PROJECTE DE CANVI SUBSTANCIAL PER L'AMPLIACIÓ D’UNA

PROJECTE DE CANVI SUBSTANCIAL PER L'AMPLIACIÓ D’UNA EXPLOTACIÓ PORCINA D’ENGREIX EXISTENT "GRANJA LES ERES” AL T.M. DE PREIXENS (NOGUERA).

40

ANNEXOS

COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida

VISAT: 2013/40288Data: 17/04/2013Col·legiat: 3263-Bielsa Perales, JoaquimTipus de treball: ProjecteLocalització: PreixensPeticionari: Ismael Huguet Gili


41

ÍNDEX

1. ANNEX I:INFORMACIÓ GEOTECNICA

2. ANNEX II: COMPLIMENT C.T.E.

3. ANNEX III: PLA DE CONTROL DE QUALITAT

4. ANNEX IV: ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

5. ANNEX V: COMPATIBILITAT URBANÍSTICA

6. ANNEX VI COMPLIMENT ALTRES NORMES I REGLAMENTS

7. ANNEX VII ESTUDI LUMÍNIC

8. ANNEX VIII ESTUDI ACÚSTIC

9. ANNEX IX ACCIONS ADOPTADES PER AL CALCUL

COSNTRUCTIU

10. ANNEX X: RELACIÓ DE DOCUMENTACIÓ APORTADA

11. GESTIÓ DE RESIDUS GENERATS

PLANOLS

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES

PRESSUPOST COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



42

ANNEX I:INFORMACIÓ GEOTECNICA




43

1 DADES CONSTRUCTIVES

Per tal de poder iniciar el projecte s’ha estimat una tensió admissible del terreny

de 2,5 kg/cm2.

Una vegada iniciades les excavacions de l’obra el director d’obra haurà de

validar la informació aportada en l’estudi geotècnic adoptant les mesures

oportunes en cas que hi hagi discrepàncies.

Per altra banda, el promotor es responsabilitzarà d’encarregar a una empresa

especialitzada, un estudi geotècnic, per tal de comprovar les estimacions fetes.

En cas de que això no es produeixi, aquestes es donaran per vàlides sota la

seva responsabilitat.

2 CARACTERÍSTIQUES DEL SOL

La qualificació urbanística del sòl que ocupa l’explotació és de sòl no

urbanitzable. Es tracta d’una finca en sòl rústic, que com a tal permet les

edificacions usuals d’aquests tipus de sòls, com magatzems i naus destinades a

usos ramaders i agrícoles.

Per a la caracterització del terreny, es fa necessària a l’hora de prendre les

decisions tècniques que comporta un projecte d’aquestes característiques,

informació tècnica especialitzada. Eina bàsica per aquesta tasca son els estudis

i la observació geotècnica, així com l’experiència tècnica.

2.1 Resistència

Les característiques observades en camp dóna unes característiques

geotècniques al conjunt de la unitat de consistència i compacitat que van de

mitja a ferma.

2.2 Litologia

Es una unitat litològica i geotècnicament força regular.

Estratigrafia

Com a trets principals de la litologia de la zona, podem dir que està formada per

materials argilosos i margues grises amb intercalacions gresos i calcaries.




44

Tectònica regional

La zona d’estudi es troba situada dins la Depressió Central, a la Conca de

l’Ebre. S’hi poden trobar

bàsicament materials de l’era

Cenozoic, període Paleogen i

època Oligocè inferior.

L’estudi en superfície mostra

una estructura geològica molt

senzilla amb una capa uniforme

al llarg de tot l’indret.

Característiques geomorfològiques:

L’entorn de la zona d’estudi, a l’igual que la zona d’estudi, presenta una

estructura geomorfològica bastant planera, donat que bàsicament està formada

per camps de conreu de secà, amb intercalacions de zones boscoses.

Característiques hidrogeològiques:

La zona objecte d’estudi es troba dins l’àrea hidrogeològica Noguera, formada

per aqüífers en formacions de margues grises amb intercalacions gresos i

calcàries de l’oligocè inferior.

2.3 Nivell freàtic

No s’ha punxat el nivell freàtic de la zona durant els treballs d’observació.

2.4 Acció sísmica

Segons el Mapa de Sismicitat (Norma

Sismorresistent P.D.S.-1/1974), el sector estudiat

queda inclòs dins la Zona Sísmica primera, és a

dir, de sismicitat mitja isosista de grau VI.




45

2.5 Excavabilitat i estabilitat

Donada la naturalesa dels sòls investigats, no són de preveure dificultats

especials pel que fa als treballs d'excavació, els quals podran ser realitzats

mitjançant maquinària convencional de potència mitjana.

No s'hauran de donar problemes d’estabilitat de trinxeres, però tot i això caldrà

tenir precaució en el cas d'estar força temps obertes i amb condicions

meteorològiques adverses.

3 CONCLUSIONS

El terreny on s’ubicaran les naus es caracteritzen per la seva elevada

compacitat i duresa a poca fondària que la fan considerar apte com a ferm de

fonamentació.

Preixens, Abril de 2013

L'Enginyer Tècnic Agrícola

Joaquim Bielsa Perales

Col·legiat núm. 3.263 pel

Collegi d'Enginyers Tècnics Agrícoles

i Perits Agrícoles de Catalunya




46

COMPROMÍS ESTUDI GEOTÈCNIC

Ismael Huguet Gili (Granja Les Eres), amb domicili al Carrer Sant Joan, 5, de

Preixens (25316) (Noguera - Lleida), amb CIF: 43.738.989 G.en representació

de l’explotació ramadera procina d’engreix Les Eres, amb Marca Oficial 587 AP.

ES COMPROMET A

Encarregar els treballs necessaris per a la realització d’un estudi geotècnic a la

zona on està prevista la construcció d’una nau formada per tres mòduls

independents (polígon 5 - parcel·la 345, segons el cadastre, del municipi de

Preixens).

En el moment d’inici de les obres, si per part del propietari no s’ha aportat cap

altra documentació, la direcció d’obra entendrà que els valors proposats en el

present projecte són vàlids, sent responsabilitat del promotor qualsevol

anomalia causada per la no realització de l’estudi geotècnic corresponent.


El promotor: Ismael Huguet Gili




47

ANNEX II: COMPLIMENT C.T.E.




48

1.1. COMPLIMENT DEL CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

Els edificis projectats compleixen amb els requisits bàsics de seguretat i

habitabilitat que li són d'aplicació segons el Codi Tècnic de l'Edificació.

1.1.1. PRESTACIONS DE L’EDIFICI

Els edificis només es podran destinar als usos previstos en el projecte. La

dedicació d'algunes de les seves dependències a un ús diferent del projectat

requerirà d'un projecte de reforma i canvi d'ús que serà objecte de llicència

nova. Aquest canvi d'ús serà possible sempre i quan el nou destí no alteri les

condicions de la resta de l'edifici ni sobrecarregui les prestacions inicials del

mateix quant a estructura, instal·lacions, etc.

Les prestacions per als diferents requisits bàsics i en relació amb les exigències

del Codi Tècnic de l'Edificació es detallen en la següent Taula .




49

Requisit bàsic

Exig ència b àsica Prestacions en el projecte

Prestacions que superen el CTE

Seguretat DB-ES Seguretat SE 1: Resistència i estabilitat Contemplada - estructural

SE 2: Aptitud al servei Contemplada -

DB-SI Seguretat en SI 1: Propagació interior No és d'aplicació - cas

SI 2: Propagació exterior No és d'aplicació -

d’incendi

SI 3: Evacuació d'ocupants Contemplada -

SI 4: Installacions de protecció contra incendis

No és d'aplicació Contemplada

SI 5: Intervenció dels bombers No és d'aplicació -

SI 6: Resistència estructural a l'incendi

No és d'aplicació -

DB-SU Seguretat d'utilització

SU 1: Seguretat davant el risc de caigudes

Contemplada -

SU 2: Seguretat davant el risc d'impacte o atrapament

Contemplada -

SU 3: Seguretat davant el risc de tancament

Contemplada -

SU 4: Seguretat davant el risc causat per ¡Iluminado inadequada

Contemplada -

SU 5: Seguretat davant el risc causat per situacions amb alta ocupació


SU 6: Seguretat davant el risc d'ofegament

Contemplada -

SU 7: Seguretat davant el risc causat per vehicles en moviment

Contemplada -

SU 8: Seguretat davant el risc causat per aplicació del llamp

Contemplada -

Habitabilitat DB-HS Salubritat HS 1: Protecció davant la humitat

Contemplada -

HS 2: Recollida i evacuació de residus

Contemplada -

HS 3: Qualitat de l’aire interior Contemplada - HS 4: Subministrament d'aigua Contemplada - HS 5: Evacuació d'aigües Contemplada -

DB-HR Protecció davant el soroll

- No és d'aplicació -

DB-HE Estalvi d'energia i

HE 1: Limitació de demanda energètica


Aïllament tèrmic

HE 2: Rendiment de les installacions tèrmiques

Contemplada -

HE 3: Eficiència energètica de les installacions d'illuminació

Contemplada -

HE 4: Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària

Contemplada -

HE 5: Contribució fotovoltaica mínima d'energia elèctrica


Taula 1. Exigències bàsiques dels requisits bàsics del CTE, prestacions en el projecte que les contemplen i que les superen.




50

1.2. SEGURETAT ESTRUCTURAL

1.2.1. SEGURETAT ESTRUCTURAL (ES)

Cal verificar aquelles situacions en les que, de ser superades, pot considerar-se

que l'edifici no compleix algun dels requisits estructurals pels quals va ser

concebut (estats límits). Si superar un determinat estat límit comporta un risc

per a les persones, es tracta d'un estat límit últim, mentre que si només afecten

el confort dels usuaris, el correcte funcionament de l'edifici o l'aparença de

l'edificació, es tracta d'un estat límit de servei.

1.2.2. ESTATS LÍMITS ÚLTIMS

L'estabilitat global de tot l'element estructural s'ha calculat segons les fórmules

del DB SE apartat 4.2.1. A més, s'ha comprovat la resistència de l'estructura

portant, element estructural, secció, punt o unió entre elements d'acord amb la

fórmula 4.2 del DB SE apartat 4.2.1.

1.2.3. ESTATS LÍMITS DE SERVEI

En aquest tipus d'edificacions caldrà comprovar que la fletxa activa de les

biguetes sigui inferior a 1/300 de la seva llum i que els desplaçaments

horitzontals del cap de pilar no superin 1/500 de la seva alçada.

1.2.4. ACCIONS EN L’EDIFICACIÓ (ES-AE)

En una primera classificació, les accions en l'edificació es poden separar en

accions permanents (G), variables (Q) i accidentals (A). Seguidament es detalla

el mètode per a la seva determinació

1.2.4.1. Accions Permanents (G)

Les accions permanents tenen en compte el pes propi de l'estructura, les

càrregues mortes i el pes d'envans, murs de tancament i separacions.




51

El pes propi de l'estructura correspon al pes dels perfils laminats que formen

l'estructura.

Les càrregues mortes s'estimen uniformement repartides en la planta. Són

elements tals com el paviment i el pes dels envans o separacions.

El pes propi d'envans pesats i murs de tancament es consideren al marge de la

sobrecàrrega deguda als envans. En l'annex C del DB-ES-AE s'inclouen els

pesos d'alguns materials i productes.

El pretesat es regirà per el que estableix la Instrucció EHE. Les accions del

terreny es tractaran d'acord amb allò establert en DB-ES-C.

1.2.4.2. Accions Variables (Q)

El DB SE-AE classifica les accions variables en: sobrecàrrega d'ús, de vent,

tèrmica i la de neu. La seva determinació s'ha realitzat segons s'indica a

continuació:

a) sobrecàrrega d'ús: la taula 3.1. del DB SE-AE proporciona els valors

característics de les sobrecàrregues més corrents en edificis. En el cas que no

hi hagi indicacions caldrà estimar-la, s'adoptaran els valors de la taula 3.1. del

DB SE-AE que consideren una càrrega distribuïda de 2 kN/m2 o bé una de

puntual de 4 kN. S'hauran de fer les comprovacions considerant aquestes dues

càrregues actuant de forma no simultània.

b) acció deguda al vent: l'acció del vent en aquest tipus d'edificacions es

determina seguint el procediment descrit en el DB SE-AE apartat 3.3.2. i annex

D, on es presenten taules desenvolupades on es poden obtenir els coeficients

necessaris per al càlcul de la pressió estàtica sobre les parets i cobertes.

c) accions tèrmiques: en estructures habituals de formigó estructural o

metàl·liques formades per pilars i jàsseres i biguetes, poden no tenir-se en

compte les accions tèrmiques quan es disposin de juntes de dilatació a una

distància màxima de 40 metres.

d) accions degudes a la neu: en aquest tipus d'edificacions el valor de la

càrrega de neu pot determinar-se a partir de l'equació 3.2 del DB SE--AE




52

apartat 3.5. La taula 3.7 del DB SE-AE determina que la sobrecàrrega de neu a

la zona d'estudi (zona 2) és entre 0,5 - 0,6 kN/m2.

1.2.4.3. Accions accidentals (A)

Les accions accidentals que el CTE considera fan referència al sisme, a

l'incendi i als impactes.

Les accions accidentals degudes al sisme no es consideren en aquest projecte,

com es justifica en l’Annex 1 Informació Geotècnica del present Projecte, ni

tampoc les degudes a l'incendi, com s'indica al següent apartat 2.3. Seguretat

en cas d’Incendi.

En cas que es prevegi que hi poden haver impactes deguts al pas de

maquinària, el DB SE-AE apartat 4.3.2. indica que per a vehicles de fins a 30 kN

cal considerar una força estàtica equivalent de 50 kN en la direcció paral·lela a

la via i de 25 kN en la direcció perpendicular. Aquestes forces no es consideren

actuant simultàniament.

1.2.4.4. Combinació de les accions actuants sobre l ’edificació

En les verificacions referents a la comprovació dels estats límits últims, el valor

de càlcul de l'efecte de les accions es realitza a partir de les expressions

indicades en el DB SE apartat 4.2.2. En les verificacions corresponents als

estats límits de servei la combinació de les accions es fa segons el DB SE

apartat 4.3.3.




53

1.3. SEGURETAT EN CAS D’INCENDI

L'aplicació dels requisits indicats en el DB SI Seguretat en cas d'incendi del

Codi Tècnic de l'Edificació és exigible en la mesura que existeixi risc per a les

persones i voluntària si únicament hi ha risc per als béns. Com que es projecta

una edificació, de poca superfície, una planta, ocupació mínima i ocasional, amb

suficient separació respecte d'altres edificis, no són exigibles les condicions de

propagació interior (Secció SI 1), propagació exterior (Secció SI 2),

instal·lacions de protecció contra incendis (Secció SI 4), intervenció dels

bombers (Secció SI 5) i resistència al foc de l'estructura (Secció SI 6), d'acord

amb el document Criterios para la interpretación y aplicación del Documento

Básico DB SI - Seguridad en caso de incendio del Código Técnico de la

Edificación del Ministerio de la Vivienda i actualitzat el 9 d'agost de 2007. Per

tant, és suficient, per a aquest tipus d'edificació, aplicar les condicions

d'evacuació (Secció SI 3) que puguin resultar necessàries per a la seguretat de

les persones.

1.3.1. PROPAGACIÓ INTERIOR

No és exigible el compliment de l'exigència de seguretat de propagació interior

en una edificació com la d'aquest projecte.

1.3.2. PROPAGACIÓ EXTERIOR

No és exigible el compliment de l'exigència de seguretat de propagació exterior

en aquesta edificació, ja que l'edifici no té bosc proper. Això no obstant s'haurà

de complir amb les mesures de prevenció dels incendis forestals, especificades

en el Decret 64/1995, de 7 de març. En cas hipotètic de que l'edifici tingués un

bosc proper, es deixarà una franja perimetral de 25 m permanentment neta de

vegetació baixa i arbustiva, amb la massa forestal aclarida i branques baixes

podades.




54

1.3.3. EVACUACIÓ D’OCUPANTS

Es un edifici ramader i no li es d' aplicació la normativa de recorreguts d'

evacuació previstos en el CTE..

1.3.4. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Tot i que no és exigible el compliment de l'exigència de seguretat de dotació

d’instal·lacions de protecció contra incendis en una edificació ramadera, es

preveu, com a element addicional de seguretat es disposarà del mínim nombre

d'extintors portàtils de pols ABC i eficàcia 21A-113B situats cada 15 m de

recorregut. Hi haurà també un extintor de CO2 idoni per als focs elèctrics.

No és necessària la instal·lació ni de boques d'incendis equipades, ni d'hidrants

d'incendis ni de sistemes de detecció i alarma ni ruixadors automàtics d'aigua, si

no s'està en un municipi forestal.

1.3.5. INTERVANCIÓ DELS BOMBERS

No és exigible el compliment de l'exigència de seguretat d'intervenció dels

bombers en una edificació ramadera.

1.3.6. RESISTÈNCIA AL FOC DE L’ESTRUCTURA

No és exigible el compliment de l'exigència de resistència al foc de l'estructura

en una edificació ramadera.




55

1.4. SEGURETA D’UTILITZACIÓ

1.4.1. SEGURETAT DAVANT EL RISC DE CAIGUDES

1.4.1.1. Relliscositat dels sòls

En principi, com que l'edificació ramadera es pot considerar d'ús restringit, ja

que es pot considerar que l'ús de la zona serà per un màxim de 3 usuaris, no li

són d'aplicació els límits de relliscositat de sòls.

1.4.1.2. Discontinuïtats en el paviment

Atès que l'edificació es pot considerar d'ús restringit, no és obligatori aplicar

mesures per a limitar el risc de caigudes com a conseqüència d'ensopegades.

1.4.1.3. Desnivells

L'únic desnivell existent seria en el cas de les fosses d'emmagatzematge de

purins ubicades sota la zona d'estabulació de les explotacions porcines. El

paviment d'aquesta zona és tipus eslat, que impedeix que es pugui caure a la

mateixa. Per aquest motiu no és necessari a l'igual que la resta d'explotacions,

com indica el DB SU apartat SU 1-3., que hi hagi barreres de protecció.

1.4.1.4. Escales i rampes

No es preveuen escales i rampes en l'edifici que es projecta.

1.4.2. SEGURETAT DAVANT EL RISC D’IMPACTE O ATRAPAM ENT

1.4.2.1. Impacte

L'alçada lliure de pas en zones de circulació és superior a 2,1 m, que és el

mínim fixat en el DB SU apartat SU 2-1. per a zones d'ús restringit, com

correspon a l'edificació ramadera. En els llindars de les portes, l'alçada lliure

serà de 2 m, com a mínim. Els elements fixos que sobresurtin de les façanes i

que estiguin situats sobre zones de circulació estaran a una alçada mínima de




56

2,2 m. En zones de circulació, les parets no tindran elements sortints no surtin

del terra, que volin més de 0,15 m en la zona d'alçada compresa entre 0,15 m i

2 m mesurada a partir del terra i que presentin risc d'impacte.

No hi ha possibilitat d'impacte amb elements insuficientment perceptibles.

1.4.2.2. Atrapament

Les portes corredores d'accionament manual tindran una distància superior a

0,2 m fins l'objecte fix més proper. Els elements d'obertura i tancament

automàtic compliran amb les especificacions tècniques pròpies.

1.4.2.3. Seguretat davant el risc de tancament en r ecintes

No hi ha portes amb dispositiu de bloqueig des de l'interior. La força d'obertura

de les portes de sortida serà de 150 N com a màxim.




57

1.5. SEGURETAT DAVANT EL RISC CAUSAT PER

IL•LUMINACIÓ INADEQUADA

1.5.1. ENLLUMENAT EN LES DIFERENTS ZONES

Durant les hores diürnes la il•luminació quedarà assegurada a través de les

obertures laterals de que disposa la nau; per les hores nocturnes l'explotació

presentarà una il·luminació mínima necessària per al maneig dels animals. En el

cas que hi haguessin oficines en l'explotació la il·luminància seria de 220 lux,

mentre que en els vestidors i magatzem seria de 120 lux. L'enllumenat exterior

proporcionarà una il·luminància mínima de 10 lux. L'enllumenat interior dels

passadissos proporcionarà una il·luminància mínima de 50 lux amb un factor

d'uniformitat mitjana mínim del 40%.

1.5.2. ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA

Pel tipus d' activitat no es previst instal·lar llums d'emergència.




58

1.6. SEGURETAT DAVANT EL RISC D'OFEGAMENT

Els pous, dipòsits, o conduccions obertes que siguin accessibles a persones i

presenten risc d'ofegament estaran equipats amb sistemes de protecció, tals

com tapes o reixetes, amb la suficient rigidesa i resistència, així com amb

tancaments que impedeixin la seva obertura per personal no autoritzat.

Les basses o dipòsits exteriors disposaran de tanca perimetral que eviti l'accés

a persones no autoritzades.




59

1.7. SEGURETAT DAVANT EL RISC CAUSAT PER VEHICLES E N

MOVIMENT

Hi haurà una zona d'ús aparcament a l'exterior de l'edifici, per als vehicles dels

treballadors i per a camions de transport de bestiar o d'altres transports que

poden accedir en la granja.

En aquesta zona, hi haurà un espai d'accés i espera en la seva incorporació a

l'exterior, amb una profunditat adequada a la longitud dels camions i amb un

pendent que no superi el 5%. Aquest espai d'accés permet l'entrada i sortida

frontal de vehicles sense que calgui maniobrar marxa enrere.

Tenint en compte l'ús que es farà de l'edifici, no hi haurà entrada de vianants en

l'aparcament.

Se senyalitzarà el sentit de circulació i la sortida i que 20 km/h.




60

1.8. SEGURETAT DAVANT EL RISC CAUSAT PER L'ACCIÓ DE L

LLAMP

Com que la freqüència esperada d'impactes Ne (0,0036 impactes/any) és

inferior al risc admissible (0,0055 impactes/any), determinats amb el

procediment de verificació del DB SU apartat SU 8-1., no caldrà instal•lar cap

parallamps.




61

1.9. SALUBRITAT

1.9.1. PROTECCIÓ DAVANT A LA HUMITAT

1.9.1.1. Murs

Com que la cara inferior del paviment en contacte amb el terreny està per sobre

el nivell freàtic, la presència d'aigua es considera baixa, pel que segons el DB

HS apartat HS 1-2.1., el grau d'impermeabilitat dels murs en contacte amb el

terreny haurà de ser d'1. En el cas que s'hagués de construir un mur

flexoresistent amb impermeabilització interior per a complir amb els

requeriments del el DB HS apartat HS 1-2., aquest mur es construirà in situ amb

un formigó hidròfug i la impermeabilització s'efectuarà aplicant una pintura

impermeabilitzant. Es disposarà d'una capa drenant i d'una capa filtrant entre el

mur i el terreny formada per grava. A més, es disposarà d'una xarxa d'evacuació

de l'aigua de pluja en les parts de la coberta i del terreny que puguin afectar al

mur, la qual estarà connectada a la xarxa de sanejament.

En les trobades del mur impermeabilitzat per l'interior amb les façanes,

l'impermeabilitzant s'ha de prolongar sobre el mur en tot el seu gruix a més de

15 cm per sobre del nivell del sòl exterior sobre una banda de reforç del mateix

material que la barrera impermeable utilitzada que s'ha de prolongar cap avall

20 cm, com a mínim, al llarg del parament del mur. Sobre la barrera

impermeable caldrà disposar una capa de morter de regulació de 2 cm de gruix

com a mínim

1.9.1.2. Paviments

Com que la presència d'aigua en el terreny és baixa i la permeabilitat del terreny

s'estima que és superior a 10-5 cm/s, per a complir amb els requeriments del

DB HS apartat HS-1.2.2. el grau d'impermeabilitat dels paviment serà de 2. Com

que el paviment es construirà sobre solera sense intervenció, caldrà utilitzar

formigó de retracció moderada perquè el paviment s'executarà in situ i fer una

hidrofugació complementària del paviment mitjançant l'aplicació d'un producte

líquid reblidor de porus sobre la superfície acabada del mateix. Es disposarà

també d'una capa drenant i una capa filtrant sobre el terreny situat per sota del




62

paviment. Les trobades entre el paviment i les particions interiors s'han de fer de

manera que, quan el paviment s'impermeabilitzi per l'interior, la partició no es

recolzi sobre la capa d'impermeabilització sinó sobre la capa de protecció

d'aquesta.

1.9.1.3. Façanes

Les façanes tindran alta resistència a la filtració, per evitar l'entrada d'humitats a

l'estructura.

1.9.1.4. Cobertes

La coberta tindrà alta resistència a la filtració, per evitar l'entrada d'humitats a

l'estructura.

1.9.1.5. Qualitat de l’aire interior

La Secció HS 3 Qualitat de l’aire interior del DB HS Salubritat només és

d'aplicació, en edificis que no siguin d'habitatges, en els aparcaments i

garatges. En l'edificació ramadera projectada únicament hi ha un aparcament

extern a l'edifici, pel que no es poden aplicar els requisits de qualitat de l’aire

interior establerts en la Secció HS 3 del Codi Tècnic de l’Edificació.

Això no obstant, caldrà disposar d'un sistema de ventilació que aporti el cabal

d'aire exterior suficient per evitar, en aquells locals en activitat humana, la

formació d'elevades concentracions.

Per aquest motiu, l'oficina i magatzem disposaran de ventilació natural i si

s'escaigués en el vestidor, lavabo i dutxa d'un sistema de ventilació forçada. En

aquest darrer cas, el conducte d'extracció tindrà una secció mínima de 37,5 cm2

i el nivell sonor emès per l'equip no superarà els 30 dB.

Les necessitats de ventilació de la zona d'estabulació es cobreixen amb el

sistema de ventilació propi d'aquesta zona, suficient per a donar un aire interior

satisfactori per als animals i per als treballadors durant la seva estada en el

recinte.




63

1.9.1.6. Subministrament d’aigua

No està projectat el subministrament d'aigua en l'edificació

1.9.1.7. Recollida i evacuació de residus

Es disposarà de contenidors, ubicats a l'exterior de l'edifici per a la recollida de

cadàvers dels animals, els quals seran recollits per un gestor autoritzat. Els

residus especials que es puguin generar es recolliran en un altre contenidor que

serà recollit periòdicament per un gestor autoritzat. En l'oficina i el vestuari es

col·locaran diferents contenidors per a la recollida diferenciada de la fracció

orgànica, paper i cartró, envasos lleugers, vidre i per a la resta de residus i que

es lliuraran al servei de recollida municipal. Els purins generats, els cadàvers, i

altres es gestionaran tal com marca la normativa vigent.

1.9.1.8. Evacuació d'aigües pluvials

Les aigües pluvials que aniran a parar al sol circumdant de la granja, sempre

s’evitarà que les aigües pluvials tinguin contacte amb les dejeccions ramaderes.

1.9.1.9. Evacuació de dejeccions ramaderes

L'evacuació de les dejeccions ramaderes s'efectuarà dels canals de dejeccions

cap al dipòsit de l'explotació, o bé es realitzarà una recollida directa dels

mateixos canals de dejeccions mitjançant una cuba portapurins.

La neteja de la zona d'estabulació es realitzarà amb aigua a pressió i aquesta

es recollirà en els canals de dejeccions.




64

1.10. PROTECCIÓ CONTRA EL SOROLL

La Norma Bàsica de l'Edificació de Condicions Acústiques en els Edificis NBE-

CA-88 no és d'aplicació als edificis ramaders. De tota manera, els materials

constructius utilitzats redueixen la transmissió del d'impactes i del soroll i

vibracions de les instal•lacions.

S’ha tenir en compte que, d'acord amb el Reial Decret 1135/2002, de 31

d'octubre, relatiu a les normes mínimes per a la protecció de porcs, no

s'admeten en la part de l'edifici on hi hagi els porcs nivells de soroll continu

superiors als 85 dB, així com sorolls duradors o sobtats. (L'aplicació de la NBE-

CA-88 és possible fins el 24 d'octubre de 2008)

Atès que es pot considerar l'edificació ramadera com a recinte no habitable, ja

que hi haurà una ocupació ocasional de poc temps d'estància, que només

exigeix unes condicions de salubritat adequades. Al tractar-se d'un recinte no

habitable, no li són d'aplicació els valors límit d'aïllament acústic a soroll aeri ni

les exigències de soroll i vibracions de les instal•lacions que especifica el DB

HR Protecció davant el Soroll del CTE. (El DB HR és d'aplicació voluntària fins

el 24 d'octubre de 2008, i obligatòria a partir d'aleshores)




65

1.11. ESTALVI D’ENERGIA

D'acord amb el DB HE apartat HE-1.1.2., s'exclouen de l'àmbit d'aplicació

d'aquesta exigència bàsica les instal·lacions industrials, tallers i edificis

agrícoles no residencials.

No s'ha contemplat la instal·lació d'energia elèctrica ni cap instal·lació d'energia

tèrmica.






i Perits Agrícoles de Catalunya




66

ANNEX III: PLA DE CONTROL DE QUALITAT




67

Índex Pla control de qualitat

1. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88 ................................................ 2

2. AIGUA PER PASTAR ........................................................................................................... 3

2.1. CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ ......................................................................................... 3

2.2. ASSAIGS DE LABORATORI ........................................................................................................................ 3

3. ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ ...................................................................................... 4



4. CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ ............................................................................... 6



5. ADDITIUS PER A FORMIGÓ ............................................................................................... 8



6. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE ....... 9

6.1. CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ ...................................................................................... 10

6.2. ASSAIGS DE LABORATORI ..................................................................................................................... 10

7. FORMIGÓ FET A L'OBRA .................................................................................................11

7.1. CONTROL PREVI A L'INICI DE L'OBRA .................................................................................. 11

7.2. CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ ........................................................................ 12

7.3. ASSAIGS DE LABORATORI ................................................................................................. 12

8. FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL .................................................................................13



9. RODONS D'ACER PER A FORMIGÓ ................................................................................15



10. SISTEMES DE SOSTRES PREFABRICATS ..................................................................17



1. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

Aquest document té la finalitat d'establir els criteris bàsics per al desenvolupament del

projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d'1 de desembre de

1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l'Ordre de 13 de

setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d'abril de 1992

(DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94).

L'enginyer autor del projecte d'execució d'obres enumerarà i definirà els controls de

qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l'obra. Aquests

control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en




68

qualsevol cas tots aquells que l'enginyer consideri precisos per a la seva finalitat,

podent en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els

establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d'assaigs i proves

preceptius i ordenant assaigs complementaris o l'aplicació de criteris particulars, els

quals seran acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa.

L'enginyer que intervingui en la direcció d'obres elaborarà dintre de les prescripcions

contingudes al projecte d'execució un programa de control de qualitat, del qual haurà

de donar coneixement al promotor.

En el programa de control de qualitat s'haurà d'especificar els components de l'obra que

cal controlar, les classes d'assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i

l'avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor.

Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves

complementàries en funció del contingut del projecte.

Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes

per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l'obra, restant

obligat aquell a satisfer-les puntualment en el moment en què es produeixi la seva

acreditació.

El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció

Facultativa. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions

oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d'aconseguir el

compliment puntual dels laboratoris i d'altres persones contractades a l’efecte.

El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats

serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció

Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d'execució si

considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot

comprometre la qualitat de l'obra executada.

El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en

compliment del programa de control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir

el contracte en cas d'incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció

Facultativa.

2. AIGUA PER PASTAR




69

- L'aigua que s'utilitzarà en l'elaboració del formigó haurà d'estar sancionada per la

pràctica i complirà les condicions indicades a l'article 27 de la "Instrucción de Hormigón

Estructural" (EHE). En cas de dubte, es realitzarà el control de recepció i els assaigs

pertinents, segons que s'indica a l'article 81.2 de l'EHE.

En cas que no quedi expressament indicat, l'enginyer responsable de l'obra establirà el

nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

2.1. Controls en el moment de la recepció

Documentals:

- Es justificarà, per part del constructor, que l'aigua utilitzada compleix les condicions

exigides en els articles 27 i 81.2 de l'EHE (mitjançant assaigs de laboratori), o bé

justificarà especialment que no altera perjudicialment les propietats exigides al formigó, ni

a curt ni a llarg termini, segons que s'indica a l'article 81.2 de l'EHE.

2.2. Assaigs de laboratori

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs

següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els

criteris d'acceptació indicats als articles 27 i 81.2.3 de l'EHE:

- Determinació del pH (UNE 7234/71)

- Determinació de substàncies dissoltes (UNE 7130/58)

- Determinació del contingut total de sulfats (UNE 7131/58)

- Determinació del Ió-clor (UNE 7178/60)

- Determinació d'hidrats de carboni (UNE 7132/58)

- Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235/71)

La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71




70

3. ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ

L'àrid que s'utilitzarà en l'elaboració del formigó complirà les condicions indicades a

l'article 28 de l'EHE i tindrà les característiques que s'especifiquen en la memòria,

plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir:

Mida mínima i màxima de l'àrid (EHE, art. 28.2):

- Quan no hi hagi experiència prèvia d'ús es realitzaran assaigs

d'identificació, segons que s'indica a l'article 28.1 de l'EHE i els corresponents a les

condicions físico-químiques, físicomecàniques i granulomètriques especificats a

l'article 28.3 de l'EHE.

- Esta prohibida la utilització d'àrids que continguin sulfurs oxidables.

- Els àrids es transportaran i emmagatzemaran de manera que s'eviti la seva

segregació i contaminació, i hauran de mantindré les seves característiques

granulomètriques fins la seva incorporació a la mescla.

- Cada procedència diferent serà considerada com a lot independent.

En cas que no quedi expressament indicat, l'enginyer responsable de l'obra establirà

el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:


Documentals:

- Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament

mitjançant la comprovació de l’albarà. Cada càrrega d'àrid anirà acompanyada d'un

full de subministrament que estarà sempre a disposició de la Direcció d'Obra i en el

que figuraran, com a mínim, les dades especificades a l'article 28.4 de l'EHE.

- Es justificarà, per part del constructor, que l'àrid utilitzat compleix les

condicions exigides en l'article 28 de l'EHE (mitjançant assaigs de laboratori o

experiència prèvia) o bé justificarà explícitament que no altera especialment les COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



71

propietats exigibles al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s'indica a

l'article 81.3.3 de l'EHE.

- En cas d'utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen

silicats inestables ni compostos ferrosos, segons que s'indica a l'article 28.1 de

l'EHE.

Operatius:

- Es realitzarà la presa de mostres necessàries per a possibles

comprovacions posteriors.


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els

assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el

primer parèntesi i els criteris d'acceptació indicats en el segons:

- Estabilitat d'escòries siderúrgiques () (EHE, art. 28.1)

- Mida màxima/mínima de l'àrid (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2)

- Contingut de fins (UNE 933-2/96) (EHE, art. 28.3.3)

- Coeficient de forma en graves (UNE 7238/71) (EHE, art. 28.3.3)

- Índex d'àrids laminars en graves (UNE 933-3/97) (EHE, art. 28.3.3)

- Compostos totals de sofre (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1)

- Sulfats solubles en àcids (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1)

- Contingut de clorurs (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1)

- Terrossos d'argila (UNE 7133/58) (EHE, art. 28.3.1)

- Partícules toves (UNE 7134/58) (EHE, art. 28.3.1)

- Partícules de baix pes específic (UNE 7244/71) (EHE, art. 28.3.1) COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



72

- Contingut de matèria orgànica en sorres (UNE EN 1744-1/99) ( EHE, art. 28.3.1)

- Equivalent de sorra EAV (UNE 83131/90) (EHE, art. 28.3.1)

- Reactivitat amb els àlcalis del ciment (UNE 146507/99 EX i UNE 146508/99 EX)

(EHE, art. 28.3.1)

- Coeficient de friabilitat en sorres (UNE EN 1097-1/97) (EHE, art. 28.3.2)

- Resistència al desgast en graves (UNE EN 1097-2/99) (EHE, art. 28.3.2)

- Absorció d'aigua en sorres (UNE 83133/90) (EHE, art. 28.3.2)

- Absorció d'aigua en graves (UNE 83134/90) (EHE, art. 28.3.2)

- Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE EN 1367-2/99) (EHE, art. 28.3.2)

4. CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ

El ciment que s'utilitzarà en l'execució de l'obra tindrà les característiques que

s'especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d'acord amb

els criteris indicats en la "Instrucción para la recepción de cementos" (RC-97) i

complirà les condicions indicades a l'article 26 de l'EHE. Es a dir:

Tipus de ciment (RC-97, art. 8):

Distintiu de qualitat: Altres característiques:

- No s'utilitzaran lots de ciment que no vinguin acompanyats del certificat de garantia

del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 81.1.1).

- Criteris de definició de remesa, lot i mostra (RC-97, art. 10 o a definir per

l'enginyer):






73

4.1. Controls en el moment de la recepció Documentals:

- Es comprovarà que el ciment disposa de la documentació que acredita que

està fabricat i comercialitzat de manera legal (RC-97, art. 10.b).


mitjançant la comprovació de l’albarà i la documentació annexa, els quals contindran

totes les dades indicades en l'article 9.b.1 de la RC-97.

Operatius:

- Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de

l’arribada, segons l'article 26.2 de l'EHE.

- Es comprovarà, per a cada partida, que la forma de subministrament s'ajusti

a les indicacions de l'article 26.2 de l'EHE i de l'article 9 de la RC-97.

- En cas de no disposar d'un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-

EHE, abans de començar les feines de formigonat i sempre que variïn les condicions

de subministrament, es realitzarà la presa de mostres corresponent als assaigs de

recepció previstos a la RC-97 (art. 10.d), als previstos al Plec de Prescripcions

Tècniques Particular i als necessaris per la determinació del contingut de clorurs

(EHE, art. 81.1.2). En aquest cas, i com a mínim cada tres mesos d'obra, es

comprovaran les següents especificacions: composició del ciment, principi i final

d'adormiment, resistència a compressió i estabilitat de volum.

- En cas de disposar d'un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-

EHE, els assaigs de recepció podran substituir-se per una còpia del corresponent

certificat, segons s'indica als articles 10.b de la RC-97 i 81.1.2 de l'EHE. En aquest

cas, la direcció d'obra pot, mitjançant comunicació escrita, dispensar de la realització

dels assaigs previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, de la

determinació del contingut de clorurs i de les comprovacions trimestrals esmentades

al paràgraf anterior, que seran substituïdes per la documentació d'identificació del

ciment junt amb els resultats de l'autocontrol. (RC-97, art. 10.b; EHE, art. 81.1.2;

Decret 375/88, annex 1).




74

- Es realitzarà una presa de mostres preventiva, segons s'indica en els

articles 81.1.2 de l'EHE i 10.c de la RC-97.



següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i

els criteris d'acceptació especificats per a cada tipus de ciment a la RC-97 i/o

especificats en el segon parèntesi:

- Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96)

- Residu insoluble (UNE EN 196-2/96)

- Contingut de sulfats (UNE EN 196-2/96)

- Contingut de clorurs (UNE 80217/91) (EHE, art. 30.1)

- Putzolanicitat (UNE EN 196-5/96)

- Principi i final d'adormiment (UNE EN 196-3/96)

- Estabilitat de volum (UNE EN 196-3/96)

- Resistència a compressió (UNE EN 196-1/96)

- Composició potencial del clinker (UNE 80304/86)

- Calor d'hidratació (UNE 80118/86 EX)

- Índex de blancor (UNE 80117/87 EX)

- Alúmina (UNE 80217/91)

- Álcalis (UNE 80217/91)

- Finor de molta (UNE 80122/91 o UNE 80108/86)

- Pes específic (UNE 80103/86) COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



75

- Superfície específica Blaine (UNE 80122/91)

- Humitat (UNE 80220/85)

- Òxid de calç lliure (UNE 80243/86)

- Titani (UNE 80228/88 EX)

- Composició i especificacions dels ciments comuns (UNE 80301/96)

- Composició i especificacions dels ciment resistents a sulfats i/o a l'aigua del mar

(UNE 80303/96)

- Composició i especificacions dels ciments blancs (UNE 80305/96)

- Composició i especificacions del ciments de baix calor d'hidratació (UNE 80306/96)

- Composició i especificacions dels ciment per usos especials (UNE 80307/96)

- Composició i especificacions dels ciments d'aluminat de calci (UNE 80310/96)

- Fals adormiment (UNE 80114/96) (EHE, art. 26.2)

5. ADDITIUS PER A FORMIGÓ

- Els additius que s'utilitzaran en l'elaboració del formigó s'incorporaran en una

proporció no superior al 5% del pes de ciment, segons l'article 29.1 de l'EHE i tindran

les característiques que s'especifiquen en la memòria, plec de condicions,

pressupost i plànols. És a dir:

Tipus d'additiu: Proporció:

- Esta prohibida la utilització d'additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o

altres components químics que puguin produir o afavorir la corrosió de les

armadures.


el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



76


Documentals:

- Es controlarà, per a cada additiu diferent, la seva designació, segons

s'indica a l'article 29.1 de l'EHE.

- Es comprovarà el certificat d'assaigs previs per a cada additiu diferent,

segons que s'indica a l'article 81.4.2 de l'EHE.

- Es comprovarà el certificat de garantia del fabricant, signat per persona

física, per a cada additiu diferent agregat en les proporcions i condicions previstes,

segons els articles 29.1 i 81.4 de l'EHE.

- Es comprovarà el certificat de laboratori conforme l'additiu no conté

compostos químics que puguin afavorir la corrosió de les armadures, per a cada

additiu diferent i segons l'article 81.4.2 de l'EHE.

Operatius:

- En cas de formigó fet a l'obra, es comprovarà l'etiquetat en cada

subministrament, segons que s'indica en els articles 29.1 i 81.4 de l'EHE.

- Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions

posteriors.



assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre

parèntesi:

- Anàlisi infraroig (UNE EN 480-6/97)

- Residu sec en additius líquids (UNE EN 480-8/97)

- Pèrdua de massa en additius secs (UNE 83206/85)

- Pèrdua per calcinació (UNE 83207/85)




77

- Residu insoluble en aigua destil·lada (UNE 83208/85)

- Contingut d'aigua no combinada (UNE 83209/86)

- Contingut d'halogenurs totals (UNE 8210/88 EX)

- Contingut de compostos de sofre (UNE 83211/87 EX)

- Pes específic en additius líquids (UNE 83225/86)

- Densitat aparent en additius sòlids (UNE 83226/86)

- Determinació del pH (UNE 83227/86)

- Determinació de la consistència mitjançant la taula de cops (UNE 83258/88 EX)

- Determinació del contingut d'aire inclòs (UNE 83259/88 EX)

La presa de mostres es farà segons UNE 83254/87 EX.

En el cas d'haver d'efectuar assaigs sobre mostres de formigó, aquestes es

prepararan segons la UNE 480-1/98.

6. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS,

FUM DE SÍLICE

- La utilització d'addiccions sols es podrà fer amb coneixement del sol·licitant del

formigó i l'autorització expressa de la direcció de l'obra. En qualsevol cas es

compliran les condicions indicades a l'article 29.2 de l'EHE.

Percentatge de fum de sílice respecte el pes de ciment:

- En cas d'utilitzar addicions en l'elaboració del formigó, es farà servir sempre

ciment del tipus CEM I. A més, en estructures d'edificació, la quantitat de cendres

volants no excedirà del 35% i la de fum de sílice del 10% del pes del ciment.

- Cal considerar que ambdues addicions poden produir una disminució del pH,

accelerant la carbonatació si no es protegeix el formigó. COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



78

- Abans d'iniciar l’obra, i cada cop que es produeixi una modificació de les

característiques de qualitat del producte, es realitzaran en un laboratori homologat els

assaigs previstos a l'article 29.2.1 ó 29.2.2 de l'EHE, segons es tracti de cendres

volants o fum de sílice. La determinació de l'índex d'activitat resistent es farà amb

ciment de la mateixa procedència que el previst per executar l'obra.

- Per comprovar l'homogeneïtat del subministrament, com a mínim cada tres

mesos, es determinarà per les cendres volants el contingut d'anhídrid sulfúric, la

pèrdua al foc i la finor, i pel fum de sílice el contingut de clorurs i la pèrdua al foc.En

cas que no quedi expressament indicat, l'enginyer responsable de l'obra establirà el

nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:


Documentals:

- Es comprovarà el certificat de garantia, emès per un laboratori homologat,

conforme l'addició no conté compostos químics que puguin afectar la durabilitat del

formigó o afavorir la corrosió de les armadures, i a més compleix les especificacions

de l'article 29.2.1 ó 29.2.2 de l'EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de

sílice, d'acord amb les indicacions de l'article 81.4 de l'EHE.

Operatius:


posteriors.



següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i

els criteris d'acceptació que consten als articles 29.2.1 ó 29.2.2 de l'EHE, segons es

tracti de cendres volants o fum de sílice:

- Contingut d'anhídrid sulfúric (UNE EN 196-2/96)

- Contingut de clorurs ( UNE 80217/91)




79

- Contingut d'òxid de calç lliure (UNE EN 451-1/95)

- Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96)

- Finor (UNE EN 451-2/95)

- Índex d'activitat resistent (UNE EN 196-1/96)

- Expansió (UNE EN 196-3/96)

- Contingut d'òxid de silici (UNE EN 196-2/96)

7. FORMIGÓ FET A L'OBRA

- El formigó que s'utilitzarà en l'execució de l'obra serà elaborat "in situ",

complirà les condicions indicades a l'article 69.3 de l'EHE i i tindrà les

característiques que s'especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i

plànols.

Element a construir:

Tipus de formigó (en massa o armat, EHE, art. 39.2):

Resistència (EHE, art. 39.2):

Consistència (EHE, art. 30.6):

Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2):

Tipus d'ambient (EHE, art. 8.2):

Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2):

Relació màxima aigua/ciment (EHE, art. 37.3.2):

Altres característiques:

- Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3):

- Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88): COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



80

- Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o a definir per l'enginyer):



7.1. Control previ a l'inici de l'obra

- En els casos previstos a l'article 37.3.2. (classes d'exposició III ó IV, o qualsevol

classe específica d'exposició) i prèviament a l'inici de les operacions de formigonat

caldrà comprovar el compliment de les especificacions relatives a la durabilitat del

formigó, contingut mínim de ciment i relació màxima aigua/ciment, validant les

dosificacions proposades. Aquesta comprovació es farà mitjançant l'assaig de

penetració d'aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) segons s'especifica a l'article

85.2 i amb els criteris d'acceptació que consten a l'article 85.3. de l'EHE.

- Justificació per part del constructor (mitjançant experiència o assaigs previs) que

el formigó resultant de les dosificacions previstes compleix les condicions exigides

en l'article 30 de l'EHE i en el plec de condicions, segons el que s'indica a l'article 68

de l'EHE.


Documentals:

- Es comprovarà mitjançant les anotacions al llibre registre de fabricació del formigó

que aquest s'ha fabricat segons les dosificacions previstes i prèviament acceptades

per la direcció d'obra (EHE, art. 69.3).

Operatius:

- Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades

en l'article 83 de l'EHE.

- Es realitzaran provetes segons l'article 88 de l'EHE en el nombre necessari i amb

el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de

resistència a compressió a 7 i 28 dies. COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



81


posteriors (d'acord amb l'UNE 83300/84).

Totes les provetes disposaran de marca identificadora del lot al qual pertanyen i de la

seva col·locació en obra.


Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori

homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb

els criteris de tolerància expressats en l'article 88 de l'EHE:

- Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88)



següents, amb la metodologia i els criteris d'acceptació referenciats entre parèntesi:

- Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2)

- Ió-clorur total (EHE, art. 30.1)

- Densitat (UNE 83317/91)

- Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89)

- Penetració d'aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)




82

8. FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL

- El formigó que s'utilitzarà en l'execució de l’obra procedirà de central formigonera,

complirà les condicions indicades a l'article 69.2 de l'EHE i tindrà les característiques

que s'especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir:

(veure EHE, art. 69.2.8)

Element a construir:

Designació del formigó per propietats:

Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2):

Resistència (EHE, art. 39.2):




Designació del formigó per dosificació:

Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2):




Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2):

Designació, classe resistent i característiques addicionals del ciment (RC-97):


- Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3):

- Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88):





83



8.1. Controls en el moment de la recepció Documentals:


mitjançant la comprovació de l’albarà, signat per persona física, el qual contindrà

totes les dades indicades en l'article 69.2.9.1 de l'EHE.

- Es comprovarà el nivell d'homologació de la central productora, que pot ser

un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE (EHE, art. 81).

Operatius:

- Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies

indicades en l'article 83 de l'EHE.

- Es realitzaran provetes segons l'article 88 de l'EHE, en el nombre necessari

i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de

resistència a compressió a 7 i 28 dies.


posteriors (d'acord amb l’UNE 83300/84).

- En cas de formigons fabricats en una central que no disposi d'un distintiu

oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, es realitzaran els assaigs de recepció

en obra dels components del formigó, segons que s'indica a l'article 81 de l'EHE.

- Sota l'autorització expressa de la direcció d'obra es podrà aplicar una

reducció en el nombre d'amassaments a assajar per cada lot segons s'estableix a

l'apartat 3 de l'annex al Decret 375/88.

Totes les provetes disposaran de marca identificadora del lot al qual pertanyen i de la





84


Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori

homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb

els criteris de toleràncies expressats en l'article 88 de l'EHE:




següents, amb la metodologia i els criteris d'acceptació referenciats entre parèntesi:

- Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2)

- Ió-clorur total (EHE, art. 30.1)

- Densitat (UNE 83317/91)

- Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89)

- Penetració d'aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

9. RODONS D'ACER PER A FORMIGÓ

- Els rodons d'acer per armar que s'utilitzaran en l'obra compliran les

condicions indicades a l'article 31 de l'EHE i tindran les característiques que

s'especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols: És a dir:

Designació (EHE, art. 31):

Diàmetres:

Distintiu de qualitat (EHE, art. 31.5.1):


- No s'utilitzaran partides d'acer que no vinguin acompanyades del certificat

de garantia del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 90.1). COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



85

- Nivell de control (EHE, art. 90):



el nombre, forma, freqüència i toleràncies necessaris per realitzar els controls

següents:


Documentals:

- Es controlarà, per cada subministrament diferent, la correspondència entre

la comanda, l’albarà i allò especificat en el projecte.

- En el cas d'acers certificats, aquells que disposen d'un distintiu oficialment

reconegut o un certificat CC-EHE, es sol·licitarà per cada partida l'acreditació

d'aquest distintiu i el certificat de garantia del fabricant (EHE, art. 31.5.1).

- Els acers no certificats aniran acompanyats, per cada partida, dels assaigs

corresponents, fets en un laboratori homologat, conforme compleixen les exigències

establertes a l'EHE (EHE, art. 31.5.2).

- En barres corrugades i malles electrosoldades es sol·licitarà, per a cada

subministrador i tipus d'acer, el certificat específic d'adherència, segons que s'indica

al article 31 de l'EHE.

Operatius:

- Es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l'article 90.2 i 90.3 de l'EHE, amb l'objecte de verificar que la secció equivalent compleix les especificacions de l'article 31.1 de l'EHE.

- En barres corrugades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l'article 90.3 de l'EHE, amb l'objecte de verificar que les característiques dels resalts s'ajusten a les variacions consignades obligatòriament en el certificat específic d'adherència, segons que s'indica a l'article 31.2 de l'EHE (control normal).

- En barres corrugades i malles electrosoldades, es realitzaran les COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



86

determinacions necessàries per lot, amb l'objecte de verificar el gravat de les marques d'identificació (tipus d'acer, país d'origen i marca del fabricant) segons que s'indica a l'article 31.2 de l'EHE.

- Es comprovarà l'absència d'esquerdes en les zones de doblegat i ganxos d'ancoratge, mitjançant inspecció visual (control a nivell reduït) o després de l'assaig de doblegat - desdoblegat segons s'indica a l'article 31.2 de l'EHE (control a nivell normal).

- En el cas d'existir unions per soldadura es comprovarà l'aptitud pel soldatge segons l'article 90.4 de l'EHE.

- Com a mínim dos cops al llarg de l'obra es determinarà el límit elàstic, la carrega de trencament i l'allargament en trencament en una proveta de cada diàmetre, tipus i subministrador d'acer, segons l'article 90.3 de l'EHE (control normal).

- En el cas de les malles electrosoldades aquestes determinacions es faran sobre dos assaigs per cada diàmetre principal utilitzat, e inclouran l'assaig de resistència a l'arrencament del nus soldat (EHE, art. 90.3) (control normal).

- Es realitzarà la presa de mostres necessària per a la possible realització de posteriors assaigs de comprovació.

- En el cas d'acers certificats, que disposin d'un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE i sota l'autorització expressa de la direcció d'obra es podrà deixar d'assajar l'acer en les condicions que estableix l'apartat 2 de l'annex al Decret 375/88.

Totes les provetes disposaran de marca identificadora del lot al qual pertanyen i la



Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat,

amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d'acceptació

indicats en el segon:

- Límit elàstic (UNE, 7474-1/92) (EHE, art. 90.5)

- Càrrega de trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5)

- Allargament en trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



87

- Doblegat-desdoblegat (UNE 36068/94 i EHE, art. 31.2 i 31.3) (EHE, art. 90.5)

- Resistència a l'arrencament del nus soldat (UNE 36462/80) (EHE, art. 90.5)


assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el

primer parèntesi i els criteris d'acceptació indicats en el segon:

- Soldatge (EHE, art. 90.4) (EHE, art. 90.5)

- Adherència (UNE 36740/98) (EHE, art. 31.2)

10. SISTEMES DE SOSTRES PREFABRICATS

- Els sistemes de sostres (biguetes i peces d'entrebigat) que s'utilitzaran en

l'execució de l'obra tindran les característiques que s'especifiquen en la memòria,

plec de condicions, pressupost i plànols, d'acord amb els criteris indicats a la

"Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón

armado o pretensado" (EF-96) i "Instrucción de Hormigón Estructural" (EHE). És a

dir:

Per les biguetes:

Tipus (armada, pretesada, ...):

Forma (semibigueta, ...):

Cantell:

Llum màxima:

Per les peces d'entrebigat:

Tipus (resistent o no):

Material (ceràmic, morter de ciment, ...):

Pel conjunt del sistema:

Intereix:

Distintiu de qualitat:

- Coeficient de majoració de càrregues emprat en el càlcul (EF-96, art. 6.1 i




88

EHE, art. 12): En cas que no quedi expressament indicat, l'enginyer responsable de

l'obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls

següents:


Documentals:


mitjançant la comprovació de l’albarà.

- Es comprovarà, per a cada sistema de sostre, l'autorització d'ús, segons

s'indica a l'article 10.1 de l'EF-96.

- Es sol·licitarà, per a cada sistema de sostre, la justificació documental del

fabricant garantint les característiques especificades a l'autorització d'ús, segons que

s'indica a l'article 9.1 de l'EF-96. Aquesta comprovació no caldrà fer-la si el sistema

de sostre te un distintiu de qualitat oficialment reconegut.

Operatius:

- Es comprovarà el gravat del codi d'identificació de cada bigueta (fabricant i

tipus), segons l'article 9.1 de l'EF-96.

- Es controlarà el bon estat aparent de les peces d'entrebigat.

- Es verificaran les característiques geomètriques i d'armat reflectides en

l'autorització d'us del sistema de sostre, segons que s'indica a l'article 9.1 de l'EF- 96.

- Es comprovarà la compatibilitat entre biguetes i peces d'entrebigat, per a la

seva utilització conjunta, d'acord amb l'article 4.1 de l'EF-96.



següents, d'acord amb l'article 9 de l'EF-96, en laboratori homologat i amb els criteris

referenciats entre parèntesi: COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



89

Per les biguetes:

- Col·locació d'armadures (EF-96, art. 2 i EHE, art. 66, 67 i 37.2.4)

- Armadures passives (EF-96, art. 2.1 i EHE, art. 31)

- Armadures actives (EF-96, art. 2.2 i EHE, art. 32)

- Quantia mínima (EHE, art. 42.3)

- Armadura transversal (EHE, art. 44)

- Formigó (EHE, art. 30)

- Destesat i fissuració (EHE, art. 49)

Per les peces d'entrebigat:

- Càrrega (EF-96, art. 3.1).

- Resistència al foc (UNE 23727/90) (EF-96, art. 3.1).

- Resistència a compressió (EF-96, art. 3.2), en el cas d'entrebigats resistents.





Collegi d'Enginyers Tècnics Agrícoles i

Perits Agrícoles de Catalunya




90

ANNEX IV: ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT




91

1.- ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

1. OBJECTE DE L’ESTUDI.

El present estudi de Seguretat i Salut laboral estableix, durant la construcció de

les naus, i els elements complementaris, les previsions respecte la prevenció de

riscs i malalties professionals, així com els derivats dels treballs de reparació,

conservació, entreteniment i manteniment de les instal·lacions preceptives

d’higiene i benestar dels treballadors.

Així mateix, servirà per fixar unes directrius bàsiques a la empresa constructora,

amb la intenció d’assolir l’obligació d’aquesta en el terreny de la prevenció de riscs

professionals, facilitant el seu desenvolupament, sota el control de la Direcció

Facultativa, d’acord amb el Reial Decret 1.627/97 de 24 d’octubre, en el que

s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de

construcció, i en el que a mes a mes s’implanta l’obligatorietat de la inclusió d’un

Estudi de Seguretat i Salut en els projectes d’edificació i obra publica.

Les proteccions col·lectives i personals que es defineixen així com les conductes

que es senyalen tenen caràcter obligatòries i el fet d’incloure-les en l’Estudi Bàsic

de Seguretat i Salut obeeix a raons metodològiques, però tenen el mateix caràcter

contractual que si es trobessin integrades en el Plec de Condicions.

2. JUSTIFICACIÓ DE L’ESTUDI.

D’acord amb el que es disposa en l’article 4 del Reial Decret 1.627/97, per les

característiques de l’obra que estableix aquest projecte, es d’obligat compliment la

redacció d’aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, doncs esta dins dels requisits

demanats:

� El pressupost d’execució per contracta inclòs en aquest projecte, es

inferior a 450.760 €.

� No s’utilitzarà en cap moment mes de 20 treballadors de forma

simultània.

� El volum de ma d’obra estimada serà inferior a 500 dies. COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



92

� El projecte no es compon d’obres per túnels, galeres, conduccions

subterrànies i preses.

3. CARACTERÍSTIQUES DE LES OBRES.

3.1. DESCRIPCIÓ DE L’OBRA.

Les obres consistiran en la construcció de 3 naus ( ó una nau amb tres mòduls ) a

més de les instal·lacions complementàries necessàries per al bon funcionament

de la mateixes.

Totes les obres es realitzaran d’acord a les indicacions establertes en aquest

projecte d’execució.

3.2. UNITATS CONSTRUCTIVES QUE COMPONEN LES OBRES

Segons l’ordre d’actuacions, les unitats constructives son les següents:

� Moviment de terres, per fer els fonaments i la xarxa de fonaments.

� Formigonat dels fonaments i paviment.

� Estructura de formigó i acer

� Coberta i tancaments.

� Adequació interiors

3.3. TIPUS DE RISCS.

3.3.1. RISCS PROFESSIONALS.

Els riscs professionals inherents a la construcció de les naus, i les instal·lacions

complementaries, que s’han identificat son els següents:

� Caigudes d’altura des de la coberta i en els treballs dels tancaments.

� Caigudes al mateix nivell de treball, per acumulació de materials, auxiliars i

altres.

� Atropellaments en el desplaçament de maquinaria d’excavació i camions.

� Bolcs de la maquinaria que intervé en l’obra

� Caiguda de materials des d’altura sobre els operaris




93

� Cops i talls per l’ús d’eines manuals en tot el procés de l’obra.

� Generació de pols o excés de gasos tòxics.

� Dermatitis per contacte amb els formigons i morters.

� Projecció de partícules en el transcurs de quasi tots els treballs.

� Explosions i incendis.

� Electrocucions en la manipulació dels utensilis metàl·lics i sobre la xarxa

d’alimentació elèctrica.

� Torçades, esquinços, esquitxades i punxades.

� Efectes d’ambients amb pols al llarg de tota l’obra.

� Risc en la temporada d’estiu per l’exposició al sol i a les altes temperatures.

� Risc en la temporada d’hivern a l’exposició a les baixes temperatures.

3.3.2. RISC DE DANYS A TERCERS.

Seran els produïts per la possible permanència en el recinte de l’obra de persones

alienes a aquesta, així com per la circulació de vehicles en els accessos,

considerant-se:

� Caigudes al mateix nivell

� Atropellaments.

� Caiguda d’objectes sobre les persones.

3.4. PREVENCIÓ DELS RISCS PROFESSIONALS.

3.4.1. MESURES PREVENTIVES EN L’ORGANITZACIÓ DEL TR EBALL.

Sobre la base de l’organització de l’obra, on les mesures de seguretat i salut

laboral, seran conegudes per l’encarregat de l’obra vetllant pel seu compliment,

les mesures preventives a prendre en l’obra seguiran els següents criteris, les

quals hauran d’arribar als treballadors de manera clara, concreta i fraccionada per

especialitats, havent de donar fe per escrit qualsevol document que se’ls lliuri: COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



94

- Normativa de direcció dirigida i lliurada als operaris de maquines i objectes

per l’aplicació correcta en tot el funcionament.

- Tenir cura del compliment de la normativa vigent en: manipulació de

maquinaria i eines, moviment de materials i carregues, utilització de mitjans

auxiliars.

- Mantenir les eines en un bon estat de conservació.

- Disposició del tràfic de vehicles, accessos i pas dels operaris.

- Senyalització de l’obra en general i d’acord amb la normativa vigent.

- Protecció de buits en general, per evitar la caiguda d’objectes.

- Assegurar l’entrada i sortida de materials de forma organitzada i coordinada

amb els operaris de l’obra.

- Ordre i neteja en tota l’obra.

- Delimitació de les zones de treball i tancat si fos necessari per la prevenció.

- Mesures especifiques:

• En les cimentacions posar tancats o tapar l’excavació durant la interrupció

del procés productiu.

• Durant l’aixecament de l’estructura, coordinació dels treballs de

col·locació de les proteccions col·lectives, protecció dels buits en general,

entrada i sortida de materials en cada planta amb mesures adequades.

• En el ram de paleta treballar conjuntament amb bastides normalitzades. Si

no fos possible, aconseguir que la bastida compleixi la normativa oficial.

3.5. PROTECCIONS INDIVIDUALS.

Les proteccions necessàries per la realització dels treballs previstos des del

projecte són:

- Protecció del operari segons la climatologia , amb roba de treball adequada.




95

- Protecció del cap, cos, extremitats i ulls dels operaris, i contra les caigudes

d’altura, amb els següents mitjans:

S’inclouen com a proteccions del cap i ulls, els següents elements:

� Cascs de seguretat per totes les persones que intervenen en l’obra,

inclosos els visitants.

� Ulleres contra impactes i antipols.

� Careta antipols.

� Filtres per les caretes.

� Protectors auditius.

Com a proteccions del cos s’inclouen:

� Cinturons de seguretat, que s’adaptaran al risc específic de cada tipus

de treball.

� Cinturons antivibratoris.

� Vestits impermeables.

� Davantals de cuir.

Les proteccions de les extremitats superiors seran:

� Guants de goma fins, pels operaris que treballin en contacte amb el

formigó.

� Guants de cuir i antitalls, per la manipulació de materials i objectes

perillosos.

Per protegir les extremitats inferiors es faran servir:

� Botes d’ aigua

� Botes de seguretat amb la puntera reforçada.

3.6. PROTECCIONS COL·LECTIVES.

Les proteccions col·lectives necessàries s’estudiaran sobre els plànols de

l’explotació i en consideració a les partides d’obra, segons els tipus de riscs




96

indicats anteriorment i les necessitats dels treballadors. Les proteccions previstes

son:

� Senyals de l’obra d’indicació de perill:

� Senyal de STOP en sortides de vehicles.

� Obligatori l’ús del casc, cinturó de seguretat, ulleres protectores, màscares,

protectors auditius botes i guants.

� Riscs elèctrics, caiguda d’objectes, caiguda a diferent nivell, maquinaria

pesada en moviment, carregues suspeses.

� Entrada i sortida de vehicles.

� Prohibit el pas a tota persona aliena a l’obra i prohibit encendre foc.

� Senyals normalitzades pel trànsit de vehicles.

� Tancat de l’obra, delimitant i protegint el centre de treball.

� Senyalització amb una cinta del marge de la rampa de l’excavació.

� Barana rígida, tancant el perímetre del buidat de terres.

� Xarxes per treballs de desencofrat.

� Xarxes per protecció de buits horitzontals.

� Es comprovarà que totes les maquines i eines, disposen de les seves

proteccions col·lectives d’acord amb la normativa vigent.

� Us d’extintors portàtils.

Es podran adoptar majors proteccions col·lectives, si resulten de la normativa

vigent i aquí no s’hagin tingut en compte ni comentat, i les consideri necessari

l’autor del pla de seguretat.

Per tant es tindrà en compte totes les proteccions i en especial la formació dels

operaris en la prevenció dels riscs detectats.




97

3.7. MESURES D’HIGIENE PERSONAL I INSTAL·LACIONS DE L

PERSONAL.

Les previsions per aquestes instal·lacions d’higiene del personal son:

- Barracot metàl·lic per vestuari, menjador i serveis.

Totes les instal·lacions disposaran d’electricitat, per l’enllumenat i la calefacció,

del provisional de l’obra.

3.7.1. Dotació de les instal·lacions:

- Nº de treballadors: 4 o 5.

- M2 superfície vestidors: 25

- Nº taquilles: 5

Dotació de serveis: Un habitacle amb placa turca amb cisterna, aigua corrent i

paper higiènic. Una dutxa amb aigua freda i calenta, un lavabo amb aigua

freda i calenta, sabó, assecador i mirall.

Dotació del vestuari: Taquilles individuals amb clau, banc de fusta i mirall.

Dotació de mitjans per l’evacuació de deixalles: Contenidors de brossa amb

bosses de plàstic reglamentaries. Es portaran al contenidor municipal mes

pròxim, diàriament.

3.8. NORMES A COMPLIR PER L’EMPRESA CONTRACTISTA.

- Cada dia es donaran ordres de treball molt concretes, tenint en compte

la seguretat dels treballadors al seu càrrec.

- Vigilarà en tots els components del equip, usin els elements necessaris

de seguretat.

- Vigilarà en la mesura que sigui possible que no es cometin

imprudències.

- Tindrà coneixement de totes les condicions de seguretat que la direcció

de l’obra hagi decidit utilitzar per evitar els accidents, i comprovarà COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



98

personalment, tots els dies, que son adoptades i l’estat de conservació

en que es troben.

- Quan la situació ho requereixi, vigilarà personalment tots els moviments

dels seus homes.

- Exigirà al personal a les seves ordres el compliment de les normes de

comportament respectives.

- Dirigirà personalment el moviment de la maquinaria de desmunt o de

transport de terres per evitar atropellaments.

3.9. FORMACIÓ SOBRE SEGURETAT.

El pla de seguretat especificarà, el Programa de Formació dels treballadors i

s’assegurarà que aquests coneguin el pla. Amb aquesta funció preventiva

s’establirà el programa de reunions del Comitè de Seguretat i Higiene. La

formació i explicació del pla de Seguretat ho farà un tècnic en seguretat.

3.10. MEDICINA PREVENTIVA I PRIMERS AUXILIS.

Medicina preventiva: Les possibles malalties professionals que puguin

originar-se en aquesta obra son les normals que tracta la Medicina del

Treball i la Higiene Industrial.

D’acord amb els Serveis Mèdics d’Empresa que exerceix la direcció i control

de les malalties professionals, referent a la utilització de les mesures

preventives com l’observació medica dels treballadors.

Tot el personal que comenci a treballar en l’obra haurà de passar un

reconeixement mèdic previ, i que es repetirà en el període d’un any.

Primers auxilis: Per atendre els primers auxilis, es disposarà d’una farmaciola

d’urgència als vestuaris amb el material especificat segons la “Ordenanza

General de Seguridad y Salud en el Trabajo”, i es comprovarà que entre els

operaris de l’obra, un almenys, tindrà un curset de socorrisme laboral.




99

Es donarà coneixement al centre mèdic mes pròxim a l’obra, ambulatori o

hospital, amb la direcció i telèfon en llocs visibles, com per exemple en la

tapa de la farmaciola, per un ràpid i efectiu tractament dels accidentats.

4. DISPOSICIONS LEGALS D’APLICACIÓ.

4.1. NORMATIVA VIGENT.

� Ley 31/1995, de 8 de noviembre , de Prevención de Riesgos Laborales.

� R.D. 1627/1997, de 24 de octubre , por el que se establecen disposiciones

mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción.

� O.M. de 28-9-70, por lo cual se establece la Ordenanza Laboral de la

Construcción, excepto aquellos artículos que han sido derogados.

� O.M. de 20-5-52, por el que se aprueba el Reglamento de higiene y

seguridad en el trabajo en la industria de la construcción.

� R.D. 485/1997, de 14 de abril , sobre disposiciones mínimas en materia de

señalización de seguridad y salud en el trabajo.

� R.D. 486/1997, de 14 de abril , establece las disposiciones mínimas de

seguridad y salud en los lugares de trabajo.

� R.D. 487/1997, de 14 de abril , disposiciones mínimas de seguridad y salud

relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en

particular dorso-lumbares, para los trabajadores.

� Convenio 127 de 7-6-67 de la OIT, relativo al peso máximo de la carga

transportada por un trabajador.

� R.D. 1316/1989, de 27 de octubre , sobre protección de los trabajadores

frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo.

� Norma ISO 2631 , relativa a les vibraciones.

� R.D. 614 (BOE 21-6-01), sobre disposiciones mínimas frente al riesgo

eléctrico. COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



100

� R.D. 2413/1973 y O.M. 29-7-98, que aprueban el Reglamento

Electrotécnico de baja tensión.

� R.D. 1215/1997, de 18 de julio , que establece las disposiciones mínimas

de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos

de trabajo.

� R.D. 1495/1986, de 26 de mayo , aprueba el Reglamento de seguridad en

las maquinas.

� R.D. 1435/1992, de 27 de noviembre, y R.D. 56/1995 (modifica el

anterior) , por el que se dictan las disposiciones de aplicación de las

Directivas del Consejo 89/392/CEE, 91/368/CEE, 93/44/CEE, 93/68/CEE,

relativos a la aproximación de las legislaciones de los Estados miembros

sobre maquinas.

� Resolución de 1 de junio de 1996. Publicación de la relación de normas

harmonizadas en el ámbito del R.D. 1435/1992.

� R.D. 39/1997, de 17 de enero , por el que se aprueba el Reglamento de los

Servicios de Prevención. Modificado por el R.D. 720/1998, de 30 de abril.

� Decret 276/1997, de 17 d’octubre , d’autorització d’entitats de formació en

matèria de prevenció de riscos laborals.

� Decret 277/1998, de 21 d’octubre , sobre acreditació i expedició de

certificats als professionals per al desenvolupament de funcions en matèria

de prevenció de riscos laborals i la creació del registre de certificació de

formació.

� R.D. 1407/1992, de 20 de noviembre y R.D. 159/1995, de 3 de febrero,

por el que se regulan las condiciones para la comercialización y libre

circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual (EPI).

� R.D. 773/1997, de 30 de mayo , sobre disposiciones mínimas de seguridad

y salud relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de

protección individual (EPI). COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



101

� O.M. de 9-3-71, en el que se establece la Ordenanza General de

Seguridad e Higiene en el Trabajo, excepto aquellos artículos que han sido

derogados.

� R.D. 1/1995, en el que se establece el Estatuto de los Trabajadores.

� R.D. 1/1994 de 20 de junio , en el que se establece el Texto refundido de la

Ley General de La seguridad Social.

� O.M. de 16-12-87, sobre notificación de los accidentes de trabajo.

� O.M. de 22-4-97, por el que se regula el régimen de funcionamiento de las

Mutuas de Accidentes de Trabajo y Enfermedades profesionales de la

Seguridad Social, en el desarrollo de las actividades de prevención de

riesgos laborales.

� Resolución de 22 de diciembre de 1998, de la Secretaria de Estado de la

Seguridad Social, por lo que se determinan los criterios a seguir en relación

con la compensación de los costes previstos en el articulo 10 de la Orden

de 22 de abril de 1997 .

� Convenio Colectivo Provincial de la Construcción.

� Código de la circulación.

5. CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ.

Totes les peces utilitzades per protecció individual i els elements de protecció

col·lectiva, tindran fixat un període de vida útil, renovant-se aquests al finalitzar el

termini.

Quan per les circumstàncies del treball es produeixi un deteriorament més ràpid

en una determinada peça o equipament, aquest es reposarà, independentment de

la duració prevista per la caducitat o de la data de lliurament.

Tota peça o equip de protecció que hagi sofert un tracte al límit pel que s’ha

dissenyat, serà rebutjat i reposat immediatament.




102

Totes aquelles peces que pel seu us hagin adquirit mes folgança o tolerància que

l’admesa pel fabricant, seran reposades de immediat. L’ús d’una roba o equip de

protecció mai han de representar un risc per si mateixes.

5.1. Normes i condicions tècniques a complir pels e quips de protecció

individual.

- Com a norma general, s’han d’elegir peces còmodes i operatives amb el fi

d’evitar reticències i negatives al seu us.

- Hauran de complir escrupolosament les següents requisits:

• Estaran certificats i portaran de manera visible el marcat CE.

• Si no existeix la certificació d’un determinat equip de protecció

individual i per que aquesta direcció facultativa de Seguretat i Salut

autoritzi el seu us, serà necessari:

- Que estigui en possessió de la certificació equivalent amb respecte

a una norma pròpia de qualsevol dels estats membres de la UE.

- Si no hi hagués la certificació descrita en el punt anterior, seran

admeses les certificacions equivalents dels EUA.

• De no complir-se en cadena les condicions anteriors, i si no es troba

cap EPI que pugui substituir-lo, s’admetran els que estiguin en tràmit de

certificació, desprès dels seus assajos corresponents, excepte quan

pertanyi a la categoria III, en el cas del qual es prohibirà el seu us.

• Ha d’entendre’s autoritzat l’ús dels equips de protecció individual

que compleixin en cadena amb les indicacions expressades en aquest

apartat, només durant el període de vigència que fixi el fabricant.

Arribant a la data de caducitat es substituirà l’ EPI.

- Els equips de protecció individual, s’entenen en aquesta obra

intransferibles i personals, amb excepció dels cinturons de seguretat.

Els canvis de personal requerirà arreplegar les peces usades per

eliminar-les de l’obra. COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



103

- Els equips de protecció individual en us deteriorat o trencat, seran

substituïts immediatament, quedant constància en l’oficina de l’obra

del motiu del canvi i el nom i empresa de la persona que rep el nou

equip de protecció individual.

- En aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, s’entén per equips de

protecció individual utilitzables, sempre i quan compleixin amb les

condicions exigides, els contemplats en ell.

- S’hauran de complir les normes d’utilització dels EPI segons determini la

legislació vigent.

5.2. Normes i condicions tècniques a complir pels e quips de protecció

col·lectives.

- Les tanques autònomes de limitació i protecció hauran de tenir un

mínim de 90 cm d’alçada i estaran constituïdes a base de tubs

metàl·lics.

- Els cables de subjecció dels cinturons de seguretat i els sues

ancoratges hauran de tenir la suficient resistència per suportar els

esforços a que puguin ésser sotmesos amb la seva funció protectora.

- Les plataformes de treball, bastides i passarel·les, hauran de tenir un

mínim de 60 cm d’amplada i estar situades a mes de 2 m del terra.

Hauran de comptar amb baranes o un altre sistema de protecció contra

caigudes. Les baranes seran resistents, tindran una alçada mínima de

90 cm i disposaran d’una vora de protecció, un passamà i una protecció

intermèdia que impedeixi el pas o lliscament dels treballadors.

- Les bastides s’hauran de projectar, construir i mantenir-se de forma que

s’eviti el desplaçament o bolcat accidental. Les bastides mòbils

disposaran dels mecanismes adequats per assegurar-se contra

desplaçaments involuntaris.

- Els extintors hauran de ser de pols polivalent antibrasa, i seran revisats

periòdicament. COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



104

- Els equips de protecció individual estaran en provisió real a l’obra abans

de ser necessari el seu us, amb el fi de ser examinats per la direcció

facultativa o el coordinador de seguretat i salut.

- Seran instal·lats, prèviament, al inici de qualsevol treball que requereixi

el seu muntatge. Queda prohibida la iniciació d’un treball o activitat que

requereixi protecció col·lectiva, fins que aquesta sigui instal·lada per

complert en el àmbit del risc que disminueixi, previngui, neutralitzi o

elimini.

- El contractista queda obligat a incloure i subministrar en el seu Pla de

Seguretat i Salut en el Treball el temps de muntatge, manteniment,

canvi d’ubicació i retirada de cada una de les proteccions col·lectives

que s’enumeren en aquest estudi.

- Tota protecció col·lectiva amb algun deteriorament, serà desmuntada

immediatament i es substituirà l’element deteriorat, per garantir la seva

eficàcia.

- Tota situació que per alguna causa impliqui variació sobre la instal·lació

prevista, serà definida en plànols, per concretar exactament la

disposició de la protecció col·lectiva variada.

- Tot el material a utilitzar en prevenció col·lectiva, s’exigeix que presti el

servei pel qual va ser creat, així quedarà valorat en el pressupost.

- L’adjudicatari de l’obra es el únic responsable d’acord amb el pla

d’execució de l’obra, de subministrar, muntar a temps, mantenir en un

correcte estat i desmuntar, les proteccions col·lectives previstes en el

Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, o aquells que incloguin el pla de

Seguretat que s’aprovi, en base amb aquest treball.




105

6. SERVEIS DE PREVENCIÓ.

6.1. Servei tècnic de seguretat i higiene.

L’empresa constructora encarregada del projecte disposarà d’assessorament

tècnic en matèria de seguretat i higiene.

6.2. Servei Mèdic.

L’empresa constructora encarregada de l’obra disposarà d’un servei mèdic

d’empresa propi o mancomunat.

6.3. Vigilant de seguretat i comitè de seguretat.

Aquesta obra al no disposar d’un nombre suficient de treballadors per constituir el

Comitè de Seguretat, necessita que s’anomeni un Vigilant de seguretat. Les

obligacions i normes d’actuació d’aquest son les que s’indiquen en la Ordenanza

General de Seguridad e Higiene en el Trabajo, en el seu article 9.

6.4. Instal·lacions mediques.

Les farmacioles es situaran en llocs adequats, indicats degudament i es revisaran

mensualment reposant el material necessari.

6.5. Pla de seguretat i Higiene.

El constructor esta obligat a la redacció d’un Pla de Seguretat i Higiene, adaptant

aquest Estudi a els seus mitjans i mètodes de construcció.

El pla serà aprovat explícitament per la Direcció Facultativa de l’obra, la qual

controlarà l’aplicació practica d’aquest.

6.6. Seguretat i Higiene en les instal·lacions a co nstruir.

Totes les instal·lacions hauran de complir la legislació vigent en matèria de

seguretat i higiene en el treball, en tots aquells aspectes en que sigui d’aplicació.

El paviment de les naus constituirà un conjunt homogeni, pla, llis i continu de

material consistent, no lliscant, ni susceptible de ser-ho amb el seu us, i de fàcil

neteja. El constructor detallarà el tractament especial que haurà d’aplicar al sol COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



106

d’aquelles zones que per raó de manteniment pugui representar perill per

relliscades i caigudes degudes a l’aparició d’humitat, gel, olis, etc.

Els elements que presentin algun tipus de perill aniran pintats amb els colors de

seguretat que es regulen en la norma UNE-1.115.










107

ANNEX V: COMPATIBILITAT URBANÍSTICA




108

1.12. MEMORIA DESCRIPTIVA DE L’ACTIVITAT PROJECTADA

1.12.1. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

L'activitat exposada en la present memòria descriptiva és eminentment ramadera,

i més concretament de l'espècie porcina.

1.12.2. OBJECTIU DE L’ACTIVITAT PROJECTADA

La redacció del present projecte és per complir el següent objectiu:

� Ampliar l'explotació porcina d’engreix “Granja Les Eres ”,amb marca oficial

587:AP fins a una capacitat final de 7.200 places de porcí d’engreix

mitjançant la construcció de 3 naus.

Amb l’ampliació, l'explotació passarà a tenir la següent capacitat:

Espècie productiva Aptitud Capacitat URP

Porcina Porcs Engreix 7.200 1.800

Total 1.800,00

En el projecte també es descriuen els complements i mesures correctores

necessàries pel bon funcionament de l'explotació.




109

1.13. INSTAL·LACIONS DE L’ACTIVITAT

En total a la parcel·la on es duu a terme l'activitat ramadera s'hi comptabilitzaran

els següents elements constructius.

Núm. Edifici Ús / destinació (1) Superfície m2(2)

Nau 1 Existent Porcs d’engreix 1.243,72

Nau 2 Existent Porcs d’engreix 828,00




Nau 6A A construir Porcs d’engreix 700,00 (50,00x14,00)

Nau 6B A construir Porcs d’engreix 700,00 (50,00x14,00)

Nau 6C A construir Porcs d’engreix 672,00 (48,00x14,00)

Magatzem 1 Existent Emmagatzematge palla 668,80

Magatzem 2 Existent Magatzem agrícola 68,00




Vestuari Existent Vestuari 5,22

Caseta Existent Magatzem bomba 4,07

Total 7.213,57

(1) Porcí d'engreix, porcí reproductor, boví de llet, magatzem agrícola, coberts, habitatge, etc. (2) Mides exteriors

No es tenen en compte a efectes d’ocupació aquelles instal•lacions no

corresponents a edificis (gual sanitari, basses d’emmagatzematge, contenidor

de cadàvers, dipòsit d’aigua...).

Tenint en compte que les finques (344 i 345) on s'ubiquen les instal·lacions

tenen una superfície conjunta de 34.408 m2, el percentatge d'ocupació

mitja del complex serà el 20,96 %. (Aquesta superfície s’ha calculat tenint en COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



110

compte la superfície de les edificacions existents i les projectades exposades

anteriorment).

Si estudiem individualment les dos parcel·les que formaran el complex, la

finca numero 344 que es on s’ubiquen les instal·lacions existents amb una

superfície de 18.218 m2, presenta una ocupació del 28,22 %, i la finca numero

345 que es on s’ubicaran les noves instal·lacions amb una superfície de

16.190 m2, el percentatge d'ocupació d'aquesta serà el 12,80 %.

Destacar que tant individualment com conjuntament els percentatge

d’ocupació no superen el màxim permissible segons les normes establertes

per l’Ajuntament de Preixens

Les instal·lacions de l'explotació (existents + naus a construir) tindran una

ocupació a la finca de 7.213.57 m2.

La superfície de les naus a construir serà de 2.072 m2

En el plànol núm. 3 es visualitza la distribució relativa de les diferents

instal·lacions dins el complex de l'explotació.

Les instal·lacions agrícoles a construir respectaran les condiciones d’edificació

establertes per l’Ajuntament de Preixens, de l’ús agrícola tant en la modalitat

de granges com en la modalitat de magatzems agrícoles, així com per la

protecció de vies rurals, camins, vies d’aigua i carreteres.




111

1.14. NORMES URBANÍSTIQUES

Les instal·lacions agrícoles a construir descrites en el present projecte,

respectaran les condiciones d’edificació establertes per l’Ajuntament de

Preixens, de l’ús agrícola en la modalitat de granges, així com per la protecció

de vies rurals, camins, vies d’aigua i carreteres.

Els paràmetres urbanístics reguladors són els següents:

PARAMETRE URBANÍSTIC NORMES SEGONS PROJECTE

Parcel·la mínima 10.000 m2 34.408 m2 (Compleix)

Separació llindars tots els llindars 5 m Compleix (Veure plànol 4)

Pendent < 20% Compleix

Ubicació Sentit corbes de nivell Compleix (Veure plànol 4)

Sostre màxim 7.500 m2 7.213,57 (Compleix)

Ocupació màxima planta 50 % 20,96 % (Compleix)

Alçada màxima edificació 5 m 4,90 m (Compleix)

Distància sol urbà 250 m 258 m (Compleix)

Distància habitatges altres finques 100 >100m (Compleix)

Distancia camins Xarxa Bàsica 12 m de l’eix

Secundari 6 m de l’eix Compleix (Veure plànol 4)

Sistema Hidrogràfic (CLAU-H) Zona Servitud 5 m

Zona Policia 100 m 225 m (Compleix)

No existeixen ni vies d’aigua ni carreteres properes a l’explotació.

En tot cas per la naturalesa i objectiu del present projecte, es compliran les

condicions higiènic-sanitàries reglamentaries, tant pel que fa al respecte del

bestiar estabulat, com en relació amb l’evacuació de residus i aigües residuals.

Després de les dades exposades, es comprova que el projecte compleix la

Normativa Urbanística Vigent per tal de ser-ne auto ritzada la seva

construcció. COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



112

1.15. NECESSITATS D’ÚS I APROFITAMENT DEL SÒL I DE L

SUBSÒL

Usos previs del sòl:

La finca on es preveu situar la nova instal·lació, és de cultiu.

Usos futurs del sòl:

No s'utilitzarà tota la superfície disponible per a l'explotació

Superfície a construir per la nova edificació: 2.072 m2

Limitacions causades per l'activitat:

Per una banda, la impossibilitat de recuperar el sòl per a ús agrícola.

Per altra banda, les possibles molèsties per males olors i pels residus de

l'explotació que pugui ocasionar als veïns, així com la limitació a aquests d'establir

al voltant de l'explotació projectada, una nova instal·lació ramadera.

Mesures correctores:

Referent als residus produïts per l'explotació s'han disposat una sèrie de mesures

correctores en el projecte, limitant així el possible impacte negatiu al medi.

Subsòl:

No es produirà una afectació important al subsòl. Els possibles riscos per

filtracions d'aigües residuals i contaminació per nitrats d'aquests, s'evitaran

mitjançant la impermeabilització de les infraestructures d'emmagatzematge.




113

1.16. REQUERIMENTS DE L’ACTIVITAT RESPECTE ALS SERV EIS

PÚBLICS MUNICIPALS

No se'n requereixen ja que l'explotació ja disposa de tots els serveis

necessaris per tal de dur a terme l'activitat.










114

ANNEX VI COMPLIMENT ALTRES NORMES I REGLAMENTS




115

1 REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ

La instal·lació elèctrica, complirà el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió.

La instal·lació elèctrica interior disposa de línies monofàsiques, destinades a

endolls, aparells i il·luminadors, i trifàsiques, destinades a maquinària i a endolls

trifàsics. Les línies elèctriques interiors s'executaran amb cables unipolars de

coure aïllats amb policlorur de vinil i col·locats sota tub protector, amb una tensió

d'aïllament de 750 V. Les seccions dels cables s'han determinat per a complir

amb la instrucció MI-BT-19. L'escomesa s'executarà amb cables aeris unipolars

de coure aïllats amb policlorur de vinil a una tensió d'aïllament de 0,6/1 kV. La

secció s'ha determinat amb les indicacions de la instrucció MI-BT-06..

La posada a terra compleix amb les indicacions de la instrucció MI-BT-18. La

posada a terra s'efectua mitjançant 1 piqueta de 2 metres de longitud, enterrades

verticalment a la part exterior de la nau, pròxima al quadre general de distribució.

Les piquetes s'uniran al punt de presa de terra amb un conductor un de coure de

35 mm2 de secció. Totes les parts metàl·liques de la instal·lació al igual que les

preses de corrent, porten un born de posada a terra.

Per a la protecció dels contactes elèctrics indirectes, i per a complir amb les

exigències de la instrucció MI-BT-24, s’instal·laran interruptors diferencials per a

protegir contra els contactes indirectes de la intensitat nominal i de la sensibilitat.

L'enllumenat interior es realitzarà amb un focus de 200 W de potència, disposat

amb llumenera amb pantalla de plàstic.

2 REGLAMENT D’INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES

No hi ha instal·lacions petrolíferes.




116

3 CRITERIS AMBIENTALS I D'ECOEFICIÈNCIA EN ELS EDIF ICIS

L'adopció dels criteris ambientals i d'ecoeficiència en el edificis de nova

construcció, fixats en el Decret 21/2006, de 14 de febrer, no és d'aplicació en els

edificis agrícoles.

4 GESTIÓ DELS ENDERROCS I ALTRES RESIDUS DE LA

CONSTRUCCIÓ.

D'acord amb el Decret 89/2010, de 29 de juny, es contractarà un gestor autoritzat

per a garantir la correcta destinació dels residus d'excavació i de construcció

generat en les obres d'execució.. La terra dels fonaments i fosses internes es

gestionarà com terra vegetal a la resta de finca del promotor.

5 DECISIÓ 2000/479/CE, DE 17 DE JULIOL, DE LA COMIS SIÓ EUROPEA

SOBRE L'INVENTARI EUROPEU D' EMISSIONS CONTAMINANTS (EPER).

Les explotacions amb més de 2000 places de porcs d'engreix o 750 places de

truges han de notificar aquelles dades que han de formar part de l'Inventari

d'Emissions i Fonts Contaminants, per la qual cosa es d’aplicació en el present

projecte.




117

ANNEX VII ESTUDI LUMÍNIC




118

1 DADES DE L’EXPLOTACIÓ

• Nom explotaci ó: GRANJA LES ERES

• Titular: ISMAEL HUGUET GILI

• NIF: 43.738.989G

• CCAE: 01.231 Explotació intensiva de bestiar porcí

• Adreça: Ctra. Castellserà (Pol 5 – Parc 344-345)

• Municipi: Preixens

• Codi postal: 25315

• Comarca: Noguera

• Marca oficial: 587:AP

• Persona de contacte: Ismael Huguet Gili

• Telèfon: 973390912

2 OBJECTIUS

La redacció del present projecte és per complir el següents objectius:

• Ampliar l'explotació porcina d’engreix “Granja Les Eres ”,amb marca oficial

587:AP fins a una capacitat final de 7.200 places de porcí d’engreix

mitjançant la construcció de 3 naus.

Amb aquesta finalitat es descriuen les instal•lacions actuals i futures de

l’explotació i es justifica el compliment de la normativa d’aplicació i en especial a

legislació mediambiental. En el projecte també es descriuen els complements i

mesures correctores necessàries pel bon funcionament de l'explotació.

3 INSTAL·LACIONS D’IL·LUMINACIÓ EXTERIOR

Les instal·lacions de l'activitat ramadera disposen de làmpades ubicades a les

façanes dels extrems de les naus, les quals il·luminen les entrades d'aquestes.

Les làmpades en qüestió són de vapor de sodi a baixa pressió, les quals projecten

una il·luminació vertical damunt de les entrades de les naus. Aquestes làmpades

disposen d'elements de protecció a la part superior dels pàmpols, els quals eviten

la projecció del flux lluminós per damunt de la horitzontal de la làmpada. COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



119

La potència de les làmpades que hi ha a les façanes frontals de les naus de

l'explotació és entre 70 i 100 W.

Es projecta a les noves naus llums de les mateixes característiques.

4 ZONA DE PROTECCIÓ A LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

4.1. ZONIFICACIÓ

D'acord amb el que estableix l'article 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, a

Catalunya es consideren quatre zones en funció de la protecció a la contaminació

lluminosa. El grau de major protecció és per les zones E1 i el de menor protecció

és per les E4:

Les zones E1 són les zones de màxima protecció a la contaminació lluminosa;

corresponen a les àrees coincidents amb els espais d'interès natural, les àrees de

protecció especial i les àrees coincidents amb la Xarxa natura 2000.

Es considera com a zona E2 el sòl no urbanitzable fora d'un espai d'interès

natural o d'una àrea de protecció especial o d'una àrea de la Xarxa natura 2000.

Les zones E3 són les àrees que el planejament urbanístic les qualifica com a sòl

urbà o urbanitzable.

Les zones E4 són àrees en sòl urbà d'ús intensiu a la nit en activitats: comercials,

industrials o de serveis i també vials urbans principals. Les determina l'ajuntament

de cada municipi, el qual haurà de notificar la proposta de zonificació al

Departament de Medi Ambient i Habitatge, que n'haurà de fer l'aprovació. No

poden classificar-se zones E4 a menys de 2 km d'una zona E1.

L'activitat projectada està ubicada en zona E2 (sòl no urbanitzable fora d'un espai

d'interès natural o d'una àrea de protecció especial o d'una àrea de la Xarxa

natura 2000).




120

5 CARACTERÍSTIQUES DE LES INSTALLACIONS I ELS APARELL S

D'ILLUMINACIÓ

Les instal· lacions d’il· luminació exterior que s'utilitzen a l'activitat present i

que s’utilitzaran a les noves instal·lacions, són làmpades que s'ubiquen als

extrems de cada una de les naus que disposa l'explotació ramadera, les

quals s'utilitzen ocasionalment en períodes nocturns per la càrrega i

descàrrega d'animals. A continuació se'n descriuen les seves característiques

5.1. LAMPADES

Les làmpades que s'utilitzen als exteriors de les naus ramaderes són d'alta

eficiència energètica i de mínima emissió de flux lluminós en radiacions de

longitud de ona inferiors a 440 nanòmetre.

Aquestes làmpades són compatibles amb les exigències funcionals i

paisatgístiques de l'entorn.

Les làmpades que s'utilitzen són de vapor de sodi a baixa pressió.

5.2. PÀMPOL

El flux d'hemisferi superior instal· lat dels pàmpols de les llums de les

instal·lacions d’il·luminació exterior de les naus ramaders seran com a màxim

d’un 5% en horari de vespre i d’un 1% en horari de nit.

L'activitat no disposarà d’il·luminació exterior de tipus viari, enllumenats de pas

de vianants i il·luminació produïda per un projector.

5.3. IL·LUMINACIÓ

Si com a conseqüència de la il·luminació d'un espai es produeix una il·luminació

residual o sobrera, que envaeix un lloc que no li correspon, aquesta serà inferior a

d’un 5% en horari de vespre i d’un 1% en horari de nit.




121

6 SISTEMES DE REGULACIÓ HORÀRIA

Les instal·lacions d’il·luminació exterior de les naus ramaderes no disposaran de

sistemes de regulació horària.

Les làmpades només s'activaran en períodes nocturns de càrrega i descàrrega

d'animals, i la seva activació serà manual sense cap tipus de dispositiu de regulació.

7 PROGRAMA DE MANTENIMENT

El programa de manteniment de les instal·lacions i dels aparells d’il· luminació

exterior ha de complir amb el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova

el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig,

d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

La neteja dels grups òptics, el control de l'enfocament dels pàmpols dels

llums es dur i es durà a terme mensualment.

8 MEMÒRIA JUSTIFICATIVA D'ÚS EN HORARI DE NIT

Les naus de l'explotació ramadera disposaran de làmpades ubicades

en les façanes dels extrems de les naus, a sobre de les portes d'accés.

Aquestes làmpades només s'utilitzaran en moments de càrrega i

descàrrega d'animals, com a mitjana deu vegades al mes.

Durant la realització d'aquestes operacions s'ha d'utilitzar llum exterior per

facilitar-ne les tasques de càrrega i descàrrega d'animals.

9 NORMATIVA D’APLICACIÓ CONTEMPLADA

o Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat

econòmica

o Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental

d'activitats.




122

o Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de

desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental

de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

10 CONCLUSIONS

Tota la il·luminació exterior de les instal·lacions de les naus ramaderes s'adeqüen

i compleixen el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de

desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de

l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

També complirà amb l'esmentat Decret totes les accions que facin referència al

manteniment de les instal·lacions d’il·luminació exterior.

Així, pel que s'exposa als punts anteriors l'explotació ramadera "Granja Les Eres"

disposa d’instal·lacions adequades per a la protecció del medi nocturn.










123

ANNEX VIII ESTUDI ACÚSTIC




124

1 ANÀLISI ACÚSTICA DE LA CAPACITAT DEL TERRITORI

1.1 Descripció de les zones de sensibilitat acústica de l'activitat i el seu entorn

L'explotació ramadera "Granja Les Eres" està ubicada en un paratge rural i en sòl

no urbanitzable. el nucli urbà mes proper és troba a una distància a 265 m.

En tractar-se d’una zona no urbanitzable podria classificar-se com a zona d’alta

sensibilitat però al estar fora de zona d’espais d’interès natural i relativament

allunyades de zones urbanes, es conclou que fins que no es disposi de material

municipal que especifiqui concretament la zona de sensibilitat, es tracta d’una

zona que NO afecta acústicament de forma negativa ni directa ni

indirectament cap agent existent.

1.2 Nivells d'immissió que atorga el mapa de capacitat acústica a

l'emplaçament i l'entorn de l'activitat

El municipi de Preixens no disposa de mapes de capacitat acústica en zona no

urbanitzable.

2 ANÀLISI ACÚSTICA DE L’ACTIVITAT

2.1 Descripció del local de l'activitat que especifiqui els usos dels locals

adjacents i llur situació respecte a usos sensibles al soroll

En total a la parcel·la on es duu a terme l'activitat ramadera s'hi

comptabilitzaran els elements constructius i amb la superfície d’ocupació,

descrits a la memòria del projecte al punt 5. Descripció de les instal·lacions.

Les naus a construir es realitzaran amb tancaments de diferents

naturalesa, de blocs de termoargila, panells de formigó armat i panells

sandwich d’acer galvanitzat. Les cobertes s’executaran amb panells sandwich

d’acer galvanitzat.




125

2.2 Detall dels focus sonors i vibratoris

A l'activitat hi haurà dos tipus de focus sonors i vibratoris:

- El transit de vehicles aliens a l'explotació.

- El so dels mecanismes de repartiment del pinso.

- El so dels animals

D'aquests tipus de focus sonors no n'hi cap que superi els 50 dB a una distància

de 100 m, i tampoc n'hi ha cap que es transmeti durant tot el dia.

De manera, que cap dels focus que es poden localitzar a l'activitat provocaran

molèsties ja que no hi ha cap nucli urbà a una distància inferior als 2.000 m.

2.2 Estimació del nivell d'emissió d'aquests focus a l'interior i a l'exterior

de l'activitat

Els focus de l'interior de l'activitat seran els següents:


- El so dels animals.

Els focus gairebé seran inapreciats des del seu exterior, i com a

màxim el nivell d'emissió serà d'uns 30 dB.

Els focus de l'exterior de l'activitat seran els següents:

- El transit de vehicles aliens a l'explotació.


El nivell d'emissió màxim serà de 70 dB a l'entorn més immediat

(25m).




126

3 AVALUACIÓ DE L’IMPACTE ACÚSTIC

Els nivells d'immissió acústica de l'activitat estimats no incrementen els nivells de

les zones de sensibilitat acústica de la capacitat del territori, de manera que

l'impacte acústic serà compatible amb el seu entorn.

Per aquest fet, no s'estima la utilització de materials especials per a l'aïllament

acústic de l'activitat, ja que amb els materials utilitzats serà suficient per evitar una

contaminació acústica a l'entorn més immediat.










127

ANNEX IX ACCIONS ADOPTADES PER AL CALCUL COSNTRUCTIU




128

1 NAU TIPUS

1.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA NAU TIPUS

Es tractarà d’una nau amb tres mòduls tancats, amb estructura de formigó. Cada

mòdul tindrà una planta rectangular amb una superfície d’ocupació de 14,40 m x

14,40 m. ( 696,96 m2 )

La nau tindrà una coberta a dues aigües amb una pendent del 15%. L’alçada

màxima al carener serà de 5,70 m.

Cada mòdul estarà format per set encavallades, amb una separació entre pilars

de 6,0 m.

Recolzades sobre els suports es trobaran jàsseres peraltades de 14,40 m de

longitud.

Els tancaments de la nau estaran formats per parets de bloc ceràmic de 20 cm

de gruix.

1.2 CÀLCUL DE LA COBERTA

Es realitza el càlcul per a corretges de 6,20 m de longitud. Les biguetes seran

de formigó prefabricat amb una separació entre elles d'1,15 m.

El material de coberta estarà format per plaques de fibrociment amb

aïllament interior de poliuretà projectat.

Accions sobre les corretges

� Acciones constants = 44,63 kg/m

� Sobrecàrrega de neu= 57,92 kg/m

� Sobrecàrrega de vent

Si es considera que l’emplaçament de l'explotació és en zona eòlica X situació

topogràfica normal i amb menys del 33% de forats en la construcció, la càrrega COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



129

de vent sobre la coberta que resulta sempre va en sentit contrari a les càrregues

permanents i per tant actuarà favorablement.

Hipòtesi A:

m = -7 kg/m2

n = -13 kg/m2

Hipòtesi B:

m = -44 kg/m

n = -51 kg/m2

Càrregues majorades: (Hipòtesi mes desfavorable és la II , amb mes d'una

acció variable, de la EHE):

yfg: 1,50: accions constants (desfavorables)

yfq: 1,60: accions variables (desfavorables))

qx= 174,53 kg/m

qy = 20,94 kg/m

Mx = 0,125 * qx* I2 = 545,41 kg m

My = 0,125 * qy* I2 = 65,45 kg m

Es col·locaran biguetes de formigó de 18 cm de cantell amb capacitat per

suportar un moment flector mínim de 545 kg.m.

1.3 CÀLCUL DE LA JÀSSERA

Les jàsseres seran peraltades de formigó prefabricat. Tindran que suportar

tot el pes de la coberta i es recolzaran damunt els pilars que es troben cada 5,0

ó 6,0 m. La seva longitud serà de 14,00 m.

Accions sobre la jàssera

� Accions constants= 658,7'1 kg/m

� Sobrecàrrega de neu = 248,22 Kg/m COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



130

Càrregues majorades amb la hipòtesi mes desfavorable resulta 1385,22 kg/m:

El moment flector màxim serà: Mf = (PL2)/8 = 76360,37 kg.m

L’esforç tallant màxim serà: Ec = (PL)/2 =14544,83 kg

Es disposaran encavallades prefabricades i peraltades de formigó de 14 m de

longitud, amb una capacitat per suportar com a mínim una carrega de 1385,22

kp/m, el que suposa un moment flector de 76360,37 kg.m i un esforç tallant de

14544,83 kg.

1.4 CÀLCUL DELS PILARS

Els pilars seran de formigó prefabricat. Tots seran suports exteriors col·locats a

una distancia de 5,0 ó 6,0 m. Sobre ells recolzaran les jàsseres.

Accions sobre els pilars

ACCIONS VERTICALS

- Accions constants

Pes propi = 1200 kg

Pes de corretges =1215 kg

Pes de coberta = 785,5 kg

Pes de la jàssera = 4914 kg

Pes de la jàssera = 6216 kg

Total acciones constants = 8116,5 kg

- Sobrecárrega de neu = 2587,74 Kg

ACCIONS HORITZONTALS

La nau estarà situada en zona eòlica X i situació topogràfica normal. Amb

una alçada de pilar de 3 m suposa una carrega horitzontal del vent d'uns 62

kg/m2, que és la suma d'una pressió i una succió: COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



131

p = 62 kg/m2 x 2/3 = 41,33 kg/m2

s = 62 kg/m2x 1/3 = 20,67 kg/m2.

Les forces sobre els pilars seran:

P = 41,3 kg/m2x 5 m = 206,67 kg/m2.

S = 20,6 kg/m2 x 7,2 m = 103,33 kg/m2.

Per a calcular la reacció X que actua sobre l'extrem superior del pilar,

s'igualen les fletxes que es produeixen en pilar sotmès a barlovent i a sotavent:

S'obté com a resultat: X = 58,13 kg

Els esforços als pilars seran:

M(X=o) = 755,63 kg.m

Q(x=o) = 561,88 kg

Es realitza el càlcul de l'axil (N) moment flector (M) i tallent (Q) per les

hipòtesis mes desfavorables:

N= 16315,13 kg

M= 1088,10 kg.m

Q= 809,10 kg

Es disposaran pilars de formigó prefabricat de 30 x 30 cm, amb capacitat per a

suportar els esforços calculats




132

S’executaran sabates rectangulars de 1,20 m x 1,20 m i 0,90 m de cantell de

formigó armat HA-25/B/20/IIa. El pilar estarà encastat al fonament 80 cm.

La graella de tracció estarà integrada per barres de 12 mm de diàmetre de acer

B-500-S cada 20 cm. El recobriment de les armadures pel formigó, es farà

seguint l’article 37.23.4. de la Norma EHE: En el nostre cas, segons la taula

37.2.4 del mateix article, el recobriment mínim és de 40 mm. La distancia entre

les armadures complirà allò que estableix l'article 67.3 per armadures actives.

En sentit vertical es col·locaran 8 rodons de 12 mm de diàmetre. En sentit

transversal hi hauran cèrcols de 8 mm de diàmetre separats 10 cm, fins

sobrepassar els 80 cm de encast del pilar.

Entre pilars es disposaran murs de 30 x 90 cm de secció, que conformaran la

fossa de purins. Aquests, estaran executades, igualment, amb formigó HA-

25/B/20/lla. Les armadures estaran composades per quatre barres de 16 mm

de diàmetre lligades amb cèrcols de 6 mm col·locats cada 24 cm.










133

ANNEX X: RELACIÓ DE DOCUMENTACIÓ APORTADA




134

1. FULL DE DADES GRANJA LES ERES MARCA OFICIAL 587 AP

2. PÒLISSA RECOLLIDA I TRANSPORT DE CADÀVERS

3. REBUTS I PÒLISSA TRANSPORT DE RESIDUS ESPECIALS RAMADERS I

SUBMINISTRAMENT D’AIGUA I SUBMINISTRAMENT ELECTRIC

4. RESOLUCIÓ SOL·LICITUD D’AUTORITZACIÓ AMBIENTAL 18/10/2007

5. CERTIFICATS PLA CONJUNT PC012, AGRUPACIÓ DE PAGESOS I RAMADERS

DEL MUNICIPI DE PREIXENS.

6. DOCUMENT EXPLOTACIÓ PRIORITARIA




135

1. FULL DE DADES GRANJA LES ERES MARCA

OFICIAL 587 AP COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida





137

2. PÒLISSA RECOLLIDA I TRANSPORT DE CADÀVERS COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida









141

3. REBUTS I PÒLISSA TRANSPORT DE RESIDUS

ESPECIALS RAMADERS I SUBMINISTRAMENT

D’AIGUA I SUBMINISTRAMENT ELECTRIC COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida















148

4. RESOLUCIÓ SOL·LICITUD D’AUTORITZACIÓ

AMBIENTAL 18/10/2007 COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida


Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Diagonal 523-525 08029 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 76 30

1

Resolució de 18 d’octubre de 2007 , per la qual s’atorga a l’empresa Ismael Huguet Gili l’autorització ambiental per al projecte d’adequació a la Llei 3/98 i ampliació d’una explotació porcina emplaçada al polígon 5, parcel·la 344 del terme municipal de Preixens. Fets L’empresa Ismael Huguet Gili ha sol·licitat l’autorització ambiental per al projecte d’adequació a la Llei 3/98 i ampliació d’una explotació porcina emplaçada al polígon 5, parcel·la 344 del terme municipal de Preixens.

Dades de l’expedient OGAU: Lleida Data registre d’entrada: 10/07/2006 Núm. de sol·licitud: LA 2006 0203 Marca oficial: 587 AP Tipus d’expedient: Autorització amb declaració d'impacte ambiental Annex I Apartat 11 Subapartat 1b Descripció de l’activitat: Instal. ramaderes destinades a la cria intensiva de més de 2.000 places de porcs d’engreix (> 30 kg) Fonaments de dret Primer: La documentació que acompanya la sol·licitud compleix els requeriments

establerts en el Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

Segon: La sol·licitud s’ha sotmès als tràmits previstos en el Decret 136/1999, de

18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i s’adapten els seus annexos.

Tercer: En el tràmit d’informació pública efectuat per l’Oficina de Gestió Ambiental

Unificada dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Medi Ambient i Habitatge, no s’han presentat al·legacions.

En el tràmit d’informació veïnal efectuat per l’Ajuntament de Preixens, no s’han presentat al·legacions.

Quart: En el tràmit d’audiència la proposta de resolució realitzada per la Ponència

Ambiental s’ha tramès a l’interessat i a l’ajuntament de Preixens i no s'han presentat al·legacions.



2

D’acord amb el que s’estableix a l’article 34.5 del Decret 136/1999 a proposta de la Ponència Ambiental, RESOLC, 1. Atorgar l’autorització ambiental a l’empresa Agrolerida, SA pel projecte

d’adequació a la Llei 3/98 i ampliació d’una explotació porcina emplaçada al polígon 5, parcel·la 344 del terme municipal de Preixens.

2. Les característiques de l’activitat, els nivells d’emissió, les prescripcions

tècniques i el règim de control, són les que s’assenyalen en l’annex d’aquesta resolució visada per la Directora General de Qualitat Ambiental.

3. L’autorització ambiental atorgada es revisarà, en el termini de 8 anys, llevat

que s’hi produeixin abans canvis substancials que obliguin a la tramitació d’una nova autorització o que s’incorri en algun dels supòsits de revisió anticipada recollits en l’article 67 del Decret 136/1999.

Cal notificar aquesta Resolució en la forma prevista a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener. Aquesta Resolució exhaureix la via administrativa, d’acord amb l’article 85 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat. En contra de la mateixa, podeu interposar recurs de reposició, amb caràcter potestatiu, davant el conseller de Medi Ambient en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de la seva notificació, d’acord amb els article 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, en la redacció donada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, o bé directament recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent a la notificació, d’acord amb l’article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (BOE 167, de 14 de juliol). Barcelona, 18 d’octubre de 2007 Francesc Baltasar i Albesa Conseller de Medi Ambient i Habitatge





3

ANNEX a la Resolució de 18 d ‘octubre de 2007, per la qual s’atorga a l’empresa Ismael Huguet Gili l’autorització ambiental per al projecte d’adequació a la Llei 3/98 i ampliació d’una explotació porcina emplaçada al polígon 5, parcel·la 344 del terme municipal de Preixens. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMB IENTAL 1) El projecte presentat, redactat per la Sra. Laura Freixa Casabella, enginyera

tècnica agrícola, consisteix en l’adequació a la Llei 3/98 i ampliació d’una explotació porcina d’engreix.

L’explotació actual té una capacitat per 3.000 porcs d’engreix, i amb l’ampliació es vol aconseguir una capacitat de 4.800 porcs d’engreix. L’explotació actual la composen 3 naus, 5 coberts, 2 basses d’aigua, vestuari, magatzems i una bassa de purins. Per l’ampliació es projecta construir dues naus addicionals i ampliar la bassa de purins. La capacitat d’emmagatzematge de les dejeccions ramaderes prevista en el projecte tècnic i en el Pla de Gestió de les Dejeccions Ramaderes (núm. PC012) és de 2.754 m3 per als purins, mentre que un cop realitzades les obres d’ampliació de l’explotació la capacitat disponible arribarà a la capacitat mínima necessària de 3.440 m3 per als purins.

La finca s’abasteix de l’aigua que proporciona la xarxa de reg, amb un consum aproximat de 10.512 m3/any.

2) L’estudi d’impacte ambiental analitza de forma prèvia a l’execució del projecte

l’estat inicial dels factors ambientals, estableix els efectes previsibles sobre els factors ambientals i defineix les mesures preventives i correctores de l’impacte.

3) Els residus generats per l’activitat són els següents: Descripció Classe Codi(*) Producció Residus agroquímics,... P 020108 45 kg/any Animals morts NP 020102 240 u/any

(*)codificació d’acord amb el Catàleg europeu de residus (CER) Per a la gestió dels residus es disposa d’una pòlissa d’assegurança agro-ramadera per a la gestió dels cadàvers d’animals amb un gestor de residus autoritzat i d’un compromís de modificar la pòlissa d’assegurança agro-ramadera d’acord amb el nombre d’animals de l’explotació. 4) Emissions generades a les aigües

No s’autoritza cap abocament d’aigües residuals. COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida


4

CAPACITAT I VULNERABILITAT DEL MEDI RECEPTOR L’activitat projectada globalment no comporta efectes notables pels factors ambientals si la seva gestió es porta a terme d’acord amb les condicions establertes en el pla informat de gestió de les dejeccions ramaderes, el projecte, l’estudi d’impacte ambiental, i en les addicionals fixades en aquesta resolució. El Pla de Gestió de les dejeccions ramaderes (PC012), regulat segons el que s’indica en el Decret 220/2001, d’1 d’agost, ha estat informat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural en data 22 de febrer de 2007. La generació anual prevista de nitrogen en les dejeccions generades pel bestiar que consta a l’expedient d’autorització ambiental és de 34.800 kg, dels quals 21.750 kg procedeixen del bestiar existent. Aquest increment de nitrogen compleix l’Acord de la Ponència Ambiental, concretament del punt c.3, al tractar-se d’una explotació agrària catalogada com a prioritària amb anterioritat a l’1 de gener de 2005. Es preveu que 34.800 kg de nitrogen es gestionarà dins del Pla de gestió PC012. AVALUACIÓ

L’activitat projectada globalment no ha de comportar efectes significatius pels vectors ambientals si la seva gestió es porta a terme d’acord amb les condicions establertes en el pla informat de gestió de les dejeccions ramaderes, en el projecte, l’estudi d’impacte ambiental, i amb les prescripcions tècniques, els nivells d’emissió i el règim de control continguts en aquest annex. Atesa la capacitat del medi receptor i l’existència d’efectes poc significatius que l’activitat projectada pot transferir als vectors ambientals, el seu impacte global es considera moderat sobre la conservació i protecció del medi afectat i dels recursos naturals. Aquesta avaluació concorda amb la Declaració d’Impacte Ambiental formulada amb caràcter favorable per la Ponència Ambiental en data 3 de juliol de 2007 i que qualifica l’impacte global de l’activitat com a moderat. PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES I NIVELLS D’EMISSIÓ 1. Mesures relatives als residus

a) Per als residus agroquímics

- L’emmagatzematge d’aquests residus s’efectuarà, en recipients tancats. COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida




5

- El temps màxim d’emmagatzematge d’aquests residus perillosos no superarà els sis mesos.

- La gestió d’aquests residus zoosanitaris es realitzarà mitjançant gestors de residus autoritzats o bé, per la seva recollida, es podran utilitzar els serveis d’associacions o de distribuïdors de productes zoosanitaris.

b) Per als animals morts

La gestió s’efectuarà mitjançant un gestor autoritzat, tenint en compte les següents condicions: - al produir-se una baixa, caldrà avisar al servei de recollida amb la màxima

brevetat possible. - el contenidor haurà d’estar tapat i s’haurà de situar en una zona de fàcil accés

pels vehicles de recollida; - el contenidor i el seu entorn s’haurà de mantenir en bones condicions de

neteja i desinfecció; 2. Mesures relatives a les dejeccions ramaderes

a) Caldrà complir amb el que disposa el Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramaderes, modificat pel Decret 50/2005 de 29 de març.

b) Aplicació agrícola:

L’aplicació agrícola de les dejeccions ramaderes i la resta de fertilitzants nitrogenats en zona vulnerable es farà respectant el Decret 205/2000, de 13 de juny, d’aprovació del programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 3168, de 26 de juny de 2000) i el Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen (Ordre de 22 d’octubre de 1998, DOGC núm. 2761, de 9 de novembre de 1998). L’aplicació agrícola de les dejeccions ramaderes en zona no vulnerable es farà respectant al màxim les recomanacions del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen (Ordre de 22 d’octubre de 1998, DOGC núm. 2761, de 9 de novembre de 1998) L’aplicació agrícola de les dejeccions ramaderes no podrà efectuar-se en els següents casos:

1. A menys de 50 m d’una captació d’aigua destinada al consum humà.

2. En parcel·les amb més d’un 15% de pendent.



6

3. En situacions climatològiques adverses; en cas de precipitacions o risc de precipitacions, en situacions de gelada i si el terreny està entollat o cobert de neu.

4. Distàncies mínimes a respectar en referència a:

- Cursos d’aigua naturals i grans masses d’aigua definits en la cartografia

1:250.000, versió 3 (any 1998) de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC):

• Pendent general ≤ 10%:

� Injectats o aplicats arran de terra: 15 m � Aplicats d’altres maneres: 35 m

• Pendent general > 10%:


- Altres cursos d’aigua naturals:


� Injectats o aplicats arran de terra: 5 m * � Aplicats d’altres maneres: 10 m *


� Injectats o aplicats arran de terra: 10 m * � Aplicats d’altres maneres: 25 m *

* Si hi ha presència de banda de vegetació arbustiva o arbòria contínua

les distàncies anteriors es redueixen en un 50 %.

- Cursos d’aigua artificials (canals, sèquies, desaigües, etc): � Injectats o aplicats arran de terra: 1 m � Aplicats d’altres maneres: 2 m

En tots els casos la distància es mesurarà des de la vora de la llera del curs d’aigua. Aquestes distàncies no es tindran en compte si l’aplicació de dejeccions ramaderes es fa manualment (horts familiars, etc.). c) El titular de l’explotació ramadera resta obligat a portar al dia el llibre de

gestió de les dejeccions ramaderes.





7

d) El titular de l’explotació ramadera haurà d’incorporar a la memòria anual del

Pla de gestió núm. PC035, els canvis en la capacitat de bestiar i la capacitat d’emmagatzematge de les dejeccions ramaderes que consta a l’autorització ambiental.

3 Mesures relatives a la prevenció de la contaminació de les aigües

a) Les aigües residuals s’hauran de gestionar juntament amb les dejeccions ramaderes. No s’autoritza cap abocament d’aigües residuals.

b) Les aigües pluvials no hauran d’entrar en contacte amb elements

contaminants (dejeccions, fems, pinsos, deixalles, etc.). c) Les dejeccions provinents de l’increment de capacitat de bestiar (respecte a

la situació actual, reflectida al LER) no s’aplicaran a les zones vulnerables designades pels Decrets 283/1998 i 476/2004.

4. Mesures per a la prevenció de la contaminació acústica Els nivells de la immissió sonora generats per l’activitat no superaran en les edificacions d’ús sensible al soroll els valors límit d’immissió diürns i nocturns corresponents a la zona de sensibilitat acústica dels receptors, d’acord amb els criteris establerts en l’annex I del Decret 245/2005, de 8 de novembre. 5 Mesures relatives al patrimoni arqueològic

a) Comunicar l’inici de les obres als serveis territorials del Departament de Cultura.

b) Si durant l’execució de l’obra es troben restes o objectes amb valor

arqueològic, el promotor o la direcció facultativa de l’obra paralitzarà immediatament els treballs, prendrà les mesures adequades per a la protecció de les restes i comunicaran el descobriment, en el termini de quaranta-vuit hores al Servei Territorial a Lleida del Departament de Cultura.

6. Mesures respecte a la sanitat animal

Les instal·lacions disposaran de tanca perimetral, gual sanitari o altre sistema equivalent de desinfecció de vehicles, pediluvis a l’entrada de cada nau i vestuaris.



8

7. Millors tècniques disponibles D’acord amb el que estableix el document de referència (BREF) sobre les millors tècniques disponibles aplicables a la ramaderia intensiva, adoptat per la Comissió Europea en el DOUE, sèrie C, número 170 de 19 de juliol de 2003, i amb la respectiva Guia elaborada pels Departaments de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), aquesta activitat ramadera haurà de complir amb les següents especificacions, sense perjudici d’altres mesures establertes:

1. Establiment d’un programa de manteniment i control de les instal·lacions, de la maquinària, dels estris, dels consums i, específicament, de les fuites (abeuradors, basses, …) per a l’estalvi d’aigua i energia.

2. Pel que respecta a l’alimentació del bestiar, caldrà aplicar el nivell 2 del programa ASFAC-DAR-DMAH actual, o l’equivalent que defineixin el DMAH i el DAR com a millor tècnica disponible. En cas de que es justifiqués tècnicament davant el DMAH i el DAR, la impossibilitat d’aplicar l’esmentat nivell 2, caldrà aplicar com a mínim el nivell 1. Els nivells esmentats es troben relacionats a: http://www.gencat.net/darp/c/ramader/dejecram/dejec12.htm

3. Regular correctament el flux dels abeuradors a la demanda del bestiar i establir un manteniment correcte. Evitar que l’aigua dels abeuradors i l’aigua de pluja es puguin barrejar amb les dejeccions.

4. Realitzar la neteja de les instal·lacions amb aigua a pressió minimitzant tant el consum com la generació d’aigües residuals.

5. El titular de l'explotació tindrà present l’aplicació progressiva de la resta de les millors tècniques contingudes al document de referència BREF esmentat i a la Guia esmentada anteriorment i, més concretament, les associades a:

a. Les tècniques i pràctiques d’emmagatzematge i aplicació al camp de les dejeccions.

b. Adequació del disseny de les instal·lacions, en la mesura que sigui factible, de forma que es redueixi la superfície emissora d’amoníac de les dejeccions, així com la utilització de superfícies llises i de fàcil neteja.

c. Aplicació al sòl de les dejeccions minimitzant les emissions d’amoníac a l’atmosfera.





9

RÈGIM DE CONTROL 1. Periodicitat de control de l’establiment Atenent a la seva classificació a l'annex I del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, el control de l’establiment haurà de ser realitzat o verificat per una entitat col·laboradora de l'Administració degudament acreditada, d'acord amb l'article 81 del Decret 136/1999.

Amb anterioritat a la seva actuació, l'entitat que realitzi o verifiqui el control ho haurà de notificar a l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de la Delegació Territorial de Medi Ambient i Habitatge a Lleida als efectes de comunicació oportuns.

Seran objecte, tant del control inicial com dels controls periòdics, totes les determinacions fixades en aquesta autorització ambiental. L’activitat en el moment de la posada en marxa de l’ampliació de l’activitat realitzarà un control inicial de caràcter mediambiental que a més de les prescripcions establertes en l’annex de l’autorització ambiental es complementarà amb un projecte d’il·luminació exterior a l’Oficina per a la Prevenció envers la Contaminació Lluminosa de la Direcció General de Qualitat Ambiental, d’acord amb el que s’estableix als articles 16 i 18 del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Aquest projecte d’il·luminació descriurà la zona de protecció a la contaminació lluminosa on s’ubica la instal·lació, les característiques de les instal·lacions i dels aparells d’il·luminació, els sistemes de regulació horària, el programa de manteniment de les instal·lacions i dels aparells d’il·luminació, i la memòria justificativa d’ús en horari de nit, si s’escau, d’acord amb el que preveu l’article 16.2 del decret. L’activitat ha de: a) En el moment d’inici de l'ampliació de l’activitat:

• Realitzar un control inicial de caràcter mediambiental que garanteixi

l’adequació de les instal·lacions i l’activitat als requeriments legals aplicables i, específicament, als fixats en l’autorització ambiental.

b) Cada dos anys:

• Fer un control periòdic que garanteixi la seva adequació permanent als punts

assenyalats a l'apartat anterior.



10

2. Mesures específiques de control 2.1 . Del vector residus Controls inicials i periòdics : En general s’hauran de comprovar els aspectes del projecte i les condicions de la Resolució que fan referència als residus, i en particular s’hauran d’efectuar les següents comprovacions: - disponibilitat i vigència del contracte o pòlissa d’assegurança per la recollida i

tractament dels animals morts; - que les condicions i mesures de prevenció de les zones d’emmagatzematge

de residus zoosanitaris i d’animals morts, són les previstes i estan en bon estat d’ús;

- el correcte estat de manteniment i ordre de les zones d’emmagatzematge de residus.

2.2. Del vector aigua

Seran objecte dels controls periòdics totes les prescripcions que estableixi la llicència i específicament: - Les aigües pluvials no han d’entrar en contacte amb elements contaminants

(dejeccions, fems, pinsos, deixalles, etc.). - Les aigües residuals s’han de gestionar juntament amb les dejeccions

ramaderes. 2.3. De les dejeccions ramaderes

Control inicial parcial:

- La capacitat d’emmagtzematge disponible a l’explotació és com a mínim de 3.440 m3 per als purins

Control periòdic

- El correcte estat de manteniment i funcionament del sistema d’emmagatzematge de les dejeccions.

- El llibre de gestió de les dejeccions ramaderes ha d’estar degudament complimentat.

2.4. De la immissió acústica Comprovar que els nivells de la immissió sonora generats per l’activitat, no superen els valors límit d’immissió fixats.





11

2.5. De les millors tècniques disponibles • Que existeix i es compleix el programa de manteniment i control de les

instal·lacions, de la maquinària, dels estris, dels consums i, específicament, de les fuites (abeuradors, basses,...).

• Que s’aplica el nivell d’alimentació del bestiar del programa ASFAC-DAR-DMAH indicat per a l’explotació.

• Que se segreguen les aigües de pluja de les dels abeuradors i aigües residuals.

• Comprovar que s’utilitza un sistema de neteja amb aigua a pressió i es prenen les mesures necessàries per minimitzar el consum d’aigua i la generació d’aigües residuals.

Barcelona, 18 d’octubre de 2007 Maria Comellas i Doñate Directora General de Qualitat Ambiental



12





13

DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL del projecte d’instal·lació d’una explotació porcina promogut per l’empresa Ismael Huguet Gili al polígon 5, parcel·la 344 del terme municipal de Preixens. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMB IENTAL 1) El projecte presentat, redactat per la Sra. Laura Freixa Casabella, enginyera

tècnica agrícola, consisteix en l’adequació a la Llei 3/98 i ampliació d’una explotació porcina d’engreix.

L’explotació actual té una capacitat per 3.000 porcs d’engreix, i amb l’ampliació es vol aconseguir una capacitat de 4.800 porcs d’engreix. L’explotació actual la composen 3 naus, 5 coberts, 2 basses d’aigua, vestuari, magatzems i una bassa de purins. Per l’ampliació es projecta construir dues naus addicionals i ampliar la bassa de purins. La capacitat d’emmagatzematge de les dejeccions ramaderes prevista en el projecte tècnic i en el Pla de Gestió de les Dejeccions Ramaderes (núm. PC012) és de 2.754 m3 per als purins, mentre que un cop realitzades les obres d’ampliació de l’explotació la capacitat disponible arribarà a la capacitat mínima necessària de 3.440 m3 per als purins.

La finca s’abasteix de l’aigua que proporciona la xarxa de reg, amb un consum aproximat de 10.512 m3/any.

2) L’estudi d’impacte ambiental analitza de forma prèvia a l’execució del projecte

l’estat inicial dels factors ambientals, estableix els efectes previsibles sobre els factors ambientals i defineix les mesures preventives i correctores de l’impacte.

3) Els residus generats per l’activitat són els següents: Descripció Classe Codi(*) Producció Residus agroquímics,... P 020108 45 kg/any Animals morts NP 020102 240 u/any

(*)codificació d’acord amb el Catàleg europeu de residus (CER) Per a la gestió dels residus es disposa d’una pòlissa d’assegurança agro-ramadera per a la gestió dels cadàvers d’animals amb un gestor de residus autoritzat i d’un compromís de modificar la pòlissa d’assegurança agro-ramadera d’acord amb el nombre d’animals de l’explotació. 4) Emissions generades a les aigües

No s’autoritza cap abocament d’aigües residuals.



14

CAPACITAT I VULNERABILITAT DEL MEDI RECEPTOR L’activitat projectada globalment no comporta efectes notables pels factors ambientals si la seva gestió es porta a terme d’acord amb les condicions establertes en el pla informat de gestió de les dejeccions ramaderes, el projecte, l’estudi d’impacte ambiental, i en les addicionals fixades en aquesta resolució. El Pla de Gestió de les dejeccions ramaderes (PC012), regulat segons el que s’indica en el Decret 220/2001, d’1 d’agost, ha estat informat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural en data 22 de febrer de 2007. La generació anual prevista de nitrogen en les dejeccions generades pel bestiar que consta a l’expedient d’autorització ambiental és de 34.800 kg, dels quals 21.750 kg procedeixen del bestiar existent. Aquest increment de nitrogen compleix l’Acord de la Ponència Ambiental, concretament del punt c.3, al tractar-se d’una explotació agrària catalogada com a prioritària amb anterioritat a l’1 de gener de 2005. Es preveu que 34.800 kg de nitrogen es gestionarà dins del Pla de gestió PC012. PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES I NIVELLS D’EMISSIÓ 1. Mesures relatives als residus

a) Per als residus agroquímics

- L’emmagatzematge d’aquests residus s’efectuarà, en recipients tancats. - El temps màxim d’emmagatzematge d’aquests residus perillosos no superarà

els sis mesos. - La gestió d’aquests residus zoosanitaris es realitzarà mitjançant gestors de

residus autoritzats o bé, per la seva recollida, es podran utilitzar els serveis d’associacions o de distribuïdors de productes zoosanitaris.

b) Per als animals morts

La gestió s’efectuarà mitjançant un gestor autoritzat, tenint en compte les següents condicions: - al produir-se una baixa, caldrà avisar al servei de recollida amb la màxima

brevetat possible. - el contenidor haurà d’estar tapat i s’haurà de situar en una zona de fàcil accés

pels vehicles de recollida; - el contenidor i el seu entorn s’haurà de mantenir en bones condicions de

neteja i desinfecció;





15

2. Mesures relatives a les dejeccions ramaderes

a) Caldrà complir amb el que disposa el Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramaderes, modificat pel Decret 50/2005 de 29 de març.

b) Aplicació agrícola:

L’aplicació agrícola de les dejeccions ramaderes i la resta de fertilitzants nitrogenats en zona vulnerable es farà respectant el Decret 205/2000, de 13 de juny, d’aprovació del programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 3168, de 26 de juny de 2000) i el Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen (Ordre de 22 d’octubre de 1998, DOGC núm. 2761, de 9 de novembre de 1998). L’aplicació agrícola de les dejeccions ramaderes en zona no vulnerable es farà respectant al màxim les recomanacions del Codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen (Ordre de 22 d’octubre de 1998, DOGC núm. 2761, de 9 de novembre de 1998) L’aplicació agrícola de les dejeccions ramaderes no podrà efectuar-se en els següents casos: 1. A menys de 50 m d’una captació d’aigua destinada al consum humà. 2. En parcel·les amb més d’un 15% de pendent. 3. En situacions climatològiques adverses; en cas de precipitacions o risc de

precipitacions, en situacions de gelada i si el terreny està entollat o cobert de neu.

4. Distàncies mínimes a respectar en referència a:

- Cursos d’aigua naturals i grans masses d’aigua definits en la cartografia 1:250.000, versió 3 (any 1998) de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC):







16

- Altres cursos d’aigua naturals:

• Pendent general ≤ 10%: � Injectats o aplicats arran de terra: 5 m * � Aplicats d’altres maneres: 10 m *

• Pendent general > 10%: � Injectats o aplicats arran de terra: 10 m * � Aplicats d’altres maneres: 25 m *

* Si hi ha presència de banda de vegetació arbustiva o arbòria contínua

les distàncies anteriors es redueixen en un 50 %.

- Cursos d’aigua artificials (canals, sèquies, desaigües, etc): � Injectats o aplicats arran de terra: 1 m � Aplicats d’altres maneres: 2 m

En tots els casos la distància es mesurarà des de la vora de la llera del curs d’aigua. Aquestes distàncies no es tindran en compte si l’aplicació de dejeccions ramaderes es fa manualment (horts familiars, etc.). c) El titular de l’explotació ramadera resta obligat a portar al dia el llibre de

gestió de les dejeccions ramaderes. d) El titular de l’explotació ramadera haurà d’incorporar a la memòria anual del Pla de

gestió núm. PC035, els canvis en la capacitat de bestiar i la capacitat d’emmagatzematge de les dejeccions ramaderes que consta a l’autorització ambiental.

3. Mesures relatives a la prevenció de la contaminació de les aigües

a) Les aigües residuals s’hauran de gestionar juntament amb les dejeccions ramaderes. No s’autoritza cap abocament d’aigües residuals.

b) Les aigües pluvials no hauran d’entrar en contacte amb elements

contaminants (dejeccions, fems, pinsos, deixalles, etc.). c) Les dejeccions provinents de l’increment de capacitat de bestiar (respecte a la

situació actual, reflectida al LER) no s’aplicaran a les zones vulnerables designades pels Decrets 283/1998 i 476/2004.





17

4. Mesures per a la prevenció de la contaminació acústica Els nivells de la immissió sonora generats per l’activitat no superaran en les edificacions d’ús sensible al soroll els valors límit d’immissió diürns i nocturns corresponents a la zona de sensibilitat acústica dels receptors, d’acord amb els criteris establerts en l’annex I del Decret 245/2005, de 8 de novembre. 5 Mesures relatives al patrimoni arqueològic

a) Comunicar l’inici de les obres als serveis territorials del Departament de Cultura.

b) Si durant l’execució de l’obra es troben restes o objectes amb valor

arqueològic, el promotor o la direcció facultativa de l’obra paralitzarà immediatament els treballs, prendrà les mesures adequades per a la protecció de les restes i comunicaran el descobriment, en el termini de quaranta-vuit hores al Servei Territorial a Lleida del Departament de Cultura.

6. Mesures respecte a la sanitat animal

Les instal·lacions disposaran de tanca perimetral, gual sanitari o altre sistema equivalent de desinfecció de vehicles, pediluvis a l’entrada de cada nau i vestuaris. 7. Millors tècniques disponibles D’acord amb el que estableix el document de referència (BREF) sobre les millors tècniques disponibles aplicables a la ramaderia intensiva, adoptat per la Comissió Europea en el DOUE, sèrie C, número 170 de 19 de juliol de 2003, i amb la respectiva Guia elaborada pels Departaments de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), aquesta activitat ramadera haurà de complir amb les següents especificacions, sense perjudici d’altres mesures establertes:

1. Establiment d’un programa de manteniment i control de les instal·lacions, de la maquinària, dels estris, dels consums i, específicament, de les fuites (abeuradors, basses, …) per a l’estalvi d’aigua i energia.

2. Pel que respecta a l’alimentació del bestiar, caldrà aplicar el nivell 2 del programa ASFAC-DAR-DMAH actual, o l’equivalent que defineixin el DMAH i el DAR com a millor tècnica disponible. En cas de que es justifiqués tècnicament davant el DMAH i el DAR, la impossibilitat d’aplicar l’esmentat nivell 2, caldrà aplicar com a mínim el nivell 1. Els nivells esmentats es troben relacionats a: http://www.gencat.net/darp/c/ramader/dejecram/dejec12.htm



18

3. Regular correctament el flux dels abeuradors a la demanda del bestiar i establir un manteniment correcte. Evitar que l’aigua dels abeuradors i l’aigua de pluja es puguin barrejar amb les dejeccions.

4. Realitzar la neteja de les instal·lacions amb aigua a pressió minimitzant tant el consum com la generació d’aigües residuals.

5. El titular de l'explotació tindrà present l’aplicació progressiva de la resta de les millors tècniques contingudes al document de referència BREF esmentat i a la Guia esmentada anteriorment i, més concretament, les associades a:

a. Les tècniques i pràctiques d’emmagatzematge i aplicació al camp de les dejeccions.

b. Adequació del disseny de les instal·lacions, en la mesura que sigui factible, de forma que es redueixi la superfície emissora d’amoníac de les dejeccions, així com la utilització de superfícies llises i de fàcil neteja.

c. Aplicació al sòl de les dejeccions minimitzant les emissions d’amoníac a l’atmosfera.

FORMULACIÓ DE LA DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL Atesa la capacitat del medi receptor i l’existència d’efectes que l’activitat projectada pot transferir als vectors ambientals, el seu impacte global es considera moderat sobre la conservació i protecció del medi afectat i dels recursos naturals, i per tant, la Ponència Ambiental, en la sessió de 3 de juliol de 2007 i d’acord amb l’article 33.3 i) del Decret 136/1999, de 18 de maig pel qual s’aprova el Reglament General de desplegament de la Llei 3/1998, formula la declaració d’impacte ambiental del projecte amb caràcter favorable. D’acord amb el que estableix l’article 5 del Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental, la declaració d’impacte ambiental es farà pública. Barcelona, 18 d’octubre de 2007 Emili Dragone i Vives Secretari de la Ponència Ambiental




166

5. CERTIFICATS PLA CONJUNT PC012, AGRUPACIÓ

DE PAGESOS I RAMADERS DEL MUNICIPI DE

PREIXENS. COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida





168

6. DOCUMENT EXPLOTACIÓ PRIORITARIA COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida





170

GESTIÓ DE RESIDUS GENERATS




171

1. RESPONSABILITATS DE GESTIO.

Productor de residus: El productor dels residus serà el promotor de la obra.

Quedant obligat a garantir que les operacions de valoració i disposició de les

restes de obra es portin a lloc segons el contingut del Decret 105/2008.

Posseïdor dels residus: Ho serà el constructor de l’obra. Assumirà les seves

responsabilitats en virtut del Decret105/2008.

Els residus es gestionaran en el abocador autoritzat més pròxim a la zona de la

obra.

2. CLASSIFICACIO DELS RESIDUS.

a) Enderrocaments

En el present projecte no es donen enderrocaments.

b) Excavació.

Es consideren els residus derivats del moviment de terres, propi de la construcció.

c) Construcció.

c.1. Residus generats per la pròpia acció de construir.

c.2. Embolcalls dels productes necessaris para la execució de la obra.

3. EVALUACIO DEL VOLUMN DE RESIDUS.

3.1. Excavació.

Vol. Aparent (m3) Vol. Real (m3) Pes Kg.

Excavació de fonaments, terra vegetal i compacta

284,960 341,952 683.904,00




172

3.3. Construcció.

• Sobrants de la execució.


Obres de fàbrica 0,700 1,200 600

Formigó 1,500 3,000 3.450

Paviments 0,200 0,700 1.600

Altres 0,100 0,200 140

TOTAL 2,500 4,100 5.790

• Residus de embolcalls.


Fusta, plàstic, paper-cartró i metalls 2,400 1.680,00

4. OPERACIONS DE RECOLLIDA SELECTIVA.

Les terres procedents de la excavació de fonaments i fosa, degut a la seva bona

qualitat agrícola, es destinaran a l’anivellament de camps de cultiu propietat del

promotor.

S’efectuarà una recollida selectiva dels residus, en contenidors separats:

Contenidor nº 1. Recollida de residus procedents de la construcció.

Contenidor nº 2. Recollida de residus de embolcall. Els precedents de dissolvents,

pintures ó recipients de silicones seran gestionats pels industrials proveïdors.

En qualsevol cas es recolliran i emmagatzemaran separats de la resta de

materials de embolcall.

5. DESTI FINAL DELS RESIDUS.

Els residus es traslladaran, prèviament classificats i separats, a l’abocador de

residus que determinarà el constructor amb l’adjudicació de la obra. COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



173

PLANOLS




174

1. Situació General

2. Situació Relativa

3. Disposició a la parcel·la. Compliment Normes urbanístiques

4. Secció Transversal i Alçat Frontal Nau Tipus

5. Planta i Alçat Lateral Nau Tipus

6. Fonaments, Estructura i Coberta Nau Tipus

7. Planta i Secció Pilars i Murs Fossa

8. Detall de Tancament




184

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES




185

CAPÍTOL I: CONDICIONS FACULTATIVES

EPÍGRAF 1er.- DELIMITACIÓ GENERAL DE LES FUNCIONS T ÈCNIQUES

Article 1.- Correspon a l’Enginyer Director del pro jecte:

a- Comprovar l’adequació de la fonamentació projectada a les característiques reals del sòl.

b- Redactar els complements o rectificacions del projecte que es necessitin.

c- Assistir a les obres, les vegades quines siguin necessàries per la seva naturalesa i complexitat, a fi de resoldre les contingències que es produeixin i impartir les instruccions complementàries que siguin necessàries per aconseguir la correcta solució arquitectònica.

d- Coordinar la intervenció en l’obra d’altres tècnics que, en el seu cas concurreixin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat.

e- Aprovar les certificacions parcials de l’obra, la liquidació final i assessorar al promotor en el acte de la recepció.

f- Preparar la documentació final de l’obra i expedir i subscriure en unió del Director de l’obra, el certificat final de la mateixa.

Article 2.- Correspon a l’Enginyer Director de l’ob ra:

a- Planificar, a la vista del projecte constructiu, del contracte i de la normativa tècnica d’aplicació, el control de qualitat i econòmic de les obres.

b- Redactar, quan es requereixi, l’estudi dels sistemes adequats als riscs del treball en la realització de l’obra i aprovar el Pla de seguretat e higiene per l’aplicació del mateix.

c- Efectuar el planteig de l’obra i preparar l’acta corresponent, subscrivint-la en unió del Director del projecte i del Constructor.

d- Comprovar les instal·lacions provisionals, medis auxiliars i sistemes de seguretat higiene en el treball, controlant la seva correcta execució.

e- Realitzar o disposar les proves i assaigs de materials, instal·lacions i demés unitats d’obra segons les freqüències de mostreig programades en el pla de control, així com d’efectuar les demés comprovacions que resultin necessàries per assegurar la qualitat constructiva d’acord amb el projecte i la normativa tècnica aplicable, Dels resultats informarà




186

puntualment al Constructor, impartint-li, en el seu cas, les ordres oportunes; de no resoldre’s amb la contingència adoptarà les mesures que correspongui informant al Director del projecte.

f- Realitzar els amidaments de l’obra executada i donar conformitat, segons les relacions establertes, a les certificacions valorades i a la liquidació, final de l’obra.

g- Subscriure, en unió del Director del projecte, el certificat final d’obra.

Article 3.- Correspon al Constructor:

a- Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d’obra que siguin necessaris i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i medis auxiliars de l’obra.

b- Elaborar, quant es requereixi, el Pla de Seguretat e Higiene de l’obra en aplicació de l’estudi corresponent, i disposar, en tot cas, l’execució de les mesures preventives, vetllant pel seu compliment i per l’observació de la normativa vigent en matèria de seguretat i higiene en el treball.

c- Subscriure amb els Directors del projecte i de l’obra l’acta de replanteig de l’obra.

d- Ordenar i dirigir l’execució material d’acord amb el projecte, a les normes tècniques i a les regles de la bona construcció. A tal efecte, ostenta la direcció de tot el personal que intervingui en l’obra i coordina les intervencions dels subcontractistes.

e- Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s’utilitzin, comprovant els preparats en obra i depreciant per iniciativa pròpia o per prescripció de l’Enginyer Director de l’obra, els subministres o prefabricats que no compleixin amb les garanties o documents d’idoneïtat requerits per les normes d’aplicació.

f- Custodiar el Llibre d’ordres i seguiment de l’obra.

g- Facilitar a l’Enginyer Director de l’obra amb antelació suficient, els materials necessaris.

h- Preparar les certificacions parcials d’obra i la proposta de liquidació final.

i- Subscriure amb el promotor les actes de recepció provisional i definitiva.

j- Concertar les assegurances d’accidents de treball i de danys a tercers durant l’obra.




187

EPÍGRAF 2on.- OBLIGACIONS I DRETS GENERALS DEL CONS TRUCTOR

Article 4.- Verificació

Abans de donar pas a les obres el Constructor consignarà per escrit que la documentació aportada li es suficient per la comprensió de la totalitat de l’obra contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents.

Article 5.- Pla de Seguretat e Higiene

El constructor, al veure el Projecte d’execució contenint, en el seu cas, l’Estudi de Seguretat i Higiene, presentarà el Pla de Seguretat i Higiene de l’obra a l’aprovació de l’Enginyer Director de l’obra.

Article 6.- Oficina en l’obra

El Constructor habilitarà en l’obra una oficina en la que es puguin consultar els plànols.

En aquesta oficina tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa: El projecte d’execució complert, la llicència d’obres, el llibre d’ordres i assistències, el pla de seguretat i higiene en el treball, la documentació de les assegurances mencionades a l’article 3er.

A més disposarà el constructor una oficina per la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per que es pugui treballar a qualsevol hora laborable.

Article 7.- Residència del Contractista o del seu r epresentant si procedeix

Des de que es comencin les obres, fins la seva recepció definitiva, el Contractista o un representant seu autoritzat, deurà viure en un punt pròxim al d’execució dels treballs. En cas contrari, es consideraran vàlides les notificacions que es facin a l’individu més caracteritzat o de més categoria tècnica dels empleats, que com a dependent del contracte intervinguin en les obres.

Article 8.- Presència del contractista en l’obra

El Contractista, per sí o mitjançant els seus facultatius, representants o encarregats, estarà en l’obra durant la jornada legal de treball i acompanyarà al Director de l’obra o bé al seu representant, durant les visites que faci a l’obra, posant-se a la seva disposició per la pràctica dels reconeixements que consideri necessaris i facilitar-li les dades precises per la comprovació de mesures i liquidacions.

Article 9.- Treballs no estipulats expressament en els plecs de condicions

És obligació del Contractista el fer tot el necessari per la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no sigui assenyalat en els plecs de condicions,




188

sempre que sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi el Director de l’obra i dintre els límits de possibilitats que el pressupostos determinin per a cada unitat d’obra i tipus d’execució.

Article 10.- Llibre d’obres

El Contractista tindrà sempre a l’oficina de l’obra i a disposició del Director de l’obra un Llibre d’obres, amb les seves fulles foliades per duplicat, en els quals es redactarà les que cregui més oportú donar al Contractista.

El fet de que en el llibre nomenat no figurin redactades les ordres que preceptivament tenen l’obligació de complimentar el Contractista, d’acord amb el que assenyala el Plec de Condicions de la Edificació, no suposa eximent ni atenuant de cap mena, per les responsabilitats que siguin inherents al Contractista.

Article 11.- Ordre de treballs

En general, la determinació de l’ordre de treballs, serà facultat potestativa del Contractista sense comptar aquells casos en que per qualsevol circumstància d’ordre tècnic o bé facultatiu, estimi convenient la seva variació el Director de l’obra. Aquestes ordres deuran comunicar-se, precisament per escrit al Contractista, i aquesta vindrà obligada al seu estricte compliment.

Article 12.- Ampliació del projecte per imprevistos de força major

Quan en obres de reparació o de reforma d’edificis sigui precís per motiu imprevist o per qualsevol accident, ampliar el projecte, no s’interrompran els treballs, continuant-se segons les instruccions donades pel Director de l’obra, en tant es formula o es tramet el projecte reformat.

El Contractista serà obligat a fer amb el seu personal i els seus materials tot el que la direcció de les obres disposi, en el que fa referència a ormeig, apuntalaments, enderrocaments, “recalçaments” o qualsevol altra obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, quin import li serà consignat en el pressupost addicional o abonat directament, d’acord amb el que mútuament es convingui.

Article 13.- Pròrrogues per causa de força major

Si per causa de força major o independentment de la voluntat del Contractista i sempre que aquesta causa sigui diferent de les que s’especifiquen com de rescissió, aquell no pogués començar les obres, o tingués que desdonar-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se l’hi atorgarà una pròrroga proporcionada pel compliment de la contracta, previ informe favorable del Director de l’obra. COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICS

AGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida



189

Article 14.- Responsabilitat de l’Enginyer Director en el retràs de l’obra

El Contractista no podrà excusar-se de no haver complimentat els terminis d’obra estipulats al·legant com a causa la manca de plànols i ordres del Director de l’obra, a excepció del cas en que el Contractista, amb ús de les facultats que en aquest article se li atorguen, els hagi sol·licitat per escrit al Director de l’obra i aquest no els hagi donat. En aquest últim cas, el Contractista queda facultat per recórrer davant els amigables components prèviament designats, els quals decidiran la procedència o no del requeriment; en cas afirmatiu, el Director de l’obra serà el responsable del retràs que es produeixi, però únicament en les unitats d’obra efectuades concretament pel requeriment del Contractista i de les subsegüents que amb elles estiguessin relacionades.

Article 15.- Treballs defectuosos

El Contractista, com és natural, deu emprar els materials que compleixin les condicions exigides d’acord amb les normes vigents aprovades pel Ministeri d’habitatge.

Per tot això i fins que tingui lloc de recepció definitiva de l’edifici, el Contractista és l’únic responsable de l’execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en aquestes puguin existir.

CAPÍTOL II: CONDICIONS GENERALS DE TIPUS TÈCNIC

EPÍGRAF 1er.- DESCRIPCIÓ DE LES OBRES

Article 16.-

Seran objecte de les normes i condicions facultatives que es donen en aquest Plec de Condicions, totes les obres incloses al pressupost. El present Plec haurà de ser subscrit pel Contractista i no podrà ésser variat sense conformitat de les parts.

Article 17.-

Les obres s’ajustaran als plànols, estat de mides i quadres de preus, resolent el Director de l’obra qualsevol discrepància que pugui existir.

Si calgués variar algun tipus d’alguna obra, es redactarà el corresponent projecte reformat, que es considerarà des del dia de la data com a part integrat del projecte primitiu i per tant, sotmès a les mateixes especificacions de tots i cadascun dels documents d’aquest, sempre i quan no s’hi oposi específicament.




190

Article 18.-

El replantejament de l’obra s’efectuarà abans de començar els treballs, sota la supervisió del Director de l’obra, aportant el Contractista els mitjans i personal auxiliar necessari.Article 19.-

S’entendrà que les costes de profunditat dels fonaments que figuren al projecte no son més que una dada aproximada, que pot confirmar-se, o variar en funció de la naturalesa real del sòl, tenint l’adjudicatari el dret de percebre l’import que resulti en cada cas.

EPÍGRAF 2on.- CONDICIONS DELS MATERIALS

Article 20.- Generalitats sobre els materials

Tots els materials utilitzats en aquestes obres hauran de reunir les característiques indicades en el present Plec de Condicions o qualsevol altre document del projecte i gaudir de la conformitat del Director de l’obra, qui es reserva, amb criteris de justícia, el dret d’ordenar que siguin retirats, enderrocats o substituïts els productes, elements materials, etc., que al seu criteri perjudiquin en qualsevol grau l’aspecte, seguretat o qualitat de l’obra.

Article 21.- Materials de ceràmica i similars

Hauran de reunir les condicions i prescripcions tècniques generals per a obres de carreteres o ponts, dictades per la Direcció General de Carreteres i Camins Veïnals del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme.

Article 22.- Aigua i àrids

Reuniran les condicions que s’especifiquen a la vigent instrucció del projecte i execució d’obres de formigó en massa o armat, pel CTE.

Article 23.- Ciment

El que s’utilitzarà en morters i formigó complirà els requisits del vigent CTE.

El ciment s’haurà de rebre a l’obra dintre dels mateixos sacs tancats en que fou expedit de fàbrica, emmagatzemat en lloc ventilat i protegit de la intempèrie. Es sotmetrà a les proves i requisits establerts en el Plec dit suara. Aniran a compte del Contractista l’adquisició dels motlles i materials necessaris i de les despeses que ocasionin els assaigs de control de qualitat.

S’utilitzarà el tipus P-350.

Es compliran les especificacions de la Instrucció per a obres de formigó en massa o armat segons Norma EH-91.




191

Article 24.- Fusta

La fusta per a encofrar bastides i altres mitjans auxiliars, podrà ser de qualsevol classe sempre que estigui en bon estat i ofereixi la resistència que calgui en cada cas.

Article 25.- Ferros i acers

Els acers laminats i peces perfilades, hauran de ser de gra fi i homogenis, sense esquerdes o senyals que puguin disminuir la resistència, estaran ben calibrats i els extrems no presentaran rebaves.

Per als acers d’armadures es compliran les especificacions de la Instrucció per a obres de formigó en massa o armat pel CTE.

Article 26.- Morters i formigons

S’utilitzaran els tipus indicats en la Memòria.

Les toleràncies de les dosificacions seran precisament les que figurin com a recomanables en la vigent Instrucció pel projecte i execució d’obres de formigó. Norma EH-91.

Article 27.- Elements prefabricats

Els que tinguin funció resistent hauran de complir les especificacions de càlcul referents a resistències, esforços i moments que s’indiquin en la Memòria i plànols.

No seran admeses les peces que presentin defectes de rectitud, aplom o uniformitat en les seves superfícies, ni les que presentin marques, defectes, esquerdes, o que hagin estat repassades. En aquests casos el Contractista canviarà pel seu compte, el material defectuós.

Article 28.- Altres materials

Compliran les especificacions indicades en el Projecte.

Tots els materials seran de primera i abans de col·locar-los en obra seran examinats pel Director d’obra o subalterns a fi i efecte de poder donar el vist i plau als mateixos.

Article 29.- Assaigs

Els assaigs, anàlisis i proves que tinguin que realitzar-se amb els materials es verificaran d’acord amb les indicacions del Director de l’obra, corrent per compte del Contractista totes les despeses que reportin.




192

EPÍGRAF 3er.- EXECUCIÓ DE LES OBRES

Article 30.- Excavacions

Els productes de les excavacions i enderrocaments s’abocaran en el lloc de la finca on determini el Director de l’obra, estant aquesta operació inclosa en el preu per metre cúbic fixat en el pressupost.

Article 31.- Parets d’obra

Es construiran segons els mètodes acostumats del bon paleta i les especificacions indicades en la Memòria.

Article 32.- Formigó

a- No es posarà formigó a cap element fins no ésser autoritzat pel Director de l’obra o persona a qui delegui. En el cas del formigó armat, el Director de l’obra o delegat hauran de supervisar les armadures pel que fa a la llargada, disposició p:6 de les barres i estreps.

b- En el formigó armat es prendran totes les precaucions necessàries per aconseguir la posició correcta de les armadures.

c- El formigó en massa s’escamparà a tongades evitant en tot moment la formació de buits.

d- El formigó armat s’atacarà amb la cura necessària, abocant-lo a petites quantitats proporcionades al gruix de la peça.

En qualsevol cas, es compliran les especificacions de la Instrucció per a obres de formigó en massa o armat, segons Norma EH-91.

Article 33.- Remolinats i enlliscats

Sobre parets es faran després de remullar bé les superfícies i el material es mantindrà humit fins que no hi hagi risc de formar-se escletxes.

Article 34.-

En les obres i operacions no consignades en el present Plec de Condicions es sotmetrà a les normes generals del bon paleta, al detallat en plànols, pressupost i les instruccions de Director de l’obra.

Article 35.- Defectes

Les deformacions, escletxes, etc., no autoritzats , seran motiu suficient per ordenar la demolició total o parcial de l’obra i la seva corresponent reconstrucció.




193

EPÍGRAF 4art.- AMIDAMENTS I ABONAMENT DE LES OBRES

Article 36.-

En els preus unitaris corresponents s’entén que hi van inclosos tots els aparells necessaris per a la completa, total i absolut acabament del treball.

Article 37.-

Només s’abonaran les unitats executades d’acord a les condicions d’aquest Plec, ordenades pel Director de l’obra i completament acabades. No es taparà cap fonament que no s’hagi consignat en un plànol les seves dimensions i totes les observacions que es considerin oportunes. El contractista presentarà la relació de les unitats executades acompanyada dels plànols indicats amb antelació, que una vegada revisats pel Director de l’obra servirà de base per a la certificació corresponent.










194

PRESSUPOST




195

1. AMIDAMENTS




196




197

2. PRESSUPOST GENERAL




198




199

3. RESUM DEL PRESSUPOST

El pressupost d'execució material de construcció de les la nau ramadera

numero 6 (composada per tres mòduls A, B i C), ascendeix al valor de cent

quaranta-nou mil vuit-cents vuit euros amb vuit cèntims. (#149.808,08#

euros).






i Perits Agrícoles de Catalunya COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÉCNICSAGRÍCOLES I PERITS AGRÍCOLES DE CATALUNYADemarcació: Lleida


Documents

PROJECTE DE CANVI SUBSTANCIAL PER L'AMPLIACIÓ D’UNA