El significat de la paraula compartir ha evolucionat durant els últims anys. Un gran nom-bre de persones de diversos àmbits de la societat està apostant per una nova manera d’interactuar per a aconseguir allò que necessita, ja siguin béns, serveis o coneixements: la denominada economia col·laborativa o consum col·laboratiu. Conceptes com el carsharing, el couchsurfing, el coworking, els mercats d’intercanvi, la banca del temps, el crowdfunding, entre altres exemples, cada dia ens són més familiars, possiblement els hem utilitzat sense parar-nos a pensar que formen part d’una mateixa família, d’un moviment global que redi-buixa la manera que tenim de relacionar-nos. L’economia col·laborativa, ja sigui directament o indirecta, permet reutilitzar recursos, fer-los més sostenibles i, alhora, facilita la participa-ció activa dels joves d’una manera natural i engrescadora.

ESDEVENIMENTS REIVINDICATIUS

901

lbutlletí

932655217lel telèfon d’informació per a les entitats juvenils de Barcelona

/gestionat per

/en conveni amb

/edita

Disseny i maquetació: Argus Disseny, SL.Redacció de continguts: Carles CunillImpressió: El tinterDipòsit Legal: B-17327/2000

Aquesta obra es pot copiar, distribuïr i comunicar publicament, citant sempre al Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona.No es pot utilitzar amb finalitats comercials. Imatge cedida per Ouishare.Més informació: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/

núm.140 Maig 2015

publ

icac

ió d

el C

entr

e de

Rec

urso

spe

r a

les

Ass

ocia

cion

s Ju

veni

ls

www.bcn.cat/craj

Més informació trucant al:

Consulta tots el butlletins a:www.bcn.cat/craj

o vine a buscar-lo al CRAJ:C. Gran de Gràcia 190-192(al costat de Fontana)

/Economia col·laborativa a l’entitat

Gran de Gràcia, 190-192 |08012 Barcelona | Tel. 93 265 52 17 |Fax: 93 265 51 58ESPAI JOVE LA FONTANA

Economia col·laborativa a l’entitat

FlashmobsEls flashmobs han suposat un autèntic canvi en la manera de relacionar-se, interaccionar i comunicar-se amb la comunitat local. Les noves tecnologies ens han permès un cop més difondre missatges, promocionar esdeveniments i mobilitzar milers de persones per tot tipus de causes, ja sigui amb finalitats lúdiques o socials.

DiscosoupEl Discosoup és una acció participativa que, amb un esperit lúdic i festiu, posa en evidència el malbaratament alimentari diari en la societat de consum actual.L’idea és preparar una gran sopa amb aliments descartats dels supermercats, convidar gent de tot tipus a unir-se a la festa i amenitzar l’esdeveniment amb un DJ.S’hauran de cercar els aliments que es cuinaran, preparar l’espai on es farà, ja sigui a l’aire lliure o en un local, preparar l’espai amb tot el necessari i convidar tothom qui vulguem a la festa.Per últim, el menjar es comparteix entre els assistents i entre la gent necessitada.Aquest tipus d’esdeveniment va néixer a alemanya i ja ha estat dut a terme en molts altres països. A Barcelona, per exemple, s’ha fet acompanyat de xerrades contra el malbaratament alimentari: https://discosoupebarcelona.wordpress.com/Discosoup a Amsterdam: https://vimeo.com/70976541

TÍTOLS D’INTERÈS• Albert Cañigueral. Vivir mejor con menos. (Conecta 2014)

• Rachel Botsman and Roo Rogers. What’s mine is yours. (Collins 2010)

• The Sharing Solution: How to Save Money, Simplify Your Life & Build Community. (Nolo 2009)

ALTRES ENLLAÇOS D’INTERÈS• www.consumocolaborativo.com• www.ouishare.net/en• www.shareable.net/

Fontana

Sta. Rosa

Gran

de Gràcia

L’intercanvi ha estat utilitzat des de temps immemorials per a l’ésser humà, molt abans que la moneda

L’intercanvi ha estat utilitzat des de temps immemorials per l’ésser humà, molt abans que la moneda, però el que fa que actual-ment aquest sistema sigui atractiu i viable són les noves tecnologies, les xarxes so-cials, la filosofia open data i el concepte de comunitat. Internet ens ha donat la possibi-litat de relacionar-nos amb persones de tot el món amb interessos semblants i fins i tot de treballar conjuntament per a objectius comuns. Així doncs, sembla lògic pensar que tota aquesta predisposició que sentim per relacionar-nos, compartir i crear al món virtual sigui també extrapolable al dia a dia, al món real, i aquí és on el consum col·laboratiu té molt a dir.

L’economia col·laborativa ens obre les portes d’un món de recursos de què no sabíem que disposàvem, on l’activitat de comprar continua existint però comparteix protagonisme amb intercanviar, deixar i regalar, i on el benefici no és només econòmic sinó que l’experiència en si mateixa ja val la pena. Si veiem normal que les empreses a poc a poc vagin entrant en el joc del consum col·laboratiu, ja sigui per a renovar el seu model de negoci, per a millorar els beneficis o per a anar amb les noves tendències, ens toca preguntar-nos: per què ells sí i jo no? com es pot beneficiar la meva entitat d’aquest nou moviment? Aquesta publicació intenta donar resposta a aquestes preguntes i té la intenció de convertir-se en detonant d’una recerca de recursos creatius i motivadors que obrin nous horitzons a la vostra entitat.

poc es pot convertir en un calaix d’eines al nostre abast. No es tracta de fer girar tota l’activitat de l’entitat al voltant del consum col·laboratiu, sinó que el puguem incorporar a les activitats que ja realitzem i que ens faci la vida una mica més fàcil.

Hem de tenir en compte que alguns dels models que se’ns proposen, pel fet de ser molt innovadors, sovint no estan encara regularitzats en l’àmbit legal, cosa que ens pot fer dubtar a l’hora d’utilitzar-los per a segons quines activitats. Per això us aconsellem que us assessoreu molt bé abans de contractar segons quins serveis, especialment quan hi convidem a participar aquells membres més joves de l’entitat.

Si som reticents a utilitzar segons quins serveis per por a pràctiques fraudulentes dels usuaris, hem de tenir en compte que cada plataforma té els seus sistemes per generar confiança; la majoria d’aquests sistemes estan basats en feedbacks, comentaris que els altres usuaris deixen al tractar amb algú.

Tendim a utilitzar els recursos que ja coneixem, aquelles opcions que sabem que s’adapten a les necessitats i a la butxaca del grup, però hi ha moltes altres opcions a considerar i aquí us en presentem algunes:

AllotjamentJa sigui per a una reunió de la junta directiva, per uns campaments amb nens o un intercanvi juvenil internacional, podem trobar diverses opcions d’allotjament.

•Airb’n’b: per exemple ens permetrà llogar una casa per acollir alguna d’aquestes activitats. El cercador ens permet seleccionar fins a “16+” persones i el nombre de dies que necessitem. En principi els avantatges són els d’accedir a una base de dades de cases molt més amplia de la que disposàvem fins ara, i sovint trobem preus molt interessants. www.airbnb.es

•Gamping: els usuaris de Gamping ens permeten acampar al jardí de casa seva per un preu assequible i amb dret a dutxa i altres serveis, de manera que trobar un lloc on acampar ens pot resultar molt fàcil en qualsevol ubicació. www.gamping.es

Material

Sovint hem de limitar activitats per manca de material o de pressupost econòmic per poder-lo comprar. Però, i si poguéssim obtenir material reutilitzat a preus més reduïts o aconseguir-lo a traves d’un intercanvi? I si poguéssim trobar-lo gratuïtament perquè algú ha decidit regalar-ho? Us recomanem fer una ullada al següent enllaç, on es regalen tot tipus d’objectes que ja no fan servei als seus usuaris: www.nolotiro.org

Experiències

També trobem plataformes que ens ofereixen tot tipus d’activitats: des d’un sopar (www.eatwith.com), a una visita, un taller, una excursió… www.trip4real.com, www.tripobox.com

Us convidem a fer una ullada a aquest directori que segur que us donarà moltes altres idees per utilitzar plataformes de consum col·laboratiu a la vostra entitat:www.consumocolaborativo.com/directorio-de-proyectos/

Participació amb valorsFomentar la participació activa dels joves és una tasca que requereix reinventar-se dia a dia, innovar, experimentar noves metodologies i tenir molta cura de quin tipus de participació estem promovent i de si transmet els valors per als quals treballa la nostra entitat.

Us proposem algunes activitats basades en l’intercanvi de coneixements, la interacció dels individus i la promoció de valors, que converteixen el jove en el protagonista de l’acció.

Biblioteca humana

La biblioteca humana és una metodologia utilitzada per a compartir experiències vitals o històries on, enlloc de llibres, el que es consulta són persones.

Durant l’acció hi ha diversos “llibres” als quals el públic pot accedir interaccionant amb ells: escoltant, preguntant, debatent…

Aquesta activitat facilita la comunicació i redueix distàncies tant mentals com físiques entre els interlocutors.

La biblioteca humana es pot utilitzar per donar valor a les experiències viscudes pels propis joves susceptibles de ser compartides o coneixements sobre temes concrets.

Banc del temps

El concepte de banc del temps és cada dia més popular, està més estès. Té un fort component social, ja que permet establir una xarxa d’ajuda entre individus capaç de reforçar la cohesió de grup dins l’entitat. El que intercanviem és el nostre temps, posant a disposició dels altres les nostres habilitats i coneixements. Així doncs, una persona pot oferir 3 hores de curs d’anglès a canvi de dues de guitarra i una de cuina per exemple. La moneda de canvi sempre seran les hores dedicades, cosa que permet que puguem gastar el nostre crèdit en allò que ens resulti més atractiu i evitar l’intercanvi bilateral.

Community gardening (jardí comunitari)

Un jardí comunitari, com el seu nom indica, és gestionat per la comunitat, i els seus productes es distribueixen entre tots els que hi participen. En tot cas, és una bona activitat per a motivar els joves, conèixer els productes de la terra, educar en l’alimentació saludable i donar valor als resultats del treball en equip.

Si a la nostra entitat no disposem d’una parcel•la, sempre podem informar-nos de si l’Ajuntament en té de disponibles, i si no és el cas, començarem el projecte en un hort urbà que requerirà un espai molt més reduït.

lbutlletí

Informa’t de qualsevol tema relacionat amb l’associacionisme www.bcn.cat/craj

/Economia col·laborativa a l’entitat

Gran de Gràcia, 190-192 | 08012 Barcelona | Tel. 93 265 52 17 | Fax: 93 265 51 58 | craj@crajbcn.catESPAI JOVE LA FONTANA

Finançar un projecte a través d’una campanya de crowdfunding

Crowdfunding significa finançament en massa, i tracta d’aconseguir fons per a un projecte o activitat concreta amb microdonacions fetes a través d’una plataforma d’Internet. Actualment pots trobar moltes plataformes que t’ofereixen la possibilitat d’anunciar el teu projecte per a poder rebre microdonacions, i els tipus de projectes que es poden finançar són molt diversos: un cd de música, un llibre, un concert, un curtmetratge… els límits només els posa l’autor. Per assegurar l’èxit de la campanya hauràs de seguir els següents passos:

1. Escollir bé la plataforma, tenir clar quins són els teus mecenes potencials i triar la plataforma en conseqüència. Pots optar per una plataforma nacional o per una d’internacional depenent de l’abast del projecte que vulguis finançar. www.universocrowdfunding.com/principales-plataformas-crowdfunding/

2. Justificar el projecte. El projecte ha de ser interessant per als mecenes, s’ha de tenir clar que faran les seves donacions en funció del que el projecte els pot aportar a ells o a la societat.

3. Crear una bona campanya. Es pot editar un vídeo o fer fotos i acompanyar-ho d’una bona descripció. Una imatge poc professional no genera confiança, serà important cuidar els detalls.

4. Treballar en les recompenses. La majoria de campanyes de crowdfunding ofereixen una recompensa en cas que el projecte sigui finalment finançat. Les recompenses haurien d’estar relacionades amb el projecte en si i servir de ganxo.

Mercats d’intercanvi i redistribució com a eina de visibilitatLes entitats juvenils es reinventen diàriament, són espais participatius on la creativitat juga un paper molt important a l’hora de promocionar-se, donar visibilitat a projectes existents, sensibilitzar sobre un tema i transmetre valors de participació, cooperació i convivència fomentant models de consum més sostenibles.

Els mercats d’intercanvi i redistribució ens ofereixen nous camins comunicatius per entrar en contacte amb el nostre públic objectiu en un escenari urbà. En podem trobar diversos exemples, alguns que reinventen els models tradicionals d’intercanvi, d’altres creats per entitats o associacions que els converteixen, no en una acció aïllada de l’entitat, sinó en part d’un moviment més ampli. Us en presentem diversos exemples:

1010 ways to buy without moneyUna original iniciativa sorgida fa cinc anys a la ciutat de Barcelona i replicada en ciutats de tot el món sota el lema “les coses no són gratis però es poden comprar sense diners”. La idea pren forma en una parada de llibres en què el preu no és monetari sinó que es paga amb una acció. Cada llibre té un “preu” escrit en un punt

de llibre que trobem a l’interior. El preu va des d’accions socials “fes-te donant de sang”, “fes-te voluntari en una ONG local”, accions personals “deixa de fumar”, “fes-te vegetarià durant un mes” o accions divertides com “balla una conga al mig de la plaça” o “abraça cinc desconeguts”, preus de tot tipus que asseguren una intervenció divertida, original, amb fort impacte, amb reaccions de tot tipus i que no deixa indiferent a ningú.

Però la força del 1010 ways no resideix només en el moment de l’acció al carrer. La preparació prèvia serà molt important: s’haurà de reunir un grup de voluntaris, fer una campanya de recollida de llibres (en què els donants podran posar el preu) i preparar l’acció al carrer. És molt important contactar amb els creadors d’aquesta iniciativa, ja que us donaran suport en tot moment, us facilitaran la imatge gràfica (cartells, punts de llibre), en faran difusió a la seva web i fins i tot us passaran un manual per tenir clars tots els passos per assegurar l’èxit de l’acció.http://1010waystobuywithoutmoney.org/es/

Gato por liebreImagineu una galeria d’art on el comprador proposa el preu de l’obra, i que aquest preu no ha de ser econòmic sinó que consisteix en un intercanvi. En un post-it, s’escriu el que s’ofereix a canvi, serà l’artista qui posteriorment decidirà entre totes les propostes amb quina es queda.

Una iniciativa molt divertida que assegura la interacció entre artista i públic i que permet adquirir una obra d’art a canvi d’una bicicleta, un sopar, una excursió…

Aquesta acció creada per l’espai de coworking Cadàver Exquisit, tenia l’objectiu de donar visibilitat al propi espai i alhora a les obres de 10 artistes emergents.

El concepte és totalment reproduïble i extrapolable: el producte podrien ser obres d’art, però també podrien ser samarretes de segona mà o creades pels joves de l’entitat, podrien ser objectes realitzats en tallers de costura, ceràmica, pintura..., o altres objectes que s’adaptin a alguna activitat que la nostra entitat ja realitzi.https://www.youtube.com/watch?v=OpVrKW7PnO4

The clothing exchangeUn model de mercat d’intercanvi tradicional reinventat que s’està fent molt popular a Austràlia.

Sovint la limitació que tenim a l’hora d’intercanviar qualsevol tipus d’objecte amb una altra persona és que l’intercanvi ha de ser acceptat per ambdós interlocutors. En el cas dels esdeveniments d’intercanvi proposats a Austràlia, la moneda de canvi són botons. Així, amb els botons obtinguts per la roba aportada pots adquirir altres peces. Finalment aquests mercats d’intercanvi compleixen també una funció social, ja que la roba que queda al final de l’acció és donada als necessitats.http://clothingexchange.com.au/

Consum col·laboratiu en projectes de l’entitatHem de tenir present que el consum col·laboratiu poc a