Embed Size (px)
Citation preview
PORRERA6,7,8 i 9 de novembre
La gran, la d’hivern,la de Sant Francesc d’Assís
2
FESTA MAJOR DE PORRERA.
6,7,8 i 9 de novembre del 2015
Aquest programa que teniu a les mans, pretèn de-tallar cadascún dels actes de la nostra festa major grossa, la Festa Major d’hivern, la de Sant Francesc d’Assís.
Hi trobareu actes que han anat perdurant al llarg de les nostres festes majors, altres de totalment nous i alguns que s’havien anat quedant arrambats pel pas del temps, que ens agradaria recuperar i tornar-los a fer sentir nostres.
Un dels actes que recuperem, tal i com ens explica-va el Salvador Palomar a la xerrada d’aquest estiu sobre festes i balls de plaça, és la tronada amb rec de pólvora, com a inici de la Festa Major. També podrem llegir en aquest mateix programa, un article seu que ens ajuda a entendre la importància del patrimoni festiu històric de Porrera.
Aquesta Festa Major també podrem escoltar poesia i música al certamen Terra i Cultura, amb la Sílvia Bel i el Tomàs de los Santos. Enguany, aquest acte, està dedicat al poeta Vicent Andrés Estellés. Ens ho explica el Tomàs de los Santos a l’article que ha escrit per aquest programa.
També ballarem la Jota de Porrera, resultat dels tallers d’aquest estiu i el desig de recuperar un ball tradicional i popular de les festes majors del Priorat. La Lidia de Mena, del l’associació cultural la Clavelli-nera, ens ha escrit l’article que trobareu sobre la jota.
3
El patrimoni cultural de la Festa Major és part immaterial del nostre paisatge, així ho entenem des de l’ajuntament i així ens ho explica la Roser Vernet (de Prioritat) en el seu artícle.
Un dels moments més importants pel poble és la Festa Major. Creiem que la Festa Major ha de ser una festa popular, participativa, alegre, cultural, on la tradició i la modernitat hi tinguin cabuda, que ens permeti viure i reviure any rere any aquells actes que ens fan únics i diferents, com el repartiment de coques amb els Gegants i Grallers.
Depèn de tots naltros, de totes les porreranes i porrerans, que la nostra Festa Major sigui única, esperada amb il.lusió, i que ens contagiï les ganes de sortir al carrer tots plegats. Depèn de cadascú de nosaltres que l’esperem i la visquem com l’opor-tunitat de compartir-la, gaudint col·lectivament dels petits detalls que ens ajuden a trencar amb la rutina de tot l’any.
La Festa Major és l’ocasió per sentir-nos poble, i aprofitant que aquest any el Terra i Cultura, està dedicat a Vicent Andrés Estellés, volem aca-bar amb uns versos d’ell. Volem sentir-nos poble perquè: “allò que val és la consciencia de no ser res si no s’és poble...”
Disfrutem i vivim la nostra Festa!
Visca la Festa Major de Porrera!
Ajuntament de Porrera
4
ACTES PREVIS A LA FESTA MAJOR:
DIUMENGE 1
Guarniment de carrers.
Treiem les senyeres al balcó i engalanem els carrers. Que es noti que ve la Festa Major! Quedem a les 5 davant de l’Ajuntament i comen-cem el guarniment.
Inici del concurs Instagram.
Immortalitza la Festa Major. Us animem a participar al concurs d’Instagram per immortalitzar els millors moments de la Festa Major.
El guanyador o guanyadora serà el que tingui més “likes” en el moment d’acabar la traca final de festa, el dilluns 9. Les fotografies no respectuoses amb les diferents sensibilitats, quedaran excloses del con-curs. El hashtag per participar al concurs és:
#surtalcarreriparticipaalafestamajordeporrera2015
DIJOUS 5
A les 7 del vespre. Inauguració de l’exposició foto-gràfica “Priorat Magnífic” del Jordi Oliva.
Una exposició de fotografies de tots els pobles del Priorat que estarà a l’Ajuntament fins el 15 de no-vembre.
5
La Festa Major. Patrimoni històric de Porrera.
Les festes majors del Priorat, al segle XIX i encara als primers anys del XX, mostren una riquesa de continguts notable que dibuixa un model a cavall entre els seguicis festius de comarques veïnes i els populars balls de plaça, a ritme de jota, característics de les comarques del sud del Principat. Porrera n’és un exemple ben representatiu. El ball de plaça fou, en el passat, un dels actes centrals de qualsevol festa major. Efectivament, la plaça era l’espai festiu per excel·lència i el ball, una activitat que possibilitava la relació entre les persones i el festeig, alhora que la demostració del prestigi, tant quant a l’habilitat dels balla-dors com a la seva posició social.
El ritual del ball podia variar segons el cos-tum. Quant a l’inici, en moltes poblacions anava a càrrec dels majorals i majorales de la festa —els fadrins de l’any, per exem-ple— o d’alguna confraria religiosa que, amb el benefici, tenia cura de pagar els músics i contribuir al manteniment del culte.
El ball de plaça solia ser ball de coques, és a dir, una dansa en què els balladors com-praven una coca i l’oferien a la balladora després de cada dansada, o bé ballaven amb una coca a la mà. Era costum subhastar abans de cada ballada una coca i, amb ella, el dret a començar amb la parella escollida. No cal dir que aquestes fórmules propicia-ven el festeig o la competència entre els fa-drins, especialment en arribar a la darrera dansa, habitualment una coca enramada, que assolia un preu més alt i comportava moltes vegades que els músics acompanyes-sin els balladors a casa de la noia.
La festa al carrer, però, no comportava només ballar jotes. El Priorat participa
d’un conjunt de manifestacions festives, comunes a les comarques del Camp i el Penedès, entre altres, que encara avui caracteritzen festes majors com Reus, Tarragona o Vilafranca: gegants i nans, bastonets, balls de diables, de gitanes, de valencians i castells, teatre popular de carrer, com el ball de Serrallonga o el de moros i cristians.
A Porrera trobem documentades diverses vegades aquestes manifestacions festives. La crònica de Josep Simó i Serres ens parla d’una solemnitat celebrada al poble, el setembre de 1790, en honor a la Mare de Déu, en què «Porrera se des[h]izo en alegría y bullicio improvisando una fiesta de las mayores que el pueblo tenía recuer-do. El baile de Viena, el de Mujiganga, Damas y Viejos, Bastones, etc.; hasta nueve dicen».
Una llibreta manuscrita de Batista Amoròs anota una celebració, cap al 1857, en què hi «[h]avia dos Balls, que eren de Moros y cristians y Jitanas, y la cobla de Cambrils». El 1863, al Diario de Reus podem llegir:
«Las indispensables dulzainas con acom-pañamiento de tamboriles no cesaron en los dos días y las buenas mozas de Porrera fueron muy obsequiadas en el baile de las cocas. Vistosas comparsas de los bailes que se llaman de D. Juan de Serrallonga, bastoneros y Damas y Viejos amenizaron la fiesta, en la cual hubo también su parte de declamación al aire libre, representándose sobre un tablado de la plaza de la Constitu-cion algun acto de D. Juan de Serrallonga […]»
Com a anècdota representativa de l’am-bient polític i festiu de la població, cal recordar que després de la revolució de Setembre de 1868, en un enterrament d’un vell republicà, hi van participar músics i
6
balls populars, tal com descriu una crònica al Diario de Tarragona:
«La singularidad estuvo en lo que ocurrió con motivo de la rara contingencia de haber muerto el más anciano del pueblo, de 93 años, […] que había manifestado varias veces de ser acompañado a la última morada con una danza de diablos.»
A la comitiva hi figurà, doncs,«la danza de valencianos con su peculiar música de tam-boril y dulzaina, la de los hijos del pueblo en un continuo tiroteo y los diablos, pario-dando a los coribantes, circulan el féretro no cesando de bailar y disparando carre-tillas, convirtiendo en una orgia el acto mas sombrío que la humanidad presencia […] Al llegar á la iglesia el cura, dándose por cumplido, se retiró y el tan solemne cortejo siguió hasta el cementerio donde por conclusión se le hicieron los honores: descargas de carretillas que dispararon los diablos colocados á lo alto de las paredes del lúgubre recinto.»
La presència dels diables a les festes de Porrera continua, si més no, durant tot el segle XIX. El 1882, llegim al Diario de Tarragona:
«Ayer y anteayer celebró esta importante población su fiesta mayor, dedicada á San Francisco de Asís, con el bullicio y algazara que caracteriza a estos vecinos, excediendo sobre todo en la parte pirotécnica, puesto que después de los ramilletes, obra del Sr. Arbós, que se dispararon en las dos noches, no cesaron de derramar el fuego á torrentes día y noche el baile de los diablos. Tam-bien contribuyeron gran parte á la fiesta la colla vella dels xiquets de Valls, recorrien-do las calles de la población desde la vigi-lia, con los difíciles y peligrosos castells, cautivando la atención de los aficionados por su ligereza y seguridad.»
Les celebracions del novembre de 1885, després de la passa de còlera que va fer estralls en alguna població de la comar-ca, foren especialment lluïdes. Hi hagué tronades, balls de valencians i diables. Entre altres notícies de premsa, esmento la Crónica de Reus:
«Los fuegos artificiales que se han quema-do no tienen cuento, pues se afirma que entre cohetes y carretillas pasan de 25.000, lo que daba a la población el aspecto de un volcán. A pesar de ello y de la gran concurrencia de forasteros que asistieron a las fiestas, no se ha tenido que lamentar desmán ni desgracia alguna. Bien por los vecinos de Porrera.»
La transformació general en els costums, en les comunicacions i la difusió de les ten-dències culturals, però també les circum-stàncies difícils que travessà la comarca al tombant de 1900, expliquen molts canvis en el panorama festiu. Una carta al Diario de Tarragona, el 1899, es queixava que a la festa no restaven «nada de cosos, ni de grallas, ni de cohetes que se cuelan por los vestidos de las chicas, ni del tradicional baile de tortas, ni de los churiquerescos bailes del país».
Una crònica al periòdic comarcal Priorat, de 15 de novembre de 1931, testimonia com el ball de coques era encara present al programa:
«Al matí del dia 8, repartiment de coques per un esbart de boniques parelles, que acompanyades per la banda de la vila re-corregueren tota la població. A les 10, ofici solemne amb banda...”
Salvador Palomar
Carrutxa. Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria
7
DIVENDRES 6
INICI DE LA FESTA MAJOR
A les 8 del vespre, Pregó de Festa Major a càrrec del Lluís Llach, a la Sala d’actes de l’Ajuntament.
A continuació, encesa de la trona-da d’inici de festa i cercavila amb el Drac de Reus i la Cobla Antiga de Camp.
Itinerari: Plaça Església, C/ Es-coles, C/ Major, Plaça Església, C/ Pau Casals, Pont Vell, Plaça Catalunya, C/ Onze de Setembre, Perxes i Pont Vell.
A les 11, després de sopar, Nit Jove, al casal. Concerts de Segonamà (Baix Camp) i Toninai-na (Mallorca). Sessió de Dj Sound Luxe. (Acte gratuït)
DISSABTE 7
A les 11, a la pl Catalunya, Tasta Porrera i inflables per als més petits.
A les 2 a la Placeta del Sindicat: Vi electrònic amb els John’s Bro-thers.
A les 4 de la tarda. Partit de futbol, UE Porrera- Les Borges del Camp, CD (B). 6a jornada del grup 24 de Quarta Catalana.
A les 6 de la tarda, Presentació del 8è Terra i Cultura, amb l’actuació musical de Tomàs de los Santos i recital poètic de Sílvia Bel. Als Rentadors.
El Certamen Terra i Cultu-ra, Premi Miquel Martí i Pol, s’atorgarà a la millor cançó amb música original basada en un poema en llengua catalana. Aquest acte de presentació de la 8ena edició, coincideix amb la trobada de tot el jurat del Premi, (Josep Roca, Empar Moliner, Laura Aimeric, Lluís Gendrau, Ramon Muntaner, i Lluís Llach), per decidir la cançó guanyadora. Enguany, aquest espectacle vol retre homenatge a l’obra del poeta Vicent Andrés Estellés.
A les 10 del vespre, Concert i ball de Festa Major amb l’orquestra Pensylvània. I seguidament discomòbil amb dj. Pepe’s.
Una de les millors orquestres del País, ens farà gaudir del seu repertori de concert i tot seguit del ball amb els ritmes clàssics i tota l’animació de la música més jove.
9
No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu
Vicent Andrés Estellés
Porrera va calant la pell com una fina pluja de persones, paraules i paisatges. Sempre que hi tornes, agraeixes que estiga en un racó amagat i pausat on sembla que el món i la seua bogeria passen de llarg camí d’uns altres indrets allunyats de les coses que de veritat importen. La meua trobada amb la vostra vila està plena de racons i de records que espere ampliar ben aviat. Al meu cor, bateguen gents i moments de Porrera. A la meua música, també.
Aquesta vegada vinc a Porrera a cantar a Vicent Andrés Estellés, un poeta d’una enorme magnitud. Cantar i difondre la seua obra és tot un plaer. Cal donar a conéixer a l’Estellés, doncs tinc la sensació que encara és un desconegut per a una bona part dels Països Catalans. L’obra del nét de Nadalet, el forner de Burjassot, és molt extensa i rica en temàtiques i matisos. Els textos de l’Estellés no et deixen indife-rent ni en el fons ni en la forma. Pot tancar els versos en poesia mètrica de rima conso-nant o alliberar-los en mètriques d’impos-sible bellesa tot mantenint una emoció desbordant. Pot ser d’una emoció èpica de
timbals i palaus, i mantindre la mateixa emoció en les coses petites, quotidianes, modestes. Pot parlar de la mort com una companya vital, com a part important que va ser de la seua vida. Pot ser còmic com pocs mestres de les lletres fins a arribar a riure’s de les pròpies desgràcies. Pot restar profundament enamorat de tot subjecte d’amor: de la dona, de la terra, dels amics. Pot escriure subtil i groller. Pot parlar de sexe sense complexos. Pot cantar, ja allibe-rat, de l’època fosca de la dictadura feixista que va patir com tants companys seus; però també pot enyorar certa normalitat política i cultural al seu estimat País Valencià, on encara és perseguit per alguns sectors que no li perdonen la seua estatura. Pot ser moltes coses, però amb els versos, sempre arriben l’honestedat i el ferm compromís amb el seu país, la seua llengua i la seua gent.
Tot això i allò vol dir Vicent Andrés Este-llés i moltes coses més que la meua pròpia ignorància no ha descobert encara.
Tomàs de los Santos
10
DIUMENGE 8
A 2/4 de 10, Repartiment de Coques amb els Gegants i Grallers de Porrera.
El Repartiment de Coques és l’element festiu central de la nostra Festa Major, ha perdu-rat amb pocs canvis al llarg del temps i és un testimoni viu de les festes d’altres èpoques i generacions. Animem a joves i grans a vestir-se de catalans, per ajudar a vendre coques, per fer companyia als reparti-dors més petits i, sobretot, per fer crèixer la conciència que aquest patrimoni festiu de la Festa Major de Porrera, és molt important.
A les 11, Xocolatada, a la Plaça de l’Església.
Després de l’últim ball de lo Molló i la Garranxa, xocolatada per a tothom per agafar forces després de tot el repartiment de coques.
A les 12 , Missa Major en honor a Sant Francesc d’Assis, amb la Coral de Porrera, l’ofrena de fruïts i el ball dels Gegants.
A la 1 del migdia, Ball de Plaça amb Faktoria Folk. Ball de la Jota de Porrera i vermut popular.
Després de més de 75 anys, la jota de Porrera tornarà a sonar i es ballarà a la Plaça de
l’Església. Recuperar aquest patrimoni cultural i festiu com expressió popular i singular de Porrera, està a les nostres mans (…i als nostres peus), ballem-la!!
A les 3, al casal, Dinar de Festa Major.
Any rere any, àvies, iaies, padri-nes, tietes i mares, fan que es mantingui viva la tradició del dinar de festa major. És l’excusa perfecta per reunir-nos tots al voltant d’una taula, d’una casa. Són elles les encarregades de continuar amb el típic dinar de la Festa Major d’hivern: sopa de brosses i fricandó; però tam-bé són elles les encarregades de comprar, de fer i preparar minuciosament cada plat i d’arrodonir un cap de setmana intens. Aquest any i en honor a totes elles, proposem fer un dinar popular que ens permeti disfrutar tots junts, del ball de coques i el vermut a la plaça amb tranquilitat, sense presses, gaudint de cada moment abans d’asseure’ns tots plegats al casal per fer el dinar de Festa Major.
Us podeu apuntar a l’ajunta-ment o al forn per taules fami-liars o d’amics. Els nens que vin-guin sense tiquet també s’han d’apuntar per guardar-los lloc.
Menú: Olla barrejada, fricandó de vedella, postres, pa, aigua, vi i cafè.
A 2/4 de 6, al casal, Lo Gitano Blanc amb la rumba ebrenca.
Bona música i bones lletres. Guanyadors del Premi Ende-rrock a la millor cançó folk 2014 per ‘La rumba ebrenca’, prenen el nom del personatge de ficció creat per l’escriptor Andreu Carranza, un dels components del grup. Lo Gitano Blanc és un personatge de la novel·la ‘El Llibre de les set xibeques’, enca-rregat de comprar els terrenys on instal·laran la central nuclear d’Ascó. Interpreten conegudes peces de la rumba catalana i han donat nova vida a cançons populars ebrenques i de Flix.
Preu: 10 euros
“Qui la’n ballaràla clavellinera ?Qui la ballaràun pom d’or n’haurà.
Jo la’n ballaréla clavellinera.Jo la’n ballaréi un pom d’or n’hauré.”
12
La jota signe d’identitat , exemple d’ assimilació i de producció cultural
Lo cert és que la jota no té un punt d’origen precís ni tampoc un desenvolupament històric encara prou defininit perquè com a producte humà, amb una funcionalitat social i cultural, ha estat i esta en perma-nent evolució i el que ara coneixem per jota segurament té ben poc a veure amb la seva funció i forma primigenia.
Des de la llegenda que parla del poeta Aben Jot d’origen arab com a creador de la jota qui quan serà desterrat de València, la portarà primer a Catalunya i Mallorca i posteriorment riu Ebre amunt a l’Aragó; o la teoria de que el nom de jota vindria de l’antic Xatha, pronunciat xhota o xota, paraula provinent del valencià antic xotar (botar, saltar) veu pròpia dels moriscos i els mossàrabs i que també existeix en el dialecte hispanomarroquí amb el significat de ball o dansa en acord amb la música; i passant per els diversos intents de recerca d’estudiosos de la música i la dansa son moltes i variades les opinions sobre on com i quan va sorgir aquesta manifestació cultural que ha generat interès en tots els àmbits socioculturals.
Així que des de ilustres compositors i coreografs a músics, cantadors i balladors populars han dedicat la seva atenció i inclús la seva predilecció per aquest génere que podem considera propi de l’àmbit hispà que probablement va sorgir al Me-ditarrani, sumant-se alhora a les diferents tradicions, modes i escoles propies de cada lloc i época, des del inici del seu viatge a través del temps. Aquesta plasticitat ha fet possible una gran producció cultural i assi-milació per part dels col·lectius humans on s’ha desenvolupat i on s’ha convertit en un signe d’identitat propi. La música i la dan-
sa han servit així per aglutinar comunitats dins d’un moviment que més que artístic és social, donant-li en moltes ocasions aquesta funció primordial.
Podem dir que sobre l’origen i l’antiguitat de la jota s’en diuen moltes i és ingent el cabdal d’opinions i idees que s’han publicat al voltant del tema al llarg de més d’un se-gle.Un dels treballs més recents i complets, obra de Miquel Manzano, atenent a el fet musical considera la jota com gènere propi del patrimoni musical hispànic, sense que cap territori concret pugui atribuir-se el privilegi de la seva invenció.
Tenint en compte que els documents musi-cals més antics on es recullen Jotes son de la primera meitat del segle XVIII:A l’any 1732 al Còdex Saldivar nº 4, manuscrit mexicà atribuït a Santiago de Múrcia, emigrant a la Nueva España apareix una peça anomenada “La Jotta”,a mitjans del segle XVIII, trobem la segona referència documental , es tracta de un manuscrit de “llibertats d’orgue” apunts d’un sonador de violí, que es troba a la Biblioteca de Catalunya, conté una tonada amb el nom de “La Jota” en compàs de tres per quatre, formada de dues parts, repetides de vuit compassos cadascuna.
A partir de 1760 ja trobem mes referències i amb la aparició de l’anomenada “Escola Bolera” ( estil escènic molt especialitzat, amb interrelacions amb les danses popu-lars) la jota es consolida de forma clara com a gènere, al costat d’altres com les Boleras, Peteneras i Tiranas. Sembla doncs que l’origen de la Jota passa pel escenari al cos-tat d’altres gèneres teatrals , si bé a partir del 1800 s’estén , popularitza i integra a la
13
tradició ràpidament arreu del àmbit hispà-nic amb el nom de Jota o d’altres.
La Jota és sens dubte un dels casos mes complexes de relació entre els àmbits popular i acadèmic, tal i com ho demostra el fet de la seva incorporació com a gènere a l’obra d’autors clàssics. Malgrat això cal diferenciar aquelles formes populars de les altres creades expressament per l’escena .
A Catalunya doncs i atenen els documents més antics trobem la Jota instal·lada de una forma o altre a partir del 1732, i si bé encara esta pendent un estudi amb pro-funditat sobre el tema cal creure que va ser ballada arreu del país, i malgrat els molts intents de fer desapareixer la seva pràctica popoular per considerar-la forania i espan-yolista, s’ha mantingut viva en l’imaginari col·lectiu i en els darrers vint anys s’ha recuperat i integrat tant en les comarques on d’una forma o altre habia sobreviscut com en altres àmbits de recent creació com a balls folks, alhora que ha passat a ser una de les peces estrella del repertori de grups de dansa i esbarts del país. Fins i tot ha sigut declarada patrimoni festiu de Catalunya.
Al Priorat, sabem del cert que s’ha ballat des del segle XIX i que totes les orquestres prioratines l’han tocat per fer-la ballar a plaça i als balls de coques, que la van integrar com a pròpia.
A més cal destacar la gran producció de peces propies que han generat els músics compositors de la comarca: La Gresca, Lolita, Jotes del Molar, La Porrerana, Los Rayos del Sol, Claro de Luna, entre altres.
Per acabar transcric un fragment del dis-curs que el poeta Salvador Estrem i Fà va llegir a Capçanes el dia 12 d’abril de l’any 1925 amb motiu de la “Festa de la Dança Catalana”,
“Caldria, doncs, que la sardana, fos la mes-tressa de les nostres festes majors, la que les presidís enlloc de la Jota, que encara les presideix en bona part de les nostres viles, i que els nostres germans, els aragonesos ens haurien de privar de ballar-la amb tot el seu dret que ben seu fóra, per que pel fet de no ésser nostra, la estrafem, la parodiem, llevant-li tota la bellesa que té, i que úni-cament poden donar-li ells que la senten quan la dansen.”
Podeu trobar el discurs complet a: http://www.naciodigital.cat/delcamp/prioratdiari/noti-cia/1011/salvador/estrem/fa/orfeonista.
Llegir aquest discurs i el seu analisis a més d’informar-nos de l’important presència de la Jota a casa nostra, també ens ajuda a entendre l’estat actual de la dansa propu-lar i tradicional al país i les conviccions erronees
que encara hi ha el seu voltant. “ La noble i nostrada sardana i la malevola i forania jota”, tot un exemple de simplificació i poc coneixement del tema. Però cal entendre aquest discurs en el seu context històric i social en una Catalunya que com ara, cercava trets identitaris i un futur millor. Qui deia: el temps mai recula com la mula?
Visca la Jota i visca la Festa Major!
Lídia de Mena Arch. 2015
www.laclavellinera.cat
14
DILLUNS 9
A 2/4 de 10, Esmorzar popular, als Rentadors.
A les 12, Cucanyes, a la Plaça Catalunya.
A les 5 de la tarda, Cinema per a petits i grans, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament.
A les 7 del vespre, Traca final de Festa a la Plaça de l’Esgésia.
15
Som paisatge cultural
La Festa Major és parèntesi en la rutina quotidiana, el temps i l’espai que permet fer allò que no fem els dies de cada dia. I en la manera de fer-ho, igual que en la manera de viure la quotidianitat, reflectim la nostra manera de ser. Establim els nos-tres costums i tradicions, cantem i ballem allò que ens han ensenyat a cantar i ballar i a partir d’aquí en recreem d’altres, que compartim o que ens diferencien d’altres pobles, d’altres comunitats...
Tot això, la manera de celebrar la festa, els actes que programem, els àpats que cuinem i ens mengem, és una manifestació directa del nostre patrimoni immaterial.
La manera de fer festa, com la manera de treballar, de viure, de transmetre allò que som, que sabem, és part d’aquest patrimoni que volem fer reconèixer a la UNESCO mitjançant la candidatura que des de fa anys estem preparant.
Una candidatura que es basa en la nostra realitat de paisatge agrari, de comunitat ru-ral que treballa per posar en valor tot allò que la fa ser com és per poder seguir-ho sent. En aquesta candidatura parlem de ‘paisatge cultural’ per a fer èmfasi en el component immaterial del paisatge, que és com és perquè les persones que l’han anat construint al llarg de la història han establert una relació determinada amb l’entorn.
I això es manifesta de mil i una maneres. Un marge ens il·lustra una tècnica, un sa-ber fer, una manera de fer de la necessitat virtut. I un camí, l’organització de l’espai agrari, de l’espai urbà ens mostren la manera d’instal·lar-nos en aquest territori nostre i únic....
I fer Festa Major, fer-la a la nostra manera, també és una manifestació d’aquesta relació entre les persones i el territori. I és treballar per a la continuïtat de la nostra identitat local i comarcal i és ajudar a conèixer-la i fer-la reconèixer.
Roser Vernet Anguera
16
PREUS
Abonament: concert i ball + dinar + Lo Gitano Blanc 30€
Abonament jove (de 8 a 15 anys) 20€
Abonaments a la venta a l’ajuntament d’ara fins el 3 de novembre.
Tiquets Tasta Porrera vi. Anticipat 8€ No anticipat 12€
Tiquets Tasta Porrera menjar. 8€
Concert i ball amb l’orquestra Pensylvània i dj Pepe’s 12€ (joves, 8€)
Dinar (totes les edats) 20 € Els nens que vinguin sense tiquet,
s’han d’apuntar per guardar-los-hi lloc.
Concert Lo Gitano Blanc 10€
Bona Festa Major!
Disseny: Olga Pedreira
