Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de ... · PAES: Pla d’Acció per l’Energia Sostenible - Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Document I - 4 - Índex

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Sant Feliu de Llobregat

Document I Pla d’Acció per l’Energia Sostenible

Setembre 2010

Ó DE BELONA l’Energia Sostenible (PAES) del municipi de Sant Feliu de Llobregat

PAES: Pla d’Acció per l’Energia Sostenible - Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Document I

- 3 -

El Pla d’Acció d’Energia Sostenible de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

El Pla d’Acció d’Energia Sostenible ha estat realitzada ajustant-se a l'anomenat "Pacte d’Alcaldes/esses" de la UE i seguint la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat.

El Pacte d’Alcaldes/esses consisteix en el compromís de les ciutats que s'hi adhereixin d'aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions d'eficiència energètica i relacionades amb les fonts d'energia renovables.

Equip Redactor:

MPbata Consultoria Mediambiental SLP, Empresa consultora

Daniel Bonals, Enginyer industrial / Soci Alberto Robles, Enginyer industrial / Soci Sònia Pons, Ambientòloga / Directora Projecte Mari Carme Trapote, Enginyera tècnica industrial / Consultora Projecte

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Responsables seguiment PAES

Jordi Pedrol Martínez / Tècnic de Medi Ambient. Cristina Gonzalez Torrents / Tècnic de Medi Ambient.

Diputació de Barcelona; Direcció del treball

Rosa Maria Canals / Oficina Tècnica d'Avaluació i Gestió Ambiental


- 4 -

Índex

1. Introducció. El Pacte d’Alcaldes/esses i el Pla d’Acció d’Energia Sostenible5

1.01 Marc general. Antecedents ................................................................................. 5 1.02 Compromisos i objectius..................................................................................... 6 1.03 Aspectes generals i trajectòria ambiental de Sant Feliu de Llobregat ................ 7 1.04 Metodologia de treball......................................................................................... 9 2. Avaluació emissions......................................................................................... 13

2.01 Metodologia emprada per a l’avaluació d’emissions de GEH del municipi....... 13 2.02 Resum de les emissions de GEH ..................................................................... 15 2.03 Avaluació de les emissions de GEH del municipi ............................................. 17 2.04 Avaluació de les emissions de GEH de l’Àmbit PAES...................................... 27 2.05 Avaluació de les emissions de GEH de l’Ajuntament ....................................... 40 3. Diagnosi i estratègia energètica ...................................................................... 57

3.01 Síntesi de l’anàlisi de les emissions de GEH.................................................... 57 3.02 Principals sectors emissors de GEH................................................................. 60 3.03 Anàlisi del potencial d’implantació d’energies renovables a les instal·lacions municipals..................................................................................................................... 62 3.04 Principals conclusions de l’avaluació d’emissions de GEH .............................. 65 3.05 Principals indicadors energètics de sosteniblitat del municipi .......................... 66 3.06 Punts febles i punts forts................................................................................... 69 4. Objectius estratègics de reducció i àmbits d’actuació.................................. 71

5. Pla d’Acció per l’Energia Sostenible ............................................................... 73

4.01 Accions ............................................................................................................. 75 4.02 Síntesi del Pla d’Acció .................................................................................... 128 6. Conclusions..................................................................................................... 131


- 5 -

1. Introducció. El Pacte d’Alcaldes/esses i el Pla d’Acció d’Energia Sostenible

El Pacte d’Alcaldes/esses sorgeix com una iniciativa de la Unió Europea per a reduir l’emissió de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH). Es tracta d’un document amb una sèrie de compromisos per a la reducció de GEH amb implicacions per a l’administració local. El Pla d’Acció d’Energia Sostenible sorgeix del Pacte d’Alcaldes/esses. Aquest darrer, engegat per la Unió Europea el gener de 2008 i presentat en el marc de la Setmana Europea d’Energia Sostenible, pretén ser una mesura per actuar contra el canvi climàtic a nivell local i regional. Aquells municipis que s’adhereixin al Pacte es comprometen a superar l’objectiu de la Unió Europea de reduir les emissions de CO2 en un 20 % d’aquí a l’any 2020. Aquesta reducció s’ha de dur a terme amb l’aplicació d’actuacions d’eficiència energètica i amb la implantació d’energies renovables. D’aquesta manera, els municipis adherits al pacte han de presentar un Pla d’Acció d’Energia Sostenible, que inclogui una estimació de les emissions del municipi així com la proposta d’accions per assolir l’objectiu de reducció. El PAES ha de ser procés participatiu, de manera que els Ajuntaments han d’informar als ciutadans dels assoliments de les seves ciutats respectives gràcies als informes periòdics que s’han d’elaborar. Cal esmentar que el Pacte d’Alcaldes/esses s’emmarca dins d’un conjunt d’iniciatives (mundials, europees, estatals i autonòmiques) que tenen la finalitat comuna de fer front al canvi climàtic. En el cas que ens ocupa però, es tracta d’un compromís de reducció d’emissions a nivell municipal amb un objectiu global, ja que en els municipis és on avui dia es produeixen més del 50% de les emissions difuses, les més problemàtiques. El municipi de Sant Feliu de Llobregat s’adhereix al Pacte d’Alcaldes/esses el dia 31 de Març de 2009 i d’aquesta manera pren seus els objectius i compromisos més amunt esmentats. 1.01 Marc general. Antecedents Dins el context actual trobem altres iniciatives tant a nivell global, com europeu, estatal i autonòmic relatives a la lluita contra el canvi climàtic. A nivell global, l’any 2007 el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) redacta el IV informe on es reuneixen i integren, per a ús dels responsables de polítiques i d'altres professionals, dades científiques, tècniques i socioeconòmiqes actualitzades útils per a la definició de polítiques en relació amb el canvi climàtic. La seva finalitat és ajudar als governs i a altres decisors dels sectors públic i privat a formular i implementar respostes adequades enfront de l'amenaça d'un canvi climàtic induït pels éssers humans. Així mateix l’Informe Stern sobre l'economia del canvi climàtic (Stern Review on the Economics of Climate Change), és un informe sobre l'impacte del canvi climàtic i


- 6 -

l'escalfament global sobre l'economia mundial. Les seves principals conclusions afirmen que es necessita una inversió equivalent al 1% del PIB mundial per a mitigar els efectes del canvi climàtic i que de no fer-se aquesta inversió el món s'exposaria a una recessió que podria arribar a el 20% del PIB global. L'informe també suggereix la imposició d’ecotasas per a minimitzar els desequilibris socioeconòmics. A nivell europeu, en la carta de Leipzig, document dels Estats membres que va redactar-se a través d'una participació àmplia i transparent de les parts interessades, s’acorden uns principis i estratègies comunes per a una política de desenvolupament urbà. Es tracta de fomentar la posada en pràctica d'una organització territorial equilibrada basada en una estructura urbana europea policèntrica. També en el COM(2008) 30 final “2 veces 20 para el 2020” es planteja l’objectiu principal de reduir com a mínim un 20% les emissions de GEH i augmentar un 20% l’eficiència energètica per al 2020. A nivell estatal, l’estratègia Espanyola de Cambio Climàtico y Energía Limpia. Horizonte (2007-2012-2020) conté un paquet de 170 mesures concretes i urgents, amb un calendari clar i recursos, per a complir amb el Protocol de Kyoto. El Plan de acción 2008-2012 de la Estratègia de ahorro y eficiència energética en España es conforma per un entramat de mesures concretes que afecten específicament als set sectors desagregats: Indústria; Transport; Edificació; Serveis Públics; Equipament residencial i ofimàtic, Agricultura; i, Transformació de l'Energia. I a nivell autonòmic, a Catalunya el Pla Català de la mitigació del canvi climàtic 2008-2012 pren com a objectiu contribuir en la part proporcional al compliment del compromís a l'Estat, però alhora està preparat per incorporar els acords que s'estan negociant a Europa per a la reducció de gasos amb efecte d'hivernacle per al període 2013-2020. Així mateix, el Pla de l’energia de Catalunya 2008-2012 es conforma com una estratègia per a reduir el consum energètic i es fixa diferents objectius per a la millora del consum, el transport i l’eficiència. Es tracta de reduir el consum i introduir i augmentar el nombre d’energies renovables. Per acabar amb el context actual el Catàleg de propostes per a la Mitigació i adaptació local del canvi climàtic (elaborat per MHA i la Diputació de Barcelona) recull un conjunt de propostes concretes d’intervenció per a corregir les tendències afavoridores del canvi climàtic a escala municipal. Per fer-ho, s’han escollit vuit àmbits prioritaris: General, Energia, Residus, Aigua, Mobilitat, Urbanisme i edificació, Litoral i sistemes naturals i Compra sostenible. 1.02 Compromisos i objectius El municipi de Sant Feliu de Llobregat amb l’adhesió al Pacte d’Alcaldes/esses es compromet:

- A fer seus els objectius de la Unió Europea per a l’any 2020 i adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 % per al 2.020.

Per assolir aquest objectiu, Sant Feliu de Llobregat també es compromet a:


- 7 -

- Elaborar el Pla d’Acció d’Energia sostenible en el termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al pacte.

- Elaborar un informe bianual per a l’avaluació, control i verificació dels objectius. - Organitzar el Dia de l’Energia i informar de les fites obtingudes en acompliment

del Pla d’Acció. - Participar en la Conferència d’Alcaldes per l’Energia sostenible a Europa.

Concretament, el Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES) té com a objectiu principal:

- Definir les accions l’aplicació de les quals permetin assolir l’objectiu de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) del municipi en més d’un 20% per a l’any 2.020.

En els anteriors objectius hi són implícits altres objectius més específics:

- Reducció del consum energètic del municipi - Aplicació de mesures d’eficiència energètica - Increment de la implementació d’energies renovables - Assoliment d’un municipi més sostenible

1.03 Aspectes generals i trajectòria ambiental de Sant Feliu de Llobregat

El Municipi de Sant Feliu de Llobregat es troba situat a 11 Km de Barcelona, al inici de la comarca del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat compta amb una població de 42.900 habitants (1 de Gener 2009) i ocupa una extensió de 11,9 Km2, la qual ofereix una densitat poblacional pròxima a 3.550 hab/km2. Aquest es troba localitzat geogràficament al marge esquerre de la vall del riu Llobregat, amb extensió altitudinal cap al parc de Collserola, amb una altitud de 34 metres. Sant Feliu de Llobregat presenta una notable xarxa de comunicacions que permet la connexió interna del municipi i la connexió d’aquest amb la resta de municipis del seu entorn. L’activitat econòmica, en progressiu creixement, renovació i modernització, configura un element clau per mantenir el teixit socioeconòmic actual. Pel que fa als aspectes ambientals, dins l’Ajuntament els temes ambientals estan inclosos dins la Regidoria Àrea de Serveis Territorials:

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Serveis Territorials

Direcció dels Serveis de Planejament, Urbanisme i Medi Ambient

Departament de llicències Departament de Projectes i Obres


- 8 -

Actualment, les competències ambientals que l’Ajuntament desenvolupa són les següents:

Residus. Energia Aigua. Contaminació atmosfèrica. Medi natural. Activitats. Sorolls. Enllumenat i energia. Educació ambiental. Qualitat de l’espai urbà. Informació, participació i coordinació.

El municipi compta amb les ordenances i reglaments relacionats amb la protecció i millora del medi següents:

• Ordenança reguladora de la Intervenció Integral de l’Administració Municipal en les activitats i instal·lacions.

• Ordenança reguladora de la Gestió de Residus de Sant Feliu de Llobregat. • Ordenança reguladora de la incorporació de sistemes de captació d’energia

solar tèrmica als edificis situats en el terme municipal de Sant Feliu de Llobregat.

Al 1.999, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va incorporar, a través de la seva aprovació, l’ordenança que desenvolupa la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (Llei 3/1998, de 27 de febrer, desplegada en el Decret 136/1999, de 18 de maig). Aquesta normativa (Ordenança Reguladora de la Intervenció Integral de l’Administració Municipal en les activitats i instal·lacions, BOP 131-annex 1 de 2 de juny de 1999, corregida al BOP 146 del 19 de juny de 1999) permet un control més estricte, per part de l’Ajuntament, de les activitats econòmiques que es desenvolupen al municipi, tant actuals com futures, esvaint les confusions competencials que s’originaven sovint entre les diferents administracions. Compromisos ambientals del municipi L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, amb l’objectiu d’empènyer el municipi cap a una direcció de desenvolupament sostenible, s'adhereix a la Carta d'Aalborg el 20 de març de 1997 i a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat al juliol del mateix any. Un dels compromisos que comportava la signatura de la Carta d’Aalborg va ser elaborar una Agenda 21 Local, amb l’objectiu d’ordenar i integrar les polítiques municipals relacionades amb el desenvolupament sostenible, procés que es va fonamentar en la implicació de tota la ciutadania. Entre el 1997 i 1999 l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona treballen conjuntament per desenvolupar l’Auditoria Ambiental de la Ciutat, com a resposta al compromís signat a Aalborg. És la Diputació qui pren el paper d’entitat promotora i directora del projecte, i és l’encarregada de que la iniciativa permeti, de forma participativa,


- 9 -

diagnosticar les situacions i prioritzar projectes de desenvolupament sota criteris de sostenibilitat i qualitat de vida dels ciutadans. De l’auditoria en parteixen cinc línies estratègiques, les quals, un cop debatudes, configuren el Pla d’Acció Ambiental. Aquestes línies són:

1. Sant Feliu, ciutat amb indústria neta i competitiva. 2. Sant Feliu, ciutat per moure’s i passejar 3. Sant Feliu, ciutat per viure i relacionar-se.. 4. Sant Feliu, ciutat integrada i respectuosa amb el medi ambient. 5. Gestió integrada, participativa i coordinada del medi ambient urbà.

Les línies estratègiques, fonamentades en gairebé 150 projectes, defineixen un objectiu central o model de Sant Feliu com una ciutat industrial i amb vocació de serveis, compacta i equilibrada, amb una gestió participativa que té cura de la creació i manteniment d’espais urbans i naturals que permetin la convivència en la diversitat, i que exerceix la seva centralitat metropolitana amb criteris de qualitat, estalvi de recursos i protecció del medi ambient. Entre l’any 2004 i el 2006 es fa una revisió del Pla d’Acció i es genera un document nou de Pla d’acció pels propers anys. Aquest nou projecte, actualitza l’anterior i fa noves propostes en el context 2006-2016. El 31 de març de 2.009 l’Ajuntament s’adhereix, amb el suport de la Diputació de Barcelona, al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses promogut per la Comissió Europea, comprometent-se així a superar els objectius del Unió Europea per a l’any 2.020 de reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 20 %. Aquesta suposa una iniciativa que ha de servir de mecanisme de participació ciutadana en la lluita contra l’escalfament global del planeta. L’Ajuntament, amb aquesta adhesió, mostra la voluntat d'avançar cap a l'establiment de polítiques eficaces per a reduir la contaminació que ocasiona l'escalfament global, mitjançant l'adopció de programes d'eficiència energètica i la promoció de fonts d'energies renovables en les àrees urbanes.

1.04 Metodologia de treball

Per a la realització del present Pla d’Acció d’Energia Sostenible s’ha seguit una metodologia de treball consistent en: a) Inventari emissions En l’inventari d’emissions es mostren els principals consums energètics i emissions de GEH del municipi, diferenciant entre el conjunt del terme municipal, l’àmbit d’estudi i els àmbits que són de competència municipal (Ajuntament). Per a l’elaboració d’aquest punt han estat necessàries una fase inicial de recopilació de dades, una fase de tractament de les mateixes i la realització de visites tècniques al municipi.


- 10 -

Fase inicial de recopilació de dades S’ha efectuat un recull de tota la informació necessària, basada especialment en el detall de tots els consums energètics municipals (enllumenat, semàfors, equipaments municipals, etc.) així com de les dades més generals dels diferents sectors del municipi (primari, industrial, serveis, etc.). Aquest recull ha estat possible amb la col·laboració dels tècnics de l’Ajuntament i de la Gerència de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, així com pel contacte amb diferents empreses i institucions. L’any base per a la recopilació de dades ha estat el 2.005, si bé s’ha portat a terme una recopilació més exhaustiva que ha abastat, en alguns aspectes, des de l’any 2.000 fins al 2.009. També cal esmentar que s’ha partit de la feina ja feta a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat com, per exemple, del Pla d’Acció Local, de documents del Pla de Mobilitat Urbana, etc. Visites tècniques Per al recull d’informació també ha estat necessària la reunió amb tècnics de l’Ajuntament així com visites al municipi i als equipaments municipals. Les visites tècniques a 10 equipaments municipals han permès elaborar una avaluació energètica de cadascun d’ells (veure Document IV. Annexes, apartat 8). En les visites s’han anotat les principals característiques del centre, les fonts d’energia utilitzades així com els equips responsables de la major part dels consums energètics. L’objectiu principal ha estat detectar possibles millores en termes energètics i proposar mesures d’eficiència energètica per a incloure dins el Pla d’Acció. Fase de tractament de dades Després de recopilar totes les dades necessàries per a l’elaboració de l’inventari (cal esmentar que algunes de les dades han estat de difícil obtenció) s’ha procedit ha analitzar la informació. Aquesta fase ha consistit en l’estudi de la informació recopilada del municipi, la selecció de la informació, la realització de les estimacions oportunes, els càlculs i gràfics necessaris, amb el qual s’ha elaborat l’inventari d’emissions i el qual ha permès obtenir la diagnosi energètica del municipi. En el “Document III: Annexes” s’especifica el recull d’informació, la metodologia de càlcul emprada, les fonts d’informació utilitzada, etc. b) Diagnosi i estratègia energètica L’avaluació d’emissions de CO2 ha permès conèixer els principals sectors responsables d’aquestes emissions, tant a nivell del terme municipal com d’aquelles que són directament responsabilitat d’activitats i instal·lacions municipals, així com la identificació dels principals àmbits susceptibles d’actuació.


- 11 -

La diagnosi ha permès enfocar l’estratègia energètica i el pla d’acció a aquells punts més significatius i que suposen una major reducció d’emissions. Amb la detecció dels punts febles i punts forts del municipi s’han pogut establir els objectius específics per a cada àmbit. c) Objectius estratègics de reducció i àmbits d’actuació En aquest apartat es concreta els àmbits de compromís i d’actuació del PAES i es recullen en els objectius de reducció d’emissions estimats per a cadascun d’ells. d) Pla d’Acció Tan bon punt ha estat finalitzada la diagnosi energètica del municipi s’ha iniciat el Pla d’Acció, en el qual es detallen les diferents accions a emprendre. S’han prioritzat aquelles accions que actuen sobre els punts més significatius així com aquelles que són fàcilment quantificables, si bé tampoc s’ha deixat de banda aquelles que, tot i ser difícil de quantificar, participen en l’acompliment dels objectius. El Pla també s’ha centrat en les accions que poden ser realitzades directament per l’Ajuntament. Per a l’elaboració d’aquest apartat s’han tingut en compte les accions proposades en el Pla d’Acció ambiental del municipi, així com altres plans existents com el Pla de Mobilitat Urbana del Sant Feliu de Llobregat (el qual es troba en fase d’elaboració). La presentació d’aquestes mesures es fa a mitjançant unes fitxes resum on es detallen, entre d’altres, l’estalvi energètic que representen així com el cost aproximat, els indicadors de seguiment associats o els responsables implicats. La participació dels tècnics i polítics de l’Ajuntament en aquesta fase ha estat important per a involucrar-los en l’actuació ambiental i obtenir unes accions consensuades. e) Procés de participació A llarg de l’elaboració del PAES s’ha efectuat un procés de participació (veure “Document II: Pla de Participació”), al qual se li ha donat importància la participació interna dins l’Ajuntament. Tot i que per manca temps no ha estat possible l’execució d’una participació ciutadana, es proposa aquesta participació al llarg de la implantació del PAES al municipi. La participació interna s’ha efectuat reunint als principals responsables de Departament de l’Ajuntament així com treballadors que l’integren. Les reunions s’han celebrat els dies: - 29 de gener de 2.010: Presentació del Pla d’Acció d’Energia Sostenible. Síntesi

dels objectius i la importància de la implicació dels participants en la seva elaboració. Revisió de la informació que és necessària i de la qual ja es disposa.

- 12 de juliol de 2.010: Presentació de la Diagnosi i Pla d’Acció. Resum del resultat

de l’avaluació d’emissions de CO2 i presentació de les accions proposades en el Pla d’Acció.


- 12 -

f) Pla de seguiment Amb l’objectiu de poder dur a terme una gestió senzilla del PAES i el seguiment del seu estat, s’aportarà, en funció de les indicacions de la Diputació de Barcelona, un Pla on hi constin tant els indicadors de seguiment de les accions proposades com aquells que permeten identificar si el municipi segueix la tendència adequada en quant a les seves emissions de GEH per a complir amb l’objectiu del Pacte d’Alcaldes/esses. També inclourà un model d’informe per a facilitar a l’Ajuntament la presentació de l’informe bianual a la Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea (DGTREN). g) Seguiment tècnic S’ha realitzat un seguiment tècnic al llarg de l’elaboració del PAES amb l’objectiu de dur un control periòdic a través de reunions. Amb aquest objectiu es va constituir a l’inici del projecte (gener de 2.010) l’anomenada Comissió de Seguiment, constituïda per:

- Un tècnic representant de la Gerència de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.

- Dos tècnics representants de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. - Dues tècniques representants de l’empresa consultora.

Aquestes reunions s’han realitzat els dies:

- 13 de gener de 2.010 - 26 de gener de 2.010 - 10 de juny de 2.010

En el “Document III: Annexes” també s’inclouen totes les actes de reunió que s’han elaborat. h) Document de síntesi S’ha elaborat, per a finalitzar amb el projecte, un document de síntesi del PAES (veure “Document IV: Document de Síntesi”).


- 13 -

2. Avaluació emissions

En aquest capítol es mostra els resultats de l’avaluació de les emissions de GEH que s’ha elaborat del municipi de Sant Feliu de Llobregat. Els resultats presenten el consum energètic i les emissions de CO2 tant des del punt de vista global del terme municipal i detallades per sectors, com les emissions que són directament responsabilitat d’activitats i instal·lacions municipals (en endavant, emissions de l’Ajuntament), també detallades per àmbits municipals (veure Taula 1). Els resultats es presenten tant per l’any 2005 com pel 2007 (2008 en el cas de l’Ajuntament), fent especial èmfasi en el 2005 ja que és l’any base de referència per a l’objectiu de reducció de les emissions del Pacte d’Alcaldes/esses.ç

2.01 Metodologia emprada per a l’avaluació d’emissions de GEH del municipi

Per a l’elaboració de l’inventari d’emissions de GEH ha estat necessària una primera fase de recollida d’informació, que s’ha basat principalment en:

- GEH del municipi: dades de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) proporcionades per la Diputació de Barcelona, relatives als consums energètics d’alguns sectors municipals i dades provincials per a l’estimació de consums determinats. En el cas del sector residus i aigua la informació ha estat consultada a l’Entitat Metropolitana del Medi ambient.

- GEH de l’Ajuntament: dades proporcionades per l’Ajuntament de Sant Feliu de

Llobregat, basades en els consums energètics dels àmbits que li són competència i, en cas de no disposar-se, de totes aquelles dades (inventaris, informació concreta, etc.) que han permès fer els càlculs i estimacions oportunes. Per a conèixer en detall cadascun dels àmbits i poder determinar el seu pes com a sector emissor dins el municipi s’ha estudiat tota la informació possible, bé des d’aquella proporcionada per l’Ajuntament com aquella cercada en la web del municipi, plans elaborats pel mateix o bé en institucions i entitats oficials.

A partir de les dades energètiques i utilitzant els factors d’emissió proporcionats per la DIBA (veure metodologia de càlcul en “Document III: Annexes”) s’han obtingut totes les emissions de GEH. Per a obtenir alguns dels valors d’algun dels àmbits d’estudi ha estat necessària l’estimació d’algunes dades. Tota la informació utilitzada en l’avaluació d’emissions es presenta en el “Document III: Annexes”. Les dades que es presenten en l’inventari d’emissions i els àmbits avaluats són els següents:


- 14 -

Municipi Ajuntament

Serveis Equipaments municipals

Domèstic Enllumenat públic

Transport Semàfors

Gestió Residus Flota de vehicles municipal

Cicle de l’Aigua Flota de vehicles dels serveis externalitzats

Primari * Transport públic

Consums energètics

(kWh i kWh/hab) i

Emissions de GEH (Tn CO2 i Tn CO2/càpita)

Industrial * -

Taula 1. Àmbits d’anàlisi en l’avaluació d’emissions de GEH. Font: Diputació de Barcelona.

* Cal esmentar que, tot i que s’analitza les emissions de GEH de tots els sectors del municipi, els sectors primari i industrial no es troben dins el compromís del municipi de reduir-ne les emissions. El conjunt d’àmbits on l’Ajuntament té el compromís de reduir les emissions de GEH s’anomena, d’ara en endavant, àmbit PAES.

MUNICIPI

• Sector secundari (indústria) • Sector primari

Àmbit PAES (Hi ha compromís de reducció)

• Transport (públic i privat) • Consum domèstic d’energia • Tractament residus • Terciari (part del

terciari és l’ajuntament) • Planejament

AJUNTAMENT

• Flota municipal i externalitzada • Equipaments • Enllumenat i semàfors • Bombament d’aigua

Figura 1. Àmbits municipals d’afectació del PAES de Sant Feliu de Llobregat. Font: Diputació de Barcelona


- 15 -

Evolució emissions per càpita

0

1

2

3

4

5

6

7

8

Tn C

O2 e

q./ h

ab.

Sant Feliu de Llobregat 6,58 6,30

Catalunya 6,70 6,50

Espanya 7,70 7,50

Any 2005 Any 2007

2.02 Resum de les emissions de GEH

A continuació es presenta, en forma de taula, un resum de les emissions de GEH del municipi, de l’àmbit PAES i de l’Ajuntament, on es compara amb els valors per càpita de Catalunya i Espanya:

Municipi Àmbit PAES Ajuntament

Any 2005 Any 2007 Any 2005 Any 2007 Any 2005 Any 2008 Emissions totals (tn CO2 eq.) (*) 278.016 266.936 163.842 156.571 4.445 4.568

Emissions per càpita (tn CO2 eq./ hab) 6,58 6,30 3,88 3,70 0,10 0,11

Taula 2. Resum dels principals resultats de l’avaluació de consums i emissions de GEH. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Entitat del Medi Ambient i

Diputació de Barcelona.

A continuació es compara els valors de les emissions de GEH per càpita del municipi amb les mitjanes autonòmiques i estatals:

Gràfic 1. Emissions per càpita a Sant Feliu de Llobregat, Catalunya i Espanya (tn CO2 eq/hab). Font: Inventario Nacional i CCOO worldwatch El municipi de Sant Feliu de Llobregat s’ha estimat que l’any 2.005 va emetre un total 278.016 tn CO2 equivalent. Aquestes emissions de GEH disminueixen discretament en el període 2.005-2.007 (un 4%). Les emissions per càpita (tn CO2 eq./hab) disminueixen en una proporció molt semblant passant de 6,58 tn CO2 eq./ hab l’any 2.005 a 6,30 tn CO2 eq./ hab l’any 2.007. Pel que fa a l’àmbit PAES, el total d’emissions de GEH emeses pels sectors que el composen va ser de 163.847 tn CO2 eq. l’any 2.005 i també s’observa una disminució de les emissions en el període 2005-2007, en aquest cas al voltant del 4,4%.


- 16 -

A nivell d’Ajuntament les emissions de GEH augmenten al voltant del 2,3%, essent de 4.445 tn CO2 eq. l’any 2.005. Cal considerar però que en aquest cas que hi ha una diferència de tres anys entre els anys principalment estudiats (període 2005-2008). Tant en el 2.005 com en el 2.007, el valor de les emissions per càpita del municipi de Sant Feliu de Llobregat es troba lleugerament per sota de les mitjanes catalana i estatal. (*) Les emissions totals del municipi corresponen a:

Emissions del consum energètic dels sectors primari, industrial, serveis, domèstic i transport

+ Emissions del tractament de residus (la part del transport de residus s’inclou dins del

transport) +

Emissions del cicle de l’aigua (ETAP i EDAR; bombeig està inclòs dins de serveis doncs aquest sector inclou les emissions de l’Ajuntament)

– Emissions estalviades per la producció d’energia solar fotovoltaica, eòlica i

minihidràulica existents al municipi (no s’imputen les emissions estalviades en solar tèrmica o biomassa doncs aquestes ja queden imputades en una reducció del

combustible de suport –gas natural, gasoil, electricitat)

(*) Les emissions totals de l’àmbit PAES corresponen a: Emissions del consum energètic dels sectors serveis, domèstic i transport

+ Emissions del tractament de residus (la part del transport de residus s’inclou dins del

transport) +

Emissions del cicle de l’aigua (ETAP i EDAR; bombeig està inclòs dins de serveis doncs aquest sector inclou les emissions de l’Ajuntament)

– Emissions estalviades per la producció d’energia solar fotovoltaica, eòlica i

minihidràulica existents al municipi (no s’imputen les emissions estalviades en solar tèrmica o biomassa doncs aquestes ja queden imputades en una reducció del


(*) Les emissions totals de l’Ajuntament corresponen a: Emissions del consum energètic dels sectors enllumenat i semàfors, equipaments municipals, flota de vehicles municipal, flota de vehicles externalitzada i emissions

associades al bombament d’aigua i altres –

Emissions estalviades per la producció d’energia solar fotovoltaica, eòlica i minihidràulica propietat de l’Ajuntament (no s’imputen les emissions estalviades en solar tèrmica o biomassa doncs aquestes ja queden imputades en una reducció del



- 17 -

Consum energètic per càpita (2.005)

20.023 kWh/hab

2,34 tep/hab

Emissions GEH per càpita (2.005) 6,58 tn CO2/hab

Taula 4. Consums i emissions per càpita del municipi.

2.03 Avaluació de les emissions de GEH del municipi

En aquest apartat es mostren tant els consums d’energia com les emissions de GEH del municipi de Sant Feliu de Llobregat. Aquestes dades es segreguen en funció dels principals sectors consumidors d’energia (primari, industrial, serveis, domèstic i transport) així com en les principals fonts energètiques utilitzades (energia elèctrica, gas natural, gasos liquats del petroli (GLP) i combustibles líquids (gasoil i benzina)). Totes les dades es presenten, com a mínim, per als anys 2.005 i 2.007 i es calculen els valors per càpita.

2.03.1 Consums i emissions de GEH per sectors del municipi

Consums energètics i emissions de GEH del municipi Any 20051 Any 2007 Tep kWh CO2 eq. (tn) Tep kWh CO2 eq. (tn) Primari 3.643 42.560.019 11.246 3.533 41.278.786 10.901 Indústria 20.959 243.669.216 102.927 22.317 259.400.022 99.378 Serveis 6.043 70.252.439 28.430 6.316 73.426.979 27.782 Transport 24.891 292.575.963 76.212 25.227 293.958.847 77.395 Domèstic 12.548 145.727.449 44.340 10.893 126.528.197 38.536 Altres* 30.771 53.168.916 14.865 26622 44.975.101 12.945

TOTAL2 98.854 845.422.591 278.016 94.909 839.567.931 266.936

Taula 3. Consums energètics i emissions de CO2 eq. dels principals sectors del municipi per als anys 2005 i 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i per estimació de dades provincials.

El valor d’emissions de Sant Feliu de Llobregat l’any 2.005 va ser de 278.016 tn CO2 eq. i de 266.936 tn CO2 eq. l’any 2.007 (tenint en compte l’estalvi d’emissions per la contribució d’energia solar fotovoltaica). Això suposa una reducció del 4% respecte l’any base. Pel que fa a la generació d’emissions per habitant va situar-se en 6,58 tn CO2 eq/hab l’any 2.005 disminuint a 6,30 tn CO2 eq/hab l’any 2.007 (també en un 4,2%). *El conjunt “Altres” inclou la gestió dels residus i el tractament de l’aigua. 1 Per a l’obtenció dels consums energètics de cadascun dels sectors (resultat de la suma del consum energètic d’energia elèctrica, GLP (gasos liquats del petroli), combustibles líquids i gas natural) s’ha hagut d’estimar :

- La distribució del gas natural per sectors del període 2000-2.005 (ambdós inclosos), a partir del total de gas natural consumit en aquests anys i la distribució per sectors analitzada en els anys 2006 i 2007.

- La distribució del GLP per sectors del període 2000-2.007 (ambdós inclosos), a partir del total de GLP consumit en aquests anys i aplicant la distribució per sectors proporcionada per la DIBA i extreta del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 per a la província de Barcelona.

2 El Total ja té en compte l’estalvi d’emissions per la generació d’energia solar fotovoltaica.


- 18 -

Evolució emissions GEH Municipi

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tn C

O2 e

q.

Evolució del consum energètic i emissions GEH del municipi

400.000.000

600.000.000

800.000.000

1.000.000.000

1.200.000.000

1.400.000.000

Any 2005 Any 2007

kWh

120.000

176.000

232.000

288.000

344.000

400.000

Tn C

O2

eq.

Consum energètic Emissions GEH

És destacable l’augment del consum energètic de la indústria, que s’atribueix principalment a un augment important en la producció de l’empresa industrial CEMEX ubicada en el terme de Sant Feliu de Llobregat. També és destacable la disminució que experimenta el sector domèstic en el 2.007 respecte el 2.005, que s’atribueix principalment a la variació entre les temperatures enregistrades durant els mesos d’hivern entre ambdós anys. L’any 2.007 s’ha estimat un increment mitjà d’uns 3 ºC respecte el 2.005, sent aquest darrer any doncs força més fred. Si tenim en compte l’evolució de les emissions des d’anys enrere, observem com les emissions de gasos d’efecte hivernacle de Sant Feliu de Llobregat van assolir el seu màxim l’any 2.005 com a conseqüència de l’elevat consum energètic efectuat en tots els sectors del municipi.

A continuació es presenta gràficament l’evolució de consum energètic del municipi juntament amb la de les emissions de GEH durant els anys estudiats.

Gràfic 3. Evolució del consum energètic i emissions de GEH del municipi per sectors.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN

Gràfic 2. Evolució de les emissions de GEH del municipi. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN, Entitat del Medi Ambient i Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.


- 19 -

Consum energètic municipi (kWh). Any 2005

Primari5%

Industrial29%

Serveis8%

Transport35%

Domèstic17%

Altres6%

Consum energètic municipi (kWh). Any 2007

Primari5%

Industrial31%

Serveis9%

Transport35%

Domèstic15%

Altres5%

Emissions de CO2 eq. municpi. Any 2005

Transport27%

Domèstic16%Altres

5,3%

Primari4%

Industrial38%

Serveis10%

Emissions de CO2 eq.municipi. Any 2007

Primari4%

Indústria38%

Serveis 10%

Transport29%

Domèstic14%

Altres 5%

Com s’observa, del 2.005 al 2.007 disminueix molt lleugerament tant el consum energètic com les emissions, si bé es produeix una disminució més evident dels gasos d’efecte hivernacle. Cal atribuir aquesta diferència a la variació del factor d’emissió del mix elèctric espanyol que experimenta any rere any per la contribució de les energies renovables a la generació d’energia. Seguidament es presenta la distribució del consum energètic i de les emissions de GEH per sectors, tant pel 2.005 com pel 2.007.

El conjunt sector transport i industrial representa més del 60% del consum energètic del municipi, seguits del sector domèstic, serveis, primari i altres consumidors energètics (cicle de l’aigua i gestió dels residus), tant en l’any 2.005 com en el 2.007. Cal destacar, fixant-nos en els consums energètics presentats en la Taula 3, la disminució del consum del sector domèstic i el lleuger augment dels sectors indústria i serveis durant el període 2.005-2.007, ja comentada anteriorment. Pel que fa a les emissions de GEH, el sector industrial és el sector que més contribueix a la generació de tn de CO2 eq. seguit del sector transport, contribuint al 38% i 27% de les emissions del municipi respectivament l’any 2.005. Els segueixen el sector domèstic (16%) i el de serveis (10%). Els menys consumidors constitueixen el tractament de residus, el sector primari i el cicle de l’aigua.

Gràfic 4. Distribució dels consums energètics i emissions de GEH del municipis per sectors (%). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions provincials.


- 20 -

Evolució del consum energètic per sectors

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

300.000.000

350.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

kWh

Primari Indústria Serveis Transport Domèstic Altres

Evolució de les emissions GEH per sectors

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tn C

O2 e

q.

Primari Indústria Serveis Transport Domèstic Altres

Tots els sectors en el període 2.005-2.007 han disminuït les seves emissions, a excepció del sector transport en el qual es veuen incrementades les tn de CO2 eq. en un 1,5% (de 76.212 tn CO2 eq. l’any 2.005 a 77.395 tn CO2 eq. al 2.007). Si s’analitza de forma global la tendència del consum energètic dels sectors des de l’any 2.000 s’obté que fins l’any 2.005 han augmentant lleugerament el consum, situant-se els sectors transport i indústria els principals consumidors. A partir del 2.005 el consum energètic del municipi sembla estabilitzar-se i fins i tot disminuir lleugerament entre l’any 2.006 i el 2.007, a excepció del sector indústria i serveis el qual l’incrementen.

Pel que fa les emissions de GEH s’observa una tendència similar a la del consum energètic, si bé l’únic sector que veu incrementades les seves emissions al 2.007 respecte el 2.006 és el del transport.

Gràfic 5. Evolució del consum energètic per sectors (2.000-2.007). Font: Elaboraciópròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions provincials.

Gràfic 6. Evolució de les emissions de GEH per sectors (2.000-2.007). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions provincials.


- 21 -

2.03.2 Consums i emissions de GEH per fonts energètiques del municipi

A continuació es presenta el consum energètic i les corresponents emissions de GEH per als anys estudiats en funció de les fonts de les quals prové l’energia consumida al municipi.

Energia Elèctrica Any 2005 Any 2007 Tep kWh CO2 eq. (tn) Tep kWh CO2 eq. (tn) Primari 13 149.309 72 10 112.705 50 Indústria 15.974 185.758.778 89.350 16.436 191.131.937 84.671 Serveis 4.266 49.607.023 23.861 4.503 52.366.255 23.198 Transport 0 0 0 0 0 0 Domèstic 4.381 50.950.147 24.507 4.419 51.388.346 22.765 Altres - 16.611.039 7.990 15.655.794 7.022

TOTAL1 24.634 303.076.296 145.780 25.368 310.655.037 137.706

Taula 5. Consum d’energia elèctrica i emissions de GEH del municipi per sectors per als anys 2005 i 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions provincials.

Gas Natural Any 2005 Any 2007

Tep kWh CO2 NOx CH4CO2 eq.

(tn) Tep kWh CO2 NOx CH4CO2 eq.

(tn) Primari 0 0 - - - 0 0 0 - - - 0 Indústria 2.816 32.663.723 6.614 0,07 1,18 6.661 4.847 56.230.814 11.387 0,12 2,04 11.467 Serveis 1.093 12.673.919 2.566 0,00 0,04 2.569 1.251 14.514.771 2.939 0,01 0,05 2.942 Transport 0 0 - - - 0 0 0 - - - 0 Domèstic 6.878 79.790.594 16.158 0,03 0,28 16.172 5.386 62.472.834 12.651 0,02 0,22 12.662 Altres - 34.037.129 - - - 6.876 - 29.319.307 - - - 5.922

TOTAL 10.787 159.165.365 - - - 32.278 11.484 162.537.726 - - - 32.993

Taula 6.Consum d’energia de gas natural i emissions de GEH del municipi per sectors per als anys 2005 i 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions provincials.

Gasos Liquats del Petroli Any 2005 Any 2007



(tn) Primari 60 690.876 - - - 157 47 548.966 - - - 125 Indústria 135 1.569.671 358 0,00 0,03 358 108 1.247.252 284 0,00 0,02 285 Serveis 274 3.180.795 724 0,00 0,06 726 218 2.527.441 576 0,00 0,05 577 Transport 7 82.905 - - - 19 6 65.876 - - - 15 Domèstic 715 8.293.280 1.889 0,00 0,15 1.893 568 6.589.792 1.501 0,00 0,12 1.504 Altres - - - - - - - -

TOTAL 1.191 13.817.528 - - - 3.153 946 10.979.327 - - - 2.505

Taula 7.Consum d’energia de GLP i emissions de GEH del municipi per sectors per als anys 2005 i 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions provincials.

1 El Total ja té en compte l’estalvi d’emissions per la generació d’energia solar fotovoltaica.


- 22 -

Evolució consums energètics per font energètica - Municipi

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

300.000.000

350.000.000

400.000.000

Energia elèctrica Gas Natural GLP Combustibleslíquids

kWh

Any 2.005 Any 2.007

Combustibles líquids Any 2005 Any 2007



(tn) Primari 3.571 41.719.833 10.958 0,09 1,50 11.017 3.476 40.617.114 10.668 0,09 1,46 10.726 Indústria 2.034 23.677.044 6.524 0,05 0,85 6.558 926 10.790.019 2.939 0,02 0,39 2.955 Serveis 410 4.790.702 1.268 0,01 0,17 1.275 344 4.018.512 1.059 0,01 0,14 1.064 Transport 24.884 292.493.058 75.999 0,63 - 76.193 25.222 293.892.971 77.184 0,63 - 77.380 Domèstic 573 6.693.428 1.758 0,01 0,24 1.768 520 6.077.224 1.596 0,01 0,22 1.605 Altres - - - - - - - -

TOTAL 31.472 369.374.065 - - - 96.810 30.488 355.395.840 - - - 93.730

Taula 8. Consum d’energia de combustibles líquids i emissions de GEH del municipi per sectors per als anys 2005 i 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions provincials.

Les fonts energètiques que, en conjunt, han vist disminuït el seu consum entre l’any 2.005 i el 2.007 són els gasos liquats del petroli i els combustibles líquids, a diferència de l’energia elèctrica i el gas natural, que han experimentat una tendència creixent.

Diferenciant el consum energètic per les fonts d’energia utilitzades pel municipi s’obté la distribució següent, així com la contribució de les diferents fonts energètiques a les emissions de GEH del municipi:

Gràfic 7. Evolució dels consums energètics per font energètica del municipi. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimació amb dades provincials.


- 23 -

Consum energètic municipi per fonts. Any 2005

Energia elèctrica

36%

Gas natural19%

Combustible líquid43%

Gasos liquats del petroli

(GLP)2%

Consum energètic municipi per fonts. Any 2007

Energia elèctrica

37%


(GLP)1%


Gas natural19%

Emissions de CO2 eq. municipi per fonts. Any 2005

Gasos liquats del petroli (GLP)

1 %

Gas natural25%

Energia elèctrica45%


Emissions de CO2 eq. municipi per fonts. Any 2007


Gas natural27%

Energia elèctrica43%


1%

El 43% de l’energia consumida pel municipi l’any 2.005 prové dels combustibles líquids, seguit de l’energia elèctrica (36%) i el gas natural (19%). L’any 2.007 s’observa una distribució força similar. Pel que fa a la contribució del consum d’aquests tipus d’energia a les emissions de GEH del municipi, el consum d’energia elèctrica, tot i no se l’energia més consumida, és el contribuent més representatiu amb un 45% de les tn de CO2 eq. emeses. La segueixen els combustibles líquids (29%) i el gas natural (25%). La font amb una menor incidència en les emissions de GEH són els GLP (1%). L’any 2.007 la distribució es presenta similar.

En els següents gràfics pot observar-se la distribució del consum energètic per sectors i fonts energètiques per ambdós anys estudiats.

Gràfic 8. Distribució dels consums energètics i emissions de GEH del municipi per fonts (%). Any 2.005 i 2.007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions provincials


- 24 -

Emissions GEH per sector i font d'energia. Any 2005

32,8

76,2

70,6

35,0

67,2

13,4

18,0

54,8

4,5

5,7

9,7

6,8

100,0

4,6

98,0

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Altres

Indústria

Serveis

Transport

Domèstic

Primari

Energia elèctrica Gas natural

Gasos Liquats del Petroli (GLP) Combustible líquid

Consum energètic per sector i font d'energia. Any 2007

34,8

73,7

71,3

40,6

65,2

21,7

19,8

49,4

0,0

3,4

5,2

4,2

5,5

100,0

4,8

98,4

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Altres

Indústria

Serveis

Transport

Domèstic

Primari



En el sector domèstic, el consum més elevat és el de gas natural, que representa un 54,8% del consum energètic de les llars al 2.005. El consum d’electricitat també és important (35%). El consum de gas natural al sector domèstic es va reduir un 22% de 2005 al 2007, tot i que la població a Sant Feliu de Llobregat va augmentar tan sols un 0,35%. En el sector serveis la font energètica majoritària és l’electricitat, que en el 2.005 representa el 71% dels consums energètics d’aquest sector. El consum d’electricitat dels serveis augmentà un 5,5% de 2005 a 2007. En el sector industrial el consum majoritari és l’elèctric, seguit del gas natural. El gas natural ha anat guanyant pes en relació als combustibles líquids (fueloil i gasoil C).

Gràfic 10. Distribució del consum energètic del municipi per sector i fonts energètiques (%). Any 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions provincials

Gràfic 9. Distribució del consum energètic del municipi per sector i fonts energètiques (%). Any 2005. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions provincials


- 25 -

L’electricitat representa el 76% del consum energètic a la indústria i del 2.005 a 2.007 s’ha reduït el consum industrial d’energia dels combustibles líquids i el GLP. Al sector transports, es reflecteix com el 100% del consum prové dels combustibles líquids, el qual s’ha mantingut durant el període 2005-2007, si bé existeix un percentatge molt petit (0,02%) de GLP. El sector transport inclou el trànsit urbà, la flota de vehicles municipal i el transport públic, els quals se’ls detalla en l’apartat següent en analitzar els consums i emissions de l’àmbit PAES. Producció local d’energia La producció d’energia amb fonts renovables es genera bàsicament a partir de les instal·lacions d’energia solar tèrmica i fotovoltaica existents al municipi. A continuació es resumeix en forma de taula la producció energètica anual del conjunt d’aquestes instal·lacions així com el grau d’autoabastament anual que suposa pel municipi des del 2.005 fins l’any 2.007.

2.005 2.006 2.007 Instal·lacions solar tèrmica (kWh) 80.182 92.992 159.564 Instal·lacions solar fotovoltaica (kWh) 10.622 10.622 0 Total producció local d’energia (kWh) 90.803 103.614 159.564 Grau d’autoabastament amb fonts renovables (%) 0,01 0,01 0,02

Taula 9. Producció energètica del municipi amb fonts d’energia renovable (kWh) i grau d’autoabastament energètic (%). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

L’any 2.005 Sant Feliu de Llobregat va generar 10.622 kWh d’electricitat amb instal·lacions d’energia solar fotovoltaica. Durant l’any 2.007 però la producció ha estat nul·la degut principalment a problemes tècnics o de manca de connexió a la xarxa de les instal·lacions (en la pàgina 49 es troba l’invetnari de les instal·lacions existents). Algunes de les instal·lacions solars fotovoltaiques han estat utilitzades per a l’autoconsum en els equipaments on s’ubicaven fins l’any 2006, és a partir doncs del 2007 on la manca de connexió a la xarxa d’aquestes instal·lacions que fa que actualment estiguin inutilitzades i no produeixin energia fins al moment. A diferència d’aquestes, les instal·lacions solars tèrmiques, resultants de la implantació de l’ordenança solar, tenen una producció més significativa estimada en 80.182 kWh l’any 2.005 i 159.654 kWh l’any 2.007.


- 26 -

Evolució de l'indicador d'energies renovables

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

2005 2006 2007

kWh

reno

vabl

e/ha

b i a

ny

Evolució de l’indicador de producció local d’energies renovables (kWh produïts amb fonts d’energia renovables per càpita):

Els valors de l’indicador d’energies renovables per càpita, 2,2 kWh/hab al 2.005 i 3,8 kWh/hab al 2.007, són força inferiors a la mitjana dels 26 municipis de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sosteniblitat que va ser de 123,5 kWh/habitant l’any 2.004.

No obstant, tot i que el grau d’autoabastament del municipi amb energia solar és molt baix, es valora positivament l’increment de la producció energètica amb fonts renovables del 2.005 a 2.007 que va ser del 75,7%. La producció energètica amb fonts d’energia locals observada representen el següent estalvi d’emissions de GEH:

Emissions CO2eq.estalviades 2005 2006 2007 Instal·lacions solar tèrmica 16,2 18,8 32,2 Instal·lacions solar fotovoltaica 5,1 5,1 0,0

TOTAL (tn CO2eq.) 21,3 23,9 32,2

Taula 10. Emissions de CO2 estalviades per l’existència d’instal·lacions d’energia solar (tn CO2 eq.) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

La producció d’electricitat per mitjà d’instal·lacions d’energia solar fotovoltaica i tèrmica va provocar un estalvi d’emissions de GEH a l’atmosfera de 21,3 tn CO2 eq. durant l’any 2.005. En el 2.007 i majoritàriament gràcies a l’augment del nombre d’instal·lacions solars tèrmiques aquesta xifra va augmentar en un 51% respecte el 2.005. Altres: Gestió de residus i cicle de l’aigua El conjunt del sector anomenat com a “altres”, que representa al voltant del 6% del consum energètic del municipi, inclou la gestió dels residus i el cicle de l’aigua.

Gràfic 11. Evolució de l’indicador de producció local d’energies renovables (kWh renovable/hab). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat


- 27 -

Pel que fa a la gestió dels residus, aquesta representa el 5% de les emissions del municipi a l’any 2.005. Aquest àmbit inclou les emissions associades a la gestió i tractament dels residus, però no el transport, el qual s’inclou dins el sector transport. Pel que fa al cicle de l’aigua, la qual inclou els consums energètics de la potabilització i depuració de l’aigua, aquesta representa el 0,4% de les emissions del municipi l’any 2.005 L’anàlisi individual dels consums i emissions tant d’aigua com de residus es detalla en el següent apartat dins l’avaluació de l’àmbit PAES.

2.04 Avaluació de les emissions de GEH de l’Àmbit PAES

En aquest apartat es mostren a nivell de l’àmbit PAES tant els consums d’energia com les emissions de GEH del municipi de Sant Feliu de Llobregat. Aquestes dades es segreguen en funció dels principals sectors consumidors d’energia (primari, industrial, serveis, domèstic i transport) així com en les principals fonts energètiques utilitzades (energia elèctrica, gas natural, gasos liquats del petroli (GLP) i combustibles líquids (gasoil i benzina)). Totes les dades es presenten, com a mínim, per als anys 2.005 i 2.007 i es calculen els valors per càpita.

2.04.1 Consums i emissions de GEH per sectors de l’Àmbit PAES

Total consum energètic i emissions de GEH per a l’Àmbit PAES 2005 2007 tep kWh tn CO2 eq. tep kWh tn CO2 eq. Serveis 6.043 70.252.439 28.430 6.316 73.426.979 27.782 Transport 24.891 292.575.963 76.212 25.227 293.958.847 77.395 Domèstic 12.548 145.727.449 44.340 10.893 126.528.197 38.536 Aigua 216 2.316.860 1.114 199 2.286.720 1.013 Residus 30.571 48.331.308 13.751 26.425 42.688.381 11.845

TOTAL1 74.252 559.193.396 163.842 69.058 538.889.124 156.571

Taula 11. Tones equivalents de petroli (tep), consums energètics (kWh) i emissions de CO2 eq. dels principals sectors de l’àmbit PAES per als anys 2005 i 2007 . Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN o per estimació

de dades provincials El valor d’emissions de l’àmbit PAES l’any 2.005 va ser de 163.842 tn CO2 eq. i de 156.658 tn CO2 eq. l’any 2.007 (tenint en compte l’estalvi d’emissions per la contribució d’energia solar fotovoltaica). Això suposa una reducció del 4,3 % respecte l’any base. Pel que fa a la generació d’emissions per habitant va situar-se en 3,88 tn CO2 eq/hab l’any 2.005 disminuint a 3,70 tn CO2 eq/hab l’any 2.007 (un 4,6 %). 1 El Total ja té en compte l’estalvi d’emissions per la generació d’energia solar fotovoltaica.

Consum energètic Àmbit PAES

per càpita (2.005) 13.244 kWh/hab

1,76 tep/hab

Emissions GEH Àmbit PAES

per càpita (2.005) 3,88 tn CO2/hab

Taula 12. Consums i emissions per càpita del


- 28 -

Evolució emissions GEH Àmbit PAES

0

50.000

100.000

150.000

200.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tn C

O2 e

q.

Com es comentava en l’anàlisi del conjunt del municipi és destacable l’augment del consum energètic de la indústria, que s’atribueix principalment a un augment important en la producció de l’empresa industrial CEMEX ubicada en el terme de Sant Feliu de Llobregat. També és destacable la disminució que experimenta el sector domèstic en el 2.007 respecte el 2.005, que s’atribueix principalment a la variació entre les temperatures enregistrades durant els mesos d’hivern entre ambdós anys. L’any 2.007 s’ha estimat un increment mitjà d’uns 3 ºC respecte el 2.005, sent aquest darrer any doncs força més fred. En quant a la gestió dels residus i al cicle de l’aigua també s’observa una lleugera disminució, atribuïble en el primer cas a l’augment del percentatge de valorització dels residus i en el segon cas per l’efectivitat de les campanyes per a un consum responsable de l’aigua, així com d’altres accions empreses per a l’estalvi d’aigua.

Si tenim en compte l’evolució de les emissions des d’anys enrere, observem com les emissions de gasos d’efecte hivernacle de l’àmbit PAES van assolir el seu màxim, igual que quan s’analitza el conjunt del municipi, l’any 2.005.

A continuació es presenta gràficament l’evolució de consum energètic de l’àmbit PAES amb la de les emissions de GEH durant els anys estudiats.

Gràfic 12. Evolució de les emissions de l’àmbit PAES (tnCO2eq) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions de dades provincials


- 29 -

Consum energètic àmbit PAES (kWh). 2007

Transport55%

Domèstic23%

Aigua0,4%

Serveis14%

Residus8%

Consum energètic àmbit PAES (kWh). Any 2005

Transport52%

Domèstic26%

Serveis13%

Aigua0,4%

Residus9%

Emissions de Tn CO2 eq. àmbit PAES Any 2005

Aigua1%Residus

8%

Serveis17%

Transport47%

Domèstic27%

Emissions de Tn CO2 eq. àmbit PAES Any 2007

Domèstic25%

Transport48%

Serveis18% Residus

8%

Aigua1%

Evolució del consum energètic i emissions GEH de l'àmbit PAES

400.000.000

440.000.000

480.000.000

520.000.000

560.000.000

600.000.000

2005 2007

kWh

130.000

140.000

150.000

160.000

170.000

180.000

Tn C

O2

eq.


Com s’observa, l’àmbit PAES en el període 2.005 al 2.007 disminueix tant el consum energètic com les emissions de GEH, si bé es produeix una disminució més evident dels gasos d’efecte hivernacle. Cal atribuir aquesta diferència a la variació del factor d’emissió del mix elèctric espanyol que experimenta any rere any per la contribució de les energies renovables a la generació d’energia.

Seguidament s’analitza la distribució del consum energètic i de les emissions de GEH pels sectors inclosos en l’àmbit PAES, tant pel 2.005 com pel 2.007.

Gràfic 13. Evolució del consum energètic i emissions de GEH de l’àmbit PAES. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions amb dades provincials

Gràfic 14. Distribució dels consums energètics de l’àmbit PAES per sectors i de les seves emissions de GEH associades (%). Any 2.005 i 2.007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions amb

dades provincials


- 30 -

Analitzant la distribució dels consums i emissions dels sectors de l’àmbit PAES, es detecta que el sector transport representa més del 50% del consum energètic, seguit del sector domèstic, serveis, residus i aigua tant en l’any 2.005 com en el 2.007. Fixant-nos en els consums energètics presentats en la Taula 11, s’observa com la majoria de valors es mantenen força estables en el període 2.005-2.007 a excepció del sector domèstic que disminueix en un 13%, així com els sectors residus i aigua que ho fan molt lleugerament. Pel que fa a les emissions de GEH, el sector transport és el sector que més contribueix a la generació de tn de CO2 eq. dins l’àmbit PAES (un 47%), seguit del sector domèstic i de serveis contribuint al 27% i 17% de les emissions respectivament l’any 2.005. Els segueixen el sector residus (8%) i del cicle de l’aigua (1%). Tots els sectors inclosos dins l’àmbit PAES s’estima que en el període 2.005-2.007 han disminuït les seves emissions, a excepció del transport (un 1,5%). (Cal atribuir aquesta diferència entre tendència del consum energètic i de les emissions de GEH a la variació del factor d’emissió del mix elèctric espanyol). Com s’observava en els Gràfic 5 i 6, en analitzar el conjunt del municipi, la tendència del consum energètic dels sectors inclosos en l’àmbit PAES des de l’any 2.000, s’obté que fins l’any 2.005 han augmentant lleugerament el consum. A partir del 2.005 el consum energètic sembla estabilitzar-se i fins i tot disminuir lleugerament entre l’any 2.006 i el 2.007. Pel que fa les emissions de GEH s’observa una tendència similar a la del consum energètic, si bé l’únic sector que veu incrementades les seves emissions és el transport.

2.04.2 Consums i emissions de GEH per fonts energètiques de l’Àmbit PAES

A continuació es presenta el consum energètic i les corresponents emissions de GEH per als anys estudiats en funció de les fonts de les quals prové l’energia consumida al municipi. Energia Elèctrica Any 2005 Any 2007 Tep kWh CO2 eq. (tn) Tep kWh CO2 eq. (tn) Serveis 4.266 49.607.023 23.861 4.503 52.366.255 23.198 Transport 0 0 0 0 0 0 Domèstic 4.381 50.950.147 24.507 4.419 51.388.346 22.765 Altres * 1.428 16.611.039 7.990 1.346 15.655.794 7.022

TOTAL 10.076 117.168.209 56.358 10.268 119.410.395 52.985

Taula 13. Consum d’energia elèctrica i emissions de GEH de l’àmbit PAES per sectors per als anys 2005 i 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions provincials. * L’àmbit

“Altres” fa referència al consum residus i aigua.


- 31 -

Gas Natural Any 2005 Any 2007 Tep kWh CO2 NOx CH4

CO2 eq. (tn) Tep kWh CO2 NOx CH4

CO2 eq. (tn)

Serveis 1.093 12.673.919 2.566 0,00 0,04 2.569 1.251 14.514.771 2.939 0,01 0,05 2.942 Transport 0 0 - - - 0 0 0 - - - 0 Domèstic 6.878 79.790.594 16.158 0,03 0,28 16.172 5.386 62.472.834 12.651 0,02 0,22 12.662 Altres 29.342 34.037.129 - - - 6.876 25.275 29.319.307 - - - 5.922

TOTAL 37.313 126.501.642 - - - 25.617 31.912 106.306.912 - - - 21.526

Taula 14. Consum de gas natural i emissions de GEH de l’àmbit PAES per sectors per als anys 2005 i 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions provincials.* L’àmbit “Altres”

fa referència al consum residus i aigua.

Taula 15. Consum de GLP i emissions de GEH de l’àmbit PAES per sectors per als anys 2005 i 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions provincials.* L’àmbit “Altres” fa

referència al consum residus i aigua.




(tn) Serveis 410 4.790.702 1.268 0,01 0,17 1.275 344 4.018.512 1.059 0,01 0,14 1.064 Transport 24.884 292.493.058 75.999 0,63 - 76.193 25.222 293.892.971 77.184 0,63 - 77.380 Domèstic 573 6.693.428 1.758 0,01 0,24 1.768 520 6.077.224 1.596 0,01 0,22 1.605 Altres - - - - - - - - - - - -

TOTAL 25.867 303.977.187 - - - 79.235 26.086 303.988.707 - - - 80.049

Taula16. Consum de combustibles líquids i emissions de GEH de l’àmbit PAES per sectors per als anys 2005 i 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions provincials.* L’àmbit “Altres” fa

referència al consum residus i aigua.

Gasos Liquats del Petroli Any 2005 Any 2007 Tep kWh CO2 NOx CH4 CO2 eq. (tn) Tep kWh CO2 NOx CH4 CO2 eq. (tn)Serveis 274 3.180.795 724 0,00 0,06 726 218 2.527.441 576 0,00 0,05 577 Transport 7 82.905 - - - 19 6 65.876 - - - 15 Domèstic 715 8.293.280 1.889 0,00 0,15 1.893 568 6.589.792 1.501 0,00 0,12 1.504 Altres - - - - - - - -

TOTAL 996 11.556.980 - - - 2.638 792 9.183.109 - - - 2.096


- 32 -

Consum energètic àmbit PAES per fonts. Any 2005

Energia elèctrica

21%

Gas natural23%



(GLP)2%

Consum energèticàmbit PAES per fonts. Any 2007

Energia elèctrica

22%Gasos liquats

del petroli (GLP)

2%


Gas natural20%

Emissions de CO2 eq. àmbit PAES per fonts. Any 2005

Combustible líquid48,4% Energia

elèctrica34,4%

Gas natural15,6%


(GLP)1,6%

Emissions de CO2 eq. àmbit PAES per fonts. Any 2007

Combustible líquid51,1%

Gas natural13,7%

Energia elèctrica33,8%


1,3%

Evolució consums energètics per font energètica - Àmbit PAES

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

300.000.000

350.000.000

Energia elèctrica Gas Natural GLP Combustibleslíquids

kWh

Any 2.005 Any 2.007

Les fonts energètiques que han vist disminuït el seu consum entre l’any 2.005 i el 2.007 són el gas natural i el GLP, a diferència de l’energia elèctrica i els combustibles líquids, que han experimentat una tendència creixent si bé aquesta és poc significativa. Diferenciant el consum energètic per les fonts d’energia utilitzades en l’àmbit d’actuació del PAES s’obté la distribució següent, així com la contribució de les diferents fonts energètiques a les emissions de GEH del municipi:

Gràfic 16. Distribució dels consums energètics i les emissions de GEH de l’àmbit PAES per fonts pels anys 2.005 i 2.007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimacions amb dades provincials

Gràfic 15. Evolució dels consums energètics per font energètica de l’àmbit PAES. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i estimació amb dades provincials.


- 33 -

Consum energètic per sector i font d'energia. Àmbit PAES Any 2005

32,8

35,0

70,6

67,2

54,8

18,0

5,7

4,5

100,0

4,6

6,8

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Altres

Transport

Domèstic

Serveis



El 54% de l’energia consumida per l’àmbit PAES l’any 2.005 prové dels combustibles líquids, seguit del gas natural (23%) i l’energia elèctrica (21%). L’any 2.007 s’observa una distribució força similar, si bé l’energia elèctrica (22%) s’anteposa al gas natural (20%). Donat que l’àmbit PAES no inclou la indústria i el sector agrari, grans consumidors d’energia elèctrica i combustibles líquids respectivament, no és d’estranyar que si be el sector combustibles continua sent el més representatiu, en segon terme es situï el gas natural (respecte l’energia elèctrica, la qual en analitzar el conjunt del municipi es situava en segon terme amb una representació del 36% de l’energia consumida). Pel que fa a la contribució del consum d’aquests tipus d’energia a les emissions de GEH de l’àmbit PAES, el consum de combustibles líquids és el contribuent més representatiu amb un 48,4% de les tn de CO2 eq. emeses. Els segueixen l’energia elèctrica (34%) i el gas natural (15,6%). La font amb una menor incidència en les emissions de GEH són els GLP (1,6%). L’any 2.007 la distribució es presenta similar guanyant més importància els combustibles líquids i l’energia elèctrica enfront el gas natural i els GLP. En els següents gràfics pot observar-se la distribució del consum energètic per sectors i fonts energètiques per ambdós anys estudiats.

Gràfic17. Distribució del consum energètic de l’àmbit PAES per sector i fonts energètiques (%). Any 2005. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN

i estimacions amb dades provincials.


- 34 -

Consum energètic per sector i font d'energia. Àmbit PAES Any 2007

34,8

40,6

71,3

65,2

49,4

19,8

5,2

3,4

100,0

4,8

5,5

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Altres

Transport

Domèstic

Serveis



La contribució del tipus de font energètica en els sectors inclosos en l’àmbit PAES és lògicament exactament la mateixa que l’estudiada en el conjunt del municipi. D’aquesta manera, en el sector domèstic el consum més elevat és el de gas natural, seguit de l’electricitat. En el sector serveis la font energètica majoritària és l’electricitat i al sector transports els combustibles líquids. El sector transports integra el transit urbà o privat, la flota de vehicles municipal i el transport públic. A continuació poden observar-se segregades i representades les emissions de GEH per a cadascun d’aquests tipus de transport :

Tn CO2 eq. Any 2005 Any 2007 Transit urbà 75.028 75.999 Flota vehicles municipals 741 904 Transport públic 444 492

Total 76.211 77.395

Taula 17. Emissions de GEH (tn CO2 eq.) del sector transport. Anys 2.005 i 2.007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Ajuntament de Sant Feliu de

Llobregat i estimacions provincials.

Gràfic 18. Distribució del consum energètic de l’àmbit PAES per sector i fonts energètiques (%). Any 2005. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN i

estimacions amb dades provincials.


- 35 -

Distribució emissions GEH de la mobilitat. Any 2.005

Transport públic1%

Transit urbà98%

Flota vehicles municipals

1%

Com s’observa i per a l’any 2.005 el transit urbà representa el 98% de les emissions del sector transport. El transport públic i la flota de vehicles municipal només l’1% cadascun. Per a l’any 2.007 la distribució és exactament la mateixa. El total del parc de vehicles de Sant Feliu de Llobregat present en la base de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya és de 23.699 vehicles l’any 2.005 i de 24.972 l’any 2.007. El parc de vehicles ha augmentat un 5,4% en aquests dos anys, i les emissions atribuïdes al sector transport ho han fet en un 1,5%. El fet que no s’incrementin proporcionalment les emissions amb el parc de vehicles pot ser atribuïble a diferents motius com en l’adquisició de vehicles més eficients per part dels ciutadans, un major utilització de combustibles més nets o un increment en la utilització del transport públic. El transport públic en el projecte comptabilitzat inclou els autobusos urbans i interurbans, no incorporant-se en aquestes dades les emissions associades al sistema ferroviari. Producció local d’energies La producció d’energia amb fonts renovables es genera bàsicament a partir de les instal·lacions d’energia solar tèrmica i fotovoltaica existents al municipi. Cal mencionar que la producció local d’energia constitueix la mateixa que s’exposava en l’anàlisi del conjunt del terme municipal, ja que la producció d’energies renovables al sector agricultura és nul·la i del sector industrial no es disposa de dades. Per tant, es resumeix en forma de taula, de la mateixa manera que en el capítol anterior, la producció energètica anual del conjunt d’instal·lacions d’energia renovable així com el grau d’autoabastament anual que suposa pel municipi des del 2.005 fins l’any 2.007.

Gràfic 19. Emissions de GEH degudes al transport i distribució per tipus demobilitat (tn CO2 eq.). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Ajuntamentde Sant Feliu de Llobregat i estimacions provincials.


- 36 -

Evolució de l'indicador d'energies renovables

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

2005 2006 2007

kWh

reno

vabl

e/ha

b i a

ny

2.005 2.006 2.007 Instal·lacions solar tèrmica (kWh) 80.182 92.992 159.564 Instal·lacions solar fotovoltaica (kWh) 10.622 10.622 0 Total producció local d’energia (kWh) 90.803 103.614 159.564 Grau d’autoabastament amb fonts renovables (%) 0,02 0,02 0,03

Taula 12. Producció energètica de l’àmbit PAES amb energies renovables (kWh) i grau d’autoabastament energètic (%). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat L’any 2.005 en l’àmbit PAES es va generar 10.622 kWh d’electricitat amb instal·lacions d’energia solar fotovoltaica connectades a la xarxa elèctrica. Durant l’any 2.007 però la producció ha estat nul·la degut principalment a problemes tècnics o de manca de connexió a la xarxa de les instal·lacions (en la pàgina 49 es troba l’invetnari de les instal·lacions existents). Algunes de les instal·lacions solars fotovoltaiques han estat utilitzades per a l’autoconsum en els equipaments on s’ubicaven fins l’any 2006, és a partir doncs del 2007 on la manca de connexió a la xarxa d’aquestes instal·lacions que fa que actualment estiguin inutilitzades i no produeixin energia fins al moment. A diferència d’aquestes, les instal·lacions solars tèrmiques, resultants de la implantació de l’ordenança solar, tenen una producció més significativa estimada en 80.182 kWh l’any 2.005 i 159.654 kWh l’any 2.007. Pel que fa al grau d’autoabastament aquest augmenta respecte el conjunt del municipi situant-se en un 0,02% l’any 2.005 i incrementant fins a 0,03% al 2.008. Evolució de l’indicador de producció local d’energies renovables (kWh produïts amb fonts d’energia renovables per càpita):

Els valors de l’indicador d’energies renovables per càpita, 2,2 kWh/hab al 2.005 i 3,8 kWh/hab al 2.007, són força inferiors a la mitjana dels 26 municipis de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sosteniblitat que va ser de 123,5 kWh/habitant l’any 2.004.

Gràfic 20. Evolució de l’indicador de producció local d’energies renovables (kWh renovable/hab). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat


- 37 -

Generació de residus municipals

0

2.500

5.000

7.500

10.000

12.500

15.000

17.500

20.000

Tone

s

1,001,051,101,151,201,251,301,351,401,451,50

Kg/

hab.

i di

a

tn residu 16.535 16.188 18.074 17.999 17.890 18.090 17.653

kg/hab/dia 1,20 1,16 1,17 1,15 1,17 1,18 1,15

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

No obstant, tot i que el grau d’autoabastament en l’àmbit PAES amb energia solar és molt baix, es valora positivament l’increment de la producció energètica amb fonts renovables del 2.005 a 2.007 que va ser del 75,7%. La producció energètica amb fonts d’energia locals observada representen el següent estalvi d’emissions de GEH:

Emissions CO2eq.estalviades 2005 2006 2007 Instal·lacions solar tèrmica 16,2 18,8 32,2 Instal·lacions solar fotovoltaica 5,1 5,1 0,0

TOTAL (tn CO2eq.) 21,3 23,9 32,2

Taula 19. Emissions de CO2 estalviades per l’existència d’instal·lacions d’energia solar (tn CO2 eq.) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i ICAEN

La producció d’electricitat per mitjà d’instal·lacions d’energia solar fotovoltaica i tèrmica va provocar un estalvi d’emissions de GEH a l’atmosfera de 21,3 tn CO2 eq. durant l’any 2.005. En el 2.007 i majoritàriament gràcies a l’augment del nombre d’instal·lacions tèrmiques aquesta xifra va augmentar en un 51% respecte el 2.005. Gestió dels residus La gestió i tractament dels residus genera emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i concretament contribueix en un 4,9% de les emissions totals del municipi al 2.005. La generació de residus municipals a Sant Feliu de Llobregat és d’1,15 kg/hab/dia l’any 2.005 i de 1,18 kg/hab/dia l’any 2.007. Es considera un valor estable per sota dels valors de referència:

Gràfic 21. Generació de residus municipal (kg/hab/dia). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Promig

comarcal:

1,37 kg/hab/dia

Promig català:

1,64 kg/hab/dia

PGREMIC1

2007-2012:

1,48 kg/hab/dia


- 38 -

Distribució dels residus segons tractament (2005)

Compostatge8%

Metanització5%

Valoritació/Reciclatge19%

Disposició finalalista

68%

Distribució dels residus segons tractament (2007)

Compostatge11%

Metanització7%

Valoritació/ Reciclatge

23%

Disposició finalalista

59%

Recollida selectiva respecte total de residus

0

20

40

60

80

100

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

%

Recollida selectiva (%) Disposició final (%)

Com s’observa en el següent gràfic, la quantitat de tones per recollida selectiva respecte la fracció que va a disposició final ha anat augmentant al llarg dels anys. Tot i així, la quantitat de rebuig continua essent la part més majoritària superant el 50% del total de residus generats pel municipi:

Del total de residus generats al municipi i tenint en compte el destí final de totes les fraccions recollides (és a dir, tenint en compte la part que s’aprofita del rebuig a l’ecoparc i les restes obtingudes en les plantes de reciclatge i altres tractaments), la distribució dels final que s’obté per als anys 2.005 i 2.007 és la següent:

El tractament de residus municipals va suposar l’any 2.005 al municipi de Sant Feliu de Llobregat l’emissió de 13.751 tn CO2, sent la causant de la major part d’aquestes emissions la disposició finalista (residus no recollits selectivament) de la fracció rebuig. Cal esmentar que en aquest valor ja es tenen en compte les emissions de CO2 estalviades pel tractament de valorització energètica. En el període 2005-2007 s’han reduït les emissions derivades del tractament de residus un 13%. És rellevant esmentar que a partir de 2.005 la gestió dels mateixos passa a ser de l’Ajuntament.

Any Recollida selectiva (%)

Disposició final (%)

2002 17,63 82,37 2003 22,69 77,31 2004 28,08 71,92 2005 31,35 68,65 2006 34,09 65,91 2007 36,41 63,59 2008 37,13 62,87

Gràfic 22. Distribució de la gestió dels residus (tn) i percentatge de recollida selectiva enfront la disposició final (%). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Gràfic 23. Distribució de les emissions dels residus segons tractament final (%). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Agència de Residus de Catalunya


- 39 -

Evolució consum energètic i emissions GEH - Cicle de l'aigua

750.000

1.500.000

2.250.000

3.000.000

3.750.000

kWh

300

600

900

1.200

1.500

Tn C

O2 e

q.

kWh 2.316.860 2.286.720tn CO2 eq 1.114 1.013

2005 2007

Evolució consum energètic i emissions GEH - Residus

0

20.000.000

40.000.000

60.000.000

80.000.000

kWh

0

5.000

10.000

15.000

20.000

Tn C

O2 e

q.

kWh 48.331.308 42.688.381tn CO2 eq 13.751 11.845

2005 2007

Les emissions de GEH han disminuït moderadament de l’any 2.005 al 2.007, segurament degut a l’increment de la recollida selectiva al municipi i, per tant, a l’augment de la proporció de residus reciclats i metanitzats. Cicle de l’aigua A continuació es presenta l’evolució del consum i emissions de CO2 generades pel cicle de l’aigua (potabilització i depuració de l’aigua consumida pel municipi), les quals són una part molt minoritària de les emissions totals del municipi (0,4%).

Les emissions de GEH derivades del consum d’aigua del municipi es mantenen força estables al llarg dels anys representats, tot i que s’observa una tendència a la disminució des de l’any 2.006. En l’any base del PAES el valor es situa al voltant de les 1.100 tn de CO2 eq. disminuint al 2.007 a unes 1.000 tn de CO2. Aquesta disminució es deu molt probablement a les mesures d’estalvi d’aigua promogudes per

Gràfic 24. Consum energètic i emissions de GEH (tn CO2 eq.) associades al tractament de residus. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Gràfic 25. Emissions de GEH (tn CO2 eq.) associades al tractament de residus. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Agència de Residus de Catalunya


- 40 -

Evolució emissions GEH - Cicle de l'aigua

0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

2003 2004 2005 2006 2007 2008

Tn C

O 2 e

q.

Potabilització Depuració

l’Ajuntament així com en el canvi lent però progressiu de la consciència dels ciutadans vers la cultura d’estalvi de recursos.

2.05 Avaluació de les emissions de GEH de l’Ajuntament

En aquest apartat es mostren tant els consums d’energia com les emissions de GEH per part de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Aquestes dades es segreguen en funció dels àmbits consumidors d’energia (semàfors, enllumenat públic, equipaments municipals, flota de vehicles i transport públic) així com en les principals fonts energètiques utilitzades (energia elèctrica, gas natural, gasos liquats del petroli (GLP) i combustibles líquids (gasoil i benzina)). És important remarcar però, i amb la finalitat de no sobrecarregar l’apartat amb molta informació, que als Annexes es recullen totes les taules, amb dades i indicadors energètics calculats, per a cadascun dels àmbits que són competència directe de l’Ajuntament. Cal mencionar que en el cas de l’estudi de consums i emissions de l’Ajuntament s’estudien els anys 2.005 i 2.008, tal com va acordar-se inicialment 2.05.1 Consums i emissions de GEH per àmbits de l’Ajuntament Consum energètic i emissions de GEH Any 2005 Any 2008 kWh CO2 eq. (tn) kWh CO2 eq. (tn)

Equipaments 5.148.703 1.998 6.296.758 2.104 Enllumenat públic 2.472.312 1.189 2.536.594 966

Semàfors 160.737 77 173.689 66 Flota v.municipals 1.350.084 334 1.412.693 350

Flota v.serveis extern. 1.928.705 407 2.722.772 575 Transport públic 1.670.931 444 1.951.931 518

TOTAL 12.720.851 4.445 15.069.509 4.568

Taula 20. Consums energètics i emissions de GEH dels àmbits de l’Ajuntament i per càpita de l’any 2.005 i 2.008. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Consum energètic de l’Ajuntament

per càpita (2.005) 301 kWh/hab

Emissions de GEH l’Ajuntament

per càpita (2.005) 0,10 tn CO2/hab

Gràfic 26. Evolució de les emissions de GEH (tn CO2 eq.) associades al tractament de l’aigua. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Agència Catalana de Residus


- 41 -

Evolució del consum energètic i emissions de GEH de l'Ajuntament

3.000.000

7.500.000

12.000.000

16.500.000

21.000.000

Any 2005 Any 2008

kWh

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

Tn C

O2 e

q.


Evolució emissions GEH Ajuntament

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2005 2006 2007 2008

Tn C

O 2 e

q.

Gràfic 27. Evolució de les emissions de GEH de l’Ajuntament. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

En termes globals, l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) del sector públic entre els anys 2005 i 2008 ha estat del 2,8%. El valor d’emissions anuals de l’Ajuntament per a l’any 2.005 va ser de 4.445 tn CO2eq (tenint en compte l’estalvi d’emissions per la contribució d’energia solar fotovoltaica). L’equivalent en consum energètic de les emissions de l’any 2.005 va ser de 12.720.851 kWh/any, amb un augment de l’18,5% l’any 2.008. Com s’observa en el Gràfic 28, si be la tendència del consum energètic ha estat a l’augment, les emissions de GEH han anat mantenint-se i cal atribuir aquesta diferència a la variació del factor d’emissió del mix elèctric espanyol que experimenta any rere any per la contribució de les energies renovables a la generació d’energia (0,381 grCO2/kWh al 2.008 respecte els 0,481 grCO2/kWh al 2.005). Els valors dels consums energètics han augmentat per tots els àmbits. Els que han sofert un augment més considerable són la flota de vehicles dels serveis externalitzats, el transport públic i els equipaments municipals. En l’anàlisi detallat per a cada àmbit

Gràfic 28. Evolució del consum energètic i emissions de GEH de l’Ajuntament. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Llobregat.


- 42 -

Emissions CO2 eq. Ajuntament. Any 2005

Flota v.serveis extern.

9%

Equipaments44%

Transport públic10% Flota

v.municipals8%

Semàfors2%

Enllumenat públic27%


Flota v.serveis extern.13%

Equipaments46%

Transport públic11%

Flota v.municipals

8%

Semàfors1%


Consum energètic Ajuntament (Kwh). Any 2005



Semàfors1%

Flota v.municipals

11%


Equipaments41%

Consum energètic Ajuntament (kWh). Any 2008

Equipaments42%


Flota v.municipals

9%

Semàfors1%



Evolució consums energètics per àmbit d'Ajuntament

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

Equipaments Semàfors Flotav.serveisextern.

kWh

Any 2.005 Any 2.008

es comenta més a fons les raons per les quals poden haver-se donat aquestes variacions. Seguidament es presenta la distribució del consum energètic i de les emissions de GEH per sectors, tant pel 2.005 com pel 2.008. Els principals blocs de consum energètic són els equipaments i l’enllumenat públic que l’any 2.005 suposaven el 60% del consum total (41% i 19% respectivament), seguides de la flota de vehicles externalitzats (15%) i del transport públic (13%). La flota de vehicles municipal i els semàfors són els àmbits que representen menor consum energètic amb un 11% i 1% respectivament. Gràfic 30. Distribució dels consums energètics i emissions de GEH de l’Ajuntament per àmbits (%). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Gràfic 29. Evolució dels consum energètics de l’Ajuntament per fonts energètiques. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Llobregat


- 43 -

Pel que fa a les emissions de GEH associades al consum energètic de l’Ajuntament, els equipaments i l’enllumenat públic representen l’any 2.005 un 71% del total (44% i 27% respectivament), seguides de la flota del transport públic (10%) i la flota municipal externalitzada (9%). La flota municipal de vehicles (8%) i els semàfors (2%)són els sectors que menys contribueixen a les emissions de GEH de l’Ajuntament. De l’any 2.005 al 2.008, si bé els equipaments municipals, la flota de vehicles municipal i dels serveis externalitzats així com el transport públic han augmentat les seves emissions, els àmbits enllumenat i semàfors les han disminuït. La diferència observada entre el consum energètic i la emissions per aquests últims àmbits es deu a l’augment de la intensitat climàtica del mix elèctric espanyol. L’aportació global de l’Ajuntament a les emissions del municipi és de l’1,6% al 2.005 i de l’1,7% al 2.007. Respecte l’Àmbit PAES, l’Ajuntament representa el 2,7% i el 2,9% pel 2.005 i 2.007 respectivament.

2.05.2 Consums i emissions de GEH per fonts energètiques de l’Ajuntament

A continuació es presenta el consum energètic i les corresponents emissions de GEH per als anys estudiats en funció de les fonts de les quals prové l’energia consumida al municipi.

Energia Elèctrica Any 2005 Any 2008 kWh CO2 eq. (tn) kWh CO2 eq. (tn) Equipaments 3.362.406 1.617 4.526.684 1.726 Enllumenat públic 2.472.312 1.189 2.536.594 966 Semàfors 160.737 77 173.689 66

TOTAL 5.682.829 2.884 7.212.039 2.759

Taula 21. Consum d’energia elèctrica i emissions de GEH de l’Ajuntament per sectors per als anys 2005 i 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades proporcionades per l’Ajuntament

Gas Natural Any 2005 Any 2008 kWh CO2 eq. (tn) kWh CO2 eq. (tn) Equipaments 1.786.296 298 1.770.074 295

TOTAL 1.786.296 381 1.770.074 378

Taula 22. Consum de gas natural i emissions de GEH de l’Ajuntament per sectors per als anys 2005 i 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades proporcionades per l’Ajuntament


kWh CO2 NOx CH4 CO2 eq.

(tn) kWh CO2 NOx CH4 CO2

eq. (tn)Equipaments (GLP) 312.626 82,71 0,00 0,01 83 312.626 82,71 0,00 0,01 83 Flota v.municipals 1.350.084 333,40 0,00 0,86 334 1.412.693 344,93 0,00 0,90 350 Flota v.serveis extern. 1.928.705 405,93 0,00 1,02 407 2.722.772 473,07 0,00 1,44 575 Transport públic 1.670.931 - - - 444 1.951.931 - - - 518

TOTAL 5.262.347 - - - 1.268 6.400.022 - - - 1.526

Taula 23. Consum d’energia elèctrica i emissions de GEH de l’Ajuntament per sectors per als anys 2005 i 2007. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades proporcionades per l’Ajuntament


- 44 -

Evolució consums energètics per fonts energètiques - Ajuntament

01.000.0002.000.0003.000.0004.000.0005.000.0006.000.0007.000.0008.000.000

Energia Elèctrica Gas Natural Combustibleslíquids

kWh

Any 2.005 Any 2.008

Distribució del consum energètic de l'Ajuntament per fonts. Any 2005

Energia elèctrica

47%

Gas natural12%

Combustibe líquid41%

Distribució del consum energètic de l'Ajuntament per fonts. Any 2008

Energia elèctrica

60%

Gas natural8%

Combustibe líquid32%

Distribució emissions de GEH de l'Ajuntament per fonts. Any 2005

Gas natural7%


Energia elèctrica

65%

Distribució emissions de GEH de l'Ajuntament per fonts. Any 2008

Gas natural6%

Energia elèctrica

61%Combustibe líquid33%

La font energètica amb el consum més elevat en els anys estudiats dins del sector municipal ha estat l’electricitat, situant-se en 5.682.829 kWh al 2.005, amb un augment del 27% al 2.008. L’electricitat va suposar el 47% del consum total de l’Ajuntament l’any 2.005 (veure Gràfic 32.) Els combustibles líquids van representar el 41% del consum total de l’Ajuntament l’any 2005, essent la segona font d’energia en termes de consum energètic. El seu consum va augmentar un 22% entre els anys 2.005 i 2.008 com a conseqüència principalment de l’increment del consum de combustibles d’automoció per part de les flotes municipals i dels serveis externalitzats. El gas natural és la font energètica minoritària en el consum municipal. En el 2.005 va representar el 12% del consum total de l’Ajuntament i el 8% al 2.008. El consum de gas natural s’ha mantingut bastant estable entre el 2.005 al 2.008, ja que només ha disminuït un 0,7%.

Gràfic 32. Distribució del consum energètic i emissions de GEH de l’Ajuntament per fonts energètiques (%). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Gràfic 31. Evolució dels consum energètics de l’Ajuntament per fonts energètiques. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat


- 45 -

La font d’energia amb major contribució en l’any 2.005 en termes de generació d’emissions de GEH va ser l’electricitat (64%), seguida del consum de combustibles líquids (27%) i del gas natural (9%). L’electricitat va esdevenir en el període 2005-2008 la font amb majors nivells d’emissió de GEH, 2.884 tn CO2 eq. al 2.005 disminuint en un 4,7% al 2.008. Aquesta disminució de les tn de CO2 respecte l’increment energètic elèctric és bàsicament deguda a la variació del factor d’emissió del mix elèctric espanyol que experimenta any rere any per la contribució de les energies renovables a la generació d’energia. Els combustibles líquids són la font energètica amb major generació d’emissions de GEH després de l’electricitat. Les emissions del 2.008 van incrementar un 20% respecte el 2005, assolint les 1.526 tn CO2 eq. La tercera font d’energia en la contribució d’emissions de GEH és el gas natural, representant un 9% al 2.005 i 8% al 2.008 respecte el total d’emissions de l’Ajuntament.

Producció local d’energia

La producció d’energia amb fonts renovables pel que respecta a l’Ajuntament es genera a partir d’instal·lacions d’energia solar tèrmica i fotovoltaica. A continuació es resumeix, en forma de taula, la producció energètica d’aquestes instal·lacions així com el grau d’autoabastament energètic anual que suposa per a l’Ajuntament:

Any 2005 Any 2008 Instal·lacions solar tèrmica (kWh) 80.182 121.134 Instal·lacions solar fotovoltaica (kWh) 10.622 0

Total producció local d’energia (kWh) 90.803 121.134 Grau d’autoabastament energètic amb fonts pròpies (%) 0,70 0,80

Taula 24. Producció energètica de l’Ajuntament amb energies renovables (kWh) i grau d’autoabastament energètic (%). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Es detecta un augment del 14,2% de la producció energètica amb fonts renovables de l’any 2.005 al 2.008. Pel que fa a l’estalvi de CO2 que aquesta energia representa un estalvi de 21,3 tn CO2 eq. al 2.005 i de 24,5 tn CO2 eq. al 2.008.

Any 2005 Any 2008 Emissions CO2 estalviades (tn CO2 eq.) 21,3 24,5 Percentatge respecte les emissions GEH Ajuntament (%) 0,50 0,53

Taula 25. Emissions de CO2 estalviades per la producció energètica amb fonts renovables (tn CO2 eq.) i percentatge que representen respecte el total d’emissions de l’Ajuntament(%). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i ICAEN


- 46 -

Totes les instal·lacions es situen en equipaments municipals:

Any 2.005

Solar Fotovoltaica Potència instal·lada (kW)

Producció (kWh/any)

Tn CO2 estalviades

Cementiri 4,7 4.473,8 2,15 CEIP Falguera 6,8 6.147,8 2,96

Solar Tèrmica Superfície instal·lada (m2)


Tn CO2 estalviades

CEIP Falguera 102,0 56.322,4 11,38 Bressol Tambor 22,0 17.306,5 3,50 Gimnàs Salvador Espriu 12,6 616,8 0,12 Gimnàs Pau Vila 28,2 5.935,9 1,20 Total 90.803,3 21,31

Taula 26. Instal·lacions d’energies renovables de Sant Feliu de Llobregat, producció i emissions de GEH estalviades durant l’any 2.005. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades proporcionades per l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Any 2.008

Solar Fotovoltaica Potència instal·lada (kW)


Tn CO2 estalviades

Cementiri 4,7 0,0 0,00 CEIP Falguera 6,8 0,0 0,00 CEIP Martí i Pol 3,6 0,0 0,00 Centre Can Maginàs 3,5 0,0 0,00

Solar Tèrmica Superfície instal·lada (m2)


Tn CO2 estalviades

CEIP Falguera 102,0 30.721,0 6,21 Bressol Tambor 22,0 18.206,0 3,68 Gimnàs Salvador Espriu 12,6 0,0 0,00 Gimnàs Pau Vila 28,2 6.244,0 1,26 Servei Manteniment 4,2 1.203,0 0,24 Escola Bressol Ginesta 4,0 0,0 0,00 Complex Piscines 250,0 59.372,0 11,99 Palau d'esports 43,2 5.388,0 1,09 CEIP Martí i Pol 13,8 0,0 0,00 Total 121.134 24,47

Taula 27. Instal·lacions d’energies renovables de Sant Feliu de Llobregat, producció i emissions de GEH estalviades durant l’any 2.008. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades proporcionades per l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Es valora positivament l’augment del nombre d’instal·lacions solars tèrmiques en edificis públics, que han passat de 4 a 9 entre els anys 2005 i 2007 amb un augment de la superfície del 190% (de 165 a 480 m2). Pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques cal mencionar que la del CEIP Martí i Pol i la de Can Maginàs són noves i encara no estan connectades. La instal·lació del Cementiri i la del CEIP Falguera són aquelles instal·lacions que, com s’ha comentat en amunt, han estat utilitzades per a l’autoconsum en els equipaments on s’ubicaven fins l’any 2006 i a partir del 2007 la manca de connexió a la xarxa d’aquestes instal·lacions que fa que actualment estiguin inutilitzades i per tant no produeixin energia. Cal solucionar el més aviat possible les causes per les quals no produeixen energia aquestes instal·lacions.


- 47 -

Tipologia llums enllumenat públic. Any 2.005

Halogena1%

Vapor de Sodi d'Alta Pressió

74%

Fluorescent compacte

1%Fluorescent2%

Incandescent1%

Vapor de Mercuri

21%

És destacable mencionar que hi ha previstes noves instal·lacions d’energia solar tèrmica (equipaments Escola bressol Patufet, CEIP Nadal i Poliesportiu pav.2). Tot i això, seria adequat un augment de l’energia solar fotovoltaica per aconseguir un grau d’autoabastament renovable més elevat així com diversificar el tipus d’energies renovables i alternatives. Enllumenat públic Les emissions de GEH de l’enllumenat públic representen aproximadament el 29% del total del d’emissions de l’Ajuntament l’any 2.005. A continuació es presenta el consum energètic de l’enllumenat públic des de l’any 2.005 fins al 2.008, així com els valors de l’indicador d’eficiència energètica (kWh/habitant) i les emissions de GEH relacionades.

Enllumenat públic Any kWh kWh/hab. Tn CO2 eq.

2.005 2.472.312 58,6 1189 2.006 2.527.328 59,5 1097 2.007 2.719.261 64,2 1205 2.008 2.536.594 59,3 966

Taula 28. Consum energètic de l’enllumenat públic, emissions de GEH i principal indicador d’eficiència energètica d’aquest àmbit (kWh/hab). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

El consum energètic de l’enllumenat públic de Sant Feliu de Llobregat ha anat incrementant lleugerament en el període 2.005-2.007. A partir del 2.007 disminueix un 6,7%. Aquesta disminució pot ser deguda a que part del consum del 2.008 hagi estat recarregat a l’any 2.009 per la companyia subministradora. Si bé la tipologia de lluminàries representada en el Gràfic 34 per a l’any 2.005 no ha variat significativament al llarg dels anys, la instal·lació de nous punts de llum és el motiu que pot haver fet incrementar lleugerament el consum energètic.

Gràfic 33. Tipologia dels punts de llum del municipi. Font: Elaboració pròpiaa partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat


- 48 -

Consum energètic i emissions GEH - Enllumenat públic

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

2.005 2.006 2.007 2.008

kWh

250

500

750

1000

1250

1500

1750

Tn C

O2

eq.


Les emissions de GEH atribuïdes a l’enllumenat públic disminueixen del 2.005 al 2.006, incrementen d’aquest darrer any al 2.007 i al 2.008 tornen a disminuir. Aquesta fluctuació respecte el consum energètic és deguda a la variació del factor d’emissió del mix elèctric espanyol que experimenta any rere any per la contribució de les energies renovables a la generació d’energia.

Equipaments municipals Les emissions de GEH dels equipaments representen aproximadament el 40% del total del d’emissions de l’Ajuntament l’any 2.005. Sant Feliu de Llobregat comptava l’any 2.005 amb un total de 47 equipaments municipals i al llarg dels anys ha incrementat aquest nombre lleugerament. La tipologia d’aquests equipaments es presenta a continuació:

Equipaments municipals 2005 2006 2007 2008 Administratius i oficines 3 3 3 3 Centres socioculturals, cívics i biblioteques 19 20 22 22 Centres educatius 12 12 11 13 Equipaments esportius 8 8 9 9 Altres 5 7 7 7 Total equipaments 47 50 52 54

Taula 29. Tipus i nombre d’equipaments municipals. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

El consum energètic del conjunt d’aquests equipaments, la seva diferenciació en fonts energètiques i les emissions de CO2 eq. es mostren en la taula presentada a continuació. (Aquestes dades poden trobar-se diferenciades per cadascun dels equipaments al “Document II: Annexes”)

Gràfic 34. Evolució del consum energètic i emissions de GEH de l’enllumenat públic.Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat


- 49 -

Evolució consum energètic i emissions GEH - Equipaments

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

2.005 2.006 2.007 2.008

kWh

600

1.075

1.550

2.025

2.500

2.975Tn

CO

2 eq.


Equipaments municipals

Any Energia

elèctrica (kWh) Gas Natural

(kWh) Gasoil (kWh)

Total kWh

Tn CO2 eq.

2.005 3.362.405 1.473.670 312.626 5.148.702 1.998 2.006 2.947.973 1.726.474 312.626 4.987.073 1.712 2.007 4.008.525 1.686.157 312.626 6.007.308 2.199 2.008 4.526.684 1.457.448 312.626 6.296.758 2.105

Taula 30. Evolució del consum energètic dels equipaments municipals durant el període 2005-2008 . Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

El consum energètic dels equipaments va ser l’any 2.005 de 5.148.702 kWh/any i ha anat augmentant fins al 22% l’any 2.008. Al 2.005 la principal font energètica utilitzada pels equipaments era l’energia elèctrica (63%), seguit del gas natural (28,6%) i del gasoil (6%). Pel que fa a les emissions, l’augment ha estat al voltant del 5%. Aquesta variació entre consum i emissions es deu a la variació pel mix elèctric espanyol. A continuació es presenta el consum energètic junt amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle atribuïdes als equipaments municipals:

Gràfic 35. Evolució del consum energètic i emissions de GEH dels equipaments municipals. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Si es diferencia el consum energètic per tipologia d’equipaments es detecta que el 49% del consum s’atribueix als equipaments educatius, seguit dels esportius amb un 23% i dels socioculturals (18%). En canvi, al 2.008 els equipaments esportius passen a ser els responsables del 37% del consum energètic, seguits dels educatius amb un 34%.


- 50 -

Cívics18%

Administratius 9%

Altres1%

Esportius 23%

Educatius49%

Evolució consum energètic equipaments

0

750.000

1.500.000

2.250.000

3.000.000

2005 2006 2007 2008

kWh

Tot i que el consum energètic disminueix lleugerament del 2.005 al 2.006, a partir d’aquest darrer any la tendència del consum dels equipaments és a augmentar, si bé ho fa lleugerament de forma global. Si es diferencia per tipologia, així com als anys 2.005 i 2.006 prenen importància els equipaments educatius representant el consum majoritari d’energia, als anys 2.007 i 2.008 ho passen a ser els esportius. El fet més destacable el trobem en la disminució del consum energètic dels equipaments educatius del 2.005 al 2.006 i que s’atribueix principalment a que el 2.005 va ser un any considerablement més fred que el 2.006, fet que va fer augmentar els consums tèrmics. A més a més, la disminució també pot ser atribuïble a l’energia solar tèrmica existent en alguns equipaments i que doncs varen fer baixar els consums de gas natural. Un altre fet destacable és l’augment de la importància que prenen els equipaments esportius a partir del 2.007, que es deu principalment a la inauguració d’un nou centre esportiu (Complex de Piscines) el qual presenta uns consums molt elevats respecte la resta d’equipaments esportius.

2005 2006 2007 2008

Consum

kWh Cost

€ Tn

CO2 Consum

kWh Cost

€ Tn

CO2 Consum

kWh Cost

€ Tn

CO2 Consum

kWh Cost

€ Tn

CO2 eq.Administratius i oficines 452570 48362 198 510841 51280 188 494384 55663 186 521138 62632 173

Centres socioculturals 915320 144206 439 1061841 209381 458 1172157 178830 516 1196980 193337 454

Centres educatius 2501551 238612 901 2173783 168857 656 2068421 179286 649 2133136 206277 628

Equipaments esportius 1208133 89847 426 1176997 101518 382 2179286 239062 807 2289213 345435 790

Altres 71127 7950 34 63611 7939 28 93060 20529 40 156291 32807 60

Total 5.148.701 528.978 1.998 4.987.073 538.975 1.712 6.007.308 673.370 2.199 6.296.758 840.488 2.105

Taula 13. Consums energètics i emissions de GEH dels equipaments municipals per tipologies. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Any 2005

Gràfic 36. Distribució del consum energètic en funció de la tipologia d’equipament. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat


- 51 -

S’ha calculat el principal indicador d’eficiència energètica per als equipaments. Aquest consisteix en el consum energètic per unitat de superfície (kWh/m2). (En l’Annex x del “Document II. Annexes” es presenten els indicadors calculats individualment per a cadascun dels equipaments). Analitzant aquest indicador es detecta com els valors de 2.008 augmenten per als casos d’equipaments administratius i els socioculturals. A diferència d’aquests, els equipaments esportius, educatius i altres disminueixen l’indicador. La disminució del valor d’aquests indicadors seria indicativa d’una major eficiència energètica, si bé també cal a dir que l’augment dels indicadors que es detecta en aquests casos tampoc és excessivament elevat.

Taula 14. Principal indicador d’eficiència energètica dels equipaments municipals: consum energètic/ superfície (kWh/m2) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

La disminució de l’indicador d’eficiència energètica en els equipaments esportius es deu probablement al fet que en l’any 2.007 va incorporar-se un nou equipament. Tot i que això va comportar un augment del consum energètic també cal atendre al fet que aquest equipament (Complex de Piscines) presenta una gran superfície (~ 3.000m2) i que possiblement hagi fet disminuir el rati kWh/m2. A aquest fet cal afegir-li que la posta en funcionament del Complex va suposar la inutilització d’algun equipament (com el Camp de futbol Rambla) el que va fer disminuir el consum energètic d’aquests. Més endavant va suposar la unificació de pòlisses a una de sola. L’altre tipus d’equipament en que disminueix l’indicador són els centres educatius i i la tipologia “altres”, tot i augmentar el nombre d’aquests equipaments entre l’any 2.005 i el 2.008. Aquesta disminució pot atribuir-se a la disminució de gas natural gràcies a l’augment de les instal·lacions d’energia solar tèrmica, a l’augment de la temperatura mitjana en els mesos d’hivern respecte l’any 2.005 i a les accions dutes a terme progressivament en els equipaments.

Indicador kWh/m2 Any 2005 Any 2008 Administratius i oficines 175,4 210,6 Centres educatius 132,0 96,7 Equipaments esportius 278,4 184,0 Centres socioculturals (cívics) 59,0 72,2 Altres 188,0 45,7 Promig total equipaments 164,4 99,7


- 52 -

Indicador d'eficiència energètica (kWh/m2) - Equipaments municipals

0 50 100 150 200 250 300

Altres

Centres educatius

Equipaments esportius

Centres socioculturals

Administratius i oficines

Any 2008 Any 2005

Gràfic 37. Comparació de l’indicador d’eficiència energètica kWh/m2 entre l’any 2.005 i el 2.008. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

De forma general, l’energia consumida per equipament ha passat de 109.547 kWh/equip. al 2.005 a 116.607 kWh/equip. al 2.008 (augment del 6,5%). En el mateix període el nombre de equipaments del municipi ha passat de 47 a 54 (augment del 14%). Per tant, s’observa una tendència positiva de l’indicador kWh/equipament, ja que el consum energètic no ha augmentat de la mateixa forma que ho ha fet el nombre d’equipaments. Si calculem el nombre d’emissions per equipament però, els valors canvien de 42,5 tnCO2eq/equipament al 2.005 a 39 tnCO2eq/equipament al 2.008. No s’ha d’oblidar que juga un paper important la diferència del factor d’emissió de l’energia elèctrica emprat entre 2.005 i 2.008 (ja que com s’ha vist, el 63% de l’energia consumida pels equipaments és elèctrica). Semàfors Les emissions de GEH dels semàfors representen aproximadament el 2% del total del d’emissions de l’Ajuntament l’any 2.005. Com s’observa en el Gràfic 38, el consum energètic dels semàfors ha anat en augment des de 2.005 en endavant a excepció del 2.007 al 2.008 en que s’observa una lleugera disminució. Si de forma general s’analitza la variació entre els anys 2.005-2.008 es calcula una augment del consum energètic del 8%. Les emissions de GEH relacionades amb els semàfors disminueixen un 14% en el mateix període. En el període 2.005-2.008 les làmpades utilitzades en la xarxa de semàfors era de tipus incandescent. No obstant, des de desembre de 2.008 l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va començar progressivament a substituir-les per la tecnologia led. És per això que, si bé en el període estudiat encara no es fa visible la reducció important d’emissions que aquesta acció comporta, si es farà evident en analitzar els consum de l’any 2.009.


- 53 -

Consum energètic i emissions GEH - Semàfors

0

40.000

80.000

120.000

160.000

200.000

kWh

0

30

60

90

120

150

Tn C

O2 eq

.

Consum energètic 160.737 174.744 177.272 173.689Emissions GEH 77,31 75,84 78,53 66,18

2.005 2.006 2.007 2.008

Consum energètic i emissions GEH - Flota de vehicles

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

2.005 2.006 2.007 2.008

kWh

0

300

600

900

1.200

1.500

Tn C

O2 e

q.


Flota municipals de vehicles

Les emissions de GEH de la flota municipal de vehicles representen aproximadament el 18% del total del d’emissions de l’Ajuntament l’any 2.005, un 8% la municipal i un 11% la dels vehicles dels serveis externalitzats.

Any Tn Combustible CO2 NOx CH4 Tn CO2 eq. Total kWh 2.005 241,78 721,57 0,00 2,00 741 3.278.789 2.006 267,29 800,39 0,00 2,04 820 3.611.083 2.007 294,14 879,26 0,00 2,24 904 4.065.103 2.008 300,7 921,93 0,00 2,00 924 4.135.465

Taula 15. Consum de combustibles, energia i emissions de GEH de la flota de vehicles. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Tant el consum energètic com les emissions de GEH de la flota total de vehicles han augmentat considerablement de l’any 2.005 al 2.008, concretament un 25%. Aquest augment és dóna principalment per l’increment del consum de combustibles entre ambdós anys en la flota de vehicles dels serveis externalitzats.

Gràfic 39. Consum energètic i emissions de GEH de la flota de vehicles. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Gràfic 1. Evolució del consum energètic i emissions de GEH de l’àmbit semàfors. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.


- 54 -

• Flota de vehicles municipal:

Flota de vehicles municipal Any Tn Combustible1 CO2 NOx CH4 Tn CO2 eq. Total kWh

2.005 110,92 315,64 0,00 0,82 334 1.350.084 2.006 112,18 319,24 0,00 0,83 338 1.324.952 2.007 114,78 322,88 0,00 0,84 346 1.421.546 2.008 116,00 348,86 0,00 0,90 350 1.412.693

• Flota de vehicles municipals externalitzats: Aquesta flota inclou els vehicles dels serveis externalitzats que presta l’Ajuntament com la recollida de residus, la neteja viària i els serveis de jardineria.

Flota de vehicles dels serveis externalitzats Any Tn Combustible CO2 NOx CH4 Tn CO2 eq. Total kWh

2.005 130,86 405,93 0,00 1,02 407 1.928.705 2.006 155,11 481,15 0,00 1,21 482 2.286.131 2.007 179,36 556,38 0,00 1,4 558 2.643.557 2.008 184,7 573,07 0,00 1,44 575 2.722.772

Cal esmentar que entre el 2.005 i el 2.008 les tones de combustible consumides pels serveis externalitzats augmenten un 40%. Aquest fort increment es deu a que el servei de neteja viària va doblar els litres de combustible consumits entre 2.005 i 2.008 i que el servei de residus i de jardineria van augmentar el seu consum en un 23% i 32% respectivament en el mateix període. També cal mencionar que la gestió externalitzada dels residus a partir de l’any 2.005 passa a mans de l’Ajuntament, el que implica una millora en el servei que repercuteix inevitablement en un augment dels consum energètics (més recorregut, punts de recollida, etc.). En el següent gràfic s’observa com el servei de residus és el major responsable de les emissions de GEH de la flota dels serveis externalitzats. 1 Per a l’estudi d’aquest àmbit s’ha partit de la despesa econòmica en combustible facilitada per l’Ajuntament per als anys 2.006 i 2.007, estimant-se el consum per als anys 2.005 i 2.008. Si bé s’ha disposat de l’inventari de vehicles que formen la flota municipal, al no disposar-se d’altres paràmetres com el kilometratge o el consum de combustible, s’ha hagut de recórrer a estimar les tones de combustible i conseqüentment a les emissions de GEH a partir de la despesa econòmica per departaments.

Taula 16. Consum energètic de la flota de vehicles pròpia de l’Ajuntament. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Taula 17. Consum energètic de la flota de vehicles dels serveis externalitzats que presta l’Ajuntament. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat


- 55 -

Evolució emissions GEH Flota vehicles

0

250

500

750

1.000

Tn C

O 2 e

q.

Flota vehicles municipalserveis externalitzats

404,0 478,8 553,7 570,3

Flota vehicles municipal 333,9 337,7 341,5 345,4

2005 2006 2007 2008

Emissions GEH en funció tipologia servei externalitzat. Any 2.005

Servei de residus79%

Servei de jardineria

5%

Servei de neteja viària16%

Gràfic 40. Distribució de les emissions de GEH de la flota de vehicles dels serveis externalitzats de l’Ajuntament. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

A continuació es representen les emissions de GEH atribuïdes a la flota de vehicles diferenciant la municipal dels serveis externalitzats:

Gràfic 41. Evolució de les emissions de GEH de la flota de vehicles de l’Ajuntament (tn CO2 eq.), diferenciant entre la flota municipal i la dels serveis externalitzats. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

La flota de vehicles dels serveis externalitzats que presta l’Ajuntament representa el 55% de les emissions de GEH de la flota municipal de vehicles en el 2.005 i a mesura que passen els anys va guanyant pes fins arribar a representar el 62% al 2.008.

Com a tret general cal mencionar que l’antiguitat de la majoria dels vehicles de l’Ajuntament és superior als 8 anys i el combustible consumit la benzina. La substitució progressiva dels vehicles més antics (que impliquen un alt consum de combustible i conseqüentment elevades emissions de GEH) afavoriria la disminució de les emissions.


- 56 -

Consum energètic i emissions GEH - Transport públic

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

kWh

0

200

400

600

800

1000

Tn C

O2 e

q.Consum energètic Emissions GEH

Consum energètic 1.670.931 1.759.601 1.852.866 1.951.931Emissions GEH 443,60 467,14 491,90 518,20

2.005 2.006 2.007 2.008

Transport públic

Les emissions de GEH del transport públic representen aproximadament l’11% del total del d’emissions de l’Ajuntament l’any 2.005. La flota que conforma el transport públic consisteix en autobusos, tant urbans com interurbans. A continuació es presenta l’evolució del consum energètic i emissions de CO2 eq. d’aquest àmbit de l’Ajuntament.

Gràfic 42. Consum energètic i emissions de GEH del transport públic Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Cal mencionar que per a l’obtenció del consum energètic del transport públic s’ha utilitzat les dades de les emissions de GEH calculades en el Pla de Mobilitat Urbana (PMU), actualment en fase d’elaboració, del municipi de Sant Feliu de Llobregat. Si bé les tones de CO2 eq. calculades en el PMU fan referència a l’any 2.008, s’ha fet una estimació per a l’obtenció del consum energètic dels altres anys en funció de la diferència de kilòmetres recorreguts per la flota d’autobusos urbans entre aquests anys (facilitada per l’Ajuntament), el nombre de viatgers, etc. Com es detecta en el gràfic les emissions de transport públic s’estima que incrementen lleugerament amb els anys, essent de 443,60 tn de CO2 eq. al 2.005 i de 518,20 al 2.008 (augment del 16%). Cal posar destacar que l’ús del servei de transport públic comporta una disminució de l’ús del vehicle privat i, per tant, redueix el volum d’emissions que es derivarien de la seva utilització.


- 57 -

Evolució emissions GEH Municipi

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tn C

O2 e

q.

3. Diagnosi i estratègia energètica

En l’avaluació d’emissions s’ha mostrat l’inventari d’emissions de CO2 i els consums energètics per a tots els àmbits, tant a nivell del conjunt del municipi com de l’Àmbit PAES per als anys 2.005 i 2.007, i de l’Ajuntament per als anys 2.005 i 2.008. En la present diagnosi es resumeix la situació analitzada per a l’any base (2.005) en quant a emissions de GEH així com s’analitzen els principals sectors emissors i els àmbits susceptibles de reducció. Seguidament es mostren els principals indicadors energètics calculats així com es detecten els punts febles i forts que serviran per a enfocar l’estratègia i el Pla d’acció. 3.01 Síntesi de l’anàlisi de les emissions de GEH 3.01.1 Municipi La situació energètica del terme municipal a l’any 2005 (any base) era la següent:

Consum

d’energia (kWh) Emissions (tn CO2 eq.)

Consum final d’energia (tep/hab)

Emissions per càpita (tn CO2 eq./hab)

Municipi 845.422.591 278.016 2,34 6,58

Taula 18. Resum dels principals resultats de l’inventari d’emissions (consum energètic, emissions de GEH i per càpita). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN Les emissions per càpita del municipi (6,58) de Sant Feliu de Llobregat són inferiors a la mitjana catalana (6,70) i estatal (7,70) al 2.005. En canvi, el consum final d’energia (2,34 tep/hab) és superior al valor de referència català extret d’una mitjana de 68 municipis (1,51 tep/hab.). L’evolució de les emissions que es produeix al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat en el període 2.000-2.007 és la següent:

Gràfic 43. Evolució de les emissions de GEH del municipi en el període 2000-2007 (tn CO2 eq.). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN


- 58 -

Evolució emissions GEH Àmbit PAES

0

50.000

100.000

150.000

200.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tn C

O2 e

q.

Les emissions de CO2 equivalent del municipi són bastant estables al llarg del període representat, tot i que es veu com el màxim s’ha donat a l’any 2.005. Del 2.005 en endavant disminueixen molt lleugerament.

3.01.2 Àmbit PAES Pel que fa a l’a situació energètica de l’Àmbit PAES en l’any 2005 era la següent:

Consum


Emissions per càpita (tn CO2 eq./hab)

Àmbit PAES 559.193.396 163.842 3,88

Taula 19. Resum dels principals resultats de l’inventari d’emissions (consum energètic, emissions de GEH i per càpita). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN Si es comparen aquestes dades amb les del conjunt del municipi, es conclou que les emissions de l’àmbit PAES representen durant l’any 2.005 al voltant del 59% de les emissions de tot el terme municipal. L’evolució de les emissions de GEH de l’àmbit PAES en el període 2005-2007 s’observen a continuació:

Aquest gràfic permet analitzar com l’any 2.005 és el que presentava un valor d’emissions més elevat, si bé no és tant significatiu com el mostrat en el conjunt del terme municipal. A partir del 2.005 també disminueixen lleugerament.

Gràfic 44. Evolució de les emissions de GEH de l’Àmbit PAES en el període 2005-2007 (tn CO2 eq.). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN


- 59 -

Evolució emissions GEH Ajuntament

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2005 2006 2007 2008

Tn C

O 2 e

q.

3.01.3 Ajuntament Pel que fa a l’a situació energètica de l’Ajuntament en l’any 2005 era la següent:

Consum


Emissions GEH per càpita (tn CO2 eq./hab)

Ajuntament 12.720.851 4.445 0,10

Taula 20. Resum dels principals resultats de l’inventari d’emissions de GEH a nivell de l’Ajuntament (tn CO2 eq.). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Si es compara aquesta dada amb la total del terme municipal, es conclou que les emissions de l’Ajuntament representen aproximadament i per a l’any 2.005 el 1,6% de les emissions de tot el terme municipal i el 2,7% respecte l’àmbit PAES. L’evolució de les emissions de GEH i del consum energètic de l’Ajuntament en el període 2005-2008 s’observen a continuació:

L’evolució de les emissions de l’Ajuntament entre els anys 2.005-2.008 ha anat fluctuant sense prendre cap tendència a l’alça o a la baixa. No obstant, les emissions s’han mantingut estables entre les 4.000 i 5.000 tn CO2 eq. L’any amb un valor més elevat d’emissions dins el període estudiat es detecta en el 2.007. Si bé s’ha constatat, després d’analitzar les emissions de GEH del municipi i de l’Ajuntament, que aquest darrer és el responsable del 2,7 % de les emissions de l’àmbit PAES de Sant Feliu de Llobregat en l’any 2.005, cal enfocar-hi en aquest percentatge la majoria d’accions quantificables per a la reducció d’emissions. Abans de poder conèixer on cal prioritzar les accions és necessari saber quins són aquells sectors i àmbits que més pes tenen en l’emissió de GEH.

Gràfic 45. Evolució de les emissions de GEH de l’Ajuntament en el període 2005-2008 (tn CO2 eq.). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat


- 60 -

Emissions de CO2 eq. municpi. Any 2005

Transport27%

Domèstic16%Altres

5,3%

Primari4%

Industrial38%

Serveis10%

Emissions de CO2 eq. àmbit PAES Any 2005

Transport47%

Serveis17% Residus

8%

Aigua1%

Domèstic27%

3.02 Principals sectors emissors de GEH

3.02.1 Municipi En el conjunt del municipi i per a l’any base 2.005 els principals sectors emissors de GEH són l’industrial i el transport, contribuint al 38% i 27% de les emissions respectivament. Donat que el sector industrial no és objecte de compromís de l’Ajuntament de reduir-ne les emissions, hauran d’enfocar-se les accions al sector transport així com en el domèstic, que representa aquest darrer el 16% de les emissions totals, i el de serveis (10%). Els sectors amb una contribució minoritària en l’emissió de CO2 eq. són el primari (4%) i la gestió dels residus i cicle de l’aigua (que representen la part d’”Altres” en el gràfic). 3.02.2 Àmbit PAES En l’àmbit PAES i per a l’any base 2.005 els principals sectors emissors de GEH són el transport i el domèstic. Aquests contribueixen en un 47% i un 27% respectivament, seguits del sector serveis (17%), el de residus (8%) i el cicle de l’aigua (1%).

Gràfic 46. Distribució de les emissions de GEH per sectors (%) en el municipi per a l’any2.005. En vermell, els sectors més representatius. Font: Elaboració pròpia a partir de lesdades de l’ICAEN.

Gràfic 47. Distribució de les emissions de GEH per sectors (%) en l’àmbit PAES per a l’any2.005. En vermell, els sectors més representatius. Font: Elaboració pròpia a partir de lesdades de l’ICAEN


- 61 -


Flota v.serveis extern.

9%

Equipaments44%

Transport públic10% Flota

v.municipals8%

Semàfors2%


Cal enfocar les accions del Pla d’Acció a reduir les emissions de GEH dels àmbits transport i domèstic, ja que són els responsables de més del 70% de les emissions de l’àmbit PAES. 3.02.3 Ajuntament

Els sectors que més contribueixen a l’emissió de GEH en l’àmbit Ajuntament i per a l’any base 2.005 són els equipaments i l’enllumenat públic amb un 44% i un 27% respectivament. Els segueixen el transport públic (10%), la flota de vehicles dels serveis externalitzats (9%) i la flota municipal (8%). Els semàfors són l’àmbit amb la menor contribució en emissions de GEH amb un 2% respecte el total de l’Ajuntament.

Els àmbits més susceptibles de reducció d’emissions de GEH són doncs els equipaments i l’enllumenat públic i, per tant, cal enfocar les accions en aquests àmbits ja que són els més representatius en quant a tn de CO2 eq. emeses per l’Ajuntament. Si bé en l’àmbit semàfors ja s’ha dut a terme l’acció que més repercussions pot tenir en la davallada d’emissions de GEH per part d’aquest àmbit (implantació de la tecnologia led), sí pot actuar-se en la flota de vehicles municipal així com en el transport públic. Donada la importància que representen els àmbits equipaments, enllumenat, transport públic i flota de vehicles externalitzada en les emissions de GEH de l’Ajuntament, es presenta un breu resum dels resultats obtinguts basats en l’evolució de les seves emissions i en el principals indicadors d’eficiència energètica estudiats per a aquests àmbits. 3.02.4 Equipaments municipals L’àmbit equipaments té un pes molt important en l’emissió de CO2 eq. en l’Ajuntament (44%). És per aquest motiu que cal enfocar moltes de les accions de competència directe per part de l’Ajuntament en aquest àmbit. Després d’avaluar les emissions dels equipaments municipals s’han vist com la tendència és a l’augment des de l’any 2.005. Analitzades les possibilitats d’actuació en aquest àmbit es considera un sector amb un potencial de reducció d’emissions força elevat en el qual es veu interessant apostar

Gràfic 48. Distribució de les emissions de GEH per sectors (%) en l’Ajuntament per a l’any 2.005. En vermell, els sectors més representatius Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN


- 62 -

per les energies renovables i els sistemes d’eficiència energètica, sempre que sigui tècnicament viable. 3.02.5 Enllumenat públic Aquest àmbit és el segon responsable de les emissions de GEH de l’Ajuntament (27%) i no ha variat gaire el seu consum al llarg dels anys. El potencial de reducció del consum energètic d’aquest àmbit és considerable, tenint en compte que existeixen punts de llum que poden ser renovats per d’altres més eficients o implantar-se sistemes de gestió energèticament més òptims. 3.02.6 Flota municipal de vehicles La flota de vehicles de l’Ajuntament representa el 17% de les emissions de l’Ajuntament en l’any 2.005. Concretament la flota dels serveis externalitzats representen el 9% i la flota municipal pròpia de l’Ajuntament el 8%. De l’any 2.005 al 2.008 les emissions degudes als serveis externalitzats ha augmentat considerablement (un 41%) degut principalment a l’augment del recorregut dels vehicles i de la flota. Si bé no pot actuar-se en la gestió d’aquesta flota, el potencial de reducció més viable que s’observa en aquest àmbit consisteix en el canvi de vehicles per d’altres més eficients així com utilitzar combustibles més nets, tant en la flota pròpia com en la dels serveis externalitzats. Actualment els vehicles que constitueixen aquesta flota funcionen amb combustibles líquids benzina o gasoil. 3.02.7 Transport públic Les emissions de GEH d’aquest àmbit s’estima que representen el 10% del total d’emissions de l’Ajuntament per l’any 2.005. La flota de vehicles la conformen bàsicament els autobusos urbans i interurbans del municipi. Caldrà incidir doncs en l’increment de l’eficiència d’aquests vehicles així com en aquells aspectes que millorin el servei i promoguin el seu ús enfront del vehicle privat. 3.03 Anàlisi del potencial d’implantació d’energies renovables a les

instal·lacions municipals A nivell de tot el terme municipal s’observa una tendència positiva en augmentar el principal indicador de sosteniblitat en quant a producció local d’energies renovables entre els anys 2005-2007 aquest indicador varia de 2,15 kWh/hab a 3,76 kWh/hab respectivament. No obstant, cal potenciar aquestes energies amb la finalitat d’incrementar al màxim el grau d’autoabastament energètic local. La producció local d’energia de Sant Feliu de Llobregat es basa en instal·lacions d’energia renovable. Les solars fotovoltaiques només pertanyen a l’àmbit municipal (ja que no es té constància de que n’hi hagin privades), si bé d’instal·lacions solar tèrmiques se’n troben tant d’àmbit municipal com privat. Com s’observa en les taules següents, el grau d’autoabastament energètic tant a nivell de l’àmbit PAES com de l’Ajuntament és baix, tot i així la tendència és a l’alça.


- 63 -

Àmbit PAES Any 2.005 Any 2.006 Any 2.007

Instal·lacions solar tèrmica (kWh) 80.182 92.992 159.564 Instal·lacions solar fotovoltaica (kWh) 10.622 10.622 0 Total producció local d’energia (kWh) 90.803 103.614 159.564 Grau d’autoabastament amb fonts pròpies (%) 0,02 0,02 0,03

Taula 21. Producció energètica de l’àmbit PAES amb fonts d’energia renovable (kWh) i grau d’autoabastament energètic (%). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Ajuntament Any 2.005 Any 2.008 Instal·lacions solar tèrmica (kWh) 80.182 121.134 Instal·lacions solar fotovoltaica (kWh) 10.622 0 Total producció local d’energia (kWh) 90.803 121.134 Grau d’autoabastament amb fonts pròpies (%) 0,70 0,80

Taula 22. Producció energètica de l’Ajuntament amb fonts d’energia renovable (kWh) i grau d’autoabastament energètic (%). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Per als anys 2.007 i 2.008 la producció d’energia provinent de les instal·lacions solars fotovoltaiques es nul·la, això es deu al fet que dites instal·lacions eren utilitzades en un principi com a instal·lacions per a l’autoabastament energètic i a partir de 2.007 aquestes resten a l’espera de ésser connectades a xarxa per a la venda de la seva energia. En canvi l’energia provinent d’instal·lacions solar tèrmiques ha anat augmentat gràcies a l’aplicació de l’ordenança solar tèrmica. A continuació es mostra el percentatge corresponent a l’estalvi de CO2 eq. respecte el total d’emissions de l’àmbit PAES i de l’Ajuntament. En aquetes taules es pot observar la proporció que representa l’estalvi de GEH respecte el total emès.

Taula 23. Emissions de GEH del municipi i emissions estalviades per la producció d’energia amb fonts renovables (tn CO2 eq.). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament

El total d’estalvi de tones de CO2 eq. que prové de la producció d’energies renovables és baix. Tot i així, cal dir que ha anat augmentant en el transcurs dels últims anys. Pel que fa a la proporció de tn de CO2 eq. estalviades per fonts d’energies renovables en la totalitat del municipi, el patró és el mateix que per al cas explicat anteriorment, la seva proporció es minsa respecte el total de les emissions del municipi, 0,01 i 0,02 % respectivament per als anys 2005 i 2007, aquest és un aspecte millorable del municipi i que caldria potenciar.

Àmbit PAES 2005 2007 Emissions de CO2 eq. estalviades (tn) 21,3 32,2

Emissions de CO2 eq. emeses per l’àmbit PAES (tn) 163.842 156.571 % respecte el total d’emissions del municipi 0,01 0,02


- 64 -

Ajuntament Any 2005 Any 2008

Emissions CO2 estalviades (tn) 21,3 24,5

Emissions de CO2 eq. (tn) emeses per l'Ajuntament 4.445 4.568

% respecte el total d’emissions de l’Ajuntament 0,50 0,53

Taula 24. Emissions de GEH de l’Ajuntament i emissions estalviades per la producció d’energia amb fonts renovables (tn CO2 eq.). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament Sant Feliu de Llobregat

Pel que fa a les instal·lacions d’energia renovable que pertanyen a l’Ajuntament, l’estalvi de CO2 eq. respecte a les emissions totals de l’Ajuntament és de 0.47% i 0.53% d’estalvi corresponent als anys 2.005 i 2.008 respectivament. Aquets valors representen menys de l’1 per cent del total de les emissions de l’Ajuntament, tot i que els valors no són gaire alts, cal dir que ha augmentat un 12% durant aquest període. Aquest és un punt que caldria potenciar en el municipi i és per aquest motiu que, més endavant, es proposen instal·lacions d’energies renovables i alternatives atenent a la potencialitat que s’ha detectat en els equipaments visitats al municipi. L’augment de tones de CO2 evitades per les energies renovables existents a Sant Feliu de Llobregat entre l’any 2.005 i el 2.008 no és molt notable. No obstant, existeix un potencial d’implantació d’aquestes energies que encara no s’ha explotat i, a més a més, també cal estudiar la implantació d’altres tipus d’energia i sistemes d’eficiència energètica com les calderes de biomassa o els sistemes cogeneració. En el Pla d’Acció cal doncs donar importància a la implantació d’aquest tipus d’energies. En la taula següent es mostren les instal·lacions d’energies renovables existents en equipaments municipals i la potència total instal·lada (kW).

Instal·lacions actuals Potència instal·lada (kW) Cementiri 4,7

CEIP Falguera 6,8 Tèrmica CEIP Martí i Pol 3,6 CEIP Falguera 102,0 Bressol Tambor 22,0

Gimnàs Salvador Espriu 12,6 Gimnàs Pau Vila 28,2

Servei Manteniment 4,2 Escola Bressol Ginesta 4,0

Complex Piscines 250,0 Palau d'esports 43,2

Fotovoltaica

CEIP Martí i Pol 13,8 Total instal·lat (kW) 495,1

Taula 25. Instal·lacions d’energies renovables que hi ha actualment en els equipaments municipals. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat


- 65 -

A continuació es mostren aquells equipaments que han estat visitats i dels quals se n’ha detectat una possible millora de les instal·lacions d’energies alternatives ja existents o un potencial d’implantació important.

Ubicació Tipus d'instal·lació

CEIP Gaudí i bressol Fàbregues Caldera de biomassa Instal·lació solar Fotovoltaica

CEIP Falguera i zona esportiva Millora de les instal·lacions tèrmica i fotovoltaica actual i ampliació d'aquesta última

Escola Bressol Tambor Millora de la instal·lació de tubs de buit i instal·lació de fotovoltaica

Casal de la gent gran Instal·lació de fotovoltaica

Taula 26. Possibles instal·lacions i millores a executar en un futur en els equipaments auditats. Font: Elaboració pròpia a partir de les Visites tècniques als equipaments.

3.04 Principals conclusions de l’avaluació d’emissions de GEH

• Les emissions de GEH del municipi són força estables en el període 2.000-2.007, si bé s’ha detectat en els últims 5 anys un lleuger augment respecte els anys anteriors. Pel que fa a les emissions per càpita (6,58 tn CO2 eq/hab l’any 2.005) els valors són inferiors als de referència català i espanyol.

• Els sectors industrial i transport són els responsables de la major part

d’emissions de GEH del municipi (38% i 27% respectivament).

• La font principal d’energia del municipi són els combustibles líquids seguits de l’energia elèctrica. Els segueixen el gas natural i els gasos liquats del petroli. No obstant, és el consum d’energia elèctrica el que implica més emissions de GEH.

• En l’àmbit PAES també es detecta una evolució similar a la del municipi entre

els anys 2.000 i 2.007, on les emissions de GEH presenten una lleugera tendència a l’augment des de l’any 2.003, si bé el 2.005 presenta el màxim de CO2 eq. detectat. Les emissions per càpita en l’àmbit de compromís de reducció d’emissions es troba en 3,88 tn CO2 eq/hab al 2.005.

• Els sectors transport i domèstic són els principals contribuents a les emissions

de GEH (47% i 27% respectivament).

• La font principal d’energia de l’àmbit PAES són els combustibles líquids seguits del gas natural. Els segueixen l’energia elèctrica i els gasos liquats del petroli. El consum de combustibles líquids és la font energètica que implica més emissions de GEH.

• Les emissions de l’Ajuntament representen l’1,6% de les emissions totals del

municipi i el 2,7% de l’àmbit PAES. Durant el període 2005-2008 les emissions de GEH totals de l’Ajuntament han sofert un augment del 2,8%.


- 66 -

• La principal font d’energia de l’Ajuntament és l’energia elèctrica seguit dels combustibles líquids i el gas natural.

• L’enllumenat públic i els equipaments municipals són els principals

responsables de les emissions de GEH de l’Ajuntament (44% i 27% respectivament), seguit del transport públic (10%).

• Els equipaments municipals presenten una tendència a l’augment en el consum

energètic. En canvi però, els valors de l’indicador d’eficiència energètica han disminuït, en la majoria de la tipologia d’equipaments, del 2.005 al 2.008. Els equipaments esportius i educatius són els responsables de més del 65% de les emissions de GEH.

• L’autoabastament d’energia de l’Ajuntament amb fonts energètiques

renovables és baix (0,7% l’any 2.005) i cal enfocar-hi part de les accions aprofitant al màxim el seu potencial d’implantació. Tot i així, la tendència de la producció energètica amb fonts renovables és a l’alça.

• Analitzats els principals sectors del municipi així com els àmbits que conformen

les competències de l’Ajuntament i en especial els equipaments municipals, es detecta un potencial de reducció d’emissions considerable.

3.05 Principals indicadors energètics de sosteniblitat del municipi A continuació es presenten els resultats dels principals indicadors de sosteniblitat energètica calculats per al conjunt del municipi, per a l’àmbit PAES i per a l’Ajuntament, així com la tendència que segueixen en comparació amb la desitjada.


- 67 -

Indicadors Municipi Any 2005 Any 2007 Tendència en el periode d'estudi (2005-2007)

Tendència desitjada

Emissió final de GEH (tn CO2 eq/hab i any) 6,58 6,30 4,32%

Consum final d'energia (tep/hab i any) 2,34 2,24 4,33%

Intensitat energètica local (kwh/PIB en milers) 1.149 1.058 7,84%

Producció local d'energies renovables (kwh/hab i any) 2,2 3,8 75,12%

Producció bruta instal·lacions règim especial (Kwh/any) 10.622,00 0,00 100,00%

Emissions de CO2 evitades per energies renovables (Tn de CO2 equiv.) 21,31 32,20 51,13%

Grau d'autobastament energètic en recursos locals renovables (%) 0,01 0,02 76,95%

Taula 27. Principals indicadors de sosteniblitat energètica i tendència que reflecteix l’evolució experimentada entre l’any 2005 i 2007 per al municipi de Sant Feliu de Llobregat. Les fletxes vermelles indiquen que la tendència actual no segueix la desitjada, el color verd de les fletxes indica que sí. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Indicadors Àmbit PAES Any 2005 Any 2007Tendència en el periode d'estudi

(2005-2007)


Emissió final de GEH (tn CO2 eq/hab i any) 3,88 3,70 4,72%

Consum final d'energia (tep/hab i any) 1,76 1,63 7,32%


Producció bruta instal·lacions règim especial (Kwh/any) 10.622,00 0,00 100,00%

Emissions de CO2 evitades per energies renovables (Tn de CO2

equiv.)21,3 32,2 51,13%

Grau d'autobastament energètic en recursos locals (%) 0,01 0,02 100,00%

Taula 28. Principals indicadors de sostenibilitat energètica i tendència que reflecteix l’evolució experimentada entre l’any 2005 i 2007 per a l’àmbit PAES. Les fletxes vermelles indiquen que la tendència actual no segueix la desitjada, el color verd de les fletxes indiquen que sí. Font: Elaboració pròpia a partir de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat


- 68 -

Indicadors Ajuntament Any 2005 Any 2008Tendència en el periode d'estudi

(2005-2008)


Emissió final de GEH (tn CO2 eq/hab i any) 0,11 0,11 Es manté

Consum energètic de l'enllumenat (kwh/hab ) 58,56 59,34 1,34%

Eficiència energètica dels edificis públics (kwh/m2)

164,36 99,50 39,47%


Producció bruta instal·lacions règim especial (Kwh/any) 10.622,0 0 100,00%

Emissions de CO2 evitades per energies renovables (Tn de CO2

equiv.)21,3 24,5 15,02%

Grau d'autobastament energètic en recursos locals (%) 0,71 0,80 12,52%

Taula 29. Principals indicadors de sosteniblitat energètica i tendència que reflecteix l’evolució experimentada entre l’any 2005 i 2007 per a l’Ajuntament. Les fletxes vermelles indiquen que la tendència actual no segueix la desitjada, el color verd de les fletxes indiquen que sí. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

La producció local d’energies renovables: Avalua el nivell de producció local amb fonts energètiques renovables i sostenibles. Per al càlcul de l'indicador es consideren energies renovables sostenibles l'eòlica, la solar tèrmica i fotovoltaica i la minihidràulica. La producció bruta instal·lacions règim especial: producció energètica (kWh) d’aquelles instal·lacions com la fotovoltaica, la hidràulica o la eòlica, energies renovables que reben una prima econòmica especial per la venda d’energia renovable. El grau d’autoabastament energètic local: consum local amb energies renovables i altres fonts d’energia alternatives locals respecte al consum total d’energia del municipi, en %. Com s’observa en les taules anteriors, la majoria d’indicadors estudiats segueixen la tendència desitjada. L’únic aspecte a destacar és el cas del consum energètic de l’enllumenat per càpita, el qual es veu lleugerament incrementat, possiblement degut al fet de les noves àrees urbanitzades les quals encara no estan habitades en la seva totalitat i per tant l’increment d’habitants és baix en relació al nou consum en enllumenat. També es destaca la producció bruta d’energia en règim especial, que en el 2.008 no va produir energia per assumptes ja mencionats amb anterioritat relacionats amb la manca de connexió a xarxa. Com a aspecte positiu es remarca el 75% d’augment en producció local d’energies renovables en els període 2005-2007, així com la tendència que segueixen la resta d’indicadors a excepció dels mencionats amb anterioritat.


- 69 -

3.06 Punts febles i punts forts L’avaluació dels consums energètics i emissions de GEH així com els resultats de la diagnosi han permès establir una sèrie de punts febles (és a dir, punts millorables o oportunitats de millora) i de punts forts (punts positius en quant a la sosteniblitat ambiental i energètica del municipi). Cal esmentar, que algun dels punts febles que es presenten no afecten a tot l’àmbit, sinó a part del mateix, com és el cas dels equipaments.

Punts Febles Punts Forts

• Làmpades poc energèticament eficients

• Pèrdues de calor degut a l’existència de vidres senzills i marcs en mal estat

• Aixetes i cisternes de wàter poc eficients

• Existència d’instal·lacions d'energia renovable en equipaments municipals

• Realització d’auditories

energètiques • Disseny poc eficient dels sistemes de

climatització i dels sistemes de regulació

• Aprofitament moderat del potencial d'implantació d'energies renovables i/o sistemes d'eficiència energètica .

• Actuacions periòdiques en les instal·lacions (canvi de tancaments, renovació de làmapdes, incorporació de sistemes d'estalvi d'aigua en aixetes, etc.) que milloren l'eficiència energètica de les mateixes

• Mala gestió de les energies renovables instal·lades en els equipaments municipals (manteniment , seguiment, etc.)

Equipaments

• Manca d'un Pla de Gestió Energètica dels Equipaments Municipals

• Existència d'escoles verdes • Prova pilot del Programa

d’implantació de Bones Pràctiques als equipaments Municipals

• Una quarta part de les làmpades del

municipi són poc energèticament eficients

• Realització de proves pilot d’enllumenat amb tecnologia led

• Substitució progressiva de les làmpades menys eficients per d'altres de més energèticament eficients

• El 74% de làmpades són de Vapor de Sodi d'Alta Pressió (VASP, sistemes més eficients que les làmpades convencionals)

Enllumenat públic

• Manca d'una gestió centralitzada del conjunt de l'enllumenat

• Realització d'un Programa d’Assessorament Energètic de l'enllumenat públic.

Semàfors - • Utilització dels Leds en tota la xarxa de semàfors

• Existència de vehicles molt antics i poc eficients en la flota municipal Flota municipal

de vehicles i dels serveis

externalitzats • Gestió inadequada dels consums

energètics i de les despeses econòmiques

• Promoció de bicicletes elèctriques per al desplaçament dels treballadors de l'Ajuntament

Residus • Encara hi ha una proporció elevada de residus destinats a disposició final

• Augment progressiu i notable del % de recollida selectiva

• Realització periòdica de

campanyes en temes de residus Transport públic

i mobilitat • Inexistència d'un sistema públic de bicicletes

• Realització d'un Pla de Mobilitat Urbana


- 70 -

• Realització d’un Pla Director de la Bicicleta

• Iniciativa del cotxe compartit

• Baixa proporció de vehicles que utilitzen fonts energètiques més netes (gas natural, híbrids, etc.) respecte les convencionals (gasoil, benzina)

• Campanyes de foment de l'ús de la bicicleta tant per als treballadors de l'Ajuntament com per als ciutadans, optimització d'infraestructures, pàrkings, etc.

• Manca de connexió entre els trams de carril bici

• La xarxa ciclable representa un 25% de la longitud viària del municipi

• Domini del transport privat respecte el transport públic.

• La xarxa de transport públic disposa de bona cobertura intermunicipal

• Amplades de voreres millorables, algunes esdevenen no accessibles

Transport públic i mobilitat

• Comunicació millorable amb alguns municipis veïns

• Elaboració i aplicació d’un Pla de pacificació del trànsit rodat

• Absència de la figura d'un gestor energètic dins l'Ajuntament

• Pacte d’Alcaldes/esses i alcaldesses. Realització en curs d'un Pla d'Acció de l'energia sostenible

• Manca de seguiment òptim (inventari, dades tècniques) de les instal·lacions d'energia solar tèrmica i fotovoltaica privades

• Utilització d’un programa de gestió i control energètic (WINCEM)

• Baixa diversificació d’instal·lacions d'energies renovables i d’eficiència energètica.

• Baix grau d’autoabastament energètic

• Tendència positiva de bona part dels indicadors ambientals municipals

• Agenda 21 i Pla d'Acció Local • Foment de les sortides de camp i

excursions com a eina d’educació ambiental

• Augment progressiu del nombre d’instal·lacions d’energies renovables municipals i privades

• Realització periòdica de campanyes diverses sobre l'estalvi energètic, d'aigua i de residus

Altres • Manca d'instruments jurídics que regulin i

afavoreixin la implantació d'energies renovables i sistemes d'alta eficiència energètica

• Alta proporció de zones verdes/km2

Taula 30. Punts febles i punts forts detectats al municipi de Sant Feliu de Llobregat durant l’elaboració del PAES. Font: Elaboració pròpia L’objectiu és actuar sobre els punts febles detectats al municipi per tal de millorar la sosteniblitat ambiental del mateix i aconseguir l’objectiu de disminuir les emissions de GEH. Any rere any, tant els indicadors com les accions enfocades a la millora del medi ambient es veuen incrementats i la seva tendència segueix una línea de millora moderada. L’anàlisi de l’inventari d’emissions de GEH i l’estudi de cadascun dels àmbits responsables d’aquestes ha permès detectar els punts més significatius i els que suposaran una reducció major. La diagnosi energètica ha permès enfocar el pla d’acció i detallar les accions que l’Ajuntament haurà d’emprendre per a acomplir l’objectiu proposat, tal i com es presenta més endavant.


- 71 -

4. Objectius estratègics de reducció i àmbits d’actuació

L’objectiu de superar la reducció del 20% que pren el municipi de Sant Feliu de Llobregat en signar el Pacte d’Alcaldes/esses implica, d’aquí a l’any 2.020, la reducció de més de 32.768 tn de CO2 eq.

Tn CO2eq. Municipi Tn CO2eq. Àmbit del PAES Total emissions GEH Any 2005

Sant Feliu de Llobregat 278.016 163.842

Tn CO2 eq. Tn CO2eq/hab Compromís de reducció

del 20% àmbit PAES Any 2.020

> 32.768 > 0,78

Taula 31. Emissions totals de GEH del municipi, de l’àmbit del PAES i compromís de reducció d’aquí a l’any 2.020. Font: Elaboració pròpia

A continuació i després de conèixer la situació actual de cada àmbit es realitza una aproximació dels objectius de reducció d’emissions de GEH que poden establir-se fins l’any 2.020. D’aquesta manera en les següents taules es mostra:

- Emissions que en l’any 2005 emeten cadascun dels àmbits. - Aproximació de l’objectiu de reducció d’emissions que s’estableix per a cada

àmbit, en percentatge, i les emissions de CO2 eq. que representa. - Percentatge que representa del total d’emissions del municipi l’assoliment dels

objectius establerts.

Àmbits Ajuntament Emissions

Any 2005 (Tn CO2 eq.)

Objectiu aprox. de reducció

Reducció Tn CO2 eq. Any 2.020

% respecte emissions

l'Ajuntament

% respecte

emissions Àmbit PAES

Equipaments 1.998 40% 799 18 0,5 Enllumenat 1.189 55% 654 15 0,4 Semàfors 77 - - - -

Flota vehicles municipals 334 50% 167 4 0,1 Flota v. serveis externalitzats 407 30% 122 3 0,1

Transports públic 444 50% 222 5 0,1 Energies

Renovables i altres - - 1000 22 0,6

Total 4.445 - 2.964 65 1,8

Taula 32. Aproximació dels objectius de reducció proposats a priori pels diferents sectors del municipi. Font: Elaboració pròpia


- 72 -

Àmbits Municipi Emissions

Any 2005 (Tn CO2 eq.)

Objectiu aprox. de reducció

Reducció Tn CO2 eq. Any 2.020

% respecte emissions

Àmbit PAES

Serveis 28.430 10% 2.843 1,7 Domèstic 44.340 30% 13.302 8,1 Transport 76.212 12% 9.145 5,6 Residus 13.751 10% 1.375 0,5 Aigua 1.114 5% 56 -

Industrial - - - - Primari - - - - Altres

(Planejament,adquisició de bens i serveis, etc.)

- - 3.276 3

Total 163.842 - 29.997 18,9

Amb l’assoliment dels objectius específics establerts per a cadascun dels àmbits s’aconseguirà, com s’observa en la taula següent, l’assoliment de l’objectiu global del Pacte Alcaldes/esses de superar el 20% de les emissions de GEH per al 2.020:

Reducció de Tn CO2 (tn CO2 eq.) l’any 2.020

Percentatge de reducció d’emissions (%)

32.961 20%

Taula 34. Emissions de CO2 reduïdes l’any 2.020 al municipi de Sant Feliu de Llobregat un cop assolits els objectius establerts per a cada àmbit. Font: Elaboració pròpia

A partir d’aquí es presenta el Pla d’Acció, el qual conté aquelles accions l’aplicació de les quals ha de permetre arribar a l’objectiu anterior establert. Cal mencionar però i com es veurà més endavant, que amb les accions executades des de l’any 2.005 fins al moment s’han estimat una quantitat de X tn CO2 reduïdes i que, per tant, ja compten en la reducció d’emissions de GEH.

Taula 33. Aproximació dels objectius de reducció proposats a priori per als àmbits de l’Ajuntament. Font: Elaboració pròpia


- 73 -

5. Pla d’Acció per l’Energia Sostenible

En el Pla d’Acció es detallen les diferents accions a emprendre per l’Ajuntament l’aplicació de les quals ha de permetre assolir l’objectiu del Pacte d’Alcaldes/esses. Així doncs i com es justifica més endavant, l’execució de les mateixes durant el període restant fins l’any 2.020 permetran la reducció del 22 % de les emissions de GEH respecte les emeses al 2.005. Les accions estan enfocades als àmbits on hi ha el compromís de reduir les emissions (veure Taula 31), és a dir, en tots els que són competències directes de l’Ajuntament i indirectes, excepte el sector industrial i el primari.

Àmbit Temàtica 1.1.1. Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió 1.1.2. Enllumenat públic 1.1.3. Semàfors 1.1.4. Flota municipal de vehicles 1.1.5. Flota de vehicles dels serveis que presta l'Ajuntament 1.

1. E

nerg

ètic

1.1.6. Altres 1.2.1. La gestió dels residus 1.2.2. El cicle de l'aigua 1.2.3. Transport públic municipal 1.2.4. El planejament 1.2.5. L'adquisició de béns i serveis

1. D

irect

e

1.2.

No

estri

ctam

ent

ener

gètic

1.2.6. Altres (normativa, construcció,…)

2.1.1. Domèstic 2.1.2. Activitats econòmiques

2.1.3. Mobilitat urbana

2. In

dire

cte

2.1.

No

estri

ctam

ent

ener

gètic

2.1.4. Altres

Taula 35. Àmbits de compromís del PAES i on s’enfoquen la majoria de les accions. Font: Diputació de Barcelona

El Pla d’Acció es presenta en forma de fitxes, en les quals es detalla la informació següent: - Codi: numeració específica de cada acció basada en la taula anterior (Taula 32).

Per tant, la primera xifra indica si es tracta d’un àmbit directe o indirecte, la segona xifra fa referència a si és o no una acció de caire estricament energètic, la tercera xifra indica la temàtica de l’acció i la última xifra indica el número d’aquest tipus d’acció.

- Temàtica: en funció de l’àmbit d’actuació al que aplica, segons taula anterior. - Descripció acció: resum de la mesura proposada, on s’inclou l’objectiu de la

mateixa. - Emissions de CO2 estalviades a l’any: estimació de les tones de CO2 estalviades

que implicarà l’aplicació de l’acció. - Àmbit: d’actuació directe o indirecte per part de l’Ajuntament. - Tipus:

• CP: gestió dels consums propis i de la prestació de serveis del municipi • PDR: planificació, desenvolupament i la regulació.


- 74 -

• AM: assessorament, motivació i efecte demostració de les accions municipals. • ER: producció i subministrament amb energies renovables.

- Relació amb altres accions del PAES - Relació amb altres plans: Agenda 21, Pla de Mobilitat Urbana, etc. - Prioritat tècnica (alta, mitjana o baixa): s’estableix d’acord amb l’objectiu bàsic del

PAES i en funció de la influència de l’acció sobre l’objectiu final determinar la prioritat de l’acció. Per tant, es prioritzen les que més tones de CO2 permetran estalviar i aquelles qualitatives que es consideren importants d’adoptar a curt termini.

- Execució de l’acció: en funció de si és puntual o bé s’ha de fer d’una forma continuada o periòdica.

- Cost d’inversió (€): Cost d’inversió estimat de l’acció en € (IVA inclòs). - Impacte sobre manteniment: Determinades actuacions suposen noves

infraestructures/equipaments amb una nova despesa de manteniment que caldrà tenir en compte. Però d’altres actuacions suposen una reducció del cost de manteniment de les infraestructures/equipaments existents i, per tant, el cost de manteniment nou és inferior al que hi havia.

- Cost eficiència: es valora l’eficiència dels € invertits sobre l’objectiu de reducció d’emissions (€/kg CO2eq estalviat).

- Termini d’amortització (anys): temps que es tarda en amortitzar l’acció. - Responsable: departament, àrea o càrrec tècnic que ha de liderar l’execució de

l’acció. - Agents implicats: Entitats, administracions i d’altres àrees o departaments de

l’Ajuntament implicats, malgrat no en siguin els responsables directes. - Indicadors de seguiment: Indicadors específics que permeten avaluar la

consecució de l’acció. - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats: indicadors clau influenciats en la

mesura: - Emissions de GEH (CO2eq) totals - Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES - Consum final d'energia total (indicador 14) - Consum final d'energia de l’Ajuntament - Producció local d'energies renovables (X16) - Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total

d'energia - Intensitat energètica local (X15) - Abastament d'aigua municipal (X20) - Percentatge de recollida selectiva - Mobilitat de la població (X5)

(Xnúm: Indicador de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i el número que li correspon). En el “Document III: Annexes” es troba el càlcul de cadascun d’aquests indicadors.

- Recursos estalviats: recurs que es preveu estalviar a l’any amb l’aplicació de l’acció (energia (kWh), aigua (m3), residus (tn), materials (tn))

- Estalvi associat: Quantitat de recurs estalviat citat anteriorment.


- 75 -

4.01 Accions Tot seguit es presenten les fitxes elaborades per a cadascuna de les accions, abans però cal mencionar que s’han tingut en compte les següents consideracions; - S’han considerat les accions incloses en l’Agenda 21 i el seu Pla d’Acció Local així

com altres plans, programes o estudis que han estat realitzats al municipi. - S’ha tingut en compte el creixement del municipi (creixement de la població, del

nombre d’habitatges, etc.). - El període d’execució de les accions és fins al 2.020, el que implica que s’hagin

realitzat certes estimacions que, si bé a priori poden semblar quelcom agosarades, a conseqüència del canvi de normativa, de la tecnologia existent en un mercat futur, etc. sí seran aplicables. (Es tracta d’accions més encarades als sectors domèstic i transport)

- Moltes de les accions s’han calculat d’una forma acurada (tn CO2, € invertits, kWh estalviats, etc.). No obstant, és de rellevància comentar que en algunes d’elles s’han realitzat estimacions i que, alhora de executar-se, serà necessària la realització d’un estudi detallat per al desenvolupament de la mateixa. En el “Document III: Annexes” es detallen les dades del càlcul de les accions proposades així com algunes de les estimacions que s’han portat a terme.

- Algunes accions són més complexes o difícils de quantificar (accions d’educació ambiental, campanyes, subvencions, participació ciutadana, etc.). Tot i això, donat que la seva aplicació sí participarà en l’acompliment dels objectius, s’ha realitzat una estimació de caire més general i poc acurada per a poder obtenir valors que ens permetin quantificar-les.

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE Sant Feliu de Llobregat

Acció Codi Títol Emissions de CO2eq estalviades (Tn/any)

1 1.1.1 1 Millora de l'eficiència del sistema de climatització 1,

Àmbit Temàtica Tipologia

Directe Dependències municipals, ja siguin de gestió directa o concessió CP

Descripció Gran part de les pèrdues d'energia per climatització són degudes a un mal disseny dels sistemes de calefacció, per aquets motiu, es proposa fer una sectorització de la calefacció mitjançant la instal•lació de termòstats en els següents equipaments (cal mencionar que la instal•lació dels termòstats implicarà, a més a més d'un estalvi energètic, un augment del confort). Aquesta acció es proposa en equipaments culturals i administratius.

Relació amb d’altres accions PAES Acció 1.1.1/2

Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d’Acció 2008-2012 de l’Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica a Espanya Pla de l’Energia 2006-2015 a Catalunya

Prioritat tècnica Responsable

Alta Direcció dels Serveis de Planejament, Urbanisme i Medi Ambient

Execució de l’acció Puntual

Cost d’inversió (€), IVA inclòs 500,

Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté -

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) - 0,3 -

Termini d’amortització (anys) -

0,4 -

Indicadors de seguiment Recursos estalviats(4)

Consum energètic (Kw h)/ Superfície total (m2) Energia (kwh/any)

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalvi associat

Consum final d'energia de l’ajuntament 6.585, Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Consum final d'energia total (X14)



2 1.1.1 2 Millora dels tancaments (doble vidre o marcs) 19,



Descripció Aquesta acció contempla dur a terme una sèrie d'actuacions encarades a la millora dels tancaments de diversos equipaments. Es pretén reduir les pèrdues de calor degudes a l'existència de vidres senzills, marcs antics o tancaments, en general, en mal estat. Concretament es proposa instal.lar doble vidre i carpinteria amb trencament de pont tèrmic. Equipaments on es proposa l'acció: Can Ricart, Serveis tècnics, Torre del Roser, Escola municipal Tambor, Escola bressol Gaudí- CEIP Fàbregas, Biblioteca Montserrat Roig, CEIP Falguera.






Cost d’inversió (€), IVA inclòs 66.920,

Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté ICAEN



2,6 -


Consum energètic (Kw h)/ Superfície total (m2) Energia (kwh/any)





3 1.1.1 3 Millora en l'eficiència dels sistemes d'il·luminació 36,



Descripció Canvi de llums i focus exteriors per a altres de més eficients Aquesta acció consisteix en renovar els punts de llum poc eficients energèticament detectats en les instal•lacions que han estat visitades. En les diferents visites s’han detectat bombetes, focus i d’altres lluminàries que esdevenen obsoletes i altament consumidores en front la nova generació de lluminàries, per tant, es tracta de substituir aquestes per d’altres tecnologies més noves, com leds o bombetes de baix consum, ja que esdevenen més eficients, el seu consum és més baix i tenen una vida útil més llarga. La substitució d'aquestes llums, implicarà un estalvi en el consum d'energia elèctrica que es traduirà en un estalvi directe d’emissions de GEH i abaixaran la despesa econòmica de l’equipament . Equipaments on es proposa l'acció: Can Ricart, Parc Esportiu les Grases, Torre de del Roser, Escola Municipal Tambor, CEIP i Zona Esportiva Falguera Millora de la instal•lació d'iluminació i instal•lació de sistemes d'eficiència energètica (fotocèl•lules, balast electrònic) Actualment existeixen en el mercat sistemes d'il•luminació interior que permeten estalvis d'energia considerable. Es tracta d'instal•lar, en llocs de pas discontinu i on la presència de personal és puntual i per un curt període de temps, detectors de presència o temporitzadors, ja que en moltes zones romanen els llums encesos de forma innecessària. També és important adequar la il•luminació a l’espai, així doncs, hi ha moments del dia en que seria convenient que algunes lluminàries romanguessin apagades, aquestes solen estar properes a finestres o portes exteriors, una fotocèl•lula, regula l’encesa del llum en cas que aquest esdevingui necessari. Aquest conjunt de sistemes allargaran la vida de la làmpada i augmentaran el seu rendiment. Equipaments on es proposa l'acció : Can Ricart, Parc esportiu les Grases, Casal de la Gent Gran, Escola bressol Tambor, CEIP i Zona Esportiva Falguera,Escola bressol Gaudí-CEIP Falguera,Serveis Tècnics, Torre del Roser, Biblioteca Montserrat Roig, Palau Falguera Relació amb d’altres accions PAES -

Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d’Acció 2008-2012 de l’Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica a Espanya Pla de l’Energia 2006-2015 a Catalunya Pla d'Estalvi i eficiència energètica 2010 a Catalunya





Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Disminueix ICAEN

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) - 3, -


4, -


Simple: Nºpunts de llum eficients / Nº total de punts de llum Acurat: Potència lluminosa total (lumens) / Potència elèctrica total d'iluminació (W) Energia (kwh/any)





4 1.1.1 4 Aplicació de sistemes d'eficiència d'aigua en els W.C (dispositius de doble descàrrega) 0,06



Descripció Hi ha aixetes i descàrregues de W.C. que per el seu funcionament, provoquen un consum d'aigua innecessàri en algunes ocasions. Per aquest motiu es proposa substituir les aixetes convencionals per d'altres amb temporitzadors o polsadors, pel cas de les descàrregues de W.C. donar opció de mitja descàrrega de dipòsit. Aquests dispositius proporcionen un estalvi més que notable de litres d’aigua i el seu corresponen estalvi econòmic i de GEH. Equipaments on es proposa l’acció: Can Ricart, Parc Esportiu les Grases, Serveis Tècnics,Casal de la Gent gran, Torre del Roser,Escola Tambor, CEIP Falguera i Zona esportiva, Escola bressol Gaudí CEIP Fàbregas, Biblioteca Montserrat Roig, Palau Falguera.

Relació amb d’altres accions PAES Accions 1.1.1/7

Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... -


Mitjana Direcció dels Serveis de Planejament, Urbanisme i Medi Ambient



Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté ACA



0,3 -


Cosum aigua equipaments(m3) / Consum aigua total ajuntament (m3) Energia (kwh/any)


Abastament d'aigua municipal (X20) 142, Consum final d'energia de l’ajuntament Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES



5 1.1.1 5 Instal·lació de sistemes d'energia renovable i sistemes d'eficiència energètica alternatius 447,9



Descripció Instal•lació de sistemes d'aprofitament d'energia solar fotovoltaica: Es proposa aquesta acció amb l'objectiu d'augmentar el percentatge del subministrament elèctric del municipi amb energies renovables. Les instal•lacions fotovoltaiques transformen la radiació solar en energia elèctrica gràcies als mòduls solars, de manera totalment neta. A continuació aquesta energia passa pels inversors que són els encarregats d'acondicionar l'energia rebuda per l'abastament de la xarxa. Les instal.lacions proposades són aquelles indicades com a viables a l'estudi realitzat tenint en compte el potencial d'instal.lació d'energia solar i la seva producció anual. Equipaments a on es proposa l’acció: Parc Esportiu les Grases, CEIP Falguera, Escola Bressol Tambor. En aquesta acció també es troben comptabilitzades les instal·lacions previstes al CEIP Martí i Pol i Centre Can Maginàs. Amb la disponibilitat de l'inventari de sostres potencials municipals per a implantar plaques fotovoltaiques, seria viable establir formes d'implantació d'arrendament i explotació per aprofitament de les plaques solars fotovoltaiques.

Instal•lació de sistemes d'aprofitament d'energia solar tèrmica: L’energia solar tèrmica o energia termosolar consisteix en l’aprofitament d’energia del Sol per a produir calor que pot ésser aprofitada per a la producció d’aigua calenta o calefacció. S’utilitza normalment com un sistema de suport per al sistema convencional de calefacció (caldera de gas o elèctrica), aquest cobreix del 20 al 50 % de la demanda energètica de la calefacció i aigua calenta. Aquesta acció es proposa en equipaments esportius i escolars esportius.

Instal•lació de calderes de Biomassa: La biomassa vegetal és la matèria constituïda per les plantes, a partir de la fixació de carboni fruit de la fotosíntesi. Per aquesta raó la biomassa s’utilitzada dins del cicle continu de producció-utilització i constitueix un recurs energètic renovable y respectuós amb el medi ambient. Cremant gas o gas-oil per a la calefacció es transfereix i s’acumula a l’atmosfera carboni extret del subsòl i que es trobava fora del equilibri del cicle del carboni, augmentat la seva concentració i afavorint l’efecte hivernacle. Aquest sistema funciona com una caldera convencional amb la diferència que la seva font d’alimentació és renovable. Aquesta acció es proposa en equipaments esportius i escolars esportius.

Reparació, seguiment i manteniment de les instal•lacions d'energies renovables ja existents. S’ha trobat que algunes de les instal•lacions ja existents estan en mal estat o directament que no funcionen a causa d’alguna averia o la manca de manteniment. És important dur el seguiment d’aquestes instal•lacions ja que sinó no acompleixen l’objectiu pel qual han estat instal•lades.

Instal·lació de sistemes de Cogeneració Una cogeneració produeix energia tèrmica per tal d’abastir les necessitats de l’usuari i al mateix temps produeix energia elèctrica que és abocada a la xarxa de distribució pública. Per tant, les cogeneracions no només contribueixen a minimitzar les pèrdues d'energia per transport, sinó que també es tracta d’instal·lacions que aprofita el combustible (gas natural) fins a un 80%, amb la qual cosa es consideren tecnologies d’alta eficiència, contribuint per tant, a una reducció d’emissions contaminants. En aquesta acció es té en compte un sistema d'aquestes característiques al Complex Municipal de Piscines. Relació amb d’altres accions PAES Accons 1.1.6/4 Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d’Acció 2008-2012 de l’Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica a Espanya Pla de l’Energia 2006-2015 a Catalunya Prioritat tècnica Responsable



Cost d’inversió (€), IVA inclòs 1.059.084,33

Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Augmenta ICAEN



13,2 -


Potència instal·lada d'energies renovables (Kw) en l'àmbit Ajuntament Energia (kwh/any)


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energi 765.541,72 Producció local d'energies renovables (X16) Consum final d'energia de l’ajuntament



6 1.1.1 6 Instal.lació de sistemes de compostatge 0,43 Àmbit Temàtica Tipologia


Descripció El compost s’obté de manera natural per descomposició aeròbica de residus orgànics i restes vegetals. El compostatge permet la descomposició del residus orgànics de manera que poden ser tractats i reutilitzats en els seu lloc d’orígen. Aquesta és una eina útil per a l’adob de jardins i hortes. Pel que fa a les escoles, en concret a Sant Feliu de Llobregat, actualment ja es realitza compostatge en alguns centres participants al programa Agenda 21 Escolar de Sant Feliu de Llobregat. L’Escola Bressol Tambor, podria esdevenir un element exemplificador i una eina d’educació ambiental important. En aquests cas, l’ús de l’adob per a l’horta i l’ús de les seves restes per a fer l’adob tanquen el cicle de manera que es poden reaprofitar gran part dels residus orgànics juntament amb els de menjador per a alimentar el compostador. Amb aquesta acció s’estalvien emissions de CO2 a l’atmosfera i s’introdueix el concepte de cicle natural i reciclatge en l’entorn quotidià i educatiu. Equipaments on es proposa l'acció: Escola Bressol Tambor i escoles del Programa Agenda 21 Escolar de Sant Feliu de Llobregat.


Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla Director de l'Autocompostatge Metropolità (PDAM), Agenda 21 Sant Feliu de LLobregat


Baixa Direcció dels Serveis de Planejament, Urbanisme i Medi Ambient



Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Augmenta CAMB



- -


Fracció orgànica/kg de compost obtingut Residus (Tn/any)


Percentatge de recollida selectiva 1,3 Consum final d'energia total (X14) Emissions de GEH (CO2eq) totals



7 1.1.1 7 Dipòsit de recol.leccó d'aigües pluvials per al reg 0,06



Descripció Aquesta acció pretén utilitzar l’aigua de la pluja per al reg de camps esportius o altres, d’aquesta manera amb l’ús de l’aigua de pluja estalviem les emissions que correspondrien a la depuració i la potabilització d’aquetes i utilitzem el recurs de forma directa. Esdevé una manera interessant d’aprofitar el recurs in situ. Aquesta acció es proposa en la Zona Esportiva Falguera. A més a més es proposen les futures millores en els seguents equipaments: Sistema d'aprofitament d'aigües pluvials i freàtiques al parc del Roserar Dot i Camprubí: Aprofitament de les aigües pluvials i les aigües derivades del drenatge del reg dels parterres del parc mitjançant la conducció de la xarxa de claveguerons fins un dipòsit soterrat a la cota més inferior del parc. Des d'aquí es bombejaran les aigües fins un segon dipòsit de regulació també soterrat fins la cota més superior del parc. Aprofitament de les aigües freàtiques d'aforament superficial a la vora de la pista d'Atletisme; Mitjançant el bombeig de les mateixes fins el dipòsit de regulació soterrat situat a la cota més superior del parc. Des del dipòsit superior es farà servir l'aigua per tal d'alimentar la xarxa de reg per degoteig de tot el parc. Sistema d'aprofitament de les aigües Zona Can Bertran. Derivades d'una mina situada al municipi de Sant Just per tal d'alimentar la xarxa de reg de part de la zona verda del nou barri de Can Bertran. Aquest sistema consisteix en un dipòsit soterrat alimentat del cabal no continu de l'aigua de mina i en la impulsió directa a la xarxa de reg de part de la zona verda del barri de Can Bertran. Relació amb d’altres accions PAES -



Baixa Direcció dels Serveis de Planejament, Urbanisme i Medi Ambient



Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Augmenta ACA



2,9 -


Consum d'aigua (m3)/any Energia (kwh/any)


Abastament d'aigua municipal (X20) 145,3 Emissions de GEH (CO2eq) totals Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES



8 1.1.1 8 Bones pràctiques per a treballadors i usuaris 15,6 Àmbit Temàtica Tipologia


Descripció Les bones pràctiques ambientals són una eina molt potent de millora que es troba a l’abast de tothom,en moltes ocasions les males costums suposen una despesa extra d’energia totalment innecessària. Es per aquest motiu que es proposen un seguit de bones pràctiques per a la millora de la utilització de les instal•lacions i el bon ús de l’energia i els recursos. El fet que siguin els equipaments municipals un dels promotors de les bones pràctiques esdevé una eina d’educació i exemplificació per ala resta dels ciutadans del municipi. L’estalvi de CO2 derivat d’aquesta acció esdevé realment considerable en comparació al baix cost i esforç que suposa l’assoliment dels objectius, per tant cal potenciar-les i tenir-les presents en totes aquelles activitats que es duguin a terme. Aquesta acció es proposa dur-la a terme en tots els equipaments.

Relació amb d’altres accions PAES Accions 1.2.1/1 i 1.2.2/2

Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Programa d'implantació de bones pràctiques ambientals a l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (prova pilot en Serveis Tècnis i Edifici de Via Pública)



Execució de l’acció Periòdica



Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) - - -


- -


Consum energètic equipaments (kWh) / equipaments Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l’ajuntament 9.949, Consum final d'energia total (X14) Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES



9 1.1.1 9 Realització d'auditories energètiques als equipaments municipals. 320



Descripció La realització d'auditories energètiques permet la diagnosi de l'estat energètic de l'equipament i la detecció de les fugues energètiques i punts febles. És per aquest motiu que proposem la realització d'auditories energètiques com una de les actuacions principals en equipaments. L’objectiu és detectar els punts negres i posar-hi una solució per a millorar el seu estat energètic i evitar les emissions de GEH innecessàries que se'n deriven. Aquesta acció pot arribar a estalviar fins a un 30% del total del consum de l’equipament, proporció que esdevé bastant elevada i per tant ressalta la importància d’aquesta acció. Es calcula un estalvi i una inversió en cas que s'apliqués a la meitat d'equipaments del municipi.

Relació amb d’altres accions PAES -









2,9 -


Consum energètic equipaments (kWh) / Nº equipaments Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l’ajuntament 74141,3 Consum final d'energia total (X14) Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES



10 1.1.2 1 Substitució progressiva dels punts de llum per tecnologia led 466,


Directe Enllumenat públic CP Descripció L'enllumenat públic representa una part molt important del consum energètic de l'Ajuntament. Per tal de disminuir aquest consum, cal fixar-nos en la tipologia de les làmpades i el control de l'encesa i apagada d'aquestes. Part de les làmpades usades en l'enllumenat públic són de vapor de mercuri, si bé més de la meitat són de vapor de sodi a alta pressió (VSAP), un tipus de làmpada força més eficient que la primera. No obstant i amb la finalitat d'aconseguir el màxim estalvi energètic possible, es proposa la substitució progressiva de l'enllumenat públic amb la nova tecnologia led. S'aconsella començar per aquelles que suposen un major estalvi atenen al llistat que es presenta més a baix. Un LED (light emitting diode-díode emissor de llum) és un dispositiu semiconductor que emet llum quan circula per la corrent elèctrica. El seu gran avantatge enfront les tradicionals bombetes radica en la seva gran eficiència energètica. Així doncs, permeten un gran estalvi energètic, al voltant del 70% del consum d’energia i una important reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera. A més a més, permet una millor lluminositat i presenta una vida útil superior a les 50.000 hores. Aquest tipus de làmpades es troben en diferents formats per tal d'ésser una alternativa per a les actuals làmpades que com s'indica a continuació suposen un consum considerable a comparació amb els leds, és per aquest motiu que quan ens referim a l'enllumenat públic no només ho fem pensant en les faroles de be, sinó també, en la resta de llums , fluorescents, al•lògens ornamentals...etc. Estalvis energètics aconseguits respecte cada tecnologia: - 80 % Incandescent - 80 % Vapor mercuri - 75 % Halogenurs metàl•lics - 65 % Sodi Alta Pressió - 60 % Fluorescent Els càlculs d'estalvi de GEH s'han dut a terme tenint en compte el canvi de les lluminàries actuals segons tipus de lluminària i el corresponent estalvi que suposaria el canvi a tecnologia a LED ( més a dalt indicat). D'aquesta mateixa manera i tenint en compte el % d'estalvi que representa, s'han calculat els estalvis energètics i econòmics que se'n deriven. Relació amb d’altres accions PAES - Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Estudi de Millora Energètica en l'Enllumenat Públic (Any 2005)

Prioritat tècnica Responsable Alta Direcció de manteniment de la ciutat i Via pública


Cost d’inversió (€), IVA inclòs 1.593.893,




13,7 -


Simple: Nºpunts de llum led/ Nº total de punts de llum Acurat: Potència lluminosa total (lumens) / Potència elèctrica total d'iluminació (W) Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l’ajuntament 968.806,9 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Consum final d'energia total (X14)



11 1.1.2 2 Sistema de gestió centralitzat de les instal·lacions 200,


Directe Enllumenat públic CP Descripció En aquesta acció es proposa la implantació d'un control centralitzat de les instal·lacions de l'enllumenat públic. Aquest sistema consisteix, resumidament, en l'adquisició de dades referents a l'estat i al funcionament dels elements que formen la instal·lació de l'enllumenat i trametre-les a un centre de control, on s'analitzen i es gestionen. Els elements que formen un sistema de control s’estructuren en tres nivells d’informació: el nivell inferior, que supervisa cada punt de llum; el nivell intermedi, que gestiona tot un sector d’enllumenat, i el nivell superior, que s’encarrega del control de tots els sectors d’enllumenat. Aquest sistema permet un control global de les instal•lacions des del lloc de treball dels tècnics mitjançant un ordinador des del qual podria donar-se ordres d'apagada i/o encesa, programar un sistema de senyalització d'alarmes, i elaborar-se i presentar-se les dades de la forma més adient per a ser analitzades. Amb l'aplicació d'aquesta acció es pot considerar un estalvi energètic anual del 8 % així com un estalvi en manteniment del 20 %.


Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Estudi de Millora Energètica en l'Enllumenat Públic (Any 2005)

Prioritat tècnica Responsable Mitjana Direcció de manteniment de la ciutat i Via pública



Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Disminueix -



11,5 -


Consum energètic enllumenat públic (kwh) / població Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l’ajuntament 247.231,2 Consum final d'energia total (X14) Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES



12 1.1.4 1 Utilització de biocombustibles en aquells vehicles que sigui possible i que actualment funcionen amb combustibles convencionals

20,69


Directe Flota municipal de vehicles CP Descripció ctualment, els vehicles que conformen la flota municipal utilitzen combustibles convencionals. Es proposa el canvi d'aquest combustible per biocombustibles, ja que aquets mateixos vehicles poden utilitzar aquest nou tipus de combustible més net i, d’aquesta manera, contribuir a l'estalvi d'emissions de CO2. És important destacar però que aquesta acció és proposa com a inmediata a l'actual situació de la flota municipal, però que l'objectiu principal es basa en la substitució progressiva dels vehicles per d'altres energèticament més eficients. L'estalvi de CO2 se'n deriva de la proporció de combustibles procedents de biomassa que es troba en el combustible convencional i que representa un 5% . Aquest CO2 pertany al cicle natural de descomposició de la matèria orgànica i no suposa una entrada ni increment d'aquest en el cicle metabòlic de la terra. Aquesta és la principal diferència, en termes ambientals, que trobem entre els biocombustibles i els combustibles convencionals.



Prioritat tècnica Responsable Alta Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat


Cost d’inversió (€), IVA inclòs 0,0




- -


Nº de vehicles que utilitzen biocombustibles / vehicles totals de l'Ajuntament Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l’ajuntament 64.859, Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Emissions de GEH (CO2eq) totals



13 1.1.4 2 Compra de vehicles més eficients (elèctrics o híbrids) en cas de noves adquisicions 154,16


Directe Flota municipal de vehicles CP Descripció Amb l'objectiu de reduir les emissions de CO2 degudes a la flota de vehicles municipal, es proposa la substitució progressiva del vehicles actuals per altres més eficients i que utilitzin fonts d'energia més netes. Concretament es proposa la substitució dels vehicles de petit tonatge (cotxes i furgonetes) per vehicles híbrids. Els vehicles híbrids utilitzen motors de combustió per tal de generar l'energia elèctrica que alimentarà als motors elèctrics, essent aquests els que proporcionen la major part de l'energia motriu en moviments d'àmbit urbà. Els motors elèctrics ofereixen un major rendiment energètic en condicions de règim transitori (conducció urbana), fet que es tradueix en un millor aprofitament del combustible. Per tant, aquests vehicles redueixen el seu consum notablement. Cal tenir en compte que la inversió especificada per a aquesta acció contempla el total del cost de la substitució de tots els turismes per híbrids i el total de GEH d'estalvi que correspondria a una flota de turismes híbrids, s'ha estimat així, ja que la majoria dels turismes que composen la flota municipal de vehicles són bastant antics i la seva substitució podria ésser a curt plaç.



Prioritat tècnica Responsable Mitjana Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat






11,8 -


Nº vehicles eficients/ Nº vehicles totals Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l’ajuntament 111.796,5 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Consum final d'energia total (X14)



14 1.1.4 3 Implantació d'uns sistema de bicicletes per al personal de l'Ajuntament 3,4


Directe Flota municipal de vehicles CP Descripció Es tracta de crear un sistema de prèstec de bicicletes per als treballadors de l'Ajuntament, consistent en un parc de bicicletes cedides per a l'ús dels mateixos. La mesura té l'efecte exemplificant de fer que els treballadors municipals s'involucrin en una estratègia de promoció de la bicicleta al municipi. Es proposa implementar l'acció de forma progressiva i posant a disposició del personal, en un inici, entre 3 i 5 bicicletes. Com actualment ja existeixen 4 bicicletes elèctriques, es proposa que progressivament s'augmenti el nombre de bicicletes (sense ser indispensable que siguin elèctriques). Aquesta acció hauria d'anar acompanyada d'altres accions que promoguin l’ús de la bicicleta entre els treballadors municipals (exe. cursos diversos relacionats amb la bicileta). L'estlavi d'emissions de GEH s'ha calculat tenint en compte un nombre de km recorreguts al dia (km que deixen de recorre's amb vehicle).



Prioritat tècnica Responsable Mitjana Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat



Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Augmenta -



0,1 -


Nº desplaçaments amb modes no motoritzats / Població Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l’ajuntament 17.001,1 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Emissions de GEH (CO2eq) totals



15 1.1.5 1

Establir en els plecs de condicions dels serveis externalitzats la utilització de biocombustibles en vehicles existents, la compra de vehicles energèticament més eficients així com una sostematització dels km recorreguts i/o consumsun

0,0


Directe Flota de vehicles del serveis que presta l’ajuntament (jardineria, neteja viària, etc.) CP

Descripció Es tracta d'utilitzar els plecs de condicions de serveis externalitzats per a la introducció de criteris que afavoreixin la reducció de les emissions, a través de mesures de fàcil implementació, supervisió i control com són l'ús de biocombustibles, la millora de l'eficiència energètica dels vehicles utilitzats, per millora del manteniment o renovació i d'un millor control dels desplaçaments que s'hi realitzen, com a pressupòsit bàsic per a una eficaç gestió.



Prioritat tècnica Responsable Mitjana Direcció del Servei Jurídic Administratiu






- -


Vehicles eficients / vehicles totals Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l’ajuntament 0,0 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Consum final d'energia total (X14)



16 1.1.6 1 Compra d'energia elèctrica verda 2.093, Àmbit Temàtica Tipologia

Directe Altres (Directe energia) ER Descripció Una de les grans ineficiències energètiques prové de la generació i distribució de l'energia elèctrica a la xarxa. Per cada kwh consumit hi ha 0,45 kg de CO2 que s'emeten a l'atmosfera. Actualment més del 50% de les emissions de CO2 de les competències de l'Ajuntament són conseqüència del consum d'energia elèctrica. Es proposa la compra del 40% de l'energia elèctrica de l'Ajuntament d'origen renovable (energia verda). Acutalment hi ha en el mercat un tipus d'empreses que comercialitzen aquest tipus d'energia, provinent exclusivament de fonts d'eneriga renovable. L'energia té un cost similar (€/kWh) i, per tant, la inversió es redueix als tràmits necessaris per a la contractació del servei.



Prioritat tècnica Responsable Alta Direcció Econòmica






- -


Potència elèctrica d'energia verda comprada (Kw) / Potència elèctrica total (Kw) Energia (kwh/any)


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energi 5.088.328, Emissions de GEH (CO2eq) totals Emissions de GEH (CO2eq) totals



17 1.1.6 2 Formació específica per als encarregats de manteniment dels edificis i equipaments 19,98


Directe Altres (Directe energia) AM Descripció Un bon manteniment de les instal·lacions permet millorar l’eficiència energètica. A més la incorporació d’EERR als equipaments municipals farà que els tècnics de manteniment hagin d’adquirir els coneixements adients per mantenir-les. S'ha estimat que aquesta acció significaria una reducció de les emissions de CO2 per part de l'Ajuntament d'un 1%.




Alta Direcció d'Organització, Recursos Humans, Formació i Ocupació






0,6 -




Consum final d'energia de l’ajuntament 51.487, Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Emissions de GEH (CO2eq) totals



18 1.1.6 3 Incrementar el grau d'autoabastament energètic amb fonts renovables dins l'àmbit municipal

499,6


Directe Altres (Directe energia) ER Descripció Manteniment i seguiment de les instal·lacions d'energia solar tèrmica públiques existents Es tracta d'obtenir informació i d’avaluació del grau d’aplicació de la normativa d'aplicació en les instal·lacions solars tèrmiques, analitzar el resultat obtingut per les instal·lacions, la satisfacció dels usuaris de les instal·lacions i els beneficis socials que se’n deriven. Dins de l'anàlisi cal estudiar tant la fase de muntatge i posta en marxa com el posterior manteniment. Potenciar l’ús i diversificació d’energies renovables en les instal·lacions municipals Aquesta mesura consisteix en la promoció o suport a la implantació en dependències municipals de projectes pilot d'energies renovables, amb l'objectiu de servir com a vehicle de foment d'aquest tipus d'energies i a la divulgació d'aquelles que siguin més incipients o desconegudes per la ciutadania. Aquesta acció proposa l'increment del 15% del grau d'autoabastament d'energia elèctrica dels equipaments de l'Ajuntament a través de la instal-lació de 3879 m2 de plaques fotovoltaiques en els equipaments, i l'increment del 15% del grau d'autoabastament de gas natural a através de l'aprofitament de 485 m2 de superfície de coverta per a la instal-lació d'energia solar tèrmica. També es té en compte la utlització i el manteniment de les energies renovables ja instal-lades actualment i que no estan actualment en ús.










15,3 -


Potència instal·lada d'energies renovables (Kw) / Potència instal·lada total (Kw) Energia (kwh/any)


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energi 967.215, Consum final d'energia de l’ajuntament Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES



19 1.2.1 1 Campanyes de sensibilització per a la prevenció de residus en equipaments municipals

60,13


Directe La gestió dels residus AM Descripció Continuar amb les campanyes realitzades en escoles i altres equipaments municipals per al foment del reciclatge Disseny de campanyes en l'àmbit de la reducció, la reutilització i el reciclatge en els equipaments i edificis municipals que cerquin transferir informació ambiental als partíceps, fomentar la implicació en els problemes ambientals de la gestió dels residus i configurar mesures participatives que contribueixen a sol•lucionar-los. Fomentar les bones pràctiques en la recollida i gestió de residus als treballadors dels equipaments públics També es convenient posar en comú les millors pràctiques realitzades als diferents equipaments en relació a l'estalvi energètic, l'avaluació dels resultats, l'anàlisi de la possibilitat d'aplicació en d'altres equipaments i la proposta de noves pràctiques adients a cada cas. Es cerca aconseguir que posant en comú les millors pràctiques, aquestes tinguin un efecte multiplicador, al implantar-se en tots aquells equipaments que ho permetin amb l'objectiu de maximitzar l'estalvi


Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Campanya de Civisme i Residus 09





Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté ACR



- -


Kg residu/Nº habitants Residus (Tn/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 77,8 Emissions de GEH (CO2eq) totals Percentatge de recollida selectiva



20 1.2.1 2

Establir en els plecs de condicions de contractes de gestió d’equipaments i serveis externalitzats el compromís de gestionar els residus adequadament

0,0


Directe La gestió dels residus CP Descripció Es pretén amb aquesta acció introduir criteris, requisits, o condicions relatives a la gestió de residus a complir pels adjudicataris, en els plecs de gestió externalitzada dels equipaments, en relació als diferents serveis que s'hi contracten, a fi i efecte que mitjançant el seu compliment es puguin assolir millores en la gestió de residus i conseqüentment en el consum energètic equivalent en els diferents equipaments.



Prioritat tècnica Responsable Mitjana Direcció del Servei Jurídic Administratiu






- -


Kg residu/equipament municipal Residus (Tn/any)





21 1.2.1 3

Fomentar l'autocompostatge en equipaments municipals i el sector domèstic a través del Pla director de l'Autocomposatge Metropolità (al qual el municipi n'està formant part com a prova pilot)

40,03


Directe La gestió dels residus AM Descripció Aquesta acció es presenta amb l'objectiu d'evitar que la fracció orgànica vagi a l'abocador o a incineració, l'autocompostatge permet un estalvi d’emissions de GEH considerable. A més a més, es tracta d'una acció que porta implícita la mesura de segregar la fracció orgànica. El compost obtingut pot fer-se servir d'adob en jardins i horts del municipi. S'estima que amb aquesta acció es pot arribar a reduir un 2% del total de la fracció orgànica del municipi.


Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla director de l'Autocomposatge Metropolità (PDAM)




Cost d’inversió (€), IVA inclòs 37.795,78

Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Augmenta CAMB



- -


Kg fracció orgànica/Nºhabitants Residus (Tn/any)





22 1.2.1 4 Mesures per a la prevenció de residus en el sector terciari 264


Directe La gestió dels residus CP Descripció Acord o conveni amb el sector terciari en que es comprometi a desenvolupar pràctiques sostenibles en els seus establiments Reduir els residus generats també comporta un estalvi d’emissions. Els embolcalls són un percentatge important dels residus, especialment en volum, i a més a més tenen un tractament posterior difícil. S'estima que la producció de bosses de plàstic és de 280 bosses/família a l'any, la reducció d'aquesta dada mitjançat la reducció de bosses en el seu orígen (sector terciari) esdevé un estalvi important en kWh ( que se'n deriven de la seva creació) i també un estalvi del residu, fet molt important, ja que, aquest és molt recalcitrant i de difícil eliminació. Amb l'aplicació de mesures com aquesta és pot assolir una reducció superior al 20% en aquest tipus de residu.







Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté ACR

Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) - - -


- -


producció residus sector serveis / Nº habitants Residus (Tn/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 148 Emissions de GEH (CO2eq) totals Percentatge de recollida selectiva



23 1.2.1 5

Foment de per a la prevenció de residus en èpoques concretes de l'any de gran generació de residus (Nadals, festes populars…)

285,93


Directe La gestió dels residus CP Descripció Aquesta acció consisteix en potenciar la reducció de residus i la recollida selectiva de residus en dies de festivitat, en les que la generació de residus augmenta considerablement. Podria dur-se a terme amb la realització de campanyes, repartiment de propaganda per a aconseguir tal efecte, implantació i augment de contenidors provisionalment en punts clau,etc. En dades senyalades tals com Nadals i festes majors l’increment de residus pot esdevenir fins al 18% més del l'habitual, facilitar la recollida d'aquets i potenciar el seu reciclatge i separació pot traduir-se en un 30% més de recollida selectiva provinent d'aquest increment.







Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Augmenta ACR



- -


Percentatge recollida selectiva durant aquestes dates / Percentatges recollida selectiva habitual Residus (Tn/any)





24 1.2.2 1 Utilització de sistemes d'estalvi d'aigua i mesures de conscienciació 13,78


Directe El cicle de l’aigua CP Descripció Campanyes per a la potenciació de bones pràctiques i reducció del consum d'aigua a les instal·lacions municipals. Disseny de campanyes en l'àmbit de l'estalvi d'aigua en els edificis municipals que cerquin transferir informació ambiental als partíceps, fomentar la implicació en els problemes ambientals del consum d'aigua i configurar mesures participatives que contribueixen a sol·lucionar-los. Promoure la utilització de sistemes d'eficiència per a l'estalvi d'aigua en el conjunt de la ciutadania, mitjamçant finançament i subvencions, si s'escau. Els sitesmes d'eficiència en l'ús de l'aigua esdevenen molt útils en llocs de característiques determinades, aquests dispositius estalvien gran quantitats de litres d'aigua, ja que regulen el seu ús o donen la opció d'utilitzar l'aigua realment necessària i no la total disponible. Aquets són pulsadors, airejadors, doble descàrregues per als W.C. entre d'altres. Donar a conèixer aquest dispositius i facilitar-ne el seu accès es pot dur a terme mitjançant campanyes i subvencions per a l'adquisició d'aquest. Una altra alternativa és el seu repartiment en espais municipals i llocs concrets on la ciutadania pugui anar a recollir-los i siguin assesorats respecte al seu ús i instal·lació. S'estima que amb l'aplicació d'ambdues accions es pot arribar a estalviar fins a un 10% del consum d'aigua total del municipi. Relació amb d’altres accions PAES -






Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté ACA



- -


Consum total d'aigua del municipi (m3)/població Energia (kwh/any)


Abastament d'aigua municipal (X20) 12.000, Consum final d'energia total (X14) Emissions de GEH (CO2eq) totals



25 1.2.2 2

Establir mesures d'estalvi d'aigua i de bones pràctiques als plecs de condicions de contractes de gestió d’equipaments i serveis externalitzats

0,37


Directe El cicle de l’aigua PDR Descripció Es pretén amb aquesta acció introduir criteris, requisits o condicions relatives al consum d'aigua, en els plecs de gestió externalitzada dels equipaments, en relació als diferents serveis que s'hi contracten, a fi i efecte que mitjançant el seu compliment es puguin assolir millores en l'estalvi d'aigua assolit i conseqüentment en el consum energètic equivalent en els diferents equipaments.



Prioritat tècnica Responsable Mitjana Direcció de Servei Jurídic i Administratiu






- -


Consum total d'aigua del municipi (m3)/població Energia (kwh/any)


Abastament d'aigua municipal (X20) 773,6 Consum final d'energia total (X14) Emissions de GEH (CO2eq) totals



26 1.2.2 3 Mesures d'estalvi i reutilització d'aigua en la via pública 5,82


Directe El cicle de l’aigua CP Descripció Adequar la vegetació de l'espai públic amb espècies autòctones adaptades al clima i poc consumidores d'aigua. La introducció d'espècies al•lòctones en jardineria o no adaptades al clima implica un consum d'aigua important tant a nivell privat (jardins) com municipal (zones verdes). Per aquets motiu es proposa adequar la vegetació de l'espai públic al clima de manera que les seves necessitats d’aigua no excedeixin del que seria habitual en un clima com el nostre. L’actuació va en la línia de reduir el consum d’aigua potable i les despesa energètica associada a la potabilització, en aquest cas. L’aigua de pluja i les captacions de pous freàtics que pugui estar a l’abast de l’Ajuntament han de servir per a substituir l’aigua potable de xarxa en usos com el reg, cisternes WC, neteja viària i neteja de clavegueram. Aprofitament d'aigua provinent de la EDAR per al reg de parcs i jardins. L'ús d'aigua no potabilitzada per al reg de parcs i jardins implica l'estalvi energètic que se'n deriva de la seva potabilització, d'aquesta manera estalviem els GEH corresponents a l'ús d'aquesta energia, ja que pel reg de parcs i jardins i via pública no és necessari que l'aigua estigui potabilitzada. Es proposa un ús aproximat del 50% del total utilitzat per a parcs i jardins i reg de la via pública. L’actuació va en la línia de reduir el consum d’aigua potable i la despesa energètica associada a la potabilització. Fer un seguiment per a l'adequat manteniment de les instal·lacions de distribució d’aigua en general i es fonts d'aigua potable urbanes amb la finalitat de disminuir pèrdues Gran part de les pèrdues d'aigua són degudes a un mal estat de les instal•lacions i de la xarxa de subministrament, per aquest motiu, és essencial enfocar accions en aquesta direcció. Cal minimitzar doncs aquestes fuites en font i instal•lacions municipals. Les fonts municipals són susceptibles a aquest tipus de problema, així doncs, es proposa un estudi del sistema actual de fonts d'aigua per tal de millorar i dur un manteniment adequat d'aquestes amb l'objectiu d'evitar pèrdues d'aigua innecessàries. S'estima que les fuites d'aigua per al mal estat de la xarxa és del 18% del total del consum, fent un correcte seguiment de les fonts municipals, podríem reduir aquest 18% considerablement. Relació amb d’altres accions PAES -

Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d'Estalvi i eficiència energètica 2010 a Catalunya

Prioritat tècnica Responsable Alta Direcció de Manteniment de la Ciutat i Via pública






- -


Consum total d'aigua jardineria i via pública(m3)/població Energia (kwh/any)


Abastament d'aigua municipal (X20) 12.120,7 Consum final d'energia total (X14) Emissions de GEH (CO2eq) totals



27 1.2.4 1

Acompanyar amb estudis ambientals que incloguin una avaluació d'emissions de GEH per a qualsevol revisió de planejament urbanístic

0,0


Directe El planejament PDR Descripció Es tracta d'incloure requisits d'execució dels informes ambientals que acompanyen les diferents modificacions del planejament, per tal de que en les diferents alternatives urbanístiques analitzades, així com en la finalment seleccionada, s'inclogui com a variable d'anàlisi l'avaluació de la quantitat d'emissions de GEH estimades provocades amb la citada alternativa.




Mitjana Departament de Serveis de Planejament, Urbanisme i Medi Ambient



Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats

Es manté Promotors públics i promotors privats de plans urbanístics



- -


Emissions de GEH totals/m2 totals del municipi Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) totals 0,0 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Consum final d'energia total (X14)



28 1.2.4 2 Ampliació de les àrees de zona verda 1,19 Àmbit Temàtica Tipologia

Directe El planejament PDR Descripció El municipi té un total de 7 parcs que comptabilitzen més de 25 hectàrees. Aquesta xifra no té en compte els jardins i places que estan repartits per tot el municipi. Donat que es preveu un increment de les zones verdes de 13.328 m2 aquesta ampliació ampliació ha d'efectuar-se amb els criteris generals de sostenibilitat que ja s’apliquen als parcs i jardins del municipi. L'increment de les àrees verdes implica una major superfície de fixació del CO2 present en l'aire i per tant contribueix, encara que sigui de forma reduida, a la reducció d'emissions de GEH del municipi.


Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d'Ordenació Urbanística Municipal






Cost eficiència (€/kg CO2eq estalviat) - 200, -


- -


Hecàtrees de zona verda / Hectàrees de zona verda any base Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0,0 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Emissions de GEH (CO2eq) totals



29 1.2.4 3 Establiment de compacitats mínimes que garanteixin l’existència de comerç de proximitat.

0,0


Directe El planejament CP Descripció Aquesta mesura ha de formar part del planejament. Per evitar desplaçaments de la població en el dia a dia cal que les compacitats previstes permetin que hi hagi comerç de proximitat.


Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d'Ordenació Urbanística Municipal


Mitjana

Departament de Serveis de Planejament, Urbanisme i Medi Ambient, Departament de Promoció Econòmica






- -


Començos / m2 Energia (kwh/any)


Consum final d'energia total (X14) 0,0 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Emissions de GEH (CO2eq) totals



30 1.2.5 1 Introducció de criteris de compra verda relacionats amb l’eficiència energètica 50,


Directe L’adquisió de béns i serveis PDR Descripció Es pretén amb aquesta acció introduir criteris, requisits o condicions relatives a les compres a fi i efecte que mitjançant el seu compliment es puguin assolir millores en l'eficiència energètica.




Alta Departament de Serveis de Planejament, Urbanisme i Medi Ambient






- -


kWh estalviats amb l'assoliment de criteris/kWh consum total de l'equipament o organització Energia (kwh/any)


Consum final d'energia total (X14) 0,0 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Emissions de GEH (CO2eq) totals



31 1.2.5 2 Introducció de mecanismes de control de compliment dels criteris ambientals assumits pel contractat

10,


Directe L’adquisió de béns i serveis PDR Descripció La introducció de criteris ambientals en els plecs afavoreix la transversalitat de l’actuació a totes les àrees/departaments municipals si els criteris queden incorporats per defecte en els plecs.










- -


kWh estalviats amb l'assoliment de criteris/ contractes realitzats Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) totals 0,0 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Emissions de GEH (CO2eq) totals



32 1.2.5 3

Valoració en els plecs de condicions de la contractació d'aquelles empreses que es trobin integrades dins d'un sistema de gestió ambiental i hagin obtingut el certificat

0,0


Directe L’adquisió de béns i serveis PDR Descripció Un cop incorporats els criteris ambientals cal que es pugui controlar que són efectius mitjançant l’obligació que el contractant rendeixi comptes a l’ajuntament. També és important que en la concessió de gestió de serveis (poliesportius, neteges, jardineria, etc.) els subcontractats informin anualment dels consums energètics i d’aigua associats al servei que efectuen en el municipi.










- -


Nº empreses contractades que tinguin un sistema de gestió ambiental Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) totals 0,0 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Emissions de GEH (CO2eq) totals



33 1.2.6 1 Cerca de fets imposables, sobre els que l’ajuntament estigui aplicant taxes, en els que es puguin considerar criteris energètics

0,0


Directe Altres (normativa, construcció,…) PDR Descripció Avaluació de la possibilitat d'utilitzar la política fiscal municipal com a mesura de foment de les accions encaminades a l'estalvi energètic i alhora de dissuassió dels comportaments que malmetin més recursos energètics. També avaluar la política fiscal com a eina afavoridora de les implantacions d'energies renovables.



Prioritat tècnica Responsable Alta Direcció Econòmica






- -


-


0,0



34 1.2.6 2

Incloure en la normativa municipal l'obligatorietat d'instal·lar en pàrkings privats de nova construcció una preinstal·lació d'endolls així com reservar un espai per a bicicletes

40,


Directe Altres (normativa, construcció,…) PDR Descripció Preveu que els punts de càrrega s’instal•li en els pàrkings privats i que tinguin un sistema de gestió intel•ligent similar a l’actual sistema de pagament dels pàrkings, és a dir, l’usuari recarregaria la bateria del vehicle i amb la targeta del pàrking abonaria la quantitat corresponent. Aquests punts de càrrega estan concebuts com de suport als punts de càrrega de més llarga durada (4-8 hores). La idea és que un usuari pugui carregar el seu vehicle durant 30 minuts per a poder realitzar uns 30 quilòmetres A més a més, cal contemplar també espai suficient per a que els veïns puguin guardar de forma segura la seva bicicleta, que amb l'aplicació de mesures dirigides a aquest mode de transport es preveu que augmenti el nombre d'usuaris.




Alta

Direcció de Servei Jurídic i Administratiu. Àrea de Serveis Territorials. Regidoria de Medi Ambient, Programa Mobilitat






- -


Parkings amb endolls/parkings Parking amb espai per a bicicletes/parkings Energia (kwh/any)


Consum final d'energia de l’ajuntament 0,0 Consum final d'energia total (X14) Emissions de GEH (CO2eq) totals



35 1.2.6 3 En nous equipaments i edificis no sobrepassar els criteris mínims establerts en el decret d’ecoeficiència i en el CTE

120,


Directe Altres (normativa, construcció,…) PDR Descripció L’ajuntament ha de ser exemplar i per tant és convenient que les seves dependències i equipaments compleixin amb escreix l’establert a la normativa vigent. En el cas de nous equipaments hi ha l’oportunitat de ser més estricte que la normativa vigent.


Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Codi Tècnic de l'Edificació Pla d'Estalvi i eficiència energètica 2010 a Catalunya








- -







36 1.2.6 4 Obtenir l’etiquetat energètic de nous equipaments /Qualificació energètica dels nous edificis públics

60,


Directe Altres (normativa, construcció,…) PDR Descripció Es tracta de que els nous edificis es construeixin tenint en compte l'etiquetat energètic que ha entrat en vigor (A, B, ..). L'obtenció d'un etiquetat energètic A o B serien els casos més eficients, en el que l'emissio de CO2 a l'atmosfera a causa de la construcció i utilització d'aquest edifici seria la més reduida respecte etiquetats com el D o E. Donat que la comptabilització de tones estalviades varia molt depenent del grau d'eficiència en la construcció, en aquest cas l'indicador (A, B, C...) que és el que ens informa sobre el consum de KgCO2/m2, s’ha cregut convenient no efectuar cap estimació. Seria convenient però, la realització d'auditories energètiques que permetessin augmentar el grau d'eficiència dels equipaments públics ja exisitents.










- -







37 1.2.3 1 Substitució progressiva dels autobusos urbans amb combustibles convencionals per altres més eficients (gas natural)

246,99


Directe Transport públic municipal (si s’escau) CP Descripció Amb l'objectiu de reduir les emissions de CO2 degudes al transport públic municipal es proposa la utilització de vehicles energèticament més eficients en la flota d'autobusos urbans. La combustió de gas natural produeix una menor quantitat de CO2 que la d'altres combustibles con la gasolina o el gasoil A. Essent la tecnologia dels motors de gas natural per a automoció perfectament assolible es proposa, tant bon punt s'hagi de renovar la flota de vehicles del transport públic urbà, la substitució per vehicles alimentats amb gas natural. Cal tenir en compte que la inversió especificada per a aquesta acció contempla una implantació progressiva, és a dir, la substitució de vehicles antics pels vehicles proposats a mesura que vagi essent necessari. Per tant, el cost de la inversió especificat implica només l'increment d'inversió d'un vehicle del tipus proposat respecte la d'un vehicle del tipus ja existent. Cal tenir en compte també la necessitat d'una estació de repostatge de gas natural. En cas de que la inversió necessària per a la implantació d'aquesta estació no sigui justificable es proposa un acord de repostatge a algun municipi proper.






Cost d’inversió (€), IVA inclòs 71.506,26




0,8 -


Nº autobusos amb combustibles altrernatius/Nº autobusos total Energia (kwh/any)


Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES 0,0 Emissions de GEH (CO2eq) totals Consum final d'energia total (X14)



38 1.2.3 2 Millora del transport públic en general (freqüència, cobertura, connexió entre línies,..)

1.750,49


Directe Transport públic municipal (si s’escau) CP Descripció Adopció de les mesures encaminades a una millora de la percepció de la ciutadania respecte l'opció "transport públic" en el mix de medis de transport disponibles, concretament en l'àmbit del servei d'autobusos. En concret, aplicació de mesures destinades tant a la xarxa (augment de la freqüència, cobertura, accés,..) com als seus serveis i imatge (regularitat/fiabilitat, neteja, seguretat,..), així com a les reduccions dels costos per usuari. Si s'aconsegueix un transvasament de la població que utilitza transport privat al transport públic poden aconseguir-se estalvis importants en les emissions de CO2 a l'atmosfera. La millora del transport públic és clau per reduir l’ús del cotxe i per tant reduir el consum de combustibles. Un transport públic eficaç cal que tingui freqüències elevades i una bona cobertura territorial.


Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d'Acció Local de Sant Feliu de Llobregat Pla de Mobilitat Urbana de Sant Feliu de Llobregat





Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté EMT. Entitat Metropolitana del Transport



- -


Viatges en autobús / Població Energia (kwh/any)


Mobilitat de la població (X5) 5.454.810,9 Consum final d'energia total (X14) Emissions de GEH (CO2eq) totals



39 2.1.1 1 Campanyes de difusió de les subvencions que promoguin l'estalvi i l'eficiència energètica

8.273


Indirecte Domèstic PDR Descripció Es proposa que des de l’Ajuntament es facin campanyes informatives i de divulgació a la ciutadania i als agents econòmics de la ciutat per facilitar la informació sobre les subvencions que les administracions atorguen en matèria de energia eficient, com són els electrodomèstics de classe A i calderes d’alt rendiment d’entre altres. Es preveu que d'aquí a l'any 2.020 hauran hagut de renovar-se força de les calderes existents actualment, es preveu que aproximadament un 50 % s'hagin renovat per calderes d'alt rendiment. Aixi mateix s'estima que d'aquí a l'any 2.020 el 60% dels habitatges hauran substituït els electrodomèstics antics per uns de classe A. Cal tenir en compte que els electrodomèstics de classe A consumeixen un 50 % menys d'energia que els electrodomèstics convencionals (classe D).

Relació amb d’altres accions PAES Acció 2.1.1/2 i 2.1.1/3

Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla Renova't d'electrodomèstics, calderes i aparells d'aires condicionats 2010




Cost d’inversió (€), IVA inclòs -




- -


Consum energètic setor domèstic (kWh) / població Energia (kwh/any)


Consum final d'energia total (X14) 22.668.120 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Emissions de GEH (CO2eq) totals



40 2.1.1 2 Substitució de les bombetes incandescents per d'altres més eficients 2.573,24


Indirecte Domèstic AM Descripció Actualment moltes de les bombetes que es troben en els habitatges són del tipus convencional. La ciutadania prendrà més consciència dels beneficis ambientals que suposa la instal•lació de sistemes més eficients. A més a més i tenint en compte que al 2020 i a conseqüència de la normativa supramunicipal, ja no hi haurà bombetes incandescents al mercat, bona part de la il•luminació domèstica serà de baix consum sense necessitat d'efectuar grans accions per part de l'Ajuntament. S'ha estimat que el 70 % de les bombetes convencionals seran substituïdes per altres més eficients.










- -




Consum final d'energia total (X14) 5.349.765,4 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Emissions de GEH (CO2eq) totals



41 2.1.1 3

Realització de campanyes de sensibilització orientades cap a la reducció del consum d'aigua potable, del consum energètic i dels residus a l'àmbit de domèstic

455,1


Indirecte Domèstic AM Descripció Disseny de campanyes pel sector domèstic i dins l'àmbit de l'estalvi d'aigua, del consum energètic i de la minimització i valorització de residus, que cerquin transferir informació ambiental als partíceps, fomentar la implicació en els problemes ambientals citats i configurar mesures participatives que contribueixen a les solucions. L'efectivitat d'aquestes campanyes als ciutadans del municipi pot repercutir en millores importants en termes d'estalvi, en concret aquesta acció pretén la reducció de més del 1,5% del consum.







Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté ICAEN,ACR,ACA



- -


Consum energètic municipi (kwh)/ població Energia (kwh/any)





42 2.1.1 4 Aplicació de la normativa que preveu la instal·lació d'energia solar tèrmica en els nous habitatges

246,3


Indirecte Domèstic ER Descripció Amb l'aplicació de l'ordenança municipal sobre energia solar tèrmica i tenint en compte que hi ha previst un creixement urbanístic que implica la creació d'habitatges d'aquí a l'any 2.020, es calcula una estimació de les tones de CO2 eq. que s'estalviarà amb aquesta acció.


Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d’Acció 2008-2012 de l’Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica a Espanya Pla de l’Energia 2006-2015 a Catalunya Codi Tècni de l'Edificació








- -




Consum final d'energia total (X14) 1.268.190, Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Emissions de GEH (CO2eq) totals



43 2.1.2 1

Realització de campanyes de sensibilització orientades cap a la reducció del consum d'aigua potable, del consum energètic i dels residus a l'àmbit de les activitats econòmiques

1.539,4


Indirecte Petites activitat econòmiques, comerços, tallers, etc. AM

Descripció Disseny de campanyes pel sector de les activitats econòmiques i dins l'àmbit de l'estalvi d'aigua, de l'eficiència energètica i de la minimització i valorització de residus, que cerquin transferir informació ambiental als partíceps, fomentar la implicació en els problemes ambientals citats i configurar mesures participatives que contribueixen a les solucions. L'efectivitat d'aquestes campanyes al sector terciari del municipi pot repercutir en millores importants en termes d'estalvi, en concret aquesta acció pretén una reducció del 15% del consum.


Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Campanya de Civisme i Residus 09 Pla d'Estalvi i eficiència energètica 2010 a Catalunya Pla Renova't de Finestres, obertures i proteccions solars 2010 A Catalunya








- -


Consum total (Khw) / població Energia (kwh/any)


Consum final d'energia total (X14) 68.591, Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Emissions de GEH (CO2eq) totals



44 2.1.3 1 Realitzar cursos de conducció eficient 760,48 Àmbit Temàtica Tipologia

Indirecte Mobilitat urbana AM Descripció Aquesta acció proposa realitzar cursos a la població, a professors d’autoescoles i professionals del transport, per aprendre a conduir de manera eficient i reduir el consum energètic del vehicle. La conducció eficient consisteix en aplicar una sèrie de tècniques per a reduir el consum de combustible i la contaminació mediambiental i, a més a més, aconseguir augmentar la seguretat vial i el confort. Segons dades de l'IDAE i l'ICAEN aquests cursos poden arribar a estalviar fins a un 20 % en combustible. Aquests cursos poden ser subvencionats per l'ICAEN. Aquesta acció pretén una reducció de les emissions municipals provinents del transport en < 0,5%.










- -


Emissions del sector transport (tn CO2)/ població Energia (kwh/any)





45 2.1.3 2 Campanya per fomentar l'adquisició per part de la ciutadania de vehicles més eficients i l'ús de biocombustibles

2.381,63


Indirecte Mobilitat urbana AM Descripció Disseny de campanyes en l'àmbit de l'estalvi energètic en el transport privat, que cerquin transferir informació ambiental a la ciutadania referida als vehicles més eficients i a l'ús de biocombustibles, fomentar la implicació en els problemes ambientals citats i configurar mesures participatives que contribueixen a les solucions, entre les quals el foment de l'adquisició de vehicles més eficients i/o que usin biocombustibles. L’objectiu és aconseguir que al 2020 un 20% dels vehicles siguin elèctrics, híbrids o de baixes emissions, per tal que les emissions del parc mòbil es redueixin significativament. Cal tenir en compte que d’aquí al 2020 bona part del parc mòbil s’haurà renovat degut a l’envelliment. Per tant cal establir mecanismes per afavorir que els nous vehicles siguin elèctrics, híbrids o que utilitzin energies més netes. L’impost de circulació es pot vincular a les emissions, es poden obrir línies de finançament a baix interès o interès nul per a la compra de vehicles no contaminants, etc.










- -


Emissions del sector transport (tn CO2)/ població Energia (kwh/any)





46 2.1.3 3 Mesures per a reduir l'ús del transport privat 1.392,82 Àmbit Temàtica Tipologia

Indirecte Mobilitat urbana AM Descripció Polítiques d'estímul del transport col•lectiu i de dissuasió de l'automòbil per a facilitar el transvasament de viatgers cap al transport col•lectiu Disseny de polítiques dins l'àmbit de la mobilitat, que cerquin dissuadir als usuaris del vehicle privat del seu ús, oferir alternatives de transport públic que hi puguin competir i en fi sensibilitzar en els avantatges individuals i socials del canvi d'un model de transport actual per un més basat en el transport públic. Ampliació de la xarxa ciclable, fer-la continua i connexa amb altres municipis o sistemes de transport públic Accions encaminades a augmentar la longitud total de la xarxa ciclable, millorar-ne les condicions amb configuració de carrils segregats del trànsit, cercar-ne la continuïtat i l'eliminació d’illes, així com la connectivitat amb altres xarxes de municipis colindants, i procurar eines que afavoreixin la intermodalitat dels medis de transport públics, establint sistemes de pagament integrat, previsió d'espais per a bicicletes, etc. Una disminució del 1,7% del total d’emissions provinents del transport de municipi és el que s'ha estimat amb l'aplicació d'aquestes mesures.


Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d'Acció Local de Sant Feliu de Llobregat








- -


Nº viatges en transport públic / Població Nº desplaçaments amb modes no motoritzats / Població Energia (kwh/any)


Mobilitat de la població (X5) 4.972.382, Consum final d'energia total (X14) Emissions de GEH (CO2eq) totals



47 2.1.3 4 Continuar aplicant els plans desenvolupats en relació a la mobilitat; PGM 76, Pla de Planificació del Trànsit.

0,0


Indirecte Mobilitat urbana AM Descripció Els plans de moblilitat són la millor eina per aconseguir una bona gestió del transit, minimitzar els efectes negatius sobre l'entorn i la qualitat de vida de les persones. El propòsit últim d'aquesta acció és la constatació de la importància de la execució d'aquests plans.


Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d'Acció Local de Sant Feliu de Llobregat Pla d'Estalvi i eficiència energètica 2010 a Catalunya Pla de Mobilitat Urbana Pla de Pacificació del Trànsit Prioritat tècnica Responsable




Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats Es manté IICAEN



- -




Mobilitat de la població (X5) 0,0 Consum final d'energia total (X14) Emissions de GEH (CO2eq) totals



48 2.1.3 5 Mesures per a racionalitzar la mobilitat 1.724,24 Àmbit Temàtica Tipologia

Indirecte Mobilitat urbana AM Descripció Creació de camins escolars S’encamina també a facilitar la mobilitat dels vianants i a reduir l’ús del cotxe privat. Portar les criatures a l’escola sovint comporta molts desplaçaments amb vehicle privat ja que els infants no poden anar sòls pel risc. Els camins escolars han d’afavorir que els nens i nenes vagin sols a l’escola i hi puguin anar a peu o en bicicleta. Vianalització de carrers i millora de l'accessibilitat a peu dels vials Consisteix en la millora de la vianalització dels carrers, especialment del centre, ampliant els carrers vianalitzats així com l'accessibilitat a peu dels vials. Gestió de l'aparcament amb criteris sostenibles L'estalvi calculat s'ha obtingut estimant que d'aquí a l'any 2020 s'aconseguirà un 2% de reducció de les emissions del transport gràcies a l'aplicació d'aquestes accions.


Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d'Acció Local de Sant Feliu de Llobregat Pla de Mobilitat Urbana Pla de Pacificació del Trànsit








- -







49 2.1.4 1

Realitzar campanyes informatives sobre l’aplicació d’energies renovables i d’arquitectura bioclimàtica en els sectors domèstic, comercial i industrial

81,56


Indirecte Participació ciutadana ER Descripció Disseny de campanyes dins l'àmbit de d'energies renovables i arquitectura bioclimàtica pels sectors domèstic, comercial i industrial,que cerquin transferir informació ambiental, fomentar la implicació en els problemes ambientals citats i configurar mesures participatives que contribueixen a les solucions, entre les quals la instal•lació per part d'aquests sectors privats, d'instal•lacions d'energies renovables o d'arquitectura bioclimàtica. S'ha estimat la reducció del <0,5% total del municipi amb la realització d'aquesta acció.


Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d'Energies Renovalbes 2005-2010 a Catalunya








- -


Potència instal·lada d'energies renovables (Kw) / Potència instal·lada total (Kw) Energia (kwh/any)


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energi 20.572.209,2 Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES Emissions de GEH (CO2eq) totals



50 2.1.4 2 Fomentar entre la ciutadania la cultura de la sostenibilitat, a través de l'Oficina de Serveis Ambientals de l'Ajuntament

69,17


Indirecte Participació ciutadana AM Descripció La conscienciació i sensibilització envers els temes ambientals constitueix una opció estratègica i estructural de l’Ajuntament i ha d'acompanyar les seves actuacions, especialment aquelles que estan relacionades directament amb la qualitat de vida de la ciutadania i en tot allò que li afecti. L’Oficina de Serveis Ambientals (OSA) és un servei que té per finalitat dinamitzar, coordinar i fer el seguiment de l’Agenda 21 local. Es tracta d’un espai obert a la ciutadania i a totes aquelles entitats, centres educatius, comerços i empreses de Sant Feliu que estiguin interessats en el medi ambient i la sostenibilitat. L’OSA ofereix: Un punt d’informació i assessorament sobre qüestions mediambientals i de sostenibilitat quotidianes, i sobre opcions per a contribuir a la millora de l’entorn i l’estalvi de recursos (aigua, energia, gestió de residus). Una programació d’activitats (xerrades, tallers, exposicions) entorn les temàtiques de l’Agenda 21 (recollida selectiva, energies netes, entorn natural, mobilitat sostenible…). Suport econòmic en projectes singulars i iniciatives a favor del medi ambient. Assessorament personalitzat per tal de fer que la vostra entitat sigui més sostenible. Informació sobre subvencions i ajudes per desenvolupar projectes de millora del medi ambient. Recursos específics (pedagògics, materials, infraestructurals) destinats a fer més sostenibles les vostres activitats. S'ha estimat una reducció del < 0,5% total d’emissions del municipi a través d'aquesta acció. Relació amb d’altres accions PAES -









- -


Consum energètic municipi (kwh)/ població Energia (kwh/any)


Consum final d'energia total (X14) 18.041.903, Emissions de GEH (CO2eq) totals Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES



51 2.1.5 1 Incrementar el grau d'autoabastament energètic amb fonts renovables dins el sector privat

4.407,2


Indirecte Altres (Indirecte) ER Descripció Polítiques municipals que primin el consum d'energia neta en el sector domèstic, comercial i industrial Aprovació de polítiques que de forma transversal i afectant a tots els departaments municipals, procurin el foment de les energies netes en contraposició amb les energies convencionals. A més a més es remarca la importancia de mantenir els actuals avantatges fiscals en matèria de rebaixa del IBI i permís d'obres per aquells edificis que, no essent obligatori, incorporin energies renovables. Aquesta acció proposa l'increment del 10% del grau d’autoabastament d'energia elèctrica per part del sector privat a través de la instal•lació de 39192 m2 de plaques fotovoltaiques en els equipaments, i l'increment del 10% del grau d’autoabastament de gas natural a través de l'aprofitament de 17536 m2 de superfície de coberta per a la instal•lació d'energia solar tèrmica. Promoure l'ús dels sostres de les naus industrials per a la producció energètica FV En la mateixa línia que la proposta anterior es proposa que els sostres de les naus industrials situades en polígons permetin la instal•lació de plaques. Caldrà pensar en les fórmules adients per a la gestió de les instal•lacions i venda de l’energia produïda. Promoure el lloguer de sostres privats per a la instal•lació d'energia solar fotovoltaica En certs casos un important catalitzador de les inversions en la tecnologia fotovoltaica pot esdevenir el propi Ajuntament, subministrant suport tècnic, regulatori o de participació en la promoció dels projectes. Es tracta d'estudiar les possibles accions a realitzar pel municipi, amb l'objectiu d'afavorir la implantació de projectes en sostres privats així com ser-ne exemple i llogar algun sostre per a la instal•lació d'energia solar fotovoltaica. En aquesta acció es troba comptabilitzada també,la instal·lació prevista a la Indústria Forns Pujol. Relació amb d’altres accions PAES Acció 2.1.4/1

Relació amb altres plans: A21, PGM 76, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d’Acció 2008-2012 de l’Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica a Espanya Pla de l’Energia 2006-2015 a Catalunya Pla d'Energies Renovalbe 2005-2010 a Catalunya Prioritat tècnica Responsable







- -


Potència elèctrica d'energia renovable instal·lada a sostres llogats (Kw) / Potència elèctrica total (Kw) Energia (kwh/any)


Producció local d'energies renovables (X16) 13.158546,5 Producció local d'energies renovables (X16) Emissions de GEH (CO2eq) àmbit PAES


- 128 -

Tipologia d'accions

Adquisició béns i serveis

5%

Dependències municipals

17%

Planejament i normativa

14%

Altres8%

Enllumenat públic i semàfors

4%

Flota de vehicles de serveis municipals

8%

Transport públic i mobilitat urbana

14%

Aigua i residus15%

Participació ciutadana

4%

Domèstic8%

Activitats econòmiques

2%

4.02 Síntesi del Pla d’Acció

En el Pla d’Acció s’han proposat un total de 51 accions. A continuació es mostra la distribució del nombre d’accions en funció de la seva tipologia.

Gràfic 49. Accions proposades en el Pla d’Acció en funció de l’àmbit al qual fan referència. Font: Elaboració pròpia

Gran part de les accions s’enfoquen en aquells àmbits on l’Ajuntament hi té competència. Les accions enfocades als àmbits d’actuació indirecta però, implicaran grans estalvis ja que van dirigides a sectors que són responsables de gran part de les emissions de GEH del municipi (com el sector domèstic o el de transport). La tipologia “Altres” engloba altres accions l’aplicació de bones pràctiques o l’augment del percentatge de producció d’energia renovable.


- 129 -

A continuació es mostra una taula resum dels estalvis aconseguits amb les accions proposades:

Estalvi energètic (kWh)

Tn CO2 estalviades l’any 2.020

Dependències municipals 983.521 840

Enllumenat públic i semàfors 1.216.038 666

Flota de vehicles municipals 193.657 178

Flota v. dels serveis externalitzats - -

Altres (Directe energia) 6.107.030 2.613

Gestió Residus (Tn/any) 647 650

El cicle de l’aigua 24.894 20

Transport públic 5.454.811 1.997

El planejament - 6

L’adquisició de béns i serveis - 60

Act

uaci

ó di

rect

e

Altres (normativa, construcció, ..) - 220

Domèstic 171.646.719 11.548

Activitats econòmiques 68.591 1.539

Mobilitat urbana 24.647.286 6.259

Participació 38.614.112 151

Act

uaci

ó in

dire

cte

Altres 13.158.547 4.407

Mesures ja executades (període 2.005-2.009) - 1.700

Total 262.115.853 32.854

Reducció emissions CO2 total - 20%

Taula 36. Estalvi energètic (kWh) i emissions reduïdes (tn CO2 eq.) per àmbit d’actuació amb l’aplicació de les accions proposades d’aquí a l’any 2.020. Font: Elaboració pròpia

• L’execució de les accions permetran un estalvi de 32.854 tn de CO2, és a dir, una reducció del 20 % de les emissions de l’any base (2.005) i de l’àmbit d’aplicació del PAES.


- 130 -

Es presenta a continuació la comparativa entre l’any base (2.005) i l’escenari futur (any 2.020):

Àmbit PAES Any base (2.005)

Emissions un cop aplicades

accions Reducció emissions

Percentatge de reducció (%)

Emissions de GEH (tn CO2) 163.842 132.692 32.854 20 Emissions per càpita (Tn CO2/hab.) 3,88 3,10 0,78 20

Taula 37. Comparació entre l’any base (2.005) i l’any 2.020 un cop aplicades totes les accions proposades. Font: Elaboració pròpia


- 131 -

6. Conclusions

L’adhesió al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses del municipi de Sant Feliu de Llobregat el 31 de Març de 2.009 comporta el compromís, davant la Direcció General de Transport i Energia (DGTREN) de la Unió Europea, de reduir més del 20 % de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) de l’any 2005, que representa superar la xifra de 32.768 tn CO2 eq. d’aquí a l’any 2.020. S’han proposat un total de 51 accions, les quals poden ser portades a terme directament per l’Ajuntament o en base al seu impuls, si bé algunes depenen d’actuacions indirectes desenvolupades pel govern estatal i autonòmic. El Pla també implica una despesa econòmica per realitzar les accions assenyalades en l’esmentat Pla.

Gran part de les accions estan destinades a aquells àmbits que són competència de l’Ajuntament i permetran, entre d’altres, l’augment de l’eficiència de les instal·lacions municipals, un augment considerable de la producció energètica de l’Ajuntament amb fonts renovables, una renovació de la flota municipal amb vehicles més sostenibles o disposar d’un enllumenat públic més eficient. L’execució de les accions proposades al Pla d’Acció permetran, d’aquí a l’any 2.020, acomplir amb l’objectiu del Pacte d’Alcaldes/esses i reduir les emissions en més d’un 20 % (32.854 tn CO2). A més a més, l’execució del mateix implicarà l’increment del grau d’autoabastament del municipi amb fonts d’energia renovables i un gran augment de l’eficiència energètica. Per a l’execució d’aquest Pla serà necessària la implicació dels diferents departaments de l’Ajuntament així com una gestió i un control integrat de la informació ambiental del municipi.. També serà necessària la realització d’un seguiment d’aquest Pla, mitjançant estudis bianuals, que s’enviaran a la Unió Europea.

Documents

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de ... · PAES: Pla d’Acció per l’Energia Sostenible - Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Document I - 4 - Índex