Upload
others
View
1
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
La campanya es va iniciar amb la tradicional encesa de l’enllumenat de Nadal el dia 25 de novembre a la plaça del Mercadal i està orientada a crear un ambient nadalenc que atregui compradors i convidi els ciutadans a passejar per Reus i a fer de la ciutat el seu indret per comprar els regals de les festes. En total, fi ns a 26 carrers de la ciutat gaudeixen
d’il·luminació nadalenca, així com també alguns indrets puntuals del municipi. La campanya fi nalitzarà el dia 8 de gener. Com cada any, l’Ajuntament es fa càrrec del consum elèctric i col·labora en un 20% amb el cost del lloguer i la instal·lació dels motius decoratius, mentre que l’altre 80% restant va a càrrec dels botiguers dels carrers interessats. Pàg. 10-11
elMercadal
Mas Pintat amplia la seva ofertaPrograma per a aquest curs activitats per a famílies amb fi lls adolescents
Pàg. 14
Revisió del POUM Serà un procés participatiu que s’allargarà tot aquest mandat
Pàg. 8
El Parc de Nadal, al TecnoparcSe celebra del 27 de desembre al 4 de gener a la nova Fira de Reus
Pàg. 12-13
Reus és Nadal
Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2011 8a època núm. 1
L’Ajuntament de Reus està present a Twitter (@reus_cat) i a Facebook (Ajuntament de Reus) - www.reus.cat@
Imatge del carrer Monterols amb la decoració nadalenca.
Foto: Xavi Jurio
Aprovades les ordenances de 2012Augmenten per sota la infl ació acumulada els darrers tres anysPàg. 6-7
FiraReus s’estrena al TecnoparcExpro/Reus i Tot Nuvis han posat a prova les noves instal·lacionsPàg. 18-19
Impuls a la Xarxa d’AlimentsL’Ajuntament treballa amb les entitats socials per a una gestió més efi caçPàg. 21
elMercadal 8a època núm. 12
Guàrdia Urbana info.guardiaurbana@reusUrgències 092Comissaria 977 010 092Ofi cina d’Atenció a la Víctima 977 010 092Dipòsit de vehicles 977 010 056Servei de Mobilitat i Circulació 977 010 068
Grup SalutHospital Universitari Sant Joan de Reus 977 310 300Hospital (Urgències) 977 320 424Tanatori (Serveis Funeraris) 977 753 107Cementiri general de Reus 977 341 272
Promoció [email protected] 977 300 003Palau de Fires i Congressos 977 326 363Aparcaments i Mercats (AMERSAM) 977 300 006
Reus Turisme [email protected] cina d’informació turística 902 360 200Gaudí Centre 977 010 670
Medi Ambient [email protected]Àrea de Medi Ambient 977 010 074Aigües de Reus 977 127 019Deixalleria 977 010 212Servei de Recollida de Voluminosos 977 010 010
Arquitectura i Urbanisme [email protected] cina d’Habitatge 977 010 071GUPSA 977 010 870Serveis tècnics 977 010 076 / 075
Via Pública [email protected] Transport 977 300 006Agència del Paisatge Urbà 977 010 669Serveis tècnics 977 010 077Brigades 977 010 060 Hisenda [email protected] d’Atenció al Contribuent (SAIC) 977 010 070
OMIC [email protected] cina Municipal del Consumidor (OMIC) 977 010 050
Sindicatura de Greuges [email protected] Municipal de Greuges 977 010 655
Ensenyament i Política Lingüística [email protected] Mas Carandell 977 010 850Ofi cina Municipal d’Escolarització (OME) 977 010 046
Esport i Lleure [email protected]ó Olímpic Municipal (RELLSA) 977 300 091Piscines Municipals (RELLSA) 977 328 257Estadi Municipal 977 330 020 Benestar [email protected] Socials (Atenció centralitzada) 977 010 034Institut Municipal de Puericultura Dr. Frias 977 010 040Família i Gent Gran 977 010 034Convivència i Immigració 977 010 006
Participació i Ciutadania [email protected] de les Dones 977 010 672Centre Cívic Ponent 977 010 044Centre Cívic Mestral 977 010 039Centre Cívic Llevant 977 010 026Centre Cívic Carrilet 977 010 051Centre Cívic Migjorn 977 010 032Centre Cívic Mas Abelló 977 010 030
Cultura i Joventut [email protected] Central Xavier Amorós 977 010 025Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca 977 010 660Museu d’Art i Història 977 010 662Arxiu Municipal 977 010 054Teatre Bartrina 977 010 658Teatre Fortuny 977 010 657Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) 977 010 665Cal Massó 977 010 064IMAC 977 010 650Casal de Joves 977 010 650
Grups municipalsCiU [email protected] 977 010 081PSC [email protected] 977 010 080PPC [email protected] 977 010 082ARA REUS [email protected] 977 010 083CUP [email protected] 977 010 084
Des de fora de Reus 977 010 010www.reus.cat010
Director: Josep Maria Arias
Redactor en cap: Jordi Salvat
Redacció: Eduard Vallès, Mireia Lacárcel, Jordi Suàrez, Mercè Roig, Gemma Rufi no, Pere López
Fotografi a: Xavi Jurio, Olívia Molet,
Pere Ferré, Niepce, Gemma Rufi no,
Arxiu DCC
Correcció Lingüística Núria Bairaguet
Edita: Ajuntament de Reus
Direcció de Comunicació Corporativa
Pl. del Mercadal 143201 REUS
Tel. 977 010 023Fax. 977 010 213info.comunicacio
@reus.cat www.reus.cat
Tirada:37.500 exemplars
Dipòsit legal:T-928-2003
ISSN:1696-5507
Maquetació i producció:Gabinet de Comunicació
i Relacions Externes del Grup Sagessa
Projecte gràfi c:Ariadna Arbós
Impressió: Rabassa Arts Gràfi ques
Distribució: Distribucions Publicitàries
L’exemplar que teniu a les mans inaugura una nova
etapa d’El Mercadal, la gaseta municipal de l’Ajuntament
de Reus. N’hem renovat el format, el disseny i també la
periodicitat i l’hem feta més adequada a una època com
l’actual, que ha d’estar marcada per l’austeritat i l’efi ciència.
A partir d’ara, podreu trobar El Mercadal a casa vostra
cada tres mesos, però enmig de cada trimestre també es
publicarà una edició digital que us oferirà les principals
informacions municipals d’aquest període i que podreu
consultar a la pàgina web www.reus.cat. Recordeu que
estem oberts als vostres suggeriments i els podeu fer
arribar a [email protected] o a través de les
xarxes socials Facebook i Twitter, on l’Ajuntament de
Reus també està present. ◆
Nota:Si per qualsevol raó no rebeu El Mercadal a la vostra bústia, envieu-nos un correu electrònic, una carta o feu-nos una trucada telefònica
Edició digital:A www.reus.cat trobareu El Mercadal en format PDF i un arxiu històric de tots els números
Una nova etapa d’El Mercadal
serveis
La campanya es va iniciar amb la tradicional encesa de l’enllumenat de Nadal el dia 25 de novembre a la plaça del Mercadal i està orientada a crear un ambient nadalenc que atregui compradors i convidi els ciutadans a passejar per Reus i a fer de la ciutat el seu indret per comprar els regals de les festes. En total, fi ns a 26 carrers de la ciutat gaudeixen
d’il·luminació nadalenca, així com també alguns indrets puntuals del municipi. La campanya fi nalitzarà el dia 8 de gener. Com cada any, l’Ajuntament es fa càrrec del consum elèctric i col·labora en un 20% amb el cost del lloguer i la instal·lació dels motius decoratius, mentre que l’altre 80% restant va a càrrec dels botiguers dels carrers interessats. Pàg. 10-11
elMercadal
Mas Pintat amplia la seva ofertaPrograma per a aquest curs activitats per a famílies amb fi lls adolescents
Pàg. 14
Revisió del POUM Serà un procés participatiu que s’allargarà tot aquest mandatPàg. 8
El Parc de Nadal, al TecnoparcSe celebra del 27 de desembre al 4 de gener a la nova Fira de Reus
Pàg. 12-13
Reus és Nadal
Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2011 8a època núm. 1
L’Ajuntament de Reus està present a Twitter (@reus_cat) i a Facebook (Ajuntament de Reus) - www.reus.cat
@
Imatge del carrer Monterols amb la decoració nadalenca. Foto: Xavi Jurio
Aprovades les ordenances de 2012Augmenten per sota la infl ació acumulada els darrers tres anysPàg. 6-7
FiraReus s’estrena al TecnoparcExpro/Reus i Tot Nuvis han posat a prova les noves
instal·lacionsPàg. 18-19
Impuls a la Xarxa d’AlimentsL’Ajuntament treballa amb les entitats
socials per a una gestió més efi caçPàg. 21
elMercadal 8a època núm. 1 3
ajuntament
S’han complert els sis mesos de la presa de
possessió del nou govern de l’Ajuntament de
Reus, format per Convergència i Unió i el Partit
Popular de Catalunya i encapçalat per Carles
Pellicer. Aquests primers mesos han servit a
aquest nou executiu per prendre les primeres
decisions, destinades a fer front a la difícil
situació de les finances municipals com ajustar
la despesa de les diferents regidories, traslladar
serveis municipals que estaven en espais
de lloguer a edificis propis de l’Ajuntament o
demanar un crèdit a l’Institut de Crèdit Oficial
(ICO) de 4,3 milions d’euros, que ha permès
fer front a pagaments de factures pendents,
sobretot a autònoms i pimes.
Durant aquest primer tram de mandat s’han
traçat les línies bàsiques per potenciar la ciutat
a nivell de promoció econòmica, però també
comercial, turística i cultural, una oferta integral
que atregui nous visitants a la ciutat. Tota
aquesta feina s’ha fet amb una col·laboració
molt estreta amb la iniciativa privada i les
associacions empresarials. En aquests primers
mesos una altra prioritat bàsica del nou
govern han estat els serveis a les persones i
la lluita contra l’atur i també s’ha fet amb la
col·laboració amb entitats socials, com és el cas
de l’impuls de la Xarxa d’Aliments.
Una d’aquestes primeres mesures endegades
pel nou govern va ser posar en marxa el
procés de reestructuració i reformulació
d’INNOVA, que permetrà passar de divuit a
tres empreses municipals (Grup Salut, Grup
Econòmic i Aigües) i reduir el nombre de
consellers. Aquest procés finalitzarà durant el
primer semestre de 2012. La nova estructura
d’INNOVA serà més operativa i eficient,
sobretot per afrontar la situació, a més de
representar l’estalvi de 600.000 euros en el
pressupost municipal de 2012.
El nou govern prioritza l’atenció a les persones i el foment de l’economia
Una imatge dels membres del govern de Reus -només hi manca Hipòlit Monseny- en l’acte de balanç dels primers 100 dies de govern.
Foto: Aj. Reus
Les primeres decisions han estat destinades a fer front a la difícil situació de
les finances municipals
elMercadal 8a època núm. 14
ajuntament
En aquest context que obliga a racionalitzar
les despeses i a fer un esforç d’austeritat
per garantir la màxima qualitat en la
prestació de serveis a la ciutadania, s’han
pres decisions que tenen un impacte
econòmic menor però un valor simbòlic
important. Un exemple d’aquestes
mesures és la decisió del govern de
suprimir els lots tradicionals i l’aperitiu de
celebració conjunta per als treballadors i
treballadores municipals.
El pressupost municipal s’aprovarà el gener
El realisme i la prudència volen ser també
una de les característiques del govern de
Reus i, per aquesta raó i amb el suport
de tots els grups municipals, s’ha decidit
prorrogar els pressupostos de l’Ajuntament
per a aquest 2011 i no presentar el
pressupost per a l’any 2012 fi ns a principis
de l’any vinent. Aquesta decisió és a
conseqüència del darrer procés electoral;
no ha estat possible que el govern de l’Estat
hagi tramitat els seus pressupostos per a
l’any 2012 abans de la fi nalització de l’any
2011. Aquest fet fa que els ingressos que
AlcaldeCarles Pellicer
INNOVA
Regidoria adscrita de Coordinació i Organització
Teresa Gomis
Àrea de Promoció Econòmica
Alicia Alegret
Regidoria de Cultura i JoventutJoaquim Sorio
Regidoria d’Empresa i Ocupació
Pepe Jofré
Regidoria de Partipació i Ciutadania
Àngela Tello
Regidoria de Formació per a la Integració
Montserrat Duch
Regidoria de Convivència i Immigració
Dolors Compte
Regidoria de Família i Gent Gran
Misericòrdia Bonfi ll
Regidoria adscrita de Seguretat
Alicia Alegret
Grup SalutTeresa Gomis
Grup AigüesSebastià Domènech
Grup EconòmicAlicia Alegret
Àrea d’Hisenda i Recursos GeneralsJoaquim Enrech
Àrea d’Arquitectura i Urbanisme
Miquel Domingo
Àrea de Medi Ambient
Marcos Massó
Àrea de Benestar Social
Montserrat Vilella
Àrea d’EsportsSebastià
Domènech
Àrea d’Ensenyament i Política Lingüística
Dolors Sardà
Regidoria de Via Pública
Hipòlit Monseny
El Tecnoparc és una peça bàsica en la cap-
tació d’inversions i per al desenvolupament
econòmic de la ciutat i, per això, aquest
govern oferirà les màximes facilitats a les
empreses que apostin per desenvolupar els
seus projectes a Reus. ◆
ha de calcular l’Ajuntament de Reus per
aquest concepte es trobin, a dia d’avui, amb
un alt grau d’incertesa en no conèixer quina
en serà la determinació.
La comunicació i la transparència són
requisits bàsics d’aquest govern i han
d’implicar receptivitat a les propostes i a
les crítiques, així com capacitat d’autocrítica
i voluntat de rectifi car tot allò que sigui
millorable. Totes les difi cultats, les
ensopegades i els entrebancs que el govern
trobi pel camí han de servir per fer-lo fort
i per canviar, per establir procediments
que ens facin cada dia millors gestors dels
recursos de tots.
La participació de la ciutadania serà
precisament un dels eixos de la revisió
de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
(POUM), que es durà a terme durant
aquest mandat. Per això s’implementaran
eines que garanteixin aquesta participació
ciutadana. El principal objectiu d’aquest nou
POUM serà la cohesió de la ciutat, acabar-
la de lligar i, alhora, planifi car un Reus
referent a nivell nacional, capaç d’atreure
inversions però també visitants i turistes.
El pressupost municipal per a l’any 2012 es presentarà el gener
esperant el de l’Estat
Organigrama polític. Aj. Reus
elMercadal 8a època núm. 1 5
ajuntament
Composició del consistori 2011-2015
Carles PellicerAlcalde
CiU
Alicia AlegretPPC
Joaquim EnrechCiU
Marcos Massó PPC
Andreu Martín PSC
Misericòrdia FargasAREUS
Miquel DomingoCiU
Joaquim SorioCiU
Jordi Lamas PSC
Carles SalasPSC
Sebastià DomènechPPC
Àngela TelloCiU
Montserrat DuchPPC
Josep AlluevaPSC
Teresa GomisCiU
Pepe JofréCiU
Misericòrdia BonfillPPC
Misericòrdia Dosaiguas
PSC
David VidalCUP
Montserrat VilellaCiU
M. Dolors ComptePPC
Sandra GuaitaPSC
Jordi CerveraAREUS
Hipòlit MonsenyCiU
M. Dolors SardàCiU
Teresa PallarèsPSC
Rosa GarridoPSC
elMercadal 8a època núm. 16
Les ordenances de l’Ajuntament de Reus per
a l’exercici de 2012 han augmentat de mitjana
un 6%, una xifra per sota de l’increment dels
preus dels últims tres anys. Aquestes ordenan-
ces s’emmarquen en la política de control de la
situació econòmica i financera de l’Ajuntament:
limitar al mínim la càrrega en els contribuents i
reforçar la contenció de la despesa.
L’expedient de modificació d’ordenances fiscals
és el resultat de l’estudi acurat de la situació
econòmica i financera de l’Ajuntament i del
càlcul de les necessitats de finançament per a
l’exercici 2012. L’anàlisi ha constatat un dèficit
de finançament dels serveis municipals en els
darrers exercicis, atès que ni tan sols s’ha apli-
cat l’increment de l’IPC necessari per mantenir
l’equilibri entre ingressos i despeses. Aquesta
situació explica, en part, el desequilibri financer
en què es troba la corporació municipal i en
recomana mesures de correcció.
El govern ha aplicat l’actualització mitjana de
les ordenances del 6%. Aquest increment de la
pressió fiscal, però, es manté uns 3 punts per
sota de l’augment de l’IPC dels darrers dos anys
més el previst per a 2012 (9%).
Eixos principals de l’expedient d’ordenances• L’expedient de modificació d’ordenances
proposa un increment mitjà del 6%.
• Una ordenança es redueix.
• Dotze ordenances es congelen i ni tan sols incrementen l’IPC previst per al 2012.
• Nou ordenances s’actualitzen un 7%, per sota de l’IPC dels darrers anys.
• La taxa de recollida d’escombraries s’incre-menta un 27% per adaptar-se al cost real del servei i a l’amortització de la xarxa de recollida pneumàtica.
• Es mantenen totes les bonificacions i s’augmenta la bonificació per a la domici-liació de l’IBI.
Una ordenança es redueixL’expedient de modificació d’ordenances plan-teja per al 2012 la reducció en un 15% de l’Ordenança d’ocupació de domini públic (ter-rasses, taules i cadires).
Dotze ordenances es congelenUn total de dotze ordenances es congelen, la qual cosa representa una rebaixa de la pressió fiscal, ja que no s’actualitza l’IPC. Com a mesura d’incentiu fiscal a l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball, la proposta de modificació d’ordenances estableix la congelació de tributs lligats a l’activitat econòmica, com són IAE, ICIO, plusvàlua, activi-tats, llicències autotaxis, serveis cartografia, serveis urbanístics, domini públic, empreses de serveis i telefonia i l’aprofitament de béns municipals (parades exteriors del mercat municipal).
Igualment, l’expedient també proposa la congelació de l’impost de vehicles, un dels quals afecta més ciutadans.
Nou ordenances s’actualitzen amb l’IPCAmb caràcter general, es proposa una actualitza-
ció del 7% per a nou ordenances, d’acord amb
l’increment de l’IPC dels darrers anys. Aquestes
són: IBI, servei de grua, expedició de docu-
ments, serveis de cementiri, serveis de Guàrdia
Urbana, guals, recollida d’animals, recollida de
residus comercials i la resta d’aprofitaments de
domini públic. En relació a l’IBI, aquesta actua-
lització suposa una variació de la quota per a un
immoble tipus d’uns 22 euros anuals o d’uns
1,8 euros al mes (de 313 euros l’any a 335).
Una ordenança s’incrementaFinalment, la taxa per al servei de recollida i elimi-
nació d’escombraries creix un 27% per adaptar-se
al cost real del servei (que l’any que ve s’incrementa
en 2 milions d’euros) i a l’amortització de la xarxa
de recollida pneumàtica (amb una inversió d’uns
12 milions d’euros, cosa que ha encarit els cos-
tos del servei). Aquest augment busca l’equilibri
financer del contracte i evitar la disminució signifi-
cativa del servei. Aplicat al rebut d’un pis de menys
de 100 m, l’increment de la taxa es tradueix en un
augment de la quota anual de 95,90 euros a
121,70 (uns 25,8 euros anuals).
BonificacionsL’expedient de modificació d’ordenances fiscals
manté totes les bonificacions en vigor i incre-
menta la bonificació per als contribuents que
domiciliïn l’IBI, que passa del 0,5% al 2,5%.
Per a aquests contribuents, l’augment real de
l’IBI per a l’any vinent serà del 5,5%. D’altra
banda, seguint la política iniciada respecte de
les subvencions, s’ha introduït el requisit d’un
mínim de 2 anys de residència per gaudir de
determinades bonificacions.
hisenda
De cara a l’exercici 2012, dotze ordenances es congelen, nou s’actualitzen amb l’IPC i una s’incrementa
Una imatge del ple ordinari en què es van
aprovar les ordenances municipals per al 2012.
Foto: Aj. Reus
elMercadal 8a època núm. 1
S’actualitzen les ordenances per sota de la inflació dels últims 3 anys
elMercadal 8a època núm. 1 7
L’Ajuntament rebaixarà un 3% els tributs als contribuents que n’avancin el pagamentL’Ajuntament de Reus aplicarà un descompte
del 3% a tots aquells contribuents que
l’any 2012 s’acullin al pagament avançat de
l’import de tots els rebuts del padró, és a
dir, l’impost de vehicles, l’IBI (urbà i rústic),
la taxa d’escombraries i, també, si escau, les
taxes d’aprofitament de via pública (guals) i
l’IAE. El contribuents que s’acullin al pagament
avançat hauran de sol·licitar-ho abans del 20
de gener a les oficines dels Serveis d’Atenció
i Informació al Contribuent (carrer de Sant
Llorenç, 25).
El pagament es farà el 31 de gener; s’avança 3
mesos al termini de pagament ordinari respecte
dels principals tributs municipals. Reus serà
un dels primers municipis de l’Estat espanyol
L’oficina d’atenció al públic d’AMERSAM i Reus Transport ara també obre els dissabtes
Amb l’objectiu de millorar el servei que ofereixen a la ciutadania, les empreses municipals de transport urbà –Reus Transport– i d’aparcaments i mercats –AMERSAM– ara també obren els dissabtes de 8.00 h a 14.00 h. L’horari d’atenció al públic de les oficines és de dilluns a divendres de 8.00 h a 14.00 h i de 16.00 h a 18.00 h, i ara s’hi afegeixen els matins dels dissabtes.
D’aquesta manera s’amplia el servei que s’ofereix als usuaris de Reus Transport (per fer abonaments de viatges o targetes de bus, entre d’altres) i dels aparcaments públics i les àrees de zona blava d’AMERSAM (per tramitar targetes d’aparcament o anul·lar denúncies de la zona blava, per exemple). Les oficines d’atenció al públic estan situades al mateix edifici del Mercat Central, al segon pis, concretament al carrer de
Sardà i Cailà, sense número. ◆
que aplicarà aquesta mesura de capitalització
d’impostos, prevista a la Llei d’hisendes locals.
La mesura té l’objectiu de rebaixar la pressió
fiscal i, en conseqüència, contribuir a dinamitzar
l’activitat econòmica.
Bonificacions per obrir un negociEl govern ha introduït una segona modificació
en l’expedient d’ordenances que permetrà als
empresaris que vulguin obrir un nou negoci
pagar de manera fraccionada la quota de la
llicència d’obertura de l’activitat, sempre que
la quota de la taxa sigui superior als 600
euros. La modificació fraccionarà el pagament
en tres quotes: la primera, en el moment de
la sol·licitud; la segona, en el moment de
la concessió; i la tercera, quan tingui lloc el
control inicial previ a l’inici de l’activitat, en els
percentatges que s’estableixin a la respectiva
ordenança fiscal.
El rebut mitjà de l’aigua s’incrementa una mitjana de 0,95 euros al mesLa societat municipal Aigües de Reus ha aprovat
un increment mitjà del 6,6% en les tarifes d’aigua
i clavegueram per a l’exercici 2012. Aplicada a
una família tipus de 3 membres, la modificació
comporta un increment del rebut mensual
de 0,95 euros. Les noves tarifes únicament
repercuteixen en el rebut de l’aigua un terç de
l’increment extraordinari dels costos a què Aigües
de Reus haurà de fer front l’any que ve. Aigües
de Reus, assumeix dos terços de l’increment
dels costos amb un esforç extraordinari de
contenció de la despesa i d’optimització dels
recursos. Els comptes de la societat per al 2012
mantindran una partida d’inversions i d’actuacions
a la xarxa d’uns 400.000 euros. També s’inclou
la incorporació d’una tarifa social per a col·lectius
desafavorits: famílies amb tots els membres a
l’atur i abonats que rebin una pensió mínima.
Noves tarifes d’aparcaments i de transport públic urbà per a l’any 2012
hisenda
El consell d’administració de la societat municipal AMERSAM, ara integrada sota el paraigües del Grup Econòmic d’INNOVA, ha aprovat les noves tarifes d’aparcaments i de transport públic urbà per a l’any 2012. La proposta planteja un increment mitjà del preu de l’hora d’aparcament del 3,03% i un augment mitjà de les tarifes del transport públic del 4,08%.
Transport públic urbàLa proposta planteja un increment de 0,10 euros del preu del bitllet senzill de Reus Transport. L’increment mitjà del conjunt de bitllets i abonaments és del 4,08%.
• Bitllet senzill: 1,20 euros (1,10)
• Bitllet aeroport: 2,40 euros (2,20)
• T-10: 7,50 euros (6,15)
• T-Mes: 28 euros (28)
• T-10 SS: 6,50 euros (6,50)
• T-10/30: 6,50 euros. Nova targeta, amb 5 recàrregues de 10 viatges, que cal realitzar en un màxim de 30 dies.
• T-Escolar: 6,50 euros(6,15). Cost subvencionat per l’Ajuntament de Reus.
• T-Jove: 6,50 euros (6,15). El cost està subvencionat per l’Ajuntament de Reus.
• T-Grup: 0,55 euros (0,55)
AparcamentsLa proposta planteja un increment mitjà del 3,03%. Distingeix entre les tarifes dels aparcaments en superfície (amb un increment mitjà del 4,32%) i les dels pàrquings municipals (amb un increment mitjà del 2,69%).
• Aparcaments en superfície. Les noves tarifes per a l’any 2012 proposen incre-ments d’entre 0,05 i 0,10 euros per hora, segons les diferents zones d’aparcament en zona blava. La proposta també planteja un increment d’1 euro (25%) en el preu de l’anul·lació de denúncia, que passa a 5 euros.
•Blava A: 1,80 euros (5,88%)•Blava B: 1,25 euros (6,38%)• Blava C: 1,05 euros (7,69%)•Taronja D: 1,05 euros (7,69%)•Taronja E: 0,81 euros (10,17%)•Groc F: 0,68 euros (-15,63%)•Aparcaments municipals. Es proposen
increments de 0,05 euros per a les primeres tres hores d’aparcament. Tanmateix, es rebaixa 0,15 euros el preu de la quarta hora en pàrquings de la segona corona, i 0,20 euros en el preu de la cinquena hora en pàrquings de la primera corona. El màxim diari, a partir de la sisena hora, es congela en 5 euros a la segona corona i 8 euros en la primera. Aquesta proposta fixa un increment mitjà de les tarifes horàries d’aparcament del 2,69%.
elMercadal 8a època núm. 1 7
elMercadal 8a època núm. 18
que s’han de marcar aquest objectiu per agilitar-ne l’aprovació definitiva,
que és una competència de la Generalitat de Catalunya.
El regidor d’Urbanisme assenyala que l’objectiu d’aquest nou POUM
serà la compactació i la cohesió de la ciutat i es donarà preferència a la
rehabilitació en les normatives municipals. “Serà un pla menys expansiu,
amb el sòl no urbanitzable com a motor del concepte urbanístic”, explica
Domingo, que aposta per “una V verda” per lligar el territori: “La frontera
entre l’espai urbà i no urbà ha de ser suau i plantegem un cinturó verd
abans d’arribar a les carreteres T-11 i C-14, que són els límits de la ciutat.
Aquests cinturó verd pot ser un aparcament amb una gran presència d’arbrat.”
En aquesta línia, el regidor de Medi Ambient, Marcos Massó, concreta
que “aquest cinturó verd consisteix en un sistema obert que inclou espais
i elements protegits de vàlua patrimonial, espais en expectativa i espais
projectats com a parcs urbans i té, com a principal funció, unir la ciutat
consolidada de manera còmoda i agradable amb el gran espai verd de la
ciutat representat pels espais agrícoles periurbans en sòl no urbanitzable. “
“Al mateix temps, pretén millorar la imatge de les entrades de la ciutat i
integrar-ne la xarxa de barrancs i rieres per tal que deixin de ser espais
degradats i puguin integrar-se en l’espai urbà i esdevenir part de la nova
ciutat, fent de Reus una ciutat millor”, afegeix Massó. ◆
El mandat municipal que acaba de començar té com un dels objectius
principals l’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM).
El primer POUM es va aprovar l’any 1984 i, quinze anys després, se’n
va fer la primera revisió. Els primers treballs per a la segona revisió del
planejament urbanístic de la ciutat es van iniciar els darrers mesos del
mandat anterior i durant aquest s’ha de dur a terme la resta del procés,
que comptarà amb la participació ciutadana com un dels eixos bàsics.
Entre els mesos de gener i març d’aquest any es va dur a terme un
procés de participació obert a la ciutadania, que va incloure conferències i
tallers als centres cívics de la ciutat. En va sortir una memòria que durant
les properes setmanes passarà pels diferents òrgans de govern fins que
a principi d’any el ple municipal aprovi aquest avanç de planejament.
Un cop aprovat, aquest document passarà per un nou procés de
participació ciutadana amb conferències i consultes i una aposta
important per les eines 2.0, com un blog i les xarxes socials.
“Proposarem cada setmana un tema diferent: l’actuació sobre un
barranc, el soterrament de línies d’alta tensió, el que interessi a la gent”,
explica el regidor d’Arquitectura i Urbanisme, Miquel Domingo.
Al cap d’un any es preveu l’aprovació inicial, amb la posterior exposició
pública i la conseqüent presentació d’al·legacions. Domingo és conscient
de la dificultat d’aprovar el pla general aquest mandat, però considera
arquitectura i urbanisme
Serà un procés participatiu que s’allargarà durant tot aquest mandat
Reus revisa el Pla d’Ordenació Urbana Municipal
Una imatge de la ciutat de Reus, amb el Polígon Tecnoparc en primer pla.
Foto: Pere Ferré
elMercadal 8a època núm. 1 9
Alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV abans de començar la visita.
Foto: Gemma Rufino
La doctora Gemma Castillejo, gastroenteròloga pediàtrica,
coordina la Unitat.
Foto: Gemma Rufino
La malaltia celíaca es pot diagnosticar des de pràcticament totes les
especialitats mèdiques i és molt important implicar-hi tots els professionals
de la medicina per tal que siguin capaços de reconèixer-la. És per aquest
motiu que l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha creat la Unitat
Hospitalària de Malaltia Celíaca, que permet fer més eficaços els circuits
de què disposa per tal de millorar el maneig dels pacients celíacs, tant
pediàtrics com adults i, també, optimitzar-ne els recursos.
En aquesta unitat multidisciplinària hi participen una gastroenteròloga
pediàtrica, la Dra. Castillejo; un gastroenteròleg d’adults, el Dr. Martínez
Cerezo; una nutricionista, la Sra. Guillén; una anatomopatòloga, la
Dra. Morente; i un metge d’Anàlisis Clíniques, el Dr. Simó. A més, hi
col·laboren professionals d’altres especialitats com Dermatologia,
Ginecologia i l’equip d’anestesistes.
Cada any a l’hospital es diagnostiquen una trentena de nous casos de la malal-
tia, nombre que a més està augmentant any rere any. Actualment, a la Unitat es
tracten 430 pacients celíacs, dels quals una bona part, 350, són infants.
A més de la tasca de diagnòstic i assistència clínica, els professionals
treballen des de fa anys en l’activitat de recerca en el camp de la
celiaquia. Des de l’any 2010 disposa d’un Grup d’Investigació reconegut
per l’Institut Sanitari Pere Virgili i participa en estudis per a la prevenció,
el diagnòstic, el seguiment i el tractament d’aquesta malaltia tant en
l’àmbit estatal com internacional. ◆
L’Hospital Sant Joan de Reus creauna Unitat Hospitalària de Celiaquia
salut
L’Escola d’Arquitectura de la URV visita l’Hospital
elMercadal 8a època núm. 1
Una seixantena d’alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la
Universitat Rovira i Virgili van visitar el divendres, 18 de novembre, el nou
Hospital Universitari Sant Joan de Reus. La visita va ser guiada per un dels
arquitectes de l’edifici, Jordi París, de Pich-Aguilera Arquitectes, i van escollir el
nou hospital com a exemple de construcció singular i energèticament eficient.
Gràcies als sistemes de funcionament de què disposa, el consum
energètic anual és un 33% inferior al d’altres centres hospitalaris.
Concretament, el sistema de control de clima interior de la rambla evita la
utilització de climatització en aquesta zona durant pràcticament tot l’any,
i això suposa un estalvi de 900.000 kw/h anuals, que correspondrien a
l’emissió de 417,5 tones de CO2. ◆
elMercadal 8a època núm. 110
El Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Reus
ha coordinat les diferents entitats comercials de
Reus perquè promoguin de manera conjunta la
campanya de Nadal. Des del consistori s’ha donat
suport a aquesta iniciativa comuna, ja que permet
enfortir i cohesionar el món del comerç a la ciutat.
L’Ajuntament coordinarà i divulgarà les diferents
activitats proposades per les entitats per a aquesta
campanya comercial, que és la més important de
tot l’any en vendes, a través, entre d’altres, de
l’elaboració i difusió d’una agenda d’activitats,
on es recullen els actes més importants.
Enguany, la campanya d’aquestes festes neix
sota el lema «Reus és Nadal 2011» i està
orientada a crear un ambient nadalenc que
atregui compradors i convidi els ciutadans a
passejar per Reus i a fer de la ciutat el seu
indret per comprar els regals de les festes.
La campanya es va iniciar amb la tradicional
encesa de l’enllumenat de Nadal el dia 25 de
novembre a la plaça del Mercadal i finalitzarà
el dia 8 de gener, i no el dia 6 de gener, com
és habitual, perquè enguany coincideix que
el dissabte 7 i el diumenge 8 serà el primer
cap de setmana de rebaixes. Com cada any,
l’Ajuntament es fa càrrec del consum elèctric i
col·labora en un 20% amb el cost del lloguer i
instal·lació dels motius decoratius, mentre que
l’altre 80% restant va a càrrec dels botiguers
dels carrers interessats.
En total, fins a 26 carrers de la ciutat gaudeixen
d’il·luminació nadalenca, així com també alguns
indrets puntuals de la ciutat. Seguint la trajectòria
de les últimes edicions, el 100% de l’enllumenat
és amb el sistema de LED, que té un consum
elèctric mínim i rebaixa la contaminació lumínica.
Els llums de Nadal resten oberts cada dia de les
17.30 hores a les 22.00 hores, tret dels dijous,
divendres, dissabtes i vigílies de festius, que
s’allarga fins a les 24.00 hores per dinamitzar el
sector de la restauració i l’oci nocturn. A banda,
les nits del 24 i 31 de desembre, així com la del 5
de gener, l’enllumenat de Nadal també allargarà el
temps d’encesa fins a més tard de l’horari habitual.
Vint-i-sis carrers de la ciutat llueixen l’enllumenat nadalenc fins al 8 de gener
El comerç de Reus s’uneix per a promocionar la campanya “Reus és Nadal 2011”
promoció
La regidora de Promoció, Alicia Alegret, amb diferents venedors exhibint els cartells de la campanya.
Foto: Aj. Reus
Nou espectacle de llum, so i imatge
La Unió de Botiguers de Reus ha organitzat per a aquesta campanya una nova iniciativa que combina la llum, la imatge i el so. Es tracta d’un espectacle que es realitza cada dia que estiguin oberts els comerços, a les 19.00 h, a la plaça del Merca-dal, i que consisteix en un espec-tacle que juga amb la música i els llums de Nadal de l’Ajuntament, de l’arbre de Nadal i del Gaudí Centre, i que s’acompanya amb la projecció d’algunes imatges.
elMercadal 8a època núm. 1 11
Els Mercats de Reus –Mercat Central, Mer-
cat del Carrilet i Marxants de Reus– han
engegat aquest mes de desembre una
campanya de promoció conjunta de llarg re-
corregut per posar èmfasi als valors afegits
propis dels mercats: experiència, qualitat,
confiança i varietat; atributs comercials im-
prescindibles per fer front al context de crisi
actual. L’objectiu és arribar a tot el seu pú-
blic potencial gràcies a trencar les barreres
d’anys anteriors, quan les accions es queda-
ven únicament a l’interior o als voltants dels
recintes, fent-ne difusió fora dels mercats i
estenent-se per tota la ciutat. Alhora, «Bo i
de qualitat, sempre al Mercat» cerca conso-
lidar la imatge dels Mercats de Reus com
la porta d’entrada dels productes de casa,
amb venedors especialitzats i de confiança.
Per aconseguir aquestes fites, la campanya
no se centra en el Nadal, que es converteix
en l’excusa per començar-ne la difusió, sinó
en els propis paradistes i marxants.
Els clients que comprin aquest Nadal als Mer-
cats de Reus participaran en els tradicionals
sortejos de regals que els tres mercats ja feien
en temporades anteriors. Amb els tiquets de
compra de les parades o els vals dels mar-
xants, a cada punt d’informació –n’hi haurà un
a cadascun dels tres mercats– s’aconsegueixen
butlletes rasca-rasca que ofereixen premis im-
mediats. Es poden guanyar lots de Nadal, es-
patlles de pernil, bicicletes, xecs regal de 10
euros, bosses de compra... El Mercat Central
també acollirà activitats familiars i espectacles
per acostar nous públics. ◆
promoció
Els mercats de la ciutat, sinònim de qualitat
Activitats d’animació al carrerEls carrers de Reus s’omplen de vida, amb la celebració de diferents activitats dirigides a tots els membres de la família, com per exemple la celebració d’espectacles d’animació infantil per alguns carrers de la capital del Baix Camp o el muntatge d’atraccions infantils a la plaça de la Llibertat, entre el 2 de desembre i el 8 de gener. A banda, entre el 5 de desembre i el 5 de gener, a la plaça de la Llibertat, s’instal·larà el Mercat d’Artesania.
Guarniment de carrers amb arbres de nadal
Els nens i nenes de la ciutat de Reus veuen com la seva creativitat artística també decora els carrers de la ciutat grà-cies a la iniciativa de l’entitat el Tomb de Reus, que guarneix els carrers del centre de Reus amb arbres de Nadal decorats amb elements elaborats pels alumnes dels diferents centres escolars de Reus.
Els llums de Nadal de Reus es van encendre
el divendres 25 de novembre. La plaça
del Mercadal llueix el tradicional arbre de Nadal.
Foto: Olívia Molet
elMercadal 8a època núm. 1
Continuïtat de la reeixida ruta de tapes Ganxet Pintxo
La Cambra de Comerç de Reus, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, va organitzar entre els dies 3 i 13 de novembre la primera edició de la Ganxet Pintxo, ruta de tapes de Reus. La ruta va comptar amb la participació de 41 establiments representatius del sector que van elaborar tapes d’un altíssim valor gastronòmic. L’èxit de la iniciativa, durant la qual es van servir més de 110.000 pinxos, ha propiciat que durant el 2012 se n’organitzin dues noves edicions.
Les entitats participantsLes iniciatives d’aquesta campanya formen part del treball conjunt de les entitats comercials, que són les següents: la Unió de Botiguers de Reus, el Tomb de Reus, l’Eix Comercial del Passeig Prim i Sunyer i el Centre Comercial el Pallol, així com el Mercat Central, el Mercat del Carrilet i els Marxants de Reus. Totes les entitats i organismes, sota la coordinació de l’Ajuntament de Reus, mantindran la singularitat de les seves accions, però sota una imatge i una campanya úniques.
elMercadal 8a època núm. 112
ensenyament i lleure
El proper 27 de desembre arrenca l’edició
d’enguany del Parc de Nadal de Reus, que
està considerat el segon parc de Catalunya.
La principal novetat d’aquest any és la seva
ubicació, ja que es trasllada a la nova Fira de
Reus, a l’edifici Tecnoparc, després de tres anys
a les instal·lacions de l’avinguda del Comerç.
Organitzat per l’Àrea d’Ensenyament i Política
Lingüística i l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament
de Reus, a través de l’empresa municipal Reus
Esport i Lleure, el Parc de Nadal obrirà portes
el dia 27 de desembre i les tancarà el 4 de
gener. Com cada any, des de les 11.00 h a les
21.00 h el parc estarà obert al públic, tret del
dia 31, que tancarà a les 20.00 h, i el dia 1 de
gener, que restarà tancat.
Es tracta d’un parc consolidat i es confia a
tornar a superar els 40.000 visitants. El Parc de
Nadal de Reus s’ha convertit en un referent del
lleure d’infants i joves durant les vacances de
Nadal; una oferta allunyada de les propostes
comercials i que actua com un punt d’atracció
de públic procedent de tota la ciutat i de tota
la seva àrea d’influència. En aquest sentit, en
l’edició anterior, un 32% dels visitants eren de
fora de Reus.
El Parc de Nadal es trasllada al TecnoparcAmb més de 6.000 m2 el parc obrirà a la nova Fira de Reus el 27 de desembre i tancarà les portes el 4 de gener
ServeisServei de bar/restaurant i guarda-roba.
Un espai d’atenció a nadons.
Un espai d’atenció sanitària.
Un servei d’acompanyament a persones discapacitades.
Un punt d’informació.
Aparcament al mateix edifici.
Transport públic gratuït (Reus Transport).
Aquest és l’espai de la nova Fira de Reus que
acollirà l’edició d’enguany del Parc de Nadal.
Foto: Aj. Reus
elMercadal 8a època núm. 1 13
Xarxes socials i noves tecnologiesEl Parc de Nadal continuarà treballant en l’ús de les noves tecnologies i en l’ús de les xarxes socials. Per aquest motiu, el parc incorporarà una àmplia zona WI-FI per als visitants. A més, hi haurà un espai on s’ensenyarà el funcionament del portal per a mòbil del www.reus.cat i de quina manera es poden realitzar tràmits municipals en línia.
A banda, s’obrirà un Facebook específi c del Parc de Nadal i hi haurà alguns ordinadors perquè els pares i mares puguin publicar comentaris en aquest perfi l de Facebook.
Visita’ns: www.parcdenadal.cat
Participa a través de Facebook:www.facebook.com/ParcNadal
I del Twitter de l’ajuntament:
@reus_cat
ensenyament i lleure
13
Aquest any, el parc comptarà majoritàriament
amb la participació de diferents entitats. En
concret, un total de 40 associacions han
presentat el seu projecte per omplir de
continguts els 6.000 m2 de l’espai de la Fira de
Reus. Així, hi participen esplais, agrupaments,
entitats culturals, juvenils i esportives, i també
diferents departaments i organismes municipals,
així com d’altres organismes públics i privats i
d’empreses col·laboradores. A més, seguint amb
la dinàmica d’anys anteriors, el parc reservarà un
espai per a la solidaritat. En concret, s’ubicarà un
estand per a l’Associació de Síndrome de Down
de Tarragona, amb seu social a la ciutat de Reus.
Enguany, l’eix temàtic de les diferents activitats
són el joc simbòlic i el de la representació.
També es pretén accentuar la participació
dels pares i mares a les activitats i promoure
d’aquesta manera la interacció entre pares i
fi lls. Per altra banda, l’Àrea d’Esports vol iniciar
un projecte per al 2012 sobre la promoció
dels valors de l’esport i l’olimpisme. Per això,
aprofi tant el Parc de Nadal com a aparador, es
desenvoluparà un taller d’activitats didàctiques
per tal de fer refl exionar sobre els valors i els
símbols de l’olimpisme.
Consell Municipal d’InfantsAlgunes de les activitats que s’estan treballant per dur a terme al Parc
de Nadal també estaran relacionades amb l’esport i l’activitat física de
les persones a qualsevol edat. Aquesta temàtica va ser presentada pel
Consell Municipal d’Infants a l’audiència pública del 3 de maig de 2011,
en la qual van sol·licitar que es realitzessin recursos i propostes sobre
aquesta qüestió en diferents actes, com ara el Parc de Nadal. Com a
reconeixement al Consell Municipal d’Infants i perquè puguin constatar
el desenvolupament de la seva proposta, els consellers i conselleres
d’aquest òrgan assistiran al Parc de Nadal com a convidats d’honor.
PreusEl preu de les entrades es manté per tercer any consecutiu. L’entrada general costarà 5 euros, els abonaments de cinc entrades costaran 22 euros i els de 10 entrades tindran un preu de 40 euros. Els infants de 0 a 24 mesos i els majors de 18 anys acompanyants tenen l’entrada gratuïta. S’aplicarà descompte als titulars del Carnet Jove o de la Targeta Jove de l’Ajuntament, a famílies nombroses i també a grups
organitzats. ◆
Reus Transport habilitarà un autobús
especial i gratuït per poder arribar fi ns
a la Fira de Reus, on estarà situat el Parc
de Nadal. La línia 81 serà l’encarregada de
connectar el centre de la ciutat amb l’àrea del
Tecnoparc els dies 27, 28, 29, 30 i 31 de desembre
de 2011 i els dies 2, 3 i 4 de gener de 2012. Aquest autobús
seguirà el següent recorregut i s’aturarà en les següents
parades: la Fira, Bellissens, el tanatori, el camí de Tarragona,
riera d’Aragó, camí de Valls, Dom Bosco, Pompeu Fabra,
avinguda de Sant Jordi i plaça de la Llibertat.
GRATUÏTBUS
Diferents imatges de l’edició de l’any passat del Parc de Nadal de Reus.
Foto: Aj. Reus
@
elMercadal 8a època núm. 114
Mas Pintat ofereix diferents activitats per a famílies amb infants i adolescents.
Foto: Aj. Reus
Mas Pintat dóna el tret de sortida aquest curs
amb la incorporació d’activitats adreçades també
a famílies amb adolescents. L’espai municipal de
suport a les famílies, que gestiona la Regidoria de
Família i Gent Gran, introdueix en aquesta nova
etapa un nou perfil d’usuaris de les seves activi-
tats. En concret, es realitzaran tallers adreçats a
famílies amb infants i també amb adolescents.
Les sessions estaran dinamitzades per un
professional que realitzarà una exposició
teòrica i una activitat pràctica i de reflexió amb
els assistents. Les xerrades tractaran sobre
l’adolescència, els malestars adolescents,
les semblances i les diferències, l’educació
emocional, les habilitats socials i els conflictes,
l’autoritat positiva, els càstigs i els límits, etc.
Aquesta nova oferta s’uneix als espais estables per a famílies amb infants
Mas Pintat amplia activitats a famílies amb adolescents
També continuaran els tallers per a famílies
amb infants, en els quals es tractaran qüestions
com el desenvolupament infantil, l’autoritat
positiva, els càstigs i els límits, entre d’altres.
Un espai de trobada de les famíliesMas Pintat és el centre de suport a la infància
i a les famílies de Reus, un projecte educatiu
que parteix de la idea de servei a les famílies
amb infants de fins a 12 anys. Té la finalitat
d’acompanyar, orientar i encoratjar els pares i
les mares en les responsabilitats educatives
en companyia d’altres famílies. I ho fa a tra-
vés d’espais de joc que afavoreixen la trobada
entre famílies, tallers monogràfics relacionats
amb l’evolució dels infants i adolescents o es-
pais familiars com a lloc de debat entre pares
i mares mentre els fills i filles juguen en com-
panyia d’altres infants. El centre va obrir l’any
2008 tot recuperant el Mas Pintat per a un ús
públic. El mas és també la seu d’entitats com
ara l’Associació de Mares per donar Suport a
la Maternitat i la Criança, Mareus, l’Associació
d’Ajuda als Afectats de Cardiopaties Infantils
de Catalunya, Adopchina, Apyda i l’Associació
de Famílies Monoparentals.
L’Ajuntament recupera el format del programa ‘Cap nen sense saber nedar’
La Regidoria delegada de l’Àrea de l’Esport ha recuperat per a aquest curs 2011-2012 el format del programa ‘Cap nen sense saber nedar’ i ofereix als centres escolars la possibilitat de participar-hi entre els mesos d’octubre i maig. El curs passat, el programa es va restringir entre els mesos de gener a maig i se’n va reduir sensiblement el nombre de sessions.
El programa ‘Cap nen sense saber nedar’ ofereix a tots els centres escolars de la ciutat (públics i concertats) la possibilitat que els alumnes de segon de primària adquireixin un dia a la setmana tècniques bàsiques de natació com un aprenentatge utilitari de desenvolupament de qualitats físiques pròpies dels esports aquàtics. En aquest curs la inscripció s’ha situat per sobre dels 1.300 alumnes. El programa inclou el desplaçament a la piscina, mitjançant el transport en autobús, l’assegurança, l’ús de la piscina i el personal tècnic de l’activitat.
El programa suposa també la col·laboració directa amb els clubs Reus Deportiu i Club Natació Reus Ploms, que presten aquest servei finançat íntegrament per la Regidoria delegada de l’Àrea de l’Esport. El curs 2011-2012, el programa té un cost d’uns 148.000 euros, la qual cosa suposa un increment d’uns 48.000 euros respecte del curs passat. ◆
A la programació d’aquest curs, cal afegir-hi els espais estables que ofereix Mas Pintat:
Espai Nadó. Un espai de trobada per a famílies amb infants de fins a 12 mesos que pretén potenciar la relació entre el nadó i la família i en el qual comparteixen una sèrie de pautes en relació amb la criança dels fills durant els primers mesos de vida.
Espai familiar Tallers. Per a famílies amb infants de 3 a 7 anys. En aquest espai es realitzen manualitats conjuntament amb els pares i mares
assistents. L’activitat és coordinada per dos professionals que inicien les sessions que els familiars desenvolupen amb els seus fills i filles.
Espai psicomotricitat familiar. Per a famílies amb nens d’1 a 3 anys on es pot realitzar una activitat de psicomotricitat conjunta, la qual és dinamitzada per dues educadores que dirigeixen la classe en les diferents fases fins arribar a la relaxació de tots els participants
Espai familiar de ludoteca. Per a famílies amb infants de 3 a 6 anys. En aquest espai ubicat en la ludoteca del mas, els infants poden jugar de forma lliure i dirigida i relacionar-se amb altres infants, mentre els adults, a més de participar en el joc, tenen l’oportunitat d’aprendre a observar-los i d’intercanviar experiències i coneixements amb la resta de famílies i professionals del servei.
14 elMercadal 8a època núm. 1
família i gent gran
elMercadal 8a època núm. 1 15
noves tecnologies
La ciutadania de Reus compta des de fa unes
setmanes amb nous canals per accedir a la
informació municipal i poder establir contacte
amb l’Ajuntament de la ciutat. A través del compte
@reus_cat, el consistori reusenc és present a la
xarxa social Twitter i també ha entrat a Facebook
a través de la pàgina Ajuntament de Reus.
Tant a Twitter com a Facebook s’aniran
oferint les notícies que generin els diferents
departaments i serveis de l’Ajuntament i els
diferents actes i activitats que organitzin.
També s’hi podran trobar informacions que
puguin ser d’interès per a la ciutadania. Alguns
departaments i serveis de l’Ajuntament reusenc
disposen de Facebook i Twitter propis.
Ha creat comptes a Twitter i Facebook per obrir nous canals de comunicació amb la ciutadania
L’Ajuntament aposta per les xarxes socials
Nova versió de la pàgina www.reus.cat per a mòbil
Aquesta iniciativa s’emmarca en el pla per
potenciar la presència de l’Ajuntament de
Reus a les xarxes socials on, a més d’oferir
més informació, es volen obrir nous canals de
contacte amb la ciutadania perquè puguin fer
arribar les seves queixes i suggeriments.
La nova versió de la web per a mòbils està disponible per a Blackberry, Android i Iphone
La pàgina web de l’Ajuntament de Reus, www.
reus.cat, disposa d’una nova versió per a mò-
bils Android, BlackBerry i Iphone, on hi ha una
reducció de continguts i es mantenen aquells
més útils per a la ciutadania. D’aquesta ma-
nera, es pretén facilitar l’accés a la informació
més utilitzada, però adaptada al format d’un
mòbil, per tal que arribar a les informacions
pertinents sigui senzill i ràpid.
En aquesta nova versió, la ciutadania hi trobarà
un apartat amb totes les notícies que genera
el consistori; un espai d’agenda per consultar
quines activitats hi ha programades a la ciutat
cada dia de la setmana; un servei d’agenda
telefònica, on es poden trobar els telèfons
d’algunes de les ofi cines i els serveis més utilitzats
pels usuaris; i, fi nalment, també hi ha un espai
per conèixer l’estat meteorològic a la ciutat.
Aquest nou format de pàgina web per a mòbil
també permet tornar a la versió clàssica del
www.reus.cat, on es poden consultar tots els
continguts que l’Ajuntament de Reus té expo-
sats a la xarxa. ◆
elMercadal 8a època núm. 116
La Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes (UMIRC) de la Guàrdia
Urbana de Reus és un servei que treballa per a la prevenció dels
conflictes socials i la seguretat ciutadana mitjançant la gestió positiva
del conflicte i la promoció del civisme i la convivència. És una unitat
integrada per cinc tècnics professionals: dos sergents i una agent de
la Guàrdia Urbana, un educador social i dos mediadors. Aquest servei
esta dirigit a qualsevol ciutadà, entitats i col·lectius que es trobin amb un
conflicte de convivència respecte a un igual o la comunitat.
Es basa en un sistema d’atenció personalitzada i directa en què
l’administració s’apropa al ciutadà per ajudar-lo a resoldre el seus propis
conflictes, mitjançant la possibilitat que el ciutadà es desplaci a les
dependències de la Guàrdia Urbana o bé que siguin els professionals
els que ho facin al lloc del conflicte. Aquesta unitat ha assolit un alt grau
d’especialització en la mediació i la resolució de conflictes, especialment
en aspectes com l’incivisme, la intolerància o la xenofòbia. Aquesta
especialització permet treballar especialment en la prevenció.
Els casos poden arribar a la UMIRC per diferents canals; per exemple,
per serveis realitzats per membres de Guàrdia Urbana i de la mateixa
UMIRC, per l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC), associacions de veïns,
comunicacions directes dels propis afectats/interessats a l’oficina de la
UMIRC, per les diferents regidories i departaments de l’Ajuntament i
d’altres organismes i dependències institucionals. En l’actualitat la Guàrdia
Urbana ha obert un altre canal perquè els ciutadans es puguin dirigir i
contactar amb la UMIRC mitjançant el correu electrònic [email protected].
El Cicle de la Mediació s’inicia amb el coneixement de la problemàtica
per qualsevol dels canals d’entrada establerts que dóna lloc al procés
d’anàlisi i dels treballs de recerca i coneixement dels casos per arribar a
la seva resolució. Posteriorment es posen en contacte amb les diferents
parts implicades per contrastar-ne les diferents postures i interessos;
se’ls ofereix la possibilitat de participar en una mediació desenvolupada
pels professionals en un espai neutral. La mediació finalitza amb la
formalització de l’acord al qual han arribat les parts verbalment i,
en alguns casos per escrit, signat pels implicats juntament amb els
professionals presents a la mediació. Amb aquest acord, tot i no ser cap
document jurídic ni tenir validesa legal, s’evita que les persones arribin
a denunciar-se i a arribar a situacions irreconciliables.
La majoria de casos, de tipus comunitariLa Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes (UMIRC) va començar el
seu funcionament a finals de 2007. Des de la seva creació, la UMIRC ha
tractat de forma individualitzada un total de 649 casos. El major nombre
de requeriments que arriben a la UMIRC són els de tipus comunitari,
els quals engloben principalment els problemes de convivència entre
veïns, tant per motiu de molèsties, sorolls, comportament dels animals
domèstics, el conflictes a la via pública, actes incívics, etc.
La UMIRC de la Guàrdia Urbana de Reus és un referent en matèria de
mediació, tant a nivell autonòmic com estatal, com ho demostra el fet
d’haver estat ponents en les primeres Jornades de Mediació organitzades
per la Policia Local de Vila-real (Castelló) el novembre de 2010, a les quals
van assistir més de 300 agents, oficials i comandaments dels diferents
cossos de seguretat, així com professionals de la docència i psicòlegs. ◆
Estadística a data 30/11/2011
Actuacions realitzades el 2011
seguretat
Es va crear l’any 2007, està integrada per sis tècnics i és un referent a nivell estatal
La Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes ja ha tractat més de 600 casos
TIPUS 2007 2008 2009 2010 2011
Comunitaris (Convivència) 9 88 79 122 172
Conflictes escolars 9 22 7 14 14
Conflictes familiars 0 1 0 11 24
Casos individualitzats 0 0 15 9 5
Grups de joves 1 10 19 8 8
Altres 0 2 0 0 0
Total de casos 19 123 120 164 223
Anàlisi 533Citacions 296Contactes 578Preparació d’entrevistes 290Entrevistes 292Preparació de mediacions 46Tasques administratives 1.298Seguiments 216Coordinació 103Avaluació 198
TOTAL 3.850
elMercadal 8a època núm. 1 17
L’alcalde, Carles Pellicer, i els regidors
Hipòlit Monseny i Àngela Tella durant la
visita al barri Niloga.
Foto: Aj. Reus
via pública/medi ambient
Durant aquests primers mesos de mandat,
l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, acompanyat
de diversos regidors i regidores i tècnics
municipals, ha visitat diferents barris de la
ciutat. Els regidors que han participat en
aquestes visites són els titulars d’Urbanisme,
Miquel Domingo; Via Pública, Hipòlit Monseny;
Medi Ambient, Marcos Massó; Participació
i Ciutadania, Àngela Tello; i Convivència i
Immigració, Dolors Compte.
L’objectiu d’aquestes visites ha estat detectar
quines incidències hi ha actualment als barris
i quins serveis cal reforçar. La jardineria, la
neteja, la instal·lació d’alguns llums per millorar
la sensació de seguretat dels veïns durant
les hores nocturnes, així com la necessitat
de pintar de nou algun pas de vianants o
la ubicació d’algunes jardineres a punts
concrets han estat algunes de les deficiències
detectades durant aquestes visites.
Entre altres, s’ha visitat Parcel·les Casas, Urba-
nització Muixí, Barri Immaculada, Sol i Vista,
Mas Abelló, Mas Pellicer, Sant Josep Obrer,
Barri Fortuny, Barri Juroca, Zona Centre, Barri
Montserrat, Mas Iglésies, Urbanització Blanca-
fort, Barri Gaudí, Les Palmeres, Urbanització
Mas Carpa i Barri Niloga.
Reunió trimestral amb la Federació d’Associacions de VeïnsL’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i la regidora
de Participació i Ciutadania, Àngels Tello, van
assistir el 30 de novembre a una assemblea
amb la Federació d’Associacions de Veïns per
tal d’establir un pont de comunicació entre
les entitats i l’Ajuntament de Reus. En aquest
sentit, es va comprometre a realitzar una reunió
trimestral amb la Federació d’Associacions de
Veïns de Reus per tal d’establir un canal de
comunicació directe amb el govern.
L’alcalde i la regidora van explicar que establirien
un protocol amb la Federació d’Associacions de
Veïns per tal que, cada vegada que hi hagués una
incidència a la ciutat, l’Ajuntament i la Federació
es posin en contacte per compartir la informació.
De fet, aquest procediment ja es va seguir en
els últims episodis de pluja que es van produir a
Reus durant els mesos d’octubre i novembre. ◆
El passat 25 de juliol l’Àrea de Medi Ambient va iniciar una campanya
intensiva de neteja de pintades de les parets de la ciutat de Reus. Des
d’aleshores fins al 30 de novembre s’han netejat un total de 359 pin-
tades de parets i mobiliari urbà. Les actuacions s’han incrementat un
340% respecte del període de gener a juny. La campanya s’ha realitzat
amb una netejadora d’aigua a pressió amb aigua calenta i una neteja-
dora d’arena a pressió que neteja amb sorra fina les superfícies més
poroses. També s’ha utilitzat un tractament especial antipintades a les
parets més sensibles d’edificis emblemàtics o de valor arquitectònic.
El regidor de l’Àrea de Medi Ambient, Marcos Massó, es mostra satisfet
per la neteja que ha suposat per a la ciutat haver eliminat les pintades
dels carrers i denuncia que «l’incivisme costa molts diners a les arques
municipals» i que justament les pintades són un dels actes de vanda-
lisme urbà més freqüents. De fet, es preveu que el cost de la neteja
de les pintades durant aquest 2011 ascendeixi fins als 155.000 euros.
En aquest sentit, el regidor Marcos Massó assegurava que «el govern
s’està esforçant al màxim per mantenir la ciutat neta i endreçada i es
continuarà tenint tolerància zero amb els incívics». ◆
L’alcalde i els regidors recorren la ciutat acompanyats de representants de les associacions de veïns
Visites als barris per conèixer les seves necessitats
Es netegen fins a 359 pintades a la ciutat des del mes de juliol
elMercadal 8a època núm. 118
La Fira Tot Nuvis, la segona de FiraReus pel que fa a nombre d’expositors, es va celebrar per primer cop a les instal·lacions del Tecnoparc.
Foto: Niepce
L’any 2011 FiraReus ha completat el seu
trasllat a la zona del Tecnoparc, després
de més de dos anys a les instal·lacions
provisionals de l’avinguda del Comerç. Amb
l’arribada al nou edifici, s’inicia una nova etapa
que centra l’activitat de FiraReus en dues
vessants: la de les fires i la dels congressos,
convencions i esdeveniments. A partir del
trasllat s’ha treballat especialment la promoció
d’aquestes noves instal·lacions. L’objectiu
és posicionar FiraReus als circuits firals i del
turisme de negocis amb l’optimització dels
espais i amb el manteniment d’una activitat
gairebé ininterrompuda durant tot l’any.
Les noves instal·lacions de FiraReus, Centre de
Fires i Convencions, al Tecnoparc ocupen uns
15.000 m2 i consten de sales amb excel·lents
característiques tècniques, modernes i adapta-
bles a tot tipus d’esdeveniments.
FiraReus, una eina fonamental per captar turisme de negocisFiraReus té gairebé 3.000 m2 dedicats només
al mercat de reunions, que es reparteixen en
deu sales de reunions emplafonades de 5
en 5, que poden acollir des de la reunió més
reduïda fins a jornades per a 225 assistents;
dues sales d’actes, emplafonades entre
si i que poden acollir jornades per a 350
persones i l’espai dedicat als esdeveniments
de gran format: l’Auditori Antoni Gaudí, amb
capacitat per a 750 persones i divisible en dos
nivells (un de 540 seients i l’altre de 210). Per
últim, el Foyer Marià Fortuny és un dels espais
més nobles de les noves instal·lacions, indicat
especialment per a la realització d’actes com
exposicions o sopars de gala.
Entre les accions que s’han dut a terme enguany
per donar a conèixer les noves instal·lacions al
sector del turisme de negocis, hi ha la presència
a fires internacionals com MEEDEX a París i,
recentment, la participació a l’EIBTM que es fa
a Barcelona i que és la més important de tota
Europa dedicada als organitzadors professionals
de congressos i a les agències d’esdeveniments
i de viatges d’incentius.
FiraReus comença una nova etapa al Tecnoparc
Expro/Reus és la fira que te més visitants de les
organitzades per FiraReus. La 41a edició s’ha celebrat
per primer cop al Tecnoparc.
Foto: Niepce
DADES: Adreça: Av. de Bellissens, 40
Telèfon: 977 326 363 Web: www.firareus.com A/e: [email protected] Twitter: @firaReus
Facebook: www.facebook.com/ firareus
elMercadal 8a època núm. 1
promoció i empresa
elMercadal 8a època núm. 1 19
El Congrés Món Local i Canvi Climàtic es va
celebrar a FiraReus, que disposa de gairebé
3.000 m2 dedicats al mercat de reunions.
Foto: Aj. Reus
FiraReus ha organitzat també jornades in situ
per donar-se a conèixer. Una de les més des-
tacades es va realitzar el mes de juny, quan 21
organitzadors professionals de congressos van
visitar les instal·lacions firals en el marc del pro-
grama Buy Catalunya organitzat pel Catalunya
Convention Bureau. Aquests professionals van
visitar la Fira i van conèixer les moltes possibili-
tats del nostre territori pel que fa a l’oferta lúdica
i d’oci. Per acabar, van participar en un tast de
vins de la Denominació d’Origen i Qualitat Prio-
rat que es va acompanyar amb productes del
territori. La gastronomia és un altre dels grans
valors que promociona FiraReus a l’hora de ven-
dre les seves instal·lacions. De fet, les accions de
difusió van sempre acompanyades de l’oferta
lúdica de Reus i el seu entorn per donar a
conèixer també l’oferta cultural de la ciutat amb
el seu llegat modernista i la seva gran tradició
comercial. Les platges de la Costa Daurada, les
activitats nàutiques, el golf i la riquesa de les co-
marques d’interior són altres elements que for-
men part del catàleg d’oferta lúdica de FiraReus.
Les fires: una mostra del dinamisme comercial de la ciutatA més d’engegar l’activitat de congressos, convencions i esdeveniments, des de FiraReus s’ha continuat amb una intensa activitat firal, que no s’ha vist interrompuda en cap moment des del trasllat al Tecnoparc. L’èxit de convocatòria de les fires realitzades a les noves instal·lacions ha estat una constant.
L’espai destinat a l’activitat firal es troba a la planta baixa de l’edifici, al recinte firal, que ocupa una superfície de 6.500 m2. Es tracta d’una sala pràcticament sense columnes divisible en tres sales independents. L’objectiu, pel que fa a les fires, és consolidar el calendari i dotar-lo de més contingut, alhora que es treballa en la creació de noves fires professionals i de temàtiques especialitzades.
Expro/ReusSens dubte, la prova de foc a les noves
instal·lacions de FiraReus ha estat l’organització
de la 41a edició d’Expro/Reus, la fira més gran i
amb més tradició de totes les que s’organitzen
a la ciutat i una de les fires multisectorials més
importants de Catalunya.
Expro/Reus, que enguany ha canviat el seu
lema pel de “Fira de Fires”, ha superat totes les
expectatives i ha tingut una excel·lent acollida
tant per part dels milers de visitants, com dels
200 expositors que l’han fet possible.
Les activitats en aquesta edició han
estat moltes i han seguit amb la línia de
sectorialització feta a Expro/Reus: s’hi ha
pogut trobar la Fira de la Moda i l’Estètica,
la dels Infants o la Fira de l’Automoció, que
ha potenciat la seva vessant lúdica amb la
creació d’un circuit de vehicles 4x4, que ha
estat un dels grans atractius d’aquesta edició.
També ha tingut una excel·lent acollida la Fira
de l’Alimentació i la de la Cervesa, que durant
els dies festius va aplegar milers de persones
que van poder degustar tot tipus de plats i
productes i diferents tipus cerveses. A més,
també es van organitzar tallers de cuina a
través de l’Associació d’Hostaleria de Reus.
elMercadal 8a època núm. 1
Tot NuvisL’altra fira de l’últim trimestre de l’any ha
estat Tot Nuvis, que en la seva 19a edició,
la primera al nou edifici, també ha tingut
una molt bona acollida. De fet, Tot Nuvis és
la segona fira del calendari de FiraReus pel
que fa a expositors, ja que compta amb la
presència de més de 100 empreses del
sector nupcial. Tot Nuvis és també una de les
fires més importants de Catalunya en el seu
sector i, segons es va poder copsar des de
l’organització, els expositors van quedar molt
satisfets del volum de contactes aconseguits
a la fira. Les desfilades de moda nupcial van
aplegar unes 2.000 persones interessades a
conèixer les últimes tendències en vestits de
nuvi i núvia i acompanyant. ◆
promoció i empresa
elMercadal 8a època núm. 120
Visita al taller escolar ‘ZOOM AL 1900’, al Centre
de la Imatge Mas Iglesias.
Foto: Aj. Reus
Visita al taller de prehistòria del Museu d’Arqueologia
Salvador Vilaseca.
Foto: Aj. Reus
Els museus de Reus disposen d’una àmplia
oferta d’activitats educatives que, a banda
d’adreçar-se als centres escolars, també es
poden gaudir en família amb reserva prèvia.
Aquest és el cas de La prehistòria a cau
d’orella, un dels tallers que es pot fer al Museu
d’Arqueologia Salvador Vilaseca amb infants a
partir dels quatre anys i que representa una
experiència que proposa una iniciació a la
prehistòria sorprenent: conèixer com era la vida
en aquella època a partir d’un conte que ens
transporta al món màgic de la música, els sons i
els instruments que els infants de la prehistòria
podien escoltar i de què podien gaudir. Si volem
fer un salt en el temps sense moure’ns del
raval de Santa Anna, podem optar per atansar-
nos als mites del món clàssic i descobrir com
perviuen encara avui entre nosaltres amb el
taller D’Hèrcules a Superman.
Des de la plaça de la Llibertat, el Museu d’Art
i Història ha consolidat una de les activitats ja
clàssiques de la seva oferta educativa. Es tracta
del taller El gòtic, una finestra oberta al passat,
en el qual se suggereix una aproximació a
l’art gòtic d’una manera rigorosa, però també
lúdica i creativa. Un altre gran salt temporal ens
porta al Centre de la Imatge Mas Iglesias i als
inicis de la fotografia a la segona meitat del
segle XIX. La proposta didàctica s’anomena La
màgia de la llum (de la llum... la màgia) i
els nois i noies es converteixen en artistes, tot
realitzant un fotograma al laboratori i acaben
construint unes joguines òptiques: un filoscopi
i un taumatrop. Al Centre de la Imatge Mas
Iglesias de Reus (CIMIR) també podem gaudir
de Zoom al 1900, en aquest cas un taller
sobre la vida quotidiana al Reus del 1900.
Finalment, el públic familiar també pot acostar-
se a l’art a través d’una proposta del Centre
d’Art Cal Massó anomenada Tastalart, una
aventura per deixar-se sorprendre per l’art
contemporani. A banda d’aquestes activitats
dirigides per educadors i per a les quals cal
inscriure’s prèviament adreçant-se a l’Institut
Municipal de Museus (977 010 660 o info.
[email protected]), el públic familiar pot
trobar en la visita lliure als museus de Reus un
al·licient per viure una experiència compartida.
Les exposicions Ara toca festa i Mil gràcies,
que es poden visitar al Museu d’Art i Història,
poden ser una bona excusa. Al Centre de la
Imatge Mas Iglesias, fins al 22 de gener, una
mostra recull programes i cartells de cinema i
els més grans poden explicar als infants i joves
com era el món del lleure i els cinemes de la
ciutat no fa tant de temps. ◆
Els museus i centres d’art de Reus canvien els seus horaris
La Regidoria de Cultura unifica els dies d’obertura de tots els museus i centres d’art. Per aquest motiu, des
del diumenge 4 de desembre el Museu d’Art i Història i el Centre de la Imatge
de Mas Iglesias resten tancats els diumenges i festius al matí, ja que són els dies amb menys afluència de gent. Els dilluns ja estaven tancats prèviament
a aquesta modificació d’obertura.
A banda, des del 13 de desembre, el Museu d’Art i Història de Reus, el
Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca i el Centre de la Imatge de Mas Iglesias
obren les seves portes de dimarts a dissabte de 10.30 h a 13.30 h i de
17.00 h a 19.00 h. Tot i així, els centres escolars que vulguin realitzar una visita
en hores lectives a les tardes, ho podran fer concertant una visita prèviament.
Els més joves poden submergir-se en la prehistòria, l’art gòtic o els inicis de la fotografia
Museus de Reus, un ampli ventall de propostes familiars
cultura
elMercadal 8a època núm. 1
elMercadal 8a època núm. 1 21
Un moment de l’acte d’inauguració dels cursos
de català dels centres d’acolliment lingüístic al
Teatre Bartrina.
Foto: Aj. Reus
El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, es va reunir el novembre amb la xarxa de distribució d’aliments per a les persones més desfavorides de Reus.
Foto: Aj. Reus
serveis socials/ensenyament
El Pla Local d’Inclusió Social de l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus impulsa la Xarxa d’Aliments, un projecte de ciutat impulsat que consisteix en un treball en xarxa entre l’administració local i les entitats socials per donar cobertura a les necessitats bàsiques de les persones i a la seva promoció social.
El Teatre Bartrina va acollir el 22 de novembre
l’acte d’inauguració dels cursos de nivell ini-
cial, bàsic i d’alfabetització en català, impartits
pels organismes que treballen en l’acolliment
lingüístic de les persones nouvingudes. Prop
de 450 alumnes estan apuntats enguany per
realitzar algun curs d’aquestes característiques.
A l’acte inaugural, hi van assistir la regidora de l’Àrea
d’Ensenyament i Política Lingüística, Maria Dolors
Sardà; la regidora de Formació per a la Integració,
Montserrat Duch; i el director dels Serveis Territo-
rials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Jordi
Agràs. Prop de 200 persones van assistir a l’acte.
La Xarxa d’Aliments permet coordinar, a través
d’una aplicació informàtica, les dades sobre les
persones i famílies que reben ajudes d’aliments
de què disposen les entitats i els serveis socials
de l’Ajuntament. La gestió coordinada dels re-
cursos alimentaris entre les entitats i el sector
públic evita la duplicitat de recursos i, per tant,
n’afavoreix una utilització més eficaç.
Les entitats que formen part de la xarxa de dis-
tribució d’aliments són les següents: Càrites In-
terparroquial, Sant Vicenç de Paüls, la Fundació
Mossèn Federic Bara, el Centre d’Ajuda al Pres i
al Necessitat, l’Església Evangèlica Ríos de Vida,
l’associació cultural Amistad y Raíces, l’Associació
Gitana Catalana Sant Josep Obrer, la Creu Roja,
l’ADRA i el Banc d’Aliments de Reus.
Visita del conseller CleriesEl conseller de Benestar Social i Família, Josep
Lluís Cleries, es va reunir el 22 de novembre amb
l’alcalde de Reus, Carles Pellicer; la regidora de
l’Àrea de Benestar Social, Montserrat Vilella; la re-
gidora de Família i Gent Gran , Misericòrdia Bon-
fill; i amb la xarxa de distribució d’aliments per a
les persones més desfavorides de Reus. La visita
va servir a les entitats i a la institució municipal
per exposar al conseller el projecte existent en la
distribució d’aliments a les persones amb més
necessitats. Durant els dies 25 i 26 de novembre
es va dur a terme el Gran Recapte d’Aliments a
tot Catalunya i també a la ciutat de Reus, concre-
tament als mercats i a altres punts de la ciutat.
Més projectes solidarisL’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus
organitza entre el 27 de desembre i el 4 de ge-
ner la campanya solidària de recollida d’aliments
«Oli i sucre», amb l’objectiu de fomentar la parti-
cipació de la ciutadania per abastir les entitats so-
cials de distribució d’aliments d’aquells productes
de més necessitat. La campanya s’organitza en
col·laboració amb l’Àrea d’Esports i la Regidoria
d’Ensenyament i Política Lingüística (organitzadors
del Parc de Nadal de Reus), el Banc d’Aliments, la
Unió de Botiguers, els Mercats Municipals, Carre-
four i la Cambra de Comerç de Reus. Durant els
dies que dura la campanya, s’instal·laran punts de
recollida al Parc de Nadal, als mercats Central i del
Carrilet i al supermercat Carrefour.
La campanya ‘Bicicleta Solidària’, organitzada per
l’entitat Bicicamp, amb el suport de l’Ajuntament
de Reus, arrenca aquests propers mesos de
gener i febrer amb la donació de bicicletes a
les instal·lacions del carrer Rocamora del Banc
d’Aliments, que també participa en la campanya.
Entre l’1 de març i el 13 d’abril es podran adqui-
rir les bicicletes donant aliments. ◆
L’objectiu és donar cobertura eficaç a les persones i famílies que reben ajudes alimentàries
Ajuntament i entitats impulsen la Xarxa d’Aliments
S’inauguren els cursos de català dels centres d’acolliment lingüístic amb prop de 450 alumnes
d’Adults Marta Mata, el Centre de Formació
d’Adults Mas Pellicer, el Centre de Norma-
lització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel
Ventura, Òmnium Cultural Baix Camp i el Pla
Educatiu Entorn. ◆
L’eix central de l’acte va ser una lectura de
la faula grega El roure i el jonc, a càrrec de
setze alumnes de les entitats que treballen
en l’acolliment lingüístic, que són Càrites In-
terparroquial de Reus, el Centre de Formació
21
elMercadal 8a època núm. 122
opinió
Teresa PallarèsPortaveu del GM del Partit dels Socialistes de Catalunya
PSC
Bon any nou?
La fi de l’any acostuma a portar notícies que tenen a veure
amb pressupostos, tarifes i impostos. Enguany també i, per
desgràcia, aquestes notícies són adverses: els impostos i
els preus públics de la nostra ciutat pujaran, mentre que les
assignacions pressupostàries baixaran. Estem en èpoques
d’ajustaments i això fa que el govern de Reus hagi decidit
eliminar projectes ja aprovats com la construcció d’una
escola bressol o d’un col·legi.
En les darreres setmanes hem conegut també els
pressupostos de les societats anònimes municipals i diem
conèixer per dir alguna cosa, perquè el govern de la nostra
ciutat ens els ha ensenyat reduïts a les grans partides
i amb el mínim detall possible. Sabem, per exemple,
que s’ha decidit no continuar construint el Centre de
Bioempreses de Reus, un complex d’investigació que
comptava amb inversions de la Universitat Rovira i Virgili,
que havia d’albergar els principals ens d’investigació de
Catalunya i que comptava amb subvencions del fons
FEDER, que ara haurem de tornar; un edifici que donava
sentit a un projecte de canvi de model econòmic a Reus
tan necessari per sortir de la crisi. Mentre, d’una banda,
no hi ha diners per construir aquest centre d’investigació,
s’eliminen subvencions per a les escoles bressol o les
aules ralet ralet, es retallen sous o s’eliminen treballadors
a l’hospital i es redueix la qualitat assistencial, de l’altra
ens assabentem que s’ha adquirit, amb hipoteca pel mig,
la clínica Savé per posar-la en mans de les mútues.
Sense entrar en detalls de si la compra d’aquest edifici
és una bona oportunitat immobiliària pel preu i les
condicions, el grup municipal del PSC de Reus vol
mostrar la seva preocupació per dos motius: en primer
lloc, pel missatge que aquesta decisió trasllada a la
ciutadania: ”estem endeutats, però només per certes
qüestions”. I, en segon lloc, perquè aquesta decisió és
fruit de la improvisació. Perquè aquest equip de govern
va fent gestions puntuals, sense visió de conjunt i, el
que és pitjor, sense projecte de ciutat.
Moments difícils, passos ferms Els resultats de les eleccions de maig de 2011 van expressar
molt clarament la voluntat d’un canvi a Reus, visualitzat en
la victòria de Convergència i Unió. En aquesta voluntat
hem coincidit dues forces que avui formem el govern
de la ciutat, conscients, en tot moment, de la situació
complicada que el nostre país i la nostra ciutat travessen;
conseqüentment, ens hem fixat un marc prioritari d’acció
centrat en la crisi econòmica i l’impuls de Reus: la lluita
contra l’atur i l’ajuda i l’empenta a l’activitat econòmica; la
defensa del benestar social i el recolzament als més febles;
i el reforç de la pròpia identitat.
L’excepcionalitat del moment, però, ens obliga a ser
especialment exigents. Hem de tenir una actitud de rigor,
de seriositat i d’assumir que només si fem molt bé la feina
i sense defugir cap responsabilitat podrem encarar bé i en
positiu el camí del creixement i de la sortida de la crisi. Una
situació econòmica, en definitiva, a la qual s’ha de fer front
amb intel·ligència i bona gestió, amb austeritat i treball. Les
polítiques d’austeritat no impediran, però, que es prioritzin
les despeses de caràcter social.
Per això hem començat a planificar les accions futures
del Govern, tenint present que Reus és una ciutat activa
i potent que, gràcies al conjunt de la ciutadania, les seves
associacions i entitats, amb les quals s’ha parlat per tal de
governar amb el coneixement de la realitat i acollint les
opinions i les sensibilitats dels que la coneixen directament,
a les seves empreses i a la seva forta identitat, té empenta
i està preparada per anar endavant.
Des de CiU som conscients que queda molta feina per fer i
que aquesta no és fàcil. Tanmateix, hem treballat de valent
per assentar les bases d’un mandat que volem que sigui el
del canvi a la ciutat; un canvi que ens ha de fer forts com a
municipi i reforçar el lideratge de Reus.
Un canvi en el qual l’Ajuntament, la gestió municipal i els
membres del Govern estem al servei de Reus.
Teresa GomisPortaveu del GM de Convergència i Unió
CiU
elMercadal 8a època núm. 1 23
opinió
David VidalPortaveu del GM de la Candidatura d’Unitat Popular
Jordi Cervera Portaveu del GMd’ARA Reus
CUPARA Reus
L’alternativa és necessària
Després de més de trenta anys d’un mateix color a
l’Ajuntament, la Candidatura d’Unitat Popular, amb més de
vint anys treballant com a Esquerra Independentista a la
ciutat, afrontava el repte de presentar-se a les eleccions,
amb la necessitat de plantejar una alternativa al model
caduc de ciutat que, tot i governada per uns partits que
s’autonomenaven «catalanistes i d’esquerres», vivia
d’esquena a la ciutadania i creava el gran monstre en què
s’ha convertit el holding d’empreses INNOVA.
Una alternativa que planteja la transparència de l’Ajuntament
i, especialment, de les empreses municipals, així com
l’apropament del consistori a la ciutadania tot promovent
processos, que representin una democratització de la
institució; i converteix la ciutadania en un element actiu en la
política, no només com un subjecte passiu que cada quatre
anys introdueix –si ho fa– un paper dins una urna.
I, prioritza la planificació de polítiques que, partint de la
justícia social, facilitin una gestió més eficaç d’aquesta crisi,
que els «mercats» amb la complicitat dels governs, han
provocat. Una crisi, que volen aprofitar per desmantellar
tots aquells drets que els i les treballadores hem aconseguit
recuperar després de dècades.
Però la realitat, un cop més, ens obliga a reforçar aquest
projecte. El pacte de CiU i PP, no sols representa una
accentuació d’aquest model local en què les empreses
municipals cada cop tenen més poder, sinó la seva possible
privatització i un seguit de retallades que aprofundiran la
greu situació de crisi que vivim, en què l’augment de l’atur
i el risc d’exclusió social són les característiques principals.
Davant d’aquesta situació, la CUP treballarà per posar la llum
del carrer als racons més foscos del consistori i plantejar
alternatives a l’estafa que suposa aquesta crisi. Us convidem
a conèixer el que fem dia a dia –a través del nostre bloc:
http://gm.cupreus.cat–, a denunciar el que no us agrada i,
sobretot, a fer-nos arribar propostes que ens permetin avançar
en aquest camí que hem iniciat. Tot un futur per començar!
Alicia Alegret Portaveu del GM del Partit Popularde Catalunya
PPC
La nostra prioritat per Reus: la creació de llocs de treball Fa ja mig any que, per primer cop a la història de Reus,
el Partit Popular forma part del govern de la Ciutat. Amb
sis regidors al consistori, els millors resultats de la història
del PP a la ciutat, el Grup Municipal del Partit Popular
va rubricar un pacte de govern amb Convergència i Unió
amb unes prioritats i objectius molt clars: donar un canvi
de rumb a la ciutat, treballar amb vocació de servei als
ciutadans i esforç per construir el nostre projecte de ciutat,
el Reus del segle XXI. Volem ser la garantia del canvi.
Aquests primers mesos d’intens treball ens han servit
per conèixer de primera mà l’Ajuntament, per reordenar
i optimitzar els recursos existents, tant a nivell de
l’extraordinari capital humà que forma el consistori i
les empreses municipals, com de les estructures de
funcionament de cadascuna de les àrees de govern.
Sabem cap a on volem anar.
Estem reduint despesa supèrflua, reorganitzant l’Ajuntament
per disminuir-ne els costos al ciutadà i establint unes
prioritats clares i ben definides: la reactivació econòmica i
empresarial, les politiques actives de promoció de ciutat a
nivell comercial i turístic, i els serveis a les persones. I tot
això ho fem, obrint de bat a bat les portes de l’Ajuntament,
amb màxim rigor en la gestió i màxima transparència en la
informació; i escoltant els suggeriments, idees i propostes
de tots els reusencs i reusenques que tinguin alguna cosa
a aportar per millorar la ciutat. Des del Partit Popular no
entenem la política municipal d’una altra manera.
Queden moltes coses per fer. I les farem. La principal:
crear llocs de treball i recolzar aquells que en creen: els
autònoms, els emprenedors, els empresaris, a tothom
que tingui una idea de negoci i la vulgui implantar a la
nostra ciutat. Els esforços van encaminats que la reactivació
econòmica, laboral i empresarial de Reus sigui una realitat
ben aviat. Tenim les prioritats ben definides. Creiem en el
pacte signat i en les nostres capacitats per dur-lo a terme.
Un altre incompliment electoral Benvolguts reusencs i reusenques,
Portem sis mesos amb el nou govern a la ciutat de Reus
i, des del nostre punt de vista, no s’han fet gaires accions
que apuntin a la sortida de la crisi i a la creació de llocs
de treball, dos dels pilars fonamentals dels programes
electorals de CiU i PP, que no es varen cansar d’explicar
durant la passada campanya electoral. Si seguim fent
memòria, també ens van prometre a tots els reusencs que
no ens apujarien els impostos, però vaja… tampoc no ha
estat així. L’IBI pujarà un 7%; les escombraries, un 27%; i
altres pujades que arribaran en breu. I, és clar, l’única solució
possible ha estat l’augment de pressió fiscal als ciutadans de
Reus. A Tarragona, on governa el PSC, també han pujat els
impostos però en aquesta ocasió han estat els regidors dels
partits de CiU i del PP els que s’hi han oposat.
Sóc conscient que la sortida de la crisi no és una tasca
fàcil. Ara bé, a les seves mans sí que hi ha altres solucions
a les quals es van comprometre i que no estant complint.
Un exemple n’és la publicació de la revista que ara mateix
teniu a les mans.
En el debat d’alcaldables que va tenir lloc a Santa Llúcia -uns
dies abans del 22 de maig- el senyor Pellicer es va compro-
metre a reduir la despesa de l’Ajuntament en matèria de
comunicació. Segons l’actual alcalde, la revista Mercadal era
una eina de propaganda electoral encoberta que, de forma
continuada, utilitzava l’antic govern del tripartit per donar-se
publicitat. Ara és ell qui la utilitza per sortir a les fotos.
En la darrera setmana Ara Reus ha denunciat que les empre-
ses municipals tenen un endeutament de 220 milions d’euros,
que deuen als seus proveïdors 7,5 milions d’euros. Davant
d’aquesta situació el grup municipal d’Ara Reus denuncia la fal-
ta d’incompliment electoral per part del nou govern i es reserva
el dret de no seguir fent cap més declaració en aquest espai.
Ciutadans, restem a la vostra disposició en el nostre
despatx a l’entresòl de l’Ajuntament per ajudar-vos en tot
allò que estigui a les nostres mans.
elMercadal 8a època núm. 124