Presentación de PowerPoint€¦ · proporción de individuos de edad muy avanzada, dentro del total de los de edad avanzada . ej. viejos muy viejos (% >80 años sobre el total de

Ramón MirallesMédico Geriatra

Director Clínico Territorial de CronicidadInstitut Català de la Salut (ICS)Àrea Metropolitana Nord

Epidemiología de l’envelliment i cronicitat

El envejecimiento de la población es un fenómeno sin precedentes en la historia de la humanidad

Indice de Envejecimiento de una población :

- Proporción de personas de edad avanzada (> 65 años),con respecto al total de dicha población (%)

Fenómeno del sobre-envejecimiento :

“envejecimiento del envejecimiento”

proporción de individuos de edad muy avanzada, dentro del total de los de edad avanzada ej. viejos muy viejos (% >80 años sobre el total de mayores de 65 años) (cuarta edad)

Prof Ramón Miralles, Facultat de Medicina, Grau de Medicina Compartit UAB-UPF. Universitat Autònoma de Barcelona, Unitat Docent de l’Hospital del Mar (UDIMAS). Servei de Geriatria del Parc de Salut Mar (Hosp Mar/Hosp Esperança/Centre Fòrum) Barcelona; 2012

Guillén F, Bravo-Fernández de Araoz G. Demografía del envejecimiento. En: Guillén F, Pérez del Molino J, Petidier R. Síndromes y cuidados en el paciente geriátrico. (2ª Ed), Eds Elsevier-Masson. S.A. Barcelona, 2008 : pags 3-12.

% demayoresde 65 años Europa

20,6%

https://www.ine.es/prensa/np994.pdf

En España

TRANSICIÓNDEMOGRÁFICA

Evolución de lapirámide poblacional

española

años 1996 - 2020 – 2040

Tomado de :Envejecer en España. II Asamblea Mundial sobre Envejecimiento. Indicadores demográficos, económicos, sociales, de salud y de servicios sociales. Madrid, 2002 (versión en español; versión en inglés).Disponible en : www.segg.es(documentos de interés)

zona sombreada correspondea la generación del “baby-boom”nacida entre 1957-1977, queactualmente cuenta con edades entre 41 y 61 (en esas fechasnacieron 14 millones de niños).Esta generación llegará a su jubilación alrededor del año 2020

http://www.segg.es

Gráfico obtenido del Anuario Estadístico de Cataluña, 2006. Disponible en:http://www.idescat.net/cat/idescat/publicacions/anuari/aec_pdf/aec-cap2.pdf

Imágenes negativas y tristesParadigma del viejo enfermo, triste, en soledad y con precariedad económica

ENVEJECIMIENTORepercusiones :

Sociales / Económicas

-contribuyen al bienestar de hijos y familia (rol de abuelos, soporte familiar y/o económico, cuidadores informales)

-consumidores posibles (mercado potencial) (viajes, ocio, cultura)

-grupo social con capacidad de influencia (voto, ..)

-necesidad sistema pensiones eficiente

Sanitarias (asistenciales)

-incremento gasto sanitario (etapa final vida)

-predominio enfermedades crónicas

Imágenes positivas y optimistas Anciano sano, entusiasta, soporte para la familia, con ahorros y patrimonio

LUNES, 17 ABRIL 2017 LA VANGUARDIA

ENVEJECIMIENTOEsperanza de Vida(o espectativa)

Promedio de años que quedande vida en el momento de nacero bien, a partir de una determinada edad

( es un promedio que expresa una probabilidad )

González-Montalvo JI et al. Geriatria y asistencia geriátrica: para quién y como (I). Med Clin (Barc) 1991; 96: 183-188

30

50

70

80

90

Espectativamedia de

vida al nacer (años)

1900 1980

47 años

73 años

Incremento espectativa de vida media desde el nacimiento : Siglo XX

Incremento de 26 años

Fries JF. Aging natural death and the compression of morbidity. N Engl J Med 1980; 303: 130-135


http://observatorisalut.gencat.cat/ca/indicadors_i_publicacions/infografies/

https://www.ine.es/prensa/np994.pdf

A los 65 añosquedan un promediode unos 20 años de vida

¿por qué ha aumentadola espectativa de vida?



DifteriaVerolaFebre reumàticaTètanusPolioTuberculosisEpidemies (còlera, peste, altres…)

gracies a -vacunes,-condicions higièniques(canalització aigues…)-nutrició,-antibiòtics, etc…

(actualment suposen < 2% dels problemes de salut)

Inicis segle XX80% de les morts prematures

(en países desarrollados)

Augment de l’esperança de vida al llarg de segle XX














Rectangulación curva de supervivencia











Inicis segle XX80% de les morts prematures Finals segle XX

80% de les causes de morts estan relacionades amb :

-Arteriosclerosi (cardiop isquèmica, ictus,malaltia arterial perifèrica…)- Demència- Diabetis- MPOC- Insuficiència cardiaca- Càncer- Cirrosi

Acceleren la pèrdua de la reserva funcional dels òrgans

Tendència a la discapacitat i dependència

Deteriorament qualitat de vida


Fries JF. Aging natural death compression of morbidity. N Engl J Med 1980; 303: 130-135

Prevenció (o enderreriment) de malalties cròniques

- Algunes no es curan- Algunes poden ser evitades- Moltes poden ser enderrerides (en el seu inici)

- deixar tabac- tractar la HTA- hàbits dietètics saludables- exercici físic- control de la dislipemia- control diabetis- detecció precoç del càncer (screening)- règim de vida saludable …


Predicción de Fries sobre el Envejecimiento

LA PRESENCIA DE ENFERMEDADES YDISCAPACIDAD EN PERIODO MEDIO

DE LA VIDA DISMINUIRÁ


LAS ENFERMEDADES CRÓNICAS Y LADISCAPACIDAD SE CONCENTRARÁN

EN LOS ÚLTIMOS AÑOS DE VIDA

Teoría de la compresión de la morbilidad

Teoría de la Compresió de la Morbilitat(Hipòtesi de Fries)

0 anysneixement

80.. anysEspectativa de vida

Discapacitat

Malaltiescròniques

vida activa aumento del periodo libre de discapacidad

estilvida

factorsde risc

campanyesprevenció

retarda

Acumulació de malaltiesCròniques i discapacitat

en la darrera etapa de la vida


Teoría de la Compresió de la Morbilitat(Hipòtesi de Fries)

0 anysneixement

80.. anysEspectativa de vida

Discapacitat

Malaltiescròniques

vida activa aumento del periodo libre de discapacidad

estilvida

factorsde risc

campanyesprevenció

retarda

Acumulació de malaltiesCròniques i discapacitat

en la darrera etapa de la vida


Prolongación de la vida condiscapacidad

aumenta sufrimiento personal

aumenta sufrimiento social y familiar

aumentan los costes asistenciales(consumo de recursos sanitarios)


Compressió de la morbiditat al final de la vida

Aquestes prediccions deuen suggerir un enfoc diferentde la societat i dels serveis sanitaris :

Hospital - Tecnología

“Cuidados” - benestar - confortComprensió i respecte

MORT DIGNA

( binomio )


>6 mesos

de persones > 65 anys tenen problemade salut crònic que dura >6 mesos

de persones > 65 anys necessita ajudaper alguna activitat de la vida cotidianaper un problema de salut

Pacient Crònic Complex (PCC) : és aquella persona de la qual, la gestió clínica és percebuda com especialment difícil pels professionals referents

+ajuda de la presència de 1 o mes condicionsde complexitat …

Àrea Metropolitana Nord (ICS)

Estrategia de busqueda activa de historias clínicaspersonas >14 años (3 CAPs Sabadell)CRG ≥ 5 (al menos una enfermedad crónica)

“chronic disease is here to stay”(la malaltia crònica és aquí per quedar-se)

Robert L. Kane, MDUniversity of MinnesotaSchool of Public Health

Institut Català de la Salut Gerència Territorial Metropolitana Nord

Agency for Healthcare Research and Quality

aquella malaltia o condició que en els darrers 12 mesos (o mes), cumpleix algun o varis dels següents criteris :

a)-limitació per l’autocure,-limitació per viure sol de forma independent -limitació per portar una vida social activa

b) -necessitat de recursos sanitàris e intervencions de professionals, de manera continuada

Goodman RA, Posner SF, Huang ES, Parekh AK, Koh HK. Defining and Measuring Chronic Conditions: Imperatives for Research, Policy, Program, and Practice. Prev Chronic Dis 2013;10:120239. DOI: http://dx.doi.org/10.5888/pcd10.120239 .

Sistema de Salut

enfermedadesagudas …lesionesaccidentes cubrir necesidades de

personas muy vulnerablecon enfermedades crónicasy dependencia

Boyd CM et al, Guided care for multimorbid older adultsThe Gerontologist 2007; 47: 697-704

tiempo (meses - años)

CapacitatFuncional

Dependència

Independència

FINAL DE VIDA

MALALTIA CRÒNICA

(PCC/MACA)

Malaltia crònica : evolució i conseqüències


CapacitatFuncional

Dependència

Independència

FINAL DE VIDA

MALALTIA CRÒNICA

(PCC/MACA)

No es curaPersisteixen símptomes



CapacitatFuncional

Dependència

Independència

FINAL DE VIDA

MALALTIA CRÒNICA

(PCC/MACA)




CapacitatFuncional

Dependència

Independència

FINAL DE VIDA

MALALTIA CRÒNICA

(PCC/MACA)


Descompensacions / aguditzacions (crisis)


Hospitalitzacions repetició


CapacitatFuncional

Dependència

Independència

FINAL DE VIDA

MALALTIA CRÒNICA

(PCC/MACA)




Fragilitat(vulnerables als efectesadversos de la pròpia

hospitalització)Hospitalitzacions repetició


CapacitatFuncional

Dependència

Independència

FINAL DE VIDA

MALALTIA CRÒNICA

(PCC/MACA)




Hospitalitzacions repetició capacitat funcional (dependència) deteriorament cognitiu (episodios delirium) iatrogènia per la hospitalització (infeccions,

enllitament ...) aparició de desnutrició la polifarmàcia /efectes adversos aparició de depressiórepercussió negativa social i familiar


hospitalització)


CapacitatFuncional

Dependència

Independència

FINAL DE VIDA

MALALTIA CRÒNICA

(PCC/MACA)




Hospitalitzacions repetició capacitat funcional (dependència) deteriorament cognitiu (episodios delirium) iatrogènia per la hospitalització (infeccions,

enllitament ...) aparició de desnutrició la polifarmàcia /efectes adversos aparició de depressiórepercussió negativa social i familiar


hospitalització)


CapacitatFuncional

Dependència

Independència

FINAL DE VIDA

MALALTIA CRÒNICA

(PCC/MACA)


Fragilitat

ORrisc deterioro funcional(dependencia)

DOMICILI


HOSPITAL DOMICILIo

CENTRE SOCIOSANITARI

DOMICILIo


Estable

Crisis

Postagut

Final de vida

DOMICILI

Estable

NECESSITAT D’ATENCIÓ EN DIFERENTSNIVELLS ASSISTENCIALS

DOMICILI


HOSPITAL DOMICILIo


DOMICILIo


Estable

Crisis

Postagut

Final de vida

DOMICILI

Estable

Professionals prenen decisions :“sense el benefici” de disposar informaciócompleta de la condició del pacient (decisions/pactes previs, medicacions, aspectes socials/familiars, altres …etc…


risc de visió fragmentada !

DOMICILI


HOSPITAL DOMICILIo


DOMICILIo


Estable

Crisis

Postagut

Final de vida

DOMICILI

Estable




Perills en les transicions (reingresos, altres complicacions, etc…)

DOMICILI


HOSPITAL DOMICILIo


DOMICILIo


Estable

Crisis

Postagut

Final de vida

DOMICILI

Estable




Perills en les transicions (reingresos, altres complicacions, etc…) “una pesadilla”

(nightmare to navigate)“llarga travesía…”

Conseqüències de la fragmentació


Final de vida

Pacient poc informat i passiu desconeix recursos, circuitsutilització inadequada sistema... baixa educació sanitària no implicat en decisions mal coneixement pròpia malaltiai símptomes

Professionals poc motivats i poc experts

Utilització inadequada de recursosBaixa satisfacció en l’atenció rebudaMala experiència per el pacient

La NO identificació d’aquesta etapa : risc “cures” inadequades probabilitat entorn inadequat Si no està planificat (desconeixement desitjos pacient)qualitat de l’atenció

Pèrdua oportunitat proporcionarconfort i control símptomes adequat

Objectius :-millorar qualitat de l’atenció-minimitzar l’impacte de la malaltia sobre la qualitat de vida-organitzar millor les atencions (coordinació, “integració” )-millorar “la experiència” del pacient

Minimitzar la pendent del deterioro


CapacitatFuncional

Dependència

Independència

FINAL DE VIDA

MALALTIA CRÒNICA

(PCC/MACA)



CapacitatFuncional

Dependència

Independència

FINAL DE VIDA

MALALTIA CRÒNICA

(PCC/MACA)


Oportunitats de l’atenció “integrada”

Professionals MOLT motivats i experts

Oportunitat de :Pacient informat i actiuconeix recursos, circuits(utilització adequada sistema)(sap que fer, sap on trocar)bona educació sanitàriaimplicat en decisions(planificacions anticipades)bon coneixement pròpia malaltia (detecció precoç propis símptomes)hàbits vida saludables




Oportunitat de :recursos alternatius a la hospitalització convencional (hosp. a domicili, h dia, etc...dispositius de resposta ràpida (CUAP, 7x24, etc …)protocols de prevenció de complicacions durant hospitalització (delirium, immobilitat, etc …)planificació del alta





Oportunitat de :Oferir eines que facilitin comunicació i informaciópresencia professionalsde contacte (enllaç..)sistemes Informació (prealt, sistema informàtic,) conciliació medicació





Oportunitat de :Oferir eines que facilitin comunicació i informaciópresencia professionalsde contacte (enllaç..)sistemes Informació (prealt, sistema informàtic,) conciliació medicació

Oportunitat de : Identificació a temps millor planificació atencions qualitat dels “cuidados”Oportunitatsproporcionar confort i control símptomes adequat


Model d’Atenció Integrada


CENTRE ATENCIÓ PRIMARIA

Atenció Primària eix principal del procés

Dispositius d’ajuda a l’atencióde les crisis i especialització

PCCMACA

integració ‘total’ territori : primària + hospital

Documents

Presentación de PowerPoint€¦ · proporción de individuos de edad muy avanzada, dentro del total de los de edad avanzada . ej. viejos muy viejos (% >80 años sobre el total de