Pla local d’inclusió social de Tarragona · possibilitats de promoció de la cohesió social per part de les xarxes socials: “com és a dalt és a baix”. xarxes socials “paral·leles”

Institut Municipal de Serveis Socials

1

Pla local d’Inclusió i Cohesió Social de Tarragona

Tallers sectorials de diagnosi participativa – octubre 2010

inclusió / exclusió socials i àmbits relacional i de xarxes socials

índex

1. El diagnòstic social de la ciutat de Tarragona en el marc del PLICST i de l’Observatori Social de la ciutat (2)

2. Els tallers participatius com a eines per a la construcció de coneixement i la creació de xarxa (4)

3. Aportacions del taller participatiu a la diagnosi social de la ciutat de Tarragona:

3.1. La inclusió i l’exclusió social des de la perspectiva relacional i de xarxes socials (7)

3.2. Dificultats i potencialitats d’inclusió social des de la perspectiva relacional i de xarxes socials (12)

3.3. aspectes que es prioritzen en intervenció per promoure la inclusió i la cohesió social en l’àmbit de la renda i l’ocupació (20)

3.4. Propostes per afavorir la inclusió i la cohesió social des de la intervenció en les relacions familiars i socials (21)

4. Annex: Rellevància dels factors relacionals per comprendre els processos d’inclusió i exclusió social (26)


2

1. El diagnòstic social de la ciutat de Tarragona en el marc del PLICST i de l’Observatori Social de la

ciutat.

Aquest taller participatiu forma part de la diagnosi social de la ciutat, que és un dels elements fonamentals del Pla Local d’Inclusió i

Cohesió Social de Tarragona (2009-2012). L’Observatori Social de Tarragona, d’altra banda, és l’espai d’informació, intercanvi i

difusió dels diversos treballs d’anàlisi dels fenòmens d’inclusió i cohesió social a la ciutat.

En les darreres dècades, hem assistit a canvis socials que ofereixen noves oportunitats desenvolupament individual i col·lectiu

(noves formes familiars, diversitat cultural i social, augment de l’esperança de vida de la població, flexibilitat de les trajectòries

laborals, noves tecnologies, etc). Simultàniament, també han sorgit noves necessitats socials, i els processos d’exclusió social i

vulnerabilitat s’han diversificat i són més complexos. Davant les noves dificultats socials, afavorir la inclusió i la cohesió social ja no

és, doncs, una tasca només dels serveis socials, sinó que requereix la intervenció de professionals i ciutadans/es d’àmbits cada

vegada més diferents (salut, serveis socials, habitatge esports...), tot utilitzant noves metodologies d’intervenció (treball en xarxa,

transversal).

En aquest context, es manifesta la necessitat de dotar-nos d’eines com el Pla Local d’Inclusió i Cohesió Social de Tarragona

(2009-2012), impulsat per l’Oficina Tècnica de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. El PLICST esdevé el marc on

l'Ajuntament, les altres administracions, els agents socials i la ciutadania articulen les polítiques i les accions amb capacitat per

promoure la inclusió social de les persones i dels col·lectius, tot enfortint la cohesió social del territori. Aquest procés consta,


3

fonamentalment, de tres fases: realitzar la diagnosi social, consensuar les línees d’acció i, finalment, avaluar l’efectivitat de les

nostres intervencions. La diagnosi participativa és, doncs, la primera fase, i vol conèixer la realitat de la ciutat en termes d’inclusió i

cohesió social, així com fomentar la relació i el coneixement mutu entre els diversos agents socials de la ciutat.

Per la seva part, l’Observatori Social és una eina del procés del PLICST, que promou, aglutina i ordena el coneixement més actual

i divers per a comprendre i mesurar les desigualtats socials. Pren la forma inicial de pàgina web i és referent per a tothom que

vulgui conèixer quines són les dificultats socials de la ciutat, i quins recursos tenim per a intervenir-hi. En aquesta línea, i a partir

del coneixement mutu entre els agents, l’observatori facilita la coordinació i el treball en xarxa dels serveis, amb l’objectiu de

realitzar una intervenció transversal i, per tant, ser més eficaços en la nostra acció. Igualment, incorpora elements rigorosos i

innovadors per a l’anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació de les

polítiques socials.

En definitiva, la diagnosi social de la ciutat és la primer a fase del PLICST i un dels fils conductors de l’Observatori; consta de

dades, informacions i valoracions provinents de diferents fonts (estadístiques, dels recursos, de les associacions, de la ciutadania,

de la universitat, etc). La seva inclinació és eminentment pràctica perquè tracta de generar coneixement per a la transformació, i

aquest sorgeix sovint de processos relacionals on els actors intercanvien informacions i, sobretot, es reconeixen, tot posant les

bases per a millorar la coordinació dels diferents serveis, així com establint canals de comunicació entre la ciutadania i serveis.


4

2. Els tallers participatius com a eines per a la construcció de coneixement i la creació de xarxa.

En un context de diversificació de les dificultats socials, el agents socials més propers a les situacions de dificultat són els qui

coneixen millor aquesta realitat, són els “experts”. La participació directe dels/les professionals i ciutadans/es a l’hora d’analitzar,

implementar i avaluar les accions inclusives és, doncs, fonamental.

A partir del coneixement pràctic dels diferents agents socials es configura de forma participativa l’”estat de la qüestió” de l’exclusió

social. Per agents socials nosaltres entenem els/les professionals i la ciutadania que, per diverses raons, té un coneixement directe

del fenomen de la vulnerabilitat i l’exclusió social.

L’exclusió social és un fenomen complex i polièdric, així que per copsar-la en les seves diferents dimensions hem realitzat sis

tallers, a partir d’una divisió per àmbits: Social-Sanitari, Residencial-Espai Urbà, Formatiu, Polític-Ciutadà, Econòmic-Laboral i

Relacional.

Amb aquestes consideracions, la sessió de diagnosi participativa d’aquest taller, al voltant de l’àmbit relacional i de xarxes socials,

s’ha centrat en dos nivells d’objectius:


5

de continguts:

Recollir i analitzar les diferents informacions, visions i percepcions sobre la exclusió/inclusió social a la ciutat, a partir d’elements

directament associats a les relacions i les xarxes socials. L’objectiu d’aquest espai és, doncs, construir col·lectivament, a partir de

la diversitat d’experiències dels/les diferents professionals i ciutadans/es, un coneixement socialment útil per a la posterior

intervenció social.

Fonamentalment, hem analitzat quines són les principals dificultats d’inclusió social detectades des de les relacions i les xarxes

socials a la ciutat, a qui afecten (perfil de població) i on s’estan donant (barri o zona). Seguidament, els/les participants han

assenyalat els recursos (tècnics, materials o relacionals) de que disposa la ciutat per a fer front a moltes d’aquestes dificultats, és a

dir, quines iniciatives o pràctiques inclusives i cohesionadores estan actualment funcionant o, bé, podrien endegar-se.

de procés relacional:

Aquest espai ha estat també una oportunitat perquè els diferents participants es reconeguin mútuament com agents actius en la

promoció de la inclusió i cohesió social.

Primer, l’ intercanvi de visions sobre la exclusió social associada a les relacions i les xarxes socials a la ciutat ha propiciat la

posada en comú d’idees i la generació de coneixement compartit, en un exercici de comprensió d’altres realitats, més enllà de la


6

praxis professional quotidiana.

En segon lloc, el nostre propòsit ha estat que els membres del grup visualitzin allò que existeix a la ciutat i que està funcionant. Es

tracta d’una forma de reconeixement de la bona feina que ja s’està fent, que també té l’objectiu que altres participants l’incorporin

com un nou element per a la seva “capsa d’eines” en un abordatge d’intervenció des de les relacions i les xarxes socials.

Tercer, la posada en relació entre les dificultats que existeixen a la ciutat i els recursos de que disposem, endega el camí per a

qüestionar-nos si algunes de les nostres accions s’encavalquen, o si hi ha buits en la intervenció, de forma que entre tots podem

corregir-ho i, per tant, conformar una xarxa d’atenció social més eficaç.


7

3. Aportacions del taller participatiu a la diagnosi social de la ciutat de Tarragona

A continuació, exposem les percepcions, valoracions i opinions dels participants treballades en aquesta diagnosi compartida. S’ha

incorporat el que els i les participants han volgut destacar en aquesta sessió. A més d’aquest espai, el procés de diagnosi per

determinar l’estat de la qüestió de l’exclusió, la inclusió i cohesió socials a Tarragona segueix i contempla diferents espais i

itineraris de recollida d’informació.

3.1. La inclusió i l’exclusió social des de la perspectiva relacional i de xarxes socials

les dinàmiques de les xarxes socials, reproducció del que passa amb les xarxes estructurals

Les dinàmiques, dificultats, fragmentacions, dèficits que veiem entre les xarxes socials (formals i informals) serien un reflex de les

dinàmiques relacionals entre actors d’altres àmbits o esferes (administracions, agents econòmics, del mercat...). Això limita les

possibilitats de promoció de la cohesió social per part de les xarxes socials: “com és a dalt és a baix”.

xarxes socials “paral·leles”

En ocasions, en un mateix territori coexisteixen xarxes socials que no es comuniquen entre sí; hi diversos “móns” en un mateix

territori. Aquestes xarxes es configuren a partir de diferents criteris d’adscripció, que poden venir donats per l’origen cultural, o per


8

la trajectòria de vida (drogues). Algunes d’aquestes xarxes mantenen comportaments marginals, cosa que comporta una

participació nul·la o deficitària en els àmbits d’educació, salut, política, etc. En altres ocasions, els territoris es divideixen també a

partir d’aquestes xarxes, de forma que esdevenen zones altament marginals i estigmatitzades. Hi ha un repartiment de la identitat.

el concepte diversitat percebut com a problema!

Moltes persones associen diversitat amb “diferència” en clau negativa, com a problema... I el diferent queda exclòs. Aquesta

percepció no ajuda per compartir amb “el / la diferent” i, per tant, impedeix que s’estableixin ponts de comunicació i d’inclusió entre

grups socials diferents, tot afavorint la desconfiança mútua, la rumorologia i la fractura social.

el concepte cohesió social no assegura necessariament la igualtat d’oportunitats!

Una societat cohesionada no necessariament incorpora de manera directa la igualtat oportunitats.... “Podem trobar-nos que

aquesta societat o grup siguin especialment cohesionats (internament), però no facilita una igualtat d’oportunitats a tots els seus

membres... I això és important perquè s’ha de considerar que: “per sobre de les posicions personals o grupals s’ha de tractar

d’aconseguir la igualtat d’oportunitats. Aquesta igualtat dóna la dignitat de pertànyer a un entorn social on cada persona pot

desenvolupar-se, sigui diferent o no”.

D’altra banda, veiem que entre grups diversos en un mateix territori (barri) es dóna un procés de major cohesió intragrupal degut a


9

“la diferència”: ”el que ve de fora, el diferent, cohesiona el de dintre”.

En aquest sentit, la cohesió és necessària sobretot entre aquells grups que són diferents, que potser tenen punts de vista i

prioritats que no coincideixen, però que comparteixen el sentiment de pertinença i acorden uns principis fonamentals de

convivència i de bé comú. Sembla que la població nouvinguda no arriba al ritme que ho havia fet durant els últims anys i, per tant,

tenim l’oportunitat de crear nous vincles entre poblacions que romandran de forma estable al territori.

el paper de socialització i estructuració social de diferents agents

La família té un paper clau en el procés de socialització, d’estructurar l’infant, d’afavorir o no el vincle en l’infant, o d’inclinar la seva

influència cap a un vincle negatiu. És un agent de referència fonamental per al creixement de l’infant. I pot incidir en que l’infant

tingui en el seu futur les mateixes oportunitats que altres o no (autoestima, estudis, feina, xarxa relacional...). D’aquí, la necessitat

de treballar amb les famílies, des de línees de treball preventiu (valors, actituds, percepcions, patrons de hàbits...).

La manifestació d’aquest rol es manifesta en com certes estructures familiars poden facilitar la inclusió d’alguns dels seus membres

i no la d’altres, segons el gènere. Per exemple, en el cas d’algunes famílies immigrants de determinades cultures, l’home es

relaciona bé amb la societat d’acollida mitjançant el treball formal, i aprèn l’idioma, etc. En canvi, la dona, que treballa

fonamentalment en l’àmbit domèstic, no té pràcticament contacte amb les institucions de la societat d’acollida. Diversos factors hi

incideixen (p.ex., casos de reagrupació familiar...), però trobem altres factors amb pes en aquests fets, com ara els factors


10

culturals: semblen ser limitatius perquè les dones estableixin noves relacions socials, per exemple, en un centre cívic s’observa

que els infants interactuen amb facilitat sense que l’origen cultural tingui cap importància; en canvi, les seves mateixes mares, que

també es troben allà, creen dos grups culturalment delimitats (mares autòctones i mares magrebines).

Altre agent amb incidència en dinàmiques d’inclusió són les entitats esportives. Aquestes entitats treballen especialment aquest

aspecte d’inclusió i de cohesió social, sobretot en esports col·lectius, perquè estableixen prèviament unes regles de joc, un

reglament... què és el que dóna sentit grupal a tots els que estan jugant, independentment de les característiques personals dels

jugadors i de les jugadores. També funciona com a mecanisme de “regulació social: “quedar-se fora de joc, no acceptar les regles

del joc, significaria l’expulsió de l’entitat...”. Val a dir, però, que no totes les entitats o clubs esportius consideren que les seves

activitats siguin un recurs per a la inclusió social; de fet, no tots els clubs faciliten la incorporació normalitzada de joves que

provenen d’entorns amb dificultats socials.

L’activitat d’esports col·lectius amb infants en edat escolar sol implicar a les famílies. I en aquesta relació esport / famílies es

detecten dinàmiques poc inclusores. Es valora que algunes famílies si que mostren suport i recolzament als seus infants de

manera conscient, com a una manera d’activitat formativa (en valors, en treball en equip...). Però també destaquen l’actitud incívica

(insults i crits) de determinats pares o mares en els moments d’entrenaments o de joc, envers jugadors i aficionats contraris,

àrbitres i entrenadors... . Es considera que no ajuda per generar referents inclusius i de valors d’equip i que s’hauria d’evitar que el

nen o nena paguin l’actitud incívica dels seus pares.


11

Les associacions i entitats que romanen a la ciutat són clau en la creació de xarxa social, especialment en un context actual que

afavoreix l’ individualisme i on la participació en moviments socials és baixa. Tot i que juguen un paper ambivalent i no totes

s’incorporen a dinàmiques d’articulació i de cohesió de l’entorn on es troben. D’una banda, moltes fomenten els ponts de

comunicació entre els diferents grups de la ciutat (mediació i reconeixement de la diversitat social), a més d’oferir serveis

d’informació i assessorament en diversos àmbits bàsics d’inclusió social (educació, esports, ajuts socials, cultura, etc). Però, d’altre

banda, hi ha associacions que defensen interessos molt sectorials o que estan immerses en disputes que fragmenten els territoris,

en alguns casos per aconseguir subvencions o pel seu alt grau de politització.

factors generadors d’inclusió social en el marc de les xarxes socials

“L’interès comú com atractor i aglutinador entorn d’aquest nucli o motiu”. Un espai comú (físic, simbòlic, relacional...): “de trobada,

com a criteri consensuat, amb regles de joc construïdes participadament i consensuades des de la responsabilitat. La participació

com a un espai comú d’incidència i de decisió col·lectiva”.

Les activitats participades, des del seu origen, facilitarien la cohesió social perquè es té la percepció de formar part de.., d’haver

contribuït a.... Són afavoridores d’establir vincles i permeten avançar en la cohesió social.

Cal dir, però, que només la existència de les regles comuns no és suficient per a una societat positivament cohesionada, perquè és

fonamental també el projecte vertebrador (l’interès comú) i el mateix procés de creació de consensos i acords: qui posa les regles?


12

Què o qui té la legitimitat? Quines desigualtats hi ha a l’hora de decidir?. A la nostra societat, de fet, hi ha una falta d’hàbit en la

construcció conjunta de les regles, en la participació de la persona en les decisions que li afecten.

3.2. Dificultats i potencialitats d’inclusió des de perspectiva relacional i de xarxes socials

què: temes/aspectes que ens preocupen al voltant de l’exclusió social a la ciutat, en el nostre

àmbit

col·lectius on més incideix

indrets a la ciutat on cal incidir preferentment

què tenim ja a Tarragona com a recursos, iniciatives, bones

pràctiques i/o potencialitats

Dèficits de cultura participativa: no saber gestionar

les necessitats de les persones de manera col·lectiva...

- predomini d’individualisme: “manca de

sensibilització cap a la col·lectivitat, s’ha perdut els

sentit de la col·lectivitat, estar atent a les

necessitats de la col·lectivitat...”

- dificultats de convivència entre grups de població

de diferents orígens i cultures

Joventut

Nouvinguts

Cal apropar la cultura

participativa a sectors més

desfavorits.

En els diferents barris de

la ciutat de Tarragona.

Tenim:

Recursos, iniciatives, experiències,

professionals!!!

Cal ordenar-lo tot en l’orientació de la

cohesió social...!!!

“Manca un acompanyament a la comunitat amb

criteris d’inserció pel bé comú”! (de la mateixa

manera que hi ha polítiques d’inserció laboral...).

Clau considerar la població nouvinguda: p.ex., la

dificultat de les dones nouvingudes de comunicació

amb les persones autòctones...

L’home treball i se socialitza... però la dona (que ve per

Famílies autòctones

Famílies nouvingudes

estrangeres

Gent gran

Persones immigrades

Pla Comunitaris de Sant Salvador

Plans integrals de Camp Clar i de la Part

Alta

Tenim una Universitat – la URV- que

podria ajudar a crrear una ciutadania més

activa. Cal una universitat més implicada i

vinculada al territori.


13

reagrupament familiar la majoria de vegades), no!.

Manca enfortir els recursos per a la col·lectivitat

(cohesió, convivència...)

- manca d’implicació política en la gestió col·lectiva

de les necessitats de la gent

- manquen recursos i instruments per afavorir la

construcció de comunitat, treball de cohesió i de

convivència social: professionals, educadors de

carrer, equipaments...

Famílies autòctones

Famílies nouvingudes

estrangeres

Gent gran

Persones immigrades

Persones

Part Alta: manquen

equipaments específics

Gent Gran

Afecta a la cohesió social

de la zona

Pla Comunitari de Sant Salvador

Plans integrals de Camp Clar i de la Part

Alta

Torreforta: XIC – Xarxa d’intercanvi de

coneixement

Dèficits pel que fa a recursos humans dedicats a la

comunitat:

- manquen educadors de carrers per afavorir un

treball de cohesió entre els barris, p.ex.:

Acompanyament en les escoles a trobades entre

famílies autòctones i famílies immigrades.

- “Cal recolzar i donar valor a la funció del

professional comunitari per part de les

institucions i de les associacions veïnals. Cal que

les institucions, les associacions i els professionals

s’ho creuen, es creuen aquesta carrera de fons

que suposa treballar comunitàriament!”

- La dificultat de gestionar les excessives rotacions


14

de professionals a curt termini per a processos

de llarg termini, “perquè el vincle amb la població

és clau, i amb aquestes rotacions tan curtes es

trenca i costa molt reiniciar el procés, la ciutadania

es crema, la gent ja no confia perquè sap que el

professional s’anirà prompte...”

Manquen Centres Cívics als barris del centre de la

ciutat: com a equipaments de trobada d’una

determinada àrea... de les persones, de les entitats...

Casc Antic / Centre ciutat

Part Baixa

Tenim centres cívics... és un espai de

socialització... (tot i que n’hi ha pocs!)

Les dones nouvingudes han trobat en les

activitats dels C. Cívics vies de

socialització: es troben amb altres mares,

via nens i ludoteca. Solen ser dones que

ja van també a altres equipaments (escola

d’adults, classes de català..).

Manca de projecte col·lectiu en el moviment

associatiu. “Les entitats i associacions han perdut el

seu paper de representació... ja són unipersonals!”.

Existeixen entitats que si que fan xarxa

social, es preocupen pel seu barri. En

aquestes entitats o dinàmiques, cal

“invertir”, malgrat la crisi de

l’associacionisme

Preocupa el que es percep sobre la situació actual

de les associacions:

- Dinàmiques relacionals i processos paral·lels pels

Cohesió als barris

Entitats veïnals

Moviment associatiu

Tenim:

Associacions veïnals

Associacions ciutadanes de diversos


15

quals entitats o grups del veïnat que no es troben

mai, estan al mateix territori, sembla com “un

repartiment”...

- La manca de col·laboració entre les associacions

de veïns i veïnes en les acciones comunitàries..

(“es troben més en el Mercadona!”).

- Fragmentació del moviment veïnal: “tot i que

existeix el teixit associat, cadascun va a la seva, al

seu interès, existeix poca col·laboració

- La no renovació del món associatiu

- La funció de les subvencions: “tenen un paper

més d’estancament que de promoció de

l’associacionisme...”. (es deriva també la

preocupació sobre el nivell d’endeutament de les

administracions amb les associacions, deutes!).

- Funcionament de les entitats. Politització de les

associacions, certa dependència dels partits

polítics

- Situació de feblesa que, en ocasions, ve donada

pel poc suport que es dóna a iniciatives existents.

Entitats ciutadanes, en

general...

àmbits...

Es valora que hi ha moltes entitats que fan

coses, des de l’administració se’ls demana

que facin activitats per a la ciutadania,

però desprès aquestes entitats /

associacions no tenen espais / recursos

per a aquesta demanda.

Igualment, es valora que es fan moltes

coses però no sempre reben el suport

necessari i això afecta a la motivació i les

afebleix. Es considera que hi ha poca

voluntat de reforçar les propostes. Manca

de col·laboració d’administracions en

iniciatives d’entitats, associacions etc, no

faciliten recursos.

La manca d’implicació ciutadana a través del

voluntariat: manca sensibilització, informació sobre on

Ciutadania, en general... Tenim:

Federació Catalana de Voluntariat


16

adreçar-se, formació, transmissió dels beneficis que els

reporta fer voluntariat...

Torreforta: IX – Xarxa d’intercanvi de

coneixement

Cal millorar la informació del que es fa a la ciutat,

com element de sensibilització . Existeix

desconeixement del que s’està fent i qui ho està fent

per part dels barris i del moviment associatiu.

Sobretot afecta més a les

persones que no tenen accés

a les noves tecnologies.

Publicació gratuïta “Més Tarragona” . A

aquesta publicació li manca una agenda

del que es fa a la ciutat.

Dificultats de relacions territorials. Les relacions

excloents entre el centre i els barris / perifèria de

Tarragona

- cadascun amb dinàmiques diferents, amb una

possible cohesió interna al barri, però no cohesió

entre els diversos barris...

- no s’apropen! Malgrat que per situació distribució

geogràfica comparteixen serveis... però entre els

barris no s’apropen!

- cal un apropament del centre als barris i a

l’inrevés...

Separacions físiques per

l’existència de l’AP 7

Nac – 240

Barris de la periféria i

Part Baixa, especialment

en les zones on el preu

dels habitatges és més

baix.

“S’estan fent moltes coses als barris, però

el Centre no s’hi apropa”.

Persones amb dificultats d’inclusió en les xarxes

socials, per les seves característiques... per les seves

situacions...

Gent gran

Persones discapacitades

Persones en situació de

drogodependència

Persones maltractades o amb

En els diferents barris de

la ciutat de Tarragona.


17

violència de gènere

Persones que han passat a la

presó

Persones immigrades

Persones sense sostre

La dificultat de les dones nouvingudes de

comunicació amb les persones autòctones...

L’home treballa i se socialitza... però la dona, no! (que

ve per reagrupament familiar la majoria de vegades).

Dones nouvingudes, en gran

part arribades per

reagrupació familiar

Dificultat de convivència entre grups de població:

de diferents orígens i cultures...

Preocupa que les persones d’ètnia gitana no escolten a

les persones nouvingudes...

Persones autòctones /

persones nouvingudes

Persones d’ètnia gitana /

persones nouvingudes

entre les mateixes persones

nouvingudes: diferents

orígens

Dificultats de cohesió social per presència no

equilibrada / proporcional d’alumnat d’origen

estranger en els centres escolars:

- concentració d’alumnes estrangers en determinats

centres escolars públics...

- distribució no equitativa dels alumnes segons

Alumnat ètnia gitana

Escoles públiques “guetos”:

més concentració de població

estrangera


18

diversitat d’origen: escoles privades, concertades o no,

amb proporcions baixes d’alumnat estranger

L’actitud incívica de determinats pares/mares en

les activitats esportives (esports col·lectius,

associats a l’esport escolar en gran part):

comportament agressiu, insulten i criden a jugadors i

aficionats contraris, àrbitres i entrenadors... Són

referència no respectuosa ni inclusiva, perjudicial

com exemple i que de vegades, ho paguen els seus

infants.

Tenim:

El treball més cohesiu dels clubs

esportius: ajuden a generar actituds més

inclusives...

Iniciatives que promouen “el joc col·lectiu”:

funcionen molt bé en clau d’inclusió

social... També com a eina de regulació

social...

Com a recursos, s’han assenyalat en aquesta sessió de treball:

Recursos actius. Com a serveis estructurals existents a la ciutat relatius a aquest àmbit:

Generalitat de Catalunya - CAP Bonavista

Ajuntament de Tarragona - Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST).

Ajuntament de Tarragona – IMSST EBSS Sant Salvador

Ajuntament de Tarragona. – IMET (Institut Municipal d’Educació de Tarragona): suport psicològic a infants, Suport a llars d’infants.

Ajuntament de Tarragona – Conselleria d'Esports

Centres Cívics, Centre Cívic Mpal. Sant Salvador

Generalitat de Catalunya - CIE Tarragona-Dona


19

Universitat Rovira i Virgili - URV

Recursos actius. Com a plataformes o espais de treball conjunt existents a la ciutat relatius a aquest àmbit:

Pla Comunitari de Sant Salvador

Plans Integrals: Campclar – PIC i de Part Alta - PIPA

Torreforta: XIC – Xarxa d’intercanvi de coneixement

PIC _Servei de Mediació – Veïns Actius

Recursos actius. Com a agents existents a la ciutat relatius a aquest àmbit:

Empreses d’Inserció Laboral, en general.

Entitats del Tercer sector: Fundació Casal Amic, Fundació L' Heura Fund. S. Joaquim i Sta. Anna - Esplai Club Vaixell

Federació Catalana de Voluntariat Social

UGT – Associació AMIC

Recursos en previsió, relatius a aquest àmbit: no valoren

Zones de Tarragona on moltes d’aquestes problemàtiques hi estan presents i han estat assenyalades en aquesta sessió de

treball:


20

Torreforta

Sant Salvador

Campclar

Part Alta

Centre Ciutat

Aquesta informació no pretén ser un recull exhaustiu del que n’hi ha, la finalitat és ordenar les aportacions fetes a aquesta sessió

de treball. En el procés del PLISCT s’incorporen diverses fonts d’informació complementàries.

3.3. aspectes que es prioritzen en intervenció per promoure la inclusió i la cohesió social en l’àmbit de la renda i

l’ocupació

què prioritzem? arguments

Dificultats de relacions territorials. La desconnexió

entre barris

- de vegades hi ha una possible cohesió interna al barri, però no cohesió entre els barris...

- comparteixen serveis però no s’apropen!

La situació de les entitats i associacions

ciutadanes, la seva feblesa.

- es relaciona amb la falta de reforç i col·laboració de l’administració amb iniciatives existents,

entitats...

Desconeixement del que existeix i es fa a la ciutat

de Tarragona.

- per facilitar l’accés als recursos i al que es fa als diferents barris, i de la ciutat en general de

Tarragona per les entitats, agents, equipaments... cal posar la informació a l’abast de tothom:

fer servir el que n’hi ha.


21

3.4. propostes per afavorir la inclusió i la cohesió social des de la intervenció en les relacions familiars i socials

sobre què ens preocupa? qui i on incideix

desfavorablement?

propostes per avançar cap a la inclusió i la cohesió socials

Davant de la preocupació sobre la no

renovació del món associatiu

Entitats veïnals

Entitats ciutadanes

- El treball central a fer és enfortir les associacions de referència, amb

dinàmiques més articuladores i cohesionadores (preferible davant de

les associacions més “individualistes que sorgeixen com a bolets...”).

- Que s’aposti per les associacions “que sentin realment pertinença pel

seu barri, per la seva gent...”

- Trobar noves formes d’interlocució amb altres canals: moviments /

grups socials, ciutadania no organitzada... amb altres formes

d’organització, de treballar amb la ciutadania...

Davant de la manca d’implicació

ciutadana a través del voluntariat

Xarxes socials - Promoure eines / instruments per afavorir la socialització i l’intercanvi,

semblants a les funcions del Banc del Temps, xarxes d’intercanvi...

Davant de la necessitat d’apropament

entre el centre i els barris i a

l’inrevés...

Barris perifèrics / Barris casc antic –

del centre de Tarragona

- Promoure l’intercanvi, promoure participació en iniciatives comunes,

cercar aspectes comuns, traslladar activitats de ciutat als barris...

Davant de la preocupant concentració

d’alumnes estrangers en centres

escolars públics

Escoles públiques

Escoles privades (concertades o no)

Famílies

- Treballar aquesta diversitat i donar una proporció equitativa a cada

centre, aplicar una quota “representativa de cada zona”.

Davant de l’actitud incívica dels pares Famílies - S’hauria d’evitar que el nen /nena paguin l’actitud incívica / no inclusiva


22

en activitats esportives dels seus pares

- “Generar un espai, tipus “Comissió Disciplinària” que prendria

decisions, en consens, lògicament, per parlar amb els pares sobre

aquestes actituds poc esportives, reflexionant sobre el tipus de referent

no desitjable que es pot generar”.

- Promoure pràctiques esportives més grupals, més col·lectives (“més

massiu”), com ara la pràctica del futbol: “és més igualitari, més d’equip,

pot participar tot nen independentment del seu origen, i de la seva

classe social i econòmica...”

Com a aspectes destacables del debat: punts controvertits

La família: si són o no un referent favorable per generar actituds i construcció de valors més inclusores, si el seu paper és esser

un agent actiu en aquest sentit o no, quines accions s’haurien d’adreçar-s’hi.

Si les entitats estan contribuint o no a afavorir la inclusió social. Es comenta que, en general, les entitats mostren ara més

feblesa, que es mouen pel seus interessos (fins i tot individuals!). És un fet actualment, la limitació de participació de les persones i

de les entitats en els assumptes comuns, així com del foment del voluntariat. Però, tot i així, si que hi ha zones on s’ha

desenvolupat més un treball comunitari, participatiu, on si que estan contribuint a accions més de trobada, a establir vincles, a

promoure la implicació de ciutadania..., que si que s’estan esforçant pel seu barri. Valoren que, davant de la fragmentació del teixit

associatiu (“d’associacions gairebé unipersonals, com a bolets...”), s’hauria de primar a entitats i col·lectius que si que estan fent


23

esforços pel bé comú, afavorir la interlocució i la presència real...

Possiblement, el nou punt feble seria l’arribada de la població nouvinguda que s’hauria de treballar més per articular-la... Es

posa èmfasi en la limitació de recursos (especialment humans) per acompanyament a accions orientades a treballar amb la

col·lectivitat: les seves dificultats, els seus conflictes... Però, sobretot, en que per part de l’administració local s’ha de considerar

més com una “inversió” en cohesió social: en importància en l’agenda, en recolzament dels recursos existents...

De fet, assenyalen com aspectes actuals que dificulten la cohesió social a la ciutat, “la coexistència de grups de població de divers

origen, sense un treball professional d’acompanyament que faciliti la convivència entre ells, el fet del desequilibri actual devingut

per “la concentració excessiva d’alumnes estrangers en centres escolars públics, població no distribuïda equitativament entre tots

els centres escolars”... aquest aspecte ha estat referit de manera reiterativa...

En aquest sentit el debat es va centrar en aquests idees força:

estratègic l’acompanyament als diferents barris e la ciutat per treballar més la cultura participativa de la ciutadania

enfortiment de les entitats i xarxes socials que treballen en l’actualitat per objectius més globals, amb incidència en el seu barri i

ciutadania... Identificar conjuntament quin hauria de ser el paper i la funció en l’actual moment de les associacions a la ciutat.

donar resposta a les dificultats de relacions territorials, entre barris i entre barris i el centre.


24

una major implicació de l’ens municipal en aquestes línees per afavorir major cohesió social, tant entre col·lectius autòctons

com entre la població nouvinguda.

Àmbit relacional / xarxes socials Dia: 21/10/2010 Lloc de la sessió: IMET - Tarragona

noms participants servei / entitat

Alba Zamora González CASAL AMIC

Anna Messeguer Fundació L' Heura

Carme López Pla integral Part Alta - PIPA Programa d'Atenció a la Gent Gran

Carmen Rubio Fed. Cat. Voluntariat Social

David Dueñas i Cid Universitat Rovira i Virgili - URV

Georgina Martí Centre Cívic

Jordi Genè i Mariné UGT – Associació AMIC

Judit Benito Pla Integral Campclar - PIC

Laura Guxens Badia CIE Tarragona-Dona

María Miró Ferrer Pla Integral de Campclar -PIC

Marta Pons Moncada Centre Civic Mpal. Sant Salvador

Marta Gòmez Centre Cívic

Mercè Rocamora Aj. de Tarragona - IMSST

Montse Alegret Aj. de Tarragona - IMET

Patricia Delgado Aj. de Tarragona - IMSST EBSS Sant Salvador

Pilar Alonso Pla integral Part Alta - PIPA

Roca Bargalló Boronat CIE Tarragona-Dona


25

Xavier Pedrol Aj. de Tarragona - Conselleria d'Esports

Fiona (estudiant practiques) Pla Integral Campclar - PIC

Sergi Sànchez Oficina Tècnica PLICS - Tarragona

Neus Gimeno Oficina Tècnica PLICS - Tarragona

Juana Ferrer Cooperativa ETCS - Conducció / dinamització grup


26

4. Annex: rellevància dels factors relacionals per a comprendre els processos d’inclusió i exclusió social

La inclusió social d’una persona o grup social consisteix, en bona part, en estar integrat en un entramat de relacions familiars i

socials que li proporcionin recursos emocionals, cognitius i materials. La xarxa social i familiar, de fet, influeix en les seves

opinions, aspiracions, actituds i comportaments. En aquest sentit, “l’exclusió relacional” es manifesta tant amb la dificultat de tenir

relacions familiar i socials bàsiques, com per la inserció en xarxes relacionals marginals.

Les relacions familiars i socials tenen a veure amb els vincles que manté la persona amb el seu entorn i que li proporcionen suport

emocional i un “lloc” dins de la societat (identitat social, pertinença). Així mateix, les diferents relacions socials són un recurs

indirecte per a l’accés a altres àmbits bàsics d’inclusió social (per exemple, informació sobre una prestació econòmica, relacions de

bon veïnatge...).

Val a dir que la persona també pot estar inserida en xarxes social marginals o de baixa integració comunitària, que impedeixen la

inserció de l’individu en xarxes més inclusores (joves en bandes associades a la microcriminalitat, o població migrant arribada

recentment sense relació amb la població autòctona).


27

Sovint, els processos d’exclusió social -que suposen l’acumulació de dificultats en els àmbits de salut, de feina, de rendes,

d’habitatge, etc.- són iniciats o intensificats per “fractures relacionals”, les quals qualsevol persona pot patir a llarg de la seva vida.

El següent quadre identificaria les principals“fractures relacionals”:

Fractures relacionals

Migració/Mobilitat residencial

Fractura amb les xarxes de suport d'origen i la necessitat de recompondre les xarxes socials en la

societat receptora. En el cas de persones immigrades cal afegir les barreres lingüístiques i els

prejudicis culturals amb un possible grau d’estigma.

Separació conjugal Reducció de les xarxes de suport primàries (familiars, amistats, ...)

Mortalitat de familiars i/o amistats properes Reducció (o eventual extinció) de les xarxes de suport familiars i d’amistat.

Matrimoni En els casos en que la parella no vulgui que es mantinguin els vincles amb la família d’origen i / o

amb les amistats de llarga durada.

Accident, discapacitat, malaltia crònica, dependència Pèrdua d’autonomia, major dependència de la xarxa de suport amb risc de saturació i dificultat de

generar nous vincles socials.

Tòxic - dependències Inserció en xarxes amb un baix nivell d’integració comunitària, carregades d'estigma social i

possible fractura amb les xarxes familiars, amistat i ocupacionals anteriors.

Pèrdua d’ocupació laboral Fractura amb la xarxa de suport en l’àmbit sociolaboral i possible situació traumàtica que

repercuteix en la vinculació de “la persona vulnerable” amb les seves xarxes primàries

Violència domèstica i situacions de maltractament Reducció i invasió / control per part de l’agressor de les xarxes primàries de la persona “controlada


28

/ agredida”, com a situacions associades a dependència i situació de pèrdua de la significació vital.

Internalització

En el cas de l’hospitalització, fragilització de les xarxes primàries i desconnexió amb les xarxes

comunitàries. En el cas de residencialització, afegir possible sentiment d’abandonament i

desarrelament comunitari. I en el cas d’internament penitenciari se li incorpora l’estigma social i la

dificultat de recomposició de les xarxes un cop obtinguda la llibertat.

Font: Bonet, J (2006) La vulnerabilidad relacional: Análisis del fenómeno y pautas de intervención. REDES- Revista hispana para el análisis de redes sociales. Vol.11, 4. http://revista-redes.rediris.es

En definitiva, comprendre les relacions familiars i socials d’una comunitat o en un territori és un element bàsic per comprendre

bona part dels fenòmens d’exclusió social que s’hi donen. De fet, la manca de relacions familiars i socials –la soledat i l’aïllament

social- és una de les manifestacions més paleses d’exclusió social, en tant que impedeix el desenvolupament d’una de les

dimensions bàsiques de l’ésser humà.

Documents

Pla local d’inclusió social de Tarragona · possibilitats de promoció de la cohesió social per part de les xarxes socials: “com és a dalt és a baix”. xarxes socials “paral·leles”