Educant en el lleure

Preu: 2€Desembre de 2013 Núm. 24

Entrevista:

l’Esparver

Editorial

2 El Pedrís El Pedrís 3

De ple

elpedris@gmail.com

TROBADA OBERTA A SANTA EUGÈNIA DE REL AT (* )

El diumenge 6 d’octubre de 2013, vàrem fer una trobada del grup municipal i la secció local d’Avinyó d’Esquerra Republicana de Catalunya, oberta a tots els simpatitzants i amics i a tota la gent que va tenir la voluntat d’assistir-hi.Va ser una trobada amb la intenció de fer un cert balanç dels dos anys llargs de l’equip de govern. L’alcalde i cada un dels regidors van fer una exposició detallada de les coses que s’han fet fins ara, de les que s’estan fent i de les que queden per fer fins al final d’aquest mandat de quatre anys que s’acaba a la primavera del 2015.Es va posar de manifest que s’ha avançat considerablement en el desenvolupament del programa electoral i que, malgrat l’actual escassesa de recursos econòmics, les realitzacions aconseguides en els diferents àmbits són una mostra objectiva dels fruits de la dedicació de l’equip de govern, com també del personal que treballa en cada una de les àrees d’actuació.Però cal no alentir el pas. L’any i mig que queda fins al maig del 2015 és un temps relativament curt però suficient per completar una obra de govern de la qual tots els avinyonencs ens puguem sentir orgullosos.En aquest acte, hi va intervenir també Dionís

Guiteras, alcalde de Moià i diputat al Parlament de Catalunya, el qual, per la situació econòmica en què va trobar el seu consistori, com és sabut, té una feixuga tasca sobre les seves espatlles. Però no per això l’ha encarat amb menys il·lusió. Un exemple per a tothom qui assumeix tasques de servei als altres i, sobretot, per a aquells que diuen que tothom qui es fica en política ho fa per interessos personals.

(*) En relació a aquesta trobada, el Josep Careta té gravats els següents DVD:

- Resum dels actes de campanya d’ERC Avinyó de les eleccions municipals dels anys 2003, 2007 i 2011.- Resum dels actes sobre política catalana organitzats per ERC Avinyó des de l’any 2005 fins al 2012.- Trobada oberta a Santa Eugènia de Relat, en dos DVD, amb una durada total de 4 hores.

Tothom qui estigui interessat a tenir-los, pot trucar al Josep (tel. 938387253) i els hi facilitarà a preu de cost.

Redacció:

Geni Altarriba

Ramon Capelles

Josep Careta

Andreu Craviotto

Montse Herms

Pep Pedragosa

Isabel Serra

Col·laboradors:

Adjutori Altarriba

Sebastià Estradé

Joana Merelles

Vanesa Pallàs

Fina Sala

Adam Vall

Eugeni Vila

Disseny i maquetació:

Geni Altarriba

Josep M. Capellas

Josep M. Costa

Judit Domènech

Quim Moya

Isabel Serra

Assessorament

lingüístic: Ramon Capelles

Coordinació: Montse Herms

Distribució i

subscripcions :

Josep Careta

Bet Corominas

Anna Garrigó

Jordi Vilar

Remei Vilaseca

Sumari

Editorial . . . . . . . . . . . . . 2De ple . . . . . . . . . . . . . . 3Des de l’ajuntament . . . . . 4Tribuna . . . . . . . . . . . . . . 5

Al fons, a l’esquerra . . . . . . 6L’esquerra nacional . . . . . . 7De prop . . . . . . . . . . . . . . 8Crònica . . . . . . . . . . . . . . . 10Anècdota . . . . . . . . . . . . 11

Cultura i societat . . . . . . . . . 12Badallibres / La xarxa . . . . . 13Notícies de portada . . . . . . . 14Subratllats . . . . . . . . . . . . . . 15Catàleg d’artistes . . . . . . . . . 16

Editorial

El Pedrís 3

De ple

Votac ions Text: Ramon Capelles Foto: Pep Pedragosa

TROBADA OBERTA A SANTA EUGÈNIA DE REL AT (* )

És una pràctica de cortesia en els consistoris que el grup minoritari s’abstingui quan està en contra d’algun projecte que sap que s’aprovarà igualment sense el seu vot. Així reserva el vot negatiu per a casos molt excepcionals que li interessa posar de manifest.

No ho fa així el grup minoritari actual de l’Ajuntament d’Avinyó, que reiteradament vota en contra de qualsevol proposta de l’equip de govern. Així ho va fer en el ple del 31 de juliol passat en què va votar en contra de set propostes de l’equip de govern, inclosa l’aprovació de l’acta del ple anterior. També va votar en contra de la “Modificació de la plantilla de personal i aprovació de la relació de llocs afectats per la modificació”. Aquesta proposta significa una millora per a alguns empleats de l’Ajuntament fins ara mal remunerats.

En aquest ple hi van assistir 5 regidors de l’equip de govern i 2 de l’oposició, i 6 persones de públic. La durada fou de dues hores, amb 19 punts a l’ordre del dia i 12 preguntes de l’oposició.

El ple del 3 d’octubre (reconegut com a ordinari) també va tenir una durada propera a les dues hores, amb 5 persones de públic i el consistori complet. Aquí sí que hi va haver unanimitat en la majoria de les propostes. Una moció de CiU sobre transparència la va retirar per mirar de presentar-ne una altra d’acordada amb ERC en un altre ple. Es va aprovar la moció conjunta “en suport als clubs i entitats esportives catalanes davant l’acció de la inspecció de Treball i de la Seguretat Social”. Hi va haver 16 preguntes del grup de l’oposició, entre d’altres temes, sobre el centre d’interpretació de la Guerra dels Matiners, l’ateneu, les subvencions de l’any 2012, les càmeres de vigilància i el bar del pavelló.

En el ple extraordinari del 30 d’octubre es va aprovar la modificació de les ordenances fiscals (impostos i taxes) per a l’exercici de 2014, amb 6 vots a favor d’ERC i 4 abstencions de CiU (hi faltava un regidor). El ple va

durar 40 minuts i hi van assistir 3 persones com a públic.El ple ordinari del 27 de novembre va durar dues hores llargues. Hi havia catorze punts a l’ordre del dia. Molts eren donacions de compte, que no requereixen votació. La rescissió del contracte d’explotació del servei de bar del pavelló i la piscina es va aprovar pel vot de qualitat de l’alcalde, ja que hi faltava un regidor de l’equip de govern i l’oposició hi va votar en contra. La proposta de nomenament d’Encarna Fernández com a jutgessa de pau i Ester Serra com a jutgessa suplent es va aprovar per unanimitat, com també la moció conjunta dels dos grups sobre el programa complementari d’ajuts d’urgència social.

CiU va tornar a presentar la moció sobre transparència del ple de l’octubre, sense haver aconseguit acordar-la amb ERC, amb motiu de no voler modificar cap punt del seu contingut. Es va rebutjar per empat i el vot de qualitat de l’alcalde.

La llarguíssima intervenció d’una persona del públic assistent (en total n’hi havia 9), que no es va estar de barrejar peticions d’ajuda amb amenaces, va servir per posar de manifest el grau de demagògia i de manca d’escrúpols a què és capaç d’arribar algun dels regidors del grup de l’oposició.

El ple es va acabar amb catorze preguntes de CiU.

Des de l’ajuntament Tribuna

4 El Pedrís

Serveis Socials : compromís de govern Text: equip de govern

Des que Esquerra va assumir les tasques de govern d’Avinyó, vam entendre que el servei social d’atenció a les persones havia de ser un dels pilars bàsics de la nostra acció de govern. Creiem que calia donar un salt qualitatiu en el marc de les polítiques d’ajuts per una banda i en la gestió i el dia a dia per l’altra, amb la finalitat d’aconseguir uns serveis socials municipals propers, eficaços i ben finançats. És per això que des del principi de la legislatura vam iniciar els passos per aconseguir aquesta fita. Durant aquests dos anys de govern, s’han començat a percebre els canvis. I ara, de cara al 2014, podrem culminar aquest procés.

En l’àmbit de gestió, hem millorat la coordinació i harmonització del Treball social local amb la resta de municipis mitjançant el Consell Comarcal. S’han establert protocols d’actuació, com els de maltractaments infantils, absentisme escolar, ingrés residencial urgent, etc. Estem aplicant, des del 2012, les noves Ordenances fiscals de la Diputació de Barcelona per a SAD i Teleassistència, que permet un càlcul més just del copagament. Actualment estem treballant en un protocol de cribratge administratiu que permetrà reduir llista d’espera

i visites innecessàries per aportar documentació.

Pel que fa al personal, des del 2011 hem augmentat l’horari laboral de la treballadora familiar. Actualment gaudim de 30 hores de SAD setmanal. Abans n’eren 25. A partir de l’1 de gener de 2014, s’incorporarà una nova treballadora social que realitzarà les tasques de coordinació del servei al nostre municipi i completarà de bon tros les 17 hores de ràtio de treball social que estableix el Consell Comarcal per a Avinyó. Abans no se superaven les 12 hores.

En l’àmbit polític, durant aquests anys hem iniciat les “setmanes de la igualtat i contra la violència de gènere”, destinades a totes les capes de la població i treballades des de tots els equipaments. Hem potenciat el servei d’Aula socioeducativa amb més hores, amb un canvi de perfil docent més adequat a les necessitats i amb participació dels alumnes en activitats esportives i/o culturals dutes a terme en altres equipaments municipals. Hem augmentat la cobertura de teleassistència en un 45% des del 2011 i ens hem adherit al Programa d’arranjament d’habitatges de la DIBA, que enguany ha permès l’adequació

dels banys de dos usuaris de serveis socials amb problemes de mobilitat. I el més important de tot, cada any hem augmentat la despesa en matèria d’urgència social (manutenció, habitatge, subministraments, transport...): el 2012 es van atorgar 44 ajudes per valor de 2.079 €. Enguany ja portem destinats 5.200 € en tan sols 39 ajudes!

Ja per acabar, volem tornar a fer palès el nostre compromís amb el poble i la nostra voluntat de continuar reforçant els serveis socials municipals per tal que siguin més eficients, més propers i més ben finançats, que puguin fer front a la crisi econòmica i a les necessitats d’una població cada cop més envellida. I ens agradaria poder comptar amb una col·laboració més activa de CiU que, ara per ara, prefereix embolcallar-se amb la demagògia política i amb un fals discurs social que busca el rèdit polític immediat.

Des de l’ajuntament Tribuna

4 El Pedrís El Pedrís 5

M É S E N L L À D ’ U N S E G L E Text: Sebastià Estradé Dibuix: Joaquim Batllori doctor en Dret i diplomat en Tecnologies de l’Espai Foto: Isabel Serra

Serveis Socials : compromís de govern Text: equip de govern

Acabem 2013, un any que mai no m’hauria cregut creuar. No en va sóc gairebé contemporani de Salvador Espriu, escriptor i pensador de la nostra terra, del naixement del qual s’ha commemorat el centenari, amb savi diluvi d’acció dels avinyonencs, representant àdhuc Antígona, obra seva gran. Tot un homenatge, al qual potser només falta afegir que compti amb un carrer o plaça al poble.

A part això, crec que res no es pot afegir com a colofó al que s’ha fet, si bé, a nom dels qui a la residència Relat fem pinya, puc dir que no hem oblidat pas l’Any Espriu. En la nostra aula-taller Tocats de Lletra,

a inspiració de la treballadora social, ens hem atrevit a perfilar reflexions profundes al seu estil, intentant interpretar-les. Ara, però, quan l’any enfila el seu final, a la residència tenim un millor centenari per glossar. Millor dit, un més enllà

del centenari, ja que la nostra resident de dia Maria Safont i Fàbregas, la Maria de Ca la Maria, el 13 de desembre celebra els seus cent tres anys.

Ho fa tal com ella és: animosa, ben arreglada, vivaç i agradable, i nosaltres li lliurem un recull que, dintre de la nostra tasca de reflectir històries de vida, li titulem: Maria Safont Fàbregas, quan cent anys encara són pocs. I al llarg de les seves pàgines, que seran motiu d’estudi en el transcurs de les successives sessions de cada dilluns a la residència, farem lectura i comentari de cada capítol de la història, que són: “Una dona singular”, “Els fets de la vida de Maria Safont” (amb l’entrevista que l’any 2008 li va fer Jordi Clotet per a EL PEDRÍS), “Un rodolí”, “Records del passat, amb amor”, “Del 1929 al 1936, anys amables”, “L’inútil combat”, “Ca la Maria”, “El ball”, “Visió de la família, any 2013 i endavant”, “Un intent de poema”, “Petits miralls d’aquesta història”, “Sabates amb talonet” i...

La història va precedida d’una coberta il·lustrada, creada per l’avinyonenc Joaquim Batllori, representant la longevitat amb el pont vell, titulada: CA LA MARIA. I acaba amb un fermall d’or. Ho és el pensament sobre la més que centenària lliurat per l’alcalde, Eudald Vilaseca, del qual segresto aquí uns paràgrafs.

Diu: “Recordo de petit quan amb els amics anàvem al bar de la Maria a jugar al futbolí o simplement a treure-hi el cap a veure qui hi havia (...). La Maria sempre la vèiem en el seu bar estant al cas de tot, a darrere la barra, al voltant de les taules, r e n y a n t -nos quan fèiem alguna malifeta.

“Per molts avinyonencs, la Maria del Bar és una r e f e r è n c i a i m p o r t a n t . P r i m e r perquè l’hem coneguda i forma part de l’entorn social que hem viscut. I en segon lloc, i sobretot, perquè la seva entrega abnegada al treball diari del bar i la perseverança en la seva feina demostren una vegada més que la cultura de l’esforç és la que permet assolir els objectius que un es marca a la vida. Que res no és regalat i que el treball i la constància acaben donant els seus fruits. Gràcies, Maria, per recordar-nos-ho amb el teu exemple. Per molts anys.”

Gràcies, senyor Alcalde. No em pertoca afegir res més.

Al fons, a l’esquerra

6 El Pedrís

É S M O LT S E N Z I L L : S E ’ N D I U D E M O C R ÀC I A Text: Ramon Capelles Foto:Pep Pedragosa

president de la secció local d’ERC – Avinyó

Aviat sabrem la data de la consulta per la independència i la pregunta concreta. Sabíem que el camí seria difícil i ho serà. Però cal tenir les idees clares i saber que, si ho afrontem amb optimisme i amb convicció, ens en sortirem. L’enemic espanyol ja el coneixem, tingui la cara ferotge (PP) o la cara amable (PSOE). Potser no comptàvem amb la bel•ligerància dels botiflers catalans que defensen interessos inconfessables (PSC...). Però tenim la força de la raó: només demanem democràcia, així de senzill.Els que ja tenim uns quants anys recordem que, quan es va morir el dictador, la “constitució” espanyola eren “Los principios fundamentales del movimiento”. Amb un PP al poder en aquell moment, encara els tindríem vigents. Però es va imposar la reforma que, tot i no ser una ruptura com molts hauríem volgut, sí que va suposar un canvi important de les lleis (reforma, constitució, estatuts d’autonomia, retorn del president Tarradellas, legalització de tots els partits polítics...). Els franquistes, en aquell moment, estaven descol•locats, i per això es va poder fer

els canvis. Ara tornen a ser al poder. Són els mateixos. Però ara ja no hi ha autarquia. Tot Europa els coneix i, malgrat alguns intents d’enganyar alguns despistats, ja no tenen credibilitat.Tenim la força de la raó. Tenim la força de la democràcia i, encara que de vegades no ens n’adonem, tenim la força de l’economia. Espanya ens necessita per la nostra economia, per res més. I ho hem de saber valorar. Som forts i tenim raó: depèn de nosaltres assegurar la nostra victòria.Esquerra Republicana utilitzarà tots els recursos democràtics per assolir la independència de Catalunya.

Volem dedicar un record a quatre persones que ens han deixat en els darrers mesos, cadascuna de les quals tenia una significació especial per al nostre poble o per al nostre país:

Teresa Just (78 anys). Activista cultural. Va col·laborar en el “diari” Avinyó durant els anys que va viure al poble. Va ser professora de l’institut Lluís de Peguera i regidora de l’Ajuntament de Manresa. Estava casada amb Ricard Cots, metge i Premi Avinyó de Cultura 1998.

Jaume Pradell (62 anys). Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya des de l’any 1992. Va ser regidor de l’Ajuntament d’Avinyó pel grup IDEA del 1991 al 1998.

Adrià Posa (89 anys). Va ser la persona entrevistada a EL PEDRÍS número 1, de febrer de 2006, amb motiu de la donació que va fer al president de la secció local d’Avinyó d’Esquerra Republicana de Catalunya d’un quadre històric propietat del seu pare, servat amb cura durant anys.

Max Cahner (76 anys). Activista cultural, editor, fundador d’Enciclopèdia Catalana, Edicions 62 i molts altres projectes culturals. D’origen alemany i jueu i amb mare madrilenya, fou un lluitador incansable i tenaç a favor de la llengua i la cultura catalanes. Va formar part del projecte de Nacionalistes d’Esquerra i va ser conseller de Cultura de la Generalitat del 1980 al 1984.

Al fons, a l’esquerra L’esquerra nacional

6 El Pedrís El Pedrís 7

AC T UA L I TAT P O L Í T I C A Selecció: equip de redacció Fotos: ERC i arxiu

É S M O LT S E N Z I L L : S E ’ N D I U D E M O C R ÀC I A Text: Ramon Capelles Foto:Pep Pedragosa

president de la secció local d’ERC – Avinyó

‘ÉS L’HORA DE LA POLÍTICA, EL CIUTADANS VOLEN PASSAR DE CRIDAR INDEPENDÈNCIA A VOTAR INDEPENDÈNCIA’La secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, ha reconegut la “fantàstica feina de l’ANC i dels voluntaris que van permetre una mobilització de centenars de milers de ciutadans. Uns ciutadans entregats al país, al servei del país, que es van manifestar per millorar el país”. Rovira ha destacat que des d’Esquerra Republicana “ens posem al servei dels catalans que volen votar i volen decidir viure en un país lliure”. Marta Rovira,. Butlletí setmanal d’Esquerra Republicana, 12 de setembre de 2013

‘NO TOCA, NO ES POT AGUANTAR, AQUEST OFEC A CATALUNYA, L’ASFÍXIA SOCIAL I ABOCAR-NOS AL POU DEL DEUTE ESPANYOL’ El portaveu d’Esquerra Republicana-Catalunya Sí al Congrés de Diputats, Alfred Bosch, ha respost al ministre Montoro que “el que no toca són aquests pressupostos injustos socialment, que ens ofeguen i que ens aboquen al forat negre de l’Estat espanyol, el més morós d’Europa”. Bosch ha contestat que sí que toca, que “en època de crisi és precisament quan toca parlar de tot allò que pot reactivar l’economia, com és el cas de les infraestructures, la innovació, la formació i les polítiques actives d’ocupació”. Alfred Bosch, Butlletí setmanal d’Esquerra Republicana, 2 d’octubre de 2013

‘UNA TERCERA RESPOSTA EN EL REFERÈNDUM SERIA UN FRAU A LA CIUTADANIA’ Guillem Clapés, Butlletí setmanal d’Esquerra Republicana, 29 de setembre de 2013

‘SI ENS IMPEDEIXENT FÍSICAMENT ANAR A VOTAR, SEGUIREM FENT TOT EL POSSIBLE PER VOTAR’“Alguns vaticinen que ERC es quedarà sola defensant una pregunta clara amb resposta explícita”, segons el president de la formació republicana, però aquests mateixos que ho vaticinen “obliden que també hi haurà gran part de CiU i d’ICV, molts socialistes, tota la CUP, l’Assemblea Nacional Catalana i tots els participants de la Via Catalana cap a la Independència del passat 11 de setembre”.

Així, Oriol Junqueras ha pronosticat que “els que estaran sols, doncs, són alguns vells i nous establishments que volen imposar preguntes arbre, gens clares i poc explícites”. See more at: http://www.esquerra.cat/actualitat/junqueras-si-ens-impedeixen-fisicament-anar-a-votar-seguirem-fent-tot-el-possible-per-vota#sthash.hpfS0ayx.dpuf

‘LA TERCERA VIA NO TÉ RAÏLS NI TRAVESSES, HEM DE GESTIONAR ELS NOSTRES RECURSOS’Oriol Junqueras, Butlletí setmanal d’Esquerra Republicana, 1 de novembre de 2013

Marta Rovira

Guillem Clapés

Alfred Bosch

Oriol Junqueras

De prop De prop

8 El Pedrís

GRUP DE CAMPAMENTS L’ESPARVER:

Una tasca educativa complementària totalment voluntària i sense cap mena de remuneració econòmica.Text: Isabel SerraFotos: Pep Pedragosa Empenta, espontaneïtat i bona sintonia d’uns joves altruistes, plens d’energia, disposats a explicar-nos l’entrellat d’uns campaments.

Des de quan existeix el Grup de Campaments l’Esparver? -Des del 1984 –diuen-. Hi havia un grup de joves dins el Centre Excursionista que organitzaven rutes, excursions i campaments amb els nens. Era el Moviment Júnior, que amb el temps es va independitzar del Centre i va passar a ser el Grup de Campaments l’Esparver. L’any que ve ja farà trenta anys. Quins objectius i filosofia té aquesta entitat? –Educar en el lleure els nens i joves que s’apunten a les activitats que organitzem. Inculcar uns valors com saber compartir, cooperar, treball d’equip..., aprenen a ser més autònoms tot jugant, com una aventura; en definitiva, saber-se espavilar en la natura! Cada acampada té un tema transversal i es treballa en funció d’aquest tema.

De quants membres consta el Grup? -Som quinze monitors registrats i funcionem com qualsevol altra entitat: tenim uns estatuts, presidenta, secretari i tresorer, i estem a la Coordinadora d’Entitats. Oficialment és així, però la feina la fem entre tots, eh! -puntualitzen divertits.

Teniu carnets de monitors? -Sí, uns quants membres el tenen, i aquest estiu uns quants més han anat als cursos que fan per tal d’obtenir-lo. Són intensius. S’estan durant 10 dies en una casa de colònies fent formació i, després, 150

hores de pràctiques, que ja les fan al mateix Grup de Campaments, i la memòria, que és un resum de tot plegat. Aquest curs l’hem fet gràcies a ESPLAC, que ens en va subvencionar una part, a través de l’escola Lliure el Sol, que forma educadors en el lleure, principalment infantil i juvenil. També fem sortides de monitors en l’àmbit del sector, en què fem matinals de formació per anar millorant. Treballem temes com: Com tractar les emocions d’un nen, per exemple. Aquest carnet també serveix per a monitors de menjador, al Campi qui jugui, a

cases de colònies, etc. Com us financeu? -Estem dins d’una associació d’esplais de Catalunya anomenada ESPLAC (Esplais Catalans), laica i progressista. Amb uns 106 esplais de tot Catalunya associats. D’ella rebem una subvenció i ens proporcionen l’assegurança, que ja ens descompten de la mateixa subvenció. També tenim la subvenció de l’Ajuntament. Els nens paguen les activitats i, abans, una petita part sempre quedava per fer pot, però ara paguen just el que val la sortida o l’activitat. D’aquesta manera és més econòmic per a les famílies i hi

De prop De prop

8 El Pedrís El Pedrís 9

poden participar més infants. I per a material i d’altres despeses, anem tibant de les subvencions.

Quines són les diferèn-cies entre Cau i Esplai? -Són el mateix concepte, però amb ideologia diferent. L’Esplai seria laic i progressista i el Cau tindria un origen de caire més religiós.

Com encareu la crisi? -Fins ara, amb una disminució de nens. Excepte aquest any. Ha baixat molt el preu de les cases i ens hem fet el menjar nosaltres, i això abarateix la sortida. També la fem més a prop. Si anem gaire lluny a la gent els costa més.

A part de les sortides, quines altres activitats dueu a terme? -A l’estiu, si es pot, les sortides les fem amb tendes. A l’hivern programem la sortida

al Campi qui jugui, fem el Cagatió, organitzem tallers de fanalets... De fet, aquestes activitats nadalenques són les que més bona acollida tenen.

A partir de quines edats poden participar els nens a les activitats que feu? -Des dels 5 anys fins als divuit. Després, si ells volen, passen a fer de monitors. Tot i que al Taller de fanalets hi poden venir a partir de 3 anys. I, de fet, a aquestes activitats obertes (Cagatió i Cap d’Any incloses) també.

I el relleu genera-cional? -Ui... -riuen-, ...és difícil. Costa que s’apuntin. És una cosa voluntària. Entre una edat i l’altra hi ha un buit, se salten un parell de generacions... Però, amb aquesta última sortida que hem fet, creiem que haurem guanyat algun membre.

I com a activitat mul-titudinària, aquest any heu tingut un bon enrenou, oi? Ens parleu del dia internacional dels drets dels infants? -Sí, va ser el dissabte 16 de novembre (molt ventós i plujós). En ser membres de l’ESPLAC, ens va tocar ser els encarregats d’organitzar el Dia internacional dels drets del infants. Van venir 7 autocars, amb un total de 8 esplais diferents del Bages i el Berguedà. Vam preparar un projecte per a tot el dia: jocs repartits per tot el poble, una mena de gimcana, on cada prova era un dret de l’infant. El Centre Excursionista va preparar una sortida pels volts del poble, com una marxa; però, en fer mal temps, no es van poder fer totes les activitats previstes. Vam activar el pla B i vam repartir la canalla entre el Refugi

i el Catalunya, on van poder veure un parell de vídeos. El dinar se’l portava cadascú. A la tarda vam tenir el grup d’animació Set de so i una xocolatada que ens va preparar el Centre de la Gent Gran. Ens la vam haver de menjar repartits per sota les voltes de la Plaça.

Una de les tasques a fer era una recollida d’aliments. El Grup de Solidaritat es va estar a la Plaça tot el dia, recollint les donacions que després vam portar a la Creu Roja.

La idea era treballar sobre els diferents drets de la convenció internacional de 1989 per protegir els infants. Vam tenir la gran sort que gairebé totes les entitats ens van donar suport. Vam mobilitzar tot el poble. Tenen moltes anècdotes a la motxilla, que esdevenen un record divertit de cada sortida. I un lema: “Menys futbol i més campaments!”. Desitgen que els pares confiïn més en ells. I aprofiten aquestes pàgines per dir al jovent que, qui vulgui fer de monitor, que no tingui vergonya, que és un grup obert.

Retalls de vida

10 El Pedrís El Pedrís 11

Crònica

2 0 1 4 Text: Andreu Craviotto Fotos: arxiu

Ens trobem a les portes d’un nou any, l’any 2014, un any en què Europa commemorarà moments històrics transcendentals que van marcar el segle XX, com ara el centenari del començament de la Primera Guerra Mundial (1914) i el vint-i-cinquè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín (1989). Una Unió Europea que, superats els moments durs de la guerra freda, va anar avançant cap a la unitat, i ara complirà 10 anys de la seva ampliació cap a l’Est.

Tot i aquesta part tan positiva, la UE no es troba precisament en els seus millors moments per la manca d’una unió política real i essent sobretot una unió econòmica al voltant de l’euro, dels interessos econòmics alemanys i del capitalisme especulatiu que ha provocat una forta crisi del deute públic dels països del sud d’Europa.

Com a fet important, el proper mes de maig estem cridats a unes noves eleccions al Parlament Europeu. Molta gent es troba molt desencantada

per la gran crisi econòmica i política i es podria tenir la temptació de no anar a votar. En la meva opinió, tenim el deure i l’oportunitat d’anar-hi, ja que, si no, ja sabem prou qui guanyarà. Ara podem dir a les urnes que volem més Europa, però no pas amb aquestes polítiques econòmiques neoliberals. Un altre bon motiu és per reforçar la democràcia enfront d’un feixisme que comença a treure el cap en molts països com a via de sortida a la crisi. Una vegada més, la història ens ha d’ensenyar a no tornar a repetir els mateixos errors del segle passat.Una història que és tossuda i que ens assenyala que farà 75 anys (1939) que va acabar la Guerra Civil Espanyola, que va portar a una règim de repressió brutal contra tot moviment democràtic, social i nacional, que va durar quasi 40 anys. Ja són molt pocs els supervivents que en queden per explicar-ho.

A Catalunya, l’any està marcat per la celebració del tricentenari de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques (1714) després de ser abandonada pels seus aliats a l’antiga Europa. Aquesta celebració d’allò que va suposar la pèrdua de les lleis pròpies pot comportar, paradoxalment, la realització d’una consulta a la ciutadania per decidir

el futur polític de la nació. Sembla que aquesta consulta no tindrà l’autorització del govern de l’Estat. Llavors, pot ser perfectament substituïda per la convocatòria d’unes eleccions a finals d’any amb un nou Parlament que tindrà tota la legitimitat popular

per actuar. Veiem que hi ha diferents maneres que la ciutadania pugui expressar-se, tot i les moltes traves que hi pugui haver. El que veig molt important també és parlar del què, més que no pas del com. I si definim bé què votarem? Un estat independent amb quin model de serveis púbics, sanitat, pensions, justícia, etc. El Govern d’Escòcia va editar fa poc un llibre blanc per donar resposta a dubtes sobre els impostos, la moneda, la pertinença a la Unió Europea, etc. Ho dic perquè molta gent podria donar suport a la independència si veu que aquesta comportarà una millora de les seves condicions de vida. Bon any a tothom.

Retalls de vida

El Pedrís 11

ANÈCDOTA Font de l’anècdota: Adjutori Altarriba. Text: Geni Altarriba Il·lustració: Ruth March

Un vent gelat acompanyat del xim-xim feble de pluja feia la melodia d’una incansable lletania d’improperis i paraules malsonants que la Pepa escopia mentre enfilava el revolt de Cal Sopa per arribar a Cal Passol, casa seva. La Pepa va dibuixar un somriure que s’assemblava més a una ganyota, tot pensant que s’havia ben guanyat el sobrenom de “la Pepa Renegada”…

Avui havia fet baixar tots els sants del cel i havia repartit hòsties, collons i cagomdéus per a tots i cadascun dels seus companys de la fàbrica. No era una dona afable, i els estralls de la guerra tampoc li havien esmorteït aquell caràcter , ans al contrari!

Ja feia estona que caminava i els seus ulls cansats s’havien acostumat a la foscor atzabejada de les nits de novembre. Per això, quan ja albirava Cal Passol es va aturar en sec. Una ombra estranya es movia sobre el teulat de casa seva. Poc que tenia i un lladre li volia prendre!

Com una esperitada, va tornar al poble buscant l’ajuda del sometent. Sabia on trobar-lo. Al Cafè de Dalt fent-la petar amb la mestressa a la vora d’una estufa de llenya atrotinada.

La feina dels sometents en un poble com Avinyó era bàsicament de sereno: empaitaven lladres i malfactors de poca volada que feien córrer els dits arreplegant alguna penca de cansalada o algun sac de patates. Però avui, i segons els havia explicat la Pepa Renegada, s’enfrontaven a un lladre que volia entrar pel teulat. Havia de ser un foraster, a Avinyó tothom sabia que Cal Passol era l’última casa del poble, estava ben aïllada i qualsevol que hi volgués entrar prou ho podia fer per l’ampli portal de la casa, que només es tancava amb clau quan la Pepa arribava de la fàbrica!Els sometents eren, al capdavall, homes de poble, poc avesats a les armes i, molts d’ells, amb el record amarg d’una guerra que no era la seva.

Així que, considerant-ho tot plegat i vista la desesperació de la dona, el repic de campanes va aplegar a la Plaça tots els membres del sometent. Com si d’un exèrcit es tractés i a pas lleuger... cap a Cal Passol hi falta gent. Com més s’hi acostaven, més silenci, tots atents a les ordres del seu cap, el vell de cal Carreter.L’ombra del lladre continuava dansant sobre la teulada, ara cap aquí, ara cap allà, buscant l’escletxa per poder entrar.

-Us parla el sometent. Si no voleu que disparem, baixeu de seguida -cridà el cap de sometent des del revolt de Cal Moratones. Fins a tres vegades va cridar. L’una perquè el fred i la por van esquerdar-li la veu, i l’altra perquè, si el segon avís era desatès, amb el tercer hauria de disparar.

Res, després del tercer avís aquella ombra que ara ja els semblava gegantina va continuar movent-se desafiant tot sol el grup del sometent avinyonenc.

Fos l’orgull ferit pel desacatament del foraster, fos el sentiment de la responsabilitat adquirida quan van decidir formar part del grup de sometent, fos per fer callar la Pepa Renegada i deixar descansar en pau tots els morts i vius que van sortir d’aquella boca enverinada, o potser una mica per tot plegat, el sometent i els seus homes van començar a disparar a tort i a dret fins que l’individu abatut es va perdre de vista entre el fum de la pólvora.

Van esperar inquiets fins al trenc de l’alba. Aleshores, molt lentament, van arribar a Cal Passol. No veien res, cap gota de sang que els donés pista d’on havia caigut el lladre. A la fi el van trobar. Darrere la casa, al costat de l’hort, enmig de les cols d’hivern, hi jeia, difunt i foradat un paraigües negre de pastor que, la tarda del dia abans, havia fugit juganer amb un cop de tramuntana.

Crònica

2 0 1 4 Text: Andreu Craviotto Fotos: arxiu

BIBLIOTEQUES AMB DO Text: Fina Sala (bibliotecària) Dibuix: Farah Imlahi (10 anys)

Cultura i societat

Text: Vanesa Pallàs (psicòloga)

EL MEU PROPÒSIT PER A AQUEST ANY? ASSERTIVITAT

Aquest gener començo a fer exercici; jo prometo no menjar tant; aquest any nou sí que he d’aprendre anglès, i jo intentaré agafar-me les coses d’una altra manera i ser més feliç.

Quants propòsits per a aquest nou any, oi? I sí, potser començarà el gener i ens apuntarem al gimnàs, farem règim i anirem a classes d’anglès, però què farem per agafar-nos les coses millor i intentar ser una mica més feliços? Segurament res, perquè pensem que això vindrà perquè sí, o pel fet de tenir alguna cosa o perquè creiem que és qüestió de sort. Res més lluny d’això. Per intentar estar millor amb nosaltres mateixos i ser una miqueta més feliços, hem de fer quelcom. Treballar l’assertivitat seria una manera de caminar cap a aquest objectiu.

L’assertivitat, però, no és una pastilla miraculosa d’efectes immediats. És un camí. Aprendre a ser assertius implica esforç com qualsevol aprenentatge.

L’assertivitat és, simplement, la capacitat d’autoafirmar els propis drets sense deixar-se manipular pels altres. Ser assertiu consisteix a ser capaç de plantejar i defensar un argument o postura des de la

confiança en un mateix, encara que contradigui el que fa tothom. Simplement, oi?. Com si fer això fos tan fàcil!

Vivim en un món on sempre volem agradar a l’altre, on ens importa massa el què diran. Un món on volem ser competents en tot i on ens afecta molt el que ens passa. Vivim d’una manera que, si les coses no surten com les hem previst, ens ofusquem moltíssim i ens costa tirar endavant. Tot ha d’estar controlat i planificat i, a més, creiem que tothom qui ens ha fet alguna cosa ho hauria de “pagar”. Totes aquestes creences irracionals que tenim tan interioritzades, producte de la nostra educació, xoquen frontalment amb l’autoafirmació i l’assertivitat i, per tant, amb la possibilitat de ser una mica més feliços. I dèiem “simplement…”. Certament això de l’assertivitat no és tan fàcil. Cal treballar-hi.

“No deixis de ser mai tu mateix per agradar als altres”

“No apaguis la llum de l’altre perquè brilli la teva”

“L’enveja és una pèrdua de temps”

“El que els altres pensin de tu no t’importa. No n’has de fer res”

Totes aquestes frases reflecteixen, en part, l’essència de l’assertivitat.

Aquesta és, també, una habilitat comunicativa que podem arribar a

integrar en la nostra manera de ser a base de practicar-la. Comunicar-se assertivament implica fer una ESCOLTA ACTIVA, i això vol dir: no jutjar, no interrompre, no anticipar respostes, posar atenció i entendre que escoltar no vol dir necessàriament estar d’acord. La persona assertiva sap dir que no, sap demanar favors i reaccionar enfront d’un atac o una crítica (si aquesta està feta des del respecte), així com expressar els seus drets i sentiments (d’agraïment, afecte, dolor, insatisfacció, etc.).

Caminant cap a l’assertivitat ens pot semblar que ens allunyem, a curt termini, d’aquest benestar (felicitat) que desitgem, però aprendre a ser assertius, finalment, ens allibera, ens treu d’aquests pensaments que ens torturen i ens autoafirma. A llarg termini ens beneficia: diem el que pensem (i ho fem bé) i no fem res que no volem a la vegada que no depenem de cap pensament, de ningú ni de cap situació externa.

Amb l’assertivitat, la felicitat la trobem en nosaltres mateixos (la felicitat no pot dependre de les coses externes ni dels altres). I és aquesta maduresa personal la que ens fa lliures i, per tant, ens permet sentir-nos millor. No és això ser feliç?

Ara només cal posar-s’hi. Quelcom tan gran com estar bé amb un mateix no pot ser tasca d’un dia. És un camí.

12 El Pedrís El Pedrís 13

Acabem l’any amb un regust molt bo de lletres. Ha estat un any intens, amb moltes activitats de foment a la lectura: hora del conte, club de lectura, exposicions, tallers infantils, bibliopiscina, autors, tast de vins... A la biblioteca no deixem aquest any sense iniciar nous projectes i noves activitats per tal que tots els lectors i no lectors avinyonencs trobin el seu racó per acostar-se a la lectura. Biblioteques amb DO. Aquest projecte, iniciat l’any 2013, té continuïtat l’any que ve al mes de gener. Les biblioteques de Catalunya en zona vinícola organitzen diferents activitats que acosten la lectura i el vi. A Avinyó es programa una presentació de llibre, una conferència i una visita literària al celler, a més d’una activitat infantil i una activitat literària per a adults amb tast de vins.Book Club. El club de lectura en anglès es reuneix cada dos mesos durant una hora per comentar en anglès el llibre llegit en llengua anglesa. Tertúlia per posar al dia l’anglès après. Conferències. Durant l’any 2014, la biblioteca organitza una sèrie de conferències sobre la història de Catalunya per commemorar el tricentenari del 1714.Lectura en veu alta. El 18 de desembre, lectura del llibre El poema de Nadal de Charles Dickens. Al mes de març, lectura de poemes. La mongetera màgica. A la secció infantil de la biblioteca, els nens i nenes que llegeixen contes han plantat una mongeta màgica i, amb la lectura de cada conte, a la mongetera hi creix una fulla, fins a arribar a dalt el cel. A la biblioteca hi ha lectura tot l’any. Segur que hi ha un llibre per a tu.

El Pedrís 13

BIBLIOTEQUES AMB DO Text: Fina Sala (bibliotecària) Dibuix: Farah Imlahi (10 anys)

Selecció: Adam Vall

“Felipe González diu que independència = fractura política i social. Amenaça o desig? Tenen por” –Joel Joan, actor.

“Això que et fan passar al despatx perquè et pensis que el metge ja ve, mentre atén algú altre en un altre despatx” –Eva Piquer, escriptora.

“José María FNAC” –Quim Morales, ràdio/tv/premsa.

“Tres turistes alemanyes s’ho miren i flipen: ‘Algunes de les banderes estan prohibides a Alemanya’, constaten” -#12ODirecta –Bertran Cazorla, periodista i activista social.

“Qui investiga la perillosa #FestadelsSúpers? La comissió Botifarra o la comissió Barretina? @CNICatalunya #preguntesdifícils –Pere Martí Colom, periodista.

“Narcís Serra se subió el sueldo en una caja rescatada porque lo consideró leal, legal y conveniente. Lo ha dicho subido a sus cojones” –Risto Mejide, publicista/tv/empresari.

“M’acaben de demanar per mail un CRETIFICAT d’autònoms. No se m’acut paraula més adient” –Jair Domínguez, escriptor, ràdio.

“Pere Navarro serà a la llotja del Camp Nou. No sé si li agrada el futbol, però almenys ningú li haurà d’explicar què és quedar fora de joc” –Roc Casagran, docent i escriptor.

“Anagrama D’ESPADALER, A D’ESPLAER” –Màrius Serra, escriptor.

“Hi ha una sandàlia desaparellada i s’està rifant!” –Francesc Ribera Titot, cantant.

“Marxem d’Espanya i ràpid! Ara ja no ens podrem ni manifestar!” –David Masferrer Masfi.

“Veo las imágenes de los últimos minutos de Canal 9 y me acuerdo de cuando nos decían: ‘Tranquilos, España no es Grecia...’” –Jordi Évole, periodista.

“Quina puta vergonya! Ells fan el que volen i van tan tranquils pel món!! -#RTVVnoestanca #PPfeixista #PPtorturador!!! –Jordi Vall Llaunes.

Nova trobada del Club de lectura. Aquesta vegada per comentar el llibre La dona de trenta anys, d’Honoré de BalzacEl comentari de la majoria, amb alguna excepció, va ser que inicialment la lectura havia estat una mica feixuga, però que a mesura que anaves avançant en la història t’hi anaves interessant. Interès que va augmentar quan vam conèixer la biografia de l’autor, explicada amb detall per la Fina, bibliotecària, i l’aportació d’altres participants, especialment del Javier, membre del Club que havia visitat la casa de Balzac a París. El crit silenciat, d’Anna Tortajada, és la lectura que fem actualment. És un llibre/documental molt interessant i actual sobre la seva experiència a l’Afganistan.Pel que fa al Club, cada vegada anem augmentant la participació. És un Club obert i tothom hi és benvingut.

Badallibres La xarxaCultura i societat

Text: Vanesa Pallàs (psicòloga)

EL MEU PROPÒSIT PER A AQUEST ANY? ASSERTIVITAT

El Pedrís 13

CLUB DE LECTURA Text: Joana Merelles

Notícies de portada

14 El Pedrís

L’actualitat de l’últim trimestre en les portades dels diaris

En Por tada . . . Selecció: Eugeni Vila

Via plena a vessar12 de setembre de 2013

Alemanya vota Merkel 18 de maig de 2013

Acord entre Iran i Occident 25 de novembre de 2013

Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó

.cat

Felicitat. Angela Merkel no va dubtar a qualificar de “superresultat” l’èxit obtingut en les eleccions d’ahir, que lidonen un tercer mandat com a cancellera. A la imatge mostra una expressió de felicitat un cop confirmada la victòria

INTERNACIONAL 8ANDREJ ISAKOVIC / AFP

ESPORTS 56 i 57

FABRIZIO BENSCH / REUTERS

c Còmoda victòria (92-66) dels homesd’Orenga contraCroàcia ESPORTS 54 i 55

Merkel arrasa

www.lavanguardia.cat Número 47.407 1,30 euros

œLa caiguda liberal pot dur auna coalició amb l’SPD o ambEls Verds INTERNACIONAL 3 A 7 i EDITORIAL

c L’equipmèdicdirigit pel doctorMiguelCabanelatria laQuirón

c El líder d’Unió reitera el seu suport a una consulta pel dret a decidir,marcala posició del seupartit i demana intel·ligència a tothomen la negociació

œLimitat avanç delssocialdemòcrates, que passendel 23% al 25,5% dels sufragis

Dos suïcidesmaten78 cristiansal Pakistan

“Els quenovolendesaparèixercomanació hande tenirmésopcions que secessió o submissió”

Vettel treumigminutaAlonsoaSingapur

DILLUNS, 23 DE SETEMBRE DEL 2013

œLa cancellera rep el 42%dels vots, el millor resultat dela CDU des de la reunificació

ElReiseràoperatdemàenunaclínicadeMadrid

Espanya, bronzea l’Eurobàsquet

Per sisena vegada en els dos úl-tims anys, el rei Joan Carles tor-narà a passar demà pel quiròfan,aquesta vegada per sotmetre’s auna altra operació del maluc es-querre, en què se li ha detectatun procés infecciós. POLÍTICA 18

En el seu article “Ara, consulta!Després...?”, que avui publica LaVanguardia, el líder d’Unió De-mocràtica reitera el suport de la

seva formació al dret a decidirmitjançant una consulta lliure,democràtica i legal; marca unaposició pròpia a Catalunya, i re-

clama que des de fora es treballitambé per un model d’articula-ció que satisfaci les aspiracionscatalanes. POLÍTICA 16

UN ARTICLE DE JOSEP ANTONI DURAN LLEIDA

8428292101304

23

Apaguen la Tele Valenciana6 de novembre de 2013

Ja tenim pregunta i data12 de desembre de 2013

Subratllats

Comiat a un símbol6 de desembre de 2013

Notícies de portada

Text: Montse Herms Foto: Pep Pedragosa

J ordi Gairín Fosas, avinyonenc i membre d’Esquerra Avinyó, ha rebut enguany el Premi Josep M. Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols, que convoca l’Institut de Projecció Exterior de la

Cultura Catalana i que reconeix la tasca que duen a terme els catalans de fora per mantenir la presència catalana al món i augmentar el coneixement dels Països Catalans i la cultura catalana a l’exterior.

El Jordi fa 12 anys que resideix a Luxemburg i és per mitjà del Centre Català del qual actualment és el president que treballa activament per difondre els valors nacionals, lingüístics i culturals

de la nació catalana. EL PEDRÍS s’uneix a aquest merescut reconeixement. Enhorabona, amic!

Subratllats

Seguim amb felicitacions:

pels 25 anys de la Coordinadora d’ Entitats. Subratllem l’acte de celebració que es va fer a la sala de plens de l’ajuntament, que va servir per fer un repàs de la seva trajectòria des dels seus inicis fins avui. Actualment en formen part 20 entitats; alguna s’ha perdut pel camí, altres s’han reinventat amb força, com la colla Bèsties del Morrut, que enguany celebra el 25è aniversari.

a l’equip Trending Topic 4x4, que va marxar el 27 de novembre passat a un raid internacional solidari a l’Àfrica. Va organitzar una trobada de cotxes 4x4 i va recollir material escolar d’empreses i entitats, com l’Esparver.

al Sr. Estradé, col•laborador d’EL PEDRÍS, que va ser homenatjat per la secció Aeronàutica del Col•legi d’Advocats pels seus treballs en l’àmbit juridicoambiental.

a l’alberg de cultura Cal Gras, que fa cinc anys va obrir les portes: ha acollit creadors de totes les disciplines i els ha facilitat la presentació dels seus treballs.

per un estiu festiu. Cal subratllar els Tallers Musicals, que en aquesta XI edició han batut el rècord d’inscripcions: 274 inscrits en els cursos familiars, de formació per a professionals i de jazz i música moderna. Al voltant de 2.500 persones van gaudir dels concerts i

les activitats programades.

I la Festa Major, que un any més va reunir familiars i amics al voltant d’una taula ben parada i gaudint de la festa que la comissió havia dissenyat.

Més subratllats:

Amb la 3a sessió informativa pública, l’equip de govern de l’Ajuntament va explicar el què, el com, el quan i el quant de les obres que s’estan realitzant o que està previst de realitzar. També va informar detalladament de les subvencions rebudes i de la destinació que es dóna a aquests ingressos.

Ha finalitzat la remodelació dels carrers del centre del poble de prioritat per als vianants. Aprofitant aquesta intervenció, es podria fer un pas més i canviar els contenidors d’escombraries (es troben en un estat lamentable) o bé provar de fer la recollida porta a porta que tan bon

resultat ha tingut als pobles que ho han implantat?

Cada 20 de novembre es commemora la redacció dels Drets de l’Infant. Enguany la trobada commemorativa

ha estat a Avinyó, organitzada per L’ESPARVER. Els Drets són clars, però encara hi ha molts infants vivint en una situació que ens fa dir: no hi ha dret!

“Els millors anys de la nostra vida” és un documental que es va projectar al local Catalunya el 30 de novembre passat i que, des de la mirada personal de Ramon Olivella, reflecteix la vida d’Avinyó des del 1948 fins al 1968. És un regal visual i musical per a tots els avinyonencs i, especialment, per als que, com l’autor, enguany han fet 65 anys. El

Jordi Vilar en ven el DVD.

Diccionari de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans): parc→àrea proveïda de tobogans, gronxadors i altres instal•lacions destinades al joc i l’esbarjo dels infants. (Ep!, en cap cas parla que sigui un lloc on portar-hi els gossos a defecar.)

I amb el desig d’un bon Nadal i un bon any que s’endevina intens...

“...més junts del que ningú no sabrà mai... veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l’altre.” Joan Margarit

El Pedrís 15

TOCAR LA BANDÚRRIAEns parla: SEGIMON COROMINAS CASADEJUSTTranscripció del text i Fotos: Josep Careta.

El meu primer mestre va ser mossèn Jaume Vendrell, era ecònom. Amb ell vàrem aprendre de llegir i escriure en català, no correcte, però s’entenia.

Devia ser l’any 32 que va venir un mestre nacional, Victorino Zapatero Martínez, molt ”sèrio”. Quinze alumnes, ni més ni menys, que a la tarda, havent plegat de col·legi, 5 bandúrries, 5 mandolines i 5 llaüts, apreníem a tocar. El mestre feia tres partitures, a tres veus, i nosaltres les havíem de copiar. La solfa la passava de notes a xifres, o sigui amb números. Totes les notes, les blanques, les negres, els compassos... tot era igual, números. El mestre Victorino feia servir doncs un sistema ben particular. Dels quinze alumnes n’hi havia dos que ho aprenien tot de seguida: el Lluís Vilaseca i el Josep Griera, els altres érem “del monton”.

En pocs dies, ja vàrem tocar un vals. Ens dèiem la Mandolinística d’Avinyó, i fèiem concerts en cafès i fins i tot vam sortir a tocar al Kursaal de Manresa a la mitja part d’una obra de teatre.

En plena guerra civil, nois i noies en ajuntàvem i fèiem “Zarzuelas”, nosaltres a baix a tocar i els actors dalt de l’escenari: “Gigantes y cabezudos”, “La alegría de la Huerta”…

Amb 14 anys, el temps d’escola s’acabava, per començar de treballar a la vinya. Malgrat tot, encara ens trobàvem i assajàvem alguna cosa.

Però tot s’acaba, fins i tot la guerra, i el mestre Victorino va marxar. El temps corria de pressa i, als 20 anys, cap a la “mili”. M’hi vaig frisar molt. A casa hi havia molta feina amb la vinya i el camp.

Durant els anys següents, la bandúrria la vaig desar dins un armari i només la treia dos o tres cops a l’any per tocar-la en família; per Nadal, “El noi de la mare” i “Santa nit”, i a vegades, per la Festa Major.

A la fi va arribar la jubilació. Em vaig quedar una mica de terra per no avorrir-me i vaig demanar als Cantaires si podia tocar amb ells. Amb el temps vaig aprendre a passar les notes de les partitures a números tal i com ho havia après de jove.

Amb els Cantaires, assagem i tothom fa el que pot; anem per feina, però entremig de cançó I cançó parem i sempre hi ha algú que sap algun acudit, parlem de si anirem a cantar a un lloc o a un altre, que sí, que no...

Aquests són els anys més feliços de la meva vida.