Quadern Alumne UD2 Acrosport_2n ESO

UNITAT DIDÀCTICA

L’ACROSPORT COOPERATIU (les acrobàcies i el circ)

“Acrobàcies creatives”

UNITAT DIDÀCTICA 2: INICIACIÓ A L’ACROSPORT

2n ESO – EDUCACIÓ FÍSICA – IES MOIXENT – CURS 2010-2011

2

RESUM PER A L’ALUMNAT

Títol : “Acrobàcies creatives”.

Introducció : Tradicionalment, l’Acrosport, com la resta d’activitats relacionades amb el circ, ha estat separat de l’Educació Física. Però açò ha canviat i en l’actualitat són nombrosos els motius pels quals incloure aquesta pràctica en l’educació física, entre altres: treball cooperatiu, creativitat, recursos expressius i escènics.

Continguts : els continguts a aprendre són els següents:

Conceptes: Què és l’acrosport; rols i funcions dels portadors, l’àgil i els ajudants; les preses o agarres; la seguretat i la prevenció de lesions en l’acrosport.

Procediments: Pràctica de figures senzilles i piràmides complexes; experimentació dels diferents rols dels participants; muntatge d’una coreografia en grup.

Actituds: respecte i atenció als companys; acceptació dels rols i dels límits individuals i grupals; motivació cap a la consecució de les figures des del camí de la creativitat i la cooperació entre els membres del grup.

Objectius : al finalitzar la unitat didàctica hauràs de ser capaç de...

- Explicar què és l’acrosport.

- Conèixer i experimentar els rols en l’acrosport.

- Participar en les figures i piràmides proposades pel professor i pels propis alumnes.

- Valorar la participació creativa i la responsabilitat dins del grup.

Sessions i activitats : desenvolupades en classe.

Criteris d’avaluació i qualificació : els criteris d’avaluació són els mateixos objectius. Els criteris de qualificació són els següents: teoria 20% + pràctica 50% + actitud 30%

Instruments d’avaluació : estan classificats en funció del contingut que avaluen.

Teoria: realització de les fitxes teòriques; treball de recerca a internet.

Pràctica: observació directa diària; prova pràctica de muntatge d’una coreografia.

Actitud: observació directa diària.

Recursos bibliogràfics i mediateca : per tal de completar la informació que vos proporcione amb els apunts teòrics, i sempre que ho desitgeu, teniu una gran quantitat d’ajuda en diferents llibres, dvd, i internet. Entre altres són interessants:

- García Sánchez, José Ignacio (1999). Acrogimnasia. Recursos educativos . ECIR. València.

- http://eps.roudneff.com



3

TEMPORALITZACIÓ DE LES SESSIONS

Sessió 1 . Presentació de la unitat didàctica (objectius, continguts, avaluació, etc.). Explicació dels rols dels participants de l’acrosport (portador, àgil, ajudant). Pràctica d’iniciació de les posicions bàsiques del portador. Treball de força-resistència.

Sessió 2 . Pràctica d’iniciació als BANCS. Explicació i pràctica dels equilibris i transports sobre bancs (la funció de l’àgil i de l’ajudant). Exemples de construccions i piràmides amb bancs.

Sessió 3 . Pràctica d’iniciació a les QUADRUPÈDIES (facials i dorsals). Exemples de construccions i piràmides amb quadrupèdies.

Sessió 4 . Pràctica d’iniciació de les posicions de l’àgil: els recolzaments facials. Pràctica d’iniciació a les CARRETILLES simples. Exemples de construccions i piràmides amb carretilles.

Sessió 5 . Pràctica d’iniciació als EQUILIBRIS. Exemples de construccions i piràmides amb equilibris.

Sessió 6 . Pràctica d’iniciació als EQUILIBRIS INVERTITS. Exemples de construccions i piràmides amb equilibris invertits.

Sessió 7 . Explicació de la prova pràctica: muntatge d’una coreografia d’acrogimnàstica en grup (FITXA 1). Pràctica del possible treball endarrerit: repàs i consolidació d’exercicis de bancs, quadrupèdies, carretilles i equilibris. Exemples de construccions i piràmides.

Sessions 8, 9 i 10 . Explicació del funcionament de les properes sessions: dinàmica de treball creatiu en grup. Preparació pràctica del muntatge d’acrogimnàstica. Treball en grup, amb l’ajuda del professor, que serà avaluat en l’apartat de la pràctica i de l’actitud. Recordatori de l’escenificació de la coreografia d’acrogimnàstica.

Sessió 11 . Posada en escena del muntatge acrogimnàstic i coreogràfic realitzat en grup. Avaluació teòrica (fitxa 1) i pràctica.

NOTA: és important destacar que aquests fulls són un resum i, per tant, és el professor qui els té més desenvolupats en la seua programació. Així mateix, i en relació amb açò, aquest resum pot sofrir modificacions amb raons justificades que aniré introduint en les sessions i que vos comentaré de forma anticipada.



4


QUÈ ÉS L’ACROSPORT?

L'acrosport és una disciplina esportiva inclosa en la Federació Internacional d'Esports Acrobàtics, fundada en 1973 i integrada en la Federació Internacional de Gimnàstica des de 1999.

Està definit com un esport acrobàtic realitzat amb company o en grup, la finalitat del qual és la combinació de piràmides humanes, bots acrobàtics i elements coreogràfics, on el cos realitza diverses funcions clarament determinades (portor i àgil).

Els exercicis es realitzen en parelles, trios o quartets realitzant una alternança de “figures” i evolucions gimnàstiques acrobàtiques estereotipades (voltejos, equilibris, rodes laterals, etc.) o elements nous originals d’inventiva pròpia .

L’ACROSPORT COOPERATIU

Encara que l’acrosport és un esport competitiu, en les classes d’educació física ens centrarem en la manifestació cooperativa d’aquesta pràctica. Treballarem el factor cooperatiu i col·laboratiu (treball en equip).

El principi fonamental de l’acrosport cooperatiu és la composició lliure de coreografies, la formació de figures i estructures humanes, mitjançant la relació entre els components del grup.

D’aquesta manera, es contemplen continguts propis de la dansa, la gimnàstica artística, la gimnàstica rítmica, el circ o el teatre. Així mateix, els components dels grups exercireu funcions de director, coreògraf, dissenyador de vestuari, etc., aportant una possibilitat de desenvolupament creatiu difícilment igualable per altres continguts, i on es fa necessari el consens i les aportacions de tot el grup per a la configuració del muntatge.

Els requeriments físics de la pràctica d’Acrosport (força, flexibilitat, situacions d'equilibri, control postural i posicions invertides) fa que aprengueu a valorar, no sols les possibilitats del vostre cos , sinó també les dels altres, independentment de les seues característiques, a causa de la interdependència que existeix entre companys.

En l'Acrosport la implantació d'hàbits, com els posturals o els esportius, es fa d'una forma realment efectiva, ja que d'açò depén l'èxit de la pròpia modalitat. Primen els continguts de seguretat pròpia i dels altres.

La complexitat de la tasca és adaptable per a qualsevol edat i nivell motriu, a causa de la infinitat de possibilitats, no sols de rendiment, sinó també expressives, rítmiques, etc. Amb un marcat caràcter cooperatiu que permet avaluar i valorar l'esforç i l'actitud, tant pròpia com de la resta de companys, a l'hora de realitzar les tasques.

Una de les característiques que defineixen a la pràctica de l’Acrosport és la creativitat . Açò permet resoldre, de forma cooperativa, situacions molt variades a través de moviments i posicions de major o menor dificultat, responent contínuament a estímuls de l’exterior com ara el ritme, la música, el contacte amb els companys, les càrregues, el desequilibri, i també a estímuls provinents del propi cos.



5

LES FUNCIONS DELS PARTICIPANTS

En l’acrosport existeixen dos rols o funcions clarament diferenciats:

PORTADOR o portor:

• Ha d’adoptar diferents postures i mantenir-les estables, sense desplaçar-se i suportant les accions que l’àgil realitza recolzant-se amb ell.

• És el suport de l’àgil i la base de la piràmide.

Posicions bàsiques del portador:

Posició bípeda

Per a una major estabilitat, el portor augmenta la seua base de sustentació obrint, de manera òptima, els suports del sòl. També baixa el seu centre de gravetat.

Posteriorment, estén les seues cames amb els peus oberts a l’amplària dels muscles mantenint la seua esquena recta en línia amb les cames.

Quan el “portor” està mantenint al “àgil” és necessari insistir en una bona col·locació de l’esquena, tan recta com siga possible, per a previndre una tensió innecessària en la columna.

Posició de genolls (quadrupèdia)

En aquesta posició els braços i cuixes han de romandre estesos i alineats perpendicularment; els genolls estaran paral·lels amb una separació semblant a l'amplària dels muscles; l'esquena estarà plana i els dits de les mans oberts mirant cap avant.

Posició tombada supina

És essencial en aquesta posició, que l'esquena quede totalment recta en el sòl. Per tant, és important evitar que els alumnes arquegen l'esquena, ja que poden sobrecarregar la zona lumbar.

ÀGIL o voltador:

• Trepa sobre el portador per a adoptar una postura estable, estàtica i estètica.

Posicions bàsiques de l’àgil:

El pes del “ágil” ha de quedar sempre per damunt dels recolzaments del portador (cames o braços), mai sobre l’esquena o altres punts sense recolzament. D’aquesta forma evitem lesionar al company.



6

No obstant açò, també existeix un altre rol que desenvoluparem TOTS en determinades situacions: l’AJUDANT .

L’ajudant ha d’estar sempre atent a les accions del portador i de l’àgil, actuant ràpidament quan qualsevol dels dos companys tinga dificultats per a mantenir la piràmide.

Així mateix, l’ajudant també realitza les funcions de professor-entrenador perquè ha de saber corregir les postures del portador i de l’àgil per tal d’evitar lesions musculars i per tal d’aconseguir que la figura representada siga un èxit.

LES PRESES DE MANS

Dins dels aspectes tècnics necessaris per a la construcció de piràmides o estructures humanes, “les preses” o agarres de mans ocupen un lloc important. Aquestes són utilitzades en l'elaboració de totes les piràmides des del principi fins al final adoptant múltiples formes, facilitant la seua construcció i donant seguretat a les mateixes. Per això, es fa imprescindible realitzar un apartat on s'incloguen les més comunes i apropiades en funció del tipus de piràmides o estructures a realitzar.

A continuació es mostra una classificació tenint en compte la posició de la mà i el seu contacte amb l'altra part del cos del company en relació a la situació i postura a adoptar:

Presa mà a mà

Les mans s'ajunten en una posició estretida com de salutació (donar-se la mà). Aquest agarre pot ser simple (A), creuat doble (B) o creuat doble mixt (C), i s'usen principalment per a empentar el company en el procés d'unió o formació d'una “Piràmide o Estructura” i en menor grau, per a sostindre’l en una posició de formació.

Presa de Pinça.

S'utilitza principalment per a sostindre les figures o posicions adoptades i, en menor grau, per a llançar o empentar el company.

Presa Mà-Canell

La seua utilització és exactament igual que en la presa anterior de pinça.



7

Presa Braç-Braç

Aquesta presa és usada principalment per a subjectar una posició invertida. El que fa de base (portador) subjecta a qui se situa damunt en la unió del deltoide (muscles) i bíceps (braços), mentre que l'executant de dalt (àgil) subjecta el braç (tríceps) del portador.

Entrellaçat de canells i mans (plataforma / “banqueta”)

Aquesta presa és usada per a enfilar i subjectar en diferents piràmides i per a llançar (impulsar) en acrobàcies als àgils. Es realitza per dos persones, una enfront d'una altra; mentre una subjecta el seu canell esquerre amb la mà dreta, s'avança per a agarrar el canell dret de l'altre amb la mà esquerra.

Presa Mà-Peu

Aquesta presa és utilitzada fonamentalment pel portador per a sostindre a l'àgil que es troba damunt en la cúpula en una posició d'equilibri estàtic.

LA SEGURETAT I LA PREVENCIÓ DE LESIONS

Cal tindre en compte una sèrie de consideracions fonamentals respecte a aquesta modalitat gimnasticoacrobàtica específica, i que el professor ha d'inculcar als alumnes des de la primera fins a l'última sessió per a assegurar la pràctica:

−−−− A l'hora de realitzar activitats d'aquest tipus es fa imprescindible que la superfície siga encoixinada. Es poden realitzar sobre matalafets, arena, gespa, etc., però mai sobre superfícies dures.

−−−− No utilitzarem mai sabatilles durant una sessió d'Acrosport.

−−−− És fonamental, i cal recordar-ho constantment als alumnes, la comunicació entre el Portador i l'Àgil siga contínua. En el moment que el portador note qualsevol molèstia, ha de comunicar-ho a l'àgil per a corregir eixa situació.

−−−− Tots els moviments de pujada i baixada sobre el portador han de realitzar-se de forma suau i a velocitats molt controlades.

−−−− Les ajudes han de ser constants. És tan important saber executar com saber realitzar correctament les ajudes.

−−−− Hi ha una sèrie de suports segurs. Entenem per “suports segurs” , tots aquells punts on es puga situar una càrrega, en aquest cas el pes de l'Àgil, i no supose un perjudici físic per al Portador.

Els suports han de ser sempre sobre la prolongació de l'eix longitudinal dels segments, de manera que el pes caiga sobre l'os i no en meitat del mateix.



8

Per exemple, en la posició de banc facial, els suports es realitzaran sobre els muscles i la part més baixa dels malucs, MAI EN MEITAT DE L'ESQUENA.

En quadrupèdia dorsal, sobre els muscles i els genolls.

En bipedestació, sempre sobre els genolls, o en la unió del maluc amb la cama, MAI SOBRE EL QUÀDRICEPS. A més, en aquesta posició l'esquena ha d'estar sempre recta, evitant curvatures de la columna.

RECURSOS WEB www.youtube.com/watch?v=BrIRFCrnFoo

www.youtube.com/watch?v=gnkJxdOEQbE

http://eps.roudneff.com



9

FASES PER A L’ ELABORACIÓ DE LES PIRÀMIDES

Per a la correcta realització de las piràmides sempre haurem de tenir en compte...

En primer lloc hem de saber que començarem des del centre cap als extrems . D’aquesta manera, aconseguirem un efecte estètic i possibilitarem que la construcció siga més segura i fluïda.

Posteriorment, hem d’utilitzar informacions verbals entre els companys d el grup (contar 1, 2,

3...; amunt!; mantenim!; trenquem!; ja!; etc.). Així facilitarem el manteniment i desenllaç de les construccions.

1a FASE, CONSTRUCCIÓ

Els portadors mantindran la posició de base ferma , en funció de la postura que es necessite per a la realització de la piràmide. Els àgils pujaran sobre els portadors amb l’ajuda de la resta de companys i trepant mantenint-se molt a prop a la base , amb el cap en alt i fent pressió avall, evitant en tot moment empentar cap a fora en direcció lateral

2a FASE, MANTENIMENT

Quan la piràmide siga totalment construïda ha de mantenir-se durant 3 segons . En la fase de manteniment de la piràmide, s’han de realitzar correccions d’equilibris mitjançant la contracció dels músculs contraris al costat on s’ha produït el desequilibri, podent escollir també una gran varietat de posicions de braços per equilibrar-se i no perdre l’estètica.

3a FASE, DESMUNTATGE

El desmuntatge ha de realitzar-se al revés que la primera fase, és a dir, començarem des dels extrems cap al centre . Els àgils baixaran de la piràmide cap avant o pels laterals, mai cap enrere. És convenient donar informació i consignes perquè tots siguen conscients que comencen a desmuntar.

ALTRES ASPECTES A TENIR EN COMPTE Els àgils, abans de pujar, han de comprovar... - Si la base és estable. - En quines parts del cos vas a realitzar els recolzaments de peus. - Analitzar com i per on pujar. - Comunicar a la base que vas a pujar. - Si no estàs segur/a no et preocupes, es pot confeccionar una altra base amb la qual et trobes més

segur; pots demanar les ajudes exteriors; pots situar-te al costat de les espatlleres. Els portadors (la base) hauran de… - Aconseguir una base ferma per a poder suportar el pes. - Quan siga necessari, assegurar la base ajudant-se d’una altra base per a major seguretat. - Avisar als companys si noteu alguna cosa mala durant la pujada dels àgils. RECORDEU

EXECUTAR LES AJUDES, COOPERAR I COLABORAR DE BASE, ÀGIL I AJUDANT!!!



10

FITXA 1. COREOGRAFIA COOPERATIVA

La tasca que heu de fer és crear una coreografia en grup i posar-la en pràctica, en escena l’última sessió de la unitat didàctica.

A més de l’exposició en classe heu de lliurar la fitxa 1, en la qual seleccionareu les figures i els enllaços que realitzareu en la coreografia.

Per elaborar la coreografia heu de tenir en compte els següents aspectes:

1. COMPONENTES DEL GRUP.

Mínim 6, màxim 10 persones. Els grups han de ser mixtes (xics i xiques).

2. MÚSICA.

Elecció de música rítmica amb els temps molt marcats. Assenyalar nom, autor i durada.

3. COMPOSICIÓ. El muntatge estarà format de...

ENTRADA + 6 FIGURES amb els enllaços corresponents + EIXIDA.

Apareixeran obligatòriament els equilibris sobre bancs, quadrupèdies i carretilles.

També podran realitzar-se equilibris invertits, així com figures per parelles o trios.

Els enllaços entre les figures s’han de realitzar amb voltades, girs, equilibris, etc.

4. ES VALORARÀ .

La Creativitat (no solament figures practicades en classe, sinó també de creació pròpia).

La relació entre la música i el moviment.

El manteniment de les figures un mínim de 3 segons.

El muntatge i desmuntatge adequat de cada figura.

Les ajudes.

La coordinació del grup.

La presentació de la fitxa (explicació dels exercicis, dibuixos, progressió, etc).

El treball diari en cada sessió (seguiment i preparació en classe).



11

FITXA 1. COREOGRAFIA COOPERATIVA Després d’haver practicat i experimentat diferents postures i piràmides heu de crear una coreografia pròpia, creativa i que incloga els següents apartats:

Nom del grup i de la coreografia:

Noms i cognom:

Curs i grup:

Música elegida: Duració:

DESCRIPCIÓ DIBUIX

FIGURA1 Enllaç

FIGURA 2 Enllaç

FIGURA 3 Enllaç

FIGURA 4: Enllaç

FIGURA 5 Enllaç

FIGURA 6 Enllaç

Comentaris i reflexions :



12

EXEMPLES DE FIGURES I PIRÀMIDES

CONTRABALANCEJOS

RECOLZAMENTS I SUPORTS

RECOLZAMENTS INVERTITS

PIRÀMIDES HUMANES



13

COMBINACIÓ DE FIGURES

SIMPLES

COMPLEXES

Documents

Quadern Alumne UD2 Acrosport_2n ESO