Què és una escala de peixos?

Millora de la qualitat biològica

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge fe

bre

rd

e2

00

5

La Directiva Marc de l'Aigua

La Unió Europea va iniciar, fa temps, el debat sobre quins havien de ser els objectius i polítiques que calia

seguir a la Comunitat Europea referents a la gestió de l'aigua i dels seus ecosistemes associats. Fruit

d'aquest debat i reflexió, es va elaborar la Directiva marc de l'aigua (2000/60/CE), aprovada el 23 d'octubre

de 2000 (DOCE 22/12/2000).

La Directiva ha introduït el concepte de “estat ecològic” que està destinat

a ser l'element fonamental per a la millora dels ecosistemes aquàtics

La solució a la discontinuïtat fluvial del curs del riu és la creació de passos de fauna que permeten tant el

pas de peixos (ictiofauna) com de fauna terrestre i semi-aquàtica. Per al pas de peixos se solen utilitzar

sistemes d'estanys successius que redueix amb el salt total a diversos salts petits superables per

l'espècie de disseny, juntament amb estanys d'aigua entre salts on els individus poden descansar per

superar el desnivell . D'aquesta forma esglaonada prové el nom comú d'escala de peixos.

Altres solucions passen per translocar manualment els peixos mitjançant la pesca elèctrica i camions

cuba o bé sistemes més sofisticats com ascensors, sínies de catúfols o xucladors, només justificats en

els casos en que la barrera és de grans dimensions, com ara una gran presa.

següent

L’estructura de l’escala de peixos facilita el pas dels peixos al llarg del riu en els punts on una barrera

artificial o natural els suposa un obstacle infranquejable, amb l'objectiu final d'assegurar el moviment

migratori i establir la connectivitat biològica en la conca o bé entre diferents trams de riu.

L’escala de peixos

El pas previ a establir els criteris de disseny d'una escala de peixos és determinar les espècies de

peixos existents en la zona d'estudi. Cal tenir en compte que hi ha diferents tipologies d'escales de

peixos, depenent de les característiques de les espècies, i que no tots els passos de peixos permeten

el pas simultani de totes les espècies ictícoles.

Un cop determinades les espècies presents, s'ha d'establir l'”espècie limitant”, és a dir, l'espècie o

espècies per a les quals es dissenya l'escala de peixos.

Sobretot, cal tenir en compte si es tracta d’una espècie migratòria, autòctona i/o invasiva, el

seu comportament, la distribució existent, així com la seva capacitat natatòria i de salt, la

resistència a les turbulències i velocitats de flux, i els requeriments d'oxigen.elevades

Criteris de disseny

La Directiva europea Marc de l’Aigua (2000/60/CE) origina i condiciona un canvi important en

el concepte de gestió, protecció i planificació dels sistemes aquàtics i de l’ús de l’aigua, i

remarca la rellevància dels aspectes ambientals.

Amb l’objectiu d’assolir un bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics, aquesta Directiva

avalua l’estat dels rius a partir de variables biològiques (comunitat de peixos, invertebrats

aquàtics, connectivitat longitudinal, cabals de manteniment i qualitat del bosc de ribera),

hidromorfològiques i fisicoquímiques.

Els peixos i les migracions

Les barreres

Entre els oceanòdroms s’hi troba la tonyina,

mentre que la truita comuna és l’exemple dels

portamòdroms a les conques catalanes. Entre

els diàdroms es distingeixen els anàdroms,

que es passen la major part de la vida al mar

però entren en aigües dolces per reproduir-se,

com ara el salmó; els catàdroms, que,

contràriament passen la major part de la seva

vida en aigües dolces i migren al mar per

reproduir-s’hi, com és el cas de l’anguila, i

finalment els amfídroms, que es mouen entre

aigües dolces i el mar per motius no

reproductius, com les llisses.

L’alt grau d’explotació i transformació de bona

part dels rius de Catalunya a causa de la

demanda creixent de recursos hídrics, va

sovint acompanyada de la instal·lació de

preses, recloses o obstacles de tot tipus que

suposen una barrera per a moltes de les

espècies de la ictiofauna, que hi moren per

ofegament o bé veuen limitada la seva

migració aigües amunt o avall del riu, afectant

als seus cicles alimentaris i/o reproductius.

Les migracions són desplaçaments periòdics relacionats amb la reproducció, l’alimentació o l’ús de

qualsevol recurs. En el cas dels peixos, els moviments migratoris es localitzen al mar, en aigües dolces

o entre el riu i el mar, de manera que es parla de peixos oceanòdroms, potamòdroms o diàdroms,

respectivament.

salmóllisa

anguiles

Barbs

El riu Ter neix als Pirineus, a una altitud de 2.500 m i flueix al llarg d'uns 208 km fins a desembocar a

Torroella de Montgrí (Baix Empordà), formant una conca de 3.010 km . El cabal del riu està regulat per

tres embassaments, amb una capacitat total de 407 hm , destinats principalment a l'agricultura i a la

indústria de la zona i a l'abastament d'aigua potable tant de la zona com d'altres àmbits del territori.

A l'altura de Torroella de Montgrí, en el pont de la carretera GI-643, s'hi ubica una estació d'aforament

per mesurar els cabals del riu. L'any 2002 amb motiu de les obres de millora, condicionament i

optimització d'aquesta estació d'aforament, l'Agència Catalana de l'Aigua va voler reduir l'impacte

sobre l'ecosistema fluvial, i va integrar una escala de peixos en la mateixa estació.

2

3

El riu Ter a Torroella de Montgrí

El pont, amb una longitud de 125 m i constituït per 7 ulls d'uns 15 m de llum entre pilars de 2,65 m

d'amplària, abans de les obres suposava una barrera per a la continuïtat biològica del curs fluvial. En

condicions normals es formava un salt d'1 m que impedia el pas dels peixos. En no poder superar

aquest salt, la ictiofauna quedava atrapada aigua avall del pont i sovint hi moria per ofegament.

En aquest tram de riu hi habiten diferents espècies de peixos (tant marines com fluvials), com la llissa,

l'anguila, el fartet, la saboga, el carpí vermell, la carpa i, en menys proporció, la gambúsia. Tenint en

compte la densitat de les espècies, la necessitat de migració i el fet que fos una espècie autòctona, es

va concloure que l'espècie que determinaria el disseny de l'escala de peixos seria la llissa vera

(Chelon labrosus).

pont de la

carretera GI-643

Torroella

de Montgrí

riu Ter

La llissa vera és una espècie litoral que migra estacionalment a les aigües continentals

(anàdrom), però que a partir dels 5 anys s'estima més viure al mar i ja no migra cap als rius.

La solució adoptada es basa en un conjunt d'estructures d'aforament que inclouen el pas de peixos, dos

canals d'aigües baixes que desguassen en un bol esmorteïdor submergit d'escullera i un cordó anivellat

per mesurar cabals mitjans i alts a la resta d'ulls del pont.

A l'obra de lloses de formigó per mesurar exactament els cabals en tot el rang fluvial s’hi va afegir

una estructura de pas de peixos sense perdre precisió en cap moment i compatible amb la

determinació del cabal.

11

PROCÉS CONSTRUCTIU

Aquesta actuació combinada sobre l'estació d'aforament havia de permetre:

L'actuació en el riu Ter a Torroella de Montgrí tenia dos objectius principals:

Motivació de l'actuació

Instal·lar

Integrar

una estructura de mesura fiable i precisa per a cabals mínims (fins abans de les obres només es

disposava d'una escala limnimètrica).

a la mateixa estació d'aforament un pas per poder superar el salt d'aproximadament un metre de

desnivell que impedia el pas de la ictiofauna.

Garantir

Automatitzar

Mesurar

el pas ictícola, fins i tot en situacions de sequera extrema determinades per cabdals de 300 l/s en una

secció de 120 m, i així poder donar una continuïtat biològica a aquest tram final del riu.

la presa de dades del punt de control per poder-lo incorporar al SAIH (Sistema Automàtic

d'Informació Hidrològica), ja sigui per a explotació ordinària o l'alerta d'avingudes.

tot el rang de cabals amb prou precisió, des dels cabals de supervivència fins als cabals de riuades

(passant per les situacions ordinàries).

1Esgotament a la zona on s’hand’ubicar el pas de peixos i elcanal d’aigües baixes

Esgotament a la zona on s’hand’ubicar el pas de peixos i elcanal d’aigües baixes

22 Execució de la cimentacióconstrucció de la llosa deformigó armat

Execució de la cimentació,construcció de la llosa deformigó armat

44 Vista de l’ull del pont amb elcanal d’aigües baixes i el pasde peixos

Vista de l’ull del pont amb elcanal d’aigües baixes i el pasde peixos

33Formigonatge de l’ull del pontper al canal d’aigües baixesi per al pas de peixos

Formigonatge de l’ull del pontper al canal d’aigües baixesi per al pas de peixos

0 < Q < 0,5 m / s3

0,5 < Q < 1,0 m / s3

1,0 < Q < 1,5 m / s3

1,5 < Q < 4,0 m / s3

4,0 < Q m / s3

4

5

3

2

1

A

B

C

Dimensions de l’escala

Llargada

Amplada

Desnivell global

21,5 m

1 m

3 m

El disseny hidràulic

L'escala de Torroella té un disseny específic perquè les espècies de la zona, amb

molt poca potència de salt, puguin superar l'obstacle del pont. Aquest disseny

redueix els salts entre estanys successius en un flux continu de ressalts d'aigua fent

ziga-zagues on es generen zones d'espera per al descans dels individus,

juntament amb altres aspectes que consoliden l'estructura i la fan de mínim

manteniment i estable en cas de riuades.

Mesurar tot el rang de cabals

Disposa d'un ràpid perquè actuï

com a reclam d'entrada per als peixos

que migren aigües amunt, just a la zona

on s'ha construït un bol esmorteïdor

d'energia per garantir la durabilitat de la

infraestructura en cas de riuades.

A

Les variables de disseny de

l'escala (amplada dels sectors, alçada,

etc.) s'han dimensionat per generar una

dissipació d'energia sense trencament

de la làmina d'aigua, i assegurar que

l'entrega estigui completament negada i

les velocitats del flux d'aigua no siguin

massa elevades (per permetre la

remuntada). S'ha dissenyat amb la

possibilitat de regulació i modulació de

l'escala, per adaptar-la als diferents

rangs de cabals i necessitats de les

poblacions d'ictiofauna.

B

l'estructura, i posteriorment poden ser reposats per recuperar la funcionalitat

de la construcció. Les característiques de l'escala permeten també

l’autoneteja per eliminar els sòlids acumulats durant les riuades.

En el punt d'aigua amunt s'hi ha

incorporat un tub de pas negat,

actualment cec, que té com a objectiu

reduir les turbulències excessives que

no permetin la sortida dels peixos que

migren riu amunt. Així mateix, alguns

dels components de l'estructura han

estat especialment dissenyats per fer

front a les riuades i avingudes. En cas de

riuada, aquests elements són els

primers que es desprenen, facilitant el

manteniment de la carcassa externa de

C

Garantir el pas de peixos

Cabals de riuada

Cabals extraordinaris que es generen pocs dies l'any i

ocupen tots els ulls del pont amb un nivell alt.

1 Cabals de supervivència (300 l/s)(aigua circulant pel pas de peixos, ull 2)

Cabal que cal concentrar completament dins de l'escala

per tal d'aconseguir la continuïtat del flux necessari per al

pas dels peixos.

3 Cabals baixos(aigua pels dos canals d'aigües baixes, ull 2)

Aquesta és la situació ordinària en la qual es troba

l'aportació del riu Ter a prop de la desembocadura en

èpoques d’estiatge.

5 Cabals alts

Cabals que només es donen en èpoques d'abundància

d'aigua i que ocupen progressivament els diversos ulls del

pont. Aquest sistema facilita el control i la quantificació

visual per part dels inspectors de l'Agència Catalana de

l'Aigua.

4 Cabals mitjans(aigua fins al cordó d'aigües mitjanes, ull 3)

Cabals fluents en les èpoques intermèdies entre les

campanyes de reg i la tardor.

2 Cabals de sequera(aigua circulant fins al canal d'aigües baixes 1, ull 2)

Cabals per sota dels valors ordinaris fruit d’una situació de

sequera hidrològica amb una forta reducció dels recursos.

(aigua circulant per la resta d'ulls d'acord amb les cotes)

ull 2ull 3ull 4ull 5

Escala

de peixos

Canal

d’aigües baixes