Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Escola-Empresa · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció · Sabies que...

Nú

m. 9

1M

arç

2013

Èp

oca

III

el Cr!t

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .4

Primària . . . . . . . . . . . . . . .6

Secundària . . . . . . . . . . . .12

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .21

Escola-Empresa . . . . . . . . .22

La Teca de la Mediateca . . .24

AMPA . . . . . . . . . . . . . . . .27

Mou-te . . . . . . . . . . . . . . .28

Extraescolars . . . . . . . . . . .31

Reporters en acció . . . . . . .33

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Núria CanalPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Anna AgustíTeresa SanmartínAnna ArgemíMarina FernándezRamon Bracons

Fotografia portada:

Rosa M. Raich

3

Ed

itorial

SER SOLIDARIS

Avui ens agradaria pensar en la Solidaritatcom a una actitud que hem d’assumir com apersones. La solidaritat és una característicade la sociabilitat que inclina a les persones asentir-se units i a cooperar amb els altres.

Podem manifestar aquesta unió i cooperaciócada vegada que procurem el benestar delsaltres, que participem en iniciatives com laFira de Solidaritat, és a dir, prestar els nos-tres serveis en crear millors condicions devida als altres.

Aquest dissabte la Fira ens permet a tota lacomunitat educativa: pares, mestres, alum-nes i familiars fer petits gestos solidaris. Unadonació per la panera o la tómbola, fer unpastís, comprar un tiquet per participar enuna parada o escoltar un concert, ajudar amaquillar als més menuts...Tots aquest ges-tos ens serveixen per treballar per un projectecomú que ens proposa Mans Unides del Va-llès Oriental, la Fundació Educació Soli-dària de l’Escola Pia, el Servei Solidari i elCasal d’infants del Raval.

Enguany els diners estan destinats al des-envolupament integral per a 1.040 donesaborígens: Millorar el nivell de vida dels habi-tants de 42 poblets, tribals halam, així com elreconeixement de les dones, mitjançant laseva promoció i millores socioeconòmiques,als districtes sud i est de Tripura, al nord-estde l´Índia.

Però no volem reduir el concepte de solidari-tat en un simple servei extraordinari, sinó quesigui una actitud solidària en els diferents àm-bits de la nostra vida. La solidaritat és l’ajudamútua que existeix entre persones. És agra-dable quan algú s’ofereix per ajudar-te a can-viar el neumàtic del cotxe, t’ajuda a fer elsdeures, al carrer, ens ajudem entre veïns, ensdeixem la pilota al pati...Són petits detalls desolidaritat, fets de manera desinteressada pelsimple fet de ser persones.

En resum viure la solidaritat requereix pensaramb els altres com si fossis tu, ja que novivim aïllats, som una societat. La solidaritatens permet sentir-nos units a altres personesen una relació que involucra sentiments ne-cessaris per mantenir el funcionament social.

Equip d’Acció Tutorial i Pastoral

4

Infa

nti

lCARNESTOLTES 2013

Aquest curs a l’escola hem triat les olimpíades com a tema per disfressar-nos.Cada curs ha triat un esport olímpic....esquí, tenis, natació, sincro, piragüisme.....Els nens i nenes de p3,p4 i p5 hem volgut ser la mascota olímpica “el drac” .Mireu quants dracs fan del nostre pati una onada de color verd.

P-3 i P-4

5

Infan

tilP5 I LES PLANTES AROMÀTIQUES A CAN RIBAS

Els nens/es de P5 hem anat d’excursió a Can Ribas, on hem pogut aprofundir una micamés els nostres coneixements sobre les plantes aromàtiques.Hem observat i manipulat plantes.Hem descobert que a la natura hi ha una gran diversitat d’aromes.Hem après a respectar la natura....i entre una cosa i l’altra ens ho hem passat molt bé...

Nens i nenes de P5

6

Pri

màr

ia

1r de primària

7

Prim

àriaJA SOM A LA TARDOR!!!

Els nens i nenes de 2n hem començat la tardor molt contents tot fent una manualitat.Mireu que bonic ens ha quedat.

EL CIRC

Els nens i nenes de 2n de primària hem treballat el vocabulari delcirc en anglès i a l’ordinador hem escrit les paraules que hemaprès. Aquí teniu les composicions que hem fet.

Anglès 2n primària

8

Pri

màr

iaEXCURSIÓ AL COSMOCAIXA

Els nens i nenes de 3r hem anat al Cosmo-caixa. Ha estat una experiència molt agrada-ble i engrescadora. Hem fet dos tallers sobregeometria. Aquests ens ajudaran a realitzarel projecte de matemàtiques que comença-rem properament.Hem visitat i ens han explicat l’exposició deles formes. També hem vist una obra de tea-tre titulada “Boles, Bales i Esferes”. Enaquesta obra de teatre hem après una cançómolt divertida. Voleu que us l’ensenyem?

La cançó de les formes

Si em necessites, si vols saber, preguntaquè?, com? i per a què?L’esfera protegeix i manté l’escalforeta.L’hexàgon ocupa tot l’espai que hi ha al vol-tant.L’angle punxa i penetra com les dents d’uncocodril.L’ona mou i comunica com les ones de lamar.L’espiral empaqueta com ara el sac de dor-mir.

L’hèlix vol agafar com la trompa d’un elefant.El fractal fa camins per arribar a tot arreu.

Ha estat una sortida molt entretinguda i xuli.Us animem a tots a anar-hi.

3r D Primària

9

Prim

àriaL’AUTOR A L’ESCOLA

Avui, 19 de febrer els alumnes de 4t hem anata la biblioteca de l’escola per conèixer l’e-scriptor Ricardo Alcántara, que ha publicat198 llibres. És l’autor del llibre “La casa de lespors” que hem llegit al llarg del trimestre.El llibre tracta d’un nen que es diu Jan que viuenvoltat per les pors. Un dia entra en unaatracció on troba un altre nen, que es diu Al-bert, i la seva germana. Junts passen moltesaventures.En Ricardo ens ha explicat que per ser es-criptor s’ha de tenir molta paciència, tran-quil·litat i saber moltes paraules boniques.Ens ha dit que abans de contestar les nostrespreguntes nosaltres havíem de superar tresproves.La primera era el joc de les paraules encade-nades. En la segona prova disposàvem d’unagoma màgica amb la que podíem esborrartotes les coses dolentes que la gent fa. Peracabar havíem de fer volar la imaginació i ferun llistat de les coses que la Maite s’empor-taria en una maleta a la platja.No cal dir que les hem superat totes tres.

Hem començat a fer-li preguntes que ens haanat responent amb molta paciència. Quan lihem preguntat si hi havia algú que l’ajudés aescriure, ens ha dit que ell procurava sempredir la veritat. Que havia de reconèixer que hihavia un personatge, la Lluna,d’uns 10 anys,amb uns llargs bigotis que s’arraulia, en elseu braç esquerre, sempre que es posava atreballar.Ens ha agradat molt la seva visita, hem estatmolt contents i ens hem sentit molt afortunats.

Alumnes de 4tD primària

10

HEM VIST EL SOL!P

rim

ària

El dia 15 de febrer, elsnens de cinquè, vam anar a l’Ob-servatori de Sabadell perquè hemestat estudiant l’Univers.Primerament vam veure un vídeoamb tota la informació sobre elSistema Solar i a continuació elshi vam preguntar els dubtes queteníem.Al cap d’una estona, vam pujar adalt de tot d’una torre on hi haviaun telescopi per poder veure elSol, nosaltres vam veure el Sol.Quan vam acabar, vam anar a unparc i vam començar a fer el pica-pica i a dinar.

Després vam anar a un parc en elque hi havia uns tobogans moltgrossos.Va ser una excursió molt divertidaperquè a més de divertir-nos vamaprendre coses noves. Va ser ge-nial!

Sofía i Margalida

11

Prim

àriaRECEPTA EMOCIONAL

PA DE PESSIC AMB GUARNICIÓD’EMOCIONS

INGREDIENTS:4 ous1 iogurt natural3 gots de iogurt de farina2 gots de iogurt de sucre1 sobre de llevat3/4 de got de iogurt d’oli de girasol1 pessic de paciència1 got d’alegria1 got d’amistat3/4 de got de sinceritat

PREPARACIÓS’agafa un bol i s’hi baten els ous amb eliogurt a dins. S’hi afegeix la farina, elsucre, el llevat i l’oli de gira-sol. Es battot fins que quedi una pasta homogènia.Mentrestant s’escalfa el forn a 180 grausi quan està calent, s’hi fica el pa de pes-sic més o menys, mitja hora.Per comprova si està prou fet, es punxaal centre del pa de pessic amb un escu-radents. Si surt completament net, ésque està ben fet i si no està net s’ha dedeixar una mica més de temps. Quan ja està fet del tot es treu del forn,es deixa refredar i es posa en un plat.Guarnició: Primer s’hi tira la paciènciaper sobre, després s’obre el pa de pes-sic per la meitat i s’hi afegeix l’alegria il’amistat. Finalment, es tanca i per de-corar-lo una mica més, es guarneix ambla sinceritat.

Mariona 6è A Primària

12

Sec

un

dàr

iaEL NOI DE VESTIT O QUAN ETS DIFERENT

La lectura obligatòria de la 2ª avaluació a 2n d’ESO ha estat El noi del vestit. Explica lahistoria d’un noi que és diferent, fins al punt que fa allò que li agrada encara que sigui encontra de les normes o de l’opinió de la majoria. I per ser així cal ser molt valent, no tro-beu? Aprofitant aquest fil argumental, els professors de llengua catalana vam proposarals alumnes escriure un text en què el protagonista també fos algú diferent. A continuaciópodreu llegir-ne alguns exemples.

Sóc diferent

Vaig arribar a l’escola. Tot era moltnou i diferent per a mi. I estava preocupadapel que podia passar.

Per cert, em dic Núria i sí, tinc càncer. Tothom em mirava amb cara de des-

concert com dient: “Però què li passa aaquesta nena?”. Vaig entrar al passadís del’escola i em van llogar una guixeta. Mentreguardava els llibres se’m va acostar unanena. Es va presentar i em va dir que esdeia Blanca. Ens vam conèixer millor al pati.Llavors, quan intentava treure l’entrepà delpaper d’alumini, se’m van acostar un nanosamb la seva banda. Em van mirar amb malacara i em van dir:- Nena, per què portes un mocador al cap?-Perquè em don la gana - vaig contestar fort.- Bé, bé... El que tu diguis – van dir ells. I vanmarxar.

La veritat és que no volia que ningúsabés que no tenia cabells. Però la Blancaera diferent, així que li ho vaig explicar ambcerta por.

- Blanca, et volia dir una cosa... - vaig co-mençar insegura.- Quina?-Que...que...que tinc càncer... -vaig acabarconfessant fluixet.-I que?- va contestar ella.-Ah... No t’importa?- No, no és res estrany ni del que t’hagis d’a-vergonyir. I tant si en tens com si no vull serteva millor amiga, Núria.- Fantàstic - vaig amb alegria.

L’endemà tornàvem a ser al pati, enun racó petitó. Estava tranquil·lament parlantamb la Blanca. De sobte, va aparèixer lacolla del dia abans. Sense dir-me res emvan treure el mocador del cap. Tothom se’mva quedar mirant i entre ells sentia quedeien: “És diferent!”. I jo vaig encarar tothomi vaig cridar:- Sí, sóc diferent, i què?

Carla Corrons1r ESO D

13

Secu

nd

àriaSÓC DIFERENT?

Per què tothom em mira amb estra-nyesa? Tan diferent sóc? Només pel que emmana la meva religió ja sóc...”rara”? Per unmocador al cap? Si sabessin com de mala-ment ho passo jo quan m’observen, quanmurmuren i riuen... No tinc amics, i això es fadur, mai puc ser jo mateixa. Més d’una ve-gada he pensat a contracor de treure-me’l.Però després, no sé d’on la trec, però m’om-plo d’una força que em fa pensar: “si jo el vullportar, el porto. No m’importa el que pensin, sino m’accepten per com sóc, és perquè no hovalen”.

No hi ha dia que no senti una riallada,una mirada a l’esquena, una burla... quanpasso pel costat dels companys. Avui fins i toten Josep m’ha cridat: “Vigila que ve en Gar-gamel!”. Què graciós, no? Simplement per nodonar la talla, per no estar a l’alçada. Sóc unbarrufet, com diuen? Sé que no m’hauriend’afectar aquests comentaris, que hauria depassar, però, vulguis o no, t’afecten.

“Ei gordeta...!, No mengis massa queet petaran els pantalons! Foca! Bomba!” Cadadia igual. Me’n estic començant a cansar.Com si no ho sabés prou jo! Ja ho sé queestic grassa! He intentat aprimar-me fent die-tes, fent exercici... He provat de tot. Semblaque el destí hagi decidit que hauré d’estar ro-danxona la resta de la meva vida. Però avuisobretot ha sigut horrorós. I és que l’Àngel, elnoi del que estic enamorada des de fa quatreanys, també s’ha rigut de mi...

Començo a pensar que entrar a l’insti-tut del teatre per ballar, no ha sigut tan bonaidea. Si abans ja se’n reien de mi pel fet quepractico ballet, ara que m’he matriculat a l’ins-titut encara és pitjor, perquè els que encarano ho sabien, ara ja se’n han assabentat. “Ma-rieta! Plié, relevé, plié, relevé! Vinga balla unamica! Hahahaha, me l’imagino allà amb eltutú!” M’encanta el ballet, per mi és un estil devida, no una cutrada, però a vegades, defen-sar el que t’agrada surt car... Molt car.

A l’escola sóc l’empollona, l’Einstein, lafreaky, la rata de biblioteca, la marginada... Lagent ja només es dirigeix a mi per demanar-me, bé, demanar-me... Exigir-me els deures,insultar-me amb algun del mots d’abans o pera que els xivi les respostes als controls. Pocacosa més. Fa temps que em vaig cansar dedefensar-me. Sempre en tenen una de guar-dada. A més a més, el fet que dugui ulleres ibràquets, també hi ajuda. Vist així sí que sem-blo l’empollona perfecta, no? Anem mala-ment, Cristina, anem malament. Ja comencesa autoanomenar-te empollona...

La majoria dels casos en què la gentes considera diferent, és per aspectes físics.Només veure una persona, ja l’analitzem ibusquem els seus punts negatius, algunacosa que la faci diferent. No ens donem l’o-portunitat de conèixer-la i la jutgem abansd’hora. Potser si canviéssim aquest costum, imiréssim al cor de les persones, que és el queveritat importa, seríem tots una mica més fe-liços. Al cap i a la fi, tots som diferents, no?

Anna Ayguasanosa1r ESO D

14

EL NOI DEL VESTIT, UN LLIBRE DIFERENTS

ecu

nd

ària En Dennis té 12 anys, és un nen normal,

amb una vida més o menys normal, la sevaafició és el futbol i viu, amb el seu pare i elseu germà gran, en una casa normal d’uncarrer normal, d’una ciutat normal. A casaseva és més fàcil parlar del futbol que delssentiments, així que sovint en Dennis troba afaltar a la seva mare, divertida, generosa,que tots estimaven molt, però que, desespe-radament, va marxar ja fa uns anys. Un dia d’escola, a l’aula dels castigats, enDennis coneix la Lisa, una nena atrevida, di-vertida i una fanàtica de la moda que con-venç a l’enamorat d’en Dennis d’anar a casaseva a jugar a provar-se els seus vestits.Tant és així que s’animen a fer passar enDennis per una amiga francesa de la Lisa,anomenada Denise, i anar disfressat a l’es-cola. En Dennis ho troba molt divertit i peri-llós al mateix temps. Però, poc animat amb laseva pròpia vida, vol jugar a ser una altrapersona.

No tothom acceptarà aquest canvi, en serdescobert l’engany en Dennis serà avergo-nyit tant a l’escola com a la seva pròpia casa.Però amb una petita rebel·lió i un petit secrettornarà a l’escola i guanyarà la final de futboli l’amor del seu pare. Si voleu saber el final, haureu de llegir aquestfantàstic llibre!És una novel·la excitant, divertida i emocio-nant, que demostra que en algunes coses nohi ha diferències entre noies i nois. Mai etcreguis això dels colors, ‘blau per nens i rosaper nenes’, si us hi fixeu bé els dos són co-lors iguals. Com les persones, tots som dife-rents però iguals d’alguna manera.El llibre El noi del vestit et pot agradar si etsun fanàtic del futbol, però també si t’agrada lamoda i si el llegeixes tindràs al cor i durantmolt de temps al Dennis o a la Lisa.

Emily Young1r ESO A

Estic trist, cansatm’assec davant el mar i penso en tu.

En aquest instant,sé que sóc el més afortunat.

Em dones la mà, com temps abans.

La teva olor puc recordarcada nit que et puc somiar.

Recordo aquella lluna, si que n’era de gran!

com el meu corque sempre t’enyorarà.

I el dia que no et tinguimoriré d’amor i de pena

recordant tot allòque un dia vam viure de manera plena.

Daniel Natea, David Pou, Jordi del Valle iVíctor Sánchez (1r B)

SENSE TU (BALADA A QUATRE CORS)

15

Secu

nd

àriaEL CATALÁN EN LAS ESCUELAS

Buenos días, señor Wert:Le envío esta carta para hablarle un pocosobre el catalán en las escuelas. Me han co-municado que usted quiere quitar horas decatalán porque piensa que nos influencia ne-gativamente en el aprendizaje del español.Quiero decirle que no estoy de acuerdo conusted. Yo estudio en la Escola Pia de Gra-nollers y mis compañeros y yo entendemos,hablamos y escribimos el castellano como sifuese el catalán.

Como puede comprobar, en esta carta, leestoy hablando en español y no hay ningúninconveniente. Creo que su idea de quitarhoras de catalán no influencia en ningún mo-mento la lengua castellana y es injusto queusted quiera quitarlas.

Atentamente,

Marina Rubio

IDIOMA DE LA EDUCACIÓN

Querido señor Wert,Soy una alumna de segundo ESO en la Es-cuela Pia de Granollers, mi educacón hasido en inmersión en catalán y, aún así, con-sidero que he aprendido suficiente caste-llano para poder expresarme correctamentecon él.No creo que sea necesario hacer un cambio,ya que tal y como está ahora, se puedenaprender las dos lenguas. De hecho, haygente catalana, que sabe expresarse de talmanera en castellano, que han escrito librosen ese idioma.

Yo he leído alguno de ellos y considero queestán bien escritos.

Espero que esta carta le ayude a reflexionarsi realmente es necesario hacer un cambioen el idioma de la educación.

Un cordial saludo

Mercè Mayol Roca

16

Sec

un

dàr

ia La semaine dernière nous avons reçu lesélèves du Lycée Fabert. Nous sommes trèscontents de l’expérience de l’échange Metz-Granollers.

La setmana passada vam rebre els alumnesde Lycée Fabert. Estem molt contents de l’ex-periència d’aquest intercanvi Metz - Grano-llers.

Martí BuldóMarc Serrajordi

4t ESO B

INTERCANVI METZ - GRANOLLERS

17

Secu

nd

àriaA l’assignatura de socials de 3r d’ESO, fa untemps vam veure a classe un documental ivam llegir dos articles sobre el menjar quellencem, l’especulació alimentària i els ali-ments de proximitat. Va ser una activitat ensva fer reflexionar. A continuació us en femcinc cèntims.El vídeo parlava sobre el fet de llençar men-jar que encara es podria consumir. És un re-portatge que fa pensar, sobretot tenint encompte que milions de persones al món pas-sen gana i cada dia, als supermercats delspaïsos més rics, es llencen 45 quilos comes-tibles al final de la jornada (aproximadament).Però no només és responsabilitat dels vene-dors, doncs som els compradors els que re-butgem aliments que tenen una data decaducitat pròxima. D’aquesta manera, pagantpel menjar que té una vida més llarga, obli-guem als mercats a treure dels prestatges iles neveres aquells productes que no arriba-ran a cap casa. De debò són els contenidors la millor desti-nació, havent-hi gent que donaria el que fosper un iogurt caducat? Perquè, per molta porque ens faci, aquest làctic es pot menjar finsi tot quinze dies després del “límit” indicat.Només la carn, el peix i els ous ens farien malsi els consumíssim passats.Ramon Folch ens explicava en el seu articleL’especulació alimentària que els preus delmenjar s’han globalitzat: una barra de pacosta el mateix en un país desenvolupat quea un país pobre. Els europeus destinem si fano fa un 15% del sou a la compra d’aliments,mentre que als països subdesenvolupats hiinverteixen un 70%.

És per això que milions de persones arreu delmón no poden pagar el que necessitarien permenjar. Mentre que ara ho és l’economia, tra-dicionalment les causes de la fam al món ha-vien estat les guerres, l’ariditat creixent, lesmaltempsades meteorològiques...És molt trist que a costa de la gent que passagana, hi hagi especuladors que s’estan enri-quint. Per solucionar-ho, Folch proposa con-solidar l’activitat agrícola local i els mercatsdirectes.I el segon article parla precisament d’això. AItàlia, fa deu anys, es va crear la CampagnaAmica (pagesia amiga), dedicada a promoureels aliments de quilòmetre 0, l’slow-food: quevol recuperar els sabors i valoritzar els pro-ductes i els pagesos propis.A part d’estalviar diners en importacions i ex-portacions, representa el redescobriment delgust però també del territori, història i culturaitalianes. Els productes locals comprats alspagesos són més bons i més barats.Aplaudim la iniciativa d’Itàlia: donen exempleen aquest temps de crisi, on qualsevol recurss’ha d’aprofitar. A més, guanyen molt com apaís.Estaria bé que aquestes idees aconseguissincanviar la manera de pensar de molta gentper així poder començar a posar fi a la fam almón.

Mariona Ayguasanosa AvilaLaura Pou Gómez

3r ESO D

AMB EL MENJAR NO S’HI JUGA

18

Sec

un

dàr

iaA l’assignatura de Llengua Catalana hem llegitel llibre anomenat Segon Trimestre escrit perÀngel Burgas. El llibre tracta d’un grup de noisdel 1r d’ESO que tenen un grup anomenat “ElClub de la Cistella”, nom donat degut al lloc ones troben a l’esbarjo.El dia 28 de febrer ha vingut l’autor a l’escolaa explicar-nos la seva manera d’escriurenovel·les, d’on treu les idees per a escriure, al-gunes coses de la seva vida i altres curiositatssobre els llibre que ha escrit.Ha estat amb nosaltres dues hores durant elmatí i després alguns alumnes li hem fet unapetita entrevista.Ens ha explicat que el llibre que nosaltres hemllegit, Segon Trimestre, forma part d’unacol·lecció de quatre llibres. El primer s’ano-mena l’Anticlub, i els seus personatges són di-ferents dels altres llibres. Aquest se situa en elmoment en què es va canviar el sistema d’a-prenentatge i va aparèixer l’ESO. Se n’han fet10 edicions, i en aquesta darrera, l’autor hacanviat les referències temporals per tal quees pogués adaptar a l’època actual.

Aquest llibre ha tingut i segueix tenint molt d’è-xit i per això l’editorial va demanar a l’autor quen’escrivís algun altre, però com que la històriaja estava finalitzada, va dicidit fer tres llibresmés amb uns personatges diferents. Tot i això,els quatre llibres tenen un punt d’enllaç, per-què la protagonista dels últims tres llibres ésla germana d’una noia que surt a l’Anticlub.Aquest primer llibre explica les experiènciesd’un grup de nois des de 1r d’ESO fins 3r, i elsaltres tres formen junts tot un curs, ja que acada llibre s’hi explica un trimestre. El primeres diu El Club de la Cistella, el segon SegonTrimestre i el tercer L’edat del Despertar.A l’entrevista ens ha avançat que li faria il·lusióescriure un nou llibre per a la col·lecció, i queespera amb ànsia que l’editorial li permeti.

ENS VISITA L’ÀNGEL BURGAS

19

Secu

nd

ària

RELAXEM-NOS

Aquest mes de febrer, els alumnes de laUSEE també hem iniciat el projecte d’inte-rioritat i relaxació, igualment que la resta del’escola. Concretament, els dilluns a les15,00 dediquem 5 minuts a fer els exercicisque ens proposen els professors. De mo-ment hem fet tres sessions, una de relaxa-ció amb la respiració, una altra devisualització i l’altra de relaxació amb mú-sica. Les tres han estat molt positives pernosaltres ja que hem començat la classed’una manera més relaxada i molt motivatsper treballar.

També hem notat que el nostre nivell de ner-viosisme disminueix ja que quan ens rela-xem sembla com si estiguéssim méstranquils. Ens sembla que és un projectemolt interessant ja que és un moment en elqual els alumnes estem amb nosaltres ma-teixos, sense ningú més i ens ajuda a pensaren coses que ens agraden i no pensar encoses dolentes que de vegades ens vénenal cap. En definitiva, estem molts contentesi contents de fer aquestes sessions i espe-rem que es continuïn fent.

Alumnes USEE

Algú de la teva família es dedica a es-criure llibre com tu o t’ajuda?El seu pare escrivia per diaris, era com pe-riodista i escrivia poemes, l’Àngel ara que jaés mort el seu pare, ha escrit un llibre de lespoesies del seu pare en homenatge.T’has inspirat en alguna cosa per donarnoms als personatges?En res d’especial, són noms normals i cor-rents. Però normalment busca informciósobre noms per a posar als seus personat-ges.Amb què t’has inspirat amb el llibre delNoel et busca?La novel·la està inspirada en un assassinatmolt tràgic que va succeir a Liverpool, faanys.Què li pregunteries a l’Àngel Burgas situ fossis un alumne?

Li preguntaria alguna cosa relacionadasobre la relació del cinema amb els perso-natges del llibre, però no n’està gaire segur,perquè no sap del cert si hauria percebutaquesta relació.Algú t’ha fet una pregunta que recordisque t’hagi cridat l’atenció?No és una pregunta, però en una escola, unnoi li va proposar de posar un nou perso-natge al que li agradés explicar acudits i fosel graciós del grup.Quan tens una idea, et poses a escriurede seguida, o esperes a tenir-ne més?Espera a tenir unes quantes idees, encaraque siguin independents, i llavors les fa en-caixar les unes amb les altres. Una cosa cu-riosa que ens ha explicat, és que ja que vaestudiar belles arts, les idees li vénen enforma d’imatge.

2n d’ESO

ENS VISITA L’ÀNGEL BURGAS

20

21

Els alumnes de 2n de Batxillerat vamanar, el passat mes de desembre, a Gan-desa, per tal de poder conèixer els espaisde la batalla de l’Ebre, segurament la mésdura de la Guerra Civil espanyola.

Necessitàvem aixecar-nos bend’hora per a visitar diverses zones de l’E-bre. Primerament, vam dirigir-nos cap alMemorial de les Camposines, espai en elqual es commemora les víctimes de la guer-ra, algunes trobades ben recentment. Lesganes per a descobrir la manera de defensaen aquell temps, ens van portar a visitar lesTrinxeres de les Devees. Aquestes, real-ment, ens van impressionar per la seva ubi-cació, i alhora per la seva construcció, jaque eren fetes amb petits laberints i forats ales roques que permetien l’amagatall delscombatents. No devia ser gens agradablepassar-se 115 dies en aquells forats, espe-rant atacar o ser atacat.

L’excursió, però, no s’acabava aquí,ja que una petita caminada ens portava a laCota 705, una antiga base republicana. Enaquesta, s’hi troba actualment el Monumentde la Pau i és un dels símbols de la resis-tència republicana, en condicions de duresaextrema, contra el progrés de les tropesdels franquistes.

Al llarg dels dos dies vam visitar doscentres d’interpretació de la Batalla de l’E-bre i també vam tenir l’oportunitat d’endin-sar-nos a l’Abecedari de la Llibertat delPoble Vell de Corbera d’Ebre, vestigi de lacrueltat de la guerra. I va ser amb aquestAbecedari, que vam copsar el veritable sen-tit de la paraula en temps de guerra.

En aquest espai hi eren representades 28lletres, amb les que a partir d’un text ex-pressaven la força de les paraules perpoder arribar a un món més just.

I va ser amb aquestes vivències quevam tornar a Granollers amb una visió unxic més objectiva i completa del que va serla Guerra Civil, i en concret, de la Batalla del’Ebre, ja treballada a la classe d’història.

Marc GiraltSílvia Tintó

2n B Batxillerat

Batxillerat

UN RETRON A LA GUERRA CIVIL

22

“L’ESFORÇ ÉS LA CLAU PER CRÉIXER”

· Entenem per esforç allò que ens fa viure i seguir endavant, adquirir coneixements, deixar

enrere el passat i seguir cap al futur. Amb l’esforç podem arribar a sentir l’èxit de la supera-

ció.

· L’esforç és l’únic que et fa créixer com a persona, Autosuperar-te. Com diu la frase: “tot

esforç té la seva recompensa”.

· L’esforç serveix per a que aprenguis a valorar la satisfacció d’haver lluitat per alguna cosa

que posteriorment has aconseguit.

· L’esforç mai està de més, gràcies a l’esforç tenim l’oportunitat de ser algú. Sempre podem

arribar a més, no et conformis amb poc.

· A la vida tenim molts camins i lamentablement no els podem triar tots, la majoria de per-

sones acostumem a agafar el camí més fàcil, però, què passaria si agaféssim el que ens

comporta una mica d’esforç? Potser quan més esforç més es guanya.. un cop vaig escol-

tar en una cançó que l’esforç és un encert i l’aplaudiment un trofeu, però que millor aplau-

diment que el que ens fem a nosaltres mateixos per haver-nos esforçat.

Treball realitzat per alumnes de PQPI

Esc

ola

- E

mp

resa

23

Batxillerat

24

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caENS VISITA... ÀNGEL BURGAS

Que l’autor d’un llibre que es llegeix a l’es-cola ens visiti és una festa. I per aquestaraó els alumnes de 2n d’ESO han estat defesta. Ens expliquem: el dijous 29 de fe-brer, tota la promoció de 2n d’ESO vapoder escoltar i conèixer l’Àngel Burgas,l’autor del llibre Segon trimestre, que erala lectura obligatòria precisament de la 2ªavaluació.Per tal de preparar aquesta visita, l’Eli-senda i la Marta, que són les professoresde llengua catalana de 2n, juntament ambels mediatecaris, van organitzar dues ses-sions per treballar a fons la biografia i labibliografia de l’Àngel Burgas. Així, durantla mateixa setmana de la visita i tambél’anterior, tots els alumnes van baixar a lamediateca i van visitar l’exposició que hihavia muntada, van fer una bibliotascasobre Segon trimestre i, finalment, vanpreparar preguntes per plantejar a l’autor ivan dissenyar un cartell de benvinguda.

Tot amb l’objectiu de rebre de la millor ma-nera possible l’Àngel Burgas, l’autor queaquest curs hem tingut la sort que ens vi-siti.

ESMORZAR LITERARI... I DE CINE!

Ja fa algun temps que, normalmentun cop al mes, els professors enstrobem per parlar de llibres tot es-morzant: comentem el darrer llibrellegit o que tenim entre mans, tambéens en recomanem... Per exemple,a l’esmorzar literari del mes de febrervam comentar les novel·les de l’es-criptora australiana Kate Morton: Eljardí oblidat, La casa de Riverton,Les hores llunyanes i L’aniversari se-cret, que és la seva darrera obra pu-blicada en català i castellà.

També van sortir altres títols i autorsque trobareu referenciats al bloc dela mediateca. Doncs bé, per a la propera trobadahem decidit incorporar el cinema al’esmorzar, de manera que abansdel 4 d’abril hem d’haver mirat lapel·lícula Amor bajo el espinoblanco.Per tant, a partir d’ara els esmorzarsseran culinaris, literaris i també cinè-fils. Segur que amb tanta teca que-darem ben tips!

25

La T

eca de la M

ediateca

HISTORIA DE UNA ESCALERA

Els alumnes de 4t d’ESO han llegit durant la2ª avaluació l’obra de teatre Historia de unaescalera, de l’escriptor Antonio Buero Va-llejo. Les professores de l’assignatura, amés, han anat amb els alumnes a la media-teca per treballar a fons el llibre i el seuautor.Durant dues sessions, tots els alumnes de4t han comptat amb material digital i en for-mat llibre per respondre les qüestions sobreHistoria de una escalera que se’ls plantejavaen forma de webtasca. Els recursos en for-mat paper els tenien en un carro, mentreque els documents digitals i audiovisuals elspodien consultar al bloc de la mediateca.

Com a mediatecaris estem molt contents d’i-niciatives com aquesta perquè així els alum-nes fan ús de la mediateca i també aprenena fer recerca (esdevenen competents en lacerca d’informació).Esperem que per a ells també hagi estat unaexperiència profitosa.

CINQUENES JORNADES DE BIBLIOTEQUES ESCOLARS

Els dies 5 i 6 de març van tenir lloc a la Facul-tat de Biblioteconomia i Documentació de Bar-celona les Cinquenes jornades de bibliotequesescolars. Un grup de mediatecaris de l’escolahi vam poder assistir i vam conèixer de primeramà les experiències pràctiques d’altres com-panys i companyes responsables de bibliote-ques, així com també vam poder escoltarl’opinió d’alguns dels més grans especialistesen l’àmbit de les biblioteques escolars.Com a mediatecaris ens resulta molt positiu as-sistir a iniciatives com aquesta per aprendrequè es fa més enllà de les parets de la nostrabiblioteca i mediateca, i també per compartirexperiències i punts de vista amb altres biblio-tecaris i bibliotecàries.

De tot plegat vam sortir-ne amb el convenci-ment, més que mai, que les biblioteques esco-lars són imprescindibles.

26

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caVISITA A ROCA UMBERT

Ja sabeu que els professors de l’escoladonem molta importància a la lectura i l’es-criptura, ja que representen unes de lesbases més importants per al procés d’apre-nentatge en general i de les llengües enconcret. És per això que, juntament amb l’e-quip de mediatecaris del centre, organitzemactivitats que fomentin tant la lectura coml’escriptura.

Una de les activitats emmarcades enaquest propòsit ha estat la visita que durantels mesos de febrer i març han dut a termetots els alumnes de 1r i 2n d’ESO a la biblio-teca Roca Umbert. Allí, la Glòria Gorchs ensha embadalit recomanant-nos llibres de ma-nera que tots els voldries llegir. A més, totesles recomanacions ens les enviarà en undocument perquè les tinguem a mà. L’ob-jectiu: llegir (i escriure!).

27

AM

PA

Estimats pares i mares,Aquest curs escolar seguint amb la línia que usvam indicar en la precedent edició del CRIT,des de la junta de l’AMPA, tenim ganes d’ini-ciar nous projectes que beneficiïn al màximnombre de famílies de l’escola. A l’escola som moltes famílies, i pensem queentre tots, podem ajudar-nos els uns als altresi ser capaços d’aconseguir petites fites, quemica en mica es podrien convertir en gransfites...Durant l’assemblea general de l’AMPA del mesde novembre, us vam explicar les línies genè-riques. A dia d’avui després de vàries reunionsde la Junta de l’AMPA, (i també amb la direccióde l’escola) ja som capaços de definir-vos mésdetalladament en quins 3 nous projectes cen-trarem els nostres esforços durant aquest cursescolar 2012-2013: Mercat Sostenible, Reutilit-zació de llibres i Assegurança d’orfenesa.El Mercat Sostenible es va iniciar el dia 23 defebrer, coincidint amb la Fira de la Solidaritat.Podem parlar de 2 fases ben diferenciades:Recollida de roba, i Adquisició de roba. La gent que té xandalls i bates dels seus fillsque ja no pot aprofitar perquè se’ls han quedatpetits, poden donar-los a la junta de l’AMPA.És tan simple com deixar la roba dins una caixaque hem col·locat a la planta baixa de l’escola,per fer la recollida.Posteriorment, farem una revisió de tots elsxandalls i bates que heu donat, i el dia 22 deMarç coincidint amb el dia verd, és a dir amb eldivendres de la setmana de la Sostenibilitat del’Escola Pia de Granollers muntarem una pa-radeta al pati de l’escola, i TOTS els pares imares podreu adquirir les peces que siguin delvostre interès, a un preu simbòlic de 3€ (dinersque es destinaran a arranjar les peces i a dei-xar-les correctament per ser aprofitades peruna altra persona).

Si veiem que funciona, marcarem noves datesper fer el Mercat Sostenible. Us anirem infor-mant.Reutilització de llibres. És una iniciativa quel’estem treballant per poder iniciar de cara alcurs escolar 2013-2014. L’objectiu és podercompartir i/o aprofitar els llibres d’anys ante-riors, de nens que ja els han utilitzat i els hanconservat correctament. Tenim diferents ideesi hi estem treballant per definir la que vagi mi-llor per tothom. Si voleu col·laborar-hi, no dub-teu en contactar-nos. Assegurança d’orfenesa. Des de la Junta, con-siderem interessant conèixer les diferents as-segurances d’orfenesa que existeixen per tald’oferir-vos el producte que millor encaixi alnostre col·lectiu. La idea és no obligar a ningú,senzillament volem oferir la possibilitat d’ad-quirir aquesta assegurança, la qual en cas dedefunció del pare o la mare ens garantiria l’es-colaritat obligatòria dels nostres fills.En paral·lel amb aquestes noves idees seguimcol·laborant amb la resta d’activitats que faanys vam iniciar: Festa de la Solidaritat, Festade final de curs, Festa de les Arts, EscolaVerda, Caminada Granollers-Montserrat, Es-cola de Pares, Teatria, Consells de Delegats,Xerrades a l’Escola, Sortida Cultural, etc...Finalment, agrair-vos la vostra col·laboració iens agradaria animar-vos a tots, a fer-nosnoves propostes, que estudiarem de cara alpròxim curs escolar. Ja sabeu, que ens podeucontactar a l’adreça: ampa@epiagranollers.catI recordar-vos que si algú de vosaltres està in-teressat en participar en una junta de l’AMPA,enviant un e-mail a l’AMPA és possible.

Gràcies a tots, per la vostra col·laboració,Junta de l’AMPA

28

Mo

u-t

e El passat divendres 1 de febrer, totsels nens i nenes, monitors i monitores delMou-te!, ens vam aplegar a l’Escola Pia deSecundària per a preparar i gravar la fan-tàstica coreografia de la celebració d’en-guany: l’Aplec del Mou-te!

Amb moltes ganes i sobretot ES-FORÇ, vam estar escalfant motors per aballar durant dues hores.

Samarretes del Mou-te!, mocadors blaus itaronges enlairats, saltirons per aquí i salti-rons per allà, van envair el gimnàs tot so-nant la cançó: “El 14 d’abril de 2013passarà a Catalunya un fet impressio-nant...” I és que... qui s’ho vol perdre?

Equip de monitors del Mou-te

GRAVACIÓ DEL BALL DE L’APLEC DEL MOU-TE!

TROBADA DELS MONITORS DEL MOU-TE A SARRIÀ

El dia 2 de febrer els monitors del Mou-tede l’Escola Pia de Granollers vam ser con-vidats en una trobada de monitors de totCatalunya a l’Escola Pia de Sarrià. Allà vamfer diferents tallers per tal d’ampliar els nos-tres coneixements en l’àmbit del món dellleure.

Per tal de fer-la més divertida ens van de-manar que cada grup Mou-te fes un pastísper poder participar en un sorteig. El premiseria d’un descompte per anar a una casade colònies de l’Escola Pia tot el grup demonitors d’aquella escola guanyadora.A part del pastís havíem de redactar un texton relacionéssim cada ingredient amb unaqualitat del nostre grup Mou-Te. I desprésdel gran esforç que hi vàrem dedicar, elsguanyadors van ser els monitors de l’EscolaPia de Granollers. Ens vàrem sentir moltafortunats i il·lusionats.

29

Mo

u-te

PA DE PESSIC DE XOCOLATA I COCAMARIA

(per 20 persones)COCA MARIA- 500g de farina- 500g de sucre- 6 ous- 6 mesures de llet (es fa a partir de les closquesdels ous)

- 6 mesures d’oli (es fa a partir de les closquesdels ous)

- ½ mesura de garnatge (es fa a partir de lesclosques dels ous)

- 1 sobre de maizena Royal PA DE PESSIC DE XOCOLATA- 180g xocolata amb pols - 4 ous - 3 cullerades soperes de farina i maizena - 200g sucre - 200g mantega - 1 sobre royal - 1 raig de garnatge- decoració plastelina de sucre de colors

En aquest pastís hem posat les ganes il’esperit que ens caracteritza, i que ens hanpermès avançar durant aquests anys tantenriquidors per nosaltres. Hem començatafegint-hi els ous, perquè sabem que elstenim ben posats i això ens permet notémer a cap adversitat que se’ns ha creuatper el nostre camí, per això hi hem adheritla mantega que simbolitza la unió i la co-operació que ens ha permès dur a terme totaquest projecte. Hem continuat afegint-hiels dos ingredients bàsics per realitzar-lo,aquests són la farina i la xocolata, dos delsingredients que ens descriuen més bé, jaque en el nostre mou-te acceptem a tothomper igual i no diferenciem a ningú per el seucolor o les seves creences.

A continuació hem donat un punt alegre alnostre pastís, posant-li un rajolí de gar-natge ja que el nostre mou-te destaca entrela resta per l’alegria i la diversió que es res-pira en l’ambient. I amb el llevat fem créixerun món millor per conviure-hi tots plegats. Amés a més, si hi afegim un toc de sucretenim el necessari per fer una bona combi-nació amb la dolçor i l’amor que desprènels nostres grups mou-te.

Finalment el toc distintiu del nostre mou-tehavia d’estar present en el pastís, per aixípoder contemplar el taronja i el blau en leslletres de la nostra dolça obra, i per acabarles maduixes, que representen cada un denosaltres. Junts fem una unió molt forta i in-destructible.

Esperem que us agradi molt el pastís i queel pugueu gaudir, igual com nosaltres hemgaudit fent-lo i venint avui amb tots vosal-tres.

Una abraçada ben forta MONITORSMOU-TE GRANOLLERS :)

30

Mo

u-t

e

31

Extraesco

larsEl passat diumenge 24 de febrer l’Escola va participar a la primera de les 5 trobades d’Esco-les de Bàsquet organitzades conjuntament amb la Federació Catalana de Basquetbol i els clubscatalans.Aquesta primera trobada l’organitzava el CB Mollet i tenia com a clubs convidats el CB Palaude Plegamans i la nostra Escola. Més de 100 nens i nenes que van passar un matí de diumengeinoblidable jugant al seu esport preferit.

PRIMERA TROBADA D’ESCOLES DE BÀSQUET DE LA FCBq

32

Ext

raes

cola

rs

Els jugadors dels equips Mini i alumnes de lanostra escola: JAN CAMATS, JUAN ROBLE-DILLO i ADRIÀ ALLANDE ( nascuts el 2001-2002) han estat triats per formar part del PDPde la Federació Catalana de Bàsquet. El Pro-grama de Detecció i Perfeccionament de laFCBq compta amb 34 centres a tot Catalunya

on hi entrenen, un cop per setmana, els 14millors jugadors de la comarca, en aquest casdel Vallès Oriental.El diumenge 24 de febrer els tres van partici-pat amb èxit a la segona trobada de PDP alMàgic Badalona.Moltes felicitats a tots !

TRES JUGADORS DE L’ESCOLA AL PDP DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE BÀSQUET

33

Rep

orters en

acció

34

Rep

ort

ers

en a

cció

35

Rep

orters en

acció