HISTÒRIA GRÀFICA

-141-

Cla

vari

s de

l C

rist

de

la B

ona

Mor

t de

192

6. D

rets

i d

’esq

uerr

a a

dret

a ve

iem

a V

icen

t el

Pit

xó, M

aria

no B

essó

el

de l

a R

ibar

roge

ra, P

aco

Tàr

rega

el

germ

à de

la ti

a P

ura,

la d

el c

arre

ró d

e T

rico

s,V

icen

t Gar

cia

Ferr

iols

, de

ca M

aria

l’O

livar

. Ass

egut

s: N

elet

el d

e M

ona,

Ped

ro, l

’hom

e de

la ti

a R

eme-

dios

la T

ana,

i V

icen

t Dol

s.

-142-

Maria de l’Olivar Ferriols, fotografiada amb saia negra i mocador de llana, que solia ser la indu-mentària d’un dia feiner tan popular a principis de segle XX. Aquesta muller va ser el primer nadódel poble que fou batejada amb el nom de la Mare de Déu de l’Olivar.

-143-

Antonio Ferriols, el tio Tonino, germà de Maria de l’Olivar fotografiat a sa casa. Fixeu-vos: mocadoral cap, brusa oberta per davant del pit cordada amb botons i proveïda de canesú que s’utilitzava afinals de segle XIX i principis del XX. Calçat amb espardenyes de cànem trenat que deixava desco-berta l’espardenya i s’ajustava per mitjà d’una cinta llarga que feia voltes sobre la cama.

-144-

Colla d’amigues disfressades d’hongareses. Elles són: Mercedes Medina, la dona del tio Gimeno,Lola la Rosica, Vicentica la Carbonera i Maria Moret.

-145-

Con

cepc

ió, i

Vir

tude

s G

arci

a Fe

rrio

ls, f

illes

de

Mar

ia d

e l’

Oliv

ar, f

otog

rafi

ades

am

b la

lluï

dora

rob

a de

mud

ar d

els

dium

enge

s.

-146-

Al corral del tio Miquelet el Carboner es van fotografiar un grup d’amigues. De peu i vestides amb labrusa dels seus germans em trobat a: Mercedes Medina i Vicentica la Carbonera: assegudes i ambgaiato en mà, Maria Moret i Maria la Segonera. Fixeu-vos en la figuera tan frondosa que hi havia almig del corral. Xe, quina ombra més bona...

-147-

Vicent Garcia, de ca Maria de l’Olivar, durant un viatge que feu a Madrid. Ací el podem veure foto-grafiat junt a un soldat, que encara que sembla ser un de la Policia Muntada del Canadà en realitat estracta del tio Miquelet Precili, que estava fent el servici militar a la capital de la Meseta.

-148-

Així de feliços i lluïdors estaven Maria Mira i Mariano Parra en el dia del seu casament.

-149-

Am

bien

t de

fes

ta, v

estim

enta

llu

ïdor

a i

boni

ques

am

azon

es é

s el

que

s’a

prec

ia e

n aq

uest

a fo

togr

afia

fet

a al

cor

ral

de c

a tio

Ger

oni

veie

m:

Car

-m

en P

ons

Gil,

la

Ger

onia

; G

eron

i Po

ns G

il, d

e ca

Ger

oni;

Mag

dale

na G

il A

lós,

de

cal

Fari

ner;

Ros

ario

Mar

tí T

àrre

ga,

la X

apar

ra;

Mat

ilde

Mor

et M

onta

lt, la

de

l’H

ort;

i Ass

umpc

ió M

artín

ez C

atal

à, d

e ca

Bla

i.

-150-

Cla

vari

esse

s de

la M

are

de D

éu d

els

Dol

ors

de l’

any

1944

. Ent

re a

ques

tes

fest

eres

tan

boni

ques

pod

eu v

eure

: Flo

ra P

eral

es, l

a tia

Flo

ra, M

aria

Est

eve,

Paqu

ita A

lfon

so d

e ca

Gai

etan

o, R

osar

io M

edin

a, l

a R

oque

ta,

Am

pari

to S

áez,

Mar

ujín

Mom

pó,

Paqu

ita M

ari,

Mar

uja

And

rés,

la

dona

de

Mig

uel

Pico

lo, M

aria

la S

alan

a, T

eres

a Po

rtal

és, l

a C

aste

llera

i T

eres

a G

arci

a, la

Per

ica.

Tot

es e

lles

eren

gra

n ar

tiste

s de

l tea

tret

.

-151-

Mag

dale

na L

làce

r Seg

ura,

la m

are

de M

aria

Est

eve,

ves

tida

de b

atur

ra(f

oto

de la

dre

ta) i

en

sego

n te

rme

lluin

t la

vest

imen

ta d

e m

udar

am

b de

talls

de

l’èpo

ca.

-152-

Teresa Llàcer Segura, la Llàcera, la dona del tio Pepe el Governador, fotografiada quan vivien almolí d’Alboraia. Primeries de segle passat.

-153-

La influència de la moda de finals de segle XIX sobre la classe popular i mitjana es pot cons-tatar en la vestimenta que llueixen Maria Mira (asseguda a la cadira) i Francisqueta la Pano-lla (de peu), la dona del tio Treneta i mare dels Cagapolidos.

-154-

Car

men

Llà

cer

Seg

ura,

la

Llà

cera

, ve

stid

a de

com

breg

ador

a. V

egeu

:ve

stit

fins

als

gen

olls

, cò

fia

amb

vel,

vent

all

i bo

sset

a l

es m

ans,

són

deta

lls r

emar

cabl

es d

el v

estit

de

com

unió

.

Al v

olta

nt d

e 19

25, e

l tio

Mar

iano

el M

aio,

i la

seu

a do

na M

aria

Mir

a va

npo

rtar

a V

alèn

cia

els

seus

fill

s pe

r a

foto

graf

iar-

los.

Veg

eu e

ls q

uatr

e ge

r-m

ans

Mar

ia F

erna

ndo,

Vic

ent i

Pep

ica,

pos

ant d

’allò

més

feliç

os.

-155-

Venteta de ca la curra. Any 1958. Aprofitant el dia de la festa del llogaret, aquesta colla d’alaquasers id’aldaieres es van reunir per a celebrar-ho. D’esquerra a dreta hem localitzat entre les xiques: Lola, Paquitai Vicentica. Els xicons són: Miguel el Tomato, Ramon Tarín, Miguel Sardinitas, i Vicent el Tomato.

Reunida la família al voltant de la taula, hem trobat: Francisco el Pollastre, amb sa mare Adelina i laseua germana Adelineta, Vicent Cubells el Pollastre, Maria de cal tio Mariano el Maio, la tia Mariala Mira, el tio Mariano el Maio i el seu fill Fernando.

-156-

José

M. A

lós,

l’ag

utzi

l del

pob

le (

193

9-19

65).

El t

io J

osé

M. l

’agu

tzil,

per

tany

a u

na d

e le

s br

anqu

es f

amili

ars

dels

car

rers

de

ca S

ebas

tià, q

ue a

llà la

sego

na d

ècad

a de

l se

gle

XIX

em

igra

ren

a A

lber

ic,

on e

stab

liren

un

talle

r de

car

ros.

A p

rim

erie

s de

seg

le p

assa

t el

tio

Jos

é M

. l’a

gutz

il va

arr

ibar

aA

laqu

às,

sent

enc

ara

un x

aval

et,

per

a bu

scar

tre

ball

i re

trob

ar-s

e am

b le

s ar

rels

del

s se

us a

vant

pass

ats.

El

tio J

osé

M.

l’A

gutz

il,

era

germ

à de

l tio

Vic

ent e

l Car

rero

, l’h

ome

de d

onya

Pila

r, la

mes

tra

d’es

cola

que

hi h

agué

al c

arre

r M

ajor

env

ers

1926

.

-157-

Al c

arre

r de

San

t Ger

oni e

s va

n re

trat

ar e

l tio

Miq

uele

t, el

del

mot

or d

el P

ilar;

el t

io J

osé

M. l

’agu

tzil,

Ros

a V

alls

, la

dona

del

tio

José

M.;

el ti

o Pe

pet

de C

erve

ra i

la s

eua

dona

, Am

paro

la M

irav

ella

.

-158-

Colla de joves alaquaseres fotografiades el dia 5 de febrer de 1944. Entre les amigues vegem:Paquita la Tana, Cecilieta Cervera, Doloretes Marí, Tereseta Cervera, i Dolores la Tana. Al xiquet noens l’han presentat...

Amb motiu de la celebració de les festes del Barri de Los Faroles es va oferir una obra de teatre almateix barri amb la fi de recaptar diners per a les festes del seu patró Sant Fermí. La foto recull unmoment de l’obra on intervenen Paco Alòs, Cecília Cervera i un xicot i una xicona, veïns del barri.

-159-

Corral de l’ajuntament l’any 1960. Podeu veure al tio José M. l’Agutzil amb la seua dona Rosa iacompanyats per la seua nora Cecília Cervera, i la seua néta Rosa Mari que es troben sostenint el cal-der. A propòsit del calder, no direu que no l’han deixat lluïdor...

Aquesta és l’última fotografia que es feu el tio José M. l’Agutzil a la porta de sa casa, al carrer deSant Pasqual, on apareix acompanyat per la seua dona Rosa, el seu fill Paco i la seua néta Rosa Mari.

-160-

El

tio P

epet

de

Pau

amb

el t

ípic

bar

ret

que

sem

pre

ha p

orta

t al

cap

. Al

seu

cost

at la

seu

a fi

lla E

udiv

igis

.

A le

s ro

dalie

s de

les

terr

es d

e l’

alqu

eria

de

Can

ut tr

obem

fot

ogra

fiat

s el

tio J

esús

Fer

rer

el X

ato

i al s

eu c

osí,

el ti

o Pe

pe d

e N

acio

, aco

mpa

nyat

sde

dos

am

ics

colo

ns o

rigi

nari

s de

l po

ble

de B

enai

xeve

que

es

van

asse

ntar

a l

es t

erre

s de

l C

osco

llar

am

b m

otiu

de

la c

onst

rucc

ió d

elpa

ntà

del

Gen

eral

íssi

m e

n 19

45.A

geno

llat

en

terr

a, e

l xi

quet

Pac

oFe

rrer

l’A

ngui

lero

, el f

ill d

el ti

o X

ato.

Dèc

ada

dels

any

s ci

nqua

nta.

-161-

Asp

ecte

que

ofe

ria

l’al

quer

ia d

e C

anut

a l’

any

1961

.E

l tio

Xat

o l’

Ang

uile

ropr

epar

ant

la p

aella

al

corr

al d

e l’

alqu

eria

per

afe

stej

ar e

l cas

amen

t del

seu

fill

Jes

ús.

-162-

Col

la d

e pl

anta

dors

de

cebe

s. T

erre

s de

l’al

quer

ia d

e C

anut

, prò

xim

es a

l cam

í de

les

Peny

etes

i da

vant

de

l’er

a de

l tio

Jos

é M

. Pla

nells

, que

es

trob

ava

entr

e le

s ga

rrof

eres

que

es

veue

n al

fon

s. E

ntre

els

pla

ntad

ors

es t

roba

, Pa

co F

erre

r A

ngui

la;

Elie

s Fe

rrer

Ang

uila

; Pe

pe e

l P

eixe

ro,

de l

’Hor

ta d

eV

alèn

cia;

i J

esús

Fer

rer

Ang

uila

. L

es d

onad

ores

del

ceb

ollí

són:

Fin

a Fe

rrer

l’A

ngui

lera

i M

aruj

a Fe

rrer

l’A

ngui

lera

. A

l se

u co

stat

, C

lari

ta,

la

ger-

man

a de

Xam

a; i

Man

olo

Mas

ena.

Cor

ria

l’an

y 19

60.

-163-

Plantant cebollí al camí de la Masia de Moret. Rodalies del Bovalar. En primer terme veiem: RamonTarín, José Navarro i la dona d’aquest llaurador que, protegint-se el cap amb barret de palla, s’enca-rrega de repartir els manats de cebollí als plantadors.

-164-

Detalls de la boda de Maria Forriols del forn de Librada, i Francisco Roselló el Rullo, que es va cele-brar a la parròquia de l’Assumpció i que seria oficiada pel nostre benvolgut don José Esteve Forriols,dissortadament ja desaparegut, al qual podem veure de molt jovenet.

-165-

Paquita Garcia, la filla de Verdú, amb dos xicones franceses amigues de la família, que van vindre aconèixer el poble en 1963, i que es van retratar davant de la font pública del pou de Sant Francesc dePaula, que oferia aquest aspecte tan preciós, i del qual encara el conservem en les golfes més íntimesdels nostres records.

L’esquilat de matxos i burrets: era a partir dels sis o set anys de vida quan comencen a pelar-seaquestos animals. Els matxos i mules solien pelar-se dues voltes a l’any, mentre que l’ase s’esquilavasols una volta a l’any. A tota aquesta classe d’animals se’ls practicava l’anomenat “esquilat a ratlla”,que era una tosa més global que la del cavall, ja que tenia com a objectiu evitar l’excés de suor i coma mesura d’higiene. A la foto veiem a l’últim esquilador d’Alaquàs realitzant la tosa d’un burret a lalocalitat d’Alventosa (Terol) el seu poble natal.

-166-

Màq

uina

de

fer

l’em

boti

t on

es

trit

urav

a un

a pa

rt d

e m

agre

del

por

cam

b le

s qu

als

es f

eien

les

gust

oses

llon

gani

sses

i bo

tifar

res.

Ant

igam

ent l

a m

atan

ça d

el p

orc

era

un r

itual

on

inte

rven

ien

tots

els

mem

bres

de

laca

sa a

juda

nt-s

e un

es f

amíli

es a

altr

es e

n la

tas

ca. E

ls h

omes

arr

osse

gave

n al

por

cfin

s a

la r

ústic

a ta

ula

rect

angu

lar,

sobr

e la

qua

l es

deix

ava

l’ani

mal

gita

t de

cost

atde

for

ma

que

part

del

col

l i

cap

qued

aren

for

a de

la

taul

a; a

lesh

ores

es

posa

vada

vall

un ll

ibre

ll pe

r a

reco

llir

la s

ang

i se

sacr

ifica

va l’

anim

al. U

na v

egad

a m

ort e

lpo

rc o

la b

acon

a, s

e so

flam

ava

el p

èl a

mb

una

arge

laga

. Des

prés

es

grat

ava

la p

ell

amb

un t

ros

d’at

ovó

o qu

alse

vol

altr

a pe

ça q

ue e

stig

uera

bas

tant

esc

ofin

ada,

al

mat

eix

tem

ps q

ue a

nava

am

olla

nt-li

l’ai

gua

cale

nta

per

dam

unt d

el c

os d

e l’a

nim

alpe

r a re

ntar

-lo. S

egui

dam

ent,

es c

omen

çava

a d

esca

rnar

l’an

imal

per

dal

t del

s llo

ms

i es

treie

n am

b m

olta

cur

a le

s do

s tir

es d

e llo

mel

lo, a

ixí c

om e

ls q

uatre

per

nils

, els

qual

s de

spré

s de

sal

ar-lo

s es

gua

rdav

en p

rem

sats

en

un ll

oc fr

esc

de la

cas

a. M

entre

les

done

s s’

afan

yave

n a

fer

l’em

botit

tan

sabr

ós d

e bo

tifar

res

i llo

ngan

isse

s. P

oste

-rio

rmen

t, s’

adob

aven

les

cost

elle

tes

i el m

agre

en

gerr

es, q

ue s

olie

n gu

arda

r-se

en

un ra

có d

el re

bost

. La

mat

ança

sol

ia re

alitz

ar-s

e ge

nera

lmen

t a la

tard

or o

Nad

al. E

npr

imer

term

e de

la fo

to v

eiem

: Ant

onio

Var

ea T

arra

zón

l’Her

bass

er i

esqu

ilado

r del

pobl

e i e

l seu

ger

mà

Man

olo,

el p

are

de P

ilar,

la s

ecre

taria

del

sen

yor a

lcal

de.

-167-

Eng

uany

fa

cinq

uant

a an

ys q

ue a

ques

ts x

icot

s fe

ren

la f

esta

del

Cri

st.

Ací

ten

iu e

l no

m d

els

clav

aris

. D

e pe

u: J

osé

Cer

vera

Mar

tínez

, Jos

é M

estr

e N

avar

ro, J

osé

Esc

rivà

For

men

t, Fr

anci

sco

Forr

iol F

orm

ent,

Salv

ador

Bar

berà

Mar

tínez

, Sal

vado

r Pa

lop

Llà

cer.

Ass

egut

s: J

oaqu

ín B

arbe

rà M

artí,

Eug

enio

San

josé

Ale

jand

ro, P

edro

Ara

gall

Col

omar

de i

Fran

cisc

o R

osel

ló S

egur

a.

-168-

José Garcia Verdú i la seua núvia Paquita Garcia, fotografiats a la terrassa del taller de ca Baltasar el1958. Al fons, el castell i el motor del Rollet.

Enr

ique

Fol

gado

Olt

ra,

el t

io E

nriq

ue e

l M

atal

afer

. R

etra

tat

quan

esta

va f

ent l

a m

ili a

Ala

cant

en

l’an

y 19

47.

-169-

A hores d’ara l’ofici de l’herbasser s’ha simplificat fins a extrems de pura supervivència i per raonsde romanticisme en algunes localitats de l’Horta Sud com Paiporta. L’associació històrica de la seuaimatge aturada davant de la porta carregat amb un braçat de garbetes mentre anunciava la seuapresència a la mestressa al crit de: “Senyora ama, l’herba”, ha quedat relegada a la memòria històricade la gent més major de la nostra societat. Al retrat, l’herbasser Antonio Varea, amb el carro de Joséel Quinqui, carregat de garbetes d’herba fins a dalt, i aturat davant de l’antic molí i la farmàcia delcarrer de Miguel Hernández. Al fons podeu veure el forn de Pitxo, el casino de la plaça, i els gruixutsmurs del nostre castell.

-170-

Miquelet Garcia, de ca Baltasar amb el seu oncle Tomás el Godoi, fotografiats durant la seuaestada a Mallorca.

Josefa Lis Simó, la tia Pepa, i el seu marit Vicent Moret Lladró el tio Moret, es van voler retra-tar un dia quan eren ja molt vellets.

-171-

Amparo Roser Pérez. Una dona lluitadora i molt volguda al poble d’Alaquàs. Va nàixer l’any 1902 alpoble valencià de Xiva i amb el seu fill Rafel Soler Roser el Xivato va venir cap a Alaquàs el 1935,instal·lant-se a la casa del carrer de Sant Hipòlit nº 18 on viurà i posarà una vaqueria coneguda com“la vaqueria d’enfront del Teatret”. Durant uns 50 anys cria vaques i un altre tipus d’animals al seucorral i de tant en tant alguna que altra família crida a la seua porta per endur-se alguna lletera plenaque, a canvi de res, farien servir per alimentar els seus xiquets. Es sentia orgullosa per donar el queles seues mans sabien fer, esmunyir les seues vaques. Espere que recorden la meua besàvia. Mª LuisaSoler González.

-172-

En

aque

ll m

omen

t ta

mbé

es

cele

brav

a la

fes

ta d

e Sa

nt A

nton

i de

l po

rque

t.A

ques

ta f

oto

és d

e l’

any

1963

, qu

an v

am t

raur

e el

cav

all

de V

icen

t el

Car

inyo

que

subj

ecta

la

cord

a. A

l’a

ltra

ban

da R

afel

el

Xiv

ato

i da

lt d

elca

vall

Sam

uel.

L’h

ome

gran

és

Man

uel

Cre

spo

Fran

co,

pare

de

Gen

ara,

la

perr

uque

ra d

el b

arri

del

Car

me.

La

foto

est

à fe

ta a

l mol

í.

Cav

alca

da d

e l’

any

1961

. U

na a

ltra

cava

lcad

a un

s an

ys d

espr

és,

amb

els

xico

ns m

és c

resc

udet

s. C

omen

çant

per

dal

t i d

e dr

eta

cap

a es

quer

ra tr

obem

: Jes

ús d

e ca

Cán

dido

, Fra

ncis

co S

erra

no, P

epe

Alb

ero,

Raf

el f

ill

del

Xiv

ato,

Vic

ent

el P

ando

rro,

Vic

ent

Tar

ínS

anta

perp

etua

, Is

idro

el

Tor

rent

í, de

la

fam

ília

del

Pic

ante

i al

fina

l Vic

ent e

l Car

inyo

. Any

s pe

r no

obl

idar

mai

.

-173-

Cav

alca

da d

e l’

any

1954

. Raf

el e

l X

ivat

otr

eia

els

seus

fill

s i

amic

s a

la c

aval

cada

am

b la

tar

tana

del

tio

Bat

iste

el

Gue

rrer

o. D

arre

re R

afel

, el

seu

fill

Alf

redo

i al

fon

s el

seu

fill

Raf

el.

-174-

Alfredo el Xivato i Vicent el Carinyo, clavaris del Crist.

-175-

Cavalcada de 1957. Dalt de la carrossa i ben abastides de confetis i de tota mena de regals veiem aPilar l’Angeleta i Carmen Ribes la dona de Vicent Orelletes, entre altres festeres i festers.

Homenatge de les penyes d’Alaquàs a la Penya Perol en el 25 aniversari de la seua fundació. 1952-1957. La fotografia recull un moment de l’acte on els seus membres mostrn amb orgull la placa con-memorativa de l’esveniment. Ells són:Vicente Lino Orelletes, José Fernández, José Andreu, PabloBenlloch, Ricardo Martí, Pepe Usedo, Tomás Castet, Luis Burguet, Vicent Martí, Francisco Ibáñez,Cayetano Portalés, i Adolfo Martí.

-176-

1960. Clavariesses de la Mare de Déu d’Agost. D’esquerra a dreta: Paquita García la Macaria,Conxa Gil la de Domingo, Assumpció Medina la Pitxona, Amparo Puig la Bordaora, Salud Senala del Pollastre, Maria Folgado la Tenència, i Pepita Muñoz la Carbonera.

La festa encara es celebrava el 15 d’agost. Ni els cotxes ni els xalets havien entrat encara en elshàbits dels alaquassers, i el veïnat celebrava i participava dels actes que acostumaven oferir les cla-variesses: variatés, missa, disparà, processó, etc. La festa era rebuda com un esdeveniment queajudava a aliviar les calors d’agost, i al mateix temps com un anunci de la proximitat de les festes ales primeries de setembre.

Al 1960 feia tres anys que els alaquassers havien patit la riuada del 57. I el poble acabava d’iniciarel seu creiximent per la part de Socusa, més enllà de la sèquia i el molí. Haviem arribat ja als 8.000habitants, i el fluxe d’inmigrants anà en augment els anys successius de manera imparable.

-177-

Vic

ent

Lin

o d’

Ore

llet

esi

la s

eua

dona

Car

men

fot

ogra

fiat

sda

vant

del

pou

de

Sant

Fra

nces

c de

Pau

la.

Mal

ia F

erre

r Se

na v

a nà

ixer

el 1

886.

Ger

man

a de

l tio

Pep

e de

Nac

io i

Tom

às l

’Esp

orga

dor.

Aqu

esta

don

a es

va

casa

r al

vol

tans

de

1910

amb

el t

io P

epe

el c

arni

sser

de

Tor

rent

, lo

cali

tat

on h

a vi

scut

des

d’al

esho

res.

Del

seu

mat

rim

oni

va t

indr

e tr

es f

ille

s: M

alia

, E

lvir

a y

Paqu

ita le

s qu

als

van

cons

erva

r el

s lla

ços

fam

iliar

s am

b A

laqu

às.

-178-

1956 - Postulació per al Domund. “Als anys 50 i 60 –copiem de la fulla de l’Olivar del 20 d’octu-bre de 2002 un article de Paquita García Besó– eren encarregades de les missions Carmen Besó labordaora i Francisca Gil, les quals, a més de treballar en Càritas parroquial, s’encarregaven de fersocis i sòcies de les missions, persones que feien donatius i rebien formació i informació sobre eltema. Quan s’acostava el Domund feien una crida als xiquets i xiquetes del poble i els vestien ambdisfresses de monges, capellans, negres i xinesos i recorrien el poble arreplegant diners per a lesmissions amb les típiques vidrioles o guardioles en forma de cap de xinés o negre o indi. Cada anyprocuraven fer més vestits i es recosien els esguerrats. Quan aquella manera un tant “colonialista ipaternalista” d’entendre les missions va caure en desús i animades per la delegació diocesana deMissions, es creà una nova Comisió Parroquial, formada actualment per Paquita García, TeresaFerrer, Amparo García, Amparo Mora, Paquita Portalés i Maria Barberà...”.

Una bona mostra d’aquella celebració anual és la fotografia que reproduïm de 1956, facilitant comés habitual la identificació dels personatges. D’esquerra a dreta: Fora de la pancarta, Pepe García elflauta, i ja baix de la pancarta i sense disfressa: Amparo la pelotxo de les monges, Juan GarcíaCampos de ca l’esquilaora, Paco González Planells el castellero, Vicent Montalt Planells de ca elpelat, Vicent Forment Montalt de ca el petit, José Montalt Planells de ca el pelat, Pepe SorianoBessó de ca pujalt, i si tornem a l’esquerra vorem aguantant el pal de la pancarta a Ramón Portalésde ca el burro del carrer del Forn.

Primera línia de disfresses: José Ferrer Guzmán de ca l’herbasser, Consuelín Guillem de ca buix-quera, xiqueta del carrer de Cervantes, Vicente Tomás Palop de ca el guarda de la sèquia, PascualGil Portalés de ca el fariner i Tomàs Martínez Palop de ca les blaietes.

Segona línia: Amparo i Trini García Campos de ca l’esquilaora, Vicent Soriano Bessó de l’estanc,Enric Pons Alfonso de ca Geroni, tres xiquetes del carrer de Canalejas –una d’elles filla de JuanitoCervera el futbolista– Purín Taber de ca el filomeno, dos no identificades, Presen Sena Ferrer de cael quinqui vestida de monja, no identificats un missioner i una xineta en el pirri plantat, i enl’extrem de la fila vestit de flare Paquito Martí Esteve.

En la fila de baix, de mongeta postulante catequista, Elvira García Campos, Paco el de xulla, PacoPons Alfonso de ca Geroni, Miguelín Roca de ca panilla, Amparo Alós Forment, no identificada,Rosarín Ros García filla de l’abogat i neta de la tia Pureta, Maria Ferrer Guzmán de cal’herbasser, i la seua cosina Marujín Ferrer.