Pla de Comunicació

7/25/2019 Pla de Comunicaci

1/93

Pla de Comunicacidel Departament de Salut, ICS, IES,CATSALUT i empreses pbliques


2/93

1. Introducci

2. Marc estratgic

3. Situaci actual

4. Estratgia comunicacional

5. Plans i programes de comunicaci del

Departament de Salut, ICS, IES,

CATSALUT i empreses pbliques

5.1. Departament de Salut (Serveis Centrals),

CATSALUT i IES

5.2. ICS

6. PIVG (Programa didentitat visual grfica)

6.1. Harmonitzaci de la identitat visual

grfica de les entitats i organismes delDepartament de Salut

6.2. Exemples daplicacions grfiques

Pla de Comunicaci del Departament de Salut

9

13

21

29

41

65

91

101


3/93

COMISSI DE COMUNICACI

Direcci:Carme Prez, cap de Gabinet de la Consellera

Membres:Xavier Burjons, CatSalut GironaMontserrat Cors, CatSalutMaica Gil, Institut dEstudis de la SalutAssumpci Gonzlez, ICS-Atenci Primria Bcn CiutatJoan Elas, ICSOlga Huguet, Departament de SalutMerc Isern, ICSMaria Josep Prez, Departament de SalutVictria Petans, CatSalutLaura Puig, Departament de SalutFrancesc Rillo, ICS-Hospital Universitari de BellvitgePilar Rosas, ICS-Hospital Universitari Vall dHebronMontserrat Tur, CatSalutPau Tutusaus, Departament de SalutAndreu Vidal, Departament de Salut

Direcci i coordinaci del projecte:Olga Huguet, cap de lOficina de Premsa i Comunicaci del Departament de Salut

Redacci i edici:Maria Josep Prez,periodista de lOficina de Premsa i Comunicaci del Departament de SalutLaura Puig,periodista de lOficina de Premsa i Comunicaci del Departament de SalutFrancesc Rillo, cap de lrea de Comunicaci i Imatge de lHospital Universitari de Bellvitge


4/93

1

Introducci


5/93

11

Aquest s un pla de comunicaci integral i pensat per un perode a mitj termini. Els

objectius anuals (2005) estan detallats i la resta han destar assolits el 2007.

s un document-marc a partir del qual els organismes dependents del Departamentde Salut, tant els serveis centrals com els territorials, han de desenvolupar al detall

els propis plans dacci.

Pel que fa al pressupost i lassignaci de recursos humans per desenvolupar-lo, no

sha previst cap despesa addicional.

Es proposa portar a terme un tall davaluaci a finals de lany 2006, per tal de deter-minar les modificacions per fer de cara al darrer any de la legislatura .

Per qu un pla de comunicaci?

El principal objectiu de qualsevol pla de comunicaci s aconseguir transformarlesfor diari que realitza la instituci en valor dimatge, s a dir, aconseguir la pro-gressiva adequaci de la imatge tant interna com externa amb la identitat del propi

Departament de Salut, entenent per identitat la realitat del que la instituci s i allque fa.

Els objectius concrets:

Que es conegui fora del propi mbit el que fan el Departament de Salut i les institu-cions i els organismes que depenen del Departament de Salut. Que, com a conseqncia i mitjanant un millor coneixement, es pugui valorar laseva activitat evitant caure en estereotips o imatges distorsionades.

Que dins del mateix Departament de Salut i les organitzacions que en depenen, esconeguin i comprenguin la visi, els objectius i la realitat del que es fa.

Resumint, que tots i cadascun dels collectius que tenen alguna relaci amb el Depar-tament de Salut (persones i institucions) coneguin, entenguin i valorin la funci de lainstituci.


6/93

12

Qu s el Pla de comunicaci?

El document que us presentem proposa un procediment metodolgic dactuacicomunicacional, que es concreta en la proposta duna srie daccions de comuni-

caci tant internes com externes.

El disseny daquest pla sentn sobretot com una eina que permeti amb cada una deles accions assentar les bases de la comunicaci corporativa del Departament deSalut.

Cal remarcar que aix constitueix el punt de partida de lactuaci comunicacional ique cal gestionar-la, ampliar-la i adaptar-la permanentment i, sobretot, estar moltatents als canvis de la instituci i de lentorn.

Quina utilitat prctica t el Pla de comunicaci?

La posada en marxa del Pla de comunicaci, amb lhomogenetzaci de criteris,llenguatge i metodologia que aix comportar, ha de permetre:Augmentar significativament leficcia de les accions comunicacionals per lefectede sinrgies que proporcionar el fet de disposar dun pla director de tota lactivitatcomunicacional.Aconseguir aix una major coherncia en la imatge global del Departament de Salut

i dels diferents organismes que en formen part. Permetre la racionalitzaci dels recursos econmics i humans destinats a la comu-nicaci. Afavorir una millor entesa i coherncia entre les persones i els departaments quecollaboren en aquest procs.


7/93

2

Marc estratgic


8/93

15

PACTE DEL TINELL

El comproms per una sanitat ms humanitzada i de qualitat a travs de lessegents lnies dactuaci.

1. Elaborar des del nou govern un model sanitari (el Sistema de Salut de Cata-lunya) que prioritzi la promoci i la protecci de la salut, la prevenci de la malaltia(la salut pblica), lassistncia sanitria i ladaptaci del sistema a les malalties cr-niques. En aquest sentit, cal elaborar una nova llei de qualitat i modernitzaci del sis-tema sanitari i el nou marc de finanament.

2. Instaurar el nou sistema catal de salut des del nou Departament de Saluti que prioritzar:

2.1 La salut pblica:

- Crear lAgncia de Salut Pblica de Catalunya amb descentralitzaci en els terri-toris que establir una infraestructura de Salut Pblica (epidemiologia, recerca cient-fica, laboratoris) basada en el rigor cientfic i els recursos i programes necessaris.

- Fomentar la promoci de la salut en estratgies en relaci amb lexercici fsic, lali-mentaci correcta, el sexe segur, la prevenci dembarassos no desitjats, i leduca-ci per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenci a la salut escolar i delscollectius ms vulnerables.

- Prioritzar les poltiques de salut laboral. Desenvolupar la Llei de prevenci de riscoslaborals a Catalunya i coordinar amb lAgncia de Salut Pblica la prevenci i pro-moci de la salut dels treballadors i les treballadores de Catalunya. Un primer objec-tiu ser combatre les causes de lalta sinistralitat laboral.

- Desplegar un pla integral per a la reducci de laccidentalitat i la mortalitat i mor-

bilitat en el trnsit en un 50% en els propers 10 anys.

- Reduir les desigualtats socials en salut a Catalunya.

- Prevenir les addiccions a txics (tabac, alcohol, drogues illegals i altres addiccionscom el joc) i reforar els programes de disminuci de danys: Engegant campanyes informatives i de sensibilitzaci sobre les drogues i sobre lesconseqncies sanitries i socials del seu s i abs. Donant prioritat dins lescola, els centres juvenils i els centres de salut dels progra-

mes de promoci de la salut i prevenci de les malalties, que incloguin obligatria-ment les drogodependncies.


9/93

16

- Generalitzar els programes de reducci de danys. Aplicar el programes dintercanvide xeringues en tot lmbit penitenciari.

- Potenciar i avaluar els programes de desintoxicaci, rehabilitaci i reinserci de les

persones amb addiccions.

- Regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut i/o com-plementaris de lactual medicina convencional, per tal de garantir la qualitat i la bonapraxi.

- Donar suport i cobertura legal i cientfica a ls teraputic del cannabis.

- Realitzar campanyes constants i genriques dinformaci, educaci i prevenci de

la infecci pel virus del VIH, aix com de respecte i solidaritat amb els malalts de SIDA,amb les entitats socials que treballen en el sector.

- Garantir continuadament tota la formaci i el suport als professionals sanitaris quetreballen en la SIDA.

- Generalitzar la prescripci de terpies de xoc a possibles persones infectades pelVIH a tots els centres de la xarxa pblica.

- Garantir laccs a la medicaci i el suport social a les persones malaltes de SIDA,sense discriminacions. Tot aprofundint en una poltica de farmacopea de genrics.

2.2 Lassistncia sanitria:

- Millorar els centres dAtenci Primria (CAP) que esdevindran el centre del sistemasanitari. Augmentar la seva capacitat resolutiva i la seva autonomia, el temps de vi-sita (un mnim de 10 minuts), reduir la pressi assistencial tot reduint lesratios a 1.500persones usuries/UBA, els recursos humans i la cartera de serveis. Millorar latenci

al ciutad (atenci abans de 24 hores pel seu metge de capalera, visita anual pergarantir les activitats preventives i de promoci i protecci de la salut adequades acada persona dacord amb el seu historial clnic, ledat, els hbits, etc.), i espe-cialment a les persones grans. El Govern revisar i avaluar amb criteris objectius elsdiferents models de gesti i els seus efectes, i prendr les mesures necessries pergarantir una adequada prestaci dels serveis pblics de salut.

- Millorar la xarxa especialitzada hospitalria, i aconseguir un continuum assistencialentre la primria i lhospitalria. Revisar els nivells assistencials dins de cada hospital

i protocollitzar les actuacions en cada patologia des de les unitats de referncia.Implementar el sistema dinformaci integrada sanitria (SIIS). Donar a conixer elsdiferents estatus de la situaci dels centres on line, les demores en latenci, lesllistes despera, lndex docupaci, el mecanismes dalerta de freqentaci.


10/93

17

Optimitzar i agilitzar els programes dinversi en manteniment de les installacionshospitalries, adequar la confortabilitat a les estades dels pacients i garantir lequilibrientre confort i salut.

- Establir una xarxa informtica nica dins del sistema, amb la histria clnica infor-matitzada i integrada en tot el sistema sanitari pblic catal. Establir un nic puntdinformaci sanitria, el qual sigui accessible des de i amb les noves tecnologies te-nint en compte les persones amb discapacitats.

- Oferir un nou model per a la salut mental daccs universal i de responsabilitat p-blica que abordi la malaltia amb una visi biopsicosocial. Els serveis hauran destarprop del malalt i la comunitat intervindr en latenci per evitar-ne lallament; serequitatiu territorialment; sacordar amb tots els agents de salut, i rebr un finan-

ament suficient que a ms permeti incrementar la recerca; entre daltres prioritats.Fer extensius els plans de serveis individualitzats per a persones amb trastorns men-tals severs (PSI) que permetin el seguiment personalitzat, continuat i multidisciplinaride les persones que pateixen malalties mentals greus.

- Oferir uns serveis sanitaris ms confortables: millorar laccessibilitat, les infraestruc-tures i el confort de lAtenci Primria i dels serveis durgncies; garantir una atencitelefnica o per internet adequada; introduir millores en el confort de les habitacionshospitalries (individuals o amb mampares separadores) i en el transport urgent (ur-

gncies i emergncies sanitries) arreu de Catalunya; establir vincles operatius i din-tercanvi dinformaci amb els Serveis Socials entre daltres propostes.

Implantar mesures per a la millora del transport sanitari:

- Millorar la publicaci a tots els nivells (ciutadans i ciutadanes, aix com a tots elscollectius professionals sanitaris) informant dels criteris de la seva activaci adequatsi diferenciant en la seva carta de serveis els temps de resposta, la dotaci tecnol-gica dels vehicles i el perfil i la titulaci professional de les dotacions pel que fa a

transport sanitari urgent, transport sanitari programat i transport sanitari demergn-cies.

- Implementar el sistema dinformaci integrada sanitria (SIIS). Donar a conixer ladistribuci en el territori dels recursos, la seva operativitat i utilitzaci. Es tindran encompte els increments de la demanda com a indicador de previsi preventiva entemps real.

- Dimensionar els recursos (ambulncies) dacord amb una adequaci equilibrada

amb les necessitats de la poblaci, siguin aquestes per densitat estacional o orogrfi-ques.


11/93

18

- Equilibrar la despesa exercint un millor control de manera permanent en la mo-bilitzaci daquest tipus de recurs.

- Fer del Departament de Salut el responsable de la planificaci i de les garanties de

qualitat i dequitat, amb independncia dels provedors. Major presncia de recursospropis en lassistncia i el transport urgent i de les emergncies. Cal recuperar partde la gesti en el marc del CatSalut i una revisi de lactual empresa pblica SEMSA(Servei Emergncies Mdiques, SA).

Implantar mesures per a la millora de les urgncies i les emergncies, concre-tament pel que fa a:

- Implantar un model nic de resposta integral de les emergncies sanitries a

Catalunya, coactuaci coordinada amb els diferents grups operatius demergncies(policies, sanitaris, bombers i protecci civil).

- Adequar-se a la normativa europea especfica demergncies.

- Dimensionar i ajustar els recursos dacord a criteris de riscos tecnolgics, qumics,naturals i antrpics.

- Assumir el nombre de recursos pblics dacord a la mobilitat poblacional i el territori.

- Establir, divulgar i formar en matria dels plans de prevenci de Catalunya en lm-bit de la protecci civil.

- Establir indicadors homologats per efectuar una avaluaci permanent.

- Impulsar un pla de xoc contra les llistes despera: fer-les ms transparents a travsde registres centralitzats. En cap cas, permetre dobles llistes despera; establirtemps mxims despera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirrgiques de

malalties no greus (cataractes, prtesis de genoll i maluc, hrnies, varius, etc.), elscorresponents terminis mxims per a les proves diagnstiques, i entre 1 i 2 mesosper a les visites no urgents. Implementar el sistema dinformaci integrada sanitria(SIIS), informant dels increments de la demanda per situacions epidmiques, de lesdemores en les derivacions a les especialitats mdiques, conixer els nivells defreqentaci ms significatius del territori i de la situaci real de les llistes despera.

2.3 Els serveis socials datenci a la dependncia:

- Crear una agncia sociosanitria per la dependncia. Aquesta garantir laccs, laigualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials a totes les persones ambdependncia i oferir un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treballconjunt de tots els professionals.


12/93

19

2.4 Recerca, investigaci i docncia:

- Impulsar la revisi del model de formaci i les especialitats a fi dadaptar-les a les ne-cessitats de salut de la poblaci catalana i far de la recerca, la investigaci i la do-

cncia una part important de lactiu dels professionals sanitaris.

3. Implementar una nova organitzaci del sistema i de funcionament del mo-del:

3.1 Introduir criteris de transparncia en lorganitzaci del sistema, basats en criterisde qualitat i eficincia. En qualsevol decisi de poltica sanitria garantirem la in-formaci pblica. Ladjudicaci o compra dactivitat al sector privat ser justificada.El nou model simplificar laccs als ciutadans amb la incorporaci de ls de les

noves tecnologies com un recurs al servei dels ciutadans i dels professionals.Vetllarem per ls preferent del catal dins del sistema sanitari. Desenvolupar elsConsells de Salut de les rees Bsiques de Salut.

3.2 Assegurar un sistema sanitari ms participatiu. Reforar la percepci que elsciutadans sn propietaris del sistema de salut i, alhora, en sn consumidors i usuaris;garantir el dret del ciutad a decidir en qualsevol intervenci i en el testament vital i aescollir el professional i el centre, en cas de no satisfacci; prioritzar laccs al sis-tema a partir de les noves tecnologies; entre daltres.

3.3 Fer dels professionals sanitaris el principal actiu. Consensuar un nou modelretributiu bsic homogeni, de carrera professional i dincentius, per a tota la xarxasanitria que comporti un correcte nivell salarial i una homologaci de les condicionslaborals bsiques de tota la xarxa sanitria; potenciar el rol comunitari de la infermeriai el seu paper fonamental; analitzar les crregues professionals per potenciar les zo-nes amb ms dficits; adequar el nombre de professionals a la poblaci que cal aten-dre valorant lenvelliment, les noves migracions, lmbit rural, aquelles zones ambms problemes socials; estimular la creaci de noves professions sanitries; entre

daltres compromisos.

3.4 Fer de lInstitut Catal de la Salut (ICS) un institut modern i de qualitat, amb auto-nomia de gesti, que retr comptes dels seus resultats en salut.

3.5 LAdministraci local tindr un paper clau en el nou model, estar present en lapresa de decisi de la planificaci en tots nivells. Compartiran competncies en salutpblica i en serveis socials amb la Generalitat i en assistncia sanitria, cooperar,participar en la planificaci i avaluaci; i a travs dun ens de gesti local podr ges-

tionar o cogestionar lassistncia sanitria.

3.6 La Generalitat establir els criteris bsics per al funcionament dels centres degesti privada, tot vetllant per la seva correcta aplicaci.


13/93

20

4. Establir un nou finanament:

4.1 Equiparar el percentatge respecte al PIB del finanament sanitari al daltresregions o pasos de renda per capita i caracterstiques similars a les nostres, a nivell

europeu.

4.2 Elaborar una auditoria per conixer lestat de comptes del sistema, aix com elseu nivell dendeutament, prvia elaboraci dun pla de sanejament.

4.3 Les inversions tindran les caracterstiques segents:

- Elaborar tamb un pla especfic dinversions, reposicions i recursos humans neces-saris de lICS i de la xarxa no-ICS en els propers vuit anys.

- Preparar un pla de refinanament de les inversions en salut mental, avui sota les-for dels provedors, amb lampliaci del seu abast a latenci ambulatria i comu-nitria, i amb la dotaci de recursos socials i laborals suficients per a la inserci delmalalt mental a la societat.

- Mantenir el pla dinversions sociosanitries previst fins al 2005 (27 milions deuros),per es clarificar el sistema dendeutament o pagament per part del sistema pblicde salut.

4.4 Implementar un pla per a la racionalitzaci de la despesa basat en la qualitat i lefi-cincia.

4.5 Incrementar els ingressos via Estat i finanament propi des del Govern de la Ge-neralitat usant la seva capacitat normativa.

4.6 Fonamentar les relacions entre el sector pblic i el sector privat en unes novesregles basades en la transparncia.

4.7 Racionalitzar la despesa farmacutica per fer un s racional de consum defrmacs, aix com poder dotar el sistema de ms recursos. Potenciar ls de gen-rics.


14/93

3

Situaci actual


15/93

23

Situaci trobada

Desencs dels professionals.

Prdua de confiana per part dels ciutadans en latenci sanitria.

Increment de les llistes despera tant per a intervencions quirrgiques com per avisites despecialistes i proves.

Collapse de les urgncies.

Manca dinversions en infraestructures.

Irregular funcionament del transport sanitari.

Massificaci i manca daccessibilitat a latenci primria.

Problemes de salut pblica cada vegada ms presents.

Manca de recursos per a la salut mental i malalties crniques.

Considerable endeutament.

Procedncia en lmbit de la comunicaci

Inexistncia duna cultura de comunicaci corporativa liderada pel Departament deSalut. Filosofia de comunicaci prpia per marques de cada organitzaci del Depar-tament de Salut. Cada centre tenia el seu propi criteri en comunicaci.

Entorn collectiu poc cohesionat.

Manca de canals de relaci pel que fa a la comunicaci interna.

Molt poca comunicaci entre institucions i organismes del propi Departament deSalut.

Sensaci que una cosa s el Departament de Salut real i una altra s el Depar-tament de Salut virtual dels comunicats oficials i la imatge projectada.

Treballadors i directius del Departament de Salut sassabentaven de les informa-

cions i dels projectes del propi Departament de Salut pels mitjans de comunicaci.

La comunicaci interna no es generava de forma protocollitzada i, per tant, no arri-bava als pblics interns.


16/93

24

Qu sha fet?

Iniciar un procs per a la implantaci duna cultura de comunicaci prpia.

Establir normes internes dactuaci pel que fa a la comunicaci interna i externa.

Establir circuits dactuaci davant una crisi. Tothom sap el que ha de fer.

Millorar les relacions amb els mitjans de comunicaci.

Protocollitzar les actuacions davant les peticions dels mitjans de comunicaci.

Generar sinergies de proactivitat informativa amb els mitjans de comunicaci.

Crear nous equips de comunicaci en els organismes i les institucions del Depar-tament de Salut.

Situaci actual: descentralitzaci orgnica que desdibuixa la marca

Govern de laGeneralitat

ICS

Departamentde Salut

Catsalut

Centres de salut

Regions

Hospitals Empresespbliques


17/93

25

Situaci desitjable: descentralitzaci territorial sota una mateixa marca

Diagnstic de lestat de la comunicaci

Enquestes de satisfacci

Segons lavaluaci i la percepci que els ciutadans usuaris tenen dels serveis daten-ci primria, hospitalria, sociosanitria i de salut mental, el grau de satisfacci globals alt o molt alt (annex).

En lmbit de lAtenci Primria destaquen:

Punts forts:- Tracte personal mdic i dinfermeria.- Entendre b les explicacions del metge.- Sentir-se en bones mans.- Capacitat emptica i descoltar de la infermeria.- Neteja dels centres.

Punts febles:- Puntualitat a la consulta.- Voler ms informaci.- Accs telefnic.- Facilitat visita dia adient per a lusuari.

- Atenci per urgncies.

Govern de laGeneralitat

Departamentde Salut

Regions sanitries

rgans de govern territorial


18/93

26

En lmbit de lAtenci Hospitalria destaquen:

Punts forts:- Sensaci destar en bones mans.

- Ajut a controlar o millorar el dolor.- Tracte personal de la infermeria.- Tracte personal mdic.

Punts febles:- Temps llistes despera.- Menjar hospitalari.- Voler ms informaci.- Poca tranquillitat per descansar a les nits.

El problema ms important afecta directament el servei en els aspectes dorga-nitzaci i informaci en Atenci Primria i en lAtenci Hospitalria, i a ms, en els as-pectes dhoteleria i confort.Sn bsicament els aspectes complementaris que envolten el nucli bsic, que s elservei assistencial, per distorsiona la imatge global de tot el servei.

Comunicaci interna

Comunicaci operativa poc consolidada.

Informaci deficient entre departament, direcci, organismes i centres, professionalsi collaboradors del Departament de Salut.

Condicionament per la magnitud del suport fsic (infraestructures, espais, mo-biliaris...).

Comunicaci pblica

Punts forts:- Gran nombre daparicions.- Aparicions ms positives que negatives.

Punts febles:- Aparicions ms constants als diaris, revistes i rdios que a les televisions.- Predominen els temes de gesti en detriment dels temes socials.


19/93

27

Comunicaci noves tecnologies (internet)

Funcionament actual de lorganitzaciIdea de competncia empresarial.

Dificultat per treballar en grup.Diferents imatges i marques.Protagonisme particular en detriment de lorganitzaci.Manca destabliment de mesures reguladores del funcionament.

Conflictes actualsDuplicitats de continguts / informaci parallela.- Informacions contradictries.- Inexistncia doptimitzaci de recursos compartits.

- Sinforma abans a fora que a dins de lorganitzaci.- Desconeixement de la imatge real que cal donar.- Manca destils predefinits.


20/93

28

Fortaleses La comunicaci com un objectiu

estratgic del Departament de Salut. El nombre dinstallacions (organis-mes) que sn del Departament de Salut.

Recursos humans (professionals) i lainfraestructura (centres) dels organis-mes del Departament de Salut.

Els resultats de les enquestes delsciutadans en lAP i lAH.

Estar present en tot el territori catal. Disposar de gabinets de comunicacique desenvolupen i coordinen les ac-cions comunicatives en relaci amb elsprojectes del Departament de Salut ique treballen de forma coordinada ambla direcci del Departament de Salut.

Disposar duna informaci mplia so-bre les necessitats, expectatives i satis-faccions tant dels ciutadans com delsprofessionals (enquestes, reclama-cions, demandes dinformaci, etc.).

Laposta ferma del Departament deSalut en les noves tecnologies de lainformaci i la comunicaci: portal dela comunicaci, webs, CostumerRelationship Management (CRM).

Laposta del Departament de Salutpels sistemes dautoavaluaci tantinterns com externs.

La integraci de latenci especialitza-da de lAtenci Primria als hospitals hadafavorir una millor comunicaci i coo-peraci efectiva entre ambdues xarxes.

Comunicaci professionals sanita-ris/ciutadans en les lnies de negoci delDepartament de Salut (promoci i pre-venci de la salut i lassistncia).

La nova organitzaci sanitria propo-sada pel Departament de Salut.

Debilitats Manca de sentit de pertinena dels

professionals al Departament de Salut. Coexistncia duna estructura mo-derna amb una estructura administra-tiva i jerarquitzada.

Existncia de diferents marques quefan perdre el sentit de pertinena alDepartament de Salut.

Confusi entre els diferents organis-

mes del Departament de Salut. La poblaci en general no t unconeixement ampli de loferta de ser-veis del Departament de Salut.

Sistemes dinformaci no homogenis.

Canals de comunicaci de la informa-ci contradictoris en lorganitzaci(professionals, centres, serveis...).

Finanament deficitari. Canvis en les necessitats dels ciuta-dans, noves patologies envelliment dela poblaci, poblaci immigrada...

Competncia de quasimercat ambaltres provedors.

Desenvolupament de lestructura or-ganitzativa desigual en els territoris.

Major grau dexigncia per part delsciutadans pel que fa a la informaci delsserveis que reben i a la seva qualitat.

Latomitzaci de lorganitzaci (orga-nitzaci molt gran i amb una cartera deserveis molt diversa).

Diagnstic qualitatiu de la comunicaci


21/93

4

Estratgia comunicacional


22/93

31

Premisses de la comunicaci

Sempre hi ha comunicaci en les organitzacions Les organitzacions sempre comuniquen, quan no comuniquen tamb estan co-municant. Una organitzaci comunica si fa publicitat o si participa en un esdeveniment i co-munica si no ho fa. Els silencis, com en la escriptura musical, conformen la partitura.

Tot comunicaTot significa i es pot interpretar com un missatge, ledifici, lespai de treball, els mo-bles, les mquines, lambient, el logotip i, per sobre de tot, les persones estan co-municant contnuament la histria i el moment de lorganitzaci.

La comunicaci no s inncua Si les accions de comunicaci no sn les adequades, en el seu disseny, execucio gesti, poden tenir efectes no desitjats o fins i tot contraris a la resposta buscada.

La comunicaci interna s la base de la comunicaci en les organitzacions No pot existir una bona comunicaci corporativa i comunicaci externa sense unabona comunicaci interna. Si algun pblic ha de conixer i tenir la mxima infor-maci sobre lorganitzaci, aquest s el pblic intern. No podem comunicar a lopini pblica informacions que no es coneguin a lin-terior de lorganitzaci, ja que el perill de desconfiana i ruptura a linterior s molt alt.

Qu som?Identitat

Qu fem?T un elementpreexistent que s la:

Reputaci

Dinsel sistema

En els propistreballadors

Social

Satisfacciusuaris

Qu diem?Tamb estcondicionat per la:

Imatge contextualpreexistent


23/93

32

Prioritzaci dels pblics objectiu de la comunicaci

Per poder aconseguir els objectius devitar distorsions i sorolls s necessari ordenarels pblics objectiu de la comunicaci per tal dassignar de la manera ms efica elsrecursos disponibles i lesfor que sha de desenvolupar.

Aquests objectius sn principalment dos:

Millorar la qualitat dels serveis incidint en la qualitat relacional, s a dir, en la co-municaci entre el personal en contacte i el ciutad...

Millorar la imatge de servei pblic, cientfica i de prestigi del Departament de Salutincidint en la comunicaci externa.

Prioritzaci a partir del mapa dels pblics, segons el coeficient denecessitat comunicativa (CNC), obtingut per cadascun dells:

Els pblics objectiu de la comunicaci

Definim com a pblic objectiu de la comunicaci el conjunt dindividus i institucions aqui desitgem dirigir lacci comunicacional.

Per aix els hem dividit en grups homogenis segons la relaci de cadascun amb elDepartament de Salut, els seus diferents interessos i els objectius dimatge que cer-quem en cadascun dells.

Concretament hem diferenciat els pblics objectiu per:

El seu mbit, intern o extern El seu rol o funci respecte de lactuaci de la instituci

Pblic intern: Direccions Comissions de treball Juntes clniques Juntes de personal Serveis mdics Serveis dinfermeria Personal tcnic Personal administratiu i de suport Collaboradors i assessors


24/93

33

Pblic ciutadans: Ciutadans de Catalunya Ciutadans usuaris de serveis de salut Ciutadans daltres procedncies

Pblic opini pblica: Lders dopini Mitjans de comunicaci social rgans de difusi dorganitzacions i associacions del sector sanitari

Pblic institucional: Ministeris Conselleries Parlamentaris DiputatsAlcaldies i regidories Institucions sanitries Partits poltics Sindicats

Pblic acadmic cientfic: Universitats Collegis i associacions cientfiques i professionals Instituts i fundacions Centres i grups de Recerca

Pblic assistencial:Associacions hospitals Empreses sanitries Mutualitats Centres sanitaris Professionals sanitaris

Els missatges que shan de comunicar

La proposta de posicionament

La proposta de posicionament expressa com volem ser vistos pels pblics objectiusde la comunicaci, s a dir, quins atributs diferencials volem ressaltar per aconseguiruna imatge prpia i diferent respecte daltres opcions.

Per a lestabliment daquesta proposta s necessari considerar que el primer factordeterminant de la imatge s la realitat mateixa.


25/93

34

Aix, doncs, la imatge que una instituci crea dins la ment del seu propi personal i dinslentorn on actua es determina en gran mesura per la naturalesa de les seves pres-tacions, de la seva organitzaci, del seu pblic intern, dels seus usuaris, provedors icollaboradors.

El perill en iniciar una acci especfica de comunicaci s pretendre crear un desa-justament deliberat entre la realitat i la imatge projectada, ja que la imatge falsejadaprodueix invariablement una reacci negativa en el pblic al qual ens dirigim.

Tenint en compte aquestes premisses, la proposta de posicionament del Departa-ment de Salut ha de girar al voltant dels eixos segents:

La pertinena al Departament de Salut.

El rigor i la professionalitat de tots els seus membres i collaboradors.

La propostabase ligne del Departament de Salut hauria destar basada en:

Reforar la idea de proximitat amb els ciutadans. Destacar la importncia del nou model de la salut a Catalunya. La millora contnua en els serveis als ciutadans.

El missatge permanent del Departament de Salut

La proposta de posicionament que constitueix la lnia argumental sobre la qual de-senvoluparem les accions de comunicaci especfiques, tan sols podr ser trans-mesa al conjunt dels pblics diana a travs de la globalitat daccions comunicacio-nals que es desenvolupin.

El Departament de Salut a prop teu.

El Departament de Salut al teu costat.

Els missatges que shan de comunicar a cada pblic

Malgrat que la proposta de posicionament s vlida per a tots els pblics objectiusde la comunicaci, les caracterstiques de cadascun dells i les diferents respostesbuscades exigeixen el desenvolupament de missatges especfics dirigits a un pblicen concret.


26/93

35

Els missatges que el Departament de Salut vol emetre es poden resumir en els se-gents:

Presentaci del Departament de Salut

Quins serveis dna el Departament de Salut?Com shi pot accedir?

Condicions dutilitzaciCom utilitzar els diferents serveis, la ubicaci, els accessos, a qui sollicitar-ho...

Activitats formatives, divulgatives i socialsInformaci sobre cursos, tallers, taules rodones.Programa desdeveniments.

NovetatsCampanyes, legislaci, situacions especials, esdeveniments que succeeixin dins delactivitat del Departament de Salut i en lmbit general.

ResultatsMemria de les activitats del Departament de Salut.

A cada pblic shauran de dirigir missatges amb un mixdiferent daquests contin-

guts, s a dir, posarem major o menor mfasi, segons la resposta que pretenguemobtenir.

Lemissor de la comunicaci i la integraci dels missatges

Emissors: Conselleria Departament Direccions Caps de servei Caps dunitat Serveis mdics Serveis dinfermeria Professionalsa assistencials Professionals no assistencials


27/93

36

La resposta buscada per cada pblic

Entenem per resposta buscada el canvi de lestat mental desitjat en cada pblic ob-jectiu com a resultat de lacci de la comunicaci.

Per tal de fixar la resposta buscada hem considerat les diferents fases per les qualscal passar en el procs dinvolucraci o coneixement de qualsevol producte o servei,s a dir:

Coneixement: coneix el nom i el recorda.

Comprensi: t una imatge definida del Departament de Salut, que coincideix ambla nostra proposta de posicionament.

Valoraci: accepta i li agrada la imatge que t del Departament de Salut i dels seusserveis.

Preferncia: prefereix els serveis del Departament de Salut davant de possiblesalternatives.

s: utilitza els serveis a la seva disposici de manera adequada en quantitat i qua-litat.

s evident que la resposta buscada varia per a cadascun dels pblics de la comuni-caci, per podem sintetitzar-les en les segents:

Que coneguin el Departament de Salut.Que entenguin la seva tasca.Que el valorin i reconeguin.Que el prefereixin.Que lutilitzin correctament.

Determinaci dels canals i mitjans de comunicaci per a cada p-blic

Un cop establerts i prioritzats els pblics objectiu de la comunicaci, determinat elmissatge permanent del Departament de Salut i els diferents missatges que shan decomunicar a cada pblic en funci de la resposta buscada, shan descollir els canalsi mitjans que shan dutilitzar.

Per canal entenem la via mitjanant la qual es transmet el missatge.

Hi ha dos tipus de canals: els interpersonals i els massius.


28/93

37

Interpersonals: cursos, conferncies, taules rodones, relacions pbliques. Massius: publicacions, publicitat, promoci, informaci.

Els primers sn aquells en qu hi ha contacte directe entre lemissor i el receptor del

missatge.

Els segons estan formats pels diferents mitjans de comunicaci de masses en elsquals no hi ha contacte personal.

El mitj s el vehicle concret a travs del qual es fa arribar el missatge.

En funci de les prioritats de pblic i dels objectius que shan daconseguir hemdeterminat la intensitat de lesfor comunicacional que sha de realitzar per canals i

mitjans.

EXTERNS: MITJANS DE COMUNICACI INTERNET PUBLICACIONS PAPERERIA PUNTS DATENCI A LUSUARI MARCA DELS CENTRES I VEHICLES

INTERNS: INTRANET PUBLICACIONS CONTACTES PERSONALS

Eixos estratgics

Histria clnica nica i unificada.

La base de tota comunicaci interna s fer circular b les informacions claus perlorganitzaci, procediments, normes dutilitzaci, protocols, guies de prctica clni-ca, trajectries clniques i, fonamentalment, la documentaci clnica.

Els professionals amb contacte amb el ciutad sn la cara i la veu del Departament.

Per moltes campanyes i comunicats, intranets i extranets, si els professionals ambcontacte amb el ciutad no estan ben informats o existeixen contradiccions amb els

missatges emesos, generarem confusi i falta deficcia en les accions comunica-tives. Tots els components del Departament de Salut sn comunicaci part-time,amb especial atenci als professionals amb contacte amb el ciutad.


29/93

38

Concepte de servei pblic

La importncia de destacar que all que fem des del Departament de Salut i els seus

organismes sn serveis de salut, introduint-nos aix en un concepte fonamental per ala comunicaci que s la percepci del servei. Quan parlem de servei pblic va msenll de la prpia definici i ens aproxima a lanlisi de serveis, matrius de servucci,qualitat percebuda.El servei s percebut pel ciutad i hi est en relaci directa per la diferncia entre ex-pectativa i experincia.

Comunicaci de crisi

Criteris bsics:

VeracitatTransparncia Parlar el mateix llenguatge i en el mateix context Dileg continuAgilitat i capacitat de reacci Neutralitzar el soroll i les distorsions

No nhi ha prou amb saber fer i fer-ho b. Sha de fer saber.

Shan de prevenir les situacions de risc, amb lanticipaci i lelaboraci de protocolsdactuaci i lavaluaci continuada de les rees ms sensibles a patir una situaci decrisi. Els instruments bsics sn:

Auditoria de riscos Manual de crisi Comit de Crisi Formaci continuada Seguiment i avaluaci


30/93

5

Plans i programes decomunicaci del Departamentde Salut, ICS, IES, CATSALUT

i empreses pbliques


31/93

5.1

Departament de Salut(Serveis Centrals), CATSALUT,

IES i empreses pbliques


32/93

43

CANALS DE COMUNICACI EXTERNS

MITJANS DE COMUNICACI

PLA TCTIC

PUNTS FORTS Gran nombre daparicions. Aparicions ms positives que negatives.

PUNTS FEBLESAparicions ms constants als diaris, revistes i rdios que a les televisions.

Predominen els temes de gesti en detriment dels temes socials.

ACCIONS DE FONS1) Posar mfasi en explicar les poltiques socials.2) Comunicar acuradament les accions destinades a millorar lequitat terri-torial.3) Explicar ms les millores en el sistema (infraestructures i funcionament).4) Fer pedagogia sobre cost/efectivitat/finanament.5) Fer evolucionar conductes (tabac, SIDA, drogues, estils de vida) fent espe-

cial atenci a les escoles.

ACCIONS DE FORMA1) Difusi esglaonada. Evitar en el possible lacumulaci dactes i rodes depremsa.2) Donar un sol missatge a cada roda de premsa.3)Avanar-se a les crisi sempre que es pugui.4) Millorar i unificar les eines de comunicaci interna.

PLA DACCI

PLA DE COMUNICACI 2005 POLTIQUES SOCIALS

Tema estrella: Pla director sociosanitari

- Agncia de la Dependncia ( + Benestar).

- Treballar amb el Ministeri per pactar la Llei de bases de dependncia que cobreixiuna part de la inversi en sociosanitaris.


33/93

44

EQUITAT TERRITORIAL

Tema estrella: Decret de creaci de nous rgans de govern territorial de salut

- Avantprojecte de la Llei de modernitzaci de lICS (revisi LOSC).- Nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pblica adaptat a les prioritats territorials.- Desplegament de lAgncia de Protecci de la Salut.- Nou concurs de Rehabilitaci (Pla estratgic de reordenaci de la rehabilitaci aCatalunya).- Entrada en funcionament de lHospital del Baix Peneds.- Ampliaci de lactivitat de lHospital dAmposta.- Desplegament del Pla de xoc del Baix Llobregat: inici de les obres de 3 hospitals:Sant Joan Desp, Mollet i Sant Boi.

- Centre sociosanitari a Tarragona, posada en marxa.- Centre sociosanitari a Esplugues, posada en marxa.- Pla de consultoris locals de Catalunya.- Compra en base poblacional (capitatiu).- Remodelaci dhospitals: Bellvitge, Vall dHebron, Parc Taul, Granollers, Terrassa.- Redacci de 2 projectes de construcci dhospitals: Olot, Puigcerd.- Finalitzaci de la construcci de 3 centres sociosanitaris: Tarragona, Duran i Reynalsi Palams.- Inici de la construcci dun centre psicogeritric a Salt.

- Nous serveis de salut mental a lHospital de Matar (ampliaci hospital).- Construcci de 36 centres de salut i ambulatoris.- Reforma de 14 centres de salut i ambulatoris.- Reposici dequipaments de centres ICS (25 milions euros).- Millora i desenvolupament de tecnologies de la informaci i de les comunicacions (6milions euros).

MILLORES EN EL SISTEMA

Tema estrella: Pla dinversions per a la millora dinfraestructures sanitries

- Centre dInvestigaci en Medicina Regenerativa.- Pla estratgic dAtenci Primria.- Pla integral de transport sanitari. Concurs de transport urgent i programat.- Mesures de reducci de llistes despera.- Reordenaci de la salut mental: en funcionament centre Amposta.- Pla de Recerca i Innovaci (PRI) (Dursi i Cidem).- Professions sanitries.

- Nou model retributiu i carrera professional.- Regulaci de les medicines naturals.- s teraputic del cannabis.- Sistema dinformaci integrada sanitria.


34/93

45

COST/EFECTIVITAT/FINANAMENT

Tema estrella: Conclusions comissi

- Recepta electrnica (octubre 2005).- Control de despesa farmacutica.

CONDUCTES

Tema estrella: Tabac

- Sida.- Drogodependncies.

- Cncer.- Vacunacions.- Salut laboral (+ treball).- Alimentaci.- Exercici fsic.- Salut i escola (+ educaci).


35/93

46

MODELS COMUNICATS

Oficina de Premsa i ComunicaciConvocatria de mitjans

(Arial 12. Negreta. Alineat dreta.)(Entre carcters Symbol codi 214)

Lnia de separaci en vermell, gruix de 2 1/4

Titular(Arial. 18. Negreta. Caixa baixa. Alineat a lesquerra)

Subtitulars (Arial. 12. Negreta. Justificat)

Desenvolupament de la informaci (Arial. 12. Regular. Justificat)

NOTA:

Separaci de dues lnies entre subtitulars i desenvolupament de la informaci i dunalnia entre pargrafs.

Data (sense localitat) (Arial. 11. Negreta. Cursiva. Alineat a lesquerra)

CONVOCATRIA DELS MITJANS DE COMUNICACIACTE:(Arial. 12 . Regular. Alineat a lesquerra)DIA:

HORA:LLOC:

Gabinet de Premsa

Departament

Adrea electrnica

Telfon de contacte (Arial 9. Negreta. Cursiva. Alineat a lesquerra)

LOGO PROPI


36/93

47

Oficina de Premsa i ComunicaciComunicat de premsa

(Arial 12. Negreta. Alineat dreta.)(Entre carcters Symbol codi 214)

Lnia de separaci en vermell, gruix de 2 1/4

Titular(Arial. 18. Negreta. Caixa baixa. Alineat a lesquerra)

Subtitulars (Arial. 12. Negreta. Justificat)

Desenvolupament de la informaci (Arial. 12. Regular. Justificat)

NOTA:

Separaci de dues lnies entre subtitulars i desenvolupament de la informaci i dunalnia entre pargrafs.

Data (sense localitat) (Arial. 11. Negreta. Cursiva. Alineat a lesquerra)

Gabinet de Premsa

Departament

Adrea electrnica

Telfon de contacte (Arial 9. Negreta. Cursiva. Alineat a lesquerra)

LOGO PROPI


37/93

48

Maig '05 Lloc Tema P.socials Equitat Millores Finanament Conductes

12 Vilanova i G. Signatura pacte de ciutat del Garraf i Ajunt. Vilanova s3 Barcelona Consell de Govern4 Barcelona Roda de premsa SIVES 2004 s

Barcelona Roda de premsa creaci governs territorials s56 Montcada Primera pedra CAP Montcada i Reixac s78910 Barcelona Consell de Govern

Girona Jornada sobre vacunes s11 Reus Signatura pacte Ciutat de Reus s

Barcelona Presentaci, amb Educaci, del llibreL'alimentaci saludable sa l'etapa escolar

12 Dia Internacional dInfermeria

13 Barcelona Roda de premsa Poltica farmacutica s14 Sabadell Primera pedra CAP Centre, sinaug. CAP La Serra

1516 Dilluns de Pasqua Granada17 Barcelona Consell de Govern

Madrid Conferncia Informaci de la Salut s18 Barcelona Rdp Bellvitge/Rdp sucidi s19 Barcelona Conveni Ajunt. Matar/Visita Sant Mart s

Barcelona Presentaci nou gerent Hospital de Matar s20 Barcelona Roda de premsa a Palma de Mallorca s21 Dia Mundial del Malalt222324 Barcelona Consell de Govern/Finanament s25 Barcelona Primera pedra ICAM i visita Parc Sanitari Pere Virgili s

Visita nou edifici Consultes Externes H.U. Bellvitge s2627282930 Barcelona Conferncia Salut i Dona s

31 Barcelona Consell de GovernBarcelona Dia Mundial Sense Tabac s

Mes Lloc/ST/RS Tema P. socials Equitat Millores Finanament Conductes

maig24 Barcelona Sessi interna sobre lRSB dins el marc

del Pla de qualitat i comunicaci interna: 10/05/05juny13

juliolagostsetembreoctubre-desembre Lliurament del 1r Premi de Recerca en Atenci

Primria Regi Sanitria Barcelona (ltim trimestre 2005)


maigjuny1 Vic Signatura del Pacte de Govern a la comarca d'Osona s s3 Puig-reig Visita solar nou centre de salut s3 Berga Visita nou hospital (roda de premsa) s3 Borred Visita nou consultori local s3 Roda de Ter Presentaci maqueta del nou CAP s9 Manresa IX Jornada de la FUB s10 Manresa Signatura de cooperaci i collaboraci s

Departament de Salut i Ajuntament de Manresajuliolagostsetembre21 Bages I Jornada de les demncies al Bages, 21 de setembre soctubrenovembre10 VII Jornada sobre el PADES a Catalunya sdesembre

RS Barcelona

RS Catalunya Central

PLANTILLES CRONOGRAMA

Exemple de cronograma per als serveis centrals i per als territorials


38/93

49


maig19 Tortosa Pr esentaci de la Primer a J or nada Nacional i Tercera Jornada

Catalana de l'Associaci Catalana d'Infermeresde Control d'Infecci

juny8 Tortosa Presentaci de la Jornada de Portes obertes 2005 de la Lliga s

Reumatolgica CatalanaTortosa Reordenaci salut mental (roda de premsa) s

Tortosa Control despesa farmacutica (nota de premsa) sTortosa Refor d'estiu (nota de premsa) sjuliolagostsetembreoctubre Tortosa Recepta electrnica (roda de premsa) s

Tortosa Tabac (nota de premsa) sTortosa Vacunaci grip (nota de premsa) sTortosa ASSIR (nota de premsa) s

novembre Tortosa Llistes d'espera (roda de premsa) sidesembre


maig10 Girona VII Jornada de Vacunes a Girona s25 Sils V Jornada d'ABS de les comarques gironines s

28 Acte de signatura de l'acord de collaboraci institucional entre sel Departament de Salut i l'Ajuntament de Girona per desplegaractuacions en prevenci i promoci de la salut per a adolescents i joves

30 Entra en funcionament el nou consultori local de Blanes,que descongestionar l'actual CAP (nota de premsa) si

juny7 Girona Participaci en la Jornada sobre medicaments: s

s o abs, del la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat8 Girona La consellera de Salut inaugura la ciberaula de l'Hospital Universitari s

de Girona Doctor Josep Trueta9 Olot Es publica al DOGC l'anunci de la licitaci per adjudicar l'avantprojecte s

de construcci del nou hospital d'Olot (nota de premsa)9 Salt Entra en funcionament l'rea de seguretat del Parc Hospitalari s

Mart i Juli de Salt (nota de premsa)10 Salt Conferncia de la consellera de Salut a l'IES Vallvera de Salt s15 Girona El Departament de Salut edita un quadrptic de consells alimentaris s15 Girona adreat als casals d'estiu amb Jornada sobre la incapacitat temporal

servei de menjador (nota de premsa) s22 Girona Jornada multidisciplinria sobre obesitat a Girona s24 Girona Reforos d'estiu a les comarques de Girona (nota de premsa) s

juliol1 Girona Presentaci del dptics sobre els simlids s2 Riudellots de la Selva Inauguraci del consultori local s

Girona Presentaci del Pla d'immigraci a Girona (roda de premsa) s

G ir ona Despleg am ent dels r ec usos t ra storn s c on du cta al im entr ia s (roda de premsa)Girona Pla de remodelaci del Trueta (roda de premsa) sGirona Inauguraci de la unitat d'Hemodinmica del Trueta sGarriguella Inauguraci del consultori local s

agostsetembre

la Selva Presentaci Salut i Escola sGirona Presentaci traducci Programa espanyol de s al ut p er a s

persones amb sndrome de DownGirona Segon accelerador linial de l'ICO Girona s

octubreAlt Empord Presentaci Salut i Escola sGarrotxa Presentaci Salut i Escola sGirona Recepta electrnica a Girona, prova pilot (roda de premsa) s

novembreGirona Campanya de la grip s

desembre


maig10 Reus 10 de maig, convocatria als mitjans de comunicaci per la s

Signatura del Pacte de ciutat de Reus17 Tarragona Comunicat de premsa Ambulncies Reus sencarregar del s

transport sanitari al Tarragons18 Tarragona Carta-comunicat a tots els usuaris del CAP Tarraco de les s

accions que shan realitzat des de linici del problema30 Tarragona Declarac i instit ucional dels collegis de professionals

de la salut de les comarques de Tarragona, amb smotiu de la celebraci del Dia Mundial Sense Fum 2005

31juny

Tarragona Inici POCS (roda de premsa) sjuliol

Tarragona Desplegament pla de xoc ciutat de Tarragona (roda de premsa) sTarragona Plans estratgics s

agostsetembre

Tarragona Final POCS (roda de premsa) soctubre

El Vendrell Inauguraci de l'Hospital del Baix Peneds sTarragona Recepta electrnica (roda de premsa) snovembre

Inauguraci centre sociosanitari sTarragona Inici campanya de la grip (roda de premsa) s

desembre

RS Girona

RS T

arragona

RS Terres de lEbre


39/93

50

GESTI DE CRISI

Pel que fa als mitjans de comunicaci, sempre s millor donar resposta de formaimmediata que no pas callar. Retardar la resposta provoca un major acarnissament

en el tema i en els seus protagonistes.

Cal tenir identificats sempre els punts febles i temes conflictius, per disposar deles respostes de forma immediata.

s important la formaci dun equip de crisi per preparar respostes i designarinterlocutors. Lequip de crisi haur destar constitut, en cada cas, per la consellera,el secretari general, la cap de gabinet, el director de lrea Jurdica, la cap de premsai el responsable directe del tema en qesti. Aquest equip shaur de poder reunir de

forma immediata per elaborar una resposta rpida. Habitualment, la resposta es fararribar als mitjans en forma de nota de premsa i, en casos excepcionals, es convo-car una roda de premsa.

Cal tenir en compte que: En qualsevol tipus de poltica informativa sempre s millor explicar-ho tot alms aviat possible i a iniciativa prpia. En fets que sn coneguts per moltes persones, no hi ha cap garantia quealg no ho acabi difonent. Si ho dna a conixer un altre emissor, segur que portar laigua cap el seumol i ens veurem igualment en lobligaci de donar explicacions,aposteriori, de pressa i sense poder preparar adequadament largumentaride crisi.

Circuit de coordinaci de les peticions dels mitjans de comunicaciNotcia sense impacte: Sollicitar tota la informaci de qu disposa el periodista sobre el fet noticiable. Informar i sollicitar autoritzaci al responsable propi. Facilitar la informaci al mitj per part dun portaveu autoritzat. Reinformar a lOficina de Premsa del Departament de Salut.

Notcia amb impacte / sensible Sollicitar tota la informaci de qu disposa el periodista sobre el fet noticiable. Informar i sollicitar autoritzaci al responsable propi. El responsable propi informa i sollicita autoritzaci al Gabinet de la consellera/Oficina de Premsa del Departament de Salut. Facilitar la informaci al mitj per part del portaveu autoritzat i emetre la notcia als

mitjans que ho hagin sollicitat o, en cas de notcia de gran impacte, a tots elsmitjans. Reinformar lOficina de Premsa del Departament de Salut.


40/93

51

INTERNET

PLA TCTIC

Situaci actualAccions de futur

Funcionament actual de lorganitzaci Idea de competncia empresarial. Dificultat per treballar en grup. Diferents imatges i marques. Protagonisme particular en detriment de lorganitzaci. Manca destabliment de mesures reguladores del funcionament.

Funcionament de cara al ciutad Desconeixement del pblic objectiu al qual ens adrecem. Desconeixement del que realment vol el ciutad. Desconeixement del que realment sap el ciutad de nosaltres.

Forma de treball Diferents grups treballant en el mateix. Invasi de competncies. Dificultats en lelaboraci de treballs per equips transversals.

Entorns dinformaci

Conflictes actuals Duplicitats de continguts / informaci parallela. Informacions contradictries. Inexistncia doptimitzaci de recursos compartits. Sinforma abans a fora que a dins de lorganitzaci. Desconeixement de la imatge real que cal donar. Manca destils predefinits.


41/93

52

Eines Internet. CAT365. SAC. Gencat.net.

Accions Internet corporativa -Portal de Salut- amb la informaci bsica adreada alciutad. Crear la cultura de la informaci i comunicaci per a tots. Crear un consell avaluador dels resultats. Utilitzar els mitjans que les tecnologies ens permeten.

PLA DACCI

Portal nic

Comunicaci externa: Puzle de Salut.Les webs de salut han de formar un puzle; s a dir, el conjunt de tots formen un pro-ducte final i cadascun t un paper per representar.

SAC

Sistema datenci al ciutadBase de dades informativa del suport al servei 012


42/93

53

Criteris didentificaci de dominis

URL, subdomini o nom web

Ats que sembla que s irrenunciable el domini de tots www.gencat.net/ shauria dese-guir la segent nomenclatura: www.gencat.net/salut

Aquesta opci s per centralitzar una sola adrea sobre lorganisme principal.

Pel que fa al segon nivell:

www.gencat.net/salut/catsalutwww.gencat.net/salut/ics

Organismes autnoms, dues alternatives:

www.gencat.net/salut/catsalut/ico

www.gencat.net/salut/ico

Cal recordar que des de ladrea www.gencat.net/salut es pot accedir a totes lesadreces que formem part del Departament i, a ms, caldria mantenir-lo sempre com

a adrea nica (general) de referncia. Hauria de ser la porta dentrada o el punt dereferncia.

En casos de projectes especfics el domini seria:

www.gencat.net/salut/joveswww.gencat.net/salut/nitjove

Adreces internet en papereria i publicacions i signatures correu electrnic

Adreces generals:

www.gencat.net/salutwww.gencat.net/salut/catsalutwww.gencat.net/ico

En les dades de targetes personals figurar ladrea web com una dada ms igualque el correu electrnic, telfon i fax. La web ha de ser la prpia de la instituci de la

persona de la targeta.


43/93

54

Papers oficials de cartes:

Ha de figurar ladrea web com una dada ms igual que el correu electrnic, telfoni fax. La web ha de ser la prpia de la instituci.

Si es volgus posar una adrea destacada ha de ser la del Departament amb el seulogo.

Publicacions noms sortir:

www.gencat.net/salut

PUBLICACIONS

PLA TCTIC

Lnies dactuaci

Quatre lnies dactuaci:- De carcter institucional: formaci/creaci del Consell Editorial de Salut.- De refor de la identitat corporativa (a nivell de grafisme): potenciar/millorar la im-plantaci del Programa didentificaci visual (PIV).- Dimmersi en les noves tecnologies: promoure la producci de llibres electr-

nics.- De millora de laccs a la informaci: dissenyar el web de publicacions (catleg) iproposta dun web didentificacions corporatives de salut (logos).

PLA DACCI

Institucional

Creaci/formaci del Consell Editorial de Salut

- Grup de treball que pren decisions i acords referents a lestratgia editorial, tant pelque fa als continguts com a les qestions tcniques i econmiques.- Objectiu: confeccionar un document (Programa editorial de Salut) coherent amb lesnecessitats divulgatives, cientfiques i poltiques.- Composici: els representants i editors de lestructura de Salut: direccions generalsdepartamentals, IES, ICS, CatSalut, empreses pbliques, corporacions, consorcis,regions (vegueries).


44/93

55

Identitat corporativa

Millorar, entre els usuaris interns, la implantaci del Programa dIdentificaciVisual (PIV)

- Cal reforar la correcta aplicaci de les normes didentificaci visual, que afecten ellogo departamental, en els documents de comunicaci institucional interns i externsque sediten en les unitats, ja sigui en format paper com en format electrnic (im-presos i formularis).

Aix ho farem: Si millorem la difusi i utilitzaci del web del PIV entre els usuaris interns. Si confeccionem manuals en suport digital per a autoformaci.

Si organitzem tallers (amb participaci reduda) de formaci.

Noves tecnologies

Producci de llibres electrnics (e-book)

- La utilitzaci daquestes tecnologies necessitar un canvi cultural entre els editorsdepartamentals.- Permet reduir els costos de producci, millorar la velocitat i el cost de distribuci,

eliminar les gestions de control destoc i emmagatzematge.

Accs a la informaci

Disseny del Catleg de publicacions de Salut

- Permet treballar en temps real.- Actualitzaci constant del fons.- Informar de les novetats editorials.

- Ressenya de les publicacions en producci.- Redueix els costos de producci.

Disseny didentificacions corporatives

- Creaci dun web corporatiu que reculli els criteris didentificaci (manuals) i elslogos (arxius grfics) dels diferents organismes que conformen lestructura del De-partament de Salut: serveis centrals, empreses pbliques, consorcis, corporacions,etc.

- Permet optimitzar el temps de recerca.- Permet conixer els programes didentificaci.


45/93

56

FIRES I CONGRESSOS

Disseny dun estand modular corporatiu amb elements bsics representatius per atota lorganitzaci i una part variable en funci de lacte que sha de realitzar. Elements decoratius: taules, cadires, expositors de fullets, algun mitj audiovisualTV i vdeo per a la projecci, ordinador per poder accedir a aplicacions o a Internet,entre daltres. El material, quan no sutilitzi, es pot exposar a la seu del Departament de Salut iutilitzar-lo com a fons corporatiu en declaracions a les televisions. Calendari dactivitats per planificar els actes en els quals el Departament de Salutser present. El calendari permetr conixer, preveure i gestionar les necessitats delacte que sha dorganitzar.

ATENCI AL CIUTAD

Un miler de punts datenci al ciutad als centres de salut, hospitals, sociosanitarisi centres administratius.

CriterisHomogenetzar el contingut de la informaci dentrada de tal manera que elsmissatges de sortida siguin els mateixos per a tots els interlocutors.


46/93

57

CANALS DE COMUNICACI INTERNS

INTRANET

Entre els canals de comunicaci que shan dutilitzar, la tendncia indica quelinstrument dinformaci ha de ser la intranet corporativa com a suport bsic.

Intranet CatSalutDifusi del coneixement en lorganitzaci.

Objectius:- Disposar duna eina cohesionadora de lorganitzaci.

- Consolidar-la com leina bsica de la comunicaci interna de lorganitzaci.- Establir una plataforma comuna de participaci: eina enfocada a lusuari.- Aconseguir una implicaci de la Direcci i tamb de tots els professionals.

Estructura:- Elaborar una estructura dacord amb els continguts, amb un assessorament externper establir un model dimatge de la nova intranet.

Continguts:

Daquests continguts, cal triar-ne alguns demblemtics que aportin un salt quali-tatiu.- Informatius

Informaci general bsica del coneixement de lorganitzaci.- Aplicacions

Eines prctiques dutilitat per a tots els treballadors: recull de premsa, bancdimatges, hipermapa, recull de publicacions, traductors, correctors, gestor docu-mental, etc.

- Propis Informaci particular de la instituci a la qual pertany lusuari connectat.

Complicitat en els continguts:- Validar amb els responsables dels continguts la seva viabilitat, les seves aportacionsi el seu manteniment.- Gestionar noves propostes de millores o incorporacions de nous continguts.- Viure la intranet com de tots per a tots.

Dificultats principals:- Problemes tecnolgics: diferents xarxes, edificis, sistemes operatius.- Problemes econmics: costos delaboraci de diferents aplicacions informtiquesque donin resultats espectaculars (banc dimatges, publicacions, etc.).- Problemes estructurals: circuits, competncies, duplicitats, estructures complexes(qui introdueix els continguts, qui els redacta, com es poden corregir, etc.).


47/93

58

Calendari:- Octubre 2005: posada en marxa

Publicaci de mnims amb continguts estrella. Participaci Departament, CatSalut,IES, ICS.

Creaci dun consell editorial i de redacci.- Mar 2006: canvi deina

Incorporaci de leina de continguts de DGAC (Vignette).- Maig 2006: incorporaci daltres organitzacions

Incorporaci de nous continguts.- Desembre 2006: integraci plena

Eina de comunicaci interna nica de tota lorganitzaci.

Proposta de treball:

- Utilitzaci dun gestor de continguts actual en espera de la nova eina.- Disseny grfic.- Personalitzaci de la visualitzaci de continguts segons lusuari.- Possibilitats daccessos restringits.- Establiment de diferents equips de treball dalimentaci de continguts.- Establiment dun comit editorial de publicaci - comunicaci - informaci i unconsell de redacci.

Contingut Configuraci a la Intranet Salut Font Qestions a resoldre / Actuacions Observacions Aprovaci

Model sanitari Trets caracterstics del model sanitari catal GD/ Sub. CatSalut Incorporaci d'informaci i presentacions de RS CatSalut

la direcci sobre projectes i aspectes model sanitari DS

Missi/visi/valors i objectius Informaci continguts "salut" GD CatSalutestratgics de salut Informaci de cada organitzaci DS

Organitzaci

Organ igrames I ncorporaci organ igrama de les organ itzacion s ARH CatSa lu t Pen dents decrets reestru cturac iDS

rg an s d ir ec ti us In co rp or ac i , de sc ri pci , pe ri oc id it at i co mp os ic i D AJ Ca tS al utEls acords quedaran restringits a cada organitzaci RS CatSalutDS

D ir ec to ri d e p er so na l O rd en ac i a lf ab t ic a/ p er u ni ta ts / t er ri to ri al s A RH C at Sa lu t In te gr ar b as e d ad es C at Sa lut a l a d e D SR S Catsa lu t Possibl itat cercador com per informaciDS de l'ICS (Oracle)

Directori de centres i serveis Informaci pblica Determinar font d'on extreure la informaci Possibles fonts: DGRS,Fonts elaborades amb finalitats diferents ICS, DG Planificaci, CatSalut

P lans estratgics I ncorporaci informaci p lans, prior itats i GD CatSa lu t Va lidar e ls con tinguts a compart ir i e lsobjectius estratgics DS restringits segons organitzaci

Indicadors per a la gesti Incorporaci informaci d'indicadors i dades GD/API/AR CatSalut Incorporar informaci existentde comunicaci pblica DS Cercar i validar indicadors d'utilitat

per l'organitzaci salut

Memries Incorporaci memries d'act ivit at de les tres Sub. CatSalutorganitzacions (enlla webs) DS

Convenis i subvencions Incorporaci informaci de les tres organitzacions GD/DJA CatSalut Creaci base de dades per la recercaOrdenaci per mbits DS

Convenis internacionals Aplicaci del Departament DS s restringit a usuaris

PROJECTE INTRANET SALUT: Informaci corporativa


48/93

59

Contingut Configuraci a la Intranet salut Font Qestions a resoldre / Actuacions Observacions Aprovaci

Biblioteca virtual Biblioteca DS Biblioteca DS Unificaci de les llicnciesEnlla a la biblioteca de l'ICS Biblioteca ICS Diferents tipologies en els fons bilbliogrfics

Diferents necessitats pblics

Suports de les publicacions Normativa Normativa vigent del sector sanitari Biiblioteca DS Gesti bases de dades documental

Serveis lingstics

Recursos salut Sub. CatSalut Informaci estructurada en el marc Diccionaris/ traductors Enllaos corresponents DS del Pla Estratgic de poltica lingstica Glossari termes Glossari com i consensuat de termes sanitaris Lxic Informaci sobre lxics sanitaris

Recursos generals Enlla a Epoca

Assessorament i suport FAQ, consultes on-line, formaci en catal

Prevenci riscos laboral s Informa ci i recomanac ions genera ls Sal ut l aboralEnlla amb l'ICS per la informaci dels sanitaris DS/CatSalut/ICS

Informtica Incorporaci informaci d'uti lita t per als SAU (DS)usuaris de les 3 organitzacions DTI (CatSalut)FAQ Gesti bases de dades documental

Ad re ce s d 'i nt er s In co rp or ac i e nl la o s a w eb d 'i nt er s Su b. Ca tSa lu t E st ru ctu ra r i nf or ma ci c on ju ntaDepartament IesICS

Atles electrnic Georeferncia serveis, centres de salut Verificar l'aplicaci per a la seva utilitzaci Eina cedida per PTOPContingut lligat a "Directori de centres i serveis"

I , . , . .

PROJECTE INTRANET SALUT: Serveis

Contingut Configuraci a la Intranet Salut Font Qestions a resoldre / Actuacions Observacions Aprovaci

Eixos de comunicaci Informaci eixos i directrius comunicaci Gab Consell.Imatge corporativa Sub. CatSalut identificaci bsica organitzaci ident if icaci conjunta Incorporaci casust ica i exemples informaci per a provedors Material corporatiu per als provedors plantilles corporatives Plantilles .ppt de suport a les presentacions

Campanyes de comunicaci Informaci de les campanyes, projectes i Sub. CatSalutactuacions de comunicaci als ciutadans i RS CatSalut pr of es si on al s (p ro du cte s, ob je ct iu s) D S

Recull de premsa Incorporaci recull premsa DS DS S'ha de tenir present que, quan estigui disponible,s'optar per l'opci de recull de premsa queproposar el Departament de la Presidncia

P ubl ic ac io ns C at l eg c ol l ec ti u de pu bli ca ci on s S ub. Ca tS al ut E la bo ra ci a pl ic at iu c om Aq ues t pr oj ec te po t s er d es en vo lu pa t m it ja a nt

Incloure v isual itzaci de les "novetats" Sc. Public. DS Consensuar criteris de recerca l 'e ina de gesti documental del Departament-Bibl iotecaCaldria que aquest catleg s converts en la nica fontper informar intranet/internet, Consell editorial, utilitatsinternes de les organitzacions

Ful l informatiu Caldr estudiar la configuraci de porta l a ARH/Sub/PQCI Creaci d'un consell de redacci Cal tenir c lars e ls objectius d'aquest canal informatiu.f i de comprovar si cal tamb fer un ful l informat iu que participin totes les organitzacions Relaci de fets noticiables o difusi d 'informaci corporat iva?

Organitzaci circuits d'informaci

B anc d 'i ma tg es I nc orpo ra ci fot og ra fi es p ro pi et at d e l es 3 S ub . Cat Sa lut E la bo ra ci a pl ic ac ti u c om A quest p ro je ct e p ot ser d esenvo lupa t m it ja a nt l 'e ina d eorganitzacions amb criteris per la recerca i RS CatSalut gesti documental del Departament-Bibliotecala possible utilitzaci DS

Contingut Configuraci a la Intranet Salut Fonts Qestions a resoldre / Actuacions Aprovaci

Gesti coneixement Incorporaci articles i ponncies presentades pels GD/ Sub CatSalut Recerca informaci existentprofessionals de les organitzacins a congressos, actes RS CatSalut Creaci canal d'aportacions

DS Aquest pro jecte pot ser desenvolu pat mitjaan t l'ein a de gestidocumental del Departament-Biblioteca

F rum s d'opin i Obri r dif erents fron ts d'elements de participaci PQC I/ DTI Obrir can al s de parti ci paci RS C at Sa lu t A ju st am en t o rg an it zat iuDS

Recerca Incorporar in formaci so bre el s pro jectes de recerca Aquest pro jecte pot ser desenvolu pat m itjaan t l'ein a de gesti do cu mentaldel Departament-Biblioteca

Continguts que es poden incorporar de manera immediata a la Intranet Salut, encara que amb la informaci existent.Continguts que s'incorporaran a mitj termini, a mesura que es vagi treballant la informaci.Continguts on cal una inversi de temps prvia per assegurar la qualitat final del producte o pendents de la presa d'alguna decisi que condiciona el projecte (directori de centres i serveis).

PROJECTE INTRANET SALUT: Comunicaci

PROJECTE INTRANET SALUT: Coneixement


49/93

60

REVISTA ELECTRNICA DEL DEPARTAMENT DE SALUT

Eina de comunicaci, esbarjo i formaci Editorial Noves tecnologies Ofimtica Agenda Recull Fes-ho millor Quaderns de viatge Passads Oci

Proposta de revista electrnica informativaRevista nica a la intranet, en format diari, amb pgines amb notcies dintersgeneral i pestanyes en les quals es donaran a conixer notcies especfiques delCatSalut, lICS, regions sanitries i empreses pbliques.


50/93

61

EPOCA

Portal informatiu de lempleat pblic de la Generalitat

Accs a serveis centrals comuns per a tots els departaments

La finalitat, en un principi, era donar aquells serveis comuns a tots els departamentsde forma unificada, millorada, optimitzada i des duna visi de centralitat. La comple-xitat dels sistemes ha dificultat en gran part aquest procs i com a resultat, per taldaportar continguts, ens veiem en lobligaci de duplicar estructures.

BUTLLETINS

Desaparici progressiva i incorporaci a la Intranet del Departament de Salut

Butlletins CatSalut:Fer un cribratge de tots aquells butlletins que poden ser publicats a la intranet corpo-rativa del Departament de Salut i suprimir el format paper.Dos tipus dinformaci en format butllet: Butlletins peridics:

- Documents que es generen de forma peridica i que es publiquen en paper. Shade definir si es continua en format paper o passar definitivament a format digital. Silusuari final no disposa daccs a internet, el Departament pot facilitar el formatimprs per correu electrnic (BEC, BIT, etc).- La revista Salut Catalunya sinclou dins aquest apartat, s una publicaci apta perals dos formats.- La publicaci de butlletins a Internet evitar enviar als subscriptors un correu elec-trnic amb ladrea del lloc de publicaci del document en format pdf.

Newsletters: Full informatiu enviat per correu electrnic. Des del Departament dePresidncia sest utilitzant un gestor de continguts (TRIDIUM) i plantilles per facilitarlelaboraci de lesnewsletters. El gestor va acompanyat dun sistema de gesti desubscripcions que facilita lenviament de lesnewsletters per correu electrnic.


51/93

62

Problemes identificats en relaci amb la comunicaci interna (CatSalut): Manca de comunicaci sobre lestratgia de lorganitzaci, els projectes i els

objectius. Percepci contradictria sobre les repercussions de les activitats prpies. Escassetat docasions per intercanviar experincies amb persones daltres equips.

Propostes dinstruments de comunicaci interna (CatSalut): Informaci de projectes estratgics a la intranet. Potenciar la intranet com a eina de suport al nostre servei (bases de dades

demogrfiques, territorials...). Reunions dels equips naturals de treball amb 3 nivells de comunicaci:- Comunicaci estratgica: informaci de carcter general per al conjunt de lorga-nitzaci.

- Dinmica interna: comandaments - professionals.- Avaluaci dels resultats de les reunions dels equips naturals de treball. Reunions dintercanvi de plantejaments entre unitats que tinguin temes de treball

comuns. Sessions monogrfiques / Frums- Dofici i a proposta dels professionals.- Mitjans de recollida de propostes.- Sessions ms participatives (no tant informatives), ms de debat entre professio-nals sobre projectes en fase de definici i discussi. Informaci sobre notcies dinters i dactualitat (intranet, fulls informatius,

revista...). Revista- Prpia (orientaci).- Participaci en daltres publicacions ja existents. Espai de comunicaci social- Intranet.- Cartelleres.

Pla de qualitat i comunicaci interna (PQCI) (CatSalut): Objectius: desenvolupar estratgies de comunicaci interna que permetin incre-mentar el coneixement dels professionals sobre les estratgies, lorganitzaci, elsprojectes i els objectius del CatSalut. Actuacions: el Comit de Qualitat i Comunicaci Interna programa sessions infor-matives i tcniques sobre els diferents projectes estratgics del CatSalut, a crrecdels propis professionals de lorganitzaci, tant de lestructura directiva (direcci,crrecs de comandament) com tamb dels professionals responsables o vinculatsals diferents projectes.


52/93

63

Sessions realitzades: sessions informatives sobre el mateix PQCI, la descen-tralitzaci del sistema sanitari, la reestructuraci de la Regi Sanitria de Barcelona,la Mesa Social per a un acord marc de recursos humans (incorporaci de profes-sionals del Departament de Salut, en tant que professionals de lorganitzaci salut)

i, amb un caire ms tcnic, sobre el desenvolupament i la implantaci del projecte dela recepta electrnica a Catalunya. Accions de futur: actuacions informatives centrades en la desconcentraci de lesfuncions i la nova delimitaci territorial, la reestructuraci del Departament de Salut iel CatSalut, el transport sanitari i el pla de rehabilitaci, entre daltres. Comunicaci institucional: portada a terme pel director del CatSalut amb lobjectiude facilitar el coneixement, la participaci i la implicaci dels diferents agents vin-culats a projectes estratgics del CatSalut. Shan fet trobades amb els ajuntamentsi les entitats provedores implicades en el projecte de descentralitzaci. Es preveu

realitzar-les en lmbit daltres projectes com la implantaci de la recepta electrnica.

RESUM DE LES LNIES DACTUACI PRIORITRIES

MITJANS COMUNICACIPrioritzar temes socials i intensificar actuacions al territori.

PUBLICACIONS

Aplicar criteris nics didentificaci visual. Programa editorial.

PAPERERIAAdaptar-la progressivament als identificadors visuals.

INTERNETPortal de Salut nic.

INTRANET

Intranet corporativa.


53/93

5.2

ICS


54/93

67

Introducci

Aquest Pla de comunicaci de lInstitut Catal de la Salut s conseqent ambles lnies marcades pel Pla de comunicaci del Departament de Salut.Les seves lnies dactuaci es basen en el plantejament estratgic fet pel Depar-tament de Salut.

Flux estratgic

Visi del Departament de Salut

Instaurar un model sanitari, el sistema catal de salut, que integri i prioritzi tres grans

eixos: la salut pblica, latenci sanitria i els serveis socials datenci a la depen-dncia.

Missatges clau del Departament de Salut

Nou sistema catal de salut. Nova organitzaci del sistema i del funcionament del model. Nou finanament.

Pblics del Departament de Salut

Interns Professionals i treballadors

Externs Ciutadans Mitjans de comunicaci Poblaci en general

Associacions de la societat civilAltres institucions pbliques Grups poltics Lders dopini Resta de lEstat

pblics

Pla de com. ICS

Pla de com. DS

Pacte del Tinell

delste

rrit

oris

de comunicaci

Pla

opera

tius


55/93

68

Pla integral de comunicaci. ICS

Per tal de donar una continutat coherent amb el Pla de comunicaci del Depar-tament de Salut i amb la missi de lICS com a prestadora de servei, els pblics a ques dirigeix aquest Pla de comunicaci sn:

Pblic intern: treballadors

Pblic extern: MC, ciutadans i pblics locals (associacions; voluntariat; provedorspropis, etc.).

Missi de lICS

LICS s el provedor pblic de serveis sanitaris ms gran de Catalunya amb 8 hos-pitals i ms de 450 centres de salut.T com a missi desenvolupar una organitzaci sanitria pblica del Departament deSalut de la Generalitat de Catalunya que sigui referent i model de la provisi de ser-veis de salut a Catalunya.

Missatges clau de lICS

Modernitzaci mai feta. Inversions ms grans en la histria de lICS.Atenci Primria en el centre del sistema. Hospitals del futur.

Lnies estratgiques pblic intern 2005

Posar en marxa la intranet corporativa. Reduir la impressi en paper de les revistes. Editar-les en suport digital. Fer campanya del tabac en el Centre Corporatiu. Fer campanya explicant la Llei de lICS. Crear una revista digital per a Atenci Primria (AProp). Crear una revista digital per a Gerncia. Crear conscincia interna de dependncia del Departament de Salut. Nova papereria bsica amb la incorporaci de la imatge grfica de la Generalitatde Catalunya. Crear unPla dacollida nic per a tota lorganitzaci.


56/93

69

Lnies estratgiques pblic extern. MC 2005

Augmentar la mediatitzaci daccions positives.

Crear un flux de demandes a repartir per tots els hospitals. Crear un flux de demandes a repartir per tota la Atenci Primria. Generar notcies de caire cientfic (periodista especialitzat). Crear una nica plataforma de seguiment de la premsa. Crear una plataforma digital de seguiment dels mitjans de comunicaci. Crear una nica Guia de mitjans de comunicaci. Crear un Qui s quiper a cada rea de prestaci.

Lnies estratgiques pblic extern. Ciutadans 2005

Collaborar en la creaci dun model datenci al ciutad (aprofitant amb el Pla dereceptivitat i altres iniciatives). Crear un sistema dinformaci audiovisual per a les sales despera dels pacients,tant dhospitals com datenci primria. Confluir les webs del Departament de Salut amb les dels hospitals i atenci pri-mria.

Pla operatiu per rees de prestaci 2005

Les rees de prestaci sn dues: Atenci Hospitalria i Atenci Primria. Cada unadelles t uns referents de prestaci que sexpliquen a continuaci.

Hospitals

Arnau de Vilanova Bellvitge Dr. Josep Trueta Germans Trias i Pujol Joan XXIIIVall dHebronVerge de la CintaViladecans


57/93

70

Primria

AP Barcelona CiutatAP Barcelons Nord i MaresmeAP CentreAP Costa de PonentAP GironaAP LleidaAP PirineusAP Tarragona-Terres de lEbre

HOSPITALS

Arnau de Vilanova

Pblic intern. ProfessionalsObjectiu: Millorar la comunicaci interna i millorar lautoestima dels nostresprofessionals

Elaborar la primera guia dacollida per als professionals de nou ingrs. Prioritat:alta

Potenciar la web, la intranet i el correu electrnic com un efica canal de comu-nicaci interna. Prioritat: alta. Potenciar la imatge de lhospital sense fum. Prioritat: alta. Editar la revista en suport digital. Prioritat: mitjana.

Pblic extern. MCObjectiu: Informar de ms notcies positives

Facilitar als mitjans de comunicaci les dades o notcies al ms aviat possible pertal que la notcia no perdi actualitat. Prioritat: alta.Augmentar ms el nombre de notes de premsa i rodes de premsa. Prioritat: alta. Respectar els circuits establerts pel que fa a les peticions dels mitjans de comu-nicaci a lrea dUrgncies durant els caps de setmana i festius quant als acci-dents de trnsit. Prioritat: alta. Projectar a travs dels mitjans de comunicaci les innovacions mdiques, novestcniques o b ladquisici de noves tecnologies. Prioritat: alta. Elaborar un protocol de relacions amb els mitjans de comunicaci locals. Prioritat:alta.


58/93

71

Pblic extern. CiutadansObjectiu: Millorar la nostra imatge i la comunicaci externa

Portar a terme el Pla estratgic de poltica lingstica a lhospital, per tal dincre-

mentar ls social de la llengua catalana en lmbit sanitari. Prioritat: alta- Emetre vdeos informatius des de les habitacions realitzats pel propi hospital(actualment nhem realitzat un sobre la lactncia materna i cures del nad) per talde difondre informaci deducaci sanitria i establir normes de conducta per amillorar lestada del pacient. Prioritat: alta. Potenciar les xerrades divulgatives. Actualment som pioners en les xerrades epi-durals dirigides a les dones embarassades, per en caldria potenciar algunes msper tal dinformar els ciutadans (ex. alzheimer, malalties cardiolgiques, tabaquis-me...) Prioritat: mitjana. Crear un nou punt dinformaci dhostesses dirigit exclusivament a les consultesexternes per tal de guiar i dinformar els ciutadans. Prioritat: alta. Crear unes pantalles dinformaci als vestbuls, urgncies i sales despera.Prioritat: baixa.

Estimular als ciutadans en la utilitzaci de la pgina web de lhospital.Prioritat: mitjana.

Pblic extern. Pblics localsObjectiu: Potenciar la comunicaci

Potenciar les associacions de voluntariat que tenim a lhospital. Prioritat: alta. Millorar el control daccessos i de visites de lhospital a les habitacions per tal demillorar la qualitat assistencial i el confort al pacient, amb la participaci de les en-titats cviques i locals. Prioritat: alta. Mantenir i impulsar la tasca realitzada per les mediadores interculturals per tal devalorar la situaci i les necessitats de la poblaci immigrant amb lobjectiu de faci-litar la transmissi dinformaci entre els professionals sanitaris i els pacients.Prioritat: alta.


59/93

72

Bellvitge

Pblic intern. Professionals Millorar els canals de comunicaci i definici de suports entre els membres de laDirecci, responsables drees i comissions, professionals i collaboradors. Definir programa de formaci per als professionals en habilitats de comunicaci. Establir matrius de servucci en els serveis que sofereixen als ciutadans. Millorar lambient intern i definir els ritus i les celebracions que facilitin les relacionsentre els segments de pblics interns. Revisar pla dacollida als nous treballadors. Establir protocols de presentaci i tancament dels cursos de formaci. Protocollitzar els actes corporatius i drees.Agilitzar i normalitzar els canals dinformaci.

Pblic extern. Ciutadans usuaris Comunicaci entorn dels ciutadans i usuaris. Posicionar correctament la imatge de lHUB en les ments dels usuaris. Establir matrius de servucci en els serveis que sofereixen als ciutadans. Diferenciar les responsabilitats i tasques de lHUB envers altres centres sanitaris. Divulgar habilitats de salut, higiniques i de prevenci. Ser referent en lmbit de leducaci sanitria. Promocionar la salut; lHospital de Bellvitge esta acreditat per lOMS, com a hos-

pital promotor de la salut.

Pblic extern. Opini pblica Comunicaci. Mitjans.Crear i gestionar bases de dades de mitjans, amb la incorporaci de la nova prem-sa gratuta i els mitjans on-line. Sistematitzar les agendes i notes de premsa. Elaborar un dossier de premsa corporatiu. Elaborar publireportatge de lHUB.

Pblic extern. Institucional Comunicaci entorn institucional. Definir i normalitzar les relacions amb les diferents institucions que conformen laCorporaci Bellvitge. Unificar els missatges institucionals. Utilitzar el lideratge de lHUB com a motor de comunicaci. Normalitzar els suports de comunicaci institucional.


60/93

73

Pblic extern. Acadmic cientficComunicaci entorn acadmic cientfic. Definir i prioritzar les relacions amb el mn acadmic i cientfic. Donar continutat a la presncia de lHUB en els centres de referncia. Donar suport a les activitats externes dinters per al collectiu. Estimular la recerca i la divulgaci entre els professionals.

Pblic extern. Entorn assistencial Comunicaci entorn assistencial.Tenir presncia continuada en els centres assistencials, amb qu treballem. Utilitzar els espais dels centres per a activitats conjuntes. Normalitzar la comunicaci amb les estructures prpies. Collaborar amb les rees de comunicaci i formaci continuada dels centres.

Dr. Josep Trueta

Pblic intern. Professionals Millorar la intranet i crear una intranet conjunta entre lAtenci Primria i lHospi-talria. Prioritat: alta. Potenciar ls de lInfotrueta com a mitj de comunicaci interna. Prioritat: mitjana. Potenciar lorganitzaci de sessions de debat entre els professionals. Prioritat:mitjana.

Potenciar ls del correu electrnic com a canal de comunicaci interna. Prioritat:mitjana.

Potenciar la participaci de professionals em els actes que sorganitzen en motiudel cinquantenari de lhospital, que tindr lloc dabril a desembre de 2006.Prioritat: alta.

Sistematitzar les reunions peridiques de juntes i comits i de serveis i unitats.Prioritat: alta.

Pblic extern. MC Redactar notes de premsa relacionades amb informacions positives de lhos-pital. Buscar la creaci de reportatges escrits, televisius i radiofnics en relaci ambaquestes notcies. Prioritat: alta. Convocar rodes de premsa per a aquells temes que considerem importants.Prioritat: alta.

Avanar-nos en la facilitaci de les informacions que ja sabem dantuvi que els se-ran interessants: balan Sant Joan, Cap dAny, primer nad... Prioritat: alta.Atreure proactivament peticions de mitjans: suggerir entrevistes lligades amb te-mes de salut dactualitat, sobretot a mitjans locals. Prioritat: alta. Elaborar una llista de professionals de referncia adreada a mitjans. Realitzartrobades informals amb periodistes de mitjans locals i corresponsals per presen-tar projectes... (dinars amb el gerent i els directors dels diaris, esmorzars amb pe-riodistes, per exemple). Prioritat: mitjana.


61/93

74

Potenciar la publicitat als mitjans locals amb informaci dactes pblics que sor-ganitzin a lhospital. Prioritat: alta. Insistir ms o buscar nous interlocutors, desprs denviar notes i convocatries,en els mitjans que publiquen menys informaci emesa per lhospital. Prioritat: mitjana.

Pblic extern. Ciutadans Fer una nova edici de la guia de lusuari. Prioritat: alta. Potenciar taulers informatius de les plantes dhospitalitzaci com a canal dinfor-maci als usuaris. Prioritat: alta. Crear nous trptics informatius: servei de pediatria, servei de prematurs, sobre elbuidament axillar... Prioritat: alta. Millora senyaltica exterior i int