Film artístic

1908-1930

França• Tota la producció

cinematogràfica, tenía influència teatral, com els serials de Louis Feuillade.

• El 1908 es crea la “Société Film d’Art” amb l’objectiu de portar la classe mitja al cinema cridant-los l’atenció amb un contingut estètic i intel·lectual molt bo, basat en obres teatrals de prestigi, però malgrat tot no deixa de ser teatre filmat i una còpia de molts efectes de Méliès.

• El 1908 la pel·lícula “El asesinato del Duque de Guisa” trenca la influència teatral.

Italia• Es basa en un cinema èpic

– La primera pel·lícula que va arrencar tota la tradició de cinema èpic va ser “Los últimos dias de Pompeya” de Luigi Maggi (1908).

– Més tard “Quo vadis?”, de Guazzoni (1913), va eclipsar la producció utilitzant platos tridimensionals i molts extres.

– Finalment “Cabiria”, de Pastrone (1914), és el primer film mut amb uns efectes especials tan impressionants i el primer d’utilitzar llum artificial. Tot i això, no va poder amb “Quo vadis?” degut al començament de la 1º Guerra mundial.

Giovanni Pastrone

Dintre del cine italià d’aquesta època, és el productor que més destaca, sobretot per la pel·lícula “Cabiria”.

Nascut el 13 de setembre de 1883, va ser director, guionista i productor i va fer tota la seva obra durant la època del cine mut.

La seva obra més important és “Cabiria”, el 1914, pel·lícula èpica de dues hores de duració. I amb ella, tal i com hem vist abans, es converteix en el primer, a produir una pel·lícula muda amb efectes especials tan impressionants i a utilitzar llum artificial, fent així ombres i clarors exactament allà on volía.

Països Escandinaus

• Es fixa molt en l’estilística i estats d’ànim.

• Destaca Sjöström amb els seus reflexes d’estats d’ànims i qui inventa molts plànols i una perspectiva molt acurada.

• A causa dels finals de la 1º Guerra Mundial, baixa de 124 films l’any 1916 a 1 el 1928.

Alemanya• En un principi, també hi

predomina el cine d’art.• El 1917 es crea la UFA

(Universum Film Aktiengesellschaft)– Objectiu d’augmentar la

producció i contrarrestar la propaganda antialemanya.

– Es van dedicar a la distribució i exhibició.

– Produeixen films clàssics.

• El 1924 comencen a aparèixer fantasies de terror com “Gabinete del Dr. Caligari” (1919) de Robert Wiene i Nosferatu.

Fritz Lang

• Neix a Viena el 1890

• Estudia arquitectura en varies universitats

• El 1916 comença a col·laborar en el món del cinema escrivint guions

• El 1927 fa les pel·lícules que realment passaran com un mite a la història del cinema, “El doctor mabuse” i “Metropolis”, on es veu la seva obsessió per l’arquitectura en els decorats.

• Finalment el 1933 marxa de Alemanya, desprès de dir a Hitler que no dirigirà la UFA.

F.W. Murnau

• Murnau ataca temes més complexes que Fritz Lang.

• És famós pels moviments de càmera, gràcies a la col·laboració sempre de Carl Mayer.

• Creador de “Nosferatu”

Art per art• Delluc, autor de Fièvre (1921), és

dels primers que segueix la corrent cinematogràfica que diu que l’espectador és el que ha de desxifrar la veritat del que passa.

• Utilitza bastant el trucatge de Méliès.• Inspira a 3 descendents:

– Dulac, “la coquille et le clergyman” (1927), tot i fer proves per al cine sonor, es va haver de dedicar a produir noticiaris per falta de diners.

– Herbier, “El dorado” (1921), es dedica a la forma abstracta.

– Epstein, “Coeur fidèle” (1923), utilitza molt el muntatge rítmic.

• Un clar exemple d’aquesta tendència és “le ballet mecanique” (1924).

Alfred Hitchcock 1899 - 1980

• Alfred Joseph Hitchcock (Londres, 13 d’agost de 1899 – Los Angeles, 29 d’abril de 1980) va ser un cineasta britànic.

• Després d’un curs d’assistent tècnic, va aconseguir la seva primera feina a Londres, el 1920 : crear els entretítols a les pel·lícules mudes. Va ser el 1925 que es va convertir en posador en escena, quasi per accident.

• El seu talent li va permetre una ràpida ascensió dins l’ambient cinematogràfic. La seva primera pel·lícula important, The Lodger, es va estrenar el 1926. Dins aquesta pel·lícula, una rossa seductora és assassinada i les sospites es dirigeixen al nou llogater d’un apartament veí, malgrat que sigui innocent del crim.

• Les pel·lícules de Hitchcock mostren sovint persones innocents ficades dins situacions que no controlen i tampoc comprenen. Posen moltes vegades l’accent al mateix temps en la por i en la imaginació, i són coneguts pel seu humor negre.

Rússia• El primer estudi de Rússia no es va crear fins 1908 i l’estrica

censura tsarista havia limitat la producció a senzills entreteniments de evasió.

• Lev Kuleshov i Vertov van establir els principis i els principis claus en que es va basar el cinema soviètic. Kuleshov va descobrir un efecte, la representació fotogràfica de la realitat i com es podia modificar el seu significat mitjançant el muntatge. Vsievolod Llarionovich Pudovkin es potser el més prestigiós dels realitzadors cinematogràfics soviètics. Deixeble de Kuleshov. Pudovkin debuta com realitzador amb un curtmetratge còmic i amb un documental, que il·lustra les teories sobre els reflexos condicionats. En el 1926 inicia la realització de la seva trilogia, composada per “La Mare”, adaptació de la novel·la de Gorki, “La fi de San Pesterburgo” i “Tempestat sobre Àsia”.

• Sergei Mijailovich Eisenstein, La vaga (1924), amb la famosa seqüència de bestiar sacrificat a l’escorxador intercalada amb una altra de treballadors afusellats per soldats tsaristes. El cuirassat Potemkin (1925). Considerada una de les majors fites assolides pel cinema mut, l’escena d’acció de l’escalinata constitueixen punts decisius en la configuració del llenguatge cinematogràfic.

Sergei Mikhailovich Eisenstein

• Sergei Mikhailovich Eisenstein (Rus) Riga (actualment Letònia), 23 de gener de 1898 - Moscou (Rússia), 1 de febrer de 1948 fou un director, muntador i teòric cinematogràfic soviètic.

• La seva experiència com a director d’escena del Teatre Obrer (1920) l’impulsà a estudiar direcció teatral a l’escola estatal, on desenvolupà una personal concepció de l’art dramàtic basada en la juxtaposició d’imatges de fort contingut emocional i on seguí els ensenyaments de Vsevolod Meyerhold. El seu primer contacte amb el cinema fou el rodatge d’un petit curtmetratge inclòs en el muntatge de l’obra teatral El savi. Començà a interessar-se activament pel nou mitjà artístic i rodà el llargmetratge La vaga (1924), amb una famosa seqüència en la qual utilitzà la imatge de bestiar sacrificat a l’escorxador intercalada amb una altra de treballadors afusellats per soldats tsaristes.

• El cuirassat Potemkin (1925). Considerada una dels majors fites assolides pel cinema mut, l’escena de l’amotinament al vaixell i la vertiginosa escena d’acció de l’escalinata constitueixen punts decisius en la configuració del llenguatge cinematogràfic.

Japó• Van tenir una acceptació popular i un respecte

intel·lectual, gracies als lligams que va tenir amb el teatre noh i kabuki.

• L’impacta que el terratrèmol del 1923 va tenir en la sensibilitat social i cultural japonesa i la influencia dels films estrangers que van seguir a la suspensió de la producció van provocar un augment de la experimentació temàtica i estilística.

• Mentres que Daisuke Ito i Hiroshi Anagaki es van especialtzar en jidai-geki, la majoria de cineastes joves japonesos van treballar els shomin-geki o drames petitburgesos.

• Excepte Teinosuke Kinugasa que, amb Kuruta Ippeiji (1926), ens recorda l’expressionisme de Caligari, la majoria d’aquells films delaten la influencia de les series de melodrames senzills i naturalistes produïts per la Universal de Hollywood.