturalista que transcorre per l’espai de la Xarxa Natura

2000 “Riberes de l’Alt Ter”, en el tram de La Ral, pel qual també transcorre el traçat

d’una de les alternatives en estudi.

Fita de la Ruta Cicloturística vora el Ter, a St. Pau de Segúries.

Senyalització direccional de la mateixa ruta, d’altres senders i d’un itinerari de BTT, més amunt de Vilallonga de Ter.

Senyalitzacions del camí de la Ral, actualment arranjat com a sender de natura per dins l’espai de la Xarxa Natura 2000, “Riberes de l’alt Ter”: Figura 16. Camins i senders en l’àmbit d’estudi.

Transcorre també per aquesta vall el GR-151, la Ruta d’Osona al Ripollès.

En quan a senders de petit recorregut (PR), cal esmentar el PR -C 188 a Sant Pau de

Segúries o el Sender de Camprodon PR-C 186. També es detecta una extensa xarxa

de camins locals i supramunicipals, molts d’ells senyalitzats. Per últim cal comentar

també els diversos circuïts de BTT existents.

15.3. Altres camins d’interès

Existeix un camí romà a l’alçada de Sant Pau de Segúries amb un elevat valor històric

i cultural. Aquest podrà connectar amb la via verda que es projecta.

Altres camins amb els quals la via ciclista mantindrà connexió són rutes més modernes

senyalitzades recentment. Aquest és el cas de les rutes de BTT que trobem, per

exemple, als entorns de Llanars.

16. PATRIMONI CULTURAL

S’ha realitzat un estudi del patrimoni arqueològic i arquitectònic existent en la zona

d’estudi, a fi i afecte de veure la possible afecció d’aquest patrimoni pel projecte “Via

Ciclista del Ter. Tram Sant Joan de les Abadesses – Vilallonga de Ter”. Aquest treball

s’ha dut a terme mitjançant la consulta a l’inventari del Servei d’Arqueologia de la

Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, la consulta es va dur a terme pels

municipis de Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Camprodon, Llanars

i Vilallonga de Ter. Va ser efectuada on line mitjançant l’aplicatiu eGIPCI en data de

18/06/2010.

16.1. Marc legal aplicable

La legislació autonòmica catalana estableix un seguit de figures de protecció dels béns

integrants del Patrimoni Cultural Català. Destaca la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del

Patrimoni català, desplegada recentment pel Decret 78/2002, de 5 de març, del

Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

Destaquen les següents figures:

1) Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Són els béns més rellevants del patrimoni

cultural català. Aquests són:

• Monument històric

• Conjunt històric

• Jardí històric

• Lloc històric


63

• Zona d’interès etnològic

• Zona arqueològica

• Zona paleontològica

Estan declarats BCIN els castells de Catalunya (disposició addicional primera de la Llei

9/1993 del Patrimoni Cultural Català). La incoació de l’expedient de declaració d’un

BCIN comporta l’aplicació immediata i provisional del règim de protecció establert per

als BCIN ja declarats (article 9.2 de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català).

2) Bé Catalogat (BC) - Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Són aquells béns del

patrimoni cultural català que malgrat la seva significació i importància no

compleixen les condicions pròpies dels BCIN. La catalogació dels béns immobles

s’efectua mitjançant la seva declaració com a BCIL.

Tota catalogació de béns immobles ha de contenir els jaciments del terme municipal

que hagin estat declarats espai de protecció arqueològica (article 15.1 de la Llei

9/1993 del Patrimoni Cultural Català.). Sota aquesta denominació es consideren

aquells llocs no declarats d’interès nacional on, per evidències materials, per

antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l’existència de restes

arqueològiques o paleontològiques (article 49.1 de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural

Català).

En l’annex IV es mostren els resultats de la consulta efectuada a l’eGIPCI.

17. INTEGRACIÓ DE LA INFORMACIÓ: VULNERABILITAT

17.1. Introducció Per tal d’integrar tota la informació que descriu el medi físic, s’ha assignat a cada

porció del territori una vulnerabilitat concreta (molt alta, alta, mitjana o baixa) enfront de

la construcció i explotació de la via ciclista. Mitjançant els plànols de vulnerabilitat es

pot veure fàcilment i de forma sintètica quines són les zones més sensibles a l’obra, és

a dir, quines poden patir amb més facilitat canvis substancials en les seves

característiques.

17.2. Mètode Elaboració dels plànols descriptius del medi físic, que posteriorment seran utilitzats per

a l’elaboració del mapa de vulnerabilitat: bàsicament mapa de vegetació i hidrològic.

En aquests plànols el territori es divideix en diferents classes o categories atenent els

següents criteris:

• Naturalitat: grau de conservació o de no alteració per causes humanes.

Generalment es pren com a referència un cas hipotètic d’alteració nul·la, associat a

comunitats “clímax”.

• Raresa: escassetat en l’àmbit local (àmbit de l’estudi) i/o regional (Catalunya).

• Elements de connexió i aïllament: grau de separació d’un element o comunitat

d’altres elements o comunitats del mateix tipus, sobretot en l’àmbit local (àmbit de

l’estudi). En el cas dels éssers vius, es té en compte la possibilitat de dispersió dels

elements mòbils.

• Diversitat: probabilitat de trobar un element diferent dins de la població total. Es

relaciona el nombre d’espècies i les seves abundàncies relatives.

• Protecció: es refereix al grau de protecció legal d’espècies i comunitats, patrimoni

cultural, etc.

D’aquesta manera s’obté un plànol de vulnerabilitat parcial en el qual la vulnerabilitat

del territori es presenta segons un únic tema. Cadascun d’aquests plànols presenta les

mateixes categories: molt alt, alt, mitjà i baix.

Els nivells de vulnerabilitat són relatius, és a dir, només serveixen per fer

comparacions en aquest Estudi d’Impacte Ambiental.


64

El següent pas és l’assignació d’un grau de vulnerabilitat global per a cada punt del

territori. Això s’ha fet a partir de la superposició dels diversos mapes de vulnerabilitat

parcial. De tota manera no es tracta d’una “suma” de vulnerabilitats, sinó de la

integració dels diversos elements; és a dir, una vulnerabilitat elevada en una capa no

es pot compensar amb una vulnerabilitat baixa en una altra.

De cara a la representació gràfica i a la interpretació dels resultats, cal insistir en el fet

que la vulnerabilitat que indica una posició relativa d’una combinació respecte d’una

altra i només dins d’aquest Estudi d’Impacte Ambiental. Vegeu plànol de vulnerabilitat.

Documents

Part 2. Descripció del medi físic · Figura 4. Diagrama ombrotèrmic de l’estació de Sant Pau de Segúries. Any 2008. Font: Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de