PROGRAMA CLÍNICA D’ANIMALS EXÒTICSmedia.seguim.com/vv/5-Quinto/animals_exotics.doc · Web viewPes al néixer 30 - 80 Kg Tª 38.5 - 40.0 ºC Fr. Cardíaca 180 - 250 ppm Fr. Respiratòria

apunts baixats de patatabrava.com

PROGRAMA CLÍNICA D’ANIMALS EXÒTICS

Petits mamifers Tema 1. Introducció a la clínica de conills.

Tema 2. Introducció a la clínica de rossegadors.

Tema 3. Introducció a la clínica de fures.

Tema 4. Anestèsia i cirurgia dels petits mamifers.

Aus Tema 5. Morfofisiologia.

Tema 6. Condicions de manteniment en captivitat, manipulació i examen físic.

Tema 7. Malalties de l'aparell respiratori.

Tema 8. Malalties de l'aparell digestiu.

Tema 9. Malalties cutànies.

Tema 10. Malalties de l’aparell reproductor i renal.

Rèptils Tema 11. Morfofisiologia.

Tema 12. Manipulació, examen físic i tècniques de diagnòstic

Tema 13. Malalties més frequents en captivitat.

Tema 14. Anestèsia.

1


PRÀCTIQUES Tipus Durada

Seminari 1. Identificació de les principals

espècies d'aus. Audio-visual 1 hora

Seminari 2. Tècniques diagnòstiques a les

aus Audio-visual 1 hora

Seminari 3. Condicions de manteniment

en captivitat Audio-visual 1 hora

Practica 1. Necròpsia i recollida de

mostres en aus. Sala anatomia 2 hores

Practica 2. Tècniques diagnòstiques i

pràctiques clíniques habituals en conills,

aus i rèptils Sala anatomia 2 hores

Practica 3. Consultes a l’hospital. Hospital C V 8 hores

2


CONILLS

INTRODUCCIÓ- Origen: Hispania (Terra de conills)

- Classificació:

x Ordre: Lagomorf

x Fam: Leporidae

x Descendent del Oryctolagus cuniculus

→ NO són rosegadors!!!

DADES GENERALS- Mascle adult 1.5 - 5 Kg

- Femella adulta 1.5 - 6 Kg

- Pes al néixer 30 - 80 Kg

- Tª 38.5 - 40.0 ºC

- Fr. Cardíaca 180 - 250 ppm

- Fr. Respiratòria 30 – 60 resp/min. → Pantegen molt quan fa calor

DADES REPRODUCTIVES- Maduresa sexual 22 – 52 setm. (4 mesos – 1any)

- Ovulació induïda

- Gestació 30 - 33 dies

- Pseudogestació 16 – 17 dies

- Camada 4 – 12

- Monta 2 segons

CAVITAT ORAL- Estreta i petita → Difícil d’intubar

- Llavi leporino

- Dentició de creixement continu

3


- Quatre incisius al maxil·lar superior → 2 incisius grans a davant i 2 incisius petits al

darrere.

- Diastema

- Dentició variable segons espècie

→ Si Pbm. dental → Fer Radiografia!!!

→ Si traiem un Premolar inferior n’haurem de treure un de superior perquè sinó aquest

creixeria massa.

DIGESTIU- No vomiten: càrdies molt desenvolupat

- Gran intestí gruixut

- Cec: Òrgan més prominent de la cavitat abdominal. → Es produeix la fermentació

- Mecanisme selectiu d’excreció de fibra i retenció de partícules solubles per la

fermentació al còlon.

- Coprofàgia:

x Vitamina K; Vitamina B

x Doble quantitat de proteïna

x Meitat de la quantitat de fibra

→ Cecotrofo ≠ Femtes → És tou i mucós. Queden units a l’anus.

RESPIRATORI- Són respiradors nasals → Amb prou feines respiren per la boca.

- Cavitat toràcica molt petita

- Control de la respiració per contracció del diafragma i no per contracció costal.

→ Insuficiència respiratòria → girarem l’animal cap amunt i cap avall perquè l’intestí

faci compressió sobre el diafragma.

- Timus persistent en animals adults.

ORINARI

(2 0 3 3

)2 x I C Pm M

1 0 2 3

4


- Ronyons fàcilment palpables

- Orina: de color groc- vermellosa → Eliminació de porfiries (pigment)

- Consistència de l’orina: de líquid a cremós. Gran excreció de calci a través de

l’orina.

- Diferències anatòmiques en funció de la varietat i l’hàbitat.

REPRODUCTORMascle: x Dues bosses escrotals

x Al·lopèciques (normalment)

x Pedicle de greix → No treure’l a les castracions!!! Es podrien provocar

hèrnies més fàcilment.

x Canal inguinal obert

Femella: x Sense cos uterí

x Úter bicorne

x Cel: Lordosi

x Pseudogestació

MANEIG- Animals depredats

- Factor dolor. L’animal es pot arribar a morir.

- Factor estrès

- Sensibilitat a altes Tª. Màxim 28 ºC → Pot morir-se de xoc tèrmic

- L’esquelet només és un 8% del seu PV → Vigilar les fractures!!!

- Gàbia adequada

x No de fusta

x Millor de reixa (superior) i plàstic (inferior)

x No posar terra per gats!!!

x Posar palla i alfals → Ajuda al digestiu (Fibra)

- Nombre de dits: x 5a l’ extremitat anterior.

x 4 a l’extremitat posterior.

ALIMENTACIÓ- Necessiten gran aportació de Fibra

5


- Els pinsos comercials són molt variats (NO donar-ne) i són ↓Fibra i ↑Proteïna →

Diarrea.

- Mínima fibra 16% → 18 – 22% ideal

- Alfals: dieta i llit. Ric en Calci.

- Verdures i llavors

- Aigua: ad libitum

CLÍNICA- Subjecció: Agafar les potes posteriors i el cap posar-lo sota l’aixella.

- Exploració: Ordenada CR-CD i sistemàtica.

- Revisió òtica (Pbm. parasitaris i otitis) i dental (bona dieta?)

- Presa de mostres:

x Raspats, cultius.

x Sang: punció venosa

• Jugular

• Cefàlica (no recomanada)

• Marginal de l’orella → L’artèria és central.

→ Les venes són laterals (es pot treure sang i posar

catèters)

• Safena lateral

x Orina: cistocentesis

- Administració de substàncies:

x Via oral

x Via parenteral: SC (zona inter-escapular), IM (cranial a l’extremitat posterior),

IV, IP, IO.

PATOLOGIA- Dermatologia:

x Problemes de maneig.

x Dermatitis bacteriana

x Abscessos

6


x Micosis

x Àcars

x Virus

- Al·lopècia = zones desprovistes de pèl.

x Pica → Femelles gestants (es pelen elles mateixes per acabar de construir el

niu) i dietes deficitàries en fibres.

x Barbering → Comportament: el dominant pela al submís (llepant, mossegant-

lo)

x Àries calves normals → A la nuca, zona de poca intensitat o nul·la

x Postinflamació → Al·lopècia produïda després d’una lesió que ha afectat a la

pell. S’acaba curant.

PROBLEMES DE MANEIG→ Els conills són plantígrads:

1r Al·lopècia.

2n Descamació

3r Úlcera

Problemes Bacterians:

- Úlcera

x Pododermatitis ulcerativa → Staphylococcus aureus

• Animal obesos

• Terra amb reixeta, abrasiu.

• Complicació òssia: OSTEOMIELITIS

• Tractament: Antibiòtics sistèmics. Rentats amb antisèptics.

- Dermatitis humida

x Babilla → Pseudomona aeruginosa

• Problemes de mala oclusió i abeuradors de “cuenco” → SIALORREA →

↑ la salivació i li cau per fora la boca i li queda tot el pèl mullat → Infecció.

Són millors els abeuradors de pipeta perquè si són bols es mullen.

x Zona inguinal

• Sobreexposició a l’orina: Incontinència.

7


• Problema a bufeta orinària o alteració renal. Zona inguinal està sempre

humida.

• Tractament: Rasurar l’àrea. Aplicar antibiòtics i astringents.

• Millor no rentar l’animal, però si es fa s’ha d’eixugar molt bé →

Astringent

- Dermatitis bacterianes

x Staphylococcus aureus

x Pseudomonas aeruginosa

x Pasteurella multocida

- Abscessos cutanis

x Acumulació de pus encapsulat. Als conills hi ha baixa densitat de bacteris i per

tant s’haurà de fer un cultiu.

x Causa més comú d’inflamació cutània.

x No acostumen a haver-hi altres símptomes.

x En conills s’han de treure sencers, completament, tot!!! Perquè sinó recidivirà.

x Àrea bucal: problemes dentals. Mandíbula i maxil·la

1r Rx

2n Cirurgia abscés

3r Cirurgia peça molar causant!!!

Problemes Parasitaris:

- Al·lopècia, Descamació

x Psoroptes cuniculi (Àcar)

• Evolució: 1r Canal extern de les orelles

2n Extremitats

3r Nas

• Cicle de 3 setmanes

• Descamació, poca o molta inflamació.

• Tractament: Ivermectina (400 g/kg) → 3 vegades separat 15 dies cada

cop.

8


• Contagiós.

x Cheyletiella parasitovorax (Àcar)

• Afecta al dors de l’animal, la pell i el pèl → ↑↑ la descamació.

• Escames blanquinoses.

• Prurit d’intensitat variable.

• Cicle de 5 setmanes.

• Molt contagiós als humans, gos i gats.

• Tractament preventiu o curatiu als altres animals. → 4 dosis separats per

tres dies (Ivermectina). Si es produeix una reacció d’hiperqueratosi molt

forta donar crema hidratant amb vitamina A (excipient aquós i no greixós, x

una millor absorció).

x Ctenocephalides felis, canis (Puça).

• Al·lopècia, eritema, prurit.

• Tractament ídem dels gats. → Fipronilo (Front Line). Alguns veterinaris

descriuen casos d’intoxicació (símptomes nerviosos), no aplicar a les

mucoses.

Problemes fúngics:

- Dermatòfits: Trichophyton mentagrophytes (+ Freqüent)

Microsporum sp. (???)

x Animals joves.

x Estrès: superpoblació, mala higiene.

x Hi ha portadors.

x Zoonosi!!!

x Tractament: griseofluvina i derivats d’imidazols.

x Lesions: ull, pit i extremitats.

x Diagnòstic:Raspat i cultiu.

No làmpada de Wood per fluorescència!!!

PATOLOGIA

9


Aparell Digestiu

- Mala oclusió dental.

- Tricobezoares → Tractament: suc de pinya natural, enzims proteolítics,...

- Impactacions.

- Diarrees.

Enteritis: → Tots donen: Diarrea

Pbms. GI

Deshidratació

- Enterotoxèmia:

x Clostridium spiroforme. Endotoxines.

x Causes: x Canvis a la dieta

x Antibiòtics (Clindamicina, lincomicina, ampicilina, amoxicilina,

eritromicina, cefalosporines) → Gr +

x Estrès

x Predisposició genètica: disfunció del cec.

x Abans de 3 – 6 setmanes del deslletament → poca flora bacteriana i pH alt.

x Símptomes: Anorèxia, diarrea, periné tacat, hipotèrmia → → → Mort 24 – 48

hores.

x Tractament: Metronidazol, estimulants de la motilitat (= cisaprida, per eliminar

els agents causals), fibra, colestiramina (inhibeix l’absorció de toxines a l’intestí).

Fluïdoteràpia.

- Enteritis bacteriana:

x E. coli. → COLIBACILOSI

x Causes: Sobreexposició o sobrecreixement.

x Abans de 1 – 14 dies → morbilitat – mortalitat 100%

x Abans del deslletament → morbilitat – mortalitat 50% “serotip”.

x Símptomes: diarrea líquida groga.

x Tractament: Cultiu – Antibiograma.

- Malaltia de Tyzzer (petits mamífers):

x Clostridium piliforme → bacteri Gr +, mòbil, espores, intracel·lular obligat.

10


x Causes: estrès: Sobrepoblació, baixa sanitat, altes temperatures, reproducció.

x Sobretot animals amb edat pel deslletament. Alta mortalitat i morbilitat.

x Símptomes: diarrea aquosa.

x Diagnòstic: fer cultiu.

x Pronòstic més greu.

- Coccidiosi

x Eimeria sp.

Aparell respiratori

1.- Pasteurelosi:

- Malaltia respiratòria primària més important → Resp. Superior: nas i ull.

→ Resp. Inferior: oïda (Head tilt!!!),

pleuropneumonia.

- Pasteurlla multocida

- Rinitis i sinusitis

- Transmissió per secrecions. Conills només tenen contacte

nasolacrimal!!!

- Comença essent serós i després és mucopurolent.

- PI: 3 setm.

- Productor d’endo i exotoxines (≠ segons soca)

- Aïllades d’animals sans.

- Manifestació clínica:

- Descàrrega nasal.

- Descàrrega ocular.

- Exsudat als ulls → Dacriocistitis → Epífora

- Diagnòstic: cultiu.

11

DD:

- Pasteurella

- Encephalitozoon

- Traumatisme


- Tractament: Enrofloxacina, cloramfenicol (prohibit)

- Control: vacuna (pbm. hi ha molts serotips diferents)

2.- Myxomatosi → Poxvirus

- Produeix descàrrega nasal i ocular. DD amb Pasteurella

- Acostuma a haver-hi malaltia generalitzada, edema i tumors. Inflamació palpebral

exagerada.

- S’inicia amb signes a les parpelles → nas, llavis i oïdes.

- Es transmet per mosquits.

- No existeix tractament.

- Vacuna, dóna de 6 a 9 mesos d’immunitat. Administrar: al 1r mes de vida i repetir

cada 6 mesos. Hi ha bastants casos de mort per reacció vacunal.

3.- Afectació del SNC:

- Encephalitozoon cuniculi

x Afecta a SNC i ronyó.

x Normalment a animals joves.

x Paràlisi i incontinència.

x No hi ha tractament.

- Nosema cuniculi

x Microsporidi intracel·lular.

x Transmissió x ingestió, placentària.

x Eliminació urinària.

x Subclínic o crònic.

Aparell Genitourinari

- Uriolitiasi, Hipercalcèmia, Quists, Piometres...

- Diagnòstic: Tira d’orina, Rx. (veiem els càlculs).

- Tractament: Quirúrgic.

Aparell Múscul – Esquelètic

- Splay – leg: Gen autosòmic recessiu.

12


Impossibilitat d’adducció → Pbm. d’adducció muscular.

No hi ha tractament.

- Fractures i luxacions → sobretot a nivell de L6 – L7. Punt on el conill rota quan fa

bots verticals.

VACUNACIÓ- Mixomatosi → És un risc no vacunar-los.

- Pasteurelosi → No en mascotes.

- Enterotoxèmia → Molt útil vacunar-los però no es fa.

- Febre hemorràgica (animals de producció) → No en mascotes.

13


PETITS ROSSEGADORS

HAMSTER- Origen: Europa-E; Àfrica-N; Xina; Sibèria.

- Classificació: Mesocricetus auratus (hàmster daurat)

Phodophus sp.

DADES GENERALS- Mascle adult 75 - 120 g

- Femella adulta 75 - 120 g

- Pes al néixer 1.5 - 3 g

- Tª 37.6 ºC


- Fr. Respiratòria 38 – 110 resp/min.

- Anys de vida 2 o 3 → Hàmster daurat 4 – 5 anys.

DADES REPRODUCTIVES- Maduresa sexual Mascle: 8 setm.

Femella: 6 setm.

- Ovulació Cada 4 – 5 dies

- Gestació 20 dies

- Camada 4 – 12 (8)

- Cries Altricials

CAVITAT ORAL- Només incisius de creixement continu!!!

- 2I, 0C, 0PM, 6M x 2 = 16, diastema.

- Incisius grocs. Els inferiors són molt llargs (La longitud dels inferiors són 2-3

vegades la dels superiors).

- Abazones (bosses de les galtes x acumular menjar)

14


MANEIG- Poden mossegar fort.

- Manipulació = que els ratolins.

- Gàbia adequada = que la Cobaya.

- Quan són adults tenen una glàndula ventralment que produeix molta secreció →

normal.

- Ex. F: Tª, galtes, dents, ulls, interior orella, pell.

ALIMENTACIÓ- Barreja de llavors comercials.

- Fruita i verdura fresca.

- Abeuradors penjants x evitar la dermatitis humida.

- Coprofàgia.

15

No és imprescindible aplicar fibra.


COBAYO (Conillet d’Índies)- Origen: Amèrica del Sud.

- Classificació: Cavia porcellus

DADES GENERALS- Mascle adult 900 - 1200 g

- Femella adulta 700 - 900 g

- Pes al néixer 70 - 100 g

- Tª 37.2 – 39.5 ºC → més ↑ que el Hàmster.


- Anys de vida 5 - 6

DADES REPRODUCTIVES- Maduresa sexual Mascle: 3 mesos

Femella: 2 mesos

- Ovulació Espontània

- Gestació 65 dies

- Camada 3 - 4

- Cries Precocials → Tot i que mamen.

CAVITAT ORAL- Dents de creixement continu!!!

- 2I, 0C, 2PM, 6M x 2 = 20, diastema

- Incisius blancs

MANEIG- No mosseguen, però s’espanten molt i criden fort.

- Gàbia adequada → Sobre: reixa

Sota: plàstic

Terra: palla, viruta,...

ALIMENTACIÓ

16


- Necessiten aport de fibra = que el conill.

- Pinso x ↑ requeriment de vitamina C.

- Fruita i verdura fresca.

- Necessiten vitamina C exògena.

- Abeuradors penjants.

- Coprofàgia.

XINXILLA- Origen: Amèrica del Sud

- Classificació: Chinchilla laniger

- Molt nerviós.

- Agafar-lo per la base de la cua.

- Examen Físic: Palpació

Extremitats posteriors → Pododermatitis?

Pell

Sexe ?

- Necessiten banys de sorra per mantenir la qualitat del pèl.

- Vigilar els ossos!!!

- Valorar la cavitat oral.

17


CLÍNICA- Exploració.

- Presa de mostres.

- Administració de substàncies.

PATOLOGIA- Dermatologia:

x Micosis: Trichophyton mentagrophytes

x Paràsits: Trixacarus caviae. → Sarna molt típica a la Cobaya (al·lopècia amb

molt prurit)

Demodex criceti → Sarna demodècica al Hàmster.

x Biòpsia: Malalties hormonals → atròfia del fol·licle del pèl x diferents

possibles causes.

x Cushing’s. Hàmster. → pèrdua de pèl. Tractament: Ketoconazol.

x Barbering. Per avorriment a les Cobayes.

x Pododermatitis.

x Deficiència de vitamina C → DD de qualsevol Cobaya. La Cobaya no

produeix l’enzim L-glucono--lactona oxidasa que transforma la glucosa en àcid

ascòrbic (vitamina C). per tant, tenen requeriments diaris de vitamina C:

• 15-25 mg

• 30 mg a les femelles prenyades.

- Aparell Gastrointestinal

x Mala oclusió dental.

x Impactació GI.

x Síndrome de la cua humida → qualsevol malaltia GI que cursa amb diarrea.

Zona perianal bruta. → Wet Tail.

x Deficiència de vitamina C.

- Wet Tail:

x Lawsonia intracellularis. Hàmster.

x Clostridium difficile. Hàmster-Cobaya: Enterotoxèmia.

18

Pinso específic per Cobayas


x Clostridium piliforme. Hàmster-Cobaya: Tyzzer.

x Pronòstic reservat.

- Aparell Respiratori:

x Complexe respiratori superior: RINITIS

x Complexe respiratori inferior: PNEUMONIA

x Hàmster: Streptococcus sp.

x Cobaya: Bordetella bronchiseptica

- Aparell Reproductor:

x Toxèmia de gestació:

• Cobayas (més important)

• Primípares.

• Obesitat.

• Entre les dues últimes setmanes i la primera post-part.

• Es produeix una cetosi.

x Distòcia → l’animal entra en part però no pot parir

• Cobayas

• Animals de primer part a partir de 7-8 mesos.

• Símfisis pelviana no se separa.

• Cobrir al primer zel perquè encara no s’ha ossificat la pelvis i així

s’eixamplarà més.

x Hàmster → pot tenir pus durant el zel a la sortida de l’aparell reproductor (és

normal).

x Canibalisme: sobretot en Hàmsters.

x Piometra: estrany.

x Quists ovàrics: Cobayas.

- Aparell Múscul-Esquelètic:

x Necrosi de les extremitats per varies causes:

• Congelació.

• Traumatismes.

• Material per fer el llit.

19


CLÍNICA DE LES FURES

INTRODUCCIÓ- Origen:

x Domesticats pels Egipcis al 3000 aC.

x Segle X entren a Europa com a fures de treball.

x 1700-Estats Units. Exterminació dels rosegadors.

- Classificació:

x Fam. Dels mustèlids

x Mustela putorius furo

x Descendeix de la fura europea Mustela putorius.

DADES GENERALS- Mascle adult 1.2 – 2 kg

- Femella adulta 0.5 – 1.1 Kg

- Pes al néixer 8 – 10 g

- Tª 37.8 - 40.0 ºC

- Fr. Cardíaca 140 – 250 ppm

- Fr. Respiratòria 32 – 36 resp/min.

- El tamany del mascle és el doble del de la femella.

DADES REPRODUCTIVES- Maduresa sexual: 4 – 8 mesos.

- Polièstriques estacionals → el zel és el Febrer – Març fins a Juny – Juliol.

- Ovulació induïda.

- Gestació: 41 – 42 dies

- Camada: 1 – 18 (8)

- Cries Altricials.

- Extremitats:

x Posseeix 5 dits a cada extremitat

20


x Ungles no retràctils.

CAVITAT ORAL- I3, C1, Pm3, M1 x 2 Mandíbula Superior.

- I3, C1, Pm3, M2 x 2 Mandíbula Inferior.

- Dents decídues: 20 – 28 dies d’edat.

- Dents permanents: 50 – 74 dies d’edat.

- 5 parells de glàndules salivals: paròtida, zygomàtica, molar, sublingual i mandibular.

APARELL DIGESTIU- Estómac molt expansible; acomoda gran quantitat de menjar.

- Capacitat de vomitar.

- Intestí prim curt. Temps de trànsit intestinal reduït 3-4h.

- Jejú i ili indistingibles.

- No tenen vàlvula ceco-còlica ni cec.

CAVITAT TORÀCICA → molt llarga.

CARDIOVASCULAR- Cor situat entre la 6ª i la 8ª costella (força caudal)

- Una única artèria central (artèria braquiocefàlica) que es bifurca a l’entrada

toràcica en dues artèries caròtides.

- Pot girar el cap 180º --- el primer que s’ha d’agafar és el coll.

RESPIRATORI- Pulmó esquerre. Dos lòbuls: cranial i caudal.

- Pulmó dret. Quatre lòbuls: cranial, medial, caudal i accessori.

APARELL GENITO-URINARI- Ronyó dret localitzat més cranial que l’esquerre.

- Bufeta petita (10ml d’orina). Orina de pH àcid.

21

No tenen diastema


- Mascle:

x Pròstata a la base de la bufeta urinària.

x Os penià.

x Obertura prepucial a l’abdomen ventral, caudal a la cicatriu umbilical.

- Femella:

x Vulva a la zona perianal, ventral a l’anus.

ALIMENTACIÓ- Són carnívors estrictes:

x Altes concentracions de proteïna fàcilment digestible d’alta qualitat.

Requeriments: 30-40%.

x ↓ requeriments de carbohidrats.

x ↓↓ Fibra.

x 18-20% de greix. Qualitat del pèl òptima.

- Pinso sec vs. Menjar humit.

MANEIG- Gàbia adequada. Facilitat d’escapatòria.

- Poca tolerància a altes temperatures i humitat. No Tª elevades ni molt baixes.

- Bany. No en requereixen però si es fa (fan molta olor) es recomana com a molt un

cop al mes.

- Les joguines no han de ser destructibles i si ho són que siguin comestibles.

- Tricobezoares:

- Malta de gat. No suplementar amb herbes i fulles.

CLÍNICA- Exploració:

x Acepromacina, ketamina, isofluorà.

- Administració de fàrmacs:

x Via oral, subcutània, intramuscular ( si posem un volum elevat vigilar el n.

ciàtic; accedim per musculatura paravertebral), intravenosa (jugular) i intraòssia.

22


- Presa de mostres:

x Sang: v. Cefàlica, v. Safena lateral, v. Jugular o v. Cava cranial.

x Orina: mètodes indirectes o directes invasius (millor cistocentesi)

- Control anual fins 4-5anys --- després dos controls a l’any.

- Paràsits:

x Interns: determinacions fecals rutinàries (2 cops a l’any).

x Externs: prevenir amb productes per gats basats en piretroides (luferunón).

MEDICINA PREVENTIVA- Vacunacions:

x Ràbia (1 cop a l’any).

x Brom (6setm.-10setm.-14setm.+ recordatori anual.

x Les vacunes no han d’haver passat mai per cultius cel·lulars d’embrions de

fures.

x Han de ser inactivades i passades per embrió de pollastre.

- Control de la reproducció:

x Intoxicació per estrògens: Solució:

x Ovariohisterectomia.

x Mascle sencer o vasectomitzat.

x Tractament amb anovulatoris (evitar l’entrada en zel)

x Estimulació hormonal de l’ovulació als 10 dies d’haver entrat en estre.

- Control de l’olor corporal:

x Castració quirúrgica (glàndula de la pell-andrògens)

x Saculectomia anal addicional (els sacs anals fan olor quan es buiden)

ZOONOSI- Zoonosi: influenza (persona-fura, fura-persona), dermatofitosi, sarna sarcòptica,

criptosporidiosi, giardiasi, helmintiasi, salmonelosi, leptospirosi, campilobacteriosi,

tuberculosi i ràbia (a Catalunya no és obligatori vacunar però s’hauria de fer)

APARELL GASTROINTESTINAL- Megaesòfag (regurgitació, disnea) → Diagnòstic: contrast de bari (NO si hi ha

ruptura de l’esòfag!!!).

23


- Cossos estranys (cos estrany o Tricobezoar) → No vomita. Animal postrat del terç

posterior.

- Gastroenteritis i úlceres.

x Helicobacter mustelae → Freqüent en animals joves 12-20setm.

→ Destrucció de la mucosa gàstrica.

→ Vòmit, anorèxia, sialorrea.

→ Diarrea negra amb femtes amb moc verdós.

→ T: Protectors de mucosa. Subsacilat de bismut,

Sucralfat, Antibiòtics.

- Enteritis

x Salmonella

x Campilobacter jejuni

Malaltia Intestinal Proliferativa.

x Lawsonia intracellullaris

SISTEMA CARDIOVASCULAR- Cardiomiopatia dilatada ≈ a la del gat → suplementar alimentació amb taurina.

- Cardiomiopatia hipertròfica

- Valvulopaties

- Dirofilariosi

APARELL RESPIRATORI- Brom caní. Paramyxovirus.

x Transmissió: aerosol, contacte directe, fòmits.

x Incubació 7-10 dies.

x Animals no vacunats de qualsevol edat → Els animals joves o geriàtrics són

més sensibles.

x Símptomes:

• Inflamació de llavis i comissures → es pot confondre amb una

“inflamació x al·lèrgia x contacte”.

• Dermatitis a la zona anal i inguinal.

24

Estrany.


• Descàrrega oculonasal purulenta → crostes.

• Hiperqueratosi a les plantes dels peus (signe patognomònic).

• Anorèxia, febre, depressió, fotofòbia, blefarospasme.

• Virus al respiratori → TOS

• Malaltia avançada → Incoordinació, nistagme, torticolis.

x Anàlisi: Leucopènia.

x Diagnòstic:

• Història de possible exposició.

• Anticossos en sang, raspat de mucoses.

• Anatomia patològica.

x Tractament: No existeix. Mortalitat 100% → Tractament pal·liatiu de les

malalties secundaries que poden aparèixer.

x Vacuna

- Influenza. Orthomyxoviridae. Soques del virus de la Influenza Humana.

x Virulència.

x Transmissió: aerosol, inhalació.

• Fura ↔ Fura; Fura ↔ Humans (més fàcil de persona a fura)

• Febre: inici eliminació virus fins a 4 dies.

x Afecta a qualsevol edat. ↓ edat ↑ susceptibilitat.

x 7-14 dies de curs.

x Símptomes:

• Pirèxia 48h.

• Esternuts, llagrimeig, descàrrega nasal.

• Letàrgia, apatia.

• Fotofòbia, conjuntivitis.

• Nounats: més sever.

• Malaltia 2ª → Respiratori Inferior: Streptoc. Hemoli-C lancef.

• Enteritis/ Disfunció Hepàtica/ Pèrdua de l’oïda 3-4 dies.

x Tractament:

• Antihistamínics.

• Antitussígens.

• Antibiòtics.

• Antivírics: Amantadina → Funcionen molt poc.

25


• No tractar la febre.

x Prevenció:

• Vacuna: No.

ENDOCRÍ- Hiperestrogenisme.

x Femelles en zel sense possibilitat de còpula.

x Femelles castrades amb teixit ovàric remanent.

x Símptomes:

• L’estre dura més d’un mes.

• Al·lopècia bilateral simètrica, 1/3post i tronc.

• Hipertròfia vulvar.

• Depressió, inapetència, mucoses pàl·lides.

• Hemorràgies diverses: petèquies, melena.

• Símptomes nerviosos: hemorràgies subdurals.

x Hipoplàsia de la medul·la òssia.

x Tractament:

• Htc > 25 %. Bon pronòstic. HCG. 100/UI/An. Repetir als 7-10 dies.

OHET.

• Htc 15-25%. Suport. OHET.

• Htc < 15%. Mal pronòstic. Tractament agressiu. Transfusió sanguínia.

OHET.

- Hiperadrenocorticisme.

x Fures mascles, femelles, femelles castrades.

x Mitjana-alta edat.

x Causa: es desconeix. Possible avançada OHET → Metaplàsia de cèl·lules

gonadals indiferenciades a la càpsula adrenal?

• Hiperplàsia adrenocortical.

• Adenoma

• Adenocarcinoma.

x Símptomes:

• Al·lopècia, que s’inicia a l’hivern o a inicis de primavera (90% dels

casos)

26


• Prurit 30% dels casos.

• Hipertròfia i descàrrega vulvar.

• Mascles: disúria, anúria.

• Palpació: gl. adrenals augmentades.

x Diagnòstic:

• Història, símptomes, diagnòstic per imatge. → millor mesurar les gl.

adrenals.

• Hematologia normal.

• Estimulació ATCH: NO!

• Supressió de la Dexamtasona?

• Ratio urinari cortisol/creatinina: més informació.

• Cirurgia (TRACTAMENT)

x Diagnòstic Diferencial: Hiperestrogenisme, quan:

• Si darrere 100UI HCG im, repetida 7-10 vegades, la vulva disminueix de

mida.

• Si no hi ha elevació d’andrògens.

x Tractament:

• Mitotane i Ketoconazol → no són efectius.

• Cirurgia: més fiable.

◦ Treure 1 gl adrenal

◦ Treure 1 gl adrenal i mitja → i controlar la resta. Millor treure

sencera la dreta (està molt a prop de la vena cava, anar amb compte!!)

perquè si és un tumor té més facilitats per fer metàstasi a fetge i sang.

◦ Treure les 2 glàndules → Pbm. Hipoadrenocorticisme.

- Insulinoma → Molt important a l’hora d’anestesiar als animals de mitjana edat.

x Fures de 3-8 anys. Mascles i femelles.

x Tumor de cèl·lules pancreàtiques.

x Símptomes:

• Agut/crònic.

• Hipoglucèmia

• Nerviosisme, irritabilitat, confusió, tremolors.

• Hipersalivació, taquicàrdia, hipotèrmia, coma.

27


x Diagnòstic: → Principal: Estudi de la glucèmia.

• Història, hematologia: ↑WBC, ↑monòcits, ↑neutròfils.

• Glucèmia < 70mg/dl

• Insulinèmia: 250-2000 pmol/l

• ALT, AST↑

x Tractament:

• Dieta + Prednisona (x estimular glucosa) + Diazoxide → nivells ↓

d’insulina en sang.

• Cirurgia: Nodulectomia/pancreotomia. Animals < 6 anys. No cura, només

enlenteix.

NEUROLOGIA- Brom

- Malaltia Aleutiana:

x Parvovirus. Persistència viral sense neutralització d’anticossos.

x Fures (poden ser sero+) i, visons (més sensibles)

x ↓ pes, letàrgia, pal·lidesa, hepato/esplenomegàlia, melena, debilitat

generalitzada o a les extremitats posteriors, signes neurològics, glomerulonefritis.

x Hipergammaglobulinèmia monoclonal, anticossos +.

x No hi ha tractament ni vacuna.

x Moltes fures són sero+ però no manifesten la malaltia.

x L’òrgan diana és el ronyó.

x És de les primeres malalties que s’han de descartar en animals provinents de

granges o recent comprats.

28


MALALTIES DE LA PELL I LES PLOMES DE LES AUS

DERMATOLOGIA- Més fina que la dels mamífers.

- No hi ha dipòsits de greix, de seguida ens trobem a la capa muscular.

- Epidermis. Molt fina, 3-5 capes.

x Seca i deshidratada.

- Dermis. Molt fina:

x Papil·la dèrmica → Plana

x 2 capes. Superficial (Ext-Int)

• profunda (greix ↓, musc.)

- Glàndula Uropigia:

- Base de la cua (dolçament)

- Secreció holocrina. Lipídica. Aport de vitamina D.

- No es troba a totes les aus → No en la majoria de psitàcides.

PLOMES- Cobertura corporal → Tª

- Distribució zonal: Pterilos.

- Formades per queratina

- Diferents tipus:

x Contorn

x Semiplomes

x Filoplomes (sensorial)

x Vivibres

x Pulmó, powder down.

- Coloració per pigments

MUDA

29


- Procés gradual de canvi de totes les plomes, mínim un cop a l’any.

- Nombre de mudes depèn de l’espècie → Primavera/Tardor.

- Factors ambientals, hormonals, nutricionals.

- Fase d’anagen: creixement a partir del fol·licle.

- Fol·licle (invaginació de l’epidermis) està en una base muscular, vascular i nerviosa.

Si una ploma es trenca s’ha de treure perquè és un punt d’infecció important.

DIAGNÒSTIC- Història

- Examen físic

- Raspat

- Citologia

- Hematologia

- Cultiu

- Biòpsia → on hi ha alteracions fol·liculars.

LESIONS- Caiguda de la ploma

x Si hi ha àrees de l’animal sense plomes → Problema

x Si no hi ha àrees sense plomes → animal mudant.

- Picatge

x Es trenca, arrenca i produeix lesions a la pell.

x Diagnòstic diferencial molt ampli.

- Canvis de coloració de les plomes.

- Plomatge desordenat i mate

x Neteja deficient → Pbm. Sistèmic o ambiental.

x Factor nutricional

- Masses (neoplàsies)

- Lesions a la cera i a les extremitats posteriors.

DIFERENTS ETIOLOGIES

1.- MALALTIES CONGÈNITES.

30


1.1.- Quist fol·licular

- Nòdul de queratina que no para de créixer. És un cercle viciós (+ creix → +

queratina)

- No és maligne.

- Molt irrigat → fàcil que s’ulceri (problemes d’infecció) perquè la pell és molt prima i

es trenca.

- Sobretot en canaris (Races: Gloster, Norwich)

- Tractament quirúrgic → Treure tot el contingut i destruir el fol·licle (criocirurgia,

nitrat de plata,...)

- Problema; quan n’apareix un en poden sortir més en qualsevol lloc.

1.2.- Feather Duster

- Periquitos.

- És un gen recessiu.

- L’animal no pot mantenir la temperatura.

2.- MALALTIES BACTERIANES- Piodermes: estranys.

- Pododermatitis:

x Claus en rapinyaires. Bumble foot.

x Aquàtiques

- Dermatitis ulcerativa crònica.

- Mal recolzament a les barres.

- Les rapinyaires es poden fer ferides amb les seves pròpies urpes provocant una

infecció.

- Fer un cultiu per saber l’agent etiològic i les resistències a antibiòtics.

- Evitar que l’animal recolzi la pota.

3.- MALALTIES VÍRIQUES- Polyomavirus: Budgeriar fledling disease Muda francesa

x 1r es va trobar als periquitos → mortalitat al 1r i 30 dia de naixement.

→ Mortalitat és del 100%

x Distròfia i inhibició del creixement fol·licular

31


x 1-15 dies → cap sense plomes

x 15-30 dies → alteració de plomes primàries i cua. Cap sense plomes.

x Disseminació per plomes.

x Tractament: no n’hi ha → Hi ha vacuna.

x Malaltia a considerar si hi ha elevada mortalitat sense símptomes.

- Poxvirus --- A zones on no hi ha plomes.

- PBFD (Psittacine Beak Feather Disease) --- Malaltia produïda per un circovirus.

x Afecta a: Tx. Limfoide (Bossa de Fabrici)

Qualsevol espècie de psitàcides

x Es replica als fol·licles de les plomes → Distròfia fol·licular

→ Hemorràgia pulpar

x L’animal està ple de canons que no acaben de créixer mai → No pot mantenir

la Tª.

x L’animal mor de malalties secundàries.

x Si la malaltia s’allarga es pot afectar el bec i les ungles.

x Morbilitat baixa i mortalitat elevada.

x Les cries moren abans d’arribar al deslletament.

x Disseminació: secrecions orals per femtes i plomes

x Important a animals de criador.

x Diagnòstic

• PCR en sang → detecta virus circulant i no el detectarem si no hi ha fase

de virèmia.

• Biòpsia de ploma (fol·licle)

x Tractament: no n’hi ha → s’està provant una vacuna.

4.- MALALTIES MICÒTIQUES → Estranyes- Tª corporal de les aus: 40ºC

- Tª creixement dels fongs és de 28º©

- Alteracions cròniques al bec.

5.- MALALTIES PARASITÀRIES5.1.- Sarna Knemidocoptica

5.2.- Dermanyssus gallinae → àcar vermell de les gallines.

32


Ornithonyssus

- Són àcars.

- La pròpia higiene i immunitat de l’animal els controla.

- Tractament: antiparasitaris → tractar animal i ambient.

6.- MALALTIES NUTRICIONALS- Deficiència d’aminoàcids i vitamina A

7.- MALALTIES HORMONALS- Hipotiroidisme → animals letàrgics, obesos i amb polifàgia

→ animals que canvien el color de les plomes a groc. (important

en Amazones)

→ Fer analítica de sang → Pbm valors molt petits.

8.- HEPATOPATIES- Canvi de coloració de les plomes (normalment de color fosc)

- Biliverdinúria

→ Tumors → carcinomes de cèl·lules escamoses

→ Miscel·lànies

x Xantoma → Tumor +/- benigne que es genera del greix.

→ Tractament: Quirúrgic.

x Síndrome de la necrosi del peu de l’Amazones --- disminució del rec vascular

del peu. L’animal es pica i menja tot el peu.

BEC- Estructura còrnia :

x Ramphoteca

x Rinotheca

x Ganotheca

- Estructura òssia

x Os frontal

x Mandíbula

- Malformacions → bec en tisora

33


x Etiologia

• Tª i humitat a l’incubació

• Degut al maneig perquè sempre s’alimenta pel mateix costat.

x Només en cria artificial.

x Tractament: llimar o posar una pròtesi.

→ Les fractures són molt fàcils.

34


RÈPTILS

1.- LLANGARDAIXOSTAXONOMIA- Classe: Reptilia

x Subclasse: Anapsida

• Ordre: Squamata

◦ Subordre: Sauria

ANATOMIA- N’hi ha de carnívors, herbívors i d’omnívors.

- Boca: Tots tenen dents.

- Llengua mòbil (camaleons) i molt llarga. La punta de la llengua té un canvi de color

a fosc (Iguanes).

- Esòfag es distén fàcilment.

- Estómac:

x Capacitat per augmentar el seu volum.

x Situat al costat esquerre.

x Llis.

x Elongat.

- Intestí:

x Format per moltes convolucions. Nanses ≈ Mamífers.

x Si no hi ha cec (moltes espècies en tenen; excepció: Iguana no té cec) no té

vàlvula ileocecocòlica.

x Els herbívors que no tenen sac tenen el còlon molt desenvolupat.

x El còlon té saculacions en els herbívors.

x Recte. Cloaca: Coprodeo.

- Fetge:

35


x Dos lòbuls (el dret més gran)

x Color vermell fosc.

x Vesícula biliar → ventralment i al lòbul dret.

- Pàncreas:

x Situat al costat del duodè.

x Té diferents formes.

- Melsa:

x Forma fusiforme.

x A prop del cantell exterior de l’estómac.

- Narines:

x Glàndula de la sal en herbívors → Glàndula que serveix per eliminar excessos

de sal de l’organisme per perdre el mínim d’aigua.

- Glotis:

x Caudal a la base de la llengua.

x Juxtaposada a la coana.

x Quan l’animal tanca la boca queda situada just a sota la coana.

- Tràquea:

x Anells cartilaginosos incomplets.

x Dos bronquis que entren al pulmó.

- Pulmons:

x Sacs buits amb alvèols.

x Absència de diafragma i de pseudodiafragma.

x S’inflen en situacions de perill.

- Ronyons:

x Esquerre i dret.

x Situats al canal pèlvic, molt posteriors, CD. Difícil accedir-hi.

x Biòpsia → fer-la entre el límit CD de l’extremitat posterior i la base de la cua.

x Segment posterior: fluid seminal.

- Bufeta de l’orina:

x Paret fina.

x Desemboca a la cloaca: urodeo.

x Els urèters desemboquen a la unió de la bufeta i la cloaca.

- Testicles:

36


x Dos hemipenis.

x Estructura de sac sense teixit erèctil.

x Caudals a la cloaca.

x A la base de la cua.

- Sexatge → Com més puguem introduir un isop per la cloaca més probabilitats de què

sigui un mascle.

x Posant sèrum fisiològic.

x Espores femorals.

- Ovaris:

x Un parell.

x Un parell d’oviductes.

- Fertilització interna:

x Ovípars, vivípars, ovovivípars i parteneogènesi.

- Sistema nerviós:

x Més avançat que el dels peixos.

x 1% del PV.

x 12 parells de nervis cranials.

- Oïda:

x Membrana timpànica visible.

x Audició i funcions vestibulars.

- Ulls:

x Tenen parpelles excepte en una família: els geckos.

x Iris té musculatura estriada → No el podem dilatar amb atropina!!!

→ Reflexes variables.

x Membrana nictitant.

x 3r ull o parietal. Té la Glàndula pinneal que li serveix per controlar les

estacions, el fotoperíode. Es troba dorsal al cap, entre els dos ulls.

- Sistema esquelètic:

37


x Caudotomia. No ho poden fer tots.

x Costelles a totes les vèrtebres excepte a les cervicals i caudals.

→ A les Iguanes no se’ls ha de mirar l’estat corporal a partir de la mida del cos, sinó

que ens hem de fixar en la cua. Si l’animal està bé només notarem una mica les apòfisis

transverses (secció circular).

→ Als llangardaixos i a les serps traurem sang per la vena caudal, ventral a la cua (al

revés que a les tortugues).

38


2.- SERPSTAXONOMIA- Classe: Reptilia


• Ordre: Squamata

◦ Subordre: Ofidis

ANATOMIA- Boca:

x Dents: dues línies de dents a la mandíbula superior.

x Una línia de dents a la mandíbula inferior.

x Ullals: associats a glàndules verinoses a algunes espècies.

x A algunes espècies queden plegats.

x El verí és actiu tant en un animal viu com en un de mort.

x Necròpsia: el 1r que s’ha de fer és decapitar a l’animal.

x Llengua bífida: funció olfactiva. Òrgan de Jacobson’s.

x Narines: només per l’entrada d’aire.

- Tracte digestiu lineal:

x Esòfag distendible:

• Poc muscular. La serp ingereix gràcies a la musculatura del coll.

• Moviment de l’esquelet pel transport de menjar.

• Preses no mastegades.

• Té petites tonsil·les amb funció immunitària.

x Estómac → molt muscular.

x Intestí Prim-Còlon: els Boids (Boes) tenen cec.

- Fetge:

x Fusiforme i elongat.

x Vesícula biliar distal a la punta caudal.

- Pàncreas: caudal a la vesícula biliar.

x Arrodonit.

x Esplenopàncreas.

- Melsa: entre l’estómac i el pàncreas.

39


x Esfèrica o triangular.

- Respiratori:

x Un pulmó dret. → Excepció: Boes.

x En boids: existeixen dret i esquerre.

x Part posterior: sac aeri.

x Tràquea amb anells incomplets

x Glotis s’exterioritza al menjar. A vegades tarden a respirar perquè tarden a

deglutir.

- Ronyons:

x Dorsals i caudals.

x Nefrones sense Nansa de Henle.

x Dret cranial a l’esquerre.

x Allargats i lobulats.

x Urèters-urodeo.

x Absència de bufeta urinària.

x Segment posterior renal: fluid seminal.

- Testicles:

x Dos entre el pàncreas i els ronyons.

x Dos hemipenis.

- Ovaris → dos ovaris entre el pàncreas i els ronyons.

- Fertilització interna: Ovípars i vivípars.

- Sistema nerviós:

x Més avançat que en els peixos.

x 1% del PV.

x 12 parells de nervis cranials.

- Oïda:

x No tenen membrana timpànica.

x No tenen oïda mig.

x Hi senten!!!

- Ulls:

x Sense parpelles.

x Escama ocular → S’ha d’eliminar amb la muda.

x Pupil·la divefents formal. Pupil·la vertical = serp verinosa.

40


41


3.- TORTUGUESTAXONOMIA- Classe: Reptilia


• Ordre: Chelonia

◦ Subordre: Cryptodira → Amaguen el cap en un pla vertical.

Pleurodyra → amaguen el cap en un pla horitzontal.

ANATOMIA- Boca sense dents.

x Tenen ramfoteca.

x Animals aquàtics mengen a l’aigua.

- Esòfag → ingereix amb el coll estès.

- Estómac:

x Ventral. Sota un lòbul hepàtic.

x Esquerre.

- Intestí prim:

x Curt.

x Vàlvula ilieocecocòlica. Cec poc desenvolupat.

x Còlon desemboca a la cloaca. El còlon està força desenvolupat.

- Fetge:

x Gran.

x Bilobulat.

x Vesícula biliar arrodonida. A la cara ventral del lòbul hepàtic dret.

- Pàncreas:

x Junt al duodè o junt a la melsa. A la flexura del duodè.

x Còlon pàl·lid.

- Melsa → arrodonida o triangular.

- Respiratori:

x Glotis a la base de la llengua.

x Tràquea amb anells tancats!!! Els cocodrils també els tenen tancats.

42


x Bifurcació just a l’entrar a la cavitat celòmica → No entrar molt la sonda

endotraquial a l’hora d’anestèsia perquè pot ser que només estigui sondant un

pulmó. Si és així l’animal no s’arribaria a dormir mai.

x Absència de diafragma però hi ha un teixit de separació.

x Pulmons esquerre i dret.

x Superfície dorsal de la cavitat.

x Forma sacular.

- Respiració:

x Moviment del cap i les extremitats.

x A terra inspiració passiva i espiració activa.

x A l’aigua és al revés.

- Ronyons:

x Dorsals i caudals.

x Dret – esquerre.

x Lobulats.

x Urèters: coll de la bufeta urinària.

- Bufeta urinària:

x Bilobulada.

x Bufeta urinària accessòria → per lubrificar els ous a l’hora de la posta i per

estovar la terra.

- Testicles:

x Ventrals als ronyons.

x Dret – esquerre.

x Penis únic. Cranial a la cloaca.

x Fecundació interna.

- Ovaris:

x Dret i esquerre.

x Fol·licles ovàrics nombrosos en animals actius.

- Oïda:

x Membrana timpànica.

x Oïda mitjana i interna.

x No tenen oïda externa.

43


x Columnela → estructura interna dels ossos de l’oïda.

LLANGARDAIXOS - SERPS - TORTUGUES- Cor:

x Dues aurícules.

x Un ventricle:

• Septe horitzontal.

• Septe vertical.

x Dos arcs aòrtics: dret-esquerre.

x Sinus venós que entra a l’aurícula dreta.

44

Fan que la barreja de sang arterial i venosa no sigui

tan gran.


MALALTIES DELS RÈPTILS

1.- MALALTIA METABÒLICA ÒSSIAETIOLOGIA

- Deficiència de Calci.

- Deficiència de vitamina D3.

- Desequilibri Calci:Fòsfor.

- Poca exposició o nul·la a Uv. B

- Afecta a: (totes les espècies de rèptils)

x Carnívors

x Insectívors

x Herbívors

- Animals en creixement provoca raquitisme.

- Animals adults provoca osteoporosi.

PATOGÈNIA:

- No síntesi de Vitamina D3 → Falta d’exposició al Sol.

- ↓ Calci → ↑ Parathormona → Hipercalcemiant.

- ↑ excreció renal de P.

- ↑ Síntesi de vitamina D3 → ↑ absorció de Calci.

- ↓ Excreció renal de Ca.

SÍMPTOMES

- Dificultat de mantenir el pes.

- Descalcificació. Sobretot de:

x Mandíbula (tova)

x Extremitats

- Deformació de la columna.

- Fractures espontànies.

- Reacció inflamatòria → Osteodistròfia fibrosa (l’animal en comptes de tenir os té

fibrina).

- Tremolors musculars. Sobretot en adults.

45


- Flacidesa de la cua (no tenen força per mantenir la cua erecta).

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

- Producció d’ous.

- Insuficiència renal.

- Septicèmia, trauma, neoplàsia,...

DIAGNÒSTIC

- Història clínica.

- Simptomatologia.

- Lesions.

- Analítica → Extracció de sang

x Calci: normal o baix

x Fòsfor: alt

x 2C : 1P

TRACTAMENT

- Dieta i maneig → Corregir la causa ambiental (si n’hi ha) que acostuma a ser la llum.

- Glucobionat càlcic: 50-100mg/kg + Vitamina D3 1000 UI/kg.

- Calcitonina 5 U/kg IM → Calcifica els ossos quan els nivells de calci són bons.

- Manteniment. Fer un control regular dels nivells de calci. Fer controls, com a mínim,

durant el primer any.

- Interessa augmentar l’eliminació de P via orina. Fer banys d’aigua calenta perquè

afavoreix a ↑ el metabolisme.

46


2.- HIPOVITAMINOSI AETIOLOGIA

- Deficiència de vitamina A a la dieta.

- A totes les espècies però sobretot a les tortugues.

SÍMPTOMES

- Metaplàsia escamosa.

- Hiperqueratosi als epitelis:

x Gl. Oculonasals.

x Respiratori.

x Gastrointestinal.

x Genitourinari.

- Inflamació edematosa de les parpelles.

- Acumulació de material al sac conjuntival.

- Conjuntivitis bacteriana 2ª.

- Abscessos a la zona de l’oïda.

- Infeccions respiratòries.

- Insuficiència renal.

DIAGNÒSTIC

- Història → Dieta deficient.

- Simptomatologia → Tª inadequada

- Lesions.

TRACTAMENT

- Vitamina A: 1500-2000 UI/kg/setm/2-6tractaments.

- Vitamina A:11000 UI/kg única dosi.

- Pomada oftàlmica amb vitamina A.

- Suport/manteniment → Menjar, controlar la temperatura.

- Tractar la infecció i si pot ser amb algun fàrmac suplementar amb vitamina A.

- Dosis superiors de 20000 UI/setm → Hipervitaminosi A.

3.- MALALTIES RESPIRATÒRIESETIOLOGIA

47


- Sobretot a Serps i Tortugues.

- No tenen diafragma → Impossibilita la tos i per tant l’expulsió de substàncies del

tracte respiratori.

- Manteniment incorrecte.

- Bacterianes: Gram –.

- Víriques. Paramyxovirus (serps), herpes virus (tortugues).

- Paràsits: nemàtodes: Pentastòmids.

SÍMPTOMES

- Rinitis.

- Dificultat respiratòria.

x Boca oberta.

x Coll estès.

- Moviments exagerats de les extremitats.

- Sons → Xiulet

- Animals aquàtics: Floten malament → si el pulmó està consolidat l’animal flota

perquè no pot buidar-lo.

- Cianosi.

DIAGNÒSTIC

- Símptomes/Història.

- Radiografia: x descartar qualsevol altre origen de la disnea.

Latero-lateral i craneo-caudal (Tortuga)

- Cultiu i rentats traqueals.

TRACTAMENT

- Correcció ambiental.

- En funció de l’etiologia.

4.- MALALTIES DIGESTIVES : ESTOMATITISETIOLOGIA

- Es tracta d’una malaltia secundària a un estrès ambiental.

- Fins i tot pot ser secundària a una malaltia metabòlica òssia (EOM):

48


x Desmineralització de la mandíbula.

x Llengua paralitzada als camaleons per falta de Calci.

SÍMPTOMES

- Excés de salivació → si té la boca tancada molta estona pot sortir saliva pel nas (pot

confondre amb un problema respiratori).

- Disfàgia.

- Regurgitació.

- Petèquies; hemorràgies; úlceres → Fibrina.

- Pèrdua de dents.

- Extensió a altres òrgans.

DIAGNÒSTIC

- Símptomes/Història.

- Radiografia: descartar qualsevol altra complicació.

- Cultiu per diagnosticar l’agent.

TRACTAMENT

- Correcció ambiental.

- Disminuir el pH de la cavitat bucal per disminuir la càrrega bacteriana.

- En funció de l’etiologia.

49


ANESTÈSIA DELS RÈPTILS

GENERALITATS- Ectoterms

- Poiquiloterms

- Zona de Temperatura Òptima Preferida → Metabolisme termodepenents

Per sota → Hivernació

Per sobre → ?

- Circulació Renal-Portal

ANATOMIA- Glotis: Fàcil d’identificar

- Tràquea:

x Anells complets (Tortugues i cocodrils) → No utilitzar tub d’intubació amb

“balón” perquè podríem trencar els anells!!!

x Anells incomplets (Serps i llangardaixos)

- Pulmó:

x Llangardaixos: forma de sac

x Serps: llarg. Esquerre absent

x Cocodrils: tipus mamífers

- Diafragma inexistent → Excepció: cocodrils

- Respiradors nasals.

- Poden desenvolupar un Metabolisme Anaerobi → Quan l’animal nota la presència

d’anestèsia deixa de respirar. Per tant, si fem anestèsia per gas inhalatori (sense intubar)

els hem d’obligar a respirar (fent-los el “massatge”).

50


CONSIDERACIONS PREANESTÈSIQUES- Aclimatació

- Examen físic

- Pes

- Anàlisi: PCV, PT, WBC, BioQ, Ex fecal, Rx, Cultiu microbiològic.

- Dejú:

x Sobretot per no disminuir el volum tidal degut a la compressió.

x Mínim 48-72h

x Si l’animal no defeca, l’intestí està ple i pot arribar a comprimir el respiratori.

x Més que un dejú, hauríem d’aconseguir que el digestiu estigui buit.

RUTES D’ADMINISTRACIÓ- Sistema Renal-Portal

- Via oral. → Poc recomanada

- Via SC. → Igual que en els mamífers

- Via IM. → Als músculs de les extremitats, pit, pelvis, paravertebrals.

- Via Intracelòmica → Zona caudal lateral esquerra

- Via IV → Jugular, cua, cefàlica, palatina (al paladar, en serps), via abdominal ventral

(línia mitja ventral de tot el cos, en llangardaixos), venes al sinus occipital (en

tortugues).

- Via IO → Tíbia, fèmur, húmer.

→ Tortugues: Pont Plastró-Closca

PREANESTÈSIA- Moltes vegades no es fa preanestèsia perquè fan ↓ les secrecions i no són molt fluides

i podrien arribar a obstruir la sonda anestèsica. Només es fa si hi ha bradicàrdia.

(Freqüència cardíaca 40-60ppm)

- Anticolinèrgics → ↓ Bradicàrdia i Secrecions.

x Poc utilitzats

x Atropina

x Glicopirrolats

- Tranquil·lizants

x Acepromacina

51


x Diacepam

x Midazolan

x Tiletilamina-Zolazepam

x Medetomidina

- Analgèsics

ANESTÈSIA- Anestèsia local → Està descrita però s’utilitza poc.

- Narcosi per fred → NO

1.- ANESTÈSIA INJECTABLE- Ketamina.

x Possible excreció renal.

x S’administra a la zona CR (al cap).

x Inducció ràpida però tarda molt a despertar-se.

- Tiletamina-Zolazepam. No com a únic agent.

- Propofol. Sol o amb isofluorà perquè la vida mitja del propofol és molt curta.

- Agents Bloquejants Neuromusculars→ Pel transport dels animals

→ No són analgèsics!!!

x Succinilcolina

x Gallamina

- Barbitúrics. Temps d’inducció imprevisible

2.- ANESTÈSIA INHALATÒRIA- Avantatges:

x Control del pacient

x Suport ventilatori

x Ràpida recuperació

52


- Inducció amb màscara

- Intubació:

x Glotis accessible

x Tortugues: utilitzar tubs curts

x Tubs sense “balon”

- Ventilació assistida

- Isofluorà.

x D’elecció

x Inducció 4-5%

x Manteniment 1-2,5%

- Halotà. Més cardiodepressiu

- Metoxifluorà. Poc utilitzat

MONITORITZACIÓ- Difícil valoració dels Signes vitals

- Observació directa del cor

- Estetoscopi

- ECG

- Pulsioxímetre. Sonda rectal

- Reflexes:

53


x Posicional → Es perd amb anestèsia lleugera

x Sensibilitat → Es perd amb anestèsia quirúrgica

x Anal → Es perd amb anestèsia molt profunda

x Palpebral → Es perd amb anestèsia lleugera

x Cornial → Es manté amb anestèsia profunda

x Retirada del cap → Tortugues. Es perd amb anestèsia quirúrgica

RECUPERACIÓ- Més prolongada que en els mamífers.

- Acondicionar al pacient.

- Estimular al pacient.

- Estimulació respiratòria. Doxapram

ANALGÈSIA- Butorphanol

- Buprenorfina

- Flunixin Meglumine

- Carprofè

- Ketoprofè

54


RÈPTILS (VARIS)- Extracció de sang:

x Llangardaixos i serp → zona ventral de la cua (al revés de les tortugues →

zona dorsal cua). Problema: vena associada a un vas limfàtic.

x Serp → Difícil. Possibilitat de treure sang de forma intracardíaca.

→ ♂ té la cua més llarga que la ♀

- Serps albines → més sensibles a la llum.

→ Vida mitja més curta.

- Llangardaixos → Porus femorals ♂ més grans que el de les ♀ (no a totes les

espècies)

→ Es donen cops a la cara (mandíbula) i es fan petites ferides que es

van fibrosant però a la llarga si se’n fan moltes pot produir infeccions. Hem d’intentar

resoldre aquest comportament.

- Hi ha llangardaixos que tenen la llengua bífida igual que les serps.

- Iguanes → No tenen perquè ser verdes. Poden ser de diferents colors segons

l’espècie.

- Oïda → És una zona on es poden produir infeccions importants.

- Tortugues → 3 parpelles. La inferior està més desenvolupada

- Camaleó → parpelles fusionades

→ Cada ull funciona per la seva banda → visió monoclonar molt bona

- Prolapse:

x Cloaca

x Recte

x Bufeta de l’orina

x Reproductor

- Els àcars a les serps són portadors de molts bacteris i virus.

- Paramyxovirus → Provoca encefalitis

- Anestèsia tortuga → ketamina iv i quan l’animal es deixi manejar Isofluorà

55


Úlceres dels rèptils (diagnòstic diferencial)

- Material abrasiu

- Contaminació de petites ferides

- Cremades

- Males condicions de l’aigua en animals aquàtics

- Malaltia SCVD = Systemic Chronic Ulcerative Disease

x Produïda per Citrobacter freundii

x Tractament sistèmic

x Pronòstic reservat perquè és un bacteri sistèmic que provoca úlceres a la pell

→ perill de mort

56

Documents

PROGRAMA CLÍNICA D’ANIMALS EXÒTICSmedia.seguim.com/vv/5-Quinto/animals_exotics.doc · Web viewPes al néixer 30 - 80 Kg Tª 38.5 - 40.0 ºC Fr. Cardíaca 180 - 250 ppm Fr. Respiratòria