Embed Size (px)
Citation preview
LLIB
RE
DEL
PR
OFE
SSO
RA
T
Pou sense fons on the rocks
Joan Pla
PLA
LE
CTO
R E
SO
BA
ULA
LLIB
RE
DEL
PR
OFE
SSO
RA
T
Pou sense fons on the rocks
Joan Pla
PLA
LE
CTO
R E
SO
BA
ULA
2
Viu llegint!
Viu llegint!
La literatura, a banda del seu component lúdic, proporciona eines per a una millor comprensió del món que ens envolta. Un llibre ens pot dur més enllà de les nostres fronteres i fer-nos descobrir mons nous. La lectura, alhora, ens ajuda a millorar les nostres capacitats comunicatives.
El quadern per al professor que teniu a les mans conté un ampli i variat ventall d’activitats de diversa intensitat cultural. Aquest és un material que us oferim amb voluntat de servei on podreu triar les propostes que més us convinguin en funció dels vostres programes i objectius.
Us permetrà, també, adaptar les activitats al nivell que vulgueu imprimir a la classe. És per això que podeu optar per propostes més bàsiques o més complexes segons els vostres objectius per al curs. Tant si opteu per les unes com per les altres, o per totes, aquest material us podrà ser de gran utilitat en la vostra tasca.
Aquest quadern té quatre parts. La primera part, introductòria, conté informació sobre la novel·la, l’autora, els objectius del pla lector, les competències bàsiques que treballa, etc. A la segona part, la secció «Treballem…», hi trobareu les activitats; les hem organitzat segons els eixos temàtics de la novel·la. Hi ha eixos de caire general («Treballem la literatura» o bé «Treballem el debat i la reflexió») i més específics segons cada novel·la («Treballem l’alcohol i l’alcoholisme»). A la tercera part, hi trobareu algunes propostes per motivar la lectura entre els alumnes i les alumnes. Finalment, a la quarta i cinquena part, trobareu el solucionari del Quadern de l’alumnat i la bibliografia amb la referència dels textos citats al quadern.
Índex del pla lector
El pla lector 3
L’obra 5
Treballem...
Treballem la literatura 6
Treballem l’alcohol i l’alcoholisme 9
Treballem el debat i la reflexió 13
Treballem el civisme 14
Treballem l’expressió gràfica i artística 15
I ara, què? 17
Solucionari 20
Bibliografia 24
3
El pla lector
Un altre aspecte important i essencial de Pou sense fons on the rocks és la profunditat amb què el lector acaba coneixent el protagonista. L’autor va desenvolupant i descrivint de manera detallada tot el procés psicològic del protagonista. Aquest fet permet treballar amb els alumnes i les alumnes aspectes relacio-nats amb l’adolescència, com ara problemes de complexos, d’autoestima, etc.
Les activitats pretenen convidar els alumnes i les alumnes a compartir amb la classe o grups reduïts la seva opinió sobre les decisions i actituds dels protagonistes. Els ajudaran a plantejar-se noves situacions i a manifestar què en pensen o com actua-rien, amb la voluntat de parlar i entendre una mica més el procés pel qual estan passant.
Context i gènere literari de Pou sense fons on the rocks
Pou sense fons on the rocks és una novel·la realista que tracta una realitat dura i propera als adolescents. El protagonista, el Manel, és un noi que, tot i l’entorn còmode que l’envolta, viu acomplexat per la inseguretat que li provoca l’acne. Està enamo-rat de la Paola, però no gosa dir res per por de ser rebutjat pels grans que li solquen la cara.
La novel·la es desenvolupa des del punt de vista del seu prota-gonista. A mesura que avança, l’autor descobreix al lector el món interior que angoixa i tenalla el Manel. Com més aïllat i més enfonsat està el Manel, més profund és el detall del procés psi-cològic que viu el personatge. En aquesta part, el ritme de la narració és més pausat. El desenllaç, a mesura que el Manel va sortint del pou, és més àgil i la narració pren més dinamisme.
El segon eix essencial de Pou sense fons on the rocks és l’alcohol. Els costums dels personatges de la novel·la mostren diverses actituds, causes i conseqüències relacionades amb el consum desmesurat de l’alcohol. L’autor ha sabut transmetre amb força l’ambient i les dinàmiques de cap de setmana, com ara les ano-menades festes del botellot.
Per acabar, la novel·la es fa propera al lector gràcies a la creació d’un espai indeterminat, però a la vegada força familiar, que permet que s’identifiqui amb el desenvolupament de l’obra i es faci seu l’argument.
Objectius del Pla Lector de Secundària Viu llegint!
Foment d’un esperit crític: Propostes de títols que responen a temàtiques juvenils i que pretenen fer trontollar judicis precon-cebuts.
Experiència estètica: Les propostes i activitats del pla lector Viu llegint! són també una eina per complementar l’accés a diversos vessants de la cultura des del mateix marc educatiu de l’escola.
Sensibilització de temàtiques socials i realitats properes als joves: Activitats i iniciatives que pretenen acostar els joves a les realitats socials que els envolten i inculcar-los un sentiment cívic i social de comunitat.
Treball interdisciplinari: Propostes d’activitats en diferents àrees culturals (literatura, teatre, cinema, etc.) que permeten ana-litzar el tractament d’un mateix tema en cadascun dels àmbits proposats.
Habilitats comunicatives i capacitats lingüístiques: Foment del desenvolupament de les capacitats d’expressió i de comuni-cació a través de l’anàlisi de la informació donada i buscada.
Interès formatiu i objectius d’aquesta obra
Aquesta novel·la ofereix la possibilitat de treballar amb l’alumnat aspectes que poden afectar el seu dia a dia. Actualment, els problemes derivats del consum d’alcohol entre la població juve-nil són força greus i l’Administració treballa amb iniciatives de sensibilització i prevenció. Pou sense fons on the rocks pot ser una manera diferent de conèixer i treballar aquesta realitat amb l’alumnat.
Pou sense fons on the rocks pretén convidar els alumnes i les alumnes a reflexionar sobre l’alcohol, l’alcoholisme i les seves conseqüències. Tenint en compte estadístiques recents, és impor-tant reforçar el missatge de la mala combinació entre alcohol i conducció. A través de la literatura, l’alumnat es pot acostar a aquestes experiències i viure-les de manera més propera, fet que permetrà que reflexioni sobre les causes i conseqüències i s’hi involucri. Tot plegat, un primer pas que el professorat podrà completar amb informació donada per professionals.
4
El pla lector
Competències bàsiques
En l’elaboració d’aquest pla lector s’han contemplat les competències bàsiques proposades al Currículum d’Educació Secundària.
COmPETènCIES TRAnSvERSALS COmPETènCIES ESPECíFIqUES CEnTRADES A COnvIURE I HABITAR EL món
Competències comunicatives 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
2. Competència artística i cultural
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana
Competències metodològiques 3. Tractament de la informació i competència digital
4. Competència matemàtica
5. Competència d’aprendre a aprendre
Competències personals 6. Competència d’autonomia i iniciativa personall
1. Activitats enfocades vers l’anàlisi i la comparació de textos (literatura, cinema, art, premsa, Internet, etc.) per extreure’n les pròpies conclusions i defensar-les davant els companys i les companyes.
2. Activitats que conviden els alumnes i les alumnes a analitzar pel·lícules, contes, obres de teatre, obres d’art, etc. en relació amb la novel·la que han llegit. A la vegada, es convida l´alumnat a ser creatiu i escriure les seves pròpies narracions.
3. Les propostes tant del quadern de l’alumnat com del professo-rat plantegen activitats en què l’alumnat haurà de buscar informació i analitzar-la (en forma de text o debat a classe). Aquestes activitats també tenen com a objectiu el desenvolu-pament d’un esperit crític i analític amb la informació donada.
4. Tant la secció «Treballem l’alcohol i l’alcoholisme» com la sec-ció «Treballem el civisme» presenten activitats basades en la creació i la interpretació d’estadístiques, amb l’objecte de relacionar-les amb la realitat que representen.
5. Les activitats es basen en l’anàlisi comparativa entre diferents propostes, i també en la capacitat dels alumnes i les alumnes per ser creatius a l’hora de resoldre les tasques.
6. A través d’exercicis al voltant de la situació dels personatges de la novel·la, les activitats volen ajudar els alumnes i les alumnes a prendre consciència de la seva identitat com a individus, i també fomentar una actitud oberta i de compromís envers el seu entorn.
7. La temàtica de la novel·la és una bona oportunitat per connec-tar els alumnes i les alumnes amb aspectes de la realitat social en la qual viuen i que pot afectar tant les seves vides com les dels que els envolten (l’alcohol i les problemàtiques que se’n poden derivar).
8. Les activitats d’aquest pla lector pretenen connectar els alum-nes i les alumnes amb el seu entorn, tot formant un sentiment de responsabilitat social a través, en aquest cas, de la proble-màtica del consum excessiu d’alcohol.
5
L obra
L’obra
Títol Pou sense fons on the rock / Autora Joan Pla / La Llum del Far, 72 / + de 14 anys / 168 pàg.
L’autor
Joan Pla va néixer a Artana l’any 1942 i viu a Borriana (Plana Baixa). Va estudiar econòmiques i magisteri, i va treballar de mes-tre fins al 2002.
És un reconegut autor que ha publicat un gran nombre de novel·les tant per al públic juvenil com infantil. Es va donar a conèixer amb l’emblemàtica Mor una vida, es trenca un amor, i des d’aleshores ha publicat més d’una quarantena de llibres. La seva obra ha estat guardonada amb nombrosos premis (Vicent Silvestre, Ciutat de Borriana, Bancaixa, etc.) i també ha rebut diversos homenatges per la seva trajectòria literària.
Argument
El Manel és un noi de disset anys relativament feliç, tot i l’acne que té a la cara. Està enamorat de la Paola, una companya de l’institut, però el seu complex el tenalla i no s’atreveix a fer un pas endavant i parlar clar amb ella. L’únic moment en què es veu capaç de declarar el seu amor és el cap de setmana, amb l’ajuda d’una copa de més. I és que el Manel ha trobat un gran aliat en l’alcohol i s’hi refugia cap de setmana sí, cap de setmana també, quan surt amb els amics.
Una nit, anant cap a casa amb la moto, el Manel recull el Carles, el qual, igual que ell, ha begut més del compte. Malgrat la petició del Carles d’anar més a poc a poc, el Manel condueix a tota velocitat, fins que es veu obligat a fer una maniobra brusca quan un cotxe apareix de sobte. Els dos nois surten projectats i cauen a terra. El Carles no respon, i quan el Manel s’hi acosta sembla mort. Espantat, el Manel aparta el cos del Carles de la carretera i fuig, tot confiant que algú trobarà el seu amic i sabrà què fer.
Les sospites inicials del Manel es confirmen quan la Paola truca l’endemà per informar-lo que el Carles ha mort. La policia està investigant les causes de la mort amb les pistes que han trobat al costat del Carles: restes de pintura d’un vehicle i dues mostres de sang diferents. El Manel es va tancant en si mateix i evita els seus
amics; té por que s’assabentin de la veritat. Decideix parlar amb la Paola per assegurar-se que, en cas de ser citats a judici, els amics declararan a favor seu. Davant els pares i la policia, dissi-mula i nega les evidències que comencen a apuntar cap a ell.
Finalment, el Manel declara davant la policia, ajudat per un advocat amic del seu pare. Mentre espera la sentència, el senti-ment d’angoixa creix. Acorralat, no sap com sortir-se’n i només troba la tranquil·litat d’esperit en l’alcohol. Animat per la begu-da, fa el pas i es declara a la Paola, però no dóna els fruits que esperava i, ofès i rebutjat, es tanca encara més en si mateix i la beguda.
Abans que el jutge dicti sentència, el Manel confessa la veritat als amics. La pitjor reacció és la de la Paola, que no vol tornar a saber res més d’ell. El cap de setmana següent el Manel beu sense moderació fins al punt de caure a terra. Els amics el deixen en un racó perquè dormi la mona fins al moment d’anar a casa. Passen els minuts, però, i el Manel no reacciona; finalment han de trucar a l’ambulància.
La sentència del jutge obliga el Manel a quedar-se a casa els caps de setmana i a fer serveis per a la comunitat tot tenint cura del Pau, un noi tetraplègic víctima d’un accident de trànsit. L’expe-riència amb el Pau sembla que fa efecte i el Manel comença a sortir del seu pou. Malgrat tot, encara haurà d’afrontar aspectes de la seva vida que només podrà resoldre tot sol.
Temes
Adolescència
Amor adolescent
Complexos (acne)
Autoestima
Alcoholisme
Accidents de trànsit
Soledat
Sentiment de culpabilitat
6
Treballem...
Treballem la literatura
1 La revista
La revista d’interès general, com ara el suplement del diumenge d’un diari, pot ser un bon exemple per a aquesta activitat. A par-tir de la novel·la Pou sense fons on the rocks, es pot crear un suplement de diumenge que tracti, entre altres coses, els esdeve-niments de la novel·la: festes del botellot, les conseqüències de conduir ebri, els hàbits de la joventut del nostre país, històries personals (reals o fictícies) dels personatges de la novel·la, etc.
Objectius:
Desenvolupar i treballar l’escriptura.
Conèixer i familiaritzar-se amb el gènere periodístic i els dife-rents tipus de publicacions que tenen els alumnes i les alumnes al seu abast.
Treballar competències d’expressió artística (disseny gràfic, publicitat, etc.).
Proposta:
Fer grups de tres o quatre. Cada grup haurà d’escollir algun aspecte de la novel·la llegida i convertir-lo en una de les sec-cions següents:
a. Reportatge sobre la situació actual dels hàbits de consum d’alcohol entre els joves.
b. Reportatge sobre les conseqüències de la conducció sota els efectes de l’alcohol (el reportatge es podria centrar en la història del Pau).
c. Crear una secció d’opinió o l’editorial de la revista (és a dir, dues o tres columnes de diferents articulistes expressant la seva opinió sobre els fets ocorreguts a la novel·la).
d. Crear altres seccions pròpies d’un suplement de diumenge.
2 La novel·la
Pou sense fons on the rocks és una novel·la que exposa amb profunditat la psicologia del personatge principal. L’autor mostra l’efecte que tenen els esdeveniments en el Manel, i descriu deta-lladament l’angoixa, la baixa autoestima i, sobretot, el sentiment de culpa que pateix.
Objectius:
Analitzar una novel·la a través del seu desenvolupament.
Desenvolupar i treballar l’escriptura.
Proposta:
Fer un comentari de text sobre la novel·la. El comentari hauria de reflectir l’opinió de l’alumnat sobre els efectes que té en la novel·la aquest grau de detall de l’interior del personatge.
Preguntes per orientar el comentari:
a. Per què creus que es descriu amb atenció els sentiments, els pensaments i les sensacions del Manel?
b. Com creus que afecta el desenvolupament de la novel·la: la fa més ràpida o més lenta? Per què?
c. Quina funció creus que tenen aquestes descripcions dins el desenvolupament de la novel·la?
7
L’altra obra és Hamlet, de William Shakespeare. Hamlet és el príncep que dubta i que no gosa agafar el bou per les banyes i afrontar la situació. Un treball comparatiu entre aquests dos personatges (Hamlet i el Manel) seria interessant.
Fitxa dels llibres:
Títol: HamletAutor: William ShakespearePublicat per: Quaderns Crema, 2000
Títol: Crim i càstigAutor: Fiódor DostoievskiPublicat per: Proa, 2009
Tant Crim i càstig com Hamlet han estat adaptades al cinema. De la primera hi ha diverses versions: una més clàssica (1935), de Josef von Sternberg, i una de més recent (2002), dirigida per Menahem Golan. Pel que fa a Hamlet, la versió del director anglès Kenneth Branagh és força fidel al text.
Fitxa de les pel·lícules:
Títol: HamletDirector: Kenneth BrannaghPaís: Estats UnitsAny: 1996
Títol: Crime and Punishment (Crimen y castigo)Director: Menahem GolanPaís: RússiaAny: 2002
Treballem...
3 Eveline de James Joyce
Eveline és la protagonista d’un conte que duu el mateix nom, escrit per James Joyce i recollit dins el llibre Dublinesos. Eveline dubta i no sap què fer, se sent perduda i somia com seria la seva vida si finalment es decidís a marxar del país amb el seu promès
Objectius:
Promoure la lectura.
Desenvolupar la capacitat analítica de l’alumnat a través de la comparació entre tots dos textos.
Proposta 1:
Després de la lectura del conte i de la novel·la, comparar els personatges principals.
Fitxa del llibre:
Títol: DublinesosAutor: James JoycePublicat per: Proa, 2006
Proposta 2:
Aquesta mateixa activitat es podria fer amb dues grans obres de la literatura universal. D’una banda, es podria realitzar una anàli-si comparativa de la novel·la llegida amb algun fragment de Crim i càstig de Fiódor Dostoievski.
Seria interessant fer un treball amb l’alumnat comparant el diàleg interior del protagonista, Raskolnikov, amb el del Manel de Pou sense fons on the rocks. També es podria fer una anàlisi comparant la profunditat psicològica de totes dues novel·les.
8
Treballem...
Proposta:
Dividir la classe en grups i demanar que responguin les pregun-tes que hi ha a continuació:
a. Qui o què provoca el desenvolupament de l’acció: els perso-natges o els esdeveniments?
b. Com descriuríeu el caràcter del Manel?
c. Com descriuríeu la manera de pensar del Manel?
d. Com creieu que afecta la manera de pensar del Manel en el desenvolupament de la història?
e. Com afecta el caràcter del Manel en la seva manera d’actuar?
f. Creieu que aquests aspectes de la manera de ser del personat-ge l’ajuden, o no? Per què? Argumenteu la vostra resposta.
g. Creieu que el personatge del Manel és un personatge típic? Per què?
6 La fotografia
Mirar fotografies, sobretot quan no coneixem els qui hi apa-reixen, pot generar moltes hipòtesis. En definitiva, observar i especular davant una fotografia es pot convertir en una altra manera de crear i inventar històries. El simple fet d’observar els elements que hi apareixen (gent, rostres, mirades, expressions, espai, ambient, etc.) pot generar preguntes que es poden res-pondre fàcilment amb una mica d’imaginació.
Objectius:
Desenvolupar la imaginació i la creativitat per inventar històries.
Desenvolupar competències d’expressió escrita i de comunicació.
Proposta:
Es pot dividir la classe en grups o fer un treball individual.
Convidar els alumnes i les alumnes a portar fotografies antigues a classe per repartir-les entre els companys i les companyes. Els alumnes i les alumnes poden inventar identitats, esdeveniments i tot allò que els passi pel cap a partir dels detalls. En cas de que-dar-se en blanc, poden recórrer a les sis preguntes bàsiques del periodisme. En acabat, s’exposaran les històries davant la resta de la classe.
4 Un conte
Després de la lectura de la novel·la, podem animar els alumnes i les alumnes a escriure el seu propi conte seguint l’estil introspec-tiu de Pou sense fons on the rocks.
Objectius:
Desenvolupar i treballar l’escriptura.
Desenvolupar i treballar la imaginació.
Proposta:
Organitzar un concurs entre els alumnes i les alumnes (per exemple, els Jocs Florals de l’institut). Convidar-los a escriure el seu propi conte imitant la tècnica narrativa de la novel·la que han llegit tenint en compte:
a. Narrador omniscient
b. Tipus de protagonista
c. Tipus de personatges secundaris (i la seva rellevància dins la narració)
d. Situació de l’acció propera
e. Problemàtica real i visible a l’entorn dels estudiants
f. Conflicte
g. Resolució
5 El personatge
Aristòtil (384-322 aC), en el seu llibre Poètica, estableix dos conceptes relacionats amb el personatge: caràcter (qualitats) i ma-nera de pensar, uns conceptes essencials que, segons com es de s-envolupin, determinaran l’èxit o el fracàs del personatge. Segons quines qualitats tingui i quina sigui la seva manera de pensar, el personatge actuarà d’una manera o una altra. Així, el públic s’identificarà més o menys amb el personatge i la història.
Amb els alumnes i les alumnes es pot reflexionar sobre la funció del personatge i buscar aquells elements dels personatges de Pou sense fons on the rocks que es corresponen amb la definició que establia Aristòtil a la Poètica.
Objectius:
Aprendre a reflexionar sobre aspectes més abstractes d’un text.
Comprendre un dels elements més importants d’una novel·la com són ara els personatges.
9
Treballem...
Treballem l’alcohol i l’alcoholisme
Al llibre de l’alumne s’han plantejat diverses propostes al voltant de les experiències dels personatges de Pou sense fons on the rocks amb l’alcohol. Les propostes que hi ha volen aprofundir aquesta temàtica a nivell més personal amb els alumnes i les alumnes.
Les propostes que apareixen a continuació es poden treballar paral·lelament a les del quadern de l’alumnat.
Objectius:
Fer prendre consciència a l’alumnat de les causes i conseqüèn-cies del consum excessiu d’alcohol.
Aprendre a expressar les pròpies opinions en un espai de debat, tot respectant les opinions dels altres companys i companyes de classe.
Reflexionar i plantejar-se noves preguntes al voltant dels límits que s’estableix un mateix i sobre el que un mateix considera que pot fer o no pot fer.
1 Estadístiques
Sovint, l’Administració encarrega estadístiques per prendre el pols a la societat, veure què cal millorar, quines polítiques han funcionat, quins objectius s’han aconseguit o quina opinió té la ciutadania sobre algun aspecte concret. Els objectius que moti-ven els encàrrecs són ben diversos, i les interpretacions dels resultats encara més, però la finalitat és aconseguir informació objectiva.
A la xarxa es poden trobar diverses estadístiques de consum bus-cant a qualsevol cercador. Només cal escriure «estadístiques de consum d’alcohol entre els joves» i de seguida apareixen resultats de diferents administracions. Tot i que són dades extretes del nostre país, però, poden resultar distants. És per això que es pot organitzar la classe per tal que elabori la seva pròpia estadística.
Objectius:
Aprendre a crear i treballar amb estadístiques.
Desenvolupar i treballar la interpretació de dades estadístiques i aprendre a extreure’n conclusions.
Aprendre a escoltar les opinions dels altres i estar oberts a un canvi d’opinió.
Proposta 1:
Primer caldrà establir quins són els objectius que es volen asso-lir; és a dir, quin tipus d’informació es vol extreure amb les pre-guntes de l’enquesta que realitzaran els alumnes i les alumnes. Per exemple, quin tipus de begudes es consumeixen, els grups d’edats, etc.
Després es dividirà la classe en quatre grups. Un dels grups pot fer l’enquesta entre els companys i les companyes d’institut. Dos grups més poden sortir al carrer i preguntar al veïnat. El quart grup, utilitzant els recursos que ofereix la xarxa, pot crear una enquesta a través d’Internet. Un cop s’hagin recollit totes les dades, es posaran en comú a classe i s’analitzaran.
Proposta 2:
Alternativament, es poden buscar estadístiques publicades als mitjans de comunicació o als llocs web de les administracions (ajuntaments, Generalitat, Diputació, etc.) i comaparar-les amb les que han realitzat els alumnes i les alumnes.
Preguntes per motivar el debat i l’anàlisi:
En què s’assemblen els resultats de les estadístiques realitzades i les trobades a la xarxa?
En quin sentit es diferencien?
A què creieu que és deguda la diferència, si n’hi ha, entre les unes i les altres?
10
Treballem...
3 Alcohol i diversió (ampliació d’activitat)
Al quadern de l’alumnat s’ha treballat sobre l’alcohol de la festa del botellot (activitat 14) i, a través de la reflexió del personatge de la Núria, es proposa una activitat de reflexió sobre la relació entre alcohol i diversió (activitat 7).
Aquesta proposta el que pretén és preguntar-se sobre què és i què no és diversió, quins són els límits, quin paper hi té l’alcohol i les dinàmiques que s’estableixen a les anomenades festes del botellot.
Objectius:
Reflexionar sobre el concepte de diversió i valorar què implica.
Reflexionar sobre les pròpies experiències.
Proposta:
A través de la fórmula ja comentada de «jo tinc un amic o una amiga que...», organitzar un debat obert al voltant de l’experiència de l’alumnat.
Es podria començar buscant la definició de diversió al diccionari. Si hi ha definicions diferents, es pot començar el debat compa-rant-les; si no, es pot preguntar a l’alumnat si està d’acord amb la definició.
Amb aquesta proposta, no es pretén crear una imatge negativa de les formes de diversió del jovent, sinó que els alumnes i les alumnes aprenguin a reconèixer aquelles situacions que els inco-moden i siguin capaços de dir no quan calgui.
Preguntes per respondre individualment:
Què vol dir diversió per a tu?
És un acte solitari o comunitari? És només un o poden ser tots dos?
A l´hora de divertir-se, tot s’hi val?
Preguntes per animar el debat:
Què motiva la gent jove a beure la primera vegada?
Si hi ha hagut una primera experiència, com ha estat? (Es pot recórrer a «l’amic o amiga».) Si no hi ha hagut primera vegada, poden comentar el que saben o han sentit dir.
Ha estat amb els amics? A casa, amb la família?
Per què creieu que beu la gent la primera vegada? (Per quedar bé davant els amics i amigues? Perquè és el que es fa?)
2 L alcohol como a refugi
A la novel·la hem vist que es fa referència constantment a l’alcohol com a «refugi». Es veu sobretot amb l’actitud del Manel envers l’alcohol. Amb l’«ajuda» de l’alcohol, el Manel es veu capaç de revelar els seus sentiments a la Paola.
Amb aquesta proposta es pretén reflexionar sobre el concepte de «refugi», tantes vegades associat a l’alcohol.
Objectius:
Reflexionar sobre els mites i les concepcions socials que hi ha al voltant de l’alcohol.
A través de les experiències dels alumnes i les alumnes, fer la reflexió més propera.
Proposta:
En grups o a través d’un debat obert, analitzar l’actitud del per-sonatge del Manel, tot comparant-lo amb el del pare de la Paola. Es pot convidar els alumnes i les alumnes a parlar de les seves experiències.
Per tal que no sigui tan violent i l’alumnat s’animi a parlar de les seves experiències, es pot utilitzar la fórmula: «Jo tenia un amic o una amiga que...». D’aquesta manera, es genera una distància que pot animar els alumnes i les alumnes a parlar d’experiències viscudes personalment, a la vegada que poden parlar d’experièn-cies d’amics propers.
Preguntes per animar el debat:
Per què es diu que l’alcohol és un «refugi»?
Quin tipus de refugi?
Pensem en el pare de la Paola. A la novel·la es diu que després de temps de buscar feina, el pare de la noia consumeix cervesa fins a quedar adormit al sofà. Creieu que l’actitud del pare de la Paola i la del Manel és la mateixa?
Què passa quan desapareixen els efectes de l’alcohol?
Com creieu que es pot sentir una persona després?
11
Treballem...
5 La beguda no alcohòlica
Hi ha molta gent que no sempre beu quan surt o quan es troba en una reunió social. Moltes vegades és perquè, d’una manera responsable, es decideix no beure quan s’ha d’agafar el cotxe o la moto. Altres vegades, perquè no ve de gust. Vol dir que que-dem limitats pel que fa a l’oferta de begudes?
Les opcions de beguda moltes vegades es veuen reduïdes, però potser és per manca de costum. Hi ha una gran quantitat d’alter-natives.
Objectius:
Desenvolupar la creativitat i donar alternatives a l’alumnat per conèixer i crear begudes no alcohòliques.
Fomentar el consum de begudes sanes i nutritives com a alter-nativa a l’alcohol.
Treballar en equip.
Proposta:
Idealment, es podria fer aquesta activitat a les convivències o aprofitant alguna sortida, de manera que es pugui crear una festa alternativa al botellot (es pot inventar un nom).
Demanar als alumnes i les alumnes que facin recerca sobre les diverses possibilitats de sucs i batuts no alcohòlics.
Dividir la classe en grups (caldrà fer els grups abans de la sorti-da; d’aquesta manera, es podrà calcular el material que neces-sitarem). Quan arribi el moment, s’elaborarà la beguda i se´n farà la presentació convenient davant la resta de la classe.
4 L alcohol i la pressió social
Moltes vegades el consum d’alcohol comença per mimetisme. La inèrcia del grup i la pressió, tant de l’entorn com d’un mateix, fan que, moltes vegades, una persona consumeixi alcohol de mane-ra poc conscient o de manera incòmoda.
Objectius:
Ser conscients de l’opció que té cadascú de nosaltres de no beure si no es vol.
Prendre consciència que les nostres accions moltes vegades poden ser condicionades per l’opinió que puguin tenir els altres de nosal-tres. Reflexionar sobre aquest fet sense crear l’efecte contrari.
Proposta:
Reflexionar sobre el fet social de la beguda, les opinions que es generen, la necessitat de sentir que es forma part del grup, etc.
Després de llegir la novel·la, es podria crear un petit esquetx amb l´alumnat per representar a classe, amb tres personatges diferents que desenvolupessin els rols següents:
Personatge A: Pensa i defensa que aquell que no beu és perquè és covard, i encoratja activament els seus amics i amigues a beure.
Personatge B: No està segur de voler beure. Ho va provar una vegada i no va tenir una bona experiència. Finalment, però, accepta les copes que li ofereixen per no quedar malament o com una persona estranya.
Personatge C: Ha provat (o no) l’alcohol, però avui no li ve de gust. Malgrat les insistències i les mofes del per-sonatge A, no beurà alcohol.
Preguntes per animar el debat després de la representació:
Què en penseu, dels tres personatges?
Us identifiqueu amb algun d’ells?
Es pot sortir de festa i no beure?
Creieu que hi ha circumstàncies per no beure?
Es pot sortir de festa amb el mateix grup d’amics i beure si ve de gust?
Creieu que sabeu beure? Sabeu on són els vostres límits? Els aneu a buscar?
Què vol dir consum responsable?
12
Treballem...
7 Altres recursos
«Oh? L’alcohol»
«Oh? L’alcohol» és una exposició itinerant organitzada per la Secretaria de Joventut. Tot i que actualment està en procés de revisió, a la pàgina web es pot accedir a la guia que acompanya-va l’exposició (en format PDF). Un volum de 24 pàgines amb diverses propostes d’activitats al voltant de l’alcohol i el consum per fer amb els alumnes i les alumnes.
«Alcohòlics Anònims»
És una associació que ajuda persones amb problemes de beguda. A través del seu programa («els 12 passos»), ajuden aquells que van a les reunions a deixar l’alcohol. Les reunions es basen en la confidencialitat dels qui hi van (no hi ha ni registres ni historials d’assistència), i hi ha un tracte d’igualtat entre ells.
A vegades, alguns membres s’avenen a anar a escoles i instituts per fer una sessió amb els alumnes i les alumnes (en aquest cas, caldrà contactar amb el grup d’Alcohòlics Anònims més proper). Expliquen quina és la feina de l’associació i la seva experiència personal.
Alternativament, es pot visitar la pàgina web de l’associació, on trobareu un còmic adreçat als joves.
«Teatracció» i «Teatre en l’Educació»
Es tracta de dues companyies que representen obres de teatre en escoles i instituts —la temàtica de les quals, entre d’altres, té a veure amb el consum de drogues o d’alcohol—, i que plantegen temes de debat a l’alumnat.
6 Cinefòrum
El cinema és una altra eina que ens permet reflexionar amb la classe i treballar el debat al voltant de la temàtica de la novel·la que analitzem. A través dels diferents punts de vista que ens pre-senten les pel·lícules, podem treballar i relacionar temes i establir debats amb els alumnes i les alumnes de la nostra classe.
A més a més, si la pel·lícula ho permet, es pot veure la versió ori-ginal i treballar altres llengües; d’aquesta manera, es poden millo-rar les capacitats lingüístiques dels alumnes.
Cat on a Hot Tin Roof (La gata sobre la teulada de zinc)
Fitxa de la pel·lícula:Títol: Cat on a Hot Tin Roof (La gata sobre la teulada
de zinc)Director: Richard BrooksAny: 1958País: Estats Units
Resum:
Maggie i Brick estan casats, però fa temps que les coses no van bé. Brick rebutja la seva dona i es refugia en l’alcohol. Serà el pare de Brick, Big Daddy, qui els obligarà a afrontar el problema i farà que surti la veritat que amaguen Brick, d’una banda, i Maggie, de l’altra.
Proposta:
Aquesta és una pel·lícula molt interessant tant per la seva qualitat com per la força que tenen els personatges i els diàlegs (adaptació de l’obra del dramaturg nord-americà Tennessee Williams). És interessant el paral·lelisme que es pot establir entre el personatge de Brick i el Manel de Pou sense fons on the rocks, ja que tots dos tenen la mateixa actitud davant l’alcohol. Es pot realitzar amb la classe un cinefòrum per analitzar els dos personatges i la seva relació amb l’alcohol.
13
Treballem...
2 El debat
A la novel·la hi ha episodis que es poden fer servir per organitzar debats al voltant de l’ètica o la moral de les accions dels perso-natges. En aquesta ocasió, s’organitzarà el debat a l’estil clàssic.
Objectius:
Aprendre a debatre i a desenvolupar arguments, tot respectant les normes proposades.
Aprendre a escoltar els arguments dels companys i les compa-nyes.
Proposta:
S’organitzen dos grups d’entre tres i quatre alumnes. Un grup prepara arguments a favor, l’altre en contra. S’escull un modera-dor o moderadora i la resta de la classe actua com a públic.
Cada grup haurà de preparar la seva posició, i el dia del debat tindrà un temps determinat per exposar els seus arguments. En acabat, s’obrirà el torn de preguntes per al públic i cada grup haurà de defensar la seva posició. Finalment, el moderador tindrà un temps per resumir i exposar les conclusions del debat.
Temes per al debat:
L’agressió de l’Albert contra el professor de socials.
La gravació de l’agressió per part de la Núria.
L’actuació del Manel amb el Carles després de l’accident.
Les festes del botellot.
L’actitud conflictiva del Manel amb els seus amics.
La reacció dels amics del Manel quan els confessa la veritat.
Treballem el debat i la reflexió
1 «I am a rock» (Simon & Garfunkel)
La música i les cançons són un dels múltiples recursos per treba-llar qualsevol tema. En aquest cas, la cançó de Simon & Garfunkel «I am a rock» ens permet analitzar el protagonista des d’un altre punt de vista.
Objectius:
Anàlisi comparativa de dues formes de comunicació.
Desenvolupar habilitats en altres llengües.
Proposta:
A Pou sense fons on the rocks el Manel es va tancant cada vega-da més en si mateix i rebutja qualsevol ajuda que se li ofereix. És un acte involuntari envers la incapacitat de saber actuar i afron-tar la situació i els problemes.
Demanar a la classe que busqui la lletra a Internet i que llegeixi la cançó. Si cal, resoldre els dubtes de vocabulari que puguin haver sorgit. Escoltar la cançó a classe i, en grups, debatre i con-versar sobre els dos personatges. En acabat, els grups exposaran les seves conclusions.
Fitxa de la cançó:
Títol: I am a rockCompositor: Paul SimonDisc: Sounds of SilenceAny: 1966
Preguntes per animar la conversa:
Què té a veure el personatge de la cançó amb el Manel?
De quin tipus d’aïllament parla el personatge de la cançó? Com és el del Manel?
Què en penseu, de l’actitud que s’expressa a la cançó?
Per què no vol interaccionar amb ningú? Creieu que li passa el mateix al Manel?
14
Treballem...
Proposta:
En grups, fer una recerca al barri, ciutat i entorns sobre associa-cions que hi pugui haver (víctimes d’accidents de trànsit, dis-capacitats, contra trastorns alimentaris, etc.). Els grups poden entrevistar els membres de l’organització o bé convidar-los a l’institut per fer una xerrada sobre les activitats que duen a terme.
Els resultats es poden publicar a la revista (secció «Treballem la literatura») en forma de reportatge o entrevista, o de qualsevol altra forma que els alumnes i les alumnes implicats trobin con-venient.
Paral·lelament, si es creu oportú i totes les parts s’hi avenen, es pot convidar l’alumnat a desenvolupar tasques de voluntariat en aquestes associacions (una o dues sessions). Els participants podrien resumir l’experiència en forma de reportatge (o de qualsevol altra manera) i publicar-ho tant a la revista de classe (secció «Treballem la literatura») com a la revista de l’institut, si n’hi ha alguna.
3 Campanyes contra els accidents de trànsit
Cada any, la Direcció General de Trànsit (DGT) promou diverses campanyes d’educació viària i de prevenció d’accidents. Tot i que, en essència, el missatge sempre és el mateix, es crea un anunci per a cada campanya. És a dir, es transmet el missatge des d’angles i punts de vista diferents. Per això, seria interessant aconseguir, a través del web de la DGT (secció: «prensa y cam-pañas») o bé del Servei Català de Trànsit (secció: «premsa i comunicació»), diferents anuncis i analitzar-los.
Objectius:
Analitzar material audiovisual i les diferents formes de transme-tre un mateix missatge.
Observar les tècniques que s’utilitzen dins el món audiovisual a l’hora de crear un anunci.
Proposta:
Veure a classe diferents anuncis i analitzar el missatge que trans-meten. A través de la descripció de l’anunci, valorar la qualitat audiovisual (fotografia, punts de vista de la càmera, la relació amb l’actor, ritme, etc.), així com l’efectivitat del missatge.
Aspectes a valorar:
Relació de la posada en escena amb el lema de l’anunci.
Hi ha anuncis més contundents i n’hi ha que no ho són tant. Quins creus que són més efectius? Per què? Argumenta la teva resposta.
Per què creus que es combinen aquests dos tons?
Treballem el civisme
1 You Tube
Darrerament s’han popularitzat vídeos gravats als controls d’alcoholèmia. En molts, s’hi pot veure clarament gent jove beguda o sota els efectes de les drogues. Generalment, són vídeos destacats per la situació còmica que es genera, però no deixen de ser mostres habituals de conductes de risc.
Objectius:
Aprendre a veure aquest tipus de vídeos.
Prendre consciència de la realitat que hi ha al darrere i el perill que pot suposar la combinació d’alcohol o drogues amb la con-ducció.
Proposta:
Buscar un parell o tres de vídeos, veure’ls a classe i reflexionar amb l’alumnat sobre la gent que apareix a la gravació tot esta-blint un debat obert.
Preguntes per animar el debat:
Per què fan «gràcia» aquests vídeos?
Què és el que està succeint?
Imagineu-vos que us trobeu en una situació similar. Creieu que seríeu capaços de conduir en aquest estat? Per què sí o per què no?
Imagineu-vos que és el vostre amic o amiga qui està en aquest estat. Pujaríeu al cotxe? Argumenteu la vostra resposta.
Creieu que és una situació habitual?
2 voluntariat
A la novel·la, el jutge sentencia el Manel a tenir cura d’un noi tetraplègic els dissabtes al matí. Aquesta trama pot ser l’excusa per sortir al carrer i fer un petit treball amb els alumnes i les alumnes sobre associacions de víctimes d’accidents de trànsit (buscar qui són, què fan, preguntar quina és la seva història, etc.) o d’altres.
Objectius:
Conèixer el barri i l’entorn de l’institut i involucrar-s’hi.
Acostar-se a realitats que, potser, no són properes a l’alumnat.
15
Treballem...
Treballem l´expressió gràfica i artística
1 Arts plàstiques
Pou sense fons on the rocks centra l’atenció en el protagonista. A la vegada també es mostra la vida i dinàmica del grup. En una societat en la qual la importància de la imatge és fonamental, tal com hem vist amb els anuncis, seria interessant treballar aquest aspecte amb els alumnes i les alumnes.
Objectius:
Potenciar les habilitats plàstiques i creatives de l’alumnat.
Desenvolupar la imaginació dels alumnes i les alumnes.
Proposta:
Després d’haver llegit Pou sense fons on the rocks i d’haver tre-ballat els aspectes diversos que planteja la novel·la, podem demanar a l’alumnat que creï una imatge que s’identifiqui amb algun aspecte de l’obra.
Es pot fer un retrat d’algun dels personatges, la reproducció d’una escena clau o la representació d’un sentiment o sensació que s’identifiquin tant amb l’eix narratiu com amb els personatges.
El format pot ser el que més convingui als alumnes i les alumnes (pintura, dibuix, il·lustració, còmic, fotografia, collage, poema, cançó, etc.). El resultat es presentarà a classe (presentació breu de dos o tres minuts per persona).
4 Estadístiques
Al web del Servei Català de Trànsit (SCT) hi ha les memòries d’estadístiques d’accidents ocorreguts a Catalunya. Després d’haver fet l’activitat anterior, es poden analitzar les dades reals i valorar els efectes de les campanyes publicitàries.
Objectius:
Relacionar la transmissió de missatges en format d’anuncis amb la realitat objectiva a través de l’anàlisi de les estadístiques reco-llides al web del Servei Català de Trànsit.
Saber llegir i interpretar dades estadístiques.
Proposta:
Després de veure i valorar els anuncis de diverses campanyes con-tra la conducció sota els efectes de l’alcohol, analitzar les dades recollides pel Servei Català de Trànsit.
5 L hora de l alumne
Proposar als alumnes i les alumnes de la classe que facin pro-postes d’activitats al voltant de la temàtica i els objectius d’aquesta secció.
Objectius:
Promoure l’autonomia de l’alumne i potenciar la seva creativitat.
Treballar amb els mètodes d’aprenentatge establerts a l’aula.
Proposta:
Dividir la classe en grups i encomanar-los la tasca de crear una activitat de sensibilització contra la conducció sota els efectes de l’alcohol. Els grups s’intercanviaran les activitats i, un cop dutes a terme, s’exposarà l’experiència a classe.
16
Treballem...
3 L hora de l alumne
Proposar als alumnes i les alumnes de la classe que facin propos-tes d’activitats al voltant de la temàtica i els objectius d’aquesta secció.
Objectiu:
Promoure l’autonomia de l’alumnat i potenciar la seva creati-vitat.
Proposta:
Dividir la classe en grups i encomanar-los la tasca de crear una activitat al voltant de l’expressió gràfica o en imatges d’un text o una idea. Els grups s’intercanviaran les activitats i, un cop dutes a terme, s’exposarà a classe l’experiència.
2 L obra de teatre
L’adaptació d’una obra literària a un altre format és habitual avui en dia. L’adaptació permet oferir una visió personal sobre una novel·la, ja que pot donar peu a centrar-se en un aspecte que ha interessat el lector durant la lectura, desenvolupar-lo i aprofundir-lo.
Objectius:
Desenvolupar la creativitat de l’alumnat.
Potenciar i treballar l’escriptura i la creació literària.
Desenvolupar l’expressió corporal.
Proposta:
Adaptar la novel·la i fer-ne una obra de teatre per ser represen-tada davant els companys i les companyes de classe.
Alternativament, també es pot adaptar un fragment de manera que permeti concentrar-se en aspectes de l’obra, com ara perso-natges o escenes concretes, diàlegs, conflictes, etc., i oferir-ne una nova versió.
17
Estripar la teranyina (LF50)M. Carme Roca
La Berta és una intel·ligent noia de setze anys que s’enamora bojament de l’Abel, tres anys més gran que ella i alumne des-tacat d’una de les millors dibuixants de manga actuals. Al cap de poc d’iniciar la relació, la Berta percep sensacions contra-dictòries. Atreta pel seu físic, no entrava en els seus càlculs que l’Abel fos tan... posses-siu? O està equivocada i és una falsa impressió?
La tarda d’en Gerard (LF73)Jaume Cela
«Qui sóc? Per què tot em passa a mi? I als meus amics, què els passa?». Aquests són només alguns dels dubtes que assetgen en Gerard, barrejats amb pors, temences, però també desitjos i esperances. Si us endinseu en aquest text descobrireu el perquè d’aquests i altres interrogants, plantejats amb una original posada en escena dels personatges. De tot plegat en resulta un relat que impacta el lector per la seva força i sinceritat.
I ara, què?
Club de Lectura:
Els clubs de lectura són iniciatives que apleguen un grup de gent cada cert temps (un cop a la setmana, cada quinze dies o un cop al mes) que es reuneix per parlar i intercanviar opinions sobre el llibre que han llegit.
Moltes biblioteques públiques i llibreries n’organitzen. I, si no, sempre en podeu organitzar un vosaltres mateixos. Només cal posar-se d’acord sobre quin llibre llegireu, establir cada quant fareu les sessions, que algú prepari les preguntes per al dia de la trobada literària, i a llegir!
Cinefòrums:
L’adaptació al cinema de novel·les populars és constant. A través del visionat d’aquestes pel·lícules, es pot potenciar la lectura comparativa entre la novel·la original i el film. A més a més, hi ha moltes pel·lícules que serveixen per crear fòrums amb els alumnes i les alumnes per tractar diferents temes, tal com hem vist en aquest quadern.
Objectiu:
Que els alumnes i les alumnes gaudeixin llegint i compartint lectures. Que vegin l’oportunitat de descobrir mons nous a tra-vés dels llibres i que ho puguin compartir.
Lectures en veu alta:
Un alumne escollirà un fragment (conte, poema, capítol, etc.) que li hagi agradat de qualsevol llibre i es prepararà per llegir-lo en veu alta a la classe. Idealment, es pot fer durant les colònies o en alguna activitat a l’aire lliure.
Dictats:
Utilitzar fragments de novel·les per fer dictats amb l’objectiu que els alumnes i les alumnes s’interessin per l’origen dels frag-ments dictats i s’engresquin a llegir tota la novel·la. A les pàgi-nes que hi ha a continuació en trobareu quatre mostres.
no diré res (LF 76)Bernard Friot
En Brahim té l’oportunitat de parlar sobre sí mateix davant la professora i els seus com-panys de classe. Però, de què pot parlar? Potser podria parlar de la seva obsessió pels mitjons foradats, o de la seva afició a la rebosteria. Té sentit parlar d’això? Potser seria millor cridar als quatre vents el que sent un nét d’immigrants com ell, exclòs per una societat que no l’acaba d’admetre com a membre de ple dret.
Prop del llac (LF63)Sebastià Sorribes
En els anys de postguerra, el jove Francesc decideix tornar al poble on va néixer. Vol conèixer els fets veritables que van ocasionar l’assassinat del seu pare al final de la guerra civil espanyola. En el decurs de les investiga-cions retrobarà i coneixerà un seguit de per-sonatges que posaran a prova els seus senti-ments i es veurà atrapat entre el passat i el futur, entre l’amor i l’odi, i entre el desig de venjança i la necessitat de perdonar.
I ara, què?:
Per contInuar llegInt:
18
I ara, què?
2 no diré res
Fitxa del llibre:
Títol: No diré resAutor: Bernard FriotEditorial: BaulaNúm. i col·lecció: La llum del far, 76Pàg.: 68ISBN: 978-84-479-2014-3
Dictat:
«Sisplau, Brahim, no diguis res, no serveix de res, no cridis l’atenció i tot anirà bé.» És la cançó de la meva mare, pobra mama, t’estimo, així doncs, no dic res, em premo el ventre per-què s’enfonsi tot ben endins i no surti, eh?, i no surti. Perfecte, sempre perfecte... Ben net, ben pentinat, ben vestit, clean, cool, educat, amo de mi mateix, bon alumne, delegat de classe, club de judo, grup de rock, ajudant sempre els petits amb els deures, tot com ha de ser... Com la nostra gespa, davant del nostre pavelló dels afores, la gespa més bonica de totes les parcel·les, tallada amb tisores i sense una sola mala herba. I els testos amb flors als ampits de les finestres, i les cortines rentades cada quinze dies. Els meus pantalons ben planxats, fins i tot els texans —no, mama, els texans no es planxen—, i les sabatilles d’esport netejades tots els dissabtes... Perfecte, impecable... Fins i tot el vocabulari, propi, ben polit, «això no es diu, Brahim», «parla correctament, Brahim». I jo obeeixo, sí, mama, sí, mama...
Perfecte, perfecte, perfecte... Per a què?
Em dic Brahim, precisament, i tinc els ulls negres.
I això no s’esborra, no es renta.
1 Estripar la teranyina
Fitxa del llibre:
Títol: Estripar la teranyinaAutora: M. Carme RocaEditorial: BaulaNúm. i col·lecció: La llum del far, 50Pàg.: 204ISBN: 978-84-479-1431-9
Dictat:
El problema és que la majoria de la gent n’està, de l’Abel, un noi tan simpàtic, tan amable, tan emprenedor, tan de tot...
La Yukino, la meva millor amiga, va al·lucinar quan li vaig dir que l’Abel no era qui semblava.
No em va creure, fins i tot penso que es va preocupar per mi. Podia llegir a la seva cara que creia que m’havia trastocat de veritat.
La Yukino diu que sóc una exagerada, que l’Abel pot ser especial, que potser sí que de vegades té mal geni, però que és un bon noi...
Què sap ella?
I jo, la veritat, és que tampoc no sé res, només que tinc por.
De què?
No ho sé, ben cert que no ho sé, si més no del tot.
Durant mesos he deixat créixer un sentiment enganyós. Amor i possessió s’han barrejat enfollidament fins que he quedat atra-pada en una teranyina.
Però ja he decidit estripar-la.
Sé que no em serà gens fàcil. L’Abel no em deixarà anar, simple-ment, perquè jo hagi dit prou, perquè hagi manifestat la meva voluntat de deixar córrer una relació a la qual no veig futur. Futur per a mi, sobretot.
«Para ja de dir bestieses, Berta», em va dir fa uns dies la Yukino. I va afegir també que sóc una histèrica, que m’agrada fer-me pel·lícules.
La comprenc. Ella només coneix la cara amable de l’Abel i com que, a més, n’està penjada, només veu el que li convé. L’entenc, perquè també em va passar a mi. Però el que pensi la Yukino ara no té cap importància. El que tinc clar és que acabo de fer disset anys i no vull empenyorar la meva vida. Per això he dit prou, per això el deixo.
DIctats Per contInuar llegInt:
19
I ara, què?
4 Prop del llac
Fitxa del llibre:
Títol: Prop del llacAutor: Sebastià SorribesEditorial: BaulaNúm. i col·lecció: La llum del far, 63Pàg.: 189ISBN: 978-84-479-1633-7
Dictat:
Quan en Francesc, a l’hora de dinar, va comentar a la seva tia que aquella tarda aniria al Mas Pinós amb en Marcel Just, la dona va moure el cap preocupada i va dir:
—Ja són ganes de complicar-se la vida. A què treu cap, remenar allò que va passar fa tants anys? Creu-me, Francesc, el passat, passat. No t’hi encaparris més.
—Tieta, tu no ho entens. He viscut tots aquests anys creient el que em va explicar la meva mare: que en Marcel de Cal Bitlles havia estat qui havia denunciat al pare. En venir a Bedó per uns dies em vaig fer el ferm propòsit de parlar amb el senyor Marcel. Com ell mateix m’ha fet evident, era una espina que portava clavada des de feia nou anys, tieta! I ara resulta que ell no va ser el denunciant. Que fins i tot havia vist el pare el dia abans del seu assassinat. Que havia anat a avisar-lo. Aquesta tarda tindré la confirmació del que m’ha explicat l’home. I potser aquest tal Frederic Pinós em donarà alguna pista per esbrinar qui va denunciar-lo.
—De què serveix, Francesc... —va començar a dir la dona.
Però el seu nebot la va tallar:
—Tieta, que no ho entens? El meu pare va morir assassinat! I jo vull saber qui en va tenir la culpa. Encara que jo mateix no m’ho volia confessar, aquests nou anys que he viscut lluny de Bedó he estat obsessionat per la mort del meu pare. No em vull venjar, creu-me, tieta. Després de tants anys, té poc sentit la venjança, però tinc tot el dret a voler saber què va passar amb l’assassinat del meu pare. A més…
3 La tarda d’en Gerard
Fitxa del llibre:
Títol: La tarda d’en GerardAutor: Jaume CelaEditorial: BaulaNúm. i col·lecció: La llum del far, 73Pàg.: 104ISBN: 978-84-479-1972-7
Dictat:
Gerard
Vint piscines sense parar. Després reposo una estona i en faig una dotzena més. M’agrada sentir el soroll del cos dins l’aigua, aquella mena de barboteig quan trec el cap per respirar. I m’agrada sortir de la piscina fent un saltironet elegant tipus Tarzan sense la Xita, d’un Tarzan que vol impressionar la Jane. Les Janes, perquè les meves Janes són unes quantes noies de l’institut amb qui coincideixo. Em saluden i m’adono perfecta-ment que em miren. Després es diuen secretets a cau d’orella acompanyats de rialletes de conill. Es deuen dir coses com aquestes: «No està gota malament», diu la primera. La segona la corregeix: «Està boníssim!» I la tercera matisa: «com un gelat de llet merengada i cafè». I la primera, que no vol quedar curta d’elogis, conclou: «Jo el lleparia.» Després continuen pujant de to: «Qui fos una gota d’aigua per anar relliscant pel seu cos i aturar-se…» (...)
Les tres noies
«Vinga, que si tot el que hem de contemplar és aquest bacallanet ja podem plegar.» «No siguis tan dura, que no està pas tan mala-ment.» «Però si se li veuen totes les costelles. Si té menys carn que un telegrama.» «Que un missatge de mòbil.» «I amb aquests saltironets que fa quan surt de l’aigua es fumerà una trompada que ni el combregar hi serà a temps.» «Ai, nena, quina manera tan estranya que tens de parlar. Jo el trobo…, ai no sé com definir-te el que sento.» «Doncs malament rai, si no trobes les paraules. Jo t’hi ajudaré: millor que ell, deu mil.» «En Pau, per exemple.» «O en Sergi.» «O l’Osvaldo.» «O en Jonathan.» «O en Nil.» «Quin Nil?» «El cosí de la Sònia.» «Quin cosí?» «Nena, sembles ruca, aquell noi que ens va presentar a la festa del seu aniversa-ri i que parla amb la zeta.» «Ara hi caic, però no era res de l’altre món.» «Ningú no diu que sigui res de l’altre món, només que està més bo que aquest sardineta d’en Gerard.» «No has dit que era un bacallanet?» «Tant se val sardineta com bacallanet!» «Doncs a mi m’agrada el culet que té, se’l veu fort, rodonet…» «Ai, nena, tu tens pa a l’ull. El forn sencer, hi tens!»
20
Solucionari
9. a. Joan Pla.
b. Primera.
c. Col·lecció La llum del far.
d. Són les matèries del llibre, els temes.
10. Mots encreuats.
1 J O A N
2 M O R U N A V I D A
3 S I L V E S T R E
4 M A G I S T E R I
5 B A N C A I X A
6 B O R R I A N A
7 X A N T A L
[pàgina 5]
DURANT LA LECTURA (Pàgina 5 a la 86)
1. Comprensió lectora:
a. La Paola.
b. L’acne.
c. L’alcoholisme del pare.
d. Perquè s’ha sentit ofès per les paraules del professor.
e. Les festes del botellot. Normalment al carrer o places de pobles i ciutats.
f. Troba que l’ajuda a desinhibir-se i a perdre els seus com-plexos. Durant el cap de setmana.
g. Assumeix d’entrada que el seu amic és mort.
h. Provoca la seva pròpia caiguda davant els amics.
i. En Manel diu als seus pares que ha dut la moto al taller.
j. Hi recorre per assegurar-se que, arribat el moment, decla-raria a favor seu.
k. Hagués preferit que l’haguessin tancat a la presó.
[pàgina 2]
ABANS DE LA LECTURA
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Sopa de lletres.
E D F V G U I O G E A A Q W D A
O I S G R F G K A J Y H G F D C
F M R A T I O P W F E T U O G C
S A C V M B V L I K I O M U B I
E N A M O R A T U P A O L A R D
A E G F H J R R T G C U I C E E
A L Q S D F I U I N N R Y O K N
R T Y U I O G D I F D S A M F T
N K I J F E S T A D A A D P T T
E R T Y U F A L C O H O L L F R
A H K I J T U T I U T Y R E Y A
M E N T I D A U I G G H E X E G
F G E L X Z D F G H J K Y A F I
P W A O U J A M I C R H U T O C
Q E F K L U Z A T A Y U I O P H
R P C A P D E S E T M A N A H J
[pàgina 3]
4. Resposta oberta.
5. Resposta oberta.
6. Proposta: Camí sense sortida, cul de sac...
7. Proposta: A les roques (traducció literal). Amb gel (traducció habitual). Expressió que es fa servir quan es demana una beguda alcohòlica.
[pàgina 4]
8. a. Baula.
b. 2009. (2011 la reimpressió).
c. Tallers Gràfics Edelvives. Saragossa.
d. Indica qui és el propietari/s dels drets del llibre.
e. Copyright.
f. Número assignat a cadascun dels llibres que es publiquen. Sigles: (de l’anglès) International Standard Book Number.
g. 978-84-479-1954-3
21
Solucionari
[pàgina 8]
6. Corregir el text.
El seu amic Carles se’n va adonar i el mirava amb picardia. La Núria també se’n va adonar, amb una mica d’enveja i gelosia, i ho va confessar a la Paola a l’hora de l’esbarjo de manera tan confidencial, sense treure la vista del damunt del Manel, mentre li xiuxiuejava el secret que se’n van assabentar totes les amigues. De tant en tant, la Paola tombava el cap i troba-va el Manel que n’apartava els ulls, d’ella, simulant estar atent a les explicacions del professor o de la professora. Ella somreia, coneixent com coneixia el Manel, tímid i acom-plexat. Però també immadur com la major part dels seus companys. Hauria de donar temps al temps. Però quan sor-tien al pati, el Manel l’espiava des del rotlle que formava amb els seus amics, mentre esmorzaven. O llançava la pilota cap a ella amb el fi d’acostar-s’hi.
7. Respostes obertes.
8. A 2 C 4 5 F
[pàgina 9]
9. Respostes obertes.
[pàgina 10]
10. Resposta oberta.
11. Resposta oberta.
[pàgina 11]
12. Proposta de resposta:
Quan es calma, el primer que li ve al cap són les rascades que ha patit la moto sobre el costat dret del davant. De ben segur que els amics li demanaran com s’ho ha fet. I la policia ha agafat mostres de sang i de pintura. No té sortida, tot i que la causa de mort s’ha produït a conseqüència del coma etílic. Però, en quina mesura hi ha contribuït el cop al cap en caure de la moto?
[pàgina 6]
2. a. Narrador omniscient.
b. Resposta oberta.
c. Resposta oberta.
d. Resposta oberta.
3. Requadre: Manel (p.5-7); Paola (p.5-6, p.13)
Resposta oberta.
[pàgina 7]
2. a. Mirar dissimuladament.
b. Impedir el pas.
c. Ser poc flexible, mostrar un comportament basat en la raó.
d. Amb una emoció extrema, expectant, especialment per la temença d’allò que es pugui esdevenir.
e. Pensar una solució.
f. Una fila o un rajolí de sang.
g. Anar begut.
5. Mots encreuats:
1 P I N X O2 M E T Ò D I C3 I M M U N D4 E N C A B O T A R - S E5 A T R I N X E R A R - S E6 T E N A L L A R7 D È R I E S8 E X E C R A B L E9 B U F E T10 A M O L L A R11 P A N E G Í R I C12 O M I S S I Ó
22
Solucionari
[pàgina 15]
3. Respostes obertes.
[pàgina 16]
4. a. No s’havia pogut aguantar.
b. Cruel.
c. Abalançar-se-li.
d. Premia.
e. Els presents.
f. Navalla.
g. Taca.
h. Policia.
i. Fugit.
j. Crits.
k. Alertat.
l. Implicat.
5. a. Conscient.
b. Empènyer.
c. Sense pensar-s’ho.
d. Aixecat.
e. Últim.
f. S’hi havia format.
g. Caure.
h. Dolor.
i. Apartar.
j. Blanc com la cera.
k. Abandonar.
l. Endut.
[pàgina 12]
13. Resposta oberta.
14. Resposta oberta.
[pàgina 13]
15. Respostes obertes.
16. Sopa de lletres.
F G H T J U C A R L E S
W D P A O L A J U F S E
G F S E R S T Y U R F M
D L M J Y E R A F E G E
E R Y A T U J O A N Y R
B R P I R F G H J A J I
E Q W R T I P S W L O T
N U R I A Y N U I B L X
E E R T Y U T A O E B E
T I R O B E R T E R F L
A S D G J L U O H T Z L
I T U R Y N A T X O S Y
[pàgina 14]
DURANT LA LECTURA (Pàgina 87 a la 167)
1. Veritable o fals.
a. F
b. V
c. F
d. F
e. F
f. F
g. V
h. F
i. F
j. V
2. C E A F B D
23
Solucionari
[pàgina 21]
DESPRÉS DE LA LECTURA
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
[pàgina 22]
4. Resposta oberta.
[pàgina 23]
5. Respostes obertes.
6. Respostes obertes.
[pàgina 17]
6. a. Professional que es dedica a l’estudi de la conducta i vida mental de la persona. (DIEC)
b. Resposta oberta.
c. Resposta oberta.
Resposta oberta.
7. Resposta oberta.
[pàgina 18]
8. Resposta oberta.
9. Respostes obertes.
10. Resposta oberta.
[pàgina 19]
11. Resposta oberta.
12. Resposta oberta.
[pàgina 20]
13. Elucubració: Acció de compondre (una obra d’enginy) a força de treball.
Forassenyat: Fora de seny, emportat per la ira, la ràbia.
Desbarrar: Perdre la moderació, dir inconveniències, disba-rats.
Rabent: Animat d’un moviment ràpid.
Atzucac: Carreró o camí sense sortida.
Reeixir: Algú, tenir èxit en alguna cosa que emprèn.
Etzibar: Llançar violentament (alguna cosa) contra algú o alguna cosa.
14. Resposta oberta.
15. Resposta oberta.
24
Bibliografia
LITERATURA
Treballem la literaturaARISTÒTIL. Poètica. Barcelona: Altaya, 2009
DOSTOIEVSKI, F. Crim i càstig. Barcelona: Proa, 2009
JOYCE, J. Dublinesos. Barcelona: Proa, 2006
SHAKESPEARE, W. Hamlet. Barcelona: Quaderns crema, 2000
WEB
Treballem l’alcohol i l’alcoholismeSecretaria general de Joventut (Secció: Salut i prevenció) www.gencat.cat/joventut/
Alcohòlics anònims: www.alcoholicos-anonimos.org
Teatreacció: www.teatreaccio.org
Teatre en l’educació: www.acgranollers.com/teatre-en-leducacio
Treballem el civismeYoutube: www.youtube.com
Dirección General de Tráfico: www.dgt.es
Servei Català del Trànsit: www.gencat.cat/transit/
PEL·LÍCULES
Treballem la literaturaBrannagh, K. Hamlet. Estats Units, 1997
Golan, M. Crime and Punishment. Rússia 2002
Treballem l’alcohol i l’alcoholismeBrooks, R. Cat on a Hot Tin Roof. Estats Units, 1958
MÚSICA
Treballem el debat i la reflexió:SIMON, P. «I am a rock» del disc Sounds of Silence, Estats Units, 1966
Aquesta proposta ha estat feta per Edicions Baula
