31
BADIA D'ALCUDIA Platges d'Alcúdia, Platges de Muro, Platges de Santa Margalida i Platges d'Artà Revista Mensual - Número 19 - Enero 1990 - Preu: JOO Pies. HIVERN I FESTES, A ALCUDIA Won passat les Festes de Nadal, Cap d'Any, Reis, Sant Antoni i Sant Sebastià. Prest vendrà El Carnaval. Al entre tant, malgrat estam en el bessò de l'hivem no compareix el fred, i manco Ia neu. A poc a poc, rebentarà Ia Primavera, i vessarà el nostre Municipi d'activitat i de turistes. Akího esperam. Ara és encara l'hora de descans i de l'espera... PORT D'ALCUDL·V

Platges d'Alcúdia, Platges de Muro, Platges de Santa ...ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · dice se han beneficiado los niños y niñas que vera-no

  • Upload
    trannhu

  • View
    222

  • Download
    1

Embed Size (px)

Citation preview

BADIA D'ALCUDIAPlatges d'Alcúdia, Platges de Muro, Platges de Santa Margalida i Platges d'Artà

Revista Mensual - Número 19 - Enero 1990 - Preu: JOO Pies.

HIVERN I FESTES, A ALCUDIA

Won passat les Festes de Nadal, Cap d'Any, Reis, Sant Antoni i Sant Sebastià. Prestvendrà El Carnaval. Al entre tant, malgrat estam en el bessò de l'hivem no compareix

el fred, i manco Ia neu. A poc a poc, rebentarà Ia Primavera, i vessarà el nostreMunicipi d'activitat i de turistes. Akího esperam. Ara és encara l'hora de descans i

de l'espera...

PORT D'ALCUDL·V

HIPER

GRANDESOFERTAS TOGiN t¿> y .

AVDA. TUCAN - PTO. ALCUDIA

GiditWi&i

Segundas partes no son buenas,pero deben serlo

Los hoteleros nos anuncian que Ia temporada tu-rística del noventa será una copia en peor que Iadel ochenta y nueve. La crisis anunciada del sectortocará fondo. De ahí al sálvese quien pueda nohabía más que un paso. Si se da no habría segun-da parte. Si Ia Mallorca ponedora de huevos de proantaño los pone de plomo hogaño, conviene mejo-rar Ia gallina. No tenemos otra. Desde los años se-senta hasta hoy, tanto instituciones públicas comoprivadas, han tenido como norma Ia improvisaciónen el desarrollo turístico. Empezamos a percatar-nos de que durante mucho tiempo, hemos tocadomás o menos todos el balón pero sin ver Ia porte-ría. No hemos marcado el gol definitivo que garan-tizara Ia permanencia de nuestra isla dentro de undevenir económico consolidado y estable, Y, comoen las casetas de los campos de fútbol durante eldescanso cuando el marcador es adverso saltanlos nervios, hemos visto sobre los papeles conatosde enfrentamiento entre hoteleros y políticos quemás que al debate sosegado conducen, evidente-mente al combate crispado. El diálogo entre las ad-minsitraciones públicas, los sectores profesionalesy empresariales debe ser de cooperación con el finde encontrar soluciones a los diferentes problemasturísticos. En esta línea de actuaciónnos congratu-ló Ia convención que organizó a finales de octubreel Ayuntamiento con los sectores relacionados conactividades turísticas. Consideramos que este tipode reuniones deben institucionalizarse periódica-mente para evitar que las conclusiones que se de-riven de las mismas no se disipen como el humosino que se conviertan en concreciones tangibles.Alcudia y por ende Ia bahía tiene una de las plan-tas hoteleras más recientes y presentables de todaIa isla. A pesar de que, hoy por hoy, Ia venta delhotel y playa ya no es Ia panacea, tenemos Ia ven-taja que de momento no se necesita invertir muchoen mejorar y adecuar los alojamientos turísticos. Loque interesa es vender Alcudia como un productosingular decantándose paulativamente del turismode masas. Las condiciones objetivas para ellonuestro municipio las tiene. Se trata de valorarlas.Hay poblaciones, Pollença sin ir más lejos queaprecian tanto Io suyo que da Ia impresión quedesprecian Io de los demás. Aquí nos ocurre exac-tamente Io contario. ¿Se imaginan ustedes una ciu-

dad romana como Pollentia al descubierto y quesirva de vínculo peatonal entre el Port d'Alcudia yIa Ciudad? ¿Quién pueda dar más en este senti-do? Nadie, evidentemente. En Tarragona existe unproyecto de varios cientos de millones para recupe-rar Io que se pueda de Ia antigua Tarraco romanaque subvencionará el Ayuntamiento, Ia Generalitaty Repsol. Nuestra ciudad romana quizá sea de lasúnicas que existen en el Mediterráneo, que no hasoportado Ia superación urbana a través de lostiempos. Desde su devastación permanece intactabajo tierra prácticamente en su totalidad. NuestroGobierno de Ia Comunidad Autónoma promociona-ría mejor Baleares, gastándose los cientos de mi-llones que cuesta nuestra presencia en Ia Expo deSevilla recuperando este yacimiento arqueológico.Baleares es archiconocida internacionalmente des-graciadamente sin Pollentia. Y justo a su lado unaciudad amurallada cuya rehabilitación y protecciónclama al cielo porque a pesar de que las piedrasde los dos recintos ya no se emplean para otrasedificaciones se corre el peligro de que, entre elabandono humano y Ia erosión del tiempo, se des-plome algún trozo de lienzo amurallado como ocu-rrió hace cincuenta años más o menos cerca de Iaplaza de toros. Este recinto recuperado con losbastiones que quedan en pie como miradores y Iarehabilitación total del Casco Antiguo es una ofertaúnica en Mallorca. ¿Qué municipio de las islaspuede ofrecer tantas hectáreas de parque natural?Ninguno. Los montes de La Victoria y de SantMartí están ahí como oferta a estrenar hacia unsector turístico en crecimiento que exige un mayorcontacto con Ia naturaleza durante sus vacaciones.Hasta ahora única y exclusivamente como quiendice se han beneficiado los niños y niñas que vera-no tras verano nos viene a través de Ia Conselleriade Cultura, los albergues que regentan por conce-sión administrativa. Un botón de muestra del inte-rés que suscita Ia montaña entre los turistas bastaobservarlo contemplando el hormiguero humanoque se aprecia al final de Ia Avenida Pedro Mas yReus subiendo al Puig de Sant Martí para contem-plar desde Io alto Ia inmensidad de las dos bahías.Por cada alcudiense que ha subido arriba posible-

^ Editorialmente han subido cien turistas. Mientras tanto, nosempeñamos desde abajo en poblar el monte no fo-restalmente sino metalúrgicamente o sea, con an-tenas de todo tipo, uso ytamafto más estiradosque Ia mismísima Giralda de Sevilla.

Se precisa valorar justamente y a conciencia Ioque tenemos que es mucho e inédito. No nosqueda más remedio si queremos afrontar Ia segun-da parte que se nos avecina con éxito y enderezarel marcador que nos indica unos resultados negati-vos. No tenemos Ia moral del Alcoyano pero sí elconvencimiento de que Alcudia tiene como munici-pio ventajas que no tienen otros en Baleares. Endefinitiva se trata de aprovecharlas y no quedar«ofside».

TRIBUNA

Nádala pels amics

Les taules fan una «V»els «jonquers» volten les taulesamb bona gana i paraules,amb bon rostre cadascú.De seny i sentit comúIa conversa va sadolla.Un temps en què tot trontolla¡dees i plans tenim,puix amb cassola o porquims'arregla el món i Ia bolla.

Bernat Cifre«Ses Jonqueres Veres»

de cada di!luns a Ca'n Patena.Sa Pobla, Desembre-89

ELSPOLITICSILALLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

La llibertat d'expressió i in-formació té una relació di-recta amb Ia democràcia.Tot sistema democràtic hade mantenir, per sobre qual-

sevol cosa, el dret que tots tenim coma ciutadans/nesa rebre una informacióconseqüent i ben contrastada.

Parlar de llibertat d'expressió, rela-cionada amb els polítics, i Ia políticaque se fa avui en dia als ajuntamentsde Ia comarca del nort és moltesvegades el ferir susceptibilitats. I ho séper experiència.

Diuen els teòrics del dret a Ia infor-mació, s'escriu avui molt sobre aquestaqüestió, que «de Ia informació se deri-va una més completa participació en Iavida comunitària», i n'hi ha, que enca-ra s'arrisquen a més, com Ia investiga-dora de dret processal Aurèlia MariaRomero que al seu llibre «Derecho a Iaintimidad, a Ia información y procesopenal» afirma que: «La libertad de opi-nión es un modo de hacer efectivo elderecho a Ia información».

I un altre estudios d'aquestes qües-tions, Luís Fariñas diu al seu Ilibre «El

derecho a Ia intimidad» que: «La pren-sa debe ser expresión de Ia libertad.Una prensa libre es instrumento indis-pensable en una moderna democracia aIa vez que una de sus más característi-cas manifestaciones».

Per raonar el dret a Ia informació i aIa llibertat d'expressió, també podemparlar de Ia Constitució Espanyola, oIa Llei de Règim Local, però tampocve al cas. El que voldria deixar claramb aquestes poques paraules, és quepart damunt els polítics de torn, i elspoders fàctics que puguin situar-se da-rrera alguns polítics, estan els ciuta-dans/es, i el dret que aquests tenen,que tots tenim, a rebre una informaciócontrastada i verificable.

Només afegir, que si Ia premsa no téaccés, més o menys directe, a Ia infor-mació que es produeix als ajuntaments,en aquest cas de Ia nostra comarca, elnort mallorquí, mai podrem parlard'una autèntica democràcia. I per su-posat, tampoc de llibertat d'expressió ide dret a Ia informació.

Sebastiana Carbonell

«Badia d'Alcudia»,de nuevo en Ia calle

Por diversas razones, nuestra revista «BADIAD'ALCUDIA» no se editó durante los meses de No-viembre y Diciembre pasados, cosa que extrañó nopoco a nuestros lectores y anunciantes que hanvisto desde que se inició su publicación en marzode 1988, había salido cada mes ininterrumpida-mente. Como hemos dicho en repetidas ocasiones,este revista, como suele acontecer en casi todoslos casos de Ia llamada Premsa Forana de Mallor-ca, es fruto de Ia labor y corage de unos pocos,ajenos casi siempre a ideas políticas, y más ajenostodavía, al poder enconómico. Sólo el entusiasmode redactores, lectores y anunciantes hace queuna ciudad o pueblo de Ia Part Forana de Mallorcapueda contar con un medio escrito de expresiónque salga periódicamente a Ia calle. Por desgracia-como ha sucedido hasta ahora en Alcudia- existenAyuntamientos que no ayudan, ni con un grano dearena, a que económicamente Ia revista de su Mu-nicipio pueda ir tirando sin aspavientos, y sin sufrircojeras ni tambaleos de ninguna clase. Hemosvisto, sí, en los que gobiernan en este Municipiobuena voluntad y amistad para con esta revista,pero nunca se ha pasado de aquí. Después deeste «parón» de esos meses arremetemos, portanto con tesón y entusiasmo el año 1990, espe-rando que Ia revista, que llega con éste al Número19, pueda proseguir su camino con cara alta, y su-perándose cada vez más. Reconocemos cierta-mente que Ia revista adolece de vacíos importantese información que tendría que ir rellenando y ofre-ciendo. Pero, nuestras limitaciones irán desapare-ciendo cuando todos nos demos cuenta de Ia ne-cesidad e importancia que es tener una revista pro-pia, y en casa, en Ia que todos podemos escribir ydonde se refleja el quehacer diario de todos, y a Iaque debemos todos que apoyar. Nuestra gratitud atodos, y molts d'anys!.

La Redacción

J6ar 1Restaurante

@a JlburadaEspecialidad en Menús y

Tapas Variadas

Avda. Pardo Suarez, 3Teléfono 548939 07400 AIcudla (Mallorca;

VENTADE LENA(Ahnendro y encina)

para estufas y chimeneas

Tel.522449(Uubi)C/ Ramón y Cajal. 80

Tomeu Martí

Jo

CARPINTERÍA Y COLCHONERÍAMOBILIARIO OE COCINA Y BAÑO

C/. Avda. Principes de España, 51 - 53TeI. 545760 07400 ALCUDIA (Mallorca>

L^jpfrección deesta RGvfefano$ere$-í>on$at:>¡lizg¡del apntenido fdeológicode^$^ dc$u$ colàbofàdore$ore+\ídaçtores. l

Xara, s/n. - ALCUDIA (Mallorca) - Teléfono 54 50 83C.I F A 0 7 0 6 3 5 7 1

El ex-alcalde Salort arremete contra elalcalde Alemany y su equipo gobernante

Nota de Ia Redacción.- A unas declaraciones que elactual alcalde de Alcudia, don Antonio Alemany hizoa un diario de Palma, el 16 de Enero pasado, Ia opo-sición, representada en nuestro caso por don MateoSalort, ex-Alcalde de Alcudia y don Bartolomé Re-bassa del PP, contesta y comenta para nuestros lec-tores. La revista BADIA D'ALCUDIA que, a través delos 12 meses del 89, ha estado abierta al grupo go-bernante y que fue tantas veces eco de su voz, secomplace esta vez en recoger y dar cabida en suspáginas a Io que piensa y dice el grupo que actual-mente está en Ia Oposición. Así se expresan losSres. Salort y Rebassa, ante las manifestaciones delAlcalde Alemany.

JUAN OROZCO

«Don Juan Orozco,hasta hace poco de UniónMallorquína, no votó IaMoción de Censura contranosotros hace un año. No-sotros Ie dimos Ia Delega-ción de Deportes, queahora costenta..Ahora harenunciado a su Partido y,con los Concejales queeran del CDS, forman elGrupo Mixto de nuestroConsistorio».

EL PROGRAMA DELGRUPO GOBERNANTE

«Cuando hubo Ia Mo-ción de Censura contranosotros, ahora hizo unaño, se achacó a nuestrogrupo de que no teníamosprograma de acción. Pero,¿lo tienen ellos? NosotrosIo desconocemos, y tam-poco se ha visto a travésde los doce meses del añotranscurrido. Han actuadoa salto de mata. La capa-cidad de inversión ha sidonula. El presupuesto de1989 era de dos mil millo-nes de pesetas y han gas-tado mil cien millones. Lorestante ha quedado singastar.

FER POBLE

«El defecto del alcaldeAlemany, -según confiesaél mismo-, es que en lugar

de FER POBLE se ha de-dicado a trabajar y no hatenido tiempo para dejarsever por los bares». El ex-Alcalde Salort aquí parecesentirse aludido y recrimi-nado, como si fuera élquien se dejaba ver porlos bares con el intento de«fer poble», y en contra-partida no trabajaba, cuan-do en realidad quien pare-ce que trabaja es sólo elAlcalde Alemany. «Yo

hacía vida normal comouna persona corriente»-señala Salort-. «Por serAlcalde, no dejé de entrara algún bar cuando Iopedía el caso y Ia amistad,como había hecho ante-riormente. ¿Que Io hacíapor «fer poble»? ¿Teníapor qué avergonzarme deestar con Ia gente del pue-blo, y sentirme pueblo?¿Que esto me restabatiempo y horas a mi traba-jo de Alcalde? No sepuede decir tal de unmodo tan alegre. El Alcal-de Alemany parece, encambio, que ha cambiadosu status social desde quees Alcalde. Ha dejado deacudir a sus círculos deamistad adonde iba antes.El, sí, está donde se cele-bran actos de alto nivel,para presidirlos, y paraque Io vea Ia gente».

RESIDENCIA DE LATERCERA EDAD

«Para Ia Residencia de

Ia Tercera Edad nosotroshabíamos proyectado quefuera el solar de Ca NaFarrera, pero a ellos estono les ha gustado y, al pa-recer, prefieren adquirir unsolar rústico «con un es-pacio suficiente para quelos residentes pudierantrabajar Ia tierra». Nuestrogrupo está por el solar yaadquirido de Ca Na Farre-ra que está a Ia vez dentroy fuera del casco urbano.¿Es demasiado pequeño?¿Cuántos serán !os resi-dentes de Ia TerceraEdad? ¿50, 60? De mo-mento no se ha compradotodavía el nuevo terreno,pero se sabe que, de ins-talarse Ia nueva residenciaen el sitio de que sehabla, hay que entregar300.000 pesetas mensual-mente, mientras vivan, asus dos dueños.Eso escaro, exagerado, una bar-baridad».

D. Mateo Salort, ex-Alcalde de Alcudia

<4PLAYA DE ALCUDIA

«Nosotros aprobamos elproyecto de Ia Urbaniza-ción de Playa de Alcudiacon fecha 27 de Dic. del88. Aprobamos Ia contribu-ción. Lo único que faltabaera sacar a concurso Iaobra. ¿Qué ha hecho eneso el actual equipo go-bernante?»

DOS AULAS EN ELPREESCOLAR

«Nosotros encargamosel Proyecto de las dosAulas del Pre-Escolar y elGimnasio abierto al arqui-tecto don Antonio Domin-go.

COLEGIO DE EGB

«En cuanto a las obrasdel colegio de EGB noso-tros con fecha de 7 deDic. del 88 hicimos el con-venio de construcción deeste Centro que fue leídapor" el secretario del Ayun-tamiento según consta enel acta de Ia sesión ordi-naria del Pleno del 7-XII-88 y que decía así:

Como consecuencia delas gestiones llevadas acabo con Ia Dirección Pro-vincial del Ministerio deEducación y Ciencia paraIa construcción de un ter-cer centro de EducaciónGeneral Básica en el Mu-nicipio de Alcudia y debidoa Ia necesidad acuciantede contar en el próximocurso escolar con dichocentro para poder atendera Ia demanda de Ia pobla-ción escolar de Alcudia,esta Alcaldía eleva alAyuntamiento pleno Ia si-guiente propuesta:1.- Proceder a Ia suscrip-ción del Convenio adjuntoentre Ia Junta de Cons-trucciones, Instalaciones yEquipo escolar del Ministe-rio de Educación y Cienciay este Ayuntamiento paraIa construcción de dichoCentro. 2.- Adquirir elcompromiso de realizar Iadotación correspondientepara el pago de las obras

de construcción de dichocolegio en el Presupuestopara 1989. 3.- Facultar IaAlcaldía para Ia firma dedicho convenio y de cuán-tos documentos sean pre-cisos para llevarlo acabo».

«El 3 de Agosto de1988 había habido ya Iacesión de los terrenos delCentro Docente».

CARRETERA DECIRCUNVALACIÓN

«Nuestro grupo habíagestionado ese proyectocon GESA y con Ia Comi-sión Provincial de Urbanis-mo de Ia Conselleria deUrbanismo y Ordenacióndel Territorio. De momentono hay nada hecho. Sóloexisten conversaciones,acuerdos...»

INSTITUTO

«Nosotros ya habíamoshablado con el Ministeriode Educación y Ciencia. ElSr. Crespí nos prometióque en el 90 se iniciaría».

SALORT ¿HOMBRESÓLO DE IDEAS YPROPOSICIONES?

El Alcalde Alemany dicede Salort que «cuando éltenía una idea y Ia propo-nía al organismo quefuere, ya pensaba que Iotenía todo hecho. Nosabía que es necesariopresentar proyectos, cele-brar reuniones y más reu-niones, insistir hasta elagotamiento para lograrque Ia idea se conviertaen algo tangible».

El ex-Alcalde Salortaduce a todo esto:

«Yo no soy un novatodentro del Ayuntamiento.Llevo en él 19 años, y nosoy tan ingenuo para pen-sar que una eficaz labormunicipal pueda estar almargen de proyectos yreuniones. He pasado mu-chas horas de mi vida enreuniones y hablando oescuchando de proyectos,y sé muy bien que hayque insistir hasta el agota-miento para lograr que Ia

El Batle d'Alcudia, don Antoni Alemany, acudí a les Beneïdesjuntament amb Ia seva filla Aina, que dugué a beneir, comtants de nins, el seu canet

idea se convierta en algotangible. Lo tristementeauténtico y verdadero esque ahora quienes gobier-nan no pasan de las reu-niones ni de los proyectos,no pudiendo hallar porparte alguna, Io tangible oreal.

LA GENTECUALIFICADA DELAYUNTAMIENTO

El Alcalde Alemany tam-bién afirmó que sin gentecualificada, el Ayuntamien-to no funciona y con bue-nos dirigentes sobran peo-nes».

«También Salort en estose siente aludido y replica:«Yo no tenía secretaria

particular ni me hacía faltacomo no hizo falta a losalcaldes anteriores a mí.Hablar de peones dentrodel Ayuntamiento es herirIa sensibilidad y el buennombre de quienes dentrodel Ayuntamiento de Alcu-dia llevan años trabajandoy haciendo que vaya ade-lante todo ese engranajeque es un Ayuntamiento.¿Ha venido ahora genteverdaderamente cualifica-da al Ayuntamiento? Exis-ten cuatro técnicos, queson de nuestro tiempo (1aparejador, 1 ingeniero, 1perito y un técnico inter-ventor). Los 40 ó 50 recienllegados al Ayuntamiento,

éstos sí, que son peones,que por cierto han venido,sólo, a aumentar las ten-dencias y Ia política delgrupo gobernante».

LO QUE SABE ELALCALDE DELAYUNTAMIENTO

«Cualquiera puede pe-dirme Io que sea del Ayun-tamiento que Io puedo res-ponder de inmediato» sos-tiene el Alcalde Alemany.

Pero, Salort y Rebassacontraponen: «Nosotros Iehacemos preguntas en elPleno y nos dice que noestá enterado. E inclusopor tener los Delegadoslos documentos en suscasas, queda en el aire Iapregunta».

LAS TARJETAS DECRÉDITO

«Nadie podía gastar sinpermiso del Alcalde.Desde el momento queexisten 8 tarjetas de crédi-to no hay ningún control nise puede saber por quémotivo ha habido gastos.Todos sabemos cómo fun-cionan las facturas con,tarjeta de crédito. La ver-dad es esta: ahora sepuede gastar sin que seentere ni de* su permiso elAlcalde».

tftfA»

\\ *& -fcO *&° >

*4Sr

*S*lv** •'«*i**^&

Anuncie en Ia revista «Badia de Alcudia»

BODASCOMUNIONESCONVENCIONES

S'ALQUERIA.Tel.523711Cra. Santa Margar"a - Ca'n PicafortKm. 2,5

SANTA MARGARITA

CENAMEDIEVALCONBAILEYESPECTÁCULOS..

Respuesta del Alcalde y Concejal CDS sobrelas octavillas del PP

Nota de Ia Redacción.- Anteriormente a las declara-ciones que hacen los Sres. Salort y Rebassa a nuestrarevista y que el lector habrá leído en páginas anterioresse hizo llegar a los domicilios de Alcudia una hojita quelleva el membrete del Partido Popular. Por supuesto,esa hoja llegó a manos del Grupo que actualmente os-tenta el poder en nuestro Ayuntamiento, y este nosenvía una contestación a Ia Octavilla del Partido Popu-lar. Reproducimos el contenido de Ia Hojita y a Ia vezpublicamos Ia contestación que Ie hacen el Sr. Alcalde yun Concejal del CDS.

en el Ayuntamiento éstafue Ia del anterior alcalde,del PP, ya que incluso lassalutaciones al pueblo selas preparaban en un des-pacho».

«Respecto a las presio-nes continua el concejaldel CDS todo el mundosabe que Antoni Alemanyno acepta ni presiones ni

favoritismos. No tienenningún derecho a hablarde presiones, porquecuando el Alcalde era delPP este tema salió en Iaprensa y el CDS puso loscargos sobre Ia mesa sicreía que eran verdad, aIo que se les respondióque no».

El Alcalde, Antoni Ale-many, preguntado sobre Iaopinión que Ie merecen lasoctavillas aparecidas antesde Ia Festividad de Reyes,dice que todos los puntospueden rebatirse:

En primer lugar, mani-fiesta que Ia moción decensura se llevó a cabo en,base a un programa claroy conciso.

Es una afirmación gra-tuita el afirmar que existen7 alcaldes con tarjeta decrédito. «Sólo hay un al-calde, que en este mo-mento soy yo y siete Dele-gados». Se puso Ia tarjetade crédito para controlar,en todo momento, dequien provenían las factu-ras; antes llegaba una fac-tura al Ayuntamiento ynadie sabía de quien era.Las tarjetas llevan el nom-bre del Ayuntamiento deAlcudia.

En cuanto a Io de losimpuestos diré que, en suglobalidad, han disminuidocon respecto al año 89.Los que afectan a un por-centaje elevado de Ia po-blación han disminuido,tales como el impuesto derecogida de basuras. Lasobras inferiores a 1 millónde pesetas, que son lasmayoría en el casco de Al-cudia, no tendrán quepagar nada.

El CDS quiere contestarel punto 7 diciendo:

«El pueblo no sabe ydebe saber que si ha habi-do una figura decorativa

PopularA I c u d i a

Diciembre 1989

La Junta Local del PP de Alcudia, ante las declaraciones efectuadas por el actual Alcalde,D. Antonio Alemany en el Diario de Mallorca, quiere hacer las siguientes puntualizaciones:

1.- El pueblo de Alcudia aún desconoce el programa mesiánico que propició Iamoción de censura.

2.- El pueblo de Alcudia, después de un año de su gobierno, no ha podido constatarninguna mejora de interés general.

3.- El pueblo de Alcudia sf sabe que en nuestro Ayuntamiento existen Siete Ateakjescon tarjeta de crédito incluida.

4.- El pueblo de Ateudla sí sabe que se han comprado muchos contenedores, maquinaria y vehículos. Por supuesto, todo de forma legal.

5.- El pueblo de Alcudia sí sabe que crecen los impuestos pero Ia deuda del Ayunta-miento aumenta.

6.- El pueblo de Alcudia sí sabe que el actual Alcalde es incapaz de coordinar ygestionar nuestro Ayuntamiento adecuadamente.

7.- El pueblo de Alcudia sí sabe que tos pactos cotocaron a D. Antonio Alemany alfrente de Ia Alcaldía, pero únicamente para estar expuesto, ya que el poder y Iaejecución está en otras manos.

8.- El pueblo de Alcudia sí sabe que Ia "célebre" reforma administrativa que presumeel Alcalde, Io único que consigue es favorecer el amiguismo, el enchufismo y elclientelismo político, en vez de eficacia.(Por ejemplo en un año casi 50 empleadosmás, sin contar los que van sin cobrar).

9.- El pueblo de Alcudia si sabe que, sin utilizar más de 1.000 millones de pesetas delPresupuesto de 1989, se piden créditos a entidades bancarias, con sus correspon-dientes intereses, que pagamos los ciudadanos.

10.- El pueblo de Alcudia sí sabe que estamos abiertos al diálogo y a Ia participación,pero no a Ia defensa de ciertos intereses y grupos de presión.

Se ha formado en Alcudia el «Club Deportivode Pesca»

Teniendo como local so-cial el Bar Murada y conlos auspicios del entusias-mo de Tomeu Abrinescomo presidente y comovocales Martín Garcías,Frank VaIIs, FranciscoGarcía y Ginés Puche seacaba de formar el Alcudiael Club Deportivo dePesca cuyos fines princi-pales serán proteger elLago Esperanza y sus ca-nales, fomentar, legalizar,y hacer cursillos e inicia-ción de Pesca Submarina,como también de pescaen barca y en caña. Sepretende también reuniruna Biblioteca de temasde Pesca Submarina, queno existe al menos en Ma-llorca. Urge proteger elLago Esperanza de verti-dos y evitar que se pes-que con anzuelos peque-ños a fin de proteger alpez pequeño. Se intentarátambién acotar las boca-nas de Ia entrada delLago. La Asociación cuen-ta ya con unos sesentasocios, y Ia presentaciónoficial del grupo tuvo lugarel pasado 16 de Enero.Mientras tanto, se haabierto un Concurso entrenuestros alumnos con elfin de contar con un Logo-tipo adecuado. Queda ahíel entusiasmo de esegrupo de jóvenes del queseguiremos informandomás adelante.

Frank VaIIs, cofundadordel Club Teniendo en susmanos un dentol y unmero.

CRISTALERÍA LCUDIA .CUARIOS

ACRISTALAMffiNTO DE OBRAS - CRISTALES DECORADOSVIDRIERAS EMPLOMADAS - MAMPARAS DE BAÑO - MARCOS

.QUA-MAR

ACUARIOS - PECES - PLANTAS TROPICALES Y ACCESORIOSWSTALAQON DE ACUARIOS DE AGUA SALADA

Para un mejor servicio, nos hemos trasladado aC/. Eclipse, s/n. (Urbanización Cana Saloma) TeI. 54 82 13 - ALCUDIA (Mallorca)

VISÍTENOS SIN COMPROMISO

Envio de cartas con Ias normas básicas parasacar Ia basura

El Ayuntamiento de Al-cudia envió cartas a Ia po-blación en las que se esta-blecían las normas bási-cas para mantener limpioel municipio y así evitarmalos olores o ver basurapor Ia calle, normas comoIa utilización de bolsas o elsacar Ia basura a unashoras establecidas.

Estas normas no secumplen en muchos casosy es por Io que, según ma-nifiesta Francisco Marquésse establecerá un serviciode vigilancia y si es preci-so se multará a las perso-nas que incumplan estasnormas.

El servicio de recogidade basura es diario. Du-rante el verano se acre-centan los problemas.Marqués dice que ha habi-do alguna queja del MaI-pas, Bon Aire, pero que seintentaron subsanar lasdeficiencias.

Al parecer se dio uncontenedor pequeño acada restaurante para queIo mantuvieran en su casay que fuese sacado al ex-terior en el momento de Iarecogida, pero se utilizatodavía poco.

Avenida Príncipes de España. Alcudia

El servicio de recogidade basura cuesta al ciuda-dano 75.000.000 de pese-tas, pero para Marqués,mientras Ia gente no cum-pla las normas básicas,tales como bolsas, etc. elproblema no se resolverá,puesto que los encargados

del servicio también se ex-cusan diciendo que pormucho que limpien o reco-jan las basuras, si Ia gentevacía los cubos en el con-tenedor, sin bolsa, los pro-blemas de olores no se re-solverán.

Al parecer ésto es el

pez que se muerde Ia colay Io principal, para el res-ponsable del área, es queIa gente tenga concienciade que existen unas nor-mas de higiene y éstasdeben ser respetadas.

BINGOU.D.ALCUDIA

Abierto cada dia, excepto lunes, pordescanso del personal, siempre que nosean festivos.

Desde las 21 hs. a 4 madrugada

Vísperas Fiestas y SábadosDesde las 21 hs. a 5 madrugada

Heroes de Toledo, 2 - TeI. 54 50 04.ALCUDIA

PUBLICIDADLa publicidad no es un lujo: es una necesidad.

Haga Ud. su PUBLICIDAD a través de BADIAD'ALCUDIA, un medio seguro y rápido para quesu Firma y su Producto sean conocidos, no sóloen ALCUDIA sino a través de toda su BAHIA.Teléfonos: 54 56 09 o 85 01 15

J^onemosenconocimientode r^estros lectoresqucestemedio decomunicación (¡ene uncarácter

iridependiente,yrio está l i^adoa níngúrt Organis-mo Oficial ni partidnpulitic<> en especial.

Operación «Invierno 89-90»

HABRA CONTROLES PREVENTIVOS ANTELA AMENAZA DE LA DELINCUENCIA

Ante Ia preocupaciónpor el número masivo derobos cometidos en añosanteriores, en los chaletsde las urbanizaciones delMaI Pas, Bonaire, Aucana-da e incluso en Ia zonarural de nuestro municipio,Ia Policía, a partir del día17 de noviembre, dio inicioun servicio de carácterpreventivo basado en lossiguientespuntos:

1°.- Por todos los agen-tes, durante el servicio ha-bitual, se prestará especialatención a todos aquellosvehículos conducidos porpersonas desconocidasque por su forma de vestir,extraño comportamiento,etc. puedan infundir sos-pechas de desarrollar acti-vidades delectivas, toman-do Ia matrícula del vehícu-lo, marca y modelo, color,hora y lugar en que hasido visto, sin perjuicio deefectuar una identificaciónen los casos que se consi-dera necesario.

2°.- Durante las horasnocturnas y de forma con-fidencial, se estableceránsistemáticamente, contro-les preventivos en los pun-tos más estratégicos, conel objeto de anotar todoslos vehículos, hora, fecha,etc. que pasen por el

lugar. Procediendo a reali-zar una identificación detodas aquellas personasdesconocidas que por sucomportamiento sean sus-ceptibles de serlo.

30.- Confección de un fi-chero y control estadísticode todos los rpbos cometi-dos, con elobjeto de efec-tuar un seguimiento ade-cuado y poder establecerlos controles reseñados en

el anterior apartado conmayor eficacia.

40.- Aunque pendiente Iacreación de Ia Junta Localde Seguridad, siendo elobjeto del servicio Ia pro-tección de los bienes denuestros ciudadanos y porende, Ia disminución derobos, con el fin de centra-lizar Ia información resul-tante de los controles rea-

lizados, ficheros y estadís-tica de robos, serán trasla-dadas al Comandante dePuesto de Ia Guardia Civl.fomentando Ia cooperacióny el desarrollo de actuacio-nes conjuntas en materiade Seguridad Social.

*

engraiunqDELEGACIONES EN:Alcudia. TeIs. 54 65 16 - 54 65 28Palma. TeIs. 29 02 12 - 29 02 08Menorca. TeIs. 37 17 88 - 37 17 73lbiza. TeIs. 31 28 13.

CLÍNICADENTALDr. Jesús Alvárez Ayate

Médico odontólogoCoI. 2695

C/. Teodoro Canet, 11, 1 E

TeI. 54 75 40Puerto de Alcudia

SUPERMERCADOSDEL NORTE DE LA ISLA

DISCOUNTCA'N RICARORT

C/. Colón, 52

DISCOUNTALCUDIA

C/ Pollentia, s/n.

DESCOMRTESA ROBLA

C/. Gran, 107

DESCOMRTE

Plaza Prolongación Via Pollentia, 30

OFERTAS DEL 15 DE ENEROAL 1 DE FEBRERO

GeI NEUTROGAL 1 litro - 250.- Pts.250.- Pts.

(por cada bot. desengrasante Ie obsequiamos con 1 boí. lejia 21.)Leche CERVERA 1 litro brick entera 79.- Pts.

Desengrasante JAMI1 litro

Mejillones 1/4 OVALESPÁRRAGOS 1 Kgs. extra blancoNORIT litro _,

_ 85.-Pts._ 600.- Pts._ 240.- Pts.- 75.-Pts._ 210.- Pts._ 260.- Pts.

Magdalenas Valencianas IMPANASA _ 99.- Pts.Chopped PIC 370.- Pts.Paleta KAMPER 625.- Pts.

SUPERMERCADOS DISCOUNT

MISTOL litro lavavajHlasCerveza SKOL pack de 6Nueces BORGES bolsa _

Todobajo Ia dirección de: JAIME SUREDA

AsfaltadoHace algunos meses el

Ayuntamiento de Alcudiarecepciono las obras dealcantarillado, que durantecasi dos años ha hechoque Alcudia pareciera Bei-rut.

Se hizo un parcheo su-perficial. Actualmente hayalgunas calles con bachesa consecuencia de esteasfaltado provisional, peroFrancisco Marqués exponeque el asfaltado definitivono puede hacerse todavíadebido a que se está pen-diente del Plan Especialde ordenación del cascoantiguo. Y hasta que lle-gue este momento se in-tentará mantener las callesen el mejor estado posible.

Se aprobó el proyectode una calle, calle Valien-tes, como proyecto piloto.No puede asfaltarse elpueblo definitivamente yaque en el Plan Especialquedará fijado si se entie-rran los cables de luz y te-léfono o si se deja el pue-blo de una determinadamanera.

La Fira de Novembre va esser tot un exit. Varem tenir bon temps, i va esser moft concorregu-da. Esperem que tengui continuitat, i que les autoritats seguesquin ajudant a aquest esdeveni-ment que, poc a poc, serà, i ha estat, important dins Ia zona.

TOYOTA Agente oficialJUAN SEGUI TOUS

Exposición; Miguel Ordinas, 26Taller; Lepanto, 21

TeI. 52 32 2107450 SANTA MARGARITA

Donantes de sangre

Badia d'AlcudiaEnero de 1990

Juan Ferrer Pons es unjoven de 25 años queforma parte de Ia Junta Di-rectiva de Ia Sección Juve-nil de Ia Hermandad deDonantes de Sangre de IaSeguridad Social. Hemosquerido entrevistarnos conél, para que nos aclarasequé pasa con Ia sangre yque últimamente hemosoido y leido que ha habidoproblemas por Ia falta desangre.

- Efectivamente ésto esasí, durante los meses deverano se han tenido queaplazar operaciones qui-rúrgicas por falta de san-gre. Está claro que estasintervenciones no teníancarácter de urgencia, pero

,Io ideal es que se hubie-sen podido realizar en elmomento que estaban pre-vistas.

- ¿Ésto significa que nose puede atender a acci-dentados y operacionesurgentes?.

- No. Tampoco es trági-co el momento. Siempretenemos reservas paraestos casos que tú citas.Pero Io que nosotros pre-tendemos es que no sólose puedan atender estascircunstancias, sino tam-bién, las previsiones quetengan hechas los médi-cos en situaciones norma-les.

- ¿Y qué es Io que es-táis haciendo vosotros?.

- Nosotros somos unarama de Ia Hermandad deDonantes de Sangre deSon Dureta y colaboramoscon Ia Hermandad en todocuanto nos solicite. Peroconcretando en tu pregun-ta te diré que Io que pre-tendemos es que Ia juven-tud se conciencie de esteproblema y colabore ensolucionarlo.

- ¿Tenéis algún progra-ma para conseguir esteobjetivo?.

- Si nuestra sección ju-venil está organizada paraatender dos sectores de Iajuventud, Los menoresde18 años y los mayores deesa edad. Situamos estelímite únicamente por quees a partir de esa edadcuando ya se puede darsangre.

- ¿Qué tenéis planteadopara los más jóvenes?.

- TaI como te he dicho,

Juan Ferrer Pons

esos muchachos aún nopueden dar sangre, peronuestro objetivo es queestén en relación con IaSección Juvenil, para quese vayan motivando eneste tema. Para ello, estáprevisto que visiten nues-tro Banco de Sangre, par-ticipen en concursos dedistinta índole, competicio-nes deportivas, etc.

- ¿Y para los que yapueden ser donantes?.

- Para este colectivoestá previsto organizarunas charlas en los clubesdeportivos, culturales,donde se reúnen los jóve-nes, con Ia misma finali-dad: inculcarles Ia necesi-dad de dar sangre, porquehemos de tener presenteque Ia sangre es un pro-ducto que no se puedecomprar en hospitales nien supermercados. Es ne-cesario que Ia gente se decuenta que si ho Ia danellos, no se puede conse-guir en ningún otro sitio.

- Si alguien quiere serdonante, tanto una perso-na mayor, como un joven,¿qué debe hacer?.

- Ponerse en contactoconmigo, o con el colabo-rador de Ia Hermandad enAlcudia y así cuando IaUnidad Móvil de Ia Her-mandad se desplace aquí

será avisado para quepueda dar sangre.

- ¿Quieres añadir algu-na cosa más?.

- lnsitir una vez más enIa importancia de Ia dona-ción de sangre y hacer unllamamiento especial, paralos jóvenes, que demostre-mos una vez más quesomos generosos y queno olvidemos que muchade Ia sangre que se trans-funde va a parar a las degente joven. Desgraciada-mente las víctimas de losaccidentes muchas vecesson jóvenes, y nosotros Ioque queremos es que enMallorca NADIE MUERAPOR FALTA DE SANGRE.En Europa hay 50 ó 60donantes por 1.000 habi-tantes y en España 24 do-nantes por cada 1.000 ha-bitantes.

LABORATORIOANALISIS

CLINICOSYBIOLÓGICOS

SEGUROS: lmeco, Sani-tas, Asisa, Mare Nostrum,Alianza, etc.

Abierto de lunes a sábado.

Carretera Artá-Alcudia, s/n(Farmacia Gelabert)

PUERTO DE ALCUDIA, TeI.546241

MUEBLEMODERNOMUEBLESDECOCINACORTINAJES, ALFOMBRAS,CUADROSMOBILIARIOTERRAZA(Presupuestos sin compromiso)

Héroes de Toledo, 48 • TeI. 54 66 36Pollentia, 57 • TeI. 54 71 16 ALCUDIA (Mallorca)

SES BENEÏDES - GENER 1990

SANT ANTONISANT SEBASTIÀ

Dos sants populars dinsIa nostra comarca. En elseu honor encenem fogue-rons, ¡ així ens fugen elmals esperits. Per SantAntoni feim lesBENEÏDES, i a les fotospoden veure a Mn. PereBestard, Rector del Port,acompanyat de don ToniBibiloni, Delegat de Cultu-ra, després de haver be-neït a Ia Cavalcada i a totsels animals —petits i gros-sos— que acudiren, encompanyia dels seusamos, a demanar-li aiguabeneïda. Com veis hi acu-diren tots els nostros cans,qualque ocell, i tambéqualque cabrit...

f

La part més oriental de Ia Badia d'AlcudiaLa Colònia de Sant Pere

per Miquel Esteva Sullà

La Colònia de Sant Pere, a Ia actualitat

Al periòdic «Bahia d'Al-cudia», hi vaig llegir unstreballs del P. GinardBauçà, d'inoblidable recordpels artanecs de certaedat, publicats temps en-rrera sobre el paisatjed'Artà. El que venía baix eltítol de «Es Torrent de NaBorges» me va parèixerinsuperable. En canvi elque tractava del «Caló deBetlem» el vaig trobar flui-xet i poc sintonitzat amb Iacontrada de La Colònia deSant Pere i els seus vo-tants. Sensa pretensionsde fer crítica literària, pérIa qual cosa no tenc capmena de títol, i sols a títolpersonal, voldria opinarsobre aquest tema, tot rei-vindicant el paisatje colo-nié, l'ànima del qual elPare Ginard no va sabercopsar, passant Ia sevavista sobre ell amb el ma-teix esglai i feredat que lesfigueres que, tombadescap a Ponet, sembla que

fugen, espantades, d'algu-na horrenda visió. Jo crecqueel P. Ginard tenía unasensibilitat molt mès apropde les randes fines i lesestampesde mel i sucre.Una prova Ia tenia amb eltractament el torrent de NaBorges, devant. el qualqueda embadalit i extas-siat i, literalment ho broda.

El paisatge de La CoIo-nia i de Betlem es sec, es-querp i poc afalagador imes bè, gegantí i aclapa-rador, com pertany als ele-ments que l'informen: elmar i Ia montanya. Es comuna beguda forta, que noescau a tots els paladars.Nomès els educats a Iaseva aspror, i devots de Iaseva flaire, poden apreciarles seves virtuts. Peró,com totes les coses vives,es canviant i proteic. Dies,Ia mar es plana i llisa comuna patena d'argent, i elSoI rebassa als penyals deIa serralada llambreigs d'or

vell. D'altres, quan Ia Tra-montana bufa, les oness'acaramullen i envestei-xen sensa pietat sobre elsesculls i les cales amb so-rollòs talabastaix, i lestapen de bromera mentrebramula el vent; i les boi-res lleugeres posen un ba-rret Capa PAtalaia Freda, i rodolenper les faldes del come-llars.

Un altra retret l'hi faríaal escrit del P. Bauçà. Només hi ha una figura i, cer-tament, no queda molt benparada. Al contrari l'empracom a contrapunt per re-marcar l'aspecte tenebrósi, un si és no és, tràgic delpaissatje.

Un paisatje sensa Ianota humana pot esseruna bella estampa, peròés molt fred. Jo voldriatransmeter al lector, unamica de Ia temblor qu'e-mana de les persones i

infòn, en certa manera, unaire amatent i receptiu alpaisatje. Per ventura, avui,l'arribada del turisme-s'enha duit, gran part dels ca-ràcters que voldria reflec-tar. La societat s'ha des-personalitzat i uniformat iels trets de les personesque el temps del P. Bauçàpoblaven aquelles casetes,com a d'un Betlem, ambles façanes daurades, comIa terra cuita pel SoI i elsoratjes marins, ha desapa-rescut, en gran mesura.En conjunt, el poble erahospitalari i amable, i avuiencara conserva aquestesqualitats, tal volta com unreflexe d'aquella amabili-tat, un poc servil, propidels que tenen més ne-cessitats que satisfac-cions, i esperen que qual-cú els ajudi a remediar lesseves mancaçes. EIs coli-niers sempre demanavenque els duguessin el llum i

el telefon; que els asfaltas-sin Ia carretera. I es querealment estaven issolats ise sentien desamparats. Iperquè no dir-ho, un pocacomplexats, com si SaColònia fos una cosa dei-xada de sa mà de Deu.Aquest tret els ha quedat iavui encara, xeluquen i xe-luquen. A aquesta psicossid'aïllament no era alié el«terrible» CoII de Morell.No més les bisties ben fe-rrades i amb uns bons re-guinyols pujaven les es-querpes pitrades del coll:No parles del poquissimsque circulaven a les horesi que, llevat del Fiat 1300,de morro baix, que duie elmeu oncle Perico «Rega-lat» per anar, diàriament aBetlem, i que era nou detri,ica, eren unes vertade-res cafeteres.

EIs coloniers havien deconfiar sols en les sevesforces. I varen demostrarque no hi havía gaire queensenyar-los quant a Iaadaptació al medi natural.Les terres no eren tantmagres com el P. Ginardvolía suposar, tot i que noes poden comparar ambles terres grosses de SantJoan,. d'on élI era natiu.Però admeten el conrreudel amatlers, les figueres iIa vinya. Encara que tenenun enemic temible, Ia Tra-montana, que quan bujarova, com amb un espraicorrossiu de salobre, elsconreus i els arbres. Aixíels sembrats han de cer-car els llocs recerats, i elsarbres i els vinyets essembraven alluny de Iamar o es defensaven ambtanques de tamarels i can-yas. I així i tot, de vega-des, Ia mar les vermavaabans d'hora. Aquest en-trabanc meteorològic obli-gava als coloniers a re-nunciar als conrreus inten-sius que exigeixen una de-dicació acurada. EIs ar-bres es podaven poc per-què, segòns deien, quantmés ramera duien mesemparats estaven del maltemps. No més les vinyeses cuidaven com les nine-tes dels ulls. I es que les

La Colònia de Sant Pere, devers l'any 1930. Es veuen només les cases de Ca'n Mas, Ca sesLises, Ia Capella vella, Ca'n Fang, Ca n'Estaca, Ca ses Monjes, Ca'n Pirris, Ca es Regidor...Llevors, sí, que hí havia bon reim i bones figues, i poca gentl

parres son una planta moltforta, quasi indestructible,però mala d'enganyar.Està vist i comprovat. Sino les fan Ia feina nodonen raïms. Basta veurequin punt de decadènciahan arribat des que Ia gentha pres altres curolles. Elcapellà colonier Andreu«Cunfit» valedor i cronistaoficiós del lloret, no fagaire, desde les pàginesdel periòdic, es llamentavaen tons planyívols i des-conhortats del deplorableestat en que es troben.Signes del temps. S'hanreclamat per La Colòniaels avanços del progréssensa parar esment enque el progrés té un preu.Es com un drac que exi-geix l'inmolació d'unaverge. Les vinyes formenpart de Ia penyora que hiha hagut d'entregar. Elmeu bon amic i gran vina-ter M. Oliver de «SonCaló», fa pot mirar a on

tira el rai a l'hora de fer Iareserva del «mont Fa-rrutx».

Com que Ia natura esun poc hostil i les Collitesno massa segures, els co-loniers no perdien tempsen el conrrar afanòs i mi-raven de treurer-li el suc aIa caça i a Ia pesca, tot ique, com que no teníenport no hi havía més queun parell de barques, quepescaven en pla d'afeccio-nat, i es pescava des deterra, amb el rai i Ia canye-fa. Dins aquest terreny només en va excel.lir un de

pescador, en Joan «To-masset», que np en teníacap de fargue, i el mateixl'hi era treura els pops deles casetes amb un crancpelut i una potera, quepescar sards amb unacanya molt llargaruda,quan Ia mar anava grossai ningú s'hi podía acostar.

La por de Ia Tramontanaes va reflexar en l'arqui-tectura rural. Des de lescases de Betlem fins a lesde La Devesa, passant perles de Ca'n Tófol «Treba-ll», les de Ca'n «Frare»,les de Ca'n «Barbassa» iCa'n «Jeneca», totes do-naven l'esquena a Ia mar.Naturalment a l'estiu notenen gaire fresca, i el Po-nent les sofregeix.

Per sobre Ia gent nor-mal, el caràcter de Ia qualhe tractat de descriure co-rrent i de pressa, hi havíacom a tot conjunt humàuns cappares, unes perso-nalitats que trompaven perdamunt els altres, o queamb les seves qualitats ai-daven a que el ppble fosmés variat i divertit. L'ampen «Tomasset», un mari-ner retirat que tocava Iaguiterra amb sos ulls clo-sos, tal volta recordant Iaseva jpventud, embarcat aun bailebot o una balan-dre, posant-se Ia corbata iun coll amb gramponsquan arribava al port. To-cava acompanyat per Iaseva gentil filla Aina, al

cafè de «Ca'n Pipo», ientre copa i copa d'aigor-dent, feia passar més aviatles vel.lades de l'hivern. Elseu fill Joan, que Ja hemanomenat, pescador a

l'estiu i caçador l'hivern,arts amb dues que no te-nien secrets per ell. L'amoen «Toni Canya», per ven-tura l'homo més petit de IaColònia, que per a com-pensar tenía el cavall mésgros, i que un pic o dos aIa setmana s'havía d'enca-rar amb el coll de Morell,camí d'Artà a on anava acomprar recapte per Iaseva botigue, negoci quearrodonia amb l'estany deltabac i un «cafetucho», ique en temps de l'estra-perlo va alleugerar, mitjan-çant Ia paga, necessitatsque no tenen llei. En Mi-quel «Bossa», que havíapicat pedra al tall den «Sa-crista», molts d'anys, i queal meu temps estava reti-rat i vivía amb molta fanta-sia i no menys misterisamb Ia seva dona, naMaria «Gatova», el rossin-yol de La Colònia, sempredisposada a cantar unaColombiana o una coplaandaluza. En Jpan «Vis-cai», que invariablementanava cada dilluns a Ma-nacor als seus «afers»,per tal de pagar els jorna-lers que Ii bastien d'ama-tlers Ia seva finca. EIs ger-mans Pere i Llorenç

Ara fa més de seixanta anys

Nit de Maitines d'Alcúdia«Horabaixa post el SoIPlorinyava l'infantòno ploreu angelet, noque mumareta no heu vol»

Així sonava Ia cançóque -encara no sé perquè-omplia tot el cel, camps,mar i muntanya, aquellatarda i nit de Nadal, senssaber d'on venia, si no foscantada per uns àngels,que no havia, ni he vistmai.

EIs camps eren mésocres que verds, perquèencara les faves, primoro-sament . plantades diesabans, no tenien prouforça per empènyer terreshumides cercant royada isol; ni les civades i blatsprimerencs havien trencatels terrossos, i els a-matllers nus, dormienmorts de fred, esperantemblanquinar-ho tot, fentun esclat de flors, per elvolts del mig gener vinent.

Les cases tancades... iIa gent enfonyada dins Iafoganya, bé fent cordetade paumes, tallant sopesper sopar, torrant un boti-farró, resant el rosari, unparenostre, o cantant allòque deia.«Sa ximbomba Ja no sonani sona, ni sonarà...»

Pastorets, pesebre, verdet,muntanyes enfarinades...

Maitines, campanes, ale-gria, sivil·la...Poca llum per els carrers...Molta llum per dintre comsi fos un dia de Juliol ma-llorquí

Pau...Pau de nit de maitines;-d'aquesta nit que tots-grans i petits- feim unaconcessió especial a Iason que teníem, pero queaguantàvem, sense queaixò volgués dir no féssim,de tant en quan, una be-cada.... perquè aquella eraIa nit de Nadal.Església plena de llums.Les 12 d'un 24 de Desem-bre a Alcúdia

«Ha nascut un minyonetrós i blanquetFiII de Ia Verge Maria»...

Més llums.Més alegria.Més son.Més orga que deixondia Iabecada.«Que les Pasqües cele-bremamb gràcia i amb ale-gria»...

A dormir tranquils, enpau.

Amb il·lusió, amb el delitde què demà serà Nadal imengerem el pollastre quenostra mare ha mort ja ideixat ben net de plomes.

... I també torrons d'a-metlla, neules i bessonstorrats...

¡Bona Nit, fins demà, siDéu vol! ¡Per molts d'anys!

Bona nit vespre quiet,mullat de lluna

Bona nit, nit de Nadal,ben embolicada d'una tal

boira de silenci i pau quefins i tot -ara ho entenc- ofeia feredat o extasiava.

... Així eren les nits demaitines al meu poble,quan jo tenia -si fa no fa-uns vuit anys.

Andreu Qués

KaLCUDIAIOLLENSA

GONZALO PLASENCIA BELENGUEROPriCO OPTOMCTRlSTA CoI. 2512

CaII* Pollentia, e

TcI. O* 64 Ba

07400 AUCUDIA (MALLORCA)

VIa Arg*ntlna(••q. PhIMp N*wman)

T.I. 53 2B 1407460 POLLCNSA

Srtme Gsms tixteve.pftiAJsfrAff HAVpos íGuatBo ¿m* v*te?

En Ia EscuelaEl profesor. -Al norte tenemos

los Pirineos. Al mediodía... a verPedrito, tenemos...

-Al mediodía, señor maestro,tenemos que almorzar

AdivinanzaNo Io tocas y no Io ves

cuando sin patas ni piesha subido y ha bajado.

Si el consejo que te ha dadosigues con exactitudtendrás tú mejor salud.

'Oj;aujouJJ3i 13 'A|pv 'O|Bd ¡u ejpa;d ws e6jiseo so¡Q :^j|6ojaf 'on|o$

Sg £¿¿>

VIATGESMÄSSANELLÄ, S. A.

Q.A.T.1621

BILLETES AVION

PASAJES BARCÒ

VUELOS CHARTERS

EXCURSIONES AUTOCAR

ALQUILER COCHES

VIAJES TERCERA EDAD

VIAJES DE ESTUDIOS

HOTEl ALCUDIA GA8DEN

VIATGES MASSANELLA

AIlElTO TOCO Il ANO

********

ZONA COMERCIAL

CAtABELA

Avda. La Playa, s/nComplejo comercial Carabela, 1° -ATel.54580207400 PTO. ALCUDIA (Mallorca)

HOTFl

CONOES

DE

ALCUOIA

APTOS.

PtIMAVERA

ALCUDIA

HOTEl

BAHIA DE

ALCUDIA

MUEBLES CASAROSSA

MUEBLES MODERNOS

TRESILLOS -

Y CLASICOS

MUEBLES DE COCINA

Presupuestossin compromiso

Distribuidor Oficial:

Muebles de TerrazaGROSFILLEX

Carr Alcudia - Artá, 43-45Tel8504.14CANPICAFORT

Des de Ia Parroquia,un aclariment per servira Ia veritat

FeMp Guasp i Nadal

Dia 24 de Desembrepassat, va aparèixer a«Diario de Mallorca» a Iasecció «LOCAL», pàg. 15,una notícia firmada perMario Morales, amb granostentació de títol i foto-grafia que deia així:MISA DE GALLO f:N ELHOTEL

Fins aquí no hi ha resque dir. Però dins el cosde Ia notícia, es deia elque segueix: «Cuando alCura Parraco de Alcudiase Ie dijo que había quecelebrar Ia Misa de GaIIoen el Hotel no dio mues-tras de estar conforme. Alcontrario, consideró queun hotel de vacaciones noera un sitio apropiado parauna Misa solemne. Habrápensado que los hoteles,con tanto extrangero devacaciones, achispadospor Ia bebida y más procli-ves a Ia sexualidad, teníanpoco que ver con Ia casade Dios y se negó a dar Iamisa».

Això es tractava de l'ho-tel Reial Mediterrani.

Seguim amb Ia notíciadel diari esmentat:

«El director del hotel noestaba dispuesto a pres-cindir de los servicios reli-giosos de Ia Navidad yaceptó su negativa, peroseñalándole que recurriríaal Obispado de Mallorcapara que enviarà en sulugar a otro párroco. Elcura de Alcudia, viendo Iaseriedad que se Ie daba elasunto, y que el Reial Me-diterrani estaba dispuestoa llevar a delante su pro-*yecto, finalmente accedió.

VuII passar per alt lesimpropietats de llenguatgeemprat, com pot esser:«dar misa», «otro parra-co». Pero, per alusionspersonal he de dir que: 1.-a mi NINGÚ EM VA PAR-LAR de tal Misa de GaIIo,Vaig esser el primer sor-près quan vaig llegir Ia no-tícia.

Jo no vaig poder negarni afirmar res per Ia senzi-lla raó que EN RES VAIGESSER CONSULTATsobre aquest punt que noafectava a Ia Parròquiad'Alcúdia. Afagiré que Ianostra manera d'actuar noés baix d'amanaces de re-córrer al Bisbat. Aquest iles Parròquies anam bencoordinats en quant a cri-teris per celebrar l'Eucaris-tia.

2) Aquest Hotel pertanya Ia Parròquia de St. Al-bert Magne, a Las Gavio-tas, del terme de Muro.

3) Em consta que tal«Misa de GALLO» es ce-lebrà amb total acord ambel Rector de St. AlbertMagne, Mn. BartomeuMatheu.

4) Es una llàstima queencare hi hagi tantaFALTA DE VERITAT enles informacions i tantafalta d'ètica en Ia MANI-PULACIÓ de les mateixes.EL TC TENDENCIÓS deIa notícia que ens ocupa iels MOTIUS que al·legaper Ia pressuposada nega-tiva són del tot INFUN-DATS, són del tot SENSA-CIONALISTES i traspuenanacrònics apriorismes.

No puc negar que espe-rava, després de Ia «pati-nada» informativa, que elsresponsables de Ia «Misade Gallo» o el Director delReial Mediterrani o el pe-riodista que donà tal errò-nea informació haurien fetun aclariment o desmentita Ia meteixa Premsa i a Iamateixa secció i de formaben vistable. Hagués estatuna cortesia de molt bongust.

Crec que és aquestauna ocasió molt adient perrecordar els criteris delConcili Vaticà Il sobre elsmitjans de Comunicació iIa correcta manera d'infor-mar. Es publicà a Roma

1963. Ho citaré en castellàfent ús de Ia traducció deIa BAC, que és Ia que tencmés avinent.

«Existe pues, en el senode Ia Sociedad Humana elDERECHO a Ia INFOR-MACIÓN sobre aquellascosas que convienen a loshombres, según las cir-cunstancias de cada cuai,tanto particularmentecomo constituidos en so-ciedad. Sin embargo elRECTO USO de este de-

recho exige que Ia INFOR-MACIÓN SEA SIEMPREABSOLUTAMENTE VER-DADERA y, salvadas Iajusticia y Ia caridad,INTEGRA; en cuanto almodo de ser, además, ho-• esta y conveniente, esdecir, que respete lasleyes morales del hombre,sus legítimos derechos ydignidad, tanto en Ia OB-TENCIÓN DE LA NOTICIACOMO EN SU DIVULGA-CIÓN» (M.C.n0 11)

MissesAlcudia:

Dissaptes:19'30hs.Diumenges: 9'30 hs, 12'00 hs, 19'30 hs.

Port d'Alcudia:Dissaptes:18'30hs.Diumenges: 9 hs - GESA, 10'30 hs, 18'30 hs.

Automóviles PoI

1 JAIME POL CLADERAHeroes de Toledo, 54Tel.545872ALCUDIA (Mallorca)

to^ IDEASSERIGRAFIAPUBLICIDAD

IOEOGRAFIA,c.B. oisEÑocRAFicot

ALFONSO MARTINEZ MOYA

07400 • ALCUDIAAPDO. 12

TEL. 548022MALLORCA

CAMISETAS, ENCENDEDORES, CHANDALS,GORRAS, BOLÍGRAFOS, ETC

BAR - RESTAURANTE

AUSTRAL

Pollos, Conejos y Lechonas al ast

TeodoroCanet,38 7p547927 - Pto.Alcudia

yiNtMDEVllENDASCA'N PlCAFORT

3dormitoHoSdo||es- Cóbínà *Oomedor, Amplia SâiaCornèdor- Baño* Aseo,

Acabados deprimeracalidad

Facilidßclesd^Pagpi -lnformes:Tet85U7:92|:< I

i- Edifìcio iPtzarfo{Juntoi CarreteraArta^ Aìcudia) :

fi5iomodicRehabilitación

Consultorio MèdicoMedicina Estetica

Alcudia TeI. 54 86 53

&7~*^/t¿tn¿táe»v&o

Armadores yConsignatarios de Buques

SER VICIO CONTENEDORES Y GRUPAJEPENINSULA - MALLORCA

TEOOORO CANET. 52

APARTADO 3O

TELS. 545928-32-36-545389

MUELLE 545431

TELEGRAMAS: SOLCA

TELEX: 68784 SOC-E

PUERTO ALCUDIA

(BALEARES)

TELEFAX: 547356

BADIAD'ALCUDIA

Número 19Enero 1990

Coordina:Nicolau Pons,lsaacPeral,l2-BaixosTei.850115 Ca'nPicafort

ALCUDIA:

ToloLliteras. Tei545367

Imprimeix: lnrormacionsLlevant,S.ATel.550328-Manacor

Dep.Legal:PM329-1988

CARNICERÍA

RAMISAntonio Gelabert PorteUs

C/. Capitán Cortés, 2 - TeI. 54 6210PUERTODEALCUDIA

El sistema más rápido yeficaz de comunicación

Canon

Sistemas de Oficinad'Es PIa, S.A.

Avoa. Ciutat de Lompoc, 146TeI. 50 53 9107300INCA

Fax505126

BARPTO. ALCUDIA

MOBiHOTEL, S.A.MOBILIARIO - TOlDOS

HOSTELERÍA - APARTAMENTOS - TERRAZA Y JAROINMAQUINARIA HOSTELERIAYALIMENTACION

Juan Munar CortesGerente

Eusebio Kst:itla, 66Tel.7S470S-754403 PALMA DEMAI.l.ORCA

S A

AIRE ACONDICIONADO - CALEFACCIÓN •" EXTRACCIÓN DE HUMO8

Juan Munar CortésDepartamento Comerc ia l

C/. Andrés Tor rens . 13 • B

TeI 4S5411 (971) O7O11 - PALMA DC MALLORCA

CAMARAS Y VITRINAS FRIGORÍFICAS

COCINAS INDUSTRIALES

CAFETERAS

ESTANTERÍAS - BALANZAS

REGISTRADORAS

REPRESENTACIONES

Juan Munar Cortés

Gran Via de Colón, 176TeIs. 502128-500196 I N C A (Mallorca)

j%fA%VCa'n ValeroNaves Torres núm. 1Polígono La Paz

' Palma de Mallorca

FABRICACIÓN TOLDOS

JUANMUNARCORTES

LES OBRES DELMOLL

Les obres del MoII duren, iduren, i no s'acaben mai.Com veim a Ia foto, encaralenim pedres, ciment i fang, ihi ha molts de dies que noveim ningú que faci feina.Arribarà Ia temporada turisti-ca, i una altra vegada el nos-tre moll sera un caramull depedreny, i amb molt malaimatge pels ulls i pels qui vul-guin caminar i passejar arrande Ia mar.

INCACENTROVentas503486

Avda. d'Alcúdia. 73 -INCA

eFordFiestaLPM-ABRenault18GTSPM-MRenaultl4GTSPM-PRenault 5 económicos variosKadett-4p-GLl,3PM-ALFordFiestaXR:PMAHSeatRondaDieselPM-YSeat Ritmo Diesel PM-USeatRitmo65PM-PSeat Fura PM-ABSeat Panda 45 PM-AFFbrd Escord GHK 1,6 PM-ZSeat Panda Desca. PM-ABSeatl33PM-PPeugeot 505 Diesel PM-UTalbot Samba PM-X

Restaurante

EL PESCADOREspecialidad en Pescado

Embarcación propia

TeI. 58 90 78 C/ San Juan, 58 Colonia de San PedroARTA

T\ Calxa d'Cftalvtt11 tie Pdtenca

OficinaALCUDIAC/. d'Es MoII, 27TeI. 54 55 3 Ì

Oficina PUERTO Di ALCUDIAC/. Capitán Cortés, 18TeI. 54 76 60

BAR RESTAURANTE

 «M SOLMALPAS-AlCUDIA - TeI. 546206

Especialidad en paellas y cames a Ia parrilla

Accident mortal a Ia carretera Artà- Port d'AlcudiaMorí el jove de 18 anys Llorenç Planisi

A Ia matinada del passat17 de gener, moria a con-seqüència d'un greu acci-dent de circulació el jovecolonier Llorenç Planisi Ar-bona, de 18 anys i resulta-ren ferits greument elsseus companys AntonioRicardo Moreno Muñoz,de 19 anys i Jesús Serra-dilla Muñoz, de 23 anys.

La mort d'En Llorenç,del popular restaurantCa'n Llorenç de Ia Colònia

d.e Sant Pere, ha causatuna profunda commociópopular, manifestadasobre tot al funeral cele-brat a Ia parròquia de IaColònia que no poguédonar cabuda a les nom-broses persones que vol-gueren testimoniar el seucondol als familiars del di-funt.

Descansi en pau(A. Genovart)

Ï&NATURALCUDIAProductos Naturales Herboristería ^1Producto dietéticos Cosmética Natural

C/ Pollontia, 9O-B - Alcudia

PRODUCTOS INDUSTRIASCARBÓNICAS S.A.

REFRESCOS

p lCSQAGUA

UYALFASCarretera de Muro, s/n SA PO6LA

« »

LLUBI

C. Capitán Castall, 27 - TaI. 52 21 66 LLUBI (Mallorca)

Si ud. quiere recibir mensualmente Ia revistaBADlAD'ALCUDIA, y no estátodavia suscrito a ella, comunique-nos su dirección de ALCUDIA, o de cualquier punto de suBADIA, o de cualquier lugar de Ia isla, y Ia recibirá puntual-mente.Tel. 850115

MENAGE PRODUCTOS DELIMPIEZA

CLEANINGMATERIALS

HOUSEHOLD

ARTICLES

HAUSEART N^TiTu/- PUTZMITTEL

ARTÍCULOS JARDINERÍA - GARDEN IMPLEMENTS - GARTEN GERATEPLASTICOS-FERRETERIA-IRON AND PLASTIC WARE-ISEN UND PLASTIK

LISTAS DE BODA - PINTURAS - PAINTS - FARBENAlmacén y Oficinas: Urb. FortezaFerretería: C/. Pollentia, s/n.

TeIs. 54 51 64 - 65

<A:SvECases de ^PV^B*

SantMartíBODAS, BANQUETES Y COMUNIONES

'LOCALESCLIMATIZADOS

CONGRESOSCarretera Muro - Ca 'n Picafort Km. 8

TeI. 53 74 50 - Apdo. núm. 2MURO(Malbrca)

DESAPAREGUTEL RESTAURANTMIRAMAR

La cantonada —entrel'avinguda Moreno yCanet, en el Port— on s'hiaixecava el Restaurant Mi-ramar, i un temps l'oficinaMunicipal de Turisme, hadesaparegut misteriosa-ment. EIs qui passen esdemanen que és el que hapassat. Ordres de l'Ajunta-ment? Hi haurà aqui unazona verda? Creim que totha vengut a baix perquè elpropietari del Rest. Mira-mar vol aixecar un edificinou, i modernitzar el seuBar i Restaurant. Idò ja hosabeu!

xWlJiVIVXfcX<lilSiVrO I3IE /XI-OlJDÍyX

MOMBRE

Antoni Alemany

CARGOS

Alcalde

Primer Teniente Alcalde Antoni Gelabert

Segundo Teniente Alcalde Martín Gazcías

Tercer Teniente Alcalde Antoni Bibiloni

Cuarto Tfmiente Alcalde Francisco Marqués

Delegado Miguel Linares

Delegado Bernardi Villalonga

Representante Deportes Juan Orozco

RESPONSABILIDAD

Urbanismo

TurismoPlayas (excepto limpieza)

. Suministros y serviciosContrataciónPersonalAdministración y Recaudación

CulturaEducaciónFiestas

Servicios InfraestructuraAlcantarillado, depuradoraAlumbrado, aguaLimpieza viaria y playasRecogida de basura

Policía MunicipalTráfico, circulaciónTransporte públicoPublicidad ExteriorOcupaciones vía públicaMercadoRuidos y aolestias

SanidadServicios SocialesTercera EdadMedio Ambiente

Patronato de Deportes

HORARIO VISITA

Martes, Miércoles yJueves, de 11.00 a 14.00

Lunes a Viernes,de 12.00 a 14.00

Lunes a vi=rnes,de 13.00 a 14.30

Lunes y miércolesde 11.00 a 14.00

Lunes a viernes,de 12.00 a 14.00

Lunes a viernesde 13.30 u 14.30

Martes y Viernesde 13.00 a 14.00

Lunes, Martes y Jueves,de 12,30 a 14.00

La Colònia de Sant Pere(Ve de pág. 19)

Canai, els capitalistes deLa Colonia, que a més deconrar les seves vinyesfeien vi a balquena, i ve-nien farina al engros,duien a vendre els raïmsde balança amb un llaüt aCiutadella i, amb un ca-mionet asmàtic, a Ciutat ials pobles; cavilaven Iaduita de làiga de Ia «Fontde Ia Jonquera», i profec-taven Ia construcció d'unhotel amb un «palmesa-no», tot i que haveren derenunciar al projecte per-què sembla que «sa per-diu no . arribava a nesmitjà». TaI volta sortosa-ment, perquè cal pregun-tarse qüe sería de La Co-lonia i del Betlem si co-mençaven a fer-hi hotels.Per cert que no és aques-ta una pregunta ociosa jaque sembla que al PIaParcial dels «Canons» i«Cala es cans, aprovat ini-cialment per l'Ajuntamentd'Artà, hi ha prevista unateringa d'hotels a primera

línea de Ia mar. El que noresulta molt coherent ambIa política restrictiva que,én matèria d'urbanisme,propugna. Però aixó sonfigues d'un altra paner. Entot cas, es evident que Iaqualitat de vida està ba-raiada amb Ia quantitat.Però si preguntassin alsprotagonistes d'aquellesvivències que hem avocatmés amunt, molts delsquals encara són plens devida, si anyoren els tempspassats o si s'estimen mésels presents, a on, com iencertadement deia unvell, «El jubilat un senyor»,no hi ha dubtes de quinaseria Ia resposta.

&os Tïamarindos

Plaza de Ia lg!esiaCOLONIA DE SAN PEDROArtà (Mallorca) Teléf. 58 93 42

BIBLIOTECA MUNICIPALDE ALCUDIA

Horario:Delunesaviernes:l8hs.a2lhs.Sábados:lOhs.al3hs.

VANorrnA

CAIXA

BALEARS>\

SANOSTRAC/. Vicealmirante Moreno, 46

Tel.54 79 11 -54 795107410 PORT D'ALCUDIA

Habitaciones y suites totalmente climatizadas,radio,telefono,toma de TV-SAT,bares,piscina climatizada,

sauna,gimnasio,pistas de tenis,baloncesto,futbito,boleras. Salas dereuniones y congresos,restaurante a Ia carta,pizzeria,zonas

ajardinadas. Situado sobre el Lago de Las Gaviotas y a Ia puerta delparque natural de S'Albufera,centro de gran interés ecológico por su

avi-fauna y flora propia de albufera.

Para fin de semanas, puentes o vacaciones,en grupo o en individualesel complejo quedará abierto todo el invierno.

HOTEL RgÍal

MediterraniPlaya de Muro 07408 Bahía de AlcudiaTeIf: 548911 • Fax: 548911(manual).

Ara que regnen els verds tendres,Ara que regnen els verds tendresi els blaus delicats i clars i finsi que de nou ens bat el cor per lleus caminssento el Nadal que ens ve lentament-i amorosament i plenament? pretosament i temblosament-talment com una besadaque encén una altra besada,una besada plenatota rosa i malva i cadmi i ponent divíi mar encalmada,icona dauradaicona retrobada,ruta amb voreres d'herba platejada...

Lluís Sorr!bes I Mas; Maria Farriol de SorribesI Oriol Sorribes I Farriol

• DlEZ CUEVAS DE LA VIC-TORIA SERVIAN COMO RE-FUGIO A LOS CONTRABAN-DISTAS.- Más de diez cuevas,situadas en Alcudia sirvieronde escondite a los contraban-distas. En algunos casos inclu-so fueron los que tuvieron quedescubrirlas y trazar en ellas loscaminos de entrada. La másimportante de todas ellas es Iacova des Cap de Menorca, conescaleras de mares en su inte-rior. La cova esbancada, situa-dajunto al albergue de Ia Victo-ria, es más pequeña, pero pue-den observarse los huecosdondese colocaban los produc-tos de contrabando. Sa covades Navarro y sa'cova des ga-rroverson mucho más grandes,y en Ia actualidad son un cria-dero de palomas. Otra cueva esIa de ses aigües granades, si-tuada en Ia misma sierra. Lacova de sa figuera blanca sellama porque en su interioriorhay una enorme higuera quesobresale. La cueva del PuigdeRomaníademás de Ia del Puigde Boc y Ia de Sa Bassa Blancatambién fueron halladas por loscontrabandistas.

• VISITADAS POR LOSTURISTAS.- Los turistasque veranean en Ia bahía deAlcúdIa tienen una cita con Iabelleza que envuelve a algu-nas de las cueyas, en las queIa luz, procedente del mar serefleja en las estalactitas yestalacmitas que el tiempo yel agua han formado. '

iffüística

UumBarrera

DM

¿/b Presidenta del Govern de les IUes Balears, del Consell bisular deMaUorca, del Consell üisular de Menorca i del Consell üisular d' Ehrissa

i Formentera i él BaUe de Pabna

COMUNIQUEN a tots els ciutadans que el dia 18 d' octubre del989firmaren un Acord mstitudonal pel qual es comprometen a intensificar

els seus esforços, dins les respectives institucions, per donarcompUmenttotal a les disposicions de U Uei de Normaützaäo

Lingüistica, a coordinar les seves accions en una CampanyadeNormaützadó Linguistica de lea ules Baleare i a fer una cridaconjunta a U participado dels Ajuntaments de ies fltes Balears que

vulguin adherir-s'hi.

En virtub d'aquest acord,»

CONVOQUEN els ajuntaments ,'.- parüts poUtics, els sindicats, lesinstitucions dviques i culturals, els mitjans de comunicació i el conjunt

dels ciutadans, a fer tots plegats un esforç per donar impuls aIrecobrament de U Uengua pròpia de les Illes Balears com a instrument

normal de comunicació de Ia seva societatVOLEN il·lusionar el conjunt de Ia societat balear en un projecte

collectiu encaminat a aconseguir Ia plena normaützació Ungüistica de Ianostra Comunitat, en un cUma de concòrdia i de respecte dels

drets de tots. • .DEMANEN el suport i Ia col·laboració de tots a U Campanya deNonnaMtzadó Ungüistica que es durà a terme amb el patrocini

conjunt de totes les Institucions.

Adreça provisional:TeIs. 72 32 99 - 71 48 57

Obra Cultural Balear, C/. Impremta, 1Fax: 71 93 85 07001 Palma de Mallorca

perJoanLlabrésRamis

RUDIMENTSDELANOSTRALLENGUA

o, (tancada o castellana), de som (soy, somos) oo, (oberta) de cop (golpe) ou, de mul (mulo) u

Com veis, l'única dificultat està en escriure Ia e fosca.A voltes posarem a i a vegades e. Ho veurem a Ia lliçó

Les consonants són com en castallà manco:ch (de China) no existeix. S'escriure Xina. El so de ch

final de mot sona com a k (March, Lluch, Vich...)Avui en dia ja no es posa Ia h en els topònims. Undia Ia deixaran també els llinatges (Vic, Antic, etc.)

k, no existeix. Se substitueix per qun, no existeix. En lloc seu s'empra el grup nyy, no existeix sola. SoIs s'usa per fer Ia ny = canya,w, no existeix. Es pròpia dels anglo-saxons.

Tenim també els grups: rr, ss, II, l·l, ny, qu, gu, ¡x, tz, tj,tg, ¡g.

PRELIMINARSEn Ia Mediterrània occidental es parlen 6 dialectes di-

ferentes, però fortament emparentats, que tots junts for-men Ia llengua anomenada Catalana. Aquests són:El Rossellonès, que es parla a Ia Catalunya francesa, al'a!tra banda dels Pirineus (Rosselló, Vallespir, Capcir,Cerdanya i Conflent).El Català oriental (Girona, Barcelona i part de Tarrago-na)El Català occidental (Andorra, Lleida, part d'Aragó iregió de l'Ebre).El Valencià (València, Castelló i Alacant)El Balear, que es compon de Mallorquí, Menorquí i Ei-vissenc.L'Alguerès, que es conserva a Ia ciutat d'Alguer, a l'oc-cident de l'illa de Cerdanya.

Parlen Ia nostra llehgua uns 7 milions de persones. Hiha vuit nacions europees, que tenen manco habitants:Noruega, Finlàndia, Islàndia, Irlanda, Dinamarca, Suïssa,Albània i Luxemburg.

Per altra banda, a Mallorca tenim algunes regions, enquè hi ha uns modismes fonètics peculiars: Pollença onhi conserven l'ús dels articles el, els, Ia, les. El ha de-generat en eu: eu puig.

A Alaró-Binissalem-Lloseta pronuncien Ia e fosca tòni-ca o accentuada (de mercè) e oberta (demel).

A Sineu, Ia e fosca final àtona Ia fan e tancada ocas-tellana, per exemple coca ho pronuncien coque.

A Felanitx, les e obertes es,pronuncien com a e tan-cades o castellanes. Diuen Na BeI, amb el so de ve devenir.

A Sóller, Ia gran majoria de o àtones les converteixenen u, per exemple furat (forat).

VOCALS I CONSONANTSEl nostre idioma tó 5 vocals, amb 8 sons diferents:a, de ca (perro) . s'escriu ae, (tanca, castellana) de té (tiene) ee, (oberta) com en Ia paraula mè (cordero) ee, (fosca o neutra), com en el mot pèl (pelo) a o ei, de pi (pino) i

NORßALEARAlarmas • ConexionesExtintores • Incendio

Cajas Fuertes

Juan S. LIuII Ribas

TBL-FAX: 850828 C T R A . A R T A - P T O . A L C U O I A . K M . 2 t

T . M . A . 9 O 8 . t 3 . 6 4 . 4 4 O74S8 - CA'N PICAFORT

CAFETERIA<<TOLO»

- Tapas -Ptatos combinados

Plaza Carlos V - TeI. 54 61 34ALCUDIA

HIPER

GRANDESOFERTAS TOGÀf w^ y

AVDA. TUCAN - PTO. ALCUDIA