Protozous i fongs

2. Protozous I Fongs.2a. unitat de l'Optativa de 3er. d'ESO

MICROORGANISMES

2. Protozous I Fongs.

Els protozousProtozou significa “primer animal”.

Són organismes, del regne Protoctista:

unicel·lulars,

eucariotes

i heteròtrofs.

Característica més important: presència de mecanismes que els permeten desplaçar-se de manera activa.


Els protozousHàbitat Generalment organismes aquàtics de vida lliure.

− Part del plàncton marí ('aliment de molts organismes marins).

− Terres humides.

Altres són patògens: viuen a l'interior d'un altre organisme.

− Característica important: formació de quists (bosses de líquid amb el paràsit al seu interior i en els teixits de l'hoste).

− Si les condicions ambientals es tornen desfavorables, produeixen una membrana especial que l'envolta, perden els apèndixs (cilis o flagels) i se'n redueix la grandària.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Patogen


Els protozousOrganismes heteròtrofs Els de vida lliure poden obtenir l'aliment de

diverses maneres:

− alguns capturen altres microorganismes,

− altres de la matèria orgànica que hi ha dissolta a l'aigua i que travessa la membrana de la cèl·lula.

Els paràsits s'alimenten de l'organisme hoste.

En tots els casos, la digestió es produeix en el vacúol.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vac%C3%BAol


Els protozousReproduccióPot ser:

Asexual: per bipartició:

Sexual: dues cèl·lules fusionen fragments dels nuclis (conjugació), i després els dos individus se separen i cadascun es divideix per bipartició.

- gemmació, és a dir, que les dues cèl·lules filles no són iguals en grandària;- escissió múltiple, quan es formen moltes cèl·lules més petites a la vegada.


Els protozousReproducció asexual

BIPARTICIÓ

GEMMACIÓ

ESCISSIÓMÚLTIPLE


Els protozousReproducció sexual

CONJUGACIÓ


Els protozousReproducció

d'un parameci

(Cicle vital)

2. Protozous I Fongs.Els protozousOrganismes mòbilsEls protozous es classifiquen segons el tipus de locomoció:

1. CILIATS: amb cilis (com pelets). Recobreixen tota la cèl·lula i es mouen coordinadament. També per atreure els aliments cap un orifici que fa de "boca". Exemple: parameci.

2. FLAGEL·LATS: tenen flagels més llargs i escassos que els cilis, un o dos per microorganisme). Solen trobar-se en un extrem. Molt diversos: de vida lliure i patògens (Tripanosoma: malaltia de la son).

3. RIZÒPODES: formen pseudopodis, protuberàncies que sobresurten de la membrana citoplasmàtica. No són estructures fixes, es formen (en qualsevol punt de la cèl·lula) a mesura que les necessita. Pràcticament tots viuen al mar. Exemple: l'ameba.


Els protozousOrganismes mòbils

Pseudopodis Flagels Cilis

Les amebes emeten pseudopodis o deformacions de la seva membrana plasmàtica I del seu citoplasma que actuen com a falsos peus per desplaçar-se. Aquests pseudopodis serveixen també per capturar I ingerir l'aliment.

Els tripanosomes prosseeixen dos flagels o filaments llargs. El moviment d'aquests flagels permet el desplaáment del protozou.

Els paramecis tenen cilis o filaments curts I nombrosos disposats en fileres que es mouen com els rems d'una barca I que en permeten el desplaçament. A més, el moviment dels cilis origina un remolí que atreu l'aliment, de manera que hi queda retingut.


Els protozousOrganismes mòbilsEls protozous es classifiquen segons el tipus de locomoció:

1. ESPOROZOUS: són tots aquells protozous que es reprodueixen per escissió múltiple. No tenen estructures de locomoció. En aquest grup hi ha els plasmodis i els toxoplasmes.

2. Protozous I Fongs.Els protozousMalalties provocades per protozousLa majoria de protozous no fan cap tipus de mal, algunes espècies

provoquen malalties força greus, per exemple, la malària que mata cada any més de 2,5 milions de persones. Algunes d'aquestes malalties són:

MALALTIA AGENT INFECCIÓS

ORGAN O APARELL ATACAT

SÍMPTOMES VIA DE CONTAGI

Malària/

Paludisme

Plasmodium de la malària

Glòbuls vermells i fetge

Cicles de febres seguits d'un estat d'abatiment general, anèmia

Picada del mosquit femella del gènere Anopheles

Malaltia de la son

Tripanosoma (flagel.lat)

Sistema nerviós central

Febre, sudoració i somnolència

Picada de la mosca tse-tse


Els fongsPresenten una gran varietat de formes i mides.

Formen un regne d'organismes:

unicel·lulars

pluricel·lulars (floridures i bolets)


Els fongsLes característiques generals dels fongs són les següents:

Són eucariotes.

Es poden reproduir de forma sexual o asexual.

Són heteròtrofs (prenen matèria orgànica elaborada, no fotosíntesi).

Tenen paret cel·lular, que a diferència de la dels vegetals, no és de cel·lulosa sinó de quitina.


Els fongsEls llevatsTipus de fongs unicel·lulars més

importants.

Hi ha moltes espècies diferents, algunes de gran importància econòmica ja que realitzen fermentacions industrials: la cervesa, el pa i el vi.

En altres casos poden arribar a ocasionar malalties a diferents éssers vius.


Els fongsEls llevats: Com són els llevats?

Són organismes unicel·lulars.

Mida, molt variable; generalment, superior a la dels bacteris.

Gran diversitat de formes, entre les quals trobem:

• Formes esfèriques. • Formes allargades. • Formes cilíndriques.


Els fongsEls llevats: Reproducció.

Per gemmació.

Es generen dues cèl·lules, una molt més gran que l'altra.

Es produeix una protuberància anomenada gemma a partir d'un punt de la paret cel·lular.

Simultàniament, el nucli de la cèl·lula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma.

Finalment, la gemma es separa i dona lloc a una altra cèl·lula.


Els fongsEls fongs i les personesTots hem menjat bolets. Però, a banda d'alguns fongs comestibles, també podem treure profit dels fongs unicel·lulars:

Llevats que fermenten

Fongs que fabriquen antibiòtics

No obstant, alguns llevats i altres tipus de fongs són capaços de produir malalties. A continuació tens alguns exemples:

Fongs que infecten plantes

Fongs que infecten persones


Els fongsLlevats que fermentenCom alguns bacteris, els llevats també fan fermentacions.

Per exemple: fermentació alcohòlica que realitza Saccharomyces cerevisae.

Diferents espècies d'aquest gènere de llevats realitzen les fermentacions que produeixen el vi, la cervesa i el pa.

Es posa el llevat juntament amb el most, la farina de blat o l'extracte d'ordi. En alimentar-se d'aquests substrats, els llevats produeixen alcohol i diòxid de carboni, transformant el producte inicial en vi, pa o cervesa respectivament.


Els fongsFongs que fabriquen antibiòtics

Principals productors d’antibiòtics. Els produeixen i els alliberen en el sòl de manera natural, amb la funció d’impedir que altres microorganismes creixin al seu voltant.

El primer dels antibiòtics descoberts per Flemming va ser la penicil·lina obtinguda a partir del fong Penicillium notatum, però n'hi ha d'altres com la tetraciclina o l'estreptomicina.

La placa en la que Fleming va descobrir que una floridura havia produït penicil·lina, una substància que frenava el creixement de Staphylococcus,i que Fleming va intuir que seria un medicament revolucionari.


Els fongsEls fongs i les persones

Alguns fongs són perjudicials pels vegetals ja que poden atacar el seu sistema vascular o els seus fruits.

Per exemple, Phytophtora infestans afecta la patata. Va destruir tots els conreus de patata a Irlanda al segle XIX, provocant la mort, per manca d'aliment, de més d'un milió de persones.

2. Protozous I Fongs.Els fongsFongs que infecten persones

Micosis: infeccions provocades pels llevats en les persones.

Afecten principalment la pell i les mucoses.

Per exemple, Candida albicans pot causar inflamació de la mucosa de la boca sota certes condicions (candidiasi).Una altra infecció és el peu d'atleta (tinya per dermatòfits), que afecta, normalment, la planta dels peus i que es contagia a partir del terra de dutxes i piscines públiques.

Alguns fongs poden produir reaccions al·lèrgiques, per l’aspiració de les seves espores.

Documents

Protozous i fongs