programa cardio 2011-DIGITAL · Dr. Enrique Rodriguez Dr. Jose A. Barrabés Dr. Manel Sabaté 12:45 -13:15 Assemblea de la Societat Catalana de Cardiologia Lliurament de premis Comiat

Salutació

Benvinguts al XXIII Congrés de la Societat Catalana de Car-diologia, una cita anual en la qual ens retrobem tots els cardiòlegs catalans per compartir informació, projectes i facilitar l’aprenentatge de tots plegats, especialment dels cardiòlegs en període de formació. Any rere any, la Societat intenta adaptar-se als models que puguin generar més interès i ser més útils a les fi nalitats proposades. El programa d’enguany té unes característi-ques que permeten el màxim de presentacions, un cop ga-rantit el nivell de qualitat exigible, en els diversos formats ja constatats: comunicacions orals, pòsters moderats i pòs-

ters. Així mateix, el nivell de les taules ofi cials, així com de les patrocinades, i la conferència de cloenda ofereixen un atractiu que desitjo generi un alt grau de participació.

Destaquem la participació de la Infermeria de Cardiologia i albirem la consolidació, creixe-ment i noves fórmules de col·laboració, que facin més interessant la presentació d’un treball compartit i cooperatiu.També cal destacar i agrair la contribució de la indústria, en una època de crisi econòmica que planteja reptes sobre com s’ha d’establir aquesta col·laboració, que s’ha demostrat tan útil en el procés de mantenir la formació continuada en el més alt grau.En el Congrés es presenten resultats que són fruit de la col·laboració amb l’administració sa-nitària per trobar els millors instruments de servei a la societat en la protecció de la seva salut. Seguir en aquesta direcció i trobar noves fórmules de participació farà més efi caç la feina d’uns i altres i potenciarà els resultats d’un treball que s’haurà de realizar amb mitjans reduïts, que no haurien de comportar més sacrifi cis a metges i infermeres, els quals han donat a la societat catalana una dedicació des de sempre generosa i d’altíssima qualitat. Atès que en aquest Congrés fi nalitzo la meva tasca com a President de la Societat Catalana de Cardiologia, vull agrair als membres de la Junta, així com als membres electes i als que es presenten per a les noves substitucions en l’assemblea del Congrés, la seva dedicació i com-promís i espero haver respost amb sufi ciència les obligacions del càrrec.

JORDI BRUGUERAPresident de la Societat Catalana de Cardiologia

XXIII Congrés de la SocietatCatalana de Cardiologia

Barcelona, 2 i 3 de juny de 2011Dirigit a: Metges i Infermeres

Ha estat ACREDITADA pel Consell Català de la Formació Continuada

de les Professions Sanitàries, amb

Taules rodones

- Evolució del codi infart a Catalunya 2011 - 0,2 Crèdits

- Atenció integral de la insuficiència cardíaca a Catalunya - 0,2 Crèdits

- Noves dades de reducció de morbimortalitat en IC – ESTUDI SHIFT: utilitat de la

ivabradina en la pràctica clínica - 0,1 Crèdits

- Controvèrsies en fibril.lació auricular:¿ens ajuden prou les guies per individualitzar el

tractament antiarítmic? - 0,1 Crèdits

-Maneig de la síndrome coronària aguda a catalunya: present i futur - 0,1 Crèdits

-La implicació de la infermera en la prescripció del tractament farmacològic - 0,2 Crèdits

-Nova era en anticoagulació oral - 0,2 Crèdits

-Nous paradigmes i noves oportunitats en el tractament de la cardiopatia isquèmica

crònica - 0,2 Crèdits

-Estratègies actuals d’optimització de la cirurgia cardíaca valvular - 0,2 Crèdits

XXIII Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia

Controvèrsia

- Malaltia coronària multivàs: revascularització completa vs lesió culpable - 0,2 Crèdits

Trobada amb experts

- Canalopaties a l’any 2011 - 0,2 Crèdits

Focus

- Imatge cardíaca - 0,1 Crèdits

Cardioactualitat 2011 - 0,2 Crèdits


Index

Salutació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1

Comitè organitzador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Comitès de valoració comunicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Programa dia a dia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Programa científi c . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Comunicacions orals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Pòsters moderats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131

Pòsters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169

XXIII Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia 7

Comitè organitzadorPresident: Dr. Jordi Bruguera Cortada Parc de Salut Mar- IMIM, Barcelona

Vicepresident: Dr. Josep Lupón Roses Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona

Secretari: Dr. Cosme Garcia Garcia Parc de Salut Mar- IMIM, Barcelona

Tresorer: Dr. José Carlos Sánchez Salado Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat

Vocal: Dr. César Romero Menor Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Sant Boi de Llobregat

Vocal: Dra. Dolors Viles Bertran Hospital Arnau de Vilanova, Lleida

President Electe: Dr. Alfredo Bardají Ruiz Hospital Joan XXIII, Tarragona

En col·laboració amb el Grup de Treball d’Infermeria en Cardiologia:

Inf. Dolores Gil AlonsoHospital Sant Pau, Barcelona

Inf. Magdalena Nebot MargalefHospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat

Inf. Lluïsa Garcia GarridóHospital Dr. Josep Trueta, Girona

Inf. Adela González MartínezHospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona

8 XXIII Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia

Comitès valoració comunicacions

Comitè valoració comunicacions

Dra. Concepción Alonso Hospital Sant Pau, BarcelonaDr. Ignasi Anguera Hospital de Bellvitge L´Hospitalet de LlobregatDr. Albert Ariza Hospital de Bellvitge, L´Hospitalet de LlobregatDr. Joan Bassaganyas Hospital Dr. Josep Trueta, GironaDr. Antonio Berruezo Hospital Clínic, BarcelonaDra. Mercè Camprubi Hospital Joan XXIII, TarragonaDra. María Angeles Castel Hospital Clínic, BarcelonaDr. Román Freixa Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi, Sant Joan DespíDr. Bruno Garcia Hospital Vall d´Hebron, BarcelonaDr. Joan A. Gómez Hospital Hospital de Bellvitge, L´Hospitalet De LlobregatDr. Josep Guindo Hospital Parc Taulí, SabadellDra. Patricia Mahía Hospital Vall d´Hebron, BarcelonaDr. Julio Martí Parc de Salut Mar- IMIM, BarcelonaDr. Lluís Molina Parc de Salut Mar- IMIM, BarcelonaDr. Manel Morales Hospital Dr. Josep Trueta, GironaDr. Ferran Padilla Hospital Mútua, TerrassaDr. Manel Piqué Hospital Arnau de Vilanova, LleidaDra. Júlia Roure Hospital Dr. Josep Trueta, GironaDr. Alejandro Ruiz Majoral Hospital de Bellvitge, L´Hospitalet de LlobregatDra. Antònia Sambola Hospital Vall d´Hebron, BarcelonaDra. Marta Sitges Hospital Clínic, BarcelonaDra. Pilar Valdovinos Hospital Sant Joan de Reus, TarragonaDra. Beatriz Vaquerizo Hospital Sant Pau, BarcelonaDra. Dolors Viles Hospital Arnau de Vilanova, LleidaDr. Roger Villuendas Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona

Comitè valoració comunicacions d’infermeria

Inf. Dolors Atmeller Hospital Dr. Josep Trueta, GironaInf. Lluïsa García Hospital Dr. Josep Trueta, GironaInf. Dolores Gil Hospital Sant Pau, BarcelonaInf. Magdalena Nebot Hospital de Bellvitge, L´Hospitalet de LlobregatInf. Laura Ollé Hospital de dia de Cardiologia, BarcelonaInf. Paula Ortíz Hospital Germans Trias i Pujol, BadalonaInf. Silvia Santiago Hospital Sant Pau, Barcelona


Com arribar-hiWorld Trade Center BarcelonaMoll de Barcelona, s/n. 08039 Barcelona Tel. 93 508 81 25

BUS 20 Pl. Maragall/Estació Marítima - 18 Pl. Congrés/Drassanes

36 Paral·lel/Besòs - 38 Pl. Catalunya/Can Tunis

57 Collblanc/Barceloneta - 64 Pedralbes/Barceloneta

14 Passeig Bonanova (Rambles) - 59 P. Marítim/Pl. R. Ma Cristina

(Rambles)

METRO Línia 3 Drassanes (Rambles)

Pàrquing: En el mateix edifi ci

Exposició TècnicaParal·lelament al congrés es celebrarà una exposició de novetats en productes farmacèuticsi electromedicina.

Control i lliurament de material audiovisualEl material audiovisual per cada sessió es lliurarà a Secretaria màxim 1/2 hora abans de l’inicide la comunicació.

Lliurament de documentacióLa documentació i distintiu, es lliurarà el primer dia del congrés a partir de les 8:45 hores.És imprescindible el distintiu per entrar a le sales de conferències.


Programa congrés 2011 Dia 2 de juny de 2011

HORARIS AUDITORI SALA A SALA B

08:45 - 09:00 Lliurament de documentació

09:00 - 10:30 Taula rodonaEVOLUCIÓ DEL CODI INFART A CATALUNYA 2011Moderadors: Dr. Jordi Bruguera Dr. Antoni Curós Ponents: Dr. Jaume Figueras Dr. Josep Maria Argimón Dr. Francesc Xavier Jiménez Dr. Alfredo Bardají

Comunicacions oralsARÍTMIES

Moderadors: Dr. Ignasi Anguera Dr. Roger Villuendas

Comunicacions oralsINSUFICIÈNCIA CARDÍACA I VALVULOPATIESModeradors: Dr. Román Freixa Dra. Júlia Roure

10:30 - 11:15 CAFÉ - VISITA EXPOSICIÓ COMERCIAL I PÒSTERS

HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA)Pòsters orals moderatsCARDIOPATIA ISQUÈMICAModerador: Dr. Ferran Padilla

HALL AUDITORI (ÀREA DRETA)Pòsters orals moderatsHEMODINÀMICAModerador: Dr. Josep Guindo

11:15 - 12:45 Taula rodonaATENCIÓ INTEGRAL DE LAINSUFICIÈNCIA CARDÍACA A CATALUNYAModeradors: Dr. Enrique Galve Dr. Josep Lupón Ponents: Dra. Júlia Roure Dr. Fernando Worner Dr. Antoni Bayés-Genís Dr. Josep ComÍn

ControvèrsiaMALALTIA CORONÀRIA MULTIVÀS: REVASCULA-RITZACIÓ COMPLETA vs LESIÓ CULPABLEModerador: Dr. Cosme Garcia Ponent: Dr. Ramón de Castro Dr. Joan A. Gómez Hospital Dr. Manel Sabaté

Comunicacions orals d'infermeriaCURES D'INFERMERIA EN PACIENTS COMPLEXOSModeradores: Inf. Dolores Gil Inf. Laura Ollé

12:45 - 13.30 Taula rodona patrocinadaNOVES DADES DE REDUCCIÓ DE MORBIMORTALITAT EN IC – ESTUDI SHIFT : UTILITAT DE LA IVABRADI-NA EN LA PRÀCTICA CLÍNICAModerador: Dr. Jordi Bruguera Ponents: Dr. Josep Comín Dr. Josep Lupón

Taula rodona patrocinadaCONTROVÈRSIES EN FIBRIL.LACIÓ AURICULAR: ¿ENS AJUDEN PROU LES GUIES PER INDIVIDUA-LITZAR EL TRACTAMENT ANTIARÍTMIC?Moderador: Dr. Alfredo Bardají Ponents: Dr. Lluís Mont Dr. Antoni Martínez Rubio

Taula rodona patrocinadaMANEIG DE LA SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA A CATALUNYA: PRESENT I FUTURModerador: Dr. Antoni SerraPonents: Dr. Roberto Elosua Dra. Magda Heras


Dia 2 de juny de 2011


13:30 - 15:00 DINAR

15:00 - 16:30 Trobada amb expertsCANALOPATIES A L’ANY 2011Moderador: Dr. Josep Brugada Ponents: Dr. Ramón Brugada Dra. Paola Berne Dr. Julio Martí

FocusIMATGE CARDÍACAModeradors: Dr. Jaume SagristàPonents: Dra. Sandra Pujadas Dr. Carles Paré Dra. Mª Teresa González-Alujas

Taula rodona d’ infermeriaLA IMPLICACIÓ DE LA INFERMERA EN LA PRESCRIPCIÓ DEL TRACTAMENT FARMACOLÒGICModeradora: Inf. Mariona Creus Ponents: Dra. Pilar Àvila Inf. Núria Cuxart Inf. Lluïsa Garcia Garridó

16:30 - 17:00 DESCANS - VISITA EXPOSICIÓ COMERCIAL I PÒSTERS

HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA)Pòsters orals moderatsCARDIOPATIA ISQUÈMICAModerador: Dr. Joan Sala

HALL AUDITORI (ÀREA DRETA)Pòsters orals moderatsINSUFICIENCIA CARDÍACAModeradora: Dra. María Angeles Castel

17:00 - 18:30 Comunicacions oralsCARDIOPATIA ISQUÈMICAModeradors: Dr. Albert Ariza Dra. Mercè Camprubi

Comunicacions oralsHEMODINÀMICAModeradors: Dr. Joan Bassaganyas Dr. Bruno Garcia

Comunicacions oralsTÈCNIQUES D'IMATGEModeradors: Dr. Lluís Molina Dr. Alejandro Ruiz Majoral

18:30 - 19:30 Taula rodona patrocinadaNOVA ERA EN ANTICOAGULACIÓ ORALModeradora: Dra. Pilar Tornos Ponents: Dr. Xavier Viñoles Dra. Veronica Pons

Taula rodona patrocinadaNOUS PARADIGMES I NOVES OPORTUNITATS EN EL TRAC-TAMENT DE LA CARDIOPATIA ISQUÈMICA CRÒNICAModerador: Dr. Jordi BrugueraPonents: Dr. Enrique Galve Dr. Alfredo Bardají


Programa congrés 2011 Dia 3 de juny de 2011


09:00 - 10:30 Taula rodonaESTRATÈGIES ACTUALS D’OPTIMITZACIÓ DE LA CIRURGIA CARDÍACA VALVULARModeradora: Dra. Pilar Tornos Ponents: Dra. Montserrat Bustins Dra. Mercè Cladellas Dr. Albert Miralles

Comunicacions oralsCARDIOPATIAISQUÈMICAModeradors: Dr. Manel Piqué Dra. Antònia Sambola

Comunicacions oralsINSUFICIÈNCIA CARDÍACA I VALVULOPATIESModeradores: Dra. Delicia Gentille Dra. Dolors Viles

10:30 - 11:15 CAFÉ - VISITA EXPOSICIÓ COMERCIAL I PÒSTERS

HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA)Pòsters orals moderatsARÍTMIESModerador: Dr. Julio Martí

HALL AUDITORI (ÀREA DRETA)Pòsters orals moderatsINSUFICIÈNCIA CARDÍACA I VALVULOPATIESModeradora: Dra. Josefi na Orús

11:15 -12:45 CARDIOACTUALITAT 2011Moderador:Dr. Jordi Bruguera Ponents: Dr. Nicolás Manito Dr. Jorge López-Ayerbe Dr. Enrique Rodriguez Dr. Jose A. Barrabés Dr. Manel Sabaté

12:45 -13:15 Assemblea de la Societat Catalana de CardiologiaLliurament de premisComiat dels residents

13:15 - 14:00 Conferència "Joan Codina Altès"SÍNDROME CARDIORENAL Prof. Donald S. Silverberg

14:00 Comiat Congrés


Agraïments

Membres protectors:ALMIRALL, S.A.LABORATORIOS SERVIER, S.L.

Membres col·laboradors «d’or»ALMIRALL, S.A.ASTRAZENECABOEHRINGER INGELHEIM ESPAÑA, S.A.DAIICHI-SANKYO/LILLYLABORATORIOS MENARINILABORATORIOS FARMACÉUTICOS ROVI, S.A.LABORATORIOS SERVIER, S.L.SANOFI-AVENTISVIFOR URIACH PHARMA, S.L.

Membres col·laboradors «de plata»PFIZER,S.A.MSD CARDIOMETABÓLICA

Altres col·laboracionsBAYER-HEALTHCAREMEDTRONICNOVARTIS FARMACÉUTICA, S.A.OTSUKA PHARMACEUTICAL, S.A.ROCHESANRO

La Junta Directiva de la Societat Catalana de Cardiologia vol fer palès el seu agraïment pel suport donat per aquestes empreses.A totes elles, gràcies.

PROGRAMA CIENTÍFIC



DIJOUS

2 de juny de 2011

08:45 - 09:00 Lliurament de documentació

09:00 - 10:30 Taula rodona

AUDITORI EVOLUCIÓ DEL CODI INFART A CATALUNYA 2011

Moderadors: Dr. Jordi Bruguera (President de la Societat Catalana de Cardiologia) Dr. Antoni Curós (Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona)

Ponents: Dr. Jaume Figueras (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona) Resultats clínics

Dr. Josep Maria Argimón (Servei Català de la Salut) Resultats globals de la implantació

Dr. Francesc Xavier Jiménez (SEM, Barcelona) Actuació del SEM al CODI IAM

Dr. Alfredo Bardají (Hospital Joan XXIII, Tarragona) Futur del Codi IAM. Què falta per fer?

09:00 - 10:30 Comunicacions orals

SALA A ARÍTMIES

Moderadors: Dr. Ignasi Anguera (Hospital de Bellvitge, L´Hospitalet de Llobregat) Dr. Roger Villuendas (Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona)

1 Registre prospectiu de mort sobtada recuperada a Catalunya: primeres impression Pablo Loma-Osorio; Maria Sanz; Alessandro Sionis; José Carlos Sánchez; Ángel Caballero; Rosa-

Maria Lidon; Antoni Curos; Xavier Bosch; Jaime Aboal. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta; Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona; Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona; Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona; Hospital Universitari de Bellvit-ge, L’Hospitalet de Llobregat; Hospital Clínic de Barcelona

2 Absència de conducció de His-a-Sc decremental. Una nova maniobra per a confi rmar el bloqueig complet de l’istme cavotricuspidi

Ermengol Vallès, Víctor Bazán, Jordi Bruguera, Fabiola Suarez, Julio Martí-Almor. Unitat d’Arítmies, Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona


DIJOUS

3 Avaluació i seguiment de l’ablació mitjançant la tècnica de crioablació en pacients amb substrats arítmics amb risc de bloqueig auriculoventricular

Elaine Núñez; Xavier Millán; Ángel Moya; Núria Rivas; Jordi Pérez; Ivo Roca; David García-Dora-do. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

4 Incidència i implicacions clíniques de la síndrome d’apnea-hipopnea durant el son en pacients amb aleteig auricular

Víctor Bazán, Núria Grau, Ermengol Vallès, Miquel Félez, Carles Sanjuás, Julio Martí-Almor; Jordi Bruguera-Cortada. Hospital del Mar, Barcelona.

5 Taquicàrdia per reentrada nodal: és la mateixa la del jove que la de l’ancià? Núria Farré; Julio Martí-Almor; M. Zabalza; Laura Portillo; Fabiola Suárez; Ermengol Vallès; Jordi

Bruguera; Víctor Bazán. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona.

6 Evolució dels pacients amb bloqueig auriculoventricular complet transitori no tractats amb marcapassos

Núria Farré; Víctor Bazán; Cosme García-García; Julio Martí-Almor; Lluís Recasens; Oona Meroño-Due-ñas; Ermengol Vallès; Núria Rivas; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona.

7 Estudi genètic d’una cohort espanyola afectada per displàsia aritmogènica de ventri-cle dret

Mireia Alcalde; Óscar Campuzano; Paola Berne; Anna Iglesias; Víctor Castro; Josep Burgada; Ra-mon Brugada. Centre de Genètica Cardiovascular, Universitat de Girona-Institut d’Investigació Biomèdica de Girona; Unitat d’Arítmies, Hospital Clínic de Barcelona; Unitat d’Arítmies, Hospital de Puerta del Hierro, Madrid.

8 Ablació d’arítmies supraventriculars després de correcció de cardiopaties congènites Ignasi Anguera; Paolo Dallaglio; Mercè Fontanals; Ángel Cequier; Xavier Sabaté. Unitat

d’Arítmies, Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

9 Activació auricular i localització de la cicatriu postatriotomia en pacients amb cardio-patia congènita corregida sotmesos a ablació d’aleteig auricular dependent d’istme

Xavier Millán; Elaine Núñez; Ángel Moya; Núria Rivas; Jordi Pérez; Ivo Roca; David García-Dorado. Uni-tat d’Arítmies, Servei de Cardiologia, Àrea del Cor, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

10 Perfi l clínic i tractament dels pacients ingressats per accident cerebrovascular isquè-mic per fi bril·lació auricular

Sergio Rojas; Jordi Mercé; Ramón de Castro; Anna Pellisé; Xavier Ustrell; Míriam García; Gil Bonet; Mercè Camprubí; Alfredo Bardají. Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.


SALA B INSUFICIÈNCIA CARDÍACA I VALVULOPATIES

Moderadors: Dra. Júlia Roure (Hospital Dr. Josep Trueta, Girona) Dr. Román Freixa (Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi, Sant Joan Despí)


DIJOUS

1 Nous biomarcadors per al diagnòstic inicial de la insufi ciència cardíaca ambulatòria-Laura Sanchis; Rut Andrea; Magda Heras; Manuel Morales; Bàrbara Vidal; Fèlix Pérez-Villa; Ma-nel Sabaté; Carles Falces; Josep Brugada. Servei de Cardiologia, Institut del Tòrax, Universitat de Barcelona-Hospital Clínic de Barcelona.

2 Selecció de candidats a teràpia de resincronització cardíaca basada en la identifi cació de mecanismes potencialment corregibles: resultats d’una anàlisi multivariant

Adelina Doltra; Lluís Mont; Bart Bijnens; Diego Penela; Etelvino Silva; Antonio Berruezo; José Ma-ría Tolosana; Josep Brugada; Marta Sitges. Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospi-tal Clínic de Barcelona.

3 La paradoxa de l’obesitat en la insufi ciència cardíaca: és l’etiologia la clau? Elisabet Zamora; Josep Lupón; Marta de Antonio; Agustín Urrutia; Roser Cabanes; Beatriz Gon-

zález; Lucía Cano; Teresa Pascual; Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

4 Estatines en la insufi ciència cardíaca: la contradicció entre els estudis aleatoritzats i la vida real

Marta de Antonio; Josep Lupón; Agustín Urrutia; Beatriz González; Lucía Cano; Roser Cabanes; Crisanto Díez; Salvador Altimir; Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

5 Experiència amb levosimendan administrat sense dosi de càrrega en pacients amb insufi -ciència cardíaca crònica avançada ingressats en una planta convencional de cardiologia

Marcelo Rizzo; Sonia Luque; Núria Berenguer; Sonia Ruiz; Josep Comín; Núria Farré; Gina Gonzá-lez, John Ramírez; Jordi Bruguera. Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Servei de Cardiologia, Hospi-tal del Mar, Barcelona; Servei de Farmàcia, Hospital del Mar, Barcelona.

6 Impacte de la reducció del rebuig agut i de la disfunció primària de l’empelt en la su-pervivència del trasplantament cardíac. Dades del Registre de Trasplantament Cardíac de catalunya (1984-2009)

Nuria Trota (1); Josep M Padró (2); Nicolás Manito (3); Félix Pérez Villa (4); Josep Girona (5); Roser Deulofeu (1) (1) Organització Catalana de Trasplantaments, Barcelona; (2) Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona; (3) Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat; (4) Hos-pital Clínic de Barcelona; (5) Área Materno-Infantil, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

7 Valor pronòstic dels nivells sèrics de troponina T d’alta sensibilitat en pacients ambu-latoris amb insufi ciència cardíaca

Marta de Antonio; Josep Lupón; Amparo Galán; Agustín Urrutia; Lucía Cano; Beatriz González; Roser Cabanes; Ramon Coll; Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital Uni-versitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

8 Mortalitat a mitjà termini de la cirurgia cardíaca en més grans de 80 anys Núria Farré; Mercè Cladellas; Oona Meroño-Dueñas; Álvaro Sainz; Soledad Ascoeta; Mireia Ble;

Miquel Gómez; Lluís Molina; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona.


DIJOUS

9 Pronòstic quirúrgic de la valvulopatia aòrtica amb hipertensió arterial pulmonar: se-guiment a mitjà termini

Mireia Ble; Mercè Cladelles; Núria Farré; Soledad Ascoeta; Miguel Cainzos; Miquel Gómez; Lluís Molina; Rosa Molera; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona; Servei de Cirurgia Cardíaca, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

10 Insufi ciència mitral degenerativa: quina vàlvula podem reparar amb garanties? Luis Delgado; Elena Ferrer; M. Luisa Camara; Bernat Romero; Claudio Fernández; Andrea Colli;

Nuria Vallejo; Jorge López-Ayerbe; Xavier Ruyra. Servei de Cirurgia Cardíaca i Cardiologia, Hospi-tal Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

10:30 - 11:00 Pòsters moderats

HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA) CARDIOPATIA ISQUÈMICA

Moderador: Dr. Ferran Padilla (Hospital Mútua Terrassa)

1 Evolució a llarg termini dels pacients que han requerit ventilació mecànica invasiva durant el seu ingrés a la unitat coronària i han estat donats d’alta de l’hospital

Andreu Porta; Josefa Cortadellas; Jaume Figueras; José Antonio Barrabés; Rosa M. Lidon; Anto-nia Sambola; Jordi Bañeras; Jaume Francisco; Elsa Nieto. Servei de Cardiologia, Hospital Univer-sitari Vall d’Hebron, Barcelona.

2 Anàlisi de les complicacions postinfart agut de miocardi a partir de «l’era de l’angioplàstia primària»

Teresa Oliveras Vilà; Xavier Carrillo Suárez; Antoni Curós Abadal; Jordi Serra Flores; Carlos Labata Salvador; Elena Gómez Denia; Jorge López Ayerbe; Antoni Bayés Genís. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

3 Les variables de la prova d’esforç convencional afegeixen informació a les imatges de la SPECT de perfusió miocàrdica en el diagnòstic diferencial entre miocardiopatia is-quèmica i no isquèmica

Guillermo Romero-Farina; Jaume Candell-Riera; Santiago Aguadé–Bruix; Nazarena Pizzi; Joan Castell-Conesa; Raquel Fernández-Salguero; Gemma Cuberas; David García-Dorado. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

4 Impacte de la SPECT de perfusió miocàrdica en la decisió de revascularitzar els pa-cients amb miocardiopatia isquèmica i anatomia coronària adient

Guillermo Romero-Farina; Jaume Candell-Riera; Santiago Aguadé–Bruix; Nazarena Pizzi; Joan Castell-Conesa; Gemma Cuberas; Ignacio Ferreira; Albert Igual; David García-Dorado. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

5 Què sabem dels pacients amb estenosi del tronc comú? Mercè Camprubí; Ramón de Castro; Esther Sanz; Jordi Mercé; Pilar Valdovinos; M. Isabel García; Isabel Se-

rrano; Íngrid Colomer; Alfred Bardají. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.


DIJOUS

HALL AUDITORI (ÀREA DRETA) HEMODINÀMICA

Moderador: Dr. Josep Guindo (Hospital Parc Taulí, Sabadell)

6 Resultats a un any amb seguiment angiogràfi c del tractament percutani amb baló de paclitaxel de lesions amb risc de reestenosi i/o trombosi elevat: registre prospectiu i multicèntric

Beatriz Vaquerizo; Antonio Serra; Faustino Miranda-Guardiola; Vanesa Martínez; Joan Antoni Gómez-Hospital; Ángel Cequier; Eduard Fernández; Oriol Rodríguez; Imanol Oategui. Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista, Parc de Salut Mar, Barcelona; Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobre-gat; Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona; Hospital Universitari Vall Hebron, Barcelona.

7 Correlació clínico-ecocardiogràfi co-hemodinàmica del tamponament cardíac Antonio Sánchez Hidalgo (1); Jaume Sagristà Sauleda (2); Joan Àngel Ferrer (2). Consorci Sanitari de Te-

rrassa (1); Àrea del cor (ACOR) (2), Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

8 Seguiment clínic i angiogràfi c de les oclusions cròniques revascularitzades percutàniament Sílvia Homs; Luis Teruel; Kristian Rivera; Joan Antoni Gómez-Hospital; Gerard Roura; José Luis Ferreiro;

Guillermo Sánchez-Elvira; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universi-tari de Bellvitge-Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), L’Hospitalet de Llobregat.

9 La presència de cardiopatia isquèmica és un factor predictor de mortalitat en pacients amb implantació de pròtesi aòrtica percutània

Joan Antoni Gómez-Hospital; Jaume Maristany; Luis Teruel; José Carlos Sánchez Salado; Gerard Roura; José Luis Ferreiro; Sílvia Homs; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

10 Perfi l de risc dels pacients tractats amb implantació de pròtesi aòrtica percutània Joan Antoni Gómez-Hospital; Jaume Maristany; Albert Ariza; Luis Teruel; Gerard Roura; Victoria Lo-rente; José Luis Ferreiro; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia Inter-vencionista, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

10:30 - 11:15 Cafè i visita pòsters

1 Perfi l epidemiològic i pronòstic de l’endocarditis infecciosa sobre vàlvula degenerati-va al nostre entorn en un hospital terciari

Teresa Oliveras; Nuria Vallejo; Jorge López Ayerbe; Elena Ferrer; Carlos Labata; Elena Gómez De-nia; Raquel Núñez; Lluïsa Pedro Botet; Antoni Bayés Genís. Servei de Medicina Interna i Servei de Cardiología, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

2 Endocarditis associada amb l’àmbit sanitari no nosocomial Elana Gómez Denia; Nuria Vallejo; Carlos Labata; Teresa Oliveras; Francisco Gual; Jorge López

Ayerbe; Raquel Núñez; Lourdes Mateu; Antoni Bayés Genís. Servei de Cardiologia i Servei de Me-dicina Interna, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.


DIJOUS

3 Factors implicats en la dilatació de l’aorta ascendent en pacients amb vàlvula aòrtica bicúspide Carme Ligero; Josep M. Alegret; Oscar Palazón; Ignasi Duran; Josep M. Vernis. Hospital Universi-

tari de Sant Joan de Reus.

4 Reingressos clínicament relacionats en pacients hospitalitzats per insufi ciència car-díaca congestiva a Catalunya

Montse Clèries; Emili Vela; Montse Bustins. Servei Català de la Salut, Barcelona.

5 Reparació quirúrgica de la insufi ciència mitral degenerativa en pacients d’edat avançada Teresa Oliveras; Elena Ferrer; Luis Delgado; Jorge López-Ayerbe; Francisco Gual; Elena Gómez;

Carlos Labata; Xavier Ruyra, Toni Bayés-Genís. Servei de Cardiologia i Cirurgia Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

6 Sildenafi l com a tractament de la insufi ciència cardíaca Carlos Pérez; Susana Pacreu; Oswald Londono; Lluís Torres. Hospital Universitari Bellvitge,

L’Hospitalet de Llobregat; Hospital del Mar, Barcelona.

7 És l’edat un factor pronòstic negatiu en la síndrome aòrtica aguda? Carlos Labata Salvador; Teresa Oliveras Vila; Elena Gómez Dénia; Jorge López Ayerbe; Elena Fe-

rrer Sistach; Nuria Vallejo Camazón; Francisco Gual Capllonch; Albert Teis Soley; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

8 Existeixen diferències segons el sexe en la presentació de la síndrome aòrtica aguda? Elena Gómez Dénia; Carlos Labata Salvador; Teresa Oliveras Vila; Jorge López Ayerbe; Elena Fe-

rrer Sistach; Nuria Vallejo Camazón; Francisco Gual Capllonch; Albert Teis Soley; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

9 Infl uència de la disfunció valvula i dels diàmetres aòrtics en la necessitat de cirurgia en pacient amb vàlvula aòrtica bicúspide

Josep M. Alegret; Carme Ligero; Ignasi Duran; Josep M. Vernis, Oscar Palazón, Andrés Hernández-Aparicio; Leonardo Krsticevic. Hospital Universitari de Sant Joan de Reus.

10 Revascularització completa versus tractament de la lesió culpable en la síndrome co-ronària aguda: hi ha diferències en el pronòstic a mitjà termini?

Oona Meroño; Cosme García; Lluís Recasens; Mercè Cladellas; Soledad Ascoeta; Núria Farré; Nú-ria Rivas; Faustino Miranda; Jordi Bruguera. Hospital del Mar, Barcelona.

11 Tancament percutani de fuites perivalvulars protètiques: programa i experiència inicial Xavier Oliva; Daniela Boscarelli; Guillermo Delgado; Fina Costa; Eulogio García; Xavier Borràs;

Beatriz Vaquerizo; Rubén Leta; Antonio Serra. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona; Hospital Clínico San Carlos de Madrid.

12 Característiques dels pacients enviats a una consulta específi ca, preimplantació de vàlvula aòrtica percutània

Joan Antoni Gómez-Hospital; Jaume Maristany; Francisco Fernández Salinas; Luis Teruel; Gerard Roura; Francesc Jara; José Luis Ferreiro; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.


DIJOUS

13 Evolució del grau d’insufi ciència aòrtica després de la implantació de pròtesis aòrti-ques percutànies de tipus CoreValve

Joan Antoni Gómez-Hospital; Jaume Maristany; Michel Sánchez Corral; Álex Ruiz Mayoral; Luis Teruel; Gerard Roura; José Luis Ferreiro; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

14 Necessitat de marcapassos defi nitiu després de la implantació de la pròtesi percutània CoreValve. Incidència i factors predictors

Joan Antoni Gómez-Hospital; Jaume Maristany; Kristian Rivera; Luis Teruel; Gerard Roura; Francesc Jara; José Luis Ferreiro; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia Inter-vencionista, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

15 Tractament i evolució dels pacients amb tamponament cardíac d’origen neoplàstic Axel Sarrias Mercè; Jaume Sagristà-Sauleda; Pablo Martínez Rodríguez; Núria Rivas Gándara; Da-vid García-Dorado García. Servei de Cardiologia i Servei d’Oncologia Mèdica, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

16 Temps d’actuació en el tractament de l’infart agut de miocardi en un hospital amb Codi Infart Elena Gómez Denia; Xavier Carrillo Suárez; Eduard Fernández Nofrerías; Carlos Labata Salvador;

Maria Teresa Oliveras Vilà; Antonio Curós Abadal; Jordi Serra Flores; Jorge López Ayerbe; Antoni Bayés Genís. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

17 Complicacions vasculars associades a la implantació de pròtesis aòrtiques percutànies CoreValve. Incidència i tractament

Joan Antoni Gómez-Hospital; Jaume Maristany; Guillermo Sánchez Elvira; Luis Teruel; Gerard Roura; Francesc Jara; José Luis Ferreiro; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.


AUDITORI ATENCIÓ INTEGRAL DE LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA A CATALUNYA

Moderadors: Dr. Enrique Galve (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona) Dr. Josep Lupón (Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona)

Ponents: Dra. Júlia Roure (Hospital Dr. Josep Trueta, Girona) Àrea Girona

Dr. Fernando Worner (Hospital Santa Maria, Lleida) Àrea Lleida

Dr. Antoni Bayés-Genís (Hospital Arnau de Vilanova, Lleida) Àrea Barcelonés Nord Dr. Josep Comín (Parc de Salut Mar- IMIM, Barcelona) Àrea Sap Litoral


DIJOUS

11:15 - 12:45 Controvèrsia

SALA A MALALTIA CORONÀRIA MULTIVÀS: REVASCULARITZACIÓ COMPLETA vs LESIÓ CULPABLE

Moderador: Dr. Cosme Garcia (Parc de Salut Mar- IMIM, Barcelona)

Ponents: Dr. Ramón de Castro (Hospital Joan XXIII, Tarragona) Visió del clínic Dr. Joan A. Gómez Hospital (Hospital de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat) Només lesió culpable Dr. Manel Sabate (Hospital Clínic, Barcelona) Revascularització completa

11:15 - 12:45 Comunicacions orals d’infermeria

SALA B CURES D’INFERMERIA EN PACIENTS COMPLEXOS

Moderadores: Inf. Dolores Gil (Hospital Sant Pau, Barcelona) Inf. Laura Ollé (Parc de Salut Mar - IMIM, Barcelona)

1 Factors de risc cardiovascular dels malalts seropositius i SCA Josefi na Divins; José Miranda; Elena Lázaro, Adela González; Rosa Maria Casasola. Unitat Co-

ronària, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

2 Intervenció educativa d’infermeria en pacients de rehabilitació cardíaca Consol Ivern; Paula Cabero; Neus Badosa; Núria Rodríguez; E. Cristina Crespo; Núria Pujolar; So-

nia Ruiz; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Parc de Salut Mar, Hospital del Mar, Barcelona.

3 Reducció en el temps d’escòpia amb la utilització d’un equip d’RX amb radiació polsa-da i mitja dosi

Mercè Fontanals; Àngels Peña; Ivana Valdelvira; Francisco Pino; Ignasi Anguera; Xavier Sabaté. Uni-tat d’Arítmies, Servei de Cardiolgia, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

4 Els implants de DAI són més freqüents en els homes. Estudi en el nostre entorn Mercè Fontanals; Àngels Peña; Ivana Valdelvira; Ignasi Anguera; Xavier Sabaté. Unitat d’Arítmies,

Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

5 Estudi pilot: avaluació de la viabilitat, l’efi càcia i la satisfacció d’un programa de tele-monitoratge i teleintervenció per videoconferència basat en infermeria per a pacients amb insufi ciència cardíaca crònica

Anna Linàs Alonso (1); M. Pilar Ruiz Rodríguez (1); Gina González Robledo (2); Jose M. Verdú Ro-tellar (3); Josep Comín Colet (2); Anna Herranz Blasco (1); Consol Ivern Díaz (1); Verónica García


DIJOUS

Moreno; Jordi Bruguera Cortada (2). Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), Barcelona (1); Programa d’Insufi ciència Cardíaca, Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Parc de Salut Mar, Barcelona (2); Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol, Barcelona (3).

6 Nivell d’escolaritat i autocura en pacients amb insufi ciència cardíaca Beatriz González; Josep Lupón; Lucía Cano; Roser Cabanes; Marta de Antonio; Miquel Arenas;

Eva Crespo; Margarita Rodríguez; Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

7 Efi càcia d’un programa d’insufi ciència cardíaca integrat entre l’hospital i l’atenció pri-mària en pacients amb IC d’alt risc: rol de la gestió de casos

Anna Herranz; Neus Badosa; Consol Ivern; M. Dolores Mendoza; Josep M. Verdú; Josep Comín; Núria Pujolar; Marcelo Rizzo; Jordi Bruguera. Parc de Salut Mar, Barcelona.

8 Continuïtat assistencial en un pacient amb insufi ciència cardíaca avançada en tracta-ment periòdic amb dobutamina

Yolanda Vélez Pérez; Raquel Cruz Díaz; Ana M. Muñoz Bautista; Jesús Amo Polo; José Luis Serrano Car-mona; Marta Puig Calvet; Lluïsa Garcia Garrido . Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

12:45 - 13:30 Taula rodona patrocinada per SERVIER

AUDITORI NOVES DADES DE REDUCCIÓ DE MORBIMORTALITAT EN IC – ESTUDI SHIFT : UTILITAT DE LA IVABRADINA EN LA PRÀCTICA CLÍNICA

Moderador: Dr. Jordi Bruguera (Parc de Salut Mar - IMIM, Barcelona)

Ponents: Dr. Josep Comín (Parc de Salut Mar- IMIM, Barcelona) Us extensiu de la Ivabradina Dr. Josep Lupón (Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona) Us restrictiu? Visió crítica

12:45 - 13:30 Taula rodona patrocinada per SANOFI-AVENTIS

SALA A CONTROVÈRSIES EN FIBRIL.LACIÓ AURICULAR: ¿ENS AJUDEN PROU LES GUIES PER INDIVIDUALITZAR EL TRACTAMENT ANTIARÍTMIC?

Moderador: Dr. Alfredo Bardají (Hospital Joan XXIII, Tarragona)

Ponents: Dr. Lluís Mont (Hospital Clínic, Barcelona) Pros

Dr. Antoni Martínez Rubio (Hospital Parc Taulí, Sabadell) Contres


DIJOUS

12:45 - 13:30 Taula rodona patrocinada per ASTRAZENECA

SALA B MANEIG DE LA SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA A CATALUNYA: PRESENT I FUTUR

Moderador: Dr. Antoni Serra (Hospital Sant Pau, Barcelona)

Ponents: Dr. Roberto Elosua (IMIM, Barcelona) SCA a catalunya: de la realitat epidemiològica a la realitat assistencial

Dra. Magda Heras (Hospital Clínic, Barcelona) Tractament antiagregant SCA present i indicacions de futur

13:30 - 15:00 DINAR

15:00 - 16:30 Trobada amb experts

AUDITORI CANALOPATIES A L’ANY 2011

Moderador: Dr. Josep Brugada (Hospital Clínic, Barcelona)

Ponents: Dr. Ramón Brugada (UdG, Hospital Dr. Josep Trueta, Girona) Us de l’estudi genètic en la mort sobtada Dra. Paola Berne (Hospital Clínic, Barcelona) Protocol d’estudi clínic en cas de sospita de malaltia arítmica genèticament

determinada Dr. Julio Martí (Parc de Salut Mar- IMIM, Barcelona) Utilitat del screening poblacional en la detecció d’anomalies genètiques dels

canals iònics

15:00 - 16:30 Focus

SALA A IMATGE CARDÍACA

Moderador: Dr. Jaume Sagristà (Hospital Vall d´Hebron, Barcelona)

Ponents: Dra. Sandra Pujadas (Hospital de Sant Pau, Barcelona) RMN Cardíaca Dr. Carles Paré (Hospital Clínic, Barcelona) Eco 3D Dra. Mª. Teresa González-Alujas (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona) Eco d’esforç. Utilitats actuals


DIJOUS

15:00 - 16:30 Taula rodona d’infermeria

SALA B LA IMPLICACIÓ DE LA INFERMERA EN LA PRESCRIPCIÓ DEL TRACTA- MENT FARMACOLÒGIC

Moderadora: Inf. Mariona Creus (Col.legi Ofi cial d’Infermeria de Barcelona)

Ponents: Dra. Pilar Àvila (Atenció Primària, Girona) Capacitació de la infermera en relació a la seva formació Inf. Núria Cuxart Aspecte legal de la prescripció infermera Inf. Lluïsa Garcia Garridó (Hospital Dr. Josep Trueta, Girona) Actuació de la infermera davant la prescripció farmacològica


HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA) CARDIOPATIA ISQUÈMICA

Moderador: Dr. Joan Sala (Hospital Dr. Josep Trueta, Girona)

1 La síndrome coronària aguda amb elevació transitòria del segment ST: pacients amb millor perfi l clínic però amb un maneig més invasiu?

Jordi Sans Roselló; Sandra Cabrera Gómez; Ramón de Castro; Mohsen Mohandes; Esther Sanz; Jordi Guarinos; Jordi Mercé; Pilar Valdovinos; Alfred Bardají. Servei de Cardiologia, Hospital Uni-versitari Joan XXIII de Tarragona-Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-Universitat Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.

2 És diferent el perfi l clínic basal i el maneig terapèutic dels pacients amb síndrome co-ronària aguda en estadi Killip III-IV?

Jordi Sans Roselló; Sandra Cabrera Gómez; Ramón de Castro; Sergio Giovanny Rojas; Isabel Serrano; Mercè Camprubí; María García; Alfred Bardají . Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona-Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.

3 Valor pronòstic de les xifres de glicèmia en el moment de l’ingrés en un grup no selec-cionat de pacients amb infart agut de miocardi amb elevació de l’ST

Carlos J. García-Alonso; Xavier Carrillo; Carlos Labata; Miquel Espriu; Oriol Rodríguez; Carolina Oliete; Eduard Fernández; Fina Mauri; Antoni Bayés-Genís. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Ger-mans Trias i Pujol, Badalona.

4 Relació entre l’índex de massa corporal i la mortalitat hospitalària en pacients amb síndrome coronària aguda

Georgina Vidal (1); Teresa Salvadó (2); Jordi Sans; Sandra Cabrera; Alfredo Bardají. Servei de Car-diologia, Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona; Unitat Docent de Tortosa de Medicina


DIJOUS

Familiar i Comunitària (1); Servei de Patologia (2), Hospital de Tortosa Verge de la Cinta-Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)

5 Infl uència del Codi Infart en el tractament de reperfusió de l’IAMEST en un hospital amb hemodinàmica a temps parcial

Cosme García-García; Lluis Recasens; Oona Meroño; Núria Ribas, Núria Farré, Soledad Ascoeta, Susanna Tello, Faustino Miranda, Jordi Bruguera . Parc de Salut Mar, Barcelona.

HALL AUDITORI (ÀREA DRETA) INSUFICIÈNCIA CARDÍACA I VALVULOPATIES

Moderadora: Dra. María Angeles Castel (Hospital Clínic, Barcelona)

6 Etiologia de la pericarditis constrictiva en una sèrie contemporània Andreu Porta-Sánchez; Jaume Sagristà-Sauleda; Elisabeth Berastegui-García; David García-

Dorado. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

7 Hi ha diferències en la forma de presentació de la síndrome aòrtica aguda en els malalts amb síndrome de Marfan o aorta bicúspide?

Teresa Oliveras Vila; Elena Gomez Dénia; Carlos Labata Salvador; Jorge López Ayerbe; Elena Ferrer Sistach; Nuria Vallejo Camazón; Francisco Gual Capllonch; Albert Teis Soley; Toni Bayés Genís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

8 Pronòstic a mitjà termini dels pacients anèmics sotmesos a cirurgia valvular Núria Farré; Mercè Cladellas; Joan Vila; Álvaro Sainz; Miguel Cainzos-Achirica; Sonia Ruiz; Marce-

lo Rizzo; Rosa Molera; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar-Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques (IMIM), Barcelona; Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

9 Punt de tall òptim d’un test de determinació ràpida de l’NT-pro-BNP per al diagnòstic d’insufi ciència cardíaca en un centre d’atenció primària

Verdú JM; Comín-Colet J; Domingo M; Lupón J; Molina L; Gómez M; Casacuberta JM; Baena JM; Brugue-ra J. Atenció Primària de Salut, Institut Català de la Salut; Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital del Mar, Barcelona; Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

10 Normalització de la funció ventricular esquerra després de la teràpia de resincronitza-ció cardíaca

Beatriz Merino; Adelina Doltra; Etelvino Silva; Jose María Tolosana; Ángeles Castel; Antonio Berrue-zo; Josep Brugada; Lluís Mont; Marta Sitges. Servei de Cardiologia, Hospital Clínic de Barcelona.

16:30 - 17:00 Descans - visita exposició comercial i pòsters

PÒSTERS

1 Perfi l clínic i mortalitat intrahospitalària dels pacients amb síndrome coronària aguda i edat molt avançada

Jordi Sans Roselló; Sandra Cabrera Gómez; Ramón de Castro; Íngrid Colomer; Míriam García; Gil


DIJOUS

Bonet; Jordi Mercé; Alfred Bardají. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Joan XXIII de Tarra-gona-Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.

2 Síndrome coronària aguda en pacients immigrants del sud d’Àsia. Registre 2000-2010 Miguel Caínzos-Achirica; Núria Farré; Soledad Ascoeta; Andrés Fernández; Ramon Serrat; Álvaro Sáinz;

Lluís Recasens; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Parc de Salut Mar, Barcelona.

3 Relació entre el nombre d’ingressos en una unitat coronària i el cicle lunar Daniel Bosch; Pablo Loma-Osorio; Jaime Aboal; Xavier Albert; Ariadna Sureda; Francisco Campe-

lo; Coloma Tirón de Llano; Joan Sala; Rafel Masia. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

4 Hipertensió arterial en joves escolars Lluís Torres, Susana Pacreu; Oswald Londono. Hospital del Mar, Barcelona; Hospital Universitari

de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

5 Reingressos clínicament relacionats en pacients hospitalitzats per angina de pit a Catalunya Montse Clèries; Emili Vela; Montse Bustins. Servei Català de la Salut, Barcelona.

6 Associació entre els fogots i la malaltia cardiovascular. Anàlisi descriptiva Antonio Sánchez Hidalgo (1); Beatriu Roca Comella (2); Marta Canals de Ros (2); Isabel Cayuela

Maldonado (2); Albert Font Vilamitjana (2); Miguel Ángel de Miguel Díaz (2). Servei de Cardiolo-gia (1), Servei de Ginecologia (2), Consorci Sanitari de Terrassa.

7 Ràtio TG/HDL com a marcador de síndrome metabòlica després d’una SCASEST i la seva utilitat com a predictor de nous esdeveniments cardiovasculars

Ramon Bascompte Claret (1), Aleksandra Mas-Stachurska (1), Esther Marcos Blanco (1), Isaac La-cambra Blasco (2), Alfonso del Río Ligorit (3). MIR del Servei de Cardiologia (1), Servei de Cardio-logia (2), Cap del Servei de Cardiologia (3), Hospital Clínico Universitario Lozano Blesa, Zaragoza.

8 Utilitat de la SPECT de perfusió miocàrdica MIBI d’esforç en el cribratge de la malaltia coronària asimptomàtica en pacients amb diabetis mellitus tipus 1

Carlos Labata Salvador; Sílvia Serrano Garcia; Eva Bernal Labrador; Teresa Oliveras Vilà; Elena Gómez Denia; Eva Aguilera Hurtado (1); Ángeles González Guardia; Beatriz Asensio Toledo; An-toni Bayés Genís. Servei de Cardiologia, Servei d’Endocrinologia i Nutrició (1), Hospital Universi-tari Germans Trias i Pujol, Badalona.

9 La presència de corrent de lesió prèvia a la fi xació dels elèctrodes d’estimulació i desfi bril·lació de fi xació activa s’associa a menys desplaçament i menys necessitat de repo-sicionament durant l’implant

Elaine Núñez; Jordi Pérez-Rodon; Núria Rivas; Ivan Roca; Marta Riera; Dolors Bofi ll; Joana Carles; David García-Dorado; Ángel Moya. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

10 Experiència inicial amb un registrador d’esdeveniments extern en pacients amb palpi-tacions recurrents de causa desconeguda

Elaine Núñez; Xavier Millán; Ángel Moya; Núria Rivas; Jordi Pérez; Ivo Roca; Manuela Pérez; Lour-des Arderiu; David García-Dorado. Unitat d’Arítmies, Servei de Cardiologia, Àrea del Cor, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.


DIJOUS

11 S’ha modifi cat l’efi càcia de la cardioversió elèctrica? Dades del registre REVERCAT 2003-2010

Xavier Viñolas (1); Josep Maria Alegret (2); Marco Paz (3); Xavier Abardia (4); Ali Jaber (5); Núria Batalla (6); Laura Guillamon (7); Javier Escudero (8); Josep Sadurní (9). Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona (1); Hospital Universitari de Sant Joan de Reus (2); Hospital de Figueres (3); Clínica de Ponent, Lleida (4); Hospital de Terrassa (5); Hospital Universitari Sagrat Cor, Barcelona (6); Hospital Parc Taulí, Sabadell (7); Hospital Mútua de Terrassa (8); Hospital de Vic (9).

12 Correlació fenotip-genotip de dues famílies afectades per la síndrome de QT llarg M. Helena Riuró; Óscar Campuzano; Paola Berne; Georgia Sarquella-Brugada; Anna Iglesias; Jo-sep Brugada; Ramon Brugada. Centre de Genètica Cardiovascular, Universitat de Girona-Institut d’Investigació Biomèdica de Girona; Servei de Cardiologia, Hospital Clínic de Barcelona; Depar-tament de Cardiologia, Hospital de Sant Joan de Déu, Barcelona.

13 Hem modifi cat la selecció del pacient candidat a cardioversió elèctrica? Dades del re-gistre REVERCAT 2003-2010

Josep M. Alegret (1); César Romero (2); Xavier Sabaté (3); Roger Villuendas (4); Sílvia Pons (5); Al-fons Sualís (6); Naiara Calvo (7); Jordi Pérez-Rodon (8); Jordi Tomàs (9). Hospital Universitari Sant Joan de Reus (1); Hospital de Sant Boi, Sant Boi de Llobregat (2); Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat (3); Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona (4); Hospital de Barcelona (5); Hospital de Mataró (6); Hospital Clínic de Barcelona (7); Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona (8); Hospital Arnau de Vilanova, Lleida (9).

14 Hi ha relació entre la somnolència diürna i l’activitat simpàtica i metabòlica en la sín-drome d’apnea-hipopnea durant el son?

Marta Faiges (1); Manuel Sánchez (2); Dolors Viles (1); Juan Casanova (1); Albina Aldomà (1); Ferrán Barbé (2); Fernando Worner (1). Servei de Cardiologia (1) i Servei de Pneumologia (2), Hos-pital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

15 Somnolència diürna i activitat simpàtica en la síndrome d’apnea-hipopnea durant el son. Pot modifi car-se amb el tractament amb CPAP?

Marta Faiges (1); Manuel Sánchez (2); Dolors Viles (1); Juan Casanova (1); Albina Aldomà (1); Fernando Worner (1); Ferrán Barbé (2). Servei de Cardiologia (1) i Servei de Pneumologia (2), Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

16 Activitat d’un laboratori d’ecocardiografi a d’un hospital terciari: un pou sense fons per a l’ecocardiografi sta, una eina fonamental per al cardiòleg clínic

Eva Pueo Crespo (1); Dolors Viles Bertran (1); Clara Bergua Martínez (2); Isabel Hernández Martín (1); Iris de la Puerta González-Miró (1); Antonio Miñano Oyarzábal (1); Manel Piqué Gilart (1); Berta Daga Calejero (1); Fernando Worner Diz (1). Servei de Cardiologia (1), Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida; Servei de Cardiologia (2), Hospital San Jorge de Huesca.

17 Anàlisi de fase de la SPECT de perfusió miocàrdica en pacients amb infart de miocardi María Nazarena Pizzi; Emilio Mariscal; Santiago Aguadé-Bruix; Laura Gracia; Mònica Sabaté-

Fernández; Guillermo Romero; Jaume Candell-Riera. Unitat de Cardiologia Nuclear, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.


DIJOUS


AUDITORI CARDIOPATIA ISQUÈMICA

Moderadors: Dr. Albert Ariza (Hospital de Bellvitge, L´Hospitalet de Llobregat) Dra. Mercè Camprubi (Hospital Joan XXIII, Tarragona)

1 Reingressos clínicament relacionats en pacients hospitalitzats per infart agut de mio-cardi a Catalunya


2 Cèl·lules endotelials circulants i cèl·lules progenitores endotelials en l’infart agut de miocardi: correlació amb marcadors plasmàtics

Ander Regueiro; Maribel Díaz-Ricart; Marta Palomo; Isaac Subirana; Joan Vila; Juan Sanchis; Su-sana Novella; Ginés Escolar; Magda Heras. Hospital Clínic de Barcelona; Hospital Clínic Universi-tari, València; Institut Municipal d’Investigació Mèdica, Barcelona; Hospital del Mar, Barcelona.

3 L’anticoagulació precoç millora la permeabilitat preprocediment de l’artèria responsable de l’infart en pacients amb IAMEST sotmesos a intervencionisme coronari percutani primari

Albert Ariza Solé; Victòria Lorente Tordera; José Carlos Sánchez Salado; Joan Antoni Gómez Hospital; Montserrat Gracida Blancas; Pedro Moliner Borja; Luis Teruel Gila; Ana Marcano Fernández; Ángel Ce-quier Fillat. Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

4 Predictors i implicacions clíniques de l’anemització intrahospitalària dels pacients amb síndrome coronària aguda

Oona Meroño; Lluís Recasens; Cosme García; Mercè Cladellas; Núria Farré; Álvaro Sáinz; Núria Ribas; Soledad Ascoeta; Jordi Bruguera. Hospital del Mar, Barcelona.

5 Mesures de prevenció secundària i control de factors de risc a llarg termini en pacients operats de bypass aortocoronari

Míriam García-Bermúdez; Esther Sanz Girgas; Ramon de Castro Aritmendiz; Mercè Camprubí Potau; Jordi Mercé Klein; Pilar Valdovinos Perdices; María García Álvarez; Íngrid Colomer Asenjo; Alfredo Bardají Ruiz. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

6 Característiques clíniques i pronòstic hospitalari dels pacients ingressats a la unitat coronària amb requeriments de ventilació mecànica invasiva

Jaume Francisco; Josefa Cortadellas; Jaume Figueras; Jose Antonio Barrabés; Rosa M. Lidon; Antonia Sam-bola; Jordi Bañeras; Andreu Porta. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

7 Impacte del retard en el tractament de l’infart agut de miocardi amb elevació de l’ST segons les actuals guies de pràctica clínica en el rescat de miocardi

Laura Sanchis; Xavier Bosch; Sara Gonçalves; Ander Regueiro; Amadeo Betriu; Mónica Masotti; Vic-toria Martín; Manel Sabaté; José Ortiz. Departament de Cardiologia, Hospital Clínic de Barcelona.

8 Relació entre l’activitat de l’ECA-2, la mida de l’infart i la funció ventricular després de l’IAMEST Joaquim Cevallos Morales; José Tomás Ortiz-Pérez; Laura Sanchis Ruiz; Sara Gonçalves; Montse-

rrat Riera M; Xavier Bosch; Rosario Jesús Perea; J Pascual; MJ Soler. Hospital Clínic de Barcelona.


DIJOUS

9 La diabetis mellitus és un factor independent predictor d’obstrucció microvascular postangioplàstia en l’IAMEST

Ander Regueiro; José Tomás Ortiz-Pérez; Laura Sanchis Ruiz; Sara Gonçalves; Joaquim Cevallos Morales; María Izquierdo-Gómez; Susanna Prat; Xavier Bosch; Edwin Wu. Hospital Clínic de Bar-celona; Northwestern Memorial Hospital, Chicago.

10 El codi IAM a Girona: resultats abans i després Jaime Aboal; Pablo Loma-Osorio; Xavier Albert; Daniel Bosch; Mihai Christian; Coloma Tiron;

Ariadna Sureda; Joan Sala; Rafael Masia. Servei de Cardiologia. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.


SALA A HEMODINÀMICA

Moderadors: Dr. Josep Bassaganyas (Hospital Dr. Josep Trueta, Girona) Dr. Bruno Garcia (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona)

1 L’aplicació del Codi Infart millora el perfi l de gravetat a l’arribada al laboratori d’hemodinàmica del malalts sotmesos a ICP primària

Paolo Domenico Dallaglio; Joan Antoni Gómez-Hospital, Albert Ariza Solé; José Carlos Sánchez Salado; Victoria Lorente Tordera; Sílvia Homs Vila, Luis Teruel Gila; Enrique Esplugas Oliveras; Ángel Cequier. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

2 Impacte de la introducció del Codi Infart a Catalunya sobre els temps de trasllat al la-boratori d’hemodinàmica

Paolo Domenico Dallaglio; Joan Antoni Gómez-Hospital, Albert Ariza Solé; José Carlos Sánchez Salado; Victoria Lorente Tordera; Sílvia Homs Vila; Luis Teruel Gila; Enrique Esplugas Oliveras; Ángel Cequier. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

3 Angioplàsties primàries a Girona després de la implantació del Codi Infart: caracterís-tiques, resultats i seguiment a nou mesos

Francisco Campelo Parada; Martí Puigfel Pont; Mérida Cárdenas Manilla; Jaime Aboal Vi-ñas; Ariadna Sureda Muñoz; Coloma Tiron de Llano; Joan Bassaganyas Vilarrasa. Unitat d’Hemodinàmica, Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

4 Antecedent de cardiopatia isquèmica i temps d’actuació en l’infart agut de miocardi en un hospital amb Codi Infart

Elena Gómez Denia; Xavier Carrillo Suárez; Eduard Fernández Nofrerías; Maria Teresa Oliveras Vilà; Carlos Labata Salvador; Antonio Curós Abadal; Jordi Serra Flores; Jorge López Ayerbe; Anto-ni Bayés Genís. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

5 Implant de pròtesi aòrtica transcatèter en pacients de risc quirúrgic elevat: resultats a un any Guillermo Delgado; Beatriz Vaquerizo; Josep M. Padró; José Montiel; Xavier Borràs; Manel Sabaté; Mar-

celo Jiménez; Antonio Serra. Unitat d’Hemodinàmica, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.


DIJOUS

6 Resultats immediats de la implantació de la pròtesi aòrtica CoreValve en pacients amb estenosi aòrtica greu. Resultats inicials

Joan Antoni Gómez-Hospital; Jaume Maristany; Sílvia Homs; Luis Teruel; Gerard Roura; Francesc Jara; José Luis Ferreiro; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia Inter-vencionista, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

7 Administració conjunta o separada de pantoprazole i clopidogrel: impacte sobre l’efecte antiagregant

José Luis Ferreiro; Masafumi Ueno; Antonio Tello-Montoliu; Salvatore D. Tomasello; Davide Ca-podanno; Naveen Seecheran; Bhaloo Desai; Theodore A. Bass; Dominick J. Angiolillo. Labora-tori d’Investigació Cardiovascular, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge-Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), L’Hospitalet de Llobregat; University of Florida College of Medicine, Jacksonville, Florida, EUA.

8 Reducció de mortalitat per infart agut del miocardi amb elevació del segment ST (IA-MEST) com a resultat de la implantació del Codi Infart

Paolo Domenico Dallaglio; Joan Antoni Gómez-Hospital; Albert Ariza Solé; José Carlos Sánchez Salado; Victoria Lorente Tordera; Sílvia Homs Vila; Luis Teruel Gila; Enrique Esplugas Oliveras; Ángel Cequier. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

9 Evolució a llarg termini dels pacients tractats amb pròtesi aòrtica percutània CoreVal-ve per estenosi aòrtica greu amb risc quirúrgic elevat

Joan Antoni Gómez-Hospital; Jaume Maristany; Albert Ariza; Luis Teruel; Gerard Roura; José Carlos Sán-chez Salado; José Luis Ferreiro; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia In-tervencionista, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

10 Impacte del cangrelor en múltiples vies de senyalització plaquetària en pacients amb malaltia coronària

José Luis Ferreiro; Masafumi Ueno; Salvatore D. Tomasello; Antonio Tello-Montoliu; Davide Ca-podanno; Kolipet Dharmashankar; Bhaloo Desai; Theodore A. Bass; Dominick J. Angiolillo. Labo-ratori d’Investigació Cardiovascular, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge-Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), L’Hospitalet de Llobregat; University of Florida College of Medicine, Jacksonville, Florida, EUA.


SALA B TÈCNIQUES D’IMATGE

Moderadors: Dr. Lluís Molina (Parc de Salut Mar- IMIM, Barcelona) Dr. Alejandro Ruiz Majoral (Hospital de Bellvitge, L´Hospitalet de Llobregat)

1 Ecocardiografi a d’estrès i tomografi a computada en l’avaluació del dolor toràcic agut: un estudi pilot aleatoritzat

Sara Gonçalves; José Tomás Ortiz; Laura Sanchis; Marta Sitges; Carles Paré; Manel Azqueta; Bàrbara Vidal; Teresa Maria De Caralt; Xavier Bosch. Hospital Clínic de Barcelona; Hospitalar de Setúbal, EPE, Portugal.


DIJOUS

2 Valoració dels defectes paradoxals de la SPECT a les regions amb necrosi miocàrdica Laura María Gracia Sánchez, Mònica Sabaté-Fernández; Maria Nazarena Pizzi; Santiago Agua-

dé-Bruix; Gustavo de León; Guillermo Romero; Jaume Candell-Riera. Unitat de Cardiologia Nu-clear, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

3 L’ecocardiografi a portàtil com a eina en atenció primària Sonia Ruiz Bustillo; Marcelo Rizzo; Núria Farré López; Mercè Cladellas Capdevila; Soledad Ascoe-

ta Ortiz; Jordi Bruguera i Cortada. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona.

4 Anàlisi de les dimensions dels stents en tronc comú mitjançant tomografi a computada multidetector

Gerard Roura; José Luis Ferreiro; Joan Antoni Gómez-Hospital; Sílvia Homs; Lluís Teruel; Francesc Jara; Jaume Maristany; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Àrea de Malalties del Cor, Hospital Univer-sitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

5 Millora de l’estratifi cació del risc cardiovascular en pacients sotmesos a trasplanta-ment hepàtic o renal amb ecocardiografi a d’estrès farmacològic

Raquel Benedicto Calpe; Alejandro Ruiz Majoral; Remedios Sánchez Prieto; Río Aguilar Torres; Eduard Claver Garrido; Miguel Ángel Sánchez-Corral Mena; Albert Ariza Solé; Enric Esplugas Oli-veras; Ángel Cequier Fillat. Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge-Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), L’Hospitalet de Llobregat.

6 Caracterització tissular de la proliferació neointimal per ecografi a intravascular: un patró diferent de fi brosi

Carlos J. García-Alonso; Ángel Caballero; Francesco Ciompi; Xavier Carrillo; Oriol Pujol; Petia Radeva; Joan Rigla; Fina Mauri; Antoni Bayés-Genís. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona; Centre de Visió per Computador, Universitat Autònoma de Bar-celona, Bellaterra.

7 Avaluació pretrasplantament pulmonar del fl ux sanguini de les artèries pulmonars. Estudi combinat amb gammagrafi a pulmonar i ventriculografi a isotòpica

Laura María Gracia Sánchez, Mònica Sabaté-Fernández; Maria Nazarena Pizzi; Nadia Kisiel; Gustavo de León; Santiago Aguadé-Bruix; Jaume Candell-Riera. Unitat de Cardiologia Nuclear, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

8 Què aporta la cardioressonància magnètica a l’estudi del pacient amb vàlvula aòrtica bicúspide?

Josep M. Alegret (1-3); Carme Ligero (1); Maite Martín (2); Monique Mendoza (2); Nahum Calvo (2); Xavier Perich (3). Secció de Cardiologia, Hospital Universitari de Sant Joan de Reus (1); Diagnòstic per la Imatge, Hospital Universitari de Sant Joan de Reus (2); DIMATGE, CRC Hospital Quirón (3).

9 És possible millorar les indicacions dels ecocardiogrames mitjançant la implementació d’un protocol de sol·licitud de proves?

Dolors Viles Bertran (1); Eva Pueo Crespo (1); Clara Bergua Martínez (2); Iris de la Puerta Gonzá-lez-Miró (1); Isabel Hernández Martín (1); Antonio Miñano Oyarzábal (1); Manel Piqué Gilart (1); Berta Daga Calejero (1); Fernando Worner Diz (1) . Servei de Cardiologia (1), Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida; Servei de Cardiologia (2), Hospital San Jorge de Huesca.


DIJOUS

10 Utilització de les tècniques d’imatge en el diagnòstic de la pericarditis constrictiva Andreu Porta-Sánchez; Jaume Sagristà-Sauleda; David García-Dorado. Hospital Universitari

Vall d’Hebron, Barcelona.

18:30 - 19:30 Taula rodona patrocinada per BOEHRINGER

AUDITORI NOVA ERA EN ANTICOAGULACIÓ ORAL

Moderadora: Dra. Pilar Tornos (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona)

Ponents: Dr. Xavier Viñoles (Hospital Sant Pau, Barcelona) Utilització clínica i evidència dels nous anticoagulants en Cardiologia

Dra. Veronica Pons (Hospital Vall d’Hebrón, Barcelona) Aspectes pràctics i maneig dels nous anticoagulants

18:30 a 19:30 Taula rodona patrocinada per MENARINI

SALA A NOUS PARADIGMES I NOVES OPORTUNITATS EN EL TRACTAMENT DE LA CARDIOPATIA ISQUÈMICA CRÒNICA

Moderador: Dr. Jordi Bruguera (Parc de Salut Mar- IMIM, Barcelona)

Ponents: Dr. Enrique Galve (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona) Dr. Alfredo Bardají (Hospital Joan XXIII, Tarragona) Ranolazina “Casos clínics”

Dia 3 de juny de 2011


AUDITORI ESTRATÈGIES ACTUALS D’OPTIMITZACIÓ DE LA CIRURGIA CARDÍACA VALVULAR

Moderadora: Dra. Pilar Tornos (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona)

Ponents: Dra. Montserrat Bustins (Servei Català de la Salut) Resultats a Catalunya


DIVENDRES

Dra. Mercè Cladellas (Parc de Salut Mar- IMIM, Barcelona) Programa específi c correcció d’anèmia en pacients prequirúrgics Dr. Albert Miralles (Hospital de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat) Noves tècniques de cirurgia cardíaca


SALA A CARDIOPATIA ISQUÈMICA

Moderadors: Dra. Antònia Sambola (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona) Dr. Manel Piqué (Hospital Arnau de Vilanova, Lleida)

1 Infart agut de miocardi amb elevació del segment ST i mínima expressió electrocardio-gràfi ca: característiques, evolució i pronòstic

Francisco Campelo; Jaime Aboal; Pablo Loma-Osorio; Daniel Bosch; Xavier Albert; Coloma Tiron; Miguel Zabalza; Joan Sala; Rafael Masià. Unitat Coronària, Servei de Cardiologia, Hospital Uni-versitari de Girona Doctor Josep Trueta.

2 Valor pronòstic d’una oclusió coronària crònica contralateral a l’artèria culpable en pa-cients amb síndrome coronària aguda

Andrea di Marco; Albert Ariza Solé; José Carlos Sánchez Salado; Victòria Lorente Tordera; Joan Antoni Gómez Hospital; Luis Teruel Gila; Raquel Benedicto Calpe; Ana Marcano Fernández; Ángel Cequier Fillat. Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

3 ICP primari amb bivalirudina en pacients amb IAMEST. Seguiment a mitjà termini Ana Marcano Fernández; Albert Ariza Solé; Raquel Benedicto Calpe; Victòria Lorente Tordera;

José Carlos Sánchez Salado; Joan Antoni Gómez Hospital; Pedro Moliner Borja; Montserrat Gra-cida Blancas; Àngel Cequier Fillat. Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

4 El codi IAM a Girona: temps de reperfusió abans i després Jaime Aboal; Pablo Loma-Osorio; Xavier Albert; Daniel Bosch; Francisco Campelo; Michel Zabal-

za; Coloma Tiron; Joan Sala; Rafael Masia. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

5 Experiència inicial d’un programa d’hipotèrmia en la síndrome postaturada cardíaca a l’Hospital Universitari de Bellvitge

Remedios Sánchez Prieto; José Carlos Sánchez Salado; Albert Ariza Solé; Victoria Lorente Torde-ra; Ángel Cequier Fillat. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

6 Utilitat de les escales de risc TIMI i GRACE en l’SCASEST a l’era de l’estratègia invasiva Cosme García-García; Lluís Recasens; Núria Farré; Oona Meroño; Núria Ribas; Soledad Ascoeta;

Miguel Cainzos; Lenny Franco; Jordi Bruguera. Parc de Salut Mar-Institut Municipal d’Investigació Mèdica, Barcelona.


DIVENDRES

7 És diferent el pronòstic intrahospitalari en els pacients diagnosticats d’infart respecte als diagnosticats d’angor amb la determinació de les troponines ultrasensibles?

Sandra Cabrera; Jordi Sans; Ramón de Castro; Sergio Giovanny Rojas; Íngrid Colomer; Jordi Guarinos; Mohsen Mohandes; Leo Krsticevic; Alfred Bardají. Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

8 Impacte pronòstic en la mortalitat intrahospitalària de la fi bril·lació auricular en el si

d’una síndrome coronària aguda Sandra Cabrera; Jordi Sans; Ramón de Castro; Gil Bonet; Míriam García; María García; Pilar Val-

dovinos; Isabel Serrano; Alfred Bardají. Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

9 Rehabilitació multidisciplinària per a pacients després d’una síndrome coronària agu-da. Una realitat per a tots?

Sonia Ruiz Bustillo; Consolación Ivern Diaz; Mercè Cladellas Capdevila; Paula Cabero Cereto; Es-ter Marco Navarro; Marcelo Rizzo; Núria Farré López; Jordi Bruguera i Cortada. Servei de Cardio-logia i Servei de Rehabilitació, Hospital del Mar, Barcelona.

10 Temps d’angioplàstia de rescat a la província de Girona Jaime Aboal; Pablo Loma-Osorio; Daniel Bosch; Xavier Albert; Coloma Tiron; Francisco Campelo;

Mihai Christian; Joan Sala; Rafael Masia. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.


SALA B INSUFICIÈNCIA CARDÍACA I VALVULOPATIES

Moderadores: Dra. Delicia Gentille (Hospital Verge de la Cinta, Tortosa) Dra. Dolors Viles (Hospital Arnau de Vilanova, Lleida)

1 Implicació dels polimorfi smes de la metal·loproteïnasa 2 i de la seva concentració plas-màtica en la dilatació de l’aorta ascendent en pacients amb valvulopatia bicúspide Gerard Aragonès (1,2); Carme Ligero (1); Esther Rodríguez (2); Jorge Joven (2); Josep Maria Alegret (1,2). Secció de Cardiologia, Hospital Universitari de Sant Joan de Reus-Institut d’Investigació Sa-nitària Pere Virgili (IISPV) (1); Centre de Recerca Biomèdica-Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-Universitat Rovira i Virgili, Reus (2).

2 ST2 d’alta sensibilitat i pronòstic en pacients ambulatoris amb insufi ciència cardíaca Antoni Bayés-Genís; Marta de Antonio; Amparo Galán; Agustín Urrutia; Roser Cabanes; Lucía

Cano; Beatriz González; Salvador Altimir; Josep Lupón. Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

3 Símptomes depressius, tractament antidepressiu i mortalitat en pacients amb insufi -ciència cardíaca: estudi prospectiu a llarg termini

Crisanto Díez; Josep Lupón; Beatriz González; Agustín Urrutia; Lucía Cano; Roser Cabanes; Marta de Antonio; Salvador Altimir; Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital Uni-versitari Germans Trias i Pujol, Badalona.


DIVENDRES

4 La presència de cicatriu transmural determina el grau de remodelat invers en pacients amb insufi ciència cardíaca tractats amb teràpia de resincronització cardíaca

Adelina Doltra; Diego Penela; Etelvino Silva; Bart Bijnens; Teresa Maria de Caralt; Bàrbara Vidal; Antonio Berruezo; Lluís Mont; Marta Sitges. Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hos-pital Clínic de Barcelona; Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), Barcelona; Universitat Pompeu Fabra, Barcelona.

5 Trasplantament cardíac a l’Hospital Universitari de Bellvitge: 20 anys d’experiència

Nicolás Manito; Albert Miralles; Josep Roca; Daniel Ortiz; Irene Tatjer; Jorge Granados; Jose Ma-nuel Rabasa; Ángel Cequier; Carles Fontanillas. Servei de Cardiologia i Cirurgia Cardíaca, Hospi-tal Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet del Llobregat.

6 Utilitat dels criteris clínics de Framingham, l’electrocardiograma i l’NT-pro-BNP en pa-cients amb sospita d’insufi ciència cardíaca en un centre d’atenció primària

Verdú JM; Comín-Colet J; Domingo M; Lupón J; Fuentes S; Mena A; Muñoz MA; Casacuberta JM; Brugue-ra J. Atenció Primària de Salut, Institut Català de la Salut; Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital del Mar, Barcelona; Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

7 És l’AFABP4 un nou biomarcador d’insufi ciència cardíaca? Pilar Valdovinos; Gil Bonet; Anna Cabré (1); Lluís Masana (1); M. Isabel García; Íngrid Colomer; M.

Isabel Serrano; Mercè Camprubí; Alfredo Bardají . Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII. (1) Unitat de Recerca Lípids i Arteriosclerosi, Hospital Universitari de Sant Joan de Reus-Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-Universitat Rovira i Virgili.

8 L’estenosi aòrtica greu amb baix gradient té un pronòstic similar a l’estenosi aòrtica moderada Soledad Ascoeta; Miquel Gómez; Mercè Cladellas; Lluís Molina; Aleyska Ramírez; Cristina Roqueta;

Héctor Sanz; Álvaro Sainz; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar; Institut de Geria-tria, Centre Fòrum; Parc de Salut Mar-Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), Barcelona.

9 Correlació de la distància recorreguda en el test de la marxa i els nivells d’NT-pro-BNP en els pacients amb estenosi aòrtica asimptomàtica

Soledad Ascoeta; Miquel Gómez; Mercè Cladellas; Lluís Molina; Mireia Ble; Aleyska Ramírez; Héctor Sanz; Cristina Roqueta; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar; Institut de Geriatria, Centre Fòrum; Parc de Salut Mar-Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), Barcelona.

10 Ús del dispositiu d’assistència ventricular Levitronix CentriMag® a curt termini com a pont en la decisió terapèutica en la insufi ciència cardíaca aguda

Marco Hernández-Enríquez; M. Àngels Castel; Ramon Cartañà; Carlos Plata; Manel Castellà; José Luis Pomar; Alessandro Sionis; Ana García; Félix Pérez-Villa. Servei de Cardiologia, Institut del Tòrax, Hospital Clínic de Barcelona-Universitat de Barcelona.


HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA) ARÍTMIES

Moderador: Dr. Julio Martí. (Parc de Salut Mar- IMIM, Barcelona)


DIVENDRES

1 Una nova modifi cació posttraduccional del canal de sodi cardíac: un mecanisme, dues malalties

Pedro Beltrán-Álvarez; Ramon Brugada. Centre de Genètica Cardiovascular, Institut d’Investigació Biomèdica de Girona; Facultat de Medicina, Universitat de Girona.

2 Enolasa neuronal específi ca per a l’estratifi cació pronòstica del supervivent a una mort sobtada extrahospitalària

Pablo Loma-Osorio; Jaime Aboal; Coloma Tiron; Fran Campelo; Ariadna Sureda; Xavier Albert; Daniel Bosch; Joan Sala; Rafael Masia. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

3 Una canalopatia responsable de la mort sobtada en una gran família de les Illes Canàries Cristina Bosch Calero; Isabel Mota; Guillermo J. Pérez; Fabiana S. Scornik; S. R. Wayne Chen; Tang

Yijun; Paola Berne; Josep Brugada; Ramon Brugada. Centre de Genètica Cardiovascular, Univer-sitat de Girona-Institut d’Investigació Biomèdica de Girona; Universitat de Calgary, Canadà; Ser-vei de Cardiologia, Hospital Clínic de Barcelona.

4 Limitacions en la utilitat del test de fl ecaïnida com a factor predictor en pacients amb electrocardiograma de Brugada induït per fàrmacs

Fabiola Suárez; Ermengol Vallès; Víctor Bazán; Jordi Bruguera; Julio Martí. Unitat d’Arítmies, Ser-vei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona.

5 Anàlisi del tractament antiarítmic i anticoagulant del registre REVERCAT César Romero-Menor (1); Josep Maria Alegret (2); Francesc Planas (3); Isabel Serrano (4); Gabriel

Vázquez (5); Ramon Serrat (6); Iñigo Lechuga (7); Adolf Descalzi (8); Ignasi Duran (2) . Parc Sani-tari Sant Joan de Déu, Sant Boi de Llobregat (1); Hospital Universitari de Sant Joan de Reus (2); Hospital Municipal de Badalona (3); Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona (4); Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella. Corporació de Salut del Maresme i la Selva (5); Hospital del Mar, Barcelona (6); Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (7); Hospital Comarcal de l’Alt Penedès (8).

HALL AUDITORI (ÀREA DRETA) INSUFICIÈNCIA CARDÍACA I VALVULOPATIES

Moderadora: Dra. Josefi na Orús (Hospital Parc Taulí, Barcelona)

6 Cirurgia en l’endocarditis infecciosa. Factors epidemiològics i pronòstics Carlos Labata; Nuria Vallejo; Teresa Oliveras; Elena Gómez; Elena Ferrer; Francisco Gual; Raquel

Núñez; Albert Teis; Antoni Bayés. Servei de Cardiologia i Servei de Medicina Interna, Hospital Uni-versitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

7 Complicacions neurològiques i endocarditis Carlos García Alonso; Nuria Vallejo; Carlos Labata; Jorge López Ayerbe; Elena Ferrer; Albert Teis;

Raquel Núñez; Maria Lluïsa Pedro Botet; Antoni Bayés Genís. Servei de Cardiologia i Servei de Medicina Interna, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

8 Anàlisi d’un programa d’assistència ventricular en pacients amb insuficiència cardíaca avançada Javier Berdejo Gago; Albert Ariza Solé; Victoria Lorente Tordera; José Carlos Sánchez Salado; Joel Salazar

Mendiguchía y García; Irene Tatjer Hernanz; Josep Roca Elias; Nicolás Manito Lorite; Ángel Cequier Fillat. Servei de Cardiologia, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.


DIVENDRES

9 És el sexe femení un factor de risc independent en la cirurgia de substitució valvular? Álvaro Sainz; Mercè Cladellas; Núria Farré; Soledad Ascoeta; Miguel Cainzos-Achirica; Oona Me-

roño-Dueñas; Miquel Gómez; Joan Vila; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar-Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), CIBER, Barcelona; Servei de Cirurgia Cardíaca, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

10 Característiques clíniques i epidemiològiques de les endocarditis infeccioses dretes en

el segle XXI Francisco-Pascual J; Fernández-Hidalgo N; González-Alujas MT; Tornos P; Almirante B; Galiñanes

M; Gracia JM; Planes AM; García-Dorado D. Unitat d’Endocarditis, Àrea del Cor i Servei de Malal-ties Infeccioses, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

10:30 - 11:15 Café - visita exposició comercial i pòsters

PÒSTERS

1 Pla de cures en el pacient pediàtric sotmès a trasplantament cardíac mitjançant la taxonomia NANDA/NIC/NOC

Elena Pubul Lladó; Meritxell Jiménez Llahí; Cristina Peña Novás; Míriam Valín Tascón; Cristina Carro Furones. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

2 Programa d’implant de pròtesi valvular aòrtica transcatèter: experiència inicial Ester Bajo; Guillermo Delgado; Bea Vaquerizo; J. M. Padró; Manel Sabaté; Xavier Borràs; Gloria

Casajús; Antoni Serra. Unitats d’Hemodinàmica, Cirurgia Cardíaca i Cardiologia, Servei de Car-diologia, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

3 Creació d’una pauta d’intervenció d’infermeria en la canalització d’accessos venosos en pacients pediàtrics amb insufi ciència cardíaca

Montserrat Alcalde Méndez; Jéssica Fernández Nofuentes; Emilia Blasco Lirola; Sandra Sánchez Mellado; Silvia Matamala Gómez; Raquel Milán Cordero. Hospitalització de Cardiologia Pe-diàtrica, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

4 Tancament percutani de fuites perivalvulars protètiques en pacients d’elevat risc qui-rúrgic al laboratori d’hemodinàmica

Fina Costa; Xavier Oliva; Daniela Boscarelli; Beatriz Vaquerizo; Xavier Borràs; Gloria Casajús; Antoni Serra. Unitat de Cardiologia Hemodinàmica, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

5 Mobilització precoç versus mobilització tardana en l’infart agut de miocardi no complicat Alba Fernández López; Vanessa Navarrete Jiménez. Capio Hospital General de Catalunya, Sant

Cugat del Vallès.

6 Pla de cures en la retirada del baló de contrapulsació intraaòrtic en un pacient coronari Amelia Clemente Peropadre; Cristina Domínguez Gadea; Elsa García Puvia; Natalia Martínez

Coso; Cristina Paniagua González. Unitat de Medicina Intensiva i Unitat Coronària, Hospital Uni-versitari Arnau de Vilanova, Lleida.


DIVENDRES

7 Com monitorar i interpretar les saturacions preductals i postductals i els polsos del nounat amb sospita de cardiopatia

Ester Bajo; Guillermo Delgado; Bea Vaquerizo; J. M. Padró; Manel Sabaté; Xavier Borràs; Gloria Casajús; Antoni Serra. Unitats d’Hemodinàmica, Cirurgia Cardíaca i Cardiologia, Servei de Car-diologia, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

8 Pla de cures en el pacient que rep tractament anticoagulant oral en atenció primària segons la taxonomia NANDA/NIC/NOC

Elena Pubul Lladó; Meritxell Jiménez Llahí; Cristina Peña Novás; Míriam Valín Tascón; Cristina Carro Furones.

9 Cures d’infermeria en el pacient pediàtric postoperat de tetralogia de Fallot Meritxell Jiménez Llahí; Cristina Carro; Cristina Peña; Elena Pubul; Míriam Valín. Hospital Univer-

sitari Vall d’Hebron, Barcelona. 10 Pla de cures en el pacient pediàtric sotmès a assistència ventricular segons la taxono-

mia NANDA/NIC/NOC Meritxell Jiménez Llahí; Cristina Carro; Cristina Peña; Elena Pubul; Míriam Valín. Hospital Univer-

sitari Vall d’Hebron, Barcelona.

11 Pla de cures en el pacient pediàtric sotmès a monitoratge PiCCO segons la taxonomia NANDA/NIC/NOC

Míriam Valín Tascón; Cristina Peña Novás; Meritxell Jiménez; Cristina Carro; Elena Pubul. Hospi-tal Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

12 Cor triauricular F. J. Delgado; R. Fabra; M. Ros; J. García; M. Jiménez; A. Sionis; A. Serra. Hospital de la Santa Creu

i Sant Pau, Barcelona.

13 Pericardiocentesi i manteniment del drenatge pericàrdic. Intervenció d’infermeria José Luis Serrano Carmona; Jesús Amo Polo; Raquel Cruz Díaz; Yolanda Vélez Pérez; Ana M. Mu-

ñoz Bautista; Lluïsa Garcia Garrido. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

14 Coneixements d’un pacient amb insufi ciència cardíaca avançada en tractament periò-dic amb dobutamina

Raquel Cruz Díaz; Yolanda Vélez Pérez; Ana M. Muñoz Bautista; Jesús Amo Polo; José Luis Se-rrano Carmona; Marta Puig Calvet; Lluïsa Garcia Garrido. Hospital Universitari de Girona Doc-tor Josep Trueta.

15 Utilització del tractament farmacològic en el pacient cardiològic Jesús Amo Polo; Raquel Cruz Díaz; Yolanda Vélez Pérez; Ana M. Muñoz Bautista; José Luis Serra-

no Carmona; Carles Luis Duran Escuadra; Lluïsa Garcia Garrido. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.


DIVENDRES


AUDITORI CARDIOACTUALITAT 2011

Moderador: Dr. Jordi Bruguera (Parc de Salut Mar- IMIM, Barcelona)

Ponents: Dr. Nicolás Manito (Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat) Insufi ciència Cardíaca Dr. Jorge López-Ayerbe (Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona) Imatge Dr. Enrique Rodriguez (Hospital Sant Pau, Barcelona) Arítmies Dr. Jose A. Barrabés (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona) Cardiopatia Isquèmica Dr. Manel Sabaté (Hospital Clínic, Barcelona) Hemodinàmica

12:45 - 13:15

AUDITORI ASSEMBLEA DE LA SOCIETAT CATALANA DE CARDIOLOGIA

Lliurament de premis Comiat dels residents

13:15 - 14:00

AUDITORI CONFERÈNCIA “JOAN CODINA ALTÉS”

Prof. Donald S. Silverberg Síndrome cardiorenal

14:00 Comiat del Congrés


DIJOUS

XXXXXXIIIIIIIII CoCoCongngngrérés dede llla a a SoSocicicietettatatat C CCatatatalalalanannaaa dede C CCararardididiololologogogiaiaia 434343

DDDIIIJJJ

COMUNICACIONSORALS



SALA A

Dijous 2 de juny

09:00 - 10:30

ARÍTMIES

Moderadors

Dr. Ignasi AngueraDr. Roger Villuendas


REGISTRE PROSPECTIU DE MORT SOBTADA RECUPERADA A CATALUNYA: PRIMERES

IMPRESSIONS

Pablo Loma-Osorio; Maria Sanz; Alessandro Sionis; José Carlos Sánchez; Ángel Caballero; Rosa-

Maria Lidon; Antoni Curos; Xavier Bosch; Jaime Aboal Hospital Universitari de Girona Doctor Jo-

sep Trueta. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona; Hospital de la Santa Creu i Sant Pau,

Barcelona; Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona; Hospital Universitari de Bellvitge,

L’Hospitalet de Llobregat; Hospital Clínic de Barcelona.

Introducció i objectius: El pronòstic i el maneig dels supervivents a una mort sobtada extrahos-

pitalària (MSE) ingressats a les unitats coronàries catalanes van resultar heterogenis segons un

registre retrospectiu conclòs el 2008. L’objectiu d’aquest registre és disposar de dades prospecti-

ves per a conèixer més acuradament l’impacte assistencial i el pronòstic d’aquests malalts.

Mètodes: Des de l’1.3.2011 s’inclouen en un registre prospectiu multicèntric en cinc unitats

coronàries catalanes tots els supervivents a una mort sobtada extrahospitalària. S’han analit-

zat les variables clíniques i el pronòstic vital i funcional a l’alta dels malalts inclosos en aquest

primer any (fi ns a l’1.3.2011).

Resultats: Durant el període d’estudi es van registrar 97 malalts, amb una mitjana d’edat de

55 ± 13 anys. L’etiologia de l’MSE va ser un IAMEST en el 55% dels casos, mentre que en un 20%

dels casos no es va arribar a un diagnòstic a l’alta. Es va trobar un ritme desfi bril·lable en un

70% dels malalts. El temps mitjà fi ns a la recuperació de la circulació espontània va ser de 29 ±

18 minuts. Es va emprar hipotèrmia en un 35% del total de malalts. La mortalitat hospitalària

fou el 45%. Un 12% dels malalts van ser donats d’alta amb dependència greu o coma vígil.

Trenta-sis pacients (37%) van ser donats d’alta neurològicament indemnes.

Conclusions: Més d’un terç dels malalts es va poder donar d’alta sense seqüeles. Tot i que

l’IAMEST és la causa més freqüent de mort sobtada extrahospitalària, en una cinquena part

dels malalts no es va arribar a cap diagnòstic etiològic.


ABSÈNCIA DE CONDUCCIÓ DE HIS-A-SC DECREMENTAL. UNA NOVA MANIOBRA PER A

CONFIRMAR EL BLOQUEIG COMPLET DE L’ISTME CAVOTRICUSPIDI

Ermengol Vallès, Víctor Bazán, Jordi Bruguera, Fabiola Suarez, Julio Martí-Almor. Unitat d’Arítmies,

Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona.

Introducció: El bloqueig complet de l’istme cavotricuspidi (ICT) redueix les recurrències

d’aleteig postablació. La conducció de His-a- Sc decremental és una maniobra que diferencia el

bloqueig complet del funcional de l’ICT.

Mètodes: Vint pacients van ser sotmesos a ablació de l’ICT. Es va confi rmar bloqueig complet mi-

tjançant maniobres d’estimulació auricular incremental, confrontades amb la consecució d’un

temps entre electrogrames auriculars de His-a- Sc superior a 40 ms durant l’estimulació (cicle de

600 ms) des de l’aurícula dreta lateral-baixa (activació seqüencial), juntament amb l’absència de

decrement signifi catiu (< 10 ms) durant l’estimulació incremental (cicle de 300 ms; absència de

decrement de His-a- Sc). Vam investigar la presència de bloqueig complet un cop acomplerts la

resta de criteris convencionals.

Resultats: En 16 pacients l’ablació de l’ICT va aconseguir el bloqueig complet directament, sen-

se passar pel bloqueig funcional, confi rmat mitjançant l’estimulació incremental. Els quatre pa-

cients restants van acomplir criteris convencionals de bloqueig excepte per un decrement entre

potencials en la línia d’ablació superior a 20 ms durant l’estimulació incremental (fase 1). En

aquests vam prosseguir amb ablació fi ns a aconseguir el bloqueig complet (fase 2). La maniobra

de conducció de His a Sc decremental va confi rmar el bloqueig funcional (> 40 ms basalment i >

10 ms de decrement amb estimulació incremental) en el 100% dels casos en fase 1 i el bloqueig

complet (> 40 ms basalment i < 10 ms de decrement) en el 95% dels casos en fase 2.

Conclusions: El decrement en la conducció auricular de His-a-Sc diferencia el bloqueig complet

del funcional de l’ICT, anàlogament a l’estimulació incremental. Aquesta maniobra s’obté fàcil-

ment i d’una manera reproduïble, la qual cosa suggereix la necessitat d’ablació addicional per a

aconseguir el bloqueig complet de l’ICT.


AVALUACIÓ I SEGUIMENT DE L’ABLACIÓ MITJANÇANT LA TÈCNICA DE CRIOABLACIÓ EN

PACIENTS AMB SUBSTRATS ARÍTMICS AMB RISC DE BLOQUEIG AURICULOVENTRICULAR

Elaine Núñez; Xavier Millán; Ángel Moya; Núria Rivas; Jordi Pérez; Ivo Roca; David García-Dorado .

Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: L’ablació per radiofreqüència (RF) de determinats substrats propers al sistema de

conducció auriculoventricular comporta un risc de fi ns al 5% de bloqueig auriculoventricular

(BAV). La reversibilitat dels efectes electrofi siològics de la crioablació en permet minimitzar el

risc. OBJECTIU: Avaluar l’experiència mitjançant crioablació en pacients amb substrats conside-

rats de risc de BAV.

Resultats: Des del 14.9.2005 fi ns al 7.2.2011 s’ha utilitzat la crioablació al nostre centre en 54

pacients (25 dones, amb una edat mitjana de 38 ± 20 anys): 34 per a vies accessòries parahisia-

nes (VACP), vuit per a taquicàrdia auricular (TA), 10 per a taquicàrdia intranodal (TIN), un per a

taquicàrdia nodal automàtica i un per a extrasistòlia ventricular parahisiana. L’ablació ha estat

efectiva en 36 pacients (67%): 25 VACP, set TIN i quatre TA. Dels 18 pacients en què la crioblació

va ser inefi caç, en dos (un TIN i un VACP), després de diversos intents de crioablació amb efec-

tivitat transitòria i sense episodis de BAV transitori, s’utilitzà radiofreqüència amb el suport del

sistema de navegació NavX Ensite, amb una efi càcia completa, i en set es va documentar BAV

durant l’aplicació, que va impedir completar l’ablació. En cap cas es va produir BAV permanent.

Conclusions: Segons la nostra experiència, l’aplicació de crioablació en pacients amb substrats

de risc per a BAV ha mostrat una efectivitat inferior a l’ablació per radiofreqüència, però ha per-

mès un abordatge segur en tots els pacients, sense risc de BAV.


INCIDÈNCIA I IMPLICACIONS CLÍNIQUES DE LA SÍNDROME D’APNEA-HIPOPNEA DU-

RANT EL SON EN PACIENTS AMB ALETEIG AURICULAR

Víctor Bazán, Núria Grau, Ermengol Vallès, Miquel Félez, Carles Sanjuás, Julio Martí-Almor; Jordi

Bruguera-Cortada. Hospital del Mar, Barcelona.

Introducció: La incidència de la síndrome d’apnea-hipopnea durant el son (SAHS) en pacients

amb aleteig auricular (FLA) no és coneguda i podria tenir importants implicacions clíniques.

Mètodes: Es van incloure 48 pacients consecutius amb FLA, 26 sense fi bril·lació auricular (FA)

associada i 22 amb FA (grups 1 i 2, respectivament). A més, s’analitzaren 14 pacients amb FA

aïllada (grup 3) i una població sense arítmies (grup 4). Es van analitzar la incidència d’HTA, la

cardiopatia, l’índex d’apnea-hipopnea (IAH) i altres paràmetres de SAHS (CT90 i EE).

Resultats: Els grups 1 i 2 presentaren característiques similars (19 homes, 67 ± 9 anys, índex de

massa corporal, IMC, de 32 ± 6 kg/m2, i 13 homes, 65 ± 10 anys, IMC de 33 ± 8 kg/m2, respectiva-

ment) i el grup 3 va tenir una edat superior (56 ± 10 anys, p < 0,01). La incidència de cardiopatia

i HTA fou similar. L’IAH, el CT90 i l’EE foren més grans en el grup 1 (52 ± 31, 19 ± 18 i 12 ± 4, res-

pectivament), respecte al grup 4 (p < 0,001; p = 0,1 respecte als grups 2 i 3). En 15/26 pacients del

grup 1 (58%) s’inicià tractament amb CPAP per nou diagnòstic de SAHS. En aquesta subpoblació,

la incidència d’arítmies auriculars durant el seguiment va ser més baixa en comparació amb la

resta de pacients del grup 1, després de tractament convencional de l’aleteig auricular en tots

ells (p = 0,047).

Conclusions: La incidència de SAHS prèviament inadvertida en pacients amb FLA aïllat és alta, i

el seu tractament específi c s’acompanya d’una incidència d’arítmies més baixa en el seguiment.


TAQUICÀRDIA PER REENTRADA NODAL: ÉS LA MATEIXA LA DEL JOVE QUE LA DE L’ANCIÀ?

Núria Farré; Julio Martí-Almor; M. Zabalza; Laura Portillo; Fabiola Suárez; Ermengol Vallès; Jordi

Bruguera; Víctor Bazán. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona.

Introducció: La taquicàrdia per reentrada nodal (TRN) en l’ancià podria ser deguda a un meca-

nisme fi siopatològic diferent a la del jove.

Objectiu: Avaluar si hi ha diferències clíniques i electrofi siològiques entre la TRN de l’ancià i la

del jove. MÈTODES: Estudi retrospectiu dels pacients als quals es va realitzar ablació de TRN en-

tre 2006 i 2010. Les variables analitzades van ser edat, sexe, lloc d’aplicació efi caç i temps d’inici

dels símptomes. Per a l’anàlisi comparativa es van dividir en grup 1 (< 70 anys), grup 2 (> 70 anys

amb TRN d’inici recent inferior a 12 mesos) i grup 3 (> 70 anys i més de 12 mesos d’evolució dels

paroxismes de TPSV). Es realitzà una anàlisi descriptiva i univariant de les dades.

Resultats: Dels 325 pacients inclosos, 211 (65%) eren dones, amb una edat mitjana de 54 anys

(P25-75 = 41-69). L’ablació va ser efectiva en 188 pacients en la zona mitjana del triangle de

Koch, en 75 en la zona baixa o mitjana-baixa i en 72 en la zona alta o mitjana-alta. S’observà que

els pacients del grup 2 (n = 22) tenien vies lentes de localització més alta que els pacients dels

grups 1 (n = 248) i 3 (n = 55), amb p < 0,0001. No hi va haver diferències per sexe en cap dels

tres grups.

Conclusions: Els pacients d’edat avançada (> 70 anys) amb TRN d’inici recent presenten signi-

fi cativament vies lentes de localització més alta que la resta de pacients. Aquestes diferències

suggereixen una fi siopatologia de la TRN diferent en aquest grup.


EVOLUCIÓ DELS PACIENTS AMB BLOQUEIG AURICULOVENTRICULAR COMPLET TRANSI-

TORI NO TRACTATS AMB MARCAPASSOS

Núria Farré; Víctor Bazán; Cosme García-García; Julio Martí-Almor; Lluís Recasens; Oona Meroño-Due-

ñas; Ermengol Vallès; Núria Rivas; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona.

Introducció:La implantació d’un marcapassos (MP) és el tractament del bloqueig auriculoven-

tricular complet (BAVC), llevat que sigui degut a causes reversibles.

Objectiu: Analitzar les característiques i l’evolució dels BAVC transitoris quan no s’implanta MP

permanent. MÈTODES: Estudi retrospectiu dels 64 pacients (p.) ingressats entre 2000 i 2009 amb

BAVC transitori en els quals no s’implantà MP. Es van defi nir un grup A i un grup B (amb síndrome

coronària aguda (SCA) i sense com a causa del BAVC, respectivament).

Resultats: Edat mitjana de 72 anys; 32 dones. Com a causes reversibles del BAVC s’identifi caren:

hiperpotassèmia (10 p.), bloquejadors del node AV (6 p.), infecció (3 p.), embòlia pulmonar (1 p.)

i SCA (44 p., 77% amb IAM inferior). La mortalitat hospitalària fou el 13%. Els 56 supervivents van

ser donats d’alta amb ritme sinusal en el 86% dels casos i amb trastorns de conducció intraven-

tricular (TCIV) en el 20%. Els pacients del grup A (n = 44) eren més joves i tenien menys hiper-

potassèmia, TCIV i cardiopatia prèvia que els del grup B (n = 20) (p < 0,05 per a cada variable). Al

llarg d’una mitjana de seguiment de 26 mesos (P25-75: 12-51), vuit pacients (14%) van rebre un

MP. El 40% dels pacients del grup B (7 p.) va rebre MP, enfront del 2% (1 p.) del grup A (p < 0,05).

L’únic factor independent associat a estar lliure d’MP en l’evolució és la presència d’SCA com a

mecanisme de CABV (p = 0,004).

Conclusions: El 40% dels pacients amb BAVC transitori no relacionat amb SCA requereixen la

implantació de MP a llarg termini.


ESTUDI GENÈTIC D’UNA COHORT ESPANYOLA AFECTADA PER DISPLÀSIA ARITMOGÈNICA

DE VENTRICLE DRET

Mireia Alcalde; Óscar Campuzano; Paola Berne; Anna Iglesias; Víctor Castro; Josep Burgada; Ra-

mon Brugada. Centre de Genètica Cardiovascular, Universitat de Girona-Institut d’Investigació

Biomèdica de Girona; Unitat d’Arítmies, Hospital Clínic de Barcelona; Unitat d’Arítmies, Hospital

de Puerta del Hierro, Madrid.

La displàsia aritmogènica de ventricle dret (DAVD) és una cardiomiopatia caracteritzada per una

substitució progressiva del miocardi per teixit fi broadipós, associada a arítmies i mort sobtada.

La DAVD presenta un origen genètic, majoritàriament en mutacions en gens del desmosoma

cardíac. La cohort d’estudi, diagnosticada clínicament amb DAVD, va ser analitzada genètica-

ment per a determinar la prevalença dels diferents gens associats. D’altra banda, es pretén es-

tablir una correlació entre la gravetat clínica i el gen afectat. A partir de l’extracció d’ADN de

16 pacients espanyols no emparentats, es van analitzar tots els gens actualment associats a

la malaltia: placofi lina-2 (pkp2), desmogleïna-2 (dsg2), desmocolina-2 (dsc2), desmoplaquina

(dsp), desmina, factor de creixement β3 (tgfβ3), proteïna transmembrana 43, proteïna tumoral

p63 (tmem43) i placoglobina (jup). Nou dels 16 pacients presentaven mutació: vuit en gens

desmosòmics (sis en pkp2, dos en dsp i un en dsg2) i un en un gen no desmosòmic (tgfβ3). De

les nou mutacions, set són sense sentit i tres són noves. A més, s’han detectat 22 polimorfi smes,

dels quals sis són canvis no sinònims. La cohort d’estudi mostra una prevalença genètica del

56%, majoritàriament per mutació a pkp2, de manera similar a altres sèries. L’estudi no mostra

correlació entre la gravetat clínica i el gen afectat.


ABLACIÓ D’ARÍTMIES SUPRAVENTRICULARS DESPRÉS DE CORRECCIÓ DE CARDIOPATIES

CONGÈNITES

Ignasi Anguera; Paolo Dallaglio; Mercè Fontanals; Ángel Cequier; Xavier Sabaté. Unitat d’Arítmies, Ser-

vei de Cardiologia, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: La cirurgia de les cardiopaties congènites implica la creació de línies de bloqueig

que poden sostenir reentrades auriculars. Les atriotomies, els empelts, les escares fi bròtiques,

etcètera. són el substrat per a les macroreentrades auriculars.

Objectiu: Descriure la nostra experiència en ablació (ABL) per radiofreqüència de les taquicàr-

dies supraventriculars en pacients amb cardiopatia congènita corregida.

Mètodes: Hem revisat els pacients amb cardiopatia congènita corregida referits per ABL al nos-

tre centre des del 2005. RESULTATS: Un total de 16 pacients (sis homes), amb una edat mitjana

de 60,5 anys, van ser referits per ABL: 15 pacients amb antecedent de reparació quirúrgica i un

amb implant percutani d’oclusor de comunicació interauricular (CIA). La mitjana de temps des

de la correcció quirúrgica fou 19 anys (rang: 2-37 anys). La CIA va ser la cardiopatia congènita

més freqüent (11 pacients). Es van tractar 21 taquicàrdies: 11 taquicàrdies macroreentrants ci-

catricials d’aurícula dreta, dues taquicàrdies focals i vuit aleteigs dependents d’istme. La mitjana

de longitud de cicle de les taquicàrdies macroreentrants cicatricials va ser 340 ms (rang: 175-520

ms), i la dels aleteigs típics, 250 ms (sistema de navegació electroanatòmic utilitzat en 14 casos).

Després d’una mitjana d’un procediment (rang: 1-4) i d’una mitjana de seguiment de 21 mesos,

10 pacients són asimptomàtics, quatre tenen recurrències oligosimptomàtiques controlades

amb antiarítmics i dos van requerir implant de marcapassos defi nitiu per disfunció sinusal.

Conclusions: L’ABL amb radiofreqüència és capaç de controlar la major part de les taquicàr-

dies macroreentrants cicatricials després de correcció de cardiopatia congènita. Aquestes

s’acompanyen sovint d’aleteig típic.


ACTIVACIÓ AURICULAR I LOCALITZACIÓ DE LA CICATRIU POSTATRIOTOMIA EN PACIENTS

AMB CARDIOPATIA CONGÈNITA CORREGIDA SOTMESOS A ABLACIÓ D’ALETEIG AURICU-

LAR DEPENDENT D’ISTME

Xavier Millán; Elaine Núñez; Ángel Moya; Núria Rivas; Jordi Pérez; Ivo Roca; David García-Dorado .

Unitat d’Arítmies, Servei de Cardiologia, Àrea del Cor, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: El diagnòstic diferencial entre l’aleteig auricular dependent d’istme (FAID) i l’aleteig

relacionat amb una cicatriu postatriotomia en pacients amb cardiopatia congènita corregi-

da (CCC) pot ser difi cultós. OBJECTIU: Analitzar la localització de la cicatriu postatriotomia i

l’activació del teixit circumdant durant el FAID en pacients amb CCC.

Mètodes: Anàlisi dels mapes d’activació 3D en sis pacients (quatre amb EnSite NavX™ i dos amb

CARTO™) amb CCC que van ser sotmesos a ablació de FAID. Es va considerar teixit cicatricial un

voltatge igual o inferior a 0,5 mV. RESULTATS: Quatre pacients tenien FAID horari i dos, antihorari,

confi rmat mitjançant maniobres d’encarrilament des de l’istme cavotricuspidi (ICT). En tots els

casos, l’ablació de l’ICT va aconseguir fi nalitzar l’arítmia. La localització de la cicatriu postatrio-

tomia va ser: dos posteriors, dos posterolaterals i dos laterals. L’activació del teixit circumdant a

la cicatriu presentava un patró horari en els pacients amb FAID antihorari i un patró antihorari

en els pacients amb FAID horari. En tots els casos es va observar conducció entre la cicatriu i la

vena cava superior, però només en dos hi havia un buit de conducció entre la cicatriu i la vena

cava inferior.

Conclusions: La cicatriu postatriotomia en pacients amb CCC es localitza a la paret posterior,

posterolateral o lateral de l’aurícula dreta. L’activació auricular al voltant de la cicatriu postatrio-

tomia mostra un patró horari en els pacients amb FAID antihorari i un patró antihorari en els

pacients amb FAID horari. Aquests patrons podrien ser malinterpretats com a aleteig auricular

relacionat amb cicatriu postatriotomia.


PERFIL CLÍNIC I TRACTAMENT DELS PACIENTS INGRESSATS PER ACCIDENT CEREBRO-

VASCULAR ISQUÈMIC PER FIBRIL·LACIÓ AURICULAR

Sergio Rojas; Jordi Mercé; Ramón de Castro; Anna Pellisé; Xavier Ustrell; Míriam García; Gil Bonet; Mercè

Camprubí; Alfredo Bardají. Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

Introducció: La fi bril·lació auricular (FA) és causa de molts accidents cerebrovasculars (AVC) i

el tractament antitrombòtic ha demostrat disminuir aquest risc. OBJECTIU: Analitzar el perfi l

clínic i el tractament antitrombòtic en pacients amb FA coneguda o de diagnòstic recent que

ingressen per AVC.

Mètodes: Dels pacients ingressats a Neurologia per AVC durant un període de dos anys, vam

analitzar aquells en què aquest esdeveniment es va considerar relacionat amb FA o aleteig (FlA).

Resultats: De 307 pacients ingressats per AVC o AIT, 99 (edat: 80 ± 7,4 anys, 58% dones) presen-

taven en algun moment FA o FlA. Tenia antecedents d’insufi ciència cardíaca l’11%; hipertensió,

el 80%; edat superior a 75 anys, el 66%; diabetis, el 34%, i antecedents d’AVC, el 29%. La FA va

ser diagnosticada durant l’ingrés en 39 pacients: en 29 era paroxística (74%) i en 10, persistent

(26%), mentre que 60 pacients (61%) tenien antecedents de FA o FIA (crònica: 65%, paroxística:

35%). Dels pacients amb antecedents de FA o FlA, el 77% tenia un índex CHADS2 ≥ 2. Malgrat

això, només el 38% rebia tractament anticoagulant. No hem trobat cap variable relacionada

amb la indicació d’aquest tractament. En els 23 pacients que rebien tractament anticoagulant,

l’INR en el moment de l’ingrés era inferior a 2 en 13 pacients (57%). A l’alta, 60 pacients (63%)

van rebre tractament anticoagulant i 35 (37%), tractament antiagregant. L’edat més avançada

(84 vs. 77 anys) i l’AVC recidivant són les variables relacionades amb una probabilitat més gran

de no rebre anticoagulants.

Conclusions: La fi bril·lació auricular és causa d’un elevat percentatge dels accidents cerebro-

vasculars (33%). Malgrat que la majoria d’aquests pacients té un alt risc embòlic, molts no reben

tractament anticoagulant.


SALA B

Dijous 2 de juny

09:00 - 10:30

INSUFICIÈNCIA CARDÍACA I VALVULOPATIES

Moderadors

Dr. Román FreixaDra. Júlia Roure


NOUS BIOMARCADORS PER AL DIAGNÒSTIC INICIAL DE LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

AMBULATÒRIA

Laura Sanchis; Rut Andrea; Magda Heras; Manuel Morales; Bàrbara Vidal; Fèlix Pérez-Villa; Manel Sa-

baté; Carles Falces; Josep Brugada. Servei de Cardiologia, Institut del Tòrax, Universitat de Barcelona-

Hospital Clínic de Barcelona.

Objectius: Conèixer el comportament dels biomarcadors del remodelat miocàrdic (MMP-2 i

MMP-9: metaloproteïnases de matriu 2 i 9; TIMP-1: inhibidor tissular de les metaloproteïnases 1)

en pacients ambulatoris amb semiologia d’insufi ciència cardíaca (IC) d’inici.

Metodologia: Avaluàrem pacients ambulatoris amb clínica d’IC d’inici visitats a la consulta d’alta

resolució per al diagnòstic d’IC des d’abril del 2009 fi ns a desembre del 2010. Per al diagnòstic

es realitzà història clínica, radiografi a de tòrax, ECG, analítica amb BNP i ecocardiograma. Pos-

teriorment, s’analitzaren MMP-2, MMP-9 i TIMP-1. Es van comparar els biomarcadors entre els

pacients amb IC i sense IC: sense IC (no-IC), IC amb fracció d’ejecció preservada (ICFEP), IC amb

disfunció sistòlica (ICFED). RESULTATS: Incloguérem 78 pacients, d’edat mitjana 74 ± 10 anys, el

64% dels quals eren dones i el 73% hipertensos. El temps mitjà des de l’inici dels símptomes fi ns

al diagnòstic era 90 dies. El diagnòstic fi nal va ser: IC: 67% (60% ICFEP i 40% ICFED) i no-IC: 33%.

Estaven en classe funcional NYHA I-II el 73,1% i en III-IV el 26,9%. El valor mitjà dels biomarcadors

comparant IC vs. no-IC va ser: BNP (pg/ml): 191 ± 160 vs. 42 ± 26 (p < 0,001), MMP-2 (ng/ml): 407

± 109 vs. 312 ± 66 (p < 0,001), MMP-9 (ng/ml): 97 ± 54 vs. 78 ± 52 (p = n. s.), i TIMP-1 (ng/ml): 172

± 56 vs. 128 ± 32 (p < 0,001). No vam trobar diferències signifi catives entre ICFEP i ICFED.

Conclusions: Els pacients ambulatoris amb IC simptomàtica d’inici presentaven valors de

l’MMP-2 i el TIMP-1 signifi cativament més elevats que els no-IC, sense diferències entre ICFEP i

ICFED. Les diferències en l’MMP-9 no van ser signifi catives. Aquestes troballes suggereixen una

activació precoç de l’MMP-2 i el TIMP-1 en els estadis inicials de la IC.


SELECCIÓ DE CANDIDATS A TERÀPIA DE RESINCRONITZACIÓ CARDÍACA BASADA EN LA

IDENTIFICACIÓ DE MECANISMES POTENCIALMENT CORREGIBLES: RESULTATS D’UNA

ANÀLISI MULTIVARIANT

Adelina Doltra; Lluís Mont; Bart Bijnens; Diego Penela; Etelvino Silva; Antonio Berruezo; José María

Tolosana; Josep Brugada; Marta Sitges. Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic

de Barcelona.

Introducció: Per tal de millorar els resultats de la teràpia de resincronització cardíaca (TRC), s’ha

proposat seleccionar els candidats utilitzant un algoritme que intenta predir-ne la probabilitat

de resposta. Aquest algoritme es basa en la identifi cació dels següents paràmetres potencial-

ment corregibles amb la TRC: existència del moviment anòmal del septe conegut com a septal

fl ash, anomalies de l’ompliment ventricular esquerre o interacció interventricular anòmala.

Objectiu: L’objectiu del nostre estudi és avaluar la capacitat predictora de resposta a la TRC

d’aquest algoritme davant altres paràmetres potencialment predictors mitjançant una anàlisi

multivariant.

Mètodes: Es van incloure 140 pacients tractats amb TRC, amb una edat de 68 ± 9, un QRS de

165 ± 35 i una fracció d’ejecció (FE) de 24 ± 6%. S’avaluà clínicament i ecocardiogràfi cament

els pacients abans de l’implant i als 12 mesos de seguiment. Es defi ní com a resposta a la TRC

una reducció del volum telesistòlic del ventricle esquerre (VTSVE) igual o superior a 15%. Es

realitzà una anàlisi univariant i multivariant incloent variables clíniques (edat, qualitat de vida,

creatinina, classe funcional IV), elèctriques (QRS, presència de fi bril·lació auricular) i ecogràfi ques

(VTSVE, volum telediastòlic del VE, FE, retard entre septe i paret lateral, presència d’algun dels

mecanismes inclosos en l’algoritme).

Resultats: L’única variable relacionada de forma independent amb resposta a la TRC fou la

presència d’algun mecanisme inclòs en l’algoritme (RR de 22,95, IC del 95%: 7,6-69,6).

Conclusions: La presència d’un mecanisme potencialment corregible amb la TRC s’associa a

una elevada probabilitat de resposta. Una selecció de candidats basada en aquests paràmetres

obtindria millors resultats que els criteris recomanats actualment.


LA PARADOXA DE L’OBESITAT EN LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA: ÉS L’ETIOLOGIA LA CLAU?

Elisabet Zamora; Josep Lupón; Marta de Antonio; Agustín Urrutia; Roser Cabanes; Beatriz González;

Lucía Cano; Teresa Pascual; Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital Universita-

ri Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: L’obesitat s’ha relacionat paradoxalment amb una millor supervivència en pacients

amb insufi ciència cardíaca (IC). El paper de l’etiologia de la IC en aquesta relació està poc defi nit.

Objectiu: Analitzar la relació entre l’índex de massa corporal (IMC) i la mortalitat a llarg termini

en una població ambulatòria de pacients amb IC segons l’etiologia de la IC (isquèmica vs. no

isquèmica).

Pacients i mètode: S’analitzaren l’IMC inicial i la situació vital als 6,1 anys (RIQ: 2,2-7,8) en 504

pacients (un 73% d’homes; edat de 68 anys, RIQ: 58-74). L’etiologia de la IC fou la cardiopatia is-

quèmica en un 59% dels casos. La fracció d’ejecció era el 30% (RIQ: 23-39,7%). Els pacients foren

classifi cats segons l’IMC (kg/m2) en quatre grups: baix pes (< 20,5), pes normal (de 20,5 a < 25,5),

sobrepès (de 25,5 a < 30) i obesitat (≥ 30).

Resultats: La mortalitat diferí signifi cativament entre els diferents grups d’IMC en els pacients

no isquèmics (rang logarítmic: p < 0,0001), però no en els isquèmics. Tenint com a referència els

pacients amb pes normal, les ràtios de risc (Cox) dels pacients amb baix pes, sobrepès i obesitat

foren: 2,08 [1,16-3,75], p = 0,014; 0,88 [0,54-1,43], p = 0,60; i 0,49 [0,28-0,86], p = 0,01, respecti-

vament, en els pacients d’etiologia no isquèmica; i 1,19 [0,48-2,97], p = 0,71; 0,88 [0,61-1,27], p

= 0,48; i 0,96 [0,66-1,41], p = 0,85, en els d’etiologia isquèmica. Després d’ajustar per edat, sexe,

classe funcional, fracció d’ejecció, hipertensió i diabetis, l’IMC va romandre com a factor predic-

tiu independent de mortalitat en pacients no isquèmics.

Conclusió: En un seguiment a llarg termini, la paradoxa de l’obesitat solament s’observà en pa-

cients amb IC d’etiologia no isquèmica.


ESTATINES EN LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA: LA CONTRADICCIÓ ENTRE ELS ESTUDIS

ALEATORITZATS I LA VIDA REAL

Marta de Antonio; Josep Lupón; Agustín Urrutia; Beatriz González; Lucía Cano; Roser Cabanes; Cri-

santo Díez; Salvador Altimir; Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital Universi-

tari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: Els estudis aleatoritzats d’estatines en la insufi ciència cardíaca (IC), com el CORONA i

el GISSI-HF, van resultar negatius quant a supervivència. No obstant això, estudis previs d’estatines

en cardiopatia isquèmica que incloïen pacients amb FE deprimida havien obtingut resultats posi-

tius. A la vida real, un nombre no menyspreable de pacients amb IC reben estatines.

Objectiu: Avaluar l’efecte del tractament amb estatines en una cohort de pacients ambulatoris

amb IC atesos en una Unitat d’IC. PACIENTS: S’estudiaren 960 pacients (un 72% d’homes; edat de

69 anys, RIQ: 59-75,5). L’etiologia de la IC fou cardiopatia isquèmica en el 56% dels casos. La FE va

ser el 31% (RIQ: 23,5-39%). El seguiment va durar 45,2 mesos (RIQ: 25,4-77).

Resultats: 591 pacients (61,6%) reberen estatines. Aquest percentatge fou superior entre els pa-

cients d’etiologia isquèmica (77,6% vs. 41,6%, p < 0,001). Es documentaren 440 morts. En l’anàlisi

univariant, el tractament amb estatines s’associà signifi cativament a un menor risc de mort (HR:

0,451 [0,373-0,544], p < 0,001). En una exhaustiva anàlisi multivariant (edat, sexe, FE, classe fun-

cional, etiologia, MPOC, vasculopatia perifèrica, duració de la IC, diabetis, IMC, hemoglobina, acla-

riment de creatinina i tractament amb betablocadors i IECA-ARA II), les estatines van romandre

independentment associades a un menor risc de mort tant en la població d’etiologia isquèmica

(HR: 0,618 [0,463-0,826], p = 0,001) com en la no isquèmica (HR: 0,472 [0,326-0,685], p < 0,001).

Conclusions: Al contrari del que s’ha observat en estudis aleatoritzats, en la nostra cohort de pa-

cients amb IC el tractament amb estatines s’associà signifi cativament i de forma independent a un

menor risc de mort en pacients amb IC d’etiologia isquèmica o no isquèmica.


EXPERIÈNCIA AMB LEVOSIMENDAN ADMINISTRAT SENSE DOSI DE CÀRREGA EN PACIENTS

AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA CRÒNICA AVANÇADA INGRESSATS EN UNA PLANTA CON-

VENCIONAL DE CARDIOLOGIA

Marcelo Rizzo; Sonia Luque; Núria Berenguer; Sonia Ruiz; Josep Comín; Núria Farré; Gina González,

John Ramírez; Jordi Bruguera. Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Servei de Cardiologia, Hospital del

Mar, Barcelona; Servei de Farmàcia, Hospital del Mar, Barcelona.

Introducció i objectius: Hi ha poca informació sobre la utilitat i la seguretat del levosimendan

administrat sense dosi de càrrega en pacients que ingressen en una sala convencional.

Mètodes: S’analitzaren les dades de 50 pacients (p.) consecutius ingressats per descompensació

d’insufi ciència cardíaca crònica (ICC) que van rebre tractament amb levosimendan durant 24 hores

sense dosi de càrrega prèvia. Es va considerar millora simptomàtica la millora de la CF de l’NYHA.

Resultats: L’edat mitjana fou 69 ± 12 anys, i el 42% eren dones. El 70% eren hipertensos i el 68%,

diabètics. L’etiologia fou isquèmica en el 64% dels casos. La mitjana de la fracció d’ejecció del VE

fou 29,8 ± 7,9%. El 76% rebien betablocadors (BB), el 89% IECA o ARAII i el 44% antialdosterònics.

Durant el tractament es van mantenir els BB en un 64% dels casos. La mortalitat intrahospitalària

va ser el 18% (9 p.). Hi va haver millora simptomàtica al levosimendan en 42 p. (84%). S’observà

hipotensió en 11 p. (22%), taquicàrdia sinusal en 6 p. (12%) i fi bril·lació auricular (FA) en 4 p. (8%).

No es detectaren problemes isquèmics ni arítmies ventriculars. La medicació es va suspendre en

2 p. (4%) per causa d’hipotensió i FA ràpida, respectivament. No s’observaren diferències signifi ca-

tives en la mitjana de la fi ltració glomerular abans i després de la perfusió (64,41 vs. 61,93 ml/kg/

min), el potassi (4,33 vs. 4,26 mEq/l) o l’hemoglobina (11,33 vs. 11,32 g/dl). S’observà una reducció

signifi cativa de l’NT-pro-BNP (7.480 ± 5.180 vs. 4.352 ± 3.639 pg/ml, p = 0,01).

Conclusions: L’administració de levosimendan sense dosi de càrrega en pacients d’alt risc és efec-

tiva (millora simptomàtica i reducció de variables pronòstiques) i no presenta efectes adversos

importants.


IMPACTE DE LA REDUCCIÓ DEL REBUIG AGUT I DE LA DISFUNCIÓ PRIMÀRIA DE L’EMPELT

EN LA SUPERVIVÈNCIA DEL TRASPLANTAMENT CARDÍAC. DADES DEL REGISTRE DE TRAS-

PLANTAMENT CARDÍAC DE CATALUNYA (1984-2009)

Nuria Trota (1); Josep M Padró (2); Nicolás Manito (3); Félix Pérez Villa (4); Josep Girona (5); Roser

Deulofeu (1). (1) Organització Catalana de Trasplantaments, Barcelona; (2) Hospital de la Santa Creu

i Sant Pau, Barcelona; (3) Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat; (4) Hospital Clí-

nic de Barcelona; (5) Área Materno-Infantil, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: El maig de 1984 es va fer el primer trasplantament cardíac (TC) a Catalunya. Des

de llavors i fi ns a fi nal del 2009 s’han realitzat un total de 941 trasplantaments a 925 pacients (16

retrasplantaments).

Objectiu: Descriure els principals resultats del trasplantament cardíac a Catalunya.

Mètodes: A partir de les dades notifi cades per tots els centres al Registre de Trasplantament Car-

díac de Catalunya, s’analitzen la supervivència (Kaplan-Meier) i les causes de mort globals i per

períodes.

Resultats: La supervivència a 5 i 10 anys dels pacients amb un TC és el 69% i el 56%, respectiva-

ment, uns resultats comparables als d’altres registres: un 67% a 5 anys en el Registro Español y un

69% a l’ISHLT. En els darrers anys s’observa una millora de la supervivència: un 50% a 5 anys en el

període 1984-1991 i un 74% en el període 2002-2009 (p < 0,0001). Les principals causes de mor-

talitat són les infeccions (22,5%), la disfunció primària de l’empelt (19,8%), les neoplàsies (12,6%) i

el rebuig agut (10,6%). En els darrers anys ha disminuït considerablement el nombre de pacients

morts per disfunció primària (7,64 persones/any en 1984-1991 i 0,67 persones/any en 2002-2009)

i rebuig agut (4,51 persones/any en 1984-1991 i 0,34 persones/any en 2002-2009), que correspo-

nien a les dues principals causes de mort dels primers anys.

Conclusions: La supervivència dels pacients trasplantats de cor ha millorat considerablement en

els darrers anys, situant-se entre les millors dels països del nostre entorn. El patró de les causes de

mort també ha canviat, disminuint la disfunció primària i el rebuig agut.


VALOR PRONÒSTIC DELS NIVELLS SÈRICS DE TROPONINA T D’ALTA SENSIBILITAT EN PA-

CIENTS AMBULATORIS AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Marta de Antonio; Josep Lupón; Amparo Galán; Agustín Urrutia; Lucía Cano; Beatriz González; Roser

Cabanes; Ramon Coll; Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital Universitari Ger-

mans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: La insufi ciència cardíaca (IC) continua sent una síndrome clínica amb alta mor-

talitat i, per tant, és crucial identifi car els pacients amb pitjor pronòstic. La troponina T d’alta

sensibilitat (hsTnT) és un nou biomarcador que proporciona informació pronòstica en diver-

ses situacions clíniques.

Objectiu: Avaluar si els nivells d’hsTnT ajuden a estratifi car el risc en pacients ambulatoris amb IC i

analitzar si la seva combinació amb els nivells d’NT-pro-BNP és millor que cada un dels dos biomar-

cadors per separat. Els nivells d’ambós biomarcadors foren mesurats a partir de mostres de sèrum

congelades a –80 °C mitjançant una tècnica d’immunoassaig de tipus «sandvitx monoclonal».

Pacients: S’estudiaren 876 pacients (un 71,9% d’homes; edat de 70,3 anys, RIQ: 60,5-77,2).

L’etiologia de la IC fou principalment isquèmica (52,1%). La FE era el 34% (RIQ: 26-43%). El segui-

ment durà 33 mesos (RIQ: 15,6-39,4).

Resultats: Al llarg del seguiment moriren 238 pacients. Tant l’hsTnT (HR: 1,004 [1,002-1,005], p <

0,001) com l’NT-pro-BNP (HR: 1,00004 [1,00003-1,00005], p < 0,001) foren bons predictors pronòs-

tics. Després d’ajustar per altres variables, ambdós biomarcadors romangueren com a factors

pronòstics independents. A l’agrupar els pacients segons els nivells d’hsTnT i NT-pro-BNP per sota

vs. iguals o per sobre de llurs medianes, la combinació dels dos biomarcadors incrementà signifi ca-

tivament la capacitat de discriminar el pronòstic. Considerant com a referència el grup de pacients

amb valors d’ambdós biomarcadors per sota de llurs medianes, la ràtio de risc (Cox) del grup amb

valors iguals o per sobre de llurs medianes fou 5,50 [3,87-7,82], p < 0,001.

Conclusió: La combinació d’hsTnT i NT-pro-BNP incrementà signifi cativament la seva precisió

pronòstica a llarg termini en pacients ambulatoris amb IC.


MORTALITAT A MITJÀ TERMINI DE LA CIRURGIA CARDÍACA EN MÉS GRANS DE 80 ANYS

Núria Farré; Mercè Cladellas; Oona Meroño-Dueñas; Álvaro Sainz; Soledad Ascoeta; Mireia Ble; Mi-

quel Gómez; Lluís Molina; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona.

Introducció: L’envelliment de la població i les millores quirúrgiques fan que cada cop s’indiqui

cirurgia de recanvi valvular (CV) a pacients de més edat.

Objectiu: Avaluar les característiques i el pronòstic a mitjà termini dels pacients de més de 80

anys sotmesos a CV.

Mètodes: Des de l’any 1999 s’han recollit de manera prospectiva tots els pacients que s’han

sotmès a CV. Dels 530 pacients operats, 48 pacients tenien 80 o més anys d’edat.

Resultats: El 71% eren de dones, amb una edat mitjana de 81,7 ± 1,6 anys, i el 63% eren ope-

rats des del 2007. El 8,3% dels pacients tenien antecedents d’AVC. El 46% dels pacients esta-

ven anèmics i, d’aquests, el 64% van rebre tractament amb ferro i eritropoietina endovenosa.

En un 87,5% dels casos es va realitzar recanvi valvular aòrtic, en un 6,3% mitral i en un 6,3% do-

ble. Es va associar cirurgia de revascularització miocàrdica en un 37,5% dels casos. L’EuroScore

logístic fou 21,2 ± 10,8. El temps de circulació extracorpòria i de clampatge aòrtic van ser 98,7

± 29,6 i 66,1 ± 26,1 minuts, respectivament. El 44% dels pacients van presentar complicacions

hospitalàries i la mortalitat intrahospitalària va ser el 10,4%. Amb una mediana de seguiment

de 21,6 mesos, el 90% dels pacients eren vius als 12 mesos i el 81% als tres anys. Les causes de

mort durant el seguiment van ser cardiovasculars en cinc pacients, no cardiovasculars en dos

pacients i desconeguda en un pacient.

Conclusions: La cirurgia de recanvi valvular en majors de 80 anys té una mortalitat inferior a

la prevista per l’EuroScore i la supervivència a mitjà termini és bona.


PRONÒSTIC QUIRÚRGIC DE LA VALVULOPATIA AÒRTICA AMB HIPERTENSIÓ ARTERIAL

PULMONAR: SEGUIMENT A MITJÀ TERMINI

Mireia Ble; Mercè Cladelles; Núria Farré; Soledad Ascoeta; Miguel Cainzos; Miquel Gómez; Lluís Moli-

na; Rosa Molera; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona; Servei de Cirur-

gia Cardíaca, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

Introducció: El pronòstic de la valvulopatia aòrtica amb hipertensió pulmonar (HTP) greu

amb tractament conservador és dolent. Hi ha pocs estudis que avaluïn el pronòstic amb la

cirurgia de recanvi valvular (CRV).

Objectius: Avaluar la morbimortalitat de la valvulopatia aòrtica amb HTP, el comportament

del ventricle dret (VD) i el pronòstic a mitjà termini després de CRV.

Mètodes: S’inclouen pacients sotmesos a CRV entre 2004 i 2010. Es realitza ecocardiograma

previ a la cirurgia, en el moment de l’alta hospitalària i als tres mesos. Es defi neix l’HTP com un

gradient de VD de l’aurícula dreta superior a 50 mmHg.

Resultats: S’estudiaren 215 pacients amb una edat mitjana de 71 ± 9 anys (el 54% eren ho-

mes), dels quals 23 (11%) tenien HTP (19 presentaven estenosis aòrtiques). El grup d’HTP tenia

signifi cativament un EuroScore més alt, més anèmia, fi bril·lació auricular i disfunció ventricu-

lar. L’estudi basal demostrà que el grup d’HTP tenien una TAPSE més baixa, més insufi ciència

tricuspídica moderada-greu i una vena cava inferior (VCI) més dilatada. A l’alta hospitalària

s’observa en els dos grups un empitjorament de la TAPSE i de la VCI que milloren als tres

mesos de la cirurgia. No hi ha diferències signifi catives en mortalitat a 30 dies (5% vs. 4%),

però s’observa una tendència a tenir més complicacions greus en el grup d’HTP (52% vs. 33%,

p = 0,06). Amb una mediana de seguiment de 2,1 anys, la supervivència amb HTP és el 82% i

sense HTP, el 91%.

Conclusions: L’HTP en pacients sotmesos a CRV no comporta un pitjor pronòstic a mitjà ter-

mini. L’HTP s’associa a més presència d’IT, disfunció ventricular dreta i PVC elevada.


INSUFICIÈNCIA MITRAL DEGENERATIVA: QUINA VÀLVULA PODEM REPARAR AMB

GARANTIES?

Luis Delgado; Elena Ferrer; M. Luisa Camara; Bernat Romero; Claudio Fernández; Andrea Colli; Nuria

Vallejo; Jorge López-Ayerbe; Xavier Ruyra. Servei de Cirurgia Cardíaca i Cardiologia, Hospital Univer-

sitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: Detectar quins pacients poden benefi ciar-se d’una reparació mitral duradora.

Material: Entre 2001 i 2010 hem operat 132 pacients amb IM greu d’origen degeneratiu amb/

sense insufi ciència tricuspídica funcional i sense cap altra patologia cardíaca. L’edat mitjana

ha estat 67 anys, amb un 63% d’homes. La classe funcional era I (vuit pacients), II (24), III (80)

i IV (20).

Mètode: En tots els casos es va reparar o recanviar la vàlvula mitral amb/sense anuloplàstia

tricuspídica afegida. Avaluem els resultats hospitalaris i el seguiment ecocardiogràfi c i clínic a

sis mesos de la cirurgia i, després, anualment.

Resultats: 105 pacients presentaven afectació d’un o dos faldons, segons la classifi cació de

Carpentier (grup A), i es van reparar un 97,1% dels casos, amb una mortalitat del 2,9% i un

EuroScore logístic del 5%. En el grup B (27 malalts amb una afectació de més de dos faldons),

la taxa de reparació fou el 25,9%, sense mortalitat hospitalària i amb un EuroScore mitjà del

3,7%. Durant una mediana de seguiment de 39 mesos en el grup A i de 30 en el B, les taxes

(%) de mortalitat, reintervenció i recidiva d’IM III-VI han estat 6,2, 1,9 i 4,4 (A) i 0,0 i 28,6 (B),

respectivament. Tots els pacients estan en classe funcional I-II.

Conclusions: L’IM greu per afectació d’un o dos faldons es pot reparar amb bons resultats

quirúrgics i de seguiment. Si s’afecten més de dos faldons, la complexitat de la cirurgia dismi-

nueix la probabilitat de reparació i la recidiva de l’IM és alta.


SALA B

Dijous 2 de juny

11:15 - 12:45

CURES D’INFERMERIA EN PACIENTS COMPLEXOS

Moderadores

Inf. Dolores GilInf. Laura Ollé


FACTORS DE RISC CARDIOVASCULAR DELS MALALTS SEROPOSITIUS I SCA

Josefi na Divins; José Miranda; Elena Lázaro, Adela González; Rosa Maria Casasola. Unitat Coronària,

Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: El tractament antiretroviral (TARV) amb les noves teràpies ha aconseguit una

disminució important de la mortalitat i la morbiditat en els pacients seropositius i n’ha millo-

rat sensiblement la qualitat de vida i el pronòstic vital. No obstant això, aquests benefi cis s’han

vist enfosquits per l’aparició de nous efectes secundaris del tractament i d’altres malalties

pròpies de l’envelliment d’aquesta població. En aquests pacients augmenta la prevalença de

malalties no directament associades a la SIDA, malgrat que la infecció estigui controlada, i

entre les malalties amb més increment hi ha les cardiovasculars.

Objectiu: Determinar la prevalença dels factors de risc cardiovascular en pacients amb infec-

ció pel VIH/SIDA i síndrome coronària aguda.

Mètodes i materials: Estudi descriptiu transversal i retrospectiu. La selecció s’ha realitzat mi-

tjançant la revisió d’històries clíniques. En aquesta línia, es van escollir aquelles el motiu de

consulta de les quals va ser un primer episodi d’SCA en pacients seropositius que van ingres-

sar en la unitat coronària entre gener del 2000 i desembre del 2009. RESULTATS: Es van recollir

20 pacients (un 85% d’homes i un 15% de dones), amb un mitjana d’edat de 52,3 anys en

homes i de 38 anys en dones. IAM: 80%; angor: 20%. Mitjana de diagnòstic pel VIH: 11 anys;

pacients en tractament antiretroviral: 90%; tabaquisme: 65%; dislipèmia: 65%; hipertensió:

25%; diabetis: 40%; antecedents familiars de risc: 15%; altres: 25%.

Conclusions: Els factors de risc que més prevalen són el tabaquisme i la dislipèmia. L’associació

de tots dos i d’altres factors de risc, l’envelliment d’aquesta població en relació amb el temps

d’infecció i l’exposició al tractament antiretroviral, així com la impossibilitat de retirar-lo, fan

que aquests pacients puguin desenvolupar un risc cardiovascular elevat.


INTERVENCIÓ EDUCATIVA D’INFERMERIA EN PACIENTS DE REHABILITACIÓ CARDÍACA

Consol Ivern; Paula Cabero; Neus Badosa; Núria Rodríguez; E. Cristina Crespo; Núria Pujolar; Sonia

Ruiz; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Parc de Salut Mar, Hospital del Mar, Barcelona.

Introducció: La infermera coordinadora del Programa de Rehabilitació Cardíaca en pacients

amb cardiopatia isquèmica (CI) té com a tasca principal aconseguir hàbits higienicodietètics

saludables. La intervenció educativa s’inicia a l’ingrés hospitalari de forma individualitzada i es

registra en una trajectòria clínica informatitzada amb la taxonomia NANDA/NOC/NIC.

Objectiu: Valorar el nivell i/o la progressió dels coneixements en hàbits saludables adquirits

pels pacients durant la seva hospitalització i després de la intervenció educativa d’infermeria.

Determinar com es realitza el registre en una trajectòria clínica informatitzada (NANDA/NOC/

NIC).

Materials i mètode: Es va realitzar una anàlisi estadística dels valors basals i a l’alta dels in-

dicadors seleccionats en els 195 pacients ingressats durant l’any 2010. Els criteris de resultats

es van valorar amb l’escala de Likert, que comprèn valors de l’1 al 5. El valor estàndard escollit

va ser el 4. El material de suport va ser una guia clínica i la mateixa trajectòria clínica informa-

titzada.

Resultats: Hi ha una progressió del nivell de coneixements en tots els indicadors. En dieta i

exercici físic se supera el nivell estàndard esperat. En l’indicador de coneixement de la malaltia

cardíaca, encara que hi ha una progressió, no s’arriba al nivell 4.

Conclusions: Després de la intervenció educativa, el nivell de coneixements a l’alta millora.

L’indicador de coneixement de la medicació és el més desviat dels resultats esperats. La infor-

matització de la trajectòria clínica ha permès fer una explotació de les dades, així com analit-

zar i avaluar l’impacte de la intervenció educativa d’infermeria i la progressió de coneixements

per part del pacient.


REDUCCIÓ EN EL TEMPS D’ESCÒPIA AMB LA UTILITZACIÓ D’UN EQUIP D’RX AMB RADIA-

CIÓ POLSADA I MITJA DOSI

Mercè Fontanals; Àngels Peña; Ivana Valdelvira; Francisco Pino; Ignasi Anguera; Xavier Sabaté. Uni-

tat d’Arítmies, Servei de Cardiolgia, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: En el laboratori d’arítmies treballem a diari amb radioscòpia. Fins a setembre

del 2009 disposàvem d’un aparell d’RX amb sistema d’irradiació contínua. Actualment tenim

un aparell d’RX amb el qual podem treballar amb diferents modalitats: radiació contínua, per

impulsos i amb mitja dosi. Habitualment utilitzem una combinació d’aquestes dues últimes.

Objectiu: Demostrar que treballant amb l’equip d’RX amb sistema polsat més mitja dosi re-

duïm el temps d’escòpia, sense allargar els temps dels procediments realitzats.

Material i mètodes: Estudi observacional retrospectiu i prospectiu. Anàlisi comparativa entre

dues poblacions, amb un total de 200 casos: 100 amb l’anterior equip d’RX (irradiació con-

tínua) i 100 amb el nou aparell (irradiació polsada més mitja dosi). Els criteris d’inclusió són

ablacions cardíaques amb els següents substrats: taquicàrdies intranodals, vies accessòries,

aleteigs auriculars, node AV, taquicàrdies auriculars i taquicàrdia ventricular. Variables mesu-

rades: temps de procediment, temps d’escòpia en minuts, nombre d’aplicacions de radiofre-

qüència, substrat del procediment, edat i gènere dels pacients.

Resultats: La qualitat d’imatge ha estat bona amb el nou aparell d’RX amb modalitat polsada

més mitja dosi. El temps total del procediment ha estat similar en ambdues modalitats (65,5

minuts vs. 57,8 minuts) i els temps d’escòpia amb el nou aparell ha estat cinc vegades inferior

al de l’antic (18,3 minuts vs. 3,6 minuts), amb un nombre similar d’aplicacions de radiofre-

qüència (8,5 vs. 7,9).

Conclusions: Treballar amb el sistema d’RX polsat i mitja dosi redueix en un 80% el temps

d’escòpia sense allargar els temps dels procediments realitzats.


ELS IMPLANTS DE DAI SÓN MÉS FREQÜENTS EN ELS HOMES. ESTUDI EN EL NOSTRE

ENTORN

Mercè Fontanals; Àngels Peña; Ivana Valdelvira; Ignasi Anguera; Xavier Sabaté. Unitat d’Arítmies,

Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: Segons la literatura, el nombre d’implants de desfi bril·ladors implantables (DAI)

és més alt en homes que en dones. Desconeixem si en el nostre entorn també es produeix

aquesta desproporció de gènere.

Objectius: Presentem un estudi en què analitzem les diferències en les proporcions d’implants

de dispositius entre homes i dones al nostre centre.

Materials i mètode: Hem realitzat un estudi descriptiu retrospectiu sobre les diferències en

les proporcions d’implants de DAI entre homes i dones en el nostre entorn des de febrer del

2001 fi ns a abril del 2010. S’ha analitzat el nombre d’implants per sexe, els tipus d’indicació

(primària o secundària), els tipus de dispositiu (monocamerals, bicamerals i tricamerals) i la

mortalitat durant el seguiment.

Resultats: S’han realitzat 330 implants: el 83% (274) en homes i el 17% (56) en dones. El tipus

de dispositiu més implantat ha estat el monocameral: un 65% (178) en homes i un 53% (30) en

dones, seguit del bicameral, amb un 18% (49) en homes i un 19% (11) en dones, i del tricame-

ral, amb un 17% (47) en homes i un 19% (15) en dones. Les indicacions per prevenció primària

han estat d’un 25% (69) en homes i d’un 26% (15) en dones. En prevenció secundària, un 75%

(178) en homes i un 74% (41) en dones. La mortalitat durant el seguiment ha estat el 15 % (40)

en homes i el 14% (8) en dones.

Conclusions: En el nostre entorn, el 75% d’implants es fa en homes. Tot i això, el percentatge

quant al tipus d’indicacions i a mortalitat és proporcionalment igual en els dos sexes.


ESTUDI PILOT: AVALUACIÓ DE LA VIABILITAT, L’EFICÀCIA I LA SATISFACCIÓ D’UN PRO-

GRAMA DE TELEMONITORATGE I TELEINTERVENCIÓ PER VIDEOCONFERÈNCIA BASAT

EN INFERMERIA PER A PACIENTS AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA CRÒNICA

Anna Linàs Alonso (1); M. Pilar Ruiz Rodríguez (1); Gina González Robledo (2); Jose M. Verdú Rotellar

(3); Josep Comín Colet (2); Anna Herranz Blasco (1); Consol Ivern Díaz (1); Verónica García Moreno;

Jordi Bruguera Cortada (2). Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), Barcelona (1); Programa

d’Insufi ciència Cardíaca, Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Parc de Salut Mar, Barcelona (2);

Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol, Barcelona (3).

Introducció: El telemonitoratge sol no ha demostrat benefi cis, però hi ha poca informació sobre

programes que el combinin amb teleintervenció per infermeres a través de videoconferència.

Objectiu: Avaluar la viabilitat, la satisfacció i l’efi càcia a curt termini d’una intervenció amb

telemedicina en 29 pacients ambulatoris amb IC controlats en una unitat d’IC.

Mètodes: Telemonitoratge diari (biomesures i símptomes). Videoconferència amb infermeria.

Avaluació de l’efi càcia mitjançant l’escala europea d’autocura en insufi ciència cardíaca (EHFS-

cBS) i de l’exactitud en les biomesures obtingudes. La viabilitat es va avaluar amb un qüestio-

nari de satisfacció (màxima puntuació: 10).

Resultats: Característiques dels pacients: edat = 72 ± 2 anys; un 72,4% d’homes; un 82,7% d’NYHA

I-II; FEVE = 44 ± 3%; puntuació en l’EHFScBS = 15,3 ± 0,6. Després d’un seguiment mitjà de 40 ± 5 dies,

la satisfacció global va ser 9,3 ± 0,2: un 100% dels pacients van puntuar més de set i un 81,0% van ma-

nifestar que preferirien mantenir el seu seguiment mitjançant telemedicina en lloc del convencional

a la unitat d’IC. La correlació entre les biomesures reals i les transmeses és quasi perfecta (r = 0,99, p <

0,001). El nivell d’escolaritat, l’ús previ de tecnologia o l’autocura basal no es van associar al nivell de

satisfacció (p > 0,05 en els tres factors). L’autocura va millorar després de la intervenció educativa per

videoconferència (EHFScBS prèvia = 15,3 ± 0,6; EHFScBS posterior = 13,6 ± 0,5; p = 0,001).

Conclusió: Un programa de telemedicina que combina telemonitoratge i teleintervenció és

factible i s’associa a un alt grau de satisfacció dels pacients. La intervenció educativa per infer-

meria mitjançant videoconferència millora l’autocura. L’exactitud de les biomesures obtingu-

des va ser pràcticament perfecta.


NIVELL D’ESCOLARITAT I AUTOCURA EN PACIENTS AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Beatriz González; Josep Lupón; Lucía Cano; Roser Cabanes; Marta de Antonio; Miquel Arenas; Eva

Crespo; Margarita Rodríguez; Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital Universi-

tari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: L’autocura és important per al maneig de la insufi ciència cardíaca (IC) i pot estar

infl uïda pel nivell educatiu dels pacients.

Objectiu: Avaluar la relació entre el nivell d’escolaritat del pacient i el grau d’autocura inicial

i després de rebre educació per part d’infermeria durant un any, en pacients ambulatoris ate-

sos en una unitat d’IC. S’utilitzà l’escala europea d’autocura en insufi ciència cardíaca de 9 ítems

(EHFScBS-9).

Pacients: S’estudiaren 335 pacients (245 homes) de 69 anys d’edat (RIQ: 57-75). L’antiguitat de

l’IC era sis mesos (RIQ: 1-36). L’etiologia de l’IC fou fonamentalment la cardiopatia isquèmica

(53,4%). El nivell d’escolarització era molt baix (17,3%), baix (62,1%), mitjà-alt (20,6%).

Resultats: Les puntuacions obtingudes en l’EHFScBS-9 van diferir tant en la valoració inicial (19

[IQR: 15-26] vs. 16 [IQR: 13-21] vs. 15 [IQR: 12,5-15,5] com a l’any (15 [IQR: 13-17] vs. 13 [IQR:

11-15] vs. 12 [IQR: 10-14] per als nivells d’escolaritat molt baix, baix i mitjà-alt, respectivament.

Les diferències van ser estadísticament molt signifi catives entre els diversos nivells educatius,

excepte entre els nivells baix i mitjà-alt en la valoració a l’any. El pacients de tots tres nivells

d’escolarització mostraren una millora signifi cativa en el grau d’autocura després d’un any

d’intervenció educativa per part d’infermeria (p < 0,001). La magnitud de la millora va ser similar

en els tres grups.

CONCLUSIONS: El grau d’autocura inicial i després d’un any d’intervenció educativa fou millor

en pacients amb nivell d’escolaritat més alt. No obstant això, la millora obtinguda amb la inter-

venció d’infermeria fou similar, independentment del nivell d’escolaritat.


EFICÀCIA D’UN PROGRAMA D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA INTEGRAT

Anna Herranz; Neus Badosa; Consol Ivern; M. Dolores Mendoza; Josep M. Verdú; Josep Comín; Núria

Pujolar; Marcelo Rizzo; Jordi Bruguera. Parc de Salut Mar, Barcelona.

Introducció: Hi ha poca informació sobre l’efectivitat del maneig posterior a l’alta dels pacients

amb insufi ciència cardíaca (IC) que no són tributaris de seguiment en unitats d’IC hospitalària a

causa de la seva dependència.

Objectius i mètode: Per poder avaluar l’efi càcia de la intervenció per gestora de casos (GC) en

pacients amb IC tributaris d’atenció domiciliària (ATDOM), es van reclutar prospectivament 179

pacients després de l’alta, i es van assignar en funció del nivell de dependència a seguiment en

la Unitat d’Insufi ciència Cardíaca (UIC) o a seguiment en ATDOM. Els pacients ATDOM van rebre

intervenció amb gestora de casos, en el cas que estigués disponible en el seu centre.

Resultats: Del total de 179 pacients, 67 (37,4%) van ser ATDOM, dels quals un 38,5% van rebre

intervenció per GC. Els pacients ATDOM, respecte als HDIA, tenien més edat, més nivell de de-

pendència segons l’índex de Barthel (p < 0,001), major nombre de comorbiditats i pitjor classe

funcional (p < 0,001). Als tres mesos de l’alta, el risc de mort o reingrés de causa cardiovascular

va ser més alt en els pacients ATDOM (OR: 2,8, IC: 95% [1,2-6,6], p = 0,015). Els pacients ATDOM

amb GC van experimentar una reducció de mortalitat (p < 0,05), una tendència a un menor

reingrés cardiovascular (8,0% vs. 15,0%, p = n. s.), i una taxa més elevada d’intervenció educativa

per infermeria (73,9% vs. 32,9%, p = 0,03).

Conclusions: Els pacients ATDOM tenen pitjor perfi l clínic i evolució. El seu maneig coordi-

nat amb GC podria associar-se a una millor evolució clínica i a un maneig més concorde amb

l’evidencia.


CONTINUÏTAT ASSISTENCIAL EN UN PACIENT AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA AVANÇA-

DA EN TRACTAMENT PERIÒDIC AMB DOBUTAMINA

Yolanda Vélez Pérez; Raquel Cruz Díaz; Ana M. Muñoz Bautista; Jesús Amo Polo; José Luis Serrano

Carmona; Marta Puig Calvet; Lluïsa Garcia Garrido. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep

Trueta.

Introducció: El tractament amb inotrops per via endovenosa en els pacients amb insufi ciència

cardíaca avançada (ICA) ha permès una disminució d’ingressos hospitalaris per descompensa-

ció, així com una major qualitat de vida d’aquests pacients.

Objectiu: Descriure els problemes i les intervencions d’un pacient amb ICA amb tractament

amb inotrops per a aconseguir i mantenir la continuïtat assistencial (CA). Descripció d’un cas

clínic d’un home de 68 anys amb múltiples factors de risc cardiovascular en tractament amb

dobutamina de forma programada des del 2007. Es van utilitzar el model de Henderson i les

taxonomies NANDA, NIC i NOC. Els principals problemes detectats van ser els derivats dels diag-

nòstics d’infermeria: «intolerància a l’activitat» i «gestió inefi caç de la pròpia salut» i altres pro-

blemes de col·laboració. En la NOC, el resultat inicial (RI) sobre la suplència en les activitats de la

vida diària va ser baix. Al cap de 18 mesos es va aconseguir el millor resultat fi nal (RF: 5). Per a fer

el manteniment de la CA, es van realitzar intervencions com les següents: maneig de l’energia,

determinació de la causa de la fatiga, suplència en les activitats d’autocura i ensenyament res-

pecte a l’autocontrol de la malaltia.

Conclusions: Davant pacients amb patologies cròniques avançades, és essencial la col·laboració

i la coordinació entre els professionals de diferents àmbits assistencials. En aquest cas va perme-

tre la millora de la situació del pacient i ens va proporcionar una visió global de les seves neces-

sitats, així com la implicació actual d’aquest en l’autogestió de la seva malaltia.


AUDITORI

Dijous 2 de juny

17:00 - 18:30

CARDIOPATIA ISQUÈMICA

Moderadors

Dr. Albert Ariza Dra. Mercè Camprubi


REINGRESSOS CLÍNICAMENT RELACIONATS EN PACIENTS HOSPITALITZATS PER IN-

FART AGUT DE MIOCARDI A CATALUNYA


Introducció: Els reingressos posteriors a un infart agut de miocardi (IAM) són freqüents, costo-

sos i, molt sovint, evitables.

Objectiu: Analitzar la probabilitat de reingressar dels pacients hospitalitzats per IAM i els factors

associats al reingrés.

Material i mètodes: Pacients ingressats per IAM a Catalunya en el període 2008-2009. S’han

exclòs els èxitus, els trasllats i els menors de 20 anys. Es considera reingrés tota hospitalització

urgent ocorreguda durant els 30 dies posteriors a l’alta principal en qualsevol hospital públic i

clínicament relacionada (recurrència, descompensació d’una patologia crònica o complicació).

La probabilitat de reingressar s’ha calculat amb una anàlisi de Kaplan-Meier i la dels factors rela-

cionats, amb la regressió logística. Font: registre CMBD.

Resultats: Dels 11.018 ingressos estudiats, 920 van reingressar durant els 30 dies següents

(8,3%). Els principals motius de reingrés van ser ICC (23,0%), nou IAM (21,8%) i altres cardiopaties

isquèmiques (18,2%). Un 7,0% dels homes i un 11,6% de les dones van reingressar. El percen-

tatge de pacients que reingressen augmenta amb l’edat (del 2% en menors de 44 anys al 14%

en majors de 75 anys), especialment en les dones de més de 75 anys. L’anàlisi multivariant mos-

tra que la probabilitat de reingressar s’incrementa en relació amb el nombre d’ingressos previs,

amb el fet de ser dona i amb la presència d’una determinada comorbiditat (IRC, ICC, MPOC,

diabetis, neoplàsies, HTA, arítmia, etc.) i disminueix si durant l’ingrés inicial es va practicar un ICP.

Conclusions: Cal millorar la coordinació amb l’atenció primària, incrementar la pràctica d’ICP i

tenir especial cura en l’atenció a les dones majors de 75 anys que han patit un IAM.


CÈL·LULES ENDOTELIALS CIRCULANTS I CÈL·LULES PROGENITORES ENDOTELIALS EN

L’INFART AGUT DE MIOCARDI: CORRELACIÓ AMB MARCADORS PLASMÀTICS

Ander Regueiro; Maribel Díaz-Ricart; Marta Palomo; Isaac Subirana; Joan Vila; Juan Sanchis; Susana

Novella; Ginés Escolar; Magda Heras. Hospital Clínic de Barcelona; Hospital Clínic Universitari, Va-

lència; Institut Municipal d’Investigació Mèdica, Barcelona; Hospital del Mar, Barcelona.

Objectiu: Les cèl·lules endotelials circulants (CEC), les cèl·lules progenitores endotelials (EPC),

el factor de Von Willebrand (vWF) i la VCAM-1 són marcadors de funció endotelial que podrien

ser modulats en l’infart agut de miocardi. El nostre objectiu va ser quantifi car les CEC, les EPC,

el vWF i la VCAM-1 en la fase inicial de l’IAM i realitzar un seguiment després de 7, 30 i 180 dies.

Mètodes: Es van estudiar 82 pacients amb un primer IAM i 77 controls. Es van defi nir les CEC per

citometria de fl ux com CD45-, CD146+ i CD31+. Les EPC, de manera similar, com CD45-, CD34+ i

KDR+. Els nivells del factor vWF i la VCAM-1 es van mesurar per immunoassaig.

Resultats: Els valors de les CEC, les EPC i el factor vWF van ser sempre superiors en els pacients

amb IAM que en el grup control, especialment en el dia 0. Tot i que aquests paràmetres tendien

a disminuir al dia 180, no van arribar als nivells dels controls. Els canvis en les EPC i la VCAM-1 van

seguir una cinètica similar amb un pic màxim en el dia 30. Les CEC i el factor vWF van disminuir

de manera similar des del dia 0 fi ns al dia 180.

Conclusions: Hi ha una lesió endotelial mesurable en l’episodi agut. La correspondència entre

els valors de les EPC i el factor vWF podria ser indicativa de reparació endotelial, especialment

30 dies després de l’IAM. És interessant que encara que s’observa una reducció en els marcadors

de lesió endotelial després del tractament, els seus nivells no van arribar als del grup control.


L’ANTICOAGULACIÓ PRECOÇ MILLORA LA PERMEABILITAT PREPROCEDIMENT DE

L’ARTÈRIA RESPONSABLE DE L’INFART EN PACIENTS AMB IAMEST SOTMESOS A INTER-

VENCIONISME CORONARI PERCUTANI PRIMARI

Albert Ariza Solé; Victòria Lorente Tordera; José Carlos Sánchez Salado; Joan Antoni Gómez Hospital;

Montserrat Gracida Blancas; Pedro Moliner Borja; Luis Teruel Gila; Ana Marcano Fernández; Ángel

Cequier Fillat. Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: L’anticoagulació es recomana en pacients amb IAMEST que se sotmeten a in-

tervencionisme coronari percutani primari (ICPP). No està establert el millor moment per a

l’administració d’aquest tractament.

Objectius: Analitzar l’impacte d’una anticoagulació precoç en el fl ux inicial pre-ICPP de l’artèria res-

ponsable de l’infart (ARI) en pacients amb IAMEST sotmesos a ICPP. Documentar possibles diferèn-

cies en l’evolució intrahospitalària i complicacions hemorràgiques en funció d’aquest tractament.

Material i mètodes: Es compararen 380 pacients pretractats amb anticoagulació (temps mitjà

de 98 minuts pre-ICPP, heparina no fraccionada o enoxaparina) amb 321 pacients que van rebre

l’anticoagulació ja al laboratori d’hemodinàmica. S’analitzaren característiques basals, tracta-

ments, dades angiogràfi ques i complicacions intrahospitalàries.

Resultats: Les característiques basals foren similars (homes: 81% vs. 77%, edat: 61,7 vs. 62,3 anys,

diabetis: 25% vs. 28%, classe Killip I a l’ingrés: 83,4% vs. 78,5%, temps d’isquèmia: 344 vs. 296 min).

Tampoc no s’apreciaren diferències signifi catives en els tractaments (AAS: 100% vs. 100%, clopido-

grel: 100% vs. 98%, abciximab: 25% vs. 28%, bivalirudina: 27% vs. 25%). L’AAS i la càrrega de clopi-

dogrel s’administraren en el moment del diagnòstic. L’abciximab s’administrà després de conèixer

l’anatomia coronària. El fl ux TIMI pre-ICPP fou signifi cativament millor en el grup pretractat (TIMI

II/III: 27,7% vs. 16,3%, p = 0,002), sense increment de les complicacions hemorràgiques (7,5% vs.

8,1%) ni de la mortalitat intrahospitalària (2,1% vs. 3,7%). En l’anàlisi multivariant, l’anticoagulació

pre-ICPP es mantingué com a predictor independent d’un millor fl ux pre-ICPP (p = 0,003).

Conclusions: L’anticoagulació precoç millorà el fl ux pre-ICPP en l’ARI en els pacients amb IA-

MEST sotmesos a ICPP, sense incrementar les complicacions hemorràgiques.


PREDICTORS I IMPLICACIONS CLÍNIQUES DE L’ANEMITZACIÓ INTRAHOSPITALÀRIA

DELS PACIENTS AMB SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA

Oona Meroño; Lluís Recasens; Cosme García; Mercè Cladellas; Núria Farré; Álvaro Sáinz; Núria Ribas;

Soledad Ascoeta; Jordi Bruguera. Hospital del Mar, Barcelona.

Introducció: El pronòstic de l’anemització intrahospitalària en els pacients amb síndrome co-

ronària aguda (SCA) és incert. L’objectiu de l’estudi és analitzar el pronòstic de l’anemització du-

rant l’ingrés per SCA i detectar possibles predictors d’aquesta anemització.

Mètodes: Durant el període 2009-2010 ingressaren consecutivament 302 pacients amb SCA. Es

va defi nir l’anemització intrahospitalària com la caiguda de l’hemoglobina (Hb) a valors inferiors

a 13 g/dl en homes i a 12 g/dl en dones, havent ingressat amb un valor d’Hb normal i estat in-

fl amatori quan la proteïna C reactiva (PCR) era superior a 3,1 mg/dl. Els pacients amb anèmia en

l’ingrés (n = 66) s’exclogueren de l’anàlisi.

Resultats: Els pacients que s’anemitzaven durant l’hospitalització (grup 1, n = 62) tenien més

edat, més incidència de Killip III-IV i més complicacions hemorràgiques que els que es mantin-

gueren sense anèmia (grup 2, n = 174). El 90,4% del grup 1 no va presentar hemorràgies. Els

pacients que s’anemitzaven tenien una PCR més elevada que els del grup 2 (4,1 vs. 1,3 mg/dl,

p < 0,001). L’anemització no es relacionà amb el nombre d’extraccions sanguínies. Els pacients

amb un valor d’Hb normal en l’ingrés i una PCR superior a 3,1 tenien una probabilitat del 59%

d’anemitzar-se, que era el 17% en els pacients amb una PCR inferior a 3,1 mg/dl (p < 0,001). Amb

una mitjana de seguiment de 8,54 mesos (P25-P75: 4,0-14), l’anemització intrahospitalària fou

un predictor independent de morbiditat cardiovascular i mortalitat després d’un ajustament

multivariant (HR: 2,4, IC del 95%: 1,1-4,9, p = 0,02).

Conclusions: L’anemització intrahospitalària és un predictor independent de mal pronòstic

en l’SCA. Aquesta anemització no està relacionada amb la presència de complicacions hemo-

rràgiques ni amb una major extracció sanguínia. L’existència d’un estat infl amatori pot predir

l’anemització.


MESURES DE PREVENCIÓ SECUNDÀRIA I CONTROL DE FACTORS DE RISC A LLARG TER-

MINI EN PACIENTS OPERATS DE BYPASS AORTOCORONARI

Míriam García-Bermúdez; Esther Sanz Girgas; Ramon de Castro Aritmendiz; Mercè Camprubí Potau;

Jordi Mercé Klein; Pilar Valdovinos Perdices; María García Álvarez; Íngrid Colomer Asenjo; Alfredo

Bardají Ruiz. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

En malalts intervinguts de bypass aortocoronari (PAC) s’ha descrit una menor adherència als

tractaments de prevenció secundària, malgrat que se n’ha demostrat l’efi càcia.

Objectius: Conèixer el control dels factors de risc (FRCV) i els tractaments de prevenció secun-

dària a llarg termini en pacients intervinguts de PAC.

Mètodes: S’han recollit prospectivament els pacients remesos per a PAC entre gener del 2002

i desembre del 2009. S’ha realitzat un tall transversal en el seguiment per a conèixer el con-

trol dels FRCV i els tractaments prescrits mitjançant una revisió d’història (hospital i primària).

S’analitzen variables clíniques, els FRCV i la FE preoperatoris i els valors de TA, l’HbA1c, el perfi l

lipídic i els fàrmacs en el seguiment. S’efectua una anàlisi estadística mitjançant SPSS-16.

Resultats: Pacients intervinguts: 203 (174 amb PAC aïllat i 29 amb recanvi valvular associat).

Seguiment en 157 pacients (77%): 30 èxitus i 16 perduts. Homes: 76,4%; edat mitjana; 63,7 ±

10,7 anys. FRCV precirurgia: tabac, 27,2%; HTA, 57,4%; DLP, 57,3%; DM, 37,2%; FE < 50%: 32,9%.

Temps de seguiment: 52 ± 23 mesos (mediana: 49). FRCV en el seguiment: tabac, 6,4%; coles-

terol LDL < 100 mg/dl: 70,8%; colesterol LDL < 120 mg/dl: 92,5%; HbA1c < 7%: un 52,3% dels

pacients; TA < 140/90: un 68,2% en ABS i un 39,3% en consulta externa (p < 0,01). Tractaments

en el seguiment: antiagregants (91,1%): AAS (68,2%), clopidogrel (5,1%), AAS més clopidogrel

(17,8%); blocadors beta: 61,8%; IECAS/ARA II: 55,4%; estatines: 98%. Si la FE < 50%: blocadors

beta (69,4%) i IECA (49%).

Conclusions: En la nostra població de pacients amb PAC cal plantejar actuacions per a vèncer

la inèrcia terapèutica respecte al tractament amb IECA i blocadors beta i el control dels FRCV

(sobretot DM i HTA).


CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES I PRONÒSTIC HOSPITALARI DELS PACIENTS INGRES-

SATS A LA UNITAT CORONÀRIA AMB REQUERIMENTS DE VENTILACIÓ MECÀNICA IN-

VASIVA

Jaume Francisco; Josefa Cortadellas; Jaume Figueras; Jose Antonio Barrabés; Rosa M. Lidon; Antonia

Sambola; Jordi Bañeras; Andreu Porta. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Vall d’Hebron,

Barcelona.

La millora de l’atenció que reben els pacients en situació crítica per part dels serveis d’urgències

ha incrementat el nombre de pacients que ingressen a la unitat coronària amb requeriments

de ventilació mecànica invasiva (VMI). No obstant això, la informació sobre les característiques

clíniques i el pronòstic d’aquests malalts és escassa.

Objectiu i mètodes: Recollida prospectiva i anàlisi de les característiques clíniques i de la su-

pervivència de tots els pacients que durant 24 mesos van ingressar a la unitat coronària d’un

hospital terciari i van requerir VMI per un període ≥ 24 h.

Resultats: Es tractava de 119 malalts (un 70% d’homes) de 67 ± 13 anys amb elevada incidència

d’hipertensió arterial (68%) i cardiopatia isquèmica crònica (42%). El diagnòstic més prevalent

va ser síndrome coronària aguda (SCA) (74/119, 62%) i els motius més freqüents d’intubació fo-

ren: edema agut de pulmó (56/119, 47%), xoc cardiogènic (23/119, 19%) i mort sobtada (26/119,

22%). La durada de la intubació va ser 10 ± 18 dies. Els pacients que van morir durant l’ingrés

(72/119, 61%) eren d’edat més avançada (69 ± 11 vs. 63 ± 16, p < 0,04), tenien més prevalença

de diabetis (49% vs. 23%, p < 0,009) i presentaven una creatinina més elevada a l’ingrés (1,8 ± 0,8

mg/dl vs. 1,4 ± 0,6 mg/dl, p < 0,01). La mortalitat en el grup amb SCA va ser el 65%.

Conclusions: Malgrat la disminució global de la mortalitat en l’SCA, en aquest grup de pacients

ingressats a la unitat coronària amb requeriments de VMI, la majoria dels quals amb SCA i amb

una incidència important de cardiopatia isquèmica crònica, la mortalitat segueix sent elevada.


IMPACTE DEL RETARD EN EL TRACTAMENT DE L’INFART AGUT DE MIOCARDI AMB ELE-

VACIÓ DE L’ST SEGONS LES ACTUALS GUIES DE PRÀCTICA CLÍNICA EN EL RESCAT DE

MIOCARDI

Laura Sanchis; Xavier Bosch; Sara Gonçalves; Ander Regueiro; Amadeo Betriu; Mónica Masotti; Vic-

toria Martín; Manel Sabaté; José Ortiz. Departament de Cardiologia, Hospital Clínic de Barcelona.

Introducció: L’escurçament del temps de reperfusió és determinant per a millorar el pronòstic

de l’IAMEST. En les guies europees actuals, el temps des del primer contacte mèdic fi ns a l’infl at

del baló (PCM-B) ha de ser sempre inferior a dues hores, i inferior a 90 minuts si el primer contac-

te mèdic es produeix abans de dues hores des de l’inici dels símptomes (S-PCM).

Objectiu: Avaluació de l’impacte en el rescat de miocardi del retard en l’intervencionisme coro-

nari percutani (ICP) segons les guies actuals. MÈTODE: Es quantifi cà l’àrea angiogràfi ca en risc en

188 primers episodis d’IAMEST consecutius tractats mitjançant ICP. S’estudià la mida de l’infart

amb ressonància magnètica després d’una mitjana de 6 ± 6 dies. L’índex de miocardi rescatat

(IMR) es defi ní com el percentatge d’àrea en risc lliurada d’esdevindre necrosi.

Resultats: En 107 casos, el PCM-B < 2 hores (57%). Si es compara un PCM-B > 2 hores amb un

PCM-B < 2 hores, s’observa un increment no signifi catiu de l’IMR (38,9 ± 29,3% vs. 33,3 ± 30,3%,

p = 0,2), malgrat que en les mitjanes totals de temps d’isquèmia (percentil 25-75) la diferència

és signifi cativa: 161 minuts (129-213) vs. 280 minuts (210-503), p < 0,001. Tanmateix, els malalts

amb un S-PCM < 2 h i un PCM-B < 90 minuts estan associats a un increment signifi catiu de l’IMR

en comparació amb els que presenten un PCM-B > 90 minuts (47,8 ± 27,9% vs. 35,3 ± 31,7%, p

< 0,05); això no s’observa si el S-PCM > 2 hores (vegeu la fi gura). En el grup amb un S-PCM < 2

hores no s’observa benefi ci en l’IMR si el PCM-B se situa entre 90 i 120 minuts, en comparació

amb un PMC-B > 120 min (36,6 ± 29,9% vs. 34,4 ± 33%).

Conclusió: Assolir els temps de tractament segons les guies actuals millora el rescat de miocar-

di, sobretot si el PCM-B < 90 minuts en malalts amb un S-PCM < 2 hores.


RELACIÓ ENTRE L’ACTIVITAT DE L’ECA-2, LA MIDA DE L’INFART I LA FUNCIÓ VENTRICU-

LAR DESPRÉS DE L’IAMEST

Joaquim Cevallos Morales; José Tomás Ortiz-Pérez; Laura Sanchis Ruiz; Sara Gonçalves; Montserrat

Riera M; Xavier Bosch; Rosario Jesús Perea; J Pascual; MJ Soler. Hospital Clínic de Barcelona.

Introducció: L’enzim convertidor de l’angiotensina-2 (ECA2) és un anàleg de l’ECA que forma

angiotensina 1-7, un pèptid amb propietats vasodilatadores. L’activitat de l’ECA2 està augmen-

tada en malalts amb insufi ciència cardíaca crònica. La seva relació amb l’infart de miocardi és

desconeguda.

Mètodes: Vam incloure 44 malalts de manera prospectiva, amb un primer episodi d’IAMEST

reperfós percutàniament. Les mostres sanguínies es van extreure entre 12 i 24 hores després de

l’ingrés i al cap de set dies. Es va realitzar una ressonància magnètica cardíaca amb seqüències

de cine i realç durant l’ingrés per tal de calcular el volum telediastòlic, el telesistòlic del VE (VETD

i VETS), la fracció d’ejecció (FE) i l’extensió de l’infart (expressada com un percentatge de la massa

del VE). Es va mesurar l’activitat sèrica de l’ECA2 mitjançant un assaig fl uoromètric.

Resultats: Els nivells basals d’activitat de l’ECA2 no es van correlacionar amb els volums indexats

del VE, la FE, la mida de l’infart i el BNP. L’activitat de l’ECA2 va augmentar signifi cativament al cap

de set dies (de 104 ± 66 fi ns a 126 ± 84 RFU/μl/h, p < 0,02). Es va trobar una correlació directa

entre l’activitat de l’ECA2 al cap de set dies, l’índex VETS (r = 0,41, p < 0,02), la mida de l’infart (r =

0,34, p < 0,05) i els nivells basals del BNP (r = 0,36, p < 0,05). Es va detectar una correlació inversa

signifi cativa entre l’activitat de l’ECA2 i la FE (r = –0,39, p < 0,01).

Conclusió: L’activitat sèrica de l’ECA2 augmenta al cap d’una setmana d’un IAMEST, i està as-

sociada amb la mida de l’infart i amb altres indicadors de disfunció del VE. L’activació de l’ECA2

pot respondre a un mecanisme compensador i, potencialment, pot constituir una nova diana

terapèutica després d’un IAMEST reperfós.


LA DIABETIS MELLITUS ÉS UN FACTOR INDEPENDENT PREDICTOR D’OBSTRUCCIÓ MI-

CROVASCULAR POSTANGIOPLÀSTIA EN L’IAMEST

Ander Regueiro; José Tomás Ortiz-Pérez; Laura Sanchis Ruiz; Sara Gonçalves; Joaquim Cevallos Mo-

rales; María Izquierdo-Gómez; Susanna Prat; Xavier Bosch; Edwin Wu. Hospital Clínic de Barcelona;

Northwestern Memorial Hospital, Chicago.

Introducció: Malgrat la recuperació òptima del fl ux epicàrdic després de l’angioplàstia, la

presència d’obstrucció microvascular (OM) s’associa a un pitjor pronòstic en l’IAMEST. A més, els

malalts amb diabetis mellitus presenten un pronòstic pitjor en comparació amb els no diabètics.

Hem avaluat la relació entre la presència de diabetis i el fenomen d’OM mitjançant cardiores-

sonància magnètica amb realç tardà (CRM-RT).

Mètodes: Vam incloure 323 malalts (un 20% de diabètics, amb una edat mitjana de 58 ± 11

anys), amb un primer IAMEST reperfós exitosament mitjançant angioplàstia percutània. Es va

realitzar una CRM-RT estàndard als 4,8 ± 5,0 dies de l’ingrés. Es van recollir prospectivament

els factors de risc cardiovascular, l’ús d’inhibidors GP IIb-IIIa, el temps d’isquèmia i variables an-

giogràfi ques. Es van computar l’àrea angiogràfi ca en risc i la grandària de l’infart. El nombre de

segments amb OM es va sumar per a calcular l’extensió de l’OM.

Resultats: L’OM existia en un 42% dels casos i era més freqüent (55% vs. 39%, p < 0,02) i extensa

(mitjana de segments: 1,8 ± 1,9 vs. 1,2 ± 1,9, p < 0,05) en diabètics. L’anàlisi mitjançant regressió

logística multivariant va mostrar els següents factors independents predictors d’OM: diabetis,

sexe masculí, mal fl ux col·lateral, àrea en risc i fl ux inicial TIMI 0/1 (p < 0,05). Els factors predic-

tors d’extensió van ser: sexe masculí, grandària de l’infart, diabetis i mals fl uxos col·laterals. Ni el

temps d’isquèmia ni l’ús de GP IIb-IIIa van ser signifi cativament diferents entre els malalts amb

OM i sense.

Conclusions: A més dels factors determinants de la grandària de l’infart, la diabetis augmenta el

risc d’OM en l’IAMEST, i pot contribuir al pitjor pronòstic d’aquests malalts.


EL CODI IAM A GIRONA: RESULTATS ABANS I DESPRÉS

Jaime Aboal; Pablo Loma-Osorio; Xavier Albert; Daniel Bosch; Mihai Christian; Coloma Tiron; Ariad-

na Sureda; Joan Sala; Rafael Masia. Servei de Cardiologia. Hospital Universitari de Girona Doctor

Josep Trueta.

Objectiu: Conèixer l’impacte del codi IAM en el tractament agut dels pacients amb IAMEST i la

repercussió en les complicacions hospitalàries a la província de Girona.

Mètode: Registre prospectiu dels malalts amb IAMEST (inici del dolor < 24 hores) ingressats a

la unitat coronària. Es va comparar un període previ (1.1.2007-31.5.2009) amb un de posterior

des de l’inici de l’aplicació del codi IAM (1.6.2009-31.12.2010), i es van recollir les característiques

clíniques, el tipus de tractament agut i les complicacions intrahospitalàries.

Resultats: Es van estudiar 996 pacients en total, 575 en un primer període i 421 en un segon

període (codi IAM). No es van objectivar diferències respecte a l’edat (62,1 vs. 63,1 p = 0,2), el

percentatge de dones (19,7% vs. 21,9% p = 0,34), el percentatge de diabètics (26,3 vs. 21,1% p =

0,06), la localització anterior (40,7% vs. 43,5% p = 0,24) o una escala de Killip III-IV a l’ingrés (7%

vs. 6,7% p = 0,85). Hi va haver diferències signifi catives quant al tractament en fase aguda, amb

un 16,9% d’angioplàsties primàries i un 51,1% de trombòlisis en el període previ, en comparació

amb el 55,3% i el 27,8%, respectivament, des de l’inici del codi IAM (p < 0,001). Destaca una

disminució del nombre de malalts no tractats en fase aguda (32% vs. 16,9% p < 0,001). No hi va

haver diferències pel que fa a complicacions intrahospitalàries; insufi ciència cardíaca: 2,6% vs.

1,2% (p = 0,1), re-IAM: 2,6% vs. 1,2% (p = 0,1), mortalitat: 5,4% vs. 5,7% (p = 0,8).

Conclusions: El codi IAM ha aportat un nou model de tractament agut de l’IAMEST, amb un

increment de les angioplàsties primàries respecte de la trombòlisi, i una millora del nombre de

malalts tractats en fase aguda; no s’han objectivat canvis en les complicacions intrahospitalàries.


SALA A

Dijous 2 de juny

17:00 - 18:30

HEMODINÀMICA

Moderadors

Dr. Josep BassaganyasDr. Bruno Garcia


L’APLICACIÓ DEL CODI INFART MILLORA EL PERFIL DE GRAVETAT A L’ARRIBADA AL LA-

BORATORI D’HEMODINÀMICA DEL MALALTS SOTMESOS A ICP PRIMÀRIA

Paolo Domenico Dallaglio; Joan Antoni Gómez-Hospital, Albert Ariza Solé; José Carlos Sánchez Sa-

lado; Victoria Lorente Tordera; Sílvia Homs Vila, Luis Teruel Gila; Enrique Esplugas Oliveras; Ángel Ce-

quier. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: El protocol Codi Infart s’introduí a Catalunya el 2009. Consisteix en el trasllat prio-

ritari dels malalts amb infart agut del miocardi amb elevació de l’ST (IAMEST) directament al

laboratori d’hemodinàmica per a la realització d’intervenció percutània (ICP) primària. OBJEC-

TIU: Avaluar l’impacte del Codi Infart sobre el perfi l de gravetat a l’arribada al nostre centre en

comparació amb el període previ.

Mètodes: S’inclogueren prospectivament tots els pacients amb IAMEST sotmesos a ICP

primària al nostre centre. S’analitzaren les dades hemodinàmiques i clíniques a l’arribada a

l’hospital durant el període del Codi (juny 2009 - maig 2010) en comparació amb l’anterior

(juny 2008 – maig 2009).

Resultats: Durant l’any del Codi Infart s’observà un augment d’ICP primàries: 514 vs. 242 del

període previ. Les característiques basals foren semblants en els dos grups (edat: 61,4 i 61,6

anys, sexe femení: 19,8% i 19,2%, diabetis: 26,7% i 23,6%), així com la prevalença de revascula-

ritzacions prèvies i infart anterior. La puntuació Zwolle fou semblant: 3,2 en el període del Codi

i 3,6 en el període previ; p = 0,07. El temps total d’isquèmia i el temps des del primer ECG fi ns a

l’obertura de l’artèria disminuiren signifi cativament (mitjana de 240 vs. 230 minuts, p < 0,043;

148 vs. 135 minuts, p = 0,022). Els paràmetres d’inestabilitat hemodinàmica, com la necessitat

d’inotrops (13,2% vs. 4,1%, p < 0,001), baló de contrapulsació (5,8% vs. 1,4%, p = 0,001), TAS < 90

mmHg (11,6% vs. 5,7%, p = 0,012) i classe Killip igual o superior a 3 a l’arribada (9,5% vs. 5,8%, p

= 0,068), foren tots més freqüents en el grup previ a la implantació del Codi Infart.

Conclusió: La implantació del Codi Infart a Catalunya millora signifi cativament el perfi l de gra-

vetat i la situació hemodinàmica a l’arribada a l’hospital.


IMPACTE DE LA INTRODUCCIÓ DEL CODI INFART A CATALUNYA SOBRE ELS TEMPS DE

TRASLLAT AL LABORATORI D’HEMODINÀMICA

Paolo Domenico Dallaglio; Joan Antoni Gómez-Hospital, Albert Ariza Solé; José Carlos Sánchez Sa-

lado; Victoria Lorente Tordera; Sílvia Homs Vila; Luis Teruel Gila; Enrique Esplugas Oliveras; Ángel Ce-


Introducció: El protocol Codi Infart s’introduí a Catalunya el 2009. Consisteix en el trasllat prio-

ritari dels malalts amb infart agut del miocardi amb elevació de l’ST (IAMEST) directament al

laboratori d’hemodinàmica per a la realització d’intervenció percutània (ICP) primària amb una

àrea de referència de fi ns a 70 km.

Objectiu: Avaluar l’impacte del nou protocol sobre els temps d’actuació prehospitalaris i hospi-

talaris comparats amb el període previ.

Mètodes: S’inclogueren prospectivament tots els pacients amb IAMEST sotmesos a ICP pri-

mària al nostre centre en el període de juny del 2009 a maig del 2010. S’analitzaren els temps

de trasllat i els temps d’actuació intrahospitalària en comparació amb el període anterior

(juny 2008 - maig 2009).

Resultats: Durant l’any del Codi Infart s’observà un augment d’ICP primàries: 514 vs. 242 del pe-

ríode previ. Les característiques basals van ser semblants en els dos grups: edat: 61,4 i 61,6 anys,

sexe femení: 19,8% i 19,2%, diabetis: 26,7% i 23,6%, infart anterior: 46,1% vs. 41,3%. El temps

portabaló (TPB) fou clarament més petit en el grup Codi Infart (mitjana de 80 vs. 35 minuts, p <

0,001), el temps total d’isquèmia fou signifi cativament menor (mitjana de 240 vs. 230 minuts, p

< 0,043) i el temps des del primer contacte mèdic fi ns a l’obertura de l’artèria va disminuir (una

mitjana de 148 vs. 135 minuts, p = 0,022), malgrat l’augment important de l’àrea de referència.

La puntuació Zwolle fou semblant: 3,2 en el període del Codi i 3,6 en el període previ; p = 0,07.

Conclusió: La introducció a Catalunya del Codi Infart ha permès augmentar el nombre de pa-

cients sotmesos a ICP primaria, amb una reducció signifi cativa dels temps de trasllat i dels temps

d’actuació intrahospitalaris.


ANGIOPLÀSTIES PRIMÀRIES A GIRONA DESPRÉS DE LA IMPLANTACIÓ DEL CODI IN-

FART: CARACTERÍSTIQUES, RESULTATS I SEGUIMENT A NOU MESOS

Francisco Campelo Parada; Martí Puigfel Pont; Mérida Cárdenas Manilla; Jaime Aboal Viñas; Ariad-

na Sureda Muñoz; Coloma Tiron de Llano; Joan Bassaganyas Vilarrasa. Unitat d’Hemodinàmica,

Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

Introducció: El tractament d’elecció de l’IAMEST és l’angioplàstia primària (AP), sempre que el

temps de demora (TD) sigui inferior a 120 minuts. Aquest tractament es va universalitzar a Cata-

lunya a partir de juny del 2009 amb la implantació del Codi Infart (iCI).

Objectiu: Determinar com infl ueix l’iCI a la província de Girona en el nombre d’AP realitzades en

el nostre centre, en els temps d’actuació i, en defi nitiva, en el pronòstic.

Mètode: Es van incloure tots els pacients de Codi Infart amb IAMEST des de l’iCI fi ns a desembre

del 2010, tractats amb AP a Girona, analitzant les seves característiques i seguiment.

Resultats: En els 18 mesos previs a l’iCI es van realitzar 38 AP en front de 125 des de l’iCI (incre-

ment superior al 200%). L’accés fou radial en el 72,8% casos, i el 97,6% foren lesions de novo.

L’artèria més freqüentment tractada és la coronària dreta (35%); tronc comú (4%). L’AP fou mul-

tivàs en el 8% dels casos. El resultat immediat d’AP va ser el següent: èxit (95,2%), fallida (3,2%),

mort (1,6%). El TD fou 137 minuts. Durant l’hospitalització va haver-hi 11 morts (8,8%) dels quals

sis havien arribat després d’aturada recuperada i quatre en xoc cardiogènic. En el seguiment

(295 ± 145 dies) dels 114 pacients hi ha hagut 12 pèrdues (10,5%; nou pacients estrangers), un

4,8% de noves revascularitzacions, un 3,2% de reinfarts i un 1,6% de morts.

Conclusió: L’iCI a la província de Girona va triplicar el nombre d’AP en el nostre centre, amb bons

resultats immediats (descartades les situacions crítiques). Tot i que el TD hauria de millorar, hi ha

una baixa taxa d’esdeveniments en el seguiment.


ANTECEDENT DE CARDIOPATIA ISQUÈMICA I TEMPS D’ACTUACIÓ EN L’INFART AGUT

DE MIOCARDI EN UN HOSPITAL AMB CODI INFART

Elena Gómez Denia; Xavier Carrillo Suárez; Eduard Fernández Nofrerías; Maria Teresa Oliveras Vilà;

Carlos Labata Salvador; Antonio Curós Abadal; Jordi Serra Flores; Jorge López Ayerbe; Antoni Bayés

Genís. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

L’antecedent de cardiopatia isquèmica pot infl uir en els temps d’actuació en pacients amb infart

agut de miocardi (IAM), tractats com a Codi IAM. OBJECTIU: Analitzar si l’antecedent de cardio-

patia isquèmica condiciona una actuació més precoç en els pacients amb IAM.

Mètode: Estudi retrospectiu dels temps d’actuació de pacients tractats com a Codi IAM al nos-

tre centre, durant l’any 2010, distingint entre dos grups: un primer grup amb antecedents de

cardiopatia isquèmica, i un segon grup, sense. Els principals temps analitzats foren: arribada a

urgències - realització del primer electrocardiograma (ECG) (òptim: ≤ 10 minuts), ECG - contacte

amb cardiologia (≤ 15 minuts).

Resultats: Al nostre centre es van tractar 388 pacients com a Codi IAM durant l’any 2010.

D’aquests, 62 tenien antecedents de cardiopatia isquèmica (15,98%) i 326 no (84,02%). L’ànalisi

va mostrar el següent: en el primer grup, el percentatge de pacients en què el temps entre

l’arribada a urgències i el primer ECG fou superior a 10 minuts va ser inferior al del segon grup

(19 de 62 pacients: 30,65%, en front de 158 de 326: 48,47%) (p = 0,01); el percentatge de pa-

cients en què el temps entre l’ECG i el contacte amb cardiologia fou superior a 15 minuts va ser

superior en el primer grup (36 de 62 pacients: 58,06%, en front de 176 de 326: 53,99%) (p no

signifi cativa).

Conclusions: L’antecedent de cardiopatia isquèmica afavoreix de forma signifi cativa la rapidesa

de la realització del primer ECG, però no suposa una precocitat diagnòstica, probablement per-

què es tracta d’un ECG patològic de base que difi culta la interpretació. Caldria actuar augmen-

tant la formació del personal mèdic en electrocardiografi a.


IMPLANT DE PRÒTESI AÒRTICA TRANSCATÈTER EN PACIENTS DE RISC QUIRÚRGIC ELE-

VAT: RESULTATS A UN ANY

Guillermo Delgado; Beatriz Vaquerizo; Josep M. Padró; José Montiel; Xavier Borràs; Manel Sabaté;

Marcelo Jiménez; Antonio Serra. Unitat d’Hemodinàmica, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau,

Barcelona.

Introducció: L’implant de pròtesi aòrtica transcatèter (PATC) ha sorgit com una alternativa al

recanvi convencional per al tractament de l’estenosi aòrtica (EAo) greu de risc quirúrgic elevat.

OBJECTIU: Descriure la seguretat i la durabilitat de l’implant de PATC en pacients amb EAo greu

refusats per a cirurgia.

Mètodes: Des d’agost del 2008, 21 pacients amb EAo greu amb un EuroScore superior a 15%

o refusats per a cirurgia van entrar en un programa multidisciplinari d’implant de PATC, per via

transapical (TA) o transfemoral (TF). Analitzem els resultats immediats, les complicacions, la clas-

se funcional (CF) i els resultats a mitjà termini.

Resultats: Vint-i-dues biopròtesis Edward (20) o CoreValve (2) de 23 (11) o 26 (9) mm es van im-

plantar per via TF (10) o TA (12) en 21 pacients amb EAo greu (gradient mitjà: 49,7 ± 12,4 mmHg).

La CF va ser superior a 1 en la major part dels casos (86%). Eren pacients amb edat avançada

(79,0 ± 4,5 anys) i risc elevat (EuroScore logístic: 22,4 ± 9,8). L’èxit del procediment va ser el 90,5%

(insufi ciència peripròtesi greu). El gradient mitjà de 50 ± 12 va passar a 10 ± 4 mmHg, amb in-

sufi ciència lleu (43%) i moderada (5%). Les complicacions més freqüents van estar relacionades

amb l’accés (6: 28%). Dos pacients van necessitar marcapassos. Va caldre implantar una segona

pròtesi en un cas. La mortalitat observada en el seguiment (13,4 ± 7,8 mesos) ha estat el 9,5%

(un TF, un TA) i la taxa d’ictus ha estat el 5% (un TF). La majoria de pacients van tenir en el segui-

ment una CF inferior a 2: 94%.

Conclusions: L’implant de PATC (TF/TA) sembla una opció de tractament segura i efi caç a curt

i mitjà termini, tenint en compte les característiques basals de risc elevat dels nostres pacients.


RESULTATS IMMEDIATS DE LA IMPLANTACIÓ DE LA PRÒTESI AÒRTICA COREVALVE EN

PACIENTS AMB ESTENOSI AÒRTICA GREU. RESULTATS INICIALS

Joan Antoni Gómez-Hospital; Jaume Maristany; Sílvia Homs; Luis Teruel; Gerard Roura; Francesc

Jara; José Luis Ferreiro; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia Inter-

vencionista, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

La implantació de pròtesi aòrtica percutània (PAP) és un tractament per a l’estenosi aòrtica amb

risc quirúrgic elevat. L’objectiu del present estudi és la presentació dels resultats de la implanta-

ció de PAP en el nostre centre.

Mètode: S’han avaluat de forma prospectiva els pacients sotmesos a implantació de PAP, reco-

llint les característiques ecocardiogràfi ques, angiogràfi ques i hemodinàmiques dels pacients.

RESULTATS: S’han inclòs un total de 29 pacients tractats amb CoreValve. L’edat mitjana ha estat

79 ± 6 anys (66,7% de dones), amb un EuroScore logístic de 23 ± 18. L’ecocardiograma previ va

mostrar una àrea aòrtica de 0,6 ± 0,1 cm2, amb un gradient màxim de 78 ± 19 mmHg i mitjà de

50 ± 12 mmHg. Es va practicar un ICP per presència de lesions coronàries greus en un 22,2% dels

pacients. El procediment es va considerar amb èxit en el 100% dels casos (un cas va requerir im-

plantar dues pròtesis per migració a aorta ascendent en la recol·locació). El gradient baixà a 5 ±

3 mmHg en el laboratori d’hemodinàmica. Es va detectar una insufi ciència aòrtica residual en el

33,3% dels casos, i es va fer una postdilatació en un 18,5%. Es va fer tancament percutani femo-

ral en tots els casos. La mortalitat a 30 dies fou el 10,3% (dos per fallida multiorgànica i una per

insufi ciència cardíaca). No es va produir tamponament, ni ruptures de l’anell aòrtic, ni dissecció

aòrtica. Tampoc no s’han detectat complicacions isquèmiques cardíaques.

Conclusions: La implantació de PAP en pacients de risc quirúrgic elevat presenta bons resultats

inicials, amb una recuperació immediata dels paràmetres hemodinàmics i una baixa taxa de

complicacions greus associades al procediment.


ADMINISTRACIÓ CONJUNTA O SEPARADA DE PANTOPRAZOLE I CLOPIDOGREL: IM-

PACTE SOBRE L’EFECTE ANTIAGREGANT

José Luis Ferreiro; Masafumi Ueno; Antonio Tello-Montoliu; Salvatore D. Tomasello; Davide Ca-

podanno; Naveen Seecheran; Bhaloo Desai; Theodore A. Bass; Dominick J. Angiolillo. Laboratori

d’Investigació Cardiovascular, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge-Institut

d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), L’Hospitalet de Llobregat; University of Florida Colle-

ge of Medicine, Jacksonville, Florida, EUA.

Introducció: Estudis recents han suggerit una interacció farmacològica entre el clopidogrel i

els inhibidors de la bomba de protons. No és clar si es tracta d’un efecte de classe o si el fet de

separar l’administració d’ambdós fàrmacs minimitza el risc d’interacció.

Objectiu: Avaluar l’impacte del pantoprazole a dosis altes sobre els efectes antiplaquetaris in-

duïts pel clopidogrel, quan s’administren els dos fàrmacs al mateix temps o separats.

Mètodes: Vint voluntaris sans van ser aleatoritzats en un disseny creuat per a rebre clopidogrel

(càrrega de 600 mg + 75 mg/dia) i pantoprazole (80 mg/dia) de manera concomitant (CONC) o

separats 8-12 hores (SEPA) durant una setmana i, després d’un període de neteja de 2-4 setma-

nes, intercanviar els règims. Prèviament, tots els subjectes reberen només clopidogrel (CLOP)

una setmana abans del tractament creuat, també amb període de neteja. La funció plaquetària

s’avaluà amb anàlisi de la fosfoproteïna estimulada per vasodilatador (VASP), agregometria de

transferència òptica (LTA) i VerifyNow P2Y12 en tres moments: basal, a les 24 hores i a una se-

tmana. Variable de valoració principal: índex de reactivitat del P2Y12 (PRI) obtingut amb VASP.

RESULTATS: No es trobaren diferències signifi catives en els valors de PRI entre CONC i SEPA des-

prés d’una setmana de tractament (LSM ± SEM: 56,0 ± 3,9% vs. 56,1 ± 3,9%; p = 0,974), ni tam-

poc comparant amb el règim amb CLOP (61,0 ± 3,9%; p = 0,100 vs. CONC; p = 0,107 vs. SEPA).

No s’observaren diferències basals o a les 24 hores. Resultats similars s’obtingueren amb LTA i

VerifyNow.

Conclusions: L’ús de pantoprazole a dosis altes no s’associa a una modulació dels efectes an-

tiplaquetaris del clopidogrel, independentment de si s’administren els dos fàrmacs al mateix

temps o separats 8-12 hores.


REDUCCIÓ DE MORTALITAT PER INFART AGUT DEL MIOCARDI AMB ELEVACIÓ DEL SEG-

MENT ST (IAMEST) COM A RESULTAT DE LA IMPLANTACIÓ DEL CODI INFART

Paolo Domenico Dallaglio; Joan Antoni Gómez-Hospital; Albert Ariza Solé; José Carlos Sánchez Sa-

lado; Victoria Lorente Tordera; Sílvia Homs Vila; Luis Teruel Gila; Enrique Esplugas Oliveras; Ángel Ce-


Introducció: El protocol Codi Infart va ser introduït a Catalunya el juny del 2009. Consisteix en

el trasllat prioritari dels malalts amb IAMEST directament al laboratori d’hemodinàmica per a la

realització d’intervencions percutànies (ICP) primàries.

Objectiu: Avaluar l’impacte sobre la mortalitat intrahospitalària del nou protocol en comparació

amb el període previ.

Mètodes: S’inclogueren prospectivament tots els pacients amb IAMEST sotmesos a ICP primària

al nostre centre en el període de juny del 2009 a maig del 2010. Es van analitzar els temps de

trasllat, les dades del procediment i l’evolució intrahospitalària en comparació amb el període

anterior (juny 2008 - maig 2009).

Resultats: Durant l’any del Codi Infart s’observà un augment d’ICP primàries: 514 vs. 242 del

període previ. L’edat, el sexe i els factors de risc cardiovascular van ser semblants en els dos grups

(edat: 61,4 i 61,6 anys, sexe femení: 19,8% i 19,2%, diabetis: 26,7% i 23,6%), així com la prevalença

de cardiopatia isquèmica, la revascularització prèvia i l’infart anterior. El temps portabaló (TPB)

fou clarament més petit en el grup Codi Infart (mitjana de 80 vs. 35 minuts, p < 0,001), així com el

temps total d’isquèmia (mitjana de 240 vs. 230 minuts, p < 0,043). La puntuació Zwolle fou sem-

blant: 3,2 en el període del Codi i 3,6 en el període previ; p = 0,07. La mortalitat intrahospitalària

per totes les causes va disminuir del 8,3% al 4,3% (p = 0,04) i la mortalitat per causes cardiovas-

culars ho va fer del 7,9% al 3,5% (p = 0,017). En l’anàlisi amb regressió logística, la mortalitat va

estar relacionada signifi cativament amb l’edat, el Killip ≥ III, el fl ux TIMI < 2 i el TPB.

Conclusió: La introducció del Codi Infart demostra la seva efi càcia disminuint signifi cativament

la mortalitat intrahospitalària posterior a infart agut del miocardi.


EVOLUCIÓ A LLARG TERMINI DELS PACIENTS TRACTATS AMB PRÒTESI AÒRTICA PER-

CUTÀNIA COREVALVE PER ESTENOSI AÒRTICA GREU AMB RISC QUIRÚRGIC ELEVAT

Joan Antoni Gómez-Hospital; Jaume Maristany; Albert Ariza; Luis Teruel; Gerard Roura; José Carlos

Sánchez Salado; José Luis Ferreiro; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Cardio-

logia Intervencionista, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de

Llobregat.

La implantació de pròtesi aòrtica percutània (PAP) ha demostrat ser efi caç en el tractament de

pacients amb risc quirúrgic elevat. No és clara l’evolució dels pacients a mitjà-llarg termini des-

prés de la implantació. L’objectiu d’aquest treball és conèixer l’evolució d’aquest grup de pa-

cients en el nostre entorn.

Mètode: Seguiment prospectiu dels pacients a qui s’implanta una PAP de tipus CoreValve en el

nostre centre. L’objectiu principal ha estat la mortalitat, tant cardiovascular com no cardiovascu-

lar postimplantació i en el seguiment.

Resultats: S’han tractat 29 pacients mitjançant la implantació d’una PAP CoreValve. L’edat mi-

tjana ha estat 79 ± 6 anys, i el 66,7% eren dones. Les escales de risc quirúrgic mostraven una

elevada taxa de mortalitat prevista: L’EuroScore logístic fou 23 ± 18 i l’STS 13 ± 7. Durant els 30

primers dies, tres pacients van ser èxitus (10,3%): dos pacients per fallida multiorgànica (una

d’elles per fracàs renal sobre insufi ciència renal prèvia) i un per insufi ciència cardíaca secundària

a insufi ciència aòrtica greu (per manca de desplegament d’un vel valvular). Un pacient addicio-

nal va ser èxitus per intubació prolongada als 66 dies, encara durant l’ingrés inicial (secundària a

cirurgia vascular per reparació de dissecció femoral). Durant un seguiment mitjà de 370 dies, no

es va detectar cap altre èxitus, i la supervivència fi nal va ser el 85,2%.

Conclusions: Malgrat el risc elevat que tenen els pacients a qui s’implanta una PAP, l’evolució a

mitjà termini és favorable, amb una mortalitat concentrada en la fase hospitalària.


IMPACTE DEL CANGRELOR EN MÚLTIPLES VIES DE SENYALITZACIÓ PLAQUETÀRIA EN

PACIENTS AMB MALALTIA CORONÀRIA

José Luis Ferreiro; Masafumi Ueno; Salvatore D. Tomasello; Antonio Tello-Montoliu; Davide Capo-

danno; Kolipet Dharmashankar; Bhaloo Desai; Theodore A. Bass; Dominick J. Angiolillo. Laboratori

d’Investigació Cardiovascular, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge-Institut

d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), L’Hospitalet de Llobregat; University of Florida Colle-

ge of Medicine, Jacksonville, Florida, EUA.

Introducció: Diferents vies de senyalització s’interrelacionen per a donar lloc als processos que

porten a l’agregació plaquetària. El cangrelor és un inhibidor endovenós del receptor plaquetari

P2Y12, amb un efecte potent, selectiu i reversible.

Objectiu: Avaluar l’impacte dels efectes inhibitoris induïts per cangrelor en diferents vies de

senyalització plaquetària.

Mètodes: S’avaluà la reactivitat plaquetària en 80 pacients amb cardiopatia isquèmica sota

tractament antiagregant amb àcid acetilsalicílic. El test de funció plaquetària emprat va ser

l’agregometria amb múltiples elèctrodes, i es van fer servir com a estímul agonistes específi cs

(adenosina difosfat [ADP] i ADP més prostaglandina E1 [PGE]) i agonistes no específi cs (àcid ara-

quidònic [AA], col·lagen [COLL] i pèptid actiu del receptor de trombina [TRAP]) del receptor P2Y12.

Les mostres s’analitzaren basalment i després d’incubació in vitro amb cangrelor (500 nM). Els re-

sultats s’expressaren com una àrea sota la corba d’unitats arbitràries (AU*min). Els canvis absoluts i

relatius es van expressar com a percentatge d’inhibició plaquetària: [(AU*min basal – AU*min pos-

tincubació) x 100 / AU*min basal]; en l’agregació plaquetària es van calcular per a cada agonista.

Resultats: Es va observar una inhibició marcada de l’agregació plaquetària (canvi absolut)

amb tots els agonistes (ADP: 533 [CI del 95%: 481-586] AU*min; ADP + PGE: 216 [CI del 95%:

345-441]; AA: 218 [CI del 95%: 162-275] AU*min; COLL: 258 [CI del 95%: 217-298]; TRAP: 532

[CI del 95%: 484-581] AU*min; p < 0,001 per a cada comparació). Així mateix, l’ús de cangrelor

s’associà amb un percentatge d’inhibició plaquetària important (ADP: 81 ± 13%; ADP + PGE:

81 ± 15%; AA: 64 ± 27%; COLL: 45 ± 25%; TRAP: 48 ± 16%).

Conclusions: El cangrelor té un efecte d’inhibició plaquetària potent, mitjançat principalment

pel receptor P2Y12, però també per altres vies de senyalització plaquetària.


SALA B

Dijous 2 de juny

17:00 - 18:30

TÈCNIQUES D’IMATGE

Moderadors

Dr. Lluís MolinaDr. Alejandro Ruiz Majoral


ECOCARDIOGRAFIA D’ESTRÈS I TOMOGRAFIA COMPUTADA EN L’AVALUACIÓ DEL DO-

LOR TORÀCIC AGUT: UN ESTUDI PILOT ALEATORITZAT

Sara Gonçalves; José Tomás Ortiz; Laura Sanchis; Marta Sitges; Carles Paré; Manel Azqueta; Bàrbara

Vidal; Teresa Maria De Caralt; Xavier Bosch. Hospital Clínic de Barcelona; Hospitalar de Setúbal, EPE,

Portugal.

Introducció: Les síndromes coronàries agudes (SCA) amb troponines i ECG normals poden estar

infradiagnosticades fi ns a un 10%. L’avaluació funcional amb ecocardiografi a d’estrès (EE) o ana-

tòmica mitjançant tomografi a computada multidetector (TCMD) s’ha proposat en l’estudi dels

malalts amb probabilitat baixa o intermèdia de malaltia arterial coronària (MAC). Presentem un

estudi pilot aleatoritzat per a comparar aquestes dues estratègies.

Mètodes: S’han inclòs prospectivament 92 malalts sense MAC prèvia amb dolor toràcic agut,

troponines seriades negatives i ECG normal, amb probabilitat intermèdia de MAC. S’assignaren

de manera aleatoritzada a EE (n = 43) o TCMD (n = 49) durant l’assistència inicial a la unitat de

dolor toràcic. Els malalts amb prova no concloent o positiva van ser ingressats a l’hospital. Es

registrà la presència o l’absència de diagnòstic fi nal de MAC, així com l’aparició d’esdeveniments

cardíacs majors avaluats al cap de sis mesos de seguiment.

Resultats: La probabilitat pretest mitjana de MAC fou el 18%. Edat mitjana: 60 ± 11 anys, amb

un 59% d’homes, un 13% de diabètics, un 51% de dislipèmics, un 64% d’hipertensos i un 60%

de fumadors. Al llarg de l’estudi, el 28,6% dels malalts del grup de TCMD i el 30,2% dels del grup

d’EE van ser ingressats (p = n. s.). No es detectaren diferències en el diagnòstic fi nal de MAC en-

tre els grups (12% vs. 11,6%, respectivament, p = n. s.). En el grup de TCMD, un pacient ingressà

per infart no fatal i un altre presentà insufi ciència cardíaca durant el seguiment. No hi va haver

esdeveniments en el grup d’EE.

Conclusió: Segons aquest estudi pilot, una estratègia diagnòstica inicial basada en l’EE és tan

efectiva i segura com la TCMD en el diagnòstic de MAC en malalts amb una probabilitat pretest

baixa o intermèdia.


VALORACIÓ DELS DEFECTES PARADOXALS DE LA SPECT A LES REGIONS AMB NECROSI

MIOCÀRDICA

Laura María Gracia Sánchez, Mònica Sabaté-Fernández; Maria Nazarena Pizzi; Santiago Aguadé-

Bruix; Gustavo de León; Guillermo Romero; Jaume Candell-Riera. Unitat de Cardiologia Nuclear,


Objectius: Valoració dels defectes paradoxals (DP) observats amb SPECT de perfusió miocàrdica

(PM) a les regions amb necrosi miocàrdica.

Metodologia: S’han estudiat 96 pacients consecutius amb infart de miocardi (IM) previ i DP en

la SPECT (edat mitjana: 66 ± 12 anys, amb 27 dones). Van ser avaluats amb SPECT de PM d’esforç

i repòs i coronariografi a. Es va valorar la regió de la necrosi fent servir el nivell de captació mio-

càrdica, la motilitat i l’engruiximent sistòlic postesforç i en repòs. Els valors quantitatius van ser

ponderats per intensitat i extensió (valor de la intensitat ponderat: VIP). La coronariografi a va

proporcionar la permeabilitat de l’artèria responsable de la necrosi amb DP (IM-DP) i l’existència

de circulació col·lateral.

Resultats: Dels 96 pacients, 84 presentaven permeabilitat de l’artèria responsable del DP, en els

quals es van observar 88 IM-DP (54 d’anteriors i 34 d’inferiors), amb un VIP diferencial de –1,07

± 0,4, una motilitat d’1,4 ± 1,5 i un engruiximent d’1,26 ± 1,23. També hi va haver 20 necrosis no

paradoxals (10 d’anteriors i 10 d’inferiors), amb un VIP diferencial de 0,33 ± 0,61, una motilitat

de 2,85 ± 1,31 i un engruiximent de 2,7 ± 1,42. En tots els 12 pacients sense permeabilitat de

l’artèria responsable es va objectivar circulació col·lateral. Hi va haver 14 IM-DP (6 d’anteriors i 8

d’inferiors), amb un VIP diferencial de –1,11 ± 0,35, una motilitat de 2,21 ± 1,58 i un engruiximent

d’1,71 ± 1,14, i 9 necrosis no paradoxals (7 d’anteriors i 2 d’inferiors), amb un VIP diferencial de

0,14 ± 0,34, una motilitat de 3,5 ± 1,41 i un engruiximent de 3,25 ± 1,14.

Conclusions: Els IM-DP en la SPECT de PM presenten criteris gammagràfi cs de viabilitat, amb

artèria responsable majoritàriament oberta o amb presència de circulació col·lateral si l’artèria

està oclosa.


L’ECOCARDIOGRAFIA PORTÀTIL COM A EINA EN ATENCIÓ PRIMÀRIA

Sonia Ruiz Bustillo; Marcelo Rizzo; Núria Farré López; Mercè Cladellas Capdevila; Soledad Ascoeta

Ortiz; Jordi Bruguera i Cortada. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona.

Introducció: L’ecocardiografi a és sol·licitada pel metge de família per a l’estudi de múltiples

símptomes, i l’elevada demanda en la gran majoria dels hospitals provoca llargues llistes

d’espera.

Objectiu: Avaluar si l’ecocardiograma portàtil en la consulta dels centres d’atenció primària

(CAP) és una eina útil per a disminuir les derivacions al laboratori d’ecocardiografi a hospitalari.

Mètodes: Durant un període de 15 mesos, el cardiòleg va realitzar un ecocardiograma en el

CAP a 188 pacients derivats pel metge de capçalera. En cas de patologia estructural important,

valvulopatia rellevant o fi nestra ecocardiogràfi ca defi cient, el pacient era derivat a l’hospital.

Resultats: L’edat mitjana fou 65 ± 16 anys, i el 60,6% eren dones. HTA: 59%. DM: 23,9%. DLP:

26,6%. Tabaquisme: 14,9%. Les indicacions per a l’ecocardiograma foren: dispnea (20,7%), ECG

patològic (17%), buf (14,4%), HTA (13,3%), valvulopatia (9%), FA (6,9%), cardiomegàlia (5,9%) i

altres causes (11,6%). 18 pacients (9,6%) van ser derivats al laboratori hospitalari perquè pre-

sentaven valvulopatia signifi cativa (66,7%), disfunció sistòlica VI (16,7%), mala fi nestra (5,6%) i

altres (11,2%). Del total dels pacients avaluats, van tenir un estudi normal un 26,1%; alteració de

la relaxació, un 25,5%; valvulopatia no signifi cativa, un 20,7%; hipertròfi a ventricular, un 8,5%; i

altres alteracions no rellevants, un 9,6%.

Conclusió: La principal causa de sol·licitud d’ecocardiograma pels metges de família és la disp-

nea, sobretot en dones, seguida de les alteracions electrocardiogràfi ques. Només un 9,6% dels

pacients presenten alteracions estructurals cardíaques rellevants. L’ecocardiografi a portàtil en

el CAP redueix de forma signifi cativa la demanda d’aquesta prova a nivell hospitalari, i això es

tradueix en una llista d’espera més curta.


ANÀLISI DE LES DIMENSIONS DELS STENTS EN TRONC COMÚ MITJANÇANT TOMOGRA-

FIA COMPUTADA MULTIDETECTOR

Gerard Roura; José Luis Ferreiro; Joan Antoni Gómez-Hospital; Sílvia Homs; Lluís Teruel; Francesc

Jara; Jaume Maristany; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari

de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció/objeciu: La tomografi a computada multidetector (TCMD) és útil per al seguiment

dels stents en el tronc comú esquerre (TCE), però el seu paper encara està per defi nir. El nostre

estudi avalua la fi abilitat de la TCMD en l’anàlisi de les dimensions dels stents en el TCE, cercant

l’àrea luminal mínima (ALM) valorada per TCMD que marqui el punt de tall per al diagnòstic de

la reestenosi.

Mètodes: A tots els pacients inclosos se’ls realitzà una coronariografi a amb ecografi a intravascu-

lar (IVUS) i una TCMD. El diàmetre luminal mínim (DLM) i l’ALM es van valorar per IVUS i TCMD per

dos observadors independents. La concordança entre ambdues mesures es valorà mitjançant

el mètode de Bland-Altman. Es va fer una corba ROC per a trobar l’ALM per TCMD que pogués

marcar el punt de tall de la reestenosi, defi nida com una àrea de 6 mm2 per IVUS.

Resultats: S’analitzaren 52 pacients. S’observà una bona concordança entre les mesures de la

TCMD i de l’IVUS, amb una tendència a la infraestimació per part de la TCMD. L’interval de con-

fi ança fou –0,437 (IC del 95%, de –1,345 a 0,471) per a DLM i –2,257 (IC del 95%, de –6,111 a

1,558) per ALM. La corba ROC, amb una AUC de 0,811, mostrà que una ALD de 4,7 mm2 defi nia

la reestenosi amb una sensibilitat del 87% i una especifi citat del 62%.

Conclusions: La TCMD és una tècnia útil per a l’anàlisi de les dimensions dels stents en TCMD,

amb una bona concordança amb l’IVUS. Una ALM de 4,7 mm2 es pot defi nir com a punt de tall

per al diagnòstic de la reestenosi per TCMD.


MILLORA DE L’ESTRATIFICACIÓ DEL RISC CARDIOVASCULAR EN PACIENTS SOTMESOS

A TRASPLANTAMENT HEPÀTIC O RENAL AMB ECOCARDIOGRAFIA D’ESTRÈS FARMA-

COLÒGIC

Raquel Benedicto Calpe; Alejandro Ruiz Majoral; Remedios Sánchez Prieto; Río Aguilar Torres; Eduard

Claver Garrido; Miguel Ángel Sánchez-Corral Mena; Albert Ariza Solé; Enric Esplugas Oliveras; Án-

gel Cequier Fillat. Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge-Institut d’Investigació

Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: Els trasplantaments hepàtic i renal són una cirurgia de risc que mobilitza molts

recursos. La prevalença de malaltia coronària en aquests pacients no és negligible.

Objectius: Establir el valor de l’ecocardiografi a d’estrès farmacològic (EE) en la valoració del risc

quirúrgic en els pacients sotmesos a trasplantament hepàtic (TH) o trasplantament renal (TR).

Material i mètodes: Malalts consecutius estudiats per a TH o TR. Tots van ser valorats segons

una escala de risc revisada (antecedents de cardiopatia isquèmica, insufi ciència cardíaca, malal-

tia cerebrovascular, diabetis, insufi ciència renal) i se’ls va realitzar EE. Es van registrar els esdeve-

niments cardiovasculars durant l’hospitalització: mort, infart, síndrome coronària aguda, edema

de pulmó, arítmies ventriculars.

Resultats: Un total de 152 pacients estudiats van ser trasplantats. Un 25% (39) dels malalts van

ser de baix risc. L’EE va resultar negativa i no es van registrar esdeveniments. Un 73% (111) van

ser de risc intermedi. L’EE va ser positiva en sis malalts (5,4%). Els pacients amb EE positiva mos-

traren un risc signifi cativament superior d’esdeveniments cardiovasculars que la resta (66% vs.

3,8%), amb un risc relatiu de 17,5 (IC del 95%, de 5,74 a 53,38, p < 0,001). L’EE mostrà un excel·lent

valor predictiu negatiu (96,19%). Sols dos malalts van ser d’alt risc. L’EE va resultar negativa i no

es van registrar esdeveniments.

Conclusions: L’EE pot millorar l’estratifi cació del risc quirúrgic, sobretot en malalts de risc in-

termedi sotmesos a TH o TR. La seva negativitat prediu una taxa molt baixa de complicacions

cardiovasculars (alt valor predictiu negatiu).


CARACTERITZACIÓ TISSULAR DE LA PROLIFERACIÓ NEOINTIMAL PER ECOGRAFIA IN-

TRAVASCULAR: UN PATRÓ DIFERENT DE FIBROSI

Carlos J. García-Alonso; Ángel Caballero; Francesco Ciompi; Xavier Carrillo; Oriol Pujol; Petia Radeva;

Joan Rigla; Fina Mauri; Antoni Bayés-Genís. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Germans

Trias i Pujol, Badalona; Centre de Visió per Computador, Universitat Autònoma de Barcelona, Bella-

terra.

Introducció: Valorada per ecografi a amb caracterització tissular (IVUS-TC), la proliferació neoin-

timal intrastent (PNI) es presenta amb el mateix patró que el teixit fi brós normal (TF).

Objectiu: El nostre estudi pretén valorar les característiques diferencials entre els dos teixits

mitjançant un algoritme prèviament validat de visió per ordinador (caracterització tissular), que

avalua 35 característiques tissulars específi ques a través de l’anàlisi espectral i textural de la in-

formació obtinguda per l’IVUS.

Mètodes: Vam analitzar 11 pacients amb proliferació neointimal, seleccionant 68 imatges de

proliferació neointimal intrastent (PNI) i 42 de placa fi brosa (TF). Es van avaluar les imatges amb

l’equipament iLab IVUS (Boston Scientifi c). Es realitzà un estudi comparatiu d’ambdós tipus de

lesions (TF i PNI) amb els nostres algoritmes i es va dur a terme un test de dissimilitud assumint

una distribució gaussiana sobre les dades de la fi brosi.

Resultats: L’IVUS-TC va classifi car les dades de PNI i TF com a fi brosi. Els valors de p obtinguts

mostren errors inferiors al 5% en el 80% de les característiques. Hi ha sis de les 35 característi-

ques en estudi que permeten una millor discriminació dels dos teixits, tres de les quals sobre

textura i aparença (Local Binary Pattern) i les altres tres sobre anàlisi de radiofreqüència i anàlisi

espectral de les dades de l’IVUS.

Conclusions: L’anàlisi per IVUS-TC mostra patrons diferents de fi brosi en la PNI comparada amb

el TF en almenys sis característiques mesurables i reproduïbles. Aquestes característiques poden

ajudar a l’hora de diferenciar els dos tipus de teixits fent servir un algoritme d’IVUS-TC.


AVALUACIÓ PRETRASPLANTAMENT PULMONAR DEL FLUX SANGUINI DE LES ARTÈRIES

PULMONARS. ESTUDI COMBINAT AMB GAMMAGRAFIA PULMONAR I VENTRICULO-

GRAFIA ISOTÒPICA

Laura María Gracia Sánchez, Mònica Sabaté-Fernández; Maria Nazarena Pizzi; Nadia Kisiel; Gustavo

de León; Santiago Aguadé-Bruix; Jaume Candell-Riera. Unitat de Cardiologia Nuclear, Hospital Uni-

versitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Objectius: Valoració del fl ux sanguini pulmonar en pacients amb patologia pulmonar de base

prèvia al trasplantament pulmonar unilateral (TPU) o bilateral (TPB).

Metodologia: S’han estudiat 26 pacients candidats a trasplantament pulmonar (edat mitjana:

48 ± 12 anys, amb 12 dones). Es van sotmetre a trasplantament pulmonar: 19 TPB, 4 TPU dret i

3 TPU esquerre. Es van avaluar amb una gammagrafi a pulmonar de perfusió (GPP), valorant la

distribució de fl ux sanguini de cada unitat pulmonar, i una ventriculografi a isotòpica en equilibri

(VEQ) amb càlcul de la fracció d’ejecció (FE) biventricular, els volums i el volum/minut cardíac

(VMC).

Resultats: Els 19 TPB presentaven una distribució mitjana de quantifi cació pulmonar dreta del

52% ± 10% i esquerra del 48% ± 10%, amb un VMC de 4.810 ml ± 1.173 ml. La distribució del

fl ux era 2.465 ml ± 690 ml al dret i 2.346 ml ± 849 ml a l’esquerre. La FE dreta era 41,8 ± 10% i

l’esquerra, 59 ± 8,8%. Els tres TPU esquerres presentaven una distribució mitjana de quantifi ca-

ció pulmonar esquerra del 37,8% ± 13%, amb un VMC de 4.608 ml ± 990 ml i una distribució del

fl ux esquerre de 1.822 ml ± 968 ml. La FE dreta era 48 ± 18% i l’esquerra, 64 ± 6,1%. Els quatre

TPU drets presentaven una distribució mitjana de quantifi cació pulmonar del 39% ± 11%, amb

un VMC de 3.558 ml ± 1.199 ml i una distribució del fl ux dret de 1.423 ml ± 712 ml. La FE dreta

era 44,7 ± 8,5% i l’esquerra, 61,5 ± 5,6%.

Conclusions: L’associació de GPP i VEQ permet avaluar de forma quantitativa els fl uxos sangui-

nis de cada artèria pulmonar de forma no invasiva. En els TBU s’observa que la unitat pulmonar

amb un fl ux més petit és la que ha de ser trasplantada.


QUÈ APORTA LA CARDIORESSONÀNCIA MAGNÈTICA A L’ESTUDI DEL PACIENT AMB

VÀLVULA AÒRTICA BICÚSPIDE?

Josep M. Alegret (1-3); Carme Ligero (1); Maite Martín (2); Monique Mendoza (2); Nahum Calvo (2);

Xavier Perich (3). Secció de Cardiologia, Hospital Universitari de Sant Joan de Reus (1); Diagnòstic per

la Imatge, Hospital Universitari de Sant Joan de Reus (2); DIMATGE, CRC Hospital Quirón (3).

Introducció: La valoració de la valvulopatia aòrtica bicúspide (VAB) mitjançant ecocardiografi a

pot tenir limitacions; entre altres, en la defi nició morfològica valvular i en l’estudi de la dilatació

de l’aorta ascendent. Aquesta informació pot tenir implicacions pronòstiques.

Objectiu: Conèixer què aporta la cardioressonància magnètica (CRM) a l’estudi de la morfologia

valvular i de la dilatació de l’aorta ascendent en el pacient amb VAB.

Mètodes: En 55 pacients remesos per CMR amb VAB o sospita de VAB, hem analitzat: 1) la fi abili-

tat en la defi nició de la morfologia valvular aòrtica, i 2) l’extensió de la dilatació de l’aorta toràcica

més enllà del territori explorat en 16 anys. La ± ecocardiografi a.

Resultats: El 72% eren homes, amb una edat mitjana de 44 anys. La morfologia valvular va ser

defi nible en 53 pacients (96%). En 45 pacients (82%), l’ecocardiograma mostrava una dilatació

de l’aorta ascendent. En 18 d’aquests casos (40%) es va identifi car una dilatació en algun seg-

ment de l’aorta toràcica distal en el territori explorat amb ecocardiografi a. En dos pacients que

no presentaven dilatació aòrtica en l’ecocardiograma es va identifi car amb CRM una dilatació

distal en el territori explorat amb ecocardiografi a.

Conclusions: La CMR aporta un valor afegit a l’estudi ecocardiogràfi c en el pacient amb diag-

nòstic o sospita de VAB en la defi nició de la morfologia valvular i en l’exploració de l’extensió de

la dilatació aòrtica.


ÉS POSSIBLE MILLORAR LES INDICACIONS DELS ECOCARDIOGRAMES MITJANÇANT LA

IMPLEMENTACIÓ D’UN PROTOCOL DE SOL·LICITUD DE PROVES?

Dolors Viles Bertran (1); Eva Pueo Crespo (1); Clara Bergua Martínez (2); Iris de la Puerta González-

Miró (1); Isabel Hernández Martín (1); Antonio Miñano Oyarzábal (1); Manel Piqué Gilart (1); Berta

Daga Calejero (1); Fernando Worner Diz (1). Servei de Cardiologia (1), Hospital Universitari Arnau de

Vilanova de Lleida; Servei de Cardiologia (2), Hospital San Jorge de Huesca.

Introducció: L’ecocardiograma és de gran utilitat tant en el diagnòstic com en el seguiment de

la majoria de cardiopaties. La seva fàcil accessibilitat fa augmentar la demanda, amb la conse-

güent saturació dels gabinets d’ecocardiografi a.

Objectiu: Valorar la repercussió de l’elaboració d’un protocol de sol·licitud d’ecocardiogrames

en la idoneïtat de la indicació de les proves demanades des de consultes.

Mètodes: Es van analitzar 268 sol·licituds consecutives i els informes respectius de l’any 2008

i 268 peticions de l’any següent, després de l’elaboració i la difusió d’un protocol actualitzat i

consensuat de les seves indicacions.

Resultats: Les sol·licituds abans i després del protocol eren comparables, sense diferències sig-

nifi catives en l’edat mitjana (62,3 vs. 62,97 anys, p = 0,7), en la distribució per sexes (50,7% vs.

53,73% d’homes, p = 0,5), ni en el tipus de sol·licitud (72% vs. 69% de primers estudis, p = 0,5).

No hi va haver diferències signifi catives en el percentatge global de peticions ajustades a les

indicacions preprotocol i postprotocol (79,1% vs. 82,09%, p = 0,38) i tampoc en el subgrup de

sol·licituds generades per Cardiologia (78,21% vs. 79,72%, p = 0,696). Es va detectar un augment

signifi catiu en el percentatge de peticions correctament indicades en el seguiment de valvulo-

paties (35% vs. 58%, p = 0,034).

Conclusions: L’elaboració i la difusió d’un protocol consensuat i actualitzat de peticions

d’ecocardiogrames va tenir un impacte en la millora del seguiment ecocardiogràfi c de la pato-

logia valvular, tot i que no va repercutir en el nombre global d’exploracions idòniament dema-

nades.


UTILITZACIÓ DE LES TÈCNIQUES D’IMATGE EN EL DIAGNÒSTIC DE LA PERICARDITIS

CONSTRICTIVA

Andreu Porta-Sánchez; Jaume Sagristà-Sauleda; David García-Dorado. Hospital Universitari Vall

d’Hebron, Barcelona.

Introducció: En l’època prèvia a les tècniques d’imatge (ecocardiograma, TC, RM, cateteris-

me), probablement només es diagnosticaven les pericarditis constrictives (PC) calcifi cades.

L’adveniment d’aquestes tècniques pot haver modifi cat l’estratègia diagnòstica de la PC.

Objectiu: Estudiar en una sèrie contemporània la utilització i la contribució de les diferents tèc-

niques d’imatge al diagnòstic de la PC.

Mètodes i resultats: Revisió retrospectiva de 120 malalts amb PC comprovada quirúrgicament

entre 1978 i 2010. S’analitzà la utilització de la radiografi a de tòrax, l’ecocardiograma de Doppler,

la TC toràcica, l’RM i l’estudi hemodinàmic, el seu rendiment i la seva contribució al diagnòstic

de la PC. La radiografi a de tòrax mostrava calcifi cacions en un 30% dels casos. El 97% tenien

ecocardiograma, que en un 37% de les ocasions va donar el diagnòstic segur i en un 30% el va

donar amb una alta probabilitat. El 62,5% tenien TC de tòrax, que va ser anormal en el 97% dels

casos (pericardi engruixit en el 48%, punts de calcifi cació en el 25% i líquid en el 25%). Un 9%

tenien RM. L’estudi hemodinàmic es va fer en el 28,3% dels malalts, que van mostrar dip-plateau

en el 94% dels casos. El diagnòstic es basà en la sospita clínica recolzada en: ecocardiograma

en un 40% de malalts, ecocardiograma més TC toràcica en un 24%, ecocardiograma més estudi

hemodinàmic en un 20%.

Conclusions: 1) L’ecocardiograma segueix sent la tècnica més utilitzada, però sovint es va con-

siderar insufi cient per a establir el diagnòstic amb seguretat. 2) Sorprèn l’elevada utilització de

l’estudi hemodinàmic per a establir el diagnòstic de pericarditis constrictiva.


SALA A

Divendres 3 de juny

9:00 - 10:30


Moderadors

Dr. Manel PiquéDra. Antònia Sambola


INFART AGUT DE MIOCARDI AMB ELEVACIÓ DEL SEGMENT ST I MÍNIMA EXPRESSIÓ

ELECTROCARDIOGRÀFICA: CARACTERÍSTIQUES, EVOLUCIÓ I PRONÒSTIC

Francisco Campelo; Jaime Aboal; Pablo Loma-Osorio; Daniel Bosch; Xavier Albert; Coloma Tiron; Mi-

guel Zabalza; Joan Sala; Rafael Masià. Unitat Coronària, Servei de Cardiologia, Hospital Universitari

de Girona Doctor Josep Trueta.

Introducció: En la pràctica diària hi ha síndromes coronàries amb elevació del segment ST

(SCAEST) que no compleixen de forma estricta els criteris electrocardiogràfi cs diagnòstics.

Objectiu: Conèixer les característiques d’aquells pacients que presenten una elevació de l’ST i

no compleixen els criteris electrocardiogràfi cs defi nitoris de SCAEST.

Mètode: Registre prospectiu de les SCAEST amb mínima expressió electrocardiogràfi ca ingres-

sats a la Unitat Coronària entre novembre del 2006 i desembre del 2010. Es van recollir variables

clíniques, tractament agut, complicacions intrahospitalàries i seguiment telefònic (mitjana de

26,5 mesos).

Resultats: De 1.112 pacients amb SCAEST, se’n va incloure 81 amb mínima expressió en l’ECG

(7,2%). Van ser localitzats a la cara anterior el 59% i tenien una puntuació Killip I a l’ingrés el 87%.

Només el 29% d’aquests pacients van rebre tractament en fase aguda (angioplàstia primària en

el 18% i fi brinòlisi en l’11%). Es va realitzar coronariografi a al 85% dels pacients, i van presentar

malaltia dels segments proximals el 31% i dels mitjans el 42%, amb un fl ux inicial TIMI de 0-1 en

el 42% dels casos. Van presentar complicacions hospitalàries d’insufi ciència cardíaca el 2,5% i

de re-IAM 2,5% i un pacient va morir de xoc cardiogènic. Quant a les complicacions en el segui-

ment, van necessitar revascularització un 20,5% i re-IAM un 6,4% i un pacient va morir de causa

cardiovascular.

Conclusió: Més de dos terços dels IAMEST amb mínima expressió en l’ECG no reben tractament

en fase aguda, essent un grup de pacients que presenten lesions en segments proximals i una

alta taxa de complicacions en el seguiment.


VALOR PRONÒSTIC D’UNA OCLUSIÓ CORONÀRIA CRÒNICA CONTRALATERAL A

L’ARTÈRIA CULPABLE EN PACIENTS AMB SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA

Andrea di Marco; Albert Ariza Solé; José Carlos Sánchez Salado; Victòria Lorente Tordera; Joan Anto-

ni Gómez Hospital; Luis Teruel Gila; Raquel Benedicto Calpe; Ana Marcano Fernández; Ángel Cequier

Fillat. Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: Dades recents suggereixen un impacte pronòstic negatiu en pacients amb oclu-

sions coronàries cròniques (OCC) en la síndrome coronària aguda (SCA). No obstant això, no està

clar el benefi ci de revascularitzar les OCC en aquest escenari clínic.

Objectiu: Analitzar pacients amb SCA i malaltia coronària multivàs (MCM) (amb OCC i sense),

l’evolució i els determinants del pronòstic a mitjà termini.

Material i mètodes: S’analitzà una cohort de pacients consecutius (n = 98) ingressats per SCA

i OCC contralateral a l’artèria culpable de l’SCA (AC) i es comparà amb una cohort de pacients

sense OCC, emparellada per edat i gravetat de coronariopatia (n = 139). Es documentaren es-

deveniments cardiovasculars adversos (mort, reinfart, revascularització) durant un seguiment

mitjà de 299 dies.

Resultats: No s’apreciaren diferències en edat (62,86 vs. 62,85 anys), sexe (80,6% vs. 84,2%

d’homes), fracció d’ejecció (48,4% vs. 51,3%) i nombre de vasos afectats (2,54 vs. 2,43). Els pa-

cients amb OCC presentaren més diabetis (41,8% vs. 34,5%), infart previ (25,5% vs. 9,4%) i insu-

fi ciència renal (6,1% vs. 2,9%). Els pacients amb OCC presentaren més esdeveniments cardio-

vasculars majors (mort i reinfart de miocardi; 13,3% vs. 7,9%, p = 0,179). En l’anàlisi multivariant,

els principals predictors d’esdeveniments foren l’edat (p = 0,002) i l’OCC (p = 0,075). En pacients

amb OCC, la revascularització d’aquesta (n = 14) provocà una lleu reducció dels esdeveniments

cardiovasculars majors (7,1% vs. 14,3%, p = 0,466).

Conclusions: Els pacients amb OCC presenten una taxa elevada d’esdeveniments cardiovascu-

lars, superior a la dels pacients amb MCM sense OCC. La revascularització de l’OCC podria tenir

un benefi ci pronòstic en aquests pacients.


ICP PRIMARI AMB BIVALIRUDINA EN PACIENTS AMB IAMEST. SEGUIMENT A MITJÀ

TERMINI

Ana Marcano Fernández; Albert Ariza Solé; Raquel Benedicto Calpe; Victòria Lorente Tordera; José

Carlos Sánchez Salado; Joan Antoni Gómez Hospital; Pedro Moliner Borja; Montserrat Gracida Blan-

cas; Àngel Cequier Fillat. Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de

Llobregat.

Introducció: La bivalirudina (BV) ha mostrat millorar el pronòstic en la SCAEST tractada amb ICP

primari (ICPP) en comparació amb heparina + inhibidors de la GPIIbIIIa. No obstant això, hi ha

molt poca experiència en la seva utilització en el nostre medi.

Objectius: Analitzar les característiques basals i l’evolució a mitjà termini de pacients sotmesos a

ICPP en el nostre centre i identifi car la possible infl uència de BV en la seva evolució.

Mètodes: Es registraren esdeveniments cardiovasculars (mort, reinfart, revascularitzacions i

trombosi de stent) de 144 pacients BV+ en comparació amb 256 pacients BV- durant un segui-

ment mitjà de 307 dies.

Resultats: L’edat (62,1 vs. 61,8 anys) i el sexe (79,2% vs. 80,5% homes) foren similars, però els

BV+ presentaren menys diabetis (22,2% vs. 36,3%, p = 0,003), HTA (45,1% vs. 65,2%; p < 0,001),

IRC (0,7% vs. 3,9%, p = 0,059) i menys vasos afectats en la coronariografi a (1,6 vs. 2,0). Els BV+

reberen menys abciximab (4,9% vs. 25,4%, p = 0,001) i enoxaparina (10,4% vs. 37,1%). El risc

de sagnat intrahospitalari fou menor amb BV (5,6% vs. 10,2%, p = 0,113). Els BV+ presentaren

menor incidència de mort i reinfart (4,2% vs. 9,0%, p = 0,074) i revascularitzacions (6,3% vs. 9,9%,

p = 0,001). La trombosi de stent fou infreqüent en ambdós grups (0,7% vs. 1,6%). En l’anàlisi

multivariant, la BV no es comportà com a factor pronòstic.

Conclusions: La BV mostrà bon perfi l de seguretat, amb incidència baixa de sagnat intrahospi-

talari i trombosi de stent a mitjà termini. Els pacients BV+ tenien un perfi l de risc més favorable,

que podria justifi car la seva millor evolució.


EL CODI IAM A GIRONA: TEMPS DE REPERFUSIÓ ABANS I DESPRÉS

Jaime Aboal; Pablo Loma-Osorio; Xavier Albert; Daniel Bosch; Francisco Campelo; Michel Zabalza;

Coloma Tiron; Joan Sala; Rafael Masia. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Girona Doctor

Josep Trueta.

Objectiu: Conèixer els temps de reperfusió en fase aguda dels pacients amb IAMEST des del

començament del codi IAM i comparar-los amb els anteriors.

Mètode: Registre prospectiu dels malalts amb IAMEST (inici del dolor < 24 hores), tractats en

fase aguda i ingressats a la unitat coronària. S’ha comparat un període previ (1.1.2007-31.5.2009)

amb un de posterior des del començament de l’aplicació del codi IAM (1.6.2009-31.12.2010).

S’ha recollit el tipus de tractament agut, el temps del primer contacte mèdic (PCM) (PCM-agulla/

PCM-baló), el percentatge dins dels temps recomanats i el lloc de tractament.

Resultats: En total, s’han estudiat 741 pacients, 391 malalts del primer període i 350 del segon

(codi IAM). Pel que fa a la trombòlisi, no s’han demostrat diferències en el percentatge de prehos-

pitalari (28,6 vs. 35%, p = 0,19), el temps PCM-agulla (43,5 vs. 43,9 minuts, p = 0,9) o el percentat-

ge de tractats abans de 30 minuts des del PCM (53,5% vs. 49,6%, p = 0,5). Quant a l’angioplàstia

primària, no hi ha diferències signifi catives respecte al percentatge d’angioplàsties realitzades

en centres de Barcelona (25,8% vs. 36,5%, p = 0,07) ni al temps PCM-baló (188,9 vs. 162,5 mi-

nuts, p = 0,1), però sí en el percentatge tractat abans de 120 minuts (45,9% vs. 30,6% p = 0,01) i,

específi cament, en el lloc —Unitat d’hemodinàmica de l’Hospital Universitari de Girona Doctor

Josep Trueta (55,7% vs. 37,6%, p = 0,01) i unitats d’hemodinàmica dels centres de Barcelona (0%

vs. 18,5%, p = 0,07).

Conclusions: Amb el codi IAM persisteixen els temps prolongats d’angioplàstia primària, amb

un empitjorament del nombre de malalts tractats abans de 120 minuts. No s’han objectivat can-

vis respecte als temps de trombòlisi.


EXPERIÈNCIA INICIAL D’UN PROGRAMA D’HIPOTÈRMIA EN LA SÍNDROME POSTATU-

RADA CARDÍACA A L’HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE

Remedios Sánchez Prieto; José Carlos Sánchez Salado; Albert Ariza Solé; Victoria Lorente Tordera;

Ángel Cequier Fillat. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: Analitzem els malalts sotmesos a hipotèrmia després de presentar mort sobtada

extra- o intrahospitalària per fi bril·lació ventricular o asistòlia en situació comatosa en el nostre

centre.

Mètodes: S’analitzen 20 pacients des del novembre de 2009 fi ns el març de 2011. El tractament

es va realitzar amb un sistema de refredament extern (Arctic Sun) complementat amb infusió in-

travenosa de sèrum a 4 ºC. La temperatura objectiu va ser de 33 ºC durant 24 hores. Es va valorar

la situació neurològica segons l’escala Cerebral Performance Categories (CPC).

Resultats: El 80% eren homes, amb una mitjana d’edat de 58 anys. En el 65% la causa atribuïble

va ser fi bril·lació ventricular amb infart agut de miocardi, en el 35% restant la causa va ser arít-

mia ventricular primària. Les complicacions atribuïbles al tractament són: infeccions en el 55%

(11/20); arítmies ventriculars en el 15% (3/20); i tiritona en el 35% (7/20). Un 45% (9/20) varen

presentar mioclònies en les primeres 24 hores i cap va presentar una bona evolució. La supervi-

vència ha estat del 60% (12/20): el 83,3% (10/12) s’ha mantingut sense seqüeles neurològiques

importants (CPC 1-2) i el 16,6% (2/12) sí que ha tingut seqüeles neurològiques (CPC 3-4). Del

40% que va ser èxitus nomes 1 cas es podria relacionar al tractament amb hipotèrmia (arítmia

ventricular refractària).

Conclusions: En la nostra experiència inicial, el tractament amb hipotèrmia en aquests pacients

ha presentat una taxa de supervivència acceptable amb bona qualitat de vida. Les complica-

cions greus són poc freqüents. Els predictors pronòstics clàssics com les mioclònies semblen

útils malgrat el tractament amb hipotèrmia.


UTILITAT DE LES ESCALES DE RISC TIMI I GRACE EN L’SCASEST A L’ERA DE L’ESTRATÈGIA

INVASIVA

Cosme García-García; Lluís Recasens; Núria Farré; Oona Meroño; Núria Ribas; Soledad Ascoeta; Mi-

guel Cainzos; Lenny Franco; Jordi Bruguera. Parc de Salut Mar-Institut Municipal d’Investigació Mè-

dica, Barcelona.

Introducció i objectiu: Les escales TIMI i GRACE valoren el risc a la síndrome coronària aguda

sense elevació d’ST (SCASEST), però les guies recomanen l’estratègia invasiva. L’objectiu és ana-

litzar la utilitat de TIMI i GRACE en la nostra població amb SCASEST.

Mètode: Entre gener del 2009 i desembre del 2010 ingressaren consecutivament a la unitat

coronària 185 pacients amb SCASEST. S’analitzà la realització de cateterisme i la mortalitat in-

trahospitalària en funció del risc TIMI i GRACE.

Resultats: Edat mitjana de 65,8 anys (DE: 13,2), amb un 69,6% d’homes. La puntuació TIMI mitja-

na fou 3,4 punts (DE: 1,1). Es classifi quen com a baix risc el 21,1%, com a risc mitjà el 62,2% i com

a risc alt el 16,8%. Si utilitzem GRACE, la puntuació mitjana és 137,3 (DE: 43,0), i són de baix risc

el 24,8%, de risc mitjà el 26,0% i d’alt risc el 49,2%. En funció del risc TIMI, es va realitzar corona-

riografi a al 83,9% dels pacients d’alt risc, al 81,8% dels de risc mitjà i al 88,9% dels de baix risc (p

= 0,62). Segons GRACE, es realitzà cateterisme al 75,3% d’alt risc, al 88,9% de risc mitjà i al 93,0%

de baix risc (p = 0,078). Els d’alt risc GRACE tenen més malaltia multivàs que els de risc mitjà o

baix (63,8%, 36,6% i 26,8%, p < 0,001). La mortalitat intrahospitalària real fou inferior a la teòrica

segons GRACE (1,1% vs. 4,63%, p < 0,01).

Conclusions: Els nostres pacients amb SCASEST tenen un risc TIMI mitjà i un risc GRACE mitjà-

alt. El risc TIMI o GRACE no s’associa a realització de coronariografi a, però si a la presència de

malaltia multivàs. La mortalitat intrahospitalària real és inferior a la teòrica segons GRACE.


ÉS DIFERENT EL PRONÒSTIC INTRAHOSPITALARI EN ELS PACIENTS DIAGNOSTICATS

D’INFART RESPECTE ALS DIAGNOSTICATS D’ANGOR AMB LA DETERMINACIÓ DE LES

TROPONINES ULTRASENSIBLES?

Sandra Cabrera; Jordi Sans; Ramón de Castro; Sergio Giovanny Rojas; Íngrid Colomer; Jordi Guari-

nos; Mohsen Mohandes; Leo Krsticevic; Alfred Bardají. Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

Antecedents: Dins la síndrome coronària aguda sense elevació del segment ST (SCASEST), els

pacients amb infart (IAM) tenen pitjor pronòstic que els diagnosticats d’angina inestable (AI).

Amb l’aplicació de la nova defi nició d’infart i la determinació de les troponines ultrasensibles,

darrerament s’ha incrementat la proporció de pacients amb aquest diagnòstic.

Objectiu: Conèixer el perfi l de risc, les diferències en l’estratègia terapèutica i la mortalitat hos-

pitalària entre els dos grups en el nostre entorn.

Mètodes: S’han inclòs tots els ingressos en el nostre hospital per SCASEST durant el període

2009-2010, que s’han registrat a la base de dades RENACI de la Secció de Cardiopatia Isquèmica

i Unitats Coronàries de la SEC.

Resultats: 550 pacients amb SCASEST (IAM: 73,1%, AI: 26,9%). No hi va haver diferències signifi -

catives entre grups en els factors de risc clàssics. Els pacients amb IAM no Q presentaven signifi -

cativament més insufi ciència renal i insufi ciència cardíaca prèvia, pitjor Killip I i pitjor puntuació

en l’escala de risc GRACE en l’ingrés. La proporció de pacients amb canvis electrocardiogràfi cs va

ser més alta en el grup d’IAM que en el d’AI (74,6% vs. 53,6%, p < 0,001). Els pacients amb IAM

van ser tractat amb més freqüència amb doble antiagregació (91,3% vs. 84,5%, p = 0,021) i dosis

de càrrega de clopidogrel (73,5 vs. 64,4, p = 0,039), se’ls va realitzar un major nombre de corona-

riografi es (75,9% vs. 57,8%, p = 0,001) i van presentar una proporció inferior de coronàries sanes

(12,1% vs. 23,3%, p = 0,01). No va haver-hi diferències en la mortalitat intrahospitalària entre els

dos grups (4% vs. 0,7%, p = 0,052).

Conclusions: En la nostra mostra no s’han trobat diferències signifi catives en la mortalitat in-

trahospitalària entre el grup amb IAM i el grup amb AI, fet que probablement està relacionat

amb l’ús d’una estratègia terapèutica i invasiva més agressiva en els primers.


IMPACTE PRONÒSTIC EN LA MORTALITAT INTRAHOSPITALÀRIA DE LA FIBRIL·LACIÓ

AURICULAR EN EL SI D’UNA SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA

Sandra Cabrera; Jordi Sans; Ramón de Castro; Gil Bonet; Míriam García; María García; Pilar Valdovi-

nos; Isabel Serrano; Alfred Bardají. Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

Antecedents: La fi bril·lació auricular (FA) que apareix en el context d’un infart agut de miocardi

s’associa a una mortalitat més elevada, però no es coneix l’impacte pronòstic de l’FA en l’ingrés

per una síndrome coronària aguda (SCA).

Objectiu: Conèixer les diferències clíniques basals en el maneig i la mortalitat intrahospitalària

dels pacients amb FA en l’ingrés i SCA en comparació amb els pacients sense arítmia.

Mètodes: S’han inclòs tots els pacients ingressats en el nostre hospital per SCA durant els anys

2009 i 2010, que s’han registrat a la base de dades RENACI de la Secció de Cardiopatia Isquèmica

i Unitats Coronàries de la SEC.

Resultats: 827 pacients (un 6,4% amb FA en l’ingrés). Els pacients amb arítmia tenien signifi cati-

vament més edat (edat mitjana de 74,6 ± 9,3 vs. 65 ± 13,3 anys) i presentaven una major propor-

ció d’hipertensió arterial (84,9% vs. 65,1%), d’antecedents de cardiopatia isquèmica (35,8% vs.

23,6%), d’insufi ciència cardíaca (13,2% vs. 3,6%) i d’insufi ciència renal (47,2% vs. 26,6%), així com

una pitjor puntuació en l’ingrés en l’escala de risc GRACE (risc alt: 62,3% vs. 27,4%). De forma sig-

nifi cativa, aquest grup va ser tractat menys freqüentment amb doble antiagregació (69,8% vs.

92,1%) i blocadors beta (49,1% vs. 63%). També, se’ls va realitzar menys coronariografi es (50,9%

vs. 77,2%, p < 0,001) i revascularització (27,5% vs. 59,4%, p < 0,001). La mortalitat intrahospita-

lària va ser més elevada en el grup amb FA (13,2 vs. 3,4%, p < 0,001), sense arribar a ser un predic-

tor independent de mortalitat intrahospitalària després d’ajustar per altres variables.

Conclusions: En la nostra mostra, els pacients amb FA i SCA tenen un pitjor pronòstic intrahos-

pitalari, fet que probablement té relació amb el seu pitjor perfi l clínic i el seu pitjor tractament

des del punt de vista mèdic i revascularitzador.


REHABILITACIÓ MULTIDISCIPLINÀRIA PER A PACIENTS DESPRÉS D’UNA SÍNDROME

CORONÀRIA AGUDA. UNA REALITAT PER A TOTS?

Sonia Ruiz Bustillo; Consolación Ivern Diaz; Mercè Cladellas Capdevila; Paula Cabero Cereto; Ester

Marco Navarro; Marcelo Rizzo; Núria Farré López; Jordi Bruguera i Cortada. Servei de Cardiologia i

Servei de Rehabilitació, Hospital del Mar, Barcelona.

Introducció: La rehabilitació (RHB) té una àmplia evidència en la recuperació posterior d’una

síndrome coronària aguda (SCA).

Objectiu: Descriure les característiques dels pacients (p.) a qui es proposa una RHB després

d’una SCA.

Mètode: De gener del 2008 a desembre del 2009, tots els pacients que van ingressar per una

SCA van ser informats de les característiques del protocol d’RHB. Aquest inclou mobilització

precoç, entrenament físic supervisat, modifi cació de factors de risc i suport emocional.

Resultats: Dels 559 ingressats, se’n va excloure 86 (15%) per deteriorament cognitiu o barrera

idiomàtica. Dels 473 p. (un 67% d’homes) a qui es va proposar, 170 (35,9%) van acceptar i 303

(64,1%) la van rebutjar. L’edat mitjana dels que van aceptar va ser 63 ± 11, signifi cativament infe-

rior a la dels que la rebutjaren: 72 ± 12 anys, amb p < 0,001. Respecte al sexe, un 58% dels homes

i un 77% de les dones rebutjaren l’RHB (p < 0,001). Les causes de no acceptació de l’RHB van ser

limitació funcional (artrosi, difi cultat per a la deambulació) (45,1%), negativa (24,2%), distància

(22,1%) i altres (7,7%).

Conclusions: En el nostre entorn, un percentatge elevat dels pacients (64%) que van ingressar

per una SCA no es benefi cien de l’RHB. Aquests pacients són grans i presenten una freqüència de

dones superior, i la principal causa de rebuig de l’RHB va ser la limitació funcional. Aquest grup

és el que, potencialment, podria benefi ciar-se de l’RHB. Per això, hauríem de buscar estratègies

que n’augmentin la inclusió (fi sioteràpia a domicili/telemedicina, millor informació, etcètera).


TEMPS D’ANGIOPLÀSTIA DE RESCAT A LA PROVÍNCIA DE GIRONA

Jaime Aboal; Pablo Loma-Osorio; Daniel Bosch; Xavier Albert; Coloma Tiron; Francisco Campelo; Mi-

hai Christian; Joan Sala; Rafael Masia. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

Objectiu: Conèixer els temps de l’angioplàstia de rescat en pacients amb IAMEST amb fi brinòlisi

fallida a Girona.

Mètode: Registre prospectiu dels malalts amb IAMEST (inici del dolor < 24 hores) ingressats a la

Unitat Coronària des de gener del 2007 fi ns a desembre del 2010. Es van recollir característiques

clíniques, el lloc d’angioplàstia de rescat, el temps de tractament i les complicacions intrahos-

pitalàries.

Resultats: Es van tractar 411 pacients amb fi brinòlisi, que fou fallida en 111 pacients (27%), i es

va activar l’angioplàstia de rescat en 93 pacients. El temps mitjà entre el primer contacte mèdic

(PCM) i el baló de rescat fou 273 minuts, un temps que, desglossat per actuacions, és: PCM-

agulla, 37 minuts; agulla - activació del rescat, 96 minuts; activació del rescat - baló, 150 minuts.

Presentaven un fl ux TIMI inicial de 0-1 el 54,4% dels pacients. Comparant el temps de rescat

entre hemodinàmica als centres de Barcelona i hemodinàmica a l’Hospital Universitari de Giro-

na Doctor Josep Trueta, es van trobar diferències signifi catives: PCM-baló, 290 vs. 237 minuts,

respectivament (p = 0,02). Les complicacions intrahospitalàries van ser: re-IAM, 2,2%; mortalitat,

6,5%; mortalitat més re-IAM, 8,6%.

Conclusions: Els pacients amb trombòlisi fallida tarden aproximadament quatre hores i mitja

entre el PCM i l’infl ament del baló en l’angioplàstia de rescat. Hi ha diferències signifi catives

segons el centres de rescat, amb un risc de complicacions intrahospitalàries alt.


SALA B

Divendres 3 de juny

9:00 - 10:30

INSUFICIÈNCIA CARDÍACAI VALVULOPATIES

Moderadores

Dra. Delicia GentilleDra. Dolors Viles


IMPLICACIÓ DELS POLIMORFISMES DE LA METAL·LOPROTEÏNASA 2 I DE LA SEVA CON-

CENTRACIÓ PLASMÀTICA EN LA DILATACIÓ DE L’AORTA ASCENDENT EN PACIENTS

AMB VALVULOPATIA BICÚSPIDE

Gerard Aragonès (1,2); Carme Ligero (1); Esther Rodríguez (2); Jorge Joven (2); Josep Maria Alegret

(1,2). Secció de Cardiologia, Hospital Universitari de Sant Joan de Reus-Institut d’Investigació Sani-

tària Pere Virgili (IISPV) (1); Centre de Recerca Biomèdica-Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili

(IISPV)-Universitat Rovira i Virgili, Reus (2).

Introducció: S’ha proposat que l’augment de l’expressió i activitat de les metal·loproteïnases

(MMP) pot estar implicat en el procés de degeneració i dilatació de l’aorta ascendent (DAA) en

pacients amb vàlvula aòrtica bicúspide (VAB).

Objectiu: Determinar la infl uència dels polimorfi smes del gen de l’MMP 2 en el procés de dege-

neració de la matriu aòrtica i/o en el desenvolupament de DAA en pacients amb VAB.

Mètodes: Estudi transversal de casos i control en 77 pacients diagnosticats de VAB i en un grup

de control format per 400 individus amb vàlvula aòrtica tricúspide (VAT). S’han analitzat qua-

tre polimorfi smes del gen de l’MMP 2 (rs2241145, rs1992116, rs2285053 i rs243865) relacionats

amb un augment de la seva expressió, i se n’ha determinat la concentració plasmàtica.

Resultats: El grup de pacients amb DAA (> 38 mm) presentava una concentració plasmàtica

d’MMP 2 signifi cativament superior a la dels pacients no dilatats (203,1 ± 28 vs. 187,8 ± 26 ng/

ml, p = 0,006) i a la del grup d’individus amb VAT (182,8 ± 23 ng/ml, p = 0,004), i que es correla-

ciona positivament amb el diàmetre de l’aorta ascendent (r = 0,313, p = 0,006). Tanmateix, cal

destacar que no s’han trobat diferències signifi catives en la distribució genotípica i al·lèlica entre

els pacients amb VAB i VAT en cap dels polimorfi smes estudiats, ni tampoc entre aquells que

presentaven estenosi aòrtica, regurgitació i/o DAA en el grup de pacients amb VAB.

Conclusions: L’augment de la concentració plasmàtica d’MMP 2 en pacients amb DAA no és

secundària als polimorfi smes analitzats i, per tant, podria ser deguda a les alteracions del fl ux

que presenten els pacients amb VAB.


ST2 D’ALTA SENSIBILITAT I PRONÒSTIC EN PACIENTS AMBULATORIS AMB INSUFICIÈN-

CIA CARDÍACA

Antoni Bayés-Genís; Marta de Antonio; Amparo Galán; Agustín Urrutia; Roser Cabanes; Lucía Cano;

Beatriz González; Salvador Altimir; Josep Lupón. Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital Universita-

ri Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: Malgrat les millores en el tractament, la insufi ciència cardíaca (IC) té encara un

mal pronòstic i són necessàries noves eines per tal d’identifi car els pacients d’alt risc. L’ST2 és

un biomarcador nou que proporciona informació pronòstica en diverses situacions clíniques.

Objectiu: Examinar si la determinació dels nivells d’ST2 soluble millora l’estratifi cació del risc en

pacients ambulatoris amb IC i analitzar si la seva combinació amb els nivells d’NT-pro-BNP és

millor que cada un dels dos biomarcadors per separat.

Pacients i mètodes: S’estudiaren 891 pacients (un 71,6% d’homes; edat de 70,2 anys, RIQ: 60,5-

77,2). LA FE va ser el 34% (RIQ 26-43%). El seguiment durà 33,4 mesos (RIQ: 15,8-50,2). Els nivells

d’ambós biomarcadors foren mesurats a partir de mostres de sèrum congelades a –80 °C mit-

jançant una tècnica d’immunoassaig de tipus «sandvitx monoclonal».

Resultats: Al llarg del seguiment moriren 244 pacients. Tant l’ST2 (HR: 1,009 [1,007-1,011], p

< 0,001) com l’NT-pro-BNP (HR: 1,00004 [1,00003-1,00005], p < 0,001) foren bons predictors

pronòstics. Després d’ajustar per altres variables, ambdós biomarcadors romangueren com a

factors pronòstics independents. A l’agrupar els pacients segons els nivells d’ST2 i NT-pro-BNP

per sota vs. iguals o per sobre de llurs medianes, la combinació dels dos biomarcadors incre-

mentà signifi cativament la capacitat de discriminar el pronòstic. Considerant com a referència el

grup de pacients amb valors d’ambdós biomarcadors per sota de llurs medianes, la ràtio de risc

(Cox) del grup amb valors iguals o per sobre de llurs medianes fou 5,463 [3,777-7,902], p < 0,001.

Conclusions: L’ST2 va ser un bon marcador de risc en pacients ambulatoris amb IC, i en combi-

nació amb l’NT-pro-BNP millorà la precisió pronòstica a llarg termini.


SÍMPTOMES DEPRESSIUS, TRACTAMENT ANTIDEPRESSIU I MORTALITAT EN PACIENTS

AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA: ESTUDI PROSPECTIU A LLARG TERMINI

Crisanto Díez; Josep Lupón; Beatriz González; Agustín Urrutia; Lucía Cano; Roser Cabanes; Marta de

Antonio; Salvador Altimir; Antoni Bayés-Genís. Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital Universitari

Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: Els trastorns depressius són freqüents en pacients amb insufi ciència cardíaca (IC)

i s’associen a un pitjor pronòstic. Els efectes del tractament antidepressiu en l’evolució de la IC

són poc coneguts.

OBJECTIU: Avaluar la relació entre símptomes depressius (SD) i mortalitat en una cohort de pa-

cients ambulatoris amb IC, així com la infl uència de l’ús naturalístic dels fàrmacs antidepressius.

Pacients: S’estudiaren 979 pacients (un 70,9% d’homes; edat de 69 anys (RIQ: 60-76); 4,8 anys

(RIQ: 2,5-7,3) de seguiment). Els SD van ser valorats amb una escala geriàtrica de depressió

abreujada (quatre ítems). Van ser també avaluats diversos paràmetres funcionals i cognitius ge-

riàtrics i l’ús de psicòtrops.

Resultats: Es van detectar SD en 278 pacients (28,4%) en la primera visita. El sexe femení (OR:

2,40 [1,68-3,43], p < 0,001), l’edat (OR: 0,97 [0,95-0,98], p < 0,001) i la classe funcional de l’NYHA

(OR: 1,71 [1,30-2,26], p < 0,001) s’associaren de forma independent amb la presència de SD. Van

morir 390 pacients (39,8%). No vam trobar relació signifi cativa independent entre els SD i la

mortalitat en la mostra global, però sí en els pacients de menys de 70 anys (HR: 1,55, RIQ: 1,06-

2,27, p = 0,02). Durant el seguiment, 300 pacients (30,6%) reberen tractament antidepressiu, fo-

namentalment inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (88,7%). El seu ús no s’associà

de forma independent amb la mortalitat (HR: 1,03, RIQ: 0,79-1,35, p = 0,80).

Conclusions: Els SD van prevaler en dones joves amb IC en classe funcional més avançada.

Només vam trobar associació entre SD i mortalitat en el pacients de menys de 70 anys. L’ús

d’antidepressius no s’associà a mortalitat.


LA PRESÈNCIA DE CICATRIU TRANSMURAL DETERMINA EL GRAU DE REMODELAT IN-

VERS EN PACIENTS AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA TRACTATS AMB TERÀPIA DE RESIN-

CRONITZACIÓ CARDÍACA

Adelina Doltra; Diego Penela; Etelvino Silva; Bart Bijnens; Teresa Maria de Caralt; Bàrbara Vidal; An-

tonio Berruezo; Lluís Mont; Marta Sitges. Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clí-

nic de Barcelona; Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), Barcelona; Universitat

Pompeu Fabra, Barcelona.

Introducció: La teràpia de resincronització cardíaca (TRC) causa una reducció dels volums del

ventricle esquerre (remodelat invers, RR) en pacients responedors, que està relacionada amb

una millor supervivència. El grau d’RR és molt variable entre pacients.

Objectiu: Demostrar que l’extensió de miocardi viable determina el grau d’RR.

Mètodes: S’estudiaren 80 pacients (edat: 68 ± 9, QRS: 162 ± 34, FE: 24 ± 7%) tractats amb TRC.

Abans de l’implant es practicà una RMN cardíaca. Es realitzà un ecocardiograma abans de la TRC

i als 12 mesos. La presència d’RT transmural (RTT) es va defi nir com una RT > 50% del gruix de

la paret en un o més segments. El grau d’RR es dividí en quartils, i es van obtenir quatre grups:

RR marcat (reducció del volum telesistòlic del VE (VTSVE) ≥ 35% respecte al basal), RR moderat

(34-21%), RR lleu (20-3%) i manca de RR (< 3% o augment del VTSVE). Es defi ní la resposta a la

TRC com una reducció del VTSVE igual o superior al 15%.

Resultats: Tres pacients moriren durant el seguiment. 43 (53,8%) pacients respongueren a la

TRC. No es trobaren diferències signifi catives entre responedors i no responedors respecte a la

presència d’RTT: 12 (27,9%) vs. 17 (45,9%), p = n. s. No obstant això, quan s’analitzà el grau d’RR,

s’observaren diferències signifi catives entre els grups (RR marcat: 2 pacients (6,9%), RR moderat:

6 pacients (20,7%), RR lleu: 12 pacients (54,5%), manca d’RR: 9 pacients (47,4%), p < 0,05).

Conclusions: La presència d’RTT es relaciona amb el grau d’RR en pacients amb TRC i no amb

la resposta en si mateixa. Els pacients amb RR marcat són gairebé exclusivament els que no

presenten RTT.


TRASPLANTAMENT CARDÍAC A L’HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE: 20 ANYS

D’EXPERIÈNCIA

Nicolás Manito; Albert Miralles; Josep Roca; Daniel Ortiz; Irene Tatjer; Jorge Granados; Jose Manuel

Rabasa; Ángel Cequier; Carles Fontanillas. Servei de Cardiologia i Cirurgia Cardíaca, Hospital Univer-

sitari de Bellvitge, L’Hospitalet del Llobregat.

Introducció: El trasplantament cardíac (TC) és una opció clarament consolidada per al tracta-

ment de la insufi ciència cardíaca (IC) avançada.

Objectiu: Descriure els resultats del programa de TC de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB)

en el període 1991-2010.

Mètodes: Es fa una anàlisi descriptiva dels 306 procediments de TC (266 amb la tècnica qui-

rúrgica habitual i 40 amb la tècnica bicaval) realitzats a 302 malalts (quatre retrasplantaments).

Resultats: S’han fet 306 TC en 248 homes i 58 dones amb una edat mitjana de 54 ± 10 anys (15-

70). El diagnòstic pre-TC fou, en 154 pacients (50,3%), miocardiopatia isquèmica, en 102 (33,3%)

dilatada, en 38 (12,4%) valvular i en 12 (3,9%) altres causes. En un 21,2% dels malalts es va fer una

indicació urgent, i 25 malalts (8,2%) van rebre assistència ventricular mecànica pre-TC. L’edat mi-

tjana del donant cardíac va ser 30 anys; la causa de mort va ser: un 54% per traumatisme cranial,

un 31% per accident vasculocerebral i un 15% per altres causes. La supervivència dels pacients

al 1r, 5è i 10è any va ser el 82%, el 75% i el 60%, respectivament. Les principals causes de mort

van ser: infeccions (n = 30; 23,5%), neoplàsies (n = 25; 19,8%), disfunció primària de l’empelt (n =

20; 15,9%) i rebuig agut (n = 9; 7,1%).

Conclusions: El TC aporta una excel·lent supervivència en malalts amb IC avançada. La indicació

més freqüent de TC és la miocardiopatia isquèmica. Les infeccions, junt amb les neoplàsies, són

les causes més habituals de mort del pacients sotmesos a TC.


UTILITAT DELS CRITERIS CLÍNICS DE FRAMINGHAM, L’ELECTROCARDIOGRAMA I L’NT-

PRO-BNP EN PACIENTS AMB SOSPITA D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA EN UN CENTRE

D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Verdú JM; Comín-Colet J; Domingo M; Lupón J; Fuentes S; Mena A; Muñoz MA; Casacuberta JM; Brugue-

ra J. Atenció Primària de Salut, Institut Català de la Salut; Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital del

Mar, Barcelona; Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Antecedents: La precisió dels criteris clínics per al diagnòstic d’insufi ciència cardíaca (IC) en

atenció primària (AP) és pobra. L’ECG i l’NT-pro-BNP poden ajudar els metges de família a identi-

fi car correctament aquests pacients.

Objectiu: Determinar la utilitat diagnòstica de l’ECG i l’NT-pro-BNP afegits als criteris de Fra-

mingham per al diagnòstic d’IC en pacients ambulatoris atesos en AP.

Mètodes: Subanàlisi d’un estudi d’avaluació d’un test de determinació ràpida d’NT-pro-

BNP en un centre d’AP. Van ser inclosos prospectivament els pacients amb una sol·licitud

d’ecocardiograma realitzada per un metge de família davant la sospita clínica d’IC. Es realitzà

història clínica i exploració física dirigida (basada en Framingham), ECG, radiografi a de tòrax,

determinació d’NT-pro-BNP i ecocardiograma. El punt de tall de l’NT-pro-BNP utilitzat fou 280

pg/ml. El diagnòstic d’IC va ser efectuat per un cardiòleg cec al valor de l’NT-pro-BNP, utilitzant

els criteris de l’ESC (clínica i dades ecocardiogràfi ques). S’analitzaren la sensibilitat, l’especifi citat

i els valors predictius positiu i negatiu dels criteris de Framingham, i l’ECG i l’NT-pro-BNP per

separat i combinats.

Resultats: S’avaluaren 220 pacients (un 65,5% de dones, edat de 74 anys, RIQ: 67-81). El diagnòs-

tic d’IC va ser confi rmat pel cardiòleg en 52 pacients (23,6%). La millor precisió per a un test aïllat

es va obtenir amb l’NT-pro-BNP (0,91), i va ser bastant baixa en el cas de la clínica (0,68) i l’ECG

(0,61) per separat. No obstant això, la suma de les tres variables va millorar signifi cativament

l’exactitud diagnòstica (0,97, p = 0,005).

Conclusió: La precisió en el diagnòstic d’IC en AP millora amb la combinació dels criteris de

Framingham, l’ECG i l’NT-pro-BNP.


ÉS L’AFABP4 UN NOU BIOMARCADOR D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA?

Pilar Valdovinos; Gil Bonet; Anna Cabré (1); Lluís Masana (1); M. Isabel García; Íngrid Colomer; M.

Isabel Serrano; Mercè Camprubí; Alfredo Bardají. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Ta-

rragona Joan XXIII. (1) Unitat de Recerca Lípids i Arteriosclerosi, Hospital Universitari de Sant Joan de

Reus-Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-Universitat Rovira i Virgili.

Introducció: L’AFABP 4 (proteïna d’unió d’àcids grassos en adipòcits) és una proteïna adipoci-

tària que està elevada en l’obesitat, la síndrome metabòlica i la diabetis. In vitro, ha demostrat

tenir efecte cardiodepressor suprimint la contracció del cardiomiòcit.

Objectiu: Estudiar la relació entre les concentracions plasmàtiques d’AFABP 4 i NT-pro-BNP i els

paràmetres clínics en pacients afectats d’insufi ciència cardíaca (IC).

Mètodes: Es van incloure 109 pacients amb IC amb disfunció sistòlica. Es van realitzar estudis

clínics, funcionals i d’imatge i es van mesurar les concentracions plasmàtiques d’AFABP 4 i NT-

pro-BNP. El grup d’IC es va comparar amb un grup de control d’edat, sexe i IMC similars. Es va

realitzar un estudi basal i als sis mesos de seguiment.

Resultats: Els nivells plasmàtics d’AFABP 4 són més elevats en els pacients amb IC respecte al

grup de control. Després d’ajustar per edat, gènere i IMC, els nivells d’AFABP 4 van mostrar una

elevada correlació amb els nivells d’NT-pro-BNP (r: 0,511, p < 0,001). També es va trobar corre-

lació signifi cativa amb la freqüència cardíaca, el test de marxa de sis minuts (inversament) i el

test de qualitat de vida Minnesota. Aquestes associacions eren més grans en obesos i diabètics.

Després d’un període de tractament, la disminució dels valors de l’AFABP 4 va ser paral·lela a la

disminució de l’NT-pro-BNP.

Conclusions: Els nivells d’AFABP 4 estan associats a paràmetres clínics i bioquímics d’IC i podria

ser útil en el seguiment clínic d’aquests malalts.


L’ESTENOSI AÒRTICA GREU AMB BAIX GRADIENT TÉ UN PRONÒSTIC SIMILAR A

L’ESTENOSI AÒRTICA MODERADA

Soledad Ascoeta; Miquel Gómez; Mercè Cladellas; Lluís Molina; Aleyska Ramírez; Cristina Roqueta;

Héctor Sanz; Álvaro Sainz; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar; Institut de Geriatria,

Centre Fòrum; Parc de Salut Mar-Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), Barcelona.

Introducció: En els darrers anys s’ha hipotetitzat que els pacients amb estenosi aòrtica (EA) greu

amb baix gradient (BG) i funció sistòlica preservada podrien representar un grup amb pitjor

pronòstic, fi ns i tot en comparació amb els pacients amb EA greu amb gradient alt.

Objectius: Descriure el pronòstic dels pacients amb EA greus amb BG.

Material i mètodes: Estudi prospectiu de 191 pacients diagnosticats d’EA de moderada a greu.

Els estudis van ser realitzats amb un ecocardiògraf Vivid 7 (General Electric). Tots van seguir un

protocol de visites (basal i cada sis mesos). Es va defi nir com a EA amb BG aquella que presenta-

va una àrea valvular (AVA) inferior a 1 cm2 (o un índex d’AVA inferior a 0,6 cm2/m2) i un gradient

mitjà inferior a 40 mmHg, amb una fracció d’ejecció (FE) superior al 55%. Es va defi nir esdeveni-

ment com a mortalitat, cirurgia o ingrés.

Resultats: El seguiment mitjà va ser de 18 mesos. L’edat mitjana fou 73,5 anys (DE: 9,5), amb

un 48,3% de dones. Mitjanes dels paràmetres: velocitat màxima de 4,16 m/s (± 0,89), gradient

màxim de 70,5 mmHg (± 25,08), gradient mitjà de 43,31 mmHg (± 16,35), AVA de 0,87 cm2 (±

0,77), índex d’AVA de 0,49 (± 0,14), FE del 61% (± 14). Tenien EA moderada 41 pacients (21,5%),

i greu 150 (78,5%), de les quals 63 (33%) van ser amb BG. Es van registrar 71 esdeveniments: 11

èxitus (15,5%), 51 cirurgies (71,8%) i nou ingressos (12,6%). Els pacients amb EA greu amb BG

van presentar una taxa d’esdeveniments inferior a les EA amb gradient alt (30,2% vs. 51,7%, p =

0,02) i similar a les moderades (30,2% vs. 17,1%, p = n. s.).

Conclusions: L’estenosi aòrtica greu amb baix gradient té un pronòstic similar a l’estenosi aòr-

tica moderada.


CORRELACIÓ DE LA DISTÀNCIA RECORREGUDA EN EL TEST DE LA MARXA I ELS NIVELLS

D’NT-PRO-BNP EN ELS PACIENTS AMB ESTENOSI AÒRTICA ASIMPTOMÀTICA

Soledad Ascoeta; Miquel Gómez; Mercè Cladellas; Lluís Molina; Mireia Ble; Aleyska Ramírez; Héctor

Sanz; Cristina Roqueta; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar; Institut de Geriatria,

Centre Fòrum; Parc de Salut Mar-Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), Barcelona.

Introducció: L’NT-pro-BNP aporta informació pronòstica en algunes malalties valvulars com

l’estenosi aòrtica (EA). El test de la marxa de sis minuts (TM) aporta informació rellevant de la

capacitat funcional d’aquests malalts.

Objectius: Valorar el valor pronòstic del TM i la seva correlació amb l’NT-pro-BNP en pacients

amb EA asimptomàtica.

Material i mètodes: D’una població inicial de 203 pacients, van completar l’estudi 170 malalts

amb EA de moderada a greu (àrea valvular aòrtica de 0,8 ± 0,3 cm2, gradient mitjà de 45 ± 13

mmHg, fracció d’ejecció de 61 ± 14%). Edat mitjana de 77 anys (4,3). Els estudis ecocardiogràfi cs

es van realitzar amb un ecocardiògraf Vivid 7 (General Electric). Vam defi nir esdeveniment com

a: símptomes relacionats amb EA (angina, insufi ciència cardíaca, síncope), necessitat de cirurgia

valvular o mort. En tots els pacients es van realitzar determinacions de l’NT-pro-BNP en el sèrum

i del TM de sis minuts.

Resultats: Després d’un seguiment mitjà de 18 mesos (4,7), es van comptabilitzar 56 esdeve-

niments en el seguiment. La mitjana de l’NT-pro-BNP va ser 506 pg/mL (P25-75: 198-1.312). Els

malalts amb esdeveniments durant el seguiment van mostrar una tendència a presentar una

menor capacitat d’esforç en el TM (285 vs. 319 m, p = 0,09). L’NT-pro-BNP es va correlacionar

inversament amb el TM (r = –0,52, p = 0,01).

Conclusions: L’NT-pro-BNP es correlaciona inversament amb la distància recorreguda en el TM

en els pacients amb estenosi aòrtica asimptomàtica.


ÚS DEL DISPOSITIU D’ASSISTÈNCIA VENTRICULAR LEVITRONIX CENTRIMAG® A CURT

TERMINI COM A PONT EN LA DECISIÓ TERAPÈUTICA EN LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

AGUDA

Marco Hernández-Enríquez; M. Àngels Castel; Ramon Cartañà; Carlos Plata; Manel Castellà; José Luis

Pomar; Alessandro Sionis; Ana García; Félix Pérez-Villa. Servei de Cardiologia, Institut del Tòrax, Hospital

Clínic de Barcelona-Universitat de Barcelona.

Antecedents: Hi ha poques dades disponibles sobre l’efectivitat dels dispositius d’assistència

ventricular (DAV) com a suport a curt termini en pacients amb insufi ciència cardíaca aguda. El

nostre objectiu va ser avaluar els resultats a curt termini de l’ús del DAV Levitronix CentriMag

implantat com a pont a la decisió.

Mètodes: Es van estudiar retrospectivament tots els pacients amb DAV Levitronix CentriMag del

2005 al 2010 en el nostre centre. Els criteris de valoració van ser: pont amb èxit en el trasplanta-

ment o en la recuperació amb extracció del dispositiu, i morbiditat.

Resultats: Un total de 23 DAV (set biventriculars, set ventriculars esquerres i dos drets) es van

implantar en 16 pacients (41 ± 22 anys; un 81% d’homes). Vuit van ser Intermacs 1 i vuit més,

Intermacs ≥ 2. Les indicacions de suport van ser: set (43,8%) per xoc postcardiotomia, quatre

(25%) per miocarditis aguda, dues (12,5%) per infart agut de miocardi i tres (18,8%) per empi-

tjorament de la insufi ciència cardíaca crònica. La durada mitjana del suport va ser 14 dies (1-32).

El pont a decisió va ser exitós en el 50% dels casos: Dos pacients (12,5%) es van recuperar i sis

(37,5%) van ser trasplantats. L’anàlisi de Kaplan-Meier no va mostrar diferències de supervivèn-

cia dels grups Intermacs. La causa més freqüent de morbiditat va ser el sagnat.

Conclusions: En la nostra experiència, el suport a curt termini amb Levitronix és efi caç en el

rescat de pacients amb insufi ciència cardíaca aguda i permet avaluar el pas a un dispositiu més

car o la inclusió en llista de trasplantament.

XXIII Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia 131XXXXXXIIIIIIIII CoCoCongngngrérés dedee l lla a a SoSocicic etettatatat C CCatatatalalalanannaaa dede C CCararardididiololo ogogogiaiaia 131313111

PÒSTERS ORALSMODERATS




HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA)

Dijous 2 de juny

10:30 - 11:00


Moderador

Dr. Ferran Padilla


EVOLUCIÓ A LLARG TERMINI DELS PACIENTS QUE HAN REQUERIT VENTILACIÓ MECÀ-

NICA INVASIVA DURANT EL SEU INGRÉS A LA UNITAT CORONÀRIA I HAN ESTAT DO-

NATS D’ALTA DE L’HOSPITAL

Andreu Porta; Josefa Cortadellas; Jaume Figueras; José Antonio Barrabés; Rosa M. Lidon; Antonia

Sambola; Jordi Bañeras; Jaume Francisco; Elsa Nieto. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Vall


Introducció: Existeix poca informació sobre l’evolució a llarg termini dels pacients donats d’alta

de l’hospital que han requerit ventilació mecànica invasiva (VMI) durant el seu ingrés a la unitat

coronària.

Objectiu: Seguiment a llarg termini de tots els pacients que varen ser donats d’alta d’un hospital

terciari durant els anys 2005-2006 que havien requerit VMI per un període ≥ 24 h durant el seu

ingrés a la unitat coronària.

Mètodes: Recollida prospectiva de les característiques clíniques i evolutives de tots aquests pa-

cients i anàlisi de la supervivència i situació funcional al cap de 5 anys.

Resultats: Es tractava de 47 pacients (66% homes) de 63 ± 16 anys. El diagnòstic més prevalent

va ser síndrome coronària aguda (26/47, 55%) i els motius més freqüents de VMI: edema agut de

pulmó (22/47, 47%), xoc cardiogènic (5/47, 11%) i mort sobtada (10/47, 21%). La duració de la

intubació va ser de 9 ± 14 dies. La fracció d’ejecció en el moment de l’ingrés era de 44 ± 14%. Al

cap de 60 ± 7 mesos de seguiment seguien vius el 51% (24/47). Els pacients que van morir (23)

eren de més edad (72 ± 6 vs. 54 ± 17, p < 0,001), tenien una incidència més elevada de cardiopa-

tia isquèmica crònica (14/23, 61% vs. 4/24, 17%, p < 0,003) i d’arteriopatia perifèrica (10/23, 43%

vs. 1/24, 4%, p < 0,002). La majoria dels pacients que van sobreviure (21/24, 88%) es trobaven

en clase funcional I-II.

Conclusió: La meitad dels pacients que van ser donats d’alta després d’un ingrés a la unitat

coronària amb requeriments de VMI sobreviuen al cap de 5 anys amb una bona classe funcional.


ANÀLISI DE LES COMPLICACIONS POSTINFART AGUT DE MIOCARDI A PARTIR DE

«L’ERA DE L’ANGIOPLÀSTIA PRIMÀRIA»

Teresa Oliveras Vilà; Xavier Carrillo Suárez; Antoni Curós Abadal; Jordi Serra Flores; Carlos Labata Sal-

vador; Elena Gómez Denia; Jorge López Ayerbe; Antoni Bayés Genís. Servei de Cardiologia, Hospital

Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: L’angioplàstia primària (AP) és actualment el tractament d’elecció en la SCAEST. El

nostre centre va iniciar un programa d’AP sistemàtica el febrer del 2007.

Objectius: Analitzar les diferències en les complicacions post-IAM Q i els procediments realit-

zats durant la fase aguda, abans i després de la sistematització de l’AP al nostre centre.

Mètodes: Hem separat els 2.312 pacients amb IAM Q que han ingressat a la Unitat Coronària

des de l’inici del 2000 fi ns al fi nal del 2010 en dos grups: 1.116 anteriors a febrer del 2007 (PRE) i

1.196 posteriors (POST).

Resultats: Dels 1.116 PRE, un 47% van rebre fi brinòlisi i un 14%, AP; mentre que dels 1.196

POST, un 8,6% van rebre fi brinòlisi i un 77%, AP. Killip I en l’ingrés PRE vs. POST: 77,8 vs. 79,2%

(NS). Complicacions de la fase aguda PRE vs. POST: FV, 6,9% vs. 7,7% (NS); TCIV aguts, 2,6% vs.

2,2% (NS); complicacions mecàniques, 2,6% vs. 2,6% (NS); reinfart, 2,4% vs. 0,7% (p = 0,001);

ICE, 13,6% vs. 11,7% (NS); xoc cardiogènic, 6% vs. 5,8% (NS); afectació del VD, 8,2% vs. 4,8% (p =

0,001); morts intraunitat coronària, 6% vs. 4% (NS). Dels procediments invasius aplicats a PRE vs.

POST, destaquem: BCIAo, 2,1% vs. 4,3% (p = 0,006), i electrocatèters, 4,1% vs. 1,8% (p = 0,003).

Conclusions: Al nostre centre, el programa d’AP ha contribuït a reduir el reinfart i l’afectació del

VD durant la fase aguda de l’IAM Q; ha disminuït la necessitat d’electrocatèters i hem augmentat

l’ús del BCIAo. No hem observat diferències signifi catives en les complicacions arítmiques, me-

càniques, per ICE ni per xoc, ni en la mortalitat intra-UC.


LES VARIABLES DE LA PROVA D’ESFORÇ CONVENCIONAL AFEGEIXEN INFORMACIÓ A

LES IMATGES DE LA SPECT DE PERFUSIÓ MIOCÀRDICA EN EL DIAGNÒSTIC DIFEREN-

CIAL ENTRE MIOCARDIOPATIA ISQUÈMICA I NO ISQUÈMICA

Guillermo Romero-Farina; Jaume Candell-Riera; Santiago Aguadé–Bruix; Nazarena Pizzi; Joan Castell-

Conesa; Raquel Fernández-Salguero; Gemma Cuberas; David García-Dorado. Hospital Universitari Vall


Introducció: El diagnòstic diferencial mitjançant tècniques no invasives entre la miocardiopatia

isquèmica (MCI) i la no isquèmica (MNI) és habitualment complex.

Objectiu: L’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar el valor de la prova d’esforç i de la SPECT de

perfusió miocàrdica per a diferenciar entre miocardiopatia isquèmica i no isquèmica.

Mètodes: Es van estudiar prospectivament 145 pacients (edat mitjana: 63 ± 11 anys, 24 dones)

amb una fracció d’ejecció ventricular esquerra ≤ 40% (MCI: 107; MNI: 38) mitjançant coronario-

grafi a i SPECT sincronitzat de perfusió miocàrdica d’esforç-repòs.

Resultats: En l’anàlisi de regressió multivariant amb les variables de la SPECT, la suma de la

puntuació de perfusió d’esforç superior a 21 (OR: 7,67) i el patró divergent (OR: 6,84) van ser

predictors d’MCI, mentre que en l’anàlisi multivariant amb les 1 ≥ variables d’esforç, els MET

iguals o inferiors a 7,3 (OR: 10,75) i la depressió del segment ST mm (OR: 6,97) van ser predictores

independents per a MCI. Les variables de la prova d’esforç van tenir valor predictiu addicional

signifi catiu sobre les variables de la SPECT (p < 0,001).

Conclusions: L’estimació del consum d’oxigen i de l’infradesnivell del segment ST milloren el

valor diagnòstic de les imatges de la SPECT de perfusió miocàrdica en el diagnòstic diferencial

entre miocardiopatia isquèmica i no isquèmica.


IMPACTE DE LA SPECT DE PERFUSIÓ MIOCÀRDICA EN LA DECISIÓ DE REVASCULARITZAR

ELS PACIENTS AMB MIOCARDIOPATIA ISQUÈMICA I ANATOMIA CORONÀRIA ADIENT

Guillermo Romero-Farina; Jaume Candell-Riera; Santiago Aguadé–Bruix; Nazarena Pizzi; Joan Castell-

Conesa; Gemma Cuberas; Ignacio Ferreira; Albert Igual; David García-Dorado. Hospital Universitari


Introducció: La miocardiopatia isquèmica (MCI) és una malaltia amb elevada mortalitat i morbi-

ditat. Tot i que existeixen diverses publicacions sobre el pronòstic i l’evolució d’aquests pacients,

la informació sobre els predictors de revascularització coronària és escassa.

Objectiu: L’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar la decisió d’una revascularització coronària

(RC) en pacients amb MCI en relació amb els resultats de la SPECT de perfusió miocàrdica.

Mètodes: Vuitanta-set pacients (edat mitjana: 62,4 anys, 20 dones) amb cardiopatia isquèmica,

fracció d’ejecció ventricular esquerra ≤ 40%, artèries coronàries aptes per a ser revascularitzades

i sense revascularització coronària prèvia, van ser avaluats consecutivament mitjançant SPECT

sincronitzat de perfusió miocàrdica d’esforç-repòs.

Resultats: El 64% i el 62,1% dels pacients tenien criteris gammagràfi cs de viabilitat i d’isquèmia

miocàrdica, respectivament. El 45% dels pacients van ser revascularitzats i la resta van conti-

nuar amb tractament mèdic. L’RC va ser més freqüent en els pacients amb criteris de viabilitat

miocàrdica (p = 0,012), isquèmia (p = 0,007) i un volum telesistòlic més reduït (p = 0,006). En

l’anàlisi de regressió logística múltiple, una suma de perfusió diferencial > 4 (OR: 8,6, [IC del 95%:

3,9 a 9,8] i un volum telesistòlic < 120 ml (OR: 6,2 [IC del 95%: 3,2 a 8,2]) van ser els predictors

independents d’RC.

Conclusions: En els pacients amb MCI, coronàries aptes per a RC i que poden realitzar una prova

la SPECT sincronitzat de perfusió miocàrdica d’esforç-repòs, la presència d’isquèmia miocàrdica

i un volum telesistòlic no excessivament augmentat van infl uir signifi cativament en la decisió

de realitzar una RC.


QUÈ SABEM DELS PACIENTS AMB ESTENOSI DEL TRONC COMÚ?

Mercè Camprubí; Ramón de Castro; Esther Sanz; Jordi Mercé; Pilar Valdovinos; M. Isabel García; Isabel

Serrano; Íngrid Colomer; Alfred Bardají. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Joan XXIII de Tarra-

gona.

Introducció: La cirurgia coronària està indicada en els pacients amb estenosi del tronc comú

(TC) superior al 50%.

Objectiu: Avaluar en la pràctica diària el perfi l, el maneig i l’evolució del TC: factors de risc, an-

tecedents, resultat de coronariografi a, esdeveniments i mortalitat global i segons tractament

mèdic (M) o quirúrgic (Q).

Mètodes: Dels cateterismes consecutius (KT) realitzats del 2001 al 2006, incloem els pacients

diagnosticats de TC.

Resultats: Dels 2.924 KT, detectem 152 TC (5,19%). En són exclosos 31 per cirurgia prèvia. Perfi l

dels 121 TC: un 79,3% d’homes; edat mitjana: 66,8 ± 10 anys; 39,2% de diabetis; 57,5% de disli-

pèmia; 63,3% d’hipertensió; 52,1% de tabaquisme; 34% d’infart i 55,4% d’angina. TC i malaltia

de tres vasos: 49,6%; dos vasos: 25,6%; un vas: 18,2%. TC aïllat: 6,6%. Estenosi TC > 90%: 13,2%.

El perfi l dels grups M i Q és diferent: més dones, major edat i malaltia de tres vasos en el grup M.

Són tractats, en el grup M, 46 pacients (vasos dolents/comorbiditat). En el grup Q en són tractats

72 (59%), amb tres o més ponts en el 41,7% dels casos. S’excluen tres pacients per angioplàstia

del TC. Seguim els 118 TC un temps mitjà de 62,13 ± 36 mesos (mediana: 70). La mortalitat acu-

mulada global és el 41,3%, la del grup M el 54,3% i la del Q el 32% (p = 0,02), sense diferències

signifi catives en morbiditat. Segons l’anàlisi de regressió multivariant, la cirurgia no és predicto-

ra independent de supervivència (HR: 0,71, IC: 0,33-1,51, p = 0,38).

Conclusions: Dels pacients amb TC, només en són intervinguts el 59%. Encara que la mortali-

tat del grup M és superior a la del Q, la cirurgia ajustada per altres factors no s’associa a major

supervivència.


HALL AUDITORI (ÀREA DRETA)

Dijous 2 de juny

10:30 - 11:00

HEMODINÀMICA

Moderador

Dr. Josep Guindo


RESULTATS A UN ANY AMB SEGUIMENT ANGIOGRÀFIC DEL TRACTAMENT PERCUTANI

AMB BALÓ DE PACLITAXEL DE LESIONS AMB RISC DE REESTENOSI I/O TROMBOSI ELE-

VAT: REGISTRE PROSPECTIU I MULTICÈNTRIC

Beatriz Vaquerizo; Antonio Serra; Faustino Miranda-Guardiola; Vanesa Martínez; Joan Antoni Gómez-

Hospital; Ángel Cequier; Eduard Fernández; Oriol Rodríguez; Imanol Oategui. Unitat d’Hemodinàmica i

Cardiologia Intervencionista, Parc de Salut Mar, Barcelona; Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobre-

gat; Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona; Hospital Universitari Vall Hebron, Barcelona.

Introducció: En l’era dels DES, ens lesions coronàries associades a un risc potencial elevat de

reestenosi i/o trombosi.

Objectiu: Avaluar l’efi càcia i la seguretat del baló farmacoactiu alliberador de paclitaxel (BF) en

el tractament d’aquest tipus de pacients i lesions.

Mètodes: 249 pacients tractats amb BF van ser inclosos en aquest registre prospectiu i multi-

cèntric (10 centres). Les indicacions van ser: reestenosi intrastent (grup 1 - RIS) (49% de DES):

126; lesions de novo sobre vas petit (grup 2 - VP) (≤ 2,5 mm): 104 (42% de lesions de bifurcació); i

pacients amb contraindicació per a DAG prolongada (grup 3): 19. EL BF va ser infl at com a mínim

60 segons. Es va recomanar un mes de DAG. Criteris d’exclusió: IAM amb elevació de l’ST i xoc

cardiogènic.

Resultats: L’edat mitjana va ser 65 ± 11 anys, amb un percentatge signifi catiu de pacients dia-

bètics: 33-43-21% (grups 1-2-3). Amb un seguiment mitjà de 12 (6-13) mesos, els esdeveniments

segons els grups 1-2-3 han estat: MACE: 17/6/10% (mort cardíaca: 4/3/0%, TLR: 12/3/10%, infart:

4/1/0%, trombosi: 0,8/1/0%). El seguiment angiogràfi c a sis mesos es va completar en quatre

centres: RIS (34 pacients; 2 centres, un 79,1% de seguiment complet) i VP (51 pacients; 2 centres,

un 84% de seguiment complet). La pèrdua tardana fou similar en els dos subgrups principals

estudiats (RIS: 0,31 mm, VP: 0,34 mm).

Conclusions: En aquesta població de risc elevat no seleccionada, la utilització d’aquests BF pro-

porciona resultats interessants a un any, amb una bona efi càcia (pèrdua tardana: 0,31-0,34 mm)

i una excel·lent seguretat (trombosi: 0,8-1%), amb un menor temps de DAG.


CORRELACIÓ CLÍNICO-ECOCARDIOGRÀFICO-HEMODINÀMICA DEL TAMPONAMENT

CARDÍAC

Antonio Sánchez Hidalgo (1); Jaume Sagristà Sauleda (2); Joan Àngel Ferrer (2). Consorci Sanitari de

Terrassa (1); Àrea del cor (ACOR) (2), Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: El tamponament cardíac es una síndrome clínico-ecocardiogràfi co-hemodinàmica

que té un ampli espectre de gravetat. Es considera que les dades hemodinàmiques i la seva res-

posta a la pericardiocentesi constitueixen el patró or. No obstant això, hi ha poca informació so-

bre la correlació entre la clínica, l’ecocardiograma i l’hemodinàmica en el tamponament cardíac.

Objectius: Establir la correlació entre la clínica, les troballes ecocardiogràfi ques i les dades he-

modinàmiques en els malalts sotmesos a pericardiocentesi.

Mètode: Anàlisi retrospectiva de 251 pericardiocentesis amb determinació de pressions in-

trapericàrdica i intracavitàries realitzades al nostre centre entre setembre del 1990 i gener del

2010. DEFINICIONS: Tamponament clínic: pols paradoxal, ingurgitació jugular o hipotensió arte-

rial. Tamponament ecocardiogràfi c: almenys col·lapse d’alguna cavitat cardíaca. Tamponament

hemodinàmic: pressió transmural dreta ≤ 2 mmHg o pols paradoxal més increment de l’índex

cardíac > 10% després de la pericardiocentesi.

Resultats: 132 malalts tenien diagnòstic de tamponament clínic, 172 de tamponament eco-

cardiogràfi c i 150 de tamponament hemodinàmic (lleuger en 42 [22%], moderat en 46 [24,2%],

greu en 62 [32,5%]). Els malalts amb diagnòstic de tamponament clínic presentaven tampona-

ment ecocardiogràfi c en un 86,3% i hemodinàmic en un 81%. Els malalts amb tamponament

ecocardiogràfi c mostraven tamponament clínic en un 74,3% i hemodinàmic en un 82,5%. Els

malalts amb tamponament hemodinàmic presentaven clínica de tamponament en un 70,2% i

signes ecocardiogràfi cs en un 85%.

Conclusions: L’estudi hemodinàmic i l’ecocardiograma detecten graus subclínics de tampona-

ment. No obstant això, un 19% dels malalts amb diagnòstic de tamponament clínic i un 17%

dels malalts amb tamponament ecocardiogràfi c no tenen dades hemodinàmiques de tampo-

nament. Es proposa una teoria per a explicar aquestes discrepàncies.


SEGUIMENT CLÍNIC I ANGIOGRÀFIC DE LES OCLUSIONS CRÒNIQUES REVASCULARIT-

ZADES PERCUTÀNIAMENT

Sílvia Homs; Luis Teruel; Kristian Rivera; Joan Antoni Gómez-Hospital; Gerard Roura; José Luis Ferreiro;

Guillermo Sánchez-Elvira; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari

de Bellvitge-Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: El benefi ci de la intervenció coronària percutània (ICP) sobre les oclusions co-

ronàries cròniques (CTO) continua sent objecte de discussió.

Objectiu: Avaluar l’evolució clínica i angiogràfi ca als 15 mesos de l’ICP sobre les CTO.

Mètode: El desembre del 2007 es va iniciar en el nostre centre un programa específi c de re-

vascularització de les CTO. Tots els casos s’han registrat de manera prospectiva i s’ha realitzat el

seguiment clínic i angiogràfi c 15 mesos després del procediment.

Resultats: Fins al juliol del 2009 es van realitzar 93 ICP sobre CTO, i hi va haver 80 casos (86,1%)

amb èxit, que han tingut seguiment. Edat mitjana de 64 ± 11 anys, amb un 82% d’homes i un

39% de diabètics. Basalment asimptomàtics: 13,7%; classe funcional per angina (CF) I: 7,5%, II:

53,7%, III: 23,7%, i IV: 1,2%. La fracció d’ejecció (FE) va ser inferior al 35% en el 7,5% dels ca-

sos, i del 35-50% en el 15%. Als 15 mesos de seguiment, van presentar mortalitat cardíaca tres

pacients (3,75%). No s’ha produït cap IAM i cap cirurgia. La taxa de revascularització va ser el

17,5%; de les revascularitzacions, només el 7,5% (sis casos) van ser reestenosis focals (tres de

simptomàtiques), i la resta van ser sobre un altre vas (segon temps). No s’ha produït cap cas de

trombosi tardana. Es va registrar una millora signifi cativa de la CF (asimptomàtics: 81,2%, CF I:

7,6%, CF II: 11,2%, CF III: 0%, CF IV: 0%) i també hi va haver una millora signifi cativa de l’FE: un 0%

amb una FE < 35% i un 12,5% (10 casos) amb una FE de 35-50%.

Conclusions: L’evolució clínica i angiogràfi ca de l’ICP sobre les CTO mostra una millora clínica

signifi cativa (CF per angina i FE), amb una taxa de reestenosi d’únicament el 7,5% i cap trombosi

tardana.


LA PRESÈNCIA DE CARDIOPATIA ISQUÈMICA ÉS UN FACTOR PREDICTOR DE MORTALI-

TAT EN PACIENTS AMB IMPLANTACIÓ DE PRÒTESI AÒRTICA PERCUTÀNIA

Joan Antoni Gómez-Hospital; Jaume Maristany; Luis Teruel; José Carlos Sánchez Salado; Gerard Roura;

José Luis Ferreiro; Sílvia Homs; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia

Intervencionista, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

La implantació d’una pròtesi aòrtica percutània (PAP) és un tractament per a pacients amb es-

tenosi aòrtica i risc quirúrgic elevat. L’objectiu de l’estudi és detectar la presència de factors de

pronòstic de mortalitat precoç en pacients tractats amb PAP en el nostre centre.

Mètode: Registre prospectiu dels pacients a qui s’implanta una PAP. Es recullen les caracterís-

tiques clíniques, ecocardiogràfi ques i angiogràfi ques de l’estudi previ i les característiques del

procediment. S’analitza la mortalitat dels pacients i la possible relació amb les variables prepro-

cediment i intraprocediment.

Resultats: S’han inclòs 29 pacients consecutius tractats amb la PAP CoreValve en el nostre

centre. L’edat mitjana ha estat 79 ± 6 anys. La incidència de cardiopatia isquèmica prèvia era el

29,6% (lesions coronàries en l’angiografi a), i la d’IAM previ, l’11,1%. La fracció d’ejecció global fou

58 ± 12%. La mortalitat total fou de quatre pacients (13,7%) i es relacionà amb la presència d’IAM

previ (40,0% vs. 4,2%, p = 0,039), una disminució de la fracció d’ejecció preprocediment (46 ± 13

vs. 60 ± 9, p = 0,008) i un menor gradient mitjà transvalvular aòrtic (30 ± 13 vs. 47 ± 11). No es

van detectar relacions amb les variables intraprocediment.

Conclusions: La presència de cardiopatia isquèmica prèvia i, en concret, l’antecedent d’IAM

amb disminució de la fracció d’ejecció i un menor gradient mitjà preprocediment es relacionen

amb la mortalitat precoç dels pacients amb implantació de PAP.


PERFIL DE RISC DELS PACIENTS TRACTATS AMB IMPLANTACIÓ DE PRÒTESI AÒRTICA

PERCUTÀNIA

Joan Antoni Gómez-Hospital; Jaume Maristany; Albert Ariza; Luis Teruel; Gerard Roura; Victoria Loren-

te; José Luis Ferreiro; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia Intervencio-

nista, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

La implantació d’una pròtesi aòrtica percutània (PAP) és un tractament per a pacients amb es-

tenosi aòrtica amb risc quirúrgic elevat. L’objectiu és presentar les característiques clíniques

d’aquest grup de pacients.

Mètode: Registre prospectiu de les característiques clíniques, ecocardiogràfi ques i angiogràfi -

ques dels pacients a qui s’ha implantat una PAP en el nostre centre.

Resultat: S’han tractat 29 pacients mitjançant la implantació d’una PAP CoreValve. L’edat mi-

tjana ha estat 79 ± 6 anys, i el 66,7% eren dones. La presència de factors de risc fou: 81,5%

d’hipertensió, 40,7% de diabetis, 70,4% de dislipèmia i 22,2% de tabaquisme. Un 29,6% tenien

antecedents de cardiopatia isquèmica (un 7,4% amb cirurgia coronària prèvia i un 22,2% amb

ICP prèvia). Fou elevada la presència de comorbiditats: insufi ciència renal: 33,3%, malaltia pul-

monar crònica moderada o greu: 55,5%, cirrosi hepàtica: 11,1%. La presentació clínica fou: insu-

fi ciència cardíaca (grau III-IV): 40,7%, angina: 51,9%, i síncope: 14,8%. Les escales de risc quirúrgic

mostraven una elevada taxa de mortalitat prevista: EuroScore logístic de 23 ± 18 i STS de 13 ±

7. L’ECG va mostrar bloc de branca esquerra en un 7,4% i bloc de branca dreta en un 14,8%. Un

22,2% dels pacients estaven en ACxFA. L’ecocardiograma va mostrar un àrea aòrtica de 0,6 ± 0,1

cm2, amb un gradient màxim de 78 ± 19 mmHg i mitjà de 50 ± 12 mmHg. La fracció d’ejecció

estava globalment conservada: 58 ± 12%. La coronariografi a va mostrar malaltia coronària d’un

vas predominantment en els pacients amb cardiopatia isquèmica (25,9%).

Conclusions: Els pacients a qui s’implanta una PAP presenten una malaltia cardiològica evolu-

cionada amb unes puntuacions de risc quirúrgic molt altes i una elevada presència de comor-

biditats.



Dijous 2 de juny

16:30 - 17:00


Moderador

Dr. Joan Sala


LA SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA AMB ELEVACIÓ TRANSITÒRIA DEL SEGMENT ST:

PACIENTS AMB MILLOR PERFIL CLÍNIC PERÒ AMB UN MANEIG MÉS INVASIU?

Jordi Sans Roselló; Sandra Cabrera Gómez; Ramón de Castro; Mohsen Mohandes; Esther Sanz; Jordi

Guarinos; Jordi Mercé; Pilar Valdovinos; Alfred Bardají. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Joan

XXIII de Tarragona-Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-Universitat Universitat Rovira i

Virgili, Tarragona.

Introducció i objectius: Les recomanacions diagnòstiques/terapèutiques de l’SCA amb eleva-

ció transitòria del segment ST s’inclouen dins la resta d’SCASEST, malgrat que el perfi l clínic i el

pronòstic intrahospitalari d’aquests pacients no s’han validat clarament.

Mètodes: Els pacients que ingressen en el nostre hospital amb diagnòstic d’SCA són inclosos

en el registre RENACI de la Secció de Cardiopatia Isquèmica i Unitats Coronàries de la SEC. S’han

analitzat variables clíniques, analítiques i de mortalitat intrahospitalària dels 550 pacients in-

gressats per SCASEST des de gener del 2009 fi ns a desembre del 2010.

Resultats: Edat mitjana de 66,2 ± 12,9 anys, amb un 69,3% d’homes i un 37,4% de diabètics. Un

30,5% tenien una FG < 60 ml/min i un 40,7%, malaltia vascular prèvia. Un 15,8% presentaven un

estadi Killip > I i un 67,8%, un GRACE moderat-alt en l’ingrés. Hi havia 51 SCASEST amb elevació

transitòria de l’ST i 499 SCASEST. Els pacients amb elevació transitòria del segment ST presen-

taven menys HTA (47,1% vs. 73,9%, p < 0,001), menys DM2 (25,5% vs. 38,6%, p = 0,043) i menys

DLP (47,1% vs. 65,7%, p = 0,007). Destacava un menor percentage d’IAM previ (15,7% vs. 31,5%,

p = 0,012) i de revascularització coronària anterior (3,9% vs. 15,8%, p = 0,011). Els dos grups

rebien un percentatge similar d’aspirina/clopidogrel (96,1% vs. 94,6% i 98% vs. 91,4%, p = n. s.),

amb un major ús d’inhibidors de GPIIb/IIIa (21,6% vs. 6,2%, p = 0,001) i una major realització de

coronariografi es (88,2% vs. 69,3%, p = 0,002) en l’SCA amb elevació transitòria de l’ST. Malgrat

tot, no presentaven un percentatge superior de malaltia multivàs (48,9% vs. 47,6%, p = 0,495)

ni de complicacions intrahospitalàries (25,5% vs. 21%, p = 0,282). La mortalitat intrahospitalària

fou el 3,1% (0% vs. 3,4%, p = 0,186).

Conclusions: A pesar d’un millor perfi l de risc i de la manca de diferències en mortalitat in-

trahospitalària, els pacients amb elevació transitòria del segment ST es tracten de forma més

invasiva que la resta d’SCASEST.


ÉS DIFERENT EL PERFIL CLÍNIC BASAL I EL MANEIG TERAPÈUTIC DELS PACIENTS AMB

SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA EN ESTADI KILLIP III-IV?

Jordi Sans Roselló; Sandra Cabrera Gómez; Ramón de Castro; Sergio Giovanny Rojas; Isabel Serrano;

Mercè Camprubí; María García; Alfred Bardají. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Joan XXIII

de Tarragona-Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.

Introducció i objectius: L’estadi Killip és un marcador de risc validat en l’estratifi cació dels dife-

rents tipus d’SCA. Volem defi nir i comparar el perfi l clínic i el maneig dels pacients amb SCA en

estadi Killip III-IV amb els dels que presenten un estadi Killip I-II.

Mètodes: Tots els pacients que ingressen en el nostre hospital amb diagnòstic d’SCA són inclo-

sos en el registre RENACI de la Secció de Cardiopatia Isquèmica i Unitats Coronàries de la SEC.

S’han analitzat variables clíniques, analítiques i de mortalitat intrahospitalària dels 853 pacients

ingressats per SCA els anys 2009 i 2010.

Resultats: Edat mitjana de 65 ± 13,3 anys. Un 73,5% d’homes, un 10,2% d’antecedent

d’insufi ciència renal i un 30,2% de disfunció ventricular en l’ingrés. Un 81,1% foren diagnosticats

d’IAM vs. un 18,9% d’angor. En l’ingrés, el 6,7% presentava un estadi Killip III-IV, i el 93,3%, un es-

tadi Killip I-II. Els pacients amb un estadi Killip III-IV tenien més proporció d’HTA (78,6% vs. 65,6%,

p = 0,03), de DM2 (51,8% vs. 32,8%, p = 0,004) i d’antecedents d’IAM previ (38,6% vs. 23,4%, p

= 0,01) i es trobaven basalment en una pitjor classe funcional (NYHA > I en el 22,8% vs. 2,8%,

p < 0,001). En l’ingrés, presentaven amb més freqüència troponina positiva (100% vs. 81%, p <

0,001) i una FG < 30 ml/h (11,1% vs. 4,4%, p = 0,04). No hi va haver diferències signifi catives en el

tractament mèdic, excepte un menor ús de blocadors beta i un major ús de diürètics e inotrops

en el grup de Killip III-IV. Durant l’ingrés se’ls va realitzar un menor percentatge de coronariogra-

fi es (44,6% vs. 77,2%, p < 0,001) i presentaven més necessitat de ventilació mecànica (35,1% vs.

2,1%, p > 0,001). La mortalitat intrahospitalària fou el 4,22% (21,1% vs. 3%, p < 0,001).

Conclusions: Malgrat un pitjor perfi l basal de risc i una major mortalitat intrahospitalària, els

pacients amb un estadi Killip III-IV reben un menor tractament revascularitzador coronari.


VALOR PRONÒSTIC DE LES XIFRES DE GLICÈMIA EN EL MOMENT DE L’INGRÉS EN UN

GRUP NO SELECCIONAT DE PACIENTS AMB INFART AGUT DE MIOCARDI AMB ELEVACIÓ

DE L’ST

Carlos J. García-Alonso; Xavier Carrillo; Carlos Labata; Miquel Espriu; Oriol Rodríguez; Carolina Oliete;

Eduard Fernández; Fina Mauri; Antoni Bayés-Genís. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Ger-


Introducció: És conegut que la hiperglicèmia d’estrès causada per l’alliberament de precursors

catecolaminèrgics en el si d’una síndrome coronària aguda (SCA) pot infl uir negativament en el

pronòstic del pacient.

Objectius: Analitzar el valor predictiu de les xifres de glicèmia en el moment de l’ingrés en pa-

cients no seleccionats, amb infart agut de miocardi amb elevació de l’ST (IAMEST), en relació

amb els esdeveniments de mort intrahospitalària i FE residual.

Mètodes: S’han analitzat retrospectivament els valors de glicèmia en pacients amb IAMEST, in-

gressats en el nostre centre, entre el juny de 2009 i el febrer de 2011, tractats amb angioplàstia

primària.

Resultats: Durant el període d’estudi es van realitzar 504 angioplàsties primàries, edat mitjana

de 62,96 ± 12,6 anys, amb una prevalènça de diabetis mellitus del 21,58%. L’FE mitjana postIAM

va ser 49,23 ± 10,8%. La mortalitat intrahospitalària va ser de 27 pacients (5,3%). Les xifres de

glucèmia en el moment de l’ingrés van ser signifi cativament superiors en aquells pacients que

van presentar mort intrahospitalària (259 ± 63 vs. 168,80 ± 66,09 mg/dL, p = 0,001). La corba

ROC no va ser prou bona per a poder predir un punt de tall òptim d’hiperglicèmia com a pre-

dictor de mortalitat. No es van observar diferències signifi catives en els valors de glicèmia en

aquells pacients amb una FE residual < 40%.

Conclusions: En una població no seleccionada de pacients amb IAMEST les xifres d’hiperglucèmia

en el moment de l’ingrés poden predir un risc superior de mortalitat intrahospitalària, no així de

disfunció ventricular postIAM.


RELACIÓ ENTRE L’ÍNDEX DE MASSA CORPORAL I LA MORTALITAT HOSPITALÀRIA EN

PACIENTS AMB SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA

Georgina Vidal (1); Teresa Salvadó (2); Jordi Sans; Sandra Cabrera; Alfredo Bardají. Servei de Cardio-

logia, Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona; Unitat Docent de Tortosa de Medicina Familiar i

Comunitària (1); Servei de Patologia (2), Hospital de Tortosa Verge de la Cinta-Institut d’Investigació

Sanitària Pere Virgili (IISPV).

Introducció i objectius: L’obesitat és un conegut factor de risc cardiovascular, però no està

clar el seu efecte pronòstic immediat en pacients ingressats per una síndrome coronària aguda

(SCA). Ens proposem avaluar la relació entre la mortalitat hospitalària i l’índex de massa corporal

(IMC) en pacients diagnosticats d’SCA.

Mètodes: Tots els pacients que ingressen en el nostre hospital amb diagnòstic d’SCA són inclo-

sos en el registre RENACI de la Secció de Cardiopatia Isquèmica i Unitats Coronàries de la SEC.

S’han analitzat variables clíniques, analítiques i de mortalitat intrahospitalària dels 834 pacients

ingressats per SCA els anys 2009 i 2010 en el nostre centre.

Resultats: El pacients van ser classifi cats en tres grups segons el seu IMC: pes normal (IMC <

18,5), n = 238 (28,5%); sobrepès (IMC = 25-29,9), n = 259 (55%); obesos (IMC = 30-34,9), n = 137

(16,4%). La mortalitat hospitalària global de la sèrie va ser el 3,7%. Els pacients amb pes normal

van tenir una mortalitat del 5,5% (el 41,9% del total de morts), els pacients amb sobrepès del

3,1% (el 45,2% del total) i els obesos del 2,9% (el 12,9% del total). No hi havia diferències estadís-

ticament signifi catives entre els tres grups d’IMC i la mortalitat hospitalària.

Conclusions: El sobrepès i l’obesitat es van associar a una tendència de menor mortalitat hospi-

talària. No obstant això, no podem concloure que hi hagi relació entre la mortalitat hospitalària i

l’IMC. Està per determinar quina infl uència té l’IMC en el pronòstic a mitjà o llarg termini.


INFLUÈNCIA DEL CODI INFART EN EL TRACTAMENT DE REPERFUSIÓ DE L’IAMEST EN UN

HOSPITAL AMB HEMODINÀMICA A TEMPS PARCIAL

Cosme García-García; Lluis Recasens; Oona Meroño; Núria Ribas, Núria Farré, Soledad Ascoeta, Susan-

na Tello, Faustino Miranda, Jordi Bruguera. Parc de Salut Mar, Barcelona.

Introducció i objectiu: El Codi Infart (IAM) va entrar en funcionament al juny de 2009 per opti-

mitzar el tractament de l’IAM amb elevació de l’ST (IAMEST) a Catalunya. L’objectiu és analitzar la

infl uència de la implantació del Codi IAM sobre la reperfusió de l’IAMEST al nostre centre.

Mètode: Entre el gener de 2002 i el desembre de 2010 ingressaren consecutivament 789 pa-

cients amb IAMEST a la unitat coronària. Es classifi quen en precodi (n = 670 pacients) i postco-

di (n = 119 pacients), segons si ingressen abans o després de l’inici del Codi IAM. S’analitzen

les característiques clíniques, la tècnica i el temps de reperfusió, així com els temps d’isquèmia

d’ambdós grups.

Resultats: Amb l’inici del Codi IAM, la reperfusió a l’IAMEST va augmentar (79,6% vs. 64,6%, p

< 0,001), i el principal motiu de no reperfusió en el grup postcodi va ser el retard a la consul-

ta (62,1% vs. 30,4% en el precodi, p = 0,005). En el grup postcodi va augmentar la reperfusió

amb angioplàstia primària (96,7% vs. 43,9%, p < 0,001) i gairebé va desaparèixer la fi brinòlisi

(3,3% vs. 55,1%, p < 0,001). Per altra banda, amb l’inici del Codi IAM van augmentar els pacients

tractats en altres centres (37,8% vs. 11,9%, p < 0,001). En el grup postcodi, la mitjana de temps

d’urgències-reperfusió va ser inferior en els pacients tractats en el nostre centre en comparació

amb els tractats en altres hospitals (65,0 min, P25-75: 43,5-115,0 min vs. 100,5 min, P25-75: 71,2-

120,0 min, p = 0,03).

Conclusions: La introducció del Codi IAM ha permès augmentar la reperfusió a l’IAMEST amb

més realització d’angioplàstia primària. La reperfusió es va realitzar més ràpidament en els pa-

cients tractats en el nostre centre que en els tractats en altres hospitals.



Dijous 2 de juny

16:30 - 17:00

INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Moderadora

Dra. María Angeles Castel


ETIOLOGIA DE LA PERICARDITIS CONSTRICTIVA EN UNA SÈRIE CONTEMPORÀNIA

Andreu Porta-Sánchez; Jaume Sagristà-Sauleda; Elisabeth Berastegui-García; David García-Dorado.


Introducció: S’ha suggerit que l’etiologia de la pericarditis constrictiva (PC) ha canviat en els

darrers anys.

Objectius: Estudiar en una sèrie contemporània (1978-2010) l’espectre etiològic de la PC. Estu-

diar la relació entre l’etiologia i algunes característiques clíniques de la malaltia.

Mètodes i resultats: Revisió retrospectiva de 120 malalts operats de PC comprovada anatòmi-

cament en un hospital terciari. Es revisa el diagnòstic etiològic i la seva relació amb el caràcter

agut (< 3 mesos), subagut (3-6 mesos) o crònic (> 6 mesos) de la malaltia. Diagnòstic etiològic

clínic: idiopàtica (el 70% dels casos), postpericarditis aguda idiopàtica (PAI) (8%), tuberculosi

(6%), purulenta (6%), neoplàstica (3%), postquirúrgica (2%) i postradioteràpica (2%). El 50% de

les PC idiopàtiques tenien més de sis mesos de símptomes, el 20% menys de tres mesos i un

15% entre tres i sis mesos. Els símptomes van ser de menys de tres mesos en el 90% de les PC

postpericarditis aguda, tuberculoses, purulentes, postradioteràpiques, neoplàstiques i postqui-

rúrgiques. El diagnòstic anatomopatològic fou pericarditis fi brinosa en un 89% dels casos i fi bro-

si limfoplasmocitària en un 8%, i hi va haver tres pericarditis agudes granulomatoses (dues per

Mycobacterium tuberculosis i una per actinomices), dos casos de pericarditis aguda inespecífi ca

i un de metàstasi d’adenocarcinoma pulmonar.

Conclusions: 1) L’etiologia més freqüent de PC és la idiopàtica o la secundària a una PAI. 2) La

pericarditis tuberculosa i la pericarditis purulenta constitueixen causes molt poc freqüents. 3)

La cirurgia cardíaca i la radioteràpia són responsables només d’un 4% de les PC intervingudes.


EXISTEIXEN DIFERÈNCIES EN LA FORMA DE PRESENTACIÓ DE LA SÍNDROME AÒRTICA

AGUDA EN ELS MALALTS AMB SÍNDROME DE MARFAN O AORTA BICÚSPIDE?

Teresa Oliveras Vila; Elena Gomez Dénia; Carlos Labata Salvador; Jorge López Ayerbe; Elena Ferrer Sis-

tach; Nuria Vallejo Camazón; Francisco Gual Capllonch; Albert Teis Soley; Toni Bayés Genís. Hospital


Els pacients amb Marfan o aortes bicúspides tenen més freqüència de presentació de síndrome

aòrtica aguda (SAA), però no queda clar si hi ha diferències en la forma de presentació respecte

als altres pacients. L’objectiu és repassar la sèrie de SAA del nostre centre i valorar les diferències

de presentació clínica dels pacients amb Marfan o aortes bicúspides (grup A) respecte als altres

(grup B).

Mètode: Des de l’any 2000, hem recollit 103 malalts amb SAA, dels quals quatre presentaven

Marfan i quatre aortes bicúspides. L’edat mitjana era més baixa en el grup A (54 vs. 61, p = n. s.).

La forma de presentació va ser igual en els dos grups: el dolor fou el símptoma principal, seguit

de la dispnea. Hi havia una proporció més important de dones (50%) en el grup A que en el B

(20%, p = 0,04). No hi havia diferències quant a antecedents d’HTA, diabetis o dislipèmia, SAS o

insufi ciència renal. Tampoc no hi havia diferències en afectació de l’aorta ascendent (38% en el

grup A vs. 29% en el B, p = n. s.). Sí que n’hi va haver quant al tipus d’SAA: en el grup A, el 100%

dels casos amb dissecció van presentar hematoma, mentre que en el grup B hi va haver un 14%

d’hematomes (p = 0,04). Paradoxalment, en canvi, la mortalitat va ser més alta en el grup sense

Marfan, però sense signifi cació estadística (14% vs. 35% p = n. s.).

Conclusions: Segons la nostra sèrie, entre els malalts amb Marfan o aorta bicúspide hi ha una

proporció més gran de dones i no hi ha diferències en la localització de l’SAA i les formes de pre-

sentació, llevat que en el grup amb Marfan o aorta bicúspide no hi ha hematomes intramurals.


PRONÒSTIC A MITJÀ TERMINI DELS PACIENTS ANÈMICS SOTMESOS A CIRURGIA VALVULAR

Núria Farré; Mercè Cladellas; Joan Vila; Álvaro Sainz; Miguel Cainzos-Achirica; Sonia Ruiz; Marcelo Rizzo;

Rosa Molera; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar-Institut Municipal d’Investigacions

Mèdiques (IMIM), Barcelona; Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

Introducció: L’anèmia és un factor de risc de morbimortalitat en cirurgia cardíaca i s’associa a un

pitjor pronòstic a llarg termini en cirurgia coronària. OBJECTIUS: Estudiar l’impacte de l’anèmia a

mitjà termini en la cirurgia cardíaca.

Mètodes: Estudi prospectiu de 530 pacients operats de cirurgia valvular de 1998 a 2010. Es van

establir un grup A (amb anèmia) i un grup B (sense anèmia) per a les comparacions.

Resultats: El grup A (n = 128) presentava una edat més avançada i tenia més dones que el B

(n = 399) (71,9 anys vs. 65,8 anys, 68% vs. 45%, ambdós amb p < 0,001). Un 50% dels pacients

del grup A van rebre eritropoietina i ferro (EPO). L’EuroScore logístic i el temps de CEC van ser

més alts en el grup A que en el B (15,2 vs. 8,8, p < 0,001, i 107 minuts vs. 99 minuts, p = 0,041,

respectivament). La mortalitat hospitalària fou superior en el grup A (16,4% vs. 4,5%, p < 0,001).

Ajustant per l’EuroScore, l’EPO, el temps de CEC i l’any de cirurgia, l’anèmia és un factor de risc

per mortalitat hospitalària (OR: 3,9, IC: 1,7-8,8, p < 0,001). Amb una mitjana de seguiment de

4,3 anys, dels 489 pacients que van sobreviure a la cirurgia, el 78% i 67% dels pacients anèmics

estaven vius als tres i cinc anys de seguiment, enfront del 90% i el 85% del grup B (p < 0,001).

Després d’ajustar segons el mateix model, l’anèmia es manté com a factor de risc per mortalitat

tardana (HR: 2,8, IC: 1,6-4,8, p < 0,001).

Conclusions: L’anèmia és un marcador de mal pronòstic a curt i mitjà termini en els pacients

operats de cirurgia valvular.


PUNT DE TALL ÒPTIM D’UN TEST DE DETERMINACIÓ RÀPIDA DE L’NT-PRO-BNP PER AL

DIAGNÒSTIC D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA EN UN CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Verdú JM; Comín-Colet J; Domingo M; Lupón J; Molina L; Gómez M; Casacuberta JM; Baena JM; Brugue-

ra J. Atenció Primària de Salut, Institut Català de la Salut; Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital del

Mar, Barcelona; Unitat d’Insufi ciència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Antecedents: La determinació dels pèptids natriurètics pot estar recomanada com a pas previ

a l’ecocardiograma en pacients amb sospita d’insufi ciència cardíaca (IC) per a optimitzar la uti-

lització de recursos.

Objectius: Determinar el punt de tall òptim de l’NT-pro-BNP en una població ambulatòria atesa

en atenció primària (AP).

Mètodes: Estudi prospectiu d’avaluació d’un test ràpid local d’NT-pro-BNP en un centre d’AP.

Van ser inclosos pacients amb una sol·licitud d’ecocardiograma realitzada per un metge de famí-

lia davant la sospita clínica d’IC. Es va realitzar història clínica i exploració física dirigida (basada

en Framingham), ECG, radiografi a de tòrax, determinació de l’NT-pro-BNP i ecocardiograma. El

diagnòstic d’IC va ser efectuat per un cardiòleg cec al valor de l’NT-pro-BNP, utilitzant els criteris

de l’ESC (clínica i dades ecocardiogràfi ques).

Resultats: Van ser avaluats 220 pacients (un 65,5% de dones, edat de 74 anys, RIQ: 67-81). El

diagnòstic d’IC va ser confi rmat pel cardiòleg en 52 pacients (23,6%), 16 dels quals (30,8%) amb

FEVE < 50% (39,6% ± 5,1). Els valors d’NT-pro-BNP van ser 715 pg/ml (RIQ: 510-1.575, amb un

mínim de 290 i un màxim de 3.000) i 77,5 pg/ml (RIQ: 58-179,75, amb un mínim de 32 i un màxim

de 1.741) en pacients amb IC i sense IC, respectivament. El millor punt de tall va ser 280 pg/ml,

amb una àrea sota la corba ROC per a descartar IC de 0,94 (RIQ: 0,91-0,97). Sis pacients amb

diagnòstic d’IC (11,5%) van tenir valors d’NT-pro-BNP inferiors a 400 pg/ml. Cap pacient sense IC

va presentar depressió de la FEVE.

Conclusió: En una població ambulatòria atesa en AP, el millor punt de tall d’NT-pro-BNP per a

descartar IC va ser 280 pg/ml.


NORMALITZACIÓ DE LA FUNCIÓ VENTRICULAR ESQUERRA DESPRÉS DE LA TERÀPIA

DE RESINCRONITZACIÓ CARDÍACA

Beatriz Merino; Adelina Doltra; Etelvino Silva; Jose María Tolosana; Ángeles Castel; Antonio Berruezo;

Josep Brugada; Lluís Mont; Marta Sitges. Servei de Cardiologia, Hospital Clínic de Barcelona.

Introducció: La teràpia de resincronització cardíaca (TRC) és una alternativa no farmacològi-

ca efi caç per al tractament de la insufi ciència cardíaca en fase avançada. Hi ha un subgrup de

pacients, anomenats «súper-responedors», que fi ns i tot arriben a recuperar completament la

funció ventricular.

Objectius: Calcular la proporció de «súper-responedors» de la nostra població d’estudi. Identifi -

car els factors que podrien predir aquest tipus de resposta.

Metodologia: Es van incloure 339 pacients amb insufi ciència cardíaca als quals se’ls havia im-

plantat un dispositiu de resincronització entre els anys 2000 i 2009. Es va realitzar una avalua-

ció clínica, un electrocardiograma i un ecocardiograma basal i als 12 mesos. Es van considerar

«súper-responedors» els individus que al fi nal del seguiment tenien una fracció d’ejecció ≥ 45%.

Resultats: Als 12 mesos de seguiment, s’identifi caren 37 «súper-responedors» (11%), en els

quals la fracció d’ejecció (FE) es va incrementar signifi cativament, de 26,9 ± 5% a 49,3 ± 5,5% (p

< 0,001). En l’anàlisi univariant, aquest grup presentava basalment una FE més alta i diàmetres i

volums diastòlic i sistòlic signifi cativament més petits. En l’anàlisi multivariant, únicament la FE

es va mantenir com a factor independent predictor de súper-resposta.

Conclusions: La teràpia de resincronització cardíaca indueix una normalització de la funció ven-

tricular en un 11% dels pacients. Una FE basal més elevada (entre un 26% i un 35%) s’associa a

una alta probabilitat de súper-resposta. Aquestes troballes suggereixen que s’obtindrien resul-

tats més bons amb una aplicació més precoç de la teràpia.



Divendres 3 de juny

10:30 - 11:00

ARÍTMIES

Moderador

Dr. Julio Martí


UNA NOVA MODIFICACIÓ POSTTRADUCCIONAL DEL CANAL DE SODI CARDÍAC: UN

MECANISME, DUES MALALTIES

Pedro Beltrán-Álvarez; Ramon Brugada. Centre de Genètica Cardiovascular, Institut d’Investigació

Biomèdica de Girona; Facultat de Medicina, Universitat de Girona.

El canal de sodi cardíac (scn5a) és la proteïna responsable de la fase 0 (despolarització) del po-

tencial d’acció dels cardiomiòcits. Defectes en la funció de l’scn5a, provocats per alteracions

genètiques, s’han identifi cat en diferents canalopaties, com la síndrome de QT llarg de tipus 3

(LQTS-3) i la síndrome de Brugada (BrS). Per exemple, la mutació R526H provoca BrS i la mutació

R680H provoca LQTS-3. L’objectiu del nostre estudi va ser analitzar les modifi cacions posttra-

duccionals de l’scn5a. Les modifi cacions posttraduccionals poden alterar les propietats bioquí-

miques, elèctriques, funcionals o estructurals de les proteïnes. Per exemple, se sap que la fos-

forilació i la glicosilació de residus clau en dominis intracel·lulars o extracel·lulars de l’scn5a en

regulen la funció i la localització. Aquí presentem, per primera vegada, el descobriment d’una

nova modifi cació posttraduccional de l’scn5a. Aquesta modifi cació, que hem observat en els

residus R526 i R680, no ha estat descrita fi ns avui en canals de sodi o potassi dependents de

voltatge. El nostre descobriment, a més a més, suggereix que el mecanisme patogènic en les

mutacions R526H i R680H, tot i que provoquen malalties diferents, és el mateix, i té l’arrel a nivell

de modifi cacions posttraduccionals del canal de sodi cardíac.


ENOLASA NEURONAL ESPECÍFICA PER A L’ESTRATIFICACIÓ PRONÒSTICA DEL SUPER-

VIVENT A UNA MORT SOBTADA EXTRAHOSPITALÀRIA

Pablo Loma-Osorio; Jaime Aboal; Coloma Tiron; Fran Campelo; Ariadna Sureda; Xavier Albert; Daniel

Bosch; Joan Sala; Rafael Masia. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

Objectiu: Els pacients supervivents d’una mort sobtada extrahospitalària (MSE) presenten un

pronòstic vital i funcional molt heterogeni a causa de l’alta prevalença d’encefalopatia pos-

tanòxica. El nostre objectiu fou analitzar la utilitat pronòstica de l’enolasa neuronal específi ca

(NSE).

Mètode: Entre l’1.3.2010 i l’1.3.2011 es registraren prospectivament els pacients ingressats a la

Unitat Coronària amb el diagnòstic d’MSE recuperada. Es recolliren característiques de l’aturada,

la comorbiditat i l’estat vital i neurològic a l’alta. Entre els dies 1r i 3r des de l’ingrés es va extreure

sang per a l’anàlisi de l’NSE.

Resultats: L’NSE es va determinar en 17 dels 23 pacients registrats durant el període d’estudi.

L’edat mitjana dels pacients fou 55 anys, el temps d’aturada va ser 22 minuts i el primer ritme

desfi bril·lable es va produir en el 70% dels casos. La mortalitat fou el 46%, i en el 37% dels casos

els pacients no van presentar cap dèfi cit neurològic a l’alta. Els pacients amb mal pronòstic (mort

o dèfi cit neurològic greu) van tenir una NSE mitjana de 112 ± 87 ng/dL, mentre que aquest valor

fou 13 ± 3 ng/dL en els pacients neurològicament indemnes (p < 0,01). Tots els pacients amb

una NSE inferior a 23 ng/dL presentaren bon pronòstic a l’alta. El valor predictiu negatiu per a

aquest punt de tall va ser el 98%.

Conclusions: L’NSE va identifi car amb precisió el pronòstic vital i funcional dels pacients en la

població estudiada. Si es confi rma aquesta troballa, l’NSE podria ser d’extrema utilitat per a op-

timitzar l’atenció als pacients amb MSE.


UNA CANALOPATIA RESPONSABLE DE LA MORT SOBTADA EN UNA GRAN FAMÍLIA DE

LES ILLES CANÀRIES

Cristina Bosch Calero; Isabel Mota; Guillermo J. Pérez; Fabiana S. Scornik; S. R. Wayne Chen; Tang Yijun;

Paola Berne; Josep Brugada; Ramon Brugada. Centre de Genètica Cardiovascular, Universitat de Giro-

na-Institut d’Investigació Biomèdica de Girona; Universitat de Calgary, Canadà; Servei de Cardiologia,

Hospital Clínic de Barcelona.

La taquicàrdia ventricular polimòrfi ca catecolaminèrgica (CPVT) és una malaltia caracteritzada

per la presència de taquicàrdies ventriculars polimòrfi ques produïdes durant l’estrès emocional

o físic i que poden causar mort sobtada. Està relacionada amb la presència de mutacions en

el receptor de la rianodina de tipus 2 (RyR2) i en el de la calseqüestrina (CASQ2), proteïnes im-

plicades en l’homeòstasi del calci intracel·lular dels miòcits cardíacs. Hem identifi cat una gran

família de les Illes Canàries amb una llarga història de mort sobtada (32 familiars morts a edats

molt joves: 17 ± 8 anys). Membres de la família han presentat síncope durant exercici o emoció

i han estat diagnosticats amb CPVT. Els estudis genètics dels afectats revelen la presència d’una

mutació en el gen que codifi ca per al RyR2: la p.G357S. L’objectiu del nostre estudi és analitzar

les propietats funcionals dels canals amb fenotip salvatge (WT) i mutant (MT) per a determinar

les anomalies produïdes per la mutació. Per a dur-lo a terme hem generat una línia estable i

induïble de cèl·lules HEK293 que expressen el RyR2 WT o MT. Amb aquest model hem mesurat

la sortida espontània de Ca2+ per sobrecàrrega del reticle (SOICR) i la sensibilitat dels canals a

la cafeïna. Els resultats obtinguts indiquen que les cèl·lules que expressen el RyR2 MT mostren

un increment d’activitat SOICR, tot i que la sensibilitat del canal MT per la cafeïna no es veu afec-

tada. L’augment de l’activitat SOICR pot produir canvis en l’homeòstasi del Ca2+ intracel·lular

dels miòcits cardíacs que poden produir despolaritzacions tardanes i arítmies causants de mort

sobtada.


LIMITACIONS EN LA UTILITAT DEL TEST DE FLECAÏNIDA COM A FACTOR PREDICTOR EN

PACIENTS AMB ELECTROCARDIOGRAMA DE BRUGADA INDUÏT PER FÀRMACS

Fabiola Suárez; Ermengol Vallès; Víctor Bazán; Jordi Bruguera; Julio Martí. Unitat d’Arítmies, Servei de

Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona.

Introducció: Hi ha controvèrsia pel que fa als pacients amb síndrome de Brugada (SB) induïda

per fàrmacs (SBIF), a causa d’una baixa proporció d’esdeveniments malgrat la inducció durant

l’estudi electrofi siològic (EEF). Vam comparar l’evolució dels pacients amb SB espontània (SBE) i

amb SBIF i vam avaluar la utilitat del test de fl ecaïnida (TF) i de l’EEF.

Mètodes: Vam incloure 45 pacients amb SB asimptomàtics i amb ECG de Brugada de tipus 1

espontani, història familiar de SB i/o antecedents de mort sobtada familiar. Els pacients amb SBE

van ser sotmesos a EEF, i la resta, a TF ± EEF, segons els resultats.

Resultats: Nou dels 36 pacients van mostrar ECG de Brugada de tipus 1. Tots els pacients amb

SBE foren homes (49 ± 15 anys) sense història familiar d’SB, però tres tenien antecedents de

síncope i un, de mort sobtada. Tan sols un va ser induïble. El TF es va realitzar en 26 homes i

10 dones (32 ± 12 anys). Quinze pacients tenien història familiar d’SB. El TF va ser positiu en 10

pacients, i l’únic factor predictor va ser l’existència d’un ECG anormal (p = 0,004). L’EEF va ser

realitzat en 9/10 pacients amb TF positiu, amb inducció en dos. Durant el seguiment, només un

dels pacients induïbles (SBE) va presentar esdeveniments.

Conclusions: En l’SBE no hi ha correlació entre EEF positiu i presència d’esdeveniments. Això pot

ser degut a una mostra insufi cient. Els pacients amb SBIF asimptomàtic presenten bon pronòstic

en el TF i els resultats de l’EEF.


ANÀLISI DEL TRACTAMENT ANTIARÍTMIC I ANTICOAGULANT DEL REGISTRE REVERCAT

César Romero-Menor (1); Josep Maria Alegret (2); Francesc Planas (3); Isabel Serrano (4); Gabriel Váz-

quez (5); Ramon Serrat (6); Iñigo Lechuga (7); Adolf Descalzi (8); Ignasi Duran (2). Parc Sanitari Sant

Joan de Déu, Sant Boi de Llobregat (1); Hospital Universitari de Sant Joan de Reus (2); Hospital Munici-

pal de Badalona (3); Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona (4); Hospital Comarcal Sant Jaume de

Calella. Corporació de Salut del Maresme i la Selva (5); Hospital del Mar, Barcelona (6); Hospital Verge de

la Cinta de Tortosa (7); Hospital Comarcal de l’Alt Penedès (8).

Antedecents: En els darrers anys han aparegut noves evidències i recomanacions sobre

l’estratègia de control del ritme vs. el control de la freqüència cardíaca en la fi bril·lació auricular

(FA) persistent.

Objectiu: Valorar l’impacte d’aquestes recomanacions sobre el tractament antiarítmic i anticoa-

gulant dels pacients remesos a cardioversió elèctrica (CE) a Catalunya.

Mètodes: S’ha comparat el tractament antiarítmic (TAA) i les pautes de tractament anticoagu-

lant (AC) en dos registres prospectius sobre CE electiva per FA persistent realitzats en 24 hospi-

tals de Catalunya, el primer el 2003 i el segon el 2010.

Resultats: Pel que fa al TAA, el 2003 s’utilitzava amb més freqüència TAA pre-CE (2003: 73%,

2010: 58%, p = 0,0001). Aquesta disminució va ser deguda a un menor ús de l’amiodarona (60%

vs. 47%, p = 0,01), mantenint-se igual l’ús d’altres antiarítmics. No es van trobar diferències signi-

fi catives respecte al TAA post-CE (2003: 78%, 2010: 76%, p = 0,39). Pel que fa a l’AC, la pauta més

utilitzada segueix sent l’AC pre-CE i almenys un mes post-CE (2003: 59%, 2010: 61%, p: n. s.). La

proporció de pacients permanentment anticoagulats es manté similar (2003: 27%, 2010: 30%,

p: n. s.). L’ús de l’ecocardiograma transesofàgic segueix sent molt escàs (2003: 5%, 2010: 7%).

Conclusions: Actualment hi ha un menor ús de l’amiodarona pre-CE, mentre que el TAA post-CE

es manté molt similar. Quant a l’estratègia AC pre-CE i un mes post-CE, es mantenen iguals que

el 2003.



Divendres 3 de juny

10:30 - 11:00

INSUFICIÈNCIA CARDÍACAI VALVULOPATIES

Moderadora

Dra. Josefi na Orús


CIRURGIA EN L’ENDOCARDITIS INFECCIOSA. FACTORS EPIDEMIOLÒGICS I PRONÒS-

TICS

Carlos Labata; Nuria Vallejo; Teresa Oliveras; Elena Gómez; Elena Ferrer; Francisco Gual; Raquel Núñez;

Albert Teis; Antoni Bayés. Servei de Cardiologia i Servei de Medicina Interna, Hospital Universitari Ger-


Aproximadament, el 50% dels casos d’endocarditis infecciosa (EI) requereixen cirurgia durant

la fase activa. La creació de comissions multidisciplinàries ha dinamitzat l’abordatge quirúrgic

en l’EI.

Objectius: Descriure les característiques demogràfi ques i epidemiològiques i l’evolució dels pa-

cients amb EI intervinguts quirúrgicament al nostre centre.

Mètodes: Estudi observacional prospectiu. S’han inclòs 244 pacients amb EI (criteris de Duke)

des de gener del 2003 fi ns a gener del 2010, dels quals 124 (51%) van requerir cirurgia durant

la fase activa.

Resultats: Un 67% d’homes, amb una edat de 60 ± 14. El 56% tenien malaltia subjacent, amb un

EuroScore logístic mitjà del 20,7%. L’afectació únicament aòrtica fou la més prevalent (73,5%).

Afectació valvular esquerra nativa: 78 (63%), esquerra protètica: 36 (29%), EI dreta: 4 (3,2%), i en

relació amb dispositius: 6 (4,8%). La indicació quirúrgica més freqüent fou la insufi ciència valvu-

lar greu ± insufi ciència cardíaca (60%). Hi va haver recanvi valvular per pròtesi biològica en 57

casos (46%). El temps mitjà des del diagnòstic fi ns a la cirurgia fou 11,9 dies (DE: 8). La mortalitat

global va ser el 32%, i en la sèrie quirúrgica, el 20%. Les variables associades a mortalitat foren:

temps d’evolució de l’EI (p = 0,033), valor de l’EuroScore (p = 0,012), leucocitosi (p = 0,003), he-

patopatia (p = 0,005), EI protètica precoç (p = 0,016) i xoc sèptic (p = 0,001).

Conclusions: Més de la meitat dels episodis d’EI van requerir cirurgia, i la insufi ciència valvular

fou la indicació fonamental. La mortalitat de l’EI quirúrgica és menor que la de la sèrie global, tot

i que es tracta de pacients d’elevat risc quirúrgic. Les variables que s’han associat a un increment

de la mortalitat són el valor de l’EuroScore, la leucocitosi, l’EI protètica precoç, l’hepatopatia i el

xoc sèptic.


COMPLICACIONS NEUROLÒGIQUES I ENDOCARDITIS

Carlos García Alonso; Nuria Vallejo; Carlos Labata; Jorge López Ayerbe; Elena Ferrer; Albert Teis; Raquel

Núñez; Maria Lluïsa Pedro Botet; Antoni Bayés Genís. Servei de Cardiologia i Servei de Medicina Interna,


Apareixen esdeveniments neurològics en un 20-40% dels pacients amb endocarditis infecciosa

(EI). L’espectre clínic és ampli i el mecanisme fonamental és emboligen i confereix un augment

de mortalitat. Tot i això, en els casos amb indicació quirúrgica és controvertit si hi ha contraindi-

cació i quin n’és el temps òptim.

Objectius: Conèixer el perfi l dels pacients que van patir complicacions neurològiques durant el

curs de l’EI, els factors predisposants i el pronòstic.

Mètodes: Estudi prospectiu observacional. 244 pacients que van ingressar per EI (criteris de

Duke modifi cats) des de gener del 2003 fi ns a desembre del 2010.

Resultats: Van presentar complicacions neurològiques 40 casos (16%), i 21 (52%) van ser ictus

isquèmics. La majoria foren homes (63%), amb una edat mitjana de 62 ± 15 anys, i hi va ha-

ver més prevalença d’afectació de vàlvules esquerres natives (63%), fonamentalment aòrtiques

(52%). Presentaven indicació quirúrgica 29 casos (79%), i 17 (42%) es van sotmetre a intervenció

durant la fase activa, amb un temps mitjà fi ns a la cirurgia de 13 ± 11 dies. La mortalitat intrahos-

pitalària va ser elevada (42%), encara que no signifi cativament més gran que la del grup que no

va presentar complicacions. No es van trobar diferències estadísticament signifi catives quant a

l’etiologia, les dimensions de la vegetació i la localització valvular.

Conclusions: En la nostra sèrie, un 16% dels episodis d’EI van presentar complicacions neuro-

lògiques, predominantment ictus isquèmics de probable etiologia embòlica. La mortalitat fou

elevada, i van necessitar cirurgia un alt percentatge de pacients. El temps mitjà fi ns a la cirurgia,

tot i les complicacions, va ser relativament curt, i hi va haver una baixa mortalitat quirúrgica.


ANÀLISI D’UN PROGRAMA D’ASSISTÈNCIA VENTRICULAR EN PACIENTS AMB INSUFI-

CIÈNCIA CARDÍACA AVANÇADA

Javier Berdejo Gago; Albert Ariza Solé; Victoria Lorente Tordera; José Carlos Sánchez Salado; Joel Sala-

zar Mendiguchía y García; Irene Tatjer Hernanz; Josep Roca Elias; Nicolás Manito Lorite; Ángel Cequier

Fillat. Servei de Cardiologia, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de

Llobregat.

L’assistència ventricular ha esdevingut una eina molt important com a part del tractament de

la insufi ciència cardíaca avançada, tant com a pont en el trasplantament cardíac com en la re-

cuperació i la presa de decisions i, fi ns i tot, com a teràpia de destí. L’objectiu d’aquest estudi és

conèixer aspectes de l’aplicació i evolució del programa d’assistència ventricular del nostre cen-

tre, en malalts no sotmesos a cardiotomia prèvia. Es tracta d’un estudi descriptiu i retrospectiu

en què hem analitzat el tipus d’assistència, el model, les indicacions, les complicacions i el destí

fi nal dels pacients. S’ha analitzat un total de 10 pacients, la majoria d’ells en un estat previ crític

(INTERMACS 1) ingressats a la Unitat Coronària i sense cardiotomia prèvia, dels quals cinc van ser

dispositius de tipus ECMO, dues assistències esquerres i tres biventriculars. La durada mitjana

de l’assistència ha estat 10,2 dies, amb un rang de 3-42 dies. La mortalitat total intrahospitalària

ha estat el 50%, és a dir, cinc pacients (en un es va poder fer desconnexió d’assistència i un va

ser èxitus després d’haver estat trasplantat). El destí fi nal ha estat el trasplantament en cinc pa-

cients i desconnexió de l’assistència en dos pacients. Les complicacions més freqüents han estat

l’hemòlisi, el sagnat i les infeccions. La utilització d’aquests dispositius en malalts crítics amb

insufi ciència cardíaca avançada permet millorar-ne el pronòstic i l’evolució, tot i que la morbi-

mortalitat continua sent molt elevada.


ÉS EL SEXE FEMENÍ UN FACTOR DE RISC INDEPENDENT EN LA CIRURGIA DE SUBSTITU-

CIÓ VALVULAR?

Álvaro Sainz; Mercè Cladellas; Núria Farré; Soledad Ascoeta; Miguel Cainzos-Achirica; Oona Meroño-

Dueñas; Miquel Gómez; Joan Vila; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar-Institut Mu-

nicipal d’Investigació Mèdica (IMIM), CIBER, Barcelona; Servei de Cirurgia Cardíaca, Hospital de la Santa

Creu i Sant Pau, Barcelona.

Introducció: El sexe femení (SF) constitueix un factor de risc en models d’estimació de risc de la

cirurgia de substitució valvular (CV). No obstant això, es desconeixen els factors que ho motiven.

Objectiu: Avaluar si el SF és un factor de risc independent de mortalitat o bé secundari a la

comorbiditat.

Mètodes: Es van incloure els malalts sotmesos a CV entre 1998 i 2010. Les principals caracterís-

tiques i factors de risc clàssics entre homes i dones es van introduir en un model multivariant

considerant la mortalitat a 30 dies.

Resultats: Els 451 pacients tenien una edat de 68 ± 11 anys, el 51% eren dones i es van realitzar

291 CV aòrtiques, 104 mitrals i 56 dobles. El SF presentava signifi cativament més edat, anèmia,

reintervencions, pitjor classe funcional i més pròtesis mitrals (p < 0,05). Els homes presentaven

més MPOC, cirurgia de revascularització i funció sistòlica deprimida (p < 0,05). L’hemoglobina

basal en homes era 14,0 ± 1,6 g/dl, i en dones, 12,9 ± 1,2 g/dl, que durant la circulació extra-

corpòria disminueix fi ns a una hemoglobina mínima (HBm) de 7,9 ± 1,2 g/dl i 6,8 ± 1,1 g/dl,

respectivament (p < 0,00,1). La mortalitat va ser el 7,5%. El SF sense ajustar presentava una OR

per mortalitat de 4,1 (1,75-9,36), que disminueix progressivament en ajustar per l’any de la CV,

l’EuroScore sense sexe, el tipus de pròtesis i l’anèmia fi ns a una OR de 2,53 (1,02-6,27). Aquesta

signifi cació estadística es perd en ajustar per l’HBm: OR d’1,9 (0,77-5,14).

Conclusions: L’augment de mortalitat del sexe femení en la cirurgia valvular està condicionat

per la comorbiditat associada i l’anemització durant la circulació extracorpòria.


CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES I EPIDEMIOLÒGIQUES DE LES ENDOCARDITIS INFEC-

CIOSES DRETES EN EL SEGLE XXI

Francisco-Pascual J; Fernández-Hidalgo N; González-Alujas MT; Tornos P; Almirante B; Galiñanes M;

Gracia JM; Planes AM; García-Dorado D. Unitat d’Endocarditis, Àrea del Cor i Servei de Malalties Infec-

cioses, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Objectiu: Descriure les característiques clíniques de les endocarditis infeccioses dretes (EID) en

l’actualitat.

Mètodes: Estudi prospectiu en un hospital terciari que és centre de referència per a la cirurgia

cardíaca. S’inclogueren tots els episodis consecutius d’EI entre gener del 2000 i novembre del

2010. L’EID es defi ní com a les EI amb afectació de la vàlvula tricúspide, la vàlvula pulmonar o

l’endocardi ventricular dret.

Resultats: S’inclogueren un total de 448 episodis d’EI. En 48 casos (10,7%) hi havia afectació dre-

ta. L’edat mitjana fou 43,7 anys (IIQ: 33,7-63,3 anys) i el 72,9% eren homes. La mitjana de l’índex

de Charlson era 1 (IIQ: 0-2). Tots els pacients excepte dos tenien factors de risc predisposants, i

els més freqüents eren els dispositius intracardíacs (18,8%) i els usuaris de drogues per via pa-

renteral (29,2%). La clínica més freqüent a l’ingrés era febre (95,8%) i malestar general (27,1%).

En 20 pacients (41,7%) es documentà un infart pulmonar. Només dos casos tenien altres embo-

lismes sistèmics, i en ambdós hi havia afectació esquerra concomitant. El microorganisme més

freqüent va ser Staphylococcus aureus (43,8%) i la troballa més freqüent en l’ecocardiograma

van ser les vegetacions (89,8%), mentre que la localització més freqüent fou la vàlvula tricúspide

(70,5%). Vint-i-un pacients (43,8%) reberen tractament quirúrgic. Sis pacients (12,5%) van morir

durant l’hospitalització, cinc d’ells per complicacions relacionades amb comorbiditats associa-

des. Durant el primer any de seguiment van morir tres malalts més, cap d’ells com a conseqüèn-

cia de l’episodi d’EI prèvia.

Conclusions: Les EID representen una petita proporció del total d’EI. La majoria de pacients

tenen com a mínim un factor predisposant. Freqüentment requereixen tractament quirúrgic,

però la mortalitat relacionada directament és baixa.

PÒSTERS



PERFIL EPIDEMIOLÒGIC I PRONÒSTIC DE L’ENDOCARDITIS INFECCIOSA SOBRE VÀLVU-

LA DEGENERATIVA AL NOSTRE ENTORN EN UN HOSPITAL TERCIARI

Teresa Oliveras; Nuria Vallejo; Jorge López Ayerbe; Elena Ferrer; Carlos Labata; Elena Gómez Denia; Ra-

quel Núñez; Lluïsa Pedro Botet; Antoni Bayés Genís. Servei de Medicina Interna i Servei de Cardiología,


El perfi l epidemiològic de l’endocarditis infecciosa (EI) ha canviat en els últims anys. Avui afecta

pacients més grans, amb esclerosi degenerativa i com a resultat de procediments associats a la

pràctica sanitària.

Objectius: Conèixer el perfi l epidemiològic i el pronòstic dels pacients amb EI esquerra sobre

vàlvula degenerativa.

Mètodes: Estudi observacional prospectiu d’episodis d’EI des de gener del 2003 a desembre del

2010 en un hospital de tercer nivell.

Resultats: De 128 episodis d’EI sobre vàlvula esquerra nativa, 44 (34%) van ser sobre vàlvula

degenerativa. Comparats amb la resta (sense valvulopatia o amb una altra patologia subjacent),

són pacients més grans (69 anys vs. 56 anys, p=0,014), amb comorbiditat associada (68%), insu-

fi ciència renal (FG mitjana de 47 ml/min) i un índex de Charlson més alt (superior a 2 en el 43%

vs. el 24% dels casos, p = 0,032). La localització predominant va ser l’aòrtica (64%), i el gènere

predominant va ser Streptococcus, però el microorganisme més prevalent fou S. aureus, amb un

34% de casos relacionats amb l’àmbit sanitari. El primer ETT no va ser diagnòstic en un 27% dels

casos, i en un 18% es va necessitar ETE per al diagnòstic. Van presentar més BAV (14% vs. 2%, p

= 0,046), se’n van operar menys (41% vs. 65%, p = 0,007) i van tenir una mortalitat hospitalària

més elevada (45% vs. 27%, p = 0,049).

Conclusions: L’EI sobre vàlvula degenerativa es caracteritza per desenvolupar-se en pacients de

més edat, amb comorbiditat i amb una alta mortalitat hospitalària, i en ocasions el diagnòstic

és difícil. No hem trobat diferències signifi catives pel que fa a l’etiologia ni al tipus d’adquisició

en la nostra sèrie.


ENDOCARDITIS ASSOCIADA AMB L’ÀMBIT SANITARI NO NOSOCOMIAL

Elana Gómez Denia; Nuria Vallejo; Carlos Labata; Teresa Oliveras; Francisco Gual; Jorge López Ayerbe;

Raquel Núñez; Lourdes Mateu; Antoni Bayés Genís. Servei de Cardiologia i Servei de Medicina Interna,


L’endocarditis infecciosa (EI) relacionada amb l’àmbit sanitari (RAS) inclou la nosocomial i la no-

sohusial o no nosocomial.

Objectius: Conèixer el perfi l dels pacients amb EI RAS no nosocomial en el nostre entorn en un

hospital terciari. Comparar-lo amb el grup d’EI nosocomial.

Mètodes: Estudi prospectiu observacional. Es van incloure 244 episodis d’EI (criteris de Duke

modifi cats) de gener del 2003 a desembre del 2010.

Resultats: 85 episodis d’EI foren RAS (35%). D’aquestes, 44 van ser nosohusials (52%) i 41 noso-

comials (48%). En les nosohusials, l’edat mitjana va ser 64 ± 14; el 63% eren homes; hi va haver 12

casos (27%) en hemodiàlisi i 11 (25%) en tractament amb fàrmacs immunosupressors. Un 54%

tenien antecedents de cirurgia cardíaca i set (16 %) presentaven antecedents d’EI. En 23 casos

(52%) s’havia documentat valvulopatia. La major part de les EI foren esquerres natives (22; 50%),

i els microorganismes predominants van ser estafi lococs, sobretot coagulasa-negatius (ECN);

aquesta etologia va ser signifi cativament més alta que en el grup d’EI nosocomials (43% vs. 17%,

p = 0,008). 37 (84%) tenien indicació quirúrgica, i van ser intervinguts més pacients que en el

grup nosocomial (55% vs. 29%, p = 0,018). La mortalitat va ser elevada, tot i que signifi cativa-

ment inferior a la del grup d’adquisició nosocomial (34% vs. 61%, p = 0,013).

Conclusions: En la nostra sèrie, la incidència de RAS és similar a la d’altres sèries reportades. En

el subgrup d’adquisició nosohusial, l’etiologia predominant és ECN. Aquest grup de pacients

presenta una mortalitat elevada, però inferior a la d’adquisició nosocomial, i un percentatge

superior de casos en què s’ha realitzat tractament quirúrgic.


FACTORS IMPLICATS EN LA DILATACIÓ DE L’AORTA ASCENDENT EN PACIENTS AMB

VÀLVULA AÒRTICA BICÚSPIDE

Carme Ligero; Josep M. Alegret; Oscar Palazón; Ignasi Duran; Josep M. Vernis. Hospital Universitari de

Sant Joan de Reus.

Introducció: La valvulopatia aòrtica bicúspide (VAB) comporta un risc de dilatació de l’aorta

ascendent (AA).

Objectiu: Conèixer quina és la progressió temporal dels diàmetres de l’AA en els pacients amb

VAB, així com els factors implicats.

Mètodes: S’ha valorat l’evolució dels diàmetres de l’arrel aòrtica i de l’AA en els pacients diag-

nosticats de VAB al nostre centre seguits prospectivament amb ecocardiografi a (seguiment

mínim d’un any). S’ha estudiat mitjançant regressió lineal els factors clínics i ecocardiogràfi cs

implicats en la velocitat de progressió dels diàmetre de l’AA.

Resultats: S’han inclòs 73 pacients (80% homes, edat 46 ± 18 anys) amb una mitjana de segui-

ment de 57 ± 37 mesos. S’ha observat un increment signifi catiu del diàmetre de l’arrel aòrtica

(36 ± 6 vs. 38 ± 6, p < 0,0001) i de l’AA (38 ± 7 vs. 41 ± 7, p < 0,0001). L’increment anual mitjà de

l’arrel aòrtica va ser de 0,26 ± 3,4 mm/any i de l’AA de 0,54 mm/any. La regressió lineal va mos-

trar que el diàmetre de l’AA al diagnòstic (mm) (β = -0,24, p = 0,05) i la durada del seguiment

(mesos) (β = -0,36, p = 0,008) eren variables independents que tenien una relació inversa amb

l’increment anual del diàmetre de l’AA.

Conclusions: La dilatació de l’AA en pacients amb VAB és més ràpida quan els diàmetres de l’AA

són menors i s’enlenteix al llarg del temps amb l’augment dels diàmetres.


REINGRESSOS CLÍNICAMENT RELACIONATS EN PACIENTS HOSPITALITZATS PER INSU-

FICIÈNCIA CARDÍACA CONGESTIVA A CATALUNYA


Introducció: L’ICC és una malaltia que pot ser controlada adequadament pels dispositius ambu-

latoris, però que presenta un elevat percentatge de reingressos. Aquests reingressos són costo-

sos i potencialment evitables.

Objectiu: Analitzar la probabilitat de reingressar dels pacients hospitalitzats per ICC i els factors


Material i mètodes: Pacients ingressats per ICC a Catalunya en el període 2008-2009. S’han

exclòs els èxitus, els trasllats i els menors de 20 anys. Es considera reingrés tota hospitalització

urgent, ocorreguda durant els 30 dies posteriors a l’alta principal en qualsevol hospital públic i



cionats, amb la regressió logística. Font: Registre CMBD.

Resultats: Dels 18.164 ingressos estudiats, 4.118 van reingressar dins els 30 dies següents

(22,7%). El motiu principal del reingrés va ser l’ICC mateixa (49,5%). El percentatge de pacients

que reingressen augmenta amb l’edat (del 5% en els menors de 45 anys al 15% en els majors

de 75 anys), i no hi ha diferències per sexe, malgrat que les dones ingressades per ICC són més

grans (80,6 ± 9,3 vs. 75,8 ± 11,1 anys, p < 0,0001). L’anàlisi multivariant mostra que la probabilitat

de reingressar s’incrementa amb l’edat, amb el nombre d’ingressos previs, si l’ingrés índex va

ser urgent i amb la presència de determinada comorbiditat (IRC, malaltia vascular perifèrica,

MPOC, diabetis, neoplàsies). Un cop fet l’ajustament, s’observa una variabilitat important en els

resultats per hospital (10%-30%).

Conclusions: Cal disminuir el nombre de reingressos per ICC i la variabilitat interhospitalària

millorant la coordinació entre els nivells assistencials.


REPARACIÓ QUIRÚRGICA DE LA INSUFICIÈNCIA MITRAL DEGENERATIVA EN PACIENTS

D’EDAT AVANÇADA

Teresa Oliveras; Elena Ferrer; Luis Delgado; Jorge López-Ayerbe; Francisco Gual; Elena Gómez; Carlos

Labata; Xavier Ruyra, Toni Bayés-Genís. Servei de Cardiologia i Cirurgia Cardíaca, Hospital Universitari

Germans Trias i Pujol, Badalona.

Objectiu: Conèixer els resultats i l’evolució de la reparació mitral en pacients d’edat avançada i

comparar-los amb els obtinguts en pacients més joves.

Mètodes: 128 pacients amb IM greu degenerativa per prolapse d’un o dos segments sotmesos

a reparació mitral entre 2001 i 2010. Grup B (≥ 75 anys): 36 pacients. Grup A (< 75 anys): 92 pa-

cients. Anàlisi de resultats clínics i ecocardiogràfi cs postcirurgia i seguiment (control a sis mesos

postcirurgia i, després, anualment).

Resultats: Tendència a reparar en els pacients de més edat en fases més simptomàtiques (CF

III-IV precirurgia: grup A: 88%, grup B: 71%, p = 0,06). Tenen un EuroScore més alt (grup A: 9,8,

grup B: 3, p < 0,0005). No hi ha diferències entre els dos grups quant a característiques eco-

cardiogràfi ques (DTDVE, FE, grau d’IM, PA pulmonar, afectació del vel anterior/posterior). S’han

utilitzat més neocordes en els pacients d’edat inferior (grup A: 10%, grup B: 30%, p < 0,02). No

hi ha diferències en les altres tècniques quirúrgiques. La mortalitat prèvia a l’alta és més alta en

el grup A (11% vs. 1%, p < 0,008). Durant el seguiment (grup A: 31 mesos, grup B: 45) no hi ha

diferències en el grau d’IM ni en la taxa de reintervenció. No hi ha diferències en les troballes

ecocardiogràfi ques en els dos grups, amb l’excepció de més HT pulmonar en el grup A (40 vs. 33

mmHg, p < 0,005). Tots els pacients d’ambdós grups estan en CF I-II.

Conclusions: Els pacients de més edat s’operen més simptomàtics i amb un EuroScore més alt

i presenten més mortalitat prèvia a l’alta. Malgrat això, en el seguiment presenten els mateixos

resultat clínics i ecocardiogràfi cs i la mateixa recidiva de l’IM que els pacients més joves.


SILDENAFIL COM A TRACTAMENT DE LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Carlos Pérez; Susana Pacreu; Oswald Londono; Lluís Torres. Hospital Universitari Bellvitge, L’Hospitalet

de Llobregat; Hospital del Mar, Barcelona.

Introducció: Vam fer un seguiment amb 30 pacients després de l’alta hospitalària posterior a

insufi ciència cardíaca. Aquest grup de pacients tenien entre 55 i 65 anys d’edat i van patir in-

sufi ciència cardíaca per diversos motius (edema agut de pulmó, crisi hipertensiva i fi bril·lació

auricular d’inici).

Objectiu: La dosi de sildenafi l va ser 50 mg/dia. Vam realitzar un seguiment fi ns a sis mesos i

vam fer proves com l’ecocardiografi a de Doppler, la cinta de córrer com a prova d’esforç, espiro-

metries i el control amb holters de TA i cardíac.

Resultats: El sildenafi l va millorar la capacitat pulmonar i la contractilitat ventricular esquerra.

Aquestes troballes suggereixen possibles benefi cis del sildenafi l durant l’episodi d’insufi ciència

cardíaca a través de la modulació de l’endoteli muscular a causa de l’exercici. En el grup tractat

amb sildenafi l vam observar la reducció de la pressió sistòlica pulmonar (des de 30,3 mmHg

fi ns a 23,6 i 21,5), l’efecte de la ventilació (des de 5,7 l/min fi ns a 3,1 i 1,9), la ventilació en la pro-

ducció de CO2 (VE/VCO2, des de 33,5 fi ns a 31,8 i 29,7), l’expiració (des de 21,5 fi ns a 17,1 i 18,2),

l’augment del fl ux mediat de dilatació (FMD) (des del 8,5% fi ns a 13,4% i 14,2%) i el pic de VO2

(des de 12,8 ml/min/kg fi ns a 19,2 i 17,7).

Conclusions: En pacients amb insufi ciència cardíaca, el sildenafi l millora l’exercici de ventilació

i la capacitat aeròbica i té una relació molt signifi cativa amb l’atenuació de l’endoteli, sobretot

quan es realitza una prova d’esforç.


ÉS L’EDAT UN FACTOR PRONÒSTIC NEGATIU EN LA SÍNDROME AÒRTICA AGUDA?

Carlos Labata Salvador; Teresa Oliveras Vila; Elena Gómez Dénia; Jorge López Ayerbe; Elena Ferrer Sis-

tach; Nuria Vallejo Camazón; Francisco Gual Capllonch; Albert Teis Soley; Antoni Bayés Genís. Hospital


L’edat és un factor pronòstic molt important. Hem analitzat la nostra sèrie de síndrome aòrtica

aguda (SAA) per a esbrinar si l’edat és un factor que contribueix a l’aparició de més complica-

cions durant l’episodi agut de l’SAA. Hem fet dos grups: menors de 70 anys (grup A) i majors de

70 anys (grup B).

Mètode: Des de l’any 2000, hem recollit 103 malalts amb SAA, 22 dels quals tenien més de 70

anys. No hi havia diferències quant a proporció de dones (21% vs. 29%), diabetis, dislipèmia, SAS

o insufi ciència renal. Sí que n’hi havia pel que fa a l’HTA (grup A: 72%, grup B: 95%, p = 0,024) o al

tabac (32% vs. 5%, p = 0,009). L’edat mitjana era més baixa en el grup A (57 anys vs. 75 anys). La

forma de presentació va ser igual: dolor com a símptoma principal, seguit de síncope. Hi havia

una proporció més important d’ictus en el grup B (6% vs. 18%, p = n. s.). No hi havia diferències

en afectació de l’aorta ascendent (74% en el grup A vs. 54% en el B, p = n. s.) ni en la proporció

d’hematomes (11% vs. 22%). La mortalitat, en canvi, tal com esperàvem, va ser més alta en el

grup de més de 70 anys, encara que no va ser signifi cativa (34% vs. 52%, p = n. s.).

Conclusions: En la nostra sèrie, els malalts amb SAA i amb una edat superior a 70 anys tenen

una proporció més gran d’HTA, i a l’inici presenten més tendència d’afectació neurològica, però

no en la forma de presentació. També hi ha una tendència a una mortalitat més elevada, però no

és signifi cativa, probablement a causa del nombre de malalts.


EXISTEIXEN DIFERÈNCIES SEGONS EL SEXE EN LA PRESENTACIÓ DE LA SÍNDROME

AÒRTICA AGUDA?

Elena Gómez Dénia; Carlos Labata Salvador; Teresa Oliveras Vila; Jorge López Ayerbe; Elena Ferrer Sis-

tach; Nuria Vallejo Camazón; Francisco Gual Capllonch; Albert Teis Soley; Antoni Bayés Genís. Hospital


El sexe és un factor pronòstic molt important en la cardiopatia isquèmica. Hem analitzat la nos-

tra sèrie de síndrome aòrtica aguda (SAA) per a esbrinar si el sexe del malalt és un factor que

contribueix a l’aparició de més complicacions durant l’SAA. Hem fet dos grups: homes (H) i do-

nes (D).

Mètode: Des de l’any 2000, hem recollit 103 malalts amb SAA, 22 dels quals eren dones. No hi

havia diferències entre els grups H i D pel que fa a l’edat (61 anys vs. 60 anys), l’HTA, la diabetis, la

dislipèmia, el tabaquisme (34% vs. 14%, p = 0,05) o la insufi ciència renal. Sí que n’hi havia quant

a la SAS (17 vs. 5%, p = 0,04). La forma de presentació va ser igual: dolor com a símptoma prin-

cipal, seguit de síncope i dispnea. No hi havia diferències pel que fa a complicacions vasculars

i tamponament. Tampoc no hi havia diferències en afectació de l’aorta ascendent (H: 73%, D:

69%, p = n. s.), ni en la proporció d’hematomes (H: 14%, D: 9%). La mortalitat tampoc no va ser

diferent (H: 38%, D: 41%, p = n. s.).

Conclusions: En la nostra sèrie no hem trobat diferències segons el sexe en la forma de presen-

tació de l’SAA. Només hem constatat diferències quant als factors de risc SAS i tabac. Tampoc no

hi ha diferències remarcables en mortalitat


INFLUÈNCIA DE LA DISFUNCIÓ VALVULA I DELS DIÀMETRES AÒRTICS EN LA NECESSI-

TAT DE CIRURGIA EN PACIENT AMB VÀLVULA AÒRTICA BICÚSPIDE

Josep M. Alegret; Carme Ligero; Ignasi Duran; Josep M. Vernis, Oscar Palazón, Andrés Hernández-Apari-

cio; Leonardo Krsticevic. Hospital Universitari de Sant Joan de Reus.

Antecedents: La presència d’una valvulopatia aòrtica bicúspide (VAB) augmenta el risc de re-

querir recanvi valvular aòrtic i/o reparació de l’aorta ascendent.

Objectiu: Conèixer els factors implicats en la necessitat de cirurgia (IQ) en el seguiment a llarg

termini després del diagnòstic d’una VAB.

Mètode: Hem seguit prospectivament 120 pacients amb VAB. S’ha realitzat una anàlisi de Cox

dels factors independents implicats en la necessitat de IQ.

Resultats: Durant el seguiment (mitjana 72 ± 44 mesos), 33 pacients (28%) van requerir IQ (edat

mitjana IQ: 53 ± 12 anys, mitjana de 46 mesos post-diagnòstic). La disfunció valvular aòrtica va

ser la indicació d’IQ en el 64% dels casos i la dilatació de l’aorta ascendent en el 36%. L’estenosi

aòrtica (EA) era la disfunció valvular més freqüent quan la IQ fou per disfunció valvular (EA: 62%,

IA: 30%), a pesar que la insufi ciència aòrtica (IA) era més freqüent en el diagnòstic de VAB (IA:

51%, EA: 31%). En l’anàlisi multivariant de Cox, l’EA (gradient mitjà ≥ 20 mmHg) (ràtio de risc de

2,4, p = 0,02) i la dilatació indexada de l’aorta ascendent (≥ 21 mm/m2) (ràtio de risc de 3, p =

0,03) en el moment del diagnòstic eren variables independents relacionades amb la necessitat

d’IQ a llarg termini. En absència d’aquests factors, cap pacient va requerir IQ per dilatació aòrtica

i només dos pacients van necessitar IQ per disfunció valvular.

Conclusions: A llarg termini, la VAB freqüentment requereix cirurgia, i està relacionada amb la

presència d’EA o dilatació aòrtica en el moment del diagnòstic. L’absència d’aquests factors es

tradueix en un bon pronòstic.


REVASCULARITZACIÓ COMPLETA VERSUS TRACTAMENT DE LA LESIÓ CULPABLE EN LA

SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA: HI HA DIFERÈNCIES EN EL PRONÒSTIC A MITJÀ TER-

MINI?

Oona Meroño; Cosme García; Lluís Recasens; Mercè Cladellas; Soledad Ascoeta; Núria Farré; Núria Ri-

vas; Faustino Miranda; Jordi Bruguera. Hospital del Mar, Barcelona.

Introducció: Les guies clíniques recomanen revascularització precoç en la síndrome coronària

aguda sense elevació d’ST (SCASEST), però no existeix evidència sufi cient per a recomanar el

tractament de la lesió no culpable en la malaltia coronària multivàs. L’objectiu del nostre estudi

és analitzar el pronòstic en funció de si es realitza revascularització completa o no.

Mètodes: Durant 2009 i 2010 van ingressar consecutivament a la unitat coronària 174 pacients

(50 dones) amb SCASEST. S’analitzaren les característiques clíniques, la revascularització realitza-

da, l’evolució intrahospitalària i el pronòstic a mitjà termini en funció de si es va efectuar revascu-

larització completa, incompleta o no revascularització. En el seguiment es va defi nir com a esde-

veniment: mort, reinfart, necessitat de revascularització, ictus o ingrés per insufi ciència cardíaca.

Resultats: L’edat mitjana fou 66,1 anys (DE: 14), el 56,5% eren hipertensos, el 28,1% fumadors,

el 36,7% dislipèmics i el 27,6% diabètics, sense diferències entre grups. Es realitzà coronario-

grafi a al 83,9% dels pacients, i en el 47,6% (n = 70) es va objectivar malaltia de dos o més vasos.

D’aquests, el 17,3% es van revascularitzar de forma completa (grup 1), el 50,7% de forma incom-

pleta (grup 2) i el 31,9% no es van revascularitzar (grup 3). La mitjana de seguiment va ser 8,1

mesos (P25-75: 4,3-13,0). El 16,7% del grup 1 presentaren esdeveniments durant el seguiment,

respecte al 37,1% del grup 2 i al 40,1% del grup 3 (p = 0,14).

Conclusions: Gairebé la meitat dels pacients amb SCASEST tenen malaltia coronària multivàs.

En aquests pacients la revascularització completa tendeix a millorar el pronòstic a mitjà termini.

Seria necessària una mostra més gran per a confi rmar aquests resultats.


TANCAMENT PERCUTANI DE FUITES PERIVALVULARS PROTÈTIQUES: PROGRAMA I EX-

PERIÈNCIA INICIAL

Xavier Oliva; Daniela Boscarelli; Guillermo Delgado; Fina Costa; Eulogio García; Xavier Borràs; Beatriz

Vaquerizo; Rubén Leta; Antonio Serra. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona; Hospital Clínico

San Carlos de Madrid.

Introducció: Hi ha molt poca informació sobre el tancament percutani de les fuites perivalvulars

protètiques (FVP) en pacients de risc quirúrgic elevat.

Objectiu: Descriure la posada en marxa d’un programa multidisciplinari de tancament percuta-

ni de FVP greus i simptomàtiques, en una població de risc quirúrgic prohibitiu.

Mètodes: Fins ara, 13 pacients amb FVP (dos aòrtics i 11 mitrals) greu i simptomàtica (ICC: 58%;

hemòlisi: 42%), refusats per recirurgia, van ser sotmesos a tancament percutani amb disposi-

tiu Amplatzer vascular Plug III. Per a realitzar aquests procediments d’elevada complexitat tèc-

nica en pacients fràgils, cal un material i un equip específi c format per cardiòleg clínic, tècnic

d’imatge, hemodinamista, anestesista i equip d’infermeria qualifi cat.

Resultats: L’edat mitjana va ser 63,4 ± 9,1 anys, un 61,5% eren dones i un 61% tenien FA.

L’EuroScore logístic va ser 17,2 ± 15,01, i un 84% tenien més d’una recirurgia cardíaca posterior a

l’implant protètic (> 1: 39%, > 2: 31%, i > 3: 15%). El 84,6% estaven en CF III. L’FE i l’hemoglobina

van ser 50,8 ± 13,3% i 10,5 ± 2,0 mg/dL, respectivament. La implantació va ser exitosa en tots els

casos, i en la majoria (8/13) es va assolir una reducció signifi cativa de la fuita. És destacable que

la morbimortalitat intrahospitalària va ser nul·la.

Conclusions: En la nostra experiència inicial, sembla que el tractament percutani de fuites pe-

rivalvulars greus en pacients simptomàtics i refusats per a recirurgia podria ser una opció de

tractament, efi caç i segura a curt termini. Caldrà disposar de resultats a llarg termini per a saber

si aquesta tècnica es podrà convertir en una alternativa a la recirurgia.


CARACTERÍSTIQUES DELS PACIENTS ENVIATS A UNA CONSULTA ESPECÍFICA, PREIM-

PLANTACIÓ DE VÀLVULA AÒRTICA PERCUTÀNIA

Joan Antoni Gómez-Hospital; Jaume Maristany; Francisco Fernández Salinas; Luis Teruel; Gerard Roura;

Francesc Jara; José Luis Ferreiro; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia


L’estenosi aòrtica és una malaltia greu, amb un increment de la prevalença en els darrers temps a

causa de la major supervivència de la població general. L’aparició de la tècnica de la implantació

de pròtesi percutània ha fet que els pacients no candidats a cirurgia de recanvi valvular siguin

estudiats en una consulta monogràfi ca en el nostre centre. L’objectiu del treball és l’anàlisi de les

característiques d’aquesta població remesa al nostre centre.

Materials i mètode: S’analitzen de forma prospectiva les característiques clíniques, ecocardio-

gràfi ques i angiogràfi ques i les diferents escales de risc quirúrgic.

Resultats: S’han analitzat 81 pacients consecutius remesos a la consulta externa. L’edat mitjana

fou 80 ± 6 anys (55-90), i un 58% eren dones. Un 23,5% eren diabètics, i presentaven malaltia

coronària un 27,2 % dels pacients (un 11,1%, amb un IAM previ). La incidència de comorbiditats

fou elevada: un 49,4% d’insufi ciència renal, un 39% de malaltia pulmonar greu i un 10,2% de

cirrosi hepàtica. La presentació clínica fou en forma d’insufi ciència cardíaca en un 95,1% (en un

76,5% de grau superior a II), d’angina en un 44% i de síncope en un 11,1%. Un 28,3% dels pa-

cients estava en ACxFA. Les escales de risc quirúrgic mostraven un EuroScore de mortalitat de 20

± 13, mentre que l’escala STS produïa un EuroScore de mortalitat de 15 ± 11. Divuit pacients van

ser èxitus durant el seguiment (22,2%), mentre que 29 van rebre un pròtesi percutània (35,8%).

Conclusions: La població amb estenosi aòrtica remesa per a avaluació d’implantació de pròtesi

percutània presenta un risc quirúrgic elevat en el nostre entorn, amb unes puntuacions de risc

quirúrgic elevades.


EVOLUCIÓ DEL GRAU D’INSUFICIÈNCIA AÒRTICA DESPRÉS DE LA IMPLANTACIÓ DE

PRÒTESIS AÒRTIQUES PERCUTÀNIES DE TIPUS COREVALVE

Joan Antoni Gómez-Hospital; Jaume Maristany; Michel Sánchez Corral; Álex Ruiz Mayoral; Luis Teruel;

Gerard Roura; José Luis Ferreiro; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia


La implantació d’una pròtesi aòrtica percutània (PAP) és un tractament per a pacients amb este-

nosi aòrtica amb risc quirúrgic elevat. Una de les complicacions que apareixen és la insufi ciència

aòrtica, ja sigui intraprotètica o periprotètica.

Mètode: Registre prospectiu de les característiques ecocardiogràfi ques i angiogràfi ques dels

pacients, valorant específi cament el grau d’insufi ciència aòrtica immediatament posterior en

acabar el cas i durant el seguiment.

Resultats: S’han tractat 29 pacients mitjançant la implantació d’una PAP CoreValve. L’edat mitja-

na ha estat 79 ± 6 anys, i el 66,7% eren dones. L’ecocardiograma basal mostrava una àrea aòrtica

de 0,6 ± 0,1 cm2, amb un gradient màxim de 78 ± 19 mmHg i mitjà de 50 ± 12 mmHg. La fracció

d’ejecció estava globalment conservada: 58 ± 12%. El grau d’insufi ciència aòrtica (IAO) basal fou

absent (11%), lleuger (78%) i moderat (11%). Immediatament després de la implantació de la

CoreValve, el gradient valvular va baixar fi ns a 5 ± 3 mmHg. El grau d’IAO fou absent (15%), lleu-

ger (52%), moderat (22%) i greu (1,1%). En l’ecocardiograma previ a l’alta va mostrar un gradient

màxim de 17 ± 7 i un gradient mitjà de 10 ± 1, amb una fracció d’ejecció de 61 ± 9. El grau d’IAO

ha mostrat una millora signifi cativa: absent (48%), lleuger (35%) i moderat (17%) (p = 0,002).

Conclusions: La insufi ciència aòrtica al fi nal del procediment d’implantació d’una PAP CoreVal-

ve és freqüent, però presenta un millora important en el seguiment a causa del disseny de la

pròtesi. Per tant, cal tractar únicament les IAO que provoquin un deteriorament hemodinàmic

del pacient o que siguin greus.


NECESSITAT DE MARCAPASSOS DEFINITIU DESPRÉS DE LA IMPLANTACIÓ DE LA

PRÒTESI PERCUTÀNIA COREVALVE. INCIDÈNCIA I FACTORS PREDICTORS

Joan Antoni Gómez-Hospital; Jaume Maristany; Kristian Rivera; Luis Teruel; Gerard Roura; Francesc

Jara; José Luis Ferreiro; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia Interven-

cionista, Àrea de Malalties del Cor, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

La implantació d’una pròtesi aòrtica percutània (PAP) és un tractament en cas d’estenosi valvular

aòrtica amb risc quirúrgic elevat. Una de les complicacions és la necessitat d’un marcapassos

permanent. L’objectiu del treball és avaluar la incidència d’implantació d’un marcapassos defi ni-

tiu i els possibles factors predictors en els pacients sotmesos a implantació de PAP en el nostre

centre.

Mètode: Registre prospectiu dels pacients a qui s’implanta una PAP CoreValve. S’analitzen les

variables d’ECG preprocediment, els bloquejos intraprocediment i l’evolució posterior amb la

indicació d’un marcapassos defi nitiu.

Resultats: S’han inclòs un total de 29 pacients consecutius tractats amb la PAP CoreValve en el

nostre centre. L’edat mitjana ha estat 79 ± 6 anys. Dos pacients eren portadors d’un marcapassos

previ al procediment, per la qual cosa van ser exclosos de l’anàlisi. Després de la implantació

de la pròtesi, es va indicar la col·locació d’un marcapassos defi nitiu en set pacients (25,9%). La

indicació va ser per bloc AV complet en un 14,8%, nou bloc bifascicular en un 3,7% i nou bloc de

branca esquerra en un 7,4%. L’únic factor relacionat amb la indicació fou la presència de bloc de

branca dreta en l’ECG previ a la implantació, mentre que l’únic factor durant el procediment fou

l’aparició de bloc AV transitori.

Conclusions: La indicació de la col·locació d’un marcapassos defi nitiu és freqüent després de la

implantació d’una PAP de tipus CoreValve. L’únic factor predictor anterior al procediment en la

nostra sèrie ha estat la presència d’un bloc de branca dreta en l’ECG previ.


Tractament i evolució dels pacients amb tamponament cardíac d’origen neoplàstic

Axel Sarrias Mercè; Jaume Sagristà-Sauleda; Pablo Martínez Rodríguez; Núria Rivas Gándara; David

García-Dorado García. Servei de Cardiologia i Servei d’Oncologia Mèdica, Hospital Universitari Vall


Introducció: Les neoplàsies són una causa freqüent de tamponament cardíac, però el maneig i

l’evolució d’aquests pacients no estan ben estudiats.

Objectiu: Descriure les característiques clíniques, el maneig terapèutic i l’evolució dels pacients

amb tamponament cardíac d’origen neoplàstic (TCN).

Mètodes: Revisió retrospectiva i prospectiva de pacients amb diagnòstic de TCN sotmesos a

pericardiocentesi al nostre centre.

Resultats: Des de gener del 1995 fi ns a gener del 2011 es van identifi car 69 pacients amb TCN

(un 62,3% amb tamponament clínic i la resta amb criteris ecocardiogràfi cs). Quaranta pacients

(58%) tenien neoplàsia coneguda, i en els 29 restants el tamponament va ser la primera mani-

festació. Les neoplàsies més freqüents van ser: pulmó (50,7%), mama (27,5%) i limfoma (11,6%).

Després d’una primera pericardiocentesi evacuadora, en 35 pacients (51,5%) es va deixar un

catèter intrapericàrdic amb drenatge continu (una mitjana de sis dies). En aquest grup, la reci-

diva de tamponament va ser el 14,3%, i en els que no es va deixar drenatge va ser el 39,4% (p =

0,02). No hi va haver complicacions relacionades amb la pericardiocentesi. Durant el seguiment

van morir 41 pacients (59,4%), tres per causa atribuïble al tamponament. La supervivència a sis

mesos va ser el 60,5%. Els pacients amb tamponament com a debut de la neoplàsia van presen-

tar major supervivència (74,3% vs. 50,4%, p = 0,03).

Conclusions: En el TCN, la pericardiocentesi és una tècnica segura i efi caç, però amb un per-

centatge important de recidiva si no es deixa un catèter de drenatge continu. La mortalitat atri-

buïble al tamponament és baixa, i l’evolució dels pacients depèn de la seva patologia de base.


TEMPS D’ACTUACIÓ EN EL TRACTAMENT DE L’INFART AGUT DE MIOCARDI EN UN HOS-

PITAL AMB CODI INFART

Elena Gómez Denia; Xavier Carrillo Suárez; Eduard Fernández Nofrerías; Carlos Labata Salvador; Maria

Teresa Oliveras Vilà; Antonio Curós Abadal; Jordi Serra Flores; Jorge López Ayerbe; Antoni Bayés Genís.

Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

El coneixement dels temps d’actuació en pacients amb infart agut de miocardi (IAM), tractats

com a Codi IAM, és molt important per a disminuir els temps de reperfusió.

Objectiu: Analitzar si hi ha retard millorable en el diagnòstic i tractament dels Codis IAM.

Mètodes: Estudi retrospectiu dels temps d’actuació de pacients tractats com a Codi IAM, diag-

nosticats directament al nostre centre, durant l’any 2010. Els principals temps analitzats foren:

arribada a urgències - primer electrocardiograma (ECG) (òptim ≤ 10 minuts), ECG - contacte amb

cardiologia (≤ 15 minuts), cardiologia - arribada a hemodinàmica (≤ 30 minuts), hemodinàmica-

reperfusió (≤ 30 minuts).

Resultats: Dels 388 Codis IAM atesos al nostre hospital, el 13,65% (53 pacients) van ser diagnos-

ticats i tractats. L’ànalisi dels temps va mostrar les següents mitjanes: arribada a urgències - pri-

mer ECG: 10 minuts (en el 49,06% dels casos es va tardar més de 10 minuts), ECG - contacte amb

cardiologia: 17 minuts (50,94%: > 15 minuts), cardiologia - arribada a hemodinàmica: 28 minuts

(35,85%: > 30 minuts), hemodinàmica - reperfusió: 20 minuts (9,43%: > 30 minuts). Els motius

del retard en la realització de l’ECG foren: clínica atípica (30,77%), estada a triatge (11,54%), al-

tres (57,69%). En contactar amb cardiologia: difi cultat en la interpretació electrocardiogràfi ca

(59,26%), clínica atípica (14,81%), altres (25,92%). En arribar a hemodinàmica: ocupació de la sala

(100%). En la reperfusió: difi cultats tècniques (100%).

Conclusions: Els temps d’actuació dels Codis IAM diagnosticats al nostre centre són accepta-

bles, però alguns són potencialment millorables. El temps «urgències - primer ECG» es podria

millorar amb una unitat de dolor toràcic, o amb un circuit ràpid per a fer un ECG immediat als

pacients amb dolor toràcic. El temps «ECG - contacte amb cardiologia» es podria millorar aug-

mentant la formació electrocardiogràfi ca.


COMPLICACIONS VASCULARS ASSOCIADES A LA IMPLANTACIÓ DE PRÒTESIS AÒRTI-

QUES PERCUTÀNIES COREVALVE. INCIDÈNCIA I TRACTAMENT

Joan Antoni Gómez-Hospital; Jaume Maristany; Guillermo Sánchez Elvira; Luis Teruel; Gerard Roura;

Francesc Jara; José Luis Ferreiro; Enric Esplugas; Ángel Cequier. Unitat d’Hemodinàmica i Cardiologia


L’avantatge de la pròtesi CoreValve és la seva implantació amb un introductor de 18 F, la qual

cosa permet efectuar un procediment totalment percutani amb la sutura Prostar®. L’objectiu és

presentar les complicacions vasculars i la seva resolució en els pacients a qui hem implantat una

CoreValve.

Mètodes: Registre prospectiu dels pacients sotmesos a implantació de PAP en el nostre centre.

S’han analitzat les característiques angiogràfi ques i les complicacions aparegudes durant el pro-

cediment.

Resultats: S’han inclòs 29 pacients consecutius tractats amb la PAP CoreValve. L’edat mitjana

ha estat 79 ± 6 anys. El diàmetre de l’artèria femoral dreta fou 7,7 ± 1,1 mm, i el de l’arteria

femoral esquerra, 7,8 ± 1,0 mm. El procediment es va fer per l’artèria femoral dreta en el 93%

dels casos. Es va fer un tancament percutani de l’artèria femoral en tots els casos, i hi va haver

complicacions vasculars en forma de dissecció de l’artèria en el 6,9% dels casos i fallida del sis-

tema de sutura en el 13,8%. Un pacient va requerir cirurgia vascular urgent, mentre que la resta

foren tractats amb èxit amb empelts de stent vasculars. La pacient sotmesa a cirurgia vascular

va presentar posteriorment fallida multiorgànica durant l’ingrés, i va ser èxitus. En canvi, la resta

de pacients tractats de forma percutània han mostrat una correcta evolució i no han presentat

problemes en el seguiment.

Conclusions: La taxa de complicacions associades a la sutura percutània de l’introductor de 18

F és elevada, però el tractament mitjançant un empelt de stent vascular presenta una evolució

molt bona a curt i mitjà termini.


PERFIL CLÍNIC I MORTALITAT INTRAHOSPITALÀRIA DELS PACIENTS AMB SÍNDROME

CORONÀRIA AGUDA I EDAT MOLT AVANÇADA

Jordi Sans Roselló; Sandra Cabrera Gómez; Ramón de Castro; Íngrid Colomer; Míriam García; Gil Bonet;

Jordi Mercé; Alfred Bardají . Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona-Institut

d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)-Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.

Introducció i objectius: Els pacients d’edat molt avançada amb una SCA es troben escassament

representats en la majoria dels grans estudis clínics. Volem conèixer el perfi l clínic, el maneig i la mor-

talitat intrahospitalària d’aquests pacients en comparació amb la resta de pacients amb SCA.

Mètodes: Els pacients que ingressen en el nostre hospital amb diagnòstic d’SCA són inclosos

en el registre RENACI de la Secció de Cardiopatia Isquèmica i Unitats Coronàries de la SEC. S’han

analitzat variables clíniques, analítiques i de mortalitat intrahospitalària dels 853 pacients in-

gressats per SCA durant els anys 2009 i 2010.

Resultats: Edat mitjana de 65,3 ± 13,3 anys (5,4% ≥ 85 anys). Un 73,5% d’homes, un 10,2% amb

antecedent d’insufi ciència renal i un 30,2% amb disfunció ventricular esquerra en l’ingrés. Un

64,48% d’SCASEST, un 29,89% d’SCACEST i un 5,63% d’SCA inclassifi cable. Els pacients amb una

edat ≥ 85 anys eren en major freqüència dones (47,8% vs. 25,3%, p = 0,001), tenien un pes infe-

rior (pes < 60 kg: 20,9% vs. 6%, p = 0,001) i més HTA (84,8% vs. 65,4%, p = 0,004), comptaven amb

un nombre inferior de fumadors actius (6,5% vs. 30,9%, p < 0,001) i presentaven més antece-

dents d’IAM previ (43,5% vs. 23,3%, p = 0,003). En l’ingrés, es presentaven en major percentatge

en ACxFA (14% vs. 6%, p = 0,05), amb una FG < 30 ml/min (17,4% vs. 4,1%, p < 0,001) i en estadi

Killip III-IV (19,6% vs. 5,9%, p = 0,002). Es tractaven en menor proporció amb doble antiagregació

(80,4% vs. 91,1%, p = 0,024), anticoagulació (71,7% vs. 88,1%, p = 0,003), inhibidors de la GP IIb/

IIIa (0 vs. 13,9%; p = 0,001) i blocadors beta (41,3% vs. 62,5%, p = 0,004). Se’ls van realitzar menys

coronariografi es (26,1% vs. 77,9%, p < 0,001), que revelaven una major proporció de malaltia

multivàs (81,8% vs. 46,7%, p = 0,021). La mortalitat global fou el 4,2%, i era signifi cativament més

alta en els de 85 o més anys (13,3% vs. 3,7%, p = 0,009).

Conclusions: Els pacients d’edat avançada es presenten amb una SCA de pitjor perfi l clínic

que, probablement, condiciona una limitació en l’esforç terapèutic i una major mortalitat in-

trahospitalària.


SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA EN PACIENTS IMMIGRANTS DEL SUD D’ÀSIA. REGIS-

TRE 2000-2010

Miguel Caínzos-Achirica; Núria Farré; Soledad Ascoeta; Andrés Fernández; Ramon Serrat; Álvaro Sáinz;

Lluís Recasens; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Parc de Salut Mar, Barcelona.

Introducció: En els últims anys s’ha observat un augment de la immigració de pacients proce-

dents del sud d’Àsia. Estudis previs consideren aquest origen com a marcador de risc cardiovas-

cular independent.

Objectiu: Defi nir les característiques epidemiològiques, la presentació clínica, les troballes en la

coronariografi a i l’evolució d’aquests pacients ingressats per una SCA.

Mètodes: Estudi retrospectiu dels pacients del sud d’Àsia ingressats per un primer episodi d’SCA

en el període 2000-2010 (n = 93). Es van recollir dades epidemiològiques, factors de risc, varia-

bles clíniques, estudi angiogràfi c i evolució durant l’ingrés.

Resultats: El 78% eren naturals del Pakistan. El 93,5% eren homes, amb una edat mitjana de 47,2

anys i un 17% de menors de 40 anys. El 39% explicaven antecedents familiars de coronariopatia,

el 45% tenien tabaquisme actiu i el 30% tenien diabetis mellitus. La prevalença de c-HDL baix

fou el 75%, i la de c-LDL normal, el 71%. El 24% dels pacients van presentar IAM amb elevació de

l’ST, el 36% IAMSEST i el 28% angina inestable. Es realitzà coronariografi a en el 95% dels casos,

que va mostrar afectació de DA en un 76% i malaltia del tronc comú o tres vasos en un 18%. Es

realitzà angioplàstia en el 67% dels pacients i cirurgia de revascularització en el 16%. El 91% dels

IAM cursaren Killip I i la mortalitat hospitalària va ser l’1%.

Conclusions: Els pacients del sud d’Àsia que ingressen per una primera SCA són homes joves i

tenen una alta prevalença de c-HDL baix i diabetis mellitus, amb una afectació predominant de

DA i una important prevalença de malaltia difusa o tronc comú. La prevalença de comorbiditats

és baixa i l’evolució durant l’ingrés és bona.


RELACIÓ ENTRE EL NOMBRE D’INGRESSOS EN UNA UNITAT CORONÀRIA I EL CICLE LU-

NAR

Daniel Bosch; Pablo Loma-Osorio; Jaime Aboal; Xavier Albert; Ariadna Sureda; Francisco Campelo;

Coloma Tirón de Llano; Joan Sala; Rafel Masia. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Girona

Doctor Josep Trueta.

Introducció: Dins la saviesa popular hi ha la creença que alguns aspectes de la biologia humana

estan determinats pel l’efecte de la lluna. Es vol estudiar si hi ha relació entre el cicle lunar i els

ingressos en una unitat coronària (UCO).

Mètodes: Pacients ingressats de forma consecutiva des de novembre del 2006 a desembre del

2010. Variables: Dia d’ingrés, motiu de l’ingrés diferenciant la síndrome coronària aguda (SCA)

d’altres, percentatge d’il·luminació de l’esfera celeste. Es considera lluna plena un percentatge

d’il·luminació del 100% i lluna nova, un del 0%. Es divideix tot el cicle lunar en decils d’il·luminació

de l’esfera lunar.

Resultats: Durant el període estudiat, un total de 2.829 pacients van ingressar a l’UCO, dels

quals 2.298 (81,2%) ho van fer per CI i 674 (23,8%) eren dones. 92 pacients van ingressar en

lluna nova i 93 en lluna plena. Amb una mitjana d’1,85 ingressos/dia, si es distribueix el cicle

lunar per decils d’il·luminació de l’esfera lunar, per als decils 0-10%, 11-20%, 21-30%, 31-40%,

41-50%, 51-60%, 61-70%, 71-80%, 81-90% i 91-100% la proporció d’ingressos/dia observats és

1,76, 1,89, 1,73, 1,75, 1,70, 1,93, 1,94, 1,90, 1,92, 1,97 i 1,98, respectivament, i no hi ha diferències

estadísticament signifi catives.

Conclusion: El cicle lunar no ha infl uït en el nombre d’ingressos a la unitat coronària


HIPERTENSIÓ ARTERIAL EN JOVES ESCOLARS

Lluís Torres, Susana Pacreu; Oswald Londono. Hospital del Mar, Barcelona; Hospital Universitari de Be-

llvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

L’epidèmia de sobrepès i obesitat en adolescents està augmentant la prevalença de prehiper-

tensió i hipertensió entre nens i adolescents en edat escolar. Avui, els adolescents presenten una

alteració important de la pressió arterial. Per a mesurar correctament la pressió arterial en ado-

lescents és necessària una correlació adequada a l’edat i al pes i comparar-la amb les normatives

establertes per edat, sexe i massa corporal.

Objectiu: L’objectiu de l’estudi va ser la valoració de la infl uència de factors com l’alimentació, la

contaminació, la pràctica d’esport i la sobrecàrrega escolar en el desenvolupament de la prehi-

pertensió i hipertensió en joves en edat escolar.

Mètodes: Vam realitzar un estudi aleatori de 200 escolars (nois) de diferents escoles de

l’Eixample de Barcelona. Vam efectuar un estudi estadístic de l’estat actual: massa corporal, edat

i elements racials. Amb la col·laboració d’un especialista en endocrinologia, un expert en esport

i educació física i un pediatre, vam establir els factors de defi ciència de creixement, rendiment i

dèfi cit o augment de la massa corporal. Es van col·locar holters de TA i controls de TA en totes les

extremitats. Control d’anàlisi de sang, T3, T4, TSH, colesterol, etcètera. Taula 2: Causes prevalents

d’hipertensió per edats. Taula 3: Classifi cació de la hipertensió en joves.

Resultats: Van ser els més pessimistes, ja que el nivell d’afectació dels futurs homes hipertensos

és a la cantonada. Vam trobar alteracions importants de salut i xifres de la TA elevades, com si es

tractés d’un treball o estudi realitzat en persones adultes.


REINGRESSOS CLÍNICAMENT RELACIONATS EN PACIENTS HOSPITALITZATS PER ANGI-

NA DE PIT A CATALUNYA


Introducció: En els darrers anys s’ha observat una reducció de les hospitalitzacions per angina

de pit inestable (AP) a Catalunya, possiblement a causa d’un maneig efectiu de la malaltia co-

ronària.

Objectiu: Analitzar la probabilitat de reingressar dels pacients hospitalitzats per AP i els factors


Material i mètodes: Pacients ingressats per AP a Catalunya en el període 2008-2009. S’han ex-

clòs els èxitus, els trasllats i els menors de 20 anys. Es considera reingrés tota hospitalització

urgent ocorreguda durant els 30 dies posteriors a l’alta principal en qualsevol hospital públic i



cionats, amb la regressió logística. Font: registre CMBD.

Resultats: Dels 6.244 ingressos estudiats, 539 van reingressar durant els 30 dies següents (8,6%).

Els principals motius de reingrés van ser IAM (11,5%), una altra cardiopatia isquèmica (33,8%) i

ICC (15,6%). El percentatge de pacients que reingressen augmenta amb l’edat: del 2% en els me-

nors de 45 anys al 15% en els majors de 75 anys, i no hi ha diferències per sexe. L’anàlisi multiva-

riant mostra que la probabilitat de reingressar incrementa en relació amb el nombre d’ingressos

previs, si l’ingrés índex va ser urgent i amb la presència de determinada comorbiditat (IRC, ICC,

HTA i neoplàsies). L’anàlisi de la variabilitat mostra que no hi ha grans diferències entre hospitals.

Conclusions: L’augment de la coordinació entre els diferents nivells assistencials pot reduir el

percentatge de reingressos per aquesta patologia.


ASSOCIACIÓ ENTRE ELS FOGOTS I LA MALALTIA CARDIOVASCULAR. ANÀLISI DESCRIP-

TIVA

Antonio Sánchez Hidalgo (1); Beatriu Roca Comella (2); Marta Canals de Ros (2); Isabel Cayuela Maldo-

nado (2); Albert Font Vilamitjana (2); Miguel Ángel de Miguel Díaz (2). Servei de Cardiologia (1), Servei

de Ginecologia (2), Consorci Sanitari de Terrassa.

Introducció: Els fogots en dones menopàusiques s’han associat a la presència de dany vascular

per diferents mecanismes. És possible que es tracti d’un marcador de malaltia cardiovascular

(MCV). En la població general, el 10-20% de les dones menopàusiques tenen fogots greus. No

obstant això, es desconeix si les dones amb malaltia cardiovascular tenen més prevalença de

fogots.

Objectiu: Analitzar l’associació entre els fogots en la menopausa i les malalties cardiovasculars.

Metodologia: Estudi retrospectiu de 146 dones postmenopàusiques de menys de 70 anys (mit-

jana: 62,5, P25-75: 56,5-66,5) ingressades entre 2005 i 2010 per síndrome coronària aguda (SCA)

o ictus. Interrogatori dirigit sobre la presència de fogots. Es van excloure les pacients amb altres

causes de fogots. Es va avaluar l’edat en el moment de la malaltia cardiovascular, el tipus d’SCA

o ictus, la gravetat dels fogots i la presència de factors de risc cardiovascular.

Resultats: 86 amb SCA (21-24,4%, < 55 anys) i 58 amb ictus (22-37,9%, < 55 anys). 21 sense fac-

tors de risc cardiovascular, 48 amb un factor de risc i 67 amb més d’un. 33 sense fogots. Entre les

pacients amb SCA, el 57% tenien fogots greus, i entre les pacients amb ictus en tenien el 36%.

Conclusió: Les dones avaluades amb una SCA o un ictus tenen una prevalença superior de fo-

gots greus, més gran que la detectada en la població general de la mateixa edat, fet que ens fa

sospitar l’associació entre els fogots greus i les malalties cardiovasculars.


RÀTIO TG/HDL COM A MARCADOR DE SÍNDROME METABÒLICA DESPRÉS D’UNA SCA-

SEST I LA SEVA UTILITAT COM A PREDICTOR DE NOUS ESDEVENIMENTS CARDIOVAS-

CULARS

Ramon Bascompte Claret (1), Aleksandra Mas-Stachurska (1), Esther Marcos Blanco (1), Isaac Lacam-

bra Blasco (2), Alfonso del Río Ligorit (3). MIR del Servei de Cardiologia (1), Servei de Cardiologia (2), Cap

del Servei de Cardiologia (3), Hospital Clínico Universitario Lozano Blesa, Zaragoza.

La síndrome metabòlica (SM) és un factor de risc independent per a malaltia i mortalitat car-

diovascular. S’ha demostrat que la ràtio entre els nivells de triglicèrids (TG) i de lipoproteïnes

d’alta densitat (HDL) suposa un marcador per al diagnòstic de síndrome metabòlica (SM) en

cohorts sanes (punt de tall de 2,75 per a homes i de 1,65 per a dones) i, per tant, és una eina

útil per a la prevenció primària. Ens preguntem si continua essent útil després d’una síndrome

coronària aguda sense elevació de segment ST (SCASEST) i, per tant, en la prevenció secundària.

L’objetiu del nostre estudi ha estat avaluar la precisió de la ràtio TG/HDL per al diagnòstic d’SM

després d’una SCASEST, en comparació al diagnòstic d’SM establerta a partir del modifi ed Adult

Treatment Panel III (ATP III) i valorar si es tracta d’un predictor de mal pronòstic. S’han estudiat les

dades de 75 pacients ingresats per SCASEST en la nostra unitat de cures intensives. S’han obtin-

gut les determinacions de TG i de HDL durant l’ingrés hospitalari i s’ha realitzat un seguiment a 6

mesos per a determinar els objectius primaris de mort de causa cardiovascular, revascularització

urgent o nou infart de miocardi. La ràtio TG/HDL amb els punts de tall esmentats ha demostrat

ser un marcador útil per al diagnòstic d’SM també després d’una SCASEST. S’ha objectivat una

tendència no estadísticament signifi cativa a presentar més esdeveniments cardiovasculars en

el subgrup diagnosticat d’SM.


UTILITAT DE LA SPECT DE PERFUSIÓ MIOCÀRDICA MIBI D’ESFORÇ EN EL CRIBRATGE DE

LA MALALTIA CORONÀRIA ASIMPTOMÀTICA EN PACIENTS AMB DIABETIS MELLITUS

TIPUS 1

Carlos Labata Salvador; Sílvia Serrano Garcia; Eva Bernal Labrador; Teresa Oliveras Vilà; Elena Gómez

Denia; Eva Aguilera Hurtado (1); Ángeles González Guardia; Beatriz Asensio Toledo; Antoni Bayés Genís.

Servei de Cardiologia, Servei d’Endocrinologia i Nutrició (1), Hospital Universitari Germans Trias i Pujol,

Badalona. Barcelona.

Introducció: El cribratge de malaltia càrdiovascular (MCV) assimptomàtica en pacients afectes

de diabetis mellitus tipus 1 (DM1) mitjançant SPECT de perfusió miocàrdica MIBI d’esforç aug-

menta la sensibilitat respecte a lérgometria convencional.

Objectius: Estudiar la prevalença de malaltia coronària assimptomàtica en DM1 de més de 10

anys dévolució mitjançant SPECT-MIBI.

Materials I Mètodes: 41 pacients DM1 sense antecedents de MCV amb electrocardiograma

basal sense alteracions. S´ha realitzat SPECT-MIBI d’ esforç mitjançant cinta sense fi , utilitzant el

protocol de Bruce.

Resultats: 56.1% (23) homes. Edat mitjana: 37.4 ± 8.6 anys. Temps dévolució mitjà de la DM1

20.6 anys (19.9-34.4). 41.5% (17) fumadors, 26.8% (11) hipertensos, 36.6% (15) dislipèmics i un

12.2% (5) hipotiroideus. Hemoglobina glicosilada (HbA1c) mitjana de 8.2 ± 1.8%. L´índex de

massa coroporal (IMC) mig 25.9 ± 3.5 kg/m2. El 17.1% (7) prenien AAS; 24.4% (10) inhibidors de

lénzim convertidor de lángiotensina / antagonistes dels receptors de lángiotensina II; 31,7%

(13) estatines. Durada mitjana de la PE: 8.7 minuts, amb una mitjana de METS de 9.5 ± 2. Ergome-

tria (PE) màxima negativa o no concloent: 97.5% (40), dels quals van haver 3 SPECT-MIBI positius

(7.3%) i positiva: 2.5% (1) amb SPECT sense evidència d’isquèmia.

Conclusions: El SPECT de perfusió miocàrdica MIBI d’esforç com a mètode de cribratge confe-

reix major sensibilitat i especifi citat per a la detecció de malaltia càrdiovascular assimptomàtica

en DM1; és factible, no comporta complicacions i ajuda a la detecció de pacients de major risc

tributaris dáltres exploracions complementàries addicionals.


LA PRESÈNCIA DE CORRENT DE LESIÓ PRÈVIA A LA FIXACIÓ DELS ELÈCTRODES

D’ESTIMULACIÓ I DESFIBRIL·LACIÓ DE FIXACIÓ ACTIVA S’ASSOCIA A MENYS DES-

PLAÇAMENT I MENYS NECESSITAT DE REPOSICIONAMENT DURANT L’IMPLANT

Elaine Núñez; Jordi Pérez-Rodon; Núria Rivas; Ivan Roca; Marta Riera; Dolors Bofi ll; Joana Carles; David

García-Dorado; Ángel Moya. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: L’absència de corrent de lesió (CL) mesurada després de la fi xació s’associa a un

major risc de desplaçament dels elèctrodes de fi xació activa (EFA) i, per tant, de necessitat de

reposicionament. El reposicionament dels EFA s’associa a una major incidència de perforació

cardíaca.

Objectius: Estudiar els predictors d’una fi xació adequada dels EFA, mesurats abans de la fi xació,

per a evitar-ne el reposicionament.

Mètodes: Es van incloure 26 pacients consecutius que van ser sotmesos a almenys un implant

d’un EFA. La CL, l’ona P o R i el llindar d’estimulació es van mesurar abans i després de la fi xació.

Resultats: Es van realitzar 51 intents de fi xació (IF) en un total de 41 EFA (22 amb estimulació, 19

amb desfi bril·lació). Quaranta de 41 i tres de set IF tenien CL després de la fi xació, mentre que

abans de la fi xació presentaven CL i no en presentaven, respectivament (p = 0,001). Un de 41 i

tres de sis IF amb CL i sense CL prèvia a la fi xació, respectivament, van patir un desplaçament du-

rant el procediment (p = 0,016). Sis de 41 i quatre de nou IF amb CL i sense CL prèvia a la fi xació,

respectivament, van necessitar reposicionament durant l’implant (p = 0,065).

Conclusions: La presència de CL abans de la fi xació prediu la presència de CL després de la

fi xació i, també, la fi xació adequada dels EFA. Mesurar la CL abans de la fi xació podria prevenir

fi xacions innecessàries dels EFA i reduir el risc de perforació cardíaca.


EXPERIÈNCIA INICIAL AMB UN REGISTRADOR D’ESDEVENIMENTS EXTERN EN PA-

CIENTS AMB PALPITACIONS RECURRENTS DE CAUSA DESCONEGUDA

Elaine Núñez; Xavier Millán; Ángel Moya; Núria Rivas; Jordi Pérez; Ivo Roca; Manuela Pérez; Lourdes Ar-

deriu; David García-Dorado. Unitat d’Arítmies, Servei de Cardiologia, Àrea del Cor, Hospital Universitari


Introducció: El holter de ECG de 24-48 hores ha demostrat un baix rendiment per al diagnòstic

de palpitacions, síncopes o ictus de causa desconeguda. El registrador d’esdeveniments implan-

table té un rendiment diagnòstic superior, especialment en pacients amb síncopes, però pre-

senta l’inconvenient de tenir un cost més alt i de ser una tècnica invasiva.

Objectius: Analitzar el rendiment diagnòstic del registrador d’esdeveniments extern durant un

mes de monitorització en pacients amb palpitacions recurrents recents sense arítmies docu-

mentades.

Mètodes: S’inclouen pacients amb 2 episodis, com a mínim, de palpitacions no documentades

en el darrer any i amb l’últim dels episodis en els sis dies previs a la inclusió. Se’ls coloca un re-

gistrador d’esdeveniments extern (SpiderFlash Recording, de Sorin) durant 30 ± 7 dies. Els elèc-

trodes es canvien diàriament. El registrador té una memòria de 22 minuts i és activat de forma

manual pel pacient o automàticament en cas que es detectin arítmies.

Resultats: Des del 30.8.2010 fi ns al 31.1.2011, han estat inclosos 17 pacients (41 ± 7 anys, 13

dones) i s’han fet les troballes següents: 16 pacients van presentar la clínica que va motivar la in-

dicació, sis van tenir taquicàrdia sinusal, quatre extrasistòlia ventricular, sis taquicàrdia supraven-

tricular i dos taquicàrdia ventricular. En dos casos no es va documentar cap arítmia signifi cativa.

Conclusions: El registrador d’esdeveniments extern, amb capacitat d’activació tan manual com

automàtica, té un rendiment diagnòstic elevat en pacients amb palpitacions recurrents recents,

sense arítmies documentades. El seu ús s’hauria de considerar com una alternativa al holter

convencional i, en tot cas, s’hauria d’indicar abans d’un registrador subcutani.


S’HA MODIFICAT L’EFICÀCIA DE LA CARDIOVERSIÓ ELÈCTRICA? DADES DEL REGISTRE

REVERCAT 2003-2010

Xavier Viñolas (1); Josep Maria Alegret (2); Marco Paz (3); Xavier Abardia (4); Ali Jaber (5); Núria Batalla

(6); Laura Guillamon (7); Javier Escudero (8); Josep Sadurní (9). Hospital de la Santa Creu i Sant Pau,

Barcelona (1); Hospital Universitari de Sant Joan de Reus (2); Hospital de Figueres (3); Clínica de Ponent,

Lleida (4); Hospital de Terrassa (5); Hospital Universitari Sagrat Cor, Barcelona (6); Hospital Parc Taulí,

Sabadell (7); Hospital Mútua de Terrassa (8); Hospital de Vic (9).

Antedecents: En els darrers anys s’han consolidat diverses tecnologies en el tractament de la

fi bril·lació auricular (FA), juntament amb un canvi en les recomanacions sobre l’estratègia de

manteniment del ritme sinusal (RS).

Objectiu: Valorar l’impacte d’aquestes circumstàncies en l’èxit de la cardioversió elèctrica (CE) i

en el manteniment de l’RS a tres mesos.

Mètodes: S’ha comparat l’efi càcia de la CE, el tipus d’energia utilitzada i el manteniment de l’RS

a tres mesos en dos registres prospectius sobre CE electiva per FA persistent realitzats en 24

hospitals de Catalunya, el primer el 2003 i el segon el 2010.

Resultats: Hem observat un augment signifi catiu de l’ús de l’energia bifàsica (2003: 16%,

2010: 88%, p = 0,0001), que s’ha traduït en un augment no signifi catiu de l’efi càcia de la CE en

l’anàlisi univariant (2003: 86%, 2010: 89%, p = 0,21). En l’anàlisi multivariant, el registre de 2010

s’associava a una probabilitat més gran d’èxit de la CE, ajustada segons el pes i el tipus d’energia

(β = 0,55, p = 0,02). El manteniment de l’RS a tres mesos va ser similar en els dos registres (2003:

67%, 2010: 64%, p = 0,21).

Conclusions: La selecció actual dels pacients candidats a CE sembla que es relaciona amb una

probabilitat més gran d’èxit agut, malgrat que les taxes de manteniment de l’RS són similars.


CORRELACIÓ FENOTIP-GENOTIP DE DUES FAMÍLIES AFECTADES PER LA SÍNDROME DE

QT LLARG

M. Helena Riuró; Óscar Campuzano; Paola Berne; Georgia Sarquella-Brugada; Anna Iglesias; Josep Bru-

gada; Ramon Brugada. Centre de Genètica Cardiovascular, Universitat de Girona-Institut d’Investigació

Biomèdica de Girona; Servei de Cardiologia, Hospital Clínic de Barcelona; Departament de Cardiologia,

Hospital de Sant Joan de Déu, Barcelona.

La síndrome del QT llarg (QTLL) és un trastorn cardiovascular hereditari caracteritzat per ano-

malies en la repolarització cardíaca que donen lloc a una prolongació de l’interval QT. Aquestes

anomalies produeixen taquicàrdies ventriculars, convulsions, síncopes i mort sobtada cardíaca.

Actualment estan descrites més de 1.000 mutacions en diversos gens que codifi quen per a ca-

nals iònics cardíacs i proteïnes associades. En aquest estudi es pretén correlacionar el fenotip i el

genotip de dues famílies amb QTLL duent a terme una anàlisi genètica dels gens descrits com a

causants de la patologia. Els resultats revelen quatre mutacions sense sentit (dues a cada família)

en el gen kcnh2 que codifi ca per al canal de potassi cardíac hERG1. La família 1 (14 membres)

conté la mutació p.T613M (descrita) i la p.G880V (nova); un membre és portador d’ambdues

mutacions i dos familiars són portadors de la p.G880V. A la família 2 (14 membres), les mutacions

són la p.R356H (nova) i la p.A561V (descrita); un membre és portador d’ambdues mutacions i

nou membres són portadors de la p.A561V. A la família 1, el pacient amb doble mutació és l’únic

membre amb QTLL associat. A la família 2, el pacient amb dues mutacions ha manifestat els

primers símptomes de la malaltia en edat avançada, a diferència de la resta de familiars porta-

dors de la p.A561V, que presenten símptomes des de joves. En conclusió, la presència de dues

mutacions en un individu pot induir un fenotip diferent. Per tant, els estudis posteriors s’han

d’encaminar a descriure l’efecte d’aquestes noves mutacions i les causes d’aquestes diferències

fenotípiques.


Hem modifi cat la selecció del pacient candidat a cardioversió elèctrica? Dades del re-

gistre REVERCAT 2003-2010

Josep M. Alegret (1); César Romero (2); Xavier Sabaté (3); Roger Villuendas (4); Sílvia Pons (5); Alfons

Sualís (6); Naiara Calvo (7); Jordi Pérez-Rodon (8); Jordi Tomàs (9). Hospital Universitari Sant Joan de

Reus (1); Hospital de Sant Boi, Sant Boi de Llobregat (2); Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet

de Llobregat (3); Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona (4); Hospital de Barcelona (5); Hospital de

Mataró (6); Hospital Clínic de Barcelona (7); Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona (8); Hospital

Arnau de Vilanova, Lleida (9).

Antecedents: En els darrers anys han aparegut noves evidències i recomanacions sobre

l’estratègia de control del ritme versus el control de la freqüència cardíaca en la fi bril·lació auri-

cular (FA) persistent.

Objectiu: Valorar l’impacte d’aquestes recomanacions en la pràctica clínica a Catalunya.

Mètodes: S’ha comparat el nombre de cardioversions elèctriques (CE) electives per FA persis-

tent i les característiques clíniques en 24 hospitals de Catalunya en dos registres prospectius, el

primer realitzat el 2003 i el segon el 2010.

Resultats: En el registre de 2003 es van remetre a CE 436 pacients, i en el 2010, 397 (-9%). En 16

hospitals (67%) es van fer menys CE el 2010. Les CE en el conjunt dels hospitals de tercer nivell

van augmentar, mentre que a la resta d’hospitals van disminuir (tercer nivell vs. altres: el 2003,

43% vs. 54% el 2010, p = 0,001). L’edat mitjana, la fracció d’ejecció (FE) i l’embolisme previ eren

inferiors el 2010 respecte el 2003 (edat: el 2003, 65,4 ± 11 anys vs. 63,8 ± 11 anys el 2010, p = 0,03;

FE: el 2003, 58,4 ± 14 vs. 55,9 ± 14 el 2010, p = 0,02; embolisme previ: el 2003, 12% vs. 7% el 2010,

p = 0,02). El pes, la prevalença d’una NYHA ≥ II i de diabetes mellitus (DM) era superior el 2010

respecte el 2003 (pes: el 2003 78,2 ± 15 kg vs. 80,9 ± 14 kg el 2010, p = 0,01; NYHA ≥ II: el 2003,

32% vs. 44% el 2010, p = 0,0001; DM: el 2003, 13% vs. 19% el 2010, p = 0,02).

Conclusions: L’estratègia de control del ritme segueix sent utilitzada amb freqüència a Catalun-

ya. Entre 2003 i 2010 s’han modifi cat les característiques dels pacients remesos a CE seguint la

infl uència de les recomanacions actuals.


HI HA RELACIÓ ENTRE LA SOMNOLÈNCIA DIÜRNA I L’ACTIVITAT SIMPÀTICA I META-

BÒLICA EN LA SÍNDROME D’APNEA-HIPOPNEA DURANT EL SON?

Marta Faiges (1); Manuel Sánchez (2); Dolors Viles (1); Juan Casanova (1); Albina Aldomà (1); Ferrán

Barbé (2); Fernando Worner (1). Servei de Cardiologia (1) i Servei de Pneumologia (2), Hospital Universi-

tari Arnau de Vilanova de Lleida.

Introducció: Un subgrup de pacients amb síndrome d’apnea-hipopnea del son (SAOS) greu no

presenten somnolència diürna (SD). S’han suggerit algunes diferències entre el perfi l metabòlic

i l’activitat simpàtica dels pacients amb SD i sense.

Objectiu: 1) Estudiar la relació entre el perfi l metabòlic i l’SD en pacients amb SAOS. 2) Mesurar

la relació entre l’activitat simpàtica i l’SD en pacients amb SAOS.

Mètodes: S’han inclòs 90 pacients amb SAOS greu, 45 amb SD (Epworth > 10) i 45 sense SD

(Epworth < 10). En l’estudi es fan les mesures següents: variables antropomètriques, pressió ar-

terial (PA), anàlisi de sang, determinació de catecolamines en orina, monitorització ambulatòria

de la pressió arterial (MAPA), holter i test de vasoreactivitat capil·lar.

Resultats: Els grups amb SD i sense són comparables a nivell antropomètric. Els pacients amb

SD presenten uns nivells superiors de glicèmia (p = 0,004) i de triglicèrids (p = 0,045) i uns nivells

inferiors de colesterol HDL (p = 0,021) respecte al grup sense SD. Les catecolamines en orina

tendeixen a ser superiors en els pacients amb SD, sense assolir signifi cació estadística. La MAPA

mostra una PA normal amb patró dipper en ambdós grups. No s’han objectivat diferències en la

variabilitat cardíaca ni en la vasoreactivitat capil·lar entre els pacients amb SD i sense.

Conclusions: Els pacients amb SD presenten un pitjor perfi l metabòlic en comparació amb els

pacients sense SD. Això suggereix una possible relació amb la síndrome metabòlica que impli-

caria un augment del risc cardiovascular en els pacients amb SD. La nostra mostra no permet

assegurar una activitat simpàtica diferent entre ambdós grups, que potser es podria aconseguir

amb una mida mostral més gran.


SOMNOLÈNCIA DIÜRNA I ACTIVITAT SIMPÀTICA EN LA SÍNDROME D’APNEA-HIPOPNEA

DURANT EL SON. POT MODIFICAR-SE AMB EL TRACTAMENT AMB CPAP?

Marta Faiges (1); Manuel Sánchez (2); Dolors Viles (1); Juan Casanova (1); Albina Aldomà (1); Fernando

Worner (1); Ferrán Barbé (2) Servei de Cardiologia (1) i Servei de Pneumologia (2), Hospital Universitari

Arnau de Vilanova de Lleida.

Introducció: Un subgrup de pacients amb síndrome d’apnea-hipopnea durant el son (SAOS)

greu no presenta somnolència diürna (SD). Les diferències entre l’activitat simpàtica dels pa-

cients amb SD i sense podrien condicionar l’efecte del tractament amb CPAP.

Objectius: Mesurar la relació entre l’activitat simpàtica i l’SD i avaluar-ne el comportament des-

prés del tractament. Estudiar el perfi l metabòlic entre ambdós grups abans i després de la CPAP.

Metodologia: S’han inclòs 90 pacients amb SAOS greu, 45 amb SD (Epworth > 10) i 45 sense

SD (Epworth < 10). S’han extret variables antropomètriques, anàlisi de sang, catecolamines en

orina, monitorització ambulatòria de la pressió arterial (MAPA), holter i test de vasoreactivitat

capil·lar, tant en situació basal com després del tractament.

Resultats: Els grups amb SD i sense són comparables. En els pacients amb SD s’observa una

reducció estadísticament signifi cativa de la noradrenalina (p = 0,045) al cap de sis mesos de

tractament. A més, el grup amb SD presenta nivells basals superiors de glicèmia (p = 0,004) i

triglicèrids (p = 0,045) i nivells inferiors de colesterol HDL (p = 0,021) respecte al grup sense SD.

No obstant això, aquests valors no es modifi quen després del tractament en cap dels grups. Els

resultats de la MAPA, el holter i el test de vasoreactivitat capil·lar són similars en ambdós grups,

tant basalment com post-CPAP.

Conclusions: El tractament amb CPAP redueix els nivells de noradrenalina en pacients amb SD.

El grup amb SD presenta un perfi l metabòlic pitjor que no es modifi ca amb el tractament. Això

explicaria una possible relació amb la síndrome metabòlica en aquests pacients. Aquests resul-

tats suggereixen un risc cardiovascular superior en els pacients amb SD.


ACTIVITAT D’UN LABORATORI D’ECOCARDIOGRAFIA D’UN HOSPITAL TERCIARI: UN

POU SENSE FONS PER A L’ECOCARDIOGRAFISTA, UNA EINA FONAMENTAL PER AL CAR-

DIÒLEG CLÍNIC

Eva Pueo Crespo (1); Dolors Viles Bertran (1); Clara Bergua Martínez (2); Isabel Hernández Martín (1);

Iris de la Puerta González-Miró (1); Antonio Miñano Oyarzábal (1); Manel Piqué Gilart (1); Berta Daga

Calejero (1); Fernando Worner Diz (1) Servei de Cardiologia (1), Hospital Universitari Arnau de Vilanova

de Lleida; Servei de Cardiologia (2), Hospital San Jorge de Huesca.

Introducció: L’ecocardiograma és de gran utilitat tant en el diagnòstic com en el seguiment de

la majoria de cardiopaties. La seva fàcil accessibilitat fa augmentar la demanda, amb la conse-

güent saturació dels gabinets d’ecocardiografi a.

Objectius: Analitzar l’activitat de la secció d’ecocardiografi a d’un hospital terciari.

Mètodes: Es van analitzar 562 sol·licituds consecutives i els informes respectius.

Resultats: Els ecocardiogrames analitzats corresponen a una població amb una edat mitjana de

62,78 anys i amb un 48% d’homes. La majoria són primers estudis (71%). El Servei de Cardiologia

genera el 80% dels ecocardiogrames, seguit per la Unitat d’HTA, amb l’11%. Els motius més fre-

qüents d’un primer estudi foren la presència de símptomes o signes que suggerien cardiopatia

(28,8% i 17,9%, respectivament) i el cribatge de cardiopatia associada a arítmies (16,4%). Els

principals motius de seguiment foren les valvulopaties (51,9%), la cardiopatia isquèmica (12%) i

les miocardiopaties (8,2%). Globalment, els diagnòstics més freqüents foren normalitat (33,4%),

cardiopatia hipertensiva (30,4%) i valvulopatia (30,2%). En els estudis de primera valoració, els

diagnòstics més freqüents foren normalitat (44,4%), cardiopatia hipertensiva (35,7%) i afectació

valvular degenerativa lleugera (24,3%). En els estudis de seguiment, els diagnòstics més fre-

qüents foren valvulopatia (60,1%), hipertensió pulmonar (19,6%), patologia aòrtica associada

(18,9%) i cardiopatia hipertensiva (17,7%).

Conclusions: Una tercera part dels ecocardiogrames són normals. Un primer estudi és molt útil

per a descartar cardiopatia que necessiti seguiment cardiològic clínic posterior. Les valvulopa-

ties i la patologia associada són el motiu més freqüent de seguiment ecocardiogràfi c.


ANÀLISI DE FASE DE LA SPECT DE PERFUSIÓ MIOCÀRDICA EN PACIENTS AMB INFART

DE MIOCARDI

María Nazarena Pizzi; Emilio Mariscal; Santiago Aguadé-Bruix; Laura Gracia; Mònica Sabaté-Fernán-

dez; Guillermo Romero; Jaume Candell-Riera. Unitat de Cardiologia Nuclear, Hospital Universitari Vall


Objectiu: Avaluar l’alteració del sincronisme de la contracció del ventricle esquerre amb la

SPECT sincronitzat de perfusió miocàrdica en pacients amb infart de miocardi (IM) previ.

Materials i mètode: S’han estudiat de forma retrospectiva 70 pacients (edat mitjana: 63 ± 10

anys, amb 10 dones) en ritme sinusal i amb IM pur (sense qualsevol altra possible alteració de

la fase) als quals se’ls havia realitzat de forma assistencial un estudi d’esforç/repòs amb SPECT

sincronitzat de perfusió miocàrdica. Les imatges van ser processades amb l’eina Synctool del

programari Emory Cardiac Toolbox, i es van obtenir els següents paràmetres quantitatius: pic

de fase (PF), desviació estàndard (DE) de la distribució de fase, amplitud de l’histograma (HB),

simetria de la distribució de fase (HS) i curtosi (HK), a més de la fracció d’ejecció (FE) i dels volums

ventriculars esquerres. Les dades obtingudes van ser comparades amb les d’un grup control de

85 individus sense cardiopatia de base. En funció de la localització de l’IM, es van agrupar en

anteriors i inferiors.

Resultats: N FE PF SD HB HS HK IM ANT 30 49,2 ± 11,2 134,9 ± 21,9 34,4 ± 15,9 114,4 ± 57,7 2,4 ±

0,68 6,1 ± 3,8 IM INF 40 56,5 ± 10,9 125,9 ± 18,9 29,0 ± 10,7 85,5 ± 35,9 3,5 ± 0,90 14,6 ± 8,6. Nor-

mals: 85 70,0 ± 8,6 140,3 ± 20,7 20,3 ± 6,80 60,4 ± 21,8 3,3 ± 0,69 12,5 ± 5,9. Els IM de localització

anterior van mostrar una FE més baixa i un valors de dessincronia signifi cativament més alterats

(p < 0,01) que els de la localització inferior.

Conclusions: Els paràmetres de l’anàlisi de fase de la SPECT sincronitzat de perfusió miocàrdica

estan signifi cativament més alterats en els pacients amb IM de localització anterior que en els

de localització inferior.


PLA DE CURES EN EL PACIENT PEDIÀTRIC SOTMÈS A TRASPLANTAMENT CARDÍAC MIT-

JANÇANT LA TAXONOMIA NANDA/NIC/NOC

Elena Pubul Lladó; Meritxell Jiménez Llahí; Cristina Peña Novás; Míriam Valín Tascón; Cristina Carro

Furones.

Introducció: El personal d’infermeria participa en les cures a la unitat de cures intensives pe-

diàtriques per al nen sotmès a trasplantament cardíac.

Objectiu: Descriure i planifi car les cures d’infermeria en el postoperatori immediat en el nen

sotmès a trasplantament cardíac mitjançant la taxonomia NANDA/NIC/NOC.

Materials i mètode: Revisió bibliogràfi ca de la literatura i els protocols. Detallar i aplicar les cu-

res d’infermeria. RESULTATS: Millora en el maneig i en el control del postoperatori immediat.

Unifi car les cures d’infermeria en el pacient pediàtric sotmès a trasplantament cardíac.

Conclusions: La unifi cació d’un pla de cures mitjançant la taxonomia NANDA/NIC/NOC en el

pacient pediàtric sotmès a trasplantament cardíac ajuda a mantenir un millor maneig en el

postoperatori immediat.


PROGRAMA D’IMPLANT DE PRÒTESI VALVULAR AÒRTICA TRANSCATÈTER: EXPERIÈN-

CIA INICIAL

Ester Bajo; Guillermo Delgado; Bea Vaquerizo; J. M. Padró; Manel Sabaté; Xavier Borràs; Gloria Casajús;

Antoni Serra . Unitats d’Hemodinàmica, Cirurgia Cardíaca i Cardiologia, Servei de Cardiologia, Hospital

de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

Introducció: L’implant de pròtesi valvular aòrtica transcatèter (PATC) ha sorgit en els últims anys

com una opció terapèutica en pacients amb estenosi aòrtica greu simptomàtica, refusats per

a cirurgia convencional. En aquest procediment hi participen de forma conjunta i coordinada

diferents especialistes i serveis.

Objectiu: Descriure el paper d’infermeria en l’aplicació d’un protocol d’actuació en pacients

diagnosticats d’una estenosi aòrtica greu amb elevat risc quirúrgic remesos per a la inclusió en

el programa PATC.

Mètode: Després de la revisió de la literatura existent, i amb l’experiència adquirida en els 22

casos realitzats, l’equip d’infermeria redactà i dissenyà un protocol que consta de diferents parts.

La primera part, prèvia al procediment, inclou la recollida de material específi c, la coordinació

dels diferents especialistes, la previsió de recursos humans i el coneixement previ de la història

clínica. La segona part del protocol s’instaura el dia de la implantació, en què és molt important

la preparació del laboratori d’hemodinàmica i del malalt dins del laboratori. La infermera espe-

cialitzada és l’encarregada del crimpatge de la vàlvula i de la coordinació del procediment.

Resultats: Dels 22 implants revisats, podem dir que l’èxit del procediment va ser del 90,5%. Les

complicacions vasculars foren el 38%. La mortalitat ha estat el 9,5%.

Conclusions: La nostra experiència inicial del programa d’implantació és positiva, amb unes

taxes de mortalitat i de complicacions periprocediment bones, tenint en compte les caracte-

rístiques basals d’alt risc i la fragilitat dels nostres pacients. El protocol establert per infermeria

facilita la tècnica i aporta seguretat durant el complex procediment.


CREACIÓ D’UNA PAUTA D’INTERVENCIÓ D’INFERMERIA EN LA CANALITZACIÓ

D’ACCESSOS VENOSOS EN PACIENTS PEDIÀTRICS AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Montserrat Alcalde Méndez; Jéssica Fernández Nofuentes; Emilia Blasco Lirola; Sandra Sánchez Mella-

do; Silvia Matamala Gómez; Raquel Milán Cordero. Hospitalització de Cardiologia Pediàtrica, Hospital

Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: La insufi ciència cardíaca és una situació caracteritzada per la presència de signes i

símptomes produïts per la disminució de la despesa cardíaca. El dolor provoca un estat catabòlic

que origina un augment de la freqüència cardíaca, la freqüència respiratòria i la TA, així com la

secreció de catecolamines amb alteració del comportament, que pot arribar a desencadenar

descompensació cardiològica en situació d’insufi ciència cardíaca no totalment compensada o

en cardiopaties cianòtiques. Sovint resulta difi cultosa la tasca de canalitzar una via venosa en un

nen, i si a més el pacient pateix IC, pot haver-hi complicacions.

Objectiu general: Determinar la intervenció d’infermeria en el procés de canalització d’accessos

venosos en el pacient amb IC.

Objectius específi cs: 1) Establir pautes d’actuació davant la situació descrita; 2) Valorar el dolor i

l’estrès com a desencadenants de descompensació i determinar accions per a evitar aquesta situació.

Materials i mètode: Revisió bibliogràfi ca sobre la patologia i observació dels pacients hospita-

litzats amb diagnòstic mèdic d’IC. Identifi cació de complicacions produïdes pel dolor i l’estrès

que comporta la canalització d’un accés venós difi cultós. Observar activitats desenvolupades

per infermeria. Determinar activitats que evitin els problemes presentats.

Resultats: Hem aconseguit evitar situacions d’estrès innecessàries per als nens, minimitzar cri-

sis agudes i descompensacions i proporcionar un estàndard de cures per al personal de nova

incorporació.

Conclusions: És important determinar la intervenció d’infermeria en la canalització d’accés ve-

nós en el pacient pediàtric amb IC. És interessant ressaltar la importància que té la formació en

el personal de nova incorporació. Aquest document facilita la nostra tasca.


TANCAMENT PERCUTANI DE FUITES PERIVALVULARS PROTÈTIQUES EN PACIENTS

D’ELEVAT RISC QUIRÚRGIC AL LABORATORI D’HEMODINÀMICA

Fina Costa; Xavier Oliva; Daniela Boscarelli; Beatriz Vaquerizo; Xavier Borràs; Gloria Casajús; Antoni Se-

rra. Unitat de Cardiologia Hemodinàmica, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

Introducció: La reintervenció de pacients amb fuites perivalvulars protètiques (FVP) està asso-

ciada a una elevada morbimortalitat. La utilització de dispositius Amplatzer per al seu tanca-

ment percutani podria ser una alternativa.

Objectiu: Descriure la funció d’infermeria en la posada en marxa d’un programa innovador de

tancament percutani d’FVP.

mètode: Per a realitzar aquests procediments és necessari el treball conjunt i efi caç d’un equip

multidisciplinari format per un cardiòleg clínic, un cardiòleg d’imatge (ecocardiografi a transe-

sofàgica), un hemodinamista, un anestesista i un equip d’infermeria qualifi cat. És funció de la

infermeria coordinar tot l’equip de professionals que treballaran al laboratori i tenir cura de la

preparació del malalt abans, durant i després del procediment.

Resultats: Des de l’any 2008, 13 pacients amb FVP van ser sotmesos a tancament percutani amb

dispositiu Amplatzer vascular. Dues de les FVP van ser aòrtiques i 11, mitrals. El càlcul de la mor-

talitat predita intrahospitalària va tenir com a resultat el 17,2% (EuroScore). La implantació va ser

exitosa en tots els casos i es va aconseguir una reducció signifi cativa de la fuita en vuit pacients.

No es va observar cap esdeveniment advers major en el període hospitalari.

Conclusions: La posada en marxa d’un programa de tancament percutani d’FVP implica la for-

mació d’un equip d’infermeria qualifi cat, atesa la complexitat tècnica i logística d’aquests pro-

cediments. Segons la nostra experiència inicial, sembla que és una tècnica efi caç i segura a curt

termini.


MOBILITZACIÓ PRECOÇ VERSUS MOBILITZACIÓ TARDANA EN L’INFART AGUT DE MIO-

CARDI NO COMPLICAT

Alba Fernández López; Vanessa Navarrete Jiménez . Capio Hospital General de Catalunya, Sant Cugat

del Vallès.

Introducció: El repòs absolut forma part del tractament inicial en l’infart agut de miocardi amb

elevació de l’ST, i actualment es recomanen de 12 a 24 hores de repòs. Alguns estudis indiquen

que minimitzar el temps de repòs redueix les complicacions de l’enllitament i pot ser igual

d’efectiu en la disminució de les complicacions postinfart.

Objectiu: Revisar la bibliografi a existent en relació amb la indicació del repòs de curta durada

en l’IAM.

Material i mètodes: Seguint la metodologia pròpia de la infermeria basada en l’evidència, s’ha

plantejat la pregunta d’investigació sorgida de la nostra pràctica clínica habitual. Es va portar a

terme una revisió bibliogràfi ca a PubMed, a partir de la revisió Cochrane de Herkner H (2007), i

també a les pàgines de l’American College of Cardiology i l’American Heart Association. La nos-

tra estratègia de cerca va ser: BED REST [MeSH] AND MYOCARDIAL INFARCTION [MeSH].

Resultats: S’han trobat cinc articles que parlen de la indicació del repòs en l’IAM, però cap d’ells

relaciona el repòs de curta durada ni el de llarga durada amb les complicacions post-IAM. Fins

ara la cerca no ha mostrat estudis que determinin quin és el període de repòs indicat en l’IAM.

Conclusions: En l’IAM no complicat es recomanen de 12 a 24 hores de repòs, però no hi ha da-

des científi ques que ho suportin. L’absència d’assajos clínics fa pensar que s’haurien de dedicar

més recursos a l’estudi del repòs en l’IAM, incloent l’avaluació de l’efecte sobre la qualitat de vida

del pacient.


PLA DE CURES EN LA RETIRADA DEL BALÓ DE CONTRAPULSACIÓ INTRAAÒRTIC EN UN

PACIENT CORONARI

Amelia Clemente Peropadre; Cristina Domínguez Gadea; Elsa García Puvia; Natalia Martínez Coso;

Cristina Paniagua González Unitat de Medicina Intensiva i Unitat Coronària, Hospital Universitari Arn-

au de Vilanova, Lleida.

Introducció: El baló de contrapulsació intraaòrtic (BCIA) té per objectiu millorar l’aportació

d’oxigen al miocardi i reduir la càrrega de treball al cor. Es tracta d’un tractament agut i de curta

durada per a pacients amb fallida ventricular esquerra reversible o d’un adjuvant d’altres terà-

pies per a la insufi ciència cardíaca irreversible. Cada cop és més freqüent en les unitats coronàries

la utilització del BCIA; per això és necessària la utilització d’un pla de cures en el moment de la

retirada del BCIA, cosa que ens ajudarà en la prevenció de possibles complicacions en la tècnica.

Objectiu: 1) Desenvolupar un pla de cures estandarditzat per a la retirada del BCIA; 2) Identifi car

les possibles complicacions per a donar resposta a situacions d’emergència; 3) Vigilar l’estabilitat

hemodinàmica del pacient.

Metodologia: Utilitzarem els Diagnòstics d’Infermeria de la NANDA, i els interrelacionarem amb

el Resultats de la Nursing Outcomes Classifi cation (NOC) i amb les Intervencions de la Nursing

Interventions Classifi cation (NIC). Així, aconseguirem un desenvolupament òptim en el pla de

cures i un llenguatge estandarditzat per a la pràctica clínica i els sistemes de documentació.

Resultats i conclusions: El coneixement adequat de les cures en la retirada del BCIA ens aporta

autonomia en la realització de la tècnica i redueix les complicacions. El diplomat d’infermeria

aconsegueix un pla de cures estandarditzat en la retirada del BCIA que permet unifi car criteris

en l’aplicació de cures i assentar les bases del nivell de qualitat mínim per a garantir una pràctica

professional correcta.


COM MONITORAR I INTERPRETAR LES SATURACIONS PREDUCTALS I POSTDUCTALS I

ELS POLSOS DEL NOUNAT AMB SOSPITA DE CARDIOPATIA

Cristina Peña Novás; Míriam Valín Tascón; Meritxell Jiménez Llahí; Cristina Carro Furones; Elena Pubul

Lladó. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: El monitoratge de les saturacions preductals i postductals és una eina fonamental

que ajuda a establir una sospita diagnòstica inicial.

Objectiu: Saber interpretar les saturacions preductals i postductals, així com l’estat dels polsos

del nounat (amb sospita de cardiopatia) coneixent la fi siologia bàsica de la circulació postnatal

immediata.

Metodologia: Es monitora el pacient quan arriba a la unitat. Per a la saturació preductal, el satu-

rador es posa sempre a la mà dreta. En canvi, per a conèixer la saturació postductal, el saturador

es pot posar a la mà esquerra o a qualsevol de les dues extremitats inferiors. Els polsos que ex-

plorarem són centrals: a nivell superior, els axil·lars, i a nivell inferior, els femorals.

Conclusions: Un coneixement adequat de la circulació preductal i postnatal ajuda a entendre

els canvis que es produeixen en les saturacions preductals i postductals. Si la saturació preductal

és superior a la postductal, podrem pensar en la persistència de la circulació fetal (ducte arteriós

perisistent). Si la saturació postductal és superior a la preductal i el pacient presenta cianosi,

s’ha de pensar en una transposició dels grans vasos. Si els polsos de les extremitats inferiors són

dèbils, s’ha de sospitar la persistència del conducte arteriós o coartació d’aorta.


PLA DE CURES EN EL PACIENT QUE REP TRACTAMENT ANTICOAGULANT ORAL EN

ATENCIÓ PRIMÀRIA SEGONS LA TAXONOMIA NANDA/NIC/NOC

Elena Pubul Lladó; Meritxell Jiménez Llahí; Cristina Peña Novás; Míriam Valín Tascón; Cristina Carro Fu-

rones. valle hebron uci n/n uci -p cap rpquetes de vilanova i la geltrú

Introducció: El tractament amb anticoagulants orals té com a objectiu evitar la formació de

trombes o embòlies aconseguint una disminució de la tendència de la sang a coagular-se. El

tractament amb anticoagulants orals és personalitzat i individual, ja que petites variacions de

les dosis poden produir grans canvis en l’efecte. Per això és molt important mantenir el monito-

ratge periòdic de l’INR, que és la mesura que es fa servir per a saber el temps que tarda la sang

a coagular-se. El marges dels valors de l’INR vénen determinats pel metge i per la patologia que

presenta el pacient, tal com la freqüència dels controls estan determinats per l’estabilització dels

valors dins el marge prèviament establert.

Objectiu: Descriure i planifi car les cures d’infermeria del pacient sotmès a tractament amb an-

ticoagulants orals en la consulta d’atenció primària mitjançant la taxonomia NANDA/NIC/NOC.

Material i mètodes: Revisió bibliogràfi ca de protocols i literatura. Detallar i aplicar les cures i els

controls d’infermeria.

Resultats: Millora en el maneig i en el control del pacient. Unifi car les cures d’infermeria en el

pacient sotmès a monitoratge de l’INR. Oferir al pacient la informació necessària sobre el tracta-

ment en la consulta d’atenció primària.

Conclusions: La unifi cació d’un pla de cures segons la taxonomia NANDA/NIC/NOC en el pacient

sotmès a tractament anticoagulant oral ajuda a mantenir un millor maneig del monitoratge de

l’INR, així com del maneig en la seva patologia de base, i evita les complicacions d’aquestes.


CURES D’INFERMERIA EN EL PACIENT PEDIÀTRIC POSTOPERAT DE TETRALOGIA DE FA-

LLOT

Meritxell Jiménez Llahí; Cristina Carro; Cristina Peña; Elena Pubul; Míriam Valín. Hospital Universitari


Introducció: La tetralogia de Fallot és una malformació cardíaca que es repara quirúrgicament

durant l’edat infantil. Aquestes operacions cardíaques es reben a la unitat de cures intensives pe-

diàtriques, i infermeria té un paper important en el procés d’atenció del pacient i realitza cures

centrades en el maneig postoperatori.

Objectiu: Conèixer les malformacions del cor amb tetralogia de Fallot. Descriure i planifi car les

cures d’infermeria en el postoperatori de la cirurgia cardíaca amb la taxonomia NANDA/NOC/NIC.

Material i mètodes: Recerca bibliogràfi ca en articles, pàgines web i protocols. Experiència pro-

fessional. Detallar i plantejar les cures d’infermeria.

Resultats: Millorar el maneig i el control del postoperatori. Unifi car les cures del personal

d’infermeria dirigides al pacient postoperat d’intervenció quirúrgica de reparació de la tetralo-

gia de Fallot.

Conclusions: Identifi car les diferències entre el cor sa i el patològic mitjançant la reconstruc-

ció quirúrgica ajuda a tenir un millor control de les possibles complicacions. La unifi cació d’un

pla de cures d’infermeria amb la taxonomia NANDA/NOC/NIC del pacient postoperat ajuda a

mantenir-ne un millor maneig.


PLA DE CURES EN EL PACIENT PEDIÀTRIC SOTMÈS A ASSISTÈNCIA VENTRICULAR SE-

GONS LA TAXONOMIA NANDA/NIC/NOC

Meritxell Jiménez Llahí; Cristina Carro; Cristina Peña; Elena Pubul; Míriam Valín. Hospital Universitari


Introducció: A la unitat de cures intensives atenem i oferim cures a nens amb assistència ven-

tricular externa, a l’espera d’un trasplantament de cor per a mantenir el seu estat hemodinàmic.

Objectiu: Descriure i planifi car les cures d’infermeria en el nen portador de dispositiu

d’assistència ventricular utilitzant la taxonomia NANDA/NOC/NIC.

Material i mètodes: Revisió bibliogràfi ca de literatura i protocols. Detallar i aplicar les cures

d’infermeria.

Resultats: Millora en el maneig i en el control de l’estat hemodinàmic del nen sotmès a assis-

tència ventricular. Unifi car les cures d’infermeria en el pacient pediàtric portador d’assistència

ventricular.

Conclusions: La unifi cació d’un pla de cures mitjançant la taxonomia NANDA/NOC/NIC en el pa-

cient pediàtric sotmès a assistència ventricular ens ajuda a mantenir un millor maneig i control

de l’estat hemodinàmic del nen portador del dispositiu d’assistència ventricular.


PLA DE CURES EN EL PACIENT PEDIÀTRIC SOTMÈS A MONITORATGE PICCO SEGONS LA

TAXONOMIA NANDA/NIC/NOC

Míriam Valín Tascón; Cristina Peña Novás; Meritxell Jiménez; Cristina Carro; Elena Pubul. Hospital Uni-

versitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: Cada cop és més freqüent per al personal d’infermeria tenir cura de nens sotmesos

a monitoratge hemodinàmic PiCCO per a afavorir un bon maneig de l’estat hemodinàmic i evitar

un deteriorament de l’estat circulatori.

Objectiu: Descriure i planifi car les cures d’infermeria en el nen sotmès a monitoratge PiCCO

mitjançant la taxonomia NANDA/NIC/NOC.

Material i mètodes: Revisió bibliogràfi ca de literatura i protocols. Detallar i aplicar les cures

d’infermeria.

Resultats: Millora en el maneig i en el control del nen amb monitoratge PiCCO. Unifi car les cures

d’infermeria en el pacient pediàtric sotmès a monitoratge PiCCO.

Conclusions: La unifi cació d’un pla de cures mitjançant la taxonomia NANDA/NIC/NOC en el

pacient pediàtric sotmès a monitoratge PiCCO ajuda a mantenir un millor maneig de l’estat he-

modinàmic.


COR TRIAURICULAR

F. J. Delgado; R. Fabra; M. Ros; J. García; M. Jiménez; A. Sionis; A. Serra. Hospital de la Santa Creu i Sant

Pau, Barcelona.

Introducció: El cor triauricular és conegut precisament per la raresa, ja que constitueix només

l’1% de les cardiopaties congènites. El tractament, si s’ha de realitzar, és quirúrgic, i consisteix en

l’extirpació de la membrana que separa l’aurícula esquerra en dues cavitats que estan unides per

un o diversos orifi cis. La gravetat ve donada per la mida i la quantitat d’aquests orifi cis.

Objectiu: Cas clínic. Pacient de 30 anys amb cor triauricular tractat a hemodinàmica.

Material i mètodes: Ingressa per hemoptisi i dispnea. Es va realitzar ecocardiografi a que diag-

nostica cor triauricular. En l’UCI, es presenta a sessió medicoquirúrgica, i és rebutjat per inesta-

bilitat. Hi ha tan sols dos o tres casos descrits al món, de pacients tractats en hemodinàmica.

Per vena femoral s’arriba fi ns a l’AD, on es realitza punció transseptal per a l’accés a l’AI. Es dilata

l’orifi ci que uneix les dues cavitats amb un baló Crystal de 18 i de 25. Això resulta insufi cient i,

aleshores, es fa servir un baló d’Inoue de 30 mm, que permet aconseguir l’obertura de l’orifi ci

amb un gradient fi nal de 0/1 mmHg.

Resultats: Després de la «membranoplàstia», es va despertar el pacient, es va treure la ventilació

mecànica al cap de 48 hores i se’l va traslladar a l’àrea de semicrítics. El pacient fou donat d’alta al

cap de set dies, sense tractament mèdic. El pacient s’ha visitat i se li ha realitzat ecocardiografi a

en CCEE que mostra un gradient de 2/3. El pla és seguir-lo ambulatòriament i valorar si la cirurgia

és realment necessària.

Conclusions: El tractament del cor triauricular en el servei d’hemodinàmica és un tractament

segur i alternatiu en pacients d’alt risc quirúrgic, com a pont fi ns a la cirurgia.


PERICARDIOCENTESI I MANTENIMENT DEL DRENATGE PERICÀRDIC. INTERVENCIÓ

D’INFERMERIA

José Luis Serrano Carmona; Jesús Amo Polo; Raquel Cruz Díaz; Yolanda Vélez Pérez; Ana M. Muñoz Bau-

tista; Lluïsa Garcia Garrido. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

Introducció: La pericardiocentesi és un procediment diagnòstic i terapèutic que es realitza amb

l’objectiu d’aspirar el líquid existent en el sac pericàrdic. La infermera intervé amb l’equip mèdic

en la tècnica i en el manteniment i les cures del drenatge pericàrdic.

Objectiu: Realitzar un protocol sobre la col·laboració d’infermeria en la tècnica de la pericardio-

centesi en pacients amb tamponament cardíac. Descriure les activitats d’infermeria que reque-

reixen els pacients portadors de drenatge pericàrdic en el postoperatori.

Mètode: Es va crear un grup de treball multidisciplinari per a la revisió i l’actualització del pro-

tocol de la pericardiocentesi. Es va realitzar una recerca bibliogràfi ca sobre la tècnica i el maneig

del drenatge pericàrdic. El protocol descriu la col·laboració d’infermeria en la col·locació del ca-

tèter i en la vigilància i control de les complicacions potencials en la pre-, peri- i postpericardio-

centesi.

Conclusions: L’elaboració d’aquest protocol ha estat benefi ciosa per a consensuar criteris entre

els professionals de la Unitat de Cures Intensives Cardiològiques que realitzen i col·laboren en

la col·locació del drenatge. L’elaboració del protocol ha permès identifi car i actualitzar les cures

d’infermeria durant el procediment de col·laboració en el maneig de la tècnica i en la col·locació

del drenatge en els pacients als quals s’ha realitzat una pericardiocentesi. És de gran impor-

tància que el personal d’infermeria que col·labora en aquest procediment estigui especialitzat

i conegui la tècnica, especialment per a poder prevenir i detectar les possibles complicacions

durant tot el procés.


CONEIXEMENTS D’UN PACIENT AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA AVANÇADA EN TRAC-

TAMENT PERIÒDIC AMB DOBUTAMINA

Raquel Cruz Díaz; Yolanda Vélez Pérez; Ana M. Muñoz Bautista; Jesús Amo Polo; José Luis Serrano Car-

mona; Marta Puig Calvet; Lluïsa Garcia Garrido. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta.

Introducció i objectiu: Els pacients amb insufi ciència cardíaca (IC) avançada presenten múlti-

ples ingressos per agudització. Aquests pacients necessiten coneixements sobre la seva malal-

tia, tractament i hàbits de vida.

Objectiu: L’objectiu d’aquest cas clínic és valorar els coneixements d’un pacient diagnosticat

d’IC durant dos anys no consecutius.

Descripció del cas: Home de 68 anys amb múltiples factors de risc cardiovascular amb perfusió

periòdica de dobutamina (DBT) des del 2007. S’han utilitzat el model de Henderson i les taxo-

nomies NANDA i NIC. Els resultats es van avaluar segons el qüestionari adaptat de González et

al. A l’inici del tractament amb DBT es van avaluar els seus coneixements, que eren intermitjos

en la malaltia (6/10), la dieta i l’exercici físic (11/14), i avançats en la medicació (10/10). Aquests

coneixements es van reavaluar en els anys 2008 i 2010.

Diagnòstics, planifi cació i execució de les cures: Els principals diagnòstics van ser «risc

d’intolerància a l’activitat» i «gestió inefi caç de la pròpia salut». Es va reforçar l’educació amb

intervencions d’ensenyament: procés de la malaltia, medicaments, dieta, activitat i maneig de

l’energia. Durant els dos anys en què es van avaluar els coneixements, aquests es mantingueren

intermedis. Malgrat això, els símptomes de la malaltia s’acceleraven uns dies abans d’ingressar

per al tractament amb DBT, i apareixia «intolerància a l’activitat».

Refl exió: El pacient tenia coneixements sobre quines conductes eren necessàries per al seu rè-

gim i tractament. També sabia reconèixer els signes d’agudització de la seva malaltia. Malaura-

dament, no va ser sufi cient per a controlar els símptomes propis de l’evolució de l’IC avançada.


UTILITZACIÓ DEL TRACTAMENT FARMACOLÒGIC EN EL PACIENT CARDIOLÒGIC

Jesús Amo Polo; Raquel Cruz Díaz; Yolanda Vélez Pérez; Ana M. Muñoz Bautista; José Luis Serrano Car-

mona; Carles Luis Duran Escuadra; Lluïsa Garcia Garrido. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep

Trueta.

Introducció: La infermera, com a agent de salut, desenvolupa una funció que incideix en la

pràctica, promovent els canvis en els estils de vida saludables i altres aspectes que permeten

al pacient fer una correcta gestió de la seva malaltia, mitjançant la informació i el coneixement

d’aquesta, dels seus símptomes i dels fàrmacs que s’utilitzen més sovint. Per tant, no només el

pacient ha de gestionar la seva malaltia, sinó que la infermera ha de tenir un domini clínic i un

coneixement pràctic d’una situació concreta que li proporcioni una visió i una previsió reals de

les necessitats del pacient.

Objectiu: Facilitar un instrument de consulta ràpida dels fàrmacs més utilitzats pel pacient car-

diològic.

Materials i mètode: Mitjançant la revisió bibliogràfi ca es va elaborar una taula en què es van

classifi car diferents grups de medicaments segons la seva acció terapèutica, tenint en comp-

te els més utilitzats en la patologia cardíaca. Aquesta taula conté el nom genèric, el comer-

cial, l’acció, les indicacions, les contraindicacions, els efectes secundaris, les interaccions, la via

d’administració i la dosi de cadascun dels fàrmacs.

Conclusions: Amb la propera posada en pràctica de la prescripció d’infermeria, la guia que pre-

sentem és un instrument útil de suport tant per al professional com per als futurs graduats. Té

com a valor afegit el coneixement dels possibles efectes secundaris dels fàrmacs, així com les

conseqüències que produeix la seva supressió. A la vegada, és una eina que afavoreix l’educació

del pacient i de la seva família.

Documents

programa cardio 2011-DIGITAL · Dr. Enrique Rodriguez Dr. Jose A. Barrabés Dr. Manel Sabaté 12:45 -13:15 Assemblea de la Societat Catalana de Cardiologia Lliurament de premis Comiat