PDEV05 - Vilafranca del Penedès · 2015. 12. 3. · banda, tan rellevants com la muntanya de Sant Pau i de Sant Jaume, de 33 hectàrees; la llosa de cobriment del pas del tren per

PDEV05 PLA DIRECTOR DELS ESPAIS VERDS DE VILAFRANCA DEL PENEDES

1

www. materiaverda.com · [email protected]

PRIMERA PART. Aspectes generals 1.1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................... 6

1.2. METODOLOGIA DE TREBALL.................................................................. 7

1.3. DADES BÀSIQUES DE LA CIUTAT .......................................................... 9

1.3.1.Dades del municipi................................................................................. 9

1.3.2.Dades de la població ............................................................................. 9

1.4. DADES DEL SISTEMA VERD .................................................................. 10

1.4.1.Dades Generals................................................................................... 10

1.4.2.Zones verdes ....................................................................................... 10

1.4.3.Arbres urbans ...................................................................................... 10

1.4.4.Evolució del sistema verd .................................................................... 11

1.4.5.Dades gestió del verd .......................................................................... 11

1.4.6.Opinió dels ciutadans........................................................................... 12

1.5. TIPOLOGIA DE LES ZONES VERDES.................................................... 13

1.5.1.Parc ..................................................................................................... 13

1.5.2.Jardí..................................................................................................... 13

1.5.2.1.Jardí de barri..................................................................................... 13

1.5.2.2.Jardí històric ..................................................................................... 13

1.5.3.Plaça enjardinada ................................................................................ 13

1.5.4. Places arbrades.................................................................................. 14

1.5.5.Verd en equipaments........................................................................... 14

1.5.6.Parcs lineals i rieres............................................................................. 15

1.5.7.Parcs forestals i arbredes .................................................................... 15

1.5.8.Parterres i mitgeres i verd d’acompanyament de la circulació ............. 15

1.5.9.Aparcaments arbrats............................................................................ 16

1.5.10.Arbrat viari ......................................................................................... 16 1.5.10.1.Voreres ................................................................................................................. 16

1.5.10.2.Rambla ................................................................................................................. 16

1.5.10.3.Bulevard................................................................................................................ 16

2


1.6. DIAGNOSI GLOBAL................................................................................. 18

1.6.1.Aspectes paisatgístics i disseny dels espais verds.............................. 18

1.6.2.Gestió i manteniment de les zones verdes ......................................... 18

1.6.3.Arbrat viari ........................................................................................... 19

1.6.4.Instal·lacions de reg............................................................................. 20

1.6.5.Quadres resum .................................................................................... 21

1.7. FIXACIÓ DEL MODEL DE VERD ............................................................ 23

1.7.1.Paisatge i disseny................................................................................ 23

1.7.2.Gestió i manteniment de les zones verdes .......................................... 23

SEGONA PART. Desenvolupament del PDVE05 2.1. MANUAL DE MANTENIMENT SOSTENIBLE.......................................... 26

2.1.1.Fonaments del manteniment sostenible .............................................. 26

2.1.2.Paràmetres del manteniment sostenible.............................................. 27

2.1.3.Implantació del manteniment sostenible a Vilafranca del Penedès ..... 28

Quadre de les principals operacions de manteniment............................ 31

Quadre de les èpoques de plantació ........................................................ 32

2.2. PROPOSTA D’INDICADORS DE SEGUIMENT PER AL CONTROL DE QUALITAT EN EL MANTENIMENT DE LES ZONES VERDES .................. 33

Fitxa a mode d’exemple per al control de qualitat per a l’arbrat viari .... 35

2.3.CATÀLEG D’ESPÈCIES VEGETALS PER A LES ZONES VERDES ...... 36

2.3.1.Arbrat viari ........................................................................................... 37

2.3.2.Arbrat de les zones verdes (arbres persistents i arbres

caducifolis).................................................................................................... 38

2.3.3.Arbusts de les zones verdes................................................................ 39

2.3.4.Plantes vivaces i entapissants ............................................................. 40

2.3.5.Plantes enfiladisses ............................................................................. 41

2.3.6.Vegetació per a les rieres .................................................................... 41

2.3.7.Palmeres.............................................................................................. 41

Quadre aplicació espècies arbòries.......................................................... 42

3


2.4.CRITERIS PER A LA CREACIÓ DE NOVES ZONES VERDES ............... 43

2.4.1.Criteris estètics i funcionals ................................................................. 43

2.4.2.Criteris vegetatius ................................................................................ 44

2.4.3.Criteris hídrics...................................................................................... 45

2.4.4.Criteris edàfics ..................................................................................... 45

2.4.5.Redacció del projecte .......................................................................... 46

2.4.6.Seguiment de l’execució de l’obra ....................................................... 47

2.4.7.Recepció de l’obra ............................................................................... 47

2.5.PROTOCOL DE SEGUIMENT I RECEPCIÓ DELS NOUS ESPAIS VERDS ......................................................................................................... 48

2.6. DIRECTRIUS DE PLANTACIÓ DE L’ARBRAT VIARI ............................. 50

2.6.1.Arbres recomanats per voreres de 3 a 4 m d’amplada ........................ 51

2.6.2.Arbres recomanats per voreres de 4 a 5m d’amplada ......................... 52

2.6.3.Arbres recomanats per voreres de 6m o més d’amplada .................... 54

2.7. PROPOSTA DE MILLORES PER A L’EQUIPAMENT I EL MOBILIARI URBÀ ........................................................................................................... 56 2.7.1.Aspectes generals ............................................................................... 56

2.7.2.Requisits específics per als jocs infantils ............................................ 57

2.7.3.Requisits específics per al mobiliari urbà............................................. 58

2.8.CARACTERITZACIÓ DE LES AIGÜES DE REG...................................... 59

2.8.1.Aigua potable....................................................................................... 60

2.8.2.Aigua freàtica....................................................................................... 61

2.8.3.Aigua pluvial ........................................................................................ 62

2.9.DEFINICIÓ DE CRITERIS PER A VEGETAR POLÍGONS INDUSTRIAL . 63

2.9.1.Directrius d’actuació............................................................................. 63

2.9.2.Espai públic ......................................................................................... 64

2.9.3. Espai privat ......................................................................................... 64

4


2.10. PROPOSTA DE RECONVERSIÓ D’ARBRAT VIARI, ZONES VERDES I ZONA ESPORTIVA .................................................................................... 66

2.10.1.Arbrat viari ......................................................................................... 66

2.10.2.Zones verdes ..................................................................................... 72

2.10.3.Zona esportiva ................................................................................... 82

2.11.PRIMERA APROXIMACIÓ A L’ÚS DE LES ZONES VERDES............... 85 2.11.1 Difusió dels valors paisatgístics i ambientals dels espais verds ....... 86

2.11.2 Manifestacions artístiques ................................................................. 86

2.11.3 Activitats lúdico-festives..................................................................... 87

2.12.PROPOSTA EMBLEMÀTICA D’ACTUACIÓ .......................................... 88

2.12.1 Idea general....................................................................................... 88

2.12.2 Proposta d’ordenació i enjardinament de la coberta del traçat de l’AVE

a Vilafranca del Penedès .......................................................................... 89

3. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................... 90

ANNEXES: Fitxes de valoració de parcs, jardins i places enjardinades

Taula 1. Estudi de cobertures dels parcs, jardins i places

enjardinades

5


PRIMERA PART. Aspectes generals

6


1.1. INTRODUCCIÓ Vilafranca del Penedès està afrontant, aquests primers anys del segle XXI, una transformació com probablement no havia fet al llarg de la seva història, encapçalada pel soterrament i cobriment del ferrocarril el que li permetrà guanyar prop de 90.000 m2, 40.000 m2 dels quals es destinen a nous espais d’ús ciutadà al bell mig de la ciutat. A les actuacions dirigides a assolir una ciutat amb més habitatge, més servei, més homogènia i ben comunicada i amb més espai pel creixement econòmic, se sumen les accions destinades a construir més espais oberts i millora dels existents. Aquesta transformació de Vilafranca, va iniciar-se amb el Pla d’Ordenació Municipal (POUM) aprovat el 11 de juny del 2003 pel Plenari Municipal i ratificat després pel Departament competent de la Generalitat de Catalunya el qual definia la ordenació del territori vilafranquí amb sòl no urbanitzable, sòl destinat a polígons o zones verdes etc. L’Acord de Govern del municipi pels anys 2004-2007 inclou espais, d’altra banda, tan rellevants com la muntanya de Sant Pau i de Sant Jaume, de 33 hectàrees; la llosa de cobriment del pas del tren per la ciutat, que donarà com a resultat més de 4 hectàrees d’espai públic, i que es convertirà en una nova àrea de connectivitat, i a més, les actuacions a fer en l’ àrea de la Serreta. En els propers anys s’acabaran a Vilafranca els nous parcs i espais de la Girada II, CIUTAT JARDÍ Sant Julià i el Molí d’en Rovira Sud, que aportaran a la ciutat prop de 1.800 arbres més. Moltes d’aquestes actuacions es troben ja en procés d’execució. Altres actuacions previstes són la remodelació de la Rambla de Nostra Senyora, la plaça Milà i Fontanals, la plaça dels segadors... A banda de la millora i increment del verd urbà, el PAM preveu actuacions específiques de protecció de les rieres i dels boscos de ribera que es veuran afectats pels treballs d’urbanització de Domenys III, Les Bassetes i Els Cirerers. Però les actuacions previstes no es limiten només a desenvolupar i crear nous conceptes sinó que també es materialitzen en la revisió del que ja es Vilafranca i en quin punt es troba en alguns dels aspectes més identificadors d’una ciutat. En aquest sentit, un dels objectius del Pla d’actuació Municipal per el 2005, de l’Ajuntament de Vilafranca és l’elaboració del Pla Director de les Zones Verdes (PDEV05), el qual, a banda de inventariar i diagnosticar quin és l’estat actual del seu patrimoni verd, ha de marcar les línies d’actuació de futur en tots aquells aspectes que formen el sistema verd de la ciutat.

7


1.2. METODOLOGIA DE TREBALL L’elaboració del PDEV05 de Vilafranca del Penedès s’ha fet seguint la següent metodologia:

• Recopilació de les dades generals de la ciutat: habitants, població, origen, superfície, etc.

• Definició i llistat de les tipologies del verd urbà de Vilafranca: parcs,

jardins, àrees forestals,etc.

• Visites in situ i treball de camp amb l’objectiu de fer una valoració de les zones verdes per conèixer quin és l’estat real en que es troben els diferents elements estructurals de les zones verdes: vegetació, tanques, àrees de joc infantil, infraestructura de reg.

Els parcs, jardins i places enjardinades, per tractar-se de les zones verdes més característiques i de més superfície, han estat valorades de manera individual, i per cadascun dels espais s’ha omplert una fitxa en la que es recullen unes dades generals, les patrimonials, dades sobre el manteniment i valoració d’aquest, l’estat dels elements auxiliars i finalment la definició d’uns punts forts i uns punts febles per a cada espai. La resta de tipologies han estat valorades de manera global a partir d’un treball de camp amb mostreig.

• Diagnosi global de l’estat de les zones verdes, el seu equipament i

l’arbrat viari del municipi, que inclou l’anàlisi els diferents vectors que intervenen en la gestió i manteniment de les zones verdes, i s’han identificat les oportunitats i les febleses de cada aspecte. Es defineixen així quins són els punts forts i els punts febles en aspectes mediambientals, urbanístics i de paisatge, i aspectes concrets de qualitat de conservació i manteniment de les zones verdes.

• Fixació de model del verd que consisteix en la definició del model de

gestió i del tipus de manteniment i conservació que cal fer en els espais verds i arbrat del municipi. El model de gestió recull d’una manera clara i entenedora quines són les estratègies que l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès seguirà en els propers anys per millorar la qualitat de les zones verdes i el medi ambient de la ciutat.

8


• Desenvolupament del PDEV05, format pels següents capítols:

Manual de jardineria sostenible Proposta d’indicadors de seguiment de qualitat en el manteniment de les zones verdes Catàleg d’espècies vegetals per a les zones verdes Criteris per a la creació de noves zones verdes Protocol de seguiment i recepció dels nous espais verds Directrius de plantació de l’arbrat Proposta de millores per a l’equipament i el mobiliari urbà Caracterització de les aigües de reg Definició de criteris per a vegetar polígons industrials Proposta reconversió d’arbrat viari, zones verdes i zones esportives Primera aproximació a l’ús de les zones verdes Proposta emblemàtica d’actuació

9


1.3. DADES BÀSIQUES DE LA CIUTAT 1.3.1.Dades del municipi Municipi: Vilafranca del Penedès Comarca: Alt Penedès Habitants:1 36.104 Superfície: 1986 hectàrees (19,86 Km2) Densitat de població: 18,18 hab/hectàrea (1818 hab/ Km2) 1.3.2.Dades de la població2 Població ocupada:3 14.310 persones

DISTRIBUCIÓ POBLACIÓ ACTIVA PER SECTOR

2%

31%

10%57%

AgriculturaIndústriaConstruccióServeis

ORIGEN

51%

20%

22%

7%

Mateixa comarcaAltra comarcaResta estatEstranger

1 Font: Ajuntament de Vilafranca del Penedès 2 Font: Institut d’Estadística de Catalunya, any 2001 3 Font: Institut d’Estadística de Catalunya, any 2001

10


1.4. DADES DEL SISTEMA VERD4 1.4.1.Dades Generals Total verd urbà: 35,2 hectàrees Verd privat5 3,6 hectàrees Verd d’ús públic: 31,6 hectàrees 1.4.2.Zones verdes Nombre de parcs i jardins: 12 unitats Nombre de places: 33 unitats Nombre jardineres: 36 unitats Àrees de jocs infantils: 31 unitats 1.4.3.Arbres urbans5 Total arbres: 10.000 unitats als carrers: 4.400 unitats a les zones verdes: 5.600 unitats Arbres / habitant 0,28 arbres Diversitat de l’arbrat: 71 espècies arbòries

ESPÈCIES MÉS ABUNDANTS

34%

11%12%11%

9%

9%7% 7%

Platanus hispanicaSophora japonicaCupressus sempervirensLigustrum japonicumMelia azedarachUlmus pumilaQuercus ilexPopulus simonii

4 Font. Ajuntament de Vilafranca. Departament de Parcs i Jardins 5 Les unitats d’arbres urbans poden variar lleugerament ja que no es tenen inventariades les zones que es troben en procés d’execució.

11


1.4.4.Evolució del sistema verd (1995-2005)6 Concepte any 1995 any 1999 any 2005 Zones verdes 15 ha 22 ha 31,6 ha Arbres 5.000 u. 8.000 u. 10.000 u. 1.4.5.Dades gestió del verd Model de gestió de les zones verdes: mixt % intern: 25 % gestió extern: 75 Pressupost total: 514.748,8€ Nombre de personal propi: tècnics: 1 enginyer tècnic agrícola encarregats: 1 FP jardineria

oficis: 8 operaris 2 xofers 2 operaris tones de reg7

Nombre de personal extern: tècnics: 1 tècnic jardiner jardiners: 14 operaris Model Superfície (m2) % Intern 77.676 25Extern 235.389 74Mixta 3.020 1Total 316.085 100

6 Les dades corresponents al 1995 i 1999 pertanyen a l’Auditoria Ambiental realitzada per la Diputació de Barcelona, any 2000. 7 Temporals durant 6 mesos

12


1.4.6.Opinió dels ciutadans: El gràfic que a continuació es mostra sobre l’opinió ciutadana, es forma a partir de les queixes i suggeriments dels ciutadans, que arriben directament al Departament de Parcs i Jardins de l’Ajuntament, o bé a través de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament

62%11%

16%

2%

5%4%

Arbres

Manteniment espaisverdsMantenimentinfrastructuresProblemes reg

Plagues

Al.lergies

A destacar entre les plagues les de pugó a til·lers i tipuanes, Psylla sp.a til·lers i Galleruca sp. als oms.

13


1.5. TIPOLOGIA DE LES ZONES VERDES Per tal de dur una gestió eficient del verd de Vilafranca, s’han classificat tots els espais verds segons 12 tipologies diferents. En algun cas el nomenclàtor de la ciutat fa que alguns espais no coincideixin amb la classificació proposada o que dos o més espais del nomenclàtor corresponguin a un únic espai en la classificació que es proposa. 1.5.1.Parc Es tracta d’una àrea verda enjardinada amb grans zones de vegetació arbòria, que es caracteritza per tenir una superfície considerable (més d’una hectàrea) i dotada d’equipaments bàsics d’ús social: esportius, jocs infantils, mobiliari urbà, etc. Parc de Sant Julià Parc Poble Nou Parc Molí d'en Rovira Parc de Llevant Parc de La Pelegrina

1.5.2.Jardí Es tracta d’una zona verda, amb una extensió menor d’una hectàrea. Generalment estan oberts i dotats de mobiliari urbà i jocs infantils. Les superfícies plantades i pavimentades són equivalents. Es distingeixen dos subgrups:

1.5.2.1.Jardí de barri: zona verda amb característiques molt semblants al parc urbà però de dimensions més petites (inferior a una hectàrea)

Parc de l'Espiga Plaça Sant Salvador Plaça del Pedró Plaça Onze Setembre

1.5.2.2.Jardí històric: zona verda que formen part del patrimoni de la ciutat, per la seva història i que contenen elements vegetals normalment centenaris.

Cementiri Parc Tívoli

1.5.3.Plaça enjardinada Són places que actuen com a petits jardins però disminueix la massa vegetativa. Normalment hi predomina el paviment tou sobre la resta i disposa d’alguns equipaments (jocs infantils, mobiliari urbà,...)

14


Plaça Penedès Plaça de les Clotes Plaça Espirall Plaça Sant Julià Plaça Pau Casals Plaça Assumpció Domènech Plaça Torres i Bages Plaça Segadors Plaça Ramona Via Plaça Marià Manent Plaça del gas Plaça de l'Àgora Plaça Pau Boada Plaça Rafael Soler- Cortijo

1.5.4. Places arbrades Es tracta d’aquelles places que consten únicament d’arbrat i mobiliari urbà en les quals domina el paviment dur i no tenen equipaments. Plaça de la Sardana Pati Pollancres Plaça Fèlix Mestres Plaça de l'Oli Plaça Jaume I Plaça Sant Joan Plaça Vilanova Plaça Doctor Bonet Plaça Abat Blanch Plaça Boters Plaça Manel Milà i Fontanals Plaça Antoni Massanell Plaça Verema Plaça J.A. Clavé Plaça de les Arts Plaça del Carme Creixell (plaça) Plaça Pau Milà i Fontanals Verd que acompanya el Camp futbol Espirall Pati Escorxador

1.5.5.Verd en equipaments Són les zones verdes que es troben molt properes o conformant un mateix espai amb els equipaments de la ciutat: escoles, biblioteques, patis, zones esportives, ... Escola Baltà Elies Escola Pau Boada Escola Cristòfol Mestres Escola Mas i Perera Escola bressòl Lola Anglada Escola bressòl Anxeneta Escola bressòl Sol solet

15


Escola bressòl El Parquet Pati Biblioteca Torres i Bages Pati Biblioteca de La Caixa Claustre Trinitaris Claustre Sant Francesc Arxiu Comarcal Zones verdes zona esportiva L'antic Escorxador

1.5.6.Parcs lineals i rieres Es tracta d’ espais verds de connexió de diferents barris o parts del territori municipal, d’entre 50 i 150 metres d’amplada i amb una llargària mínima de 500 metres. La vegetació que els formen es arbrat, generalment plantat en diverses alineacions i vegetació baixa –arbusts i entapissants- que ocupa, com a mínim un 25% de la superfície total. Plaça de la Pau + Plaça dels Drets Humans + Plaça dels Països catalans Riera de Llitrà Riera de la rasa dels Vinots Riera de l’Adoberia

1.5.7.Parcs forestals i arbredes Es tracta de petites àrees de bosc natural o naturalitzat, d’un mínim de 0.5 hectàrees, on predomina la vegetació arbòria i que sovint es troben a la perifèria de la ciutat Bosc de Mercaderies Bosquet del “DIA” Bosquet de l’ Espiga

1.5.8.Parterres i mitgeres i verd d’acompanyament de la circulació En aquesta classificació es considera els parterres, triangles, illetes enjardinades o rotondes, sovint amb gespa que es troben en les zones de circulació de vehicles o de vianants, ja sigui amb funció estètica o de divisió. S’inclouen també en aquesta tipologia, les zones verdes dels polígons industrials ja que estan situades en àrees de circulació rodada. Aquests són: Polígon de Estació de Mercaderies Polígon Avinguda Tarragona Polígon de Domenys I Polígon de Domenys II Polígon de Llevant

16


1.5.9.Aparcaments arbrats Són zones d’aparcament formades per un seguit d’alineacions d’arbres sobre un paviment de sauló o dur Aparcament de l’ Espiga Aparcament dels Segadors Aparcament del Parc Sant Julià Aparcament del Pati de la Serra Aparcament de Cal Rondina Aparcament de la zona esportiva est Aparcament de la zona esportiva oest

1.5.10.Arbrat viari Són els arbres d’alineació que es troben plantats individualment, dins d’escossells, normalment unitaris:

1.5.10.1.Voreres dels carrers, com per exemple: Tossa de Mar Igualada Pere El Gran

1.5.10.2.Rambla, carrer amb el passeig de vianants al centre, normalment amb una doble filera d’arbres, com per exemple:

Rambla Sant Francesc Rambla de La Girada Rambla de La Generalitat

1.5.10.3.Bulevard, carrer amb la calçada central, (i de vegades també laterals) amb voreres de més de 5 metres i amb plantació d’arbres, com ara: Rambla de Nostra Senyora Camp dels Rolls Avinguda Tarragona Avinguda Catalunya Pare Martí Grivé

17


Superfície per tipologies (m2) Parc 83.202 Jardí de barri 19.492 Jardí històric 28.361 Plaça enjardinada 34.509 Places arbrades 25.809 Verd en equipaments 23.904 Parcs lineals i rieres8 17.271 Àrees forestals i arbredes 20.066 verd d’acompanyament 9 27.192 Aparcaments arbrats 36.450 TOTAL 316.256

Tipologia zones verdes

Parcs urbans26%

Jardins històrics9%

Jardins de barri6%

Places enjardinades11%

Places arbrades8%

Aparcaments arbrats12%

Parterres i zones rodades9%

Parcs lineals5%

Parcs forestals6%

Verd en equipaments8%

8 No es troba inclosa la superficie de les rieres 9 No es troba inclusa la superficie dels polígons

18


1.6. DIAGNOSI GLOBAL Fruit del treball de camp i de les reunions amb tècnics i responsables de les diferents àrees municipals vinculades a les zones verdes, es va fer una diagnosi de l’estat, gestió i manteniment de les zones verdes i de l’arbrat de Vilafranca del Penedès. 1.6.1.Aspectes paisatgístics i disseny dels espais verds Vilafranca disposa d’una gran superfície agrícola al seu entorn molt definida i de gran valor paisatgístic i patrimonial. Aquest fet distintiu però, no es troba incorporat a la imatge i característiques de les zones verdes urbanes. Hi ha, a Vilafranca, un predomini de places mancades de vegetació, el que augmenta la sensació de duresa de les condicions urbanes. En les zones verdes, encara que més matisada, es reprodueix aquesta percepció ja que les zones amb paviment ocupen més superfície que les àrees amb vegetació (veure annex) 1.6.2.Gestió i manteniment de les zones verdes Els espais verds de Vilafranca són, en general de petites dimensions i es troben repartits per tota la ciutat. Això significa presència de verd arreu, però suposa, alhora, dificultat en el manteniment a causa de les dimensions i la seva fragmentació. La majoria de les zones verdes i l’arbrat de Vilafranca es troben en gestió de manteniment. Es detecten però, alguns punts poc cuidats, probablement per manca de recursos, per tractar-se d’espais no assignats o perquè l’assignació està mancada d’un control de qualitat adient. La puntuació mitjana dels espais avaluats es troba al voltant del 6, resultat de l’anàlisi de tots les elements que el composen. Es pot dir per tant, que el manteniment i l’ús que es fa de les zones verdes és correcte, encara que, òbviament, millorable. Dels diferents aspectes valorats, destaca el bon estat de l’arbrat adult així com de l’enllumenat, papereres i fonts. Plantegen més dificultats les masses arbustives, les gespes i el mobiliari urbà – bancs i jocs. Cal apuntar que, quan hi ha elements construïts com murs o WC públics, sovint s’evidencien problemes de vandalisme. Quant les noves plantacions, aquestes denoten una certa timidesa a l’hora de la implantació, tant pel que fa a la quantitat d’exemplars plantats com a la seva joventut. En aquestes es detecta, en general, una manca de vigor, probable-ment per poques cures en el moment de plantació i període immediatament posterior (especialment en les obres pendents de recepció).

19


En no tenir definides les tipologies de les zones verdes en base a la freqüentació i ús, la distribució dels recursos emprats en el manteniment es força aleatòria i no es destinen allà on fan més falta. Seria important disposar d’un estudi complementari dels costos de les zones verdes segons tipologies, i freqüentació, i poder tenir, alhora, els indicadors de costos i manteniment. La manca d’espais verds a la ciutat és probablement la causa que, per atendre a totes les demandes que els ciutadans fan per tenir més o millors equipaments (jocs infantils, cistelles de bàsquet, petanques) es fragmentin els espais verds, al marge del disseny original, perdent identitat. Hi ha una gran diversitat de models de mobiliari urbà. La seva homogeneïtzació abaratiria, de ben segur, els costos de manteniment. 1.6.3.Arbrat viari La diversitat de l’arbrat viari de Vilafranca es força bona (71 espècies diferents), si bé hi ha una alta concentració de plàtans (Platanus x hispanica) (34%), que pot produir problemes en cas de malures importants. Pot ser problemàtic també l’om (Ulmus pumila) (11%). La població arbòria està força rejovenida. Es considera que el 60% de l’arbrat te una edat inferior a 25 anys. Quant al resultat de les plantacions, aquest és molt desigual. Les falles en els carrers arbrats de fa anys, presenten molts problemes d’arrelament. Caldria per millorar els resultats, canviar o esmenar les terres i col·locar elements de subjecció i protecció durant els primers anys. En canvi, les plantacions en trams sencers, es troben en la majoria dels casos en molt bon estat, com és el cas de les plantacions de Brachychiton populneus, Chitalpa tashkaenlensis i Corylus colurna. Les plantacions d’alzines (Quercus ilex), lledoners (Celtis australis), mèlia (Melia azedarach) i paulònia (Paulownia tomentosa) entre d’altres, es troben molt consolidades i en bon estat. Pel que fa a la valoració general de l’arbrat viari, el que es troba en bon estat supera el 50%, l’índex de mortalitat no arriba al 5% i es pot dir que un 45% està en un estat correcte, si bé planteja diverses problemàtiques vegetatives i fitosanitàries. Es detecten sovint incompatibilitats entre les llicències atorgades a noves edificacions i les plantacions d’arbrat en vorera. A l’avinguda del Diable o al carrer Assumpta Trens, per exemple, l’arbrat queda massa proper a les façanes. Al carrer Tossa de Mar, la capçada dels arbres ha quedat per sota dels nous balcons i terrasses.

20


El 62% de les queixes ciutadans rebudes al departament de Parcs i Jardins es refereixen a l’arbrat, la qual cosa denota una preocupació i sensibilització dels ciutadans vers el seu patrimoni arbori. 1.6.4.Instal·lacions de reg En una inspecció de visu de les instal·lacions de reg, s’observa que aquestes plantegen deficiències; manca de cobertura, aspersors vandalitzats, difusors obturats, etc. En molts espais, el reg es realitza sense automatitzar, a mànega i amb instal·lacions obsoletes. Caldria revisar l’optimització del reg dels espais verds, d’acord amb un estudi rigorós d’aprofitament d’aigües del subsòl, la pluviometria, l’evapotranspiració i les tipologies d’espècies vegetals a impulsar.

21


1.6.5.Quadres resum PAISATGE I DISSENY Situació actual Aspectes favorables Aspectes desfavorables -marcada identitat agrícola periurbana

-poca presencia de la tradició agrícola a ciutat -abundància places dures -zones verdes amb molta superfície pavimentada -manca d’un parc gran central

estratègies de futur -posar en valor el paisatge introduint-lo a ciutat -augmentar les plantacions de les zones verdes GESTIÓ I MANTENIMENT Situació actual Aspectes favorables Aspectes desfavorables -petits retalls de verd per tota la ciutat -zones verdes en gestió -bona puntuació de les zones verdes -bon estat d’elements estructurals

-dificultat en el manteniment per fraccionament i dimensions -espais sense assignació -elements durs vandalitzats -dificultat en el manteniment de les masses arbustives, bancs i jocs -noves plantacions poc robustes -distribució desigual dels recursos

Estratègies de futur -racionalitzar el manteniment amb l’eliminació de parterres, i illetes poc útils -classificar les zones verdes d’acord al seu ús i freqüentació -homogeneïtzar materials i mobiliari

22


ARBRAT VIARI Situació actual Aspectes favorables Aspectes desfavorables -molta diversitat d’espècies 60% d’arbrat jove -50% de l’arbrat en bon estat

-alt % de plàtans -poc arbres exemplars -incompatibilitat amb noves edificacions abundància d’espècies no autòctones

Estratègies de futur -reduir el nombre de les espècies problemàtiques (al·lergèniques, sistemes radiculars en superfície i capçades de volum desproporcionat. -normativa de plantació -elaboració d’un catàleg d’espècies per Vilafranca INSTAL·LACIÓ DE REG Situació actual Aspectes favorables Aspectes desfavorables -la majoria de noves zones verdes incorporen sistemes de reg -s’utilitzen parcialment aigües dels pous del freàtic

-Instal·lacions obsoletes i deficitàries -No s’aprofita tota l’aigua del subsòl

Estratègies de futur - elaborar un pla general del sistema de reg urbà

23


1.7. FIXACIÓ DEL MODEL DE VERD

El model de gestió que s’ha proposat per el verd de Vilafranca del Penedès és diferenciador i marca les línies estratègiques a seguir, no tan sols en temes de manteniment i gestió, sinó també en els vectors transversals com són els paisatgístics i ambientals, amb l’objectiu de fer dels espais verds de la ciutat un element identificador i vertebrador de la mateixa i de la seva fesomia. En aquest sentit, la política de gestió i planejament dels espais verds ha de tenir en compte les següents propostes: 1.7.1.Paisatge i disseny Creació d’un nou parc o espai verd, que es convertiria en el símbol del dinamisme que Vilafranca vol donar a la política de verd i a la millora de les zones verdes. Potenciar la presència de verd en els polígons industrials el què contribuirà a protegir les rieres que es veuen afectades per aquest. nou ús del territori. En conseqüència, el verd que s’implanti en els polígons industrials ha de ser innovador en aspectes de disseny i tenir una presència abundant per augmentar la massa vegetal i afavorir l’atracció de la fauna silvestre que ha de poblar, juntament amb vegetació autòctona, els marges de les rieres. Desenvolupar el concepte de dits verds, potenciant la idea estructural del Pla d’ordenació redactat l’any 2001 per Joan Busquets, que simbolitza l’entrada del paisatge agrícola de l’entorn l’interior de la ciutat. Per treballar aquest concepte és del tot imprescindible preservar els conreus limítrofes. Els 5 dits d’una mà es plasmarien a Vilafranca amb: la millora de les rieres, la muntanya de Sant Pau i Sant Jaume, les actuacions a la Serreta, la cobertura de la línea de ferrocarril i el nou verd dels polígons. Formaria el palmell de la mà, el gran parc de nova creació. 1.7.2.Gestió i manteniment de les zones verdes Contribuir a la millora ambiental del planeta, amb accions locals respectuoses del medi ambient, es avui en dia un objectiu transversal de les polítiques municipals. En cap altre lloc, com a les zones verdes conflueixen conceptes com biodiversitat, estalvi de recursos naturals, etc.. per això es proposa fer una gestió ecològica en el manteniment de les zones verdes que implica l’ús majoritari d’espècies autòctones i de poc consum hídric, la minimització de l´’ús de pesticides, la utilització de la fracció verda per fer compost... Específicament per les rieres dels entorns de Vilafranca, es proposa deixar fer a la natura, de manera que acabin formant uns parcs lineals naturals, i en les que les tasques de manteniment de caire ecològic, es limiten a acompanyar i seleccionar les espècies vegetals que creixen de manera natural.

24


Aprofitar els micro-espais verds que es troben principalment acompanyant les vies de circulació, per augmentar les plantacions arbòries. Elaborar un programa d’aprofitament de les aigües del subsòl. Millorar l’estructura i els recursos dedicats al manteniment dels espais verds, amb l’objectiu de crear un equip sòlid format en les noves tecnologies i tècniques de gestió. Implantar controls de qualitat i d’assignació de recursos d’acord a les tipologies. Fer una racionalització i reconversió d’aquells espais verds que ho precisin. Desenvolupar programes de dinamització i coneixement de les zones verdes, amb l’objectiu de sensibilitzar vers el respecte al medi ambient i fomentar un comportament responsable i cívic. Ateses les consideracions el model proposat és el següent: Vilafranca del Penedès ha de disposar de nous espais verds, socialment actius, gestionats segons els més avançats criteris de manteniment ecològic, i que reflecteixin el valor del paisatge agrícola de la comarca i la seva identitat única.

25


SEGONA PART. Desenvolupament del PDEV05

26


2.1. MANUAL DE MANTENIMENT SOSTENIBLE La importància d’un desenvolupament sostenible, assumit plenament per les autoritats locals a partir de la màxima de la Cimera de Rio, pensa globalment, actua localment, va suposar que al llarg dels anys següents, la majoria de ciutats del món amb sensibilitat cap el medi ambient i l’entorn natural treballessin en conèixer quina era la situació ambiental del seu municipi, amb l’objectiu de establir la seva agenda 21, en la que es recollissin les línies estratègiques a seguir per minimitzar els efectes de la sobreexplotació i contaminació dels recursos naturals. Els conceptes ambientals però, són sovint excessivament globals i eteris, de difícil constatació per a la majoria les ciutadans, preocupats per temes més propers. Els espais verds d’una ciutat són, en aquest sentit, una magnifica plataforma a partir de la qual divulgar els conceptes ambientals que afecten a la globalitat. On sinó en una zona verda conflueixen conceptes com biodiversitat, estalvi de recursos naturals com l’aigua, la protecció del sòl o l’ús de productes fitosanitaris. L’esforç fet en els darrers decennis per la majoria dels ajuntaments de les ciutats situades en territoris altament antropitzats per millorar la qualitat de vida dels seus habitants, es va materialitzat en un augment important de les zones verdes urbanes, les quals son, però gestionades amb criteris i tècniques tradicionals. Les agendes 21 van fer evident la necessitat de integrar el component ambiental a les pautes de gestió dels espais verds. Vilafranca del Penedès no és aliena a aquesta preocupació i el model de gestió que es vol per a les zones verdes de la ciutat així ho recull: “...disposar de nous espais verds, socialment actius, gestionats segons els més avançats criteris ecològics de manteniment, i que reflecteixin el valor del paisatge agrícola de la comarca i la seva identitat única”. 2.1.1.Fonaments del manteniment sostenible La gestió diferenciada de les zones verdes, una corrent sorgida a Europa a finals del segle XX, ha fet evolucionar el model hortícola estàndard i integrar, a la gestió de les zones verdes, una inquietud ecològica. La gestió diferenciada permet cuidar millor el patrimoni verd d’una ciutat, en integrar objectius precisos sense deixar de banda les restriccions pressupostàries i humanes. Crea nous tipus de espais més lliures, corresponents a una utilització contemporània, amb usos més variats. Es tracta, en definitiva, de la contribució dels serveis d’espais verds de les ciutats al desenvolupament sostenible.

27


El manteniment sostenible es recolza sobre 3 fonaments bàsics: 1.- Preservar els recursos naturals de manera que la generació actual i les futures puguin respondre millor a les necessitats elements i vitals. Aigua, aire i sol han de ser preservats de la contaminació originada per vehicles, agrícola, fitosanitària etc. 2.- Fomentar la biodiversitat, molt disminuïda en els darrers decennis, degut sobre tot a les activitats humanes: urbanització agricultura intensiva, activitats d’oci.,etc que comporten la destrucció d’hàbitats naturals i la impermeabilització d’àmplies superfícies així com la parcel·lació del territori. 3.- Una demanda social de més espais de “natura de proximitat”. Els ciutadans volen una ciutat millor, beneficiant-se d’un entorn més verd i natural, sense perdre el seu valor històric o patrimonial 2.1.2.Paràmetres del manteniment sostenible Del desplegament dels fonaments del manteniment sostenible, es deriven unes accions o paràmetres concrets a desenvolupar en cadascun dels apartats: OBJECTIU Preservar els recursos naturals Accions

• control fitosanitari d’acord amb criteris ecològics per treballar amb productes innocus al medi ambient que sovint no suposen l’eliminació del problema però el mantenen en uns nivells acceptables

• Selecció d’espècies de baixa necessitat hídrica • Adopció de sistemes de reg eficients • Fomentar un a bona gestió dels sòls, les terres i els substrats que

serveixen de suport a la vegetació i permeten la filtració i aprofitament de l’aigua al cap el subsòl.

28


OBJECTIU Fomentar la biodiversitat Accions

• Utilització de plantes autòctones. L’enjardinament de parcs i jardins és sovint massa ornamental per permetre el manteniment i el desenvolupament de la fauna i flora regionals. Els recursos vegetals locals afavoreixen la restauració dels habitats naturals o semi-naturals actualment molt degradats i que permetran restituir les cadenes tròfiques.

• Criteris d’aplicació d’arbustos i arbres per obtenir beneficis ambientals com la creació de pantalles aïllants, de corredors verds...

• Utilització de gespes, prades i plantes entapissants alternatives a les utilitzades tradicionalment.

• Criteris d’aplicació d’arbustos i arbres per obtenir beneficis ambientals com la creació de pantalles aïllants que serveixin d’ ajut a l’establiment de fauna i a la lluita biològica.

OBJECTIU Ús de les zones verdes Accions

• Realització de campanyes i accions de comunicació destinades a difondre els valors del la vegetació a ciutat i els seus beneficis.

• Adequar els equipaments de les zones verdes als criteris de sostenibilitat i als usos més respectuosos.

• Fomentar la participació ciutadana en el manteniment de les zones verdes, com element socialitzador,a través de programes específics:

- espais verds mantinguts per col·lectius com escoles, programes de reinserció

- transformació d’espais verds de poc ús en jardins o hort urbans

- Incorporació de jardins familiars a la xarxa d’espais en dies concrets

2.1.3.Implantació del manteniment sostenible a Vilafranca del Penedès Gestionar les zones verdes urbanes d’acord a criteris ecològics, com tots els canvis de tendències, és un procés que porta el seu temps, ja que se sustenta sobre diferents vectors de tipus extern com: superfície verda total a mantenir, tipus de zones verdes, característiques climàtiques, edàfiques, freqüentació i ús dels espais verds, potencial de la diversitat vegetal i animal etc.., però també necessita de la implicació directe en temes de gestió interna que convé treballar des d’un inici per garantir la implantació del nou model de manteniment amb èxit.

29


Aquest manual pretén marcar les línies de treball per a realitzar un manteniment sostenible de les zones verdes de Vilafranca, detallant els aspectes que cal analitzar però sense entrar en deteniment en cadascun d’ells. Procés metodològic: 1.Individualització de les zones verdes. La primera part del procés es fer una avaluació de les zones verdes i els mètodes de manteniment utilitzats en cadascuna d’elles. En la fase de diagnosi de les zones verdes de Vilafranca es va fer ja una classificació dels espais verds per a estandaritzar la nomenclatura d’espais verds. La següent fitxa pretén ser una pauta a seguir per avaluar cadascuna de les zones verdes de Vilafranca i poder, d’aquesta manera, assignar-li el nivell de manteniment més adequat. Les actuacions que es posin en practica, òbviament, derivaran d’una o de varies de les accions marcades per el manteniment sostenible. METODOLOGIA VALORACIÓ MANTENIMENT SOSTENIBLE AVALUACIÓ DE LA ZONA VERDA

VALORACIO ASPECTES FASE PRELIMINAR Climàtics Geològics Florístics Faunístics Historico.-paisatgístics Socioeconòmics VALORACIO ASPECTES ANALISI Vegetació Elements històrics Ubicació dins la ciutat Manteniment Pressió d’ús

DIAGNOSI Individualització de la potencialitat de la zona verda i identificació de les problemàtiques

QUALIFICACIÓ Definició de les línies de manteniment i gestió

30


2.Classificació de les zones verdes de la ciutat d’acord amb tres nivells de manteniment. En aquesta fase del treball convé assignar cada espai verd a un dels tres nivells de manteniment detallats a continuació:

A. Intensiu. La ubicació de la zona verda en un punt emblemàtic, la història i tradició de la que en forma part o l’ús intensiu que se’n fa obliguen a destinar recursos humans i econòmics suficients per garantir una alta qualitat de la zona verda i un manteniment esmerat. B. Estàndard. En aquest nivell es tracta de racionalitzar les tasques de manteniment que es fan per tradició i sense cap justificació lògica- poda figurativa d’arbusts, parterres de planta de temporada en indrets erronis, plantes d’alt cost hídric, amb necessitats d’esmenes de sòl i adobats extres, substituir gespes per plantes entapissants adaptades, etc. L’objectiu es mantenir un nivell estàndard a partir de la simplificació de les tasques de manteniment. C. Ecològic. Les zones verdes assignades a aquest nivell han de tendir a convertir-se en espais naturalitzats, deixant fer la natura, seleccionant les espècies de més resistència i potenciant les que millor s’adapten a un manteniment nul o mínim. Per principi, no es faran plantacions de vorades, gespes tradicionals i grups de flor de temporada.

3.Establiment d’un pla de manteniment per a cada nivell de manteniment de manera que es recullin les operacions a realitzar i la freqüència necessària per assolir la qualitat desitjada. La taula detallada a continuació és una proposta de fitxa de les operacions més habituals que cal assignar o excloure per a cada nivell, i en la que cal marcar la freqüència. Es tracta d’una proposta de màxims, per la qual cosa algunes de les operacions poden ser desestimades per a tots tres nivells.

31


Operacions mensuals Nivell A Operacions anuals Principals operacions Gn Fb Mç Ab Mg Jn Jl Ag St Ot Nv Ds Nivell A Nivell B Nivell C Sega de gespes 3 2 3 4 8 10 4 2 5 4 2 3 50 30 ☼ Reg de gespes 5 4 10 8 8 10 12 12 10 8 4 5 96 50 30 Retallada de vores 1 1 1 2 2 2 2 1 2 2 1 1 18 12 6 Escarificats 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1/2 1/2 Rencebats 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1/2 - Adobament de gespes (químic) 0 1 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 3 2 1 Retallada de tanques 0 1 0 0 1 0 0 0 1 0 1 0 4 2 - Poda d’arbusts 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1 0 0 2 1 - Poda d’arbrat de clima càlid 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0 0 0 2 2 1 Poda d’arbrat de clima fred 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 2 1 1 Reg d’arbusts 1 1 2 3 4 5 4 4 3 2 2 1 32 32 12 Reg d’arbrat en superfície no plantada 0 0 1 2 2 4 4 3 2 1 0 0 19 19 8 Neteja d’escossells 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 8 5 3 Adobament d’arbustos i arbrat (químic) 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1/2 - Entrecavat de grups arbustius 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 6 4 4 Ensaulonat de camins i de les àrees de jocs 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 2 1 1 Plantació de grups de flor 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0 1 0 3 2 1 Desherbatge de zones plantades 0 0 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 2 1 - Desherbatge de zones pavimentades 0 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 5 3 3 Neteja * 20 19 20 19 19 20 19 19 20 19 19 20 233 150 150 Tractament fitosanitaris hivernals 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 2 1 - Altres tractaments Quan calgui Quan sigui convenient Sega de gespes ecològiques - - - - - - - - - - - - - - 12 Renovació de vivaces - - - - - - - - - - - - - - 2-4 anys Llaurat de sòls nuus - - - - - - - - - - - - - - 16

* especialment la neteja es farà els caps de setmana i els festius ☼ la sega de les gespes per al nivell C es toba descrita a la part final de la taula en “negreta”

Quadre de les principals operacions de manteniment

32


Mes Grups vegetals G F MÇ AB MG JN JL AG S O N D Coníferes Arbres i arbustus perennifolis Arbres i arbustos caducifolis Palmeres Plantes vivaces Plantes anuals Plantes aquàtiques Bulbs

Quadre de les èpoques de plantació

El detall de les operacions no indica sota quins paràmetres de sostenibilitat es poden utilitzar. Per exemple: si es considera necessari realitzar operacions de desherbatge o tractaments fitosanitaris periòdicament en algunes zones verdes, aquests tractaments poden fer-se amb productes ò mètodes innocus al medi ambient, com és l’ús de desherbadors tèrmics o l’aplicació de piretrines. 4.Conceptes interns de gestió. Finalment, i com ja s’ha avançat, convé treballar en paral·lel determinades pautes internes de gestió de les zones verdes per tal d’assegurar un bon funcionament de tot el sistema. Per això es considera important incidir en: Formació: Es tracta d’un element indispensable en el manteniment sostenible. El personal que treballa en els espais verds de la ciutat han d’estar sensibilitzats i formats en nocions bàsiques d’ecologia general (cadenes alimentàries, equilibris naturals, la vegetació regional, les tècniques de gestió, els principis de respecte al medi ambient, informació al públic...) i en la utilització de nous materials. Coordinació interna : Els equips implicats en les tasques de manteniment cal que es coordinin per optimitzar els treballs, adoptar les noves pràctiques tot mantenint algunes pràctiques tradicionals i respectant els calendaris d’intervenció.

33


2.2. PROPOSTA D’INDICADORS DE SEGUIMENT PER AL CONTROL DE QUALITAT EN EL MANTENIMENT DE LES ZONES VERDES L’arribada dels ajuntaments democràtics, ara fa 25 anys, va significar un canvi important en la dotació d’equipaments i zones verdes a les ciutats que es trobaven llavors, en constant creixement i canvi. D’ençà d’aleshores, la millora i atenció dels serveis públics, ha estat notòria i l’aparició de noves zones verdes, plantacions d’arbrat en carrers i altres inversions en equipament urbà, han estat molt importants. En l’actualitat, la millora de la qualitat de vida del ciutadà continua sent un objectiu important i la finalitat que persegueix, de forma general, els gestors l’administració pública. Això no obstant, els avenços que es puguin fer a partir d’ara no seran mai tan espectaculars com ho han estat al llarg del darrer quart de segle perquè les millores aconseguides en matèria de verd urbà, van ser possible gràcies a la voluntat i l’esforç esmerçat per administració i ciutadans, Cal reconèixer, que el gap que hi havia, entre la situació real i la situació desitjada, era molt gran. Ara aquesta distància s’ha reduït sensiblement i és important redefinir i plantejar noves estratègies per atendre els desitjos dels ciutadans. La demanda ciutadana és ara cada cop més exigent, i els recursos disponibles són cada cop més limitats. Aquesta dualitat, és la que porta als gestors de l’administració pública a cercar noves vies per aconseguir una major eficiència de qualitat i una millor optimització en el control dels recursos econòmics. Com establir un control de qualitat lligat a l’aplicació dels recursos Els controls de qualitat són eines habituals de la gestió, ja sigui vinculats a processos de producció o a aspectes relacionats amb la qualitat ambiental. Una primera acció a emprendre per l’Ajuntament de Vilafranca podria ser optar alguna de les certificacions existents, oficialment reconegudes, com són les normes ISO14000 o bé les verificacions EMAS. Tanmateix, i pel que té a veure concretament amb la qualitat de les zones verdes urbanes, una millora notòria seria l’adopció i seguiment de les Normes Tecnològiques de Jardineria (NTJ) existents, aprovant-les formalment per a la seva aplicació. Contràriament però, i sobretot pel que fa als processos de manteniment, no es fàcil trobar un sistema de quadres de comandament per al control de qualitat dels espais verds, ja que en aquests intervenen un cúmul de factors inter-dependents, que són sovint poc previsibles i de complexa relació: factors mediambientals, ús i freqüentació del ciutadà dels espais verds, vandalisme, etc.

34


En aquest sentit i com a primera aproximació a establir un sistema de control de qualitat que fugi dels protocols estandaritzats i s’adapti a les necessitats reals de Vilafranca, caldria complir els següents requeriments:

• Crear una base de dades operativa de totes les zones verdes i arbrat viari de la ciutat

• Establir uns paràmetres de qualitat objectius i quantificables (veure taula

annexa )

• Establir una dinàmica constant d’inspecció i control dels espais verds i de l’arbrat

• Realitzar un programa d’aplicació dels costos de manteniment per

tasques i zones d’actuació

• Fixar el cost /hora de les operacions de manteniment més habituals (sega, poda, reg, etc.) L’obtenció d’aquestes dades han de permetre, juntament amb les obtingudes del punt anterior, disposar dels costos reals de les diferents zones verdes. Així, es podria saber, per exemple, el cost anual de manteniment del Parc del Tívoli

• Les zones d’actuació han de ser unitats d’àmbit clarament definit i

identificat, podent-ne incloure o no subdivisions (Parc de Sant Julià, Rambla Sant Francesc, jardineres, arbrat viari etc.)

• Realització diària de partes de treball amb el creuament de les tasques

realitzades i dels costos establerts

• Disposar d’enquestes anuals de percepció ciutadana. En el seu defecte, es pot establir un sistema de queixes i suggeriments sobre l’estat dels espais verds i l’arbrat viari que permeti copsar quina és l’opinió dels usuaris respecte el manteniment i equipament de les zones verdes

• El resultat de tota aquesta informació permetrà verificar i justificar el cost

de manteniment segons els diferents nivells de manteniment i comparar-ho amb el resultat de qualitat obtingut i la percepció ciutadana

• S’aconsella externalitzar el sistema de control de qualitat, a fí d’evitar

les complicitats que lògicament es donen entre gestió, planificació i control

35


L’establiment d’aquest sistema de control de qualitat, permet atendre les noves demandes ciutadanes, que són cada cop més cada cop més exigents. El costos de funcionament i la inversió, inherents en el sector del verd urbà, augmenten constantment per l’evolució de la demanda, de la seva utilització i per la millora de la qualitat que el ciutadà en reclama. És en aquets sentit, que amb l’objectiu final de garantir la correcte aplicació dels recursos allà on més calgui socialment, és imprescindible direccionar els espais verds, controlant-ne la tipologia, el cost i la qualitat. D’aquesta manera s’eviten desviacions pressupostàries i inversions poc justificades. Carrer Espècie Nº arbre UTM

Sense males herbes

Amb algunes males herbes

(plàntules)

Amb algunes males herbes (15 cm o més)

(<50% de l’escossell)

Amb algunes males herbes (15 cm o més)

(>50% de l’escossell)

Neteja escossels

5 3 1 0 Sense

embassaments aigua i sòl no

compactat

Amb petits embassaments

d’aigua no problemàtics

Amb petits embassaments

d’aigua problemàtics

Totalment embassat. Sòl

colmatat Permeabilitat escossels

5 3 1 0 Arbre sa

Abre 20% afectació

Arbre 40% afectació

Arbre amb +40% afectació Estat fitosanitari

10 8 4 0 Màxim vigor

Afectació 30-

50% en estructura i vigor

Afectació de +50% en

estructura i vigor

Arbre terminal

Vigorositat 10 6 4 0

Equilibrat

Parcialment equilibrat (>50%)

Parcialment equilibrat (<50%)

Desequilibrat

Estructura 10 6 4 0

Nivell òptim de manteniment

Nivell correcte de manteniment

Nivell suficient de manteniment

Nivell insuficient de manteniment Total

40-30 30-20 20-10 10-0 Fitxa a mode d’exemple per al control de qualitat per a l’arbrat viari

36


2.3.CATÀLEG D’ESPÈCIES VEGETALS PER A LES ZONES VERDES Aquest catàleg inclou espècies vegetals recomanades per plantar a Vilafranca de Penedès i es troba estructurat en 6 apartats que corresponen a les necessitats especifiques de la ciutat:

• Arbrat viari • Arbrat de les zones verdes (arbres persistents i arbres caducifolis) • Arbusts de les zones verdes • Plantes vivaces i entapissants • Plantes enfiladisses • Vegetació per a les rieres • Palmeres

La selecció s’ha fet d’acord a les condicions de cada apartat, però en tots els casos s’ha primat la vegetació autòctona o aquella de provada adaptació a les condicions climàtiques de Vilafranca, seguint, per tant els principis marcats en el manual bàsic de jardineria sostenible. Així mateix, el catàleg recull tant noves propostes d’espècies vegetals, no existents encara en els carrers i les zones verdes de la ciutat, com aquelles que ja s’hi troben i que tenen un demostrat comportament vegetatiu. Finalment, però probablement el primer punt en importància, la selecció de les espècies vegetals respon també al model de verd fixat per a l’elaboració del PDEV05, en el qual es detalla que “Vilafranca del Penedès ha de disposar de nous espais verds, socialment actius, gestionats segons els més avançats criteris de manteniment ecològic, i que reflecteixin el valor del paisatge agrícola de la comarca i la seva identitat única”. Es concretament aquesta voluntat de crear una identitat pròpia de les zones verdes i de la ciutat mitjançant la vegetació i la incorporació del paisatge únic de l’entorn, el que ha portat a seleccionar espècies vegetals més pròpies d’ambients rurals que de parcs urbans tradicionals.

37


2.3.1.Arbrat viari Una consideració prèvia a la selecció d’arbres recomanats per als carrers de Vilafranca, és que els triats, ho han estat principalment perquè són espècies resistents a les situacions d’estrès urbà: baixa qualitat dels sòls, manca d’aireació, escossells petits, estrès hídric, pol·lució, manca d’insolació etc... Les espècies triades no suposen una limitació arbòria a altres espècies que puntualment poden donar bons resultats, però que tenen un comportament vegetatiu amb dificultats, com pot ser un creixement irregular, poca resistència de la fusta al vent, manca d’uniformitat dels exemplars, com seria el cas, per exemple dels arbres de Constantinopla (Albizia julibrissin) Chitalpa sp. la xicranda (Jacaranda mimosifolia) la tipuana (Tipuana tipu) o bé de Cupressocyparis leylandii i Zelkova serrata. La selecció feta pretén també augmentar la diversitat vegetal de Vilafranca, sobretot per els dos factors positius que aporta aquesta: d’una banda: fomentar i millorar el coneixement de la població a les espècies arbòries i a la vegetació en general, i per tant apreciant els seus beneficis a ciutat i per l’altra diversificar el risc de pèrdua de l’arbrat viari en cas de plagues o malures.

* Normalment les espècies que la dispersió de la seva pol·linització poden prodüir efectes negatius, provocant al·lergies a la població, s’exigiran peus mascles per evitar la problemática i en plantacions existents es procedirà a la substitució paulatina dels peus que provoquen aquesta molestia Acer campestre Auró blanc Acer monspessulanum Auró negre Alnus glutinosa Vern Brachychiton populneus Arbre botella Catalpa bignonoides Catalpa Celtis australis Lledoner Cercis siliquastrum Arbre de l’amor Crataegus laevigata Arç blanc Cupressus sempervirens Xiprer Gleditsia triacanthos var. ”Skyline” Acàcia de tres punxes Gleditsia triacanthos var. ”Sunburst” Acàcia de tres punxes Hibiscus syriacus Altea Koelreuteria paniculata Sapindal Ligustrum japonicum Troana Melia azedarach Mèlia Pawlonia tomentosa Paulònia Populus nigra Pollancre d’Itàlia Quercus ilex Alzina Robinia pseudoacacia var. “Casque-Rouge” Acàcia de flor Sophora japonica Acàcia del Japó Sophora japonica var. “Columnaris” Acàcia del Japó Tamarix gallica Tamariu Tilia x euchlora Til·ler

38


2.3.2.Arbrat de les zones verdes (arbres persistents i arbres caducifolis) La selecció d’arbres per a les zones verdes de Vilafranca del Penedès inclou espècies caducifòlies i de fulla persistent així com espècies atractives per la seva floració, els seus fruits i les tonalitats de les fulles. L’objectiu es constituir una base arbòria prou amplia per a totes les situacions que es poden donar en un parc o jardí, com pot ser la necessitat de crear ombra l’estiu en una zona de jocs infantils o la de formar un espai emblemàtic mitjançant arbres de tonalitats variades. Els arbres seleccionats garanteixen, així mateix, una rusticitat biològica i compositiva. Arbres de fulla persistent Cupressus macrocarpa Cupressus sempervirens Xiprer Elaeagnus angustifolia Arbre de paradís Olea europaea Olivera Pinus halepensis Pi blanc Pinus pinea Pi pinyer Quercus ilex Alzina Quercus humilis Roure martinenc Quercus suber10 Alzina surera Arbres de fulla caduca Ailanthus altissima Ailant Alnus glutinosa Vern Broussonetia papyrifera Morera del paper Celtis australis Lledoner Cercis siliquastrum Arbre de l’amor Cydonia oblonga Codonyer Diospyros kaki Caqui, Palo santo Ficus carica Figuera Melia azedarach Mèlia Populus alba11 Àlber Prunus amygdalus “dulcis” Ametller Ametller Punica granatum Magraner Schinus molle Fals pebrer Tilia x euchlora Til·ler Ziziphus jujuba Ginjoler

10 Es recomana fer una esmena per corregir el ph del sòl si no és prou àcid. 11 Es recomana plantar varietats híbrides que no fructiquin

39


2.3.3.Arbusts de les zones verdes El criteri seguit per a la selecció d’arbusts ha estat, com en el cas dels arbres per a les zones verdes, la seva rusticitat i el component estètic que els fa útils per a la majoria de situacions , ja sigui creant masses arbustives en parcs i jardins com per enjardinar zones verdes d’acompanyament a la circulació. Les especies triades formen part de la vegetació més habitual de la zona el que les fa especialment recomanades per a una jardineria respectuosa amb els criteris de sostenibilitat: resistència a la manca d’aigua, poc manteniment del sòl i d’aportació de nutrients, mínima o nula necessitat de poda, etc. Arbutus unedo Arboç Artemisia arborescens Doncell bord Bupleurum fruticosum Matabou Buxus sempervirens Boix Cistus albidus Estepa blanca Cistis clusii Esteperola Cistus monspeliensis Estepa llimonera Cistus salvifolius Sanguinyol Cornus sanguinea Sangrell Crataegus monogina Arç blanc Retama monosperma Retama blanca Genista scorpius Argelaga Juniperus oxycedrus Ginebrons Juniperus phoenicea Savina Laurus nobilis Llorer Lippia triphylla Mariallüisa Myrtus comunis Murtra Nerium oleander Baladre Olea europaea var. “Sylvestris” Ullastre Phillyrea angustifolia Olivereta Pistacia lentiscus Llentiscle Runus spinosa Aranyoner Rhamnus alaternus Aladern Rhamnus lycioides Arçot Rosa canina Gavarrera Rosa sempervirens Englantina Rosmarinus officinalis Romani Rosmarinus officinalis var. “Prostatus” Romani Ruscus aculeatus Galzeran Salix capraea Gatell Salvia officinalis Sàlvia Sambucus nigra Saüc Smilax aspera Arítjol Spartium junceum Ginesta Viburnun tinus Marfull Vitis vinifera var. Cabernet Vitis vinifera var. Chardonnay Vitis vinifera var. Garnatxa Vitis vinifera var. Merlot

40


Vitis vinifera var. Macabeu Vitis vinifera var. Moscatell Vitis vinifera var. Parellada Vitis vinifera var. Ull de llebre Vitis vinifera var. Xarel·lo

2.3.4.Plantes vivaces i entapissants Les plantes que s’ha seleccionat per aquest apartat són espècies habituals en el paisatge mediterrani que tenen una aplicació de complement als arbusts i que marquen una identitat pròpia a les zones verdes. Sovint poden servir per crear taques de color en moments i llocs concrets però sobretot, en molts casos, són una bona alternativa ecològica a les gespes més clàssiques. Si bé la seva implantació i primer manteniment és més costós que aquestes, un cop desenvolupades es redueixen les necessitats de manteniment a un mínim assumible i suposen un afegit important en la qualitat dels espais verds on es troben plantades. Achillea millefolium Milfulles Ajuga reptans Centranthus ruber Valeriana Cneorum tricoccon Olivella Convolvulus mauritanicus Campaneta blava Foeniculum vulgare Fonoll Lavandula angustifolia Espígol Lavandula dentada Garlanda Lavandula officinalis Espígol Lavandula stoechas Caps d’ase Melissa officinalis Tarongina Mentha piperita Menta Origanum mejorana Marduix Origanum vulgare Orenga Ruscus aculeatus Galzeran Santolina chamaecyparissus Esparnallac Satureja fruticosa Poniol Satureja montana Sajolida Sedum sp Thymus vulgaris Farigola Vinca major Vinca minor

41


2.3.5.Plantes enfiladisses El catàleg d’espècies vegetals de Vilafranca incloure una selecció d’espècies enfiladisses que tenen com a primer objectiu servir per a cobrir pèrgoles, murs i parets mitgeres, habituals en zones urbanes densament poblades però que serveixen també per crear, autèntics jardins verticals en naus industrials i àrees de polígons, on l’existència de vegetació en façana actua com a reguladora de les temperatures exteriors. L’aportació ambiental positiva se suma, llavors als beneficis estètics de tapar parets cegues de poca qualitat Hedera helix Heura Lonicera implexa Lligabosc Lonicera japonica Lligabosc Parthenocissus quinquefolia Vinya verge Parthenocissus tricuspidata Plumbago capensis Gessamí blau Polygonum aubertii Vinya de Tibet Wisteria sinensis Anglesina 2.3.6.Vegetació per a les rieres Finalment, el catàleg d’espècies vegetals de Vilafranca del Penedès inclou una selecció de plantes específiques per a les rieres de Vilafranca, ja que les actuacions en aquestes, vinculades als nous polígons dels entorns de VIlafranca, són una oportunitat per a consolidar les rieres de la ciutat com a parcs lineals en els quals aplicar de manera rigorosa els criteris de la jardineria sostenible. Alnus glutinosa Vern Crataegus monogyna Arç blanc Fraxinus excelsior Freixe de fulla gran Fraxinus oxycarpa Freixe de fulla petita Nasturtium officinalis Pontederia cordata Pontederia Populus nigra “Italica” Pollancre d’Itàlia Salix alba Salze Salix rosmarinifolia Salix viminalis Vimatera Vitex agnus-castus Agnocast 2.3.7.Palmeres Finalment s’inclou la única espècie autòctona de la família de les palmaceas, la qual està molt ben adaptada als nostres climes, sobretot en sòls secs i calcaris en muntanyes de poca elevació davant de mar Chamaerops humilis Margalló

42


Arbres Viària Z.verdes Rieres Acer campestre Acer monspessulanum Ailanthus altissima Alnus glutinosa Brachychiton populneus Broussonetia papyrifera Celtis australis Cercis siliquastrum Crataegus laevigata Cupressus macrocarpa Cupressus sempervirens Cydonia oblonga Diospyros kaki Elaeagnus angustifolia Ficus carica Fraxinus excelsior Gleditsia triacanthos var. ”Skyline” Gleditsia triacanthos var. ”Sunbusrt” Hibiscus syriacus Koelreuteria paniculata Ligustrum japonicum Melia azedarach Olea europaea Ostrya carpinifolia Pawlonia tomentosa Pinus halepensis Pinus pinea Populus alba Populus nigra var. “Italica” Prunus dulcis Punica granatum Quercus ilex Quercus suber R.pseudoacacia “Casque Rouge” Salix alba Schinus molle Sophora japonica Sophora japonica var. “Columnaris” Tamarix gallica Tilia x euchlora Ziziphus jujuba Quadre aplicació espècies arbòries

43


2.4.CRITERIS PER A LA CREACIÓ DE NOVES ZONES VERDES Els espais verds urbans són sistemes formats per un conjunt d’elements inerts i organismes vius que interactuen entre ells, donat com a resultat un ecosistema únic i irrepetible. En les zones verdes, el sòl, l’aigua, la vegetació, la fauna i les persones es relacionen de manera natural, d’acord a uns paràmetres de creixement i comportament. Per tot això, es important que en el moment de projectar un nou espai verd, es defineixin prèviament quins són els elements que el formaran, per garantir el seu correcte funcionament d’acord amb els objectius marcats en el PDEV05. L’estudi dels elements que conformen un jardí es pot sistematitzar d’acord a uns criteris agrupats en quatre categories:

• Criteris estètics i funcionals • Criteris vegetatius • Criteris hídrics • Criteris edàfics

Els primers, defineixen les necessitats inherents als usuaris, tant per l’ús que es pretén de les zones com per aspectes de tipus cultural, com són determinades línies estètiques. Els altres tres grups, estan directament vinculats a les necessitats fixades per la vegetació que s’establirà i les seves característiques de creixement i desenvolupament. 2.4.1.Criteris estètics i funcionals

• Dissenyar els espais verds des de la perspectiva dels elements vius que el formen (vegetació i fauna) per aconseguir un grau de sostenibilitat que faci viable el seu manteniment i que no representi un condicionant pel seu desenvolupament

• Projectar els espais verds tenint com a objectiu la millora de l’oferta de

equipaments destinats a l’ús ciutadà, facilitant noves activitats i usos i la pràctica d’una vida saludable i esportiva

• Incorporar en el disseny dels nous espais verds camins per a vianants i

carrils–bici, fixant com objectiu global, la consecució de vies verdes que uneixin els diferents espais verds de la ciutat

• Dissenyar els espais verds de manera que reflecteixin el valor del

paisatge agrícola i rural de la comarca. Això s’aconseguirà incorporant els vegetals tradicionals de la zona, com poden ser per exemple, els arbres fruiters habituals de la comarca o bé deixant el sòl de les zones plantades i parterres, sense cobriment vegetal, mantenint-lo únicament llaurat

• Preveure la plantació d’arbrat que permeti la seva conservació amb

prades naturals

44


• Assegurar el compliment de la normativa d’accessibilitat, facilitant l’accés i utilització de les zones verdes

• Assegurar el compliment de les normatives vigents en elements urbans i

jocs infantils 2.4.2.Criteris vegetatius

• A l’hora de seleccionar les espècies de plantes, cal estudiar tant les condicions climàtiques de la zona -pluviometria, temperatures màximes i mínimes,etc.- com analitzar el microclima concret de la zona –hores d’insolació, vents dominants, ombres d’edificacions...

• Diversificar la selecció de les espècies a plantar per afavorir la

biodiversitat i disminuir així, els riscs de monocultiu, malures i plagues, introduint al mateix temps, valors pedagògics i culturals

• Adaptar les noves plantacions a les condicions botàniques del lloc i que

siguin un exponent de la riquesa de la vegetació autòctona

• Òbviament, la sel·lecció de les espècies es farà a partir del Catàleg d’espècies vegetal del present PDEV05. Un cop seleccionades s’haurà d’estudiar la compatibilitat entre les diferents espècies

• Seguir les directrius de plantació de l’arbrat viari proposades en el

PDEV05

• Mantenir la vegetació existent sempre que sigui possible, incorporant-la al projecte. Protegir-la durant les obres. La vegetació existent permetrà disposar d’elements ben desenvolupats des d’un inici i demostrar, al mateix temps, el respecte dels responsables de l’administració per el verd establert. En cas d’haver de prescindir d’elements vegetals desenvolupats per requeriments inevitables, aquests es traslladaran a un altre indret, el màxim de proper possible, seguint les tècniques de trasplantament adients per assegurar la seva supervivència

• Preveure la plantació d’elements vegetals adults, ben desenvolupats i en

marcs de plantació densos amb l’objectiu de minimitzar les dificultats i el temps necessari per l’arrelament i creixement de les noves plantacions

• Les gespes i prades es faran amb espècies cespitoses de baix consum

hídric (macrotermes)

• Evitar, en la mesura del possible, les plantacions en formació de vorada o bordures geomètriques, a causa del seu elevat cost de manteniment

• Seguir els criteris fixats per a l’establiment d’elements vegetals en les

Normes Tecnològiques de Jardineria (NTJ) el·laborades pel Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya

45


2.4.3.Criteris hídrics

• Abans de seleccionar la vegetació d’un espai verd, cal conèixer la quantitat i la qualitat de l’aigua disponible

• Per a la selecció de l’aigua de reg, se seguiran les pautes marcades en

el Protocol d’utilització de les aigües freàtiques del PDEV05

• Els nous projectes han d’especificar disponibilitat d’aigua. Sempre que sigui possible s’utilitzarà l’aigua del subsòl, amb el sistema de irrigació que sigui més convenient per al tipus d’aigua triat

• Les plantacions s’agruparan d’acord a les seves necessitats hídriques

• Es disposarà de sistemes de reg automatitzats dotats de programadors

localitzats. A ser possible, els programadors funcionaran amb energia solar

• Es contemplarà en el projecte la recollida de les aigües pluvials i, a

poder ser, la seva reutilització en el reg de les zones verdes, conduint-les cap el punt de captació

• Les fonts d’aigua potable incorporaran polsadors temporitzats per evitar

el malbaratament de l’aigua i els costos econòmics derivats de la seva potabilització

2.4.4.Criteris edàfics

• El sòl ha de presentar un estat òptim, tant física com químicament, ja que és el suport i font de nutrients de les plantes

• El sòl es considera un recurs natural no renovable a mig termini, en

conseqüència s’ha de defensar de qualsevol tipus de degradació d’acord amb la Carta Europea dels sòls

• Realitzar anàlisis de les terres existents o les que s’incorporaran. Com a

mínim caldrà conèixer el pH, la composició orgànica i elements químics, així com la seva estructura

• Preveure la millora del sòl existent amb l’aplicació de esmenes

correctores, aportació de matèria orgànica, etc, d’acord amb els resultats de les analítiques

• En cas de realitzar moviments de terres, retirar i reservar la primera capa

de sòl fèrtil, per recol·locar-la en acabar els treballs de condicionament ja que en el sòls naturals o de conreu, la primera capa, d’uns 20-30cm, és la de sòl fèrtil

46


Projecte

Memòria Plànols Pressupost Especificions tècniques

Objectius generals del projecte

Concepció de l’espai verd

Pla de manteniment

Jardineria

Mobiliari urbà

Instal·lació de reg

infraestructura d’obra

Plànol de l’estat previ a l’obra

Plànol general del projecte

Plànol de jardinería amb el nom de les espècies

Plànol de la instal·lació de reg

• Preveure les operacions mecàniques per millorar el sòl, subsolat, barreja de les terres existents i les aportacions, llaurades per aireació

• Establir mesures per evitar la compactació del sòl quan es realitzin els

treballs de construcció de la zona verda Una vegada establerts els criteris per a la implantació d’un nou espai verd, és convenient tenir en compte determinats aspectes tècnics essencials per a un bon funcionament i conservació de l’espai projectat. El procediment tècnic a seguir és el següent: 2.4.5.Redacció del projecte Per a evitar problemes posteriors, es important explicar de manera molt concisa, cada element que intervé en l’execució del nou espai. En els nous projectes caldrà determinar quina és l’evolució esperada dels vegetals en el nou espai verd, d’acord amb la visió global del parc o jardí - formes previstes de la vegetació, estat ideal de les cespitoses, etc- La memòria del projecte ha d’incloure el manteniment a seguir, mitjançant l’establiment d’un pla per a les noves plantacions, que te com objectiu conciliar el desenvolupament de la vegetació amb el del entorn proper. El quadre següent detalla els elements bàsics que constitueixen un projecte

2.4.6.Seguiment de l’execució de l’obra

47


Per assegurar una bona coordinació entre els diferents agents que participen en el disseny, construcció i manteniment de les zones verdes es recomana tancar un calendari de visites d’obra. Es important la presencia de tècnics municipals que validin el procés, com a futurs receptors de la zona verda . 2.4.7.Recepció de l’obra A l’hora de fixar les condicions del projecte i la construcció es important incloure les cures d’arrelament i manteniment intensiu que seran necessaris fins el lliurament definitiu de l’obra. Finalment, per a facilitar les operacions de manteniment i reparacions posteriors és important exigir la realització dels plànols final d’obra (as built), amb les instal·lacions i infraestructures construïdes.

48


2.5.PROTOCOL DE SEGUIMENT I RECEPCIÓ DELS NOUS ESPAIS VERDS Un dels aspectes més importants per controlar l’evolució dels espais verds de Vilafranca, és, sens dubte, el control i seguiment dels nous projectes de verd públic. Es important preservar i millorar el verd existent però, tal vegada allà on es notarà més la empremta i l’evolució del verd públic vilafranquí serà en els projectes nous. Per això, per assegurar que els nous projectes segueixen els criteris fixats pel PDEV05, es proposa el següent protocol de seguiment i recepció de les zones verdes:

• Tots els professionals als qui s’encarreguin projectes de nous espais verds, hauran de disposar dels criteris per l’elaboració de zones verdes i de les directrius de plantació per arbrat viari, contemplats en PDEV05

• Tots els nous projectes d’espais verds i arbrat que es portin a terme,

hauran de ser obligatòriament informats pel departament de Parcs i Jardins d’aquest Ajuntament

• L’informe el·laborat pel departament de Parcs i Jardins, degudament

signat pel tècnic responsable hauria de ser preceptiu i vinculant

• En el cas que en la zona d’influència del projecte hi hagi elements vegetals destacables, el departament de Parcs i Jardins,haurà d’el·laborar un informe tècnic amb l’avaluació dels elements existents. L’objectiu és decidir si cal preservar-los, trasplantar-los o procedir a la seva retirada. En el cas d’optar per a la preservació o trasplantament, el contractista està obligat a seguir les directrius del departament de Parcs i Jardins

• S’establirà la presència de tècnics del departament de Parcs i Jardins en

l’acte de replanteig: S’establirà també un calendari de visites de seguiment, fins a la finalització de l’obra

• Es formalitzarà una acta en la que consti la conformitat del responsable

de Parcs i Jardins, abans de la recepció provisional del nou espai verd

• El contractista adjudicatari de les obres, haurà de realitzar les tasques de manteniment i reposició de vegetals durant el primer any, desprès de l’acabament de les obres, sota la supervisió del departament de Parcs i Jardins

49


• En el Plec de Condicions Administratives i Tècniques redactat per a la contractació de l’empresa constructora, s’establirà un règim de sancions en el cas d’incompliment de les directrius de manteniment, fixades pel departament de Parcs i Jardins

• Els costos dels subministraments i energètics - aigua de reg, electricitat,etc- correran a càrrec de l’Ajuntament de Vilafranca

• Les despeses originades pel mal ús ciutadà i/o vandalisme, del nou

espai, correran a càrrec de l’Ajuntament de Vilafranca, prèvia acceptació dels pressupostos adients

• Serà responsabilitat de l’Ajuntament de Vilafranca, la vigilància i tutela

del nou espai verd durant l’any de garantia

• Un cop finalitzat l’any de garantia, es procedirà a l’acte de recepció definitiva, en el qual els diferents serveis implicats, hauran de donar la seva conformitat

• Els vegetals que siguin reposats a final d’obra, disposaran també d’un

temps de garantia d’establiment

50


2.6. DIRECTRIUS DE PLANTACIÓ DE L’ARBRAT VIARI La selecció de les espècies que han de formar l’arbrat viari d’una ciutat és l’element fonamental per tal d’assegurar la seva implantació en l’espai i facilitar el seu posterior manteniment. És important, doncs, que a l’hora de fer l’elecció de les espècies a plantar en els carrers de Vilafranca, aquests se seleccionin d’acord a les característiques del carrer i valorant el port, les mides i el desenvolupament de l’arbre. Òbviament, els arbres se seleccionaran dels proposats en el Catàleg d’espècies recomanades en el PDEV05. Probablement el paràmetre a avaluar més important en el moment de seleccionar les espècies a plantar, és l’amplada de la vorera del carrer. En aquest sentit s’aconsella, com a norma general, no plantar arbres en voreres inferiors als 3 metres d’amplada: Només en casos excepcionals es podria plantar en voreres entre 2,5 i 2 m d’amplada, sempre triant espècies de port petit i sense oblidar que s’hauran de realitzar tasques de poda sovintejades per tal de retenir la capçada dels arbres. En cap cas es podrà plantar en voreres inferiors als 2 metres d’amplada, ja que l’espai es insuficient per al desenvolupament correcte dels arbres i els seus escossells interferirien en el pas dels vianants. La distància mínima de plantació d’arbrat viari, entenent aquesta com la distància entre escossells, dependrà fonamentalment, de l’espècie arbòria i també de la configuració de la vorera i els serveis existents. Com a regla general:

- Per voreres amb arbres de desenvolupament petit (Quadre 2.6.1, pàg.51) es recomana una distància mínima de 4 metres

- Per voreres amb arbres de desenvolupament mitjà (Quadre 2.6.2, pàg.52 i 53) es recomana una distància mínima de 5 metres

- Per voreres amb arbres de desenvolupament gran (Quadre 2.6.3, pàg.54 i 55) es recomana una distància mínima de 7 metres

• Aquestes distàncies recomanades poden variar en casos d’alternança d’espècies en un mateix tram de carrer i també segons el tipus de poda i frequència de la mateixa que es practiqui

Quant a la normativa de plantació de l’arbrat viari, es compliran les especificacions tècniques de les Normes Tecnològiques de Jardineria (NTJ) 08C, pel que fa a la poda de l’arbrat viari s’atendran les especificacions tècniques de les NTJ 14C part 2. Per a altres operacions de manteniment de l’arbrat, se seguiran les NTJ 14C part 3. Finalment, per a la plantació i manteniment de les palmeres, s’atendran les directrius de la NTJ 14B En les taules següents es detallen les espècies les espècies recomanades per amplades de vorera de 3 a 4 metres, de 4 a 6 metres i de 6 metres o més. Les taules recullen el port de les espècies, el seu comportament vegetatiu i algunes referències de manteniment.

51


2.6.1.Arbres recomanats per voreres de 3 a 4 m d’amplada

Fulla Poda Forma Espècie recomanada Caduca Persistent No Anual 3 / 4

anys

Amplada màxima

(m) Observacions Aportació

ornamental

Hibiscus syriacus X X 1-1,20 Qualsevol clima Floració estival

Laurus nobilis X X 0,80-1 Clima temperat Fulles verdes brillants

Quercus ilex X X 1,20-1,30 Molt rústic per clima

mediterrani Fulles verd-marronoses

Taxus baccata X X 1-1,20 Clima fresc i/o fred Acícules verd fosc

Columnar

Gleditsia Triacanthos “Sunburst” X X 1,30-1,50 Molt rústic Fullatge verd llimona

Cupressus sempervirens “Stricta” X X 0,80-1 Fins a -10º Port compacte

Piramidal Cupressocyparis leylandii X X 1-1,30 Resistent a tot tipus de

situacions Acícules verd tendre

Arbutus unedo X X 0,80-1,20 Molt rústic per a clima

mediterrani Fulla verda i fruit vermell

Citrus aurantium X X 1,30-1,50 Clima temperat

Fulles verdes brillants/ Flor perfumada/ Taronges decoratives

Hibiscus syriacus X X 1-1,20 Qualsevol clima Floració estival

Gleditsia Triacanthos “Sunburst” X X 1,30-1,50 Molt rústic Fullatge verd llimona

Ligustrum japonicum X X 1,20-1,50 Molt rústic Fulles verd fosc

Copa baixa (2-2,30m

creu)

Prunus cerasifera “Atropurpurea” X X 1-1,40 Qualsevol clima Fulles rogenques/ Floració

primaveral

52


2.6.2.Arbres recomanats per voreres de 4 a 5m d’amplada

Fulla Poda Forma Espècie

recomenada Caduca Persistent No Anual 3 / 4 anys

Amplada màxima

(m) Observacions Aportació ornamental

Sophora japonica ”Columnaris” X X 2,50

Mateix comportament que la Sophora japonica però amb port columnar

Fulles verd brillant/ Floració juliol- agost

Magnolia grandiflora X X 3 Si no es poda anualment s’eixampla la copa

Fulles i floració molt perfumades

Cupressociparis leylandii X X 1-2 Es pot reduir la poda per aquesta

amplada de vorera Acícules verd tendre

Columnar

Quercus ilex X X 1,30-1,50 Amplada comoditat Fulles verd- marronos Cupressus

sempervirens X X 1-1,50 Fins a -10º Port compacte

Brachychiton populneus Semipersistent X 1,20-1,60 Clima temperat/ Molt rústic Fulles verd brillant tot l’any

Populus nigra var “Italica” X X 2 Poda de repàs Molt ornamental durant

totes les estacions

Piramidal

Robinia pseudoacacia “Pyramidalis” X X 2-2,50 Poda de repàs A la tardor és un

espectacle Robinia pseudoacacia

“Casque rouge” X X 2-4 Molt rústic Floració primaveral rogenca Copa baixa

(2,20-2,50m creu) Magnolia grandiflora X X 3-4 Sense poda s’eixampla la copa Fulles i floració molt

perfumades

53


(Continuació) Arbres recomanats per voreres de 4 a 5m d’amplada


recomanada Caduca Persistent No Anual 3 / 4 anys

Amplada màxima


ornamental

Crataegus laevigata X X 2-3 Clima suaument fresc Floració espectacular de color rogenc

Acer campestre X X 3-5 Molt rústic Colors rogencs de tardor

Albizzia julibrissim X X 3-4 Molt rústica Floració de color vermella o rosada molt espectacular

Chitalpa tashkentensis X Anualo

Bianual 3-4 Ideal per a clima mediterrani

Floració espectacular al juny i refloració al setembre

Copa baixa (2,20-2,50m creu)

Acer monspessulanum X X 2-4 Ideal per a clima

mediterrani Fulles diminutes

Broussonetia papyrifera X X 4-6 Molt rústic Revers fulles, gris platejat

Celtis australis X X 4-6 Molt rústic Fulles verd fosc

Cercis siliquastrum X X 3-4 Molt rústic Floració primaveral sense fulla Dyospiros kaki X X 3-4 Clima temperat i fresc Colors rogencs de tardor

Fraxinus ornus X X 4-6 Sòls calcaris Floració vistosa i perfumada

Koelreuteria paniculata X X 4-6 Sense poda copa

irregular Floració estiuenca de color groc

Melia azedarach X X 4-6 Molt rústic Floració blavosa i fruit ataronjat

Prunus dulcis X X 3-5 Sòls granítics i secs Floració rosada

Quercus ilex X X 5-6 Poda de retenció cada 5-6 anys

Port compacte i coloracions verd- marronoses

Quercus suber X X 4-5 Poda de retenció cada 5-6 anys Tronc estructural

Copa mitjana (2,50-3m creu)

Magnolia grandiflora X X 4-6 Poda de retenció cada 5-6 anys Fulles i floració perfumada

54


2.6.3.Arbres recomanats per voreres de 6m o més d’amplada

Fulla Poda Espècie recomanada Bulevard Rambla Caduca Persistent No Anual 3 / 4

anys

Amplada màxima


ornamental

Cupressus macrocarpa X X X 2,50-4 Soporta ambients

marítims i freds Columnes vegetals verd clar

Tilia x euchlora X X X X 2-4 Forma geomètrica Columnes vegetals

verd intens

Ostrya carpinifolia X X 2-4 Port natural Floració vistosa

Columnar

Quercus ilex X X X X 1,50-2 Amplada de copa flexible

Fulles verd- marronós

Cupressus sempervirens X X X X 1-1,50 Fins a -10ºC Port compacte

Populus nigra var “Italica” X X X 2 Poda de repàs Molt ornamental en

totes les estacions Robinia pseudoacacia “Pyramidalis”

X X X 2-2,50 Poda de repàs A la tardor molt esplendorós

Piramidal

Zelkova Serrata X X X 3-5 Poda de retenció

lateral Port majestuós

Celtis australis X X X X 4-6 Molt rústic Fulles verd fosc

Cercis siliquastrum X X X X 3-4 Molt rústic Floració primaveral sense fulles

Fraxinus ornus X X X X 4-6 Sòls calcaris Floració vistosa i perfumada

Koelreuteria paniculada X X X 4-6 Poda irregular sense

poda Floració estival groguenca

Quercus ilex X X X X 5-6 Poda de retenció cada 5/6 anys

Compacte verd- marronós

Copa mitjana

(2,50-3m creu)

Melia azedarach X X X X 4-6 Molt rústic Floració blavosa i fruites taronges

55


(Continuació).Arbres recomanats per voreres de 6m o més d’amplada


recomanada Boulevard RamblaCaduca Persistent No Anual 3 / 4

anys

Amplada màxima


ornamental

Quercus suber X X X X 4-5 Poda de retenció cada 5/6 anys Troncs estructurals Copa

mitjana (2,50-3m

creu) Magnolia grandiflora X X X X 4-6 Poda de retenció

cada 5/6 anys Fulles i floració perfumada

Ailanthus altísima X X X 6-8 Molt rústic Potencial vegetal

Gleditsia triacanthos Var. “Skyline”

X X X 6-10 Molt rústic Color groc de tardor

Platanus x hispanica var “platanor”

X X X X 6-12 Resistent a malures L’arbre d’alineació per excel·lència

Populus alba X X X X 5 Molt rústic Fulles al vent

Quercus robur X X X X 8-12 Climes frescos Força i potència

Salix alba X X X 5 Molt rústic Fullatge platejada

Sophora japonica X X X X 6 Molt rústic

Floració color crema els mesos de juliol i agost

Tilia x euchlora X X X X 6 Clima mediterrani Fulles verd fosc perfumades

Tipuana tipu X Semipersistent X 4-6 Clima temperat Floració groga

Jacaranda mimosifolia X X X 4-6 Clima temperat Floració blavosa

Copa alta

(3-3,50m creu)

Paulownia tomentosa X X 6 Molt rústic Floració blau-lilosa

56


2.7.PROPOSTA DE MILLORES PER A L’EQUIPAMENT I EL MOBILIARI URBÀ Les àrees verdes de Vilafranca del Penedès estan equipades amb nombrosos elements de mobiliari urbà (bancs, papereres, fonts etc.), peces bàsiques per millorar les condicions d’estada dels visitants, i fomentar l’ús recreatiu d’aquests espais. En els parcs i jardins de Vilafranca hi ha 31 àrees de jocs infantils que, degut al perfil especial dels seus usuaris, mereixen una atenció especial, no només en la selecció del model de joc, sinó també en la seva instal·lació i seguretat. És per això important -donat que, en l’actualitat només existeixen les normes UNE, una adaptació de la normativa europea EN i que no són d’obligat compliment - disposar d’unes directrius que vetllin perquè el disseny i la ubicació dels elements de mobiliari i joc s’adaptin a les funcions i a l’entorn garantint, en tot moment, la seguretat i accessibilitat dels usuaris. Els següents criteris s’han organitzat a partir d’uns aspectes de caire general i desprès, recomanacions específiques per als jocs infantils i pel mobiliari urbà, 2.7.1.Aspectes generals

• Incorporar criteris ambientals en els Plecs de Condicions Administratives i Tècniques dels concursos de compra de mobiliari urbà i de jocs infantils

• Incorporar criteris ambientals en els Plecs de Condicions Administratives

i Tècniques dels concursos de manteniment, de manera que es valori especialment (o s’exigeixi) que les ofertes incloguin la reutilització de peces, la disminució dels costos energètics del transport, la utilització de substàncies de neteja de baix impacte ambiental, una gestió correctament els residus, etc.)

• Prioritzar la utilització de materials reciclats tant en al mobiliari urbà com

en els jocs infantils

• Minimitzar l’ús de materials de diferent procedència

• Situar el mobiliari i els jocs infantils en zones de reducció de radiació solar

• Seleccionar aquells dissenys que facilitin el seu posterior manteniment

• Millorar les zones d’ubicació del mobiliari i jocs infantils, amb paviments

tous, fent-les més permeables

• Els materials utilitzats hauran d’haver estat sotmesos a tractaments innocus i que en garanteixin la resistència

57


• Els elements de fusta hauran de certificar la seva de procedència (FSC)

• Utilitzar sistemes de fixació dels elements que siguin reversibles • Els ancoratges i fixacions dels diferents elements hauran de ser

resistents a l’ús intens i hauran de quedar per sota del nivell superficial del espai, com a mínim 10 cm.

• S’afavoriran les instal·lacions destinades a un públic adolescents a

l’hora de projectar nous espais verds, amb l’objectiu de donar una oferta interessant a aquest col·lectiu i facilitar seva integració (taules de ping-pong, aparells gimnàstics, cistelles de bàsquet, llocs de trobada i tertúlia)

• Assegurar l’accessibilitat i ús dels jocs i mobiliari als col·lectius de

discapacitats 2.7.2.Requisits específics per als jocs infantils

• Ubicar les àrees de jocs infantils en zones protegides del sol, durant els mesos més calorosos

• Agrupar els jocs per zones, segons franges d’edat ( entre 0 i 5 anys,

entre 6 i12 anys)

• Fomentar els jocs imaginatius i participatius, rebutjant elements que portin associades connotacions agressives

• Integrar les àrees de jocs infantils en el disseny global de l’espai verd

• Tots els elements de jocs infantils hauran de complir la normativa oficial

UNE-EN 1176 i UNE-EN 1177

• Serà obligatori envoltar les zones de jocs destinades a menors de 5 anys, amb una tanca de protecció d’un mínim de 60 cm, amb una o dues portes d‘accés d’auto-tancament.

• En les instal·lacions dels jocs infantils els paviments hauran de ser tous,

per tal de minimitzar els riscos per accidents

58


2.7.3.Requisits específics per al mobiliari urbà • Es tendirà a homogeneïtzar i normalitzar els elements urbans, per tal de

facilitar-ne la reposició i el manteniment. Es recomana l’elaboració d’un catàleg d’elements i mobiliari per a tota la ciutat

• Seleccionar el mobiliari de repòs (bancs) que ofereixi les millors

condicions ergonòmiques i útil per a qualsevol d’edat • Utilitzar en l’enllumenat làmpades que no produeixin contaminació

lumínica i que siguin de baix consum • Compatibilitzar els elements urbans amb la vegetació arbòria, tenint en

compte el desenvolupament que en un futur pot tenir aquesta • El mobiliari urbà no es situarà mai en zones plantades, doncs dificulta

les tasques de manteniment

• Redissenyar la col·locació de les proteccions (pilones) de les grans vies que intercepten la continuïtat dels vianants

• Afavorir les instal·lacions energètiques eficients, com a ara la utilització

de bombetes de baix consum

• Utilitzar, sempre que sigui possible, energies renovables en els materials o en el manteniment del mobiliari, com per exemple, incorporar fanals dotats plaques fotovoltaiques

• Ajustar els fanals, en cas que incompleixin el marc legal de contaminació

lumínica

59


2.8.CARACTERITZACIÓ DE LES AIGÜES DE REG La diagnosi prèvia al PDEV05, va detectar pel que fa als aspectes relacionats amb les instal·lacions i ús de l’aigua per a reg, que tot i que la majoria de les noves zones verdes incorporaven sistemes de reg, les zones més antigues tenien les instal·lacions obsoletes i deficitàries. Així mateix, es va evidenciar que les aigües del freàtic, que suposen un important estalvi de recursos naturals i ambientals, només s’utilitzaven de manera parcial des dels pous del freàtic. En aquets capítol s’analitzen les diferents característiques de les fonts d’aigua disponibles a Vilafranca del Penedès, amb l’objectiu de disposar del màxim d’informació possible a l’hora de plantejar noves zones verdes o per els estudis de reconversió d’espais ja existents. En aquest sentit, de cada tipus d’aigua - potable, freàtica o pluvial- s’analitzen les característiques, les avantatges que suposa el seu ús però també les limitacions que comporten. Finalment hi ha un apartat d’aplicació en el que es fan una sèrie de recomanacions especials en la utilització de cada tipus d’aigua.

60


2.8.1.Aigua potable Tipus d’aigua AIGUA POTABLE Característiques Aigua de la xarxa urbana per a consum de la població Avantatges En l’actualitat es disposa de xarxa a tot el municipi i es

senzill sol·licitar una connexió. Agronòmicament no presenta cap problema el seu ús. La qualitat és constant.

Limitacions -Requereix despeses de potabilització i d’infraestructura que repercuteixen negativament a tota la població per la tendència a incrementar les despeses generals de subministrament. -La seva utilització suposa una nul·la contribució l`’ús sostenible de l’aigua, te una qualitat superior a la necessària i la seva procedència és de zones allunyades del municipi. Potenciar les noves tècniques en la construcció de jardins -Dissenyar amb plantacions i elements de baix consum d’aigua -Evitar la escorrentia en talussos i utilitzar vàlvules anti-descàrrega en aspersors i difusors. Gestió del reg -La reducció del consum d’aigua potable passa per una revisió periòdica dels m3 utilitzats en cada zona verda. Es recomana sigui cada cop que es rep la factura -Planificar els programes de reg ajustant-se a les necessitats climàtiques i de les plantacions. Reg centralitzat -Desenvolupar un pla de gestió centralitzada del reg que permeti actuar sobre el programa de reg dels principals parcs. -Sistema que rebi els senyals d’alarma davant de consums excessius per mal funcionament o falles a l’equip. -Aquest sistema ha de ser gestionat per un especialista. Involucrar l’equip de manteniment en l’estalvi d’aigua

Aplicacions

-Aplicar fórmules que incentivin l’ús racional de l’aigua de reg -No carregar tones de neteja amb aigua potable.

61


2.8.2.Aigua freàtica Tipus d’aigua AIGUA FREÀTICA Característiques -Aigua del subsòl que es pot extraure mitjançant pous.

-Anteriorment se’n extreien quantitats importants i darrerament s’han anat reduint les quantitats. Aquets fet fa que el nivell de l’aigua freàtica hagi pujat i sigui interessant la seva utilització en jardineria.

Avantatges -Bona qualitat agronòmica -En molts casos aquesta aigua no s’adapta al consum humà a causa del seu contingut en substàncies contaminants com ara nitrits o altres elements, però això no suposa un problema agronòmic.

Inconvenients -Hi ha zones en que la capa freàtica està a massa profunditat i no és viable econòmicament fer pous.

Aplicacions -Vilafranca del Penedès disposa de pous d’aigua antics que són útils per a ser utilitzats per al reg de jardins. En l’actualitat se’n fan servir alguns però d’altres s’han deixat de fer servir per diverses causes no relacionades amb el cabal que proporcionen. - En les zones properes a les rieres o vaguades, en les que la capa freàtica es trobi a 20 metres, és convenient fer un sondeig, cosa justificable econòmicament donat el preu de l’aigua de mercat. -En zones més allunyades, es possible que la fondària del sondeig sigui de 80 metres i llavors només es justificable e grans àrees verdes. -Es recomana fer un estudi hidrogeològic per atenir més seguretat d’èxit i cabal adequat del pou. -L’aigua freàtica, pel seu contingut en substàncies dissoltes i les variacions de qualitat en el temps, necessita certes precaucions en ser utilitzades com aigua de reg. Això se soluciona fent anàlisi anuals en l’època de major demanda. - En tractar-se d’aigua no potable, es necessari instal·lar indicadors d’aigua no potable i diferenciar-la de la del consum humà. Tots els parcs que tenen fonts d’aigua potable per a el consum humà han de disposar de dues línees de manera que la font s’alimenti d’aigua potable i la xarxa de reg de l’aigua del freàtic.

62


2.8.3.Aigua pluvial Tipus d’aigua AIGUA PLUVIAL Característiques -Aigües de riu, que en el cas de Vilafranca no hi ha

disponibilitat -Aigua de pluja que es recollida per taulades i paviments durs i s’acumula en dipòsits.

Avantatges -Aigua de bona qualitat agronòmica Inconvenients -Requereixen d’una infraestructura de conducció i

emmagatzematge. -Tenen justificació en les obres noves ja que s’incorporen en el disseny i fins i tot poden fer-se servir aigües grises (no fecals) que en general són de fàcil tractament per a ús en reg de zones verdes. -El període de pluja no coincideix amb el període de consum d’aigua de reg. En zones noves urbanitzades Aplicacions -Canalització de l’aigua de paviments durs permeables a dipòsits d’emmagatzematge. -Canalització de l’aigua perimetral i de drenatge de les zones enjardinades als dipòsits de drenatge. -Canalització diferenciada de les aigua pluvials i fecals. -Encara que l’aigua de pluja no te contaminants, generalment arrossega olis i brutícia que cal depurar amb procediments senzills.

63


2.9.DEFINICIÓ DE CRITERIS PER A VEGETAR POLÍGONS INDUSTRIAL El Pla d’Ordenació de Vilafranca del Penedès preveu una sèrie d’actuacions en àrees peri-urbanes que suposen la creació de nous polígons d’activitat industrial i comercial, com són el Pla parcial dels Cirerers, dels Domenys III o les Bassetes. Tanmateix l’establiment de nous espais de creixement, beneficiosos econòmicament per la ciutat, tant en industria com en serveis, ha de trobar-se en consonància amb la política que Vilafranca del Penedès s’ha marcat per a les zones verdes de la ciutat. En aquest sentit, el PAM del 2005 preveu actuacions específiques de protecció de les rieres i els boscos de ribera que es veuen afectats per aquestes urbanitzacions. Assegurar un respecte ambiental no és, però, l’únic objectiu marcat per el verd i arbrat que ha de formar part dels polígons industrials sinó que és important no oblidar aspectes estètics i paisatgístics que contribueixen a integrar aquests elements industrials a un entorn agrícola i a una ciutat consolidada. En general, la política de establiment de polígons industrials ha primat, fins el moment, només aspectes de tipus econòmic i tant sols en alguns casos -quan l’activitat desenvolupada per les fabriques podia suposar un problema d’emissions concretes - aspectes ambientals. Poques vegades s’han tingut en compte, criteris estètics que ajudin a no empobrir paisatge i la identitat de la ciutat. Així, s’evidencia que al consum de territori que suposa la creació de nous complexes industrials, s’hi suma la uniformitat i manca d’identitat que suposen aquests polígons, clons repetits fins l’infinit a les entrades i sortides de les poblacions del país. La utilització del verd com a eina de planejament en aquests espais, no d’una manera tímida a base de plantacions minses, sinó a com una aposta decidida per crear novedoses i frondoses zones verdes en terrenys propietat de les indústries i la municipalitat, no tan sols ajudaria a dignificar aquests complexes sinó també a distingir i donar identitat i peculiaritat al municipi. En aquest capítol es marquen directius d’actuació per tal de vegetar aquests polígons, intentant al mateix temps, que es tractin de propostes integradores amb la identitat verda de la resta de la ciutat. 2.9.1.Directrius d’actuació En primer lloc, cal fer una identificació dels actors implicats. Els polígons industrials, en general, tenen dos tipus de propietat: el terrenys que pertanyen a diferents industries o promotors comercials de titularitat privada i l’espai públic que, com a al resta de la ciutat, es de propietat municipal. La implantació de vegetació d’un polígon industrial ha de tenir, per tant, dos camps d’actuació: l’espai públic i l’espai privat.

64


2.9.2.Espai públic El primer dels criteris que es proposa per el tractament del verd públic dels polígons suposa un canvi en la manera de concebre’l i per tant de projectar-lo: cal pensar en projectar les plantacions com un sistema verd únic i integrat format per peces de verd que es troben escampades en el territori: arbres i parterres en voreres, illetes de circulació, rotondes i eventualment, alguna plaça. Formar un sistema verd significa que cal aplicar criteris de disseny i paisatgisme com quan es disseny un parc o un jardí. Altrament, les plantacions en aquests espais no s‘evidenciaran ni es faran presents. En el moment de realitzar el disseny dels vials i seccions de voreres es important que es dimensionin d’acord amb els usos que tindran per part dels usuaris. Zones on l’activitat que es desenvolupi sigui únicament industrial, i que comptin amb aparcament a l’interior del recinte, poden disposar de voreres no massa amples, ja que pocs cops hi passejarà algú (màx. 2 metres). Per contra, la part dels polígons que estiguin destinades a encabir-hi activitats de tipus comercial i/o lúdiques, convé tinguin ben resoltes les seccions de vorera des de les àrees d’aparcament fins les zones d’activitat. Tal vegada, aplicar aquestes directrius permetrà disposar de més espai per a zona verda La implantació de vegetació en els carrers i places dels polígons industrial, convé estigui en clara consonància amb els criteris que regeixen la resta de la ciutat. En tractar-se de noves urbanitzacions es important aplicar des de l’inici les recomanacions d’aquest PDEV05. Com sigui que es vol potenciar al màxim la recuperació de les rieres existents en el terme municipal, caldrà tenir en compte de manera especial, la integració de la vegetació i per tant tenir en compte les especies seleccionades per a rieres incloses en el catàleg d’espècies vegetals del PDEV05. 2.9.3. Espai privat La majoria d’ajuntaments disposen d’una normativa especifica sobre la construcció de naus en parcel·les de polígons, que obliguen a plantar vegetació a l’entorn d’aquestes. Els paràmetres de plantació son, tanmateix poc precisos, i llevat d’algunes excepcions, els propietaris esmercen tots els recursos econòmics a la nau i el seu interior i dediquen poc esforç a l’exterior. El resultat són alguns arbres escadussers plantats, bàsicament, per fer ombra a les àrees d’aparcament. La proposta per aquest camp passa per revisar els paràmetres de vegetació exigits a les empreses propietàries de les parcel·les amb l’objectiu d’ augmentar al màxim la zona verda, amb una cobertura que abarqui els diferents estrats de vegetació: arbòria, arbustiva i entapissant. Tot i que, en tractar-se d’enjardinaments privats no es poden imposar determinats criteris, es considera important informar als propietaris de la política que l’Ajuntament té en matèria de verd urbà i peri-urbà i aconsellar el disseny i implantació dels jardins d’acord a criteris ecològics i de sostenibilitat.

65


En aquest sentit, una política modèlica per part de l’Ajuntament de Vilafranca seria atorgar ajuts o beneficis a les empreses que fossin sensibles a aquest tema, més enllà del que marca la llei d’emissions ambientals. La majoria de naus i industries que es troben en polígons econòmic, llevat de les parts ocupades per oficines, acostumen a tenir façanes cegues, sense finestres, la qual cosa obra un munt de possibilitats a l’hora de plantejar un enjardinament innovador i ecològic. Plantar pantalles vegetals frondoses a tocar de façana suposa, per a la propietat, uns beneficis ambientals que no sempre es tenen en compte, ja que s’aconsegueix un aïllament tèrmic que permet reduir la despesa en aire condicionat a l’estiu i calefacció a l’hivern. Els efectes negatius de tenir vegetació en façana – la presència de petita fauna insectívora -no suposa cap molèstia en llocs on ho hi ha finestres ni habitatges. Aquestes pantalles actuen com a veritables jardins verticals que poden ser implantades bé a partir de suports verticals subjectats - o no- a façana, sobre els quals s’enfilen plantes enfiladisses o bé a partir de la plantació d’una ampla vorada d’arbres de port fastigiat que es completi amb vegetació arbustiva i que tingui entre 5 i 7,5 metres d’amplada. Finalment, i entenent sempre que no pot plantejar-se com una obligació sinó com un suggeriment, seria interessant dignificar l’espai de filtre entre la nau i la zona verda pública i aconseguir millorar la qualitat estètica i paisatgística dels jardins, mitjançant la contractació de professionals experts en la matèria. La qualitat dels jardins d’una seu empresarial es un fet molt valorat en països com Anglaterra i Estats Units on els més prestigiosos paisatgistes han dissenyat jardins amb l’objectiu d’integrar industria i paisatge: Geoffrey Jellicoe per a la Central nuclear de Olbury-Upon Severn, Russell Page per a la Pecsico a Purchase, Nova York o Marta Schwartz a la seu de la IBM a Clarlake –Texas.

66


2.10. PROPOSTA DE RECONVERSIÓ D’ARBRAT VIARI, ZONES VERDES I ZONA ESPORTIVA 2.10.1.Arbrat viari En termes generals es pot considerar que la qualitat de l’arbrat viari de Vilafranca és força bona. Hi ha un bon grau de diversitat, ja que actualment hi ha més de 70 espècies diferents plantades en els carrers de la vila i es destacable el fet que la població arbòria està forçat rejovenida. En definitiva, es constata que un 50% de l’arbrat viari es troba en bon estat. Això no obstant, l’arbrat viari de Vilafranca, com a moltes altres ciutats, ha quedat en algunes ocasions, afectat per el desenvolupament urbanístic de la ciutat, tant a nivell d’edificacions com en els canvis produïts en les vies de circulació. En aquest sentit, s’han detectat algunes incompatibilitats entre les llicències atorgades per a noves edificacions i les plantacions d’arbrat en les voreres, que han fet que alguns arbres perdessin les condicions agronòmiques idònies per viure en aquell lloc. La pèrdua s’evidencia també en els aspectes estètics. És doncs evident, que es fa necessari afrontar la transformació d’algunes de les espècies arbòries dels carrers Vilafranca, que han de ser substituïdes per espècies que s’avinguin millor a les noves condicions d’edificació. Havent fet una revisió dels carrers de la vila amb arbrat viari, a continuació es proposen la transformació de l’arbrat dels carrers següents:

CARRER Tossa de Mar Situació actual 113 Morus alba Problemàtica La progressiva reconversió dels edificis del carrer per habitatges majoritàriament amb voladís a partir del primer pis, fa molt difícil el manteniment de l’arbrat actual Proposta Substitució de Morus alba per 113 Hibiscus syriacus

67


CARRER De Moja Situació actual 35 Populus sp 35 Prunus cerasifera var. “Atropurpurea” 20 Brachychiton populneus (introduïts entre els pollancres i els pisardi) Els pollancres i pissardi s’alternen de forma no constant en ambdues voreres del carrer Problemàtica Envelliment i deteriorament de Populus sp Proposta Proposta 1: Substitució dels pollancres per 35 Brachychiton populneus, deixant igual Prunus cerasifera var. Atropurpurea Proposta 2: Substitució dels Populus sp. per 35 Prunus cerasifera var. Atropurpurea, quedant tot el carrer amb una única espècie CARRER Amàlia Soler Situació actual 82 Acer negundo 20 Sophora japonica Problemàtica S’observa un envelliment i deteriorament d’Acer negundo, que s’estava resolent amb la substitució per Sophora japonica, però degut a la progressiva reconversió dels edificis del carrer per habitatges majoritàriament amb voladís a partir del primer pis, juntament amb la poca amplada de la vorera, fa que la Sophora japonica no sigui l’espècie adient per aquest tipus d’alineació Proposta Substitució d’ Acer negundo i de les Sophora japonica per 102 Acer platanoides var.Olmsted CARRER Mísser Rufet Situació actual 24 Platanus x hispanica Problemàtica El gran desenvolupament potencial dels plataners, juntament amb la poca amplada de la vorera, fan que aquesta espècie no sigui la adequada per aquest carrer Proposta Substitució de Platanus x hispanica per 24 Acer monspessulanum o Acer campestre

68


CARRER Assumpte Trens Situació actual 13 Brachychiton populneus 11 Ulmus pumila Problemàtica Aquesta espècie d’arbre està afectada per grafiosi Proposta Substitució d ‘Ulmus pumila per 11 Brachychiton populneus CARRER Eugeni d’Ors Situació actual 114 Corylus colurna (a la vorera nord) 11 Ulmus pumila (a la vorera sud) 18 Morus alba (a la vorera sud) Problemàtica Els Ulmus pumila estan afectats per grafiosi Proposta Substitució dels Oms per 11 Unitats de Celtis australis, plantant-hi algunes unitats més, fins a completar la alineació, on es troben les moreres CARRER Torrelles de Foix Situació actual 15 Catalpa bignonoides (vorera) 49 Pawlonia tomentosa (vorera) Problemàtica La progressiva reconversió dels edificis del carrer per habitatges majoritàriament amb voladís a partir del primer pis fa molt difícil el manteniment de l’arbrat actual, juntament amb la poca amplada de la vorera Proposta Substitució de Catalpa bignonoides i Pawlonia tomentosa per 64 Hibiscus syriacus

69


CARRER Guardiola Situació actual 45 Catalpa bignonoides Problemàtica La vigorositat de la espècie i la conseqüent problemàtica amb el voladís dels edificis en alguns trams del carrer, fa molt difícil el manteniment de l’arbrat actual, juntament amb la poca amplada de la vorera Proposta Substitució de Catalpa bignonoides per 45 Quercus ilex CARRER Sant Pau Situació actual 6 de Pawlonia tomentosa Problemàtica Falles continues en l’arbrat actual Proposta Substitució de Pawlonia tomentosa per 6 Prunus cerasifera var. Atropurpurea de copa . En el moment de la plantació cal comprovar el forat de plantació CARRER Pla del Diable Situació actual 7 Populus sp (vorera est)(façanes edificis) 72 Koelreuteria paniculata (vorera est) 48 Populus sp (mitjana) Actualment hi ha una alternança entre ambdues espècies Problemàtica La progressiva reconversió dels edificis del carrer no es compatible amb el port de populus sp Proposta Substitució de Populus sp per 7 Gleditsia triacanthos var. Sunburst. D’altra banda, es proposa la reposició i possibles substitucions de populus sp de la mitjana de l’avinguda del Pla del Diable per Populus nigra var. Italica.

70


CARRER Rafael Soler Situació actual 115 Acer negundo Problemàtica Actualment aquest carrer està afectat pel projecte de soterrament i cobriment del ferrocarril Proposta Substitució en funció del projecte i d’acord amb el catàleg d’espècies del PDEV05 CARRER Comerç Situació actual 81 Acer negundo Problemàtica Actualment aquest carrer està afectat pel projecte de soterrament i cobriment del ferrocarril Proposta Substitució en funció del projecte i d’acord amb el catàleg d’espècies del PDEV05 CARRER Rambla Nostra Senyora Situació actual 84 Platanus x hispanica Problemàtica Deteriorament d’alguns Platanus x hispanica. Actualment s’està redactant el projecte de remodelació de la Rambla. Proposta Substitució en funció del projecte i d’acord amb el catàleg d’espècies del PDEV05

71


CARRER Plaça Sant Joan Situació actual 18 Platanus x hispanica Problemàtica Deteriorament d’alguns Platanus x hispanica. i fracàs en les restitucions Proposta Substitució per 40 Celtis australis CARRER Avinguda Europa Situació actual 65 Populus simonii (ambdues voreres) Problemàtica L’arbrat actual té un port compatible amb les edificacions que s’hi han fet Proposta Substitució dels Populus simonii per Ostrya carpinifolia (vorera edificis) CARRER Rambla Sant Francesc Situació actual 78 Platanus x hispanica Problemàtica Deteriorament i mal estat de l’arbrat existent Proposta Substitució urgent dels arbres assenyalats en l’informe redactat el 21 d’abril de 2005, Platanus x hispanica fletxats, resistents al xancre i a l’antracnosi

72


2.10.2.Zones verdes Els espais verds de Vilafranca són, en general de petites dimensions i es troben repartits per tota la ciutat. Això suposa presència de verd arreu, però per contra, dificulta el manteniment, a causa de les dimensions d’aquests espais i la seva fragmentació. Amb l’objectiu d’assolir els objectius marcats per el model de gestió del PDVE05, en el sentit de disposar del nous espais verds, socialment actius, gestionats segons els més avançats criteris de manteniment ecològic i que reflecteixin el valor del paisatge agrícola de la comarca i la seva identitat única, es proposen a continuació, tot un seguit de reconversions d’alguns espais verds. LLOC Parc de Sant Salvador Situació actual

Vista de la zona sud del Parc (tocant a l’avinguda Tarragona)

Zona central del Parc ( al fons la zona de jocs infantils)

Proposta • Enderrocar la pèrgola/font • Plantar Parthenocissus tricuspidata al llarg del parterre que queda

tocant al recinte de l’Institut. • Plantar la zona de la pineda amb les següents opcions: Spartium

junceum, Hedera helix , una combinació de sotabosc mediterrani o graminies macrotermes

• Normativitzar la zona de jocs infantils (tancar el recinte,...) • En el parterre que toca a l’avinguda Tarragona, on actualment hi ha

Cupressus sempervirens, es proposa eliminar-los i posar-hi Plumbago capensis

• Per a l’espai central del jardí, que actualment no està cobert de vegetació, es proposen plantar el 50% de l’espai amb Gleditsia triacanthos var. Skyline

Transformar el parterre de l’Institut, actualment amb Cotoneaster sp, per una plantació d’aromàtiques, en harmonia amb el talús de l’Avinguda Tarragona

73


LLOC Illeta Av. Barcelona- Carrer Santa Clara Situació actual

Vista general de la illeta

Problemàtica Parterre viari contínuament envaït per vehicles Proposta Eliminació de la vegetació existent i cobrir amb asfalt tintat de verd LLOC Illeta Carrer Mísser Rufet Situació actual

Vista general de la illeta

Problemàtica Aquest parterre suposa una barrera física per a els vianants. Es troba, a més amés, molt deteriorat a causa d’unes obres adjacents Proposta Eliminació de tota la vegetació llevat de Olea europaea a la qual cal dotar d’un bon escossell.

74


LLOC Illeta Carretera de Guardiola Situació actual

Vista de la illeta des del carrer Guardiola

Problemàtica Vegetació amb un alt cost de manteniment, poc sostenible i gens representatiu de la línia marcada pel PDEV05 Proposta Substituir la gespa per Sedum sp i posar 2 Cupressus sempervirens LLOC Rotonda Plaça Pedró Situació actual

Vista de la rodonda de la plaça del Pedró

Problemàtica Vegetació amb un alt cost de manteniment, poc sostenible i gens representatiu de la línia marcada pel PDEV05 Proposta Eliminar la gespa i plantar Cupressus sempervirens i Pistacia lentiscus, amb concordança amb la rotonda que hi ha en direcció Nord, pel carrer de Guardiola

75


LLOC Rotonda Carretera Sant Martí Situació actual

vista de la rotonda de la crretera SantMartí

Problemàtica Aspecte de jardineria tradicional, gens representativa de la proposta del PDEV05 Proposta Eliminar la gespa i augmentar les filades de ceps. Afegir una plantació en filera de filades Prunus amygdalus “dulcis” i Cydonia oblonga . Mantenir el sòl llaurat, donant-li un aspecte ruralitzat LLOC Rotonda Eugeni d’Ors- Avinguda de Catalunya Situació actual

Vista de la rotonda des del carrer de Sant Fèlix

Problemàtica Aspecte de jardineria tradicional, gens representativa de la proposta del PDEV05 Proposta Substitució de Thuja orientalis i la gespa, per 3 Olea europaea exemplars i plantes aromàtiques de port baix

76


LLOC Rotonda Eugeni d’Ors- Pere el Gran Situació actual

Vista de la rotonda des del carrer Eugeni d’Ors

Problemàtica Aspecte de jardineria tradicional, gens representativa de la proposta del PDEV05 Proposta Substitució de Yucca elephantipes, Nerium oleander i les plantes entapissants per un grup de Cupressus sempervirens . Es proposa coma coberta del sòl Juniperus phoenicea, escorça de pi o alguna espècie aromàtica arbustiva LLOC Rotonda Pla del Diable- Pere el Gran Situació actual

Vista de la rotonda des del carrer Eugeni d’Ors

Problemàtica Aspecte de jardineria tradicional, gens representativa de la proposta del PDEV05 Proposta Substituir Pithosporum tobira per un Cupressus sempervirens i coberta amb aromàtiques

77


LLOC Rotonda Av. Tarragona- Carretera Sant Jaume Situació actual

Vista de la rotonda des del nord-est

Problemàtica La gespa, tot i el seu bon estat, no es correspon amb les línies generals proposades pel PDEV05. Es detecten també problemes d’embassament a causa de la manca de drenatge Proposta

- Eliminar la gespa - A la part més petita (sud-oest de la rotonda) es proposa plantar-hi

unes filades de ceps - En l’altre part es proposa plantar-hi 6 filades de Prunus amygdalus

“dulcis” - Totes aquestes filades s’haurien de plantar paral·lelament a la

diagonal del triangle i amb el terra llaurat

78


LLOC Talussos Av. Tarragona Situació actual

Vista d’un dels dos talussos de l’avinguda Tarragona

Problemàtica Plantació d’alt cost ecològic i en mal estat Proposta Eliminar la gespa i canviar per Rosmarinus officinalis var. Postratus o gramínea macroterma LLOC Mitgeres de l’Avinguda Tarragona Situació actual

Vista de la mitgera NO

Vista de la mitgera SE

Problemàtica Aspecte de jardineria tradicional, gens representativa de la proposta del PDEV05 Proposta Plantar-hi Nerium oleander var. Nana

79


LLOC Illetes Av. Tarragona- Carrer de Moja Situació actual

Vista d’ambdues illetes des del carrer de Francesc Macià

Problemàtica Aspecte de jardineria tradicional, gens representativa de la proposta del PDEV05 Proposta Substitució de la gespa per Chamaerops humilis LLOC Rotonda Av. Barcelona- Carrer Barba i Roca Situació actual

Vista de la rotonda des de l’Avinguda Tarragona

Problemàtica Aspecte de jardineria tradicional, gens representativa de la proposta del PDEV05 Proposta

- Eliminar la gespa i augmentar les filades de ceps - Terra llaurat - Reubicació de les Olea europaea amb concordança amb les

filades de ceps

80


LLOC Rotoda Amàlia Soler- Carrer Germanor Situació actual

Vista de la rotonda

Problemàtica Estètica massa pessebrista, gens representativa de la proposta del PDEV05 Proposta Eliminar les pedres i fer una base vegetal amb Chamaerops humilis LLOC Rotoda Amàlia Soler- Carrer Bisbe Morgades Situació actual

Vista de la rontonda des del carrer Amàlia Soler

Problemàtica El conjunt actual està, estèticament desfigurat Proposta Substituir el Populus alba per un exemplar de Washingtonia robusta de 5 m i una coberta de mulching feta amb escorça de pi, mantenint la resta de les palmeres existents

81


LLOC Illeta Ignasi Iglesies- Carrer de Moja Situació actual

Vista de l’illeta des del carrer Ignasi Iglesies

Problemàtica Alt cost i dificultats de manteniment Proposta Eliminar la illeta viària d’entrada al carrer i pavimentar-la amb asfalt colorejat de verd LLOC Porta de l’Espirall Situació actual

Vista de la Porta de l’Espirall

Problemàtica Aspecte impersonal amb elements vegetals que no aporten cap valor paisatgístic Proposta Eliminar els Cedrus, afegir 5 o 6 Cupressus sempervirens i entapissar amb Pistacia lentiscus, Cistus sp. o plantes aromàtiques

82


2.10.3.Zona esportiva La zona esportiva és una espai de lleure, on la principal activitat és la pràctica de l’esport. Així doncs es tracte d’esponjar tot l’entorn de les zones construïdes, aparcaments i camins, al mateix temps que aprofitar els itineraris ja exisents, en direcció a la Bleda (camí de la Bleda o camí fariner) i a Sant Martí Sarroca (camí de Vilafranca a Sant Martí), per potenciar aquest tipus de recorreguts esportius, ja sigui per pasejar, fer footing, jooging, btt,... Aquests itineraris haurien d’estar dotats de senyalització, mobiliari de repòs, fonts,... Tanmateix convé fer cures de sanejament i eliminació d’algunes de les plantacions que es troben en malestat. LLOC Avinguda Catalunya Situació actual

Vista de la Avinguda Catalunya

Problemàtica La plantació de Pollancres existent presenta un estat vegetatiu i sanitari preocupant, de fet el Servei de parcs i jardins hi realitza accions sovintejades de poda, arrebassament i tractaments fitosanitaris, per tal de pal·liar la problemàtica existent Proposta Substituir l’actual plantació per espècies adequades a la proximitat de la riera (veure el Catàleg d’espècies vegetals per a les zones verdes (2.3 del PDVE05)). Donades les característiques del carrer, es creu que l’espècie més adequada és Populus nigra “italica”, de port piramidal, compacte i amb l’utilització d’híbrids que no polinitzen

83


LLOC Rasa dels Vinots Situació actual


Problemàtica Plantació d’Oms amb freixes que planteja problemes d’equilibri pel bon desenvolupament d’ambdues espècies Proposta Eliminar part de la plantació d’Oms (els que es troben en més mal estat) i realitzar podes de sanejament i retenció dels restants, per tal d’afavorir, el bon desenvolupament dels freixes

84


LLOC Zona d’aparcament Situació actual


Problemàtica Superfície de paviment no homogeni que presenta problemes de compactació amb embassaments d’aigua, percepció visual dura i descuidada Proposta Per tal de fer més permeable tota aquesta superfície i obtenir una visió de verd amb més força, es proposa la instal·lació de chequent-bloc (peces prefabricades de formigó que permeten l’aparcament de vehicles i el creixement d’espècies cespitoses)

85


2.11.PRIMERA APROXIMACIÓ A L’ÚS DE LES ZONES VERDES El model de verd fixat per a les zones verdes de Vilafranca de Penedès. que marca les línies estratègiques del Pla Director de les zones verdes, recull que la ciutat ha de disposar de “nous espais verds, socialment actius, gestionats segons els més avançats criteris de manteniment ecològic, i que reflecteixin el valor del paisatge agrícola de la comarca i la seva identitat única”. Per tenir unes zones verdes socialment vives i viscudes, i apreciades per els ciutadans és important treballar en dues línies: la millora dels equipaments i mobiliari del parc (tractat ja en un altra capítol del Pla Director) i realitzar accions i campanyes de promoció dels espais verds de la ciutat amb l’objectiu de donar-los a conèixer al ciutadà i sensibilitzar-los en el seu respecte i protecció. Aquest capítol és, per tant, una primera aproximació destinada a fomentar l’ús de les zones verdes i està formada bàsicament per propostes d’accions de comunicació adreçades als ciutadans en tres línies temàtiques de treball diferents:

• difusió dels valors paisatgistics i ambientals dels espais verds • manifestacions artístiques • activitats ludico-festives.

La proposta pretén actuar com a difusor de valors culturals i paisatgístics i del medi natural, de manera que ajudin a millorar el nivell de coneixement dels ciutadans. És per això que la posta en escena de les diferents línies de treball ha de ser, sobre tot rigorosa, però també imaginativa i novedosa per actuar com a pol d’atracció. Aquesta aproximació s’ha estructurat per cobrir una temporalitat diferenciada i sostinguda en el temps, de manera que algunes propostes poden ser fixes i ocupar tot l’any, altres són accions clarament estacionals i algunes d’elles, per la seva complexitat, poden només instaurar-se amb una periodicitat anual. Aquestes línies de treball haurien de desenvolupar-se conjuntament amb les institucions actives de la ciutat, com ara museus, associacions, entitats, etc. per aconseguir una major difusió però sobretot, una implicació directe de la societat vilafranquina. Una vegada s’hagin triat les accions a desenvolupar per a cadascun dels eixos, el disseny de la campanya de promoció ha d’establir un calendari d’actuacions i un pla de comunicació de la mateixa. En aquest sentit, cada de les línies de treball ha de ser difosa de manera independent d’acord a la seva programació però encabida sota una campanya de comunicació global, que comparteixi línies gràfiques i slogans.

86


2.11.1 Difusió dels valors paisatgistics i ambientals dels espais verds Aquest línia proposa treballar amb la natura per a difondre els beneficis que la vegetació i les zones verdes aporten al medi ambient urbà i global, sense deixar de banda les particularitats de Vilafranca i el seu entorn. En aquest sentit, Vilafranca del Penedès és la capital d’una comarca marcada per un paisatge únic en el nostre país: amplies extensions de vinyes que resumeixen a la perfecció la força de la història, del paisatge i dels seus habitants, creant una simbiosi única i especial. Tal vegada, en cap altra ciutat del país l’activitat econòmica de la comarca es manifesta amb la qualitat paisatgística i estètica amb que ho fa a Vilafranca. Aquest actiu ha de ser motiu d’orgull dels vilafranquins i la difusió de la vegetació de les zones verdes ha de contribuir a fomentar-lo. Les propostes per aquest apartat són:

L’Essència de Vilafranca: Establiment d’un recorregut que pot ser guiat o lliure, on es detallin les espècies botàniques habituals del paisatge vilafranquí i de l’activitat desenvolupada per l’home, que recorri els diferents espais verds de la ciutat on es troba la vegetació de referència es. Les explicacions poden fer-se a través de senyalització, fullets o d’ audioguies. Flora dels parcs: Marcar un itinerari on es detallin les espècies botàniques més interessants del cada parc o de tots els parcs en un recorregut únic. Les explicacions han d’incloure no només els noms i l’origen, sinó anècdotes de les plantes, per que serveixen, que se’n extrau, com van arribar a la ciutat, etc...

Ocells dels parcs: En la mateixa línia que l’anterior,es tracta de mostrar els ocells que viuen en els espais verds de Vilafranca no només a través del seu aspecte físics sinó també a través d’audicions que permetin reconèixer el cant de les diferents espècies. Els beneficis de les zones verdes: Es tractaria de donar a conèixer al ciutadà els beneficis ambientals que suposa tenir vegetació dins de la ciutat. La reducció de CO2, la retenció de pols, la reducció del vent i del soroll, l’alliberament d’oxigen, la reducció de erosió i de la pèrdua de sòl, la permeabilització i utilització de l’aigua del subsòl etc.

2.11.2 Manifestacions artístiques L’Ajuntament de Vilafranca disposa ja d’una agenda cultural important, sobretot durant els mesos d’estiu que, en algunes ocasions utilitza les places i zones verdes annexes a equipaments com a espai per a manifestacions artístiques tradicionals i d’avantguarda.

87


Això no obstant, es considera important, no només seguir amb aquesta política sinó també treballar per millorar-la i incrementar-la ja que, en moltes ocasions una oferta diferent suposa atraure a les zones verdes un tipus de públic no habitual en elles, com són les franges d’edat que comprenen els adolescents i jovent així com adults amb fills grans que no utilitzen els parcs com a llocs d’esbarjo. Algunes propostes són:

Música: Concerts al aire lliure en els espais verds que permetin unes bones condicions acústiques. Acord amb els horaris la música seria més popular –bandes, corals – o més escollida -concerts de música clàssica a les nits d’estiu-. Poesia: Difondre versos de poetes vinculats a la ciutat o que donin nom a carrers propers als diferents espais verds mitjançant la seva retolació al terra amb lletres gegants. Literatura: Dissenyar una programació de lectures a l’aire lliure i préstec de llibres (d’acord amb les biblioteques municipals) en les hores de major afluència dels parcs més importants. Pintura: organització de concursos de pintura ràpida tenint com temàtica única els espais verds de Vilafranca del Penedès

2.11.3 Activitats lúdico-festives Aquest tercer eix de la proposta recull diferents accions de dinamització que vinculen els espais verds amb els ciutadans a través de la història i de la seva implicació amb les zones verdes.

Uns jardins amb molt de gust: Plantejat com una acció de nova implantació, es proposa aprofitar la tradició viti-vinicola de la comarca per crear un esdeveniment anual de caràcter lúdic i festiu. Es tractaria d’organitzar un esdeveniment que es repartís per tots els espais verds de Vilafranca, tant públics com privats i que es vinculés a la vinya i als ceps, com ara creacions paisatgístiques efímeres utilitzant ceps, art floral amb pàmpols i fruits, degustacions culinàries, la base de les quals fossin el raïm o el vi, etc. Es tractaria, en definitiva d’una mostra a la manera de la campanya “Girona en flor” en la que hi participessin tots els estaments de la ciutat. Apadrinament d’arbres del carrer i dels parcs per a ser cuidats directament pels ciutadans que hi viuen propers ( Aquesta circumstància es dóna ja de manera natural en aquells carrers on l’arbrat es troba proper als habitatges i on els veïns i porters de les finques hi passen llargues estones.

88


2.12.PROPOSTA EMBLEMÀTICA D’ACTUACIÓ 2. 12.1 Idea general En el estudis preliminar per a la definició del model de verd que es vol per a Vilafranca del Penedès s’inclou la proposta crear un nou espai verd que serveixi de exemple de la nova dinàmica de la ciutat e matèria de verd Urbà. Com ja s’ha esmentat, l’any 2001 l’arquitecte Joan Busquets va redactar un Pla d’Ordenació Territorial en el qual desenvolupava el concepte de dits verds simbolitzant l’entrada de del paisatge exterior a l’interior de la ciutat. Els 5 dits d’una mà es plasmarien a Vilafranca amb: la millora de les rieres, la muntanya de Sant Pau i Sant Jaume, les actuacions a la Serreta, la cobertura de la línea de ferrocarril i el nou verd dels polígons. Vista la manca espai, una primera via a estudiar és aprofitar la cobertura de la línia de ferrocarril, ja que es disposa de 40.000 m2 lliures, que són essencials en una ciutat amb poc verd central. Altres propostes a treballar seria desenvolupar un parc lineal de darrera el Cementiri, que es configuraria amb la connexió del barri de Espirall, la zona esportiva i la ciutat jardí Sant Julià, de nord a ponent. Per a aquest PDEV05 s’ha desenvolupat, a un nivell previ a un avantprojecte, una proposta alternativa al enjardinament detallat en el projecte del Pla Especial d’infraestructures del ferrocarril de Vilafranca del Penedès, redactat per Norbert Torres i l’enginyeria DOPEC. L’eix central de la proposta és, com no podria ser d’altra manera, aplicar els model de verd fixat. Per això, més que treballar en la ordenació dels espais (definits ja en el Pla Especial i que responen a necessitats més complexes, òbviament, fora de l’abast d’aquesta pluja d’idees) hem desenvolupat un treball sobre la vegetació més adient per aquets espai, d’acord amb la idea paisatgística de projectar una imatge que entronqui amb les zones rurals limítrofes del municipi: camps de conreu, vinyes, arbres característics de la zona etc… L’objectiu de la proposta no és tan sols distingir paisatgísticament l’espai, sinó també adequar-la a les directrius marcades pel PDEV05. Es considera que la proposta feta actualment va, pel que fa a la política del verd, justament en la direcció contraria. L’estació dels sentits Es tractaria, doncs, de plantejar una implantació vegetal d’acord amb el catàleg d’espècies proposat, que al mateix temps fos canviant i característica de les quatre estacions de l’any. L’efecte desitjat és que, en arribar amb el ferrocarril a Vilafranca, aparegui una vegetació sorprenent, es a dir, diferent als estàndards de la jardineria industrialitzada habitual en la majoria de ciutats del país. Aquesta vegetació, com ja s’ha dit, ha de ser identificadora de la zona, que reafirmi el fort caràcter ruralitzat de la comarca del Penedès.

89


Primera Estació: primavera. L’estació es marcaria amb l’arribada de la flor dels arbres fruiters, especialment ametllers, que anirien combinats amb pomeres, pisardis... L’objectiu dels arbres és la flor i no pas el fruit. Segona Estació: estiu. La vegetació principal consistirà amb vinyes, de varietats autòctones, convenientment senyalitzades. Els ceps anirien suportats sobre unes estructures de fusta o metàl·liques, en forma d’espatllera. El desenvolupament de la vegetació en espatllera no hauria de ser més baixa de 2,5 metres, per tal d’aconseguir unes estructures verdes, que formin pantalles altes. La vegetació, si no es considera adient la vinya, podria ser Parthenocissus tricuspidata “robusta” . Tercera Estacíó: tardor. L’efecte estacional es buscarà amb arbres caducifolis que agafin tonalitats daurades i vermelloses, pròpies de l’estació: Acer campestre, monspessulanum, Cercis siliquastrum, arbres fruiters, mèlies, populus, Quarta Estació: hivern. La intenció és representar l’estació amb el brancatge nu de l’arbrat. En aquest sentit buscaran arbusts fonamentalment amb brancatge colorejat o borrons incipients: Salix, Cornus, figueres etc. L’estructura o l’esquelet vegetal fix es farà amb Cupressus sempervirens, Quercus ilex i Olea europaea. L’estrat arbustiu i tapitzant es farà amb aromàtiques pròpies de la mediterrània: Lavandula, Rosmarinus. 2.12.2 Proposta d’ordenació i enjardinament de la coberta del traçat de l’AVE a Vilafranca del Penedès S’annexa el projecte en format DIN-A3 i en suport informàtic

90


3. BIBLIOGRAFIA Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal de Parcs i Jardins

Pla dels espais verds de Barcelona. Barcelona, 1995

Centre Nacional de la Fonction Public Territorial

Colloque De la gestion différenciée au développement durable. Strasbourg. Juny 2000

Dunnet,N Kingsbury, N: Toits et murs végétaux. Éditions du Rouerge. Rodez, 2005

Gil-Albert, F Manual tècnico de jardineria. Ediciones Mundi-Prensa. Madrid, 2004

Navés, Francesc et al El árbol en jaridneria y paisajismo. Ediciones omega. Barcelona, 1992

Pañella Bonastre, Joan Las plantas de jardin cultivadas en Espanya AAAEJ-Floraprint, 1991

RegioneLombardia Quaderno per la gesione del verde pubblico. Aree verdi marginale de pianura. Fundazione Minoprio,2003

Riviére, LM Editeur La plante dans la ville. INRA Editions Angers 1996

Santa & Cole Exterior. Catàleg n.2. Santa & Cole Ediciones de Diseño. Cardedeu, 2005

Cristopher Brickell The Royal horticultural society Grijalbo, 2004

Joan Pañella i Bonastre Arboles de jardin Oikos-tau, 1972

Corinne Bourgery i Dominique Castaner

Les plantations d’alignement. Institut pour le développement forestier, 1998

Ramon Folch i Guillèn La vegetació dels Països Catalans Ketres Editora, S.A., 1986

91


ANNEXES

ANNEXES Fitxes de valoració de parcs, jardins i places enjardinades......................... 2

Plaça Assumpció Domènech .......................................................................... 2

Cementiri ........................................................................................................ 3

Plaça de Marià Manent ................................................................................... 4

Parc de L’Espiga............................................................................................. 5

Parc de la Pelegrina ....................................................................................... 6

Parc de Llevant............................................................................................... 7

Parc de Molí d’en Rovira................................................................................. 8

Parc “Plaça de la Pau”

(plaça de la pau / Drets Humans / Onze de Setembre) .................................. 9

Parc Poble Nou............................................................................................. 10

Parc de Sant Julià......................................................................................... 11

Parc de Sant Salvador .................................................................................. 12

Parc Tívoli..................................................................................................... 13

Plaça Pau Boada .......................................................................................... 14

Plaça Pau Casals ......................................................................................... 15

Plaça Àgora .................................................................................................. 16

Plaça de Les CLotes..................................................................................... 17

Plaça del Gas ............................................................................................... 18

Plaça del Pedró ............................................................................................ 19

Plaça dels Segadors..................................................................................... 20

Plaça Espirall ................................................................................................ 21

Plaça Onze de Setembre.............................................................................. 22

Plaça Penedès.............................................................................................. 23

Plaça Sant Julià ............................................................................................ 24

Plaça Rafael Soler- General Cortijo .............................................................. 25

Plaça de Ramona Via ................................................................................... 26

Plaça Torres i Bages..................................................................................... 27

Taula 1. Estudi de cobertures dels parcs, jardins i places enjardinades de Vilafranca del Penedès............................................................................... 28

2

FITXA AVALUACIÓ ZONES VERDES DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS Dades Generals

Dades Patrimonials Vegetació arbòria (%) 48

Vegetació arbustiva (%) 2

Gespes (%) 50

Prada (%) -

Descripció elements auxiliars Pèrgola

Descripció jocs infantils 1 àrea

Bancs (nº) 3

Fonts (nº) -

Enllumenat (si/no) si

Papereres (brossa) (nº)

Papereres (gossos) (nº)

Cobertura del sòl (%) 60

Dades de Manteniment Vegetació Valoració(0–10) Motiu de la valoració

Vegetació arbòria 6 Alguns arbres escapçats a 1 metre d’alçada Vegetació arbustiva 4 -

Gespes i/o Prades 7 -

Parterres amb flor - -

Vorades de plantació - -

Elements Auxiliars Valoració(0–10) Motiu de la valoració

Jocs Infantils 8 -

Bancs 8 -

Fonts - -

Enllumenat 8 -

Papereres 8 -

Valoració Global: 6 Conclusions Proposta de millora: Densificar l’espai Data Avaluació: 20/05/05 Feta per: Antoni/ Marta

Espai Plaça Assumpció Domènech Tipus espai Plaça enjardinada Barri Sant Julià Localització Pere el Gran/ Pla del Diable/ Llorens i Jordana Superfície (m2) 3361 Sistema de reg Localitzat Manteniment Intern

Punts Febles : Manca presencia del verd, sobretot d’arbrat i d’arbustives

Punts Forts :

3




Gespes (%) -

Prada (%) -

Descripció elements auxiliars -

Descripció jocs infantils -

Bancs (nº) 4 ( dos de pedra i 2 de fusta)

Fonts (nº) 7


Papereres (brossa) (nº) -

Papereres (gossos) (nº) -



Vegetació arbòria 8 - Vegetació arbustiva 6 Manquen reposicions

Gespes i/o Prades - -




Jocs Infantils - -

Bancs 8 -

Fonts - -

Enllumenat - -

Papereres - -

Valoració Global: 8 Conclusions Proposta de millora: Data Avaluació: 20/05/05 Feta per: Antoni/ Marta

Espai Cementiri Tipus espai Jardí (històric) Barri Espirall Localització Guardiola Superfície (m2) 22941 Sistema de reg Cuba Manteniment Intern

Punts Febles :

Punts Forts : Important conjunt de patrimoni vegetal (xipressos) centenari

4




Gespes (%) 23

Prada (%) -



Bancs (nº) 6

Fonts (nº) -

Enllumenat (si/no) Si

Papereres (brossa) (nº) 4




Vegetació arbòria 7 - Vegetació arbustiva 6 -





Jocs Infantils - -

Bancs 8 -

Fonts - -

Enllumenat - -

Papereres 8 -

Valoració Global: Conclusions Proposta de millora: Data Avaluació: 20/05/05 Feta per: Antoni/ Marta

Espai Plaça de Marià Manent Tipus espai Plaça enjardinada Barri Poble Nou Localització Camí Fariner/ Av. Vendrell (punts d’accés a la plaça) Superfície (m2) 3194 Sistema de reg Aspersió/ localitzat Manteniment Intern

Punts Febles : Plaça molt dura (asfalt). Plaça tancada entre edificis amb dos petits punts d’accés

Punts Forts : -

5




Gespes (%) 25

Prada (%) -



Bancs (nº) 6

Fonts (nº) -






Vegetació arbòria 7 Encara jove Vegetació arbustiva 5 -

Gespes i/o Prades 6 Falta sega i aigua




Jocs Infantils - -

Bancs 8 -

Fonts - -

Enllumenat 8 -

Papereres 7 -


Espai Parc de L’Espiga Tipus espai Jardí (de barri) Barri Sant Julià Localització Eugeni d’Ors/ La Múnia Superfície (m2) 4200 Sistema de reg localitzat Manteniment

Punts Febles : Herbes en el sauló

Punts Forts :

6




Gespes (%) -

Prada (%) 22

Descripció elements auxiliars Pista petanca/ W.C. (per a socis petanca)/ Local social petanca


Bancs (nº) 15

Fonts (nº) 1



Papereres (gossos) (nº) 1 ( en un extrem del parc, en l’altre no n’hi ha)



Vegetació arbòria 7 - Vegetació arbustiva 6 Clapes als talussos de Juniperus i Cotoneaster

Gespes i/o Prades 5 Es troben clapes en les prades




Jocs Infantils 6/7 Restaurar

Bancs 6 Falta envernissar/ graffitis

Fonts 6 -

Enllumenat 6 Massa varietat de fanals (Nicolson molt envellits)

Papereres No tenen bossa cap d’elles

Valoració Global: 7.5/8 Conclusions Proposta de millora: reposar zones arbustives Data Avaluació: 29/04/05 Feta per: Antoni/ Marta

Espai Parc de la Pelegrina Tipus espai Parc Barri Espirall Localització Av. Pelegrina/ Ctra. Igualada Superfície (m2) 12015 Sistema de reg Manteniment Extern

Punts Febles : Substituir bancs de passamà (mobiliari molt antic)

Punts Forts : Pol·linització Populus. Vegetació mediterrània ben consolidada. Força ben separada de la xarxa viària ( Ctra. Igualda)

7




Gespes (%) -

Prada (%) 20

Descripció elements auxiliars Pista de bàsquet/ 2 pous/ pistes petanca/ zona per skate board/ aparcament sota arbres


Bancs (nº) 24 (alguns són bancs individuals)

Fonts (nº) 1






Vegetació arbòria 5 Arbrat de baixa qualitat Vegetació arbustiva 4 Baladres amb poca presència





Jocs Infantils - -

Bancs 7 -

Fonts 8

Enllumenat 8 Correcte

Papereres 8 Sense bossa


Espai Parc de Llevant Tipus espai Parc Barri Espirall Localització Igualada/ Av. Pelegrina/ Subirats Superfície (m2) 17086 Sistema de reg Localitzat Manteniment Intern

Punts Febles : Arbres de nova plantació molt baixa qualitat, torts i falles no reposades. Zona de sauló plena d’herba. Manca vegetació arbustiva

Punts Forts :

8




Gespes (%) -

Prada (%) 60

Descripció elements auxiliars Pèrgola d’obra

Descripció jocs infantils 1 àrea ( 3-6 anys) envoltada amb tanca de fusta

Bancs (nº) 23

Fonts (nº) 1






Vegetació arbòria 5 Falles no reposades/ Plantacions Pins Tortes Vegetació arbustiva - Manca vegetació arbustiva

Gespes i/o Prades 1 En molt mal estat




Jocs Infantils 7 Falten llistons a la tanca de fusta

Bancs 7 Algunes pintades

Fonts 8 -

Enllumenat 8 -

Papereres 7 Sense bossa i plenes de brossa

Valoració Global: 4 Conclusions Proposta de millora: Densificar el parc tan amb espècies arbòries com arbustives Data Avaluació: 20/05/05 Feta per: Antoni/ Marta

Espai Parc de Molí d’en Rovira Tipus espai Parc Barri Molí d’en Rovira Localització Av. Vilanova/ Ronda de Mar/ Renaixença Superfície (m2) 19279 Sistema de reg Aspersió/ localitzat Manteniment Intern

Punts Febles : Manca vegetació arbustiva. Manca densificar amb espècies arbòries. Sauló sense desherbar.

Punts Forts :

9




Gespes (%) -

Prada (%) 25



Bancs (nº) 28

Fonts (nº) 1



Papereres (gossos) (nº) 2



Vegetació arbòria 9 - Vegetació arbustiva 9 - Gespes i/o Prades 5 Es troben clapes en les prades Parterres amb flor - - Vorades de plantació 7 La rotonda dels bussos Elements Auxiliars Valoració(0–10) Motiu de la valoració

Jocs Infantils 5 Restaurar Bancs 6 Falta envernissar Fonts 5 - Enllumenat 7 Falta envernissar Papereres 8 -

Valoració Global: 8/9 Conclusions Proposta de millora: zones arbustives s’han de reposar Data Avaluació: 29/04/05 Feta per: Antoni/ Marta

Espai Parc “Plaça de la Pau” (plaça de la pau/Drets Humans/ Onze de Setembre)Tipus espai Parc lineal Barri Girada Localització Av. Mediterrània/ Av. Vilanova Superfície (m2) 17271 Sistema de reg localitzat Manteniment Extern

Punts Febles : Camins amb travesses

Punts Forts : Planta mediterrània i selecció d’arbrat molt ben realitzada.

10




Gespes (%) -

Prada (%) 30


Descripció jocs infantils 1 àrea (corocor mitjà)/jocs petits/ jocs “contenur i lapsset “

Bancs (nº) 12 (6 de pedra i 6 de fusta) Els 12 bancs són dobles

Fonts (nº) 2






Vegetació arbòria 6 Repossicions Eleagnus fallides

Vegetació arbustiva 6 - Gespes i/o Prades 5 - Parterres amb flor - - Vorades de plantació - - Elements Auxiliars Valoració(0–10) Motiu de la valoració

Jocs Infantils 5 Graffitis i joc “contenur” no compleix norma

Bancs 5 Falta envernissar i graffitis. Alguns bancs mig ensorrats

Fonts 7 - Enllumenat 8 - Papereres 5 -

Valoració Global: 4 Conclusions Proposta de millora: - Data Avaluació: 29/04/05 Feta per: Antoni/ Marta

Espai Parc Poble Nou Tipus espai Parc Barri Poble Nou Localització Carles Riba/ Via del tren Superfície (m2) 11600 Sistema de reg - Manteniment Extern

Punts Febles : Forta presencia tren i molt soroll ( sobretot part de baix amb l’AVE). Murs sense enfiladisses i plens de graffitis. Talusos del “mirador” en molt mal estat. Problema greu d’escorrentia. Impedir el pas dels vehicles

Punts Forts : Palmerà

11




Gespes (%) 18

Prada (%) 7

Descripció elements auxiliars Pèrgoles (estructura metàl·lica)

Descripció jocs infantils 2 àrees diferenciades per edat (petits i grans)

Bancs (nº) 25 ( de fusta i de pedra)

Fonts (nº) 1


Papereres (brossa) (nº) Suficients




Vegetació arbòria 7/8 Arbrat jove amb problemes implantació

Vegetació arbustiva 8 Ben consolidada

Gespes i/o Prades 5 Al costat de la Riera, prada poc consolidada


Vorades de plantació 4 Falta cura de l’heura


Jocs Infantils 6 Menor edat: massa alçada/ sauló compactat

Bancs 6 Obra: pintat graffitis Fusta: falta envernissar

Fonts 8 Falten fonts

Enllumenat 8/9 Aixecar arbrat Aparcament

Papereres 8 Suficients


Espai Parc de Sant Julià Tipus espai Parc Barri Sant Julià Localització Av. Catalunya/Pla del Diable/Assumpte Trens/Eugeni d’Ors Superfície (m2) 23222 Sistema de reg Localitzat Manteniment Extern

Punts Febles : Parterres rectangulars en els accesos, mal estat. Tots els murs s’utilitzen per graffitis. Aparcament útil però generador de pòls ( murs aparcament graffitis consolidats). Aixecar arbrat aparcament per l’enllumenat.. 2ª fase segurament mala execcució.

Punts Forts : Murs enfiladisses O.K. Parc força ben dissenyat

12



Vegetació arbustiva (%) -

Gespes (%) -

Prada (%) 5

Descripció elements auxiliars Pèrgola petita/ taulell anuncis

Descripció jocs infantils 1 àrea (5-12 anys)

Bancs (nº) 6

Fonts (nº) 1






Vegetació arbòria 8 Poda estiuenca palmeres/ aixecar capçada pins

Vegetació arbustiva - Sota pineda manca vegetació

Gespes i/o Prades 3 Prada sota la pineda, poc consolidada




Jocs Infantils 5/6 Envellits

Bancs 7 Falta envernissar

Fonts 7 Poca pressió/ graffitis

Enllumenat 7 Són Nicolson

Papereres 8 Suficients

Valoració Global: 6 Conclusions Proposta de millora: Especialitzar la plaça, segregant el jovent per que si sentin a gust i no condicionin la resta. Data Avaluació: 29/04/05 Feta per: Antoni/ Marta

Espai Parc de Sant Salvador Tipus espai Jardí (de barri) Barri Sant Julià Localització Francesc Macià/Sta. Margarida i els Monjos Superfície (m2) 3862 Sistema de reg - Manteniment Intern

Punts Febles : Sota la pineda manca vegetació (tapissant). Forta pressió alumnat Institut que ocasiona deixalles i graffitis i condiciona l’ús a altres col·lectius.

Punts Forts : Accessibilitat resolta.

13




Gespes (%) 5

Prada (%) -

Descripció elements auxiliars Pèrgola terrassa bar/ Anfiteatre d’obra/ W.C./ Brollador/ Cabina telfefònica / Pista bàsquet


Bancs (nº) 31

Fonts (nº) 1






Vegetació arbòria 8 Alguns plàtans vells amb xancres

Vegetació arbustiva -

Gespes i/o Prades 6 Cantonades falta cobertura (Bisbe Morgades)




Jocs Infantils 8 Envellits, falta pintura


Fonts 7 Molta pressió (esquitxa)

Enllumenat 9 Són Nicolson

Papereres 8/9 Dotació suficient i bon estat


Espai Parc Tívoli Tipus espai Jardí (històric) Barri Poble Nou Localització Amàlia Soler/Bisbe Morgades/Parlament/Boters Superfície (m2) 5420 Sistema de reg localitat Manteniment Extern

Punts Febles : Els gozos utilitzen la zona de gespa. Els W.C deteriorat, graffitis, coberta mal estat i una mica bandalitzats els interiors.

Punts Forts : Ben conservada. Les diferents zones d’ús molt ben diferenciades. Accessibilitat correcte.

14




Gespes (%) -

Prada (%) -


Descripció jocs infantils 1 àrea gran

Bancs (nº) 12

Fonts (nº) -











Jocs Infantils 5 Un dels “columpios” no té paviment tou

Bancs 6 -

Fonts - -

Enllumenat 7 correcte

Papereres 7 En bon estat

Valoració Global: 6 Conclusions Proposta de millora: Augmentar la presència del verd Data Avaluació: 20/05/05 Feta per: Antoni/ Marta

Espai Plaça Pau Boada Tipus espai Plaça enjardinada Barri Espirall Localització Espirall Superfície (m2) 350 Sistema de reg Cuba Manteniment Intern

Punts Febles : Plaça amb forta pressió ciutadana, està davant d’una escola.

Punts Forts : Consta d’alguns arbres exemplars

15




Gespes (%) -

Prada (%) 10



Bancs (nº) 5

Fonts (nº) -











Jocs Infantils - -

Bancs 6 -

Fonts - -

Enllumenat 7 correcte

Papereres 7 En bon estat


Espai Plaça Pau Casals Tipus espai Plaça enjardinada Barri Espirall Localització Espirall Superfície (m2) 7600 Sistema de reg Cuba Manteniment Intern

Punts Febles : Plaça amb forta pressió ciutadana

Punts Forts : Consta d’alguns arbres exemplars (Pins, xipressos,…)

16




Gespes (%) -

Prada (%) 5



Bancs (nº) -

Fonts (nº) -


Papereres (brossa) (nº) -




Vegetació arbòria 7 Nova plantació Vegetació arbustiva - -





Jocs Infantils - -

Bancs - -

Fonts - -

Enllumenat 8 -

Papereres - -


Espai Plaça Àgora Tipus espai Plaça enjardinada Barri Domenys II Localització Riera de Llitrà/ Xarel·lo Superfície (m2) 1350 Sistema de reg - Manteniment Extern

Punts Febles : Manca vegetació

Punts Forts : Limita, per un dels costats, amb tota una franja de bosc de Ribera. Hi ha una Alzina surera de grans dimensions.

17




Gespes (%) -

Prada (%) -



Bancs (nº) 7

Fonts (nº) 1






Vegetació arbòria 5 Escorça dels arbres malmesa per atacs gossos Vegetació arbustiva - -





Jocs Infantils 4 Fora de normativa

Bancs 6 -

Fonts 7 -

Enllumenat 7 -

Papereres 7 -

Valoració Global: 4 Conclusions Proposta de millora: Plaça a reconvertir Data Avaluació: 20/05/05 Feta per: Antoni/ Marta

Espai Plaça de Les CLotes Tipus espai Plaça enjardinada Barri Les Clotes Localització - Superfície (m2) 840 Sistema de reg Cuba Manteniment Intern

Punts Febles : Plaça tancada amb dos punts d’accés. Greus problemes de bandalisme. Sauló amb males herbes. Plaça desestructurada

Punts Forts : Valor patrimonial dels pins

18




Gespes (%) 30

Prada (%) -


Descripció jocs infantils 1 àrea (5-12 anys edat)

Bancs (nº) 4

Fonts (nº) 1






Vegetació arbòria 5 - Vegetació arbustiva - -

Gespes i/o Prades 7.5 -




Jocs Infantils 9 En molt bon estat


Fonts 8 Funciona bé i la pressió es correcte

Enllumenat 8/9 -

Papereres 8 Paperera (gossos) oxidada

Valoració Global: 6.5 Conclusions Proposta de millora: Data Avaluació: 13/05/05 Feta per: Antoni/ Marta

Espai Plaça del Gas Tipus espai Jardí (de barri) Barri Les Clotes Localització Escorxador/ Sant Jaume/ Peguera Superfície (m2) 2540 Sistema de reg aspersió Manteniment Intern

Punts Febles : Mala formació dels Eucaliptus. Alguns dels Brachichiton problemes compactació sòl. Manca desherbar el sauló.

Punts Forts :

19




Gespes (%) -

Prada (%) 35



Bancs (nº) 12

Fonts (nº) 2






Vegetació arbòria 8/9 Típica mediterrània

Vegetació arbustiva 8 Falten reposicions. Bon resultat del Llentiscle

Gespes i/o Prades 7

Parterres amb flor -

Vorades de plantació 8 Amb Llentiscle, molt bon resultat


Jocs Infantils 7 Falta capa de vernís

Bancs 7 Falta capa de vernís

Fonts 8 Funcionament correcte

Enllumenat 8 -

Papereres 8 Bona dotació

Valoració Global: 8/9 Conclusions Proposta de millora: - Data Avaluació: 20/05/05 Feta per: Antoni/ Marta

Espai Plaça del Pedró Tipus espai Jardí (de barri) Barri Les Clotes Localització Balcó de les Clotes/ Santa Magdalena Superfície (m2) 6710 Sistema de reg localitzat Manteniment Extern

Punts Febles : -

Punts Forts : L’Utilització de vegetació típicament mediterrània, resaltant el passeig acompanyat per les alzines.

20




Gespes (%) -

Prada (%) -



Bancs (nº) 8

Fonts (nº) 1






Vegetació arbòria 8 Vegetació important a base de coníferes Vegetació arbustiva 5 Més del 35% falta per reposar





Jocs Infantils - -

Bancs 5 Molt antics ( alguns de passamà)

Fonts 7 -

Enllumenat 8 -

Papereres 8 -


Espai Plaça dels Segadors Tipus espai Plaça enjardinada Barri Espirall Localització Guardiola/ Sant Sadurní/ Granada Superfície (m2) 2500 Sistema de reg Cuba Manteniment Intern

Punts Febles :

Punts Forts : Important el patrimoni arbòri de la plaça i a destacar l’alzina a l’entrada del carrer de La Granada

21




Gespes (%) -

Prada (%) 10



Bancs (nº) 10

Fonts (nº) 1






Vegetació arbòria 7 Algunes falles Vegetació arbustiva - -

Gespes i/o Prades 6 Prades falta manteniment i marcar els límits




Jocs Infantils - -

Bancs 7 Tenen pintades

Fonts 8 -

Enllumenat 8 En bones condicions

Papereres 7 -

Valoració Global: 6/7 Conclusions Proposta de millora: Data Avaluació: 20/05/05 Feta per: Antoni/ Marta

Espai Plaça Espirall Tipus espai Plaça enjardinada Barri Espirall Localització Guardiola/ Av. Pelegrina/ Puigdàlber Superfície (m2) 4720 Sistema de reg localitzat Manteniment Extern

Punts Febles : Manca desherbar la zona de sauló i mantenir-lo en condicions.

Punts Forts :

22




Gespes (%) -

Prada (%) 10



Bancs (nº) 10

Fonts (nº) 1






Vegetació arbòria 7 Algunes falles Vegetació arbustiva - -

Gespes i/o Prades 6 Prades falta manteniment i marcar els límits




Jocs Infantils - -

Bancs 7 Tenen pintades

Fonts 8 -

Enllumenat 8 En bones condicions

Papereres 7 -

Valoració Global: 6/7 Conclusions Proposta de millora: Data Avaluació: 20/05/05 Feta per: Antoni/ Marta

Espai Plaça Onze de Setembre Tipus espai Jardí (de barri) Barri Espirall Localització Guardiola/ Av. Pelegrina/ Puigdàlber Superfície (m2) 4720 Sistema de reg localitzat Manteniment Extern

Punts Febles : Manca desherbar la zona de sauló i mantenir-lo en condicions.

Punts Forts :

23




Gespes (%) -

Prada (%) 40

Descripció elements auxiliars Taulell d’anuncis (2)/ Atraccions per infants (Quique)/ Aparcament bici/ Jardineres de fundició/ Brollador amb estanc d’aigua. Existència d’un aparcament soterrat


Bancs (nº) 16

Fonts (nº) 1






Vegetació arbòria 8 - Vegetació arbustiva - -



Vorades de plantació 6 -


Jocs Infantils 6 Manca una subàrea. Falta envernissar


Fonts 7 Funciona però s’embussa el desguàs

Enllumenat 9 -

Papereres 8 -


Espai Plaça Penedès Tipus espai Jardí (de barri) Barri Poble Nou Localització - Superfície (m2) 4110 Sistema de reg localitzat Manteniment

Punts Febles : Plaça amb molt desgast degut a la forta pressió ciutadana

Punts Forts :

24




Gespes (%) -

Prada (%) -


Descripció jocs infantils 2 àrees

Bancs (nº) 14

Fonts (nº) 1











Jocs Infantils 6 Falta restaurar

Bancs 5 Falta restaurar

Fonts 6 -

Enllumenat 8 -

Papereres 7 -


Espai Plaça Sant Julià Tipus espai Plaça enjardinada Barri Sant Julià Localització Antoni M. Claret/ Joan XXIII/ Arboç Superfície (m2) 1145 Sistema de reg Cuba Manteniment Intern

Punts Febles : Plaça amb forta pressió ciutadana

Punts Forts : -

25




Gespes (%) -

Prada (%) 30



Bancs (nº) 3

Fonts (nº) -






Vegetació arbòria Vegetació arbustiva

Gespes i/o Prades

Parterres amb flor

Vorades de plantació


Jocs Infantils

Bancs

Fonts

Enllumenat

Papereres


Espai Plaça Rafael Soler- General Cortijo Tipus espai Plaça enjardinada Barri Poble Nou Localització Rafael Soler/ General Cortijo Superfície (m2) 350 Sistema de reg - Manteniment Intern

Punts Febles :

Punts Forts :

26




Gespes (%)

Prada (%) 21



Bancs (nº) 10

Fonts (nº) -







Gespes i/o Prades 4 Clapes/ Mal estat/ Zones sense segar i mal delimitades




Jocs Infantils - -

Bancs 7 Algunes pintades

Fonts - -

Enllumenat 8 Correcte

Papereres 8 -

Valoració Global: 6/7 Conclusions Proposta de millora: Incorporar massa arbustiva Data Avaluació: 20/05/05 Feta per: Antoni/ Marta

Espai Plaça de Ramona Via Tipus espai Plaça enjardinada Barri Poble Nou Localització Av. Tarragona / Camí Fariner Superfície (m2) 1500 Sistema de reg Cuba Manteniment Intern

Punts Febles : Manca de vegetació arbustiva. Sauló amb males herbes

Punts Forts : -

27




Gespes (%) -

Prada (%) -



Bancs (nº) 3

Fonts (nº) 1











Jocs Infantils 8 Estan en bon estat de conservació

Bancs 8 Bon estat

Fonts 7 -

Enllumenat 7 -

Papereres 7 -


Espai Plaça Torres i Bages Tipus espai Plaça enjardinada Barri Barceloneta Localització General Zurbano Superfície (m2) 2009 Sistema de reg - Manteniment Intern

Punts Febles : Manca vegetació

Punts Forts : -

28

TAULA 1. Estudi de cobertures dels parcs, jardins i places enjardinades de Vilafranca del Penedès.

Coberta del sòl (%): Es tracta del percentatge de coberta vegetal (ja siguin gespes, prades, masses arbustives o arbredes d’alta densitat) respecte els paviments durs i tous (asfalt, sau-ló...) Vegetació arbòria(%): Es tracta del percentatge de vegetació arbòria respecte el percentatge explicat anteriorment. És a dir, % d’arbres respecte el % de coberta del sòl Vegetació arbustiva (%): Es tracta del percentatge de vegetació arbustiva respecte el percen-tatge de coberta del sòl Gespes (%): Es tracta del percentatge de coberta per gespa respecte el percentatge de cober-ta del sòl Prades (%): Es tracta del percentatge de coberta per prada respecte el percentatge de coberta del sòl

Espai Coberta sòl (%) Vegetació arbòria (%) Vegetació arbustiva (%) Gespes (%) Prada (%)

Parc Sant Julià 40 45 30 18 7Parc de Poble Nou 25 68 2 0 30Parc de Molí d'en Rovira 35 38 2 0 60Parc de Llevant 20 70 10 0 20Parc de La Pelgrina 60 60 28 0 22Parc Plaça de La Pau 75 55 40 0 25Cementiri 20 70 30 0 0Tívoli 5 95 0 5 0Parc de L'Espiga 30 45 30 25 0Plaça Sant Salvador 20 95 0 0 5Plaça Pedró 45 40 25 0 35Plaça Onze de Setembre 10 80 0 0 10Plaça Penedès 30 60 0 0 40Plaça de Les Clotes 4 98 2 0 0Plaça Espirall 10 80 0 0 10Plaça Sant Julià 10 90 5 0 5Plaça Pau Casals 10 90 10 0 0Plaça Assumpció Domènech 60 48 2 50 0Plaç Torres i Bages 5 96 4 0 0Plaça Segadors 5 70 30 0 0Plaça Ramona Via 50 78 1 0 21Plaça Marià Manent 15 75 2 23 0Plaça del Gas 30 70 0 30 0Plaça Àgora 10 95 0 0 5Plaça Pau Boada 5 99 1 0 0Plaça Rafael- Soler- Cortijo 50 70 0 0 30Mitjana 26,12 72,31 9,77 5,81 12,50

Documents

PDEV05 - Vilafranca del Penedès · 2015. 12. 3. · banda, tan rellevants com la muntanya de Sant Pau i de Sant Jaume, de 33 hectàrees; la llosa de cobriment del pas del tren per