2011

2015

—Treballem perquè Barcelona esdevingui una ciutat auto suficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero.

Plans i Projectes per a Barcelona

Plans Projectes Barcelona 2011—2015

per a

i

Barcelona Institute of Technology

Big Data

Barris productius

Ca l’Alier

Cicle de la informació

CityOS

Ciutat global

Ciutat inclusiva

Ciutats velles

Clúster Nàutic

Ateneus de fabricació

Autosuficiència energèticaAnatomia de la ciutat

Barcelona capital

City Protocol

Ciutat de les persones

Diagonal de la innovació

Diagonal verdaDiumenges dels vianants

Economia circular

Economia col·laborativaEscola Industrial / Clínic

iCapital

Illes autosuficients

Innovació social

Llobregat logístic / Besòs urbà

Mantra

MicrourbanitzacionsMetròpoli hiperconnectada

Mobilitat elèctrica

Obert per obres

Participació ciutadana

Montjuïc / Tres Turons

Morrot

Muntanya dels Museus

Pla Buits

Oliva Artés

Portes de Collserola

Reindustrialització

Renaturalització

Resiliència

Resiliència urbana

Front litoral

Sistema Besòs

Sistema Montjuïc Sistema Tres Turons

Sistemes urbans

Smart City Campus

Somni social

Superilles

Terrats verds Torre Baró Urban Exchange Platform

Urbanisme del mentrestant

Velocitat humana

VinclesXarxa ortogonal

Emissions zero

ISBN: 978-84-9850-692-1

Plans i Projectes per a Barcelona 2011–2015

4

HABITATGE139 Plans i projectes

d’habitatge Antoni Sorolla Edo

44 Tipus d’agrupació d’habitatges

46 Tipus d’habitatges Projectes48 Rodalies -

Estació de França50 Tànger-Àlaba52 Alí Bei54 Can Batlló UP855 Germanetes

Viladomat56 Via Augusta57 Edifici d’habitatges a

l’illa autosuficient del carrer del Marroc58 Rehabilitació

energètica de Ciutat Meridiana

60 ETSAB Visiting Studio. Regeneració urbana a Ciutat Meridiana

62 Regulació dels habitatges d’ús turístic Alberto Piedrabuena Granés

9 Presentació Xavier Trias

10 Plans i projectes, idees i principis Antoni Vives

13 2011-2015: Treballant pel futur de Barcelona Joan Puigdollers i Fargas

15 La gestió orientada a l’estratègia Albert Civit

19 Mantra Hàbitat Urbà

20 Anatomia de la ciutat

22 De l’urbanisme a l’hàbitat urbà Vicente Guallart

5RENATURA-LITZACIÓ151 La natura

a Barcelona Roman Llagostera Pujol

153 Pla del Verd i de la Biodiversitat

160 Corredor Verd Ciutadella - Collserola

162 Reurbanització del passeig de Sant Joan

164 Impuls de cobertes verdes i terrats vius

166 Mercat de la Vall d’Hebron

167 Pla de remodelació de parets mitgeres

6CIUTAT INTEL·LIGENT 169 Les TIC

i la transformació de la ciutat Manel Sanromà Lucía

172 Pla Director de les TIC

176 Projecte Vincles178 Commuting

i dinàmiques de mobilitat a Barcelona. Big Data

180 Xarxa d’Ateneus de Fabricació Jordi Reynés Garcés

EQUIPA-MENTS

267 Serveis per a la

ciutadania, centres de la vida cívica i urbana Carles Bárcena Roig i Ricard Gratacòs Batlle

Projectes72 Mercat de Sants74 Mercat del Ninot76 Mercat de Sant Antoni78 Mercat de la

Guineueta79 Mercat del Bon

Pastor 80 Biblioteca Joan

Maragall82 Museu de Cultures

del Món84 Centre del Dipòsit

del Rei Martí85 Parc de la Prevenció

i Museu de Bombers86 Vil·la Joana. Casa

Verdaguer de la Literatura

87 Rehabilitació de la masia de Can Fargas en escola de música

88 Edifici educatiu multifuncional a Sant Martí

90 Escola Bressol i CEIP L’Univers

91 Equipament a la plaça de Sarrià

92 Centre cívic Baró de Viver

94 Multiequipament Gabriel García

Márquez 95 Equipament de barri Lleialtat Santsenca

121496 Equipament esportiu

urbà a la Mar Bella97 Equipament esportiu

al Turó de la Peira98 Antiga fàbrica

Alchemika100 Centre d’equipaments

Fabra i Coats104 Centre

multifuncional Vil·la Urània

AUTO- SUFICIÈNCIA187 Cap a una ciutat

autosuficient Manuel Valdés López

190 Pla d’Autosufi-ciència Energètica

192 Manual d’integració d’energies renovables per a l’autosuficiència de la ciutat

194 Pla d’Energies Centralitzades

195 Central de Generació d’Energies de Barcelona-Sud

196 Pla Director d’Il·luminació

200 Prototip d’edifici solar Endesa

202 Estratègia d’implantació del vehicle elèctric a Barcelona

205 Resiliència i aigua a Barcelona Roman Llagostera Pujol i Cristina Vila Rutllant

208 Parc de les Rieres d’Horta i dipòsit d’aigües pluvials

212 Estudi Economia Circular

7ESPAI URBÀ3109 Espai urbà: l’ara i

l’endemà de l’obra Maria Sisternas Tusell

118 Pla de Micro-urbanitzacions

122 Implicació ciutadana en l’hàbitat urbà Laia Torras Sagristà

128 Pla Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social

132 Ordenança de terrasses

134 Superilles: una proposta per reinventar l’espai públic

4MOBILITAT 141 Nous reptes de la

mobilitat urbana Adrià Gomila Civit

146 Pla de Foment de la Bicicleta

148 Nova Xarxa d’Autobús

Index

Treballem perquè Barcelona esdevingui una ciutat auto-suficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero

105 Centre multifuncional Transformadors

106 Edifici d’equipaments i seu de B:SM

107 Canòdrom Parc de Recerca

Creativa

5

DIAGONAL DE LA INNOVACIÓ218 Un eix cívic

per a l’economia de la innovació Jaume Barnada López

222 Reforma de l’avinguda Diagonal

224 Pla de millora del passeig de Gràcia

226 Diumenges ciutadans a l’avinguda Diagonal i al passeig de Gràcia

228 Geografies de la innovació. Mapa d’iniciatives innovadores a Barcelona

230 Reforma de l’eix Pere IV

232 Sala Beckett234 Smart City Campus236 Ca l’Alier i Fundació

BIT238 Oliva Artés239 La Escocesa

A 250 Plaça de les Glòries250 Traces sobre

un parc Ricard Fayos Molet

256 Desconstrucció de l’anella viària

258 Concurs restringit per al projecte urbà de l’espai lliure de la plaça de les Glòries

259 10 propostes per a la plaça de les Glòries

270 Espais i urbanització provisionals a la plaça de les Glòries

274 Encaix volumètric d’equipaments i habitatges a l’entorn de la plaça de les Glòries

276 CEIP Encants277 Recuperació de la

Casa dels Paraigües278 Túnels viaris a la

plaça de les Glòries280 Disseny Hub

Barcelona i Museu del Disseny

282 Mercat Encants Barcelona-Fira de Bellcaire

284 Àmbit Sagrera285 Parc del Camí

Comtal288 Estació de la Sagrera290 Modificacions

urbanístiques a l’entorn de l’estació de la Sagrera

BDIAGONAL VERDA242 Reequilibrar la

ciutat: la Diagonal verda Joan Llort Corbella

246 Parc de la Ciutadella i carrer de Wellington

248 Diagnosi prèvia i propostes marc per a la Meridiana

CIUTATS VELLES

E345 Les ciutats velles

de Barcelona Jaume Barnada López i Joaquim Torra i Pla

348 Pla d’Usos de Ciutat Vella

350 Pla Cor353 Plaça de la

Gardunya

354 Pla Bàrcino354 Proposta d’actuació

a l’entorn de la muralla de Barcelona

355 Plaça de Ramon Berenguer el Gran

356 Aula episcopal

357 Adequació del jaciment de la Domus Avinyó

358 Born Centre Cultural

362 MPERI de la Barceloneta

363 Pla d’Usos de Gràcia

364 MPGM a l’àrea del nucli antic de Sant Andreu

366 Microbarcelones.Microteixits amb identitat

369 PMU Satalia

370 Reurbanització del sector la Clota conservació

372 MPGM al barri del Plus Ultra

373 MPGM Can Peguera

TRES TURONS

D320 Recuperació

ambiental i programàtica de l’àrea dels Tres Turons Maria Sisternas Tusell

324 Projectes en l’àmbit dels Tres Turons

326 Recinte Modernista de Sant Pau

330 Carrer de Mühlberg331 Pedrera petita

de Can Baró332 Millora dels

accessos a les bateries antiaèries

334 Turó de la Rovira336 Plaça d’Isop337 Font d’en Fargues338 Park Güell

BESÒSG421 L’àmbit Besòs: de

territori frontera a espai frontissa Antoni Alarcón Puerto

428 Pla de recuperació del rec Comtal

430 Pont de la Biodiversitat

Epíleg433 Barcelona capital:

Nous reptes d’escala Willy Müller

COLLSE-ROLA

F378 Els límits de

Barcelona: del mar a la muntanya Adolf Sotoca i Oscar Carracedo

382 Concurs de les Portes de Collserola

386 Selecció de propostes guanyadores del concurs de les Portes de Collserola

390 Estudi per al cobriment de la ronda de Dalt

392 Passeig de les Aigües

394 Plànol del patrimoni de Barcelona a Collserola

396 Feixes agrícoles de Collserola

398 MPGM de Les Planes

400 Porta Trinitat401 Pont de Sarajevo402 Urbanització del

barri de la Trinitat Nova

403 Casal de barri Trinitat Nova

404 Rehabilitació de la Casa de l’Aigua

405 Recuperació del pont dels Tres Ulls i feixes agrícoles

406 Porta Torre Baró407 Adequació del castell

de Torre Baró410 MPGM Sector 3 de

Torre Baró411 Anàlisi urbana

per al prototip autosuficient a Torre Baró

412 Parc de la Font d’en Magués

413 Aqüeducte de Torre Baró

414 Edifici autosuficient al barri de Torre Baró

416 Plaça dels Eucaliptus

MONTJUÏCC294 Montjuïc, el

pentàgon: un espai d’articulació Willy Müller

300 MPGM a l’àmbit de la muntanya de Montjuïc

302 Intervencions al castell de Montjuïc

304 Muntanya dels Museus

306 Reforma de l’avinguda del Paral·lel

308 Can Batlló

312 Passeig de la Zona Franca

314 Transformació de l’àmbit del Morrot

316 Marina del Prat Vermell

Sistemes i àmbits estratègics de transformació

9

Des de fa més de trenta anys, l’Ajuntament de Barcelona publica aquest llibre a la f i de cada mandat, amb la intenció de recopilar i avaluar els principals plans i projectes de transformació urbana que s’han dut a terme a la ciutat en cada període.

Aquests últims quatre anys han estat marcats per una profunda crisi econòmica i social, en què les prioritats del Govern municipal han estat actuar amb racionalitat i solvència per reactivar l’economia i crear llocs de treball; atendre les persones, especialment les més vulnerables, i fer que la ciutat funcioni amb uns serveis de qualitat.

És per això que ha estat determinant poder plantejar una nova manera d’impulsar els pro-jectes de transformació urbana, sent conscients dels recursos disponibles i de les neces-sitats socials, però alhora amb l’ambició necessària que permeti projectar una nova visió urbana per a Barcelona en les pròximes dècades.

El nostre objectiu és generar oportunitats per a tothom, que els barcelonins i les barceloni-nes tinguin accés a equipaments propers, a un transport públic que connecti tots els bar-ris i a un espai públic de qualitat. També hem volgut donar una nova orientació a l’àmbit de l’habitatge, i la nostra principal aposta ha estat l’ampliació del parc públic d’habitatge de lloguer assequible, impulsant la construcció de nous habitatges, la compra i rehabilitació, i la captació d’habitatges buits.

Així mateix, ha estat fonamental desenvolupar un nou paradigma en l’àmbit de l’energia que promou l’autosuficiència energètica de Barcelona, i reindustrialitzar la ciutat a partir de l’economia de la innovació urbana, les tecnologies de la informació i la fabricació digital. És el que hem anomenat «la revolució del sentit comú», que impulsa una transformació glo-bal de la forma en què vivim i treballem, i que comporta canvis estructurals en la manera d’habitar les ciutats, pensades per a les persones i dissenyades amb les persones.

Els projectes que fan de Barcelona capital de Catalunya i que creen centralitat mundial també han posat un èmfasi especial, durant aquest període, en les actuacions del port, en el clúster nàutic, en l’ampliació de la ronda o en les infraestructures ferroviàries, així com en la reformulació de la nova estació d’alta velocitat a la Sagrera, que ha requerit una re-formulació en l’àmbit tant del projecte com de la seva gestió econòmica.

També hem volgut millorar la relació entre la muntanya i la ciutat amb el Concurs de les Portes de Collserola, que ens ha permès definir plans i projectes futurs de cara a renatu-ralitzar Barcelona, i hem donat un nou impuls metropolità al Consorci del Besòs per a la transformació d’aquest espai compartit amb altres municipis.

Barcelona està desenvolupant un nou model de ciutat per al segle XXI, una ciutat amb bar-ris productius feta a escala humana, on el vianant és el protagonista i on es fomenta el verd urbà, l’autosuficiència energètica i la cohesió social. La plaça de les Glòries n’és el para-digma. Durant aquest mandat s’ha transformat totalment amb l’enderrocament de l’anella viària, l’inici de la construcció del túnel i la urbanització provisional, que l’estan convertint en un nou centre de la ciutat i un gran parc d’àmbit metropolità.

Aquesta nova orientació cap a la transformació urbana de la ciutat, juntament amb el fet de ser la Capital Mundial del Mòbil, la Capital Europea de la Innovació i una smart city de referència internacional, fa que Barcelona rebi més de dues-centes delegacions cada any, i que la nostra presència internacional en congressos i esdeveniments permeti compartir el nostre model urbà amb el d’altres ciutats globals.

Des d’aquestes línies, voldria donar les gràcies a l’àmplia comunitat d’arquitectes, engi-nyers, paisatgistes i dissenyadors, així com als col·legis i organitzacions professionals, i a les escoles i universitats, que amb el seu esforç sistemàtic i amb la seva preparació ens ajuden a afrontar els nous reptes que ens planteja la ciutat. I així fem possible una millora constant del projecte de transformació urbana, que repercuteix f inalment en la millora del benestar i la qualitat de vida de les persones.

Alcalde de BarcelonaXavier Trias

Presentació

10

Els projectes polítics només tenen sentit si són factibles i, si en fer-los realitat, incideixen sobre la millora de la qualitat de vida de les persones, generant un present i un futur dignes per a tothom. Aquesta és la base del llibre que us disposeu a llegir. Els plans i projectes de transformació de Barcelona portats a terme entre el 2011 i el 2015 pel Govern de la ciutat, liderat per Xavier Trias, han pivotat tots ells al voltant d’aquesta idea fonamental. No és una idea nova quant a l’enunciat, però sí que ho és quant a la concreció. Nosaltres, els responsa-bles d’haver tirat la ciutat endavant els darrers anys, pensem que a la nostra feina es plasma l’emoció que ens mou, la palpitació política, ètica i moral que ens empeny.

Vivim temps convulsos des del punt de vista del valor de les paraules, i del punt de vista del valor dels conceptes. La crisi iniciada l’any 2007, que de fet es congriava des de molt més enrere, ha tingut conseqüències que van molt més enllà de l’esclat de la bombolla immobi-liària i de la pèrdua de llocs de treball associada. La crisi ha escombrat una certa idea gene-ralitzada de progrés indefinit, i ens ha encarat a la por de l’estancament. A nosaltres ens va semblar que paraules i conceptes com productivitat, economia de les ciutats, barris d’esca-la humana, metabolisme urbà, empresa, societat civil, implicació ciutadana, identitat, talent, mèrit, feina, autosuficiència energètica, renaturalització, tecnologies al servei de la gent, catalanitat, etc. havien de tenir plasmació en els projectes de transformació de Barcelona.

Des del primer moment ens vam proposar tirar endavant una ciutat de barris de velocitat humana, autosuficient energèticament, productiva, connectada amb el món i sense emis-sions contaminants. Es tractava de crear un òrgan central a l’Ajuntament de Barcelona que vetllés per la combinació d’una certa idea física de la ciutat, amb la ciutat generadora d’eco-nomia i de benestar, és a dir, generadora de dignitat i de possibilitats de realització dels somnis individuals i col·lectius que al cap i a la fi ens defineixen com a ciutadans i com a nació.

L’eina va ser la creació de la tinència d’alcaldia d’Hàbitat Urbà, en la qual vam integrar habitatge, urbanisme, medi ambient, infraestructures i les TIC. Hàbitat Urbà s’encarregaria, a més, de la vertebració metropolitana, així com de la projecció internacional del nou model de ciutat que propugnem. Tot plegat donant una importància renovada als projectes urba-nístics i arquitectònics al si de l’organització, recuperant-ne el tremp des del punt de vista de la disciplina professional, així com des del punt de vista del rigor i l’agosarament teòric i pràctic.

De seguida vam definir unes àrees de desenvolupament dels projectes que havíem de dur a terme: l’aposta per relligar Collserola amb la ciutat, l’aposta per la façana fluvial del Besòs, l’aposta per contrapesar correctament el front marítim amb el front nàutic (tan menystingut i tan injustament tractat per una petita part de la intel·lectualitat més desinformada del país), la consideració de la Ciutadella com una ròtula més que no pas com un cul-de-sac, el des-cobriment dels Tres Turons com l’alter ego de Montjuïc, la recomposició de tot el projec-te de la Sagrera (un dels monuments a l ’ âge d’or del boom del totxo) a favor de la ciutat, la recuperació de la iniciativa pública en les polítiques d’habitatge, la recuperació de la Model i de l’Escola Industrial per a la ciutat, com a pols d’equipaments i de coneixement; la recon-ceptualització de la manera com es fan les obres a la ciutat, mirant de convertir-les en una oportunitat per al replantejament general de tot l’ecosistema socioeconòmic dels carrers i de les places sotmesos a la pressió transformadora dels martells pneumàtics. I, no cal dir-ho, la consideració de les TIC com la part fonamental de l’ànima d’aquesta transformació.

Plans i projectes, idees i principis

Tinent d’alcalde d’Hàbitat UrbàAntoni Vives

11

Si voleu un lloc de la ciutat on tots aquests elements s’han donat, i ho han fet en forma de manifest polític, el punt fonamental és la plaça de les Glòries Catalanes. Tot i la comple-xitat dels acords als quals havien arribat governs anteriors de la ciutat amb els veïns de l’àrea, mai no duts a terme, va ser possible tirar endavant un projecte de transformació que, malgrat l’espectacularitat de la millora urbana, malgrat el fet evident que ja a hores d’ara l’espai físic és immensament millor del que era tan sols fa dos anys, el menys important ha estat allò que hem fet, sinó allò que la gent hi fa: s’hi han creat més de quatre-mil llocs de treball, s’han connectat barris que estaven literalment incomunicats, hem obert per obres, hem fet molt amb molts menys recursos dels que fins ara es feien servir per a transforma-cions d’aquesta mena, hem potenciat el vianant i hem donat al transport rodat privat l’es-pai que necessita, però no més. Hem apostat per l’autobús elèctric, tan flexible, programa-ble, i net, que deixa en entredit apostes, de no fa tant de temps, per modes de transport que condicionen de manera pràcticament irreversible els nostres carrers i places. Hem apostat pel verd, però també pels grans equipaments de ciutat. Hem generat milers de metres qua-drats de plaça per al gaudi de la gent, metres que no existien.

Això ha passat al Paral·lel i a Trinitat Nova; ha passat a Ciutat Meridiana i a l’esquerra de l’Eixample o a Sants. I ha de seguir passant a tota la ciutat. Com? Doncs amb la força de les idees, tenint molt clar per què fem el que fem. Potenciant la feina dels nostres professionals i de les nostres empreses. Comptant amb la societat civil i amb les persones que, sense estar gaire implicades en el dia a dia de la marxa de la ciutat, sempre tenen algun consell per donar. Escoltant i actuant.

Posar la qualitat de vida al centre de les transformacions urbanes, generar un present i un futur digne per als barcelonins, treballar per a tothom i escoltant tothom, travessar l’acció política de la dimensió ètica i moral, fer-ho a partir de principis clars i constatables, no per-dre’ns en verbalismes que poden sonar molt bé però que al f inal només conviden a la inac-ció, etc. Els plans i projectes que ara repassareu es basen en això. He tingut la sort de dirigir un equip de milers de persones que posen totes les hores i tots els anhels per fer possible que Barcelona sigui la ciutat referent que hem aconseguit que sigui. Es tractava de fer que el referent també ho fos per a nosaltres, barcelonins i barcelonines. Les generacions que ens succeiran ens jutjaran.

13

2011-2015: Treballant pel futur de Barcelona

L’acció política s’ha de caracteritzar per gestionar el present, però amb una visió de com es construeix el somni de futur. Per tant, l’Ajuntament de Barcelona ha de gestionar el pre-sent, però planificant el futur de la ciutat. Aquesta va ser la forma d’entendre la gestió de Barcelona de persones tan importants per a la ciutat com Cerdà, Garcia Fària, Vilalta, Solans, Roca, Subias i Serra Martí, entre d’altres. I això és el que ha fet el govern de l’alcalde Trias des de l’àmbit d’Hàbitat Urbà i, en concret, en el disseny de les polítiques ambientals.

Hem treballat en horitzons situats més enllà de dues generacions, i amb uns objectius molt concrets:

– Aconseguir una ciutat d’emissions zero, sense emissions de carboni, sense contaminants atmosfèrics i de producció de residus zero. A les ciutats no hi produirem residus, sinó que hi generarem recursos, ja siguin energètics o de materials. Disposar d’un sistema de gestió de recursos urbans (residus urbans) que garanteixi la reutilització dels materials i la producció d’energia a partir del rebuig i redueixi al màxim possible l’ús de l’abocador controlat, en tot cas, sense matèria orgànica.

– Crear una ciutat resilient, dotant-la de la capacitat que tenen els ecosistemes per evitar la seva vulnerabilitat i absorbir estrès ambiental sense canviar els seus patrons ecològics característics.

– Consolidar una ciutat d’economia circular, recuperant el cicle de la matèria i el cicle de l’aigua. Val a dir que les ciutats de metabolisme circular minimitzen les entrades noves i maximitzen el reciclatge.

– Fer una ciutat autosuficient des del punt de vista energètic (en el sentit ecològic de la paraula energia), que generi l’energia i els materials que es consumeixen a la ciutat mateix. Disposar d’un sistema de gestió de l’energia que permeti com a objectiu f inal l’emissió zero. Aquest sistema de gestió d’energia ha de tenir en compte els consums energètics de la mobilitat i del propi funcionament de la ciutat (edificacions).

– Aconseguir una ciutat renaturalitzada amb una gran biodiversitat. Cal passar d’una ciutat paisatgísticament verda a una ciutat renaturalitzada i amb biodiversitat funcional. El Pla del Verd i la Biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona segueix aquesta línia: conservar i millo-rar el patrimoni natural de la ciutat, evitant la pèrdua d’espècies i hàbitats; assolir la màxima dotació de superfície verda i la seva connectivitat; obtenir els màxims serveis ambientals i socials del verd i de la biodiversitat; avançar en el valor que la societat assigna al verd i a la biodiversitat; fer la ciutat més resilient davant els reptes emergents com el canvi climàtic.

Per tal d’aplicar aquests principis, el Govern municipal ha impulsat el compromís ciutadà per a la sostenibilitat 2012-2022, signada per set-centes cinquanta-dues entitats i que té com a principis bàsics els següents punts: la biodiversitat, del verd urbà a la renaturalització de la ciutat; l’espai públic i mobilitat, del carrer per circular al carrer per viure; la qualitat ambien-tal i salut, dels estàndards a l’excel·lència; la ciutat eficient, productiva i d’emissions zero, de la Barcelona tecnològica a la Barcelona intel·ligent; l’ús racional dels recursos, de la socie-tat del consum al consum responsable; el bon govern i responsabilitat social, de la interven-ció sectorial a la coordinació efectiva; el benestar de les persones, de la ciutat acollidora a la societat cohesionada; el progrés i desenvolupament, de la preocupació per la sostenibilitat a una economia basada en el desenvolupament sostenible; l’educació i acció ciutadana, de la conscienciació a la corresponsabilització amb coneixement de causa; la resiliència i respon-sabilitat planetària, de la resposta puntual a l’acció global.

En definitiva, l’objectiu és crear una ciutat intel·ligent des del punt de vista ambiental, que vol passar del concepte de ciutat sostenible al concepte de ciutat resilient.

Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans

Joan Puigdollers i Fargas

15

La gestió orientada a l’estratègia

Barcelona és un referent urbà per a les ciutats del nostre món, un referent desenvolupat per múltiples generacions de barcelonins, que en cada generació han renovat el seu compromís amb la transformació urbana responent als reptes i oportunitats de cada època.

Una de les nostres aportacions a aquest objectiu ha estat la creació d’Hàbitat Urbà: l’agrupa-ció, en un únic àmbit de treball i de decisió, dels instruments que fan funcionar la ciutat i dels que són responsables de la seva transformació, de manera que tots els problemes relacio-nats amb la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans esdevinguin determinants en un món on en pocs anys el 70% de la població mundial viurà en zones urbanes.

És a causa d’això que els àmbits de l’urbanisme i l’habitatge, les infraestructures, el medi ambient, els serveis i les tecnologies de la informació han fet possible que arquitectes, engi-nyers, ecòlegs, informàtics i els professionals de totes les altres disciplines que intervenen en la transformació de la ciutat estiguin treballant com un únic equip amb la f inalitat d’abor-dar el projecte urbà d’una manera transversal, trencant les sitges tradicionals amb què histò-ricament s’ha organitzat l’Administració. Aquesta nova orientació no és fruit de la casualitat, sinó que és el resultat d’un treball realitzat al llarg de la darrera dècada amb tota una sèrie de professionals capaços de definir els fonaments d’una nova manera d’orientar el funciona-ment i la transformació de les urbs.

Barcelona vol liderar els reptes de la transformació urbana del segle XXI: l’urbanisme de les persones a partir de l’apoderament dels seus ciutadans i dels barris, perquè tornin a ser pro-ductius a partir d’un procés de reindustrialització i de retrobament amb la ciutat productiva. Es tracta de fomentar la producció d’energies derivades de fonts renovables en l’àmbit urbà i en l’àmbit dels mateixos edificis de la ciutat, de manera que el progrés de les ciutats i de les persones no es produeixi a costa de l’empobriment econòmic o ambiental d’altres territoris. Junt amb tot això, la revolució digital s’ha de posar al servei de les persones perquè influeixi en la millora de la seva vida mitjançant projectes i iniciatives precises. Totes aquestes són, entre d’altres, les línies d’actuació d’Hàbitat Urbà, més enllà de les clàssiques divisions funcionals d’una antiga manera de veure la ciutat.

A Hàbitat Urbà hem volgut implantar també una gestió econòmica orientada a l’estratègia, que permeti actuar a curt termini sobre la base d’una visió a llarg termini i que faci possible reconèixer la identitat dels diferents àmbits de la ciutat, de manera que l’èmfasi i el centre dels projectes estiguin situats en les voluntats de la ciutadania. És per aquest motiu que prio-ritzem la nostra manera d’actuar a partir del reconeixement d’una sèrie de sistemes d’escala urbana que permeten concentrar els esforços de l’Administració allà on creiem que són més necessaris i on es pugui incidir en major mesura en la transformació de la ciutat. Aquests sistemes no s’estableixen en la lògica administrativa: els voltants de Montjuïc i els barris de l’oest, la Diagonal verda, la Diagonal de la innovació, el Besòs, els Tres Turons, les portes de Collserola o les ciutats velles són conjunts de projectes integrats que volen fer reconèixer als ciutadans una nova manera de mirar els grans elements estructuradors de la ciutat.

També estem impulsant una racionalització millor del processos de les obres d’urbanització. És el que anomenem «la lògica del mentrestant», que permet adequar els processos de transformació urbana a la vida de les persones, és a dir, als usos immediats de l’espai urbà en l’àmbit de les grans transformacions. Així s’evita la paràlisi de la ciutat durant llargs perío-des en aquelles zones on les obres de transformació alteren el dia a dia dels ciutadans i dels comerciants.

Finalment, en l’escala de la gran Barcelona, l’impuls del nou Pla Director Urbanístic, del Pla de Collserola, del Consorci del Besòs, del Pla Delta o del port vol reconèixer el compromís de la ciutat de Barcelona amb el projecte metropolità, que és fonamental per a l’equitat social del nostre entorn i perquè la nostra regió urbana adquireixi un posicionament estratègic i de competència amb altres centres metropolitans mundials. Parlem d’una Barcelona global que influeixi en els fòrums econòmics i en els centres universitats i culturals més importants del món, de tal manera que puguem transformar la nostra influència i orientar-la cap a la trans-formació de Barcelona en la capital d’un gran país.

Gerent d’Hàbitat UrbàAlbert Civit

16

17

© J

on T

ugor

es, a

rqui

tect

e

18 Mantra Hàbitat Urbà

19

—Treballem perquè Barcelona esdevingui una ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero.