Petita comptabilitat domèstica amb Excel - Pep Rifàjrifa.evt.cat/arees/tcn7/material/compta.pdf · la unitat econòmica bàsica: la família, i per això cal que tinguin una visió

Primer coneixement de l'Excel

Petita comptabilitat

domèstica

amb

Excel

Maig de 1997

Juana Fenollar i Senabre Alfonso Martínez i Monzó

______________________________________________________________________________________________________________________________________ 1 Programa d'Informàtica Educativa

Petita comptabilitat domèstica amb Excel

Petita comptabilitat domèstica amb Excel Juana Fenollar i Senabre Alfonso Martínez i Monzó Maig de 1997 Convocatòria de 15 de març de 1996, de concurs públic per a la concessió d'ajuts per dur a terme projectes per a la realització d'experiències educatives i per al desenvolupament de materials curriculars en els centres d'ensenyament no universitaris (DOGC núm. 2198 de 24/4/96).

Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Programa d'Informàtica Educativa

2 ____________________________________________________________________________________________________________________________________

Programa d'Informàtica Educativa


ÍNDEX T-1.- Primer coneixement de l'Excel 12T-2.- El patrimoni familiar 24T-3.- Valoració dels components del patrimoni 39T-4.- Fets modificatius del patrimoni 48T-5.- Mitjans de pagament 63



Justificació psicopedagògica, metodològica i curricular

De sempre hem sentit dir que "Els joves d'avui en dia són els governants del dia de demà", i és cert, no obstant això, no tots ho seran directament de les tasques de govern d'una nació, d'una comunitat o d'un poble, alguns seran els que dirigiran les empreses i seran els encarregats de la seva gestió i administració després de realitzar els estudis corresponents per a la seva preparació i capacitació.

El que sí que és ben cert és que, siguin polítics, empresaris o treballadors, tots ells tindran una família i unes necessitats d'administrar la seva economia domèstica i conèixer el funcionament de la unitat econòmica bàsica: la família, i per això cal que tinguin una visió clara de la composició del patrimoni familiar i la classificació dels elements que la formen.

En el conjunt de l'economia intervenen tres tipus d'agents econòmics, l'Estat, les Empreses i les Famílies, al front dels quals ha d'haver algun encarregat de l'administració i gestió, per prendre decisions i afrontar els possibles problemes. De la capacitat i coneixements d'aquest gestor depèn en gran mesura el bon funcionament i continuïtat d'aquestos agents i en definitiva de tota l'economia en general.

Dels tres agents, la família és el més breu i senzill, per tal com és el que fa referència a l'entorn que resulta més conegut per qualsevol adolescent i del qual en forma part.

És per això que ha de conèixer els problemes administratius més freqüents de tots tres agents, començant pel que tenim més a la vora: l'economia familiar.

Hem d'aconseguir que els alumnes observin com ells - persones físiques - i principalment en el marc de la família, són una unitat de consum, de creació de renda i també una unitat fiscal.

Per poder-ho aconseguir haurem de donar un tractament adequat a tota una sèrie de documents plens de dades i que entren en el domicili familiar influint en el patrimoni domèstic.

L'alumne ha d'entendre el concepte de renda i els seus components i que en tinguin una idea quantitativa.

Aquesta tasca ens serà més fàcil gràcies a que som a l'era dels grans avenços tecnològics i sobretot en el camp del tractament de la informació, gràcies als ordinadors.

Fins fa molt poc l'ús d'aquesta tecnologia era privativa de les grans empreses. Avui la situació és ben diferent, estem acostumats a veure publicitat oferint, per un preu totalment assequible a qualsevol família, equips d'ordinadors i programes.

Aquests avenços en el processament de la informació incorporen tres avantatges molt importants: ⋅Estalvi de temps de processament de dades, i en conseqüència més rapidesa en l'obtenció d'informació. ⋅Més seguretat en la informació. ⋅El tractament d'una quantitat més gran de dades i l'elaboració de més informació.

4 ____________________________________________________________________________________________________________________________________


De tots és sabut que avui en dia els alumnes són capaços d'emmagatzemar i tractar dades amb l'ordinador, però que habitualment aquest tractament el realitzen de manera fragmentada i independent. A partir d'aquí, el que s'hauria d'intentar amb aquest crèdit seria integrar, en una sola eina de treball, totes les operacions encaminades a aconseguir uns càlculs ràpids i amb el mínim d'errors.


No podem perdre de vista la diversitat d'alumnat existent en el grup-classe. En aquest sentit el nostre crèdit vol incorporar les possibilitats d'un aprenentatge diversificat utilitzant activitats diverses sobre un mateix tema.

Per altra banda, el crèdit està pensat per a ésser totalment actiu: l'alumne podrà seguir al seu ritme amb activitats complementàries de recerca d'informació i documentació.

Cada dia més, el món laboral està sotmès a una total dependència dels ordinadors i de la informàtica. És doncs des d'aquest context, que la formació dels futurs ciutadans/ciutadanes tant pel que fa al terreny personal com a la preparació per accedir al món laboral no pot prescindir del coneixement bàsic de l'ordinador i del seu ús a nivell d'usuari.

La justificació curricular és variada. Per exemple:

"Facilitar el desenvolupament d'aprenentatges conceptuals, procedimentals i actitudinals que possibilitin la comprensió dels elements bàsics de les humanitats, la ciència i dels entorns tecnològics i d'informació que caracteritza la societat actual i la seva evolució" (Decret 75/1992, de 9 de març Capítol 1; Article 2 punt 2.1 b))

"Aplicar els seus coneixements en l'àmbit tecnològic de manera creativa i pràctica utilitzant les diverses possibilitats aportades per les noves tecnologies" (Objectius terminals, punt 8; Àrea de Tecnologia)

"Obtenció d'informació" (Continguts. Procediments, punt 3; A.T.)

"Reconèixer les possibilitats d'utilització dels ordinadors i dels seus perifèrics en l'àmbit de la tecnologia" (Objectius terminals, punt 42; Àrea de Tecnologia)

"Interpretar i elaborar representacions gràfiques d'una variable, manualment i utilitzant un full de càlcul, mitjançant diagrames de barres, histogrames, diagrames de sectors, gràfiques cartesianes o altre tipus de gràfics." (Objectius terminals; punt 41. Àrea de ciències de la naturalesa)

"Necessitats humanes en l'alimentació, l'habitatge, el vestit, l'energia, el transport i la comunicació d'informació." (Fets, conceptes i sistemes conceptuals; Punt 1.1; A. T.)

"Manejar l'ordinador com a usuari d'aplicacions" (Objectius terminals; Punt 10; A.T.)



Tipologia, objectius i contingut

Tipologia

Petita comptabilitat domèstica és un Crèdit Variable d'integració destinat a la introducció de la tècnica comptable i coneixement de les tasques administratives i operacions més freqüents, mitjançant les eines informàtiques en l’etapa 12-16, a l’Àrea Tecnològica, incidint en les àrees de Ciències Socials, Ciències Experimentals i Humanística.

Objectius

L'alumne, en acabar aquest crèdit, ha de ser capaç de: ⋅Entrar dades a un full. ⋅Fer operacions amb les dades introduïdes. ⋅Seleccionar cel·les del full. ⋅Donar format a una cel·la o grup de cel·les. ⋅Distingir els diferents tipus d'elements patrimonials i classificar-los. ⋅Preveure el resultat, en el patrimoni familiar, de les modificacions del patrimoni. ⋅Copiar, retallar i enganxar. ⋅Introduir fórmules senzilles. ⋅Referències absolutes i relatives. ⋅Reconèixer cada tipus de document. ⋅Identificar les partides que apareixen en el document. ⋅Confeccionar, amb l'Excel, fulls de càlcul que representen aquestos documents. ⋅Distingir quins són els fets que modifiquen el patrimoni. ⋅Apreciar les modificacions del patrimoni i analitzar-les. ⋅Diferenciar entre despesa i guany, i cobraments i pagaments. ⋅Classificar les despeses i els guanys. ⋅Representació gràfica d'aquestes dades. ⋅Calcular les rendes. ⋅Nòmina, lloguer, interès simple i compost. ⋅Protegir les dades d'un full de càlcul. ⋅Utilitzar fórmules financeres. ⋅Reconèixer les monedes i els bitllets que circulen actualment pel nostre país. ⋅Distingir perfectament un xec d'un pagaré i d'una lletra i conèixer la funció de crèdit que representa les lletres i els pagarés. ⋅Diferenciar les targetes de crèdit de les de dèbit.

6 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Contingut

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:

Primer coneixement de l'Excel ⋅L'escriptori de l'Excel ⋅Les dimensions de les cel·les ⋅Selecció d'un grup de cel·les

El patrimoni familiar

⋅Composició i significat del patrimoni familiar ⋅Classificació dels elements patrimonials ⋅L'equació fonamental

Valoració dels components del patrimoni ⋅Cada element un document: la factura ⋅Què forma part del valor del bé? ⋅Depreciació dels elements

Fets modificatius del patrimoni ⋅Quantitatius i qualitatius ⋅Despeses ⋅Rendiments del treball personal ⋅Rendiments del capital mobiliari ⋅Rendiments del capital immobiliari

Mitjans de pagament

⋅El sistema monetari ⋅Documents de pagament: xec, pagaré, lletra ⋅Mitjans bancaris: targeta i transferència (crèdit i dèbit)

Procediments ⋅Creació de fulls de càlcul: entrada de dades ⋅Desar i recuperar documents de l’Excel ⋅Seleccionar cel·les ⋅Assignar i modificar el format a una cel·la o grup de cel·les ⋅Observar els diferents elements patrimonials ⋅Classificar els elements patrimonials ⋅Observar el comportament del patrimoni davant de les modificacions


⋅Assignació de format a les dades


⋅Observar els diferents documents ⋅Identificar cada document amb l'element que representa ⋅Valorar els elements a partir dels documents ⋅Introducció de les dades a l'ordinador ⋅Confeccionar una factura amb l'Excel ⋅Confeccionar un llistat de despeses i guanys ⋅Elaborar un gràfic de les dades anteriors ⋅Copiar, retallar i enganxar dades i fórmules ⋅Contrastar les diferents fonts de renda ⋅Analitzar l'origen de cada renda ⋅Protecció del full de càlcul ⋅Classificar les monedes i bitllets que n'hi ha en circulació ⋅Observar els documents ⋅Enunciar les diferències entre els documents

Valors, normes i actituds: ⋅Actitud favorable envers l'acompliment de la normativa de funcionament i utilització acurada de l'equip informàtic. ⋅Bon hàbit en l'ús del teclat i introducció correcta de dades. ⋅Ordre i puntualitat en la presentació de les pràctiques. ⋅Interès per la col·laboració amb la resta de companys. ⋅Realització del treball de forma sistemàtica. ⋅Voluntat de participar en les diferents activitats proposades. ⋅Confiança en la capacitat pròpia per afrontar situacions que exigeixen l'aplicació de coneixements informàtics. ⋅Actitud favorable envers els temes informàtics. ⋅Sensibilització per utilitzar les eines informàtiques per tal de realitzar bones presentacions dels càlculs. ⋅Actitud d'autocrítica i d'autoavaluació als propis treballs.

8 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Criteris i activitats per a l'avaluació

L'avaluació serà contínua, global i integrada a les activitats d'aprenentatge.

En començar es farà una avaluació inicial que consistirà en unes preguntes breus, aquesta ens servirà per detectar els conceptes previs que els alumnes tenen de l'economia i la comptabilitat.

L'avaluació formativa es realitzarà sobre l'observació directa de les activitats i la realització de les mateixes, que són un bon material per procedir a la valoració del procés d'aprenentatge dels alumnes.

Per a la realització d'avaluació sumativa es tindran en compte els diferents aspectes que s'hagin treballat al llarg del crèdit. Aquesta es pot basar en una activitat que reculli els principals conceptes i procediments en acabar cada una de les unitat didàctiques, abans de començar-ne una altra de nova.

El format de l'activitat pot consistir en una prova d'una hora o també en un treball de síntesi que es realitzarà al llarg del desenvolupament de la unitat didàctica.

Respecte a les actituds i normes, el professor anirà recollint informació en el desenvolupament de les activitats.

Orientacions per a la intervenció pedagògica

Els alumnes poden tenir diferents nivells sobre la comptabilitat i el full de càlcul, per la qual cosa cal adaptar els continguts a la cultura que tinguin del tema.

El desenvolupament de cada activitat-aprenentatge s’efectuarà amb l’ajut del full de càlcul Excel o qualsevol altre que hagi provocat l'obsolescència d’aquell i que li doni suport al crèdit.

Cada professor haurà d’adaptar les diferents activitats d’aprenentatge a:

* l’experiència prèvia dels alumnes

* l'estat de l’art de la informàtica en cada moment

* les aplicacions informàtiques disponibles i que s’utilitzen al centre

* els recursos disponibles al centre

L’espai on s’impartirà aquest crèdit és l’aula d’informàtica, que comptarà amb impressores.

El nombre de microordinadors a una aula fa inevitable el treball en grup. En aquest sentit s’ha de tenir especial atenció a l’ús de les diferents prestacions del programa per part de les persones que integren el grup de treball, de tal manera que totes prenguin part activa en el desenvolupament de les activitats, ja sigui amb ordinadors o sense. És convenient que alguna de les activitats proposada sigui realitzada per cada una de les persones del grup, facilitant així la consolidació dels aspectes treballats i l’avaluació individual.

Temporització ______________________________________________________________________________________________________________________________________ 9 Programa d'Informàtica Educativa


Primer coneixement de l'Excel 4 h El patrimoni familiar 5 h Valoració dels components del patrimoni 6 h Fets modificatius del patrimoni 8 h Mitjans de pagament 7 h Total 30 h

El temps programat per a la realització del crèdit ocupa un total de 30 hores.

Aquesta temporalització és orientativa i el/la professor/ra l'haurà d'adaptar al ritme grup classe.

Bibliografia

El material que hem fet servir per a l'elaboració d'aquest crèdit que es pot utilitzar per consultar o aprofundir en aquesta matèria, ha estat:

"Full de càlcul en l'entorn Windows" Josep Bassols i Sadurní i Gabriel Perles i Lledó.

10 ____________________________________________________________________________________________________________________________________




Contingut

Fets, conceptes i sistemes conceptuals: ⋅L'escriptori de l'Excel ⋅Les dimensions de les cel·les ⋅Selecció d'un grup de cel·les

Procediments: ⋅Creació de fulls de càlcul: entrada de dades ⋅Desar i recuperar documents de l’Excel ⋅Seleccionar cel·les ⋅Assignar i modificar el format a una cel·la o grup de cel·les

Valors, normes i actituds: ⋅Actitud favorable envers l'acompliment de la normativa de funcionament i utilització acurada de l'equip informàtic ⋅Bon hàbit en l'ús del teclat i introducció correcta de dades ⋅Ordre i puntualitat en la presentació de les pràctiques ⋅Interès per la col·laboració amb la resta de companys ⋅Realització del treball de forma sistemàtica ⋅Voluntat de participar en les diferents activitats proposades ⋅Confiança en la capacitat pròpia per afrontar situacions que exigeixen l'aplicació de coneixements informàtics ⋅Actitud favorable envers els temes informàtics ⋅Sensibilització per utilitzar les eines informàtiques per tal de realitzar bones presentacions dels càlculs ⋅Actitud d'autocrítica i d'autoavaluació als propis treballs

Objectius

L'alumne, en acabar aquesta unitat, ha de ser capaç de: ⋅Entrar dades a un full ⋅Fer operacions amb les dades introduïdes ⋅Seleccionar cel·les del full ⋅Donar format a una cel·la o grup de cel·les



12 ____________________________________________________________________________________________________________________________________




Introducció

Els fulls de càlcul, a diferència dels llibres, permeten incorporar fórmules que realitzen càlculs a partir de certes dades. Aquest és l'aspecte que confereix la veritable potencialitat a aquesta eina.

L'escriptori de l'Excel

L'escriptori és l'àrea de treball, en què diferents finestres poden portar a terme diferents procediments. Per a cada un d'aquests procediments, Excel ofereix un llibre de treball. Els llibres de treball són documents que reuneixen els diferents fulls de treball.

Un dels avantatges que ofereix una distribució en llibres de treball és que els documents que van agrupats no cal obrir-los separadament. La segona és que algunes operacions es poden realitzar simultàniament per a més d'un full. La tercera és que permet fer càlculs amb dades de diferents fulls.

Les dimensions de la cel·la

Els fulls per a taules estan dividits en files i columnes.

En la intersecció d'una fila i columna es troba una cel·la. Cada cel·la pot contenir 256 caràcters. La posició d'una cel·la queda definida per la fila-columna que ocupa.

En cada cel·la es poden diferenciar dues dimensions. Una dimensió és el contingut de la cel·la que pot tenir dades o estar buida. La segona dimensió és el format de la cel·la: tipus de format numèric, tipus de lletra, en quin color, etc.

Excel treballa aquestes dues dimensions per separat. Per exemple, puc esborrar el contingut d'una cel·la mantenint el format o copiar el format només d'una cel·la a una altra sense emportar-me el



contingut.

Primer contacte

L'Excel, per defecte, quan es posa en marxa crea un llibre de treball que anomena Llibre1.

Aquest 'Llibre1' d'Excel el desarem amb el nom PRACT_01.XLS

Si tenim necessitat de crear nous llibres de treball: Menú: Fitxer/Crear

Crear. Crea un llibre de treball nou

La família de DAVID vol construir un full de càlcul que desglossi el seu patrimoni familiar separant els béns i drets de les obligacions.

El document resultant ha de quedar com el de la figura següent:

Veurem a continuació com crear aquest full.

Referència a cel·les

Normalment, farem la referència a una cel·la utilitzant la terminologia columna - fila, de manera que quan indiquem A4 ens estem referint a la cel·la que resulta de l'encreuament de la columna A amb la fila 4.

14 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



1. Obriu el menú Fitxer/Crear i obtindreu un full de càlcul en blanc.

2. Poseu el cursor sobre la cel·la B2 i teclegeu el text Inventari familiar i polseu RETORN, encara que sigui més llarg que la cel·la.

Es pot configurar Excel de manera que polsant RETORN es passi a la cel·la de baix automàticament o no menú: Eines/Opcions/Modificació

3. Ara passeu a la cel·la B4 i teclegeu el text corresponent (Béns i drets), feu lo propi en la cel·la F4 (Obligacions amb tercers).

4. A les cel·les B5 a B10 i F5 a F6 poseu el text corresponent.

5. Teclegeu a la cel·la D5 a D10 i H5 a H6 el seu valor.

Per fixar el valor no polseu RETORN sinó el tabulador: el cursor passa automàticament a la cel·la del costat.

6. Les dades numèriques s'han de posar utilitzant la coma per indicar els decimals, ja que estem treballant amb la versió catalana d’Excel.

No utilitzeu el punt per separar els milers: això és una altra part del format dels números.

Observeu que el text s'ha escrit ajustat per l'esquerra de la cel·la i els números ajustats per la dreta;

7. Continueu posant les dades del full fins arribar a la cel·la D11. Aquí, el valor que hi ha no està entrat des del teclat, sinó que és el resultat d'una fórmula que relaciona altres dades ja existents.

Recordeu que quan en una cel·la hi ha una fórmula, normalment no es visualitza aquesta sinó el seu resultat; anem a posar en la cel·la D11 la fórmula que ens permet calcular l'import total dels béns i drets.

8. Estant el cursor sobre la cel·la D11, polseu la tecla = (igual). i teclegeu: D5+D6+D7+D8+D9+D10 i polseu RETORN a continuació. A la cel·la D11 apareix el resultat de l'operació efectuada entre altres cel·les.

Resum

• Per entrar una fórmula, s'ha de teclejar el caràcter = i a continuació la fórmula.

• Quan entreu la cel·la B7 heu de posar el resultat de la cel·la B5; la manera de fer-ho és ben ______________________________________________________________________________________________________________________________________ 15 Programa d'Informàtica Educativa


evident: posem una fórmula que faci referència a aquesta cel·la, teclejant el signe = i a continuació B5.

• La cel·la B10 també té un resultat: és la suma de les cel·les B7, B8 i B9. Poseu-hi la fórmula corresponent. Passa el mateix amb la cel·la B13, que és el resultat de dividir B10 entre B12.

Una vegada tingueu totes les dades entrades, es pot veure que té una aparença prou diferent de la del model. Ara passarem a modificar aquesta aparença donant format a les cel·les, però abans veurem com seleccionar un grup de cel·les.

Selecció d'un grup de cel·les

Quan volem efectuar una operació qualsevol que afecti un grup de cel·les (no una sola), és evident que no cal repetir la mateixa operació per a totes aquestes cel·les, sinó que la primera cosa que hem de fer és seleccionar el grup de cel·les desitjat, i una vegada fet això, aplicar a tot el grup les modificacions requerides.

Per seleccionar un grup de cel·les es pot fer de diverses maneres: Amb el ratolí Fem clic amb el botó esquerre sobre la cel·la primera de les que volem

seleccionar i sense deixar de polsar el botó esquerre, movem el ratolí per les cel·les a seleccionar. Ens quedaran marcades en color negre i ja estan seleccionades. D'aquesta manera només es pot seleccionar blocs sencers de cel·les.

Si volem seleccionar cel·les o grups de cel·les separats farem com s'ha indicat, però mantenint la tecla CONTROL polsada; d'aquesta manera quan seleccionem el segon bloc de cel·les no perdem la selecció de la primera.

Amb el cursor Situeu el cursor sobre la primera cel·la a seleccionar i polseu la tecla de MAJÚSCULES; mantenint polsada aquesta tecla, utilitzeu les tecles de moviment de cursor (fletxes, etc.) per seleccionar el text per on passa el cursor.

Columna sencera Per seleccionar tota una columna, feu clic amb el botó esquerre del ratolí sobre el botó on està escrita la lletra de la columna.

Fila sencera Per seleccionar tota una fila feu clic amb el botó esquerre del ratolí sobre el botó on està escrit el número de la fila.

Per seleccionar diverses files o columnes, moveu el ratolí tenint el botó esquerre polsat sobre els números o lletres de les files i columnes a seleccionar; si no estan posades al costat, polseu la tecla Control mentre efectueu la selecció.

Una vegada efectuada la selecció d'un grup de cel·les, qualsevol operació que es faci afectarà a tot el bloc seleccionat. Per anular la selecció només s'ha de fer clic fora de la selecció o polsar una de les tecles de moviment (fletxes).

16 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Posar atributs a un grup de cel·les

Canvi de tipus i grandària de lletra

figura.1

Paleta portàtil Vores

figura.2

1. Canviem en primer lloc l'amplada de la segona columna. Poseu el ratolí sobre la línia de separació de la columna B i la C, fins observar que la seva forma canvia; en aquest moment, i sense deixar de mantenir el botó esquerre polsat, moveu el ratolí fins obtenir l'amplada desitjada de la columna B.

2. A continuació, seleccioneu les cel·les B2 i C13; una vegada seleccionades, canviareu el tipus de lletra. Poseu el botó indicat a la figura.1 i seleccioneu el tipus de lletra de 14 punts i negreta, fem el mateix amb les cel·les B4, F4, C11, D11, G11 i H11.

3. Podeu observar que el contingut de les cel·les seleccionades queda imprès amb aquest nou tipus de lletra, sense modificar la resta del full.

Posem ara el marc vorejant les cel·les

Possibilitat 1

Seleccioneu tot el conjunt de cel·les (C13:F13) i a continuació polseu la fletxa situada al costat del botó de la figura.2 de manera que obtindreu una selecció de tipus de marcs; seleccioneu el més gruixut i que determina un marc sencer.

Possibilitat 2

Es pot fer la mateixa operació utilitzant l'opció Format/Cel·les del menú principal i escollint l'opció Vora. D'aquesta manera es pot afinar el tipus de requadre que es vol posar.

.

1. Seleccioneu ara les cel·les E5:E10 i poseu-hi una línia a l'esquerra, utilitzant la icona corresponent de la paleta de requadres o bé mitjançant l'opció Format/Cel·les/Vora. Feu el mateix amb les cel·les F5:F10.



2. A continuació, seleccioneu les cel·les B4:H4, B11:H11 i B2:H2, totes alhora; situeu el ratolí a la cel·la B4 i premeu la tecla CONTROL i, sense deixar de prémer-la, moveu el ratolí amb el botó esquerre polsat fins a la cel·la H4; prement encara la tecla CONTROL, situeu el ratolí a la cel·la B11 i seleccioneu aquesta cel·la i la H11 i, finalment, seleccioneu les cel·les B2:H2. Han de quedar marcades en negre els tres blocs de cel·les.

18 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Centrat de text entre diverses cel·les

1. Seleccioneu les cel·les B2:H2, i activeu ara el menú Format/Cel·les/Alineació, repetiu el procés en els rangs B4:D4 i F4:H4.

2. Escolliu l'opció Centrar dins del bloc seleccionat i polseu el botó D’acord.

3. A continuació, polseu el botó marcat amb una lletra N per posar en negreta els textos seleccionats.

Disseny d'una cel·la

1. Seleccioneu les cel·les B2:H2, obriu el menú Format/Cel·les/Mostres, polseu sobre el botó Mostres i escolliu una de les trames per omplir cel·les. Polseu el botó D'acord.



Elecció d'un format de número

Fixarem el mode de presentació dels valors numèrics.

1. Seleccioneu les cel·les D5:D11, H5:H11 i F13 i activeu el menú Format/Cel·la/Numero. Seleccioneu a la finestra de l'esquerra, on apareixen els diferents tipus de dades, la línia Número, i a la de la dreta el format #.##0. Polseu el botó D'acord i ja estarà acabat el full.

Ara podeu comprovar el fet que marca realment la utilitat del full de càlcul com eina de treball: modifiqueu la cel·la amb el número de quilòmetres i automàticament s'efectua el càlcul per als nous valors; si això ho portem a un full amb moltes fórmules i lligat amb altres fulls (podria ser la declaració de la renda, o una comptabilitat), podrem veure en pocs segons com varien uns resultats en funció d'unes dades inicials.

Formatar cel·les

Observació: accés a elements del menú l’Excel Podeu accedir a un menú edició ràpid polsant el botó dret del ratolí, les opcions disponibles són les que mostra la figura següent i corresponen a les accions més utilitzades. L'opció Format de Cel·les permet accedir al menú Format i ofereix les mateixes possibilitats que aquest.

Cal tenir en compte un detall fonamental: l'acció escollida d'aquesta manera, s'executarà a la cel·la o selecció de cel·les on estava situat el cursor quan es polsi el botó dret del ratolí. Si no es té en consideració aquest fet, de vegades el resultat no és el que esperem.

Una vegada acabat el full deseu-lo al disc, posant-li el nom del llibre Pract_01.xls. Tingueu present que l'extensió XLS la posa l’Excel per defecte, de manera que només heu d'indicar el nom del full.

A mida que anem fent els exercicis d'aquest apartat el nom dels fulls seran els següents:

20 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Per anar als diferents fulls:

Anar a l'anterior Anar al primer

Anar al posterior Anar a l'últim

Per canviar el nom a Full1, Full2... cal premeu el botó dret o cliqueu dues vegades sobre la pestanya corresponent a Full1, Full2... i apareixerà el menú que en permet fer:

Seleccionem Canvi de nom i posem el nom Anar pas a pas, a continuació polsem el botó D'acord.

Desar el 'Llibre' Menú: Menú Fitxer/Desar

Desar

1. Seleccionar la unitat

2. Seleccionar la 'carpeta' directori, si cal.

3. Donar nom al fitxer: pract_01.xls, l'extensió és automàtica.



Pràctiques

Utilitzant el Llibre Pract_01.xls introduirem els fulls de les pràctiques d'aquest capítol que anem realitzant.

Pràctica 1.1 Full per calcular les despeses

Aquest full de treball es realitza al Full2

Cal anomenar aquest full i donar-li el nom: Pràctica 1.1

El mètode aconsellat per a realitzar les pràctiques és primer introduir text, números, fórmules i al final el format de les cel·les.

La família del David està confeccionant un pressupost per controlar les compres, despeses i la suma total en pessetes del semestre.

El document resultant ha de quedar semblant al de la figura següent:

Informació:

La figura adjunta podria servir-vos de model, però no es tracta que vos limiteu a copiar les dades que hi figuren, ja que hi ha cel·les amb fórmules. El full l'heu de fer de manera que modificant les quantitats corresponents s'actualitzin els totals.

22 ____________________________________________________________________________________________________________________________________


Pràctica 1.2 Càlcul del consum de Gas-oil


Aquest full de treball es realitza al Full3

Cal anomenar aquest full i donar-li el nom: Pràctica 1.2

Tenim necessitat de calcular el consum de gas-oil del pare de David a partir de les dades que ens han donat per a crear un full de càlcul.

El document resultant ha de quedar com el de la figura següent:

Informació:

El full l'heu de fer de manera que modificant el quilometratge s'actualitzi la mitjana de consum de gas-oil cada 100 km.

Cal anotar en un full els quilòmetres que tenim quan repostem i els litres que posem, a continuació hem de restar la lectura actual de l'anterior, per obtenir els quilòmetres a continuació hem de veure quin ha estat el consum percentual posant la següent fórmula =(E6/D6)*100, o bé aquesta altra =(E6/D6), si apliquem a la cel·la format de percentatge utilitzant el menú contextual o les icones

de format.

Al finalitzar la pràctica cal esborrar tots els fulls de treball que no s'han utilitzat.




Contingut

Fets, conceptes i sistemes conceptuals: ⋅Composició i significat del patrimoni familiar ⋅Classificació dels elements patrimonials ⋅L'equació fonamental

Procediments: ⋅Observar els diferents elements patrimonials ⋅Classificar els elements patrimonials ⋅Observar el comportament del patrimoni davant de les modificacions ⋅Assignació de format a les dades

Valors, normes i actituds: (Vegeu la unitat 1).

Objectius

L'alumne en acabar aquesta unitat, ha de ser capaç de: ⋅Distingir els diferents tipus d'elements patrimonials ⋅Classificar els elements patrimonials per grups ⋅Preveure el resultat, en el patrimoni familiar, de les modificacions del patrimoni ⋅Copiar, retallar i enganxar ⋅Introduir fórmules senzilles ⋅Referències absolutes i relatives ⋅Inserir files i columnes ⋅Utilitzar l'auxiliar de gràfics

24 ____________________________________________________________________________________________________________________________________




Composició i significat

Encara que no n'hi ha cap norma legal que ens obligui a administrar de manera metòdica el nostre patrimoni, si que és cert que una bona administració evita bastants problemes que poden posar en perill l'estabilitat econòmica d'una família.

Abans de començar a valorar el patrimoni familiar, seria convenient de fer una pausa i parar-nos a pensar quines magnituds o elements el formaran i quin serà el seu significat, d'aquesta manera podrem adonar-nos que, una família que té una gran quantitat de béns de gran valor no necessàriament ha de ser més rica que una altra que no en tingui, i més i tot, pot donar-se el cas que qui té pocs béns valuosos sigui més rica que qui en té molts. Per saber en els dos casos anteriors qui dels dos seria més ric, hauríem de saber també quins són els deutes de cadascú, no únicament els béns que tenen.

Si fa o no fa, ve a ser el mateix el patrimoni personal que la riquesa personal. I per mesurar aquesta riquesa hem de calcular la diferència entre els béns i els deutes que es tenen.

D'aquesta manera podem apreciar dos grups d'elements ben diferenciats dins del patrimoni familiar:

⋅Tots els béns i drets que té, i ⋅Les obligacions que té.

Dintre del primer grup hi trobarem: ⋅Béns: l'habitatge, els mobles, dipòsits bancaris, etc. ⋅Drets: deutes per haver deixat diners a familiars, etc.

En el segon grup hi ha les obligacions que ha d'afrontar algun dels membres de la família, hi podem trobar els deutes amb els bancs que li hagin prestat diners o amb algun dels proveïdors que ens hagi venut algun dels béns que tenim, com per exemple el cotxe, els mobles, etc.

Aquests béns, drets i obligacions han d'estar valorats amb la mateixa unitat monetària, en el nostre país actualment és la pesseta, però, en un futur haurem de fer les valoracions en EUROS, que és la moneda única europea, la qual sortirà al carrer l'1 de gener de l'any 2002 i l'1 de juliol del mateix any substituirà a totes les monedes participants. Serà l'única moneda existent als països participants.


Els béns i drets representen el vessant positiu del patrimoni i les obligacions, el negatiu. Per diferenciar entre el valor dels dos vessants obtindrem el valor del patrimoni o riquesa.


Classificació dels elements patrimonials

Entre els béns, drets i les obligacions que hem estat veient, en trobarem diversos i de diversa naturalesa, per la qual cosa es fa necessari la seva classificació atenent a una sèrie de característiques diferenciadores.

Seguint els mètodes que s'utilitzen en les empreses per classificar els components del patrimoni, el primer que farem serà un inventari, és a dir, farem un recompte físic i detallat de tots els elements que en formen part i en segon lloc introduirem, al full de càlcul la relació valorada de tots els components del patrimoni i la diferència entre ells, de manera que obtindrem el valor del patrimoni net de manera directa (full de càlcul).

Per confeccionar l'inventari emprarem la terminologia de les empreses per anomenar els elements patrimonials:

⋅Terrenys i béns naturals ⋅Construccions ⋅Mobiliari i electrodomèstics ⋅Eines i utensilis ⋅Elements de transport ⋅Elements de consum ⋅Bancs ⋅Deutes

Terrenys i béns naturals. Són solars de naturalesa urbana, finques rústiques i d'altres terrenys no urbans.

Construccions. Són edificacions en general, independentment de la seva destinació, un habitatge, un pis, un baix comercial edificacions en general, independentment de la seva destinació, un habitatge, un pis, un baix comercial, etc. Són edificacions en general, independentment de la seva destinació, un habitatge, un pis, un baix comercial, etc.

Mobiliari i electrodomèstics. Són mobles de qualsevol tipus, per servir i decorar la llar.

Eines i utensilis. Són les eines i els utensilis d'ús habitual en la llar, sigui quina sigui la seva destinació.

Elements de transport. Són els vehicles propietat de la família per als seus desplaçaments.

Elements de consum. Són els béns adquirits per al consum familiar, que poden ser de neteja, alimentació, etc.

Bancs. Diners que tenim dipositats en comptes corrents en els bancs

Deutes. Deutes contrets amb bancs per préstecs rebuts i altres dèbits.

Aquesta primera classificació ens permetrà solucionar el problema que plantejaria el fet que cadascú donés una denominació i agrupació diferent als mateixos elements patrimonials.

Tots aquestos elements podem classificar-los de diferents maneres, no obstant això, el que fan les empreses, i que aquí ens servirà per a nosaltres, són les obligacions, a la primera agrupació l'anomenem Actiu i Passiu a la segona, per diferència obtenim el Patrimoni Net.

Exercici bàsic: 26 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Recuperem el llibre Pract_01.xls i aprenem a inserir files, i columnes i utilitzar fórmules definides

. Menú: Fitxer/Crear

Crear. Crea un llibre de treball nou

Inserir una fila o columna

Una vegada entrats aquests valors, observem que no figura "Productes de consum", de manera que inserirem una fila al lloc corresponent.

1. Situeu el cursor sobre la cel·la D8 (Mobles i electrodomèstics) i polseu el botó dret del ratolí. Seleccioneu l'opció Inserció i obtindreu un quadre de diàleg.

Les quatre opcions del quadre permeten o bé crear una fila (o columna) nova o bé moure-les totes (o les columnes) per deixar lloc a la fila o columna que anem a inserir.

2. En el nostre cas, activeu el botó (Fila sencera) i polseu D'acord, de manera que haurà quedat una fila en blanc entre "Elements de transport " i "Eines i utensilis".

3. Entreu en aquesta nova fila les dades següents: Productes de consum 304.50

0

Moure un grup de cel·les

Ara afegirem dues files abans de la primera, per poder posar un títol a la taula. Podem fer-ho com hem vist ara, però és més directe moure tota la taula dos llocs avall.

1. Seleccioneu tota la taula, amb el ratolí o amb el cursor (B2:H11).

2. Activeu l'opció Modificació/Retallar (també es pot polsar el botó dret del ratolí i activar l'opció Retallar o polsar CTRL+X).

3. Feu clic amb el ratolí sobre la cel·la B3 (lloc on volem moure tota la taula)

4. Activeu Modificació/Enganxar o CTRL+V.

Ara, tota la taula s'ha mogut dues files avall, de manera que hem inserit les dues files.

5. Escriviu el text "Actiu = Passiu + Patrimoni Net" a la cel·la B1 i la fórmula corresponent a la cel·la B2, seleccioneu B2:H2 i centreu entre el bloc seleccionat i després feu el mateix amb



B3:H3.

Fórmules definides en l'Excel. Utilització de l'Auxiliar per a funcions

Anem a sumar les quantitats de cada columna.

1. Poseu a la cel·la B13 el text "Total: Béns i drets" i a F13 "Total: Obligacions".

2. A la cel·la B15 i H15, la fórmula que ens permet efectuar la suma.

Si poséssim aquesta fórmula com hem vist al capítol anterior, hauríem d'escriure =B2+B3+B4+... i està clar que no seria molt operatiu.

Utilitzarem una fórmula que ja està definida en Excel, utilitzant la sintaxi següent: =Suma(B7:B12)

3. Obtindrem el resultat a la cel·la B13, a continuació acaba el full de càlcul.

Una altra possibilitat de fer servir una fórmula en Excel és utilitzant l'Auxiliar Inserció/Funció.

28 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



3. A continuació sumarem la columna de les obligacions. Per sumar-la, podríem repetir la mateixa operació (situar-nos a F13, escriure la fórmula adaptada a la columna i ja està), però és més operatiu i senzill copiar la fórmula de B15 a F15.

Copiar una fórmula

1. Situeu-vos a la cel·la B15 i observeu que el requadre que determina el cursor presenta un punt

al racó inferior dret.

L lo c d 'a p u n ta r a m b e l ra to lí

2. Apunteu el ratolí sobre aquest punt i mantenint polsat el botó esquerre, situeu el ratolí sobre la cel·la C15 i quan solteu el botó esquerre estarà la fórmula copiada a la cel·la C15.

Observant la línia de fórmules, veureu que a la cel·la C15 s'ha copiat la mateixa fórmula que a B15, però correctament actualitzada. Aquesta actualització es manté encara que inseríssim una nova columna entre la B i la C, o eliminéssim la columna A.

Opcions de l'operació de còpia:

Seleccionada la cel·la o cel·les a copiar.

L'operació de còpia es pot fer també utilitzant l'opció Modificació/Copiar i Modificació/Retallar del menú principal o del menú que obtenim polsant el botó dret del ratolí. Ara veurem que el procediment vist per copiar fórmules és el més simple i ràpid, especialment quan una mateixa fórmula s'ha de copiar a un grup de cel·les.

Menú: Modificació/Copiar Menú: Modificació

/Enganxar

Copiar Enganxar

Botó dret Botó dret



CTRL +C CTRL +V

1. Afegir dades a una nova columna del full. Poseu a la cel·la J3 el rètol "% d'endeutament"

2. Omplim la cel·la I3 amb el percentatge que suposa cada bé i dret sobre el total de patrimoni net.

Situeu-vos a la cel·la I3 i teclegeu "=", a continuació, amb el ratolí premeu sobre la cel·la del total d'obligacions amb tercers, poseu el símbol "/" i amb el ratolí aneu a la cel·la del patrimoni net, premeu intro i a continuació doneu-li format de percentatge.

El següent pas és copiar-la a I4 i obtenir el % de patrimoni propi.

3. Situeu el punter del ratolí sobre el punt inferior dret de la cel·la J4 i mantenint polsat el botó esquerre, arrossegueu-lo fins la cel·la I4 i llavors solteu el botó.

Fem l'operació i observem que no funciona, ja que a les cel·les següents apareix un missatge d'error (#DIV/0!) indicatiu que estem efectuant una divisió per zero i, efectivament, si poseu el cursor sobre la cel·la I4 i mireu la barra de fórmules trobeu una fórmula que fa referència a cel·les en les que no hi ha res.

Què ha passat? Doncs que al copiar, Excel actualitza les referències a les cel·les d'acord amb el moviment del ratolí, i si movem el ratolí avall quan copiem estem actualitzant les cel·les en la mateixa direcció.

Quina és la solució? És evident: el valor corresponent de patrimoni net no s'ha d'actualitzar al copiar la fórmula i sí ha de fer-ho el valor total de béns i drets que és l'altre paràmetre.

Referències absolutes i relatives

De la darrera consideració es dedueix que en una fórmula hi haurà dues classes de referències a cel·les: unes que s'han de modificar quan copiem i altres que no han de fer-ho. Les primeres s'anomenen referències relatives i les altres referències absolutes. Per altra part, en determinades ocasions ens pot interessar que d'una referència a una cel·la s'actualitzi només la fila però no la columna, o bé que s'actualitzi la columna però no la fila, o bé que no s'actualitzi ni una ni l'altra. Com es pot fer això?

Referències absolutes

Per fer que la referència a una cel·la sigui absoluta posarem el símbol "$" davant la referència que volem fer absoluta, i llavors l'Excel sap que no s'ha d'actualitzar quan la fórmula és copiada. Com que una cel·la està definida per Columna-Fila, en realitat a l'escriure B6 estem indicant les dues parts de la referència; si poseu el símbol "$" davant la columna estem fent absoluta la referència a la columna, posant-lo davant la fila estem fent absoluta aquesta referència i posant-ho davant les dues parts fem absoluta tota la referència a la cel·la.

Canvieu ara la fórmula de la cel·la I4 fent absoluta la cel·la del total de béns i drets.

Només caldria fer absoluta la referència a la fila, ja que al moure el ratolí verticalment al copiar, no hi ha perill que s'actualitzi la columna.

Canviem la referència a la cel·la del total de patrimoni net, aquí hem de fer absolutes les dues referències, a la columna i a la fila.

30 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



. Copieu-la a la cel·la I4.

Ara els valors obtinguts seran els correctes, i si mireu la barra de fórmules veureu que la referència a la fila 15 roman sense cap canvi.

. Definiu el format de les cel·les al vostre gust, posant marcs i línies, i unifiqueu la presentació dels números, separant els milers a les columnes dels imports i utilitzant dos decimals en les columnes dels percentatges.

Deseu el full. Pract_02.xls

L'equació fonamental. Representació gràfica

Com hem vist anteriorment, el patrimoni net és el resultat d'unes operacions entre els elements que formen l'actiu i el passiu, i per tant hi ha una relació entre tots dos que és la següent:

ACTIU = PASSIU + PATRIMONI NET

El compliment d'aquesta equació fonamental significa que qualsevol modificació en l'actiu o el passiu modificarà el patrimoni net i per tant la riquesa, o al menys la seva composició, que serà quan la modificació no ha estat la quantitat (quantitativa) sinó més bé la qualitat o la composició dels elements que formen l'una o l'altra (qualitativa).

Exercici bàsic:

Recuperem el llibre Pract_02.xls i aprenem a utilitzar l'auxiliar per a gràfics.

Seleccioneu el rang de cel·les A4:D8. Amb les tres columnes seleccionades, polseu el botó de l'Auxiliar per a gràfics, i situeu el ratolí sobre la posició del full on voleu situar l'extrem superior esquerre del gràfic, que en el nostre cas podria ser la cel·la A15 i arrossegueu amb el ratolí, sense deixar de polsar el botó esquerre, delimitant l'àrea que ocuparà el gràfic. Quan solteu el botó del ratolí, obtindreu el següent quadre de diàleg:

Observació:

No necessàriament hem d'incrustar el gràfic en el full de dades, sinó que podem definir el gràfic com un full del llibre, per això, una vegada seleccionades les dades anirem al menú: Inserció/Gràfic/En un nou full o bé botó dret Inserció/gràfic



Ajuda per gràfics: determinació de les dades

En la zona d'edició es pot indicar l'àrea del full on hi ha les dades necessàries per obtenir el gràfic. Per defecte, es presenta la zona seleccionada quan es polsa el botó de l'"Auxiliar".

Si no s'ha de canviar polseu el botó "Següent" o modifiqueu el rang de cel·les corresponent. En el nostre cas, ja podem continuar. Ara, Excel ens presenta la "Paleta de gràfics", que són els diferents tipus de gràfics predefinits possibles:

Seleccioneu el tipus de gràfic que Excel presenta per defecte, el de columnes. Cal tenir present que totes les eleccions que es facin es poden desfer molt fàcilment, de manera que si la presentació final no ens sembla correcta, la podem modificar en qualsevol moment. Polseu el botó "Endavant" i podreu seleccionar el model de gràfic de columnes que vulgueu.

Polseu de nou el botó "Endavant" i accedireu al quadre de diàleg que permet definir altres parts del gràfic:

32 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



La primera de les opcions fa referència a com es generen les columnes, si mitjançant files o columnes. En aquest cas són "columnes", com apareix per defecte, però en altres casos pot ser a l'inrevés. Es pot comprovar l'efecte de l'elecció polsant sobre el botó "Files" i veient sobre el gràfic d'exemple l'efecte de l'opció escollida.

La segona opció no mereix comentaris, però si la tercera, que introdueix un concepte nou: L'Epígraf o indicació del què representen les columnes del gràfic. Si Excel detecta que la primera fila del rang seleccionat és de text i no numèrica, assigna aquest text a l'Epígraf i en cas contrari, posa el text per defecte "Sèrie 1", "Sèrie 2", etc. com títol de cada indicació de columna. Més avant veurem com modificar aquest text. Polseu el botó "Endavant" i accedireu al darrer quadre de diàleg:

La primera opció permet decidir si el gràfic mostrarà el títol identificatiu de les columnes o no. Poseu a l'apartat "Títol del gràfic" el següent text: "Patrimoni familiar", i com títols dels eixos X i Y els textos respectius "Elements" i "Valor". Polseu el botó "Final" i ja estarà acabat el gràfic.



Pràctiques

Crearem un llibre que desarem amb el nom Prac_02 .xls -en què introduirem els fulls de les pràctiques d'aquest capítol que anem realitzant.

Pràctica 2.1: Representació gràfica del consum de l'energia

elèctrica a partir de la taula següent

Aquest full de treball es realitza al full1 Cal renombrar aquest full i donar-li el nom: Pràctica 2.1 El document a partir del qual es representaran les dades serà semblant al de la figura següent: S'aconsella, per realitzar les pràctiques, primer introduir text, números, fórmules i al final el format de les cel·les.

Per fer aquesta pràctica cal veure el rebut de la llum i veure quina és la potència contractada, la consumida i el preu actual de cada factor.

De tota manera per començar l'exercici suposarem aquestes dades:

La potència contractada és la que inicialment es contracta i normalment no varia, per al nostre cas és de 4'4 kw.

Per determinar el consum hem de tenir en compte que la factura correspon al consum d'un període de dos mesos. Al principi i al final es pren lectura a l'equip de mesura (lectura anterior i lectura actual), la diferència d'aquestes lectures és el consum. La lectura actual d'un període serà la lectura anterior del posterior.

El preus, més l'IVA del 16%, per a l'exercici seran: Concepte Preu Mesos

Potència 282 2

Energia 16,02 Equip de mesura 88 2

34 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



1.- Després d'entendre l'exercici, començarem per entrar el text, a continuació entrarem les dades que no precisen fórmula, que són les lectures, la potència contractada, els preus, etc.

2.- En C10, posem la fórmula per restar les dues lectures, i en C11(=$G$2*2*$C$2), C12 (=C10*$G$3), C13, C14, les fórmules per calcular els preus dels dos mesos i l'IVA. Seguidament, copiarem C10:C15 a D10:H15.

Pràctica 2.2: Gràfic de sectors: Despeses anuals

Cal obrir el llibre Prac_01.xls i entrar al full Pràctica 1.1 Confeccionarem un gràfic a partir de les despeses anyals totals de la família del David.

Pràctica 2.3: Gràfic de línies: La factura del telèfon

Realitzem el treball al full3 Cal renombrar aquest full i donar-li el nom Pràctica 2.3 El document a partir del qual es representaran les dades serà com el de la figura següent.



El consum de telèfon

La factura del telèfon està fraccionada en dues parts: per una banda les despeses fixes; què és el mínim que l'usuari ha de pagar, utilitzi o no el telèfon, i per altra part les despeses de trucades efectivament realitzades.

Despeses fixes.- La quota de servei o de lloguer, és una quantitat fixa que es paga cada mes per tenir el servei telefònic. La quota de connexió, en realitat es tracta d'un import únic, que es paga al donar-se d'alta del servei.

Despeses variables.- Aquestes despeses estan en funció de la franja horària en que es realitzen les trucades i del destí d'aquestes. A Espanya, a diferència d'altres països que utilitzen el segon, la unitat de tarificació és el pas, de manera que un pas en una trucada diürna són tres minuts; si la trucada supera els 3 minuts l'usuari ha de pagar 2 passos, és a dir, 6 minuts de telèfon. A més, els espanyols paguem una quantitat fixa simplement pel fet d'establir una comunicació.

Modificar un gràfic

Seleccionar el gràfic

Per seleccionar un gràfic incrustat només cal seleccionar-lo amb el ratolí. Amb l’ajut del botó dret puc donar format a l’objecte.

Modificació Gràfic

Si polsem dues vegades (doble clic) amb el ratolí sobre qualsevol punt del gràfic, podrem modificar totes les seves parts.

36 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Valoració dels components del patrimoni

Contingut

Fets, conceptes i sistemes conceptuals: ⋅Cada element un document: La factura. ⋅Què forma part del valor del bé? ⋅Depreciació dels elements.

Procediments: ⋅Observar els diferents documents. ⋅Identificar cada document amb l'element que representa. ⋅Valorar els elements a partir dels documents. ⋅Introducció de les dades a l'ordinador. ⋅Confeccionar una factura amb l'Excel.


Objectius

L'alumne, en acabar aquesta unitat, ha de ser capaç de: ⋅Reconèixer cada tipus de document. ⋅Identificar les partides que apareixen en el document. ⋅Calcular el valor del bé a partir de les dades obtingudes. ⋅Confeccionar, amb l'Excel, fulls de càlcul que representen aquestos documents.



38 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Valoració dels components



del patrimoni

Cada element un document

Fins aquí hem vist que els elements que formen part del patrimoni familiar són bastants i molt diversos, també el procediment pel qual s'han incorporat al patrimoni són bastant diversos, no obstant això, cada element que en forma part anirà acompanyat almenys d'un document en el qual constarà entre altres dades el nom de la persona que adquireix el bé, la seva valoració a la data dels document i els impostos i altres despeses que s'hagin suportat en l'operació, per tant, a partir d'aquest document podrem obtenir molta informació, com per exemple, qui té la condició de propietari en l'actualitat i anteriorment, quin era el seu valor en el moment de la seva adquisició, quin ha estat l'acte mitjançant el qual ha canviat de titularitat, etc.

Si observem mentalment la composició de qualsevol patrimoni familiar, hi trobarem segurament tots o alguns d'aquestos elements:

⋅Terrenys i béns naturals ⋅Construccions ⋅Mobiliari i electrodomèstics ⋅Eines i utensilis ⋅Elements de transport ⋅Elements de consum ⋅Dipòsits bancaris ⋅Deutes

Cadascun d'ells es pot adquirir de diferents maneres i el document que el representa no és igual per a tots, de vegades el mateix element anirà acompanyat per un o altre document d'acord a la manera d'adquirir-lo, i en funció d'aquestes coses la seva valoració es farà d'una o altra manera.

Tots aquestos elements tenen característiques molt diferents i la manera de documentar la seva transmissió atén a criteris diversos, com poden ser els següents.

Pel que fa als terrenys, ja siguin rústics o urbans, la seva adquisició podria haver estat per herència dels pares i també per compravenda o permuta, segons el cas al bé l'acompanyarà l'escriptura o la factura.

Amb les construccions pot ocórrer el mateix, però a més podria ser que la construcció hagi estat

40 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



promoguda per la nostra família o haver-la comprat directament a un constructor, en el primer cas acumularem diverses factures, dels diferents professionals que han intervingut en l'obra i, en el segon serà una única factura de l'empresa constructora.

El mobiliari i electrodomèstics, així com les eines i utensilis, normalment els adquirim en la botiga especialitzada o en uns grans magatzems, on ens faran una factura o algun dels documents que la poden substituir.

Pot ser el més desconegut sigui el document per a l'adquisició d'algun immoble, per la quantitat de documents i tràmits que s'han de realitzar, independentment que es faci per compravenda o per donació i herència.

En aquestos casos es tracta de la transmissió d'un bé que s'ha de formalitzar amb un contracte públic (escriptura pública), davant d'un notari el qual dóna fe d'aquest acte i de la plena capacitat d'obrar i llibertat en l'actuació de les parts. Aquesta transmissió és convenient inscriure-la en el registre de la propietat, i es convenient fer-ho perquè en aquest acte és quan realment adquireixes la propietat amb tots els seus efectes, malgrat que ho estiguis pagant mitjançant un préstec hipotecari.

Com hem vist abans, l'escriptura pública juntament amb la inscripció en el registre de la propietat, són els documents que certifiquen el títol de propietat sobre un bé immoble, la qual cosa no substitueix la factura que s'hagi pogut pagar a la constructora etc.

En la resta d'adquisicions, normalment l'adquisició va acompanyada d'una factura amb les característiques que veurem a continuació.

La factura

La factura és un document lliurat pel venedor quan es produeix la venda efectiva de les mercaderies o la prestació dels serveis, en el qual s'especifiquen els productes o serveis i les seves característiques - unitats, embalatge, expedició, etc.-, com també el seu import i les condicions de pagament, de vegades es poden substituir aquestes per talonaris de vals numerats, o per tiquets expedits per màquines registradores quan es tracti de vendes al detall, per exemple, vendes o serveis a domicili; transport de persones; subministraments de menjars o begudes que s'han de consumir a l'acte i que duen a terme bars, orxateries i establiments similars.

Tota factura i les seves còpies o matrius contindran, almenys, les dades referents al número i, si escau, la sèrie, els quals han de ser correlatius; les dades que identifiquen la persona que expedeix la factura i les de la persona a qui es destina; l'import total de l'operació, com també les despeses; el tipus d'IVA; la quota repercutida, i el lloc i la data d'emissió.

És convenient sempre demanar la factura en el cas que no ens la lliurin directament, aquesta factura ens servirà per a possibles reclamacions posteriors i, segons el cas, per a estalviar-nos algunes pessetes en l'IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques), com per exemple les factures per medicaments, per visites mèdiques, etc.

A continuació veurem un exemple de factura amb les dades més habituals en elles.

Pràctica 3.1 Full de càlcul d'una factura

Creem un nou llibre de treball i al primer full li donarem nom: Prà

ctica 3.1

El pare de David ens ha demanat que comprovem les diferents factures que s'estan pagant ______________________________________________________________________________________________________________________________________ 41 Programa d'Informàtica Educativa


per les reformes realitzades al menjador.

El document resultant ha de quedar semblant al de la figura següent:

Què forma part del valor del bé

Com hem vist en l'exercici anterior, en una factura tenim diferents apartats i conceptes que ens serviran per determinar realment que ens ha costat aquest bé i principalment són els següents:

El preu és l'import pel qual ens han dit que ens vendrien cadascun dels elements, a continuació i després de negociar una mica amb el venedor hem aconseguit un descompte del 10%, la qual cosa disminueix el cost anterior, però, com que ens han de portar a casa tots aquestos elements, ens cobraran el transport i les despeses de l'assegurança, i per últim d'acord amb la llei ens apliquen l'IVA corresponent, què és un impost que recau sobre totes les compres. En definitiva, tenim que el béns en qüestió ens ha costat:

Cost d'adquisició = (Preu de compra - % descompte + transport i assegurança) + % IVA

Una altra possibilitat, si tenim afecció pel bricolatge, és comprar diferents components i fer el muntatge nosaltres mateixos, en aquest cas el valor final l'obtindrem sumant tots els costos d'adquirir cada component i possibles despeses de llum i altra energia que consumim, d'aquesta manera hem vist que el valor d'un bé no necessàriament ha d'estar en una única factura.

Amb un exemple ho comprendrem millor.

Pràctica 3.2 : Valoració de l'habitatge

En David ha decidit fer un full de càlcul per obtenir el valor del pis que s'han comprat, desprès

42 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



de parlar amb la seva família, li faciliten les següents dades:

El pis el van comprar a la constructora per 8.000.000 de pts. amb la intervenció d'un Agent de la Propietat Immobiliària que ens cobrà el 2% del preu. El notari, per fer l'escriptura i demés tràmits ens cobrà 104.386 pts., a més per inscriure l'adquisició en el Registre de la Propietat ens ha costat 36.936, totes aquestes quantitats amb l'IVA inclòs, llevat del pis. Aquesta operació està subjecte a un altre Impost anomenat Impost sobre Transmissions patrimonials, pel qual hem pagat 4537, i una contribució especial per a l'Ajuntament que ha asfaltat el nostre carrer i hem pagat 15.000 pts.

Realitzem el treball al full2 Cal renombrar aquest full i donar-li el nom Pràctica 3.2. El document ha de quedar com el de la figura següent.

Confecciona un full de càlcul per recopilar els elements que formen part de l'habitatge.

Depreciació dels elements

Fins ara hem estat veient la part positiva dels elements patrimonials més comuns en una família i la seva classificació, també hem estat veient la manera per valorar aquestos elements, però el que ens falta veure per completar el procés és la part negativa d'aquest procés, és a dir, la seva depreciació.

Aquesta depreciació es produeix per l'ús, el gaudi i l'obsolescència, en altres paraules, tal com anem utilitzant el bé en qüestió es va deteriorant i perdent valor, fins que passat un temps determinat s'hagi quedat inservible per al seu ús, o bé, com està passant en la informàtica, que encara que estigui en bon ús, la tecnologia ha avançat tant que s'ha quedat obsolet aquest bé perquè n'hi ha altres molt més potents i que han devaluat el nostre.

En aquestes situacions ens trobem davant de la part negativa del patrimoni i en conseqüència hem de rebaixar el valor patrimonial de la família, ho situarem juntament amb els béns i els drets, però



amb signe negatiu, per tal d'ajustar el valor del patrimoni a la realitat econòmica.

Exercici: Recupera l'exercici pract_01.xls i afegeix les depreciacions següents:

Depreciació dels elements de transport: 456.000 pts. Depreciació dels electrodomèstics: 34.000 pts. Depreciació dels mobles 340.000 pts.

Els dipòsits bancaris

Un dels components importants del patrimoni familiar són els diners disponibles per les famílies, és a dir, les quantitats que hem guanyat, però que ni hem gastat ni hem invertit, o també els diners que ens han deixat i que els tenim nosaltres fins al moment de tornar-los.

Actualment, tots aquestos diners no els tenim a casa, entre altres raons per la seguretat i comoditat que ens ofereixen les entitats financeres, com per exemple, la possibilitat de domiciliació dels rebuts, els dipòsits a la vista i a termini, etc. i per això és a les entitats financeres on es dipositen aquestes quantitats en forma de dipòsits bancaris.

Normalment, el conjunt de cobraments i pagaments que es realitzen en aquestos dipòsits, des del moment en què s'han de realitzar fins a la data de tancament, produeixen uns interessos pel temps que hi són prestats, a l'entitat financera o al client.

Aquestes operacions, deutores o creditores, es sumen a una data determinada (tancament o data de liquidació) i es calculen els interessos que es sumaran al saldo.

Conceptes importats relacionats amb el temps

Data d'obertura: dia que s'obrí el compte.

Data de l'operació: dia que es realitza l'operació que tractem en aquest moment.

Data de valor o venciment: moment a partir del qual comença a comptar el temps per al càlcul dels interessos.

Data de tancament: dia que es realitza l'únic cobrament o pagament del conjunt d'operacions, inclosos els interessos generats al llarg de la vida del compte.

Càlcul del temps: entre dues dates, contarem des del dia següent a la primera, fins a la següent inclosa.

Liquidació del c/c pel mètode hamburguès a interès no recíproc

La liquidació del compte corrent és l'operació encaminada al càlcul dels interessos generats durant la vida del compte, amb la finalitat d'augmentar o disminuir, segons el seu caràcter, el saldo del compte.

Per a liquidar el compte corrent anotarem en un ratllat especial les operacions seguint els següents passos:

44 ____________________________________________________________________________________________________________________________________


1.- S'anoten dia a dia els capitals en les columnes del deure o haver, segons correspongui (si


retirem diners al deure, i si en posem a l'haver).

2.- Es va obtenint el saldo de cada capital el dia del seu venciment (sumant o restant del saldo anterior).

3.- Es calculen els dies de cada saldo, que són els que van d'un venciment fins al següent, i de l'últim venciment fins a la data de liquidació o tancament.

4.- Es calculen els números comercials (truncats=dividits per cent) multiplicant els dies pel saldo de capitals corresponent i truncant-los, s'anoten en la columna de números deutors o creditors segons sigui la inicial del saldo de D o C.

5.- Es calcula la suma de números.

6.- Es calculen els interessos, multiplicant el saldo de números pel tipus d'interès i dividint-ho tot per 365.

7.- S'anoten els interessos en la columna de capitals corresponent.

8.- Es calcula el saldo de capitals que serà el saldo a compte nou anotant-se en la columna de capitals on la suma hagi estat menor.

Números vermells: pot donar-se el cas que els venciments no tinguin un ordre cronològic ascendent, ja que poden no estar ordenats; en aquest cas es produiran dies negatius i com a conseqüència números vermells que es col·locaran en la columna corresponent contraria a la qual li corresponia.

David ha pensat que si confecciona un full de càlcul li resultarà molt senzill controlar les liquidacions del compte corrent que li arriben al seu pare.

Realitzem el treball al full3. Cal renombrar aquest full i donar-li el nom Pràctica 3.3

Es tracta d'un compte corrent que el dia 31/12/95 el va liquidar quedant un saldo de 6.354.878 pts. El dia 1/1/96 comença un altre període on es realitzen diferents operacions i liquidem els interessos al final del trimestre. ⋅.- A la cel·la B10 posem "=G4" que és el dia d'obertura i a les cel·les B18:B22 posem "=G5" que és la data de tancament.. ⋅Per veure els venciments, tenim que D10 serà el dia anterior al del venciment, és a dir "=G4-1", i la resta utilitzarem l'auxiliar per a funcions condicionals, de forma que si el capital és deutor serà el mateix dia que es realitza l'operació, i si és creditor, un dia més: "=SI(E11>1;B11;B11+1)". ⋅En la cel·la G10 hem de posar el saldo anterior, bé sigui deutor o creditor: "=SI(E10>0;E10;F10)".

⋅També posarem condicionals en G11 i següents, per calcular el saldo: "=SI(F11>0;F11+G10;G10-E11)", a més podem donar-li format de números vermells, en cas de ser negatius.

En I10:I17, hem de posar una condicional per calcular els dies de venciment a venciment i si és l'últim, fins al tancament. "=SI(D11=0;$G$5-D10;D11-D10)".

Per calcular els números ho hem de condicionar al símbol del saldo, bé sigui deutor o creditor i a



continuació els sumarem per calcular els interessos deutors i creditors d'acord amb la fórmula "=PRODUCTE(G3;K18)*100/365" per a la cel·la F20, dels quals deduirem l'IRCM

(E21).

46 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Fets modificatius del patrimoni

Contingut

Fets, conceptes i sistemes conceptuals: ⋅Quantitatius i qualitatius ⋅Despeses ⋅Rendiments del treball personal ⋅Rendiments del capital mobiliari ⋅Rendiments del capital immobiliari

Procediments: ⋅Confeccionar un llistat de despeses i guanys i classificats ⋅Elaborar un gràfic de les dades anteriors. ⋅Copiar, retallar i enganxar dades i fórmules. ⋅Contrastar les diferents fonts de renda. ⋅Analitzar l'origen de cada renda. ⋅Protecció del full de càlcul.


Objectius

L'alumne, en acabar aquesta unitat, ha de ser capaç de: ⋅Distingir quins són els fets que modifiquen el patrimoni. ⋅Apreciar les modificacions del patrimoni i analitzar-les. ⋅Diferenciar entre despesa i guany, i cobraments i pagaments. ⋅Classificar les despeses i els guanys. ⋅Elaborar un full de càlcul amb les dades anteriors. ⋅Calcular les rendes

Nòmina, Lloguer, Interès simple i compost ⋅Protegir les dades d'un full de càlcul. ⋅Utilitzar fórmules financeres. ⋅Imprimir el full de càlcul.



48 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Fets modificatius del patrimoni

Quantitatius i qualitatius

En tot moment, de forma meditada o no, s'estan realitzant operacions i accions que tenen com a conseqüència una variació de la riquesa, això no significa que de cop i volta ens podem trobar en una situació econòmica delicada, sinó que al llarg del dia es produeixen petites modificacions de tota mena que aniran acumulant-se i al final d'un període més o menys llarg s'haurà produït una modificació conjunta relativament important i que podrà ser objecte d'estudi i anàlisi.

Aquestes modificacions que es produeixen a cada moment, les podem agrupar en dos grups principalment:

⋅Modificacions quantitatives ⋅Modificacions qualitatives.

Qualitatives: podem dir que s'ha produït una modificació qualitativa quan, a conseqüència d'un moviment d'un element d'actiu o de passiu o dels dos alhora el patrimoni no ha variat la seva valoració, però si que s'ha modificat la seva composició i per tant la seva qualitat, per exemple: si comprem un pis, el nostre patrimoni no ha variat la seva quantitat, la modificació ha estat el canvi de tenir diners i no tenir pis a tenir menys diners i tenir casa, un altre exemple seria el pagament d'un deute o la compra d'un cotxe.

Quantitatius: en aquest cas el que es modifica és el valor del patrimoni o de la riquesa a conseqüència dels mateixos moviments a anteriors. Unes altres modificacions serien:

Mixtes: la qual cosa vol dir que el resultat experimentat pel patrimoni seria una combinació de les dues anteriors, és a dir, hi haurà una modificació entre els elements que el formen i una modificació en el valor del patrimoni en més o menys.

Aquestes modificacions vénen produïdes, normalment quan comprem o venem alguna cosa del nostre patrimoni o quan guanyem o consumim algun producte o servei, com per exemple el sou, la quota de la comunitat de veïns, la quota del préstec, etc.

Si mirem d'una manera desordenada tots aquest fets, pot ser que ens espantem una mica i desistim d'estudiar el següent apartat, però si el que fem és agrupar tots aquests fets en grups més o menys homogenis, veurem que ens facilitarà bastant la nostra tasca.



Exercici bàsic

Per tal d'analitzar aquestes variacions en el nostre model obrirem el llibre de treball Pract_01.xls i veurem en el full "anar pas a pas" com afecten al patrimoni net diferents modificacions:

1.- Comprem un bé i el paguem al comptat, 2.- Venem el nostre automòbil per menys diners del seu valor

a) En el primer cas afegirem una fila i anotarem en la columna de Béns i drets la descripció i l'import (Ordinador 185.000 pts), i del compte de bancs descomptarem les 185.000 pts.

b) En el segon cas teníem uns elements de transport que ens van costar 6.500.000 de pts i que havien perdut part del seu valor pel pas del temps i per l'ús, en concret 456.000 pts, per tant els seu valor en aquestos moments és de 6.044.000 de pts. Si suposem que hem venut els elements de transport per 4.560.000 de pts podrem observar què ha passat en el patrimoni net.

Podem observar que en el primer cas el patrimoni net no es modifica, en canvi en el segon si que ho fa.

Despeses i guanys

Fins ara hem analitzat i estudiat diferents fets o actuacions domèstiques que afecten al patrimoni.

Tots tenim una experiència sobre què són els guanys i les despeses, encara que la nostra economia particular depèn dels nostres pares, comptem amb uns ingressos per cobrir les nostres necessitats personals. No obstant això convindria fer una anàlisi més en profunditat d'aquestes dues magnituds.

En primer lloc veurem les depeses. Quan parlem de despeses, tothom recorda l'última vegada que ha pagat alguna cosa, com per exemple quan estem pagant l'entrada al cine, estem donant diners a canvi del dret d'utilitzar un servei, o quan paguem a la botiga l'últim disc que hem comprat.

La contraposició d'aquestes dues magnituds, despeses i guanys, ens donarà al final del període analitzat la modificació positiva o negativa del patrimoni tal i com podem observar en el següent

model.

En David s'ha proposat calcular quina és la quantitat de diners que queden a casa dels seus pares, després de pagar totes les despeses que tenen durant l'any.

50 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Despeses

Efectivament, de vegades podem dir que estem davant d'una despesa, però no sempre que paguem alguna cosa l'hem d'identificar com a despesa, és a dir, en ocasions aquest corrent monetari és la contraprestació a l'adquisició d'un bé que formarà part del patrimoni de manera permanent, per exemple, si comprem un cotxe per 1.950.000 pts. no podem dir que hem fet una despesa per aquesta quantitat de diners, perquè el cotxe el tenim nosaltres i té un valor molt elevat, o fins i tot podríem pagar únicament una part del cotxe, ex: una lletra, etc.

Arrel de tot l'exposat abans podem dir que una despesa és el consum d'un bé o servei de forma irreversible, de manera que després del seu consum total s'ha esgotat el bé o servei, si tornem als exemples anteriors, després de veure la pel·lícula hem consumit el dret de veure-la i hauríem de tornar a pagar si volguérem repetir, en canvi, després d'utilitzar el cotxe una vegada, el cotxe no s'ha consumit i el podrem tornar a utilitzar bastants vegades.

De despeses n'hi ha de moltes i molt variades, per facilitar el seu estudi les agruparem de la següent manera:

⋅Lloguers, reparacions i conservació ⋅Serveis professionals (Metge, API, Gestoria) ⋅Assegurances (Pòlissa) ⋅Serveis bancaris i despeses financeres ( Interessos del préstec) ⋅Tributs (IVA, IRPF, IBI) ⋅Subministraments (llum, aigua i telèfon) ⋅Altres aprovisionaments (menjar, detergents, combustible)

Totes aquestes despeses normalment han d'anar acompanyades d'un document o un altre, d'acord amb les característiques pròpies de cada producte o servei. El més habitual és la factura tal i com l'hem vist abans.


Si ens endinsem una mica més en aquestes depeses coneixerem el seu significat i implicacions en el nostre patrimoni.


Començarem per una breu explicació de cadascuna.

Lloguers, són les despeses pagades o vençudes pel lloguer de béns mobles i immobles en ús o a disposició d'algun membre de la família, aquestes despeses estaran exemptes d'IVA quan es tracta dels lloguers de l'habitatge.

Reparacions i conservació, són les despeses de sosteniment dels béns que formen el patrimoni, que generalment són dutes a terme per algun professional especialitzat en els diferents afers.

Serveis professionals (Metge, API, Gestoria), és l'import que es satisfà als professionals pels serveis prestats als membres de la família. Comprèn els honoraris d'arquitectes, advocats, notaris, metges, economistes, etc.

Assegurances (Pòlissa), són quantitats satisfetes en concepte de primes d'assegurances. Podem distingir tres tipus d'assegurances: 1.- Assegurances de coses 2.- Assegurances personals, i 3.- Assegurances de capitalització

Serveis bancaris (Interessos del préstec), són quantitats satisfetes en concepte de serveis bancaris i similars a les entitats financeres, comissions de manteniment, que no hem de confondre amb les despeses financeres què són els interessos dels préstecs rebuts i d'altres deutes semblants per disposar de diners aliens.

Tributs (IVA, IRPF, IBI), són els impostos, contribucions i taxes a càrrec nostre, llevat d'aquells que s'incorporen a l'immobilitzat o productes adquirits com a part del seu preu d'adquisició. Exemple: l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), en canvi l'IVA dels béns que comprem per al nostre consum formaria part del bé.

Dins d'aquestos tributs podem subdividir-los en tributs locals i estatals: .- Entre els primers podríem posar com exemple: IBI, Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres, entre altres i, .- Dins del segon grup estan l'IVA, l'IRPF, l'Impost Especial sobre el Patrimoni, Impost sobre Successions i Donacions i els Impostos Especials.

Subministraments, és l'electricitat i qualsevol altre proveïment que no tingui la condició d'emmagatzemable, llum, telèfon, gas.

Altres aprovisionaments, Són els proveïments que podem emmagatzemar i estan destinats al seu consum en un termini curt, independentment de la seva naturalesa, aliments, productes de neteja, etc.

Pràctica 4.1 Saps quan val?

Amb el full següent podràs tenir una idea del consum i cost d'utilitzar l'energia elèctrica durant una hora, una setmana, un mes, un any o una unitat bàsica de consum.

52 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Guanys

Després del que hem estat veient, ens adonem que en una unitat familiar, hi ha una sèrie de despeses, tant siguin fixes com variables, que necessiten un corrent financer per ser ateses puntualment.

Aquest corrent financer del qual hem parlat abans es pot nodrir de diverses fonts:

La més coneguda pot ser sigui la provinent del treball personal i una mica menys els rendiments del capital mobiliari, interessos, etc. i són conegudes perquè tots els hem vist de prop o hem sentit parlar-ne.

Tal vegada, el més desconegut siguin els rendiments del capital immobiliari.

D'igual manera que les despeses, els guanys tampoc els podem identificar sempre pel corrent monetari i d'aquesta manera ens adonarem que no suposa un guany quan ens tornen uns diners que havíem deixat abans i si que ho serà quan arribi final de mes i ens ingressen la nòmina en el banc, que és el rebut mitjançant el qual ens abonen els salaris per haver treballat per compte aliè.

Fonts de renda

Les fonts més habituals per finançar totes les necessitats familiars les podríem agrupar en funció de la tipologia dels ingressos i que trobarem, normalment en el sí d'una família normal són els següents:

⋅Rendiments del treball personal ⋅Rendiments del capital mobiliari ⋅Rendiments del capital immobiliari



Rendiments del treball personal

D'acord amb la normativa de l'IRPF, es consideren rendiments del treball totes les contraprestacions que es deriven de forma directa o indirecta del treball personal per compte aliè (empleats, directors, gerents, administradors, pensionistes, etc.).

Concretament són rendiments del treball els sous, complements, gratificacions, pagues extra, prestacions per atur, les pensions, etc.

Per calcular el sou d'un treballador hauríem d'aprendre abans algunes normes que ens estableixen com calcular una nòmina, de tota manera veurem un petit exemple que ens servirà per il·lustrar-ho.

Pràctica 4.2

David vol recollir en aquest full de treball totes les contraprestacions que rep el seu pare pel treball que realitza per compte aliè.

Vol separar cadascun dels conceptes que entren en la nòmina per tenir informació del que ingressa per cada concepte i el que li treuen.

Si observem aquesta nòmina ens adonem de seguida que el sou que s'ha guanyat el treballador no coincideix amb les pessetes que ell cobra realment, i això ocorre perquè, de la part que guanya un treballador per compte aliè, l'empresari es quedarà una part per complir les obligacions que té amb l'Administració Pública, que són:

⋅Ingressar en la Seguretat Social les quotes de l'assegurança del treballador. ⋅Ingressar en l'agència de l'Administració Tributària una quantitat percentual a compte de la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. ⋅Quotes sindicals.

Aquí hem d'aprendre a diferenciar cadascuna de les parts que formen la nòmina i quina és la seva repercussió en els nostres càlculs per poder entendre-ho, analitzarem una a una totes les magnituds:

54 ____________________________________________________________________________________________________________________________________


1.- Percepcions salarials i no salarials: són les retribucions que paga l'empresari en


contraprestació al treball personal i per cobrir les despeses que ha de sufragar el treballador per realitzar el seu treball, com per exemple el desgast d'eines.

2.- El total meritat és la suma de totes les percepcions anteriors.

3.- Deduccions:

1.- Cotitzacions a la Seguretat Social: aquí es calculen les quantitats que ha de pagar el treballador a la Seguretat Social en funció d'una sèrie de magnituds que determinen el tipus i la base de cotització. Aquesta quantitat suposa una despesa per al treballador, pel fet que és obligatòria i es consumeix en el període.

2.- Retenció a compte de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF): aquesta quantitat, l'empresari està obligat a retindre-la i ingressar-la en l'Agencia Estatal de l'Administració Tributària, anticipant-se a la futura liquidació de l'IRPF.

4.- Total a deduir: és la suma de les quotes a la Seguretat Social i les retencions a compte de l'IRPF.

5.- Líquid total a rebre: és la diferència entre el total meritat i el total a deduir i, en definitiva, serà la quantitat que ens ingressaran en el compte corrent.

No obstant això, podem desgranar més aquestes magnituds per conèixer millor la realitat de la nòmina. El total del líquid a rebre podem comptabilitzar-ho juntament amb els altres béns, perquè en definitiva són diners que ens hem guanyat i ens han ingressat juntament amb els altres que tenim. Les quantitat que ens han retés en concepte de retencions a compte de l'IRPF són un dret que tenim davant de l'Agencia de l'Administració Tributària perquè aquest impost encara no s'ha meritat i podria ser retornat per l'Administració. Per contra, les quotes a la Seguretat Social es consideraran despesa pel fet que serveixen per cobrir un risc i no s'han de retornar.

Per tant, si fem el balanç de la nòmina, el resultat seria:

Guany = Total meritat - Quotes a la Seguretat Social

Rendiments del capital immobiliari

Sol ser habitual la propietat d'un habitatge per desenvolupar la vida familiar.

De vegades no és l'únic habitatge que té la família, si la fortuna els ha acompanyat, podria donar-se el cas tinguessin un apartament a la platja per anar-hi a l'estiu o a la muntanya i fins i tot més d'un, o algun terreny on pensen construir-lo.

Totes aquestes propietats són béns, propietat de la família i que s'han adquirit perquè formin part del patrimoni familiar d'una manera permanent i estable, una altra característica és que són elements que no els podem agafar i moure'ls del lloc on estan, és per això que els hem classificat com immobilitzat.

Si bé aquestos immobles no generen cap ingrés, pot donar-se el cas que es tingui llogat a alguna persona, i que pagués alguna quantitat periòdicament com a contraprestació; en aquest cas estem davant d'una renda del capital immobiliari d'una manera clara que serà la suma de les quotes que ens pagarà.

No obstant això, si mirem els criteris de l'IRPF, considerarem rendiments del capital immobiliari els següents:

⋅En el cas d'habitatges arrendats l'import que rebi l'arrendatari, és a dir, els lloguers. ⋅En els demés casos el 2% del valor cadastral.



⋅Als solars no se'ls estima cap renda ni cap depreciació.

Aquestos ingressos no serien nets sinó que hi ha dues despeses que són necessàries per obtenir aquestos guanys i per tant les hem de deduir, i són:

⋅En el primer cas l'IBI, despeses d'Administració i porteria, conservació, assegurances, interessos dels capitals aliens invertits en l'adquisició de l'habitatge. ⋅En el segon cas l'IBI i els interessos dels capitals aliens invertits en la seva adquisició.

Respecte a les despeses que es poden incloure en el rebut del lloguer, la Llei distingeix entre: 1.- Despeses per a l'adequat sosteniment de l'immoble, serveis, tributs, càrregues i responsabilitats que no siguin susceptibles d'individualització, i 2.- Serveis que estiguin perfectament individualitzats amb aparells comptadors (aigua, gas, electricitat).

Els del punt 2 sempre seran a càrrec de l'inquilí. Els primers, depèn del que s'hagi pactat en el contracte de lloguer; si en el contracte no els anomena, seran a càrrec de l'arrendador.

Rendiments del capital mobiliari

No fa massa temps sentíem dir que, els grans guardaven els diners sota el tauler o en una caixa de sabates i quan anaven a treure'ls el millor que podia passar era que hi hagueren els mateixos.

Avui en dia totes les famílies tenen els diners guardats als bancs, que els administra i els dóna una gratificació periòdicament en concepte de rèdit o interès.

Es consideraran ingressos o rendiments del capital mobiliari els següents: ⋅Interessos de comptes corrents, d'estalvi i imposicions a termini ⋅Interessos de deute públic, obligacions, bons, etc. ⋅Dividends i participacions en benefici de la societat

A l'hora de calcular el rendiment d'aquestos diners hem de distingir també que la quantitat que ens

56 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



ingressen en el compte corrent no coincideix, normalment amb la que hem guanyat amb els nostres diners, i això ocorre perquè els bancs estan obligats a retenir un 25 %, una quarta part, dels interessos meritats i ingressar-ho en l'Agència de l'Administració tributària, a compte de l'IRPF del client del banc.

Hem vist que la problemàtica dels rendiments del capital mobiliari és molt variada; per tant convé començar des del principi:

L'interès simple

Ens trobem davant de l'interès simple quan el producte del capital invertit és percebut en unes dates determinades i el capital roman inalterable. L'interès és compost quan el guany produït en acabar l'any és afegit al capital inicial, i el total del capital més els interessos constituirà el nou sobre el qual es calcularan els interessos del proper període, i així successivament s'aniran acumulant interessos amb capital; d'això en resultarà un creixement progressiu del capital a mesura que passi el temps.

L'interès simple que produeix el capital es determina d'acord amb un percentatge o tant per cent de capital, segons el que s'hagi acordat; aquest tant per cent pot ser anual o mensual; així, donar en préstec un capital al 8% anual vol dir que de cada 100 pessetes del capital prestat produeixen cada any 8 pessetes d'interès; igualment, un capital prestat a l'1% mensual produirà cada mes 1 pesseta per cada 100 pessetes prestades.

Si designem per Capital, c; el percentatge o % per, r; i és l'interès i t el temps la fórmula de

l'interès, és: on K = 1, si el temps són anys, 12 si són mesos i 360 dies.


L'interès compost


Acabeu de veure que en l'estudi de l'interès simple que un capital inicial c posat a un rèdit r durant un temps t dóna un interès i=(c.r.t)/100, i per tant si C(t) indica el capital final transcorregut t tindrem

Si aquest capital C(t) no es retira i el deixem un altre període t a la fi del període 2t tindrem

i anàlogament la persistència del procés dóna

i en general al cap de n repeticions del mòdul t tindrem:

Com podem observar si mirem aquesta fórmula tan important, és més gran que 1 i per

tant, les seves potències són nombres que creixen cap a infinit, és a dir, encara que el rèdit o el capital inicial siguin petits al cap de molt de temps s'acumula un gran capital.

Imprimir un full de càlcul

Activeu el menú Fitxer/Impressió i seleccioneu l'opció Impressora. Obtindreu el quadre de diàleg de la figura adjunta.

58 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Definir àrea d'impressió

Si no es vol imprimir el full sencer, es pot fer de dues maneres: seleccionar el rang de cel·les a imprimir, i activar el menú Fitxer/Impressió. Activeu el botó Full(s) seleccionat(s) i polseu el botó D’acord.

Altres opcions

Pàgina horitzontal o vertical: permet definir el format de la pàgina. L'opció és molt útil, especialment en combinació en ajustar tot el document en un sol full. S'accedeix des de el menú Fitxer/Impressió, opció Pàgina.

Graelles per permetre o no la impressió de les línies de divisió de les cel·les. Així

es pot imprimir el full més "net".

Notes per imprimir les anotacions que es pot haver afegit a determinades cel·les del full.

Blanc i negre per facilitar la impressió, fent-la més ràpida. Amb aquesta opció activada, tot el què no sigui estrictament blanc en primer pla, s'imprimirà en negre i tot el fons que no sigui completament negre s'imprimirà en blanc. D'aquesta manera, els colors (o tonalitats de gris) desapareixen i per tant, la impressió serà més senzilla.

Pràctica 4.3: Representació gràfica de: L'interès simple i de l'interès compost: compara'ls.



Mitjans de pagament

Contingut

Fets, conceptes i sistemes conceptuals: ⋅El sistema monetari. ⋅Documents de pagament: xec, pagaré, lletra. ⋅Mitjans bancaris: targeta i transferència (crèdit i dèbit).

Procediments: ⋅Classificar les monedes i bitllets que hi ha en circulació. ⋅Observar els documents. ⋅Enunciar les diferències entre els documents.


Objectius

L'alumne, en acabar aquesta unitat, ha de ser capaç de: ⋅Reconèixer les monedes i els bitllets que circulen actualment pel nostre país. ⋅Distingir perfectament un xec d'un pagaré i d'una lletra. ⋅Conèixer la funció de crèdit que representa les lletres i els pagarés. ⋅Diferenciar les targetes de crèdit de les de dèbit.

60 ____________________________________________________________________________________________________________________________________





Mitjans de pagament

El sistema monetari

En els temps primitius es feia la barata per a l'intercanvi dels productes. Quan no existien diners, cada poble utilitzava algun dels seus productes com a mesura de valor.

A l'edat de pedra es va utilitzar el sílex com a moneda; després els babilonis van usar la sal; més tard els pobles pastors els seus ramats, i els asiàtics l'arròs.

No va ser fins a uns quants segles més tard que van començar a fer servir els metalls fins, l'or i l'argent, en l'encunyació de monedes, els quals posteriorment es van aliar amb altres metalls com el zinc, el coure o l'estany per donar més duresa a l'or i l'argent.

Actualment ja gairebé no es recorre a l'or i a l'argent per a la fabricació de monedes; es fan servir metalls preciosos com el níquel, el coure, l'alumini i altres.

Parlant de monedes, hem de conèixer els conceptes i les generalitats que hi tenen relació, com per exemple:

⋅Fi de la moneda metàl·lica. ⋅Llei de la moneda metàl·lica. ⋅Talla monetària. ⋅Peu monetari.

Fi de la moneda. El constitueix l'or i l'argent, mentre que els altres metalls que entren en l'aliatge s'anomenen lliga.

Llei de la moneda. És la proporció de metalls pur, or o argent, que intervé en la fabricació de la moneda. Aquesta llei s'indica en mil·lèsimes. Així, la llei de 0,900 indica que de cada 1.000 grams de moneda 900 són d'or o d'argent i 100 de lliga.

La llei de la moneda també es pot indicar per mitjà d'un trencat en què el numerador dóna les parts que són de metall fi. Així 9/10 indica que de 10 parts del pes de la moneda 9 són d'or o d'argent.

Talla monetària. S'entén per talla monetària la quantitat de monedes que es poden encunyar amb un quilogram d'aliatge, que tenen la mateixa llei que aquest.

Peu monetari. És el nombre de monedes que es poden encunyar amb un quilogram de metall fi.

Les monedes tenen tres valors, a saber:

62 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



⋅Valor legal: és el valor assenyalat per l'Estat, estampat a l'encuny de la moneda i que és de curs legal. ⋅Valor intrínsec: és el representat per la quantitat de metall fi que contenen. ⋅Valor comercial: és el valor que té la moneda com a instrument de canvi i subjecte a les fluctuacions motivades per l'oferta i la demanda.

Actualment la fabricació de monedes, bitllets, passaports, documents d'identitat, segells, bitllets de loteria... i tot tipus de papers amb "valor", és feta en exclusiva per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. Aquesta fàbrica, seguint les ordres de Ministeri d'Economia i Hisenda, produeix els diners que són lliurats al Banc d'Espanya per a la seva difusió i ús.

La fàbrica en qüestió té al darrere 400 anys d'història, però és avui una avançada indústria amb una gran quantitat d'empleats i una alta tecnologia.

Les monedes són fetes a partir de cilindres massissos de l'al·leació metàl·lica corresponent, els quals són tallats en rodanxes. Cada peça, abans de ser troquelada amb el motlle que deixarà gravades simultàniament les dues cares, sofreix un procés d'alçat del seu perímetre que marca el gruix i fa una virola o anell especial al voltant del cantó.

Un cop revisades les monedes són comptades i empaquetades.

Els bitllets són fets a partir d'un paper especial fet a Burgos i segueixen un complicat procés que té més de 20 etapes (fibres lluminoses, fil de seguretat, "marca d'aigua" visible a contra llum, tintes calcogràfiques ultrasecretes visibles per raigs infrarojos, sistemes litogràfics, calcogràfics i tipogràfics combinats, etc.). Amb tot això s'assegura l'autenticitat del bitllet. Per assegurar la seva unicitat en l'etapa prèvia al tallat, comptat i empaquetament s'assigna un número únic a cada bitllet.

Avui circulen monedes amb els següents valors: 1,5,10,25,50,100,200,500 ptes. Totes tenen els seu valor escrit amb les xifres corresponents, l'any d'emissió i d'altres característiques troquelades que permeten assegurar la seva autenticitat i diferenciació. Els cèntims han desaparegut.

Pel que fa als bitllets els que circulen actualment són amb els següents valors: 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000 ptes.

L'única època en què a Catalunya es produïren i usaren bitllets fou durant la Guerra Civil de 1936. Quan esclatà la guerra estaven en circulació a tota Espanya monedes de 25, 5, 2, 1, 0,20, 0,25, 0,10 i 0,05 pessetes. però degut als materials amb que aquestes peces estaven fets (argent, coure, níquel...) molta gent va creure prudent emmagatzemar-les a casa, no fos cas que el material valgués més que el valor encunyat. Això feu esclatar un problema ben gran: no hi havia al carrer prou monedes per pagar i cobrar. Per això s'hagueren d'inventar algunes solucions. Alguns comerciants començaren a emetre "vals" per a ser usats com a canvi petit en els seus establiments. El Govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys i a través del Conseller de Finances Josep Tarradellas va posar en circulació el 21 de setembre de 1936, 20 milions de pessetes: 1 milió de bitllets de 10 ptes. 1 milió de bitllets de 5 ptes. i 2 milions de bitllets de 2,50 ptes. com sigui que aquests bitllets eren de valors elevat (el quilogram de patates valia 35 cèntims) aleshores els Ajuntaments també varen emetre "diners municipals".

La quantitat total de bitllets i moneda metàl·lica emesa pels Bancs dels respectius Estats (els Bancs Centrals en certs països i el Banc d'Espanya al nostre país) és coneguda com la circulació

fiduciària.


Pràctica 5.1 Confecciona un full de càlcul per saber el valor en pessetes del total de les monedes que hi ha a casa, i els bitllets, de manera que, canviant les unitats de cada moneda o bitllet ens doni el


total.

Quan la circulació fiduciària en un país és superior al total dels seus productes dóna origen a la inflació. En aquest fenomen econòmic hi ha en mans del públic més diners que béns o serveis disponibles, i per raó de l'oferta i de la demanda es produeix una pujada dels preus i com a conseqüència immediata una alça en el cost de la vida.

Podem estudiar aquest fenomen analitzant uns productes coneguts per tothom.

Pràctica 5.2 Representem en una taula el preu de la bombona de butà i de la benzina dels anys 74 al 89, i els registrem en una taula com la següent:

64 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



A partir de la taula, feu el gràfic de barres i un altre de línies corresponent a la taula anterior per comparar les variacions en percentatge anual dels preus dels articles. Calculeu el percentatge anual de variació dels preus de la bombona i del litre de benzina. Quin any es va produir l'augment més elevat?

En canvi, la deflació origina una baixa de preus i valors deguda a una progressiva disminució fiduciària dins del país, cosa que fa que es redueixi la demanda i augmenti l'oferta.

En una situació de deflació, sempre que les reserves d'or ho permetin, es pot sanejar econòmicament i financerament un país. D'altra banda, l'estalvi augmenta amb la disminució dels costos de producció i els seus productes.

Canvi estranger

Canvi estranger és el canvi comercial de divises que té lloc entre places de diferents països.

Anomenem divises les monedes dels diversos països estrangers.

La cotització o canvi de les divises de cada país, en comparació amb les d'un altre, està subjecte a diversos factors, entre ells:

⋅La reserva d'or que dóna suport a la circulació monetària. ⋅La seva situació política i administrativa. ⋅La seva balança de pagaments, o sigui, la proporció entre les importacions i les exportacions.

A Espanya, igual que a la majoria de països, el canvi estranger està controlat per l'Estat, per tal d'evitar l'evasió de capitals i que les especulacions puguin originar alteracions artificials en el



canvi de les diverses divises.

Per veure quines són les unitats monetàries dels principals països farem un exercici en què, alhora ens serviran per calcular la seva conversió en pessetes:

L'euro serà virtual a partir de l'1 de l'1 del 1998

El pròxim 1 de gener de 1998, l'euro es convertirà en la moneda dels 11 estats de la Unió Econòmica i Monetària (UEM). Les actuals divises nacionals d'aquestos països, continuaran existint com a monedes de curs legal fins al 2002, però, seran subdivisions de l'euro amb uns tipus de canvi fixos.

Hi haurà set models diferents de bitllets: els de cinc, 10, 20, 50, 100, 200 i 500 euros.

Les monedes seran vuit: d'un i dos euros i d'un, dos, cinc, deu, vint i cinquanta cèntims.

D'acord amb l'anterior informació hem de poder realitzar un full de càlcul que ens serveixi d'eurocalculadora.

Pràctica: Per realitzar la pràctica següent hem de tenir en compte que un euro tindrà un valor de 168 pessetes.

66 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Es tracta de calcular quin serà el valor de cadascuna de les monedes en vigor actualment.

Per obtenir el valor hem de situar-nos a la cel·la B3 i utilitzant l'auxiliar per a funcions, posarem la següent fórmula "=ARRODONIR.AVALL(B3/168;2)" per obtenir una xifra aproximada per avall en dos decimals.

Pràctica: En aquesta pràctica hem de fer el mateix però al revés, és a dir, obtenir quin és el valor en pessetes de cadascuna de les monedes i bitllets de l'euro.



Diner bancari: xec, pagaré, lletra i targeta de crèdit

En l'actualitat, l'oferta de diners està formada pels diners en mans del públic més els dipòsits a la vista en institucions financeres.

Una manera còmoda de disposar d'aquests diners, sense dur-los a sobre, és utilitzant els instruments de pagament i de circulació de crèdit que el sistema financer posa al nostre abast.

L'ús generalitzat dels instruments de pagament, les lletres de canvi, els xecs, els pagaré i les targetes de crèdit, ha produït la disminució generalitzada de monedes i bitllets de banc, augmentant la quantitat de diner en els comptes bancaris, en les quals únicament es produeixen simples anotacions comptables a voluntat dels clients, depenent dels pagaments i cobraments domiciliats en elles (l'ingrés de la nòmina, el rebut de la llum, etc.).

No fa pas massa temps els pagaments es feien en efectiu a la fi de la jornada, la setmana o el mes. Tothom rebia el famós i esperat "sobre" amb els diners, el qual anava gastant procurant que n'hi hagués prou fins que arribés el següent sobre.

Avui les empreses donen les ordres de pagament a bancs i caixes i els treballadors o pensionistes es troben ingressats als seus comptes i llibretes el sou o la pensió. Les empreses tenen així menys feina per pagar i els bancs i caixes tenen molts més clients, molts més comptes i molts més diners amb els quals fer negocis. En lloc d'anar "treien del sobre" la gent va traient dels comptes.

Per disposar d'aquestos diners que tenim dipositats en Bancs i Caixes ho podem fer de diverses maneres, anant a la finestreta del banc i demanar-los, mitjançant un xec, domiciliant un rebut, domiciliant una lletra, etc.

Totes aquestes operacions són anotades als comptes que tenen els clients de les entitats financeres, tal i com hem vist en el tema anterior:

El xec

Una manera còmoda de disposar dels teus diners i ràpida és mitjançant els xecs.

És un document en forma d'ordre de pagament, que permet a la persona que expedeix el xec (lliurador) disposar, en favor d'una determinada persona o del portador del títol (tenidor), dels diners que el signant té disponibles en una entitat de crèdit (lliurat).

Els xecs són facilitats, units en talonaris, per les entitats de crèdit a les persones que han subscrit un compte corrent perquè puguin disposar dels fons dipositats en elles.

Els requisits que han de complir són: ⋅El nom de qui ha de pagar el xec a la seva presentació, anomenat lliurat, que necessàriament ha de ser un banc o entitat de crèdit. ⋅Lloc de pagament. ⋅La denominació de "Pagueu per aquest xec" ha d'estar impresa en el text. ⋅L'ordre de pagar una determinada quantitat, en lletres i en xifres. ⋅Data i lloc d'emissió del xec, el dia i mes en lletra, l'any en xifra.

68 ____________________________________________________________________________________________________________________________________


⋅Firma de qui expedeix el xec, anomenat lliurador. No s'admet la firma impresa o estampada.


Classes de xecs

La manera d'indicar quina persona ha de cobrar l'import del xec ens ajuda a fer una primera classificació:

⋅A qui el porti. Són els xecs que porten escrita aquesta indicació, i es caracteritzen perquè s'han de pagar a la persona que el presenti per a cobrar-lo. ⋅Nominatiu. Aquestos xecs s'han de pagar a la persona el nom de la qual s'indica en l'imprès; aquestos xecs són transferibles per endós, el qual s'ha de complimentar al revers.

Hi ha una sèrie de xecs que per la seva peculiaritat es consideren especials, podem anomenar els següents:

⋅Xec creuat. El xec creuat es caracteritza per estar creuat per dues línies paral·leles i diagonals, la qual cosa indica que únicament pot ser cobrat mitjançant abonament en el compte corrent del tomador. La funció fonamental és evitar que es pugui cobrar per persona diferent a aquella a favor de la qual s'ha complimentat. ⋅Xec conformat. És aquell en el que el banc lliurat ha manifestat que totes les dades són conformes i que en aquest moment pot ser satisfet.

Pagament del xec

El xec s'ha de pagar en el domicili del lliurat; si falta aquesta indicació en el lloc d'emissió. ⋅El xec s'ha de pagar a la vista (quan es presenta al cobrament). ⋅El xec presentat al cobrament abans del dia d'emissió es pagarà el dia de presentació al cobrament. ⋅El tenidor del xec l'ha de presentar al cobrament en un termini de quinze dies.

Quan en el compte corrent del lliurador no n'hi hagi fons per atendre totalment el pagament, el banc de la persona que expedeix el xec estarà obligat a pagar el saldo que figuri en el compte en aquest moment.

Manca de pagament del xec



Quan no es paga el xec, el tenidor haurà d'acudir al protest o declaració substitutiva del protest, per obligar al lliurat al pagament forçós del xec.

L'acció que serveix per acreditar la negativa per part del lliurat de fer front al pagament del xec s'anomena protest i s'ha de fer en un dels cinc dies laborals següents al venciment.

La lletra de canvi

La lletra de canvi, juntament amb el pagaré, és un instrument de circulació de crèdit, que obliga a pagar al seu venciment en un lloc determinat una quantitat certa de diners a la primera persona designada en el document o a l'ordre d'aquesta a una altra diferent també designada en el text.

La lletra l'estén una persona, lliurador, que ordena el pagament a una altra persona, lliurat, que pagarà la quantitat a requeriment d'una altra persona anomenada tenidor.

La lletra de canvi és un document de caràcter formal, la qual cosa significa que ha de reunir una sèrie de requisits establerts per llei perquè tinguin efectes la lletra, i són:

⋅La denominació de "lletra de canvi" ha d'estar en el text. ⋅Un manament pur i simple de pagar determinada quantitat de diners, expressada en pessetes o moneda estrangera convertible admesa a cotització oficial. ⋅El nom de qui ha de pagar la lletra, anomenat lliurat. ⋅El venciment de la lletra, o el moment en què s'hagi de pagar. ⋅Lloc de pagament. ⋅Nom del tenidor, és a dir, el nom de la persona física o jurídica a l'ordre de la qual s'ha d'efectuar el pagament. ⋅Data i lloc d'emissió de la lletra. ⋅La firma del que emet la lletra, anomenat lliurador.

A valistaa ra n titz a e l pa ga m e nt

L liu r at(co m p rad o r)

L liurador(v e n e d o r)

E ndosatari

T om ador

(Ban c)

R e b la lle tra = to m a d o r

E n treg a els b én s i e m e t la lle tr a D esco m p ta la lletr a

A ccep ta la lle tr a P ag a l'im p o rt m en y sels in ter eso s i d esp eses

E n tr eg a la lletr a al s eu v en cim en t

P ag a la lletr a al s eu v en cim en t

Parts de la lletra de canvi

Perquè la lletra tingui el caràcter d'executable s'ha d'utilitzar el paper timbrat que confecciona la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre.

70 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Les parts de la lletra segons l'imprès oficial són:

El revers de la lletra de canvi

1.- El lloc on es lliura la lletra. 2.- Import en xifres. 3.- Dia, mes i any del lliurament. 4.- Venciment de la lletra. 5.- El nom del tenidor. 6.- Import en lletra 7.- Lloc on s'ha de fer efectiva la lletra. 8.- Dades bancàries del lliurat. 9.- Clàusula amb o sense despeses. 10.- Nom i domicili del lliurat. 11.- Firma, nom i domicili del lliurador. 12.- Acceptació del lliurat mitjançant la firma.

El revers de la lletra de canvi

1.- Espai destinat a l'aval, que és la fiança solidària pròpia de la lletra de canvi. 2.- Espai destinat a consignar el primer endós. 3.- Espai en blanc que es pot destinar a qualsevol de les clàusules o declaracions canviàries previstes en la llei.

Venciment de la lletra de canvi

El dia del venciment de la lletra pot indicar-se mitjançant qualsevol de les següents fórmules:


1.- A data fixa.- La lletra venç el dia que es fixa en ella. 2.- A dies o mesos data.- Si és a dies vista comencem a contar des del següent al de la data de la lletra i si és a mesos data, de data a data, per exemple: del 30 de juny al 30 de juliol, si és un mes data. 3.- A la vista. El venciment es produeix el dia en què el tenidor decideix presentar la lletra al lliurat.


4.- A dies o mesos vista. La lletra té el venciment finalitzat el termini de dies comptats a partir de ser acceptada o protestada per falta d'acceptació.

Diferencies entre el pagaré, la lletra i el xec

El pagaré és una variant de la lletra, i a l'igual que ella també és un instrument de circulació de crèdit, el pagaré l'emet una persona que es compromet a pagar una certa quantitat en un venciment determinat.

El pagaré ha de ser estès en uns documents que són facilitats, units en talonaris, per les entitats de crèdit a les persones que han subscrit un compte corrent, i ho sol·liciten, perquè puguin disposar dels fons dipositats en elles.

El que els diferència dels xecs és que el pagaré és un compromís de pagar en arribar una data o venciment, mentre que el xec és a la vista.

La diferència és que la lletra és la promesa de fer pagar, i el pagaré és la promesa de pagar. El pagaré l'emet el lliurador que s'obliga a pagar, i no hi ha lliurat.

72 ____________________________________________________________________________________________________________________________________



Generalitat de Catalunya

Departament d'Ensenyament




74 ____________________________________________________________________________________________________________________________________


L liu rad o r(F a el x ec)

L liu rat(B anc)

T om ador(R eb els d in ers

T é d in ers en d ip o sit

L liu ra el x ec R eb els d in ers

L liu ra el x ec