Projecte Teleúlceres - althaia.cat · Títol. Direcció del Projecte. Autors. Col·laboradors. Agraïments 3-4 II Introducció: 1- Definició del projecte 5 2- Definició de la consulta

PROJECTE TELEÚLCERES-CATALUNYA CENTRAL. DOCUMENT GUIA

Grup de treball Teleúlceres- Abril 2015

30

PROJECTE TELEÚLCERES

PROJECTE PER LA MILLORA DE L’ATENCIÓ A PACIENTS AMB FERIDES A L’ÀREA DEL BAGES-BERGUEDÀ MITJANÇANT UNA CONSULTA

TELEMÀTICA D’ASSESSORAMENT EXPERT Document Guia

2 PROJECTE TELEÚLCERES AL BAGES-BERGUEDÀ. DOCUMENT GUIA


Índex

CONCEPTE PÀGINA

I Títol. Direcció del Projecte. Autors. Col·laboradors. Agraïments

3-4

II Introducció: 1- Definició del projecte 5 2- Definició de la consulta Teleúlceres 5 3- Àmbit d’actuació 5 4- Justificació del projecte 6-8 5- Implementació 9

6- Comissió “Projecte Teleúlceres”. Integrants del

projecte 9

III Objectius 10 IV Població diana 10 V Metodologia de la teleconsulta i circuits Criteris d’inclusió 11 Criteris d’exclusió 11 Descripció del mètode de derivació 1. Valoració del pacient i ferida. Informe de derivació 12 2. Mètode per l’annexió d’imatges fotogràfiques 13 3. Mètode de programació de visita 13 4. Mètode de resposta 13 5. Responsable d’execució 14 6. Algoritme de Teleúlceres. Descripció i circuit 15 Descripció de variables 16 Indicadors Generals 17 VI Metodologia de treball del grup 18 VII Estratègia de difusió/implementació 19 VIII Aspectes Ètics 20 IX Valoració de Ferides Cròniques

1. Pacients amb úlceres d’extremitats inferiors. Valoració

del pacient. Valoració de les lesions. Característiques i derivació

21

a. Úlcera d’etiologia venosa 21 b. Úlcera d’etiologia isquèmica 22 c. Úlcera de peu diabètic 24 d. Úlcera hipertensiva 26

2. Pacients amb UPP i lesions relacionades amb la dependència

28

3. Derivació de pacients amb altres tipus de lesions 30

X Sobre la informació recomanada per derivar pacients a Teleúlceres

30

XI Guia breu de Teleúlceres 32 XII Reptes de futur 32 XI Bibliografia 33 XII Índex de documents Annexes 34 XIII Annexes 35



Títol

PROJECTE TELEÚLCERES

Projecte per la millora de l’atenció a pacients amb ferides a l‘àrea del Bages-Berguedà mitjançant una consulta telemàtica d’assessorament

expert

Document Guia

Direcció del projecte

Ascen Navarro Caballero Althaia, Infermera Gestora per l’atenció intra i extrahospitalària de pacients de

Cirurgia Vascular, referent per Ferides Cròniques i Ferides Complexes.

Infermera experta en la cura de UPP i Ferides Cròniques per la GNEAUPP.

Experta Universitària en “Cuidados y Curas de Heridas Crónicas” per la Universitat de Cantabria.

Màster en “Gestión Integral e Investigación en los Cuidados de Heridas Crónicas” per la Universitat de Cantàbria.

Autors

1. Ascen Navarro Caballero

2. Carme Oller Serra

Althaia. Infermera hospitalització, planta de cirurgia-cirurgia vascular

3. Inmaculada Padilla Hidalgo

ICS. Infermera ABS Sant Fruitós de Bages

4. Glòria Puertas Cruz

Althaia. Infermera ABS Manresa 3

5. Núria Solanas Bacardit

ICS. Infermera adjunta ABS Cardona



6. Susana Tarrés Hurtado

ICS. Infermera ABS Sant Vicenç de Castellet

7. Amalia Valero Sarrión

Althaia. Infermera ABS Manresa 1

8. Carme Valldaura Domenech

ICS. Infermera ABS Berga

9. Francisca Garcia Riesco

ICS. Infermera adjunta a la direcció Baix Berguedà

Col·laboradors

Anna Badrenas Ferrer. Althaia. Cirurgià vascular. Cap de servei de Cirurgia Vascular

Montserrat Salles Coletas. ICS SAP Bages- Berguedà- Solsonès. Adjunta a direcció. Responsable de l’àrea

d’activitat i processos d’atencions d’infermeria.

Agraïments

Agraïm el suport a na Teresa Segarra, adjunta a direcció d’Althaia, que ens ha ajudat en l’elaboració de l’informe de derivació des de la seva creació i al llarg de les diferents fases de modificació pel que ha hagut de passar, fins a tenir el document definitiu i també estem agraïdes a l’Anna Mata i Laura Palacin, del Servei de Documentació i Informació Clínica, que ens han donat suport puntual per poder disposar d’aquest mateix formulari.



Introducció

1. Definició del projecte

PROJECTE TELEÚLCERES es un projecte per la millora de l’atenció a pacients amb ferides en l’àrea del Bages i Berguedà mitjançant una consulta telemàtica d’assessorament expert. “TELEÚLCERES” és una consulta virtual per la coordinació i l’assessorament expert en l’atenció al pacient amb ferides cròniques (FC) i/o ferides complexes(FCC) que neix de la necessitat de coordinar i unificar criteris per l’atenció integral del pacient amb FC-FCC, aproximant i connectant l’Atenció Primària (AP) amb Atenció Hospitalària Especialitzada (AHE). Compta amb el suport de les direccions assistencials d’AP (SAP Bages-Berguedà-GTCC ) i Fundació Althaia, Xarxa Assistencial i Universitària de Manresa, i amb la implicació de la Cap de Servei de Cirurgia Vascular. S’inicia una experiència innovadora mitjançant la telemedicina aplicada a les ferides per donar resposta a les necessitats específiques dels nostres pacients. Les característiques definitòries del projecte son: la seva transversalitat, el sistema virtual de la teleconsulta, el lideratge infermer i l’atenció especialitzada al pacient amb FC i FCC. Teleúlceres facilita l’accés del pacient a l’àmbit hospitalari i disminueix el temps d’espera aconseguint rapidesa i eficàcia en l’atenció. 2. Definició de la consulta TELEÚLCERES

Teleúlceres és una consulta virtual on es valoren, per via telemàtica, pacients amb FC-FCC que presenten alguna dificultat o complicació en relació al procés evolutiu de les seves ferides. El sistema permet fer un seguiment continuat i coordinat d’aquests pacients. Aquest servei pretén que els usuaris amb FC-FCC, puguin ser atesos de forma ràpida i eficient des del seu mateix centre de primària o inclús en el propi domicili. Es tracta d’un sistema mitjançant el qual els professionals d’infermeria d’AP fotografien la lesió adjuntant-la en la història del pacient i juntament amb el full de valoració de la ferida, es deriva a la infermera gestora de cirurgia vascular i experta en ferides de l’hospital a través del sistema informàtic d’atenció primària ECAP. Aquesta derivació es fa programant la visita en una agenda virtual creada específicament per aquesta consulta. La infermera gestora revisa el cas i en fa una valoració, responent pel mateix sistema informàtic al professional d’infermeria de AP fent-li arribar les recomanacions pertinents de maneig i seguiment de la lesió i detallant-li el pla terapèutic a seguir. 3. Àmbit d’actuació

El projecte està funcionant en l’àrea de la Catalunya Central abastant les comarques del Bages i Berguedà.

Dades de població de referència i professionals � Diplomats en infermeria del Servei d’Atenció Primària (SAP) Bages-Berguedà: 177

professionals (152 ICS + 25 Althaia). � Equip de cirurgia vascular Althaia: 6 cirurgians vasculars, 1 infermera gestora de

casos i una infermera de planta de cirurgia vascular



� .Pacients assignats als Equips d’AP (EAP) de les comarques del Bages i Berguedà:

� Població total: 224.442 habitants (184.403 + 40.039)* � Població >65 anys: 43739 (34360 + 9379)**

*IDESCAT 2014 **IDESCAT 2011

4. Justificació del projecte:

� Importància i repercussió de les FC (epidemiologia)

Per als professionals d’infermeria la cura de les ferides i en particular l’atenció a pacients amb FC- FCC ocupa un espai rellevant en la seva labor diària tant pel temps de dedicació que requereix com pel repte que suposa fer front a les dificultats que planteja la cura d’aquestes ferides.

La Ferida Crònica (FC) es defineix tradicionalment com una ferida que requereix d’un temps superior a 6 setmanes per a la seva cicatrització i que tanca per segona intenció, en un procés complex que eliminarà i reemplaçarà el teixit danyat.

El terme de “Ferides Cròniques” comprèn diferents tipus de lesions: Úlceres per Pressió (UPP), Úlceres d’Extremitat Inferior (Arterials, Venoses, Peu Diabètic), Úlceres Neoplàsiques i altres.

Les FC en general i molt en particular les UPP han estat considerades durant llarg temps com a processos banals i fins i tot inevitables però la realitat és que aquestes ferides suposen un problema rellevant que genera greus conseqüències pel pacient i la seva família. Incideix directament en la qualitat de vida d’aquests i té importants repercussions socioeconòmiques a causa de la seva llarga evolució, amb impacte en l’absentisme laboral i sobre el sistema de salut generant, uns costos elevats tant en temps assistencials dels professionals, com en recursos materials, sense oblidar les possibles repercussions legals (1).

A Espanya, GNEAUPP va presentar l’any 2005 el “Primer Estudio Nacional sobre la Prevalencia de Úlceras de Extremidad Inferior” (2). En síntesi l’estudi conclou que:

• La seva prevalença oscil·la entre el 0,10 i el 0,30%. • La seva incidència entre 3 i 5 nous casos per mil persones i any. • Ambdues tripliquen aquestes xifres quan es consideren segments poblacionals

amb edat superior als 75 anys (2).

Així mateix, a través dels estudis nacionals de prevalença de UPP a Espanya, realitzats per GNEAUPP, sabem que les UPP són les FC que es presenten amb més freqüència en tots els nivells assistencials i la seva epidemiologia ha estat àmpliament estudiada.

El “3r Estudio Nacional de Prevalencia de UPP en España” (3) realitzat per GNEAUPP en 2009 aporta algunes dades interessants. En Atenció Primària estima una prevalença crua en població inclosa en programa d’atenció domiciliària del 5,89%, en hospitals una prevalença mitjana de 10,05 +/- 13,24 i en centres sociosanitaris una prevalença mitjana del 7,35 +/- 6,4. Essent recurrent un 20,9 % del total de lesions.



Amb una incidència entre un 1 % - 2 % de la població europea, es calcula que a Espanya hi pot haver entre 250.000 – 300.000 persones afectades, situant el cost de la seva assistència entre 360 milions i 721 milions d’euros.

Cada dia és més obvi que la cura de les FC-FCC per personal expert és la clau per aconseguir la cicatrització de les mateixes i la millora de la gestió dels pacients amb aquest tipus de lesions. S’estan implementant diferents estratègies per poder dur a terme aquesta atenció especialitzada concretant en diverses fórmules com són les unitats de ferides cròniques, infermeres gestores, infermeres referents i consultores…

Aquestes experiències pioneres ja comencen a generar dades que ens parlen d’eficàcia i de cost-efectivitat així com també de la seva contribució a la millora de la qualitat assistencial i a l’augment del grau de satisfacció del pacient i la seva família.

Estem immersos en un escenari global on les xarxes de comunicació es troben a l’abast de més persones i els nous avanços tecnològics han possibilitat a les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC’S ) el desenvolupament d’estratègies que permeten incorporar nous dispositius en la cura de la salut dels pacients. Aquestes eines permeten aprofitar la tecnologia per realitzar el seguiment dels pacients respecte a un problema de salut i donar resposta immediata a determinades alertes (4).

La telemedicina i la telemàtica aplicada al camp de la salut, es poden englobar en els termes de telesalut o e-salut i són una alternativa eficaç per reduir costos i evitar el desplaçament del professional o del pacient evitant les dificultoses llistes d’espera (4, 5).

L’OMS defineix la telemedicina com “El subministrament de serveis d’atenció sanitària, en els quals la distància constitueix un factor crític, per professionals que apel·len a les tecnologies de la informació i de la comunicació a fi d’intercanviar dades per a fer diagnòstics, preconitzar tractaments i prevenir malalties i accidents, així com per a la formació permanent dels professionals d’atenció de salut i en activitats de recerca i avaluació, amb la finalitat de millorar la salut de les persones i de les comunitats en què viuen(6).

La telemedicina s’ha aplicat en diferents àmbits d’atenció a la salut com a alternativa a l’atenció presencial del pacient (7), i les especialitats que millor s’adapten són aquelles on la imatge és important, com la dermatologia i per descomptat el camp de les FC (8,9).

Els principals avantatges que se li atribueixen a la telemedicina es resumeixen en: optimització de recursos assistencials, millora en la gestió de la demanda, reducció de les estades hospitalàries, disminució de la repetició d’actes mèdics, disminució dels desplaçaments, millor comunicació entre professionals i millor accessibilitat dels pacients (10).

Com a possibles inconvenients podem remarcar: l’intercanvi d’una informació sensible, gran volum d’informació emmagatzemada, compromís de la confidencialitat i de la seguretat, obtenció d’informació dels pacients de fonts poc fiables i amenaça en la continuïtat de l’assistència(10).

A Gran Bretanya, els programes de teleassessorament en el maneig de FC que són liderats per personal expert, han demostrat ser eficaços per reduir el temps de



cicatrització, disminuir les visites d’infermeria i reduir els costos en productes de cura (11).

La disparitat en els criteris de tractament i la multitud de productes de cura, sovint propicia que s’oblidi la causa i en dificulta el tractament (12,13).

Es necessari un personal especialitzat que coordini l’atenció. És en aquest camp on juga un paper fonamental infermeria, treballant de forma conjunta amb els equips mèdics (12,13).

� Situació prèvia:

Els següents punts reflecteixen els handicaps als quals ens enfrontàvem:

� Geografia: amplitud de l’àrea geogràfica, distàncies amplies, orografia complicada en algunes zones que dificulta el transport i l’arribada del pacient...

� Perfil de pacient: Les característiques del pacient amb FC-FCC o amb patologia vascular com son l’edat avançada, la fragilitat, les comorbiditats, la dificultat per la mobilització i funcionalitat limitada, condicionen la mobilitat del pacient i dificulten la seva vinguda a l’hospital

� La cronicitat de les lesions: Els processos crònics com les úlceres passen a ser acceptats com a components quotidians en la vida del pacient i provoquen una disminució en la percepció de la necessitat d’interconsultar per les ferides.

� Relació escassa entre professionals de AP i l’equip de vascular de l’hospital: Fins a l’inici de les reunions de coordinació a l’any 2011 entre AP i AHE, servei de cirurgia vascular, no hi havia cap canal de comunicació eficaç per la coordinació d’aquests pacients amb FC.

� Falta de consens en les cures i productes de cura no unificats: Al no haver-hi comunicació no es percebia la necessitat d’unificar criteris en la cura de FC-FCC i tampoc hi havia coneixement ni consens en els productes emprats per les cures.

Prèviament al nou context, no existia coordinació eficaç per a pacients amb FC-FCC entre els 2 sectors, AP i Atenció hospitalària especialitzada(AHE) i el pacient que presentava algun problema o complicació que els professional d’AP consideraven que no podien resoldre sols o amb l’ajuda de les guies de pràctica clínica o tenien dubtes respecte al seu maneig, es derivava presencialment a l’hospital per ser visitat per l’especialista mèdic corresponent (cirurgià vascular per úlceres d’extremitat inferior i peu diabètic, cirurgià general per altres ferides quirúrgiques i UPP, ...) seguint el circuit de derivació habitual.

� Origen:

La consulta virtual neix en el si de les reunions de coordinació, al llarg del 2012, entre el departament de cirurgia vascular d’Althaia representat per la Cap de Servei, Dra. Anna Badrenas i la infermera gestora de cirurgia vascular i FC-FCC, Ascen Navarro, representants de la Regió Sanitària de la Catalunya Central i els gestors de la Gerència Territorial de la Catalunya Central. (Responsable de Processos Infermers i l’adjunt a Direcció de la Direcció d’Afers Assistencials). Sorgeix de la necessitat de millorar l’atenció i la coordinació al pacient amb FC sinèrgicament amb l’interès i la inquietud de les infermeres de AP i AHE que tracten en aquest àmbit amb la voluntat d’aproximar els 2 sectors, facilitar la comunicació i consensuar estratègies de cura.



En diverses reunions es treballa la proposta i es concreta el projecte.

5. Implementació:

El projecte es concreta i inicia el seu funcionament el 20 de novembre 2012 pels Centres d’Atenció Primària de ICS de Bages-Berguedà. Aquesta consulta que s’ha batejat amb el nom de “TELEÚLCERES” està liderada per una infermera hospitalària, gestora de cirurgia vascular i experta en ferides que ofereix assessorament expert sobre abordatge de pacients amb FC-FCC, intervé facilitant la comunicació i la coordinació intersectorial d’una manera transversal amb l’objectiu d’integrar l’atenció del pacient amb ferides i garantir la continuïtat de l’assistència per al seu procés. La consulta s’atén 2 dies per setmana, dimarts i dijous, i es genera una resposta immediata. En les ABS de Barri Antic i Les Bases, dependents d’Althaia, la implementació no es fa efectiva fins que es duu a terme el canvi de sistema informàtic Althaia (ETM) pel sistema ECAP unificat amb els centres de AP-ICS, es realitzen ajustos informàtics pertinents i es duen a terme sessions formatives. El sistema s’activa, en aquest cas el mes de Novembre 2013.

6. Comissió “Projecte Teleúlceres”. Integrants del projecte

En el mes d’octubre del 2013 i en el si de la reunió de coordinació per pacients amb ferides cròniques entre ICS- Catalunya Central i Althaia, Servei de Cirurgia Vascular, es proposa i s’acorda constituir una comissió de treball que quedarà integrada per 4 professionals d’Althaia i 4 professionals de ICS que hi accedeixen de forma interessada y voluntària. L’equip s’autoanomena “GRUP PROJECTE TELEÚLCERES” Els seus integrants son:

� Ascen Navarro Caballero

� Carme Oller Serra

� Inmaculada Padilla Hidalgo

� Glòria Puertas Cruz

� Núria Solanas Bacardit

� Susana Tarrés Hurtado

� Amalia Valero Sarrión

� Carme Valldaura Domenech

De forma puntual i segons necessitats, tindran el suport i la participació de la Dra Anna Badrenas (Althaia) i de la Sra. Montserrat Salles, directora de processos infermers (Gerència ICS-Catalunya Central).

En el 2015 s’hi incorpora un altre infermera al grup, na Francisca Garcia Riesco i es dona de baixa na Carme Valldaura Domenech.



Objectius

General:

Millorar l’atenció a pacients amb FC-FCC en l’àrea de la Catalunya Central, oferint assessorament expert telemàtic, a través de sistemes transversals que connecten AP amb AHE

Específics

1- Facilitar l’accés de pacients amb FC-FCC des de AP a AHE.

2- Garantir la continuïtat assistencial de pacients amb FC-FCC.

3- Potenciar la comunicació entre els professionals dels diferents sectors sanitaris especialment entre AP i el servei de cirurgia vascular de l’hospital.

4- Millorar la qualitat assistencial percebuda evitant desplaçaments, esperes i incomoditats.

5- Disminuir la llista d’espera entre l’AP i AHE en els diagnòstics i tractaments de l’usuari amb FC-FCC.

6- Augmentar l’equitat i eficiència en l’atenció.

7- Crear una eina cost-efectiva amb el suport de les TICs que permeti gestió de recursos òptima.

8- Potenciar la formació continuada dels professionals.

Població diana

Pacients atesos en l’àmbit d’AP en el territori de Bages i Berguedà que presenten FC o FCC amb criteris de d’inclusió a Teleúlceres



Metodologia de la teleconsulta i circuits

Criteris de inclusió

� Pacients residents en les comarques del Bages i el Berguedà que tinguin ferides o úlceres, essent seguits en l’àmbit d’AP i que presentin:

− Dificultat en la terapèutica de cura de la FC-FCC: teixit, exsudat, perilesió, infecció...

− Dubtes en la pauta de tractament a seguir.

− Dubtes relacionats amb l’etiologia.

− Pacient que precisi de suport pel maneig i control del dolor.

− Pacient en seguiment/coordinació telemàtica durant l’evolució de la ferida.

− Pacient amb ferides/úlceres de qualsevol etiologia de >1 any d’evolució.

� Criteris de derivació telemàtica del pacient diabètic no isquèmic amb úlcera al peu (Classificació Wagner):

− Grau 1: úlcera superficial plantar, cap dels metatarsians o espais interdigitals, que no evoluciona de forma correcta.

− Grau 2: úlcera profunda, penetra en el teixit cel·lular subcutani, afecta a tendons i lligaments, però no hi ha abscés o afectació òssia.

Els graus 3, 4 i 5 s’han de derivar presencialment. Graus 4 i 5 a urgències i grau 3 a la

consulta presencial de forma preferent.

El pacient diabètic amb isquèmia que presenta úlceres requereix seguiment presencial

hospitalari i/o amb suport especialitzat a l’equip de professionals d’AP.

Criteris d’exclusió

� Pacients que presentin situacions que requereixin derivació urgent o visita urgent a l’hospital ja sigui per Cirurgia Vascular, Cirurgia General o altre servei:

− Pacient amb Peu Diabètic no isquèmic i presència de lesions de grau 4 i 5.

− Empitjorament important i ràpid de la ferida de qualsevol etiologia.

− Empitjorament estat general del pacient associat a la ferida.

− Dolor incontrolable.

� Pacient que no precisi derivació urgent però que es consideri es pot beneficiar d’una visita presencial

− Pacient amb Peu Diabètic i presència de lesions de grau 3.



− Pacients amb sospita de lesions isquèmiques no diagnosticat o estudiat.

− Pacient que ja ha estat atès via telemàtica i no s’ha pogut resoldre el problema per aquesta via.

� No acceptació d’aquest tipus d’atenció per part del pacient.

Descripció del mètode de derivació i de resposta

1. Valoració del pacient i ferida i realització de l’informe de derivació:

Davant d’un pacient amb una FC-FCC que no progressa o presenta alguna dificultat relacionada amb el seu maneig, es revalora el pacient i la ferida i si es considera candidat a consultar a través de Teleúlceres s’inicia el procés seguint aquests passos:

1.1. Es realitza una o vàries fotografies de la ferida. Si es tracta d’una úlcera localitzada en una extremitat també s’ha de fer una foto on es vegi l’extremitat complerta.

1.2. El professional d’infermeria d’AP escriu en el MEAP derivació a Teleúlceres i fa el registre al full monitoratge TULC.

1.3. Es complimenta l’informe de derivació a Teleúlcera (Annex 1).

1.4. S’adjunta la fotografia i l’informe de derivació a “Documents usuari” de l’ECAP.

S’aconsella mantenir la continuïtat en el seguiment del pacient a través de la teleconsulta realitzant un cop al mes noves fotografies i programant nova visita per seguiment en l’agenda Teleúlceres mentre la lesió es mantingui oberta.

En el moment en que la úlcera o ferida es dóna per epitelitzada i finalitza el procés de cicatrització caldrà generar una nova programació de visita a l’agenda Teleúlceres, en aquest cas, per informar del guariment de la lesió i poder així tancar el procés.

En resum, hi ha 3 tipus de consultes de “Teleúlceres” que es poden generar en funció de la finalitat:

1) Teleconsulta inicial: Primera derivació virtual per consultar el cas d’un pacient amb FC-FCC, que presenta algun problema. Es important que vagi acompanyada de l’informe de derivació (Annex 1) i dels registres fotogràfics.

2) Teleconsulta de seguiment: Segona o successiva consulta virtual per coordinar el seguiment, mantenir la continuïtat i millorar la gestió de la cura, si es precisa, del pacient que està en seguiment a través de Teleúlceres. S’adjuntaran noves fotografies i s’escriurà l’evolutiu en el MEAP.

3) Teleconsulta final: Última derivació per comunicar que les ferides per les quals el pacient estava en seguiment han epitelitzat, finalitzant el procés de cicatrització per aquella/es lesions. Es pot adjuntar fotografia però no es imprescindible i es comunicarà a través de nota escrita en el MEAP.



En casos d’urgència diferida (complicats, preferents), es pot utilitzar la consulta via mail (sense fotografia) amb resposta en 24-48 hores ([email protected])

2. Mètode per l’annexió d’imatges fotogràfiques de la lesió

2.1. Les imatges realitzades a les ferides del pacient es guarden en una carpeta creada per a aquesta finalitat, en l’escriptori de cada ordinador i se li assignaran un nom codificat per tal que no sigui identificable el pacient. La carpeta es pot identificar amb el nom de “Teleúlceres”.

2.2. Aquestes imatges es traspassen a la seva història quedant arxivades en l’apartat de “documents usuari” a través del mètode que es detalla pas a pas en l’Annex2 d’aquest document.

2.3. Un cop s’han annexat les imatges es poden esborrar de la carpeta “Teleúlceres”.

2.4. La infermera gestora pot consultar les imatges entrant en el sistema ECAP per valorar el cas.

Detallat el procediment amb fotos dels passos informàtics (Annex2)

3. Mètode de programació de visita (pel personal administratiu)

El personal administratiu via SIAP o bé el personal assistencial via ECAP :

3.1. Programa la visita no presencial a l’agenda Teleúlceres (NO programar pel mateix dia).

Servei: CIRVA, Mòdul: TELE, Descripció: TELEULCERES

3.2. Programarà una visita tipus VIRTUAL a l’agenda del professional d’infermeria de primària que origina la demanda una setmana més tard de la data de visita donada en el servei de Teleúlceres, per tal de que la infermera d’Atenció Primària revisi el resultat de la derivació.

Detallat el procediment amb fotos dels passos informàtics (Annex3)

4. Mètode de resposta

4.1. La consulta s’atén 2 dies en setmana: dimarts i dijous

4.2. La infermera gestora es connecta al sistema de ECAP des de l’hospital Althaia i valora cada cas de forma integral fent una revisió de:

− Factors del pacient (antecedents i factors de risc).

− Factors de la ferida (història de la ferida, temps d’evolució, infeccions...).

− El registre fotogràfic, observant les característiques de la ferida.

− L’informe de la derivació .

− El motiu de la derivació.



4.3. Respon de forma immediata a l’infermer/a d’AP a través del mateix MEAP fent-li partícip de recomanacions sobre tractament i seguiment de les lesions i exposant-li el pla terapèutic.

4.4. El pacient rep l’atenció en el lloc habitual: domicili, residència o consulta

Si en el pla de maneig es recomana una visita presencial cal fer circuit de derivació

convencional dirigit al servei de Cirurgia Vascular, si es tracta d’úlceres d’extremitat

inferior, i especificant si és per consulta mèdica o d’infermeria especialitzada. Si es

tracta d’altre tipus de ferida es dirigirà a l’equip mèdic corresponent (cirurgia general,

COT, cirurgia plàstica, dermatologia...)

Un cop remés a Althaia el document de derivació, la infermera gestora farà les gestions

de coordinació i d’enllaç oportunes amb l’equip mèdic i amb el departament de

programació i vetllarà per què el pacient sigui visitat de forma preferent.

5. Responsables d’execució

El professional assistencial serà el responsable de l’execució del procediment, farà la valoració del pacient i de la ferida. Realització de l’informe de derivació. El professional administratiu serà el responsable de programar la visita virtual.



Diagrama de fluxos: Descripció i circuit de Teleúlceres

si no

Atenció a les ferides cròniques Bages -Berguedà

Atenció presencial

Ferida crònica protocol

criteris Cal derivació?

Atenció Hospitalària Atenció Sociosanitària Atenció Primària:

Consulta Domicili

Residències socials

Seguiment al propi servei

No urgent Urgent

Atenció No presencial

Urgències Hospital

Consulta per Email

infermeravascular@ althaia.cat

Resposta 24-48h.

Seguiment a l’Atenció

Primària, a Teleúlceres, a

l’Atenció Hospitalària o

seguiment compartit

protocol Teleúlceres Resposta 4dies

Visita Consultes externes

Atenció

Primària

Teleúlcer

Atenció

Especialitzada



Descripció de variables

Les següents variables són les què es recullen i es registren de forma sistemàtica en un Excel per tenir dades disponibles per fer estudis i valorar resultats.

Es fa necessari però que les infermeres que realitzen la consulta siguin conscients de la necessitat d’incloure aquestes dades en el document de derivació tant pel que fa a facilitar una valoració del cas correcta i complerta com per fer us de les dades per estudis posteriors.

− Variables del pacient :

� Edat

� Sexe

� Població de residència

� Antecedents: HTA, DM, dislipèmia, cardiopaties-insuficiència cardíaca, IVC, demència, obesitat, antecedents d’úlceres, AVC-malalties neurològiques, anèmia, MPOC, IRC, Psoriasi, tabaquisme, malaltia immunològica, Ttmt amb corticoides, incontinència, immobilitat...

− Variables de la ferida:

� Tipus de úlcera segons l’etiologia o sospita etiològica: venosa, arterial, peu diabètic, UPP, hipertensiva, neoplàsica, altres.

� Localització/zona corporal: peu, cames, sacre, altres.

� Antiguitat de la úlcera o 1r registre existent en MEAP .

� Profunditat (segons teixits afectats)

� Mesures

� Teixit majoritari que es visualitza en el llit lesional.

� Característiques i quantitat d’exsudat.

� Característiques de la perilesió.

� Presència de signes d’infecció.

� Curació/cicatrització a 6 mesos i a 1 any.

− Variables relacionats amb la consulta:

� Dia

� Lloc d’atenció: CAP, Residència o Domicili

� Motiu de derivació /Tipus de problema pel què es consulta: suport/consell en la terapèutica de cura, per involució/estancament, per maneig del dolor, per maneig en ferides infectades, per coordinació i seguiment conjunt, per establir diagnòstic etiològic, patologies que requereixen estudi hospitalari i altres.

� Tipus de visita: Primera o inicial, segona visita o de seguiment y visita final o de tancament de procés.



� Resolució via telemàtica segons necessitat de visita presencial posterior: Si/No

� Número de consultes/mes

− Variables del professional que deriva:

� CAP/ABS des d’on es fa la derivació.

� Infermera o professional que fa la consulta.

� Ús de la consulta pel professional: primer cop o successiu.

Indicadors Generals:

� Indicador 1: Criteri: Les consultes programades a Teleúlceres seran respostes en un màxim de 4 dies a contar des del dia de la visita virtual. Indicador: Núm. visites “Teleúlceres” respostes en 4 dies o menys/Núm. de visites totals “Teleúlceres”

� Indicador 2: Criteri: Els casos de pacients derivats a través de “Teleúlceres” s’acompanyaran de l’informe de derivació (en cas de “Teleúlcera inicial” i de la fotografia en cas de “Teleúlcera inicial o de seguiment”. Indicador: Núm. visites “Teleúlceres” amb mètode de derivació correcte/ Núm. de visites totals “Teleúlceres”

� Altres indicadors:

� Nº d’ infermeres d’AP que han fet servir aquesta modalitat de consulta virtual/nº infermeres que ho tenen disponible.

� Nº de pacients que s’han reconsultat per la mateixa via/nº total de consultes.

� Nº de derivacions (visites) a Teleúlceres que s’han resolt telemàticament i no han requerit consulta presencial posterior/nº total de consultes



Metodologia de treball del grup

A finals de l’any 2012 es va posar en funcionament el Projecte Teleúlceres amb la finalitat de millorar, coordinar i aproximar els diferents nivells assistencials, AP i AHE, en l’atenció al pacient amb ferides cròniques del Bages i Berguedà.

En el mes d’octubre de 2013 es va constituir el Grup de treball de Teleúlceres compost de quatre infermeres d’Althaia i quatre de l’ICS amb la finalitat de vetllar per la resolució d’objectius proposats, plantejar nous reptes, analitzar necessitats ja conegudes i marcar prioritats d’intervencions de millora.

Es va establir que la dinàmica del grup seria mitjançant reunions mensuals i amb lloc de reunió rotatori. Un cop a HSJD i l’altre a Gerència de l’ICS, un divendres al mes i amb horari de 13h a 15h.

Si hi ha altres temes afegits de tipus extraordinari com preparació de comunicacions, publicacions o altres es proposaran reunions extres.

Per unanimitat queda establert que la persona encarregada de liderar les reunions serà Ascen Navarro, amb caràcter anual i amb la possibilitat de continuar o plantejar el relleu.

Ascen Navarro es la que mitjançant correu electrònic fa la convocatòria de totes les reunions i prepara l’ordre del dia, així com també ho comunica a les caps de les diferents infermeres convocades per que facilitin la seva assistència.

El dia de la reunió proposada es nombra a la persona encarregada de fer la nova acta de la reunió. Es un procés dinàmic i correlatiu entre els membres.

L’acta redactada s’envia per correu electrònic a tot el grup i si hi ha esmenes, aquestes s’incorporen prèviament a la següent reunió i es reenvien de nou a tots els membres del grup.

A l’inici de cada reunió es fa l’aprovació de l’acta de la reunió anterior o es comenten si hi ha noves esmenes i es continua amb els temes de l’ordre del dia establert posant en comú les tasques delegades a cada membre.

Al finalitzar es decideix dia i lloc de la següent reunió i es deleguen tasques per fer cadascú.

A la primera reunió es va fer una posta en comú dels objectius plantejats a curt i mig termini, es va parlar de les expectatives del grup i es van donar a conèixer els projectes ja iniciats (AQUAS, jornada Pla de Salut de desembre 2013 a Sitges, incorporació del Peu diabètic a Teleúlceres), es va consensuar un cronograma i una línia de treball.

Es va proposar que a cada reunió es treballés un tema de formació breu (20’). Exemple: Mètodes de desbridament, un cas clínic, novetats en productes... que s’ho prepararia algú del grup.

Com a projectes nous es decideix la creació d’un document “mare” que servirà com a document guia i marc de referència del propi projecte amb definicions, circuits i mètode, també s’estableix que s’elaborarà una memòria anual del projecte que es presentarà a les direccions i per últim s’adquireix el compromís de fer-ne una difusió tant a nivell intern com extern.



Estratègia de difusió/implementació

Lóbjectiu principal és explicar com s’implementa una Teleúlcera a través d’un informe predefinit de derivació, adjuntant una imatge fotogràfica, i fer difusió d’aquest projecte a través de sessions dirigides a professionals d’infermeria d’AP, ICS i Althaia, del Bages i del Berguedà, agrupant diferents ABS d’aquestes dues comarques.

Es realitzaran un total d’11 sessions i es duran a terme bàsicament durant els mesos d’abril i maig, i per diferents components del Grup de Teleúlceres juntament amb l’Ascen Navarro, infermera gestora de de pacients de cirurgia vascular i experta en ferides d’Althaia, que assistirà a totes elles, per tal que es conegui com a membre que lidera el Grup i professional qui respon habitualment les consultes de Teleúlceres.

Aquest projecte de formació als equips s’iniciarà el dia 24 dábril i aquest dia en concret anirà adreçat a les infermeres referents de cures dels EAP i es farà a Gerència Territorial de C.C. a càrrec de les docents: Ascen N, Susana T, i Imma P.

Les sessions tindran lloc en la franja horària que va de les 13 h. a les 15 h., amb una durada aproximada d’1 hora per sessió.

Séxplicarà: que és el Projecte Teleúlceres, qui forma el grup de treball, definició i tipus de Teleúlceres, l’informe de derivació, com s’emplena aquest informe, manera de realitzar la fotografia, com es desa i s’envia i temps de resposta. Es comentarà lÁlgoritme del circuit de Teleúlceres i els criteris de derivació i exclusió. Finalment es dedicarà un temps per mostrar un exemple pràctic i per que es pugui provar el sistema.

Sáclariran dubtes i es resoldran qüestions relacionades amb el tema.

Seguiran sessions pels diferents EAP del Bages i Berguedà.

El Grup es desplaçarà fins a totes les ABS on es realitzin les sessions.

Sessió Data Lloc Ponents

1 Referents de cures dels EAP 24/04/15 Gerència Ascen + Susana +

Imma

2 Plaça Catalunya/ Sagrada

Família 27/04/15 Gerència Ascen + Imma

3 Navarcles-St.Fruitós-Santpedor 30/04/15 St.Fruitós Ascen + Imma

4 Sant Vicenç Castellet/

Montserrat 5/05/15 St. Vicenç

C. Ascen + Susana

5 Artés/ Moià 8/05/15 Artés Ascen + Susana

6 Baix Berguedà/Berga/Alt Berguedà

11/05/15 Berga Ascen+ C. Oller + C. Valldaura +Paqui

7 Navàs-Balsareny/ Sallent 14/05/15 Sallent Ascen + C. Oller +Paqui

8 Cardona/ Súria/ St. Joan V. 18/05/15 Súria Ascen + Núria

9 Sessió de rescat Previa a 12/2015

Gerència Ascen + Núria

10 Barri antic, Althaia Previa a 12/2015

Barri Antic Ascen + Amàlia +

Glòria

11 Les Bases, Althaia Previa a 12/2015 Les Bases

Ascen + Glòria + Amàlia



Hi haurà una pausa durant els mesos déstiu i es tornaran a reiniciar les sessions a l’últim trimestre de 2015 als EAP de Barri Antic i Les Bases, de Manresa.

Es farà una sessió de rescat per a les infermeres que no hagin pogut assistir a les sessions programades a la seva zona a G.T.C.C. abans de finalitzar l’any.

El document guia estarà disponible per a tots els professionals així com el procediment relacionat en les corresponents intranets en l’apartat de documents/protocols/procediments.

Aspectes ètics

Confidencialitat PROTECCIÓ DE LA INFORMACIÓ: A la fotografia no pot aparèixer cap objecte personal o imatge que pugui identificar al pacient. Un cop s’ha adjuntat la fotografia a la HCAP del pacient, s’ha d’esborrar de la càmera i de l’ordinador segons la llei Orgànica 1/1982 del 5 de maig, de Protección Civil del Derecho al Honor, a la Intimidad Personal y Familiar y a la Propia Imagen, (article 7).

Les dades dels pacients es tracten dins dels registres informàtics de l’ ICS (ECAP ) i Althaia de forma que la seva confidencialitat queda protegida pels propis sistemes i els professionals no en faran un ús inapropiat seguint les indicacions dels codis deontològics i del codi ètic de les institucions.

Els professionals de Teleúlceres vetllaran així mateix per garantir la confidencialitat de les dades.

Aspectes ètico-legals Es proporcionarà tota la informació al pacient del tractament que se li dóna a les seves dades inclòs el registre fotogràfic i a qui va dirigit. El pacient o el seu familiar donaran el seu consentiment verbal. No serà necessari el consentiment informat en document escrit a excepció de l’ús per comunicacions o estudis científics.

Accessibilitat Tots els usuaris podran ésser consultats a traves d’aquest sistema amb igualtat de condicions si l’evolució de les seves FC així ho requereixen.

Apoderament L’apoderament per a la salut és un procés mitjançant el qual les persones adquireixen un major control sobre les decisions i accions que afecten a la seva salut. Es refereix principalment a la capacitat de l’individu per prendre decisions i exercir control sobre la seva vida personal.

Teleúlceres promourà les fortaleses dels individus per impulsar canvis positius que afavoreixin el desenvolupament de la confiança del pacient en les seves capacitats i l’ajudin a prendre les pròpies decisions en matèria de salut al voltant de les seves FC i les cures de les mateixes.



Principis ètics Les atencions als pacients a través de “Teleúlceres” respectaran en tot moment els principis de la bioètica: beneficència, autonomia, no maleficència i justícia.

VALORACIÓ DE FERIDES CRÒNIQUES

1. Pacients amb ulceres d’extremitats inferiors. Valoració del pacient. Valoració de les lesions. Característiques i derivació.

Concepte d “Úlcera d’Extremitat Inferior” (UEI)

Lesió en l’extremitat inferior, espontània o accidental, amb una etiologia que pot referir-se a un procés patològic sistèmic o de la pròpia extremitat i que no cicatritza en l’interval de temps esperat.(CONUEI 2008)

És característic de les UEI trobar alteracions en totes les fases del procés de cicatrització, objectivant:

• Una fase inflamatòria perllongada. • Defectes en la remodelació de la matriu extracel·lular. • Formació de radicals lliures. • Inhibició tant en la generació dels factors de creixement cel·lular com en la

migració de queratinòcits.

a) ÚLCERA D’ETIOLOGIA VENOSA

És la més prevalent de les UEI (75-80% de les UEI) i són la complicació més important de la Insuficiència Venosa Crònica (IVC) i es caracteritzen per la cronicitat i la recurrència. La seva fisiopatologia es pot referenciar a la hipertensió venosa ambulatòria (HTVA) que induirà alteracions hemorreològiques en vènules i capil·lars finalitzant en l’infart tissular que es la causa de les lesions pre-ulceroses –atrofia blanca, dermatitis ocre- i de la úlcera. Es tracta d’una pèrdua de substància dermoepidèrmica de la part declivi de les EEII que no cicatritza espontàniament i que té una gran tendència a la recidiva.



Etiologia:

• Varices. • Síndrome postrombòtica. • Malformacions venoses congènites. • Altres causes.

Classificació/Estadis

C0 Absència de signes clínics d’IVC.

C1 Varices reticulars/aranyes vasculars.

C2 Varices tronculars.

C3 Edema.

C4 Alteracions cutànies (lesions preulceroses).

C5 “C4” + antecedents d’úlcera cicatritzada.

C6 “C4” + úlcera en actiu.

Localització prevalent

En el terç inferior de l’extremitat i en la seva cara lateral interna.

Diagnòstic

Diagnòstic clínic: localització en zona lateral interna i terç mig de la cama. Forma rodona o be ovalada, marges excavats, fons granulomatós. Alteracions cutànies (dermatitis ocre, atrofia blanca), hiperqueratosi. Expressió de dolor baix excepte en fase d’infecció. Presència de polsos i/o pressions el peu >de 60 mm Hg i/o ITB >0,75.

Diagnòstic hemodinàmic: Estudi Eco-Doppler venós, determinació de ITB

Diagnòstics NANDA:

• Deteriorament de la Integritat cutània (00046) • Deteriorament de la integritat tissular (00044)

b) ÚLCERA D’ETIOLOGIA ISQUÈMICA

Les úlceres d’etiologia isquèmica, són fruit d’un dèficit d’aportament sanguini. La isquèmia suposa una disminució de la pressió de perfusió capil·lar provocant una disminució de l’activitat metabòlica de la cèl·lula per manca d’oxigen i de nutrients i que conduirà a l’infart cutani i al desenvolupament d’una lesió. L’aparició d’una úlcera isquèmica és signe de mal pronòstic i indicatiu d’una patologia obstructiva en fase avançada. Són lesions molt difícils de tractar i les possibilitats de recidiva son altes. Els pacients amb isquèmia crítica de l’extremitat (ICE) tenen un pitjor pronòstic tant per la supervivència de l’extremitat com de vida.



Etiologia

La causa més freqüent és l’arteriosclerosi produïda pel dipòsit de cúmuls de greix i per la formació de plaques d’ateroma. Altres etiologies són de menor prevalença (M. de Buerguer).


Variable. Avantpeu, taló, zona supramaleolar externa. (Veure annex)

Classificació/ Graus

Classificació dels estadis clínics de la isquèmia crònica segons la CONUEI

Grau Categoria Manifestacions clíniques Índex T/B

0 0 Asimptomàtic

≥ 1,10

I 1 Claudicació intermitent > 500m

≥ 1,10

2 Claudicació intermitent 250-500m

<1,10 i >0’75

3 Claudicació intermitent < 250m

>0’75 i 0,50

II 4 Disestèsia - parestèsia – dolor

≤ 0’30

5 Lesió necròtica digital

1,10-0

III 6 Necrosi extensa

≤ 0’30

Diagnòstic

Diagnòstic clínic: Antecedents de claudicació intermitent, localització en dits del peu, cara lateral de la cama i taló, vores irregulars, poc profundes, llit ulcerat format per teixit necròtic, expressió de dolor alt, absència de polsos distals i/o ITB <0,75.



Diagnòstic hemodinàmic: Determinació de ITB i proves de contrast per valorar circulació arterial de l’extremitat (TAC, AngioTAC, Angioressonància magnètica, Arteriografia)

Diagnòstics NANDA:

• Deteriorament de la Integritat cutània (00046) • Deteriorament de la integritat tissular (00044) • Perfusió tissular perifèrica ineficaç (00204)

Davant una úlcera de l’extremitat inferior en la que s’estableixin els criteris d’isquèmia crítica de l’extremitat, cal aplicar el protocol destinat a la revascularització sempre que això sigui possible.

c) LESIONS DE PEU DIABÈTIC

El peu diabètic (PD) es una patologia complexa que requereix per la seva correcte atenció la col·laboració de tot un equip interdisciplinari. Està demostrat que l’abordatge interdisciplinari i protocol·litzat del PD s’associa a una millora dels resultats en prevenció d’aparició de lesions, la seva cura quan existeixen i en evitar amputacions. Això implica la col·laboració d’equips assistencials d’atenció primària i atenció especialitzada, podòlegs, endocrinòlegs, infermeres expertes en PD, infermeres educadores, cirurgians ortopèdics, cirurgians vasculars, i especialistes en infeccions, entre d’altres. La principal etiologia de l’úlcera neuropàtica és la Diabetis Mellitus (DM), tenint la resta d’etiologies una prevalença mínima. Es defineix el PEU DIABÈTIC com una alteració clínica de base etiopatogènica neuropàtica i induïda per la hiperglucèmia mantinguda, en la que pot haver-hi isquèmia o no i que amb un desencadenant traumàtic previ es produeix una lesió i/o úlcera en el peu. Han de considerar-se factors agreujants la infecció i la isquèmia.




En els punts de pressió, zona plantar i en la cara lateral dels dits.

Classificació

La classificació de Wagner-Merrit és la més utilitzada i relaciona la profunditat de la lesió amb el seu grau d’infecció i necrosi .

GRAU LESIÓ CARACTERÍSTIQUES

GRAU 0 Cap, peu de risc Callositats, caps metatarsians prominents, dits en garra, deformitats

òssies GRAU 1 Úlceres superficials Destrucció limitada al gruix de la pell

GRAU 2 Úlceres profundes Afecta teixit subcutani, tendons o lligaments

GRAU 3 Úlceres profundes +abscés

Penetren a l’articulació, abscessos profunds, osteomielitis o artritis sèptica

(secreció i olor) GRAU 4 Gangrena limitada

(parcial) Necrosi limitada als dits i/o metatars

GRAU 5 Gangrena extensa Afectació de tot el peu

Afectació sistèmica

Diferències entre úlcera neuropàtica i úlcera neuroisquèmica:

ÚLCERA NEUROPÀTICA ÚLCERA NEUROISQUÈMICA

Úlcera isquèmica en peu diabètic

Ulceració en un punt de pressió o deformació del peu Necrosi inicialment seca

Petites, profundes, seques Localització laterodigital, plantar

Localitzacions prevalents: 1er i 5è metatarsià, zones acres, plantar i calcani

Progressa de forma ràpida a humida i supurativa si existeix infecció

Arrodonides, amb anell hiperqueratòsic Polsos distals abolits

No doloroses Neuropatia prèvia associada

Perfusió arterial correcta, presència de polsos distals



Criteris de derivació a “Teleúlceres” de pacient amb ferides de peu diabètic

Pacient diabètic amb úlcera no isquèmica al peu: (Classificació Wagner)

1. Grau 1: úlcera superficial plantar, cap dels metatarsians o espais interdigitals , que no evoluciona de forma correcta

2. Grau 2: úlcera profunda, penetra en el teixit cel·lular subcutani, afecta a tendons i lligaments, però no hi ha abscés o afectació òssia

Els graus 3, 4 i 5 s’han de derivar presencialment. Graus 4 i 5 a urgències i grau 3 a la

consulta presencial de forma preferent.

El pacient diabètic amb isquèmia que presenta úlceres requereix seguiment presencial

hospitalari i/o amb suport especialitzat a l’equip de professionals d’AP.

d) ÚLCERES HIPERTENSIVES

Etiologia Es desenvolupen perquè hi ha un component inflamatori d’arterioles que arriba a obstruir el vas provocant l’infart tissular. En ocasions l’inici està desencadenat per un traumatisme lleu que evoluciona cap a un infart cutani i úlcera. Afecten a persones amb hipertensió arterial d’anys d’evolució, més freqüents en el sexe femení i més a partir de 65 anys. Localització prevalent Localitzades preferiblement a cara lateral externa, al terç inferior de l’extremitat. Característiques

Úlceres planes, afecten al teixit subcutani, marges irregulars i hiperèmics i fons necròtic-fibrinós. Les característiques principals, a part de la localització i els antecedents d’HTA, són el dolor intens i la tendència a la cronicitat.



Diagnòstic

S’estableix clínicament segons les característiques descrites.

Diagnòstic clínic: Antecedents de HTA d’anys d’evolució, localització a cara lateral externa, al terç inferior de l’extremitat, marges irregulars i hiperèmics i fons necròtic-fibrinós, expressió de dolor molt alt.

Diagnòstics NANDA:

• Deteriorament de la Integritat cutània (00046) • Deteriorament de la integritat tissular (00044) • Perfusió tissular perifèrica ineficaç (00204)

Informació complementària: Signes i símptomes diferencials

Símptomes Venosa Arterial Neuropàtica

Pruïja a MMII SI NO NO

Cremor i pesadesa a MMII SI NO NO

Dolor: que disminueix al caminar SI SI (trajecte curt) NO

Dolor: augmenta al pujar escales NO SI NO

Dolor: augmenta a la nit (repòs) NO SI NO

Dolor: augmenta al aixecar la cama 45º

NO SI NO

Dolor: augmenta amb la compressió

NO SI NO

Sensació de fredor a cames i peus NO SI NO

Disminució sensibilitat tèrmica NO SI SI

Impotència funcional NO SI SI

Claudicació intermitent NO SI NO

Parestèsies NO NO SI



Signes Venosa Arterial Neuropàtica

Temperatura dels MMII NORMAL FREDA CALENTA

Pell brillant i seca NO SI NO

Ungles distròfiques NO SI SI

Extremitat atrofiada NO SI SI

Sensibilitat NORMAL ALTERADA ALTERADA

Absència de pèl i borrissol NO SI SI

Sudoració NORMAL NORMAL ABSÈNCIA

Edemes SI NO NO

Hemorràgies espontànies SI NO NO

Hiperpigmentació SI NO NO

Atrofia blanca SI NO NO

Dermatitis d’estasi SI NO NO

2. Pacients amb UPP i/o altres lesions relacionades amb la dependència. Valoració del pacient. Valoració de les lesions. Característiques i derivació.

Es defineix UPP com una lesió de la pell i dels teixits, d’origen isquèmic, produïda quan s’exerceix una pressió mantinguda sobre un pla o prominència òssia provocant el bloqueig de la microcirculació i com a conseqüència una degeneració ràpida dels teixits conduint a la necrosi tissular.


Es localitzen preferentment en zones de prominències òssies. Les més comuns i en aquest ordre son el sacre i els talons. Segueixen els trocànters, altres zones dels peus, els mal·lèols, l’occipital, les escàpules.

Les ferides del sacre, trocànters, gluti, ísquium i esquena, són les que tindran més problemes amb la humitat i el recolzament. Les ferides de les extremitats inferiors tindran més relació amb el recolzament i la perfusió tissular.

També han de considerar-se les UPP associades a dispositius terapèutics (sondes, catèters, tubuladures, ...) que en contacte amb el pacient poden exercir una pressió directa que lesiona la pell o les mucoses. Quan apareixen UPP associades a aquests dispositius en diem “lesió iatrogènica”. Poden localitzar-se en: la zona occipital, les orelles, el nas, l’esòfag, el meat urinari...

Classificació segons profunditat:

La profunditat no es podrà determinar fins que no s’hagi desbridat tot el teixit necròtic.

La profunditat en les ferides per pressió es classifica per categories:



•••• Categoria I :

− Eritema cutani en pell íntegra que no empal·lideix/desapareix amb la pressió. En pells foques o negres pot presentar tons vermells, blaus o morats. Pot incloure canvis en els següents aspectes: − Temperatura de la pell (calent o

freda) − Consistència del teixit (edema,

induració) − Sensacions (dolor, pruïja)

•••• Categoria II:

− Pèrdua parcial del gruix de la pell amb afectació de la epidermis, la dermis o ambdues.

− Úlcera superficial amb aspecte d’abrasió, ampolla o cràter superficial.

− Pot cursar amb dolor.

•••• Categoria III:

− Pèrdua total del gruix de la pell, que implica lesió del teixit subcutani i que pot estendre’s fins la fàscia muscular.

− Afectació dels teixits subcutanis profunds, provocant una cavitat.

− Aparició de teixit necrosat i presència d’exsudat.

•••• Categoria IV:

− Pèrdua total del gruix de la pell amb destrucció extensa. Lesió en múscul, os i/o estructures de sustentació (tendó, càpsula articular, etc.…).

− Pot haver-hi necrosis, lesions cavitades, tunelizaciones o fístules.



30

3. Derivació de pacients amb altre tipus de lesions. Valoració del pacient. Valoració de les lesions. Característiques i derivació.

Es comentarà la informació que es coneix sobre el desencadenant o causa de la ferida, les complicacions que ha patit, el procés evolutiu que ha seguit i els tractaments que s’hi ha aplicat així com el motiu pel que es fa la consulta.

Sobre la informació recomanada per derivar pacients a la consulta “Teleúlceres i aspectes que cal descriure.

1) Antecedents generals d’interès : edat, sexe, malalties cròniques. 2) Tractament farmacològic. 3) Factors de risc associats: Obesitat, hàbits tòxics (alcohol, tabac...), HTA,

dislipèmies, malalties immunosupressores (Artritis reumatoide...), tractament amb corticoides, desnutrició o alteracions nutricionals (hipoproteïnèmia, hipoalbuminèmia, anèmia) vasculopatia perifèrica.

4) Antiguitat de la lesió. 5) Exploració per lesions a extremitats inferiors:

5.1. Palpació de polsos/Determinació d’ITB. 5.2. Presència de deformitats (hàl·lux valgs, dits en urpa, peu de

Charcot…) 5.3. Alteració de la sensibilitat. 5.4. Presència de fissures, clivelles, queratosis, micosis, ungles

distròfiques. 5.5. Sequedat, descamació, lesions. 5.6. Coloració de la cama (cianosi, pal·lidesa, eritema, eritrosi

isquèmica...) 5.7. Temperatura de la cama (normal, freda o elevada...)

6) Descripció de les lesions:

a) Localització b) Forma: rodona, oval, irregular, tunelitzada, cavitada, fistulosa. c) Superfície (cm²): la determinarem mesurant la longitud i l’amplada

més gran.

d) Tipus de teixit: El tipus de teixit present ens dóna informació sobre la fase del procés de cicatrització en la que es troba la ferida: i. Teixit necròtic: El material necròtic gruixut, dur i negre

s’anomena escara o necròtic sec i el teixit blanc i humit s’anomena esfàcel o necròtic humit.



6

ii. Teixit de granulació: És de color vermell, brillant i d’aspecte carnós, és signe de que la ferida evoluciona favorablement.

iii. Teixit epitelial: És de color rosa perla. iv. Teixit fibrinós o fibrina.

e) Exsudat:

i) Quantitat: Absent, Escàs, Moderat o Abundant ii) Tipus: Seròs, Purulent o Hemàtic

f) Pell periulceral: Integra, macerada, lacerada, eritema, edema,

èczema, descamació o cel·lulitis, queratosis, clivelles.

g) Marges o vores: Mal/ben delimitats, ben irrigats/amb dèficit

d’aportament sanguínia, macerats, excavats, edematosos,

hiperqueratòsics, retrets...

h) Presència de signes d’infecció: eritema/edema perilesional, canvis en

les característiques de l’exsudat, augment del dolor, vores

inflamades, envermellides, indurades (linfangitis periulcerosa),

absència d’evolució en la cicatrització, olor patològica, cel·lulitis,

febre, teixit de granulació friable, canvis en la coloració dels teixits.

7) Dolor: És una de les complicacions primàries en els malalts amb ferides

cròniques. És recomanable avaluar-lo i tractar-lo ja sigui de forma local

o sistèmica. El descriurem com: absent, intermitent, només en la cura,

continu.

8) Al·lèrgies, intoleràncies o resistències a productes utilitzats.

9) Descripció del tipus de cura: metodologia, productes emprats, el procés

evolutiu que ha seguit la lesió i freqüència de cura.

10) Si s’ha fet algun cultiu microbiològic recent o ha seguit tractament

antibiòtic.

11) Motiu de consulta: maneig del dolor, maneig de la infecció, per

orientació etiològica, per consell en la terapèutica de la cura.



7

Guia breu de Teleúlceres

PNT. En annex 4

Reptes de futur:

1- Incloure els centres sòcio-sanitaris i residències de l’àrea.

2- Incloure El Solsonès.

3- Promoure estratègies comunes entre AP i AHE per l’atenció integrada al pacient amb FC-FCC.

4- Formació especialitzada per professionals conjunta ICS-ALTHAIA.

5- Educació a la comunitat:

a. Tallers per cuidadors informals i familiars..

6- Mesurar l’impacte econòmic.

7- Mesurar l’impacte en les organitzacions.

8- Mesurar l’impacte en els pacients.

9- Mesurar l’impacte en els professionals.



8

Bibliografia

1- García-Fernández, FP; López-Casanova, P; Segovia-Gómez, T; Soldevilla-Agreda, JJ; Verdú Soriano, J. Unidades Multidisciplinares de Heridas Crónicas: Clínicas de Heridas. Serie Documento de Posicionamiento GNEAUPP nº 10. Grupo Nacional para el Estudio y Asesoramiento en Úlceras por Presión y Heridas Crónicas. Logroño 2012.

2- Rueda López, J., Torra i Bou, J. E., Martínez Cuervo, F., Verdú Soriano, J., Soldevilla Agreda, J. J., Roche Rebollo, E., & Arboix i Perejamo, M. (2004). Primer Estudio Nacional de Prevalencia de Ulceras de Pierna en España: Estudio GNEAUPP-UIFC-Smith & Nephew 2002-2003. Epidemiología de las úlceras venosas, arteriales, mixtas y de pie diabético. Gerokomos: Revista de la Sociedad Española de Enfermería Geriátrica y Gerontológica, 15(4), 230-247.

3- Soldevilla Agreda, J. J., Torra i Bou, J. E., Verdú Soriano, J., López Casanova, P. (2011). 3er Estudio Nacional de Prevalencia de Úlceras por Presión en España, 2009: Epidemiología y variables definitorias de las lesiones y pacientes. Gerokomos, 22(2), 77-90.

4- BOLAÑOS, Doris Meza. Telemedicina en el Ecuador: un mundo de desafíos y oportunidades. 2010.

5- Ruiz C, Zuluaga A, Trujillo A. Telemedicina: Introducción, aplicación y principios de desarrollo. Rev CES Med 2007; 21 (1): 77-93.

6- Ruiz C, Zuluaga A, Trujillo A. Telemedicina: Introducción, aplicación y principios de desarrollo. Rev CES Med 2007; 21 (1): 77-93.

7- Currell R, Urquhart C, Wainwright P, Lewis R. Telemedicina versus atención al paciente cara a cara: efectos sobre la práctica profesional y los resultados de la atencion a la salud (Revision Cochrane traducida).Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Num. 4. Oxford: Update Software Ltd.

8- Bergmo TS. Can economic evaluation in telemedicine be trusted? A systematic review of the literature. Cost Eff Resour Alloc.2009, 7-18.

9- Hersh WR, Hickam DH, Severance SM, Dana TL, Pyle Krages K, Helfand M. Diagnosis, access and outcomes: update of a systematic review of telemedicine services. J Telemed Telecare.2006; 12 Suppl 2: 3-32.

10- Vergeles-Blanca, J. (2007). La telemedicina. Desarrollo, ventajas y dudas. JANO, Medicina y Humanidades, 1640, 59-61.

11- Halstead LS, Dang T, Elrod M, Convit RJ, Rosen MJ, Woods S. Teleassessment compared with live assessment of pressure ulcers in a wound clinic: a pilot study. Adv Skin Wound Care.2003; 16: 91-96.

12- Capillas Pèrez, R. M., Castillo Muñoz, L., Morros Torné, C., Portas Freixes, J., Vedia Urgell, C. Maneig de les úlceres vasculars.[En línia] Barcelona: Institut Català de la Salut, 2004. Guies de pràctica clínica i material docent.

13- Verdú, J., Marine-lo, J., Armans, E., Carreño, P., March, J. R., Martín, V., & Soldevilla, J. Documento de Consenso CONUEI. Conferencia Nacional de Consenso sobre úlceras de la Extremidad Inferior-CONUEI; 2009. ISBN 978-84-7877-555-2.[Links].



9

Índex de Documents Annexes

TÍTOL PÀGINA

Annex 1 Informe de derivació a TELEÚLCERES 35-36

Annex 2 Mètode per l’annexió d’imatges fotogràfiques 37-40

Annex 3 Mètode de derivació per el personal administratiu 41-43

Annex 4 Procediment abreujat del circuit de derivacions al servei TELEÚLCERES del Bages-Berguedà. Circuit assistencial. (PNT)

44-48

Annex 5 Diagnòstic diferencial de les úlceres d’extremitat inferior

49

Annex 6 Escales de valoració de risc de UPP 50

Annex 7 Llistat protocols complementaris sobre terapèutica de ferides

51



10

ANNEX 1

INFORME DE DERIVACIÓ A TELEÚLCERES



11



12

ANNEX 2

MÈTODE PER L’ANNEXIÓ D’IMATGES FOTOGRÀFIQUES

1- Creeu una CARPETA de fotografies a l’escriptori del vostre ordinador amb el nom TELEÚLCERES .

• Dins de l’arxiu aneu guardant les imatges enregistrades amb la càmera .

• Important!! El nom de la imatge no pot tenir espais ni accents .

• Confidencialitat!! Que no sigui possible identificar a l’usuari (exemple: posar el dia, TU (per Teleúlceres) i nom o cognom: 031213TUAnna) .

• Si feu més d’una foto les podeu numerar (031213TUAnna_1, 031213TUAnna_2, etc.).

2- Seleccioneu el pacient (barra groga) al que heu fet les fotografies . 3- Cliqueu a la pestanya de “pacients” i accediu a “documents usuari” .

4-Cliqueu a “Enviar” .

5- S’obre una nova finestra. Cliqueu al desplegable “Look In”.



13

6-Seleccioneu la carpeta TELEÚLCERES en el desplegable.

7-S’obre la carpeta “TELEÚLCERES”. Seleccioneu la imatge que voleu transferir i cliqueu “Open” 02/12/



14

8- Apareix una finestra que mostra el procés de transferència.

9- Un cop feta la transferència, apareix un text que indica que s’ha creat l’arxiu. Clicar “Guardar” (a dalt a la dreta).

10- Apareix la data d’avui a la part superior esquerra de la taula. 11- Cliqueu al costat de la data, en la columna “Descripció” i escriviu

“FOTOTELEU1” i cliqueu “Guardar” (a baix a l’esquerra).



15

12- Si heu fet més d’una fotografia repetiu els passos 4 a 11 fins a transferir totes les fotografies. Després cliqueu a “Sortir”.



16

ANNEX 3

MÈTODE DE DERIVACIÓ PEL PERSONAL ADMINISTRATIU

El personal administratiu via SIAP:

1- Programa la visita no presencial a l’agenda d’úlceres (NO programar pel mateix dia).

2- Servei: CIRVA, Mòdul: TELE, Descripció: TELEULCERES.

3- Programa una visita tipus VIRTUAL a l’agenda del professional d’infermeria de primària que origina la demanda una setmana més tard de la data de visita donada en el servei de Teleúlceres. Per tal de que la infermera d’Atenció Primària revisi el resultat de la derivació.



17



18



19

ANNEX 4

PROCEDIMENT ABREUJAT DEL CIRCUIT DE DERIVACIONS AL SERVEI TELEÚLCERES DEL BAGES-BERGUEDÀ. CIRCUIT ASSISTENCIAL. PNT.

(Document aprovat com a procediment a ICS-Catalunya Central i Althaia, en les seves versions corresponents)

-text sense annexes-

1. DEFINICIÓ

Teleúlceres consisteix en una consulta telemàtica d’assessorament expert que ofereix atenció especialitzada i coordinada als pacients que presenten alguna dificultat o complicació en relació al procés evolutiu de les seves ferides cròniques (FC) o ferides cròniques complexes(FCC) podent ser atesos de forma ràpida i eficaç al CAP o en el propi domicili. Els professionals d’AP infermeria o (altre professional assistencial), deriven el cas a través del ECAP a la infermera gestora de cirurgia vascular i experta en FC-FCC de l’hospital Althaia, adjuntant la/es fotografia/es de la ferida/úlcera i l’informe de derivació del cas. La infermera gestora respon pel mateix sistema fent arribar el pla terapèutic aconsellat.

2. OBJECTIUS I ABAST

OBJECTIUS Objectiu General Millorar l’eficàcia i l’eficiència en l’atenció a pacients amb FC i FCC en l’àrea de la Catalunya Central, oferint assessorament expert telemàtic

Objectiu Específics

1. Facilitar l’accés de pacients amb FC-FCC des de AP a AHE. 2. Garantir la continuïtat assistencial de pacients amb FC-FCC. 3. Potenciar la comunicació entre els professionals dels diferents sectors sanitaris

especialment entre AP i el servei de cirurgia vascular de l’hospital. 4. Millorar la qualitat assistencial percebuda evitant desplaçaments, esperes i

incomoditats per part de l’usuari. 5. Disminuir la llista d’espera entre l’AP i AHE en els diagnòstics i tractaments de

l’usuari amb FC..

ABAST Aquest procediment abastarà totes les ABS del SAP Bages-Berguedà (ICS) i ABS Althaia. POBLACIÓ DIANA Pacients atesos en l’àmbit d’AP en el territori de Bages i Berguedà que presenten FC o FCC amb criteris de d’inclusió a Teleúlceres.



20

3. DESCRIPCIÓ DEL PROCEDIMENT

Criteris d’inclusió: � Pacients que tinguin ferides o úlceres i que presentin:

− Dificultat en la terapèutica de la cura de la FC-FCC: teixit, exsudat, pell perilesional, infecció...

− Dubtes en la pauta de tractament a seguir. − Dubtes relacionats amb l’etiologia. − Pacient que precisi de suport pel maneig i control del dolor. − Pacient en seguiment/coordinació telemàtica durant l’evolució de la

ferida. − Pacient amb úlceres/ferides de qualsevol etiologia de >1 any d’evolució.

� Criteris de derivació del pacient diabètic no isquèmic amb úlcera al peu (Classificació Wagner):

− Grau 1: úlcera superficial plantar, cap dels metatarsians o espais interdigitals, que no evoluciona de forma correcta.

− Grau 2: úlcera profunda, penetra en el teixit cel·lular subcutani, afecta a tendons i lligaments, però no hi ha abscés o afectació òssia.

(Els graus 3, 4 i 5 s’han de derivar presencialment. Graus 4 i 5 a urgències i grau 3 a la consulta presencial de forma preferent).

El pacient diabètic amb isquèmia que presenta úlceres requereix seguiment presencial hospitalari i/o amb suport especialitzat a l’equip de professionals d’AP.

Criteris d’exclusió: � Pacients que presentin situacions que requereixin derivació urgent o visita

urgent a l’hospital ja sigui per Cirurgia Vascular o Cirurgia General: − Pacient amb Peu Diabètic i presència de lesions de grau 4 i 5. − Empitjorament important i ràpid de la ferida de qualsevol etiologia. − Empitjorament estat general del pacient associat a la ferida. − Dolor incontrolable.

� Pacient que no precisi derivació urgent però que es consideri es pot beneficiar d’una visita presencial:

− Pacient amb Peu Diabètic i presència de lesions de grau 3. − Pacients amb sospita de lesions isquèmiques no diagnosticat o estudiat. − Pacient que ja ha estat atès via telemàtica i no s’ha pogut resoldre el

problema per aquesta via. � No acceptació d’aquest tipus d’atenció per part del pacient.

Mètode de derivació

1. Valoració del pacient i de la ferida/úlcera. Si compleix criteris de derivació caldrà seguir els següents passos: 1.1. Es realitza una o vàries fotografies de la ferida/úlcera. Si aquesta està

localitzada en una extremitat es farà, també, una foto on es vegi l’extremitat complerta.

1.2. Registrar en el MEAP: “Derivació a Teleúlceres” i fer registre al full monitoratge TULC.

1.3. Es complimenta l’informe de derivació a Teleúlcera (Annex 1). 1.4. S’adjunta la fotografia i l’informe de derivació a “Documents usuari” de

l’ECAP.



21

Tipus de consultes de Teleúlceres: 1. Teleconsulta inicial: Primera derivació virtual per consultar el cas d’un pacient

amb FC o FCC, que presenta algun problema. Es important que vagi acompanyada de l’informe de valoració (Annex 1) i els registres fotogràfics.

2. Teleconsulta de seguiment: Segona o successiva consulta virtual per coordinar el seguiment, mantenir la continuïtat i millorar la gestió de la cura, si es precisa, del pacient que està en seguiment a través de “Teleúlceres”. S’adjuntaran noves fotografies i s’escriurà l’evolutiu en el MEAP.

3. Teleconsulta final: Última derivació per comunicar que les ferides per les quals el pacient estava en seguiment han epitelitzat, finalitzant el procés de cicatrització per aquella/es lesions. Es pot adjuntar fotografia però no es imprescindible i es comunicarà a través de nota escrita en el MEAP. Es tancarà diagnòstic relacionat.

En casos d’urgència diferida (complicats, preferents ), es pot utilitzar la consulta via mail (sense fotografia) amb resposta en 24-48 hores ([email protected]).

2. Mètode per l’annexió d’imatges fotogràfiques de la lesió

2.1. Les imatges realitzades a les ferides del pacient es guarden en una carpeta a l’escriptori, “Teleúlceres”, creada per a aquesta finalitat.

2.2. Posteriorment es traspassen a la seva història en l’apartat de “documents usuari”.

2.3. Un cop s’han annexat les imatges es poden esborrar de la carpeta “Teleúlceres”.

2.4. La infermera gestora pot consultar les imatges entrant en el sistema ECAP per valorar el cas.

Detallat el procediment amb fotos dels passos informàtics (Annex2).

3. Mètode de programació de visita (pel personal administratiu)

El personal administratiu via SIAP o bé el personal assistencial via ECAP:

3.1. Programa la visita no presencial a l’agenda Teleúlceres (NO programar pel mateix dia). Servei: CIRVA, Mòdul: TELE, Descripció: TELEÚLCERES.

3.2. Programarà una visita tipus VIRTUAL a l’agenda del professional d’infermeria d’AP que origina la demanda una setmana més tard de la data de visita donada en el servei de Teleúlceres, per tal de garantir que la infermera d’AP revisi el resultat de la derivació.

4. Mètode de resposta

4.1. La consulta s’atén 2 dies a la setmana: dimarts i dijous. 4.2. La infermera gestora es connecta al sistema ECAP i valora cada cas de forma

integral fent una revisió de: − Factors del pacient: antecedents i factors de risc. − Factors de la ferida (història de la ferida, temps d’evolució, infeccions...). − El registre fotogràfic, observant les característiques de la ferida. − L’informe de derivació. − El motiu de la derivació.



22

4.3. Respon de forma immediata a infermer/a d’AP a través del MEAP fent-li partícip de recomanacions sobre tractament i seguiment de les lesiones i exposant-li el pla terapèutic.

4.4. El pacient rep l’atenció en el lloc habitual: domicili, residència o consulta.

Si en el pla de maneig es recomana una visita presencial cal fer circuit de derivació convencional dirigit al servei de Cirurgia Vascular, si es tracta d’úlceres d’extremitat inferior, i especificant si es per consulta mèdica o d’infermeria especialitzada o si es tracta d’altre tipus de ferida es dirigirà a l’equip mèdic corresponent (cirurgia general , COT, cirurgia plàstica, dermatologia...). Un cop remés a Althaia el document de derivació, la infermera gestora farà les gestions de coordinació i d’enllaç oportunes amb l’equip mèdic i amb el departament de programació i vetllarà per que el pacient sigui visitat de forma preferent.

4. RESPONSABLES D’EXECUCIÓ

El professional assistencial serà el responsable de l’execució del procediment, farà la valoració del pacient i de la ferida. Realització de l’informe de derivació. El professional d’administratiu serà el responsable de programar la visita virtual.

5. SISTEMA I PERIODICITAT D’AVALUACIÓ (indicadors) El procediment es revisarà cada 3 anys, excepte en el cas que sigui necessari modificar-lo amb anterioritat. Es recolliran les dades pels següents indicadors: � Indicador 1:

Criteri: Les consultes programades a Teleúlceres seran respostes en un màxim de 4 dies a contar des del dia de la visita virtual. Indicador: Núm. visites “Teleúlceres” respostes en 4 dies o menys/Núm. de visites totals “Teleúlceres”.

� Indicador 2: Criteri: Els casos de pacients derivats a través de “Teleúlceres” s’acompanyaran de l’informe de derivació (en cas de “Teleúlcera inicial” i de la fotografia en cas de “Teleúlcera inicial o de seguiment”. Indicador: Núm. visites “Teleúlceres” amb mètode de derivació correcte/ Núm. de visites totals “Teleúlceres”.



23

6. DIAGRAMA DE FLUX

7. RECURSOS Materials/estructurals:

− Ordinadors, xarxa de connexió a l’ECAP, càmera de fotos − Registres específics: informe de derivació Teleúlceres

Humans:

− Infermeres d’AP − Infermera gestora FC-FCC Althaia − Personal administratiu − Metges de família

8. CANALS DE DIFUSIÓ

Es penjarà a la intranet de l’ICS i d’ALTHAIA



24

Annex 5

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL DE LES ÚLCERES D’EXTREMITAT INFERIOR

Etiologia Úlcera venosa

Úlcera isquèmica

Úlcera hipertensiva arterial

Úlcera neuropàtica

Úlcera Vasculitica


Terç inferior.

Cara lateral interna

Variable

Terç inferior.

Cara lateral externa.

Plantar i cara lateral dits

Terç inferior.

Cara anterior lateral

Morfologia Oval

Irregular Irregular Oval Irregular

Vores Excavades/ delimitades

Planes/ necròtiques

Planes Excavades Planes

Teixit en el llit de la úlcera

Fibrinoide/ granulat

Atròfic

Atròfic

Granulat

Atròfic

Dolor Variable*

Important

Important

Absent

Variable

Elevació de l’extremitat

Alleugereix el

dolor

Empitjora el

dolor

Empitjora el

dolor

No el modifica

No el modifica

Polsos tibials Positius

Absents

Positius

Positius

Positius

Índex T/B

≥ a 1

< a 1

≥ a 1

≥ a 1

≥ a 1

* Dolorosa en presencia d’infecció.



25

Annex 6

ESCALES DE VALORACIÓ DE UPP

Taula 1. Escala de Norton La classificació del risc: - Puntuació de 5 a 11: Pacient de risc alt. - Puntuació de 12 a 14: Pacient de risc mig o evident. - Puntuació de més de 14: Pacient de risc baix o no risc.

Taula . Escala Braden

La classificació del risc: - Puntuació de menys de 12: Pacient de risc alt. - Puntuació de 13 a 15: Pacient de risc mig o evident. - Puntuació de més de 16: Pacient de risc baix.



26

Annex 7

LLISTAT PROTOCOLS COMPLEMENTARIS SOBRE TERAPÈUTICA DE FERIDES

-Aprovats per les respectives direccions d’infermeria i publicats en la

intranet institucional corresponent-

� Protocols Althaia de Nutrició relacionada amb FC-FCC

4.4. Risc de desnutrició en pacients hospitalitzats, intervenció nutricional i ferides cròniques

� Protocols Althaia de “Cures i protecció de la pell”

5.1. Canvis posturals

5.2. Prevenció d’úlceres per pressió

5.3. Protocol de tractament de les úlceres per pressió

5.4. Cura de la ferida quirúrgica neta

5.5. Cura de la ferida al pacient cremat

5.6. Cura de la ferida quirúrgica que cicatritza per segona intenció

5.7. Cura del pacient amb nefrostomia percutània

5.8. Prevenció i tractament d'úlceres d'extremitat inferior

5.9. Atenció a la persona amb incontinència urinària crònica

� Protocols Althaia UCI i decúbit pron

20.1. UCI. Decúbit pron

� Protocol Althaia de sinus pilonidal

12.17. Autocura sinus pilonidal intervingut en CMA

� Protocols microbiologia Althaia

Procediment de tria de mostra microbiològica per arribar al diagnòstic

de la infecció

� Protocols ICS relacionats amb prevenció i cura de ferides



27