PROPOSTA DE LA UPC PARC BARCELONA ARQUITECTURA

URBANISME EDIFICACIÓ (PBAUE)

DOCUMENT INFORMATIU

DOCUMENT CG 25/12 2004

Vicerectorat adjunt d’Edificacions Desembre de 2004

PBAUE. Parc Barcelona Arquitectura Urbanisme Edificació. Projecte de la UPC Índex: 1 Antecedents. 2 Objectius generals. 3 Docència. 4 Recerca, Desenvolupament i Innovació. 5 Ecosite Urbà de Barcelona 6 Espais necessaris. 7 Projecte obert Nov. 2004

1

1 Introducció. El present document constitueix l’avantprojecte del Parc Barcelona Arquitectura, Urbanisme, Edificació (PBAUE) plantejat com un instrument que ha de permetre fer un salt qualitatiu important al sector i, en particular, en aquells aspectes més estretament vinculats a la docència, la recerca i el desenvolupament i innovació. La millora en l’edificació d’obra nova així com en la intervenció en allò edificat ha estat des de sempre una constant preocupació i ocupació de la societat en el decurs de la història, probablement degut a que les característiques de l’habitatge o del lloc de feina juguen un paper decisiu en la qualitat de vida dels ciutadans. Tanmateix no sempre els avenços tecnològics o el coneixement disponible de l’època s’han fet servir eficaçment per assolir aquesta millora. Actualment el sector de la construcció d’habitatges, locals industrials i edificis públics i comercials és un dels sectors productius més importants del nostre país i ocupa a una bona part dels nostres treballadors. Mentre, el mercat financer el té com un dels sectors més sòlids amb un creixement sostingut des de fa anys, tret d’algunes breus desacceleracions. En el pla tecnològic, fixant-nos en el passat pròxim, podem afirmar que al sector de l’edificació li costa incorporar els avenços assolits en els diversos elements dels que es composa el producte final. L’aspecte formal prima massa sobre l’estructural i funcional. Els criteris d’eficàcia i sostenibilitat són escassament presents en els projectes executats. Per altra part, la qualitat d’un producte del sector es mesura sovint en termes d’estàndards no propis del nostre entorn climàtic, econòmic i cultural, la qual cosa redunda en un tractament poc efectiu del problema. Els processos que segueix el sector són un altre aspecte susceptible de millora. Cal cercar processos més eficients que permetin millorar tant el terminis d’execució com el control respecte del cost. Menció especial hem de fer a l’alta sinistralitat en el mon del treball en aquest sector, un dels més alts del mercat laboral. Malgrat els esforços que es fan per assolir una millora significativa creiem que caldria fer una feina de base per detectar els fons del problema i així proposar noves solucions. Si be, tal com s’ha dit, el sector de la construcció, en el seu vessant tecnològic, presenta fortes inèrcies al canvi i dinàmiques de progrés lentes, no és així del punt de vista de la projectació arquitectònica i l’urbanisme. En aquests aspectes s’ostenta una certa posició de referència, de reconeixement estatal i internacional. La UPC, d’ara i de sempre, te la màxima responsabilitat en el nostre entorn geogràfic, en la formació dels professionals dels àmbits de l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació.

2

La futura implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), obliga a accelerar la constant reflexió de si mateixa, que caracteritza la tasca universitària. Caldrà modificar el model actual. Es presenta una gran oportunitat per a millorar la posició capdavantera en els àmbits d’Arquitectura i Urbanisme, potenciar les tecnologies de l’edificació i connectar plenament amb el sector, i la UPC està decidida a caminar en aquesta direcció. Dissortadament, les infrastructures actuals presenten un grau de densificació molt elevat que no permeten cap possibilitat de disposar de laboratoris i centres de recerca adequats, ni dels espais necessaris per a implementar canvis en el model docent. La labor de recerca i desenvolupament pateix, en part, del mateix mal. La manca d’infrastructures amb un cert grau de concentració no facilita la pluridisciplinarietat necessària, ni la tasca conjunta amb els sectors productius. A partir de l’acord “Protocol per a l’impuls de les accions institucionals necessàries per a la creació d’un campus tecnològic i empresarial al Campus de Llevant i Sant Adrià del Besòs” signat pel DURSI, la DIBA, els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià del Besòs i el Consell Comarcal del Barcelonès, es comença a dissenyar el que ha de ser el Campus Tecnològic i Empresarial de Barcelona (CTEB), situat a la zona Fòrum i 22@. El CTEB integrarà xarxes internacionals de coneixement amb activitats de docència (primer cicle, segon cicle i formació continuada), d’ R+D+I a la universitat i a les empreses properes i a les de la seva regió econòmica (Euroregió), amb ubicació d’empreses existents i noves al propi Campus. Tot plegat centrat en aquells àmbits de coneixement on es pugui esdevenir un cert lideratge internacional, per la situació de partida o per l’oportunitat que ofereix un determinat àmbit concret. Aquest mateix document concreta un dels elements que configuraran el CTEB:

“El CTEB acollirà el nucli d’un futur PBAUE, segons el projecte a desenvolupar per la UPC. Aquest projecte incorporarà entre d’altres, L’Escola Politècnica Superior de l’Edificació (EPSEB), un centre de recerca sobre tecnologies de l’edificació i el centre de postgrau sobre arquitectura i urbanisme.”

A partir del que s’ha dit, el present projecte pretén: Situar el binomi BCN-Arquitectura en un dels primers pols mundials de l’arquitectura, donant valor a tot el que ja tenim, tot i potenciant noves iniciatives des de la Ciutat i la UPC.

3

Donar resposta a les necessitats de les ciutats i dels ciutadans des d’una perspectiva de solucions tecnològica i arquitectònicament sostenibles en el marc de la societat del coneixement. Transcendir l’anàlisi i les aportacions al context internacional. Les anàlisis i les aportacions locals han de poder ser llegides en clau global, des de la perspectiva del compromís social i solidari Seguidament s’exposen els objectius generals del projecte, i es desenvolupen els aspectes acadèmics de docència i de R+D+I, i es fa una primera aproximació a les necessitats d’espais.

4

2 Objectius generals. En l’anàlisi de la situació estratègica de la UPC destaca el reconeixement general de la nostra posició capdavantera en l’àmbit de l’arquitectura, especialment en aspectes com projectació, urbanisme, paisatgisme i d’altres. Aquesta posició de lideratge és compartida pel nostre entorn professional i ciutadà, fent que Barcelona sigui reconeguda com una de les capitals mundials de l’arquitectura. Mantenir i consolidar aquesta posició és un dels eixos estratègics alhora de Barcelona i de la UPC. Aquest objectiu compartit requereix un projecte ambiciós que aglutini la col·laboració de tots els sectors administratius, acadèmics, professionals, socials i econòmics, per tal de superar les possibles mancances i rellançar amb força les potencialitats i la projecció internacional de la nostra arquitectura. El projecte PBAUE pretén fer aquest salt qualitatiu que consolidi la nostra capitalitat en aquest àmbit. Des del punt de vista de la UPC, com ja s’ha dit, una de les mancances més evidents és la insuficiència de les infrastructures acadèmiques, que no permet atendre la sobredemanda de graus, postgraus i doctorats, i que ofega la possibilitat de nous projectes per diversificar i completar la nostra oferta. La UPC planteja, doncs, com un dels principals objectius estratègics: 1. CONSOLIDAR L’ARQUITECTURA I L’URBANISME

La consolidació de la posició capdavantera de la UPC en l’àmbit de l’arquitectura mitjançant noves infrastructures (espais, TIC, serveis,...) que permetin esponjar les actuals escoles, ampliar l’oferta de grau i postgrau, potenciar la recerca i la transferència dels seus resultats, oferir màsters d’altra projecció internacional, estrènyer vincles amb l’entorn professional i administratiu, etc.

Tanmateix, la gran potència econòmica del sector de l’edificació no té suficient reflex en l’activitat acadèmica de la UPC, tot i haver donat recentment passos importants, com ara la incorporació de segons cicles a l’antiga Escola d’Aparelladors, ara esdevinguda Escola Politècnica Superior de l’Edificació de Barcelona. En efecte, al sector de l’edificació li costa incorporar els avenços, tant en els elements constructius com en els processos, i sovint l’aspecte formal prima sobre l’estructural. Igualment, els criteris de sostenibilitat són escassament presents o responen a criteris poc adaptats al nostre entorn climàtic. Cal, doncs: 2. POTENCIAR LES TECNOLOGIES DE L’EDIFICACIÓ

Continuar cobrint les mancances i potenciar les activitats de docència, recerca i experimentació en l’àmbit de les tecnologies de l’edificació, promovent la innovació en aquest potent sector econòmic de forma coordinada amb l’administració i les empreses involucrades.

5

La manca d’infrastructures adequades ha limitat també les possibilitats quant a contactes entre el mon acadèmic i el professional. Per exemple, el PBAUE podria facilitar espais i serveis per tal que el professorat de la UPC pogués desenvolupar projectes innovadors de transferència, en els quals podrien igualment tenir participació activa els estudiants. En aquesta mateixa direcció, es podria fomentar l’esperit emprenedor entre els estudiants i els recents titulats per endegar iniciatives professionals. 3. CONNECTAR AMB L’ÀMBIT PROFESSIONAL

Facilitar la realització de pràctiques i projectes professionals innovadors i fomentar l’emprendeduria.

Es clar que el PBAUE ofereix la possibilitat de fer realitat les instal·lacions i les sinèrgies per aconseguir els objectius anteriors. En aquest sentit, no pot ser concebut com una iniciativa aïllada sinó com complementària i potenciandora de les realitats ja existents. 4. EL TERCER VÈRTEX DEL CAMPUS GLOBAL DE L’ARQUITECTURA

Cal abordar el PBAUE amb una visió conjunta del campus global de l’arquitectura en sentit ampli, configurat amb el triangle format pel Besòs, Pedralbes i Sant Cugat.

Aquest planejament acadèmic no pot ignorar el procés de Bolònia cap a la constitució de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Ben al contrari, el PBAUE ha de permetre donar cabuda a les metodologies d’ensenyament i a l’esquema de titulacions resultant del procés de convergència europea, sota el prisma global i complementari que acabem d’esmentar. 5. INTEGRACIÓ AMB L’EEES

Aquesta ordenació acadèmica global de l’àmbit de l’arquitectura a la UPC ha de permetre, en particular, la implantació plena de les metodologies i els ensenyaments resultants del procés de Bolònia.

Més enllà dels aspectes acadèmics fins ara considerats la ubicació del PBAUE en el Campus del Besòs ofereix oportunitats addicionals per la proximitat de realitats socio-econòmiques de gran interès com ara el districte 22@, les instal·lacions del Fòrum, la nova zona residencial del carrer Taulat o el barri de la Mina. Són evidents les interaccions entre cadascuna d’aquestes realitats i un campus universitari centrat en l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació, que pot contribuir a dinamitzar-les i al mateix temps extreure’n experiències molt valuoses per a la seva activitat: erradicació d’infravivendes, habitatges socials, sostenibilitat, digitalització, etc., alguns dels quals detallarem més endavant.

6. INTERACCIÓ AMB L’ENTORN DEL CAMPUS DEL BESÒS

A més dels aspectes acadèmics anteriors, el projecte de PBAUE ha de contemplar les dimensions socials, econòmiques i urbanístiques

6

derivades de l’entorn del Campus del Besòs: 22@, Fòrum, el carrer Taulat, la Mina, etc.

Igualment cal tenir present que el projecte del Campus del Besòs contempla un component tecnològic i empresarial, probablement bastit a l’entorn de l’EUETIB actualment ubicada al carrer Urgell, i concebut com un dels motors dinamitzadors del districte 22@. 7. SINÈRGIES AMB EL CAMPUS TECNOLÒGIC EMPRESARIAL

El projecte de PBAUE es coordinarà amb el del Campus Tecnològic Empresarial vinculat al 22@, i també ubicat en el Campus del Besòs.

L’entorn referit en els punts anteriors permet fer especial èmfasi en aspectes cada vegada més importants en l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació com són la sostenibilitat i l’avanç cap a la societat digital. En efecte, les actuacions realitzades sobre la depuradora d’aigües residuals, la central generadora de l’electricitat i la planta de tractament de residus són elements a explotar com aportacions significatives en la gestió sostenible d’una ciutat moderna. 8. SOSTENIBILITAT

El projecte acadèmic i constructiu del PBAUE ha de fer especial referència als aspectes de sostenibilitat urbana, en sentit ampli (residus, aigües, energia, mobilitat, equitat social, etc). En particular, explotant i aprofundint les experiències en l’àrea Fòrum.

Igualment, el districte 22@ pot observar-se com una oportunitat magnífica de teorització i experimentació en la constitució de ciutats plenament integrades en la nova societat digital. 9. DIGITALITZACIÓ

El districte 22@ ha de fer del PBAUE un campus digital, per tal que, recíprocament, aquest faci del 22@ una ciutat digital.

No podem tampoc ignorar que el projecte es desenvolupa en un àmbit geogràfic ben determinat, el corresponent a l’àrea mediterrània de l’Europa meridional. Són ben conegudes les connotacions que aquesta situació comporta en molts dels aspectes fins ara considerats: ciutat densa com alternativa a altres concepcions urbanístiques, criteris medi-ambientals propis de les especials condicions climàtiques, perspectives de desenvolupament dels diferents sectors econòmics, etc.

10. EL CONTEXT MEDITERRANI

Els elements urbanístics, tecnològics, medi-ambientals, etc, fins ara referits s’han d’inserir en el context geogràfic específic on es desenvoluparà el PBAUE.

7

Es conforma, doncs, una línia argumental prou definida sobre l’alineament del PBAUE en el panorama conceptual de l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació. 11. ALINEAMENT CONCEPTUAL

El plantejament conceptual del PBAUE com part del campus de l’arquitectura i l’edificació de la UPC, ha d’aprofundir en la concepció completa del fet arquitectònic, integrant des de la composició fins a la tecnologia, des de la projectació de cada element constructiu fins a la inserció en l’entorn social i econòmic, de la tradició urbanística fins a elements de futur com la sostenibilitat i la digitalització, fent especial èmfasi en tots aquest aspectes en el nostre context geogràfic mediterrani.

Aquest alineament conceptual específic no s’ha d’entendre com a reduccionista, ben al contrari com una aportació valuosa a l’evolució global de l’arquitectura. En efecte, si la revolució industrial va suposar transformacions profundes en l’urbanisme i l’habitatge, cal pensar que també en suposarà la transició cap a la societat global del coneixement. Projectes com el que ens ocupa basat en una sòlida tradició i situació, permeten postular Barcelona com un dels nuclis avançats de reflexió al respecte. 12. PROSPECTIVA CAP A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT

El PBAUE ha d’abordar també el debat i la reflexió sobre els canvis que en l’urbanisme i l’edificació comportarà la revolució del coneixement, de forma anàloga a com ho va fer la revolució industrial. Barcelona pot esdevenir així un dels nodes principals en aquesta labor de prospectiva.

En particular, aquesta visió prospectiva sobre l’urbanisme i l’habitatge en la societat global del coneixement no ha d’enfocar-se des de l’unilateralisme del primer mon, sinó que ha de contemplar les situacions específiques de països en desenvolupament, de mancança de determinades matèries primeres o tecnologies, etc. Hem de continuar essent fidels als valors de diversitat i multipolaritat dels quals Barcelona se n’ha fet valedora en els darrers anys.

13. VISIÓ MULTIPOLAR I SOLIDÀRIA

El plantejament de prospectiva referit al punt anterior s’ha de fer des de la diversitat cultural i la multilateralitat socio-econòmica, evitant visions unipolars exclusivament des de i per als països del primer mon.

Aquesta visió d’ample abast fa que l’àrea d’influència del projecte de PBAUE depassi l’entorn pròxim al Campus del Besòs, i s’hagi de considerar com un element significatiu en el rol que se’ns demana a la universitat catalana i, en particular, a la UPC, de constituir un dels motors per al desenvolupament socio-econòmic i cultural del país. La capacitat d’actuació de talent, la promoció

8

d’innovació en sectors econòmics potents, la participació destacada en debats d’interès mundial, la promoció dels valors de la diversitat i la solidaritat, etc., són alguns dels elements que hem anat recurrent, i que palesen el paper del PBAUE en la voluntat de la UPC de comprometre’s en els projectes de ciutat i de país. 14. AGENT DE DINAMITZACIÓ SOCIO-ECONÒMIC

El PBAUE s’inscriu en el compromís social de la UPC, com un agent actiu en els projectes estratègics de desenvolupament socio-econòmic del nostre país.

Aquesta voluntat d’agent dinamitzador socio-econòmic d’àmbit global requereix que les instal·lacions i les activitats del PBAUE contemplin la creació de sinèrgies amb el mon professional, la connexió amb els sectors culturals, la projecció internacional, etc. Aquestes iniciatives podrien analitzar-se a través d’instàncies específiques, com ara una fundació ad-hoc o un observatori socio-econòmic de l’àmbit de la construcció. El PBAUE ha de ser, doncs, molt més que un campus universitari en el sentit tradicional. 15. MES ENLLÀ DEL CAMPUS ACADÈMIC

El PBAUE ha d’aplegar al seu entorn instal·lacions administratives, despatxos professionals destacats, seus d’organitzacions empresarials, zones residencials i de serveis, infrastructures museístiques i bibliotecàries, etc., que permetin promoure debats intersectorials, presentacions dels grans projectes internacionals, exposicions i congressos sobre els temes d’actualitat, atorgament de premis de gran reconeixement, activitats de transacció i negociació, etc.

La responsabilitat d’un projecte d’aquest abast no pot recaure únicament en la UPC o en el conjunt del mon acadèmic català, sinó que requereix la implicació de l’administració dels professionals, de les empreses, etc. Entenem que es donen les condicions per aquesta confluència, i per tant per fer del PBAUE un dels projectes estratègics del nostre país.

16. IMPLICACIÓ DE TOTS ELS AGENTS SOCIALS

El PBAUE ofereix l’oportunitat d’implicar els sectors acadèmics, professionals, administratius i econòmics en un projecte que pot resultar de gran transcendència per al desenvolupament i la projecció internacional del nostre país. La posició capdavantera en l’àmbit de l’arquitectura, la potència econòmica del sector de l’edificació i les possibilitats que ofereix el Campus del Besòs són punts de partida inestimables per garantir que la voluntat compartida de tots els agents implicats ens dugui a l’èxit.

L’anàlisi anterior pretén mostrar que el projecte de PBAUE és ambiciós però també viable. Són pocs els àmbits en els quals Barcelona i Catalunya puguin

9

postular-se com a referents mundials i al mateix temps disposin d’un projecte concret per fer realitat aquesta aspiració. El projecte que presenta la UPC, obert a les aportacions dels altres sectors implicats, ofereix l’oportunitat d’aconseguir-ho en l’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació. El PBAUE és el salt qualitatiu per fer que la nostra sòlida tradició arquitectònica sigui projectada cap a un futur de lideratge conceptual i tècnic, digital i divers, sostenible i multicultural, regional i global, avantguardista i solidari. SINTETITZANT: EL PBAUE: UN PROJECTE PER A CONSOLIDAR BARCELONA COM UNA DE LES CAPITALS MUNDIALS DE L’ARQUITECTURA 1. LA DIMENSIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL Potenciar la formació i la innovació en tecnologies de l’edificació, i reforçar la posició de lideratge internacional en àmbits de l’arquitectura, com ara projectació, teoria, urbanisme i paisatgisme. Situar Barcelona com un dels nodes mundials en la reflexió prospectiva sobre l’arquitectura i l’urbanisme de la societat global del coneixement, amb especial atenció als aspectes de sostenibilitat i digitalització, i en el nostre context geogràfic mediterrani. 2. LA DIMENSIÓ SOCIAL I CIUTADANA Emprar Barcelona com referent i camp d’experimentació en els aspectes anteriors, tant la seva evolució històrica com les realitzacions actuals: experiències de sostenibilitat en el Besós i la zona Fòrum, de digitalització en el 22@, etc. Recíprocament, participar activament en el desenvolupament socio-econòmic de la ciutat, i en especial de l’entorn immediat del campus: la Mina, etc.

10

3 Docència La discussió interna referent al model docent en l’àmbit universitari està permanentment oberta. El moment actual és especialment interessant donada la futura implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, que obligarà a redefinir el catàleg de titulacions, l’enfocament d’aquestes considerant perfils professionals, habilitats, experteses, competències, etc., la pròpia metodologia docent, i tants d’altres aspectes. En el cas del sector de l’arquitectura, a aquesta perspectiva de canvi se li suma la possibilitat real de disposar d’unes altres infrastructures en un marc de “campus de tercera generació”, la qual cosa permet una reflexió certament il·lusionadora. El disseny dels continguts docents del PBAUE estarà lògicament afectat per la implantació de l’EEES. Seguidament es relacionen les activitats de docència corresponents al marc vigent. • Titulacions oficials de primer i segon cicle. Arquitectura tècnica (EPSEB)

A partir del trasllat de l’EPSEB. Es considera mantenir la quantitat d’estudiants presents actualment, constatada de fa molts anys la major demanda respecte de l’oferta. Per altre part el mercat de treball reclama més professionals amb aquest perfil. No hi ha atur.

Arquitectura.

Igualment en aquest cas la demanda d’estudis és molt superior a l’oferta i de forma estable des de fa molts anys. Es planteja la tercera escola d’arquitectura de la UPC de forma coordinada amb les altres dues existents, cercant un perfil propi i re-equilibrant la massa d’estudiants.

Enginyeria Tècnica Topografia (EPSEB) A partir del trasllat de l’EPSEB. Es considera mantenir la quantitat d’estudiants presents actualment. La demanda es estable i ajustada a l’oferta. No hi ha oferta privada.

Enginyeria d’Organització Industrial (edificació) en modalitat presencial Es tracta d’una titulació de segon cicle de recent creació. Hi ha forta demanda, si be les places d’accés encara són reduïdes (50 estd./curs). Es preveu consolidar la situació actual sense gaire ampliació de places. Aquest segon cicle s’ha d’entendre com la llavor d’una futura titulació master en gestió de l’edificació.

Enginyeria d’Organització Industrial (edificació) en modalitat semipresencial

El proper curs 2005-2006 està previst iniciar la impartició d’aquesta titulació en modalitat semipresencial.

11

Any acadèmic 2003-2004

CENTRE Tipus Estudis Estudiants nous

Estudiants

matriculats

Est. Equivalents TC

210 ETSAB

1r i 2n cicle Arquitectura (1) 383 3.122 2.007

290 ETSAV

1r i 2n cicle Arquitectura 126 1.091 677

310 EPSEB 2n cicle

Eng. d'Organització Industrial, orientació a l'Edificació

49 50 35

310 EPSEB 1r cicle Arquitectura

Tècnica 453 2.417 1.717

310 EPSEB 1r cicle Eng. Tècn. de

Topografia 70 308 192

TOTAL 1.081 6.988 4.628 (1) No inclou 117 estudiants matriculats a GS en Paisatgisme, ni 68 estudiants matriculats a GS en Disseny • Titulacions pròpies UPC de segon cicle. Actualment la UPC te implementades dues titulacions pròpies de segon cicle en l’àmbit que es desenvoluparà al PBAUE. Es tracta del Graduat superior en paisatgisme i el Graduat superior en disseny. Cal considerar en el marc de l’EEES la instauració d’altres segons cicles (masters) com el de gestió de l’edificació, el d’execució d’obres, el que properament s’iniciarà MBa Master Barcelona Arquitectura, i d’altres. TITOLS PROPIS UPC Graduat Superior en Paisatgisme Actualment ETSAB 117 estud. Graduat Superior en Disseny Actualment ETSAB-ETSEIB 68 estud. • Estudis de tercer cicle Es desenvolupen programes de doctorat en els àmbits de l’arquitectura, amb quasi un miler d’estudiants, amb un molt alt grau d’acceptació, nacional i internacional. Podem considerar que una gran part d’aquests programes es traslladaran al PBAUE. També se’n afegiran d’altres nous més relacionats amb la tecnologia de l’edificació i la gestió i l’economia del sector de la construcció. És, doncs, raonable pensar en un col·lectiu d’uns 1200 estudiants, dels quals un 50% situats al PBAUE i la resta a l’ETSAB i l’ETSAV.

12

Any acadèmic 2003-2004 Estudis de doctorat

Codi unitat

Codi progr. Nom programa Total

estudiants 703 59 TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA 134 703 90 (*) HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA 1

704 11 ÀMBITS DE RECERCA EN L'ENERGIA I EL MEDI AMBIENT A L'ARQUITECTURA 66

704 44 GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA 64

704 105 CONSTRUCCIÓ, RESTAURACIÓ I REHABILITACIÓ ARQUITECTÒNICA 85

716 12 ANÀLISI D'ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES 19

718 56 REPRESENTACIÓ ARQUITECTÒNICA, SISTEMES I TECNOLOGIES 71

735 104 PROJECTES ARQUITECTÒNICS 396 735 22 (*) EL SENTIT DE L'ARQUITECTURA MODERNA 1

735 23 (*) ELS NOUS INSTRUMENTS DE L'ARQUITECTURA 3

740 60 URBANISME 151 TOTAL 991 (*) Programes que ja no s’ofereixen • Activitats de formació permanent Actualment l’oferta i l’activitat de la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) en els àmbits de l’arquitectura, l’urbanisme, l’edificació i l’economia i gestió d’empreses és notable. Gran part d’aquesta activitat es farà des del PBAUE. El que resulta especialment rellevant és la possibilitat de concentrar part d’aquestes activitats i una part de les activitats de formació permanent pròpies de col·legis professionals i d’altres entitats del sector, resultant el nucli principal de la formació al llarg de la vida del sector. Any acadèmic 2003-2004 Activitats de formació permanent FPC

Àmbit Estudiants en

programes de màster

Estudiants en

programes de postgrau

Estudiants en cursos

de postgrau

Total

Arquitectura 469 289 68 826 Economia i gestió d’empreses(*) 162 13 34 209 Urbanisme 214 119 91 424 Total 845 421 193 1.459 (*) Només es consideren les activitats relacionades amb l’arquitectura i l’urbanisme

13

● Titulacions oficials 1er i 2 on cicleTITULACIÓ ESTUDIANTS EETC Estud. NousArquitectura 1600 1050 200Arquitectura Tècnica 2550 1820 450Eng. Tèc. Topografia 300 200 70Eng. Org. Ind. (edificació) 200 100 50TOTAL 3.170 770

● Titols propis 2on cicle. UPCTITULACIÓ ESTUDIANTSGra. Sup. Paisatgisme 117Gra. Sup. Disseny 68

D'altres 2ons cicles 200TOTAL

● Estudis de doctorat de l'àmbit de l'arquitectura i l'urbanisme.TITULACIÓ ESTUDIANTSDiversos programes

● Activitats de formació permanent (UPC+COAC+CAATB) en modalitat presencialProgrames Programes Cursos

Àmbits al PBAUE Màster postgrau postgrau TotalArquitectura 300 200 1000 1500Economia i gestió d'emp. 200 25 200 425Urbanisme 150 60 500 710TOTAL 650 285 1700

14

PREVISIÓ D’ESTUDIANTS EN MODALITAT PRESENCIAL SITUATS AL PBAUE:

4650

385

600

2635

En resum hem considerar una xifra global d’estudiants al campus, amb diferents nivells de presència, d’entre 6.000 i 8.000 persones.

4. La recerca, el desenvolupament i la innovació al PBAUE. Les universitats són, hores d’ara, el centre d’atenció de les institucions i de la societat en el seu conjunt ja que es creu que poden participar de manera important en la transformació del teixit productiu a Europa i en particular a Catalunya. Es tracta d’incrementar la generació de nou coneixement, i sobre tot la seva transferència a les empreses i institucions vinculades procurant un increment de les empreses basades en el coneixement. Així, s’observa un augment dels pressupostos destinats a la recerca i del nombre d’instruments per millorar la transferència dels resultats de la recerca. La UPC, sensible a aquestes propostes i també amb la voluntat de millorar la planificació interna, està elaborant el pla de recerca, desenvolupament i innovació: Horitzó 2010. En aquest context es situa la proposta de pla de recerca pel PBAUE, que s’ha d’entendre com un conjunt d’iniciatives específiques a dur a terme pel PDI (personal docent i investigador) i GRs (grups de recerca), que tinguin la seva seu física a l’esmentat parc (i PDI i GRs que vulguin col·laborar), per millorar l’activitat en R+D+i en l’àmbit de l’Arquitectura, l’Urbanisme i l’Edificació. Tot això sense perjudici de l’activitat ordinària que ja s’està duent a terme en el sí la universitat en aquestes disciplines. En aquest sentit es vol impulsar l’elaboració de un pla de recerca en edificació, per tal de millorar l’edificació d’obra nova així com la intervenció en l’edificació existent, i la creació d’un centre de reflexió sobre l’arquitectura i la ciutat en la societat del coneixement, per tal d’explorar les transformacions produïdes pel canvi que la societat del coneixement està comportant i un centre per a la integració dels mètodes numèrics a l’estudi de la ciutat i el territori. La Zona Fòrum ha estat definida, des de bon inici, com un espai en el que s’han realitzat amb èxit projectes d’integració de diversos serveis i usos de la ciutat. En aquest context creiem que fora pertinent definir aquesta zona com a lloc d’estudi, experimentació i proposició de solucions noves dels problemes de funcionament de les ciutats modernes, optant per aquelles que faciliten solucions sostenibles. Aquest pla de treball haurà d’involucrar a diversos grups de recerca i empreses, col·laborant a la manera interdisciplinar, facilitant propostes útils i aplicables segurament més enllà de l’entorn on hauran estat pensades. Anomenem a aquest projecte Urban Ecosite Barcelona per fer-nos entenedors a la comunitat científica internacional. 4.1 Pla de recerca en edificació La universitat, com ens dipositari del coneixement i partícip de la seva generació i trasllat a la societat pel benestar dels ciutadans no ha estat aliena als problemes de l’edificació. Molts són els descriptors que es poden tenir en compte en aquest camp. Mostrarem a continuació un conjunt d’aquests suficientment significatiu en el ben entès que tots ells ja han estat abordats pels nostres grups d’investigadors.

15

• Acústica: Condicionament acústic en edificis, acústica ambiental, aïllament acústic.

• Calor i fred: Condicionament intern i aïllament. Façanes en l’edifici mediterrani.

• Confort en l’habitatge. • Estructura d’allò edificat: Disseny, anàlisi i mètodes numèrics. • Materials en la construcció. • Tecnologia de la construcció: Sistemes constructius i processos

constructius. • Intervenció en l’edificació existent: Rehabilitació, restauració

monumental i conservació. • Instal·lacions en edificacions. • Domòtica. • El suport gràfic com a eina en l’edificació: GIS i multimèdia. • Gestió, organització, seguretat i salut laboral. Valoracions i taxacions, i

eines i procediments d’organització. • Edificació sostenible. • Qualitat en l’edificació. • Tècniques experimentals. • Geotècnia i fonaments.

L’estratègia a seguir consisteix en millorar les aportacions dels nostres grups tan en la generació de nou coneixement com en la seva implementació en solucions als diferents problemes de l’edificació. Pel que fa a la recerca es preveu presentar el pla de recerca, que definirem a partir dels items llistats més amunt, a les institucions que donen suport a programes d’aquest tipus. Això inclou a les d’àmbit autonòmic, estatal i europees. Altrament es buscarà intensificar el contacte amb els agents socials, institucions i empreses que puguin canalitzar el coneixement generat per traslladar-lo a la societat mitjançant convenis o contractes. Entre les propostes que la UPC proposa per a ser presents en el projecte de PBAUE en el Campus del Besòs, hi ha l’existència d’un centre físic, que anomenem Centre per a la recerca, en el que ubicar els diversos laboratoris de recerca i transferència en tecnologies de l’edificació que atraurà amb tota seguretat l’atenció del nostres investigadors ja que els permetrà poder realitzar alguns tipus de projectes que sense aquestes instal·lacions son del tot inviables. Alguns dels aspectes del pla de recerca que es desenvoluparan en el si del centre físic situat al PBAUE donaran lloc als següents elements de recerca:

• Centre de recerca sobre ciutat i sostenibilitat, • Institut de mediació, arbitratge i perícia judicial en l’edificació, • Laboratori d’ergonomia, biomecànica i prevenció,

16

• Laboratori de cartografia, • Laboratori de materials i física en edificació, • Centre d’estudis i desenvolupament avançats en edificació, • Centre d’economia i dret aplicat a l’edificació.

L’existència d’aquestes centre físic, amb una dimensió adequada és, sens dubte, l’element diferenciador envers el passat que assegurarà un canvi de registre en la recerca d’aquest camp crucial pel benestar ciutadà. La proposta de pla de recerca, desenvolupament i innovació en edificació a la UPC, estimulada per la possibilitat de tenir un centre físic en el campus del Besòs on hi siguin presents els laboratoris de recerca i experimentació creiem que és necessària i oportuna. S’espera una forta implicació de les administracions públiques i del sector privat ja que a l’horitzó tenim la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i de la societat en general. 4.2 Ens de R+D+I d’origen mixt. La recerca, i molt especialment el desenvolupament i la innovació, són tasques que demanen cada cop més la participació de grups d’expertesa, d’iniciatives, de punts de vista, etc. d’origen diversos. Així es pensa que cal potencial la creació d’estructures formades per elements diversos treballant per a objectius comuns. Es proposa la creació d’ens a partir de fórmules amb participació de les diferents administracions, pluridisciplinars, pluriuniversitaris, amb participació d’organitzacions empresarials, fins i tot transnacionals, etc. Com a primeres peces en aquest sentit, es proposa la creació del “Centre de reflexió sobre l’arquitectura i la ciutat en la societat del coneixement” i la ubicació al PBAUE d’una part del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) sota el descriptor específic “Centre per a la integració dels mètodes numèrics a l’estudi de la ciutat i el territori”. Centre de reflexió sobre l’arquitectura i la ciutat en la societat del coneixement. Si la revolució industrial a finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX va comportar profundes transformacions en l’habitatge i l’urbanisme, també la revolució de la societat del coneixement i la informació està comportant transformacions cabdals. Barcelona, a través del PBAUE, es postula com un dels nuclis avançats de reflexió, debat i propostes en relació a aquestes transformacions. Per això, el PBAUE ha d’abordar la recerca i prospecció sobre els canvis que la societat del coneixement i la informació comporta en l’arquitectura, l’urbanisme i l’edificació, esdevenint un dels nodes de prospectiva. L’objectiu de la creació d’un Centre per a la Reflexió sobre l’arquitectura i la ciutat a la societat del coneixement, en el context universitari del campus del Besòs, és el de disposar d’un fort nucli de reflexió multidisciplinar entorn a les

17

condicions de vida a les ciutats contemporànies dins de la societat del coneixement. La base del treball del Centre de Reflexió serà la millora de les condicions de la vida quotidiana. És a dir, que el Centre de Reflexió partirà de la mateixa realitat i de la interpretació de com els nous mitjans i instruments intervenen a la vida humana, anant dels ordinadors, internet i la telefonia mòbil fins als grans sistemes i xarxes, de transport, comunicació i informació. La base inicial de reflexió es situarà entorn a la persona i a la diversitat de noves tecnologies, noves estructures familiars i de relació, i nous tipus de drets per a la ciutadania. Partint de l’esfera personal i de la vida quotidiana, s’anirà fins a l’escala de l’ús de la ciutat, el paisatge i el territori. El Centre de Reflexió serà un lloc multidisciplinar en el que en el tronc analític, científic, creatiu i productiu del coneixement politècnic es transferiran les aportacions de diversos camps científics, tècnics, humanístics i disciplinars. - Ciència. El Centre de Reflexió serà un lloc on presentar les més avançades recerques en el camp de la ciència: biologia, biologia molecular, medecina, genètica, física, termodinàmica, etc. - Tècnica. Partint del món politècnic en tots els seus aspectes (indústria, automoció, transports, aeronàutica, informàtica, infraestructures, edificació, etc.) es coordinaran les recerques i prospeccions en els terrenys més avançats. - Art i humanitats. El Centre de Reflexió convidarà als més destacats pensadors, teòrics, periodistes, experts i representants dels nous moviments socials per tal d’anar configurant el marc de la complexitat social del present. - Teoria i crítica de l’arquitectura i l’urbanisme. Les línies metodològiques de reflexió, debat i recerca s’aniran configurant amb l’aportació dels més avançats teòrics i crítics de l’arquitectura i l’urbanisme. - Ciutat i territori. Aquest serà un dels apartats més complexes ja que anirà des de l’escala urbana de l’espai públic i dels barris residencials fins a la gran escala del paisatge i del territori passant per les interpretacions sociològiques de l’urbanisme radical nord-americà i les interpretacions morfològiques de l’urbanisme i el paisatgisme contemporani europeu. En definitiva, a Barcelona, que ja té molt prestigi per les formes del seu disseny, l’arquitectura i l’urbanisme, cal que aquesta capacitat s’implementi i sintetitzi amb la innovació tecnològica. El Centre de Reflexió es situa dins del PBAUE del Campus del Besòs, en estreta relació amb els cursos de grau i postgrau d’arquitectura, urbanisme i edificació, i al mateix temps, El Centre de Reflexió desenvoluparà les seves activitats en estreta col·laboració i acord amb els objectius del Centre de Recerca i l’Urban-Ecosite Barcelona. Centre per a la integració dels mètodes numèrics a l’estudi de la ciutat i el territori ( CIMNE ) Durant els últims anys hi ha hagut un creixent interès en el món de l'enginyeria civil i l'arquitectura per disposar de mètodes de predicció efectius per a l'ajuda

18

al projecte, construcció i manteniment d’infrastructures i serveis en municipis i obres públiques en general. Aquests sistemes, anomenats Sistemes de Suport a la Decisió (SAD) integren bases de dades, models de càlcul basats en mètodes numèrics i mòduls d'intel·ligència artificial connectats entre si per Internet. En els darrers tres anys el CIMNE ha dedicat un gran esforç per a constituir un grup de treball dirigit al desenvolupament de SAD que integrin mètodes numèrics avançats i Tecnologia de la Informació i la Comunicació desenvolupada al CIMNE i a la UPC. El grup del CIMNE en el PBAUE estaria focalitzat en el desenvolupament, validació i implementació industrial de Sistemes de Suport a la Decisió com ajuda a problemes d'índole tecnològic i soci-econòmic d'àmbit municipal i territorial, entre d'altres. Aquest grup inclourà les següents activitats: - Desenvolupament de mètodes numèrics avançats per a simulació d'escenaris en problemes de disseny, construcció i manteniment d'infraestructures i serveis. - Desenvolupament d'algoritmes d'optimització relacionats amb els temes anteriors. - Integració dels mòduls de simulació en Sistemes de Suport a la Decisió incloent Tecnologies d'Informació i Comunicacions avançades (xarxes WSN i NIMS). Aplicacions més destacades - Disseny, gestió i optimització de serveis municipals (aigua, llum, gas, escombraries, etc.). - Disseny, construcció i manteniment de noves infrastructures per a la ciutat i el territori. - Integració de sistemes i serveis d'enginyeria per a la ciutat i el territori basats en tecnologies WSN (Wireless Sensing Networking) i NIMS (Networked Info-Mechanical System). 4.3 La transferència de resultats. La transferència dels resultats de la recerca esdevé una peça clau en el procés de difusió i de valorització del coneixement. La UPC és la universitat capdavantera en realitzacions de transferència. Es proposa generar les condicions per tal de potenciar aquest aspecte fonamental de l’R+D+I. En aquest sentit es pensa en l’HOTEL DE PROJECTES, com a un edifici concebut com a contenidor temporal d’equips pluridisciplinars, generats ad-hoc, formats total o parcialment per persones de la UPC, amb l’objectiu de desenvolupar projectes concrets de transferència de tecnologia.

19

4.4 R+D+I del sector empresarial, en el campus. La participació en R+D+I del sector empresarial conjuntament amb la universitat és materialitza de molt diferents maneres, encàrrecs de les empreses als grups de recerca, propostes des dels grups a les empreses, iniciatives comunes, generació d’empreses a partir dels resultats de la recerca, etc. Esdevé fonamental generar un espai en el que poder generar i desenvolupar aquestes iniciatives de manera conjunta, potenciant les sinèrgies, aprofitar els serveis comuns, etc. Es pensa en un primer edifici NEXUS BESOS 1, com un contenidor d’iniciatives empresarials amb fortes sinèrgies amb la UPC, en els àmbits del PBAUE. A tall d’exemple:

• Viver d’empreses. • Foment de serveis cientifico-tècnics. • Associacions i gremis professionals. • Col·legis professionals . • Gabinets d'arquitectura i enginyeria de referència

(nacionals i internacionals). • Empreses de programari aplicat a l’arquitectura i

l’edificació. • Oficines de control tècnic de projectes. • Contenidor de despatxos de joves arquitectes COAC

ACTIVA. • OCT (oficina consultora tècnica interna de suport als

dubtes dels col·legiats i eina per a incidir en la tècnica del sector) Recerca orientada a l’exercici professional.

• etc.

20

5 Ecosite Urbà de Barcelona Segons l'Informe Brundtland del 1987, el desenvolupament sostenible és: "Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures." El desenvolupament sostenible és un concepte econòmic, social i ambiental complex. Pretén ser una manera d'organitzar la civilització i l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la diversitat cultural, la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests potencials indefinidament. Combina doncs, de forma equilibrada, els aspectes econòmics, socials i ambientals del desenvolupament a diferents escales. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. La concepció moderna del que és el desenvolupament sostenible es basa en quatre aspectes:

• Desenvolupament socialment desitjable. Comporta una definició explícita dels objectius desitjats i dels nivells de satisfacció possible de les necessitats humanes materials, culturals, etc., de la present i futura població humana.

• Desenvolupament ambientalment possible. Extremadament respectuós i curós amb la base i la forma d’utilització del recursos naturals i del mecanisme fonamentals de l’existència de la pròpia vida en el planeta.

• Desenvolupament econòmicament viable. Assegurant que l’assignació de recursos per a satisfer les necessitats humanes sigui possible en els termes, els objectius i els temps present i futur desitjats.

• Sostenibilitat institucional assegurada. Elements i procediments amb la responsabilitat principal en la definició i consecució de les altres dimensions de la sostenibilitat.

5.1 Que és un Ecosite? Perquè una gran idea sigui creïble, la seva aplicació ha de ser visible a “ull nu”. Aquest és el rol de l’Ecosite respecte la idea del desenvolupament sostenible. L’any 2003, en el marc d’un projecte europeu, es va portar a terme un inventari dels ecosites existents, és a dir d’aquells llocs que s’ajusten a la definició donada per la EF-Ecos (European Federation of Ecosites). De moment hi ha una llista provisional d’uns 200 centres i projectes. El següent mapa, malgrat no estar actualitzat, permet una visió de la xarxa europea d’ecosites.

21

22

Un Ecosite és un espai que posa en relleu els potencials locals, naturals, socials, científics, tècnics, econòmics i culturals, en el que es desenvolupen projectes ambientals alhora que també econòmicament viables per una millora en la protecció del medi ambient i en el desenvolupament social i humà. L’Ecosite té una funció exemplificadora i divulgadora molt important, doncs actua com un espai de visibilització pràctica de conceptes més abstractes entorn del desenvolupament sostenible. L’Ecosite, d’altra banda, té una funció dinamitzadora important, ja que permet crear nombrosos llocs de treball en camps de recerca, de producció industrial, de serveis i de formació. Les funcions clau dels Ecosites són:

LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT I EL SEU PATRIMONI

LA INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA

LA SOLIDARITAT ÈTICA I FINANCERA

L’IMPACTE SOCI – ECONÒMIC

LA CULTURA I LA MEMÒRIA

EL DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC

LES ACCIONS PEDAGÒGIQUES

LA COMUNICACIÓ I L’EFECTE APARADOR

LA ANIMACIÓ LOCAL

EL ECO – DESENVOLUPAMENT INTERNACIONAL

Els Ecosites neixen i es desenvolupen a partir d’un patrimoni i d’una cultura, i esdevenen activitats generadores de noves riqueses. Funcionen com a partenariat d’institucions públiques i privades, empreses i associacions que comparteixen activitats i projectes comuns entorn de la idea central de cada ecosite. Actualment, existeixen Ecosites en temes diversos. En el cas concret de França, n’hi ha en temes d’aigües residuals, gestió de residus o de sòls, energies renovables i ecotecnologies, protecció de l’aire, de l’aigua o dels espais naturals. Cada Ecosite és diferent, i neix amb l’especificitat que la suma d’actors locals (públics i privats) permet.

5.2 L’Ecosite Urbà de Barcelona La idea d’un Ecosite a Barcelona es recolza en el fet de visibilitzar (divulgació, educació) les dificultats que les grans aglomeracions urbanes plantegen a nivell ambiental i social, i de quina manera la ciutat/regió està enfrontant-les actualment (infrastructura existent, model de desenvolupament urbà, solucions empresarials) i com treballa per seguir millorant-les en un futur (R+D+I). La zona del Fòrum, entesa d’una manera àmplia, representa una gran oportunitat per a desenvolupar aquest concepte en tant que, de fet, ja és un espai (“site” ) on s’hi troben gran part de les peces que caracteritzaran l’Ecosite. Alhora el plantejament es presenta com la continuïtat “natural” d’una bona part de l’ideari de l’esdeveniment Forum i del projecte obert 22@. En efecte, l’evolució d’aquest sistema complex nascut del projecte inicial, ultrapassa la part més coneguda del mateix projecte i és constitueix com a objecte d’anàlisi i experimentació, en el marc d’una nova manera d’enfrontar-se als problemes. Això també és La Societat del Coneixement.

23

Empreses

R+D+i

Docència

ECOSITE URBÀ de BARCELONA

PBAUE

INCINERADORA

DEPURADORA

CENTRAL CICLE C.

ECO-PARC

LLERA DEL BESOS

REGENERACIÓ FONS MARÍ

Etc.

22 @

CTEB

LA MINA

ZONA FÒRUM

ADMINISTRACIÓ

PÚBLICA

El cor gestor

Experimentalitat en el territori:

Les realitzacions

Sostenibilitat social

Gestió i legislació

Empreses

R+D+i

Docència

ECOSITE URBÀ de BARCELONA

PBAUE

INCINERADORA

DEPURADORA

CENTRAL CICLE C.

ECO-PARC

LLERA DEL BESOS

REGENERACIÓ FONS MARÍ

Etc.

22 @

CTEB

LA MINA

ZONA FÒRUM

ADMINISTRACIÓ

PÚBLICA

El cor gestor

Experimentalitat en el territori:

Les realitzacions

Sostenibilitat social

Gestió i legislació

24

5.3 Descripció. L’Ecosite és una organització i un conjunt d’elements implantats en un territori llegits des d’uns objectius comuns. Els objectius. Aconseguir millorar la sostenibilitat de la ciutat, i per extensió, del planeta. Ser el motor dinamitzador d’activitats de R+D+i en el camp del desenvolu-pament sostenible des d’òptiques tecnològiques i d’altres. Ser motor dinamitzador d’iniciatives empresarials existents o noves, de caràcter innovador. Actuar com a gran realitat exemplificadora, divulgadora i educadora, alhora que actuar com a pol atractor de reflexió en temes de sostenibilitat. Ser un referent a nivell internacional. Els elements. Elements de realitat i d’experimentalitat en el territori vinculats a la dimensió ambiental del desenvolupament sostenible ( cicles materials i energètics de la ciutat).

La incineradora de residus urbans. La gran depuradora. La central elèctrica de cicle combinat. Les pèrgoles fotovoltàiques. L’Ecoparc del Besòs.

La recuperació de la llera del Besòs. La regeneració del fons marí proper. Etc.

Elements de realitat i d’experimentalitat en el territori vinculats a la dimensió social desenvolupament sostenible.

Els barris de la Mina i de la Catalana, com a realitat més immediata. El nou barri de mançanes de 53 x 53 m (entre la Mina i el Campus) La pròpia zona Forum en general.

L’administració pública.

Es pensa en aquelles unitats especialment relacionades amb temes de sostenibilitat, de planificació del territori, d’arquitectura i habitatge, de gestió de l’aigua, de l’energia, de la mobilitat, etc. dels diversos nivells d’administració pública.

Docència, R+D+i, sector productiu.

El propi projecte del Campus Tecnològic Empresarial, considerant les peces universitàries del PBAUE sinèrgicament amb el projecte 22 @, a partir dels vectors de coneixement sintetitzats en:

Energies alternatives Gestió i aprofitament de l’aigua Mobilitat Arquitectura, urbanisme, edificació.

5.4 El lideratge del projecte, el paper de la Universitat i del PBAUE Òbviament un projecte d’aquestes dimensions demana un lideratge molt potent. Així es pensa que aquest rol correspon a les administracions. El projecte és molt polièdric, demana experteses de diferents àmbits i s’hauria d’anar perfilant a partir de moltes aportacions. La Universitat (les Universitats) pot aportar a la concepció del projecte una forta solidesa intel·lectual a partir d’un col·lectiu remarcable d’experts tecnològics (arquitectes, enginyers diversos, biòlegs, químics, etc.). Per a la UPC són àmbits especialment rellevants els de les energies en general, els relacionats amb la mobilitat, els vinculats a les aigües i els de l’ordenació del territori, l’arquitectura i la construcció en general. Pel que fa al PBAUE, com a peça universitària constituïda en el propi “site”, i centrat en els àmbits de l’arquitectura, l’urbanisme i la edificació, i absolutament compromès amb la gran responsabilitat que li pertoca en el tema de la sostenibilitat:

• Té un paper fonamental en ajudar a vertebrar un discurs, que de per si és i ha de ser multidisciplinar, en tant que l’arquitectura es basa en un

25

procés de síntesi de coneixement, compromesa amb els problemes de les ciutats.

• Ha de conèixer i estudiar el model, fent la diagnosi dels problemes i

contribuint a la crítica en positiu, tot fent propostes.

• Te un paper rellevant en l’anàlisi de les característiques de la integració amb l’entorn.

• Contribueix a potenciar el paper de plataforma generadora de propostes

i d’experimentació a nivell de model o real (planejament, habitatges sostenibles, nous materials, processos més eficients, etc.).

• Actua com a altaveu mundial en els àmbits científics, a partir de la

publicació d’articles, l’organització de diferents events, etc. Alhora és el receptor de missatges científics de fora a dins.

• Permet formar una nova generació de tecnòlegs compromesos i

capaços de desenvolupar solucions compatibles amb el desenvolupament sostenible

26

EPSEB 29000ETSA 14000Serveis comuns 5700

Biblioteca 3000Aula magna 400Sala exposicions 500Concessionaris 1000Serveis centrals 800 48700 m2

Centre formació al llarg de la vida 2000

TALLER 1500

CENTRE PER A LA RECERCA 5500

HOTEL DE PROJECTES UPC 2500 11500 m2 60200 m2

27

6 Espais necessaris. • Part estrictament acadèmica. Un dimensionat de les futures escoles al PBAUE, en les parts més tradicionals (administració d’escola, aules, departaments, laboratoris docents, sales d’actes, biblioteca, bar, etc.) es pot fixar en 13 m2 per Estudiant Equivalent a Temps Complert (EETC). Aquest valor és el que tradicionalment ha considerat el DURSI per a titulacions com les que es plantegen (entre 12 i 14 m2). A partir de la previsió feta a l’apartat 3, hem de considerar 3.750 EETC, el que significa 48.750 m2 construïts. Lògicament ambdues escoles compartiran un conjunt d’espais com la biblioteca, l’aula magna, la sala d’exposicions, els concesionaris i els serveis centrals (manteniment, informàtica, administració de campus, etc.). El centre per a la recerca, descrit anteriorment, parteix d’un dimensionat inicial de 5.500 m2 construïts. L’hotel de projectes es dimensiona per a mòduls d’uns 50 i 100 m2 més les parts corresponents a serveis comuns. La dimensió total serà de 2.500 m2 construïts. El taller, entès com una nau diàfana a triple alçada, amb els equipaments laterals corresponents, és un espai a mig camí entre la docència i la recerca. S’empra per al desenvolupament de determinats projectes docents i de recerca, permeten la construcció d’elements a gran mida. El model a seguir pot ser similar a “l’atelier” de Lió (França). Es dimensiona en 1.500 m2 construïts. La darrera peça acadèmica és l’edifici per a contenir el centre de formació al llarg de la vida, com a seu de les activitats de formació de la FPC, de col·legis professionals i d’altres entitats del sector, amb una dimensió inicial de 2.000 m2

RESIDÈNCIA D'EST. I PROF. 3500150 Habitacions

NEXUS BESÒS 1 6000

Area comercial 3000 12500 m2

Equipament esportiu a estudiar la fórmula adequada

28

• Part d’empreses i serveis L’espai d’ús de les empreses amb relacions sinèrgiques amb la Universitat és modula a partir d’edificis Nexus Besòs. La construcció i ocupació d’aquests edifici es planteja progressiva. La mida d’un d’aquests edificis pot estar en uns 6.000 m2. La residència d’estudiants i professors, pensada per unes 150 cambres demana una superfície d’uns 3.500 m2. Un campus requereix d’un conjunt de serveis associats a la vida universitària. (bars i restaurants, reprografia, papereria llibreria, botiga d’informàtica, òptica, oficines bancàries, agència de viatges, consultori mèdic, perruqueria, etc.). Aquest conjunt es diemnsiona en 3.000 m2. També són necessaris equipaments esportius. Cal estudiar quina és la fórmula més adequada considerant l’entorn.

29

7 Projecte obert El que s’ha exposat conforma el projecte del pla funcional del PBAUE a nivell de definició general, del punt de vista de la UPC. Òbviament queden molts aspectes per desenvolupar, alguns més de detall i d’altres molt rellevants. En aquest sentit volem destacar: La vessant docent. Com s’ha dit, l’oportunitat simultània del PBAUE i de l’EEES obligaran a una profunda reflexió respecte del model docent que millor pot servir les necessitats de la nostra societat en aquest moment. El plantejament del Campus de l’Arquitectura a partir dels tres vèrtex (Pedralbes - Sant Cugat – Besòs), el projecte simultani de l’escola de l’edificació i la d’arquitectura, les sinèrgies, els equipaments compartits, el nou catàleg de titulacions, etc. demanen necessàriament plantejaments novedosos. La projecció internacional. Els segons cicles i doctorats d’alt nivell, considerant aliances amb altres escoles europees, la possibilitat real d’exportar el model d’escola d’arquitectura de Barcelona a d’altres països, la recerca i la innovació, etc. són també temes de profunda reflexió. La vinculació amb el mon professional i empresarial. La realització d’un nou campus (de tercera generació) parteix de la voluntat inicial de coordinar-se amb el sector. Cal doncs aproximar-se a les organitzacions sectorials, als col·legis professionals, a les empreses, als organismes de l’administració, etc., per tal de presentar-los-hi el projecte i enriquir-lo amb les aportacions i les complicitats generades. La relació amb el CTEB. S’han produït diverses reunions d’intercanvi d’informació entre els projectes CTEB i PBAUE. En aquests moments podem afirmar que ambdós projectes són molt complementaris. Caldrà seguir incidint en aquesta línia de col·laboració per tal de generar una proposta final unitària. Així doncs, es tracta d’un projecte obert, les línies generals del qual es fixen en el present document. Barcelona, desembre de 2004