Projecte de Pressuposts Generalspressuposts.caib.es/www/ant/pr2001/pdf/pres2001.pdfProjecte de pressuposts generals 2001comunitat autònoma de les Illes Balears 4IPC El creixement

Més In formació : www.caib .es/pressuposts2001

2001Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Pressuposts Generals

Projecte de

Projecte de pressuposts generals 2001 comunitat autònoma de les Illes Balears 2M A R C E C O N Ò M I C

Conjuntura de les Illes l’any 2000i previsions per a l’any 2001

La memòria economicofinancera que acompanya l'elaboració del Projecte de llei de

pressuposts generals de la comunitat autònoma de l'any 2001 preveu un marc

conjuntural per al pròxim exercici amb una previsió de creixement del producte interior

brut (PIB) de les Illes d'un 3,5 per cent.

L'informe assenyala també que les Balears finalitzaran l'any 2000 amb una expansió del

PIB que superarà el 4 per cent. Així, el producte interior brut de l'arxipèlag assolirà en-

guany la xifra de 2,824 bilions de pessetes, la major part procedent del sector serveis

(81,18 per cent), seguit de la indústria (9,10 per cent), la construcció (8,22 per cent) i el

sector primari (1,49 per cent).

Això suposa en el seu conjunt un creixement estimat, en termes reals, d'un 4,35 per cent

respecte de l'any anterior, percentatge superior al 4 per cent de tot el conjunt espanyol i al

3 per cent de la Unió Europea.

Per sectors, l'evolució de l'economia durant el 2000 serà més expansiva al sector de la

construcció, amb un creixement previst d'un 9,3 per cent; mentre que el sector serveis

augmentarà al voltant d'un 4,1 per cent; el sector industrial evolucionarà al 3,8 per cent; i

el sector primari experimentarà una variació negativa d'un 4 per cent.

Per illes, s'estima, per a tot l'any 2000, un major creixement a les Pitiüses, amb un 5,53

per cent en termes reals, que s'explica per la favorable evolució del turisme. Per a

Menorca i Mallorca, es preveu la mateixa taxa: el 4,23 per cent.

Projecte de pressuposts generals 2001 comunitat autònoma de les Illes Balears 3

Demanda interna

Cal destacar que actualment hi ha una desacceleració, d'una intensitat major a la inversió

que al consum privat, que es perllongarà durant el proper any 2001, després dels elevats

ritmes de creixement dels exercicis passats.

Per al conjunt de l'any 2000, s'esperen taxes de creixement al voltant del 4 per cent per

al consum privat dels residents i sobre el 15 per cent per a la formació bruta de capital fix.

Per a tot l'exercici econòmic, diferents indicadors de la demanda interna indiquen que, re-

specte de les matriculacions de vehicles, es registrarà una disminució del 2,1 per cent,

amb tendència a augmentar lleugerament. En vehicles de càrrega, el creixement serà d'un

6,3 per cent, amb tendència a estabilitzar-se. El consum de benzina es preveu que

disminueixi per a tot l'any en un 2,8 per cent, mentre que el crèdit al sector privat

augmenta a una taxa anual del 17 per cent i l'expectativa d'increment a mitjà termini

s'estima en el 12,3 per cent, cosa que fa esperar una reducció dels ritmes actuals de

creixement.

Consum turístic

Les primeres estimacions de la despesa total per a enguany avaluen l'increment

aproximadament en un 2,9 per cent el 2000 i indiquen que assolirà una xifra superior als

950.000 milions de pessetes. El nombre de turistes disminuirà un 0,59 per cent, però la

despesa turística per persona i dia augmentarà al voltant del 3,5 per cent, mentre que

l'estada mitjana continua caient, encara que lleugerament.

Respecte de la disminució en el nombre de visitants, cal destacar, per nacionalitats, el

creixement dels turistes espanyols, amb una taxa estimada per a tot l'any del 7 per cent;

que queda compensat per una caiguda del turisme estranger d'un 1,4 per cent.

Concretament, els alemanys gairebé no creixeran i el nombre de britànics augmentarà en

una xifra superior al 3 per cent.

M A R C E C O N Ò M I C


IPC

El creixement de l'IPC en els darrers dotze mesos ha estat del 3,9 per cent, resultat d'un

increment del 3,3 per cent en els aliments i del 4,1 per cent en el component no

alimentari. La predicció apunta una inflació interanual que se situarà el desembre al

voltant del 4,3 per cent, atesa la important pujada de preus que registren les illes,

motivada per la gran activitat econòmica i el fort augment dels preus energètics. Enguany,

s'estima que els preus a les Balears creixeran sobre vuit dècimes més que al conjunt

d'Espanya, en especial com a conseqüència de l'augment en habitatge, transport i altres

factors.

Mercat laboral

La previsió per als propers mesos és d'elevat ritme de creixement de l'ocupació no

agrària, de manera que per al conjunt de l'any 2000 s'estima que es crearan al voltant de

16.000 llocs de treball nets. A més a més, les perspectives de creixement estable a mitjà

termini de l'ocupació són d'un 6,2 per cent.

D'altra banda, l'atur registrat continua descendint. En concret, s'estima que en tot l'any

2000 es reduirà en més de 900 persones en relació amb el 1999 i que, el mes de de-

sembre, afectarà 28.412 persones. Els aturats disminuiran, els ocupats augmentaran i la

població activa també.

Per sectors, a la construcció es manté la forta creació de llocs de feina i es preveu per a

tot l'any 2000 un augment de 4.100 ocupats més que l'any 1999, amb una expectativa

de creixement a mitjà termini del 14,2 per cent. En el sector serveis, la població ocupada

el mes d'agost era de 262.731 persones, 19.169 més que el mateix mes de 1999, i per

a finals d'any es preveu un augment net de l'ocupació superior a les 10.000 persones.

L'expectativa actual de creixement a mitjà termini és d'un 6,9 per cent, amb propensió a

mantenir els actuals ritmes de creació de l'ocupació. Respecte de la població ocupada en

el sector industrial, es preveu que el mes de desembre se situï al voltant dels 25.170

ocupats, amb una expectativa d'augment a mitjà termini de l'1,5 per cent.

M A R C E C O N Ò M I C

Projecte de pressuposts generals 2001 comunitat autònoma de les Illes Balears 5P R O J E C T E D E P R E S S U P O S T S

Milions de pessetes

7.334

84

160.000

140.000

120.000

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

0

Evolució pressupost CAIB 1984/2001

85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 0099

11.0

85

12.0

86

15.7

08

16.5

25

20.2

73

24.9

74

31.6

29 46.6

74

48.8

59

45.9

10

53.8

93

56.2

54 72.8

94

120.

720

134.

424

147.6

86

158.

148

01


51,13

%

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

-10

Percentatge de variació anual

85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 0099 01

9,03

%

29,7

%

5,21

%

22,6

8%

23,19

%

26,6

4%

47,5

7%

4,68

%

-6,0

4%

17,3

9%

4,38

%

29,5

8%

65,6

1%

11,3

5%

9,87

%

7,08%


* Increment ocasionat per la integració de l’112 a la Conselleria d’Interior.

107.778.820

1.934.557.725

140.070.309

170.261.704

-23.423.635

2.231.833.924

1.502.892.981

590.894.965

80.728.317

58.869.009

552.288.030

178.420.062

1.191.865.324

427.825.211

-348.736.433

1.177.220.509

489.607.410

2000 2001 % VariacióVariació

9,7%

25,5%

2,0%

5,7%

-0,4%

3,8%

12,2%

3,2%

6,2%

5,1%

40,0%

8,7%

15,8%

120,6%

-7,0%

10,8%

12,8%

1.217.778.820

9.524.680.827

7.143.585.814

3.135.516.083

5.280.473.391

61.723.160.733

13.803.361.048

19.015.770.578

1.373.841.648

1.222.508.697

1.932.638.882

2.223.722.081

8.741.157.036

782.437.519

4.609.498.365

12.091.740.516

4.326.687.043

Ajudes al Tercer Món

Benestar social i atenció ciutadana

Cooperació amb Administració local

Cultura, esports i joventut

Deute públic

Educació

Energia i medi ambient

Foment de treball i de l’economia productiva

Gestió administrativa

Gestió econòmica

Innovació i tecnologia

Òrgans superiors

Sanitat

Seguretat i protecció civil *

Serveis generals

Transports i infraestructures

Turisme

1.110.000.000

7.590.123.102

7.003.515.505

2.965.254.379

5.303.897.026

59.491.326.809

12.300.468.067

18.424.875.613

1.293.113.331

1.163.639.688

1.380.350.852

2.045.302.019

7.549.291.712

354.412.308

4.958.234.798

10.914.520.007

3.837.079.663

Polítiques de despesa


Distribució del pressupost de la comunitat autònomade les Illes Balears

1.824.659.761

6.926.365.526

10.980.060.151

7.143.585.814

131.273.887.828

Parlament i

òrgans dependents

Serveis comuns

Entitats autònomes

Consells Insulars

Conselleries


Milions de pessetes

29.6

00

96

120.000

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

0

Evolució de les despeses

97 98 99 00 01 96 97 98 99 00 01

38.4

68

77.9

56 88.0

55 99.3

45

106.

686

28.2

00 36.0

35

42.7

64

46.3

69

48.3

40

51.2

81

Despesa corrent Despesa inversora


EDUCACIÓ I CULTURA

L’educació és un dels serveis bàsics que els poders públics han d’oferir, amb garanties de

qualitat, a la ciutadania. Constitueix, per tant, una prioritat del Govern de les Illes Balears. És

per això que aquesta Conselleria compta amb les dotacions pressupostàries més elevades

del Govern, que arriben als 63.072 milions de pessetes i que suposen gairebé el 40% del

pressupost per a l’any 2001.

Una part important dels recursos de què es disposen es destinen a la construcció, ampliació

i millora de centres escolars. Cal destacar que es destinaran 3.900 milions a activitat

inversora, tant directa com indirecta, i a més a més es realitzaran obres a centres educatius

per valor de 4.500 milions mitjançant convenis amb els ajuntaments.

En aquests moments es troben iniciades o a punt d’iniciar-se, entre altres construccions,

les següents: IES de Marratxí, IES Binissalem, IES Bendinat, IES Port de Pollença, IES

Sant Agustí (Eivissa) IES Sant Llorenç (Eivissa) CP S’Olivera (Puig d’en Valls). Es remo-

delarà íntegrament l’IES de Felanitx (amb un cost de projecte de 600 milions) i es conti-

nuaran les obres ja iniciades del multiaulari de dret i econòmiques a la UIB.

També cal tenir en compte les múltiples ampliacions d’unitats i instal·lacions comple-

mentàries (aules polivalents, menjadors) que es realitzaran.

A més, es destinaran uns 700 milions de pessetes per conservar i reparar les

construccions existents.

Un ensenyament de qualitat i que respongui a les necessitats de la societat és l’objectiu que

es pretén des de l’Administració autonòmica, per la qual cosa cal dotar l’educació d’una sèrie

de recursos, entre els quals podem destacar:

La innovació tecnològica perquè es faciliti la tasca administrativa als centres i alhora

perquè l’alumnat aprengui a usar les noves tecnologies com a eina bàsica per al

desenvolupament dins la societat contemporània (Projecte Xarxipèlag).

P R O J E C T E D E P R E S S U P O S T S


Un pla global d’atenció a la diversitat, amb l’objectiu que cada alumne desenvolupi al

màxim les pròpies capacitats d’aprenentatge. Aquest pla inclou la implicació d’altres

conselleries i administracions.

Els mitjans necessaris per afrontar el creixement quantitatiu de la matrícula (més de

3.000 alumnes en el curs 2000-01) que experimenta la nostra comunitat autònoma, per

tal que es pugui atendre aquesta demanda amb els rigors i la qualitat requerits.

Tots aquests projectes es troben recollits en el pressupost del proper exercici.

Cal assenyalar també que als pressuposts de l’any 2001 ja es preveu la gratuïtat de

l’ensenyament dels nins de 3 a 6 anys, i que es destinarà a la Direcció General d’Universitat

un pressupost de 5.985 milions, fet que suposa un increment del 13,5% respecte de l’any

2000, i dels quals es transferiran 5.815 milions a la Universitat de les Illes Balears,

incrementant-se la quantitat de l’any 2000 en 688 milions.

La Conselleria d’Educació i Cultura també té la responsabilitat, a través de les direccions

generals de Política Lingüística i de Cultura, d’impulsar el procés de normalització de l’ús de

la llengua catalana planificant accions dins l’Administració pública perquè aquesta s’erigeixi

en model en l’àmbit privat, així com de mantenir i millorar els equipaments culturals i

intensificar l’intercanvi cultural entre illes i la promoció a l’exterior de les produccions

culturals pròpies. En aquest sentit el pressupost d’aquestes direccions generals ha

augmentat un 7,1% i, així, han passat a comptar amb 1.350 milions.



36.2

08D

espe

ses

de p

erso

nal

40.000

30.000

20.000

10.000

0

Comparatiu per capítols

38.0

24

2.75

9

2.88

5

0 0

17.2

64

18.2

87

4.04

3

3.25

7

513 649

0,00

1

0,00

1

0 0

Educació i Cultura

5%

1%

29%

5%

60%

Despeses en operacions corrents

Subvencions de capital

Subvencions corrents

Inversions

Despeses de personal

Any 2000Any 2001

Des

pese

s en

oper

acio

nsco

rren

ts

Inte

ress

osde

l deu

te

Sub

venc

ions

corr

ents

Inve

rsio

ns

Sub

venc

ions

de c

apita

l

Actiu

sfin

ance

rs

Amor

titza

ció

de p

rést

ecs

Milions de pessetes


BENESTAR SOCIAL

La Conselleria de Benestar Social, juntament amb l’Institut d’Afers Socials, comptarà amb un

pressupost de més de 12.000 milions, un increment de 1.860 milions respecte de l’exercici

de l’any 2000 i un increment de més del 18%.

Com a actuacions destacables d’aquesta Conselleria es poden assenyalar les següents:

Es destinaran 225 milions a la renda mínima d’inserció

L’equiparació del Pla de prestacions bàsiques suposarà un increment de 165 milions

respecte d’enguany.

Al Pla de drogues, s’hi destinaran 60 milions de pessetes, quantitat que es complementarà

amb els 248 milions que pel mateix concepte gestionarà la Conselleria de Sanitat.

El Pla d’immigració comptarà amb un pressupost de 45 milions, i es crearà l’observatori

social amb un pressupost de 35 milions. Així mateix s’elaborarà el Pla d’exclusió social al

qual es destinaran 10 milions.

La Direcció General de Joventut gestionarà un pressupost de 650 milions, de manera que

incrementarà el seu pressupost en 150 milions respecte de l’any anterior, és a dir, un

increment del 30%. Per altra banda la Direcció General d’Esports gestionarà un pressupost

de 1.210 milions, dels quals es destinaran 210 milions a l’acabament del pavelló de

gimnàstica i 20 milions a la millora de l’Escola Balear de l’Esport.

Pel que fa a la cooperació amb el Tercer Món, es destinarà un 0,77% del pressupost total de

la comunitat autònoma a aquestes tasques, fet que suposa una dotació de 1.218 milions i un

increment del 9,7% respecte de l’any anterior.

IInnssttiittuutt BBaalleeaarr ddee llaa DDoonnaa:: Després d’haver-se creat aquest al llarg de l’any 2000, apareix

per primer cop als pressuposts del Govern aquesta secció pressupostària.



Les actuacions que es duran a terme al llarg de l’exercici de 2001 seran fonamentalment les

següents:

Casa d’acollida de dones a Menorca i Eivissa, per 40 milions

Prestació d’un servei d’orientació sexual a les tres illes

Creació d’un centre d’informació de la dona, el cost del qual s’avalua en 10 milions

Posada en marxa del Casal de Dones i de la Biblioteca, als quals es destinaran 15 milions

Posada en marxa de les borses d’ajuda a dones en dificultat, amb ajudes que s’estimen

en 30 milions



2.63

6

4.000

3.000

2.000

1.000

0


3.39

3

2.23

0

2.18

9

0 0

3.11

3

4.16

2

1.211 1.481

970

980

35 35 0 0

Benestar Social

Any 2000Any 2001




Inversions


Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s en

oper

acio

nsco

rren

ts

Inte

ress

osde

l deu

te

Sub

venc

ions

corr

ents

Inve

rsio

ns

Sub

venc

ions

de c

apita

l

Actiu

sfin

ance

rs

Amor

titza

ció

de p

rést

ecs

Milions de pessetes

34%

8%

18%

12%

28%


SANITAT I CONSUM

Aquesta Conselleria, juntament amb el Servei Balear de Salut (SERBASA), comptarà amb un

increment de les dotacions pressupostàries per valor de 1.280 milions, que suposa un

increment del 16,6%, i es passa a gestionar un pressupost de quasi 9.000 milions de pessetes.

Les actuacions i dotacions de major importància assignades al pressupost per a l’any són

les següents:

Es destinaran 250 milions per a la construcció de l’hospital d’Inca

L’ampliació i millora de la xarxa de centres sanitaris de salut a les Illes Balears comptarà

amb un pressupost de 400 milions. El pla d’obres ens permetrà finançar nous centres a

Sant Llorenç des Cardassar, es Castell, Banyalbufar, Sóller, Marratxí, la Mola a Formentera,

Bendinat, Algaida, Sineu i Sencelles, entre d’altres, i actuacions d’ampliació i millora a:

Lloseta, Santa Eugènia, Petra, es Mercadal, Porreres, Sant Joan, Santa Maria, Vilafranca i

Portals, entre d’altres.

El Pla autonòmic de drogues experimenta un increment del 70% i passa de 173 milions

l’any 2000 a 248 milions l’any 2001, la qual cosa permetrà, a més de disposar d’un

coordinador autonòmic de drogues, impulsar canvis qualitatius importants en els serveis

prestats per la Conselleria (Centre d’Atenció a Toxicòmans, dispensació de metadona,

etc.). Aquesta partida es veurà incrementada en 60 milions de la Conselleria de Benestar

Social, per la qual cosa el Govern de les Illes Balears destinarà més de 300 milions a

atendre la problemàtica que genera la drogoaddicció.

Implantació de la reforma de Salut Mental, amb una clara aposta pel model comunitari.

Amb una dotació inicial de 100 milions es continuarà la tasca iniciada l’any 2000 pel que

fa a l’obertura de centres de dia i pisos tutelats per tal d’oferir als malalts mentals l’atenció

que es mereixen.



Les campanyes de vacunacions sofriran un important impuls per tal d’introduir definitivament

en el calendari de vacunes la de la meningitis C, per la qual cosa es destinaran a aquestes

campanyes un total de 275 milions.

Es continuarà amb l’esforç de millora de l’atenció domiciliària i urgent per tal d’aconseguir

que cada PAC disposi d’un Pac Mòbil. Així, es destinaran un total de 60 milions de

pessetes a aquesta actuació.

En matèria de consum, cal ressaltar l’increment de 81 milions de pessetes al seu

pressupost, un increment del 47,4%, i cal destacar dins les seves actuacions un import de

50 milions per millorar la xarxa d’oficines d’atenció i informació al consumidor.



4.57

9

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0


4.88

8

233

237

0,00

1

0,00

1

1.645 1.8

92

436

727

436 85

9

390

390

0 0

Sanitat i Consum

4%

21%

10%

8%

54%

3%

Any 2000Any 2001

Actius financers



Inversions



Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s en

oper

acio

nsco

rren

ts

Inte

ress

osde

l deu

te

Sub

venc

ions

corr

ents

Inve

rsio

ns

Sub

venc

ions

de c

apita

l

Actiu

sfin

ance

rs

Amor

titza

ció

de p

rést

ecs

Milions de pessetes


INNOVACIÓ I ENERGIA

Amb un pressupost de 2.529 milions, la Conselleria d’Innovació i Energia és la que

experimenta un major creixement en els pressuposts per a l’any 2001. Aquest increment se

situa al voltant del 71% i suposa major dotació per import de 1.050 milions.

La Direcció General de Tecnologia i Comunicacions comptarà amb un pressupost de 820

milions, del qual es poden destacar les actuacions següents:

Inici d’un projecte informàtic per gestionar tots els expedients administratius del Govern.

Això es farà amb les noves eines de tecnologia web que permetran conèixer en tot

moment l’estat de tramitació i posar aquesta informació a l’abast del ciutadà alhora que

facilitarà tota la informació dels procediments administratius de la CAIB que afectin els

ciutadans.

Millora de la qualitat i de la seguretat dels servidors i aplicacions informàtiques del

Govern, protegint especialment el correu electrònic i les aplicacions de gestió econòmica

i recursos humans.

Desenvolupar nous mòduls de les aplicacions de gestió economicofinancera i

pressupostària per tal d’obtenir una eina de gestió integral dels processos. Es destinarà

un pressupost de 120 milions per a les noves aplicacions.

Es redactarà el Pla director sectorial de telecomunicacions i es faran les inversions

necessàries perquè es puguin veure en bones condicions de qualitat totes i cadascuna de

les cadenes públiques de televisió en llengua catalana. Les millores seran especialment

notables a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera.

El pressupost de la Direcció General d’Energia serà de 600 milions de pessetes, enfront dels

100 milions amb què comptava l’any 2000, que es destinaran, entre altres activitats, a

confeccionar i iniciar els plans de foment de l’estalvi, racionalització i aplicació d’energies

renovables, en especial l’energia solar tèrmica; obtenir l’aprovació definitiva del Pla director

sectorial energètic de les Illes Balears i iniciar-ne l’aplicació; i realitzar els estudis de detall

del gasoducte d’interconnexió entre València, Eivissa i Mallorca.



D’altra banda, la Direcció General d’Innovació, Recerca i Desenvolupament gestionarà

recursos per valor de 376 milions. S’ha de destacar la posada en marxa del Pla de recerca

i desenvolupament de les Illes Balears que es concretarà a través de programes de formació

de personal investigador, manteniment i implementació d’infraestructura i foment de la

recerca i del desenvolupament tecnològic; el Pla d’innovació de les Illes Balears a través de

10 accions pilot als sectors estratègics de les Illes Balears i la promoció de la societat de la

informació, alhora que s’impulsarà l’activitat de la Fundació IBIT.



266

1.200

1.000

800

600

400

200

0


359

120 20

4

0 0

282

466 516

1.220

294

215

0

62

0 0

Innovació i Energia

48%

9%

14%

8%

19%

2%

Any 2000Any 2001

Inversions





Actius financers

Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s en

oper

acio

nsco

rren

ts

Inte

ress

osde

l deu

te

Sub

venc

ions

corr

ents

Inve

rsio

ns

Sub

venc

ions

de c

apita

l

Actiu

sfin

ance

rs

Amor

titza

ció

de p

rést

ecs

Milions de pessetes


MEDI AMBIENT

La Conselleria de Medi Ambient comptarà amb recursos econòmics per valor de 13.207

milions, cosa que significa un increment de 1.006 milions respecte de l’any 2000, un

increment del 8,2%.

Cal destacar que per a l’any 2001 la Conselleria de Medi Ambient té previst mantenir les

polítiques en prevenció i extinció d’incendis que tan bons resultats han obtingut l’any 2000.

Així mateix, cal destacar les quantitats dedicades a actuacions en espais naturals, tant les

referides a protecció i conservació com les de recuperació i en especial la recuperació de les

àrees cremades, per això es destinaran 2.350 milions a la Direcció General de Biodiversitat,

un augment pressupostari de 600 milions.

A la Direcció General de Recursos Hídrics s’incrementaran en un 143,75% les dotacions

destinades al programa de Gestió de la Demanda, fet que suposa destinar-hi un pressupost

de quasi 200 milions amb la finalitat de fer el màxim d’esforç per aturar el creixement del

consum per poder recuperar la nostra sostenibilitat tot fomentant l’estalvi, la reutilització i la

gestió acurada dels recursos hídrics. En conjunt, les dotacions pressupostàries destinades

als recursos hídrics seran de 8.210 milions.

L’Ibasan invertirà en obres 2.500 milions, dels quals 1.000 milions es destinaran a

inversions de reposició i 1.500 milions, a noves obres. Destaquen les ampliacions a

terciàries de Santa Eulària i Platja d’en Bossa a Eivissa amb un cost de 220 milions.



Altres actuacions que mereixen ésser destacades al pressupost són:

Dotació de 25 milions per a la posada en marxa de la restauració de pedreres

275 milions destinats a la inversió en obres al Port de Sóller

Finançament del Pla d’obres i serveis amb 300 milions

Atorgament de subvencions per a inversió en energies renovables, amb una dotació

inicial de 130 milions

Desenvolupament de l’inventari de sòls contaminats a les Illes Balears. Planificació i

execució de les actuacions necessàries per a la seva restauració i sanejament. Adquisició

de 50.000m2 a Son Reus per assegurar sòl públic a l’Àrea de gestió integrada de

residus, amb un cost estimat de 40 milions.



1.243

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0


1.275

263

269

0 0

520

537

4.64

0 5.56

6

5.23

7.

5.27

9

295

279

0 0

Medi Ambient

2%

2%

10%

4%

42%

40%

Despeses corrents

Actius financers



Inversions


Any 2000Any 2001

Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s en

oper

acio

nsco

rren

ts

Inte

ress

osde

l deu

te

Sub

venc

ions

corr

ents

Inve

rsio

ns

Sub

venc

ions

de c

apita

l

Actiu

sfin

ance

rs

Amor

titza

ció

de p

rést

ecs

Milions de pessetes


OBRES PÚBLIQUES, HABITATGEI TRANSPORTS

Aquesta Conselleria compta amb un pressupost total de 12.092 milions de pessetes, amb

un increment respecte a l’exercici anterior d’un 11%, que suposa quasi 1.200 milions més

que l’any 2000. D’aquesta quantitat es dediquen a les operacions destinades a inversions

9.250 milions de pessetes, dels quals 6.117 milions seran d’inversió directa, fet que suposa

un increment de quasi 1.100 milions respecte de l’any 2000, amb un increment del 21,5%.

Es dedicaran més de 6.500 milions de pessetes a la infraestructura de carreteres així com

a la seva conservació. Cal destacar l’augment de quasi 1.000 milions de pessetes de la

partida destinada a la construcció de noves carreteres, que permetrà, entre altres coses, la

realització d’actuacions a la carretera de la Universitat, la millora de la intersecció de Santa

Ponça, la carretera de sa Pobla-Alcúdia, així com la redacció del projecte i inici de les obres

del desdoblament de la carretera de Manacor, en el tram de Son Ferriol a Montuïri.

Es dediquen més de 2.100 milions de pessetes als programes d’arquitectura i habitatge.

Destaca la quantitat de 1.000 milions de pessetes destinada a cobrir les ajudes per

adquisició i rehabilitació d’habitatges.

Així mateix, s’ha de destacar l’aposta del Govern de les Illes Balears pel transport públic. Per

aquest concepte es destinaran 200 milions de pessetes, duplicant per segon any consecutiu

la quantitat destinada a subvencionar les línies regulars de transport, així com l’increment en

70 milions de pessetes de la partida destinada a les ajudes per renovació de la flota adscrita

a la prestació del servei públic.

També s’ha de remarcar la creació del programa de cartografia, al qual es destinen 84

milions de pessetes, que permetran, entre altres coses, l’elaboració d’un Pla de cartografia

urbana, l’actualització del Mapa Topogràfic Balear, així com la creació d’un Sistema

d’Informació Territorial que permeti una adequada gestió de les dades perquè siguin

utilitzades per les diverses administracions públiques.



1.533

6.000

4.000

2.000

0


1.658

349

355

37 20 553

807

5.03

4

6.11

7

3.40

6

3.13

1

0 0 0 0

Obres Públiques, Habitatge i Transports

26%

7%

3%

13%

51%

Any 2000Any 2001





Inversions

Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s en

oper

acio

nsco

rren

ts

Inte

ress

osde

l deu

te

Sub

venc

ions

corr

ents

Inve

rsio

ns

Sub

venc

ions

de c

apita

l

Actiu

sfin

ance

rs

Amor

titza

ció

de p

rést

ecs

Milions de pessetes


TREBALL I FORMACIÓ

Els objectius de les actuacions de la Conselleria de Treball i Formació tenen com a principal

referent donar compliment a allò previst en matèria laboral en el Pacte per l’Ocupació signat

durant el 2000. El conjunt de dotacions pressupostàries destinades a aquestes actuacions

serà de 6.310 milions, que signifiquen una consolidació efectiva de les tasques començades

el 2000 i una ampliació de noves iniciatives previstes en el Pacte abans esmentat.

La posada en marxa del nou programa operatiu del Fons Social Europeu (2000-2006) ha

suposat un nou enfocament de les polítiques de formació, amb una major integració amb el

foment de l’ocupació, on el desenvolupament dels plans territorials d’ocupació s’han de

convertir en la peça clau del conjunt d’accions. El desajust temporal entre exercici

pressupostari i disseny d’accions formatives, amb calendari de setembre a juliol, provoca

una reducció aparent de la despesa en el pressupost inicial de Formació, en la mesura que

el programa per al curs 2001 és la continuïtat del ja iniciat per al curs 2000-2001, factor

que en cap cas no significarà una reducció efectiva de les accions ja posades en marxa.

Aquesta disminució aparent dels programes de formació és del 33% respecte de l’any

2000, alhora que es consolida el pressupost de la Direcció General de Treball, que va sofrir

un augment de quasi el 50% l’any 2000, al voltant dels 1.400 milions.

Pel que fa als programes de salut laboral, cal destacar l’impuls que se’ls dóna ja que el seu

pressupost passa de 100 milions l’any 2000 als 478 milions destinats al pressupost de l’any

2001, fet que suposa un augment del 382%. La presència permanent de tècnics de

prevenció propis a Menorca i Eivissa és una fita important en la millora de les dotacions

materials i de personal de la Direcció General de Salut Laboral i donen resposta a

necessitats evidents en el camp de la prevenció de riscs laborals



Per altra banda, la posada en marxa del Servei d’Ocupació de les Illes Balears i l’assumpció

de les transferències en matèria de polítiques actives i intermediació, avui gestionades per

l’INEM, es converteixen en el factor estratègic més rellevant durant l’exercici de l’any 2001.

Per això es recull per primer any el SOIB amb secció pressupostària pròpia i se n’hauran

d’ampliar les dotacions en el moment en què aquest comenci la prestació de serveis.



636

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0


693

422

431

0 0

2.78

7

2.87

1

3.89

1

2.31

2

0,4

0 0 0 0 0

Treball i Formació

7%

11%

37%

45%

Any 2000Any 2001



Inversions


Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s en

oper

acio

nsco

rren

ts

Inte

ress

osde

l deu

te

Sub

venc

ions

corr

ents

Inve

rsio

ns

Sub

venc

ions

de c

apita

l

Actiu

sfin

ance

rs

Amor

titza

ció

de p

rést

ecs

Milions de pessetes


AGRICULTURA I PESCA

La Conselleria disposarà l’any 2001 d’un pressupost de 8.445 milions de pessetes, que

es destinarà en la seva totalitat a propiciar les millores que necessiten els professionals

de l’agricultura i la pesca de les Illes Balears.

Així, per tal de contribuir al foment i desenvolupament del sector agrícola i del món rural,

les direccions generals d’Agricultura i de Desenvolupament Rural destinaran l’any pròxim

un total de 6.423 milions de pessetes a la revitalització del sector.

Un alt percentatge dels pressuposts amb els quals comptarà la Direcció General

d´Agricultura es reservarà per a la gestió de les línies d’ajuda previstes per als sectors dels

cereals, la carn i les fruites i hortalisses. Les accions per augmentar la competitivitat del

sector i la millora del sector industrial agroalimentari seran també objecte d’un especial

esforç pressupostari per part d’aquest departament.

L’aposta per la qualitat i la promoció dels productes autòctons seran també actuacions

prioritàries durant l’any 2001. Dins aquest àmbit d’actuació es preveu fomentar l’agricul-

tura ecològica i l’agricultura integrada, i posar en marxa un programa d’actuació per tal

d’aconseguir treure etiquetes o segells de qualitat per als productes següents: oli, be,

porcella, vedella, ametlla i taronja. Això, sense oblidar el suport pressupostari a totes

aquelles accions que tinguin com a finalitat afavorir la presència dels productes illencs

en fires i exposicions i cercar noves sortides comercials per a la producció autòctona.

A l’apartat d’inversions, la Direcció General d’Agricultura es planteja la construcció d’una

planta Unifeed a Mallorca i la instal·lació d’engreixadors comunitaris per a bens i bous,

projectes que necessàriament hauran de comptar amb la implicació del sector.

Cal indicar que aquesta és també la Direcció encarregada de gestionar i dur a terme totes

les campanyes de sanejament ramader i els programes de sanitat vegetal.



Per la seva part, la Direcció General de Desenvolupament Rural gestionarà el Programa de

desenvolupament rural que té com a objectius principals la revitalització, diversificació i

dinamització de les zones rurals, tant en el seu aspecte agrari, com econòmic i social.

Així, es plantegen diverses inversions en infraestructura rural i les actuacions més

destacades són la millora del rec amb aigua depurada al Pla de Sant Jordi, la recuperació de

les sèquies de rec al pla de Mallorca, l’obertura d’una línia d’ajudes als ajuntaments per a la

millora de camins rurals, i d’una altra dirigida als particulars per a la realització d’inversions

en electrificació rural.

La millora de les explotacions, la diversificació del món agrari i la incorporació de joves a

l’activitat agrícola i ramadera són també actuacions prioritàries d’aquesta Direcció General

que, juntament amb les línies per a foment del turisme i l’artesanat, l’assistència tècnica de

les explotacions, la conservació del paisatge i la millora de l’economia agrària, pretén no tan

sols augmentar la renda dels pagesos, sinó també elevar el nivell de benestar econòmic i

social de tota la població rural.

Aquest departament gestionarà també el programa de mesures d’acompanyament

cofinançat per la Unió Europea i el Mapa, en temes agroambientals, en què destaquen, entre

altres actuacions, la protecció de l’entorn de l’olivera i la protecció del paisatge amb accions

concretes a la vall de Sóller i a l’illa de Menorca.

Pel que fa a la Direcció General de Pesca, la totalitat del seu pressupost es destinarà a la

consecució del seu objectiu prioritari: millorar el sector pesquer i aconseguir el seu

desenvolupament sostenible de manera que es garanteixi un nivell extractiu adequat als

interessos dels pescadors i al mateix temps compatible amb la protecció dels recursos

marins. Altres actuacions prioritàries d’aquesta Direcció General seran la diversificació de

l’activitat pesquera, a través de l’impuls de l’aqüicultura i de la investigació aplicada en

matèria de pesca, i millorar els sistemes de venda i de comercialització de les captures,

mitjançant l’aplicació d’un programa d’etiquetatge del producte, una promoció del peix fresc

i una potenciació del paper de les associacions professionals pesqueres en aquest tema.



1.037

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0


1.005

259

267

0 0

475

490 1.1

29

1.015

4.48

2

5.62

2

42 42 0 0

Agricultura i Pesca

67%

12%

3%

6%

12%

Any 2000Any 2001





Inversions

Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s en

oper

acio

nsco

rren

ts

Inte

ress

osde

l deu

te

Sub

venc

ions

corr

ents

Inve

rsio

ns

Sub

venc

ions

de c

apita

l

Actiu

sfin

ance

rs

Amor

titza

ció

de p

rést

ecs

Milions de pessetes


ECONOMIA, COMERÇ I INDÚSTRIA

El pressupost d’aquesta Conselleria experimentarà un augment de quasi el 31 per cent

respecte de l’any 2000, fet que suposa majors dotacions pressupostàries per valor de 1.002

milions, per la qual cosa el pressupost se situarà en la quantitat de 4.263 milions.

Des de la Direcció General d’Economia es donarà prioritat a l’estudi de tots aquells factors

que incideixen en la nostra realitat socioeconòmica, tant des del punt de vista estadístic com

d’anàlisi de la conjuntura. En aquest sentit les principals iniciatives seran les relacionades

amb l’establiment d’una base exhaustiva de dades municipalitzades, indicadors sintònics de

l’activitat econòmica balear, la realització del Cens de l’any 2001 en col·laboració amb l’INE,

alhora que es continuarà treballant per accedir a determinades línies d’ajut europeu, així com

fer el seguiment de la gestió dels fons europeus destinats a l’Objectiu 2. El pressupost de

què es disposarà serà de 285 milions.

La Direcció General de Comerç tindrà com a objectius fomentar la competitivitat i la

modernització del sector del petit i mitjà comerç. Es potenciaran, en aquest sentit, els ajuts als

municipis per a la millora d’equipaments comercials i dels seus entorns urbans, així com del

comerç de barriada. Com a element més remarcable d’aquesta àrea, es preveu l’aprovació de

la nova Llei autonòmica del Comerç. Pel que fa a l’artesania, les actuacions aniran

encaminades a fomentar l’associacionisme, potenciar el paper de la Comissió d’Artesania i

promoure accions per facilitar la comercialització dels productes artesans de Balears. Per tal

d’assolir aquests objectius es comptarà amb crèdits per import de quasi 1.100 milions, un

increment de 265 milions respecte de l’any 2000 i que suposa augment del 31,7 per cent

La Direcció General d’Indústria veurà incrementat el seu pressupost en un 12,5 per cent

arribant així als 312 milions i fixarà els seus objectius per a aquest exercici pressupostari en la

millora de la qualitat dels seus serveis per agilitar tots els tràmits referents a la concessió de

permisos per a les instal·lacions d’electricitat, d’aigua, etc. que són de la seva competència. Per

aquest motiu, s’habilitarà un nou espai d’atenció pública centralitzada, s’optimitzaran els punts

d’atenció descentralitzats i s’incorporaran les noves tecnologies en la tramitació d’expedients.

Un important increment pressupostari es dóna a la Direcció General de Promoció Industrial



que el veurà incrementat en 225 milions, un 26 per cent, i comptarà amb recursos

econòmics per valor de 1.082 milions. Aquesta Direcció General per primera vegada

replantejarà les seves vies de subvencions creant línies específiques per als sectors

agroalimentari, de la bijuteria, del calçat, de les noves tecnologies, de la moda i la confecció,

etc. També es mantindran ajuts destinats a les microempreses, l’autoocupació i les

empreses ambientals. El foment de la modernització i la comercialització dels nostres

productes serà el principal eix d’actuació d’aquesta àrea a través d’eines com les

ambaixades comercials i els ajuts per assistència a fires i mostres.



Economia, Comerç i Indústria

13%

8%

2%

17%

60%


Inversions




562

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0


742

101

104

0 0

546

571

319

320

1.731

2.52

2

0 0 0 0Any 2000Any 2001

Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s en

oper

acio

nsco

rren

ts

Inte

ress

osde

l deu

te

Sub

venc

ions

corr

ents

Inve

rsio

ns

Sub

venc

ions

de c

apita

l

Actiu

sfin

ance

rs

Amor

titza

ció

de p

rést

ecs

Milions de pessetes


TURISMELa Conselleria de Turisme comptarà amb un pressupost inicial de quasi 4.350 milions, cosaque fa que l’increment de les seves consignacions inicials sigui de quasi 490 milions, és adir, el 12,8% d’augment.

Les principals actuacions que es duran a terme el proper exercici seran:

Posada en marxa de l’Institut Balear de Qualitat Turística (IBQ)

Assistència tècnica als municipis turístics, segons l’acord signat amb la FELIB, i que es

quantifica en 150 milions

Pla de seguretat de platges, al qual es destina un pressupost de 50 milions, que es

promourà juntament amb la Conselleria d’Interior, la qual destinarà a aquest Pla la

quantitat de 40 milions.

Execució del conveni d’excel·lència turística signat amb l’Ajuntament de Sóller i amb

l’Administració central, al qual es destinarà un pressupost de 125 milions

Foment de la creació de marques turístiques pròpies, que suposaran la possibilitat d’obrir

noves vies de comercialització turística i fomentar la desestacionalització.

Així mateix durant l’any 2001 es realitzarà el segon pagament de l’anualitat destinada a lacompra de les finques d’Aubarca i es Verger per import de 400 milions i es continuarà ambels pagaments destinats a les obres del Pla Mirall.

Es destinaran 1.500 milions a la promoció turística de les Illes Balears com a destinacióturística de qualitat, així com 165 milions per al Pla de turisme interior destinat a la gent grani 125 milions per a projectes dissenyats amb l’objectiu d’impulsar la desestacionalització.

A més a més, es dediquen 335 milions per a la formació professional al sector a través del’Escola d’Hoteleria i la dotació corresponent al pressupost del Centre d’Investigacions deTecnologies Turístiques per 60 milions.



449

2.000

1.500

1.000

500

0


491

149

155

0 0

400

410

1.015

1.360

1.822

1.909

0 0 0 0

Turisme

44%

11%

4%

10%

31%

Any 2000Any 2001





Inversions

Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s en

oper

acio

nsco

rren

ts

Inte

ress

osde

l deu

te

Sub

venc

ions

corr

ents

Inve

rsio

ns

Sub

venc

ions

de c

apita

l

Actiu

sfin

ance

rs

Amor

titza

ció

de p

rést

ecs

Milions de pessetes


INTERIOR

La Conselleria d’Interior tindrà al seu càrrec dotacions per valor de 1.431 milions, un pressupost

superior en 465 milions al que gestionava l’any 2000, que suposa un augment del 48%.

La Direcció General de Funció Pública tindrà pressupost per import de 400 milions i una de

les activitats que es posarà en marxa el proper any és la de la creació del Servei de

Prevenció de Riscs Laborals, així com la implantació del Pla de qualitat dins l’Administració.

Altres actuacions que es realitzaran el proper exercici per part de la Direcció General de

Funció Pública seran la convocatòria de l’oferta pública d’ocupació del personal laboral i

funcionari que es durà a terme una vegada acabat i resolt el concurs de trasllat del personal

funcionari, i també s’iniciarà el procés de funcionarització de part del personal laboral, procés

que es preveu culminar dins l’any 2001.

D’altra banda, la Direcció General d’Interior incrementarà el seu pressupost en 430 milions i

comptarà amb un pressupost de 782 milions. Les principals actuacions que es duran a

terme l’any 2001 seran la creació de l’Institut Balear de Seguretat Pública per a formació de

policies local i agents d’emergència, amb un pressupost de 70 milions; la posada en marxa

del Pla de seguretat a les platges, el cost del qual s’estima en 40 milions, a més dels 50

milions que pel mateix concepte es destinaran a la Conselleria de Turisme, i també la

coordinació i gestió dels serveis d’emergències 112, al qual es destinaran més de 370

milions. Així mateix, aquesta Direcció General gestionarà a partir del present exercici totes

les competències en matèria de Casinos, Joc i Apostes.


Projecte de pressuposts generals 2001 comunitat autònoma de les Illes Balears 39M A R C E C O N Ò M I C

635800

600

400

200

0


756

87 100

0 0 10 10

232

248

1

314

0 0 0 0

Interior

17%

1%

7%

22%

53%

Any 2000Any 2001

Inversions





Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s en

oper

acio

nsco

rren

ts

Inte

ress

osde

l deu

te

Sub

venc

ions

corr

ents

Inve

rsio

ns

Sub

venc

ions

de c

apita

l

Actiu

sfin

ance

rs

Amor

titza

ció

de p

rést

ecs

Milions de pessetes


PRESIDÈNCIA

Amb un pressupost de 3.320 milions de pessetes i un increment de 318 milions respecte de

l’any anterior, cal destacar com a principals actuacions que s’han de dur a terme l’any 2001

les següents:

Adquisició i reposició de maquinària per al BOIB, per import de 20 milions

Foment de les cases regionals i ajudes a les comunitats balears a l’exterior, amb un

pressupost de 80 milions

Adquisició de patrimoni i rehabilitació d’edificis, amb dotacions inicials per valor de 375

milions

Realització de l’inventari de patrimoni de la CAIB. El seu cost per a l’any 2001 és de 103

milions

Programes d’ajuda a les víctimes del delicte i d’atenció al ciutadà, amb un cost estimat de

30 milions.



906

1.500

1.000

500

0


1.128

682

696

0 0 61 78

861

941

491

476

0 0 0 0

Presidència

Any 2000Any 2001


Despeses operacions corrents


Inversions


Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s en

oper

acio

nsco

rren

ts

Inte

ress

osde

l deu

te

Sub

venc

ions

corr

ents

Inve

rsio

ns

Sub

venc

ions

de c

apita

l

Actiu

sfin

ance

rs

Amor

titza

ció

de p

rést

ecs

Milions de pessetes

34%

21%

2%

28%

15%


HISENDA I PRESSUPOSTS

La reestructuració dels comptes autonòmics que ha suposat la confecció per primera

vegada d’un pressupost de base zero ha determinat modificacions substancials quant a

l’aprofitament dels recursos. D’aquesta manera, mentre les conselleries de caire inversor i de

prestacions socials han augmentat les seves dotacions, la Conselleria d’Hisenda i

Pressuposts –centre gestor de serveis amb funcions de suport intern al conjunt del Govern–

ha aconseguit reduir la seva despesa en un 0’1 per cent.

Amb aquesta disminució del seu pressupost, la Conselleria gestionarà 1.989 milions de pessetes, a més

d’encarregar-se també de les seccions d’ens territorials (7.144 milions), de deute públic (5.129 milions), i de

serveis generals (1.018 milions).

Cal destacar, en la secció d’Hisenda i Pressuposts, la creació d’un nou centre de cost com

és el Departament Juridicotributari, al qual es destinaran 400 milions. Aquesta previsió ve

motivada per l’augment de l’activitat tributària i, per tant, per la necessitat d’incrementar els

recursos humans especialitzats en l’àmbit fiscal, a més de millorar la infraestructura

informàtica necessària per poder complir les seves tasques al major nivell, tant quantitatiu

com qualitatiu.

Amb aquestes bases, es desenvoluparà el Pla de modernització de l’Administració tributària,

que suposarà una reeinginyeria de processos entorn de dos objectius: la millora del servei al

ciutadà, que en aquest àmbit sempre té com a conseqüència la reducció de la pressió fiscal

indirecta, i la lluita contra el frau, tant per al resident com per al no resident.

Addicionalment, també es torna pressupostar la campanya Renda Àgil (125 milions), que

permet la instal·lació a cada una de les quatre illes d’un servei de formalització i recepció de

les declaracions de l’IRPF perquè els contribuents balears puguin beneficiar-se de la

simplificació dels tràmits de presentació de la documentació i de l’agilització de la devolució

de les declaracions negatives.



D’altra banda, la Conselleria d’Hisenda i Pressuposts –departament competent en la gestió

d’iniciatives corporatives del Govern– impulsarà les actuacions adreçades a aconseguir el

màxim desenvolupament de la Llei de règim especial balear en tots els seus vessants, així

com els estudis per tal d’analitzar el nou sistema de finançament autonòmic i participar

activament en la seva negociació amb l’Estat. Aquests treballs tècnics, juntament amb

d’altres, tenen una dotació inicial d’uns 70 milions.

En el pressupost de la Direcció General del Tresor i Política Financera, hi figura una partida

de 20 milions per al suport a l’accés de les pimes als mercats financers en condicions

competitives a través de les línies d’ajuda a la societat de garantia recíproca Isba. D’altra

banda, aquest departament, en col·laboració amb el Centre Balears Europa, que té un

pressupost global de 221 milions, també coordinarà l’elaboració d’una enquesta empresarial

per avaluar el procés d’implantació de l’euro a les Illes, els resultats del qual serviran per

programar les actuacions adients per impulsar l’adequació a la moneda única.

Respecte a la secció de deute públic, els crèdits destinats a l’amortització del deute seran de

675 milions, mentre que es destinaran 4.453 milions al pagament d’interessos, fet que

suposa un increment de 363 milions respecte de l’any 2000 per als interessos, i una

disminució de 300 milions, per a l’amortització de préstecs.



1.308

1.500

1.000

500

0


1.313

353

365

0,1 0,01 42 44

264

241

23 24 0 0 0 0

Hisenda i Pressuposts

2%

1%

12%

19%

66%

Any 2000Any 2001



Inversions



Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s en

oper

acio

nsco

rren

ts

Inte

ress

osde

l deu

te

Sub

venc

ions

corr

ents

Inve

rsio

ns

Sub

venc

ions

de c

apita

l

Actiu

sfin

ance

rs

Amor

titza

ció

de p

rést

ecs

Milions de pessetes


0

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0


0 14 0

4.09

0

4.45

3

0 0 4 0 0 0 0 0

975

675

Deute públic

13%

87%

Any 2000Any 2001

Amortització de préstecs

Interessos del deute

Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s en

oper

acio

nsco

rren

ts

Inte

ress

osde

l deu

te

Sub

venc

ions

corr

ents

Inve

rsio

ns

Sub

venc

ions

de c

apita

l

Actiu

sfin

ance

rs

Amor

titza

ció

de p

rést

ecs

Milions de pessetes


Milions de pessetes4.

474

96

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

Evolució financera

97 98 99 00 01

4.12

8

4.71

2

5.15

3

5.13

0

4.64

8

675

975

538473

1.260

566

Interessos del deuteAmortització de préstecs


0

6.000

4.000

2.000

0


0 0 0 0 0

5.17

0

5.27

3

0 0

1.833

1.869

0 0 0 0

Ens territorials

74%

26%

Any 2000Any 2001



Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s en

oper

acio

nsco

rren

ts

Inte

ress

osde

l deu

te

Sub

venc

ions

corr

ents

Inve

rsio

ns

Sub

venc

ions

de c

apita

l

Actiu

sfin

ance

rs

Amor

titza

ció

de p

rést

ecs

Milions de pessetes


922

1.000

800

600

400

200

0


985

276

291

0 0

159

165 30

3

300

0 0 0 0 0 0

Parlament de les Illes Balears

57%

17%

9%

17%

Any 2000Any 2001




Inversions

Des

pese

sde

per

sona

l

Des

pese

s en

oper

acio

nsco

rren

ts

Inte

ress

osde

l deu

te

Sub

venc

ions

corr

ents

Inve

rsio

ns

Sub

venc

ions

de c

apita

l

Actiu

sfin

ance

rs

Amor

titza

ció

de p

rést

ecs

Milions de pessetes


Milions de pessetes

96

160.000

140.000

120.000

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

0

Evolució anual de les despeses

97 98 99 00 01

Despeses de personalDespeses corrents

InteressosSubvencions corrents

InversionsSubvencions per a inversions

Actius patrimonialsAmortització de préstecs


Composició de la despesa

36%

3%

6%

23%

16%

15%

0,4%

0,6%


Despeses financeres

Despeses corrents


Inversions

Subvencions per a inversions

Passius financers

Actius financers


70.7

98

80.000

70.000

60.000

50.000

40.000

30.000

20.000

10.000

0

Distribució dels ingressos13

.985

48.0

48

373

12.0

04

2.47

5

79.2

48

14.0

67

50.0

40

660

13.4

57

675

2000 2001

Aportacions UE i altres administracionsDeute públic

Tributs ceditsTributs propis

Participació en ingressos de l’EstatAltres ingressos propis


Empreses i societats públiques

Serveis Ferroviaris

IBAVI

IBASAN

SEMILLA

IBANAT

IDI

GESMA

PARC BIT

Fires i Congressos

IBABSA

IBATUR

Centre Balears Europa

IBAEN

20%

20%

19%

0%

3%

3%

12%

5%

1%

2%

4%

1%

10%


Milions de pessetes

IBAT

UR

8.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

Pressupost empreses i societats públiquesCe

ntre

Bal

ear

Euro

pa

IBAE

N

IBAS

AN

IBAN

AT

IBAV

I

Ser

veis

forr

ovia

ris IDI

GES

MA

Fire

s i

Cong

ress

os

PARC

BIT

IBAB

SA

SEM

ILLA

Despesa correntInversions

Despesa financera

Projecte de pressuposts generals 2001 comunitat autònoma de les Illes Balears 54M A R C T R I B U T A R I

Mesures fiscals aplicables als residentsa les Illes Balears l'any 2001

Modificacions tributàries incloses en el Projecte de llei d'acompanyament per a l'any 2001i mesures fiscals en vigor que es preveuen en el pressupost d'ingressos de l'any que ve

Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)

En vigor. Es tornarà aaplicar sense modificacionsen l’exercici de l’any 2001.Cost imputat sobre elpressupost d’ingressos delpròxim exercici.

Despeses per adquisicióo rehabilitaciód’habitatge per a joves.

1. Deducció del 3% del preu satisfet per adquisicióo rehabilitació de residència habitual per a jovesmenors de 32 anys residents a les illes.

Queden excloses les bases imposables superiorsa 3 milions en declaracions individuals i a 5 entributació conjunta.


Despeses perconservació de terrenysrústics declarats àreesnaturals

2. Deducció del 25% de les despeses efectuadesamb un máxim de 1.000 pessetes per hectàreao l’import de l’IBI.


Despeses de guarderiesi de centres escolars perla custòdia de fillsmenors de 3 anys

3. Deducció del 15% de les quantitats satisfetes peraquest concepte amb un màxim de 25.000pessetes anuals.

Queden excloses les bases imposables superiorsa 3 milions en declaracions individuals i a 5 entributació conjunta.


Declarants de més de65 anys d’edat.

4. Deducció de 4.000 pessetes.

Queden excloses les bases imposables superiorsa 2 milions de pessetes en declaracionsconjuntes i a 1,5 en tributació individual.


Declarants discapacitatsfísics i psíquics




Declarants ambdescendents fadrinsdiscapacitats físics opsíquics o ascendentsde la mateixa condició.




Mesures fiscals aplicables als residents ales Illes Balears l'any 2001


En vigor. Es tornarà aaplicar sense modificacionsl’any 2001.Cost imputat sobre elpressupost d’ingressos delpròxim exercici.

Herències de pares afills.

1. Exempció total del pagament de l’impost quanes rebin herències valorades fins a:• 8.463.00 pessetes per a hereus menors de21 anys.• 3.155.000 pessetes per a hereus majors de21 anys.

Aquests imports eleven en 500.000 pessetes elmínim exempt fixat per l’estat.


Herències de pares a fillso a qualsevoldescendent, ascendent ofamiliar col·lateral

2. Exempció total del pagament de l’impost en elcas de transmissió de l’habitatge habitual finsa un valor de 20 milions de pessetes.


Herències a favor dediscapacitats.

3. Exempció total del pagament de l’impost fins aun valor de 25 milions de pessetes.

Impost sobre successions i donacions

Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

Modificació inclosa en laLlei d’acompanyament delspressuposts de l’any 2001

Actes JurídicsDocumentats per a lessocietats de garantiarecíproca amb domicilisocial a la CAIB

1. Reduccció del 0,5% al 0,1% del tipus degravamen aplicable als documents notarials queformalitzin la constitució i la cancel·lació de dretsreals de garantia a favor d’una SGR balear.


Operacions detransmissió de bénsimmobles situats alParcBIT.

2. L’impost es redueix del 6% sobre el valor del bétransmès al 0,5%.


Operacions detransmissió de bénsimmobles.

3. L’impost es redueix del 6% sobre el valor del bétransmès al 5% per als habitatges de proteccióoficial, mentre que queda fixat en el 7% per a laresta de casos.


Mesures fiscals aplicables als residents ales Illes Balears l'any 2001



Taxa sobre rifes,tómboles, apostes icombinacions aleatòriesper a les associacionsbeneficosocials

1. Exempció en el pagament de la taxa per als jocsamb premis no superiors a 250.000 pessetes,sempre que l’import total dels bitllets oferts nosuperi els dos milions de pessetes.

Les organitzacions beneficosocials podran gaudirde l’exempció per a un màxim de quatre rifes otómboles a l’any, sense que la durada d’aquestespugui excedir de tres mesos.


Taxa sobre el joc alsbingos i impost sobre elspremis guanyats alsbingos

2. La taxa augmenta del 21 al 31% i la fixació delstipus de gravament de l’impost se situarà en el0% (*)


Taxa sobre el joc alscasinos

3. Deflactació de les taxes aplicades alsestabliments de casinos (**)

Fiscalitat del sector del joc

(*) La unificació de l’impost i la taxa del bingo no suposa augment de lapressió fiscal ni reducció d’ingressos per a la Hisenda autonòmica.

(**) L’adaptació de la tarifa del joc sobre casinos a la inflacció no implicaaugment ni disminució de la pressió fiscal, ni disminuició de la recaptació entermes reals.

Documents

Projecte de Pressuposts Generalspressuposts.caib.es/www/ant/pr2001/pdf/pres2001.pdfProjecte de pressuposts generals 2001comunitat autònoma de les Illes Balears 4IPC El creixement