Formaci Professional i sistema productiua la Regi Metropolitana de Barcelona

Mapa de la

Regi MetropolitanaProfessional

Quadern del Pacte Industrial 2

Barcelonade

Formacide la

Formaci Professional i sistema productiu a la RegiMetropolitana de Barcelona

Quadern nm. 2: Formaci

Mapa de la Formaci Professional de la Regi Metropolitana de Barcelona

Formaci Professional i sistema productiu a la RegiMetropolitana de Barcelona

Quadern nm. 2: Formaci

Mapa de la Formaci Professional de la Regi Metropolitana de Barcelona

betaeditorial

Comissi de FormaciPacte Industrial de la Regi Metropolitana de Barcelona

amb la collaboraci de CIREM

Territori, mn del treball i empreses sn els eixos principals de la collecci Quaderns del Pacte Industrial

Aquesta collecci t com a objectiu donar a conixer les anlisis, reflexions i propostesdel Pacte Industrial i dels seus membres, ajuntaments, sindicats, associacions empresa-rials i altres agents del territori, encaminades a contribuir a la vertebraci i optimitzaci

de la capacitat econmica del territori metropolit.

PACTE INDUSTRIAL DELA REGI METROPOLITANADE BARCELONA

El Pacte Industrial de la Regi Metropolitana de Barcelona s una associaci territorial, for-mada per 45 ajuntaments, els ms importants en termes de poblaci i activitat econmica anivell metropolit, la Diputaci de Barcelona, la Mancomunitat de municipis de lreaMetropolitana de Barcelona, aix com els sindicats, CCOO i UGT, les associacions empresa-rials, les universitats i un ampli conjunt d'entitats i organismes vinculats al desenvolupamenteconmic i a la promoci de l'ocupaci al conjunt del territori metropolit. El Pacte neix lany1997, com a proposta del Pla Estratgic de Barcelona, actualment Pla Estratgic Metropolit,amb la voluntat d'agrupar en un espai com de treball i propostes els principals agents im-plicats en la dinmica econmica, la formaci i la ocupaci al territori metropolit.

La formaci s un element capdal per a la competitivitat del territori i per aquest motiu shacregut oport impulsar el Mapa de la Formaci Professional, una eina danlisi i de consultaque t com a principal objectiu identificar el conjunt de loferta, usuaris, recursos i equipa-ments associats a la formaci professional en lmbit metropolit de forma a analitzar lade-quaci del sistema productiu al sistema formatiu en el conjunt del territori metropolit.

A nivell danlisi, aquest treball ordena, estandarditza, unifica i integra a nivell territorial elstres subsistemes de la formaci professional que sn la formaci reglada, la formaci ocupa-cional i la formaci contnua. La informaci es troba desglossada per famlies professionals icomarques i municipis de ms de 20.000 habitants. A nivell de consulta., el Mapa de la Formaci que ara es presenta, es complementa dun di-rectori de centres de formaci professional i estadstiques que pot ser consultat lliurement ide forma interactiva a la nostra web (http://www.pacteind.org). Daquesta forma resultapossible identificar per a cada comarca i municipi de la regi metropolitana quins sn elscentres que ofereixen formaci per qualsevol famlia professional, i el seu alumnat.

El Mapa de la Formaci s un eina de consulta i dajut pels responsables i tcnics que de tre-ballen en lmbit de la formaci per tamb per a agents socials, professionals del sistemaeducatiu, responsables de recursos humans de les empreses o b aci especfica en el terri-tori especfic.

Es tracta duna iniciativa sorgida des del territori, amb la participaci dadministracions lo-cals, sindicats, organitzacions empresarials i institucions educatives que han impulsat i parti-cipat en aquest treball a travs de la Comissi de Formaci del Pacte Industrial. Amb el Mapade la Formaci Professional a la RMB se supleix un dficit dinformaci territorialitzada perlmbit metropolit en aquesta matria.

El Pacte Industrial ha estat elaborant el Mapa de la Formaci Professional a la RMB des delcurs 1999-2000, el que permet ara realitzar una visi amb una certa perspectiva de com haevolucionat la formaci professional en els darrers anys.

Amb aquesta eina el Pacte Industrial contribueix a loptimitzaci dels recursos i la planificacidaccions de la formaci professional en lmbit metropolit, com a requisit per a millorar elcapital hum de la regi metropolitana i avanar en la ocupaci, la competitivitat, la cohesisocial i la sostenibilitat del territori metropolit.

Maravillas Rojo Presidenta del Comit Executiu Pacte Industrial de la Regi Metropolitana

EdiciPacte Industrial de la Regi Metropolitana de Barcelona

Presidenta del Comit Executiu del Pacte IndustrialMaravillas Rojo

AutorsComissi de Formaci del Pacte Industrial

Equip de RedacciOriol Homs ( Fundaci CIREM)Jordi Potrony (Fundaci CIREM)Glria Sanchez (Fundaci CIREM)

Coordinaci de ledici Marc Balaguer (Pacte Industrial de la RMB)

Membres de la Comissi de Formaci que han participat en lestudiM. Jos Arcos (Ajuntament de Viladecans)Isabel Compte (Ajuntament de Sabadell)Laura Duran (Ajuntament de Molins de Rei)Lourdes Esteban (Pimec-Sefes)Cristbal Garca (Ajuntament Santa Coloma de Gramenet)Carmen Garrido (IDFO-UGT)Ferran Jimnez (Ajuntament de Les Franqueses del Valls)Josep M. Marco (Ajuntament de Terrassa)Cristina Marn (IDFO-UGT)Laura Mndez (Diputaci de Barcelona)Juan Pedro Prez (Ajuntament del Prat de Llobregat)Ral Rivera (Ajuntament de Sabadell)Eduardo Rodrguez (Pacte Industrial de la RMB)M. Jos Rodrguez (Diputaci de Barcelona)Margarida Rodrguez (Ajuntament de LHospitalet de Llobregat)Juan Snchez (UGT)Jordi Sans (Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya)Francesc Santamara (UGT)Xavier Sol (Ajuntament del Prat de Llobregat)Eduard Vecino (Fundaci EADA)Lorena Ventura (Ajuntament de Barcelona, Barcelona Activa S.A.)Mireia Vilanova (Ajuntament de Molins de Rei)Francesca Zanuy (Ajuntament de Sabadell)

Impressikosmos

Dipsit LegalB-2607-2004ISBN: 84-7091-415-4

CopyrightPacte Industrial de la Regi Metropolitana de Barcelona i per la present edici Beta editorial

SUMA

RI

5

1. LA FORMACI PROFESSIONAL A LA REGI METROPOLITANA1.1 Presentaci1.2 Evoluci de lalumnat1.3 Anlisi de les desigualtats de gnere1.4 Lalumnat segons ledat1.5 Distribuci i evoluci de les famlies professionals

2. LORIENTACI AL MERCAT DE TREBALL DE LA FORMACI PROFESSIONAL

3. LA FORMACI PROFESSIONAL A LES COMARQUES DE LA REGI3.1 Caracterstiques de la formaci professional per comarques3.1.1 Dades Generals3.1.2 Dades segons igualtat doportunitats3.1.3 Dades segons edat3.1.4 Dades evolutives3.1.5 Dades segons la titularitat dels centres3.2 Loferta despecialitats de formaci professional per comarques3.3 Lespecialitzaci productiva de cada comarca i la seva relaci amb loferta de formaci

4. EL DESENVOLUPAMENT DE LA FORMACI A LES CIUTATS DE LA REGI

5. RESULTATS I CONCLUSIONS

6. ANNEXOS METODOLGICS6.1 Metodologia6.2 Fonts dinformaci6.3 Cobertura territorial i temporal6.4 Classificacions estadstiques i model de correspondncies6.5 Especialitats de FO corresponents a Competncies transversals i a Varis/sense assignar6.6 Accions formatives de FC corresponents a Competncies transversals i a Varis/sense assignar

SEGONA PART. ANNEX ESTADSTIC

1. EVOLUCI DE LA FORMACI PROFESSIONAL REGLADA PER FAMLIES PROFESSIONALS1.1 Evoluci de la Formaci Professional Reglada per Famlies Professionals i comarques.

Curs 1999-2000 i 2001-20021.2 Evoluci de la Formaci Ocupacional per Famlies Professionals i comarques. Any 1999 i 20011.3 Evoluci de la Formaci Contnua per Famlies Professionals i comarques. Any 1999 i 2001

2. OFERTA FORMATIVA DE LA REGI METROPOLITANA DE BARCELONA2.1 Alumnat per tipus de formaci, sexe i edat

PRIMERA PART. ANLISI

1010121414

19

312828

2626272728

26

34

37

4041424446

4040

49

49

5050

5151

Sumari

63. ESTRUCTURA DE LLOCS DE TREBALL A LA REGI METROPOLITANA3.1 Estructura de llocs de treball a la RMB3.2 Les 30 ocupacions amb ms ocupats3.3 Distribuci de la poblaci ocupada (afiliats a la Seguretat Social) per activitat productiva3.4 Estructura de llocs de treball a la Regi Metropolitana per famlies professionals3.5 Ofertes de treball intermediades pel Servei Catal dOcupaci per famlies professionals3.6 Ocupacions amb ms ofertes de treball intermediades pel Servei Catal dOcupaci a la Regi

Metropolitana (ms de 500 ofertes)3.7 Oferta (Alumnes de Formaci Professional Reglada i Ocupacional) en relaci a la demanda

(llocs de treball) de qualificaci a la RMB per famlies professionals3.8 Oferta (Alumnes de Formaci Contnua) en relaci a la demanda (llocs de treball) de qualificaci

a la RMB per famlies professionals

4. OFERTA FORMATIVA DE LES COMARQUES4.1 Alumnat per tipus de formaci, sexe i comarca4.2 Alumnat per tipus de formaci, sexe, famlies professionals i comarca4.3 Alumnat per tipus de formaci, edat i comarca4.3.1 Alumnat de Formaci Reglada per edat i comarca4.3.2 Alumnat de Formaci Contnua per edat i comarca4.4 Alumnat de formaci professional reglada per comarca i famlies professionals (dades absolutes)4.5 Alumnat de formaci professional reglada per comarca i famles professionals (dades relatives

per comarca)4.6 Alumnat de formaci professional reglada per comarca i famlies professionals (dades relatives

per famlia professional)4.7 Alumnat de formaci ocupacional per comarca i famlies professionals (dades absolutes)4.8 Alumnat de formaci ocupacional per comarca i famlies professionals (dades relatives per comarca)

2.1.1 Alumnat per tipus de formaci i sexe2.1.2 Alumnat de FPR per edat2.1.3 Alumnat de Formaci Contnua per edat2.2 Alumnat per tipus de formaci i famlies professionals2.3 Alumnat per tipus de formaci, sexe i famlies professionals2.4 Alumnat de FP Reglada per cicles i sexe2.5 Alumnat de FPR per Famlies Professionals, tipus de cicle i mitjana dhores de formaci2.6 Alumnat de FO per Famlies Professionals i hores de formaci2.7 Alumnat de FC per Famlies Professionals, tipus de pla i hores de formaci2.8 Centres de Formaci per Titularitat i tipus de formaci

515151525253

55555453

565658585960

61

63

64

65656566666667

68

697071

SUMA

RI

7

5. ESTRUCTURA DELS LLOCS DE TREBALL5.1 Llocs de treball per comarca i ocupacions a la RMB (dades absolutes)5.2 Llocs de treball per comarca i ocupacions a la RMB (dades relatives per comarca)5.3 Llocs de treball per comarca i ocupacions a la RMB (dades relatives per ocupacions)5.4 Estructura dels llocs de treball a les comarques de la RMB per famlies professionals (dades absolutes)5.5 Estructura dels llocs de treball a les comarques de la RMB per famlies professionals (dades relatives

per comarca)5.6 Estructura dels llocs de treball a les comarques de la RMB per famlies professionals (dades relatives per

famlia professional)5.7 Distribuci de les ofertes de treball intermediades pel Servei Catal dOcupaci per comarca i famlies

professionals a la RMB (dades absolutes)5.8 Distribuci de les ofertes de treball intermediades pel Servei Catal dOcupaci per comarca i famlies

professionals a la RMB (dades relatives per comarca)5.9 Oferta (alumnes de FPR i de FO) en relaci a la demanda (llocs de treball) de qualificaci per comarca i

famlies professionals5.9.1 Alt Peneds5.9.2 Baix Llobregat5.9.3 Barcelons5.9.4 Garraf5.9.5 Maresme5.9.6 Valls Occidental5.9.7 Valls Oriental5.10 Oferta (alumnes de FC) en relaci a la demanda (llocs de treball) de qualificaci per comarca i famlies

professionals5.10.1 Alt Peneds5.10.2 Baix Llobregat5.10.3 Barcelons5.10.4 Garraf

4.9 Alumnat de formaci ocupacional per comarca i famlies professionals (dades relatives per famlia professional)

4.10 Alumnat de formaci contnua per comarca i famlies professionals (dades absolutes)4.11 Alumnat de formaci contnua per comarca i famlies professionals (dades relatives per comarca)4.12 Alumnat de formaci contnua per comarca i famlies professionals (dades relatives per famlia

professional)4.13 Centres de formaci per comarca4.14 Centres de formaci per tipus de formaci (reglada i ocupacional) i comarca

727374

757575

7777777878

79

79

81

82

8383

8485858686

8787888889

84

86. OFERTA FORMACI DELS MUNICIPIS6.1 Alumnat de formaci reglada per famlies professionals i municipi de ms de 50.000 habitants6.2 Alumnat de formaci ocupacional per famlies professionals i municipi de ms de 50.000 habitants6.3 Centres de formaci reglada i ocupacional per municipi6.3.1 Alt Peneds6.3.2 Baix Llobregat6.3.3 Barcelons6.3.4 Garraf6.3.5 Maresme6.3.6 Valls Occidental6.3.7 Valls Oriental6.4 Perfil dindicadors de cada municipi respecte al total de la Regi Metropolitana de Barcelona6.4.1 Metodologia i interpretaci dels perfils dindicadors6.4.2 Vilafranca del Peneds6.4.3 Cornell de Llobregat6.4.4 El Prat de Llobregat6.4.5 Sant Boi de Llobregat6.4.6 Sant Feliu de Llobregat6.4.7 Viladecans6.4.8 Badalona6.4.9 Barcelona6.4.10 LHospitalet de Llobregat6.4.11 Santa Coloma de Gramenet6.4.12 Vilanova i la Geltr6.4.13 Matar6.4.14 Cerdanyola del Valls6.4.15 Rub6.4.16 Sabadell6.4.17 Sant Cugat del Valls6.4.18 Terrassa6.4.19 Granollers

5.10.5 Maresme5.10.6 Valls Occidental5.10.7 Valls Oriental

899090

919191929292929293939394949698

100102104106108110112114116118120122124126128130

SUMA

RI

9

10

1 Mapa de la Formaci Professional de la Regi Metropolitana de Barcelona. Estudi sobre loferta formativa i la demanda de qua-

lificacions a la RMB. Actualitzacions del 2000 i 2001.

2 Aquest any, no shan pogut utilitzar les dades de les activitats justificades de formaci ocupacional, doncs el Departament de

Treball de la Generalitat de Catalunya a octubre de 2003 no t tancada la justificaci de tots els expedients de la convocatria

corresponent a lany 2001. En aquest cas sha utilitzat la informaci corresponent als cursos atorgats en la convocatria del

2001, que en teoria correspon a les places compromeses, per que segurament es produiran desviacions en la seva execuci.

Aquest fet ha limitat lanlisi de les caracterstiques personals dels participants en els cursos de formaci ocupacional, i caldr

tenir-ho en compte, en la comparaci amb les xifres dels anys anteriors.

1. La formaci Professional a la Regi Metropolitana1.1 Presentaci

Aquest document analitza les dades dels tres subsistemes de formaci professional (reglada, ocupa-cional i continua) de la Regi Metropolitana de Barcelona actualitzades a lany 2002. Aquesta s la ter-cera edici del Mapa de la Formaci Professional de la Regi Metropolitana de Barcelona que es va ini-ciar a lany 200011. Lacumulaci de dades dels tres anys ha perms incorporar, enguany, una visi deles tendncies evolutives de la formaci a la Regi. En lAnnex primer es presenta la metodologia uti-litzada per facilitar la interpretaci de les dades al lector interessat1 .

1.2 Evoluci de lalumnat

A la Regi Metropolitana, durant el curs 2001-2002 es varen ma-tricular, als cicles de formaci professional reglada, 46.671 alum-nes, als quals cal afegir el 18.615 alumnes que han cursat formacireglada en les escoles oficials d'idiomes. Aix significa una relacidel 21,74% respecte dels joves de 15-24 anys de la poblaci activade la Regi Metropolitana (amb dades censals de lany 1996).

En els ltims tres cursos shan perdut 718 alumnes. Malgrat que latendncia s ascendent des del curs 2000-2001, i que la matrculasha incrementat en 2.526 alumnes, aquest augment no ha estatsuficient per a superar els 66.004 alumnes del curs 1999-2000(veure taula 1.1).

Lefecte demogrfic que ja est afectant a tots els nivells educatius,no hauria dimpactar, o no seria desitjable que ho fes, en lmbit dela formaci professional ja que es parteix de nivells molt baixos da-lumnat. Sembla que des del curs 2000-2001 hi ha un canvi de ten-dncia positiva en el que el major nombre destudiants que es diri-geixen als cicles formatius compensen la davallada demogrfica.

Els cicles superiors continuen tenint ms xit dalumnat que els mit-jans. Els primers suposen el 57% del total dalumnes dels dos cicles,la qual cosa, vista des del punt de vista del mercat de treball, no scoherent, ja que la demanda de m dobra semiqualificada encara s

El 21,74% dels joves de 15-24 anys de la poblaci activa de la RMBcursen FPR

Prdua dalumnes al llargdel darrer trienni

Primera part. Anlisi

LA FO

RMAC

I PR

OFES

SION

AL A

LA RE

GI M

ETRO

POLIT

ANA

11

ms elevada. En canvi des del punt de vista de lalumnat i el sistemaeducatiu, segueix demostrant lesfor que famlies i joves estan dis-posats a fer per invertir en educaci per a obtenir les millors creden-cials possibles per a ampliar les possibilitats futures de les noves ge-neracions. Aix significaria que el batxillerat s ms atractiu que elsprimers cicles i en canvi, els cicles superiors guanyen atractivitat en re-laci a la universitat. Amb tot cal tamb recordar, que lelevat grau defracs escolar a la secundria obligatria est minvant considerable-ment el potencial de joves que es dirigeixen cap els cicles mitjans.

Daltra banda, el curs pont per passar dels cicles mitjans als supe-riors continua essent molt minoritari. Noms 274 joves el varen se-guir durant el curs 2001-2002, representant el 1,37% dels alumnesmatriculats als cicles mitjans. Encara que en fase de implantaci, encas de mantenir-se aquesta tnica, aquest fet demostraria, que ob s una frmula poc adaptada a les necessitats i demandes delsjoves o b realment no hi ha una tendncia a voler seguir els estu-dis en els cicles superiors, o b no shan instrumentat aquells meca-nismes necessaris per a la realitzaci dels mateixos

Pel que fa a la formaci ocupacional tamb es detecta una reduccicontinuada del nombre de persones que han seguit algun curs de ti-pus ocupacional. La disminuci s importat, shan perdut 25.637participants en els tres anys, i tenint en compte que les dades del'any 2002 es refereixen a places atorgades i no a participants con-firmats, la reducci encara deu ser ms important. s cert que abansdel 2001 latur tamb va disminuir a Catalunya i a la RegiMetropolitana, per no aix a partir daquesta data (veure taula 1.1).

Respecte a la formaci continua les dades sn ms positives. En elstres darrers anys hi ha hagut un increment de 4.442 persones for-mades. Encara que han disminut respecte a lany anterior 2001.Caldr veure levoluci futura de la tendncia.

Forta reducci de lalumnat de la formaci ocupacional

TAULA 1.1 Evoluci de lalumnat en els tres subsistemes de formaci a la RMB

Font: CIREM, elaboraci prpia a partir de les dades facilitades pel Departament dEnsenyament (cursos 1999-2000, 2000-2001 i2001-2002), pel Departament de Treball (alumnes de 1999 i 2000 i places atorgades el 2001) i per FORCEM (anys 1999, 2000 i 2001).

Creixement de la formaci continua

12

1.2. Anlisi de les desigualtats de gnere

A la formaci professional reglada es produeix un comportamentdiferenciat dels joves per gnere. En els cicles de grau mig, els noisrepresenten un 62,38% de lalumnat, en els de grau superior, re-presenten el 52,14%, i en el curs pont el 66,79%. En canvi en els

Globalment, la tendncia s progressivament negativa durant elstres anys, havent perdut el conjunt del sistema de formaci 21.913alumnes, sense que hi hagi cap indici que confirmi que les necessi-tats de formaci de la poblaci activa hagin disminut. Al contrari,totes les informacions apunten que les necessitats sn creixents,donades les necessitats urgents de millorar la capacitat dinnovacii de competitivitat de leconomia catalana i per tant del seu princi-pal motor la Regi Metropolitana.

Alguns factors poden explicar aquesta davallada: l'alentiment delactivitat econmica dels darrers anys i els factors demogrfics, pe-r aquests factors no justificarien lefecte negatiu duna menor in-versi en la formaci de la poblaci, ja sigui inicial o continuada,davant dels imperatius dels reptes econmics i socials que t plan-tejada la societat catalana.

Cal esmentar el pes que ha adquirit la formaci continuada en elconjunt del sistema, amb el 56,15% del total de persones forma-des. Si shi afegeix la formaci ocupacional, que en la resta de pa-sos europeus es considera en el marc de la formaci continuada, espot afirmar que en realitat, avui a la Regi Metropolitana, el modeldel sistema de formaci ja est basat en una concepci de formacial llarg de la vida de la poblaci, malgrat els respectius subsistemespresenten rigideses per adaptar-se a aquesta tendncia. Si es t encompte les hores de formaci, cal matisar aquesta afirmaci, doncsla formaci inicial representa el 71,06% del conjunt dhores de for-maci impartides.

La informaci disponible no permet examinar en detall la distribu-ci de la titularitat dels centres en el conjunt del sistema de forma-ci, noms hi ha dades referents als cicles formatius de la formacireglada. En aquest mbit, malgrat hi ha un major nombre de cen-tres privats, aquests sn de menor tamany, i els centres pblics ate-nen a un major nombre dalumnes que els privats, un 58,09%.Amb tot, la presncia de la iniciativa privada a la RegiMetropolitana s certament elevada.

Reducci global de les persones formadesa la RMB

La formaci inicial t mspes en hores de formaci,per la formaci continuai ocupacional arriben ams persones

Diferents comportamentsde gnere a la formaci reglada i a la contnua

GRFIC 1.1 Evoluci de lalumnat en els tres subsistemes de formaci a la RMB

Font: CIREM, elaboraci prpia a partir de les dades facilitades pel Departament dEnsenyament (cursos 1999-2000, 2000-2001 i2001-2002), pel Departament de Treball (alumnes de 1999 i 2000 i places atorgades el 2001) i per FORCEM (anys 1999, 2000 i 2001).

LA FO

RMAC

I PR

OFES

SION

AL A

LA RE

GI M

ETRO

POLIT

ANA

13

cursos didiomes les noies sn majoritries en un 68,55%. Per tantapareix clarament una formaci professional masculinitzada i unaformaci en idiomes feminitzada, encara que pel conjunt apareixun estret marge favorable a les noies. Els models de comportamentdels joves segueixen diferenciats per gnere, en funci de les sevesexpectatives de futur. Les noies opten per invertir ms en formaci isegueixen pautes ms dinnovaci i els nois segueixen pautes mstradicionals.

En canvi a la formaci continua la majoria, 53,51% sn homes, iper tant es confirma una menor accessibilitat de les dones a la for-maci continua a la Regi Metropolitana.

Si lanlisi es realitza per famlies professionals, apareix una fortadisparitat per gnere. Agregant les famlies per grans sectors eco-nmics ja es pot detectar que, a la formaci reglada els nois es diri-geixen principalment a cicles formatius corresponents al sector in-dustrial, i les noies a famlies de serveis o a cicles de carctertransversal. La mateixa tendncia sobserva en la formaci conti-nua, encara que aqu els homes tamb segueixen una formacicentrada en competncies transversals.

TAULA 1.2 Alumnat de FPR i FC per Gnere i Grans Sectors a la RMB

Nota: En els totals de la formaci continua hi ha comptats els alumnes sense assignar. Font: CIREM, elaboraci prpia a partir de les dades facilitades pel Departament dEnsenyament (curs 2001-2002) i per FOR-CEM (any 2001)

Aquestes dades agregades encara dissimulen una polaritzaci moltms accentuada a nivell de cada una de les famlies.

Famlies com electricitat i electrnica, que ocupen la primera posi-ci entre els nois, en canvi s la 15 posici entre les noies i hi ha unaproporci de 3 noies per cada 100 nois. Quelcom de similar passa ala informtica, que s la tercera opci pels nois i la 9 per les noies,amb una proporci de 22 noies per cada 100 nois. Aquesta situacies repeteix a fabricaci mecnica, o b a manteniment de vehi-cles autopropulsats, a manteniment i serveis a la producci...

Cal destacar la diferenciaci per gnere de la famlia de la inform-tica en la formaci inicial per la seva possible repercussi futura enla participaci de la dona en els sectors de les noves tecnologies.

Quelcom doposat passa amb altres famlies, normalment ms vincu-lades al sector serveis, com per exemple la famlia de sanitat, la 3opci per les noies i la 12 pels nois, amb una proporci de 18 nois per

Fortes disparitats per gnere de lalumnatsegons famlies professionals

14

cada 100 noies, o b la famlia de serveis socioculturals i a la comu-nitat, que s la 4 opci per les noies i la 18 pels nois, amb una pro-porci de 11 nois per cada 100 noies. Una situaci similar es dna aimatge personal, i amb menys desproporci, per amb una pre-sncia majoritria de noies a administraci, comer, arts pls-tiques i disseny...

En la formaci continuada, malgrat es mantenen les diferncies, nosn tant extremes com a la formaci inicial. Fins i tot hi ha famlies enles quals els nois sn majoritaris en la formaci inicial i en canvi en lacontinua sn majoritries les dones i al contrari. Per exemple, s elcas de la famlia dadministraci, arts plstiques i disseny i la dequmica, en les quals hi ha una majoria de dones a la formaci ini-cial i aquesta majoria canvia de sentit en la formaci continua.

El contrari passa a les famlies dhosteleria i turisme, i indstriesalimentries. Aquesta situaci, encara que pot estar influda per di-ferents continguts dels cursos dirigits a perfils professionals diferents,reflecteix tamb, una divergncia en les imatges laborals que tenenels joves durant la seva escolaritzaci i la realitat del mercat de treball.

Malgrat tot, segueix apareixent una forta segmentaci de les activi-tats de formaci continua per gnere. Famlies com les dedificacii obra civil, electricitat i electrnica, fabricaci mecnica,manteniment de vehicles autopropulsats i manteniment i serveisa la producci continuen sent aclaparadorament masculines i encanvi les de sanitat, serveis socioculturals i la comunitat ho snfemenines.

Hi ha ms disparitat degnere a la formaci inicial que a la contnua

1.4 Lalumnat segons ledat

El 62,31% dels alumnes dels cicles formatius tenen entre 16 i 20anys, aix significa que una tercera part dels alumnes segueixen elscicles formatius en unes edats no previstes inicialment, s a dir ambms de 20 anys. Aquesta s una realitat suficientment significativacom per tenir-la en compte en la planificaci daquest cicle educa-tiu i demostra una certa obertura, encara tmida, a una perspectivade formaci continuada reglada.

Aquesta s ja una realitat en el cas dels idiomes, on les edats majo-ritries sn les de 21 a 29 anys, per que hi ha un 20% aproxima-dament de persones de major edat i un 12% de menor edat.

Pel que fa a la formaci continua encara que el collectiu ms nom-brs s el de 26 a 35 anys, hi ha una bona representaci dels dems edat. s especialment destacable el 20,63% de persones ambms de 45 anys.

Un ter dels alumnes de FPR tenen ms de 20 anys

Un 20% de les personesde FC tenen ms de 45 anys

1.5 Distribuci i evoluci de les famlies professionals

La distribuci per famlies professionals dels alumnes de formaciprofessional en els tres subsistemes presenta dinmiques prpiesmolt pronunciades. Cada subsistema respon a diferents tipus dedemandes. La formaci reglada sadapta a les demandes dels jo-ves i les seves famlies i est condicionada per l'oferta disponibledels recursos en els centres educatius. La formaci ocupacional es-t influda per la demanda dels aturats i per la iniciativa dels cen-tres de formaci i les seves capacitats, igualment que la formaci

Importncia de la formaci de competncies transversals especialment a la formaci contnua

LA FO

RMAC

I PR

OFES

SION

AL A

LA RE

GI M

ETRO

POLIT

ANA

15

continua est supeditada a les necessitats de les empreses i a lainiciativa dels actors que ofereixen aquest tipus de formaci.

A ms aquestes dinmiques poden estar interrelacionades: unaabundncia de formaci inicial de bona qualitat, pot justificar unamenor formaci continua. Al contrari, una manca de formaci ini-cial pot donar lloc a una necessitat major de formaci continuada.Amb tot la interpretaci de les dades no s simple, i alguns dels re-sultats obren interrogants per respondre als quals caldria contras-tar-los amb els actors directes de les empreses, els agents socials iels centres de formaci (veure taula 1.3).

La primera constataci s la importncia de les competnciestransversals en els tres subsistemes, especialment en la formacicontinua, en la que gaire b concentren el 60% de tots els partici-pants. A la formaci reglada fa referncia a lensenyament delsidiomes (28,51%) i a la formaci ocupacional representa un20,76%.En les famlies del sector primari cal destacar que malgrat no havercap oferta reglada, hi ha una certa activitat creixent en els subsec-tors de la formaci ocupacional i continua.

En la famlia de les activitats fsiques i esportives, hi ha molt msparticipaci en la formaci inicial que no en locupacional o en lacontinua. Possiblement aquestes xifres reflecteixen que la forma-ci continuada del sector passa per altres mecanismes de finana-ment no recollits en les estadstiques examinades. O b posa demanifest les limitacions de la formaci ocupacional i la continuaen acreditar unes competncies que requereixen un reconeixe-ment oficial que noms saconsegueix a la formaci inicial.

La famlia dadministraci s la segona famlia en importnciaen la formaci inicial (11,68%) i ocupacional (7,24%) i la terceraen la continua (4,42%). En els dos primers subsistemes est enfranc retrocs, al contrari que a la formaci continua, encara queen xifres absolutes atrauen a volums similars de persones.

Les arts grfiques presenten una dinmica dominada per la for-maci ocupacional que forma a moltes ms persones que els al-tres dos subsistemes junts. La formaci inicial, la ms minoritria,segueix una tendncia fortament creixent. En canvi la formaciocupacional i la continua segueixen una tendncia decreixent.

A les arts plstiques i al disseny la formaci reglada s mplia-ment majoritria, malgrat sha redut respecte al curs 1999-2000.En canvi la formaci ocupacional ha davallat molt el darrer any, i lacontinua presenta un cert increment respecte a 1999. En aquestcas, les xifres poden estar assenyalant diversos mecanismes de for-maci continuada o situacions no cobertes pels subsistemes deformaci ocupacional o continuada.

El comer i el mrqueting estan totalment dominats per la for-maci continuada que ocupa el segon lloc en aquest subsectoramb un pes de 9,64% sobre el total. En aquest cas, possiblementla manca duna formaci especfica de base inicial sigui la causaque expliqui la importncia de la formaci continua. Sembla, pe-r, que aquesta situaci tendeix a corregir-se, doncs sincrementael nombre destudiants de la formaci reglada i disminueix locu-pacional i la continua.

Poca formaci esportiva ala FO i FC

Davallada de la famliaadministrativa a la FPR i FO

Importncia en retrocsde la formaci ocupacional darts grfiques

Retrocs de la FPR i FO darts plstiques i disseny

Importncia de la formaci contnua de comer i mrqueting

16

La famlia de comunicaci, imatge i so, sorprn per no tenir capoferta de formaci continua, i molt poca docupacional, represen-tant el 2% de la formaci reglada, i en continua expansi. Pot serque les dificultats del reconeixement de les competncies en laformaci ocupacional i continua, o b les caracterstiques del sec-tor econmic o b tamb una manca de correspondncia profes-sional de la formaci reglada expliquin aquesta situaci.

El cas de ledificaci i la construcci civil, presenta clarament undficit de la formaci inicial per manca datractivitat pels joves delsector professional corresponent i en rpida caiguda. Loferta en elsubsector inicial s reduda en relaci a la continua (que segueixun cert increment) i a locupacional (que est estancada). La famlia de lelectricitat i lelectrnica, torna a estar dominadaper la formaci inicial (10,58%) amb molta desproporci respectea loferta de locupacional (2,72%) i de la continua (0,88%). Esdetecta un cert increment en la formaci continua i un estanca-ment en la inicial i un retrocs en locupacional.

A la fabricaci mecnica passa un procs similar que a lelectri-citat i electrnica, per en menys proporci. La formaci inicialforma a gaire b els mateixos volums que locupacional i la conti-nua junta. En el subsector reglat, la tendncia s creixent, i encanvi en locupacional es detecta una forta davallada lltim any, iun cert estancament en la continuada.

La famlia de fusta i moble t un volum redut de formaci, do-minat per la formaci ocupacional i amb prcticament una forma-ci continua inexistent. La reducci de la formaci inicial es con-traposa al fort increment de la formaci ocupacional. Pot ser, enaquest cas, sassisteix a un transvasament de perfils de qualificacide la formaci reglada a locupacional.

A la famlia de hosteleria i turisme la tendncia s loposada, unfort increment de la formaci inicial, una davallada de la formaciocupacional i un increment de la formaci continua que s la quedomina loferta. En aquest cas, la distinta dinmica de la formaciocupacional i la continua pot ser degut a un canvi en el perfil hu-m de les persones que es dirigeixen al sector.

La famlia de imatge personal t un comportament similar al dela comunicaci, imatge i so, en la qual la formaci inicial dominacompletament loferta i no hi ha cap oferta de formaci continua-da. O els mecanismes de reciclatge de la m dobra professionaldel sector va per altres camins o b hi ha un problema daccessibi-litat dels professionals a la formaci continua. Tamb en aquestafamlia hi ha una dinmica oposada a la formaci inicial en com-pleta expansi i a locupacional en rpida reducci.

A la famlia de les indstries alimentries la dinmica s dife-rent. El domini absolut s de la formaci continua. Una formaciinicial molt minsa (0,27%) i estancada, i una formaci ocupacio-nal similar (0,52%), contrasten amb una formaci continua en ex-pansi i dun cert pes (2,10%). Segurament aquestes xifres mos-tren una qesti no ben resolta de perfils i dadequaci de lofertaen la formaci inicial i locupacional.

En la famlia de la informtica els volums estan ms o menysequilibrats, amb un pes a la formaci inicial (6,32%) i a locupa-cional (6,39%) similar i ms gran que a la continua (2,81%). Tant

Importncia de la FC a hosteleria i turisme

Manca doferta de formaci contnua a imatge personal

Poca formaci inicial i ocupacional a les indstries alimentries

Expansi de FPR i FOdinformtica

Molt poca formaci contnua i ocupacionaldecomunicaci,imatge i so

Reduda formaci inicial ala construcci

Importncia de la formaci inicial delectricitat i electrnica i de fabricaci mecnica

Reducci de la formaciinicial a fusta i moble iincrement de la FO

LA FO

RMAC

I PR

OFES

SION

AL A

LA RE

GI M

ETRO

POLIT

ANA

17

a la formaci inicial com a locupacional estan en plena expansi,en canvi la continua mostra un cert estancament.

El manteniment de vehicles autopropulsats est dominat per laformaci inicial (4,45%) i amb molt poca formaci ocupacional(0,55%). La formaci inicial est estancada i locupacional en francretrocs, com tamb la continua encara que amb menys intensitat.

El manteniment i els serveis a la producci estan dominats per laformaci continua que forma a ms persones que la inicial i locu-pacional conjuntament. La formaci inicial est prcticament es-tancada, en canvi es detecta un fort creixement de la formaciocupacional i una reducci de la formaci contnua.

En la famlia qumica, destaca la poca importncia de la forma-ci ocupacional, entre una inicial i una continua que es reparteixena parts iguals loferta. Aquest fet pot estar relacionat amb la man-ca dinstallacions apropiades en els centres del subsector i segura-ment amb el reconeixement de les titulacions que requereix el sec-tor. Tant en la formaci inicial com en la formaci ocupacional lareducci del nombre de formats s constant, no aix en la continuaque augmenta en tot el perode estudiat. Possiblement ambdsfets estan relacionats.

En la famlia de la sanitat, malgrat la importncia del subsectorinicial (6,91%), la formaci continua forma a moltes ms perso-nes, tantes com la inicial i locupacional juntes. Tant la inicial comla continua segueixen un creixement moderat i locupacional pa-teix una forta reducci de les persones formades.

Als serveis socio-culturals i de la comunitat hi ha un lleuger do-mini de la formaci inicial, en relaci a la continua i un menor pesde la formaci ocupacional que est en ple retrocs. Tamb la for-maci inicial segueix un lleuger retrocs igual que la formaci con-tnua.

A la famlia txtil, confecci i pell hi ha una dbil oferta inicial,en clar retrocs, a ligual que a la resta de subsectors, malgrat laformaci continuada s la que forma a ms persones, seguramentper les limitacions dels altres subsectors.

Vidre i cermica, noms presenta una reduda oferta en la for-maci ocupacional i en clar retrocs.

La comparaci entre les dinmiques de cada un dels subsectors perfamlies professionals que sha detallat en els pargrafs anteriorssuggereix reflexions interessants sobre la planificaci de loferta decada subsector i la possible adequaci/complementarietat de les ti-tulacions i certificacions de cada una delles. Ms endavant sinsis-tir en aquesta qesti al comparar les dinmiques formativesamb les tendncies del mercat de treball.

Importncia de la FPR de manteniment de vehicles

Importncia de la FC demanteniment i serveis a la producci

Poca formaci ocupacional qumica

Importncia creixent de la formaci inicial icontnua de sanitat

Retrocs de la formaci deserveis socioculturals i de la comunitat

Retrocs de la formacitxtil, confecci i pell

Escassa formaci de vidre i cermica

18

TAULA 1.3 Tendncies dEvoluci de lalumnat en els tres Subsistemes de Formaci per FamliesProfessionals a la RMB

Font: CIREM, elaboraci prpia a partir de les dades facilitades pel Departament dEnsenyament (cursos 1999-2000 i 2001-2002), pel Departament de Treball (alumnes de lany 1999 i places atorgades lany 2001) i per FORCEM (Anys 1999 i 2001)

LORI

ENTA

CI A

L MER

CAT D

E TRE

BALL

DE LA

FORM

ACI

PROF

ESSI

ONAL

19

2. Lorientaci al mercat de treball de la FormaciProfessional

Si sobserva la distribuci de la poblaci ocupada per ocupacions spot comprovar la diversitat de les activitats productives i de serveisque es generen a la Regi Metropolitana. Aquesta diversitat reque-reix un ample ventall doferta formativa que prcticament cobreixtotes les famlies professionals existents. I de fet aix s, tal com s-ha comprovat en els apartats anteriors.

Per tal daproximar-se ms a les diferents demandes de qualificacides de lactivitat econmica es poden deduir dos grans tipus de de-mandes de formaci: les que corresponen a les ocupacions amb unvolum ms important dimplantaci a la Regi, i les que no tenintun gran volum, experimenten un rpid creixement grcies al qualgeneren demandes formatives noves.

Lobservaci de les 30 ocupacions amb major nombre docupats dela Regi, facilita informaci sobre el primer tipus de demandes for-matives. Totes elles, amb ms de 20.000 ocupats, justifiquen sufi-cientment que sels hi dediqui una oferta especfica per part delconjunt del sistema de formaci, doncs la taxa de rotaci de la se-va m dobra, en condicions destabilitat, genera una demanda su-ficient per justificar una lnia sostenible doferta formativa. Des du-na visi global de planificaci de loferta formativa de la Regicaldria definir una oferta especfica per a cada una delles.

La diversitat productivade la regi requereix un ampli ventall en laoferta formativa

TAULA 2.1 Les 30 Ocupacions amb ms ocupats a la RMB

20

Laltre tipus de necessitats formatives, fruit de les ocupacions emer-gents, poden ser detectades pels registres de contractaci o b per ladinmica de la intermediaci del mercat de treball. Aquesta segonavia, tot i les limitacions que presenta, s la que sha utilitzat. Les ocupa-cions amb ms de 500 ofertes intermediades pel Servei CataldOcupaci, ofereix una aproximaci a la dinmica conjuntural delmercat de treball. La comparaci de les dues llistes docupacions, les dems volum i les de ms contractaci constitueixen una primera aproxi-maci al mapa de les ocupacions a les quals caldria dedicar atenci desde loferta formativa, per a construir el mapa de la formaci a la Regi.

Les ocupacions ms nombroses i les emergents defineixen lademanda de FP

TAULA 2.2 Ocupacions amb ms de 500 ofertes intermediades pel Servei Catal dOcupaci a la RMB

Font: CIREM, elaboraci a partir de lEstadstica de Poblaci de 1996 i lEnquesta de Poblaci Activa 2002.

TAULA 2.1 Les 30 Ocupacions amb ms ocupats a la RMB

LORI

ENTA

CI A

L MER

CAT D

E TRE

BALL

DE LA

FORM

ACI

PROF

ESSI

ONAL

21

22

Font: CIREM, elaboraci a partir de lEstadstica de Poblaci de 1996 i lEnquesta de Poblaci Activa 2002.

La relaci entre loferta formativa i lestructura de la poblaci ocupada permet dur a terme una prime-ra aproximaci sobre les relacions entre ambdues estructures, amb totes les precaucions possibles,doncs ja s conegut des de fa molt anys que no existeix una relaci directa entre oferta formativa i es-tructura del mercat de treball, per aix i tot permet detectar alguns dels grans desequilibris en lorien-taci de loferta formativa cap a lactivitat professional.

Sha distingit la comparaci entre lestructura de locupaci i loferta formativa inicial i ocupacional peruna banda i la continua per laltra, doncs les interpretacions sn de diferent significaci: la formacicontinua es dirigeix als mercats interns de les empreses, i la inicial i ocupacional a proveir des del mer-cat extern les necessitats de m dobra de les empreses.

FORMACI REGLADA I OCUPACIONAL

Les famlies que presenten una major desproporci entre el seu pes en loferta formativa inicial i ocu-pacional i en locupaci a la Regi sn les segents: Famlies amb un pes a loferta formativa inferior al seu pes en locupaci: Comer i mrqueting, amb una diferncia de 9,6 punts

23

LORI

ENTA

CI A

L MER

CAT D

E TRE

BALL

DE LA

FORM

ACI

PROF

ESSI

ONAL

Administraci, amb una diferncia de 8,5 punts Fabricaci mecnica, amb una diferncia de 7 punts Qumica, amb una diferncia de 4,6 punts Txtil, confecci i pell, amb una diferncia de 3 punts Edificaci i obra civil, amb una diferncia de 2,9 punts Hosteleria i turisme, amb una diferncia de 2,3 punts Famlies amb un pes a loferta formativa superior al seu pes en

locupaci: Informtica, amb una diferncia de 7,6 punts Electricitat i electrnica, amb una diferncia de 4,9 punts Sanitat, amb una diferncia de 3,1 punts Arts plstiques i disseny, amb una diferncia de 2,6 punts Manteniment i serveis a la producci, amb una diferncia de 2

punts

Aquesta informaci sha de prendre com un indicador que nomsmostra desequilibri, caldr interpretar aquest desequilibri i contras-tar amb els propis sectors la seva significaci.Pel primer grup de famlies professionals sintrodueixen els se-gents comentaris:

La funci comercial ha estat i continua estant menystinguda en elconjunt del sistema de formaci, sense, que fins ara, shagi trobatuna frmula prou atractiva per interessar a la poblaci jove, malgratest suficientment comprovat que una part important dels profes-sionals desenvoluparan funcions comercials en la seva vida profes-sional. Algunes delles sn molt especialitzades i per tant la via pro-fessional daccs a la funci comercial passa per lespecialitzacitemtica. Es possible que la seva identificaci estadstica doferta idemanda no estigui ben registrada. Amb tot, caldria revisar lofertaformativa per tal dincloure un millor tractament de la funci co-mercial. Daltra banda, el sector comer detallista, s un sector depas de m dobra i per tant tamb s lgic que hi hagi un desequi-libri entre pes en locupaci i pes en loferta formativa. La famlia professional de ladministraci presenta tradicional-ment un desequilibri, ja que una bona part de les persones que des-envolupen aquestes tasques no tenen una formaci professional si-n que hi accedeixen des daltres cicles educatius, ja siguidirectament del batxillerat o b des de certs nivells universitaris, es-pecialment per part de les dones. La fabricaci mecnica, ha patit una forta reducci dels alumnesen les ltimes dcades, que ha generat un dficit evident en el mer-cat de treball. Com sha observat, aquesta tendncia est canviant enels darrers anys, per segurament encara hi ha cam per recrrer. La qumica tamb presenta una situaci per sota de les sevespossibilitats en el mercat de treball, encara que en aquest cas cal-dria un contrast amb el sector per identificar els perfils i les necessi-tats emergents. El txtil i confecci, est patint una forta competncia mundial,per la reduda oferta formativa genera un clar desequilibri amb lasituaci en el mercat de treball. En aquest cas el problema s la mo-tivaci de la poblaci per orientar-se cap aquesta famlia. El mateix passa amb la famlia de ledificaci que presenta pro-blemes datractivitat, especialment per les persones joves, i un can-vi en les caracterstiques de la seva poblaci ocupada pels fets im-migratoris. Quelcom de similar passa en la famlia de lhosteleria en el quehi ha encara camp per recrrer, per presenta problemes de motiva-ci per certs perfils i canvis en la composici de la poblaci ocupada.

Famlies professionals formatives FPR i FO subrepresentades a locupaci:

ComerAdministraciFabricaci mecnicaQumicaTxtil i confecciEdificaciHosteleria

24

El segon grup de famlies professionals mereixen algunes matitza-cions:

Per la famlia informtica, segurament cal tenir en compte la di-ficultat didentificar i classificar correctament la poblaci ocupada,la qual cosa segurament reduiria el supervit. Malgrat tot, la dife-rncia s molt gran. En aquest cas, segurament cal introduir altresperspectives com la necessitat dampliar el nombre de personesque en lestructura ocupacional tinguin coneixements especialitzatsen informtica com a tecnologia dominant en el futur, i no nomspreveure la relaci amb els que exerceixen locupaci especficadinformtics. En la famlia de sanitat, segurament pesa la inrcia dun fortcreixement ocupacional en el passat que sha ralentit en els darrersanys. Per caldria un contrast amb el sector per tal didentificar mi-llor les tendncies i les necessitats de la famlia professional. A la famlia darts plstiques i disseny, segurament tamb pre-senta una dificultat didentificaci i classificaci de les respectivesocupacions. Caldria aprofundir sobre la situaci ocupacional da-questa famlia de gran dinamisme, per mal coneguda en el mercatde treball. El manteniment i els serveis a la producci, presenta tamb di-ficultats de classificaci, ja que una bona part dels seus efectius s-han integrat a les lnies de producci seguint una tendncia mspreventiva del manteniment. Els continguts de la formaci tenenun ventall ocupacional ms ample que lestricte definit per la classi-ficaci de la CNO.

Pel primer grup de famlies, menys en el cas de ladministraci,una iniciativa del sector productiu corresponen per ampliar lofertaformativa, hauria de merixer latenci dels planificadors per taldassegurar la viabilitat de la iniciativa. En canvi pel segon grup defamlies, menys en el cas de la informtica, o de forts desequili-bris territorials, caldria precauci en acceptar o promoure amplia-cions de loferta.

A ms dels comentaris anteriors, cal esmentar que les segents fa-mlies presenten un dficit doferta que pot afectar a la renovacide la m dobra dels sectors ocupacionals respectius:

Activitats martimo pesqueres Comer i mrqueting Edificaci i obra civil Fabricaci mecnica Indstries alimentries Qumica Txtil, confecci i pell Vidre i cermica

De fet, totes aquestes famlies professionals ja presenten a lactua-litat dificultats per incorporar m dobra professionalitzada.

FORMACI CONTNUA

Lanlisi de la relaci entre loferta de formaci continuada i lestruc-tura ocupacional de la Regi Metropolitana aporta un altre tipus deconclusions. En aquest cas, les famlies que tenen un dficit de lofer-ta formativa en relaci a lestructura ocupacional son les segents: Administraci, amb 11,3 punts de diferncia Fabricaci mecnica, amb 7,9 punts de diferncia

Algunes famlies professionals presenten greus dficits doferta formativa que podenafectar a la renovaci dela m dobra del sector

Famlies professionals formatives FPR i FO sobrerepresentades a locupaci:

InformticaSanitatArts plstiques i dissenyManteniment i serveis ala producci

LORI

ENTA

CI A

L MER

CAT D

E TRE

BALL

DE LA

FORM

ACI

PROF

ESSI

ONAL

25

Qumica, amb 4,2 punts de diferncia Edificaci i obra civil, amb 3,4 punts de diferncia Txtil, confecci i pell, amb 2,8 punts de diferncia Hoteleria i turisme, amb 2,3 punts de diferncia

Totes aquestes famlies coincideixen que tamb presenten dficitsen la formaci inicial i l'ocupacional, la qual cosa agreuja el seu d-ficit formatiu.

Les famlies amb un supervit d'oferta de formaci continua en re-laci a lestructura ocupacional sn les segents:

Comer i mrqueting, amb 9,5 punts de diferncia Sanitat, amb 5,5 punts de diferncia Informtica, amb 4,9 punts de diferncia Manteniment i serveis a la producci, amb 4,5 punts de dife-rncia Indstries alimentries, amb 3,6 punts de diferncia

En les famlies de comer i indstries alimentries, pot ser queels dficits de loferta inicial i ocupacional generin una major activi-tat formativa en la formaci continuada. Les altres famlies coinci-deixen tamb amb un supervit en la formaci inicial i ocupacional.Caldria contrastar amb experts dels sectors respectius les causesdaquest supervit.

Famlies professionals formatives FC sobrerepre-sentades a locupaci:

ComerSanitatInformticaMantenimentserveis a la producciIndstries alimentries

Famlies professionals formatives FC subrepre-sentades a locupaci:

AdministraciFabricaci mecnicaQumicaEdificaciTxtil i confecciHoteleria

26

En aquest captol sanalitzen les dades desagregades per cada una de les comarques de la Regi.

3. La Formaci Professional a les Comarques dela Regi

3.1 Caracterstiques de la Formaci Professional per comarques

3.1.1 Dades generals

A nivell de comarca sobserven diferncies importants segons les diverses dimensions analitzades. Ladiferent composici del teixit hum i econmic, expliquen la major part delles, per tamb pot influirun efecte de mobilitat intraregional, entre les diferents comarques que podria explicar algunes de lesdiferncies observades. Caldria una anlisi ms aprofundida incorporant la variable origen i mobilitatde la poblaci formada per tal de comprovar-ho.

Font: CIREM, elaboraci prpia a partir de dades facilitades pel Departament dEnsenyament (Curs 2001-2002), pel Departament de Treball (pla-ces atorgades 2001) i per FORCEM (Any 2001).*No es disposa en el moment de la realitzaci de linforme de dades desagregades per sexe en el cas de la formaci ocupacional.

TAULA 3.1 Alumnat per tipus de Formaci, Gnere i Comarca

El Barcelons destaca pel desenvolupament de la formaci professional reglada, es produeix un efec-te capitalitat de Barcelona, amb una diversitat doferta que atrau a joves daltres comarques. A laltreextrem, lalt Peneds i el Maresme, sobresurten per un menor desenvolupament de la formaci pro-fessional inicial. Altres tres comarques, Baix Llobregat, Garraf i Valls Oriental tenen percentatges si-milars i el Valls Occidental destaca com la segona comarca desprs del Barcelons amb una relaci dela formaci inicial amb la poblaci activa jove ms alta. Si es comparen les taxes de la formaci regla-da en relaci al total de la poblaci activa, les diferncies es redueixen per lefecte de lenvelliment dela poblaci en unes comarques ms que en altres.

Diferncies similars apareixen a la formaci ocupacional. El Barcelons segueix destacant pel mateix efec-te que a la formaci inicial. Aquesta vegada sn el Garraf, el Maresme i el Valls Occidental els que tenenles proporcions ms redudes i el Valls Oriental, lAlt Peneds i el Baix Llobregat amb unes proporcions in-termdies, destacant aquest ltim com la segona comarca amb ms desenvolupament de la formaci ocu-pacional en funci del nombre daturats. Una vegada ms la relaci amb el total de la poblaci activa ami-nora les diferncies.

Pel que fa a la formaci continua, destaca el Valls Occidental i en segon lloc el Barcelons. A laltre ex-trem se situen el Garraf i el Maresme, i en una situaci intermdia la resta de comarques.

LA FO

RMAC

I PR

OFES

SION

AL A

LES C

OMAR

QUES

DE LA

REGI

27

Font: CIREM, elaboraci prpia a partir de les dades facilitades pel Departament dEnsenyament (curs 2001-2002), pelDepartament de Treball (places atorgades el 2001), per FORCEM (any 2001) i de lEstadstica de Poblaci de 1996 (dades de po-blaci activa i aturats) i del 2001 (dades de poblaci).

TAULA 3.2 Principals caracterstiques dels tres Subsistemes de Formaci per Comarques

3.1.2 Dades segons igualtat doportunitatsEl Garraf, el Maresme i lAlt Peneds sn les comarques que presentenun menor desenvolupament de la formaci professional en general. La igualtat doportunitats per ra de gnere tamb presenta dife-rents situacions entre les comarques. A la formaci reglada, desta-quen el Barcelons i el Valls Occidental, com les comarques ambuna major igualtat doportunitat i on les noies sn majoritries. Encanvi a lAlt Peneds la distncia s molt pronunciada, amb unaparticipaci reduda de les noies a la formaci professional. La res-ta de comarques presenten percentatges similars, encara que llunyde la paritat entre noies i nois.

En relaci a la formaci continua, s el Baix Llobregat i lAltPeneds els qui presenten una situaci ms desequilibrada, detec-tant-se dificultats per laccs de les dones a la formaci continua. ElValls Oriental presenta tamb una situaci poc equilibrada, i laresta encara que per sobre de la mitjana de la Regi encara no hanobtingut la paritat de gnere en les activitats de formaci continua.Aquestes diferncies significatives entre comarques poden donarpeu al disseny de mesures especfiques per aconseguir objectiuscomuns entre les comarques.

3.1.3 Dades segons edatLanlisi de ledat mostra tamb importants diferncies. ElBarcelons t els mxims percentatges de joves de ms edat se-guint cursos de formaci professional reglada. La resta tenen com-portaments similars, destacant el Maresme com la comarca ambms alumnat dins del perode dedat previst.

En canvi a la formaci continua sn les comarques de lAlt Peneds,Valls Occidental i Maresme les que presenten unes taxes ms baixesde poblaci ms gran de 45 anys seguint activitats de formaci con-tinuada. La resta tenen comportaments similars, destacant el Garrafcom la comarca amb ms poblaci gran en formaci continua.

Grans diferncies digualtat doportunitats entre comarques

28

FORMACI OCUPACIONALPel que fa a la formaci ocupacional el mapa de les famlies per co-marques presenta una major dispersi de les activitats formatives iper tant una major aproximaci a les necessitats territorials que laformaci reglada inicial. Tot i aix hi ha algunes famlies que nomssimparteixen a un nombre redut de comarques: La de vidre i ce-rmica noms hi ha participants al Barcelons, la martimo pes-

3.1.4 Dades evolutives

Des dun punt de vista evolutiu, a les comarques del Barcelons i elValls Oriental es redueixen lleugerament els efectius formats a laformaci inicial, la resta de comarques, en canvi, sincrementen elsefectius. Totes les comarques redueixen els efectius de la formaciocupacional en el perode 1999-2001. A la formaci continua s lacomarca del Baix Llobregat la que redueix efectius en el perode.

3.1.5 Dades segons la titularitat dels centresPel que fa a la titularitat dels centres de formaci professional re-glada, a totes les comarques menys al Barcelons el nombre decentres pblics supera el de privats amb una mitjana de 63,39%.En canvi en el Barcelons la proporci sinverteix amb un 67,44%de centres privats.

3.2 Loferta dEspecialitats de Formaci Professionalper comarques

FORMACI REGLADACom es pot observar en la taula 3.3, loferta de les comarques delBarcelons, el Baix Llobregat i el Valls Occidental presenten unample ventall de famlies professionals per la formaci reglada ini-cial. A les altres comarques loferta s bastant ms reduda, i en al-guns casos les famlies estan molt concentrades. Les activitatsagrries i comunicaci, imatge i so noms simparteixen a duescomarques. Arts grfiques, indstries alimentries, txtil,confecci i pell, i idiomes noms simparteixen a tres comar-ques.

No totes les famlies tenen un mateix comportament a cada una deles comarques. Les activitats fsiques i esportives, lhoteleria i el turisme, i laimatge personal estan creixent a totes les comarques en les quesimparteixen. L'nica famlia que baixa a totes les comarques on simparteix sel txtil, confecci i pell Cal destacar la reducci de la informtica a la comarca delValls Oriental de forma contradictria de la resta de comarques idel que caldria esperar. Tamb ledificaci i lobra civil, es redueix a totes les comarquesmenys al Garraf.

Caldria conixer els criteris dubicaci de les famlies en el territoriper aclarir algunes tendncies que no semblen coherents amb le-voluci general de lespecialitat al conjunt de la Regi.

Ample ventall doferta al Barcelons, BaixLlobregat i VallsOccidental

Major distribuci territorial de la formaciocupacional

29

Font: CIREM, elaboraci prpia a partir de les dades facilitades pel Departament de Treball (cursos 1999-2000 i 2001-2002).

TAULA 3.3 Evoluci de la Formaci Professional Reglada per Famlies Professionals i Comarques

Font: CIREM, elaboraci prpia a partir de les dades facilitades pel Departament de Treball (cursos 1999-2000 i 2001-2002).

TAULA 3.4 Evoluci de la Formaci Ocupacional per Famlies Professionals i Comarques

LA FO

RMAC

I PR

OFES

SION

AL A

LES C

OMAR

QUES

DE LA

REGI

30

quera al Barcelons i al Maresme, i la qumica, al BaixLlobregat, al Barcelons i al Valls Oriental.Cal destacar que totes les comarques redueixen el nombre de pla-ces atorgades per a la realitzaci de formaci ocupacional.

Les tendncies evolutives es diferencien duna comarca a una altra. Ladministraci, les arts grfiques, el comer i el mrque-ting, lelectricitat i lelectrnica, la imatge personal, els ser-veis socioculturals i de la comunitat, el txtil, confecci i pell, iles competncies transversals, disminueixen a totes les comar-ques on simparteixen La fusta i el moble i la informtica, sincrementen a totes lescomarques La fabricaci mecnica, disminueix a totes les comarquesmenys al Garraf; la comunicaci, la imatge i el so, tamb dismi-nueix a totes menys al Baix Llobregat; lhoteleria i el turisme esredueix a tot arreu menys al Maresme; la qumica es redueixarreu menys al Baix Llobregat; la sanitat, es redueix a totes lescomarques menys al Valls Occidental.

Els canvis de famlies dun any a laltre semblen molt rpids en al-gunes comarques, la qual cosa pot significar una alta capacitat da-daptaci a les necessitats canviants de lentorn o al contrari a unaforta desadaptaci dels criteris de planificaci.

FORMACI CONTNUALa formaci continua presenta tamb una bona dispersi territo-rial adaptant-se a les demandes dels territoris. Noms les acti-vitats martimo pesqueres simparteixen a dues comarques: BaixLlobregat i Barcelons.

Levoluci global de les comarques s positiva. Noms el BaixLlobregat disminueix els efectius formats i el Valls Occidentalprcticament est estancat.

Les famlies professionals tamb segueixen criteris devoluci di-ferents segons cada comarca. Les indstries alimentries sincrementen a totes les comar-ques, i les dhoteleria i turisme i les agrries tamb sincre-menten a totes les comarques menys en el Garraf. El comer i mrqueting es redueix a totes les comarquesmenys al Maresme. La fusta i el moble tamb disminueix a to-tes les comarques menys al Valls Occidental, el manteniment iels serveis a la producci disminueix a totes les comarquesmenys al Maresme.

Tamb en la formaci continua sobserva una gran variabilitat detendncies dun any a laltra. En aquest cas pot ser que estigui re-lacionat amb la capacitat organitzativa de centres de formaci odorganitzacions empresarials i sindicals, o b tamb a una capa-citat de rpida adaptaci a les necessitats. Caldrien estudis decamp per aclarir aquesta qesti que estranya a lobservador.

La FC tamb presenta una ampla distribuci en el territori

LA FO

RMAC

I PR

OFES

SION

AL A

LES C

OMAR

QUES

DE LA

REGI

31

TAULA 3.5 Evoluci de la Formaci Contnua per Famlies Professionals i Comarques

Font: CIREM, elaboraci prpia a partir de les dades facilitades per FORCEM (anys 1999 i 2001).

3.3 Lespecialitzaci productiva de cada comarca i laseva relaci amb loferta de formaciLes comarques que composen la Regi Metropolitana tenen un certgrau despecialitzaci productiva tant en el sector industrial com enel de serveis. Aquest grau despecialitzaci es pot observar en la dis-tribuci de les ocupacions i en concret en aquelles que tenen un ma-jor pes en el conjunt de locupaci de cada comarca. Tal com sha dital parlar del conjunt de la Regi, aquestes dades sn tils per definiruna part de loferta formativa. Sn aquells sectors a cada comarcaque sn suficientment importants per dedicar-hi una oferta especfi-ca de formaci. Laltre element de la planificaci de loferta s la di-nmica de la conjuntura, que sha mesurat a partir de les ofertes in-termediades pel Servei Catal dOcupaci. Les dades corresponentsa cada comarca, comparades amb les de major pes ajudaran a defi-nir lestructura bsica de loferta formativa a nivell comarcal.

A continuaci es comenta la relaci que sha establert entre de-manda i oferta de la formaci inicial reglada i ocupacional per de-tectar els desequilibris ms importants entre les dues dimensionsper a cada comarca. Tal com sha dit abans aquests indicadors calcontrastar-los amb els actors implicats en el territori i coneixedorsde les dinmiques de cada famlia per tal dexaminar altres fac-tors o circumstncies que puguin influir en la definici de l'ofertade la formaci. Tanmateix ja shan explicitat alguns dels elementsa tenir en compte en la interpretaci dels indicadors per cada una

Algunes famlies professionals presentendesequilibris entre loferta i la demanda

32

de les famlies a la Regi. Caldria tamb aplicar-los en el nivell dela comarca.

En el cas de la formaci continua tamb es poden detectar les famliesamb un excedent formatiu i famlies amb dficits. Algunes famliespresenten els mateixos desequilibris que en la formaci inicial i l'ocu-pacional, per altres els desequilibris sn de diferent signe. Per exem-ple el comer, generalment presenta un dficit en la formaci iniciali ocupacional, per en canvi presenta un supervit en la continua.

TAULA 3.6 Desequilibris entre loferta formativa (FPR i FO) i lestructura ocupacional perFamlies Professionals i Comarques

Font: CIREM, elaboraci prpia a partir de les dades facilitades pel Departament de Treball (Alumnat del 1999 i Places atorga-des el 2001).

LA FO

RMAC

I PR

OFES

SION

AL A

LES C

OMAR

QUES

DE LA

REGI

33

TAULA 3.7 Desequilibris entre loferta formativa (FC) i lestructura ocupacional perFamlies Professionals i Comarques

Font: CIREM, elaboraci prpia a partir de les dades facilitades per FORCEM (any 2001), de lEstadstica de Poblaci de 1996 ide lEnquesta de Poblaci Activa del 2002.

34

4. El Desenvolupament de la Formaci a les ciutats de la Regi

El quadre adjunt mostra grans desigualtats en el desenvolupamentde la formaci professional a les ciutats de la Regi. Sn tan impor-tants que no sembla que es pugui tractar de ciutats que compartei-xen un mateix territori. Un factor que podria explicar les difernciesseria la possible mobilitat per estudis entre les ciutats de la Regi,qesti que caldria comprovar. Per en el cas que no fos aix,aquesta situaci denotaria una manca de criteris territorials de pla-nificaci de la formaci a la Regi. Aix significa que altres factorscom la capacitat o la voluntat dels actors territorials o altres factorsexterns poden estar intervenint en el dimensionament de la forma-ci a la Regi Metropolitana.

Grans diferncies entreciutats de la Regi

TAULA 4.1 Alumnat de Formaci Reglada per Famlies Professionals i Municipi de ms de 50.000 habitants

Font: CIREM, elaboraci prpia a partir de dades facilitades pel Departament dEnsenyament (Curs 2001-2002).

La relaci del total dalumnes de formaci inicial i ocupacional sobre la poblaci activa mostra difern-cies de ms 11 punts, essent lextrem ms alt Cornell de Llobregat i el ms baix Rub.

Si la relaci sestableix noms entre la formaci inicial i la poblaci de 16 a 20 anys, les diferncies aug-ment a ms de 42 punts, entre Barcelona en lextrem alt i Sant Feliu de Llobregat en el ms baix. O bsobre la poblaci activa de 15-24 la diferncia s tamb molt gran entre les mateixes ciutats.

Si la relaci sestableix en lmbit de la formaci ocupacional, les diferncies van des de Granollers amb50,87% i Badalona 4,05% dels aturats. s a dir ms de 46 punts. En canvi si la comparaci es fa entre la for-maci ocupacional i el conjunt de la poblaci activa sobresurt Cornell molt per sobre de la resta de ciutats.

35

TAULA 4.2 Alumnat de Formaci Ocupacional per Famlies Professionals i Municipi de ms de 50.000 habitants

Font: CIREM, elaboraci prpia a partir de dades facilitades pel Departament de Treball (places atorgades lany 2001).

TAULA 4.3 Principals Caracterstiques de la FPR i de la FO per ciutats de ms de 50.000habitants i Capitals de Comarca

Font: CIREM, elaboraci prpia a partir de dades facilitades pel Departament de Treball (places atorgades lany 2001).

EL DE

SENV

OLUP

AMEN

T DE L

A FOR

MACI

A LE

S CIU

TATS

DE LA

REGI

36

La tendncia evolutiva de la formaci a les ciutats de la Regi, segueix les pautes generals, per ambalgunes variacions importants en algunes ciutats. Cal destacar levoluci positiva a Viladecans i a SantFeliu de Llobregat, especialment en aquesta ltima ciutat que segueix un creixement molt important.

Segurament els aspectes demogrfics de cada ciutat estan influint aquestes xifres, per la forta reduc-ci generalitzada de la formaci professional a gaireb totes elles, no sexplica noms pels factors de-mogrfics. Caldria una anlisi evoluci ms aprofundida per a conixer les causes reals. Els darrersanys s coneguda la dificultat per a trobar alumnes per a la formaci ocupacional a nivell local, percaldria preguntar-se, si realment es comena a donar una saturaci del mercat o b hi ha una mancadadaptaci de loferta a les necessitats dels joves, dels aturats i dels ocupats, doncs els nivells de for-maci de la poblaci sn encara lluny dels desitjables.

TAULA 4.4 Evoluci de la Formaci a les ciutats de la Regi en els darrers tres cursos

Font: CIREM, elaboraci prpia a partir de les dades facilitades pel Departament dEnsenyament (curs 2001-2002), pelDepartament de Treball (places atorgades el 2001).

RESU

LTATS

I CON

CLUS

IONS

37

Manca de criteris territorials de planificaci

Algunes famlies professionals presentenimportants dficits de loferta formativa

Retrocs en el nombre depersones formades

Fortes desigualtats de gnere

Inici dun model de formaci durant tota la vida

Elevada dinmica dels actors en relaci a les demandes del mercat

5. Resultats i conclusions

Lanlisi de les dades i dels indicadors que shan construt permetobtenir algunes conclusions generals de gran inters per a la pla-nificaci de la formaci a la Regi Metropolitana de Barcelona.

En matria de formaci reglada i ocupacional la Generalitat deCatalunya t amplies competncies tant de planificaci com de-xecuci. Malgrat els esforos realitzats, i els resultats obtinguts perla prpia Generalitat, com per les administracions municipals, les-tudi posa en evidncia lexistncia dimportants desigualtats i unatendncia regressiva de la formaci a la Regi.

a) La primera gran conclusi s que sobserven grans diferncies anivell comarcal, per sobretot a les principals ciutats de la Regi.Aquestes diferncies tant marcades demostrarien una manca decriteris territorials en la planificaci de la formaci, malgrat que al-gunes daquestes diferncies poden ser explicades per una possi-ble mobilitat dels estudiants entre ciutats.

b) La segona gran conclusi s que la formaci a la Regi est enprocs de retrocs difcilment justificable per causes externes, jasiguin demogrfiques o econmiques, doncs les necessitats deformaci de la poblaci, tant si sn joves, com aturats, com ocu-pats, estan encara lluny de ser ateses en els nivells comparatiusamb els pasos de lentorn europeu.

c) Pel que fa al gnere sobserven grans diferncies entre comar-ques i ciutats, a ms de la pervivncia duna forta desigualtat en-tre els gneres a les diferents famlies professionals.

d) Daltra banda, lanlisi de ledat dels participants mostra unautilitzaci de la formaci, incls la inicial, des duna perspectiva deformaci al llarg de la vida per a una part significativa de la pobla-ci. Aquesta tendncia est molt ms consolidada a la formaciocupacional i a la continua, en les quals, les persones majors de 45anys ocupen un pes significatiu.

e) La relaci de loferta formativa amb la demanda del mercat detreball sembla fortament dinmica, sense que es pugui conclouresi s degut a una capacitat dadaptaci rpida a levoluci del mer-cat, o al contrari a la influncia de factors ms lligats als actors, oals recursos disponibles.

f) Shan detectat famlies professionals amb importants dficitsper cobrir les necessitats de reproducci de la qualificaci del mer-cat de treball, i altres que semblen en aquests moments saturades.

Les famlies dactivitats martimo pesqueres, comer i marqu-ting, edificaci i obra civil, fabricaci mecnica, indstriesalimentries, qumica, txtil, confecci i pell, vidre i cermi-ca, sn les que presenten dficits ms greus.

En canvi, les famlies dinformtica, sanitat, i manteniment iserveis a la producci presenten una certa saturaci doferta.

38

Els resultats daquesta anlisi posen de manifest la necessitat din-crementar els esforos per aconseguir un accs ms ampli i equili-brat de la poblaci a la formaci, i daltra banda la millora dels me-canismes de planificaci i coordinaci entre els actors queintervenen en aquest mbit.

Tant en la formaci reglada com en locupacional, les competnciesde la Generalitat de Catalunya permeten desenvolupar els mecanis-mes de planificaci per a corregir els dficits detectats. Lelaboracide criteris de planificaci territorial objectivables ajudaria a la trans-parncia de les actuacions de les administracions pbliques.

En lmbit de la formaci la collaboraci entre tots els actors s in-dispensable per aconseguir els resultats desitjables. Aix significaque, respectant les competncies de la Generalitat, els Ajuntamentsi els altres actors, haurien de participar en lelaboraci dels criteris deplanificaci territorial en la matria, per tal que els objectius que sa-cordessin fossin compartits per totes les parts implicades.

A nivell europeu es fa servir la metodologia de collaboraci ober-ta en lmbit de locupaci per tal de coordinar les poltiques delsestats membres i els de la Comissi europea, mitjanant lestabli-ment duns objectius avaluables. Aquesta metodologia es podriaaplicar a nivell metropolit definint objectius comuns i compromi-sos avaluables entre els principals actors implicats en la formaci ala Regi Metropolitana, tant a nivell de la regi com de cada muni-cipi entre la Generalitat de Catalunya, les administracions locals,els agents socials, i els centres de formaci.Del diagnstic realitzat sobre la formaci professional a la Regisobresurten quatre grans mbits dactuaci: L'accs de la poblaci a la formaci Les desigualtats de gnere Les diferncies territorials La relaci entre loferta i la demanda de formaci

Per a cada un daquests mbits caldria establir uns indicadors con-sensuats que fossin fcilment avaluables. Per exemple: Per l'accs, en primer lloc aturada de la reducci defectius i en

segon lloc increment del nombre de persones formades. Es potmesurar pel percentatge dalumnes formats a la reglada sobrepoblaci de 16-20 anys. Percentatge de participants a la forma-ci ocupacional sobre atur. Percentatge de participants a la for-maci continua sobre poblaci ocupada.

Sobre les desigualtats de gnere, tendncia al 50% de dones atotes les famlies

Sobre les diferncies territorials, reducci dels extrems per incre-ment dels ms baixos

Sobre la relaci demanda oferta, donar resposta a les famliesamb ms dficit doferta formativa.

A lactualitat hi ha vries instncies de concertaci tant a nivell me-tropolit com comarcal i de ciutat, en els quals es poden plantejarels objectius i el seu seguiment: Pacte Industrial de la RMB,Consells de formaci professional de ciutat, Consells Comarcals,Pactes Territorials per lOcupaci, Taules locals docupaci, comis-sions de formaci professional dins dels plans estratgics...Aquestes instncies juguen un important paper de coordinaci,per caldria millorar els mecanismes de comproms dels actors en-torn dobjectius consensuats i sobre el seu seguiment.

La Generalitat deCatalunya t les competncies per actuar

Collaboraci oberta entreactors sobre objectius consensuats i avaluables

Millorar el comproms dels actors per aconseguirobjectius comuns

RESU

LTATS

I CON

CLUS

IONS

39

Per el ms important seria la integraci daquestes instncies en elsmecanismes de planificaci de la Generalitat de Catalunya. De res ser-viria una millora de la coordinaci horitzontal entre els actors locals si-n es produeix una integraci vertical en el marc dels departaments detreball i densenyament de la Generalitat de Catalunya, per tal de ge-nerar un veritable consens en els objectius a aconseguir, els recursos amobilitzar i els mecanismes de seguiment i de coordinaci. En el marcdel Consell Escolar, el Consell de la Formaci Professional, el ServeidOcupaci de Catalunya, es podria generar el consens necessariamb les instncies de coordinaci local per a establir objectius i recur-sos compartits. Seria desitjable que la Generalitat de Catalunya pren-gus la iniciativa en aquesta direcci i proposs en els altres actors ungran acord per a la millora de la formaci en la Regi Metropolitana.

Laven en objectius comuns sobre la formaci professional a laRegi contribuir a millorar leficcia i la cohesi del mercat de tre-ball metropolit.

Integraci dels actors locals en els mecanismesde planificaci de laGeneralitat de Catalunya

40

6. Annexos Metodolgics

6.1 MetodologiaLes dades relatives a la situaci de l'oferta de la formaci no presenten ms dificultats metodolgiquesque les derivades de la seva homogenetzaci i comparabilitat, especialment pel que fa a als cicles for-matius de la formaci reglada i les famlies professionals de la formaci ocupacional i la continua. Msendavant es fa referncia als criteris de classificaci que s'han utilitzat.

Ms complexitat presenta la metodologia de comparaci entre demanda i oferta de formaci i quali-ficaci. Es conegut que no hi ha una relaci directe entre oferta de formaci i demanda de qualificacien el mercat de treball i per tant cal considerar l'anlisi com una relaci d'ambdues variables sense quehi hagi una correlaci unvoca entre elles.

En aquest treball sutilitza una aproximaci metodolgica diferent de lhabitual en estudis de la de-manda de qualificacions. En daltres estudis sovint es fa s de lafiliaci sectorial4 dels treballadors i devariables econmiques dels sectors per tal dextreuren tendncies de les variables socioeconmiquesi docupaci i, en definitiva, de les demandes de qualificacions. Aquest fet sexplica per que normal-ment es fan aproximacions sectorials a aquesta demanda.

Laproximaci metodolgica que sha seguit al llarg de lestudi s inversa a la anteriorment exposada, jaque primer es fa lanlisi de la component ocupacional i, en segon lloc, aquesta s complementada ambel coneixement de levoluci de cada sector en el territori.

Lavantatge principal daquesta aproximaci es presenta amb un cas exemplificador. En la comarca delBarcelons, el 52% dels llocs de treball sn dels grups ocupacionals de Professionals i cientfics, tc-nics i professionals de suport i empleats administratius. En les estadstiques sectorials, tots aqueststreballadors de suport a la producci estan assignats a un sector determinat, sense discernir que elsseus llocs de treball en moltes ocasions no tenen relaci directa amb lactivitat sectorial concreta. Pertant, una anlisi de la demanda de qualificaci a partir de laproximaci sectorial ens pot suggerir con-centracions esbiaixades en determinades ocupacions que estan lligades a la producci prpiament di-ta, especialment en els sectors industrials.

Un cop fet aquest aclariment, lobjectiu daquest captol s presentar les fonts dinformaci utilitzades enlestudi i els organismes responsables de la seva actualitzaci. En segon lloc, delimitar la cobertura i des-agregaci territorial de les dades i, per tant, de lanlisi aix com la seva referenciaci temporal. I en ltimlloc, shan descrit les classificacions estadstiques utilitzades en lestudi i el marc com necessari per a lacomparaci entre loferta dels diferents sistemes educatius i les qualificacions del sistema productiu.

6.2 Fonts dinformaciPer a la realitzaci daquest estudi ha calgut lobtenci i utilitzaci de dades tant de loferta de qualifi-cacions derivada del sistema formatiu com de les qualificacions requerides pel sistema productiu.

Per a lanlisi de loferta de qualificaci shan utilitzat les dades dalumnes i centres que imparteixen cursoso activitats formatives dels diferents sistemes educatius que sinclouen en lestudi: Formaci ProfessionalReglada, Idiomes, Arts plstiques, Ocupacional i Continua.

Per analitzar les qualificacions del sistema productiu shan utilitzat dades de lestructura ocupacionaldels llocs de treball i dades de les demandes de treball enregistrades pel Servei Catal de Collocaci.

Donat que les dades de lestructura ocupacional desagregaci per ocupacions dels llocs de treball enel seu major grau de desagregaci (CCO94 4 dgits) estan disponibles en les operacions censals i renova-cions padronals, lltima renovaci padronal s la de lany 1996.

Per analitzar les tendncies des de 1996 fins a 2001 sha utilitzar lnica font dinformaci permanentdel mercat de treball, que s lEnquesta de Poblaci Activa de lInstituto Nacional de Estadstica (INE).

ANNE

XOS M

ETOD

OLG

ICS

41

Linconvenient daquesta font s que en ser una enquesta no permet fer les desagregacions oportunesnecessries per veure lestructura ocupacional al nivell requerit per lestudi, tot i que permet veure le-voluci dels principals grups ocupacionals (CCO94 2 dgits).

Per tant, lanlisi de les qualificacions del sistema productiu passa per la utilitzaci conjunta de les duesfonts dinformaci del mercat de treball existents: Censos o renovacions padronals i lEnquesta dePoblaci Activa.

En el quadre segent es presenten les diferents fonts dinformaci utilitzades i els organismes respon-sables de la seva actualitzaci:

4 Classificaci del lloc de treball a travs de lactivitat econmica de lestabliment on treballa.

TAULA 6.1 Fonts dinformaci utilitzades en lestudi i organismes responsables de la seva actualitzaci

6.3 Cobertura territorial i temporalLestudi es delimita a les 7 comarques de la Regi Metropolitana de Barcelona; Alt Peneds, BaixLlobregat, Barcelons, Garraf, Maresme, Valls Occidental i Valls Oriental.

Daltra banda, s convenient arribar a nivells territorials inferiors, en aquest cas, els municipis. Donatque el tractament de tots els municipis de la RMB implicava un tractament excessiu dinformaci i que,en alguns casos la informaci per a municipis petits no est disponible, sincorporen a lestudi els mu-nicipis de ms de 50.000 habitants, ms les capitals de comarca. En total 18 municipis.

El tractament i presentaci de la informaci sha realitzat a diferents escales. En primer lloc, sha tre-ballat a nivell de la Regi Metropolitana de Barcelona; en segon lloc, a nivell comarcal; i, en ltim lloc,a nivell municipal.

Tot i que lestudi s lactualitzaci del 2002, el criteri que sha utilitzat a lhora de fer la referncia tem-poral de les dades que es presenten a lestudi ha estat el de disposar de la major actualitzaci possiblede les fonts dinformaci. Com es veur a continuaci, no coincideixen les referncies temporals en to-tes les fonts (veure taula 6.2). Tanmateix, donat que la sortida del sistema educatiu, sobretot en el casde la Formaci Professional Inicial o Reglada, no es produeix en el mateix any de referncia que les da-des dalumnat fa que aquest fet no sigui rellevant.

42

En el quadre segent es mostra la referncia temporal de les fonts utilitzades en aquest document.

TAULA 6.2 Referncies temporals de les fonts utilitzades en lestudi

6.4 Classificacions estadstiques i model de correspondncies

Per poder caracteritzar i quantificar cadascun dels camps dobservaci de lestudi des del punt de vis-ta econmic-productiu, formatiu i laboral es fa necessari establir sistemes de classificaci i codificaciestadstics.

Donat que un dels objectius principals de lestudi s la comparaci entre el sistema formatiu i el productiu, esfa necessari harmonitzar els diferents sistemes de classificaci i codificaci de les diferents fonts dinformaciutilitzades. Per aquest motiu, sha considerat necessari utilitzar una classificaci comuna que servs de marcgeneral de lestudi.

La classificaci comuna utilitzada en lestudi sha basat amb la classificaci actual en FamliesProfessionals definides pel Ministerio de Educacin.

En el camp de les classificacions estadstiques, desgraciadament, les taxonomies utilitzades per delimi-tar i estructurar la informaci en Famlies professionals, en algunes ocasions, pot no correspondresamb la utilitzada en els sistemes de classificaci utilitzats en el mn del treball (ocupacions) o, fins i tot,en els diferents subsistemes formatius.

En primer lloc, en utilitzar aquests diferents sistemes de classificaci i codificaci sovint hi ha manquesdexhaustivitat per part dalgunes fonts dinformaci. s el cas, per exemple, de les qualificacions queofereix el mn del treball (ocupacions) i el de les classificacions emprades pels diferents sistemes for-matius. Quan es dona aquest tipus de situacions, s necessari definir quines ocupacions queden ex-closes del sistema de classificaci en Famlies professionals i sha de quantificar el corresponent volumde poblaci ocupada afectada.

En segon lloc, els criteris de classificaci en que shan basat les taxonomies o el grau de desagregacidel que es disposen les dades pot ser que no permetin fer correspondncies perfectes entre els dife-rents sistemes de classificaci. En aquest cas, les correspondncies no seran unvoques. Per reduir almnim la falta de correspondncia s necessari utilitzar el mxim nivell de desagregaci que permetenels sistemes de classificaci i les fonts estadstiques.Finalment, hi ha un conjunt dofertes formatives, sobretot de curta durada i amb uns objectius rela-cionats amb la Formaci Professional Ocupacional i Contnua, que no es poden classificar en FamliesProfessionals, p.e.: la informtica dusuari, les habilitats directives, etc. En aquest cas shan agrupat enun epgraf de la classificaci comuna anomenada "Competncies transversals".

ANNE

XOS M

ETOD

OLG

ICS

43

De forma esquemtica, a continuaci es presenta el model dinterrelacions entre els diferents sistemesde classificaci emprats en les fonts dinformaci de lestudi.

ESQUEMA:. Estructura de la clasificaci com per comparar formaci i ocupaci

En el cas destar interessat en el detall de les classificacions emprades en lestudi, es poden consultar lessegents direccions dInternet:Classificaci Catalana dOcupacions 1994 (CCO94). Institut dEstadstica de Catalunya. http://www.idescat.es/scripts/sqlsicono.dll?TC=4&v0=2&v1=5Famlies Professionals de la Formaci Professional inicial o Reglada del Departament dEnsenyament.http://www.gencat.es/ense/estudis/n3bcic.htmA mode de conclusi, cal remarcar que, tot i que aquesta classificaci com, amb la seva complexitat,permet fer una comparaci de sistemes tan diversos com la demanda de qualificacions del mn deltreball i els diferents subsistemes formatius, sha de ser conscient de les seves limitacions.

Sovint es produeixen disfuncions entre la demanda de qualificacions i les sortides del sistema forma-tiu, com ara el fet de no treballar en lmbit en que lindividu sha format, ladquisici de competn-cies professionals diferents de les proporcionades pel sistema educatiu al llarg de la vida laboral, etc.

Amb tot, es considera una forma objectiva daproximaci a lanlisi de la correspondncia entre lofer-ta i la demanda de qualificacions.

44

6.5 Especialitats de FO corresponents a Competncies transversals i a Varis/senseassignar

ANNE

XOS M

ETOD

OLG

ICS

45

46

Font: CIREM, elaboraci prpia a partir de les dades facilitades pel Departament de Treball de la Generalitat deCatalunya.

6.6 Accions formatives de FC corresponents a Competncies transverals i aVaris/sense assignar

ANNE

XOS M

ETOD

OLG

ICS

47

48

Presentaci

Aquest document que es presenta s complementari al volum "Levoluci de la formaci professionala la Regi Metropolitana de Barcelona. Actualitzaci 2002", en el qual sanalitzen les dades presenta-des en el present volum i es fa la comparaci amb els resultats obtinguts dels informes dels anys 2000i 2001.

El present volum s un recull ordenat de taules elaborades a partir de les estadstiques disponibles dela Formaci Professional a la Regi Metropolitana de Barcelona.

Per a lelaboraci daquest document sha comptat amb la segent informaci:

Estadstiques de la generalitat sobre centres de formaci y alumnat de la Formaci ProfessionalReglada corresponents al curs 2001-2002.

Dades datorgament de places de Formaci Ocupacional corresponents a lany 2001. Estadstiques de Formaci Continua corresponents a lany 2001, facilitades per la Fundacin

Tripartita para la Formacin en el Empleo, de la formaci realitzada a la regi subvencionada peraquesta fundaci

Enquesta de Poblaci Activa de lany 2002 lEstadstica de Poblaci de 1996

Cal remarcar que les dades de Formaci Ocupacional corresponen a places atorgades pelDepartament de Treball de la Generalitat de Catalunya, ja que en el moment delaborar aquest docu-ment, les estadstiques de Formaci Ocupacional del Departament de Treball no estaven tancades. Enlinforme del proper any sincorporaran les dades de realitzaci de la formaci ocupacional de la con-vocatria de lany 2001 si la Generalitat ha tancat tota la convocatria en el moment de la seva fina-litzaci.

Aquest document est dividit en tres parts, segons lmbit territorial al que es refereixin les dades:

1. La regi Metropolitana. Inclou dades generals del conjunt de la regi metropolitana2. La comarca. Inclou un conjunt de taules per a cada comarca de la regi Metropolitana.3. El Municipi Inclou el recull de taules per a aquelles dades que estiguin disponibles desagregades anivell municipal. En algun cas noms es disposar de la informaci per als municipis de ms de 50.000habitants.

Segona part. Annex estadstic

1.1 Evoluci de la Formaci Professional Reglada per Famlies Professionals i com