Ferran Amado

LA MÚSICA DEL DIMONI30 anys de rock a Badalona

Primera edició, desembre del 2005

Coordinació: Salva PeriagoAssessorament musical: Guillem Vidal i Violeta Gómez Disseny i maquetació: Albert NavarroAssessorament lingüístic: Coloma MorenoFotografia: Francesc Fàbregas, Xavi Mercadé, Glòria Matamala,Josep Sebastià Vito “Lagarto”, Miquel Àngel Forniés i Alicia Gómez

La Música del Dimoni és una iniciativa de l'Associació La Rotllana

amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Imprès a Gràfiques CanigóDL dipòsit legal ?????????

Queda prohibida sense l’autorització de l’autor la reproducció total o parcial

dels textos i el material gràfic d’aquest llibre.

A qui estima el rock'n'roll, a la meva "gran" família, als amics que hi són i als que han marxat... I a la Betty, companya inseparable que sempre és al meu costat.

AGRAÏMENTS

Gràcies a tothom que ha col·laborat en l’elaboració i documentació del llibre que teniu a les mans, especialment a Guillem Vidal, Albert Navarro, Salva Periago, Violeta Gómez,Kike Albareda, Xavi Mercadé, Andreu Mas, Josep Sebastiá Vito “Lagarto”, Francesc Fàbregas, Glòria Matamala, Belén Mijangos, Gamerco, Badalona Comunicació,Ràdio Ciutat de Badalona, Club Joventut Badalona “La Penya”, El Punt, Enderrock,Revista de Badalona, La Rotllana, i a tots els grups de rock participants que han escrit i musicat la història dels 30 anys de rock a Badalona, “la Música del Dimoni”.

PRESENTACIÓ

La música i la cultura del nostre temps no es podrien entendre sense la presència del rock. És lògic,doncs, que aquest gènere hagi contribuït molt a dinamitzar un país com Catalunya i a vivificar unaciutat com Badalona. Per això, el llibre que teniu a les mans no solament constitueix la crònica locald'aquest món, sinó que el seu interès es projecta enfora.

És una obra que omple un buit i que totes les persones que ens sentim vinculades a Badalona i laseva cultura valorem. Des dels primers concerts internacionals de rock al Pavelló del Joventut el1975, la ciutat, òbviament, s'ha transformat. Moltes i molts joves seguidors d'aquests 30 anysd'història del rock badaloní són avui els protagonistes d'aquesta transformació: la d'una Badalonaque progressa en sintonia amb el progrés de Catalunya.

Com a consellera de Cultura, em plau felicitar l'autor del llibre i els seus col·laboradors i tambél'Associació juvenil La Rotllana per l'impuls d'aquest projecte. I vull agrair la dedicació, i també lapassió, de tota la gent que a Badalona es mobilitza a l'entorn de la música i molt especialment delrock com a gènere intergeneracional. El rock és cultura i, com deia Bob Dylan, "els temps estancanviant". Per això, aquesta música continuarà difonent el seu missatge genuí, que és la llibertat.

Caterina MierasConsellera de Cultura

Í N D E X

BADALONA, DE BRESSOL DEL BÀSQUET A BRESSOL DEL ROCK EN DIRECTE PÀG. 13

Quan els somnis es fan realitat PÀG. 15 / El naixement del rock badaloní PÀG. 19 / Les mil i una imatges

de la música del dimoni PÀG. 22 / Concerts internacionals de rock a Badalona als 70 PÀG. 29

LA LLAVOR DEL BADAROCK PÀG. 33 / L’impuls dels mitjans de comunicació PÀG. 39

La generació del ROCK A LA SORRA PÀG. 40 / Les mil i una imatges de la música del

dimoni PÀG. 44 / Grups dels 80 PÀG. 52 EL RELLEU GENERACIONAL, LA MILLOR COLLITA

PÀG. 77 / La música en directe, una assignatura pendent PÀG. 79 / Els recursos musicals

d’una ciutat viva PÀG. 84 / Els mitjans de comunicació, una plataforma de promoció PÀG. 88

La diversitat musical de Badalona PÀG. 90 / Les mil i una imatges de la música del dimoni

PÀG. 92 / Grups dels 90 PÀG. 102 ELS ANYS QUE VAM VIURE PERILLOSAMENT

PÀG. 145 / Molt de soroll per no res PÀG. 147 / La Badalona rockera del segle XXI o com

sobreviure en un desert PÀG. 148 / Del camp de la Penya al Pavelló Municipal d’Esports PÀG.

153 / Concerts internacionals de rock al Pavelló Olímpic de Badalona 1998/2005 PÀG. 157

BLUES&RITMES, MOSTRA POP-ROCK, CONCURS DE MÚSICA, el triangle del futur PÀG. 158

Les mil i una imatges de la música del dimoni PÀG. 160 / Grups dels 2000 PÀG. 166

9

19751979

19801989

19901999

20002005

10 11

12 13

70

Quan Traffic van trepitjar, els dies29 i 30 de març de 1974, l'alesho-res anomenat Nuevo Pabellón ClubJuventud Badalona, al carrerd’Ausiàs Marc, poca gent de la ciu-tat devia palpar la magnitud histò-rica dels concerts de la banda deJim Capaldi i Steve Winwood. Gay Mercader,l'agosarat (uns li deien directament "boig")promotor d'aquells concerts, obria tota unaera inaudita de bolos de rock en aquest país.Mercader ja havia tirat la moneda enlaire unany abans amb les actuacions de la IncredibleString Band al Palau de la Música (un recin-te que, tot i que ara sigui normal veure-hi LouReed o Patti Smith, es va negar durant anysa obrir les seves portes modernistes al rock) iles de King Crimson i Soft Machine al Pavellód'Esports de Granollers, municipi que va ferprou mèrits durant aquells anys com per serconsiderat l'epicentre del rock progressiu aCatalunya.

Organitzar un concert de rock en unpaís dominat per una dictadura agò-nica, com cal suposar, no era cosafàcil. Gay Mercader, però, que no vaparar d'estimbar-se amb la negativad'espais com el Palau d'Esportsdel carrer Lleida, a Barcelona, per

acollir-hi nits de rock, va acabar tenint unafructuosa connexió amb l'aleshores presidentde la Penya, Antoni Mas Vilalta, que va aca-bar possibilitant l'arribada del rock (senseinterminències) a l'Estat espanyol.

"És difícil imaginar ara l'actitud quasi visio-nària i benevolent d'aquest home en deixar-me el pavelló", recorda ara Mercader. El cas,però, és que amb Traffic (que van actuar-hidues nits perquè les condicions imposades perHisenda feien econòmicament inviable realit-zar un únic concert) va acabar tenint formaun calendari de concerts internacionalsrelativament estable a tot l'Estat.

BADALONA, DE BRESSOL DEL BÀSQUETA BRESSOL DEL ROCK EN DIRECTE

19751979

Patti Smith, 1976. Foto: F. Fàbregas

Gay Mercader i un badaloní, Antoni MasVilalta, ho van fer possible.

Ja a l'octubre, el camp de la Penya va tornara obrir les portes (unes portes de vidre, totcal dir-ho, que acabaven en mil bocins en gai-rebé cada concert) al rock. Frank Zappa vaactuar-hi poc després de publicar Over-nitesensation i Apostrophe (dos pilars de la sevaprolífica carrera), Jethro Tull van arribar aBadalona amb Warchild tot just sortit delforn i, uns mesos més tard, els dies 9 i 10 demarç de 1975, el pavelló de la Penya rebiauna de les gires més mastodòniques que s'ha-vien celebrat fins aleshores: la del Lamb LiesDown on Broadway dels Genesis de PeterGabriel.

14 15

70

El pavelló de la Penya, que s'havia convertiten l'espai on tenien cabuda els somnis de totauna generació anhelosa de gaudir en plenituddel rock, ja era tota una institució, i lesactuacions d'estrelles internacionals vancomençar a ser habituals a la ciutat, així comtambé ho començaven a ser les de músicscatalans com Pau Riba o els Iceberg de MaxSunyer i Salvador Niebla. "Durant anys, alpavelló del Joventut hi venia gent de totl'Estat amb la mateixa actitud de qui va aveure una catedral", apunta Mercader.

Les nits de música al pavelló de la Penya sónencara recordades com un capítol clau de l'arri-bada del rock al nostre país, i aquells anyseren ressenyades amb passió i destacadesamb grans fotos de portada per emergentsrevistes de tirada estatal, com Vibraciones oPopular 1. Les anècdotes que s’hi van produirvalen el seu pes en or: Patti Smith (ambIceberg, precisament, de teloners) orinant alpúblic el mateix mes que s'editava Radio

Ethiopia; Eric Clapton perdent crèdit (asse-guren els més malpensats) perquè no va pararde mirar el rellotge durant tot el concert;Elton John i Ray Cooper generant histèriesamb una tanda inacabable de bisos a còpia decovers dels Beatles i els Stones; Ian Anderson,cantant de Jethro Tull, passant una trucadaFrank Zappa a Badalona el 4 d’octubre de 1974. Foto: F. Fàbregas

QUAN ELS SOMNIS ES FAN REALITAT

16 17

Joventut van acabar portant els concerts derock internacional a espais que, uns anysabans, es negaven a rebre aquella colla depeluts: la plaça de toros Monumental (que el1976 havia rebut la primera visita catalanadels Rolling Stones i que, uns anys més tard,rebria la de Bob Marley) i el Pavelló d'Esportsde Montjuïc, que als vuitanta va ser el grantemple del rock en directe a Catalunya, igualque el camp de la Penya ho havia estat alssetanta. Badalona ja havia tingut temps

70

de telèfon a l'audiència amb la històrica frase"It's for you"... Badalona també obria les por-tes a les innovacions en el jazz d'aquells anys(Weather Report, Herbie Hancock, ChickCorea), certificava els primers passos de ban-des que acabarien sent clau per a la història(els seminals The Clash o Elvis Costello ambuns jovenets Radio Futura de teloners) i testi-moniava noves expressions, com el glam (TheTubes, Sweet).

Badalona deixava finalment morir, coincidintamb el canvi de dècada, la possibilitat de con-tinuar veient com el rock es feia gran enaquest país a tocar de la plaça Pep Ventura.Als vuitanta encara hi van actuar, entre d’al-tres, The Police (desembre de 1980) i TheClash (quatre mesos després, en un concert lagravació del qual es cotitza ben alt actual-ment en el mercat pirata), però les cada copmés contundents queixes dels veïns (inhe-rents, sembla que vol demostrar la història, aqualsevol iniciativa rockera en aquesta ciu-tat) i les elevades exigències econòmiques del

18 19

uns autobusos nocturns que, tant bon puntfinalitzava el bolo, portaven com sardinescentenars d'aficionats fins a Barcelona.

Paral·lelament al desembarcament a Badalonad'estrelles internacionals del rock, la ciutatva començar a gestar als setanta una escenade grups locals nascuts a instituts coml'Eugeni d'Ors o l'Albèniz, que va acabaresclatant amb tota la seva força durant ladècada següent. Com a conseqüència delstemps que es vivien, moltes de les bandes esmostraven fortament influenciades pel rock

simfònic o el progressiu: Pharmacus (ambEnric Lindo, anys més tard involucrat aEstudis Trama, al capdavant), Boira,Alquitrán (anys després reconvertits enTelegrama), Argus, Maxon, The Ashen Lines(on militava Alfredo Calonge, que a lasegüent dècada va ser un dels pilars bàsics degrups de pop com Los Negativos, Doctor Lovei Bondage), Squitx, Santani2, Nux (que dos

70

d'escriure una pàgina espectacular de la his-tòria del rock a l'Estat. I si algú en té algundubte que faci una ullada a tots els que vanpassar per Badalona durant els anys setanta:Traffic, Frank Zappa, Jethro Tull, Genesis,Jack Bruce Band, Robert Fripp & Brian Eno,Tangerine Dream, John Miles, Rick Wakeman,Uriah Heep, Weather Report, Billy Cobham &George Duke, Herbie Hancock, Chicago, EltonJohn, Ray Cooper, Dr. Feelgood, Can, EricClapton, Ronnie Lane, Sweet, Jim Capaldi &Contenders, Chick Corea, Iggy Pop,Stranglers, Al di Meola, Rory Gallagher,Human League, Robert Gordon, Ian Dury, TheTubes, Camel, Elvis Costello, The Police, TheClash... Concerts que omplien de públic elpavelló de la Penya i que se celebravenacompanyats d'una veritable litúrgia, coml'inevitable Picarol de Ràdio Pica, a l'entradadel recinte, venent pòsters amb el reclam de"Pòsters Picarol, no els compra qualsevol", o

EL NAIXEMENT DEL ROCK BADALONÍ

Alquitrán

20 21

anys després d’haver-se format es van trans-formar en Nuks). Nux va ser el primer gruppunk de Badalona, i entre les seves files hihavia Juan Alfambra, anys més tard aEfectos Secundarios, i Chucho, el que diuenque va ser el primer punk-rocker badaloní,tant estèticament com musicalment. Grupsque es buscaven la vida com podien en unaciutat que encara no estava acostumada alrock. Malauradament, la ignorància ambquè es tractava aquest moviment des de lapremsa local fa que avui dia indagar enaquesta escena sigui quasi tan complicat comfer-ho en el paleolític.

70

Santani2, 1975

Alquitrán, 1978 Nux a l’institut Eugeni d’Ors, 1979

Nuks al local d’assaig, 1980 Nuks a la platja de Badalona, 1980

22 23

70

Genesis, 9 de març de 1975. Foto: F. Fàbregas

Eric Clapton, 11 d’agost de 1977. Foto: F. Fàbregas

LES MIL I UNA IMATGES DE LAMÚSICA DEL DIMONI

24 25

70

26 27

70

29

70

28

Elton John, 10 de març de 1979. Foto: F. Fàbregas

Iggy Pop, 16 de maig de 1978. Foto: F. Fàbregas

29 i 30 de març de 1974TRAFFIC + SPARKS

4 d’octubre de 1974 FRANK ZAPPA

21 i 22 d'octubre de 1974 JETHRO TULL

9 i 10 de març de 1975GENESIS

22 d’abril de 1975JACK BRUCE BAND

21 de maig de 1975ROBERT FRIPP + BRIAN ENO

21 de gener de 1976 TANGERINE DREAM

18 de maig de 1976 JETHRO TULL + JOHN MILES

3 de juny de 1976 RICK WAKEMAN

22 de juny de 1976URIAH HEEP

22 de juliol de 1976WEATHER REPORT + BILLY COBHAM & GEORGEDUKE + HERBIE HANCOCKHEADHUNTERS

20 d’octubre de 1976PATTI SMITH

26 de novembre de 1976 TANGERINE DREAM

1 de febrer de 1977CHICAGO

24 de febrer de 1977DR. FEELGOOD

22 de març de 1977SHAKTI

21 de juny de 1977CAN + AMON DUUL

11 d'agost de 1977ERIC CLAPTON + RONNIE LANE

20 de desembre de 1977DR. FEELGOOD

27 de gener de 1978SWEET

13 de març de 1978 TANGERINE DREAM

5 d’abril de 1978JIM CAPALDI & CONTENDERS

21 d’abril de 1978CHICK COREA

16 de maig de 1978 IGGY POP

12 de juliol de 1978THE STRANGLERS + 999

27 de setembre de 1978 AL DI MEOLA

6 de novembre de 1978ERIC CLAPTON

29 de novembre de 1978 CAMEL

16 de desembre de 1978JIM CAPALDI

27 de febrer de 1979RORY GALLAGHER

10 i 11 de març de 1979ELTON JOHN & RAY COOPER

31 de maig de 1979IGGY POP + THE HUMAN LEAGUE

5 de juny de 1979 ROBERT GORDON & IAN DURY

5 de juliol de 1979THE TUBES

29 de novembre de 1979CAMEL+ MICHAEL CHAPMAN

13 de desembre de 1979 ELVIS COSTELLO

CONCERTS INTERNACIONALS DE ROCK A BADALONA ALS 70

3130

80

3332

Si hem de buscar algun culpable aprincipis dels vuitanta en la confecciódel nou rock badaloní d'aquellaèpoca, aquest va ser el BADAROCK.

El primer BADAROCK va començarel 10 de juliol de 1982 a les nou delvespre i va durar fins a quarts de vuit del matídel dia següent, una mica menys de les dotzehores promeses. Hi van participar més de deugrups, alguns de molt importants dins lamoguda barcelonina dels vuitanta, comUltratruita, Borne, Distrito 5 o Cacao Pal Mono.

També hi havia bandes històriques de Badalona,com Telegrama o Nuks, el primer grup punkde la nostra ciutat. El BADAROCK no vatenir gaire èxit de públic, però molts dels quehi van anar van treure molt profit d'aque-lla experiència, ja que va ser el principi d'unaexplosió de creativitat musical a la nostra ciu-tat. A la Badalona dels primers vuitanta no hihavia gaires oportunitats de veure junts (niseparats) una col·lecció de grups com aquella.

No hi havia sales de concerts: elPavelló del Joventut estava reservatper a les grans estrelles internacio-nals, i els grups locals noméspodien actuar, i amb sort, a lesfestes dels barris o a algun pub,però això passava poc sovint.

L'Ajuntament va considerar que el BADA-ROCK havia estat un fracàs i el 1983 no hi vahaver nova edició, però al carrer ja es veiamoviment. Un jove que es deia Toni Sáez vaobrir al carrer de Sant Miquel el bar Ultra,que en poc temps es va convertir en punt dereferència per als més moderns i va començara programar actuacions. Allí es va presentaren societat el duet Kremlyn, primer grup tec-nopop de la ciutat. El bar Ultra era un llocmàgic: no hi havia taules, sinó televisors vellspintats de gris i rosa, i hi sonava el tecnopop ila música dels new romantics anglesos, unoasi de música que no es podia sentir a capaltre local.

LA LLAVOR DEL BADAROCK

19801989

80

3534

DeMónica, any 1983

El fanzine Movimiento Moderno va celebraren aquest bar el PRIMER KONTAKTOINDEPENDIENTE, i s’hi van fer molts con-certs, però problemes de soroll amb els veïnsvan fer que la sala tanqués l'any 1985. Unaltre lloc important va ser El Badiu de ca laToneta, al carrer del Mar, que els caps de set-mana acollia concerts de rock d'avantguarda,principalment de grups de Barcelona. Tambéhi van tocar grups amb components badalo-nins, com Kodaira-Shi o DeMónica. Totesaquestes iniciatives van confluir el desembrede 1983 amb l'organització d'un festival ano-menat VA DE L'ONA VIVA, que incloïadiversos actes i que va acabar amb un granconcert al Pavelló de La Plana, on van tocarNew Buildings, Donación Agnelli i Kremlyn.L'acte va tenir un gran ressò, però econòmi-cament no va funcionar bé i va tancar lesportes a altres experiències futures.

De grups ja n'hi havia molts, aquells anys. Elsmítics Telegrama havien publicat amb Flor yNata el disc La chica del metro l'any 1982, i

van sonar per tot arreu abans de separar-sel'any següent per culpa del servei militar, fetque va deixar consternats tots els mods espan-yols. Els Abraxas, reconvertits en Marta y SuNuevo Gobierno, van enregistrar El carroblanco el 1983, però no van tenir crítiquesgaire bones, malgrat haver estat finalistes del2n Concurs Rock de Barcelona. La resta degrups es van haver de conformar amb maque-tes més o menys precàries, sovint gravades allocal o en directe, com ara Pop Crisis, RockAnagrama, Aleacción, Bunker o els JaimeVicioso, que van fer passar més d'una malaestona a alguns locutors, quan havien de pro-gramar les seves cançons delirants amb fortesconnotacions sexuals.

Jaime Vicioso eren el pont (fràgil, cal dir-ho)entre els grups més clàssics i els que s'adhe-rien a les noves tendències que arribaven deMadrid o de l'estranger. Aquestes dues mane-res irreconciliables d'entendre la música popvan impossibilitar una veritable cohesió entreels diversos grups badalonins al llarg de tota

80

3736

la dècada. Quan els Telegrama es van recon-vertir en Hotel l'any 1984 per endinsar-se enels terrenys del soul-funk, van ser marginatsper gairebé totes les altres bandes de la ciutat,i només van mantenir un contacte continuatamb els Kremlyn, a qui van ajudar a enregis-trar la seva primera maqueta. Hotel vanarribar fins al número u de 40 Principalesdesprés de gravar el maxi Yo te espío amb ladiscogràfica CBS, però van haver de renun-ciar a la seva personalitat i el grup es vacremar. Poc després se separaven i Berto, elseu cantant, deixava Badalona i se n’anava aviure a Marbella.

L'any 1984 l'Ajuntament va tornar a engegarel BADAROCK, en una versió més modesta,amb grups de la ciutat i amb concerts repar-tits pels barris. El fracàs va ser notable, i pera les següents edicions es van escollir artistesde renom com Ramoncín o Rosendo. L'esperitde risc del primer BADAROCK no es varecuperar mai, i els grups van haver de buscar-se la vida pel seu compte.

Ramoncín al BADAROCK de l’any 1986. Foto: Xavi Mercadé

Rosendo al BADAROCK el 1986. Foto: Xavi Mercadé

També van fer fotografies d'estudi a algunsgrups, i més endavant algunes portades dediscos, com la de l’EP d'El Ejército deSalvación.

Però tot aquest moviment que hi havia elsprimers anys va arribar a un punt mort. Lametròpoli veïna oferia unes possibilitats queBadalona no tenia, i va absorbir gairebé totel que hi havia d'interessant a casa nostra.

Amb l’objectiu de lluitar contra aquesta ten-dència, l'Ajuntament va organitzar el 1985un cicle de concerts i conferències, aprofitantque aquell era l'Any Internacional de laJoventut. Els concerts, aplegats amb el títolde MÚSICA EN VIU!, van consistir en pro-grames dobles amb un grup de Badalona i unaltre de Barcelona, i es van fer a la discote-ca Titus, lloc emblemàtic de la moguda pijabadalonina i dels btv (badalonins de tota lavida), un lloc on mai no haurien deixat entrarmolts d'aquells músics.

A la primera meitat de la dècada hi va haverun parell de mànagers barcelonins que vandonar un cop de mà als músics badalonins:Ernest Casals, que va ser mànager deTelegrama i d'Hotel, i Luis Segarra, locutord'Antena 3 que venia molt sovint a Badalonai que portava Marta y su Nuevo Gobierno iKremlyn.

Tots dos van tenir èxit i van aconseguir queels seus grups estrella fitxessin amb discogrà-fiques. Kremlyn van ser un cas a part i, veientque cap segell no s'interessava de veritat perells, Segarra va convèncer la seva cantantperquè deixés el grup, va fer-li unes fotospujades de to en roba interior i li va gravarde la seva pròpia butxaca una maqueta hardrock que encara va interessar menys. Percert, les fotografies es van fer al nou estudibarceloní dels Kaleidoscopio, parella de fotò-grafs que a començaments de la dècadatenien la botiga-estudi al barri de Llefià i quevan ser habituals amb la seva càmera defotos als concerts dels grups badalonins.

80

3938

A més de grups com Marta y su NuevoGobierno i Kremlyn, hi van actuar EfectosSecundarios (sorgits de Nuks), que van con-vertir-se en una de les formacions més impor-tants dels anys següents.

Després d'aquest cicle de concerts, els grupsvan quedar-se amb ganes de més, i com queja havia passat l'entusiasme institucional,s'ho van haver de fer tot sols. Amb l'impuls deJuanjo Zambrano, locutor de Ràdio Ciutat deBadalona, es va crear l'any 1986 l'agrupacióamb denominació d'origen Badalonesa deBandas, que a més dels tres grups citatsanteriorment incloïa els heavies MantisAtea. Es va fer un concert de presentació del’agrupació al New Tiburón, però els grupsparlaven llenguatges molt diferents i la ini-ciativa no va durar gaire temps.

A la ràdio badalonina hi havia programesespecialitzats en els nous grups estatals, i elBADAROCK va ser un bon catalitzador dela nova moguda rockera de la ciutat.Paral·lelament van anar apareixent progra-mes on sonaven maquetes i discos indepen-dents, guiats per locutors com Jordi Turtós iPedro Blasco (El diablo cojuelo) o JuanjoZambrano (La corte del rey escarlata), aRàdio Ciutat de Badalona, i més tard JoséAntonio Pérez i Óscar F. Calderón (DestinoGroenlandia), a Radio JM. Juanjo Zambrano,activista musical de la ciutat, va ser un delsimpulsors del primer fanzine musical deBadalona, Movimiento Moderno, que va arri-var a publicar dotze números i que estavadirigit per Juan Cervera amb l'ajut de SantiCarrillo (actualment tots dos responsables dela veterana revista Rockdelux).

L’IMPULS DELSMITJANS DE

COMUNICACIÓ

80

4140

A Morte do Pobo i Flai Tunai van aprofitarel contingut social d’algunes de les sevescançons per introduir-se dins el circuit delrock combatiu, i El Ejército de Salvaciónva fer més mestís el seu discurs a base detecnopop clàssic barrejat amb les músiquescalentes del Raval barceloní. FunciónPrivada, amb Andrés Martí com a cantant,va potenciar el costat més comercial i vatenir els seus minuts de glòria a les radio-fórmules la dècada següent.

Deixant de banda la idoneïtat dels seusestils, aquests nous grups (que no eren tannous perquè gairebé tots estaven dirigitsper músics ja coneguts) van fer els primerspassos en un clima propici. No era només elROCK A LA SORRA, també hi va haver ini-ciatives privades que van donar suport alsmúsics, com els concerts als xiringuitos dela platja o al pub 147, que va dedicar lesnits del cap de setmana a la música pop irock. No van durar gaire, però ja hi havia

L’any 1986 els grups que voltaven pel Casalde Joves Dalt la Vila van autogestionar unfestival que va fer història, el ROCK A LASORRA. A diferència del primer BADAROCK,aquí no hi havia cartell d’impremta en color,sinó una fotocòpia pura i dura, i el suport del’Ajuntament era molt limitat. Això va donarlloc a problemes que van continuar en futuresedicions, algunes gairebé clandestines. Hi vantocar grups que es van fer molt coneguts a lanostra ciutat els anys següents, com A Morte doPobo, Flai Tunai, Efectos Secundarios oContracte Temporal. Els tres primers vantenir una certa trajectòria fora de Badalona;van tocar a les sales més importants deBarcelona, com el KGB.

Poc després van aparèixer més grups quetambé van fer parlar fora de casa, com ElEjército de Salvación, sorgits de les cendresde Kremlyn, i Clan, grup de rock instrumen-tal on hi havia Lluís Rodríguez, exRockAnagrama, genial bateria i cervell inquiet.

Clan, juntament amb Función Privada, vanfer un concert a l’antic Zeleste, amb el títolde Badalona en Zeleste, que va deixar indife-rents els barcelonins.

Després d’una etapa en què no hi havia gairefutur per als grups de nova fornada, cadascúes va buscar la vida com va poder. Els Clanvan compaginar els seus experiments crimso-nians amb el treball com a grup d’acompan-yament de Montse Berman, l’excantant deKremlyn, però això encara tenia menys futur.

LA GENERACIÓDEL ROCK A LA SORRA

Montse Berman i Clan, el 1987

uns fonaments importants i van continuarsortint noves bandes. L’Escola de MúsicaModerna, al Casal Dalt la Vila, també hi vajugar un paper important, així com els con-certs que s’hi feien, encara que es realitza-ven en condicions molt precàries. Del Casalva sortir, per exemple, Afraid To Speak InPublic, un dels grups decisius del rockbadaloní a la dècada dels noranta.

80

4342

primeres gravacions de Difícil Equilibrio.També hi va ajudar molt la botiga de discosJócar, on primer es venien maquetes, i desprésels discos de Clan, El Ejército de Salvacióno Biónika, un altre dels nous grups impor-tants d’aquells anys. Gràcies a tots aquestsfactors, a finals de la dècada a més dels vete-rans ja hi havia una gran quantitat de gentnova sense gaires connexions amb els músicsdels vuitanta, que es van donar a conèixer elsanys següents. Ja es va poder comprovarquan s’estava preparant el disc 10 anys derock a Badalona a començaments del 1991,un àlbum que d’alguna manera va tancar unaetapa de la música pop i rock a la nostra ciu-tat, i va deixar lliure el camí per a novesexperiències.

El 1989 es va intentar crear una novaCoordinadora de Bandas, dirigida per JosepAragonés “Maño”, un personatge molt conegutque amb Francesc Cabrel havia format partde Jaime Vicioso. Però després de moltesdiscussions només s’hi van afegir els grupsmenys ambiciosos i els que feien els primerspassos pels escenaris, i la coordinadora vatenir una vida curta.

En aquella època, Badalona va poder disposarper fi d’un estudi de gravació professional,Trama, dirigit per Enrique Lindo, on algunsgrups van gravar les seves primeres maquetesde veritat. D’altra banda, també hi havia unestudi més modest però alhora més accesibleeconòmicament, que va ser el germen de les

80

4544

Peter Gabriel, en concert a Badalona.Foto: F. Fàbregas

LES MIL I UNA IMATGES DE LAMÚSICA DEL DIMONI

80

4746

Joe Strummer, cantant i guitarra de The Clash,el 27 d’abril de 1981 a Badalona. Foto: F. Fàbregas

80

4948

The Police en concert a Badalonal’11 d’abril de 1980. Foto: F. Fàbregas

80

5150

Article amb motiu de lagravació de Las pistolas dela paz, aparegut a ElPeriódico el Nadal de1985. En primer plaMontse Berman, de Kremlyn, i Marta, de Marta y su NuevoGobierno.

5352

80

5554

Músics experimentats que practicaven un pop-rock sòlid i ple de guitarres contundents.Biónika va néixer l'any 1986, i així els germansEscudero, Alejo i Jordi, van deixar enrere el seupassat heavy amb el grup Ave Sacra. Durant elsprimers anys Biónika no van parar d'actuar allocs de Barcelona (com el KGB o el Cosmo-polita), a Ripoll, Centelles, Lloret de Mar... Unsconcerts que els van servir per anar preparantles cançons del seu primer disc, Lejos de la ley,editat l'any 1990 per la discogràfica BermanInternacional. Dos anys més tard la banda es vadissoldre per encetar altres projectes, com ElLoco de Marte (amb Frank, excantant de FlaiTunai), Incógnito o Dragón Rapide. Amb aquestúltim grup fins i tot van arribar a actuar al’Expo de Sevilla l'any 1992.

BI�NIKA

Biónika, el 1990

Biónika, Lejos de la ley 1990

A MORTEDO POBONascuda a principis del 1986, A Morte do Pobova ser una de les formacions badalonines mésactives. Durant els cinc anys que van estar junts,a la seva primera època, van ser presents a fes-tivals badalonins com el ROCK A LA SORRA iel BADAROCK, però també van actuar a localsemblemàtics, com el Zeleste, l’Studio 54 o elKGB. L'any 1987 van telonejar Ramoncín i vanser seleccionats com a representants de l'Estatespanyol a la BIENAL, una mostra de les pro-

duccions culturals de l'Europa meditarrània queva tenir una vida molt curta, però que els va ser-vir per promocionar-se a fora de Badalona. AMorte do Pobo van ser inclosos en el disc reco-pilatori de la BIENAL 87, i el mes de març del1988 van participar al festival TENDENCIASde Bari, a Itàlia. Un any més tard van gravar laprimera maqueta, de títol homònim. A principisdels noranta es van separar, però deu anys des-prés el cantant, Jofre Ferriols, va resuscitar labanda amb una nova formació.

Contra la ignorancia és el nom del seu primerdisc, que van enregistrar el mes de febrer del2001 entre Badalona i Barcelona. Cal destacarque entre els fundadors de la banda hi havia undels millors guitarristes de rock badalonins,Francesc Beltran, més conegut com Kvrel oPelut, que un cop separada la formació va ofe-rir els seus serveis a bandes de rock'n'roll comBombarderos o Mojados. A principis del 1992,juntament amb Nico i Frank de Flai Tunai, vacrear Tapón López, i també va col·laborar a ElsMiralls de Dylan i Doble Zero, projectes en soli-tari de l'excantant de Sopa de Cabra, GerardQuintana.

A Morte do Pobo, any 1985

80

5756

CLAN

Molt abans de crear Difícil Equilibrio, una deles bandes de referència del rock progressiuespanyol, Alberto Díaz i Lluís Rodríguez vaniniciar una aventura que deixava ben clara laseva passió per l'experimentació. Durant elscinc anys que van existir, Clan van actuar amolts locals Badalona i Barcelona, com l'anticZeleste del carrer Argenteria, que els va servirper tenir una certa repercussió i molta expe-riència. Tota aquesta feina va tenir un resultatextraordinari. Una cançó seva va ser inclosa enun casset recopilatori que va editar un fanzinefrancès amb diferents grups alternatius barce-lonins. El 1989 van editar el seu únic disc, unsingle que incloïa “Ruptura parts I i II” i (a lacara B) una versió de “Lark’s Tongues inAspic”, de Robert Fripp, editat per la compan-yia Berman Internacional. L'any 1989 Clan vadeixar d'existir per donar vida a DifícilEquilibrio.

Clan, Ruptura, 1989 Clan, primera maqueta

EFECTOSSECUNDARIOS

Un cop va haver passat a millor vida Nuks, undels primers grups de rock a Badalona, algunsdels seus components, com Juan Alfambra iJordi Fernández, van formar a finals del 1984Efectos Secundarios. Al principi el punk-popera la seva arma musical, però amb el tempsvan evolucionar cap a un rock més urbà i direc-te. El grup va fer diferents sortides a Bilbao iTarragona, a més d'actuar a locals com el KGBi, com la majoria dels grups d'aquella època,als festivals badalonins ROCK A LA SORRA iBADAROCK. Efectos Secundarios van tenirl'honor de ser els teloners de l'últim concert aCatalunya de Nacha Pop. Va ser el 30 d'abril de1988 a Can Cabanyes, dins les Festes dePrimavera de Badalona.

Efectos Secundarios a la platja de Badalona, el 1986

80

5958

EGO

Del rock dur al rock simfònic, l'evolució delsEgo a la dècada dels vuitanta va ser com untren de llarg recorregut a la recerca del socaracterístic de la banda.

Nascuts al barri de la Morera l'any 1984, unany després ja tenien preparada la primera deles tres maquetes que editarien entre el 1989 iel 1993. A Badalona van actuar en diferentsedicions del BADAROCK i del ROCK A LASORRA, així com a la discoteca Tiburón i alRefugi. Un dels seus concerts més destacats idel qual guarden més bon record és el que vanfer a la FESTA DE TREBALL, a Montjuïc.

Ego, any 1993

FUNCI�NPRIVADA

Formats a principis del 1986 al barri delManresà, Función Privada van apostar pel pop,però amb el temps la música llatina i cariben-ya els va influenciar definitivament. Desprésd’haver gravat dues maquetes els anys 1990 i1991, i d’haver guanyat un dels premis del con-curs de grups de la sala Bóveda de Barcelonal'any 1992, la discogràfica Blanco y NegroMusic els va obrir les portes i van editar el seuúnic disc, titulat Bajo el sol africano, l’any1994. Durant la seva existència com a grupvan fer molts concerts, entre els quals destacael que van celebrar a les FESTES DE MAIG de1989 fent de teloners dels madrilenys LosRonaldos, així com diferents actuacions que vanfer a Pamplona, Badajoz i Friburg (Suïssa).

Función PrivadaBajo el sol africano, 1994

La seva primera maqueta

80

6160

d'aquest estil. L'any 1991 van editar el segondisc, un LP titulat Canciones de miseria y soledad,produït per Pedro Burruezo, dels Claustrofobia,un dels grups capdavanters del flamenc-pop.Poc després el grup va desaparèixer, però el seuideòleg, José Antonio Pérez, avui encara conti-nua en el món de la música, amb altres projec-tes una mica allunyats dels seus inicis.

L’any 1987, un any després d’haver desaparegutKremlyn, J.J. i José Antonio Pérez es van tornara ajuntar per gravar una maqueta de dues can-çons amb el nom d’El Ejército de Salvación.Més tard es va unir a la banda Toni Sáez,expropietari del bar Ultra. El Ejército deSalvación feien tecnopop amb influènciesd'altres músiques, com el jazz o els ritmes llatins,seguint les pautes musicals de bandes com elsCommunards o Yello. Després d'una actuació alKGB, el grup es va dissoldre, però JoséAntonio Pérez va reprendre el projecte posantèmfasi en el vessant més cabareter. Al llarg dela seva trajectòria van realitzar més de quarantaactuacions per tot Catalunya, entre les qualsdestaquen les de la sala Bikini de Barcelona,les de Lleida i Reus.

L'any 1989 van guanyar el tercer premi delConcurs de Maquetes Roland-Rock de Lux ivan gravar el seu primer disc, La calle de lavergüenza (Los Discos del Arrabal, 1989).A partir d'aquest moment el so del grup esva decantar pel flamenc-pop, fet que els vaconvertir en una de les formacions pioneres

EL EJ�RCITODE SALVACI�N

Canciones de miseria y soledad, 1991

El seu primer disc, el 1989

El Ejército de Salvación, el 1987

80

6362

Si hi havia algun grup a Badalona que repre-sentava tota l'essència del rock'n'roll, aquestseren sense cap dubte Flai Tunai. Nascuts el junyde 1986, els Flai, com se'ls coneixia popular-ment, aviat van guanyar-se la joventut rockerabadalonina amb ganes de noves emocions i sen-sacions musicals. Amb un estil molt particular isobretot amb una posada en escena impactant,Flai Tunai es van convertir en poc temps en elgrup més emblemàtic de finals dels vuitanta.Amb un animal d'escenari com era el seu can-tant Frank, la guitarra supersònica de Nico i elbaix impactant de Martín, van revolucionarBadalona amb el seu rock'n'roll hereu de bandescom New York Dolls i de cantants com Iggy Popi David Bowie. Però sobretot van colpir amb elsseus incendiaris concerts, on el polifacèticFrank deixava literalment la pell a l'escenariamb les seves representacions teatrals i els can-vis de vestuari que oferia a totes les actuacions.

Van realitzar una pila de concerts per totCatalunya, alguns fent de teloners de grups comThe Primitives, Transvision Vamp o WilkoJohnson. Però Flai Tunai no van tenir la sort demolts grups, i el màster del que havia de ser el

seu primer disc, gravat el desembre de 1988,finalment no es va poder editar i es va quedaren una maqueta. La cançó "Hombre Mono",com ja va passar amb "La chica del metro" deTelegrama a principis dels vuitanta, es va con-vertir en tot un himne per als seguidors de labanda. El fet que no es publiqués el disc vaafectar molt el grup, però van treure prou for-ces per continuar treballant i oferir bones dosisde rock'n'roll fins al juny de 1994, quan el can-sament els va vèncer i es van separar. Moltsdels seus components van continuar ambaltres projectes, sempre relacionats amb elmón de la música o de les arts plàstiques.

FLAI TUNAI

80

6564

El cantant Frank va continuar amb la seva pas-sió de pintor i dibuixant de còmic. Hem derecordar que era el dissenyador de les maquetesi els cartells de les actuacions del grup. En l'a-partat musical va crear juntament amb Nico iFrancesc Bertran Tapón López, un grup que vadurar fins al 1996. Per la seva banda, MartínGallego va incorporar-se al grup Decadentes.

El Loco de Marte, amb components de Biónika,va ser una de les últimes aventures musicals deFrank, que va morir a finals d'octubre del 2000després d'una llarga malaltia.

Els antics components del grup han recuperat lagravació del màster del disc oblidat de FlaiTunai, amb la intenció d’editar un disc recopila-tori amb diferents gravacions en directe, junta-ment amb les cançons de la seva primeramaqueta, un deute que tenien pendent amb elsseus seguidors badalonins.

Frank i Nico , les ànimes de Flai Tunai,en directe.

80

6766

Els components de Telegrama no van trigargaire temps a formar un altre grup desprésd’haver-se separat. Just després d’haver fer elservei militar van iniciar un nou projecte amb elnom d’Hotel, un grup amb uns plantejamentsmusicals força diferents de la seva anterioraventura musical, ja que van fugir del pop peraventurar-se en el soul-funk britànic en l'ona degrups com Haircut One Hundred o StyleCouncil, del seu ídol Paul Weller.

Va ser un dels grups pioners a fer servir el teclatCasiotone per elaborar la seva música, un ins-trument que actualment utilitzen moltes bandesque intenten reivindicar el tecnopop dels vuitan-ta. Kremlyn va néixer sota la influència de grupsde la dècada dels vuitanta com Depeche Mode oYahoo, i va estar format inicialment per J.J.Ibáñez als teclats i Montse Berman a la veu. Unany més tard es va unir al grup José AntonioPérez, que havia format part del grup d'after-punk DeMónica, i a qui van conèixer durant unaactuació al bar Ultra de Badalona.

Durant els tres anys en què van estar junts,del 1983 al 1986, van realitzar una trentenad'actuacions, fent concerts a mítics locals barce-lonins, com el Zeleste o el Màgic, i a l'enyoradadiscoteca Tiburón de Badalona. La seva únicamaqueta la van gravar de manera casolana allocal dels Hotel el gener de 1985.

HOTEL KREMLYN

Kremlin, el 1984

Maxi single Yo te espío, any 1985

Amb una estètica molt semblant a la del movi-ment dels new romantics anglesos i a la de ban-des com Spandau Ballet o Duran Duran, Hotelvan tenir certa repercussió a la ràdio i a la tele-visió de l'època, i amb només un single queincloïa la cançó "Yo te espío" (CBS, 1985) vanentrar a 40 Principales i van gravar un vídeoper al millor programa de televisió d’aquellaèpoca, La bola de cristal. L'any 1985, com quela discogràfica no els feia cas i no va complir lapromesa d'editar el que hauria estat el seu pri-mer LP, van acabar separant-se.

80

6968

Nascuts amb el nom d’Abraxas, l'any 1982 elsseus components van iniciar un nou projecteamb el nom de Marta y su Nuevo Gobierno.Influenciats pel pop dels grups de la new wavebritànica, el grup liderat per la cantant MartaGarcía l’any 1983 va quedar finalista del 2ºConcurso de Conjuntos Rock de Barcelona,organitzat per l'Ajuntament de la ciutat comtal,i aquell mateix any van publicar el seu primerdisc, El carro blanco (PDI, 1983).

Tres anys més tard van editar un mini LP bilin-güe, Soy un sueño (Twins, 1986), amb una caraen castellà i l'altra en alemany, destinat al mer-cat internacional. Durant aquests anys de glòriael grup va fer moltíssimes actuacions perCatalunya, l'Estat espanyol i l'estranger. Martay Su Nuevo Gobierno va ser un dels primersgrups badalonins que van creuar la frontera.L'any 1987 es van separar.

Trio de pop-rock amb molta energia i de clarainfluència britànica, com molts dels grups d'aquella època a Badalona. Van començarl'any 1984 amb el nom de Nurses de Bangkok,però dos anys més tard van deixar Bangkok idefinitivament es van moure amb el nom deNurses.

Van gravar ni més ni menys que vuit maquetesentre els anys 1986 i 1993, a raó d'una perany. El seu pop vitamínic els va servir peractuar a sales com el Zeleste i el KGB, i alfestival BADAROCK els anys 1988 i 1990.

MARTA Y SUNUEVO GOBIERNO

NURSES

Marta y su Nuevo Gobierno, el 1982

Maxi single El carro blanco, 1983

Nurses a Dalt la Vila, el 1993Una de les primeres maquetes de NursesMini LP Soy un sueño, 1986

80

7170

Històrica banda i pionera de l'efervescentmoguda de Barcelona i Badalona de principisdels vuitanta. Capdavanters del moviment moda l’Estat espanyol, Telegrama eren habituals delocals com el Zeleste, el Màgic o la Boira. Elmes de setembre de 1981 se'ls van obrir les por-tes al gran públic, quan van actuar a la FESTADE TREBALL de Montjuïc fent de telonersd'Ian Dury & The Blockheads.

No van trigar gaire, gràcies a unes cançonssenzilles i directes, a convertir-se en un delsgrups amb més èxit de l'escena, juntament ambBrighton 64, banda amb la qual van compartirescenari en més d'una ocasió. L'any 1982 vasortir al mercat el seu únic disc, el single Lachica del metro (Flor y Nata, 1982), una cançóque es va convertir en tot un himne als seus con-certs. La portada la va dissenyar Manolo García,que en aquell temps era el cantant de LosRápidos. Durant el seu últim any de vidaTelegrama no van parar d'actuar arreu del'Estat espanyol i de sortir a la ràdio i la televi-sió. També van enregistrar quatre cançons per aun segon disc que mai es va editar.

TELEGRAMA

Telegrama l’any 1981

7372

Com és habitual en molts grups d'aquella època,el servei militar ho va espatllar tot; es van sepa-rar a finals del 1982 oferint el seu últim concerta la mítica sala Metro del Poble Nou, el dia 23de desembre.

Telegrama han recuperat les antigues maque-tes, gravacions en directe i cançons perdudesi han tret Power Pop! En aquest recopilatorieditat per Flor y Nata Records, companyiaque els va editar el primer disc l’any 1982, hiha les millors cançons d'aquella època, i quemolts fans de la banda reclamaven. Cal recordarque el primer disc dels badalonins està descata-

80

Portada i contraportada de La chica del metro,dissenyada per Manolo García

Primer CD de Telegrama... 25 anys desprésTelegrama a la platja de Badalona l’any 1982

logat, i que per obtenir-lo es paguen preusastronòmics a moltes fires del disc. Com es potveure, la flama d'un dels millors grups de rockde Badalona continua encesa 25 anys després.Telegrama s'ha convertit amb el pas del tempsen un grup de culte dins el moviment mod deBarcelona.

74 75

7776

90

A finals de la dècada dels vuitantal'activitat musical a la ciutatcomençava a mostrar símptomes decansament. Aquest esgotamentsimptomàtic per part dels grups idels diferents col·lectius musicals esva transformar en una relativacalma, que a principis dels noranta va desen-cadenar una autèntica tempesta de bandesamb noves idees i amb una visió de la músicamolt més oberta.

Grups com Flai Tunai, A Morte do Pobo,Biónika, Función Privada o Clan, represen-tants del millor rock badaloní dels vuitanta ique van formar part de la seva història,immortalitzada al disc 10 anys de rock aBadalona, van passar el testimoni a la que vaser possiblement una de les millors collites derock a Badalona, amb noms tan representatiusde l'escena musical badalonina dels norantacom Afraid to Speak in Public, DifícilEquilibrio, Decadentes, Vizio o J6. Forma-cions que es movien en diferents direccions

musicals, com el hardcore, el rockprogressiu, el hard-rock, el metal, elpop i el rock'n'roll. Si a la dècada delsvuitanta Telegrama i Flai Tunai erenels grups capdavanters del rock aBadalona, als noranta n’hi vahaver un que va trencar tots els

esquemes i es va consagrar com un delsmillors grups de totes les èpoques a Badalona.Eren Afraid to Speak in Public (ASP), que,amb tres discos al mercat i amb nombrosesactuacions arreu de l’Estat espanyol i Europavan revolucionar tots els esquemes dels mésconservadors amb la seva barreja compacta isense fissures de hardcore, jazz, metal, funk irock, entre altres estils musicals que passavenper la seva trituradora sonora. Paral·lela-ment a la consagració dels ASP com la granbanda badalonina dels noranta, altres grupscom B-Violet, Dirty Lust, Prisma d'Horus,E-150, Ley de Murphy, Gums i Alquilbencildeixaven ben clar a meitat dels noranta queel nou rock badaloní arribava a la majoriad'edat.

EL RELLEU GENERACIONALLa millor collita

19901999

Afraid to Speak in Public

78 79

En una altra dimensió molt més professional,hem de destacar el grup Fuego, format perautèntics mestres de la música, com JoanVinyals i el badaloní Enric "Nota" París, undels millors bateries de l'època, que va treba-llar amb grups com Los Rebeldes. Un altredels personatges il·lustres de la ciutat deBadalona és Toni Saigí, més conegut com"Chupi". Aquest músic, productor i composi-tor també va formar part dels Fuego en laseva última època. La seva trajectòria musi-cal l’ha portat a tocar els teclats en grups tanreconeguts com Els Pets i Jarabe de Palo.

Aquesta dècada va aportar un altre aire a lamúsica moderna badalonina, amb l'arribadad'una nova generació que va créixer amb unavisió més universal de la música.

La música en directe no va tenir mai conti-nuïtat, ni en festivals ni en sales privades nimunicipals. Els badalonins no han pogut dis-posar mai d'una programació musical esta-ble, i això que el volum de grups a la ciutatés dels més alts d'Europa. De tota manera, aBadalona es va gaudir durants els anys nor-anta, encara que amb alts i baixos, de moltamúsica i de gran qualitat en directe.

La mort del BADAROCK, el millor aparadormusical dels vuitanta per als grups badalo-nins, va donar pas a altres inciatives que esvan consolidar i que actualment encara conti-nuen vives, com els concerts al Casal de JovesDalt la Vila, que es va convertir en una menade símbol de la música en directe. El BLUES& RITMES, pioner a l'Estat espanyol entreels diversos festivals de les anomenades músi-ques del món, i que va començar al parc deCan Solei, va reunir grans noms de la músi-ca, com Koko Taylor, George Clinton o undesconegut aleshores Carlinhos Brown.Badalona, com ja havia passat a finals dels

anys setanta, tornava a ser pionera de con-certs, en aquest cas de world music.Actualment el festival encara continua viu,però en un format més reduït i al TeatreZorrilla.

El juliol de 1993 el polígon de Can Ribó i lasala Oh Dios Mío! es van omplir de tupès ambles JORNADES DE ROCK AND ROLL IMOTO. Durant un cap de setmana, fans de lesHarley i l'autèntic rock'n'roll es van reunirper realitzar diferents activitats: exposicions,mercadillo, exhibicions, competicions i 90

LA MÚSICA EN DIRECTEUna assignatura pendent

Dirty Lust

Disc 10 anys de rock a Badalona, 1991

80 81

diversos concerts, com el del veterà Sleepy laBeef, el del mític i esbojarrat rocker britànicScreaming Lord Sutch i el dels badaloninsFat Perkins y Los Trotabillys. La poca assis-tència de públic va ser un dels punts negatiusd'un festival que va néixer amb molta il·lusió,però que no va tenir continuïtat.

Un altre dels canvis significatius en la novaescena badalonina va ser la creació l'any 1994del TRANSMÚSICA, un circuit estable d'ac-tuacions en directe als diferents casals i cen-tres cívics, que volia demostrar al públic larealitat del rock badaloní a més de potenciarla creació musical a la ciutat. El circuit vafuncionar entre el maig del 1994 i l'abril del1995.

El mes de maig del 1995 va néixer laMOSTRA POP-ROCK CIUTAT DE BADALONA,impulsada per Ràdio Ciutat de Badalona, i elsetembre, el POP FESTIVAL. La MOSTRAPOP-ROCK es va consolidar com un macro-concert de rock estable durant les Festes de

90

82 83

Organitzat per la promotora de concerts LaIguana, del POP FESTIVAL se’n va fer unaedició al parc de Can Solei. Però quina nit lad'aquell 8 de setembre de 1995!!! Pesospesants del rock mundial com Paul Weller,Sonic Youth, Babes in Toyland, Beck o Yo LaTengo van ser els protagonistes d'un festivalinoblidable. Més de dotze hores de rock endirecte a les quals van assistir 8.000 perso-nes, i que els badalonins Afraid to Speak inPublic van tenir l'honor d'inaugurar.

Tot i que estava programat també per a l'anysegüent, el POP FESTIVAL no va tenir con-tinuïtat per diferents motius, un dels quals icom ja va sent habitual a la nostra ciutat va

ser el seguit de queixes dels veïns de la zonaper l'excessiu soroll que generaven els con-certs. L’altre motiu va ser el poc compromísde l'Ajuntament de Badalona.

A finals dels noranta es van anar consolidantdiverses sales privades, com l’Oh Dios Mío!,el Motor Rock Café de la Rambla i el Célebredel polígon de Can Ribó, que programavenconcerts en directe amb més bona voluntatque mitjans. Bars com el Badamola o l'Illadels Músics eren altres locals per a concertsen petit comitè, i en molts casos en formatacústic per evitar les habituals protestes delsveïns. Però una de les iniciatives que va tenirmés ressò va ser el naixement de l'Ateneu

90

Maig, i en bona part va servir per continuaramb la feina engegada feia anys per altrescol·lectius de la ciutat amb festivals com elROCK A LA SORRAo el BADAROCK. La MOSTRAja té onze anys de vida, i ha servit perquè elpúblic de la nostra ciutat hagi pogut veure endirecte grups de l’escena independent estatalcom Los Clavos, Lord Sickness, Manta Ray oPsilicon Flesh.

A partir del 2000, el festival va canviar delínia i va apostar per bandes i artistes interna-cionals, com Michael Monroe (cantant delsHanoi Rocks) que va oferir a Badalona l’únicconcert a l'Estat espanyol, Gluecifer, DiamondDogs o els britànics The Quireboys.

La MOSTRA, però, no ha oblidat mai les for-maciones locals. Així, grups com Afraid toSpeak in Public, Prisma d'Horus, B-Violet, J6,Lost o Dirty Lust han estat alguns dels nomsque han passat per aquest festival, que s'haconvertit amb el pas dels anys en un clàssic i enla cita rockera de les Festes de Maig.

Manta Ray a la 2a MOSTRA POP-ROCK, 1996 Babes in Toyland, Pop Festival, 1995Foto: Xavi Mercadé

Paul Weller, Pop Festival, 1995. Foto: Xavi Mercadé

Popular de Badalona, que gestionaven dife-rents col·lectius culturals de la ciutat, unlocal que va tenir una vida curta però intensa.Situat a ple centre de Badalona, l'Ateneu vaacollir moltes actuacions en directe, com lesde Color Humano, Macaco, Goldfinger i infi-nitat de grups de hardcore europeu i nord-americà que estaven de gira per l’Estatespanyol. Entre els anys 1996 i 1999, l'Ateneuva ser el centre neuràlgic de la mogudabadalonina, però els pocs recursos de quèdisposava, acompanyats d'una gestió feta ambmolt bona voluntat però poca efectivitat, vanacabar fent que es desintegrés el somni demolts joves badalonins, que durant uns anyss’havia fet realitat.

8584

Amb una Escola de Música Moderna, bressolde molts músics i grups de Badalona, que erai és l'enveja de moltes ciutats i que encarafunciona a ple rendiment, els anys norantavan veure com les diferents infraestructuresmusicals com estudis de gravació, botigues dediscos i locals d'assaig s'anaven consolidant.Trama i Hi-So es van convertir en els estudisper excel·lència de Badalona. Els estudisTrama, dirigits per l'incansable Enric Lindo iamb prop de vint anys d'experiència, estavenenfocats a un sector de músics més professio-nal; a les seves cabines han gravat grups nonomés de la ciutat sinó d'arreu de l'Estat.D’altra banda, Hi-So, amb uns mitjans mésmodestos, ha estat el primer contacte i la pri-mera maqueta de la gran majoria de grupsbadalonins.

La inauguració de Discos Jócar a Badalona itambé a Santa Coloma de Gramenet vasuposar una gran empenta als grups, per laimplicació de la botiga en moltes de les acti-vitats musicals de la ciutat. Els amics de

Jócar van col·laborar en concerts i festivals,en la distribució de maquetes i fins i tot en laproducció de discos. Jócar es va aventurarl'any 1994 en la produció d'un recopilatori derock badaloní on es podien trobar els grupsLey de Murphy, En la Barra, Fang iDecadentes, que van decidir editar-se ellsmateixos un CD per promocionar la sevamúsica.

Una altra de les bones iniciatives, que va sor-gir del Club Elvis de Badalona, va ser el 1rMERCAT DE LA MÚSICA. Durant les Festesde Maig del 1996 la plaça de la Vila es vaomplir amb més de 40.000 discos, la granmajoria de col·leccionista, però malaurada-ment i com és habitual en aquesta ciutat nova tenir prou ressò per continuar un any més.

A finals dels noranta, Badalona va veure néi-xer un certamen que actualment encara esmanté. És el Concurs de Música, que en elsseus inicis va estar impulsat per l'AssociacióJuvenil La Rotllana i Joves Conspiradors, una

90

ELS RECURSOS MUSICALS D’UNA CIUTAT VIVA

A la guitarra, Quique Soriano, alma mater de l’Escola de Música

86 87

90

Un altre dels punts neuràlgics de la novamúsica de Badalona va ser l’antiga fàbricadel carrer Indústria 123, una nau industrialinaugurada l'any 1995 que acollia una granquantitat de locals per assajar, i centre del'activisme musical dels noranta. Malaurada-ment, la reforma de la façana marítima deBadalona va fer que molts d'aquests grupsemigressin a principis del 2000 a altres

associació cultural, aquesta última, que vadonar un fort impuls musical i cultural a laciutat, programant concerts, publicant fanzi-nes i editant cassets amb nous grups. El con-curs, amb un pressupost molt modest i elrecolzament de l’Àrea de Joventut del'Ajuntament, és una de les poques iniciativesmusicals que encara continuen vives.Actualment s'hi presenten més de centmaquetes i s'ha convertit en un dels mésimportants de Catalunya. Lost, Alquilbencil,Mute Off i Profezhya van ser alguns delsguanyadors dels últims anys, i tots van tenirl'oportunitat de gravar la seva primeramaqueta en format de CD gràcies a aquestconcurs, que s'ha convertit en una mostrasòlida de l'actual estat de salut musical de laciutat de Badalona.

locals de l’àrea metropolitana, fet que vadeixar la ciutat sense un dels llocs més revo-lucionaris en creació musical que ha tingutmai. A hores d'ara els músics encara reivin-diquen la creació d'un espai musical on poderassajar i actuar en directe, una assignaturaque encara no ha aprovat la ciutat deBadalona.

Entrada principal dels ja desapareguts locals del carrer Indústria Foto CCUCD recopilatori del 1r Concurs de Música Local. 1999

88 89

90

dos tot-terrenys de la música a Badalona,Ander Condón (Sick Bastards, Microclima,Manifesto, Five Mix Colors) i Carles Baena(Sick Bastards, Microclima, Ateneu deBadalona), del fanzine Kutre se’n va publicarpoc més de cinc números, i el seu contingutestava centrat bàsicament en la mogudamusical badalonina, que en aquella èpocadonava i molt per omplir les pàgines d'entre-vistes, reportatges i còmics.

De la mateixa manera que a la dècada delsvuitanta els mitjans de comunicació semprevan recolzar el rock badaloní, als anys noran-ta es van consolidar diferents programesmusicals des de les ones de Ràdio Ciutat deBadalona (RCB), com Ábrete de orejas iBoulevard Pop, espais que sempre han tingutles portes obertes a les noves i veteranes for-macions de la ciutat, tant per presentar-ne lesmaquetes i discos com per promocionar elsseus concerts. Fins i tot els estudis de l'RCBhan estat testimonis de concerts en privat i enformat acústic, com el que van protagonitzarB-Violet, possiblement l’únic cop que les roc-keres badalonines van actuar en format acústic.Mitjans escrits com la Revista de Badalonatambé van dedicar un ampli seguiment alsgrups de rock de la ciutat. Durant una bonatemporada les pàgines centrals de la revistavan informar de l’escena rockera badalonina,amb reportatges en profunditat dedicats alsgrups emergents dels noranta. A banda delsdos grans mitjans de comunicació, altres de

més modestos com Badalona 2000, Alhora iemissores de barri com les de Llefià i Pomar,sempre s'han fet ressò de l'efervescènciamusical badalonina. Però un moviment musi-cal sempre ha d’anar acompanyat d’un fanzi-ne que sigui la plataforma per als grups i elsseus concerts, i Badalona en aquest aspecteno podia ser menys. A meitat dels norantaveia la llum el primer número del Kutre, unfanzine fet com els de la vella escola, és adir, amb fotòcopia pura i dura. Impulsat per

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Una plataforma de promoció

Els componentsdel fanzine Kutrel’any 1993, ambles membres delgrup Draps Bruts.

Portada del número3 del fanzine Kutre,realitzada peldibuixant Azagra.

90 91

90

Tot i que els ritmes extrems del hardcore i elmetal eren els estils predominants a la dèca-da dels noranta, Prisma d'Horus van ser elsimpulsors d'un nou estil musical a la ciutat, elrock&tul, un sinònim d'ambigüitat estilísticaperò que també volia transmetre el bonambient que hi havia entre els grups de laciutat durant aquella època. Afraid to Speakin Public, Dirty Lust i els mateixos Prismad'Horus van ser els màxims exponents d'a-questa terminologia típicament badalonina,com poden ser també el micaco o el turnemi.

Però el pop també es deixava entreveure ambDecadentes, Glasgow i Gums. Fins i tot lesonades de la música surf tenien el seu espaiamb les formacions Da Surfones i ThePacifics, un experiment creat pel locutor deRàdio Ciutat de Badalona Josep Barbarà,que va editar un EP amb la discogràficamadrilenya Animal Records. Cold Gin, Vizio,Tocho i Mazo, entre d'altres, eren els repre-sentants del rock més dur i urbà. El rockprogressiu de Difícil Equilibrio i Alquilbencilha tingut continuïtat fins ara.

LA DIVERSITAT MUSICAL DE BADALONA

Viceversa

El rhythm’n’blues de Ley de Murphy, la fusióde Jauja i el tecnopop per a adolescentsd’Ultimatum i sobretot de Viceversa, que vantenir molt de ressò arreu de l'Estat durant lameitat dels noranta, ens indicaven que elsgrups badalonins estaven inciant un procésde reconversió musical, que transformava laimatge de ciutat dura i postindustrial quetenia Badalona, i que molts van associar a lamúsica que practicaven els seus grups derock.

Prisma d’Horus, creadors del rock&tul, als estudis Hi-So amb el guru del rock badaloní Lluís Rodríguez

Prisma d’Horus al Villa de BilbaoFoto: Belén Mijangos

Alquilbencil Cold Gin

92 93

90

Iron Maiden, el 1999. Foto: Xavi Mercadé

Vandals, el 1999. Foto: Xavi Mercadé

Red Hot Chili Peppers, any 1999Foto: Xavi Mercadé

LES MIL I UNA IMATGES DE LAMÚSICA DEL DIMONI

94 95

90

96 97

90

98 99

90

100 101

90Presentació del CD Transmúsica

Robert Smith, cantant deThe Cure, en companyiadels seus fills musicals,Lost. Històrica imatgeper a la posteritat.

102 103

90

104 105

AFRAID TO SPEAKIN PUBLIC

van titular Subcircus, un treball que va serescollit com un dels millors de l'any per dife-rents revistes musicals i que va convertir ASPen el grup revelació del 1994. El març de1995 sortia al mercat el seu segon disc,Showcase, un treball més fosc però amb un somés cru i agressiu. Amb aquest disc ASP vanfer el salt definitiu i van actuar a diferentsfestivals, com el POP FESTIVAL, el BAM,l'ALTAVEU de Sant Boi de Llobregat i laMOSTRA POP-ROCK DE BADALONA.També van quedar finalistes del prestigiósconcurs VillA de Bilbao, i van realitzar mésde cinquanta actuacions per tot l'Estat. Caldestacar especialment els concerts que vanfer al País Basc, on es van convertir en ungrup molt estimat pels seguidors dels sonsmés extrems.

L'any 1996 la banda va actuar al DOCTORMUSIC FESTIVAL amb gran èxit, i a l’abrilomplien la sala Garatge Club de Barcelona,

90

Afraid to Speak in Public (ASP) es van con-vertir per mèrits propis en la banda de refe-rència de la dècada dels noranta i en un delsgrups de rock més importants de tots elstemps a Badalona. Després d'uns inicis musi-cals molt punks amb els grups KaspaKorrosiva i The Family Scum, ASP vancomençar a finals del 1988, després d’haverdissenyat al local d'assaig i durant tres anysun còctel musical sorprenent i explosiu. Laseva barreja de hardcore, metal, punk, jazz ifunk, combinada amb un directe espectacu-lar, la van passejar per tot l'Estat espanyol ibona part d'Europa amb un èxit sense prece-dents per a un grup badaloní.

L'any 1993, Liquid Records, una discogràfi-ca també arriscada com la seva i que va edi-tar els treballs d'altres bandes badaloninescom B-Violet o Difícil Equilibrio, es va fixaren ells per obrir el seu catàleg, i el mes dedesembre els va publicar el primer disc, que

106 107

90

on van demostrar que el seu poder de convo-catòria era cada cop més gran.

L'any 1997 van editar el seu últim disc i vanformar part de la programació de diferentsfestivals, com el GREC de Barcelona i elROSKILDE de Dinamarca, un concert que elshavia de consolidar a Europa. Afraid toSpeak in Public es va dissoldre definitivamentl'any 1998, deu anys després d’haver-se for-mat, fet que va deixar un gran buit musical ala ciutat, que els recorda com el millor grupde tots els temps, tant pel seu carisma comper la qualitat de la seva música. Un grup queva revolucionar l’escena musical badaloninadels noranta.

Afraid to Speak in Public al festival ROSKILDE de Dinamarca, el 28 de juny de 1997

Subcircus, 1993 Showcase, 1995 Afraid to Speak in Public, 1997

108 109

ALQUILBENCIL

Grup de rock experimental i progressiu, onles influències dels components es deixenveure en el resultat final de la seva proposta.Des de la música clàssica fins a la tradicio-nal, passant pel jazz, el flamenc o la músicaprogressiva dels setanta, tot té cabuda enl'univers musical d’Alquilbencil, que finsara han publicat dos àlbums. El grup vagravar el seu primer disc en directe durantla celebració del 1r FESTIVAL RUIDISTA-PROGRESIVO DE BADALONA, celebrat el10 d'octubre de 1998 al Círcol Catòlic deBadalona. El segon, From Serengueti toTaklamakan, gravat també en directe l'any2000, va ser més ambiciós i es va produiramb més mitjans, ja que van comptar ambun quartet de saxos, flautes i cors. Aquestdisc va canviar d'alguna manera el so delgrup, que va evolucionar cap al rock simfònicamb tocs més experimentals.

Alquilbencil han presentat la seva música enllocs com La Cova del Drac, la sala Màgic iel FESTIVAL AMAROCK ROCK de Tiana,una de les mostres de rock progressiu mésimportants d'Europa. Però possiblement unade les fites més grans del grup va ser poderparticipar l'any 2003 en el festival de rocksimfònic BAJA-PROG de Mexicali, a Mèxic,un concert que va rebre bones crítiques perpart dels mitjans de comunicació mexicans.

90

110 111

B-VVIOLET

Si als anys noranta hi va haver un grup que vaeclipsar a tothom tant per la seva propostamusical com per l'encant personal de les sevescomponents, aquest va ser B-Violet. L'any1995, Merche Rosales a la bateria, SoniaIsidro a la veu, Vanesa Blanco a guitarra iBlanca Cereceda al baix, les quatre magnífi-ques de Badalona, van començar una aventu-ra que va durar deu anys, i que després de laseparació dels grans animadors de l'escenabadalonina Afraid to Speak in Public, les vaconvertir en el grup capdavanter i de referèn-cia del rock badaloní de principis del segle XXI.

B-Violet van impressionar amb la seva origi-nal barreja de punk, nou metal i tocs de popsinistre, un so agressiu que recordava elsgrups del moviment de riot grrrls sorgit alsEstats Units a finals dels vuitanta amb grupscom Babes in Toyland, Hole i L7, o la brità-nica PJ Harvey, una altra de les cantants dereferència del quartet badaloní.

90

Però un dels seus grans atractius era el direc-te, realment espectacular, frenètic, trepidanti esbojarrat, on destacava la veu de la can-tant, Sonia, de vegades estripada i d'altresmés dolça o melòdica, que donava un toc moltpersonal al poderós rock de les badalonines.

A partir del 29 de maig de 1997, quan vanguanyar el concurs de pop-rock Villa deBilbao, la carrera de B-Violet va girar espec-tacularment: van actuar a festivals coml'ALTAVEU de Sant Boi, el festival BAM deles Festes de la Mercè de Barcelona, elMERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC, laMOSTRA POP-ROCK DE BADALONA,l'ESPARRAGO ROCK i el DOCTOR MUSICFESTIVAL, i van fer diverses gires per Europao l'Estat espanyol.

Liquid Records, discogràfica que també edi-tava els treballs d’Afraid to Speak in Public,va publicar el seu primer disc, Ultraviolet,

Fotos: Alicia Gómez

112 113

90

Energy, primera maqueta,any 1996

l'any 1998, un disc intens i demolidor que ensmostrava un grup sòlid tot i el poc temps quefeia que estaven juntes.

L'any 2000 Zero Records va publicar el seusegon disc, My reality?, un altre exercici derock contundent i sense fissures. El tercer iúltim disc del quartet badaloní va sortir afinals del 2003, i representava un canvi enl'aspecte musical. Les noves composicions jano eren tan contundents com abans, sinó queel seu tractament era més melòdic i amb tocsde pop. A més van canviar l'anglès pel caste-llà a les seves cançons. En este mundo varepresentar un punt i a part en la seva carre-ra musical després d'un llarg temps de silen-ci, i és el seu disc més complet i sincer. A prin-cipis del 2005, B-Violet van decidir separar-se; d'aquesta manera tancaven un cicle de deuanys intensos d’una de les bandes més impor-tants que ha donat la història del rock aBadalona.

B-Violet al Villa de Bilbao, 29 de maig de 1997 Fotos: Belén Mijangos

Ultraviolet, 1998 My reality?, 2000 En este mundo, 2003

114 115

COLD GIN

El hard-rock en estat pur tenia un nom propia principis de la dècada dels noranta, i no eraaltre que el de Cold Gin. Després d'haver estatun any tancats al local d'assaig per crear unbon repertori propi i perfeccionar l'estil, ColdGin van fer la seva primera actuació, al Casalde Dalt la Vila, el 19 de gener de 1991. Tresmesos més tard ja tenien gravada la primeramaqueta. L'any 1993 van editar la segona,produïda per Lluís Rodríguez, i van encetaruna sèrie de concerts per Badalona, Barcelonai la comarca del Maresme, amb actuacions aMataró, Premià de Mar i Montgat.

90

CONFISCATS

Confiscats va néixer la tardor del 1990 al'institut B-7. Amb set components de quinzeanys (Sergi Brió, Martí Serra, David Prat,Francesc Vera, Jaume Sabater, GuillemVidal i l'exSubway Cristina Antoja), la bandava protagonitzar fins a principis del 1994diverses actuacions a Badalona (la més cele-brada, la que van oferir a la sala Oh DiosMío! al costat de Veïns de l'Aureli) i a muni-cipis com Santa Coloma de Gramenet, SantPere de Ribes o Sant Fost de Capcentelles. Aprincipis del 1992 van fer córrer una maquetaamb cançons com “Mon avi era un bluesman”,

“No hi ha detergent” i “En Roca i Pi es fapipí”, i al cap de dos anys en van gravar unaaltra amb cançons que exhibien en directe, quenomés van fer circular en cercles íntims. Pop,rock i blues amanit amb lletres adolescents decontingut local. Martí Serra va convertir-seanys després en un saxofonista força freqüentde trobar en concerts i formacions de jazzcatalanes, com les de Raynald Colom i GiuliaValle. El 2005, amb el teclista badaloníIsmael Dueñas (autor de dos discos), va impul-sar l'Associació de Músics Professionals deBadalona.

116 117

DECADENTES

Després de la dissolució de Flai Tunai iEfectos Secundarios, antics components d'a-questes bandes, com Juan Alfambra, ManuelGarcía i Martín Gallego, juntament ambMichel Patrón a la bateria, van formarDecadentes a principis del 1992. Aquestsveterans de l'escena badalonina i autèntics agi-tadors musicals van editar tres maquetes i vanparticipar en el disc recopilatori que la boti-ga de discos Jócar va produir l'any 1994,amb altres tres bandes de Badalona: Ley deMurphy, En la Barra i Fang.

La línia musical de Decadentes era un pop-rock molt contundent però amb una basemelòdica molt personal. Al seu currículum deconcerts destaquen les actuacions que van feral Zeleste, al Comuniqué i a l’Oh Dios Mío!de Badalona.

El seu compromís amb el rock badaloní hafet que s’hagin manifestat a favor delsgrups de la ciutat i que hagin estat molt crí-tics, com la majoria de grups, ambl'Ajuntament de Badalona per la seva pocasensibilitat musical, ja que, segons vanmanifestar en el seu moment, el consistoriva fer que desapareguessin els festivalsROCK A LA SORRA, BADAROCK i BLUES& RITMES de Can Solei.

Aquests incansables del rock actualment con-tinuen en actiuen en diferents fronts musi-cals: Juan Alfambra als estudis de gravacióCapiporla de Dalt la Vila, on fa servir tota laseva experiència al servei de les noves bandesde Badalona, i Martín Gallego, juntamentamb Manu García, ha reorientat la sevamúsica cap a sons mediterranis i llatins ambel grup Manufactoria.

90

118 119

DIF˝CIL EQUILIBRIO

Després d’haver format part d'un dels grupsmés arriscats de la dècada dels vuitanta comva ser Clan, Lluís Rodríguez (tota una institu-ció del rock a Badalona) i Alberto Díaz vanformar a principis del 1995 DifícilEquilibrio, una banda que s'ha mantingutfidel als seus principis d'aproximació al rockprogressiu però amb detalls minimalistes.Aquests alumnes de l'escola del so KingCrimson han sabut mantenir-se com un delsgrups més inquiets de Badalona, i a banda dela seva activitat musical han participat endiferents propostes artístiques, com el cinemai el teatre. L'espectacle Exterior e interior oel difícil equilibrio entre la carne i el alma,una performance visual i sonora que vanestrenar al Teatre Principal, va ser el punt departida d'un dels grups de rock experimentalmés importants de l'Estat espanyol.

A principis del 1996 el grup va posar lamúsica a l'espectacle Penumbra, i també hancreat la banda sonora de diferents curmetrat-ges. Fins i tot han fet música ambiental per aexposicions, cosa que ens demostra que laproposta de Difícil Equilibrio sempre ha estatoberta a altres camps culturals.

90

El mes d'abril de 1997 van publicar el seuprimer treball, amb el segell Liquid Records.Es va convertir en el millor disc d’avantguar-da segons el programa de Radio 3 Discópolis.Un any després el segell de SalamancaEfervescente editava The Great Red Lamentin Aspic, el seu segon disc, on retien home-

Difícil Equilibrio, 1997 The Great Red Lament in Aspic, 1998 Trayecto, 2000

120 121

90

natge a King Crimson, una de les sevesmàximes referències musicals. A partir del1999 el grup va arribar a un acord amb lacompanyia francesa Musea per a l'edició idistribució dels seus discos, un trampolí queels va introduir en els ambients musicalsalternatius europeus, encara que fos a escalaminoritària i que això els convertís en ungrup gairebé de culte. La banda ha publicatfins ara amb la discogràfica Musea els discosTrayecto, l'any 2000, i Simétricanarquía,dos anys més tard. Flood, publicat el 2004,és el l’últim àlbum de Difícil Equilibrio, unrecull de temes en directe i rareses i unautèntic regal per als fans de la banda.Durant tots aquests anys d'existència, elgrup ha actuat a festivals com el BAM, elGRÀCIA TERRITORI SONOR i el festival derock simfònic AMAROCK ROCK DE TIANA.Actualment Difícil Equilibrio continuen en actiuencara que apartats dels escenaris.

122 123

DIRTY LUST

La banda de metal per excel·lència va sercreada pels germas Lleixà, Pepón i Xavi,bateria i baix respectivament, a principis del1995. Juntament amb Óscar Vidal a la veu iJordi Rico, es van convertir amb el pas deltemps en un dels grups més carismàtics. Laseva barreja de heavy metal clàssic, innova-dor i actualitzat va aportar a la ciutat deBadalona un grup creïble i amb visió de futur,que ha esdevingut en un clàssic del rock de laciutat.

90

When Fear Envelops YourSpirit, 2000

We Sold Our Souls for SabbathSongs, 2001

Dirty Lust, 1998

Durant els gairebé deu anys d'existència vanpublicar tres discos i una maqueta, que s'haconvertit en la més venuda d'un grup de lanostra ciutat: se’n va vendre dues mil còpies.Després d'un primer disc que va sortir el mer-cat al gener del 1998 i que no va tenir gairerepercussió a causa de la poca promoció de ladiscogràfica que el va editar, Dirty Lust vanoptar per autoproduir-se l’any 2000 el segonàlbum, titulat When Fear Envelops YourSpirit, un disc que els va obrir moltes portes

i va ser l'inici de la seva millor etapa. Aquesttreball va demostrar la maduresa musical dela banda, i va ser produït per Mariano Vera,exguitarrista dels Afraid to Speak in Public.

La influència que han rebut de Black Sabbathva ser una de les excuses perquè el mes defebrer del 2001 es tanquessin a l'estudi perenregistrar un àlbum d’homenatge a la lle-gendària banda de Birmingham. El disc elvan titular We Sold Our Souls for SabbathSongs, i també va ser produït per MarianoVera.

Dirty Lust van girar per l’Estat entre el 1999i el 2001 fent de teloners de la formació brità-nica Napalm Death, i també han compartitcartell amb els alemanys Grave Digger. El mesde setembre del 2001 van realitzar una giraper Bèlgica amb el grup Exterminator que elsva obrir les portes al mercat europeu.

124 125

90

Cal destacar les gires que han anat fent perla península, amb molts concerts a les illesBalears i a Euskadi durant els anys 1995 i1996, així com els concerts realitzats al cos-tat de grups com Hamlet, Tierra Santa, SuTa Gar, Celtas Cortos i Sopa de Cabra, entred'altres.

Dirty Lust van separar-se el mes de gener del2003 amb un memorable concert al MotorRock Café de Badalona, on van compartirescenari amb antics components i amics delgrup.

126 127

EN LA BARRA

Va ser un dels grups de referència a principisdels noranta, amb una proposta que camina-va pel blues-rock i el rhythm’n’blues. En laBarra van editar dues maquetes; la primerala van gravar al local d'assaig, i la segonal'any 1992 als estudis Trama de Badalona.Aquesta última els va servir per actuar i pro-mocionar-se en diferents concerts que vanrealitzar en sales com El Liguero de Martade Mataró, o el KGB, l’Humedad Relativa i elComuniqué, de Barcelona. L'any 1994, junta-ment amb els grups Decadentes, Fang i Ley deMurphy, van formar part del CD recopilatorique va produir Jócar. El mateix any van par-ticipar en el Circuit TRANSMÚSICA 94/95 ivan actuar a Can Cabanyes juntament ambGlasgow i Ley de Murphy, cosa que els va per-metre incloure el tema "Venenosa" al CD editatper l'Ajuntament de la ciutat per promocionarles formacions que participaven al circuit. Enla Barra es va desfer a principis del 1995.

90

E-1150

Un altre dels grups que portaven el hardcore-punk fins a límits inclassificables. E-150 vanpublicar quatre singles durant la seva millorèpoca. El primer, La rabia justifica los medios,tenia ni més ni menys que deu cançons, i elsva donar a conèixer arreu d'Europa i elsEstats Units. També van compartir diversostreballs, sempre EPs de vinil, amb grups del'escena hardcore-punk com els francesosIvich, els catalans Unabomber i Darkside ofSoul.

L'any 1999 E-150 van fer una gira pelsEstats Units, i el 2001 van editar un CD deluxe que incloïa totes les cançons de la prime-ra i magnífica etapa, quan el duet format perAbraham i Italiano s'encarregava de les veus.En aquest disc-recopilatori s'hi podia trobartots els EPs compartits, així com el single Larabia justifica los medios i cançons inèdites quevan incloure en diferents recopilacions interna-cionals. L'any 2003 E-150 es van separar.

128 129

90

GUADA�A

Possiblement no hi va haver cap banda aBadalona que s'identifiqués tant amb el seubarri com Guadaña. Nascut a principis delsnoranta al barri de Llefià, aquest grup es vafer molt popular a Badalona amb el seu rockclarament urbà. L'any 1991 van editar laseva primera maqueta, de la qual van vendre600 còpies en diversos punts de l'Estat, comGranada, Jaen, Castelló o el País Basc. Dosanys més tard publicaven la segona maqueta.D’aquesta en van fer una tirada més gran, idefinia més el seu so; abandonava el rockurbà per passar a unes cançons més combati-ves i properes al rock dur. José Pelegrina,Joaquín Castillo i Francisco García, els trescomponents de Guadaña, es van fer un fartd'actuar a Badalona en locals com l'amfitea-tre del Gran Sol, el Poliesportiu i el CentreCívic Torre Mena, a Llefià. Però tambéllocs com Santa Coloma de Gramenet,Matadepera i Girona van ser testimonis delrock dur de Guadaña.

GLASGOW

Amb un nom així quedaven demostrades lesinfluències en la música del quartet Glasgow,grup format el maig del 1992 al barri de Colli Pujol de Badalona. Al contrari que moltsgrups badalonins, Glasgow orientaven la sevaproposta cap a un rock de tall anglosaxó,amb paisatges instrumentals, tocs de reggaei fins i tot jazz, però era en els seus concertson demostraven que el so de les seves maque-tes no tenia res a veure amb el que feien en

directe. La seva primera maqueta, tituladaOpen Land i editada a principis del 1993,la va produir un dels principals impulsorsdel rock badaloní dels noranta, LluísRodríguez del grup Difícil Equilibrio.Glasgow també van participar en el discrecopilatori Transmúsica Badalona 1994-95, i van realitzar diversos concerts, sobre-tot a Badalona, en llocs com la Torre Mena,Can Canyadó i el Casal Dalt la Vila.

130 131

90

J6

Nascuts a finals del 1992, en la seva prime-ra època el grup va estar format per pesospesants del rock badaloní, com Monty, delsAfraid to Speak in Public, que hi va comen-çar tocant el baix, o Gato i Italiano, que anysdesprés van formar part de grups comMicroclima, Five Mix Colours i E-150.Extremistes i revolucionaris, J6 van aportaruna visió molt personal de la música feta aBadalona als anys noranta, una època frenè-tica. Van gravar una maqueta que va sortiramb el nom de V6.1, i el 1998 van treure elseu únic CD, V6.3, que van presentar en

GUMS

Van ser una de les excepcions que confirma laregla en el rock badaloní, tan prolífica engrups de hardcore i metal. Nascuts durant lasegona fornada del rock en català, a meitatdels noranta, Gums feien un pop-rock saluda-ble i atractiu, com que es pot comprovar enels tres discos que van publicar. Van treure elseu primer treball discogràfic, Beatroll, ambAl·leluia Records, companyia que va portargrups de referència del rock català comOcults, Brams i Matamala. Després del seupas per Al·leluia i veient que el grup noentrava en els plans de futur de la discogràfi-ca, Gums van crear el seu propi segell, SmugRecords. Treballant des de la independènciamés absoluta, la banda va editar dos discos:Collage, l'any 1998, i Mai no és tard si elmoment és bo, el 1999, un títol que deia moltde l'actitud de Gums, que no van tenir gairesort en el circuit del rock català.

directe arreu de l'Estat. Un dels millors con-certs que recorden els seus components vatenir lloc durant la MOSTRA POP-ROCK del'any 1996, juntament amb bandes comPrisma D'Horus i Manta Ray, una actuacióque va impactar tant el pare de l’Italiano, elcantant del grup en aquell moment, que li vadir al seu fill que mai més aniria a un concertseu ni escoltaria la seva música. Amb aques-ta declaració ja ens podem imaginar comdevien ser els concerts de J6, un ritual pochabitual a la Badalona dels noranta.

132 133

LEY DE MURPHY

Autèntics fanàtics i malalts del blues i el soul,Ley de Murphy van aparèixer en un momenten què la música més extrema i dura, com elhardcore i el punk, era la veritable eina demoltes bandes badalonines. La seva passióper la música negra no els va aturar, i es vanguanyar el respecte de la gran majoria decompanys de generació, que en aquellmoment miraven cap a altres estils musicals.Formats l'any 1992, un any després ja vaneditar la seva primera maqueta, tituladaCotton Fields Club, gravada en directe. El1994 formaven part del CD recopilatori pro-duït per Discos Jócar, juntament amb Fang,Decadentes i En la Barra.

El 1995 és l’any de màxima productivitat dela formació, ja que són inclosos aTRANSMÚSICA, un circuit estable d'actua-cions que van aprofitar molts grups de la ciu-tat, i del qual es va editar un CD amb cançonsde tots els grups participants.

A partir del 1999 Ley de Murphy van repren-dre el fil de l'activitat musical i van ser inclo-sos en un dels millors aparadors, el festivalBLUES & RITMES de Badalona. Dos anysmés tard, el 2001, van editar una novamaqueta amb més mitjans i un so més polit icompacte, amb la qual van quedar quedenfinalistes del concurs GAMAROCK del 2002.Al cap de poc temps i després de deu anys icent actuacions en directe, Ley de Murphy esvan separar.

90

134 135

90

LOST

Únics representants del rock gòtic i sinistrebadaloní de la dècada dels noranta. Des delsseus inicis, el març del 1998, fins al 2000, elquintet va editar diverses maquetes, moltesde gravades en directe, on mostraven la sevapredilecció pels sons més foscos. Lost van serels guanyadors del primer Concurs de Música deBadalona, l'any 1999, i el mes de maig delmateix any van participar en la 5a MOSTRAPOP-ROCK DE BADALONA, juntament ambels grups Fang, i Fromheadtotoe, un concertque van aprofitar per gravar en directe i edi-tar-ne una nova maqueta.

A principis del 2000 Lost es van separar,però els seus components continuen lligats almón de la música. La cantant Raquel va for-mar part de l’EMB Soul Band de l'Escola deMúsica de Badalona, i el guitarra DavidGalán, un dels músics més inquiets i creatiusde la ciutat, té oberts dos fronts musicals,amb Rainbubble i Nicotine.

JAUJA

Duet format a meitat dels noranta pels ger-mans Juan i Óscar C. Gavilan, cantant i bai-xista respectivament. Practicaven un popllatí de fàcil digestió i ideal per al consummassiu, però en el seu repertori també hihavia espai per a la salsa, el reggae i l'ska.Jauja van tenir certa repercussió arreu del'Estat gràcies a les campanyes de promociód'una emissora de ràdio. Van treure un únicdisc, titulat Bugalú, editat per Vale Musicl’any 1998. Un cop separats, els germansGavilan van emprendre camins diferents:mentre Óscar deixava momentàniament lamúsica i marxava a respirar aire pur a lamuntanya, Juan encetava una carrera en soli-tari amb escassa repercussió, amb el nom deJuantón.

primera i única maqueta, gravada als estudisHi-So amb la producció de Lluís Rodríguez,de Difícil Equilibrio, i editada pel segellGrunge el 1996.

Prisma d'Horus sempre van estar lligats alsgrups de rock badalonins. Així ho demostra lagran quantitat de concerts que van oferir a salescom el Mephisto, l’Arzobispo o La Destileria,de Barcelona, amb els seus amics insepara-bles de Dirty Lust, grup amb el qual també esvan embarcar en una minigira per Menorcal'agost del 1996.

136 137

PRISMA D’HORUS

Provinents de grups com Nothing Sacred oZona Desierta, Prisma d'Horus es van formarel setembre del 1994 amb Joan Tossas a labateria, Antonio García a la guitarra i LuisGarcía al baix. El grup va batejar el seu estilamb el nom de rock&tull, un reflex de lesseves influències, que anaven des de FrankZappa fins a No Means No, passant perDifícil Equilibrio i Today is the Day, és a dirdel hardcore més contundent al rock pro-gressiu més elaborat. Tota una declaració deprincipis, que nou mesos després d’haver-seformat el grup va quedar reflectida a la seva

90

El mateix any Prisma d'Horus van quedarfinalistes del concurs de pop-rock Villa deBilbao, i van ser els caps de cartell de la 2aMOSTRA POP-ROCK, on van actuar al cos-tat de Manta Ray, Nosotrash i J6.

L'única nota negativa de l’any 1996 va ser lasuspensió del POP FESTIVAL, que s’haviade celebrar a Can Solei, i que ells havien d’o-brir, tal com havien fet un any abans Afraidto Speak in Public. Després de deixar la sevaempremta en el rock badaloní, Prisma d'Horuses van separar a finals dels noranta, però elsseus components continuen lligats a moltsprojectes musicals de la ciutat.

Foto: Belén MijangosFoto: Belén Mijangos

138 139

TOCHO

Tocho van néixer a la dècada dels vuitanta,però no van assolir la plenitud artística fins aprincipis dels anys noranta.

Compromesos i molt reivindicatius, la bandapracticava un rock dur i urbà que els empa-rentava clarament amb grups com Leño oBurning.

90

SICK BASTARDS

Exemple clar d'activisme musical badaloní.Els components de Sick Bastards sempre hanestat lligats al món de la música en totes lesseves facetes, des de la creació de fanzinesfins a la programació de concerts a l'Ateneude Badalona. Nascuts l'any 1994, durant l'è-poca de màxima creativitat badalonina, SickBastards van apostar al començament per unhardcore-punk descarat i revolucionat, peròel pas del temps els va portar per terrenysmés metàl·lics banyats amb elements de hip-hop.

El 20 de maig de 1995 van tenir l'honor d'o-brir la 1a MOSTRA POP-ROCK, un macro-concert que s'ha convertit en un clàssic de lesFestes de Maig, en què van compartir escena-ri amb Los Clavos, Lord Sickness i Afraid toSpeak in Public. Aquesta va ser una de lesactuacions més destacades de la banda, jun-tament amb la que van fer a Manresa ambDef Con Dos. Poc després de publicar la sevaprimera i única maqueta a principis del1998, Sick Bastards es van dissoldre per con-tinuar en altres projectes musicals amb grupscom Manifesto, Microclima i Five Mix Colors.

Aquests històrics del rock badaloní encaracontinuen sent reivindicats per les novesgeneracions de grups que van sorgint a la ciu-tat, i han influenciat clarament altres grupsbadalonins, com Ansia, que van incloure unaversió de la seva cançó "Huele la noche a abu-rrimiento" en el disc Aprendiendo a vivir.

141

90

Un cop separada la banda, dos dels seus com-ponents, Ramón Valenzuela i Xavi Torroja,van crear el grup Alaire, banda que fusiona-va el rock amb tocs aflamencats.Malauradament el baixista i fundador deVizio, Xavi Torroja, va morir en un accidentde moto el juny del 2002.

140

VIZIO

Creats l'any 1989 al prolífic i rocker barri deLlefià, Vizio van ser els màxims exponentsdel rock urbà de Badalona. Aquesta formaciócompromesa amb la seva gent i la seva músi-ca bevia tant de grups com Extremoduro,amb els quals va tocar arreu de l’Estat, comde Rosendo o històrics de rock dur com BarónRojo. A banda d'influenciar-los de maneradirecta, són grups amb qui també han com-partit escenari al llarg de la seva carrera.

Vizio van editar una maqueta, a la qual vaseguir ràpidament el seu primer mini LP, titu-lat De aquí a la ruina. El següent treball delsde Llefià va ser La última tentación de… Vizio,on es van tornar a decidir per l'autoedició. L'any1997 la discogràfica Grunge Records vapublicar el seu darrer disc, Me voy al campoa vivir, un disc que va tenir certa repercussiói que els va ajudar a fer molts concerts arreude Catalunya.

Abans de fer la seva última actuació, a lasala Risk de Celrà (Girona) el febrer del2000, Vizio van tornar a autoproduir-se undisc; en aquest cas va ser un recopilatori queresumia la trajectòria del grup.

De aquí a la ruina Me voy al campo a vivir, 1997 Mucho Vizio, 2000

142 143

144 145

La inexistència de locals d'assaig aBadalona i la desaparició d’empla-çaments clau per al rock en directea la ciutat han fet que el rockbadaloní actual sigui dispers iimprecís. Five Mix Colors van arri-bar a guanyar a principis de la dèca-da, concretament el 2002, el prestigiós concursVilla de Bilbao, però sembla que a Badalonaningú se’n va adonar. Moltes de lesreferències dels últims anys (B-Violet,que quan semblava que agafavenvolada a la resta de l'Estat vananunciar la seva retirada, i DirtyLust, protagonistes d'una gran festa

de comiat a la discoteca Baetulo el24 de gener del 2003) es vanesvair, de la mateixa manera queAfraid to Speak in Public havienplegat veles l'any 1998. I és que,actualment, els grups mostren jades del seu primer dia d'existència

un fort neguit per fugir de la ciutat.

2000

ELS ANYS QUE VAM VIURE PERILLOSAMENT

20002005

146 147

2000

El maig del 2001 es van enderrocar les nausd'assaig del carrer Indústria, afectades pelprojecte del Port, un fet que va resultartraumàtic. És difícil no pensar en un abans iun després d'aquell moment. Unes dues-cen-tes bandes van haver de marxar cap aBarcelona o Tiana perquè els era del totimpossible trobar bucs on assajar. La sotra-gada va ser tan forta que els músics, uncol·lectiu històricament poc disposat a l'asso-ciacionisme, es van organitzar al voltant del'Assemblea de Músics. La indecisió del'Ajuntament –que els va prometre l'adequa-ció de la fàbrica Piher, al barri de Canyadó–i la necessitat dels músics de buscar-se la vidavan portar l'Assemblea de Músics directa-ment a la inactivitat més absoluta.

El 2005, l'Associació de Músics Professionalsde Badalona els prenia el relleu. Però a laplaça de la vila, les regidories d'Urbanisme iCultura (el regidor de Cultura, el 2003,havia promès la Piher per a aquell mandat) es

MOLT DE SOROLL PER NO RES

passaven la pilota del ja inconcret projecte. Afinals del 2005, però, l’Associació de Músics il’Ajuntament van reconciliar les seves posicions,a la recerca d’un edifici alternatiu a la Piherper habilitar-hi en principi els locals d’assaig.

No és agosarat afirmar que, tot i l'apariciómés tard de sales com Carretera 13 o laprojecció del Concurs de Música, el rock aBadalona es troba en una situació d'emergència.

El Punt, 20 de juliol del 2005

148 149

2000

De grups, però, a Badalona mai no n'han fal-tat, i són molts els que, tot i els impedimentso les limitacions, sobreviuen en un desertmusical. Actualment la diversitat d’estils ésuna de les claus per entendre el futur del rockbadaloní.

LA BADALONA ROCKERA DEL SEGLE XXI

O COM SOBREVIURE EN UN DESERTExcomponents de grups com Dirty Lust hancomençat a buscar fortuna i han creat TrallaXXL. El cinquanta per cent de B-Violet hacreat Mushka, amb la fusió com a puntde mira, amb Xavi Carbonell(Alquibencil), Lluna Aragón i

Maria del Mar Serra. Five Mix Colors, ambguitarres, baix, bateria, vents i discjòqueis,s'han convertit en la banda badalonina dereferència: un Villa de Bilbao a la butxaca iun clàssic del rock a Badalona dels 2000:Urban Beatz, un ambiciós treball disfressatde banda sonora, gravat amb mitjans propisi successor d'un disc de debut anomenat Thisis Spectral Jazz. Hip-hop, funk, electrònica ijazz espectral, un còctel de resultats inau-dits almenys a Badalona.

Rainbubble, per la seva part –un grup al vol-tant de David Galán–, fa gala d'un pop delicatemmirallat en formacions dels vuitanta comPrefab Sprout o Dream Syndicate, i s’hanconvertit en una de les bandes capdavanteresde la ciutat. Autopsy Protocol s'atreveixenamb sons industrials i estètica nipona.Irakunda, guanyadors del Concurs de Músicadel 2004, juguen amb sonoritats llatines i

Tralla XXL

Rainbubble

Autopsy ProtocolFoto: Albert Navarro

urbanes. Profezhya, guanyadors del Concursde Música de Badalona del 2003, van esta-blir les bases del nou moviment hip-hop aBadalona amb grups com Artes Verbales,Maestria de Estilos i Octoposse. Profezhya,ja separats, van deixar clar que l'escena hip-hop no era inèdita a Badalona. Un altre grupja desaparegut, Norteafrica, va donar el tretde sortida als sons jamaicans a Badalona, unmoviment que va consolidar la formacióArraigo, formada per músics de Santa Colomade Gramenet i Badalona, o 45 Rpm, actualbanda de Fran Calvo, exArraigo. La Badalonareagge era ja una realitat.

150 151

Nasty Ho, amb excomponents de Cold Gin, hanfet perdurar a la ciutat les lliçons de clàssicscom AC/DC o Hanoi Rocks. Nicotine, guanya-dors del Concurs de Música de Badalona del2005, despatxen un rock precís com un rellotge.La Rubia Montoya i el seu electroclash casolà,o Melusina, que juguen amb l'estètica i el sogòtic i sinistre, són clars exemples de la varie-tat d'estils que hi ha a Badalona.

Afortunadament, espais com el Carretera 13 o elCafè dels Artistes del Geni (imprescindibles seusdel rock badaloní actual) els donen cabuda. S'obreuna enèsima esperança per al rock badaloní.

2000

Standstill, convidats al 5è Concurs de Música

Nasty Ho

Arraigo

Profezhya

Five Mix Colors, foto Belén Mijangos

152 153

és gens menyspreable: Iron Maiden, Red HotChili Peppers, Marilyn Manson, Rammstein,Coldplay, Green Day, Lenny Kravitz, MarkKnopfler, Jamiroquai, Judas Priest, BruceSpringsteen... Concerts que retroben el rockinternacional amb Badalona, i que segura-ment d'aquí a uns anys es recordaran com afites històriques. A diferència dels setanta,però, veure un concert de rock en un pavellód'esports ja és el més normal del món.

2000

D'aquests primers anys de segle és imprescin-dible ressaltar-ne que, després de vint anysd'absència, les grans estrelles del rock inter-nacional han tornat a Badalona. Beneficiant-sede la reconversió del Pavelló d'Esports delCarrer Lleida en el Barcelona Teatre Musical(BTM), el Palau Olímpic de Badalona des defa uns anys torna a rebre grups de granrenom internacional. La llista de noms quehan passat per l'actual camp de la Penya no

DEL CAMP DE LA PENYA AL PAVELLÓ MUNICIPAL D’ESPORTSUn viatge al passat, trenta anys després

Judas Priest, 2004. Foto: Miquel Àngel Forniers Iron Maiden, 2003. Foto: Miquel Àngel Forniers Iron Maiden, 2003. Foto: Miquel Àngel Forniers

154 155

2000

Rammstein, 2001 Foto: Miquel Àngel Forniers Chemical Brothers, 2002 Foto: Xavi Mercadé

Michael Monroe, 2000 Foto: Xavi Mercadé Red Hot Chili Peppers, 2002 Foto: Xavi Mercadé

Marilyn Manson, 2003 Foto: Miquel Àngel Forniers

Lenny Kravitz, 2002 Foto: Miquel Àngel Forniers

Quireboys, 2004 Foto: Xavi Mercadé

Bruce Springsteen, 2005 Foto: Miquel Àngel Forniers

CONCERTS INTERNACIONALS DE ROCK AL PAVELLÓ OLÍMPIC DE BADALONA 1998/2005

156 157

18 de setembre de 1998WARPED TOUR

4 de setembre de 1999 WARPED TOUR

25 de setembre de 1999 IRON MAIDEN

19 de novembre de 1999RED HOT CHILI PEPPERS

29 de juny del 2001MARK KNOPFLER

6 d'octubre del 2001JAMIROQUAI

14 de desembre del 2001RAMMSTEIN

6 d'abril del 2002CHEMICAL BROTHERS

4 de juny del 2002LENNY KRAVITZ

17 de juny del 2002RED HOT CHILI PEPPERS

11 d'abril del 2003 COLDPLAY

1 de novembre del 2003 IRON MAIDEN

5 de desembre del 2003MARILYN MANSON

24 de juny del 2004JUDAS PRIEST

11 de novembre del 2004 RAMMSTEIN

2000

17 d'abril del 2005 JUDAS PRIEST

1 de juny del 2005 BRUCE SPRINGSTEEN

27 de juny del 2005GREEN DAY

8 de novembre del 2005 BACK STREET BOYS

Green Day, 2005 Foto: Miquel Àngel Forniers

Warped Tour, 1999 Foto: Miquel Àngel Forniers

Judas Priest, 2004. Foto: Miquel Àngel Forniers

159

la MOSTRA POP-ROCK no s'ha suspès mai iha acabat sent una plataforma per a portar aBadalona rellevants figures del rock (el debutestatal de Michael Monroe, cantant delsmítics Hanoi Rocks); Gluecifer, CJ Sleeze,The Quireboys, Diamond Dogs, The CherryValence...) i presentar a la ciutat el grup que,mesos abans, ha guanyat el Concurs deMúsica.

Finalment, l'històric festival BLUES & RITMES,que durant els noranta va ser un referentd'àmbit estatal per al blues i les músiques delmón, sembla que s’està consolidant com un cicle

2000

158

importants del país, tant pels premis quereparteix com per la quantitat de grups ques'hi presenta. La segona cita és la MOSTRAPOP-ROCK CIUTAT DE BADALONA, que,any rere any, organitza Badalona Comunica-ció. El festival, sempre gratuït, ha anatcavalcant entre el turó d'en Caritg i CanCabanyes, per culpa de la indecisió i la pocacol·laboració en alguns casos per part del'Àrea de Cultura de l'Ajuntament deBadalona. Tot i els impediments per part del'administració que ha patit en alguna edició,

BLUES&RITMES, MOSTRA POP-ROCK,CONCURS DE MÚSICA

El triangle del futur

D'aquests anys, finalment, cal destacar-netres cites realment importants i que mante-nen Badalona al capdavant de la culturamusical de l'àrea metropolitana. La primeracita és el Concurs de Música, organitzat perl'Associació La Rotllana amb la col·laboracióde l'Àrea de Joventut de l'Ajuntament, que,amb set edicions, ha esdevingut tot un refe-rent, i que no només serveix d'excel·lent apa-rador per als grups de Badalona, sinó quetambé ho és per a bandes d'arreu deCatalunya. Actualment és un dels més

Nosotrash, 2a Mostra Pop-Rock 1996Irakunda,2005

de concerts al Teatre Zorrilla, on els últims anys(i amb la implicació organitzativa del col·lec-tiu Ritme & Club, nascut el 2003 i formatconjuntament per joves amants de la música ihistòrics vinculats al festival) s'han produïtcites històriques, com les actuacions –exclusi-ves la majoria– de Booker T and the MGs,Chris Hillman, T-Model Ford, Buddy Miller,Vinicius Cantuaria, Cheika Rimitti, IsmaelLo o The Bottle Rockets. Aquestes tres ini-ciatives certifiquen una vegada més queBadalona, encara que massa sovint puguisemblar el contrari, continua tenint gent dis-posada a treballar de valent per al rock.

The Botle Rockets, 2005. Foto: Vilaweb

160 161

2000

LES MIL I UNA IMATGES DE LAMÚSICA DEL DIMONI

162 163

2000

Muntatge de l’escenari de Bruce Springsteen a Badalona Foto: Miquel Àngel Forniers

El Pavelló Olímpic ple de gom a gom amb Iron Maiden, 2003. Foto: Miquel Àngel Forniers

164 165

2000

166 167

2000

168 169

ANSIA NASTY HO

El grup Ansia es va formar l'octubre del2000, i el gener de l'any següent ja estavaparticipant a la final del Concurs de Músicade Badalona. A partir d'aquí el seu rock urbàva anar guanyant adeptes a la ciutat, i vanprotagonitzar moltes actuacions, fins quel'any 2003 van decidir separar-se. Però lesganes de rock'n'roll del seu cantant, JuanCarlos Martin, més conegut com Pinpon, vanfer que a principis del 2004 i juntament ambtres exVictims of Fate, Ansia ressuscités.Companys de fatigues de Sorprendente, ambqui han compartit escenari i moltes cerveses,Ansia van participar i van fundar, juntamentamb ells, el primer festival RUTA ROCK, a lasala Razzmatazz 2, el 19 d'octubre del 2002.El grup va editar a principis del 2005 el seuprimer disc, Aprendiendo a vivir, a través delsegell La Tapadera Records, discogràfica delsestudis Phantom 300 de Badalona. El discinclou una versió del clàssic dels Tocho "Huelela noche a aburrimiento", tot un homenatge iuna declaració d'intencions d'aquests rockersde barri badalonins.

Veterans de l'escena rockera badalonina,Nasty Ho és una de les poques bandes quesenten autèntica passió pel rock'n'roll senseedulcorants. Nascuts a principis del 2000 iformats per tres excomponents de Cold Gin,el quintet ha evolucionat cap al so de Detroitque facturaven bandes com els Stooges d'IggyPop o MC5, amb un directe contundent isobretot amb molta imatge. ActualmentNasty Ho estan presentant el seu nou treball,un maxi CD titulat The Underdog Rising, queinclou les cançons de la seva tercera maque-ta, juntament amb tres temes nous, i que defi-neix la filosofia de la banda, que segonsparaules textuals seves és: "Pur rock'n'rolld'alt voltatge, sense loops, ni sàmplers, niscratches, ni polles...". En aquests cinc anysque fa que estan junts han actuat als millorsclubs de rock de Barcelona i l’àrea metropo-litana, com el Salamandra i el Guitar Player del'Hospitalet de Llobregat, el Màgic deBarcelona i el Motor Rock Café, el BDNClub, el Badamola i el Carretera 13, deBadalona, així com al MERCAT DE MÚSICAVIVA DE VIC els anys 2002 i 2004.

Aprendiendo a vivir, 2005

2000

170 171

FIVE MIX COLORS

És un dels grups més prometedors de la novaescena musical badalonina. Nascut l'any2001 i format per diversos músics lligats aaltres grups de la ciutat, Five Mix Colors pro-posen una innovadora i suggerent barrejad'estils que va del jazz al hip-hop, passant perl'electrònica i el funk. L’any 2001 aquestamultiformació va gravar el seu primer disc,This is Spectral Jazz (Tsunami Records), untreball que els va servir per impressionar eljurat del concurs de pop-rock Villa de Bilbaodel 2002 i emportar-se el primer premi en l'a-partat de noves músiques. Un any abans vanquedar segons classificats del concurs Amplide la comarca del Baix Llobregat i es vanendur un premi valorat en 1.500 euros.

El seu segon disc, Urban Beatz, editat l’any2004 també per Tsunami Records, va confir-mar la seva particular revolució musical,plena de fusió i innovació, i que ells volendefinir com espectral jazz.

Tot i que la seva proposta pot semblar mésaviat de laboratori musical, Five Mix Colorstenen un directe fascinant, i ho han demostraten els molts concerts que han realitzat a llocscom el País Basc, Castelló, Tarragona, la salaBikini de Barcelona, el Festival BAM de lesFestes de la Mercè i les Festes de Maig deBadalona.

2000

This is Spectral Jazz, 2001 Urban Beatz, 2004

172 173

NICOTINE SORPRENDENTE

Nicotine és un altre dels fronts musicals queté oberts David Galán, un dels personatgesmés inquiets del rock badaloní. Aquestabanda nascuda el 2001 és una de les més sòli-des de la moguda badalonina, gràcies a la cre-ativitat del seu líder i compositor. Guanyadorsdel Concurs de Música de Badalona del2005, Nicotine practiquen un pop-rock enèr-gic amb un directe que té molta força escèni-ca. Aquest power-trio, pel qual han passatmolts músics badalonins de renom, ha tretdues maquetes, però actualment i gràcies alpremi del Concurs de Música ha pogut editarel seu primer treball discogràfic, Taste, ondemostra amb la seva particular visió del roc-k'n'roll amb tocs de funk que és el grup queestà més en forma de Badalona.

Banda formada el 1999 al voltant de la barradel bar Badamola, un dels pocs reductes roc-kers de la ciutat de Badalona. El rock urbà ésl'estil característic d'aquest grup, que amb elseu nom ret homenatge a la mítica formaciómadrilenya Leño i al seu antic líder, el caris-màtic guitarrista de Carabanchel, Rosendo.Tot i que hi ha hagut uns quants canvis en laseva formació original, Sorprendente hancontinuat fidels als seus principis de diversió,cerveses i rock'n'roll, i han recorregut el cir-cuit de clubs de l'àrea metropolitana deBarcelona actuant a sales com el Metal Zone,el Razzmatazz 3, el Guitar Player, laSalamandra o el Carretera 13. El seu primerdisc oficial, La ópera de los pobres, el va edi-tar l'any 2003 el segell Tapadera Records,però abans i en forma de maqueta van publi-car dues gravacions en directe, una de grava-da a la sala Célebre el 2001 i l'altra alRazzmatazz 3, un any més tard. Un dels con-certs més importants de la seva carrera elvan protagonitzar el 5 de juny del 2004, quanvan participar al festival RUTA ROCK cele-brat al Pavelló Olímpic de Badalona, com-partint cartell amb grups com Sober, LosSuaves, Marea i La Fuga.

2000

174 175

TRALLA XXL VOZ EN OFF

Després de separar-se Dirty Lust, l’orgull delmetal badaloní, els germans Lleixà no vantrigar gaire a formar un nou grup. TrallaXXL, format per José Lancharro –exguita-rrista dels Mystic Mail–, Xavi Lleixà al baixi a la veu, i Pepón Lleixà a la bateria, té unpotent i poderós directe. Han compartit car-tell amb moltes bandes l'escena rockera esta-tal, com Barricada, Los Suaves, Dover oHamlet. La música de Tralla XXL beu dediferents fonts musicals, tant del grunge degrups com Soundgarden i de clàssics comBlack Sabbath o Rage Against the Machine.

El seu primer disc, produït per MarianoVera, exAfraid to Speak in Public, sortirà almercat el 2006.

Formats per antics components de Mandragora,grup que va funcionar entre els anys 1997 iel 2002 i que va guanyar el Concurs deMúsica de Badalona un any abans de sepa-rar-se, Voz en Off és un altre dels clars expo-nents d'un estil molt arrelat a la ciutat, elhard-rock o rock urbà influenciat per bandesllegendàries del rock espanyol com Leño,Obús o Baron Rojo. El 2003 van editar laseva primera maqueta, Sin comentarios, gra-vada als estudis Trama de Badalona. Aquestva ser un any molt profitós per al grup, ja quea part de publicar el seu primer treball, vanguanyar el Festinov, concurs de música orga-nitzat per Ràdio Llefià. Cal destacar que,juntament amb els també badalonins Alaire,van realitzar una gira per diverses localitatsespanyoles com Osca, Saragossa, Còrdova,Madrid i Barcelona, on van actuar a la salaMephisto, un dels temples del metal de lacapital catalana.

2000

a la nostra ciutat, s'han separat, però hanposat el seu granet de sorra perquè el rocka Badalona continuï en forma i amb moltbones perspectives de futur.

Duet de hip-hop que va quedar guanyador com a millor banda de Badalonaen el 5è Concurs de Música. Profezhya van impulsar el nou moviment delhip-hop a Badalona. Van editar una maqueta i un disc, però es van dissoldrea meitat del 2005.

176 177

PROFEZHYA

El segle XXI ha vist néixer una generacióamb noves idees i amb actitud musical,grups als quals cal seguir la pista. Algunscontinuen en actiu, i d'altres, com és habitual

2000

LA MÚSICA DEL DIMONINou segle, nous grups, altres propostes musicals

Grup de rock urbà nascut l'any 2002 i amb un disc al mercat titulat, Soliloquiosy mandangas, gravat als estudis Sonido XXI de Navarra i produït per JuananSanmartín, que ha treballat amb grups com Marea i La Fuga. El nom és unhomenatge al seu gran ídol i excomponent de Leño, l'històric Rosendo.

PAN DE HIGO

Músics amb una llarga trajectòria a Badalona, com Xavi Carbonell a la per-cussió, i Merche i Blanca (excomponents de B-Violet) a la bateria i baix,respectivament, entre d'altres, són els responsables de Mushka. La sevaetnofusió va resultar guanyadora del concurs Injuve de l'Institut Nacional dela Juventut.

MUSHKA

Banda de rock'n'roll creada el 2001. Van quedar finalistes del Concurs deMúsica de Badalona del 2005 i en segon lloc del Concurs de Sant Adrià deBesòs. Han actuat amb relativa freqüència per Barcelona i Badalona.

BOURBON

Format per excomponents de Vizio i Prisma d'Horus, entre d'altres, Alairevan gravar un únic disc, editat pel segell Avispa. La seva música és una fusióde rock i ritmes aflamencats, a l'estil de grups com El Último de la Filao Medina Azahara. El grup es va desfer el 2005.

ALAIRE

Creat a principis del 2001, el seu rock s'identifica amb propostes britàniquescom les de Coldplay, Radiohead o U2. Finalistes del Concurs de Música deBadalona del 2005, han realitzat moltes actuacions per diferents localitats deCatalunya. És un dels grups amb més projecció de futur de Badalona.

ROOM

Rainbubble proposen un apropament al pop electroacústic i de sonoritat agra-dable, amb mirades al pop de grups de la dècada dels vuitanta com PrefabSprout, Aztec Camera o Deacon Blue. El mes de setembre del 2003 el segellCydonia Records va editar el seu únic disc fins llavors, produït per Lluís Cots, delgrup Madee. Actualment el grup està en fase d'hibernació.

RAINBUBBLE

Backing band, grup d'acompanyament i directe, format per músics lligats almoviment reggae de Badalona. La formació es va crear en principi peracompanyar diferents personalitats del món del reggae que visitavenBarcelona, però actualment ja estan preparant material propi per presentar-lo en directe i gravar la primera maqueta. 45 Rpm han acompanyat artistescom The Wailers, Skatalites o Israel Vibration.

45 RPM

178 179

Coberta del CD recopilatori

181180

01 Afraid to Speak in Public "Sweet Terror"Del disc Afraid to Speak in Public (Liquid Records 1997)

02 Alquilbencil "Diletinamonio"Gravat en directe al Círcol Catòlic de Badalona durant el Festival Ruidista-Progresivo, el 10 d'octubre de 1998

03 B-Violet "Que te queda ya"Del disc En Este Mundo (Zero Records, 2003)

04 Decadentes "Debe haber algo en mí"Del recopil·latori de Discos Jocar, 1994

05 Difícil Equilibrio "Un final" Gravat en directe al Círcol Catòlic de Badalona durant el Festival Ruidista-Progresivo, el 10 d'octubre de 1998

06 Efectos Secundarios "La noche de los vicios"Maqueta, 1989

07 El Ejército de Salvación "De viernes a sábado"Maqueta, 1987

08 Five Mix Colors "Zebra Dub"Del disc Urban Beatz (Tsunami Records, 2003)

09 Flai Tunai "Hombre mono"Maqueta, 1988. Reedició en CD, 2006

10 Hotel "Playa azul"Maqueta, 1984

11 Kremlyn "Misterios en la tarde"Gravat en directe al Pavelló de la Plana de Badalona durant el festival Va de l'Ona Viva, el 25 de desembre de 1983

12 Ley de Murphy "Bienvenido al club"Maqueta, 2001

13 Marta y su Nuevo Gobierno "El carro blanco"Maqueta, 1983

14 Nasty Ho "Naked"Maqueta, 2005

15 Nicotine "That's when i give up"Del disc Taste (Concurs de Música de Badalona, 2005)

16 Nuks "Las largas noches de invierno"Maqueta, 1979

17 Prisma d'Horus "The valley of the kings" Maqueta, 1995

18 Telegrama "La chica del metro"Del single La chica del metro (Flor y Nata, 1982)

19 Tralla XXL "Lluvia en el jardín"Maqueta, 2005

20 Vizio "Me voy al campo a vivir" Del disc Me voy al campo a vivir (Grunge Records, 1997)

21 45 rpm "Sweet melody"Maqueta, 2005

Agraïm la col·laboració de Liquid Records,Zero Records, Tsunami Records, Flor y Natai Producciones Grunge, així com de tots elsgrups que han participat en el disc.

CD promocional. Prohibida la seva vendaSeqüenciat i digitalitzat a Ràdio Ciutat de BadalonaEdita: Enderrock Discos (EDR020)Dipòsit legal: B-50.622-2005

Amb la col·laboració de

LA MÚSICA DEL DIMONI"30 ANYS DE ROCK A BADALONA"és una iniciativa de

Retalla la coberta del CD

182

La música del dimoni. 30 anys de rock a Badalona és una altra aposta del'associació La Rotllana en l'àmbit de la cultura, en concret en l'àmbit artístic delsmúsics locals, que a la nostra ciutat mai han acabat de trobar el reconeixement quenecessiten i es mereixen. Fins avui, han estat molt pocs els músics i les formacionsque han aconseguit aquest mèrit de les entitats socials, o de la nostra instituciópública més directa, l'Ajuntament, i és per això que calia restablir aquest deute detants anys, una tasca que hem aconseguit amb el suport total de la Conselleriade Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l'Àrea de Joventutde l'Ajuntament de Badalona.

Amb aquest projecte hem pretès recuperar una part de la història de la nostra ciutat,de la història musical, juvenil, cultural, del carrer, dels casals i grups de joves, de lesassociacions... Tot això sense perdre de vista les grans propostes internacionals quealhora arribaven a Badalona.

Ha estat una feina de molt de temps i de moltes persones, per reconèixer precisamentla labor d'uns altres. De cada narració en podríem haver agafat un punt de partida perdescriure els diferents itineraris, però finalment l'opció escollida ha estat aquesta queteniu a les mans, encara que hem de reconèixer que per motius de manca d'espai i derecursos hem hagut de sotmetre'ns a un filtre molt gran.

Veureu i escoltareu que hem optat per fer una aproximació a partir de les propostes demés democràcia cultural, més fresques, espontànies i creatives, per davant de lacultura de masses. Amb les seves mancances i virtuts, esperem sincerament ques'acosti a l'objectiu que des de bon principi havíem pretès assolir, que era el derecuperar la memòria històrica musical de la ciutat i retre un homenatge alshomes i dones que musicalment parlant l'han construïda.

Salva PeriagoCoordinador general de l'associació La Rotllana de Badalona

Ferran Amado és un dels impulsors i dinamitzadorsmusicals més actius que hi ha actualment a Catalunya.

Des dels seus inicis en el món de la comunicaciója fa més de vint anys, sempre ha estat lligat

al món de la música, tant en el camp de la ràdiocom de la premsa escrita. L'any 1985 va ser un delsfundadors de la ràdio local Ona de Sants. El 1986 vaentrar a treballar a Ràdio Desvern, emissora munici-

pal de Sant Just Desvern, però un any més tard va ferel salt a Ràdio l'Hospitalet. A principis de l'any 1990

va entrar a formar part de la plantilla de RàdioCiutat de Badalona. Des d’aquesta emissora sempre ha

donat suport al rock independent i a la música dels grups de rockbadalonins a través del programa Boulevard Pop, un dels espaismusicals més veterans de Catalunya. En premsa escrita, l'any1993 va ser un dels fundadors d'Enderrock, la primera revistade rock en català, on encara continua treballant. Ha col·laboraten diferents mitjans de comunicació, com la revista musical delPaís Basc El Tubo, El Temps, els diaris El Punt i Diari deTarragona, així com a la revista Jaç i a l'emissora CatalunyaCultura. Actualment és el coordinador de la Mostra Pop-RockCiutat de Badalona, festival de rock organitzat per BadalonaComunicació, i del Concurs de Maquetes Sona 9, impulsat perTelevisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i la revista Enderrock,així com del Concurs de Música de Badalona, on continua ambla seva feina d'activista musical a la recerca dels nous valorsdel rock badaloní i català.

Badalona, “bressol del basketball”, també ho va ser dels concerts internacionals de rock en directe. La ciutatsempre ha estat lligada a la música, tant pels concerts o festivals que s'hi han realitzat al llarg d'aquests trentaanys com pels grups de rock que han nascut a l'antiga Baetulo.

El Pavelló d'Ausiàs Marc, antic Pavelló del Club Joventut de Badalona, o camp de la Penya, com se’l coneixíapopularment, per on van passar des de l'any 1974 grups i artistes històrics del rock mundial com The Clash, ThePolice o Patti Smith, entre d'altres, va situar la nostra ciutat en el mapa musical europeu molt abans queBarcelona. Badalona sempre ha tingut un paper fonamental en el món de la música, tant pel que fa a formació demúsics, amb el Conservatori o l'Escola de Música Moderna, o en la creació de grups de rock prou importants, comTelegrama, Flai Tunai, Afraid to Speak in Public, B-Violet o Five Mix Colors.

Aquest llibre vol omplir un buit històric que hi ha a la ciutat i ser un punt de referència i també de reflexió del rockbadaloní, així com la continuació natural del disc que va aparèixer l'any 1990 amb el títol de 10 anys de rock aBadalona, que va reconèixer el digne treball dels grups de rock de Badalona de la dècada dels vuitanta.Segurament, i en som conscients, en el llibre hi faltarà grups, concerts, festivals o noms propis de la música rocka Badalona, però un treball d'aquestes característiques té un cert risc que assumim, de la mateixa manera que hemobviat músics de jazz i d'altres manifestacions musicals, que de ben segur donarien per fer un altre llibre.

Aquest llibre ens mostra els inicis, l'evolució i la repercussió que ha tingut el rock a la nostra ciutat. Un recorregut detrenta anys que comença amb els històrics concerts a l'antic camp de la Penya i que acaba amb els del PavellóMunicipal d'Esports, un treball de recerca i investigació amb imatges inèdites i històriques d'aquests anys derock'n'roll a Badalona, complementat amb un disc que ens mostra l'evolució del rock a Badalona del segle XX al XXI.

La música del Dimoni vol ser un homenatge i un reconeixement a tots els grups de rock i als activistes musicalsde la ciutat. Un cop d'ull al passat, present i futur del rock a Badalona, un llibre que recupera la memòria histò-rica dels trenta anys de rock a Badalona, La música del Dimoni.

LA MÚSICA DEL DIMONI, 30 ANYS DE ROCK A BADALONAés una iniciativa de l’Associació La Rotllana amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Badalona Comunicació SA