Productes i serveis financers i d’assegurances bàsics · un conjunt d’activitats proposades, que amplien i refor-cen tot el que s’ha exposat a l’unitat, i que intenten no

Productes i serveisfinancers i

d’assegurances bàsics

Miguel Jiménez BlascoJuan Antonio Jiménez Sánchez

Gregorio González VelascoCarmen Martín García

Revisió tècnica:Montserrat Pina Massachs

BARCELONA • MADRID • BUENOS AIRES • CARACAS • GUATEMALA • LISBOA • MÈXICNOVA YORK • PANAMÀ • SAN JUAN • BOGOTÀ • SANTIAGO • SÃO PAULO

AUCKLAND • HAMBURG • LONDRES • MILÀ • MONT-REAL • NOVA DELHI • PARÍSSAN FRANCISCO • SYDNEY • SINGAPUR • SAINT LOUIS • TÒQUIO • TORONTO

u_00.qxd_6 18/12/07 21:14 Página 1

Productes i serveis financers i d’assegurances bàsics

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic,ni la transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocò-pia, per registre o d’altres mitjans, sense el permís i per escrit dels titulars del Copyright.

Drets reservats © 2008, respecte a la primera edició en català, perMcGraw-Hill/Interamericana de España, SAUEdifici Valrealty, 1a plantaBasauri, 1728023 Aravaca (Madrid)

ISBN: 978-84-481-6147-7Dipòsit legal:

Editor de projecte: Pau Quesada VilàEdició: líniazero edicionsAjudant editorial: Beatriz Arroyo RodriguezCoberta: Mercader de IdeasDisseny interior: Nuevacocina ComunicaciónFotografies: Luis Castro, Alejandro Urea, A.Marti/L.Sogas, AGE, fons McGraw-HillFotocomposició: líniazero edicions

Imprès a Espanya - Printed in Spain

Nota dels autors. Els tipus impositius aplicats en aquest manualsón els vigents l’any 2007. Aqueststipus estan sotmesos a possibles canvis legislatius.

u_00.qxd_6 18/12/07 21:14 Página 2

3

Al llarg de la nostra trajectòria com a professors i autorssempre ens hem plantejat la necessitat de buscar puntsde suport a la tasca docent que serveixen de referènciaals dos elements fonamentals que componen el nostresistema educatiu: l’alumne i el professor.

Pensem que l’alumne sempre busca desenvolupar el seuaprenentatge de la manera que li suposi el mínimesforç. Per això, una manera d’integrar l’alumne en elprocés d’ensenyament és oferir-li textos que serveixinde guia, no només de manera teòrica, sinó sobretotpràctica.

D’altra banda, com a docents, habitualment busquemun llibre prou clar en l’exposició de conceptes que ensofereixi la llibertat d’escollir a classe els continguts quehem d’explicar sense necessitat de supeditar-nos a unaidea didàctica determinada.

Hem intentat plasmar aquestes idees en el llibre, fent,primer, que sigui molt pràctic, És per aquest motiu queal final de cada epígraf s’ofereixen de manera conti-nuada un cas pràctic o més que permeten a l’alumneexercitar de manera immediata el concepte explicat i,així, entendre’l més rápidament.

També pretenem que el llibre sigui clar, i per això hememmarcat les fórmules més importants, n’hem extret lesidees fonamentals i les hem resumit en l’apartat «Con-ceptes bàsics» amb la intenció de tenir un accés ràpid isenzill a les nocions que cal tenir presents abans decontinuar amb la resta de continguts. Finalment, hi haun conjunt d’activitats proposades, que amplien i refor-cen tot el que s’ha exposat a l’unitat, i que intenten nocaure en la repetició i que ofereixen algun aspecte inte-ressant per resoldre.

S’ha confeccionat un CD dirigit a l’alumne i que incloutot un seguit d’instruments que l’ajudaran quan estu-diï. Aquest CD inclou continguts perquè l’alumnereforci el seu vocabulari i millori el seu coneixementde la documentació associada als productes financersi d’assegurances. Té també un ampli contingut sobrewebs que són útils per a l’estudi i la comprensió delscontinguts. A més a més, el CD disposa d’un seguit de

fulls de càlcul que, associats als continguts del llibre,permeten conèixer el resultat que s’obtindria en casosdeterminats.

No pretenem que sigui exhaustiu, sinó un element addi-cional que orienti l’alumne, i també el professor, quancerqui diferents possibilitats i que, d’aquesta manera,comprengui la importància que tenen els avanços tec-nològics en aquesta àrea. En qualsevol cas, consideremimportant el guiatge del professor quan s’exploti aquestnou recurs.

L’estructura del llibre s’ajusta als cinc blocs temàticssegüents: «Els diners. El sistema financer espanyol»(Unitat 1), «Aplicacions de càlcul mercantil i financer ales operacions bancàries» (Unitats 2 a 8), «L’activitatbancària» (Unitats 9 a 12), «Productes i operacions bor-sàries» (Unitats 13 i 14) i «Productes i serveis d’asse-gurances» (Unitats 15 a 18).

La nostra intenció no és crear un manual ideal d’ense-nyament per a aquest mòdul, perquè pensem que aquestmodel està subordinat al criteri del professorat, ja queels continguts i l’estructuració poden ordenar-se en eltemps segons la metodologia que se segueixi.

Esperem que aquest llibre sigui útil i compleixi lesexpectatives de qui l’utilitzi. Per part nostra, agraïmtots els suggeriments, les observacions o les crítiquesque ens facin, ja que les actualitzacions i novetats ques’inclouen en aquesta edició en són, en gran part, elresultat. Creiem que això ha beneficiat tant els estu-diants, usuaris del manual, com els directors del procésd’aprenentatge, és a dir, els docents.

No podem acabar aquesta presentació sense expressarel nostre agraïment a tots aquells que amb la seva tascaens han ajudat a elaborar aquesta obra. I recordem elnostre company i amic Gregorio González, que enyorem,ja que a més a més de ser un gran professional, va seruna persona que ens va encoratjar amb el seu suport iestima permanents. Sense ell no hauríem arribat fins alfinal.

Els autors

Pre

sen

taci

ó

u_00.qxd_6 18/12/07 21:14 Página 3

El sistema financer . . . . . . . . . . . . . . . . 6

1.1 Els diners . . . . . . . . . . . . . . . . . 71.2 El sistema financer espanyol . . . . 91.3 Composició del sistema financer

espanyol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101.4 El Banc d’Espanya . . . . . . . . . . . . 131.5 Banca privada . . . . . . . . . . . . . . 161.6 Caixes d’estalvis . . . . . . . . . . . . . 171.7 Introducció a les operacions

financeres . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

L’interès simple . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

2.1 Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . 252.2 Capitalització anual . . . . . . . . . . . 252.3 Capitalització no anual . . . . . . . . 292.4 Formes abreujades per al càlcul

dels interessos . . . . . . . . . . . . . . 332.5 Interessos anticipats . . . . . . . . . . 342.6 Les comissions . . . . . . . . . . . . . . 36

Actualització simple . . . . . . . . . . . . . . 42

3.1 El descompte . . . . . . . . . . . . . . . 433.2 El descompte comercial . . . . . . . . 453.3 El descompte racional . . . . . . . . . 473.4 El descompte bancari . . . . . . . . . 483.5 Comparació entre el descompte

comercial i el racional . . . . . . . . . 51

Equivalència financera . . . . . . . . . . . . 56

4.1 Capitals equivalents . . . . . . . . . . 574.2 Venciment comú . . . . . . . . . . . . . 604.3 Venciment mitjà . . . . . . . . . . . . . 62

Progressions i logaritmes . . . . . . . . . . 66

5.1 Progressions aritmètiques . . . . . . 675.2 Progressions geomètriques . . . . . . 695.3 Logaritmes . . . . . . . . . . . . . . . . . 725.4 Càlculs logarítmics . . . . . . . . . . . 745.5 Potències . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

L’interès compost . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

6.1 Capitalització composta . . . . . . . . 816.2 Diferències entre capitalització

composta i simple . . . . . . . . . . . 84

6.3 Capitalització fraccionada . . . . . . 886.4 Actualització composta

o descompte compost . . . . . . . . . 90

Rendes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

7.1 Concepte de renda . . . . . . . . . . . 957.2 Classificació de les rendes . . . . . . 957.3 Rendes constants postpagables . . . 977.4 Rendes constants prepagables . . . 101

Préstecs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108

8.1 Concepte de préstec . . . . . . . . . . 1098.2 Elements d’un préstec . . . . . . . . 1098.3 Classificació dels préstecs . . . . . . 1108.4 Gestió d’un préstec . . . . . . . . . . . 114

Operacions passives de les entitats de crèdit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124

9.1 Les operacions bancàries . . . . . . . 1259.2 Normes dels comptes bancaris . . . 1279.3 Comptes corrents a la vista . . . . . 1319.4 El xec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1339.5 Comptes d’estalvis a la vista . . . . 1389.6 Imposicions a termini fix

i certificats de dipòsit . . . . . . . . . 1409.7 Liquidació de comptes bancaris . . 140

Operacions actives de les entitats de crèdit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148

10.1 Operacions actives . . . . . . . . . . . 14910.2 El descompte d’efectes comercials . 14910.3 El prèstec bancari. Classificació . . 15310.4 El compte de crèdit . . . . . . . . . . . 15710.5 Els descoberts . . . . . . . . . . . . . . 15810.6 L’aval bancari . . . . . . . . . . . . . . . 162

Serveis bancaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166

11.1 Targetes bancàries . . . . . . . . . . . 16711.2 Domiciliacions bancàries . . . . . . . 170 11.3 Transferències bancàries

i operacions similars . . . . . . . . . . 17111.4 Gestió de cobrament

d’efectes comercials . . . . . . . . . . 17311.5 Compravenda de moneda

estrangera . . . . . . . . . . . . . . . . . 174

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

4

Sum

ari

u_00.qxd_6 18/12/07 21:14 Página 4

5

11.6 Serveis diversos . . . . . . . . . . . . . 17911.7 Institucions de defensa dels clients:

el serveis de reclamacions . . . . . . 181

L’oficina i el màrqueting bancari . . . . 186

12.1 L’activitat bancària en el mercat espanyol . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187

12.2 Organització de l’oficina bancària . 18912.3 Segmentació del mercat bancari . . 19212.4 L’atenció al client . . . . . . . . . . . . 19412.5 Documentació bancària bàsica . . . 19712.6 Les noves tendències . . . . . . . . . . 199

El mercat de valors. La borsa de comerç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204

13.1 El mercat de valors . . . . . . . . . . . 20513.2 Els actius financers o valors

mobiliaris . . . . . . . . . . . . . . . . . 20613.3 Classificació dels mercats financers . 20813.4 El mercat de valors a Espanya . . . . 20913.5 La Comissió Nacional del Mercat

de Valors (CNMV) . . . . . . . . . . . . 21013.6 Les societats i les agències

de valors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21113.7 La borsa de valors . . . . . . . . . . . . 21113.8 Els fons d’inversió . . . . . . . . . . . . 213

Operacions borsàries . . . . . . . . . . . . . . 218

14.1 Liquidació . . . . . . . . . . . . . . . . . 21914.2 Valor de liquidació dels fons d’inversió 22314.3 Renda i rendibilitat . . . . . . . . . . . 22414.4 Préstecs amb garantia d’actius

financers (pignoració) . . . . . . . . . 225

L’activitat asseguradora . . . . . . . . . . . 230

15.1 L’assegurança. Antecedents . . . . . 23115.2 L’assegurança a Espanya . . . . . . . . 23115.3 El risc: concepte i característiques 23215.4 El contracte d’assegurança . . . . . . 23415.5 Elements del contracte d’assegurança 23515.6 Tràmits i documents per formalitzar

un contracte . . . . . . . . . . . . . . . 23615.7 Obligacions de les parts . . . . . . . . 23715.8 Distribució dels riscos . . . . . . . . . 23715.9 Les empreses asseguradores . . . . . 23815.10 Organismes públics relacionats

amb l’activitat d’assegurances . . . . 241

Els productes d’assegurança . . . . . . . 246

16.1 Classes d’assegurances privades . . 24716.2 Assegurances personals . . . . . . . . 24816.3 Plans de jubilació . . . . . . . . . . . . 25016.4 Plans i fons de pensions . . . . . . . 25216.5 Assegurances patrimonials . . . . . . 25316.6 Assegurances de responsabilitat

civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25316.7 Assegurances d’automòbils . . . . . . 25416.8 Assegurances patrimonials

multirisc . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25616.9 Assegurances de crèdit i caució . . 25816.10 Assegurances assistencials . . . . . . 25916.11 Divisió legal de les assegurances

privades . . . . . . . . . . . . . . . . . . 260

Aplicació de tarifa . . . . . . . . . . . . . . . . . 264

17.1 Bases tècniques de l’assegurança . 26517.2 La prima: elements i tipus . . . . . . 26717.3 Les franquícies . . . . . . . . . . . . . . 26917.4 L’edat en les assegurances . . . . . . 27017.5 La prima en les assegurances

de vida per al cas de defunció . . . 27117.6 La prima en les assegurances

d’accidents personals . . . . . . . . . . 27317.7 La prima en les assegurances

d’estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27417.8 La prima en les assegurances

d’automòbil . . . . . . . . . . . . . . . . 27517.9 La prima en les assegurances

multirisc llar . . . . . . . . . . . . . . . 27717.10 L’Agència Espanyola de Protecció

de Dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . 278

L’oficina i el màrqueting d’assegurances . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 282

18.1 El caràcter empresarial de les companyies d’assegurances . . . . . . 283

18.2 L’organització de l’empresa d’assegurances . . . . . . . . . . . . . . 284

18.3 Els canals de distribució . . . . . . . 28618.4 Elements materials de l’oficina

d’assegurances . . . . . . . . . . . . . . 28918.5 Elements tècnics de l’oficina

d’assegurances . . . . . . . . . . . . . . 29018.6 Recursos humans de l’oficina . . . . 29118.7 El màrqueting d’assegurances . . . . 29118.8 Tipologia del client d’assegurances 294

18

17

16

15

14

13

12

u_00.qxd_6 18/12/07 21:14 Página 5

El sistema financer

En aquesta unitat aprendràs a:

1. Distingir les diferents funcions dels diners.

2. Conèixer els objectius del sistemafinancer espanyol.

3. Saber quines són les funcions deles entitats de direcció i control del sistema financer.

4. Diferenciar entre la banca privadai les caixes d’estalvi.

5. Identificar els elements d’unaoperació financera.

01unidad_01.qxd_6.qxd 18/12/07 21:11 Página 6

7

Els mercats són les transaccions dels béns i els serveisoferts als consumidors a un preu determinat.

Hi pot haver un mercat sense diners? Una economia potfuncionar sense aquest element? La resposta a aquestespreguntes és, sense cap dubte, «no». Però sempre haestat així? Estem acostumats a usar els diners per com-prar béns i serveis, de manera que els diners formenpart de la nostra vida quotidiana, però no sempre haestat així.

És un fet constatable que, en el passat, els bitllets i lesmonedes eren diferents. Aquestes diferències també espoden apreciar actualment si s’observen les diferentsunitats monetàries d’alguns països. Però, tot i que encada país els diners són diferents (euros, dòlars, etc.),continuen acomplint funcions semblants.

A Història dels diners

Les societats primitives no feien servir bitllets ni mone-des, ja que tenien una economia basada en l’autocon-sum i la producció de béns primaris de manera autosu-ficient, sense que existís la divisió del treball.

• La permuta. Amb l’aparició de l’agricultura i ladivisió del treball, i enfront de la impossibilitat deproduir tot el que calia, va sorgir la necessitat d’in-tercanviar els productes sobrers com a manera d’ob-tenir fàcilment allò necessari per sobreviure.

Però aquest tipus de comerç, anomenat permuta ocanvi, tenia limitacions, ja que per intercanviar

unes mercaderies directament per unes altres, s’ha-via de trobar en primer lloc les persones que neces-sitessin allò que es volia intercanviar i que, alhora,tinguessin els bens que l’altra part necessitava. Aaquest problema s’hi afegeix, a més, el de l’acordimprescindible sobre les quantitats que s’haviend’intercanviar.

A causa de les dificultats de la permuta, abans de l’apa-rició dels diners es van utilitzar algunes mercaderiesgeneralment acceptades, duradores i no peribles quefeien la funció del canvi; és a dir, que en certa maneraeren diners. En podem esmentar, entre d’altres, les pellsd’animals, la sal, les pedres precioses i els metalls,depenent de la societat i del moment històric en què esvan utilitzar.

• Les monedes metàl·liques. L’ús dels metalls va anardesplaçant, amb el pas del temps, la resta d’elementsusats com a diners. Això no obstant, la dificultat deles parts per posar-se d’acord sobre la quantitat demetall necessari per comprar determinades mercade-ries, així com l’obstacle que representa tralladar elsmetalls d’un lloc a un altre i el desenvolupament delcomerç amb l’aparició de les ciutats i els Estats, vaportar l’aparició de les monedes.

Les monedes són peces metàl·liques encunyadespels Estats que serveixen de mesura comuna perfixar el preu de les coses i facilitar l’intercanvi demercaderies al mercat i, en conseqüència, la divi-sió del treball.

Al principi, les monedes estaven fetes de metallscom el bronze, el ferro, la plata i l’or. El valor de lesmonedes es basava en la quantitat de metall que

1. El sistema financer 1.1 Els diners

Els diners1.1

Fig. 1.1. Abans de l’aparició dels bitllets i les monedes esfeien servir algunes mercaderies que en feien les funcions.

Bé(A)

Bé(B)

SalPetxines

Imaginem que tenim una taula de fusta i neces-sitem carn de vedella; aleshores hem de buscarels ramaders que necessitin la taula i estiguindisposats a sacrificar una vedella per canviar unsquants kilos de carn per la nostra taula, cosaque no és gaire fàcil.

unidad_01.qxd_6.qxd 18/12/07 21:11 Página 7

les constituïa, i que els comerciants les acceptes-sin depenia del prestigi de la ciutat o l’Estat que lesencunyava. Les primeres monedes encunyades vanaparèixer a Egipte, Grècia, Cartago i Roma.

• Els bitllets bancaris. Amb el desenvolupament delcomerç, i a causa de les dificultats de transportargrans quantitats de monedes, van aparèixer els pri-mers banquers, units als orfebres, que treballavenels metalls preciosos, i es va estendre el costumentre els comerciants i la gent en general de dipo-sitar les monedes d’or i plata a les caixes fortes d’a-quests orfebres i banquers i de rebre com a contra-partida rebuts de dipòsit i el compromís de tornarl’or i la plata en el moment de presentar els rebutsen aquests establiments.

En un primer moment, quan el dipositari efectuavauna compra important, reclamava l’or presentant elrebut de dipòsit, i amb aquest or pagava el proveï-dor. Amb el pas del temps, es va fer habitual que elproveïdor diposités l’or que rebia al mateix banc oen un altre, i es va imposar el pagament amb elsrebuts i no amb les monedes.

A partir d’aleshores, trobem el paper moneda obitllets bancaris, que són rebuts pel portadors ique, inicialment, tenien un contravalor en or en elbanc emissor. Poc a poc, aquests bancs van comen-çar a emetre més quantitat de rebuts que la quan-titat d’or que tenien a la caixa forta, confiant queels dipositaris no en reclamarien la convertibilitaten or, excepte en casos especials.

A partir del segle XIX, l’emissió de bitllets i monedesqueda exclusivament en mans dels Estats, mitjançant elsbancs emissors. En el cas de l’Estat espanyol, aquesta

funció correspon al Banc d’Espanya i al Banc CentralEuropeu.

B Diners bancaris

Actualment, l’oferta de diners la compon el diner exis-tent a disposició del públic més el que existeix als dipò-sits en les institucions financeres o de lliure disposició.

La generalització de nous instruments de pagament,com les lletres de canvi, els xecs i les targetes decrèdit, ha produït una disminució generalitzada demonedes i bitllets de banc, i d’aquesta manera haaugmentat la quantitat de diners en els comptesbancaris, en els quals es produeixen meres anota-cions comptables a voluntat dels clients, segons elspagaments i cobraments que hi han domiciliat(ingrés de nòmines i pensions, pagament d’assegu-rances, etc.).

C Funcions dels diners

La millor manera d’entendre què són els diners consis-teix a definir l’ús a què es destinen. Per tant, s’ha decomençar amb l’estudi de les funcions dels diners.

A continuació, se’n descriuen i analitzen les quatre fun-cions principals:

• Instrument de canvi. Els diners són el mitjà decanvi generalment acceptat per la societat en lacompravenda de mercaderies i serveis.

8

1. El sistema financer1.1 Els diners

Fig. 1.2. Abans de l’aparició dels bitllets i les monedes es feien servir algunes mercaderies que en feien les funcions.

BancOr

Bitllets

Bitllets

Fig. 1.3. L’ús dels nous mitjans de pagament està reem-plaçant les monedes i els bitllets bancaris com a mitjà depagament en el comerç.

Banco

caixa d’estalvis

Sous

Llum

Telèfon

Bitllets

Targetes de crèdit

Rendes


9

• Mitjà de pagament. Els diners són un instrumentacceptat per tots per al pagament de les compres odels deutes.

• Mitjà de valor. En l’economia de mercat i en lesanàlisis econòmiques d’empreses i governs, elvalor de tots els béns s’expressa en diners. D’a-questa manera, es converteixen en unitat decompte. Per això, tots els béns s’expressen eneuros, dòlars, etc.

• Reserva de valor. Els diners són la manera méshabitual de mantenir la riquesa econòmica finsque calgui efectuar una compra. Això és degut ala facilitat de canvi en qualsevol moment dediners per béns i serveis que es puguin necessitaren el futur.

Un exemple clar d’aquesta funció dels diners ésl’estalvi.

El sistema financer està format pel conjunt d’institu-cions, mitjans i mercats o institucions financeres quefan d’intermediaris entre els estalviadors i els inversors,i canalitzen l’estalvi cap a la inversió. Les entitatsfinanceres poden ser de dos tipus:

• Bancàries. Les més importants són el Banc Cen-tral de l’Estat (Banc d’Espanya), la banca pri-vada, les caixes d’estalvi i les cooperatives decrèdit.

• No bancàries. Entre les més importants podemdestacar les companyies d’assegurances, els fonsde pensions, els fons d’inversió, les entitats d’ar-rendament financer (lísing), les entitats de fac-turatge (factoring) i les societats de garantiarecíproca.

A Objetius del sistema financer

El sistema financer espanyol té dos objectius bàsics:

• Captar els recursos financers (estalvis) sobrants enl’economia domèstica i d’empresa i assegurar-loscom a contrapartida un interès pels dipòsits i unaseguretat de reemborsament (devolució en elmoment exigit), a banda de prestar serveis com aracobraments i pagaments de rebuts, nòmines, can-vis de divises i moneda estrangera, etc.

• Satisfer les necessitats financeres, i obtenir benefi-cis, dels inversors i les persones que demanen unpréstec, exigint el pagament d’interessos i garantiesde solvència per respondre davant dels estalviadors iles despeses del negoci bancari.

1. El sistema financer1.2 El sistema financer espanyol

El sistema financer espanyol1.2

Fig. 1.4. Funcionament del sistema financer.

ParticularsEmpreses

Administradors

Estalvis Préstecs

Estalviadors Inversors

ParticularsEmpreses

Administradors

Sistemafinancer


B Mercats financers

Els mercats financers són aquells en què es negocienels actius financers, que són els títols de valor eme-sos (creats) pels inversors econòmics amb necessitatsde finançament per poder realitzar les seves inver-sions o compres. Actualment, els agents que invertei-xen en els mercats financers poden operar a moltskilòmetres de distància i tancar operacions de com-pra, venda, préstecs, etc., mitjançant terminals d’or-dinador (és el que es coneix com a globalització eco-nòmica i financera).

Funcions dels mercats financers

Els mercats financers tenen, entre altres, les funcionssegüents:

• Posar en contacte els estalviadors (oferents de diners) amb els inversors (demandants dediners).

• Fixar el preu dels actius financers en funció del’oferta i la demanda.

• Proporcionar liquidesa als actius financers, és a dir,que els posseïdors dels actius els puguin vendreamb facilitat a altres persones o empreses.

• Reduir els terminis i els costos d’intermediació, agi-litzant els procediments de liquidació.

Classes de mercats financers

Els mercats financers es poden classificar segons el ter-mini dels actius financers que hi intervenen o segons eltipus d’actius financers.

• Mercat monetari. És el mercat en què es negociaamb diners o actius financers amb venciment acurt termini, és a dir, en terminis inferiors a l’any,com per exemple els efectes comercials a curt ter-mini a dies o mesos.

• Mercat de capitals. És el mercat en què es nego-cien els actius financers amb venciment a mitjàtermini (superiors a l’any).

• Mercats primaris. Són els mercats en què es creenels actius financers emesos per les empreses o enti-tats que sol·liciten recursos per poder finançar lesinversions. Aquests actius financers es posen encirculació per primera vegada.

• Mercats financers secundaris. Són els mercatsfinancers en què només s’intercanvien actius finan-cers ja creats amb anterioritat en el mercat primari,com per exemple les borses de valors o comerç.

El sistema financer està format per una pluralitat d’en-titats públiques i provades. A continuació veuremdiverses classificacions de les entitats que el formen,segons les funcions de cada una dins del sistemafinancer.

A Entitats amb funcions de direcció i control

Les funcions de direcció i control del sistema financerespanyol depenen de les diverses Administracions públi-

ques. En el desenvolupament del procés d’unió monetà-ria de la Unió Europea, i segons criteris establerts en eltractat de Maastricht, una part de les funcions pròpiesdel Govern i del Banc d’Espanya relacionades amb lapolítica monetària depenen del Banc Central Europeu,que va començar a funcionar a partir de 1998, i es vaestablir l’euro (€) com a moneda única europea. L’1 degener de l’any 2002 vam començar a utilitzar l’euro enbitllets i monedes.

La direcció i el control del sistema financer espanyolcorrespon a les institucions següents:

10

1. El sistema financer1.3 Composició del sistema financer espanyol

1.3 Composició del sistema financer espanyol


11

• Govern. Marca la política econòmica i, per tant, ésel responsable màxim del funcionament del sistemafinancer.

• Ministeri d’Economia i Ministeri d’Hisenda. Sónels responsables, dins del Govern, de l’àrea d’eco-nomia i, per tant, de tot allò que fa referència alfuncionament de les entitats financeres.

• Comunitats autònomes. Les comunitats amb com-petències en l’àrea econòmica exerceixen una fun-ció de control centrada, sobretot, en les caixesd’estalvi i les cooperatives de crèdit.

• Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC). Ésl’organisme de la Unió Europea que coordina la

política monetària de tots els bancs centrals delspaïsos membres de la Unió. El SEBC està compostpel Banc Central Europeu (BCE) i pels bancs cen-trals de tots els països de la Unió Europea.

• Banc Central Europeu (BCE). Defineix la políticamonetària dins els països de la zona euro.

• Banc d’Espanya. És l’encarregat de controlar lapolítica monetària, amb dependència del BCE, i detot allò que fa referència a la regulació i la inspec-ció de la banca privada, les caixes d’estalvi i lescooperatives de crèdit.

• Comissió Nacional del Mercat de Valors. És l’or-ganisme encarregat de controlar i inspeccionar elmercat de valors (Borsa de Valors).

• Direcció General d’Assegurances. És la responsa-ble de regular les entitats d’assegurances i les enti-tats gestores de fons de pensions.

• Direcció General de Transaccions Exteriors. Rea-litza les funcions estadístiques i administratives deles transaccions exteriors o del comerç exterior.

B Entitats financeres bancàries

Les entitats financeres bancàries són les institucionsmés importants del sistema financer espanyol i les quetenen una relació més directa amb el públic i les peti-tes empreses en general. Per ordre d’importància, tenimles següents:

• Banca privada. La componen totes les empresesprivades dedicades al negoci bancari i que servei-xen d’intermediàries entre els estalviadors i elsinversors, a més d’oferir altres serveis com la ges-tió de cobraments, pagaments, girs, transferències,assessorament als clients, etc.

• Caixes d’estalvi. Són institucions sense afany delucre, amb funcions i competències semblants als dela banca privada.

• Cooperatives de crèdit. Són cooperatives que esdediquen al negoci bancari, i atenen preferentmentels seus socis.


Fig. 1.5. Seu del Banc Central Europeu (Frankfurt, Alemanya).


C Institucions financeres d’intermediació borsàriao d’inversió

En el sistema financer espanyol hi ha dos tipus d’insti-tucions d’intermediació borsària o d’inversió, és a dir,institucions que intervenen en el mercat de valors:

• Societats i agències de valors. Les societats devalors són empreses facultades per actuar en borsesde comerç o valors, en nom propi o per compte d’al-tri. Les empreses de valors són empreses facultadesper actuar en les borses de valors per compte d’altri.

• Institucions d’inversió col·lectiva. Tenen com aobjectiu la negociació en els mercats financers ambels títols de valors, tant en el mercat primari comen el secundari. Un exemple d’aquest tipus d’em-presa són les societats gestores dels fons d’inversió.

D Entitats de finançament no bancàries

Segons la finalitat, es poden distingir tres tipus d’enti-tats financeres no bancàries:

• Empreses d’arrendament financer o lísing. Lafinalitat fonamental d’aquestes empreses és elfinançament de béns d’equip, mitjançant un con-tracte d’arrendament financer basat en avantatgesfiscals i opció de compra al final de l’arrendamentper valor residual o simbòlic.

• Entitats de cobrament o facturatge (factoring).Són empreses encarregades de fer gestions decobraments de crèdits dels clients, reconeguts amblletres de canvi, pagarés, factures, etc., que facili-ten el finançament dels creditors i cobreixen elspossibles riscos d’impagats. Les lletres de canvi opagarés són documents que materialitzen i acredi-ten un deute de clients.

• Societats de garantia recíproca. Són societats lafinalitat de les quals és recolzar les Pimes (petitesi mitjanes empreses) amb la concessió d’un avalque respongui dels crèdits que aquestes empresessol·licitin a les entitats financeres. L’aval és la per-sona o empresa que respon per una altra a l’hora detornar un crèdit o préstec.

E Institucions d’assegurances

Les institucions d’assegurances són entitats privadesque es poden agrupar en:

• Companyies d’assegurances. Estan constituïdespel conjunt d’empreses que, com a contrapartidadel pagament de les primes d’assegurances per partde l’assegurat (persona o empresa, contractant del’assegurança), es comprometen a lliurar unaindemnització en cas de sinistre.

• Gestores de fons de pensions. Són societats degestió dels patrimonis constituïts per les apor-tacions dels associats durant la seva vida labo-ral activa, per completar o substituir les pen-sions que paga la Segurat Social després de lajubilació.

12


• Banc Central Europeu• Govern• Ministeri d’Economia

i Ministeri d’Hisenda• Comunitats autònomes• Banc d’Espanya• Comissió Nacional del Mercat

de Valors• Direcció General d’Assegurances• Direcció General de

Transaccions Exteriors• Banca privada• Caixes d’estalvi• Cooperatives de crèdit• Empreses d’arrendament

financer o lísing• Entitats de cobrament o

facturatge• Societats de garantia recíproca

• Societats i agències de valors• Institucions d’inversió

col·lectiva

• Companyies d’assegurances• Gestores de fons

de pensions

Entitatsamb funcionsde direcciói control

Entitatsfinanceresbancàries

Entitatsde finançamentno bancàries

Institucionsfinanceresd’intermediacióborsàriao d’inversió

Entitats d’assegurances

Sistema financer espanyol

Taula 1.1. Composició del sistema financer espanyol.


L’aspiració per part dels diferents governs de tenir unbanc oficial que estigués al servei dels interessos polí-tics és molt antiga, però no és fins el 1782 que es creael Banco de San Carlos, precursor del Banc d’Espanyaactual. Durant els segles XIX i XX va patir moltes vicissi-tuds. Va anomenar-se també Banco Español de San Fer-nando i, posteriorment, Banc d’Espanya, a partir de1856. La importància i les funcions d’aquest banc hancrescut al llarg de la història, en la qual destaquen tres

dates: el 1962, quan es nacionalitza i tot el sistemabancari passa a girar al seu voltant; el 1994, quan espromulga la Llei 13/94 que regula la seva autonomia ipassa a ser un organisme autònom amb personalitatjurídica pròpia; i 1999, quan es creen el SEBC i el BCE.Actualment les funcions principals del Banc d’Espanyasón, entre d’altres, els serveis de tresoreria i deutepúblic, els mitjans i sistemes de pagament, i supervisiói control del sistema financer.

13

1. El sistema financer1.4 El Banc d’Espanya

El Banc d’Espanya1.4

Funcions com a membre del SEBCDes de l’1 de gener de 1999, el Banc d’Espanya participa en el desenvolupament de les següents funcions bàsiques atribuïdes al SEBC:• Definir i executar la política monetària de la zona euro, amb l’objectiu principal de mantenir l’estabilitat dels preus en tota aquesta zona.• Realitzar les operacions de canvi de divises coherents amb les disposicions de l’Article 109 del Tractat de la Unió Europea, així com posseir i

gestionar les reserves oficials de divises de l’Estat.• Promoure el bon funcionament del sistema de pagaments en la zona euro.• Emetre els bitllets de curs legal.

Funcions com a banc central nacionalRespectant les funcions que emanen de la seva integració en el SEBC, la Llei d’Autonomia atorga al Banc d’Espanya l’exercici de les funcions següents:• Posseir i gestionar les reserves de divises i metalls preciosos no transferides al BCE.• Promoure el bon funcionament i l’estabilitat del sistema financer i, sense perjudici de les funcions del BCE, dels sistemes de pagament nacio-

nals.• Supervisar la solvència i el compliment de la normativa específica de les entitats de crèdit, altres entitats i mercats financers la supervisió dels

quals li hagi estat atribuïda d’acord amb les disposicions vigents.• Posar en circulació la moneda en metàl·lic i desenvolupar, en nom de l’Estat, les altres funcions relacionades que se li encomanin.• Elaborar i publicar les estadístiques relacionades amb les seves funcions i donar suport al BCE en la recopilació de la informació estadística

necessària.• Oferir els serveis de tresoreria i d’agent financer del deute públic.• Assessorar el govern i elaborar els informes i estudis que siguin adequats.

Funcions del Banc d’Espanya

L’inici de la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària Europea l’1 de gener de 1999 i la constitució del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC)i del Banc Central Europeu (BCE) han representat la redefinició d’algunes de les funcions que desenvolupaven tradicionalment els bancs centralsnacionals dels països membres de la zona euro.En aquest context, mitjançant la Llei 66/1997, de 30 de desembre, i la Llei 12/1998, de 28 d’abril, va ser necessari modificar la Llei d’Autonomiadel Banc d’Espanya (Llei 13/1994, d’1 de juny), per garantir la integració plena del Banc d’Espanya en el SEBC. S’hi reconeix, entre d’altres temes,la potestat del BCE en la definició de la política monetària de la zona euro (i la seva execució per part del Banc d’Espanya) i les seves facultatssobre la política del tipus de canvi. La llei reconeix que el Banc d’Espanya, com a part integrant del SEBC, es troba sotmès a les disposicions delTractat de la Unió Europea (TUE) i als estatuts del SEBC.Quan exerceixi les funcions que es deriven del fet d’ésser part integrant del SEBC, el Banc d’Espanya s’ajustarà a les orientacions i instruccions delBCE. Sense perjudici del que acabem d’esmentar, el Banc d’Espanya podrà dictar les normes que calgui per a l’exercici de les seves funcions. Les nor-mes relatives a la política monetària s’anomenaran “circulars monetàries”. Les normes per a l’exercici de la resta de les seves competències s’ano-menaran “circulars”. Totes elles es publicaran al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

El Banc d’Espanya i la Unió Econòmica i Monetària Europea

Taula 1.2. Unió Econòmica i Monetària Europea i funcions del Banc d’Espanya.


A Política monetària

Entenem per política monetària el conjunt de mesurestendents a controlar les variacions en la quantitat dediners en circulació.

El Banc Central Europeu i el Banc d’Espanya perse-gueixen, per tant, l’estabilitat en els preus, reduintels diners en circulació (augmentant el tipus d’inte-rès dels diners) en els moments en què s’apugen elspreus i augmentant els diners en circulació (reduintel tipus d’interès) en els moments d’inflació (la infla-ció és una puja constant i contínua dels preus) baixa,sobretot si la inflació va acompanyada d’un índexd’atur alt.

El Banc d’Espanya disposa de les eines següents perinfluir en el preu dels diners:

• Establir el coeficient de caixa. S’entén per coefi-cient de caixa el percentatge sobre el total de dipò-sits rebuts dels estalviadors que les entitats finan-ceres han de cobrir en efectiu o en forma dedipòsits al Banc d’Espanya per afrontar les retira-des de dipòsits dels clients (estalviadors).

Per exemple, si un banc té un total de dipòsits de1 000 000 000 € i el coeficient de caixa marcatper l’autoritat monetària (Banc d’Espanya) és del3%, els diners que haurà de tenir el banc a la

caixa i en el compte del Banc d’Espanya en efec-tiu serà:

� 30 000 000 €

• Subhasta desenal de certificats del Banc d’Es-panya. Els certificats del Banc d’Espanya són títolsemesos per aquest bancs i subscrits per les entitatscreditícies subjectes al coeficient de caixa. Quan elsbancs o caixes d’estalvi necessiten diners, acudeixena aquesta subhasta desenal, en què el Banc d’Es-panya adquireix temporalment els certificats del Bancd’Espanya que tenien els bancs i caixes d’estalvi, ambel compromís de recompra, i els presta diners a canvidels certificats, fixant-ne el tipus d’interès. Aquest ésel preu dels diners marcat pel Banc d’Espanya.

• Operar en el mercat obert. Compra i venda deceritificats del Banc d’Espanya i de títols públicsper part d’aquesta entitat. Amb aquesta operacióinjecta liquidesa al mercat financer o n’hi treu.

• Préstecs de regulació monetària. Són les quanti-tats que el Banc d’Espanya presta a molt curt ter-mini als bancs i caixes d’estalvi per cobrir el coefi-cient de caixa. El sistema que s’utilitza és elprocediment de subhasta, en què s’estableix unalicitació de diners, però no en fixa ni la quantitatni el preu (tipus d’interès).

1 000 000 000 � 3

100

14


Fig. 1.6. Instruments de política monetària.

Instruments del Banc Central Europeu i el Banc d’Espanya per regular la quantitat de diners en circulació

Coeficient de caixaCertificats del Banc d’Espanya

Operacions enmercat obert

Préstecs de regulació monetària


15

B Política del tipus de canvi

Entenem per tipus de canvi la relació d’equivalènciaentre dues monedes, mesurada per la quantitat d’eu-ros que hem de lliurar per poder comprar una altramoneda.

Correspon al Banc Central Europeu fixar la políticad’aquest tipus de canvi, i al Banc d’Espanya en corres-pon l’execució a l’Estat espanyol. Les funcions del Bancd’Espanya en aquesta matèria són les següents:

• Posseir, gestionar, adquirir i vendre al comptat o atermini tot tipus d’actius denominats en monedaestrangera o divises, i també metalls preciosos.

• Efectuar qualsevol tipus de transaccions bancàriesamb entitats estrangeres o amb organitzacionsinternacionals, incloses les operacions de conces-sió i obtenció de préstecs.

• Publicar diàriament els canvis oficials al ButlletíOficial de l’Estat.

• Exercir el control de canvis, tant en les funcionsadministratives com d’inspecció o sancionadores,si cal. S’entén per control de canvis el conjunt denormes que regulen els cobraments i pagamentsentre els residents espanyols i els residents de laresta del món en divises o moneda estrangera.

El Banc d’Espanya pot delegar una part de les funcionsa entitats bancàries públiques o privades i caixes d’es-talvi que estiguin registrades al Banc d’Espanya perpoder dur a terme aquestes funcions.

C Servei de tresoreria i deute públic

El Banc d’Espanya és el banc de l’Estat i de lescomunitats autònomes per als comptes de tresoreriaen euros o moneda estrangera o qualsevol altra activi-tat bancària.

El Banc d’Espanya té encomanat el servei financer deldeute públic (deute públic són els actius financers eme-sos per l’Estat, les comunitats autònomes o els ajunta-ments per finançar les despeses); és a dir, col·locar-lo,

administrar-lo, pagar-ne periòdicament els interessos,amortitzar-lo, etc.

D Mitjans i sistemes de pagament

El Banc d’Espanya és l’única entitat financera de l’Estatespanyol autoritzada a emetre bitllets en euros iposar-los en circulació; en determina la quantitat encirculació i decideix les característiques, l’anul·lació ola renovació i la posada en circulació de monedametàl·lica. La Casa de la Moneda és a Espanya l’orga-nisme encarregat de fabricar les monedes i els bitllets.

E Supervisió i control

Les funcions del Banc d’Espanya, com a autoritat mone-tària, són les següents:

• Concedeix autorització per al registre d’aquelles enti-tats que vulguin exercir com a entitats de crèdit.

• Estableix la normativa comptable, financera i ope-rativa que han de dur les entitats financeres.

• Exerceix el control i la inspecció de totes les enti-tats de credit.

• Obre expedient sancionador sobre les entitatsfinanceres que hagin comès irregularitats.

• Intervé en les entitats que manifestin dificultatsde gestió.

F Altres competències del Banc d’Espanya

Amb aquest epígraf es recullen funcions com ara eme-tre informes sobre el desenvolupament de l’economia,elaborar estadístiques econòmiques, que es publiquenen forma de butlletins, etc. Així, el Banc d’Espanya cen-tralitza els serveis següents:

• Central d’informació de riscos. Que confeccional’estadística general del desenvolupament del crè-dit a l’Estat espanyol.



• Central de balanços. La seva tasca principal ésrecopilar i emmagatzemar la informació economi-cofinancera de l’activitat de les empreses espanyo-les no financeres. La Central de Balanços del Bancd’Espanya forma part del Departament d’Estadísticai del Servei d’Estudis.

• Servei de reclamacions. Té com a missió rebre itramitar les reclamacions que presentin els clientsde les entitats financeres. Aquest servei apareix enel nostre sistema financer amb el desenvolupamentde l’atenció als consumidors o clients de les enti-tats financeres.

L’activitat principal dels bancs consisteix a recollirdiners dels estalviadors, empreses i particulars i lliu-rar com a contrapartida un interès. Amb els recursoscaptats, els bancs inverteixen en préstecs a particu-lars, empreses o administracions, els cobren un inte-rès per aquesta operació i els exigeixen unes garan-ties reals per afrontar possibles impagaments (taula1.3).

Per poder cobrir les obligacions contretes amb els estal-viadors, afrontar les despeses pròpies del negoci bancari

i obtenir beneficis, els interessos rebuts pel banc hande ser superiors als que paguen els clients.

La banca privada està constituïda per totes les institucionsque amb afany de lucre es dediquen al negoci bancari ambla forma de societat anònima (SA). La banca controla lamajor part del sistema financer, al voltant del 50%.

En aquests moments, el sector bancari espanyol està moltconcentrat al voltant de dues entitats: Banc SantanderCentral Hispano i Banc Bilbao Vizcaya Argentaria.

16

1. El sistema financer1.5 Banca privada

1.5 Banca privada

Fig. 1.7. Web del Banc d’Espanya (www.bde.es/home_ca.htm).

PassiuBanc d’Espanya i Entitats de crèdit 4 244 381Dèbits a clients 5 803 390Emprèstits i altres valors negociables 200 212Passius subordinats 319 407Comptes diversos 481 519Fons especials 111 160Diferències de consolidació 7 309Interessos minoritaris 131 797Benefici consolidat net 44 086Capital 81 910Reserves 316 017Total passiu 11 741 188El passiu recull l’origen i la procedència dels recursos de què es dis-posa per dur a terme l’activitat.

ActiuCaixa i bancs centrals 101 929Deute de l’Estat 1 804 331Entitats de crèdit 2 506 437Inversions creditícies (net) 5 442 310Cartera de valors 726 333Accions pròpies 1 688Immobilitzat 487 056Fons de comerç de consolidació 53 037Altres comptes 638 067

Total actiu 11 741 188L’actiu recull l’ús dels recursos rebuts, el conjunt dels béns i elsdrets.

Balanç de situació del banc X(En milions d’euros)

Taula 1.3. Balanç d’un banc.


Quan es diposa d’un capital, normalment es pensa enles possibilitats d’ús que se li poden donar. Aquestespossibilitats són o bé gastar-lo i gaudir-ne (per exem-ple comprar un cotxe, un ordinador o anar de viatge) obé l’estalvi i la inversió.

En el primer cas, esperem quedar satisfets amb el sim-ple consum del que hem comprat, i en el segon esperemobtenir un rendiment passat un temps.

El rendiment d’una operació financera es mesura ambun percentatge anomenat tipus d’interès. Així, perexemple, si s’inverteixen 10 000 € i passat un anys’obté un rendiment de 1 000 €, la relació entre lesdues quantitats es troba fent una proporció:

Si per 10 000 € s’obtenen 1 000 €, passat un any percada 100 € s’obtenen x €.

Resolent:

x � � 10 %

També pot passar que es vulgui fer una despesa o inver-sió i no es tiguin els recursos necessaris. Aleshores

s’haurà d’acudir a qui tingui el capital i estigui disposata prestar-lo. En aquests casos, és normal cobrar unsinteressos que es calculen mitjançant l’aplicació deltipus d’interès.

Els càlculs es fan d’acord amb una regla concreta ques’anomena llei financera. Com veurem més endavant,les lleis financeres aplicades normalment són la de capi-talització simple i la de capitalització composta.

Per poder aplicar aquesta llei cal tenir una sèrie dedades prèvies que influeixen en el càlcul:

• El temps, que representarem mitjançant n.

• El tipus d’interès, que representarem amb i quanl’expressem en tant per u. En l’exemple anterior,i = 0,1.

• El criteri de càlcul de l’interès, que inclou la lleifinancera aplicada al capital inicial.

D’aquí es dedueix que el valor d’un capital dependràdels factors següents:

— El moment de valoració.— El tipus aplicat en l’operació.— La llei financera que s’usi.

1 000 � 100

10 000

Introducció a les operacions financeres1.7

17

Són institucions financeres sense afany de lucre, d’in-terès públic però de naturalesa privada i amb caràcterbeneficosocial, pel que fa a la destinació dels benefi-cis o excedent.

A causa del caràcter social i de l’arrelament al terri-tori d’origen, les caixes d’estalvis, fins que es vanposar en funcionament les mesures liberalitzadoresdel sistema financer espanyol a principi dels anysvuitanta, tenien moltes limitacions per poder operarlliurement en el mercat financer. Aquestes institu-cions tenien l’obligació de dedicar una part delsactius al deute públic i finançaments preferents

(construcció, entitats públiques, etc.). Actualment,operen i funcionen de manera semblant a la bancaprivada. De la mateixa manera que en els bancs pri-vats, aquestes entitats han sofert un procés de con-centració, i les més importants són la Caixa d’Estal-vis i Pensions de Barcelona i Caja Madrid.

S’organitzen mitjançant la Confederació Espanyola deCaixes d’Estalvis, especialment en les funcions d’inte-rès col·lectiu, com per exemple l’elaboració d’estudis iinformes. La Confederació n’és la representació institu-cional. El pes específic a Catalunya de les caixes d’es-talvi en el sistema financer és al voltant del 45%.

1. El sistema financer1.7 Introducció a les operacions financeres

Caixes d’estalvis1.6


El valor que té el capital en el moment present rep elnom de valor actual, i el que té quan assoleix el venci-ment s’anomena valor final.

El capital valorat en el moment actual rep el nom decapital inicial, i el capital valorat en el venciment finals’anomena capital final.

A Concepte d’operació financera

Entenem per operació financera tota acció encaminadaa substituir, en un moment determinat o punt de refe-rència, un o més capitals per un altre o uns altres d’e-quivalents en diferents moments, aplicant una determi-nada llei financera.

Si analitzem el cas pràctic anterior, observem que perpoder parlar d’equivalència financera entre els capitals

s’han donat les circumstàncies següents, que a méssempre s’han d’acomplir:

• L’intercanvi del capital no es fa en el mateixmoment; hi ha dates diferents entre el préstec i elretorn, és a dir, no és simultani.

• Per fer el càlcul s’ha aplicat una determinada lleifinancera.

• La prestació (20 000 €) i la contraprestació(11 000€ i 11 000€) són equivalents des d’un puntde vista financer; és a dir, s’ha substituït 20 000 €per un total de 22 000 €; amb tot, com que vencenen diferents moments del temps, tant el prestadorcom el que rep el préstec consideren equivalentsels dos valors.

Podem resumir-ho dient que tota activitat mercantil ésuna operació financera entre dues persones d’intercanvino simultani de capitals o béns econòmics, amb la con-dició que sigui financerament equivalent en el punt dereferència allò rebut i allò lliurat.

B Elements d’una operació financera

En qualsevol operació financera s’han de tenir encompte els elements següents:

• Origen de l’operació financera. Coincideix amb elmoment de disponibilitat en el temps del primercapital. En el cas pràctic 1, és n1.

• Final de l’operació financera. Coincideix amb elvenciment de l’últim capital. En el cas pràctic ante-rior, és n3.

• Durada de l’operació financera. És el període detemps comprès entre el final de l’operació i l’ori-gen. En el cas pràctic 1, és n3 – n1.

• Creditor de l’operació financera. És la persona quepresta el capital (prestador), és a dir, que fa laprestació. En el cas pràctic 1, és el banc X.

• Deutor de l’operació financera. És qui rep el capi-tal (prestatari), és a dir, la contraprestació. En elcas pràctic 1, és RI, SA.

18


Cas pràctic

L’empresa RI, SA, demana un crèdit en una data determi-nada, que anomenem n1, per un import de 20 000 €, albanc X. RI, SA, es compromet a tornar-lo mitjançant dospagaments d’11 000 € cada un en les dates n2 i n3. Repre-senta gràficament l’operació i raona-la.

Solució

En aquesta operació financera, s’ha substituït un capitalde 20 000 € en data n1, per uns altres dos d’11 000 € quevencen en els moments n2 i n3. Se suposa que hi ha unaequivalència financera perquè 20 000 € són el mateix que11000 més 11000, però en diferents moments del temps ivist en l’instant en què s’ha realitzat l’operació, en aquestcas, n1.

La manera en què s’han calculat les quantitats serà la lleifinancera aplicada en aquest cas concret.

1

20 000 11 000 11 000 €

n1 n2 n3 temps


C Classificació de les operacionsfinanceres

La classificació de les operacions financeres, com la dequalsevol altre fenomen, es fa amb la finalitat de conèi-xer-ne millor la naturalesa. L’ordenació es fa segonsdiversos criteris.

• Segons la certesa de la quantitat i el venciment

Segons la quantitat i el venciment, es diferenciendos tipus d’operacions financeres:

a) Operacions financeres certes. Són aquelles enquè tant la quantitat com el venciment estandeterminats des del principi.

b) Operacions financeres aleatòries. Són aquellesen què tant la quantitat com el venciment sónaleatoris i, per tant, no estan determinatsd’antuvi.

• Segons la durada de l’operació

Pel que fa al temps de permanència, distingim dostipus d’operacions:

a) Operacions financeres a curt termini. Són lesoperacions financeres la durada de les quals ésinferior a l’any. Se’ls acostuma a aplicar la lleide capitalització simple.

b) Operacions financeres a llarg termini. Es tractade les operacions financeres la durada de lesquals és superior a l’any. En aquest cas s’aplicala llei de capitalització composta.

• Segons la distribució temporal dels components de l’operació

En relació amb els components, es pot distingir:

a) Operacions simples. Són les operacions en quèintervé un sol capital, tant en la prestació comen la contraprestació.

b) Operacions compostes. Corresponen a les opera-cions financeres en les quals intervenen diver-sos capitals amb venciments diferents en laprestació i/o la contraprestació.

• Segons l’aplicació de la llei financera

Existeixen tres tipus d’aplicació de la llei financera:

a) De capitalització. Es caracteritza perquè elmoment d’equivalència (p), en el qual es com-pararan tots els capitals, és posterior al venci-ment de l’últim capital.

19


Cas pràctic

LU, SA, vol fer una inversió a la fàbrica per millorar elprocés productiu. Per això ha de comprar maquinària pervalor de 5 000 000 €, però com que no disposa de prourecursos, acudeix al Banc Mariner perquè li concedeixiun préstec. Les condicions són les següents: lliuramentdels 5 000 000 € en el moment de la concessió del prés-tec a LU, SA, i devolució del préstec en quatre paga-ments anuals, començant el primer al cap d’un any desde l’inici de l’operació. Confecciona la representació grà-fica i identifica cadascun dels elements de l’operaciófinancera.

Solució

a) Representació gràfica:

b) Elements de l’operació financera:

— Origen de l’operació: moment 0.— Final de l’operació financera: moment en què es

compleix el quart any.— Durada de l’operació financera: quatre anys.— Creditor de l’operació financera: Banc Mariner— Deutor de l’operació financera: LU, SA.

2

5 000 000 C1 C2 C3 C4 €

0 1 any 2 anys 3 anys 4 anys temps

C1 C2 C3 €

n1 n2 n3 p– temps


b) D’actualització. Es tracta d’operacions en lesquals el moment d’equivalència és anterior alvenciment del primer capital.

c) Mixta. Cas en què el moment d’equivalència (p)està comprès entre el primer i l’últim vencimentdels capitals.

D Règims de capitalització

Qualsevol operació financera, sigui de capitalització ode descompte, està subjecta a una determinada lleifinancera que s’anomena règim de capitalització.

Tot i que més endavant els estudiarem de manera detin-guda, podem avançar que hi ha dos tipus de règims decapitalització:

• Simple. Es caracteritza perquè els interessos que esgeneren en cada període de temps no s’acumulen alcapital per al càlcul dels interessos corresponentsal període següent. Generalment s’utilitza en ope-racions financeres a curt termini.

20

1. El sistema financer 1.7 Introducció a les operacions financeres

C1 C2 C3 €

p– n1 n2 n3 temps

C1 C2 C3 €

n1 p– n2 n3 temps

Cas pràctic

El senyor Garcia ha obtingut un crèdit de100 000 € del Banc Euro amb la finalitat d’atendredeterminats pagaments. La devolució dels dinersprestats es farà en quatre lliuraments bimensualsiguals de 27 000 €, el primer dels quals d’aquí ados mesos.

Fes la representació gràfica corresponent i classi-fica l’operació segons els criteris que hem enun-ciat més amunt.

Dades

Préstec: C � 100 000 €Pagaments: C1 � C2 � C3 � C4 � 27 000 €Temps: n1 � 2 mesos; n2 � 4 mesos

n3 � 6 mesos; n4 � 8 mesos

Solució

a) Representació gràfica:

b) Classificació:

— Certa. Se’n saben el venciment i el resultat.— A curt termini. El venciment de l’operació és

inferior a l’any.— Composta. Hi intervenen diversos pagaments.— De capitalització. La quantitat disposada és capi-

talitzada per a la seva devolució posterior al banc.

3

100 000 27 000 27 000 27 000 27 000 €

0 2 mesos 4 mesos 6 mesos 8 mesos temps


21

1. El sistema financer Conceptes bàsics

Conceptes bàsics

Funcions dels diners. Els diners tenen, principalment, aques-tes quatre funcions: instrument de canvi, mitjà de pagament,mitjà de valor i reserva de valor.

El sistema financer. El componen el conjunt d’intermediarisfinancers o entitats financeres que fan d’intermediaris entre elsestalviadors i els inversors. Les entitats financeres poden ser dedos tipus: bancàries i no bancàries.

Objectius del sistema financer. Captar els recursos financerso estalvis i satisfer les necessitats financeres dels inversors.

Mercats financers. En els mercats financers es negocien elsactius financers.

• Funcions dels mercats financers: posar en contacte elsoferents de diners amb els demandants, fixar els preus delsactius financers, la liquidesa dels actius financers i reduirel termini d’intermediació.

• Classes de mercats financers: mercat monetari, mercat decapitals, mercat primari i mercat secundari.

Composició del sistema financer espanyol. El sistema finan-cer admet classificacions múltiples; la que enumerem a conti-nuació es basa en les funcions que dins del sistema financer técada entitat:

• Funcions de control: Banc Central Europeu, Govern, Minis-teri d’Economia i Ministeri d’Hisenda, Comunitats autòno-mes, Banc d’Espanya, Comissió Nacional del Mercat deValors, Direcció General d’Assegurances, Direcció Generalde Transaccions Exteriors.

• Entitats financeres bancàries: banca privada, caixes d’es-talvi, cooperatives de crèdit.

• Entitats de finançament no bancàries: empreses d’ar-rendament financer (lísing), empreses de cobrament (fac-toring) i societats de garantia recíproca.

• Institucions d’assegurances: companyies d’assegurancesi gestores de fons de pensions.

El Banc d’Espanya. És el Banc Central de l’Estat espanyol. Téles competències següents: emissió de bitllets i posada en cir-culació de moneda metàl·lica, servei de tresoreria i deutepúblic, mitjans i sistemes de control, estudis, assessorament delpoder legislatiu i executiu, etc.

Banca privada. Està constituïda per totes aquelles institucionsque, amb afany de lucre, es dediquen al negoci bancari amb laforma de societat anònima (SA).

Caixes d’estalvis. Són institucions sense afany de lucre, d’in-terès públic però de naturalesa privada i amb caràcter benefi-cosocial pel que fa a la destinació dels beneficis o excedents.

Operació financera. És tota acció encaminada a la substituciód’un capital o més per un altre o uns altres d’equivalents enmoments diferents, amb l’aplicació d’una determinada lleifinancera amb un punt de referència.

Llei financera. És la regla concreta que s’utilitza per al càlculdels interessos, i cal conèixer el temps, el tipus d’interès i elcriteri de càlcul de l’interès. Els elements que intervenen enuna operació financera són l’origen, la fi, la durada, el creditor iel deutor.

• Classificació de les operacions financeres. S’acostuma afer segons els criteris següents:— Certesa de la quantitat i el venciment: certes i aleatòries.— Durada de l’operació: a curt termini i a llarg termini.— Distribució temporal dels components de l’operació: sim-

ples i compostes.— Aplicació de la llei financera: de capitalització, d’actua-

lització i mixta.

• Règims de capitalització. Els més aplicats són:— Simple. Els interessos que es generen en cada període

de temps no s’acumulen al capital per al càlcul delsinteressos del període següent. S’utilitza generalmenten operacions financeres a curt termini.

— Compost. Els interessos s’acumulen al capital anteriorper al càlcul dels interessos del període següent. Gene-ralment s’utilitza en operacions financeres a llarg ter-mini, és a dir, superiors a l’any.


22

1. El sistema financer Activitats

Activitats

Quines funcions tenen els diners?

Què són els diners bancaris?

Descriu les funcions pròpies del sistema financer.

Elabora un esquema que reculli el funcionamentdels mercats financers.

Quina diferència hi ha entre els mercats monetarisi els mercats de capitals?

Quina diferència hi ha entre els mercats primaris iels secundaris? Posa’n un exemple de cada.

Elabora un quadre amb les funcions de control delsistema financer que corresponen al Govern, alBanc d’Espanya i al Banc Central Europeu.

Busca un contracte d’arrendament financer i analit-za’l a classe.

Busca un contracte d’assegurances i una prima ianalitza’ls a classe.

Fes un esquema amb les funcions pròpies del Bancd’Espanya.

Troba al Butlletí Oficial de l’Estat les cotitzacions deles monedes estrangeres que li ha lliurat el Bancd’Espanya.

Fes un esquema que reculli les funcions de la bancaprivada.

Quina és la diferència pràctica entre les caixes d’es-talvis i els bancs privats?

Quina és la moneda de la Unió Europea?

a) El dòlar.b) L’euro.c) L’ecu.

Com s’anomena l’organisme coordinador de les cai-xes d’estalvis?

a) Banc d’Espanya.b) Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis.c) Ministeri d’Economia.

El control dels diners en circulació correspon al

a) Govern.b) Banc d’Espanya.c) Casa de la Moneda.

Esmenta tres entitats bancàries de la teva província.

Esmenta tres entitats d’assegurances de la tevaprovíncia.

Quin organisme duu a terme el control de la bancaprivada a l’Estat espanyol?

a) Ministeri d’Hisenda.b) Banc Central Europeu.c) Banc d’Espanya.

En el balanç d’un banc (vegeu la taula 1.3), quincompte enregistra els comptes d’estalvi i els comp-tes corrents dels estalviadors?

a) Comptes diversos.b) Dèbits a clients.c) Emprèstits i altres valors negociables.

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1


23

1. El sistema financer Activitats

Activitats

MIRA, SL, obté un préstec del Banc X per finançarl’adquisició d’una nau industrial per import de4 500 000 €. El préstec es tornarà en set pagamentanuals iguals d’1 000 000 €; el primer dels quals esrealitzarà passat un any des de la concessió. Confec-ciona la representació gràfica corresponent i identi-fica cada un dels elements de l’operació financera.

La senyora Martí ha obtingut un crèdit de 150000€del Banc N per poder atendre determinats paga-ments. La devolució dels diners prestats es farà endeu pagaments anuals iguals de 15 500 €, i el pri-mer serà d’aquí a dos anys. Fes la representació grà-fica corresponent i classifica l’operació segons elsdiferents criteris que enunciats.

El senyor Ferran sol·licita un préstec de 10 000 € il’ha de tornar d’aquí a un any. Si li cobren un 10 %anual d’interessos, quants diners haurà de tornar?Es tracta d’una operació financera?

Si per un préstec de 200 000 € tornem 220 000 € alcap d’un any, quin interès ens han cobrat?

Els països de la Unió Europea que no tenen com amoneda l’euro es troben dins del Sistema Europeude Bancs Centrals? Raona la resposta.

Després de repassar els continguts de la unitat, lle-geix atentament el text següent:

Ara respon breument les preguntes següents:

a) Quin paper té l’Estat quan s’esdevenen desastresnaturals (terratrèmols, huracans, inundacions,etc.)?

b) D’on obté l’Estat els recursos necessaris per aju-dar els seus ciutadans?

c) Com hem vist en aquesta unitat, l’Estat regulai controla el sistema financer espanyol. Com iper què ho fa?

26

25

24

23

22

21

“L’Estat torna a tenir un lloc al món. Es nota lanecessitat de noves regulacions contra els abu-sos del mercat, cosa que significa el retorn de lapolítica. Quan hi ha dificultats es descobreix pera què serveix un estat ferm i amb poders. AlsEUA, quan han arribat les crisis polítiques i eco-nòmiques, els ciutadans en massa han girat laseva mirada cap al Govern Federal, perquè elsajudi a sortir-ne.”

Joaquín Estefanía, Hij@, ¿qué es la globalización?Aguilar, Madrid, 2002.


Documents

Productes i serveis financers i d’assegurances bàsics · un conjunt d’activitats proposades, que amplien i refor-cen tot el que s’ha exposat a l’unitat, i que intenten no