Embed Size (px)
Citation preview
NOU CAMP...
La revista del grup municipal
NOVES IL·LUSIONSEntrevista: Atilà Costa
iJordi Altarriba
Núm. 12, desembre de 2009 Preu: 2 €
El Pedrís-12Coordinació: Jordi Clotet Redacció: Adjutori Altarriba, Alber t Badia, Ramon Capelles, Queralt Casals, Jordi Clotet, Andreu Craviotto, Montse Herms, Vanesa Pallàs, Eugeni Vila, Eudald Vilaseca, Remei VilasecaFotografia: Pep PedragosaCol·laboracions: Josep Careta, Jordi Vilar Maquetació: Josep M. Capellas, Josep M. CostaCorrecció/assessorament lingüístic: Ramon Capelles
E l q u e h i t r o b a r e u EditorialSota l’organització de la secció local i el grup municipal d’Esquerra i amb la participació de diverses entitats, com ara els Grallers i Timbalers, Bèsties del Morrut, Correllengua, Amics de la Música i Cantaires d’Avinyó, es va celebrar el dia 10 de setembre a partir de les 9 del vespre una vigília reivindicativa de la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, que va començar amb la portada de l’estelada des de la plaça Major fi ns al parc Onze de Setembre, lloc on va ser hissada la bandera mentre s’interpretava l’himne d’Els Segadors. A continuació es va llegir el manifest unitari de la Diada i un escrit de suport al referèndum d’Arenys de Munt. Amb el Cant de la Senyera i el d’Els Segadors es va cloure l’acte al parc, al qual van assistir unes 150 persones.
A continuació, es va passar al pati del Centre Cívic on s’havia preparat el sopar, en el qual van participar més de 100 persones. Com a fi de festa, el grup Miona’s Band, de l’Associació d’Amics de la Música d’Avinyó, va interpretar diversos temes, molt variats i amb la participació dels assistents. També es van fer tirades de bingo amb ampolles de cava 2014 com a premi.
La participació a l’acte va superar les previsions dels més optimistes, cosa que li assegura la continuïtat per als propers anys. És un acte del poble i per al poble en el qual, tot i el poc temps que hi va haver per organitzar-lo, tenint en compte que a l’agost és difícil posar-se en contacte amb molta gent, van participar ja moltes entitats i moltes persones.
L’objectiu és que les entitats i el conjunt del poble se’l facin seu. Pensem que una de les principals missions dels grups polítics és fomentar la participació de tothom, sense distincions, en els actes que s’organitzen, sobretot en pobles de la mida d’Avinyó on això encara és possible.
Com ja s’ha dit altres vegades, mentre hi ha qui, amb fi nalitats que no acabem d’entendre, pretén dividir el poble, nosaltres volem sumar, i en aquesta direcció continuarem encaminant els nostres esforços, ja que tenim la convicció que el poble és de tots: de qui hi ha viscut tota la vida i de qui hi ha vingut de fora, ja sigui de pobles propers, de comarques veïnes, d’altres indrets de Catalunya o de terres més llunyanes.
Editorial ................................................. 2
Qüestió de programes ............................. 3
Informació municipal ............................ 4
Prioritats ................................................ 5
Coordinadora d’Entitats / Centre Cívic .... 6
“Ei, jove... cuida’t” ...................................7
Entrevista ............................................. 8
Notícies de Portada ............................. 10
Belluguem-nos pel dret a decidir ...........11
Tallers Musicals d’Avinyó ...................... 12
Al fons, a l’esquerra ............................ 14
Subratllats .......................................... 15
El Bages vota la independència ........... 16
Política municipal
QÜESTIÓ DE PROGRAMES
A les passades eleccions municipals, el nostre grup, ERC, va presentar un programa de govern per a l’actual mandat (2007-2011), i el grup de CiU va presentar el seu. Els dos programes eren, ò b v i a m e n t , d i f e r e n t s , encara que m o s t r a v e n a l g u n e s coincidències. És normal que, davant de certes problemàtiques m u n i c i p a l s , els dos grups puguem coincidir en la necessitat de posar-hi solució. La construcció d’una nova llar d‘infants i l’ampliació del cementiri són dos exemples de propostes coincidents. A part de les coincidències, la resta de propostes dels programes eren parcialment o totalment diferents.
El partit guanyador de les eleccions va ser CiU i a ell li pertoca desenvolupar el seu programa electoral, el seu projecte per a Avinyó. Ens sorprèn, però, que durant la seva acció de govern executi propostes que estaven al nostre programa electoral i que no apareixien per a res en el seu.
N’hi ha diversos exemples. Un d’ells és la proposta que va fer ERC de posar gespa artifi cial al camp de futbol i que CiU no preveia. Ara, aquella proposta ja és una realitat. Estem contents que sigui així. Un altre exemple és la nostra proposta de posar una xarxa Wi-Fi (internet sense fi ls) a tot el nucli urbà. El sistema Wimax que ara s’està implantant
no és exactament el mateix (manca la gratuïtat de la connexió que el nostre projecte oferia), però va en la direcció de la nostra proposta. El programa
de CiU no feia cap referència a aquest servei de comunicació. Hi ha altres exemples.
Amb això no volem pas dir que no es puguin fer projectes més enllà dels exposats en el programa electoral. Però és cert que incorporar propostes diferents de les que tens al teu programa comporta, sovint, deixar de banda (per falta de diners o de temps) altres projectes propis que volies desenvolupar. Fer aquesta substitució de projectes signifi ca ser poc fi del amb el propi programa de govern i denota improvisació i manca de coherència
en la seva aplicació. També és indicatiu d’una
falta de visió de futur, perquè vol dir que quan es va preparar el programa electoral no es va veure que aquests nous projectes eren possibles o convenients. Volem recordar que, a la campanya electoral, el grup de CiU deia que ells no feien volar coloms, tot fent referència indirecta a les nostres propostes. Ara veiem que deuen considerar prou bones les nostres propostes si les desenvolupen. Deu ser, tal vegada, que el grup d’ERC va tenir una visió més realista de les necessitats futures del nostre poble.
Eudald Vilaseca regidor d’Esquerra - Avinyó [email protected]
Ens sorprèn que CiU executi propostes que estaven al nostre programa electoral i que no apareixien per a res en el seu
Fer aquesta substitució de projectes signifi ca ser poc fi del amb el propi programa de govern i denota improvisació
Informació municipal
Sala de plensUn pas de vianants prop de la rotondaPrec presentat en el Ple del 25 de novembre de 2009:“Hem observat que hi ha força vianants que surten a passejar per l’horta del Molí, el camí del Riu i la font del Tomàs. Alguns encara conserven el costum de passar per on actualment hi ha la nova rotonda que organitza el trànsit entre la baixada del carrer Manresa, l’entrada al polígon industrial del Ponsic i la baixada del Molí. Voldríem saber si és possible establir un pas de vianants per allà, de tal manera que els transeünts que van a la font del Tomàs o al Molí des de la baixada del carrer Manresa ho puguin fer amb seguretat i sense por d’ésser atropellats.”
Mapes de carrersPrec presentat en el Ple del 25 de novembre de 2009: “Recentment, la plataforma Streetview de Google ha posat a disposició dels usuaris d’internet la visualització fotogràfi ca dels carrers de diversos pobles del Bages, entre ells Avinyó. Malgrat la seva potencial utilitat, aquesta i altres eines d’orientació, com els mapes digitals de Google i els dels navegadors GPS per a cotxes, tenen la mancança que els nous noms de carrers d’Avinyó
aprovats fa 5 anys no hi fi guren, i que alguns dels noms antics estan mal posats. Donat que aquesta disfunció ha estat i pot ser motiu de confusions i problemes (subministradors, a m b u l à n c i e s , b o m b e r s . . . ) ,
demanem a l’equip de govern que, dins les seves possibilitats, reclami l’actualització i correcció dels noms dels nostres carrers en les fonts originals (o ofi cials) en què aquests mapes de carrers es basen.”
Promoció econòmicaPregunta presentada en el Ple del 29 de juliol de 2009:“En l’última etapa de vaques grasses, que es va acabar al 2008, Avinyó, i el govern municipal inclòs, va cometre l’error de confi ar massa en el
sector de la construcció, altrament dit del totxo. Sectors com els de l’agricultura i el turisme han estat menysvalorats, i ara en paguem les conseqüències. L’única acció de l’Ajuntament en aquest sentit va ser un Pla de Foment Turístic, l’any 2007, que fi nalitza aquest 2009. És hora de valorar resultats i treure’n conclusions. Què opina sobre aquest tema el govern municipal?”
Font del TomàsPrec presentat en el Ple del 30 de setembre de 2009:“La font del Tomàs està patint una forta degradació a causa, en bona part, de l’afl uència de cotxes que rep. L’espai entre la font i la riera Gavarresa s’ha convertit en un descampat polsós utilitzat com a aparcament i per a la circulació de vehicles. Un descampat que trenca la imatge acollidora que abans oferia el grup de taules sota els arbres. L’espai de la font del Tomàs és petit i s’hi hauria de donar prioritat a les persones i no als cotxes. Per això demanem a l’equip de govern que, dins el marge d’intervenció que pugui tenir l’Ajuntament en aquesta font, procuri que l’aparcament de cotxes quedi reduït a l’espai que hi ha a la dreta, abans d’arribar a la zona de la font, i que no es permeti l’accés de cotxes al descampat que s’ha creat.”
Horari de la piscinaPrec presentat en el Ple del 30 de setembre de 2009:“Creiem que seria necessari que durant tot el mes d’agost la piscina municipal tanqués a les vuit del vespre en lloc de les set. A les tardes hi ha força més afl uència de públic que als matins i, si fa bon temps (com ha fet aquest estiu), la gent es troba que ha de plegar massa d’hora, quan podria gaudir una hora més d’aquest servei.”
Horaris d’atenció al públic dels regidors d’Esquerra: dimecres al matí de les onze a la una.
Actualitat local
2009, però tot fa preveure que augmentarà. Per altra banda, el local Catalunya i la seva gestió deixa bastant a desitjar, sense una programació d’actes i amb l’aprovació del seu reglament d’ús per part de les entitats locals encara pendent.
Un altre tema que mereix un clar suspens és el de la informació i la comunicació locals. Sé que és un tema recurrent però és sorprenent que, tot i disposar d’una regidoria de Comunicació, l’equip de govern no hagi estat capaç de treure una revista informativa amb una periodicitat establerta, com és ara EL PEDRÍS, o bé de donar suport a la reobertura de Ràdio Avinyó.
Per acabar en positiu, cal dir que el govern de la Generalitat ja ha desencallat la construcció de la nova llar d’infants, que serà una realitat l’any vinent. Bones festes a tothom!
Andreu Craviotto regidor d’Esquerra - Avinyó [email protected]
El 5 de novembre passat va tenir lloc un ple extraordinari a l’Ajuntament d’Avinyó per, entre altres coses, aprovar provisionalment una modifi cació de les ordenances fi scals reguladores del tributs municipals. El punt més destacat va ser la modifi cació de l’Ordenança Fiscal número 22, reguladora de la taxa per la prestació del servei d’escola bressol, que va patir un augment de les quotes del 6% respecte de l’any passat.
El nostre grup va votar en contra d’aquesta considerable apujada. Pensem que en un any de fort impacte de la crisi econòmica general, en particular a Avinyó, amb la important manca de llocs
de treball que patim, no podem carregar econòmicament a quaranta famílies treballadores del poble d’aquesta manera per molt dèfi cit que pugui presentar la llar d’infants municipal. No es pot entendre que, per una banda, l’Ajuntament es gasti quantitats importants de diners en grans obres i, per una altra banda, es faci aquesta apujada de taxes als serveis per a les famílies del poble. És bo que
PRIORITATS
tinguem, entre altres coses, un camp de futbol ben arreglat i amb gespa artifi cial, però no pot ser que això ho paguin les polítiques socials i d’ajuda a les famílies.
Com podem veure, continua la política erràtica de l’equip de govern en aquesta legislatura de crisi econòmica. Sincerament, veig el projecte d’un govern que va aprofi tar el moment de bonança econòmica per construir noves infraestructures, necessàries per al poble (pavelló i local polivalent), però que crec que ara està desorientat, construint nous equipaments però sense posar les prioritats
allà on cal en els temps actuals: en les persones.
Ara és l’hora de les polítiques socials i de la reactivació econòmica del municipi. El
nostre grup no ha deixat de fer propostes en aquest sentit (vegeu números anteriors d’EL PEDRÍS a www.esquerra.cat/avinyo o actes dels plens municipals a www.avinyo.cat.
També és molt important portar una bona gestió de les infraestructures actuals. El pavelló va presentar l’any 2008 un dèfi cit de més de 49.000 €. Ja veurem com tancarem aquest
Ara és l’hora de les polítiques socials i de la reactivació econòmica del municipi
La taxa per la prestació del servei d’escola bressol va patir un augment de les quotes del 6% respecte de l’any passat
Notícies d’interès local
20 anys del Centre Cívic
Com diu la placa del vestíbul del centre cívic Can Tutó: “Aquest centre cívic Can Tutó va ésser inaugurat per l’Excm. Sr. President de la Diputació de Barcelona Manuel Royes i Vila. Avinyó, 15 desembre 1989”. 20 anys ja fa d’aquesta data.
Aquest edifici era de Josep Illa Font, el qual, quan va morir a Montevideo (Uruguai), el va deixar en herència al poble d’Avinyó per a fins culturals. Això fou l’any 1919, i els anys 20 ja s’hi va començar a fer escola amb el nom de Colegio de José Illa Font, i així va durar fins al 1986, any en què les germanes del Sagrat Cor que el regien van marxar del poble. Després, l’edifici va ser rehabilitat, ja no per fer-hi escola, sinó com a Centre Cívic, amb el nom de Can Tutó.
Durant aquests darrers vint anys, han tingut lloc a les seves sales tota mena d’actes culturals i lúdics com ara: cursets, xerrades, reunions, conferències, exposicions, celebracions, concerts, trobades, festes, pessebres..., tot coordinat per l’animadora/dor sociocultural. Fa quatre cursos que també hi comparteix un espai l’Aula de Música d’Avinyó. El bar, única dependència que ha estat funcionant durant tots aquests vint anys, recentment ha estat traslladat al local de la Gent Gran del Passeig, juntament amb la seva dinamitzadora.
Així, doncs, el Centre Cívic ja ha fet 20 anys. Esperem que estigui durant molts més al servei del poble i de la cultura.
Remei Vilaseca
Nova etapa de la Coordinadora
La Coordinadora d’Entitats Culturals i Esportives d’Avinyó ha engegat una nova etapa. Des de fa uns mesos, l’Ajuntament d’Avinyó s’ha desvinculat de la Junta d’aquesta “entitat d’entitats” per deixar-la en mans dels representants de les associacions que la conformen. Amb l’aprovació del nou reglament de subvencions (que regularà les aportacions econòmiques que rebran les entitats per les activitats que organitzen), la Coordinadora ja no tindrà la funció de “repartir diners”. Aquesta serà una tasca que farà directament l’Ajuntament seguint els barems del nou reglament. Per tot plegat, el consistori ha cregut convenient cedir la presidència de la Coordinadora a les pròpies entitats, però sense desvincular-se’n del tot, ja que continuarà participant a les reunions com una entitat més per donar resposta a les necessitats que puguin tenir les associacions. La desvinculació de l’Ajuntament de la Coordinadora ha obert un debat sobre el sentit de la mateixa associació i l’esperit per al qual va néixer fa més de 20 anys. Es podria pensar que, si la Coordinadora ja no s’encarrega de repartir les subvencions a les entitats, perd força i potser fins i tot la seva raó de ser. Evidentment, aquesta és, al nostre entendre, una reflexió errònia.Precisament ara és quan l’esperit real de la Coordinadora s’ha de fer més evident que mai. Ara és quan les entitats hem d’estar més unides per compartir els nostres objectius, que no són cap altres que incentivar les activitats culturals i esportives que ens identifiquen com a poble. I això, les entitats, només ho podem fer juntes i coordinades.Més enllà de les subvencions (necessàries per al nostre funcionament), les entitats hem de saber trobar complicitats i interessos comuns per tirar endavant la nostra tasca. Aquests són, si més no, els objectius que ens plantegem des de la nova Junta de Coordinadora d’Entitats Culturals i Esportives d’Avinyó, els components de la qual encarem aquesta nova etapa amb optimisme i molta il·lusió. Les entitats tenim moltes coses a dir i moltes coses a fer. Al cap i a la fi, a tots els qui formem part d’una entitat ens mou el mateix esperit de fer coses i de compartir amb la comunitat inquietuds i il·lusions.Han arribat temps de canvis per a les entitats. Ara necessitarem tenir estatuts i haurem de justificar detalladament totes les nostres activitats per poder rebre subvencions. No ens ha de fer por el nou funcionament i l’hem de veure com una oportunitat per encarar els reptes de futur.Amb el pas dels anys, la Coordinadora ha tingut alts i baixos i moments de més il·lusió i altres de més desencís. Ha arribat l’hora de prendre nota dels errors i aprofitar els encerts per reactivar-la. Però, tot això, no ho podem fer sols. Necessitem la complicitat de tothom, i quan diem tothom volem dir els membres de totes les entitats, però també l’equip de govern, l’oposició i tots els veïns del poble, perquè, al cap i a la fi, la Coordinadora som tots. Un poble sense entitats és un poble sense cultura, sense esport, sense motivacions, sense vida... Ja ho diu la dita, per tòpica que sigui: la unió fa la força! Endavant, Coordinadora! Queralt Casals, presidenta de la Coordinadora
Vida municipal
(anorèxia, bulímia, obesitat, etc.), addiccions (alcohol, drogues, jocs, etc.) i sexualitat responsable (anticoncepció, malalties de transmissió sexual, etc.), entre d’altres temes. Tot això amb el propòsit que els nois i noies no només disposin de la informació necessària, sinó que també puguin resoldre tots els dubtes i angoixes que tinguin en aquest respecte. Llegir un llibre o consultar internet, a vegades, no és sufi cient. Poder compartir la informació amb
professionals especialitzats (psicòlegs, infermers, sexòlegs, etc.), mitjançant xerrades i tallers, o amb persones que han passat per una determinada experiència, i el contacte amb altres adolescents, facilita un aprenentatge molt més sòlid, veraç i, sobretot, enriquidor.
Des d’Esquerra, pensem que l’educació per a la salut no només depèn de les escoles i instituts i de les famílies, sinó que l’Ajuntament també s’hi ha d’implicar. Actualment, ja disposa dels espais i els recursos necessaris per dur a terme el Programa: El Refugi, com a punt de trobada entre el jovent i els professionals, i el pavelló, com a espai per practicar certes activitats (gimnàstica de relaxació, estiraments...). Només cal defi nir i planifi car un bon programa. Per Esquerra, educar és una prioritat.
L’adolescència és aquella edat en què es deixa de ser un nen però encara no s’és un adult. De fet, l’adolescència és el trànsit de la infància a l’edat adulta. És un procés que implica canvis biopsicosocials. Durant aquest procés, l’adolescent anirà adquirint una major independència i seguretat en ell/ella mateix/xa. Però, per poder-la adquirir, abans s’haurà de desfer de la dependència que té dels adults i anar forjant el seu propi pensament i les seves pròpies opinions, i haurà de ser capaç de valer-se per si mateix. Aquest procés no sempre és fàcil i sovint comporta l’enfrontament amb els adults (pares, professors, etc.). Ara bé, tots plegats cal que donem eines per facilitar aquesta transició. Cal que formem, entre tots, adolescents que decideixin, però que ho facin des del coneixement. I per a això hem de donar-los eines. Entre aquestes eines, tenim l’educació per a la salut. Entenem l’educació per a la salut com un procés de formació, de responsabilització de l’individu a fi que adquireixi els coneixements, les actituds i els hàbits bàsics per a la defensa i la promoció de la salut individual i col·lectiva. És a dir, és un intent de responsabilitzar l’adolescent i de preparar-lo perquè, a poc a poc, adopti un estil de vida com més sana millor i unes conductes positives de salut. I és aquí on l’Ajuntament, amb la seva política social, hi té alguna cosa a dir.
El Programa local d’educació per a la salut és una iniciativa destinada a proporcionar al jovent la informació i les estratègies necessàries per a la prevenció de mals hàbits i trastorns alimentaris
L’educació per a la salut vol responsabilitzar
l’adolescent perquè adopti unes conductes positives
de salut
Adjutori Altarriba regidor d’Esquerra - Avinyó [email protected] Pallàs
Ei, jove... CUIDA’T!Programa local d’educació
per a la salut
De prop
Atilà Costa Caixach (Avinyó, 1965), membre de la Junta del Centre Excursionista d’Avinyó, de la qual és el portaveu de la secció de marxes.Jordi Altarriba Casellas (Avinyó, 1966), soci del Centre Excursionista d’Avinyó.Competeixen junts a la Copa Catalana de Marxes Tècniques Regulades des de l’any 2003, competició que han guanyat 3 vegades: els anys 2006, 2008 i 2009.
ENTREVISTA: ATILÀ COSTA I JORDI ALTARRIBA
Què és la Copa Catalana de Marxes Tècniques Regulades?
És un campionat de marxes que es basa en una sèrie de proves que organitzen diferents entitats arreu de Catalunya, 13 en total. Les marxes són unes caminades amb al·licient de competició, on no s’ha de córrer i no es necessita una preparació física molt gran. A vegades pot semblar que aquest nom de “Marxes Tècniques Regulades” espanta una mica la gent a l’hora de decidir-se a participar-hi, ja que pot semblar que s’ha de ser molt professional, però això no és així.
Aquesta competició es coordina des de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que cada any convoca una reunió de les entitats que organitzen proves per tal de confeccionar el calendari. La FEEC també és la responsable d’unifi car els reglaments i fer les classifi cacions, i subvenciona una part de les proves. En aquest campionat es competeix individualment i per entitats, i s’ha d’estar federat per poder-hi competir; cal dir que les llicències per a les caminades no són gaire cares.
Quantes modalitats diferents de marxes hi ha?
Bé, podríem començar classifi cant-les en dos grups: les de Regularitat i les d’Orientació. Les de Regularitat són les que tenen el camí marcat; una variant és l’anomenada Regularitat Lliure, amb equivalències sobre els temps ofi cials de cada equip.
Les marxes d’Orientació són les que no tenen el camí marcat, i n’hi ha de diferents tipus: el sistema “per descripció”, en el qual els participants tenen un
relat descriptiu del recorregut que s’ha de seguir; el sistema “dufour”, que proporciona un mapa amb línies rectes que representen el camí amb els trencants indicats amb azimuts (graus nord); el sistema “cuc”, semblant al dufour, però amb el recorregut real i sense azimuts; fi nalment, hi ha el sistema “cartogràfi c”, que és el que fem servir aquí a Avinyó, amb un mapa real
de la zona amb corbes de nivell.
Quants anys fa que hi competiu junts i quins aspectes han canviat des d’aleshores?
Amb aquest, ja fa 7 anys que anem seguint totes les proves. Solíem anar a les marxes del cantó de Ripoll, que ja s’havien adherit a la Copa. Va ser llavors que ens vam animar entre uns
quants i vàrem decidir de començar a participar-hi. La primera prova de la Copa a què vam anar fou la marxa del Talaia i, dels tres equips d’Avinyó, vam aconseguir un primer i un cinquè lloc. Amb aquests bons resultats, es va engrescar més gent d’Avinyó i a la marxa de Ripoll ja hi vàrem anar 10 parelles, i a partir d’aquí hi ha hagut un grup d’entre 8 i 10 equips que hem anat regularment a totes les proves.
A la primeria hi havia poc seguiment de la Copa, després han passat anys de millora i d’increment en la participació, i ara sembla que torna a anar una mica a la baixa, ja que la gent potser busca altres formules, com ara les caminades populars, o bé algunes de més exigents, com ara les de resistència.
Quin pes té el Centre Excursionista d’Avinyó en aquesta competició?Quan el CEA va entrar a la Copa, vàrem revolucionar-la, tant per la participació com pels bons resultats dels nostres equips. Mostra d’això és que el primer any
que hi vàrem participar, el 2003, el CEA ja va guanyar la Copa Catalana com a millor entitat participant, i des de llavors l’hem guanyada cada any.
La nostra entitat, en part, manté viva la competició de la Copa Catalana, ja que hi aporta bona part de la participació.
Com veieu el futur de les marxes a la Copa?
El futur de les marxes, bé; el futur de la Copa, no tan bé. Les marxes són una activitat que està entremig de l’alta competició, com ara les proves de resistència o bé les curses de muntanya, i de les caminades populars sense esperit de competició. Tot i que no es necessita molta preparació per participar-hi, sí que cal concentració per tal d’interpretar els mapes i les mitjanes de velocitat.
Ens podeu fer cinc cèntims de les marxes d’Avinyó i de quin futur hi veieu?
Cada any pel març, i des de fa 35 anys, s’organitza la marxa d’orientació i regularitat, que és mixta, i, el mateix dia, la marxa infantil de regularitat. La marxa dels grans té molt bona acceptació al poble, i hi acostumen a participar gairebé un centenar de parelles cada any. D’altra banda, a la marxa infantil, que està molt ben promocionada des de l’escola, hi participen unes 40 parelles. Un final conjunt de les dues marxes li dóna un caire encara més significatiu, ja que s’agrupa la gent de les dues marxes a l’arribada. La marxa infantil és la que ens garanteix el futur de les marxes al nostre poble, ja que els nens descobreixen les marxes de petits; després poden optar per continuar anant-hi o no, però d’entrada ja saben quina cosa és.
També, el primer cap de setmana de juliol, s’organitzen les dues marxes nocturnes: una d’orientació, amb unes 50 parelles, que puntua per a la Copa Catalana, i una de regularitat, amb més de 30 equips. En aquest cas, també utilitzem el mètode del final conjunt, ja que a l’arribada és maco que hi hagi força gent; així els marxaires poden parlar entre ells i comentar com els ha anat la prova.
Som de les entitats que organitzen més marxes cada any, 4 en total, amb molt bona participació, que és el que ens anima a organitzar-les. Dins de la Copa
també hi ha altres entitats que tenen molt bona participació, com són la Marxeta (dufour) de Molins de Rei, i la marxa per descripció del CE Talaia, de Vilanova i la Geltrú.
Per nosaltres, les marxes són una competició en què no competeixes contra un contrincant, sinó contra tu mateix, ja que has de mirar de fer-ho bé per tal de poder acabar ben classificat.
Sou l’únic equip que ha guanyat 3 vegades aquesta competició; quines tàctiques feu servir per quedar gairebé sempre ben classificats?
En el món de les marxes s’ha creat un bon clima de convivència entre els participants, sobretot els que seguim les proves de la Copa; amb això volem dir que en una marxa, quan a vegades hi ha problemes d’orientació, hi sol haver col·laboració entre els participants per tal de resoldre la situació.
Nosaltres fem servir diferents sistemes segonsel tipus de prova. Abans, en regularitat comptàvem passes per seguir la mitjana;
en canvi ara ho fem més a ull i, si el mapa està molt ben detallat, ens ajuda a aproximar-nos més als temps. Al sistema dufour, hi ha maneres de comptar els temps aproximats de referències; aleshores, l’un porta la regularitat i l’altre l’orientació, o sigui la brúixola. Quan fem les marxes d’orientació, l’un porta la brúixola i l’altre s’orienta només amb el mapa; són dues maneres que, conjuntades, ens ajuden a trobar el camí bo. Per fer servir la brúixola hem de tenir clar el punt del mapa on estem situats en tot moment.
Per endevinar els temps va molt bé tenir experiència, intuïció i bon sistema per interpretar les mitjanes. També ens ajuda conèixer els diferents organitzadors de les proves, ja que pots intuir si una marxa serà ràpida o lenta, o bé endevinar-ne alguns trets característics.
Des d’aquí, volem felicitar-vos a tots dos pel campionat aconseguit aquest any, com també felicitar el CEA per haver assolit el campionat com a millor entitat durant set anys consecutius. Per molts anys!
Jordi Clotet
L’actualitat de l’últim trimestre en les portades dels diaris
En Portada...
Notícies de portada
Nou president i noutractat per a Europa
20 de novembre de 2009
Escàndol al Palau 28 de juliol de 2009
No sortim de la crisi2 d’octubre de 2009
Gran enrenou...31 d’octubre de 2009
Nou mapa de Caixes5 de novembre de 2009
Consulta per laindependència
13 de desembre de 2009
La primera onada de consultes a Catalunya estanca amb el 95% de paperetes a favor del sí �2 a 5
�
El vot per la independènciaguanya a Berga i a Solsonaamb una participació del 30 %
MIREIA ARSO
� ELS 166 MUNICIPIS
. VOTS
�SANT CUGAT
, % DE PARTICIPACIÓ
EL DIARI DE LACATALUNYA CENTRAL
PREU 1,10 EUROS | DILLUNS, 14 DE DESEMBRE DEL 2009
www.regio7.catRECICLA’MAquest diari
utilitza paper reciclat en un
80,5%
Bages, Berguedà, Cerdanya, Alt Urgell, Solsonès, Anoia i Baix Llobregat Nord
ANY: XXXII NÚMERO: 9.090DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa
LA HISTORIADORA DOLORS SANTANDREUREP EL CIUTAT DE BERGA A LA CULTURA
Amb emoció, l’homenatjada va recordar la figura deldoctor Manel Riu, que va ser el seu mestre � 9
JOSEP ROJAS
Nit de Rock’n’Reis amb ‘botellón’fora del Vell Congost
Els organitzadors, satisfets amb elconcert però preocupats per una
situació que es repeteix �50
Un moment de la jornada d’ahir a cal Teia de Sallent. Hi van participar els 27,3 % dels votants
DillunsEsportiu
BRENDAN MORAN
Pàgines 24 a 48
La navarclina RosaMorató es retrobaamb el podi a Dublíni s’endú la plata del’europeu de cros�24
Els més petitsestrenen a Manresa lapista de gel delCarrasco i Formiguera.Hi serà 5 setmanes �6
Una manifestació deveïns de Castellbelltalla mitja hora lacarretera per protestarcontra l’Ajuntament �8
A més, a R7
Sallent és el poblebagenc ambmés oposició
BAGESSallent 1.535 82Callús 448 10Navàs 1.386 24Castellbell i el Vilar 529 12Calders 353 10Sant Salvador de G. 442 10Marganell 79 2L’Estany 191 9ANOIAEls Hostalets de P. 408 42Els Prats de Rei 178 8BERGUEDÀBerga 4.616 81Castellar del Riu 69 2Puig-reig 1.096 18Olvan 296 10Sant Jaume de Frontanyà 18 1SOLSONÈSSolsona 1.977 50Clariana de Cardener 50 --Pinell del Solsonès 77 --CERDANYABolvir 112 4
� ELS VOTS SÍ NO
MIREIA ARSO
Grandeséxitos del cine
ESTE FIN DE SEMANA CON ‘LA VANGUARDIA’
China exhibe músculo en su 60.º aniversario. Con un desfile espectacular, en el que se mostró como una superpotencia militar, China celebróayer el sexagésimo aniversario de la República Popular. Su líder, Hu Jintao, proclamó que “sólo el socialismo puede salvar a China”. INTERNACIONAL 4
‘DIARIOSDEMOTOCICLETA’TENDENCIAS 28 Y 29
FREDERIC J. BROWN / AFP
‘TRAFFIC’DOMINGO 4
c “QuedimitaZapatero”,replica el presidentevalenciano POLÍTICA 13
c Enel segundo asalto,la capital lucha contralas favoritasRío yChicago DEPORTES 54 Y 55
EURO
www.lavanguardia.es Número 45.967 1,10 euros
ElFMIanuncia el finde larecesión, salvo enEspaña
POR SÓLO
c LaFundacióTriasFargas firmóconvenios de cooperación con la entidadpresididaporMillet de 1999 al 2008por importes de entre 60.000y 120.000euros
œLa economía española tardarádos años en recuperarse ECONOMÍA 61
SÁBADO 3
Campspidetiempoanteel crecientemalestarenel PP
VIERNES, 2 DE OCTUBRE DE 2009
Vivióhace4,4millonesde años y sellamaArdi
Madrid sejuegahoyel sueñoolímpico
La fundacióndeCDCrecibió500.000 euros del Palau
Laventade coches sube tras16mesesnegros ECONOMÍA 62
œLa previsión en EE.UU., Japón yEuropa es crecer el 1,7% en el 2010
1
La Fundació Trias Fargas, vincu-lada a Convergència Democràti-ca de Catalunya, recibió un totalde 500.000 euros de la Fundació
del Palau de la Música mientrasesta entidad estaba presidida porFèlix Millet. Los pagos, efectua-dos en seis anualidadesmediante
transferencias bancarias, fueronauditados por la Sindicatura deComptes y por laHacienda públi-ca. ECONOMÍA 63
RECICLA’MAquest diari
utilitza paper reciclat en un
Actualitat política
demostra l’enquesta feta després de la consulta a Arenys de Munt que el diari Avui va publicar el 3 de novembre, en la qual es preveu una victòria del sí a la independència amb un 50,3% dels vots, per contra del 17,8% per al no i un 24,6% d’abstencions.
I cal no confondre les coses, perquè, si bé la pregunta que es fa és sobre la voluntat del Poble Català a ser independent
d’Espanya, l’esperit principal de les consultes és l’exercici del dret a decidir. És per això que es critica els partits polítics que no donen suport a les consultes, perquè, independentment de la pregunta, l’essencial del cas és que els ciutadans puguin fer un acte de participació ciutadana lliure i sense prohibicions.
És, per tant, una voluntat regeneradora de l’exercici de la democràcia. És una voluntat de transformació democràtica de la nostra societat, en què tan important és exercir el vot com participar en l’organització d’aquestes consultes.
Això em fa pensar en el Reglament de Participació Ciutadana que vam aprovar per unanimitat a l’Ajuntament d’Avinyó. Sens dubte, l’esperit d’aquestes consultes s’adiu amb l’esperit d’aquell reglament que, si per a alguna cosa va ser redactat, és perquè la societat avinyonenca l’utilitzi. L’exercici democràtic no s’acaba amb el vot a les urnes. En una societat plenament democràtica, el poble hauria de participar més al costat de l’acció del govern municipal, impulsant referèndums per temes concrets, participant en els plens pels temes que us afectin o us preocupin, creant consells, etc.
Ha arribat el moment d’augmentar la qualitat de la democràcia catalana, democràcia que l’Estat espanyol vol encotillar en la ja caduca Constitució Espanyola de 1978, tal com es demostra en la incapacitat del Tribunal Constitucional per acceptar la validesa d’un Estatut votat pel poble, aprovat pels parlaments i retallat pels poders espanyols. Catalunya s’està fent gran quant a valors democràtics, i si això es vol plasmar en unes consultes populars per la independència de
Catalunya, encara millor.
Avinyonencs i avinyonenques, des d’ERC-Avinyó us animem a fer possible una Consulta Popular per la Independència de Catalunya a Avinyó. El 5 de novembre passat, el Ple
de l’Ajuntament hi va aprovar per unanimitat una moció de suport. Només cal voluntat democràtica, participació i molta il·lusió per fer-ho possible.
Albert Badia Manubens regidor d’Esquerra - Avinyó [email protected]
Quan s’escriuen aquestes ratlles, encara no hem arribat al dia 13 de desembre, data en què 166 pobles i ciutats de Catalunya celebraran les seves consultes populars per la independència. Aproximadament 700.000 persones seran cridades a les urnes per exercir el dret democràtic més elemental i, fi xant-nos en la pregunta que es farà: “Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”, es pot afi rmar que aquest és el moviment sobiranista més important que hi ha hagut mai a la nostra nació (paraules de Josep Manel Ximenis, impulsor de la consulta a Arenys de Munt). El moviment s’ha arribat a comparar amb el que va suposar l’Assemblea de Catalunya dels anys setanta, moment en què es lluitava per recuperar la democràcia a l’Estat espanyol.
Quan l’any 1978 es va aprovar la Constitució Espanyola, tot eren aires de llibertat i democràcia, i la voluntat d’exercir el dret de vot era immensa a causa d’haver estat prohibit durant la dictadura. Els de la meva generació llavors érem uns marrecs de tres anys, i no vam viure el que suposava passar d’un sistema dictatorial a un de democràtic. La meva experiència política em diu que aquest esperit de voluntat per exercir el dret de vot ha anat disminuint amb el temps. Sens dubte, l’actitud purament gestionadora, a vegades d’esquena al ciutadà, dels partits polítics, i l’excessiu pes de decisió de les cúpules dels partits, així com el defi cient sistema parlamentari català, sense una Llei electoral que defi neixi d’una manera clara el tauler de joc, han anat allunyant el ciutadà del “món polític”. Evidentment, els casos de corrupció a l’entorn de la política tampoc han ajudat a donar-ne una bona imatge a la societat civil catalana. Aquesta situació es veu plasmada en els percentatges d’abstenció i vot en blanc a les enquestes per a les eleccions nacionals de 2010, que han augmentat un 50%.
Tot plegat ha provocat que la societat civil reaccioni. Són molts els àmbits en què la societat civil s’està mobilitzant, ja que estem vivint èpoques de molts canvis i incerteses, però, centrant-nos en els desitjos d’autogovern de la societat catalana, és on es percep una mobilització més important. Des de la retallada del nou Estatut de Catalunya l’any 2006, i començant per la Plataforma pel Dret a Decidir, s’ha anat generant un moviment social a base de plataformes sobiranistes que difonen el seu missatge sobretot per internet, convocant conferències i manifestacions, i que han desembocat en les actuals Consultes Populars per la Independència. Són unes consultes no vinculants, però que suposen un fort impacte de conscienciació sobre la possibilitat que la independència sigui abastable. Així ho
BELLUGUEM-NOS PEL DRET A DECIDIR
Després de la Consulta per la Independència d’Arenys de Munt, molts pobles dels Països Catalans han decidit promoure les seves consultes populars.
de l’Ajuntament hi va aprovar per unanimitat una moció de pel Dret a Decidir, s’ha anat generant un moviment social a
El Ple de l’Ajuntament ha aprovat per unanimitat una
moció de suport a les consultes per la independència
Apunts de cultura
TALLERS MUSICALS D’AVINYÓEXPERIÈNCIES D’ACOLLIMENT I CONVIVÈNCIA
pare li va agradar tant el poble que potser l’any que ve tornaran amb tota la família.
Quines activitats vau fer junts?Vam anar a Montserrat, que li va impressionar molt, als Rasos de Peguera, al pantà de la Baells... No havia vist mai una presa tan enorme i s’interessà molt per la central hidroelèctrica que hi ha. També vam organitzar un partit de futbol entre professors i alumnes dels Tallers Musicals i una acampada a Santa Maria d’Oló. Vam passar la nit en vetlla, tocant, cantant i banyant-nos. S’ho va passar molt bé, ja que no hi està gaire acostumat.
Quines diferències culturals et van sobtar més?L’única, que potser aquí a l’estiu aprofi tem més per dormir als matins, fi ns allà a les deu o així, i ell era d’aixecar-se molt d’hora, pels volts de les vuit.
Com valores l’experiència de l’acolliment?Recomano totalment l’experiència, ja que és molt enriquidora, perquè aprens a conviure amb una persona d’un altre país, pots practicar l’anglès (a mi em va anar molt bé!). Al principi el Moritz era molt tímid, però de mica en mica es va anar obrint. Ara mantenim el contacte per e-mail. El seu pare em comenta que l’experiència va ser molt positiva per al Moritz i que ara estudia més piano que abans. L’any vinent, quan torni, tinc previst anar a passar uns dies amb ell a Viena.
El Jordi Gonfaus té 15 anys i estudia quart d’ESO a l’IES Miquel Bosch i Jover d’Artés, i també quart de grau mitjà de piano i de llenguatge musical a l’Escola de Música d’Artés. L’estiu passat va acollir a casa seva un alumne austríac dels Tallers Musicals d’Avinyó, el Moritz Schlapansky, de 14 anys i que viu a Viena.
Jordi, com va venir a parar el Moritz a Avinyó?El Moritz és alumne de piano de la Montse Vilar a Viena i ella li va proposar assistir als Tallers Musicals d’Avinyó. La Montse mateix em va proposar acollir-lo a casa meva perquè sabia que teníem una edat semblant i que tots dos tocàvem el piano. En vaig parlar amb la meva família i vam decidir acceptar de fer l’acolliment.
Li van agradar els Tallers Musicals?Si, molt. Va fer un curs de jazz i música moderna i un altre de percussió. Estava acostumat a fer molt clàssic a Viena i aquí va poder aprendre una mica de modern. Va aprendre força i s’ho va passar molt bé.
Què li va semblar Avinyó?En el viatge d’anada va venir acompanyat pel seu pare, el Ferdinand. Els va agradar molt el poble i el país en general: la gent, el clima, el menjar (en especial el pa amb tomàquet i la llonganissa)... Al Moritz li agradava molt voltar amb bici (com fa a Viena), jugar a futbol i anar a la piscina, on reia molt jugant amb altres amics que va fer. Al seu
Christian Oberlojer, 26 anys. Klagenfurt (regió de Caríntia, Àustria)Està finalitzant els estudis de música folklòrica (acordió diatònic i guitarra) al Conservatori de Música de Klagenfurt.
Va passar set setmanes (del 16 de juliol al 4 de setembre) al nostre poble, la meitat a casa de la Pilar Guiteras i l’altra a casa de la Isabel Serra i el Xavier Vilar, amb motiu dels Tallers Musicals d’Avinyó celebrats l’estiu passat.
Christian, com vas venir a parar a Avinyó?Volia fer una estada en un país europeu amb una beca Erasmus, però per diferents circumstàncies no va ser possible. Aleshores, el meu professor de guitarra, que coneixia l’Arnoldo Moreno i la Montse Vilar, em va recomanar venir als Tallers Musicals d’Avinyó.
Vas estar acollit per dues famílies d’Avinyó. Com valores aquesta experiència?Era el que volia. No volia estar en un hotel. Volia integrar-me al màxim i aprofitar l’experiència, i la veritat és que m’he sentit molt ben acollit. S’han portat molt bé amb mi i m’han fet sentir molt integrat al poble. Al principi, la comunicació amb els grans era complicada pel tema de l’idioma, però els petits ho van facilitar, ja que coneixen l’anglès.L’estada em va permetre fer algunes excursions: a Vic, Manresa, Montserrat, Barcelona..., i assistir a molts concerts.
Com has vist Avinyó?En arribar em va semblar un poble gran, però de
mica en mica vaig anar veient que era petit i que tothom es coneixia. M’ha agradat molt la plaça Major i la piscina.M’hi he sentit molt a gust perquè jo també visc en un poble a Àustria. La gent és molt hospitalària. Uns veïns, en veure que em desplaçava a peu,
em van deixar una bicicleta i tot!
Quines diferències culturals respecte a Àustria t’han sobtat més?En l’àmbit musical, que aquí s’escolta una música molt més rítmica que allà. I, més en general, que aquí el ritme de vida canvia: va dues o tres hores més tard que a Àustria i es viu amb
molta tranquil·litat. Pel que fa al menjar, m’ha agradat molt, però, per exemple, a Àustria no estem gaire acostumats al peix i al marisc.
Quina és la teva opinió sobre els Tallers Musicals d’Avinyó?He fet un taller de rock, un curs de percussió, un taller de percussió i un curs de direcció de combos, composició i arranjaments. He intentat fer el màxim de cursos que m’han fet obrir a altres estils musicals (jazz i música moderna). Això m’ha permès rebre molta informació i conèixer molta gent. He estat a altres cursos a Àustria i he pogut veure que aquí tot és molt professional i el nivell del professorat és molt alt. No sé si serà possible, però tinc ganes de tornar. Cal donar un suport màxim al projecte dels Tallers Musicals d’Avinyó, que cada any va creixent, amb músics i pedagogs de la música de talla internacional. Al seu voltant poden créixer temes com el turisme estiuenc, l’intercanvi cultural, la projecció exterior del poble... Andreu Craviotto
Per a l’any vinent, l’Associació d’Amics de la Música d’Avinyó, entitat organitzadora dels Tallers Musicals d’Avinyó, fa una crida a totes aquelles famílies del poble que vulguin acollir estudiants. Del 26 al 31 de juliol del 2010 hi haurà una moguda molt gran al poble. S’hi celebrarà la setmana del jazz, amb una trobada de big bands, cursos de jazz, percussió, cordes, composició, música i esport… S’hi preveuen molts participants i faran falta moltes famílies voluntàries que puguin oferir una habitació o una casa per llogar. La majoria dels participants només necessiten una habitació i esmorzar.
De cara a l’edició dels Tallers Musicals d’Avinyó 2010 ens visitarà la big band juvenil de Sant Andreu (Barcelona), una formació de 18 joves músics que oferiran un concert i participaran al curs “Stage per a Big Bands”. També s’allotjaran a cases de famílies avinyonenques. Si voleu participar de manera activa en aquests Tallers Musicals, us demanem que us poseu en contacte amb Isabel Serra, tel. 938 387 517 mail: [email protected].
La vostra col·laboració donarà impuls al projecte i, de passada, ajudarà a dinamitzar el poble.
El 18 d’octubre passat, Joan Puigcercós, des del cim del Puigmal, va fer una clara defensa del dret a decidir el nostre futur com a nació, el dret a la independència.
S’han fet ja referèndums sobre aquesta opció a més de cent seixanta pobles de Catalunya, en tots els quals el sí ha sortit àmpliament majoritari. A Avinyó no ens podem quedar enrere. Aprovada ja la moció que hi dóna suport per unanimitat del nostre Ajuntament, cal ara tirar endavant aquest procés.
Com podem anar veient cada dia, els projectes espanyol i català són projectes nacionals amb interessos contraposats. L’acord d’un Estat plurinacional és impossible; per tant, aquest confl icte d’interessos només pot acabar de dues maneres: amb l’extinció de la nació catalana per assimilació, o amb la creació d’un nou Estat producte de la independència de Catalunya.
Malgrat els discursos, interessats o ingenus, sobre cosmopolitismes, els conceptes de sobirania i d’Estat són més vigents que mai, com s’ha demostrat a la Unió Europea on, no sense difi cultats, s’ha arribat a aprovar un tractat que consagra la sobirania dels Estats dins d’una Europa sense lideratge ni poder. Una Unió on l’Estat espanyol gaudeix de tots els atributs i competències que nega a Catalunya.
La baixa qualitat democràtica de l’Estat espanyol ha signifi cat el bloqueig de les pretensions nacionals minoritàries com la catalana.
Cal, doncs, deixar de dependre de la voluntat aliena per sobreviure: anar més enllà per no suïcidar-se. Superar conceptes confusos i incoherents de federalisme que tenen la intenció d’enterrar el confl icte i
aigualir la consciència nacional.
No som catalans i espanyols: el projecte nacional espanyol va contra el projecte nacional català. Com més Espanya, menys Catalunya. Com més Catalunya, menys Espanya. Diguem-ho clar: a Catalunya, tothom qui no és sobiranista és espanyolista.
Aquells que no es consideren nacionalistes (i que sempre acaben sent nacionalistes d’una nació dominant) al·leguen que una nació és fruit d’artifi cis derivats d’actes racionals. Doncs
benvingut sigui l’artifi ci si això comporta palpables guanys de poder i de benestar material per a la nostra comunitat. Com canviaria el panorama amb un Estat al Principat de Catalunya que donés suport a la resta de territoris dels Països Catalans i, eventualment, els arrossegués cap a un projecte polític comú!
Si la nostra decisió és ferma i valenta, Catalunya pot tenir veu directa a Europa i en el concert mundial. Si podem decidir sobre els nostres recursos, decidir amb qui som solidaris i amb qui no, si podem veure garantida la pervivència de la nostra llengua i la nostra cultura, quin interès té acariciar la fulla del punyal que ens ha de tallar les venes? Quin interès té Espanya?
Ramon Capelles president de la secció local d’Esquerra – Avinyó [email protected]
Al fons, a l’esquerra
ÉS L’HORA DE PARLAR CLAR
No som catalans i espanyols: el projecte nacional espanyol va contra el projecte nacional català
S U B R A T L L A TS
En aquests darrers mesos, ens han deixat dues persones que s’havien distingit per la seva valuosa participació en diferents facetes culturals del poble d’Avinyó: Màrius Escánez i Josep Ció. Per a tots dos, el nostre record i el nostre agraïment.
Conferència d’història de Catalunya organitzada per Esquerra-Avinyó. Va tenir lloc al local Catalunya el dia 7 de novembre, amb motiu del 350è aniversari del tractat dels Pirineus, que es va signar el 7 de novembre de 1659 i que va significar la partició de la nació catalana entre els estats espanyol i francès. L’historiador Francesc Serra va explicar els trets més importants de la nostra història entre aquella data i l’any 1716, en què, amb la culminació dels decrets de Nova Planta promulgats per Felip V, es posava fi a l’organització política de la corona catalanoaragonesa, cosa que significà la pèrdua de l’Estat Català. Serra, amb la projecció d’abundant documentació gràfica i el seu relat pedagògic i planer, ens va traslladar a viure els esdeveniments més rellevants d’aquella època convulsa i violenta del nostre passat. Aquest historiador és coautor del llibre La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca (1714), publicat recentment. En aquesta batalla hi va participar el sometent d’Avinyó.
L’estiu, temps de revetlles i temps de festes majors: Horta, Santa Eugènia i Avinyó. Cal destacar la revetlla que els veïns del carrer Sant Jordi van organitzar amb motiu del 30è aniversari del carrer.Pel que fa a la Festa Major del poble, cal ressaltar l’èxit de participació al concert organitzat pel jovent -de la Comissió Alternativa- i al ball del dissabte a la nit. Tots dos van ser actes gratuïts.
La inauguració de la remodelació del camp de futbol amb gespa artificial i nous equipaments va ser un dels actes més rellevants d’aquesta Festa Major. L’acte de presentació de tots els equips: prebenjamí, benjamí A i B, aleví, infantil, cadet, juvenil i el primer equip (sènior), amb un total de més de 120 jugadors, i amb els respectius preparadors, que hi col·laboren desinteressadament, va demostrar el grau d’acceptació d’aquest esport i justifica la inversió que s’ha fet en l’adequació d’aquest espai. La junta del Centre d’Esports d’Avinyó va programar diferents partits i una xerrada per parlar de la importància del futbol base com a eina que potencia valors.
Des d’aquest estiu, la gestió de la deixalleria va a càrrec del Consorci de Residus del Bages. Tot fa pensar que l’ampliació d’horaris, el camió de recollida que quinzenalment s’instal·la al final del mercat i una millor organització facilitaran la utilització d’aquest servei. I, dins d’aquest àmbit, ens preguntem si seria possible racionalitzar la distribució dels contenidors en àrees de recollida completes.
I subratllar també que...* donem l’enhorabona al Centre Excursionista, que ha estat una de les entitats que han rebut el Premi a la Qualitat de l’Esport Federat català 2009. * com cada any, es va celebrar el Correllengua i, en aquesta ocasió, els organitzadors van fer sortir els gegants, que van animar la cercavila.* des de la Festa Major, el Campanar d’Avinyó té un sistema electrònic per tocar les campanes i sincronitzar l’hora.* dos artistes avinyonencs, el Pere Soler, tallista, i el Joan Viladrich, treballs amb vidre, van exposar la seva obra a la Sala Municipal d’Art de Sitges.* la memòria dels VII Tallers Musicals d’Avinyó informa que enguany hi han participat un total de 213 alumnes i que més de 1.500 espectadors han assistit als concerts. Tot un èxit! * S’ha inaugurat una nova casa rural al poble: la masia de la Vall de la Gavarresa. I... un darrer subratllat: el nostre sincer desig a tothom de...
Montse [email protected]
EL BAGES VOTALA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
L’ESTANY
CALDERS
NAVÀS
CASTELLBELL I EL VILAR
SALLENTCALLÚS
ST. SALVADORDE GUARDIOLA
MARGANELL
Sí: 448 No: 10
Sí: 1.535 No: 82
Sí: 1.386 No: 24
Sí: 353 No: 10
Sí: 191 No: 9
Sí: 442 No: 10
Sí: 79 No: 2
Sí: 529 No: 12
13 - D
A més dels 8 del Bages, 160 municipis més de tot Catalunya (entre els quals, Berga, Puig-reig, Vic i Prats de Lluçanès) han votat a favor de la independència. La mitjana de participació ha estat del 28%. El 95% ha votat sí, i el 3%, no.
