p!JOUS, 1 DE FEBRER DEL 1934

ENTREACTES·

HOM DI U ...

que diumenge vinent es donaran ... acabades les representacions de ~ posada del Caballi~ Blan~>>.

... que el dimarts seguent s inau-gurat à, al Novetats, una curta tem­porada. de cinema.

... que la ba....! en serà el fUm <<El nto del rUiseñor», interpretat per

ca · · pRo R' Maria Espma! , epe meu, wz paris, Palacios i altres artistes, pre­ciSIUll<.'nt de la companyia de Lluís

calvo . ... que, de totes maneres, com si-

gui q te calvo no hi té massa con­fiança en la peHícula, la companyia, mentrestant, assajarà l'opereta «Vic-,; toria y su husar» .

... que Joaquim Valle ba dit que es tracta d'una cosa bona de veritat.

... que, almenys, sigui millor c.ue «La posada del Caballito Blanca>>.

... que és esperada, amb gran ex­pectació, l'aparició de la publicació teatral «El Nostre Teatre».

... que en ei primer número, que apareixerà el primer de març, publl­carà l'obra <<La senyoreta Oest», de Vidal Jové.

... que aquesta obra va se3uir, en mèrits, la premiada en el recent Premi Ignasi Iglésies.

... que ¡.er a números succesius l'editor de <<El Nostre Teatre» pre­para novetats sensacionals.

... que el seJ interès ès el d'afavo­rir el teatre d'aficionats, i és poss.¡­ble que publiqui obres de força em­penta, especialment ori.:ntades als elencs amateurs.

... que més endavant podrem dir coses més concretes.

... que Pepita Diaz de Artigas ha estat malalta uns dies.

... que això ba permès a Josefina Tàpies ocupar el lloc vacant <:ue deixà aquella.

... que la nostra compatriota triom­fà plenament davant el públic ma­drileny.

... que hi ha qui es pregunta el per què .:-oseflna no actua en com­panyia catalana.

... que veurem, ara que es parla de renaixement del teatre català, si això és possible.

... que fóra molt convenient reno-var un xic els quadres professionals catalans.

... que el públic se sap de memòria molts artistes pseudo-genials que ve­'ni:m obligats a patir. . . .. que en els elencs amateurs i mig

1professionals hi ha elements de mol­ta vàlua que servirien esplèndida­,ment per a rejovenir la nostra es­cena.

... que aquest és un aspecte que no cal negligir.

... que el Dissabte de Glòria debu­taran, a Barcelona, Carmen Carbo­nell i Antonio Vico.

... que es troben a Madrid Pius Davi 1 el seu empresari senyor Bur­gas.

•.. que es dediquen a contractar actors per a estrenar, el 23 d'aquest

• TEATRE I CINEMA • Aquesta nit

I Festival benèfic al Coliseu Pompeia

El Comitè poUtic d'Esquerres del Districte vm, ba organitzat per a

l avui, dijous, a dos quart;a de deu de la nit, un gran festival benèfic a favor de les famílies humUs del dis-

I tricte, en el qual la Companyia Oliva­Ferrer, que actualment actua a l'es­mentat teatre, posarà a escena el

I drama en tres actes del nostre dis­, sortat poeta, Angel Guimerà, «L'àni-

ma és meva». Prenen part els mi­llors elements de la Companyia. A més, s'ban ofert a collaborar en un acte de concert el cèlebre tenor de Letònia, Woino Wischnewlschy, gran cantant de Lieders russos acompa­nyat al plano pel seu mestre Jaume Mestres Puig, la gran cantatriu del Gran Teatre del Liceu, senyora Car­me Bau Bonaplata, acompanyada al piano per la senyoreta Rita Brossa, la Cobla Oficial de la Generalitat 1 la Banda Municipal de Barcelona.

Han estat invitats per assisttr al festival l'Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Lluis Com panys 1 Jover; president del Parla­ment de Catalunya, Joan Casanoves 1 Maristany; alcalde de la Ciutat, Carles Pi i Sunyer 1 altres Autorita~ que ban promès la seva asslstència.

FITXES

Judith Alien

Avui, d a1•rer dia de BAR.KIO CHINO

Mercè Nicolau I la Tertúlia Mae West i la Venus de Milo Catalanista «desperten» una l A l'originalitat d'ésser una de les

Obra de fama mundial poques actrius de Hollywood que uneixen al caràcter de tals el d'au-

Aquesta prlmerisslma actriu, d'e.- tores d'obres dramàtiques, Mae West, cord amb la Tertúlla Catalanista, la dinàmica estrella de la Para­reprlsarà, el dia 8 de l'actual, com a mount, pot afegir la de comptar-se darrera de les cinc primeres vetlla-I entre les afortunades belleses el cos des de Teatre Selecte, qu;, amb gran de les quals s'aproxima al de la ve­èxit hom ve donant al .Leatre Stu-1 nus de Milo. Les mides de l'estàtua dium -BaUén, 7~. la interessant prototipus de la perfecció clàssica comèdia francesa en cinc actes, tra- , duïda al català pels senyors Jordà són, amb diferència d alguns centi­l costa cZazà. metres, les mateixes que les de l'he-

Mercè Nico~~ obté un assenyalat roüna de <<Lady LoUJ. triomf en la protagonista i ba me- Mae West és una de les artistes rescut ela elogis de la premsa que més populars entre la colònia cine­l'ba comparada amb les grans actrius matogràfica de HollYWood, malgrat estrangeres que abans d'ella l'ban que mai no aaalsteix a una festa representada. pública o de societat. En canvi, rara

Cal esmentar la interpretació do- vegada deixa de veure-se-la entre el nada pels senyors Cumelles 1 Carre- públic que assisteix setmanalm:mt res, aixi com la de les senyores Font als combats de boxa a Los Angeles.

ribat a Hollywood, la contractava ' Roldan, ja que amb llur treball c.ol- Aquesta afició al pugilisme s'adiu ceca ~· de Mille per al primer pa-l laboren a assolir el bon èxit que amb l'estètica de l'actriu quant a per d UM de les seves peUfculel f, aquesta companyia dóna a l'obra es- bellesa masculina, car els homes acabada aquesta, en començd una I roentada ben plantats l'entusiasmen. Sense

Es dona que sap guardar secreti. ¡Amb dir que a Ho!lVWOQd, la ciu­tat on tot B'esbrín4, pauaren die1, setmanu f me~o1 seme que ningú no sabé• que era casada amb z·~ campió de lluita i boxa GU8 Sonnen­bergl ... Lt C01Ulta, per ~ertèncta pròpta, que traca.sllar en UM oca­sfó no vol dir que na s'hagi de triom­far sorollosament en una altra. Féu el possible i fim l'impossible per en­trar als teatres de Broadway; en canvi, als m die8 justos d'ha.ver ar-

altra com a primera da:ma de Bing • prendre'! literalment accepta amb CrosbJ¡. l a continuació tou elegida convenciment el castfa adagi esper per a treballar, en igual categoria, E 1 d nyol que diu: cEl bombre y el oso, amb Rtcha.rd Arlen. La. ta.scina el ra m a mlentras màs feo màs bermosoll, i color vermell f somnia amb tenir entre un Hèrcules i un Apol, dóna UM casa en la qual, com la destt- ' • f la seva preferència al primer. No 1ava D'Annunzio per a Masstmilía, mes In ens s'ba casat, 1 assegura que quan es

àol de C:.11tòrnla- Platja de santa Mònica'" Recer de les belleses del ol• nema." I, entre aquestes, Adriana Ames, posant la III}Va pell sota la oa•

rlcla de Febus. ..

hi hagi habitacions que en compte~ d I d decideixi a contraure matrimoni les de parets tinguin aquàriums. Es lla- e a on ( seves noces seran quelcom molt so-minera i en qüestió de dolços li agra- nat. den totl; però, per a contrarestar En el cinema sap 1 fa de tot: per-

Com va començar Florelle «Vaig començar la meva carrera

a rtistica als cabarets amb petits ml· meros de cant que no eren res.....¡ confessa ella-; he interpretat tam· bé petits papers en revistes 1 he fet grans viatges. Això que no dóna glò­ria a ningú, ocupa prodigiosam:mt un temps, I és segur que a causa d'aquesta existència massa ocupada una art!st:t no té temps de somniar en el seu esdevenidor.»

¿D'on ve aquesta aptitud per a representar heroünes tan diverses? ¿D'on vénen els múltiples dons que fan que Florelle canti, balli i parli, tant a l'escena com als estudis? ¿D'on ve la seva sorprenent fanta-­sia? Això ho ha après Florelle en els seus principis, quan feia un · ú· mero sense importància als caba­rets i music-halis.

«Es el music-haU- afegeix Flore­lle- que m'ha conduït al cinema 1 m'ha servit dc conservatori. Se'm diu que les meves cançons agraden. Es segurament perquè les estudio enormement .Una cançó no s'impro­visa, s'ha d'estudiar. I en t' cinema aquest estudi h:>. d'ésser més intens, car de qualsevol manera s'ha d'en­certar a la primera vegada, men­tre que en el teatre o en el mus'o­ball hi ha tota una sèrie de repre­sentacions per a posar-la a punt. A pesar d'això prefereixo el cinema al teatre, tal vegada perquè en aquell he tingut la sort de triom­far.»

Es podria contestar a Florelle quo no és la sort la causa dels seus èxits, sinó el seu talent, la seva intelli­gència I la seva modèstia. La seva vida és un exmeple que aconsellem a les noies que somnien amb el tee.­tre o el cinema.

Veurem novament Florelle en la seva darrera creació «Matrimonio en Sdad. Lda.», i estem segurs -e trobar en aquest film un nou atrac­tiu als molts ja demostrats per aquesta gentil estrella.

Roseta Diaz Moreno, figura d'actualitat

Parlaren molt els periòdics d'una suposada aventura de Rosita Diaz Gimeno. Parlà la Premsa dient qua la noia, arborada d'un romanticis­me encisador perfectament infanti­vol, somnià realitat les fantàstiques aventures de novell escos bandits ..• Rosita D1az Gimeno ocupà alesho­res, durant llargs dies, el primer pla de l'actualitat espanyola. Era, no obstant, una actualitat creada a base de ficcions, de coses sensiblere~~ i absurdes ...

mes, a Barcelona, l'obra de gran es- !!!!!!!!!!!!11!!!!!!!!!!!!!!!'!!!!!!!!!!!!!!!'!!!!"'"-!!!!!!!!!!!!'!!!!!!!."!!!!!!!!!!."!!!!!."!!!!!."!!!!!!!!!!!!!!!."!!!'!!!!!!!."!!!!!'!!!'!!!!!!!."!!!!! pectacle «La Pasión».

<Foto. Paramount> la 1eva falta de règim en matèria què a més d'ésser actriu de gran à'altmen!ació, ta diàriament algune1 tal~nt 1 personalitat, és autora dra-hcru à exerctct. Té un gosset pe- màtlca, opina sobre la lletra de les

En canvi, a penes esvaït el seu nom de la Premsa en aquella infor­mació novellesca, toma a ressorgir en elles ple de glòria a l'empremta del seu art jove, del seu axt exqui­sit i ple de delicadeses ... Per la seva creació, plena de sinceritat i de rea­lisme, en la seva nova pellicula «Sierra de Ronda>>, que Selecciona Capitoli presentaran en breu al pú­blic espanyol. ... que sembla que l'èxit de <<El

divino impaciente» els ha engrescat. ... que, mentre els esmentats se-

Els tècnics que coHaboren a «Alícia al país de les fades»

nyors, a Madrid, contracten actors «Allcia al pais de les fades» (Alice MAQIE: forans, els actors catalans es veuen In Wonderland), el film Paramount obligats a cercar feina en compa- del qual es diu a Hollywood que té

DRESSLER MODAN nyles castellanes. «el repartil::lent del segle>>, compta, POLL V

... que la gent no ho acaba d'en-I a més, per a triomfar a la pat.:- ·la tendre. I amb la circumstància, de bons augu-

... que nosaltres tampoc. ris sens dubte, que el personal tèc-

... que, després, Davi 1 Maria Vila nie que ba col:laborat en la seva passaran a Madrid. 1 producció sigui un dels 1.1és distin·

... que estrenaran, en castellà na- gits de tots els que uan treballat turalment, «L'Hostal de la Glòria» I fins ara a Hollywood en una s-la I «Isabel d'Anglaterra». I pellicula.

... que encara, després, donaran a NormanMcLeod, el director; Ewing conèixer al públic de Madrid «Els Scott, l'ajuda-director; William Ca­Criminals» 1 l'obra de Bernstein «Fu- meron Menzies i Hans Drd~r. dl­lletó>>. rt>ctors artístics, i Bert Cle!.11c·.t, el

... que és propòsit seu actuar a Ma­d.rid fins el juny 1 tornar-bl a l'oc­tubre per a organitzar una tempo­rada oficial a base, principalment, de grans èxits estrangers.

... que aquesta nit, al Coliseu Pom­.peia., de Gràcia, tindrà lloc una ex­traordinària representació de «L'àni­ma. és meva», de Guimerà.

... que en ella hi prenen part al­gun¡¡ elements d'aquells que hem dit que I>Odrien servir per a rejovenir el nostre teatre.

... que el conseller de Cultura po­dria molt bé fer aquesta nit una vi­sita. d'inspecció, completament d'in­cògnit, si això és possible, per a Prendre notes.

fotògraf, tenen renom d'.: ,.,.:r allò de més notable amb què co~pta la indús~ria c .nematogràfica en les se­ves respectives especialitats.

Norman McLeod té en el seu crè­dit, entre altres produccions de gran mèrit, cEls trenca-caps», pellic•~!J.

dels quatre germans Mw:x; «El ml- ~

racle de la feJ. amb Silvla SicLu y; MARIA JERITZA ¿.!'·~'· «El campió d:l si mateix»; un dels : '" principals episodis de «Si j-> tingués Qa ~!t. ea_ jl).o.)i:. un mllló>>, 1 cUn marit apurat». or\CA.da. \)~ 'Y.,1- •

Edwing Scott dlrig! no fa molt de I L temps, el famós film c't: les leJiOns ~ ~lJl.· - V polars titulat <clglooJ. \·;''li"m CJ.- &f'tMVt~ {;7, :·: .;.:::~ meron Menzies fou el director ar- DISTIIISII{ICN IBERJ(A nuts tfstlc de la famosa producció de Dvu-glas Fairbank.;; cEl lladre de B<~ ·- res el músic esquinça la darrera dadJ i d'altres igl,alment famoses. part, deixant la seva obra trencada El 1927 guanyà el premi anual de l'acadèmta. en aquest passatge. I en un full de H~ns Dreier ha col:laboret com a paper pautat escriu: «El meu amor

director r.rtistic amb V eh, vo.t per ella no s'acabarà mai, ni tam­Etemberg, Mamoulian, Raoul Walsh poc aquesta obra.ll Alxi de senzllla ! altres grans directors de pellicules. és l'anècdota que serveix de base a

Demà, un·endrcs, estrena L'endegament de les obres, millor :, r.:!~afr:~~:Od·= :~e~: dit: de les dues obres de Lewis Cn.r-

DEL NIES FI I ALEGRE VODEVIL roU. ambdues clàS~:iques de la l . . J- i un artista pobre. Sobre aquest r,•tura anglesa, en les "'Unls està lr.::- tema Willy Forst, actor d'òpera l pirada la pellJcula cAUcta n1 pafs t'e de comicitat, com ho demostrà en les fadeSJ, anà a (ÀJTCC del rnat~t:: «El secretaria de Madame», cLaa ale­Menzles i de Josepb L Mankiewt.cz. gres cbicas de Viena», cEl princlpe autor de les prt.sentaclons cin •mato- de Arcadl&.J etc., 1 avui gran direo­gràfiques de cSi jo tingués un miUóJ

1 tor, ba compost una bella pellicula.

¡ ~Coctall musical», a més de mol-¡ I cap verb millor que el de ccom­tes altres. pondre» pot aplicar-se més exacta--

Un ~!ter re~Jcltrant ~wnt unea belles oamea, algna el oor.tn.cte

a l'Instant

L'acompanyament musical és obra · ment en aquesta ocasió. En un dela del notable compositor lmltri Tiom J quadres del film, Schubert, en el seu kln. ¡ comès de professor de piano, acon-

1

sella a la seva deixeble que no obU--- - di aquests tres fonaments de la mil-

les meves cançonS>} sica: ritme. melodia 1 harmonia. cVuelan mJs canclones» es desen- Willy Forst, en pla de director, no

roWa a Vlenr, a principis del se- vacllla a recolllr l'elecció, estenent­gla dinovè. I és una explicació poè- la al cinema.. ODA pellJcula, despréa tie& del per què Franz Schubert no de tot-es diu en record d'Una teo­acabà la seva creactó en &Sl bemolb I rta ja molt difosa, és un& simfonia titulada Slmfoma inacabada». Una d'Imatges, 1 &1 a ella s'hi afe¡elx un Vegada, en arribar al moment de la acompanyament musical la simfonia seva co::t, una rialla de dona l'in- serà IJlé3 veritable, tlndn\ major terrompé; 1, una altra vegada, en abast eeplrltual. Alx1 éa que el ci­el mateix Instant quan Ja el compo- nema, com la música-i méa al s1tor l'havia acabada. inspirat per ambdós arts van unita-, precisa aquesta dona, una escena de plor també d'aquests tres fonaments: rtt­!emeni tomà interromore'L I alesho me, melodia ! ~Ymonla .• En cVu•

quinès al qual adora i que per aques- cançons collabora en la direcció de ta circumstància gaudetx als estu- la pellJ~ula, elegeix els vestits i in-dis de la Paramount d'entrada Iran- tervé en la selecció dels actors que ca. Creu en la numerologia, l'astro- han de figurar en els papers més Zogia, els auguris i altres coses. No importants 1 principals del repartt-tuma ni beu, però l'encisa passejar ment. en automòbU a tota velocitat. Ha Nasqué a Brooklyn (Nova-York>. canvtat diverses vegades de nom fini Des dels cinc anys començà a re-trobar-ne un que, segam la nume- presentar en el teatre. Fou després rologia, tingui les vibractom que ballarina atracció de varietats es-ha.n de dur-la a l'èxit f a la Je.lfci.. trella d~ teatre i actualment' so-tat. La. seva gran ambició és arribar bresurt entre les predilectes del ci-a representar algun dia al llenç el nema universal. paper de Madame Pompadour. s EL E e e I o Ns F IL M o F oN o Tot i ha l'~r abandonat els seus

Navegació d'alçada Tots els que hagin llegit la no­

vella «Paddy, lo mejor a falta de un chlco», ja sabran a què atendre's en el que es refereix a les activitats de Paddy en navegació. A la pelli­cula, Janet Oaynor, que interpreta d'una manera insuperable el perso­natge de la noveHa, viu a bord del seu menut balandre les més diver-tides l emocionants aventures. Es precisament en un d'aquests episo­dis marltims que Janet fa la conei­xença de Wamer Baxt~r, i d'aci en sorgeixen les delicioses Incidències d'aquesta pellJcula, indubtablement una de les més grans sensacions de la temporada.

Desenrotllant-se el film a Irlanda,

estudis des de molt jove, el seu es­perit observador i les seves exten­ses lectures ll donen una illustració que surt del corrent. Fora de l'es­tudi cinematogràfic ningú no ende­vinaria en ella l'actriu, car és ex­tremadament senzilla, natural i molt poc ostentosa. Viu a uns dos quilò­metres dels estudis Paramount, en un modest departament. Pesa sei­xanta-tres quilos i amida un metre cinquanta-cinc centímetres d'alçària. Es rossa, d'ulls blaus i de formosfs­slm cutis. Es enemiga de sotmetre's a cap règim d'alimentació, però sols fa dos àpats al dia: el desdejuni 1 el sopar.

TEATRE

Llegiu o ad a dia la nostra p àgina de

I CINEMA

el "director va tenir cura de voltar Janet Gaynor i Warner Baxter, que porten sang irlandesa, d'altres ac­tors que reunissin les matei.xes mra­lltats. A1x1 podem admirar, al cos-­tat d'aquests prestigiosos artistes. !!!!."!!!!!!!!!."!!!!!."!!!!!!~!!!!!!!!~!!!!!!!!!!!!!!!!!

La cinematografia anglesa classifica definitivament

Rosita Diaz Gimeno és en aques­ta pellicula la nina fràgll i deliciosa. la dona encís de feminitat, en el cor de la qual nien sempre uns grans desigs d'estimar. Es la noia romàn­tica que somr.:~ bells idilUs ... I «Sie­rra de Ronda)) és la pelli cula. méa equillbrada, més interessant i méa encertada que ba sortit d'estudis na.­cionals .

Florian Rey ba estat el seu direc­tor, que ba recorregut als mlllora elements hispans per tal que la seva obra fos, a la fi, entre la producció espanyola, una obra d'excepció.

En efecte, coHal:oradors seus ·n Marina Torres, l'actriu de major sensibilitat i pràctica cinematogrà­fica; Antonlo Portago, una revele.­c1ó del nostre cinema; Altredo Hur­tado (Pitusin), etc., que, amb la seva tasca justa i ponderable, emplenen de nous atractius aquesta obra · in· gular que s'anomena cSierra de Ron­da» 1 que porta dintre seu tot l'en­eis, tota la llum, tot el romantic18-me grat i amable del sòl hispà.

Seleccions Capitoli, en fer la seva primera presentació d'aquest aJ.m, demostraran ja que el carni de la nostra producció és el que ba segui' en aquesta bellisslma pellJcula.

«La gran duquessa Alexandra»

Maria Jerit:> , l'artista vienesa do més fama, s'havia negat fins ara a coliaborar en el cinema sonor, tina que, seduïda per l'admirable música que Franz Lebar escrivi especial­ment per a eLa gran duquesa AI•

1an mJs canciones•, la seva primera pellicula com a director, s'acompleix aquest parer afOitunat. Res més natural, per tant, que hagi resul­tat una afortunada pellicula. La seva trama és trista, nostàlgica, d'll­luslons perdudes, però que el temps no aconsegueix esvair ni destruir. Es una anècdota de passat roman­ticisme, realitzada amb tal cura i mestria que, contemplada en el seu ressorgiment, é~ una delectança, un somriure de bellesa i facilltat apa­rent de la seva execució. Els inte­riors són exactes i del mlllor gust; aixi els de la modesta ca.sa de prés­tecs, com els del sumptuós palau del comte, revelen un detingut estudi de l'ambient d'aquella època. I els exteriors combinen 1 realcen, en , '1a ·impecable fotografia, el contrast d'unà parella que corre i s'empaita per una mar d'espigues en calma 1 sota un cel clar 1 optimista ... Aquestes escenes i les del vla.tge de Schubert en dillgèncla pela camins d'Hongrla.són cinema pur. I, en ge­neral, tota la pel:licula ho és. Però d'un cinema musical autèntic, sen­se desviacions operetesques i amb grans asp1racions, en canvi, de bona senaabllitali. Collaboradora de l'èxit

Walter Connolly, Margaret Llndsay, Harry Stepbens, Merle Tottenham, entre molts altres, que s.:n tots t'lls es origlnar!B d'Irlanda o bé descendei­xen d'irlandesos.

de Willy Forst, són Martba Eggertb, !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La critica europea éa unànime en jandraJ, acceptà el paper de la gran aftrmar que els estudis anglesos ban duquessa, protagonista d'aquest. arribat al elm pel qual vénen llu!- La cèlebre reina de la música v1• tant amb braó, inteHigèncla i lliu- nesa, 1dol del públic aficionat a res esterlines. l'òpera canta actualment al Metro-

admirable de veu i d'esW, com a cantant i fellcfsslma com a balla­rina en la seva exhiblcló de la bu­lliciosa i alegre cczardRJ; Luise Ull­rich, en el seu paper d'enamorada 1 resignada, i Hans Jaray, en el de

La jungla hawaiana en co· munioació telefònica amb

Hollywood Aquesta meta l'assenyalen dues poll~ Opera House de Nova-York.

produccions extraordinàries per tots

1 Els preus que es paguen per a otr-1&

conceptes: «La vida privada de En- són veritablement fantàstics.

Franz Scbuber \ Quan el que dirigeix una cinta és

Cccll B. de Mille, hom ha d'estar sempre pre¡;)arat per a alguna cosa que s'aparti de la vulgaritat. cua­tro asustad.s», la darrera producció del brillant realitzador de ;El signo de la Cl'UZll, conftrma el que diem, i de quina maneral Hi ha a les esce­nea que es desenrotllen a les selves de Hawaï més de. .. Però no és d'això del que es tracta ara, sinó de quel­com que no veurà el p(lblie al llenç.

Com que, a la selva, no podia co­muntcar-&e amb Hollywood tan ràpi­dament. com ell desitjava, De Mllle determinà resoldre la dif1cultat !ent inSt.aliar due& llnles telefòniques q•1e, ana.nt a la c:lutat; més pròx:Ltn&, ll permetien pariM directament amb Hol.lywood dea del fona da la eel va.

rique Vllb, d'Alexander Korda, edl- Avui, dijous, podrà el nostre pll· tada per la London Fllms, i cYo he bUc admirar Maria Jerltza al cine­sida espiaJ, de V!ctor Seville, llan- ma Fèmina. on s'estrenarà eLa gran çada per la Oaumont Bntisb el 4 duquesa Alejandra» i <tProsperidadJ, de setembre darrer. b Marle Dressler I Polly Moran

El cinema dels èxits, l'aristocrà- nm • Uc Tivoll, sense fer esment en sa-crltlcis, o!crei>: al seu selecte audi-tori lea prlmfcies d'aquestes dues jotes cinematogràfiques als pocs dies d'arrlb:l.r a .Espanya les respectives,. primeres còples.

Els atlclonats de Barcelona podran admirar la vcrsló cinematogràfica de lea Membr:lca de Marta Cnocltaert, cJo he sldo espiaJ, la revelació sen- , saclonal de l'espionatge belga du­rant l'ocupacló alemanya, episodl vtscut en la realitat per la prota.­gonistl

CLIN ICA MENT Al (-orre Campderà)

A LLORET DE MAR. • GIRO· HA. - TE 1.EFOH 10

Per l'asststèncla dels malalt.a nervtrsc· . men~al.a 1 toxtc-~

rr.ans d'ambdós sexes Metge Director R111dentl Doctor Bern:t ~ rt"e ·-