El romaní o romer (Rosmarinus officinalis).És un arbust  mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. El romer posseeix en les seves fulles glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobre tot quan es matxuquen les seves fulles. És un condiment tradicional de la cuina mediterrània.

ROMANÍ

FARIGOLA

• La farigola, timó, timonet o tomell (Thymus vulgaris)  És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.  S' utilitzen les summitas florides dessecades com a remei per a la  tos, bronquitis, refredats, asma, laringitis, gastritis, lesions cutànies...

SAJOLIDA

• Són plantes aromàtiques abundoses a la regió mediterrània. És una petita mata de 20 a 40 cm que només és llenyosa a la base. Les flors són blanques o violàcies. En les seves petites fulles hi ha glàndules amb essència. El seu sabor és una mica picant. Algunes espècies de sajolida s' han utilitzat tradicionalment per adobar olives. 

JULIVERT• El julivert (Petroselinum

crispum)  És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Normalment se'n consumeixen les fulles. S'usa per afavorir la digestió, contribueix a eliminar les flatulències i obre la gana. Gràcies a la seva propietat com a diürètic s' usa per a l' eliminació de líquids corporals.També s'utilitza com a col·liri ocular per alleujar irritacions de 

• l' ull, com a relaxant en infusions i per combatre l’halitosi.

SÀLVIA• La sàlvia (Salvia officinalis) és 

nativa del Mediterrani. S' utilitzen les fulles grans, estretes,dentades, blanquinoses i amb la vora arrugada, que contenen un oli coent utilitzat per aromatitzar carns, aus i embotits; també es consumeixen en infusió com a planta medicinal, com a inhibidora de la transpiració, en infusions, per excitar les secrecions i tonificar el sistema nerviós, en perfumeria, cosmètica, en preparats farmacèutics, als licors, també per enfortir les genives i pel tractament d’úlceres.

MENTA• Són espècies herbàcies perennes i 

aromàtiques que arriben a una alçada màxima de 120 cm aproximadament. Tenen unes tiges subterrànies que fan que sovint es comportin com espècies que envaeixen tot l' espai. Les fulles són de disposició oposada i són simples i de forma oblonga, sovint tenen el marge serrat. Les flors tenen dos llavis i quatre lòbuls amb colors que van del blanc al porpra. El fruit és una càpsula amb quatre llavors. L' oli essencial de la menta rep el nom de mentol. S’utilitza com aromatitzant i com a oli medicinal.

ESPÍGOL• L' espígol, és un arbust reconegut com a

planta medicinal. Popularment és coneguda com espígol o lavanda. És una planta perenne olorosa amb fulles lanceolades i inflorescència amb diverses flors blavoses agrupades formant una mena d' espiga laxa. Floreix a principi d' estiu i el fruit és l’aqueni.

• Els seus usos són:

-Medicinal: en infusió de flors com a tranquil·litzant o inductor a la son.

-Perfumeria: s' obté l' oli essencial d' espígol i diversos perfums. També utilitzat per perfumar la roba fent una pinya amb les fulles agrupades.

-La mel monofloral d' espígol, és molt apreciada i forma part de la mel de La Alcarria.

-Repel·lent de mosquits, en canvi atrau les papallones.

RUDA

• Són espècies, d' olor forta de 20 a 60 cm d' alçada, natives de la regió mediterrània, i del sud-est asiàtic.

És més aviat llenyosa, amb flors grogues i fruits en càpsula. (No creixen mai per sobre dels 1,200 metres d' altitud).

La Ruta graveolens és cultivada per les seves característiques medicinals i aromàtiques. Aquesta planta, que és emprada en infusions i medicina popular, pot produir reaccions al·lèrgiques a algunes persones.

HELICRISO• Planta herbàcia perenne, d' olor agradable i sabor amarg. Ramosa, amb tiges entre

10 i 50 cm. d' alçada i fulles molt estretes i blanquinoses. Capítols florals de color groc brillant i agrupats , amb flors tubulars també daurades al centre. Originària del sud i centre d' Europa, creix en colls i vessants de la conca mediterrània, a la Península Ibèrica sobretot en arenals marítims. Floreix a partir del mes de maig.És antiinflamatòria, antitusiva, antial·lergènica i expectorant. A més ofereix grans qualitats com a protectora dèrmica, cicatritzant, bacteriostàtica, depurativa, diürètica. Principalment indicada en al·lèrgies (cutània, digestiva i respiratòria), asma, bronquitis, mal de cap i migranyes, gota i hepatitis, afeccions renals i reumatitis, renopatia i urticària.

SANTOLINA• Santolina és un gènere de plantes amb

flors ,és un gènere de la regió mediterrània. Consta d' entre 5 i 24 espècies segons els botànics.

Són arbusts petits de fulla persistent que fan de 10 a 60 cm d' alt. Les fulles són simples i molt petites en algunes espècies o bé pinnades i finament dividides en altres espècies, sovint tenen una pilositat densa i platejada. Les flors són grogues produïdes en densos capítols globosos d'1–2 cm de diàmetre.

Propietats similars a la de la resta de camamilla afavorint la digestió o en aquells casos en què hagi pesadesa, acidesa o mal de panxa. Per eliminar els cucs intestinals i usos capil·lars.