View
214
Download
2
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Presentació de la recerca: Anàlisi de la motivació al canvi en subjectes que han realitzat un programa formatiu de violència domèstica. Sessió d'investigació: Intervenció en el mar de l'execució de mesures penals en la comunitat. CEJFE, 15 d'octubre de 2013
Citation preview
Sessió d’investigació
Intervenció en el marcde l’execució de mesurespenals a la comunitat
Barcelona, 15 d’octubre de 2013
Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement– No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca .
Anàlisi de la motivació al canvi en subjectes que han realitzat un programa formatiu en violència
domèsticaNúria Civit Bel
Núria Iturbe FerréAna Martínez CatenaAlba Muro Marquina
Thuy Nguyen Vo
Agraïments
Equip de Mesures Penals Alternatives de Girona
Entitats ADIPS i TD3
Fundació INTRESS
Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
La violència contra la parella
La violència contra la parella és un fenomen mundial i multicultural (OMS, 2002).
Hi ha hagut una gran proliferació d’estudis sobre el perfil psicopatològic (Browne, 1989; Echeburúa i Redondo, 2010).
o Permet la individualització dels tractaments
o Associació de certes característiques personals al desistiment del comportament delictiu (Huss i Ralston, 2008; Walker, Bowen i Brown, 2012)
o Classificació dels agressors (Holtzworth-Munroe i Stuart,1994; Loinaz, Echeburúa i Torrubia, 2010; etc.)
Organització institucional
Maximització de l’eficàcia dels tractaments
Avaluació del risc
Introducció
Intervencions terapèutiques i educatives
Els programes formatius en violència domèsticaSón una mesura penal alternativa de caire psicoeducatiu.
Objectius: evitar la reincidència i dotar d’habilitats per establir relacions de parella saludables.
Programa marc dels programes formatius i de tractament de la violència de gènere.
Utilitzen el grup com a eina terapèutica.
Les intervencions psicològiques han mostrat un nivell d’eficàcia moderat (d= 0,09 a d= 0,34) (Babcock, Green i Robie, 2004).
Diversos estudis indiquen una relació positiva entre la motivació per al canvi i l’eficàcia dels tractaments (Barbaree i Marshall,
2006; Harkins i Beech, 2007; Tierney i McCabe, 2004).
Introducció
Motivació per al canvi
Motivació per al canvi: probabilitat que una persona iniciï, continuï i mantingui un procés de millora en la seva vida (Miller,1985).
Model transteòric de Prochaska i DiClemente (1979)El canvi de conducta és un procés dinàmic.
S’avança a través dels estadis de canvi.
Introducció
El subjecte no és conscient de tenir un problema que hagi de resoldre.
Adquireix consciència de les dificultats i comença a pensar seriosament a fer-hi alguna cosa.
Ha iniciat conductes dirigides a resoldre elseu problema i ha obtingut algunes millores.
Ja ha aconseguit canviar el seu comportament problemàtic.
RECAIGUDA
Estadis de canvi
Introducció
Objectius
Avaluar la motivació per al canvi en una mostra d’agressors de parella que realitzen el programa formatiu en VIDO i en els que no fan cap intervenció.
Analitzar les necessitats criminogèniques, especialment les característiques psicopatològiques, de la mostra i la seva relació amb la motivació per al canvi.
Valorar si el nivell de risc dels subjectes de la mostra es relaciona significativament amb la seva disposició per al canvi.
Objectius
Mètode
Disseny experimental: intrasubjectes i intergrups
Grup de tractament (GT1) Grup de tractament (GT2)
Grup de control (GC1) Grup de control (GC2)
Període d’avaluació pretractament Període d’avaluació posttractament
Mètode
ParticipantsMètode
Total de la mostra116 homes condemnats a una
mesura penal alternativa de PF VIDO
Grup de tractament
48 agressors
Grup de control23 agressors
Instruments
Protocol de recollida de dades sociodemogràfiques i criminològiques
Escala de motivació per al canvi (URICA) (McConnaughy, Prochaska, i Velicer, 1983)
Inventari d’avaluació de la personalitat (PAI), versióabreujada (Morey, 1991; adaptat per TEA Ediciones, 2011)
Mètode
ValidesaInconsistènciaInfreqüènciaImpressió (-)Impressió (+)
ClíniquesQueixes somàtiquesAnsietatTrastorns relacionats amb l’ansietatDepressióManiaParanoiaEsquizofrèniaTrets límitTrets antisocialsProblemes amb l’alcoholProblemes amb les drogues
ClíniquesQueixes somàtiquesAnsietatTrastorns relacionats amb l’ansietatDepressióManiaParanoiaEsquizofrèniaTrets límitTrets antisocialsProblemes amb l’alcoholProblemes amb les drogues
Resposta al tractamentAgressióIdeacions suïcidesEstrèsManca de suport socialRebuig al tractament.
Resposta al tractamentAgressióIdeacions suïcidesEstrèsManca de suport socialRebuig al tractament.
Relacions InterpersonalsDominànciaAfabilitat
Relacions InterpersonalsDominànciaAfabilitat
Resultats descriptius del PAI
0
10
20
30
40
50
60
70
Grup Control Grup Tractament
Resultats
Resultats descriptius de la motivació per al canvi
0
10
20
30
40
50
60
Grup Control
Pre‐tractament Post‐tractament
0
10
20
30
40
50
60
Grup Tractament
Pre‐tractament Post‐tractament
Resultats
Comprovació de la hipòtesi 1: «Els individus que realitzen el PF VIDO es trobaran en estadis de motivació inicials (precontemplació o contemplació) en el moment previ a la realització del programa i se situaran en estadis més avançats (acció o manteniment) quan hagi acabat.»
Els resultats de la prova de Wilcoxon de comparació de intrasubjectes no van ser significatius, tant del GC com del GT.
Els resultats de la prova U de Mann Whitney per comparar el GC amb el GT tampoc van ser significatius.
Resultats
HIPÒTESI REBUTJADAHIPÒTESI REBUTJADA
Variables sociodemogràfiquesEdat de l’agressor (p>0.01)
Nivell d’estudis (F(5)=0,533, p=0,751)
Situació laboral actual (F(3)=1,639, p=0,186).
Consum de drogues (chi2 (2)= 4,616, p=0,99)
Variables criminològiquesReconeixement del delicte (F(2)=0,186, p=0,032)
Fets condemnats (chi2 (3)=1,152, p=0,764)
Antecendents delictius (t(104)=-0,423, p=0,673)
Temps de pena de presó imposada (p>0.01)
Comprovació de la hipòtesi 2: «Hi ha una relació significativa entre les necessitats criminogèniques i l’estadi de canvi en què es troben els individus.»
Variables PAIAnsietat (r= 0,456**)
Trastorns relacionats amb l’ansietat (r= 0,405**)
Mania (r= 0,341**)
Esquizofrènia (r= 0,382**)
Trets límit (r= 0,469**)
Rebuig al tractament (r= -0,541**)
Resultats
HIPÒTESI PARCIALMENT ACCEPTADA
HIPÒTESI PARCIALMENT ACCEPTADA
Comprovació de la hipòtesi 3: «Hi ha una relació significativa entre el nivell risc dels individus i el nivell de motivació que presenten en el moment previ a la seva participació en el programa formatiu.»
No s’aprecien diferències significatives en els estadis de canvi en relació amb el nivell de risc que presenten els subjectes (F(2)= 1,678,
p=0,192).
RISC BAIX (n=35)
RISC MODERAT
(n=61)
RISC ALT(n=12)
Resultats
HIPÒTESI REBUTJADAHIPÒTESI REBUTJADA
Perfils psicopatològics de la mostraResultats
Diferències en el nivell de motivació segons els diferents perfils de subjectes
Diferència de
mitjanesError típic Sig.
Interval de confiança 95 %
Límit inferior
Límit superior
Negadors vs.
moderats-2,32* 0,74 0,007 -4,13 -0,50
Negadors vs.
realistes-3,23* 1,38 0,006 -5,72 -0,74
Moderats vs.
realistes-0,91 1,44 1,000 -3,75 1,94
Taula 1. Resultats Anova
Resultats
Conclusions
Després de la realització del programa, els dos grups continuen sense mostrar diferències entre ells en el seu nivell de motivació.
Això suggereix que el PF no ha produït cap efecte sobre el grau de motivació.
Cap de les variables sociodemogràfiques i criminològiques térelació amb el nivell de motivació dels infractors.
Però certs problemes psicopatològics (ansietat, trastorns relacionats amb l’ansietat, mania, esquizofrènia i trets límit) s’associen a una major motivació al canvi.
El nivell de risc dels subjectes no s’associa al seu grau de motivació.
L’anàlisi de conglomerats va classificar la mostra en tres grups amb perfils psicopatològics diferents: “negadors”, “moderats” i “realistes”.
El perfil de “negadors” es presenta significativament menys motivat per al canvi que els perfils de “moderats” i “realistes”.
Conclusions
Propostes
Avaluar sistemàticament el nivell de motivació per al canvi dels individus i de responsabilització dels fets abans de l’inicide la intervenció terapèutica.
Incloent-hi indicadors de la predisposició dels subjectes al tractament, com algunes de les escales que conté el PAI.
Dotant els professionals de MPA dels recursos i la formacióadient.
Seria necessari un treball previ a l’inici del programa formatiu per impulsar la motivació per al canvi.
Adaptar el tractament a les característiques individuals dels subjectes i al seu nivell de risc.
Propostes
Gràcies per la vostra atenció!
Sessió d’investigació
Recerques consultables a:www.gencat.cat/justicia/investigacions
i a la Biblioteca del CEJFE
Després de la presentació podreuveure-la a www.cejfe.tvi descarregar-la a www.slideshare.net/justicia