ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYAKAZUSHI ONO DIRECTOR TITULAR

N Ú M . 2 4

15, 16 i 17 D’ABRIL DE 2016SALA 1 PAU CASALS

ANDREW GRAMS directorALEXEI VOLODIN piano

#auditori #obcComenta aquest concert amb

FESTIVAL GERSHWIN

ABRIL DE 2016

DIVENDRES 15 20.30h

Andrew Grams directorAlexei Volodin piano

P R O G R A M A 2 4

1 / LEONARD BERNSTEINLawrence, Massachussetts 1918Nova York 1990

Un dia a Nova York. Tres danses (1944) 9’

2 / GEORGE GERSHWINBrooklyn 1898Beverly Hills 1937

Rapsòdia in Blue (1924)

› Adaptació per a orquestra simfònica de Ferde Grofé (1892 – 1972)

Alexei Volodin piano

15’

PAUSA 20’

3 / LEONARD BERNSTEIN

West Side Story. Obertura (1957)

› Adaptació per a orquestra simfònica de Maurice Peress (1930)

5’

4 / GEORGE GERSHWIN

Porgy and Bess (Quadres simfònics per a orquestra) › Adaptació per a orquestra simfònica de Robert Russell Bennett (1894–1981)

23’

DISSABTE 16 19h

1 / LEONARD BERNSTEIN

West Side Story. Obertura (1957)

› Adaptació per a orquestra simfònica de Maurice Peress (1930)

5’

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

2 / GEORGE GERSHWIN

Concert per a piano i orquestra en Fa Major (1925)

› Edició de Frank Campbell-Watson (1898-1980)

Alexei Volodin piano

29’

PAUSA 20’

3 / GEORGE GERSHWIN

“I got Rythm” Variacions per a piano i orquestra (1934)

› Versió original

Alexei Volodin piano

9’

DIUMENGE 17 11h

1 / GEORGE GERSHWIN

Obertura cubana (1933) 11’

PAUSA 20’

Segona Rapsòdia per a piano i orquestra (1931)

Alexei Volodin piano

14’2 /

Un americà a París (1928)

› Adaptació per a orquestra simfònica de Frank Campbell-Watson (1894–1981)

17’4 /

“I got Rynthm” Variacions per a piano i orquestra (1934)

› Versió original

Alexei Volodin piano

9’3 /

Un americà a París (1928)

› Adaptació per a orquestra simfònica de Frank Campbell-Watson (1894–1981)

17’4 /

AMB LA PARTICIPACIÓ DEL GRUP DE VILOLONCEL·LISTES DE L’ESMUC (ESCOLA SUPERIOR DE MÚSICA DE CATALUNYA):BLAI BOSSER, DIEGO FLORES, ANA GÓMEZ, LOURDES KLEIKENS, GUILLEM PAREJA, LAURA PERIBÁÑEZ, JOAN ROTCHET, GUILLEM VELLVÉ I EÑAUT ZUBIZARRETA

AKIRA INOUE ASKA KANEKO (VIOLÍ)

O R G A N I T Z A :

UN PROJECTE DEL MÚSIC I COMPOSITOR JAPONÈS AKIRA INOUE

CONCERT-PROJECTE “RENGA”

The Song of BirdsDissabte 23 d’abril, a les 19 h / Auditori Pau Casals del Vendrell

L’abril de 1961 Pau Casals va visitar el Japó. L’impacte cultural i espiritual d’aquell viatge va ser molt gran. 55 anys després, del Japó arriba un tribut a Pau Casals, de la mà de la cançó popular catalana que ell va popularitzar

com un himne de pau i llibertat que traspassa fronteres.

Del Japó al món, un tribut a Pau Casals

NATALIYA GUDZIY (SOPRANO I BANDURA)

AUDITORI PAU CASALS: AV. PALFURIANA, 52. PLATJA DE SANT SALVADOR. EL VENDRELL / ENTRADA GRATUÏTA. AFORAMENT LIMITAT. CAL FER RESERVA DE LOCALITAT A: WWW.TIKETEA.COM

YOSHIDA BROTHERS (SHAMISEN)

El Cant dels Ocells

C O L · L A B O R A : A M B E L S U P O R T D E : A M B L A C O L · L A B O R A C I Ó E S P E C I A L D E :

L’ E N I G M A G EO R G E G E R S H W I N O E L C ÒC T E L D ’ U N G E N I

El diàleg i la connexió entre els diferents universos sonors, com ara l’existent entre les anomenades música popular i música culta, han estat una constant d’Occident. Només algunes visions interessades han afavorit una lectura superficial i esbiaixada d’un diàleg que ha permès, així, l’aparició de personalitats musicals indiscutibles i referencials dins la història de la música occidental. És el cas de l’enigmàtic compositor George Gershwin (1898-1937), que, tanmateix, s’erigeix com un interrogant. Interrogant que ens porta, per exemple, a elucubrar si en realitat va existir algun tipus de relació amb el compositor francès Maurice Ravel (1875-1937), que, segons sembla, no va dubtar a dir-li «Per què voleu ser un mal Ravel si podeu ser el més gran Gershwin?» davant la demanda de Gershwin de rebre classes de composició del compositor de Ziburu, que, causalitats de la vida, va morir el mateix any que Gershwin. També l’interrogant ens porta a demanar-nos què hauria estat del compositor de Porgy and Bess i, per extensió, de la música nord-americana sense la seva mort prematura abans de complir 39 anys. Hem de dir-ho, com més aviat millor: Gershwin s’erigeix com un enigma.

Davant aquest enigma, no podem deixar d’indagar rastres i pistes que ens portin a desxifrar el perquè d’una voluntat expressiva que, de bell antuvi, cal definir com a instintiva. Fortament arrelada en la música popular, mostrava una tendència a l’anomenada música

culta, amb una suggeridora barreja de referències procedents del món del jazz i d’elements clàssics i simfònics. En la indagació d’aquests rastres, res millor que la possibilitat d’immergir-nos de ple en el seu immens univers sonor a través d’aquest Festival Gershwin. Això ens permetrà no només rastrejar dins el cor d’algunes de les seves obres més celebèrrimes, sinó també acostar-nos a un tast de l’obra musical del director i compositor Leonard Bernstein (1918-1990), que, d’alguna manera, podem posicionar perfectament com a hereva d’aquest univers musical gershwinià. Com es va gestar, però, aquest univers? I, no menys important: quin paper té Gershwin dins l’anomenat cànon musical?

La resposta a la primera de les preguntes sorgirà a través de l’audició d’una música que perfectament podem equiparar a una beguda prou coneguda de tots: el còctel. Si aquest és una barreja d’alcohols i sucs de fruites que dóna com a resultat una beguda que, sense la barreja, mai no seria possible, en la música de Gershwin succeeix quelcom de semblant. La seva música inclou molts i diferents ingredients: el jazz, la música negra, la música francesa impressionista, el postromanticisme de Rakhmàninov, l’avantguarda nord-americana de compositors com Edgar Varèse (1883-1965), Charles Ives (1874-1954) o Henry Cowell (1897-1965), l’ambient de la comèdia musical (light opera) sorgida als Estats Units gràcies a l’emigració de músics europeus i, de forma acusada i especial, la improvisació i la intuïció. Podem afirmar, sense gaire marge d’error, que la música gershwiniana s’insereix de ple en aquest marcat caràcter improvisatori més que no pas en l’organització d’estructures i arquitectures musicals. Conscient d’aquest caràcter, Gershwin mai no va deixar de cercar un mestre instal·lat

O r i o l Pé rez Trev i ñ o

en l’anomenada música culta. A la ja suposada relació amb Ravel, cal sumar-hi d’altres, com una d’apòcrifa segons la qual l’autor de Summertime va demanar classes al mateix Igor Stravinsky, i aquest, quan va saber la quantitat de diners que guanyava Gershwin amb la seva música, ràpidament li va demanar de ser-ne ell l’alumne. Sabem també del seu interès per ser deixeble d’Ernst Toch (1887-1964), Arnold Schönberg (1874-1951) i Nadia Boulanger (1887-1979), però el cert és que Gershwin va acabar erigint-se com un paradigma musical de l’arquetip del self-made man (home fet a si mateix) nord-americà. Amb una personalitat artística dividida entre dues vocacions, com ho eren la música lleugera (per entendre’ns, les cançons per al món de la comèdia i el teatre musical de Broadway) i la música de concert, la realitat és que aquesta última, en ocasions, no ha acabat de posicionar-se plenament dins el cànon musical, quan, en veritat, som davant d’un veritable geni musical. No és aquesta una opinió de qui signa aquestes línies, sinó del compositor que l’acompanya en aquest Festival Gershwin: Leonard Bernstein.

Al pròleg de Gershwin. His life and Music, escrit per Charles Schwartz, Bernstein no va titubejar en la defensa a totes de Gershwin i a denunciar que aquest era víctima de la batejada com a crítica d’alta volada. La crítica d’alta volada, escrivia

Bernstein, «no autoritza que el seu nom entri en la categoria de compositors de més pes. I aquí rau el mal, perquè Gershwin és, indubtablement, un dels genis autèntics que ha produït la música americana. El temps i la història demostraran que va ser el geni més vertader i autèntic del seu temps i del seu país». Unes línies més endavant, Bernstein no es pot deixar d’estar de comparar-lo amb el gran geni del segle XVIII, W. A. Mozart (1756-1791), ja que «els dos eren “naturals”, els dos van créixer cadascun com un cos musical i un fenomen de la naturalesa en els seus respectius terrenys, fèrtils i fecunds».

Al marge del dia escollit per assistir a aquest Festival Gershwin, cadascun dels concerts suposa la invitació a escoltar algunes de les obres orquestrals més conegudes d’un compositor que, progressivament, es va instal·lant de ple en les nostres programacions. Així ho demostra aquest monogràfic, que s’erigeix en una oportunitat d’or per gaudir d’una genialitat que, tanmateix, com poques altres, arriba al cor de l’expressió de l’ànima de la «cultura urbana nord-americana» del primer terç del segle XX.

Si a això hi sumem la presència de la música de Bernstein i el concurs del director Andrew Grams i del pianista Alexei Volodin, és possible que siguem a les portes d’un dels moments més intensos i fascinants de la temporada de l’OBC d’enguany.

I N FO R M AC I Ó

El concert del divendres 15 serà enregistrat per TV3 i Catalunya Música enregistrarà els tres dies

EL SEMPRE SORPRENENT CLARINETISTA I SAXOFONISTA GABRIEL AMARGANT ES PRESENTA AMB EL SEU QUINTET EN UNA NIT INSPIRADA EN LA TRADICIÓ YANKEE, A PARTIR DE L’OBRA DE GERSHWIN.

GABRIEL AMARGANT QUINTETPLAYS GERSHWIN

AFTERSDISSABTE 16 D’ABRILSALA 2 → 21.30h

© C

arlo

s Pe

ricá

s

Concert gratuït ambl’entrada de l’OBC(aforament limitat)

Amb una combinació única d’intensitat, entusiasme i precisió tècnica, Grams ha dirigit orquestres per tots els Estats Units i, del 2004 al 2007, va ser director assistent a l’Orquestra de Cleveland, sota la tutela de Franz Welser-Möst. Arreu del món ha dirigit entre altres orquestres les de Toronto, Montreal i Vancouver, la National Arts Centre d’Ottawa, les nacionals de França i de Lió, la Beethovenhalle de Bonn, la Simfònica de la BBC de Londres, l’Escocesa de la BBC i la de Birmingham, la Nacional de Gal·les, les simfòniques de Sidney i Nova Zelanda, la Santa Cecília de Roma, la Filharmònica de Ràdio Holanda, les simfòniques d’Hamburg i Malmö i les Filharmòniques d’Oslo i Bergen. La temporada 2015-16 és la tercera en què Grams dirigeix la Simfònica d’Elgin i també ha tornat a les simfòniques de Dallas, Detroit, Toronto, Carolina del Nord, Phoenix, Tucson i Charlotte i ha debutat amb la Simfònica de Seattle i les filharmòniques de Louisiana i Boise i tornarà a Austràlia per treballar amb la Simfònica de Tasmània i la d’Austràlia Occidental.

Grams va començar a estudiar violí als 8 anys. El 1999 va obtenir el títol Bachelor of Music de violí a la Juilliard School i el 2003 el de direcció a l’Institut Curtis de Música, on va estudiar amb Otto-Werner Mueller. El 2003 i 2004 va estudiar amb David Zinman, Murry Sidlin i Michael Stern a l’Acadèmia Americana de Direcció d’Aspen i, com a violinista, va formar part de la City Ballet Orchestra de Nova York (1998-2004) i també amb l’Orquestra de Cambra Orpheus, l’Orquestra de St. Luke, la Filharmònica de Brooklyn i la Simfònica de Nova Jersey.

ANDR EW GR AMSdirector

A ndrew Grams dirigei x l ’OBC per

primera vegada en aquest concer t.

Aclamat per la seva sensibilitat i la seva tècnica, Volodin actua sovint amb orquestres com ara la Filharmònica de Rotterdam, les simfòniques de la SWR de Baden-Baden i Friburg, la de Singapur l’NHK de Tòquio, l’Orchestre National de Lille i directors com V. Ashkenazy, grups de cambra com els quartets Borodin o el Casals i solistes com Sol Gabetta. Ha debutat al Festival BBC Proms de Londres i amb les simfòniques de Londres, de la BBC, de la RAI i les de les Ràdios de Bournemouth, Dinamarca i Suècia, la del Maggio Musicale Fiorentino, la de Varsòvia i l’Orquestra Nacional de Bèlgica. A més, ha fet extenses gires per Europa amb l’Orquestra del Teatre Mariïnski, la de Cambra de Munic i la Filharmònica NFM de Breslàvia. En recitals, actua regularment al Wigmore Hall (Londres), Konzerthaus (Viena), Philharmonie (París), Alte Oper (Frankfurt), Herkulesaal (Munic), Tonhalle (Zuric), Auditorio Nacional (Madrid), Concertgebouw (Amsterdam) i la Gran Sala del Conservatori de Moscou. El 2016 realitzarà un programa especial titulat Shakespeare in Music per commemorar el 400 aniversari de la mort del dramaturg.

Durant el 2014/2015 ha sigut artista resident al Teatre Mariïnski, on ha ofert el recital inaugural de la temporada i la integral dels Concerts de Beethoven i Prokófiev. Ha enregistrat diversos discs, l’últim dedicat a Rakhmàninov (Challenge Classics, 2013), i ha rebut un premi Choc de Classica pel seu anterior disc dedicat a Chopin. És artista habitual de festivals com el Bad Kissingen Sommer, La Roque d’Anthéron o el White Nights de Sant Petersburg.

ALEXEI VOLODIN piano

A lexei Volodin va col•laborar amb

l ’OBC per darrera vegada el mes de

novembre de 2006, interpretant el

Concert per a pia no i orq uestra núm. 2

de Beethoven.

Fotografia → © Marco Borggreve

PRIMERS VIOLINS Mauro Rossi, concertino invitat / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Laura Gaya* / Frederic Ibáñez* / Adi Haroni* / David Olmedo* SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen, solista / Olga Aleshinski*, solista invitada / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Assumpta Flaqué / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Pere Bardagí* / Gerrit Krosenbrink* / Annedilia Riestra* / Marina Surnacheva* VIOLES Ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / Marc Tarrida* VIOLONCELS José Mor, solista / Vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Jaume Güell / Olga Manescu / Linda d’Oliveira / Jean-Baptiste Texier / Marc Galobardes* CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Josep Mensa / Albert Prat / Roger Azcona* / Felipe Contreras* FLAUTES Jessica Dalsant*, solista / Bea Cambrils / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí / Marie Roqueta*, flautí OBOÈS Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès CLARINETS Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Elvira Querol* / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Lluís Casanova* / Alfons Reverté, clarinet baix SAXÒFONS Miguel Daniel* / Maurici Esteller* / Ignacio Gascón* / Nahikari Oloriz* FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot / Francisco Miguel Martínez*, contrafagot TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / David Bonet / Juan Conrado García, assistent solista / David Rosell, assistent / Miguel Jorge* / Enrique Llobet* TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Angel Serrano, assistent / Carlos Leite* / Nacho Martínez* TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix TUBA Daniel Martínez* PERCUSSIÓ Roxan Jurkevich, assistent / Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila / Ignacio Bori* / Miguel Ángel Martínez* / Francisco Montañés* / Roberto Oliveira* / Manuel Roda* ARPA Magdalena Barrera / Marta Jarne* PIANO Dolors Cano* BAJO Armando Erenas* ENCARREGAT D’ORQUESTRA Walter Ebenberger RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña Pérez RESPONSABLE TÈCNIC Ignasi Valero PERSONAL D’ESCENA Joan Luis

* col·laborador

S U G G E R I M E N TS D I S C O G R À F I C S

•GeorgeGERSHWINRhapsody in Blue ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYAErnest Martínez Izquierdo director · Michel Camilo pianoTELARC (2005)

•GeorgeGERSHWINGershwin by Grofe HARMONIE ENSEMBLE/NEW YORK Steven Richman director · Lincoln Mayorga i Al Gallodoro solistesHARMONIA MUNDI (2010)

K A Z U S H I O N O D I R E C T O R T I T U L A RJ A N W I L L E M D E V R I E N D P R I N C I PA L D I R E C T O R C O N V I D AT

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYA

ABONAMENT ORQUESTRESINTERNACIONALS A L’AUDITORI

www.ibercamera.com

Cinquena de Mahler

Filharmònica Nacional d’HongriaZoltán Kocsis, piano i direcció

Simfònica Txaikovski Vladimir Fedosseiev, director

Simfònica de Ràdio FrankfurtAndrés Orozco-Estrada, director

Simfònica del Teatre Mariinsky Valery Gergiev, director

15/11/1620.30 H L’AUDITORI

Tristany i Isolda27/01/17

21.00 H L’AUDITORI

Simfonia Júpiter20/02/17

20.30 H L’AUDITORI

El llac dels cignes

24/04/1720.30 H L’AUDITORI

La consagració24/05/17

20.30 H L’AUDITORI

Simfònica de Ràdio Stuttgart Christoph Eschenbach, director

Eva-Maria Westbroek

Christoph Eschenbach

Mireia Farrés

Vladimir Fedosseiev

Gautier Capuçon

33a TEMPORADA

LO B G ESA N G D E M E N D E LSS O H N La g ra n ca ntata ro mà nti ca

29 I 30 D’OCTUBRE

K A Z U S H I O N O D I R I G E I X R A K H M À N I N OV I TX A I KOVS K I C o n ce r t i na u g u ra l

30 DE SETEMBRE, 1 I 2 D’OCTUBRE

J E A N -Y V ES T H I BAU D E T I N T E R P R E TA E L C O N C E RT D E G R I EG

18, 19 I 20 DE NOVEMBRE

A R CA D I VO LO D O S I N T E R P R E TA E L 3 r D E B E E T H OV E N

10, 11 I 12 DE MARÇ 12, 13 I 14 DE MAIG

MAX RICHTER: VIVALDI RECOMPOSEDLes 4 esta c i o n s

K A Z U S H I O N O D I R I G E I X L A S I M FO N I A T I TÀ D E M A H L E R

26, 27 I 28 DE MAIG

F EST I VA L M OZA RT: L ES T R ES Ú LT I M ES S I M FO N I ES

3, 4 I 5 DE FEBRER

T H O M AS H A M P S O N CA N TA M A H L E RLa 6 a d e Xosta kóv it x

16, 17 I 18 DE DESEMBRE

G E R G I E V D I R I G E I X L A 4 a D E XO STA KÓV I TX O B C i O r q u est ra d e l Teat re M a r i ï n s k i

28 I 29 DE GENER

BENVINGUT A LA

GRAN TEMPORADA DE MÚSICA SIMFÒNICA DE BARCELONA

TEMPORADA

20162017

© Ig

or.c

at

www.auditori.cat Principals mitjans patrocinadors

L'Auditori és un consorci de

I nfo r ma’t sobre els abonaments a l ’sta n d q u e t ro b a rà s a l Foye r