Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular

Quadern d’exercicis d’autoavaluació de

Biologia Cel·lular i d’Histologia

M. Magdalena García Irles

Materials de suport a la docència en valencià

DEPARTAMENT DE BIOTECNOLOGIA

UNIVERSITAT D’ALACANT

132

M. Magdalena García Irles Aquest material docent ha rebut una beca del Servei de Promoció del Valencià de la Universitat d’Alacant L’edició d’aquest material s’ha fet dins el marc del conveni per a la promoció de l’ús social del valencià signat per la Universitat d’Alacant amb la Conselleria d’Educació. Alacant, novembre de 2011 (1a edició) Edició: Universitat d’Alacant. Servei de Promoció del Valencià Apartat de Correus 99 - 03080 Alacant

A/e: [email protected] tel. 96 590 34 85

Impressió: Limencop Universitat d’Alacant. Edifici de Ciències Socials – Planta baixa

http://www.limencop.com tel. 96 590 34 00 Ext. 2784

Índex

Presentació............................................................................................................. V

Introducció...........................................................................................................VII

1 Introducció a l’estructura general de la cèl·lula.............................................. 9

2 Mètodes en biologia cel·lular i histologia .................................................... 15

3 Membrana plasmàtica i comunicació cel·lular ............................................ .21

4 El citosol i el ribosoma................................................................................. 27

5 El citoesquelet i les unions cel·lulars............................................................ 31

6 Endomembranes ........................................................................................... 39

7 Mitocondri i cloroplast ................................................................................. 45

8 El nucli ......................................................................................................... 51

9 El cicle cel·lular............................................................................................ 55

10 El teixit epitelial ......................................................................................... 61

1 Epitelis de recobriment ............................................................................ 61

2 Epitelis glandulars.................................................................................... 63

11 El teixit connectiu....................................................................................... 69

1 Generalitats .............................................................................................. 69

2 El teixit adipós ......................................................................................... 71

12 Els teixits esquelètics ................................................................................. 75

1 El cartílag ................................................................................................. 75

2 El teixit ossi.............................................................................................. 77

13 La sang ....................................................................................................... 81

14 El teixit muscular ....................................................................................... 87

15 El teixit nerviós .......................................................................................... 93

16 Introducció a la histologia vegetal.............................................................. 99

17 Merisistemes i teixits protectors............................................................... 103

18 Teixits de sosteniment, vasculars i parènquima ....................................... 109

Respostes ............................................................................................................ 115

Tema 1............................................................................................................ 117

Tema 2............................................................................................................ 121

Tema 3............................................................................................................ 125

Tema 4............................................................................................................ 129

Tema 5............................................................................................................ 131

Tema 6............................................................................................................ 135

Tema 7............................................................................................................ 139

Tema 8............................................................................................................ 143

Tema 9............................................................................................................ 145

Tema 10.......................................................................................................... 149

Tema 11.......................................................................................................... 153

Tema 12.......................................................................................................... 157

Tema 13.......................................................................................................... 159

Tema 14.......................................................................................................... 161

Tema 15.......................................................................................................... 163

Tema 16.......................................................................................................... 165

Tema 17.......................................................................................................... 167

Tema 18.......................................................................................................... 169

V

Presentació

Des de l’equip de govern de la Universitat d’Alacant valorem la docència en valencià com un component molt positiu en la formació universitària dels futurs professionals que han estudiat en aquesta Universitat. És una obligació de la Universitat formar bons professionals que en un futur coneguen bé la realitat que els envolta i hi presten amb normalitat els seus serveis. Per això, el domini del valencià propi de la seua especialitat tècnica o científica és fonamental per a entendre i per a gestionar el procés de desenvolupament de la societat valenciana ⎯i també per a integrar-s’hi amb total normalitat. Aquest material docent que ara presentem és un resultat més d’aquesta filosofia, que impregna l’actual equip de govern, de preparar bons professionals que puguen fer un servei en la societat que ha creat i que manté la Universitat d’Alacant. Per a fer possible que els alumnes actuals i futurs de la Universitat puguen exercir competentment la seua professió en valencià, hem d’estimular un procés previ d’una certa complexitat que, per les seues característiques, ha de ser lent de necessitat: preparar bons professors que puguen impartir la docència en valencià i disposar de materials de suport adequats. Per a ajudar a aconseguir això, en els darrers anys hem fet convocatòries d’ajudes per a elaborar materials docents en valencià. L’objectiu que hi ha darrere d’això és començar a publicar, a poc a poc, els materials que tinguen la qualitat suficient. Aquestes iniciatives de suport a l’ús del valencià com a llengua de creació i de comunicació científica són possibles gràcies a l’ajuda de la Generalitat Valenciana (Conselleria d’Educació), a través del conveni per a la promoció de l’ús del valencià.

Ignasi Jiménez Raneda Rector

VII

Introducció

La Biologia Cel·lular i la Histologia són assignatures troncals del primer i del segon curs, respectivament, del grau en Biologia. Aquesta assignatura també forma part del currículum del grau en Infermeria, Nutrició Humana i Dietètica, que s’imparteixen en aquesta universitat, però, també d’altres graus com ara Bioquímica, Medicina, Veterinària, etc. Els objectius són l’estudi de les característiques estructurals i funcionals de la cèl·lula eucariota per a comprendre els processos que hi tenen lloc, les interaccions moleculars i les relacions entre cadascuna de les estructures. Com que la major part de les cèl·lules eucariotes vegetals i animals viuen en comunitats pluricel·lulars, també estudia les característiques microscòpiques dels diferents tipus cel·lulars i les relacions que estableixen entre si i amb la matriu extracel·lular. La progressiva implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior ha fet possible la introducció d’alguns canvis en el procés d’ensenyament- aprenentatge a la universitat. Ja que ara l’alumne ha d’adquirir una major autonomia i responsabilitat en l’aprenentatge, una de les estratègies didàctiques que cada vegada pren més importància és l’autoavaluació. Així, l’estudiant tria el moment que creu adequat per a conèixer allò que ha aprés, les limitacions i què ha de aprendre per assolir els objectius de l’aprenentatge. És clar que els materials didàctics i les eines tecnològiques no garanteixen per si soles la construcció del coneixement, però en constitueixen una ajuda. Aquest manual s’ha concebut com una eina més per a facilitar l’autoaprenentatge dels alumnes, ja que aporta una sèrie de preguntes sobre els continguts de les assignatures que li permetran saber el grau d’assoliment dels coneixements. Vull agrair a Santodomingo Pereira Rodríguez la seua labor al laboratori en la confecció de les preparacions que han permès l’obtenció de les fotografies que utilitzem en la nostra docència.

M. Magdalena García Irles

Professora titular d’universitat

9

1 Introducció a l’estructura general de la cèl·lula 1. De les teories estequiològiques sobre la composició de l’organisme, quina és anterior en el temps?

a) La teoria cel·lular. b) La teoria humoral. c) La teoria fibril·lar. d) La teoria de l’evolució. e) b i c per igual.

2. La teoria humoral sobre la constitució dels organismes s’atribueix a:

a) Empèdocles. b) Galè de Pèrgam. c) Demòcrit. d) Hipòcrates. e) Aristòtil.

3. Els humors hipocràtics estaven formats per la barreja de:

a) Àtoms. b) Aire i aigua. c) Terra i foc. d) Aire i foc. e) Aire, aigua, terra i foc.

4. Segons Empèdoclesd’Agrigent la matèria estava formada per:

a) Aire i aigua. b) Terra i foc. c) Aigua i terra. d) Aire, aigua i foc. e) Aire, aigua, terra i foc.

5. El concepte de part similar pertany a:

a) Aristòtil. b) Bichat. c) Galè. d) Hipòcrates. e) Darwin.

10 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia 6. Qui va observar per primera vegada la paret cel·lular vegetal?

a) Leewenhoek. b) Ramón y Cajal. c) Virchow. d) Schwann. e) Hooke.

7. Qui va proposar per primera vegada el terme cèl·lula?

a) Hooke. b) Schwann. c) Schleiden. a) d)Leeuwenhoek. d) Golgi.

8. La paraula cèl·lula, derivada del llatí cellula, va ser utilitzada per primera vegada l’any:

a) 1492 b) 1778 c) 1887 d) 1838 e) 1665

9. La teoria cel·lular va ser enunciada l’any:

a) 1936 b) 1778 c) 1812 d) 1838 e) 1665

10. Segons la teoria cel·lular...

a) La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius. b) Tots els organismes estan constituïts per cèl·lules (excepte els virus). c) La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius (té metabolisme

propi). d) Tota cèl·lula procedeix de la divisió d’una altra de preexistent. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

11. La generatio univoca (tota cèl·lula procedeix d’una altra de preexistent) va ser enunciada per primera vegada per:

a) Aristòtil. b) Galè. c) Lamarck. d) Bichat. e) Virchow.

Introducció a l’estructura general de la cèl·lula 11

12. Qui va classificar els organismes en tres regnes, Bacteri, Archaea i Eucaria?

a) Bichat. b) Darwin. c) Lamarck. d) Woese. e) Linné.

13. Quin autor va demostrar que la teoria cel·lular era també aplicable al sistema nerviós?

a) Bichat. b) Schleiden. c) Purkinje. d) Ramón y Cajal. e) Virchow.

14. Què va aportar Ramón y Cajal a la teoria cel·lular?

a) Comprovà l’existència de diversos tipus cel·lulars en el teixit nerviós. b) Demostrà la individualitat de la neurona, és a dir, les prolongacions no

formaven una xarxa. c) Demostrà que les neurones procedien d’altres de preexistents. d) Demostrà la presència de beines de mielina envoltant alguns axons. e) Desenvolupà les tècniques de tinció del Sistema Nerviós.

15. Qui va introduir el concepte de teixit basant-se en l’observació macroscòpica de diferents parts de l’organisme?

a) Bichat. b) Schleiden. c) Purkinje. d) Ramón y Cajal. e) Virchow.

16. Per a estudiar el parentiu entre diferents espècies, Carl Woese utilitza com a paràmetre de distàncies evolutives:

a) La DNA polimerasa. b) El DNA mitocondrial. c) El rRNA de la subunitat petita. d) L’estructura terciària de les proteïnes. e) El tRNA.

17. Segons la teoria endosimbiòntica, els protobacteris alfa van donar lloc a:

a) Cianobacteris. b) Bacteris. c) Cèl·lules eucariotes. d) Cloroplasts. e) Mitocondris.

12 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia 18. A partir de la comparació dels rRNA de la subunitat petita del ribosoma es dedueix que els arqueobacteris van donar lloc a:

a) Cianobacteris. b) Bacteris. c) Cèl·lules eucariotes. d) Cloroplasts. e) Mitocondris.

19. Les cèl·lules procariotes tenen:

a) Filaments d’actina. b) Filaments intermedis. c) Tubulina. d) Ribosomes. e) Tots els anteriors components.

20. El component fonamental de la paret bacteriana és:

a) Peptidoglicà. b) Cel·lulosa. c) Hemicel·lulosa. d) Proteoglicans. e) Pectina.

21. Dels organismes següents, indica quins manquen d’embolcall nuclear:

a) Bacteris. b) Algues unicel·lulars. c) Fongs. d) Protozous e) Tots els anteriors.

22. Les cèl·lules procariotes posseeixen:

a) Citoesquelet. b) DNA unit a histones. c) Membrana plasmàtica. d) Ribosomes 80S. e) Cap dels components anteriors.

23. Dels següents organismes, pertanyen al regne Fungi (fongs):

a) Arqueobacteris. b) Algues unicel·lulars. c) Llevats. d) Protozous. e) c i d.

24. Quins organismes tenen microtúbuls en el citoplasma?

a) Algues. b) Fongs. c) Vegetals superiors. d) Protozous. e) Tots en tenen.

Introducció a l’estructura general de la cèl·lula 13

25. Els viroides són:

a) Partícules infeccioses de les plantes formats per RNA. b) Fragments de DNA presents en bacteris. c) Petites proteïnes infeccioses. d) Agents patògens de cèl·lules animals. e) a i c són certes.

26. Els virus manquen de:

a) Embolcall que els delimita. b) Àcids nucleics. c) Metabolisme propi. d) Ribosomes. e) c i d són certes.

27. Els prions actuen:

a) Induint canvis en el nombre cromosòmic. b) Provocant mutacions puntuals en el DNA. c) Canviant l’estructura normal del mRNA. d) Induint canvis en l’estructura secundària de proteïnes normals. e) Totes les afirmacions anteriors són correctes.

28. Els prions:

a) Són partícules infeccioses transmissibles. b) Causen la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. c) Provoquen una degeneració del sistema nerviós. d) Són una forma modificada d’una proteïna natural. e) Totes són correctes.

29. Els prions són:

a) Un tipus de viroides complexos. b) Àcids nucleics sense càpsula proteica. c) Organismes eucariotes senzills. d) Agents infecciosos de naturalesa proteica. e) Cap de les afirmacions anteriors és correcta.

30. Els prions són responsables de:

a) Processos infecciosos de bacteris. b) L’encefalopatia espongiforme bovina. c) Processos infecciosos de les plantes. d) Malalties genètiques del metabolisme mitocondrial. e) Malalties genètiques del metabolisme del glicogen.

15

2 Mètodes en biologia cel·lular i histologia

1. El límit de resolució d’un microscopi òptic és:

a) 10 micres. b) 1 micra. c) 0,25 micres. d) 0,25 nanòmetres. e) 5 nanòmetres.

2. El límit de resolució d’un microscopi electrònic de transmissió és:

a) 10 micres. b) 1 micra. c) 0,25 micres. d) 0,25 nanòmetres. e) 5 nanòmetres.

3. Quin microscopi té major poder de resolució?

a) Electrònic de transmissió. b) De camp clar. c) Confocal. d) De fluorescència. e) De llum polaritzada.

4. L’obertura numèrica d’un objectiu depèn de:

a) La longitud d’ona de la llum. b) L’índex de refracció del medi. c) Els augments de l’ocular. d) L’angle dels raigs refractats per la mostra. e) b i d són certes.

5. L’obertura numèrica:

a) És una funció de la capacitat d’un objectiu per a recollir llum. b) És una funció de la capacitat d’un objectiu per a enfocar. c) Com més obertura numèrica menys poder de resolució. d) Depèn de la longitud d’ona de la llum incident. e) Totes són falses.

16 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

6. Quin microscopi utilitzaries, preferentment, per a comptar ràpidament el nombre d’organismes planctònics d’una mostra d’aigua de mar?

a) Microscopi electrònic de transmissió. b) Microscopi electrònic de rastreig. c) Microscopi de llum polaritzada. d) Microscopi de fluorescència. e) Microscopi de camp fosc.

7. En quin dels microscopis següents es forma la imatge sobre una pantalla fluorescent?

a) Microscopi òptic de camp clar. b) Microscopi òptic de camp fosc. c) Microscopi de contrast de fases. d) Microscopi de fluorescència. e) Microscopi electrònic de transmissió.

8. Per a estudiar el moviment cel·lular utilitzaríem un microscopi:

a) De llum polaritzada. b) De contrast de fases. c) De fluorescència. d) Electrònic de rastreig. e) Electrònic de transmissió.

9. En quin microscopis s’observen sempre les mostres brillants sobre un fons fosc?

a) Microscopi òptic de camp clar. b) Microscopi òptic de camp fosc. c) Microscopi de contrast de fases. d) Microscopi d’interferència. e) Microscopi electrònic de transmissió.

10. Per a determinar l’orientació de les fibres de col·lagen en l’os utilitzaries un microscopi:

a) Confocal. b) D’interferència. c) De llum polaritzada. d) De camp fosc. e) De contrast de fases.

11. Si volem tenyir els citoplasmes cel·lulars en una mostra per a observar-la en un microscopi òptic triarem:

a) Un colorant àcid. b) Un colorant bàsic. c) Un colorant neutre. d) Acetat d’uranil. e) Citrat de plom.

Mètodes en biologia cel·lular i histologia 17

12. L’hematoxilina:

a) Tenyeix les estructures de color rosa. b) Tenyeix el nucli. c) És un colorant amb afinitat per estructures bàsiques. d) Tenyeix el citoplasma. e) Tenyeix preferentment els mitocondris.

13. En una tinció utilitzant hematoxilina i eosina, els citoplasmes es tenyeixen de color:

a) Violeta. b) Rosa. c) Blau. d) Verd. e) Negre.

14. De les substàncies següents, quina és un fixador utilitzat en microscòpia electrònica?

a) Glutaraldehid. b) Formol. c) Òxid de propilè. d) Xilol. e) Alcohol.

15. La fixació per perfusió, respecte a la fixació per immersió, es caracteritza per:

a) Comoditat. b) Facilitat de preparació. c) Rapidesa d’actuació del fixador. d) Totes són certes. e) Cap de les anteriors és correcta.

16. La tècnica de PAS posa de manifest la presència de:

a) DNA. b) Proteïnes. c) Mucopolisacàrids. d) RNA. e) Lípids.

17. En la tècnica histològica, la inclusió serveix per a:

a) Deshidratar la mostra. b) Detenir l’autolisi cel·lular. c) Pegar la mostra en el portaobjectes. d) Endurir la mostra abans de tallar-la. e) Conferir diferent color a diferents estructures.


18. Quin tipus de microscopi hem d’utilitzar per a estudiar les membranes mitjançant criofractura?

a) Electrònic de transmissió. b) De camp fosc. c) De contrast de fases. d) Electrònic de rastreig. e) Confocal.

19. En la tècnica histològica, la fixació es fa per a:

a) Mantenir l’estructura del teixit. b) Detenir l’autolisi cel·lular. c) Impedir la putrefacció. d) Modificar la reactivitat del teixit. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

20. Respecte a la tinció negativa, és cert que:

a) S’utilitza per a l’observació de cèl·lules i molècules carregades negativament.

b) Forma una imatge negativa de la mostra mitjançant un metall pesat que tenyeix les cèl·lules.

c) Utilitza colorants carregats negativament. d) Tenyeix el fons en el qual està l’estructura que es vol observar i

aquesta ressalta. e) Totes les anteriors són certes.

21. En una imatge de microscòpia electrònica de transmissió, contrastada de manera convencional, els nuclèols són:

a) Poc densos als electrons. b) Densos als electrons. c) No es poden observar. d) No es poden contrastar pel mètode convencional. e) Només s’observen mitjançant criofractura.

22. Les membranes cel·lulars, contrastades amb acetat d’uranil i citrat de plom són:

a) Poc denses als electrons. b) Denses als electrons. c) No es poden observar. d) No es poden contrastar pel mètode convencional. e) Només s’observen mitjançant criofractura.

23. Per a estudiar la morfologia vírica quina tècnica NO és adequada?

a) Immunocitoquímica per a microscòpia òptica. b) Ombreig metàl·lic. c) Contrast amb sals de metalls pesants. d) Tinció negativa. e) Totes aquestes tècniques són inadequades.

Mètodes en biologia cel·lular i histologia 19

24. Quina tècnica utilitzaries per a visualitzar les proteïnes de membrana d’un tilacoide?

a) Fluorescència. b) Contrast de fases. c) Contrast amb sals de metalls pesants. d) Criofractura. e) Llum polaritzada.

25. Amb quin microscopi s’ha obtingut la imatge de la Figura 2.1?

a) Microscopi electrònic de transmissió. b) Microscopi de contrast de fases. c) Microscopi confocal. d) Microscopi electrònic de rastreig. e) Microscopi de camp fosc.

26. Amb quina tècnica s’ha obtingut la imatge de la Figura 2.1?

a) Ombreig metàl·lic. b) Criofractura. c) Tinció negativa. d) Contrast convencional per a microscòpia electrònica. e) Tinció convencional per a microscòpia de camp clar.

27. Amb quina tècnica s’ha obtingut la imatge de la Figura 2.2?

a) Ombreig metàl·lic. b) Criofractura. c) Tinció negativa. d) Contrast convencional per a microscòpia electrònica de transmissió. e) Tinció convencional per a microscòpia de camp clar.

28. Amb quina tinció s’ha obtingut la imatge de la Figura 2.3?

a) Nitrat de plata. b) Hematoxilina/eosina. c) PAS. d) Tinció de Nissl. e) Tricròmic de Masson.






Figura 2.1

Figura 2.2

Figura 2.3

Figura 2.4

Figura 2.5

21

3 Membrana plasmàtica i comunicació cel·lular

1. Quin component de la bicapa lipídica és el més abundant?

a) Fosfolípids. b) Colesterol. c) Galactocerebròsids. d) Gangliòsids. e) Es troben tots en la mateixa proporció.

2. Dels següents components de la bicapa lipídica, quin confereix rigidesa a la membrana?

a) Fosfolípids. b) Colesterol. c) Glicolípids. d) Tots per igual. e) Cap d’ells en confereix.

3. Quin component de la membrana li confereix asimetria?

a) Fosfolípids. b) Colesterol. c) Glicolípids. d) Proteïnes. e) Tots els anteriors.

4. Respecte al glicocàlix és cert que:

a) Ajuda a protegir la superfície cel·lular de lesions mecàniques i químiques.

b) Està implicat en fenòmens de reconeixement cel·lular. c) Se situa en la part extracel·lular de la membrana plasmàtica. d) Els oligosacàrids poden estar units a lípids o a proteïnes. e) Totes les afirmacions són certes.


5. Les proteïnes intrínseques:

a) Es localitzen a un costat de la bicapa lipídica i estan unides dèbilment a lípids o a d’altres proteïnes de la membrana.

b) Estan unides per enllaços covalents als lípids ipoden travessar la bicapa lipídica.

c) Se situen en la superfície externa de les cèl·lules eucariotes. d) Poden funcionar com a canals, proteïnes transportadores, receptors,

enzims, etc. e) b i d són certes.

6. La fluïdesa d’una membrana:

a) Depèn de la longitud dels àcids grassos dels fosfolípids. b) Depèn del nombre de dobles enllaços dels àcids grassos. c) És menor com més colesterol posseeix. d) Disminueix si disminueix la temperatura. e) Totes les afirmacions són correctes.

7. A temperatures baixes tendeix a disminuir la fluïdesa de la membrana plasmàtica. Per a evitar-ho, la cèl·lula sintetitzarà un major nombre de fosfolípids amb:

a) Àcids grassos de cadena curta. b) Àcids grassos amb dobles enllaços. c) Àcids grassos sense dobles enllaços. d) a i b són certes. e) a i c són certes.

8. Travessa la membrana cel·lular mitjançant difusió passiva:

a) Na+. b) Cl-. c) Glucosa. d) O2. e) ATP.

9. De les següents molècules quina o quines travessen la membrana cel·lular a través de canals:

a) ATP. b) Diòxid de carboni. c) Ions de calci. d) Oxigen. e) Glucosa.

10. Els canals poden ser regulats per:

a) Lligand. b) Voltatge. c) Mecànicament. d) Receptors associats a proteïnes G. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

Membrana plasmàtica i comunicació cel·lular 23

11. Respecte als canals iònics és cert que:

a) Intervenen en el transport passiu. b) Formen porus que travessen la bicapa lipídica. c) Poden existir en dues conformacions, oberta i tancada. d) L’obertura i el tancament estan regulats, generalment. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

12. Els canals intervenen en:

a) El transport de grans macromolècules. b) El transport actiu. c) El transport passiu. d) El procés d’endocitosi. e) El procés de pinocitosi.

13. Respecte a l’endocitosi és cert que:

a) És un procés pel qual una cèl·lula capta macromolècules extracel·lulars.

b) Les molècules endocitades solen acabar en els lisosomes. c) Pot tenir lloc com a resposta a senyals extracel·lulars. d) La clatrina intervé en l’endocitosis vehiculada per receptor. e) Totes les anteriors són certes.

14. De les proteïnes següents, quina pot participar en la formació de vesícules d’endocitosi:

a) Ubiqüitina. b) Xaperona. c) Clatrina. d) Proteïna G. e) c i d són certes.

15. La pinocitosi és:

a) El transport de partícules grans a través de la membrana. b) El transport de material líquid a través de la membrana. c) El transport d’ions a través de la membrana. d) El transport de polisacàrids a través de la membrana. e) Totes les afirmacions anteriors són falses.

16. La incorporació de colesterol en les cèl·lules té lloc mitjançant:

a) Fagocitosi. b) Endocitosivehiculada per receptor. c) Pinocitosi. d) Difusió simple. e) Proteïnes transportadores.


17. Què és la clatrina?

a) Un enzim hidrolític que participa en els processos de fagocitosi. b) Un enzim present en els peroxisomes. c) Una proteïna que produeix una coberta proteica que contribueix a la

formació de vesícules d’endocitosi. d) Un glicolípid de la membrana plasmàtica. e) Una proteïna que intervé en el manteniment desplegat d’una proteïna

per a la translocació a través de la membrana. 18. Les cascades de transducció del senyal es caracteritzen per:

a) L’amplificació. b) Poden ser modulades. c) Poden afectar a diverses dianes cel·lulars. d) Transmeten el senyal des del receptor fins a la diana cel·lular. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

19. Respecte a la comunicació cel·lular, assenyala l’afirmació correcta:

a) Cada cèl·lula animal només respon a un tipus de senyal extracel·lular. b) Una mateixa molècula senyal pot induir respostes diferents en cèl·lules

diana diferents. c) L’amplificació del senyal només es pot produir quan les molècules de

senyalització extracel·lular s’uneixen a receptors de la superfície cel·lular.

d) Una única molècula senyal només pot desencadenar una única resposta.

e) Totes les respostes anteriors són falses. 20. Les proteïnes G trimèriques:

a) Són proteïnes integrals de la membrana. b) S’associen a oligosacàrids del glicocàlix. c) Les tres subunitats tenen activitat GTPasa. d) S’activen quan el receptor de membrana s’uneix al lligand i en canvia

la conformació. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

21. Les proteïnes G trimèriques:

a) S’associen amb receptors intracel·lulars. b) S’inactiven quan el receptor s’uneix a la molècula senyal. c) S’inactiven perquè la subunitat alfa té propietat GTPasa. d) Quan estan actives, les tres subunitats es troben unides. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

22. En quin dels sistemes de segons missatgers es produeix una eixida massiva de calci des del reticle endoplasmàtic

a) Sistema de l’AMPc. b) Sistema del’IP3. c) Sistema del DAG. d) Sistema de l’àcid araquidònic. e) En cap dels sistemes anteriors.

Membrana plasmàtica i comunicació cel·lular 25

23. Un senyal paracrí es caracteritza per:

a) És alliberat directament a la sang i pot ser distribuït per tot l’organisme.

b) Actua sobre cèl·lules diana localitzades a gran distància de la cèl·lula que el produeix.

c) És alliberat al medi extracel·lular i actua sobre cèl·lules situades a prop de la cèl·lula que el produeix.

d) Actua sobre la mateixa cèl·lula que l’allibera per a controlar-hi l’activitat.

e) Actua mitjançant unions cel·lulars localitzades entre les cèl·lules implicades en la senyalització.

24. Un senyal autocrí:

a) És alliberat directament a la sang i pot ser distribuït per tot l’organisme.

b) Actua sobre cèl·lules diana localitzades a gran distància de la cèl·lula que el produeix.

c) És alliberat al medi extracel·lular i actua sobre cèl·lules situades a propde la cèl·lula que el produeix.


e) Actua mitjançant unions cel·lulars localitzades entre les cèl·lules implicades en la senyalització.

25. Respecte a l’AMPc és cert que:

a) Actua desfosforilant proteïnes per a regular-ne l’activitat. b) Actua fosforilant proteïnes pera regular-ne l’activitat. c) Tarda a degradar-seperquè la seua activitat es puga prolongar en el

temps. d) S’uneix directament a factors de transcripció i activa els gens. e) S’uneix a receptors citosòlics que el condueixen al nucli per a

l’activació de gens.

27

4 El citosol i el ribosoma

1. Els proteasomes són:

a) Proteïnes oligomèriques que participen en la síntesi de proteïnes. b) Complexos proteics que degraden proteïnes. c) Proteïnes que intervenen en el plegament d’altres proteïnes. d) Complexos proteics que intervenen en la formació dels ribosomes. e) Proteïnes que intervenen en la endocitosi vehiculada per receptor.

2. La ubiqüitina és:

a) Una proteïna oligomèrica que participa en la comunicació cel·lular mitjançant la unió a receptors de membrana.

b) Una proteïna que marca les proteïnes que han de ser degradades en els proteasomes.

c) Una proteïna que participa en el plegament d’altres proteïnes o que les manté en una conformació dèbilment plegada.

d) Un complex proteic que participa en la formació dels ribosomes. e) Una proteïna que participa en l’endocitosi vehiculada per receptor.

3. El plegament de les proteïnes del citosol la duen a terme per un grup de proteïnes anomenades:

a) Ubiqüitines. b) Xaperones. c) Clatrines. d) MAP. e) Citocalasines.

4. El sistema de degradació de proteïnes a través de la ubiqüitina actua sobre:

a) Proteïnes mal plegades o danyades. b) Proteïnes amb una vida mitjana curta. c) Totes les proteïnes que s’han de destruir. d) Només a i b són certes. e) a, b i c són certes.

28 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia 5. Les xaperones són proteïnes que:

a) Intervenen en el plegament de les altres proteïnes de la cèl·lula afavorint que adquirisquen la conformació biològicament activa.

b) Mantenen algunes proteïnes en una conformació dèbilment plegada. c) Es troben en cèl·lules eucariotes i procariotes. d) Poden unir-se a pèptids i proteïnes danyades per diversos tipus

d’agressions i els faciliten la reparació o la degradació. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

6. Els ribosomes es troben:

a) Lliures en el citosol. a) b)Associats a la membrana nuclear externa. b) Associats al reticle endoplasmàtic rugós. c) En els mitocondris d) Totes les respostes anteriors són correctes.

7. Respecte als ribosomes quina localització és incorrecta?

a) En la matriu mitocondrial. b) Units a la membrana plasmàtica. c) Units a la membrana del reticle endoplasmàtic. d) Lliures en el citoplasma. e) En l’estroma del cloroplast.

8. Els ribosomes de les cèl·lules procariotes tenen dues subunitats amb un coeficient de sedimentació de:

a) 30 S i 50 S. b) 30 S i 60 S. c) 40 S i 50S. d) 40 S i 60S. e) 70 S i 80 S.

9. Els ribosomes de les cèl·lules eucariotes tenen dues subunitats amb un coeficient de sedimentació de:

a) 30 S i 50 S. b) 30 S i 60 S. c) 40 S i 50S. d) 40 S i 60S. e) 70 S i 80 S.

10. Els codons són triplets de bases de:

a) La subunitat gran del ribosoma. b) La subunitat petita del ribosoma. c) El tRNA. d) El mRNA. e) Les aminoacil-tRNA-sintetases.

El citosol i el ribosoma 29

11. La destinació de les proteïnes sintetitzades pels ribosomes en el citosol és:

a) El citosol. b) La membrana plasmàtica. c) El reticle endoplasmàtic. d) Els lisosomes. e) La secreció.

12. La peptidil-transferasa és:

a) Un enzim citosòlic. b) Una proteïnade la subunitat gran del ribosoma. c) Una proteïna del tRNA. d) L’enzim que esterifica els aminoàcids amb el tRNA. e) L’enzim que transporta els aminoàcids al ribosoma.

13. Assenyaleu l’afirmació correcta:

a) Les dues subunitats ribosòmiques contenen diferents rRNA i proteïnes.

b) Quan acaba la síntesi de proteïnes les dues subunitats se separen. c) Els ribosomes de procariotes són més petits que els d’eucariotes. d) Les dues subunitats s’uneixen quan s’inicia la síntesi de proteïnes. e) Totes les anteriors són certes.

14. Assenyaleu l’enunciat incorrecte:

a) Durant la síntesi de proteïnes el primer aminoàcid es col·loca en el lloc P.

b) L’enllaç peptídic es forma durant la fase d’elongació de la síntesi de proteïnes.

c) La informació per a la síntesi dels rRNA resideix en l’organitzador nucleolar.

d) El cloramfenicol inhibeix la síntesi de proteïnes en procariotes. e) Les proteïnes ribosòmiques se sintetitzen en el nuclèol.

15. Assenyaleu la resposta correcta:

a) Els aminoàcids es col·loquen segons un ordre definit pel tRNA. b) Durant la fase d’elongació, el nou aminoàcid es col·loca en el lloc P. c) La fase final de la síntesi de proteïnes requereix factors

d’alliberament. d) Els aminoàcids són transportats fins als ribosomes per aminoacil-

tRNA sintetases. e) La peptidil-transferasa és un enzim citosòlic.


a) Els aminoàcids es col·loquen segons un ordre definit per l’anticodó del tRNA.

b) Els aminoàcids són transportats fins al ribosoma per aminoacil-tRNA sintetases.

c) El codó iniciador de la síntesi de proteïnes és sempre el mateix: formil metionina per a procariotes i metionina per a eucariotes.


d) Durant la fase d’elongació, l’aminoacil-tRNA es col·loca en el lloc P. e) Totes les anteriors són falses.

17. El reconeixement i la unió de l’aminoàcid que correspon a cada tRNA és efectuat per:

a) L’anticodó del tRNA. b) El codó del mRNA. c) La subunitat gran del ribosoma. d) El tRNA que correspon a l’aminoàcid. e) Les aminoacil-tRNA-sintetases.

18. Les molècules de aminoacil-tRNA s’uneixen al centre A del ribosoma en l’etapa de:

a) Iniciació. b) Elongació. c) Terminació. d) a i b són correctes. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

19. Si durant un experiment canviem la cisteïna que porta un tRNA per l’alanina, quan tinga lloc la síntesi de proteïnes, què ocorrerà amb la cadena polipeptídica que es forme?

a) En el lloc de la cisteïna hi haurà alanina, i la proteïna serà distinta de la ques’hauria d’haver format.

b) L’alanina no podrà unir-se a la cadena naixent i la síntesi de proteïnes es detindrà.

c) L’anticodódel tRNA no reconeixerà el codó corresponent en el mRNA i la síntesi de proteïnes no tindrà lloc.

d) El tRNA no podrà ser reconegut pel ribosoma i no podrà sintetitzar-se la proteïna.

e) El tRNA serà immediatament hidrolitzat i se’n sintetitzarà un altre de nou.

20. Durant la síntesi de proteïnes, el mRNA:

a) Reconeix específicament l’aminoàcid al qual ha d’unir-se. b) Porta la informació del DNA i la duu al citosol. c) Forma part de l’estructura de la subunitat petita del ribosoma. d) S’uneix a la peptidil-transferasa per a la formació de l’enllaç peptídic. e) Totes les afirmacions anteriors són falses.

31

5 El citoesquelet i les unions cel·lulars

1. Els microtúbuls estan formats per subunitats de tubulina en forma d’heterodímers que s’uneixen per a formar :.... protofilaments:

a) 3 b) 13 c) 9 d) 8 e) 25

2. Quina funció és pròpia dels microtúbuls?

a) Lliscament de la cèl·lula sobre un substrat. b) Moviments dels cromosomes. c) Reorganització de l’embolcall nuclear després de la mitosi. d) Formació de bandes d’adhesió. e) Secreció cel·lular.

3. Els microtúbuls estan implicats en:

a) El moviment de cilis i de flagels. b) La formació de microvil·li. c) La divisió del citoplasma durant la mitosi. d) La formació d’unions cel·lulars d’ancoratge. e) La contracció muscular.

4. Basant-te en l’estructura i la funció de les cèl·lules següents, quina cèl·lula presentarà una major densitat de microtúbuls?

a) Una cèl·lula epitelial. b) Un espermatozoide. c) Un òvul. d) Una cèl·lula muscular. e) Un bacteri.


5. L’estructura del centríol està formada per:

a) 9 parells de microtúbuls. b) 9 parells de microtúbuls i un parell central. c) 9 tríades de microtúbuls i un parell central. d) 9 tríades de microtúbuls. e) Cap de les respostes anteriors és correcta.

6. En l’estructura d’un cili, la nexina uneix:

a) Els microtúbuls A i B d’un mateix parell. b) Els doblets de microtúbuls adjacents que en formen l’axonema. c) Els braços interns i externs de dineïna. d) Els radis interns. e) El parell central de microtúbuls.

7. L’axonema d’un cili està format per:

a) 9 parells de microtúbuls. b) 9 triplets de microtúbuls. c) 9 parells de microtúbuls i un parell central. d) 9 parells de microfilaments i un parell central. e) 9 parells de microtúbuls i una estructura proteica en forma de roda de

carro. 8. Els cilis, respecte dels flagels:

a) Són més curts. b) Són més nombrosos. c) Manquen de parell de microtúbuls central. d) a i b són correctes. e) a, b i c són correctes.

9. Quin mecanisme és responsable dels moviments dels cilis i dels flagels?

a) La quinesina movent-se sobre els microfilaments. b) La dineïna movent-se sobre els microfilaments. c) La dineïna movent-se sobre els microtúbuls. d) La miosina lliscant-se sobre l’actina. e) La contracció de l’actina.

10. En l’axonema dels flagels:

a) Els microtúbuls centrals són complets. b) El microtúbul B és incomplet. c) Els braços de dineïna s’originen en el microtúbul A. d) La nexina uneix els microtúbuls A i B de parells de microtúbuls

adjacents. e) Totes són correctes.

El citoesquelet i les unions cel·lulars 33

11. El centrosoma és:

a) Una constricció del cromosoma que uneix les dues cromàtides. b) Un centre organitzador de microtúbuls. c) Un octet d’histones envoltats de DNA de 146 pb. d) Una estructura del cromosoma que s’uneix als microtúbuls del fus

mitòtic. e) El centre de la cèl·lula.

12. L’addició de colquicina a una cèl·lula produeix:

a) Canvi de la forma cel·lular. b) Detenció de la mitosi. c) Síntesi de tubulina. d) Activació de la síntesi proteica. e) Polimerització de l’actina.

13. El taxol és un fàrmac que s’uneix fortament als microtúbuls i impedeix la pèrdua d’unitats de tubulina. D’aquesta manera impedeix la divisió de les cèl·lules, per la qual cosa mata de forma preferent les cèl·lules tumorals que es divideixen molt ràpidament. Quin creus pot ser el mecanisme molecular de l’acció del taxol sobre els microtúbuls?

a) Els microtúbuls del fus mitòtic perden la rigidesa necessària. b) Per a ser funcionals, els microtúbuls han de poder mantenir un

equilibri entre la polimerització i la despolimerització d’unitats de tubulina.

c) Les cèl·lules no poden dividir-se perquè no pot tenir lloc la divisió del citoplasma.

d) Totes les anteriors són certes. e) Cap de les anteriors és certa.

14.Què és la quinesina?

a) Una proteïna present en els contactes focals. b) Una proteïna que participa en mecanismes de transport a través de

membrana. c) Una proteïna motora que es desplaça al llarg dels microtúbuls. d) Una droga que provoca la despolimerització dels microtúbuls. e) Una proteïna associada a l’actina.

15. Què és la dineïna?

a) Una proteïna present en els contactes focals. b) Una proteïna que participa en mecanismes de transport a través de

membrana. c) Una proteïna motora que es desplaça al llarg dels microtúbuls. d) Una droga que provoca la despolimerització dels microtúbuls. e) Una proteïna associada a l’actina.


16. Els filaments d’actina són responsables de:

a) La formació de bandes d’adhesió. b) La contracció muscular. c) La citocinesi. d) El lliscament cel·lular sobre un substrat e) Totes les respostes anteriors són correctes.

17. Les citocalasines són drogues que interfereixen amb la polimerització de l’actina. Si s’afegeix citocalasina a un cultiu de cèl·lules de mamífer que acaben de començar la mitosi, què és el més probable que ocórrega?

a) Les cèl·lules es detindran en metafase. b) Les cèl·lules cessaran el metabolisme i moriran. c) Les cèl·lules no podran fer la citocinesi. d) Les cèl·lules es detindran en la profase. e) Les cèl·lules continuaran el seu cicle normal.

18. La importància de la polimerització i despolimerització de l’actina es comprova mitjançant els efectes de les citocalasines, drogues que quan s’uneixen a l’actina bloquegen la polimerització. Quina funció o funcions cel·lulars no es podran dur a terme després de tractar les cèl·lules amb citocalasina?

a) La formació de prolongacions en la superfície cel·lular. b) El lliscament de la cèl·lula. c) La citocinesi. d) a i b. e) No es podran dur a terme cap dels processos anteriors.

19. De les cèl·lules següents, l’actina serà més abundant en:

a) Un espermatozoide. b) Una cèl·lula muscular cardíaca. c) Un fibroblast. d) Un limfòcit. e) Una cèl·lula vegetal.

20. El citoesquelet del microvil·li de les cèl·lules intestinals està format per:

a) Filaments d’actina. b) Microtúbuls. c) Miosina. d) Filaments intermedis. e) Cap de les respostes anteriors és certa.

21. Quins filaments intermedis són abundants en les cèl·lules epitelials?

a) Neurofilaments. b) Vimentina. c) Desmina. d) Queratina. e) c i d.


22. Els filaments intermedis estan implicats en la formació de les unions cel·lulars següents:

a) Desmosomes. b) Hemidesmosomes. c) Bandes d’adhesió. d) a i b són certes. e) Totes són certes.

23. La unitat estructural dels filaments intermedis que contribueix a la polimerització està formada per ... molècules:

a) 2 b) 4 c) 6 d) 8 e) 10

24. La làmina nuclear és una xarxa de:

a) Filaments d’actina. b) Filaments de miosina. c) Citoqueratines. d) Filaments intermedis. e) Protofilaments de tubulina formant una làmina quadrangular.

25. Basant-te en l’estructura i la funció de les cèl·lules següents, quina cèl·lula presentarà una major densitat de filaments intermedis?

a) Una cèl·lula epitelial. b) Un espermatozoide. c) Un òvul. d) Una cèl·lula vegetal. e) Un bacteri.

26. En quin tipus d’unió cel·lular hi ha elements del citoesquelet?

a) Unions d’oclusió. b) Plasmodesmes. c) Unions gap. d) Contactes focals. e) Formen part de tots els tipus d’unions cel·lulars.

27. Els plasmodesmes de les cèl·lules vegetals són:

a) Unions d’oclusió. b) Unions d’ancoratge. c) Unions de comunicació. d) Contactes focals. e) Unions entre la cèl·lula i la matriu extracel·lular.


28. En quines unions cel·lulars hi ha filaments d’actina?

a) Desmosomes. b) Bandes d’adhesió. c) Hemidesmosomes. d) Unions gap. e) En totes les unions anteriors.

29. En quina o quines unions cel·lulars s’uneix la cèl·lula a la matriu extracel·lular?

a) Els contactes focals. b) Els desmosomes. c) Els hemidesmosomes. d) Les bandes d’adhesió. e) Les respostes a i c són certes.

30. La desmogleïna és una proteïna d’adhesió cel·lular característica de:

a) Unions gap. b) Bandes d’adhesió. c) Contactes focals. d) Desmosomes. e) En cap de les unions anteriors.

31. En quin tipus d’unió cel·lular s’uneixen les membranes de les cèl·lules contigües a través de connexons?

a) Unions gap. b) Unions d’oclusió. c) Desmosomes. d) Hemidesmosomes. e) c i d són certes.

32. En les cèl·lules de l’epiteli intestinal, immediatament sota el microvil·li hi ha un tipus d’unió cel·lular que segella les cèl·lules per a impedir el flux de metabòlits atravésseu. Aquestes unions són:

a) Unions gap. b) Unions d’oclusió. c) Unions d’ancoratge. d) En totes. e) En cap.


33. De les següents especialitzacions de la superfície cel·lular, en quina o quines les membranes de les cèl·lules contigües s’hi troben unides mitjançant filaments intermedis?

a) Unions gap. b) Unions d’oclusió. c) Desmosomes. d) Hemidesmosomes. e) c i d són certes.

34. Quina unió cel·lular permet el pas d’ions i de petites molècules hidrosolubles entre dues cèl·lules adjacents?:

a) Desmosoma. b) Hemidesmosoma. c) Unió gap. d) Unió d’oclusió. e) Banda d’adhesió

35. Quina unió connecta els filaments de queratina de dues cèl·lules:

a) Desmosoma. b) Hemidesmosoma. c) Unió gap. d) Unió d’oclusió. e) Banda d’adhesió.

39

6 Endomembranes

1. Una cèl·lula amb un reticle endoplasmàtic rugós molt desenvolupat tindrà funció de:

a) Protecció. b) Absorció. c) Secreció. d) Contracció. e) La quantitat de reticle endoplasmàtic rugós no té relació amb la

funció cel·lular. 2. L’emmagatzematge de calci és una funció de:

a) Lisosomes. b) Peroxisomes. c) Reticle endoplasmàtic llis. d) Complex de Golgi. e) Reticle endoplasmàtic rugós.

3. De les cèl·lules següents, en quina estarà més desenvolupat el complex de Golgi:

a) Una cèl·lula muscular esquelètica. b) Una cèl·lula caliciforme de la tràquea. c) Una cèl·lula glandular que sintetitza hormones esteroides. d) Un espermatozoide. e) Un limfòcit.

4. Una cèl·lula amb un abundant reticle endoplasmàtic llis estarà implicada en la:

a) Síntesi de fosfolípids. b) Síntesi de proteïnes destinades al citosol. c) Síntesi de proteïnes destinades a la secreció. d) Síntesi de proteïnes de membrana. e) Degradació dels àcids grassos.

5. Les proteïnes intrínseques de la membrana plasmàtica se sintetitzen en:

a) Els ribosomes lliures del citosol. b) Els ribosomes adherits a les membranes del reticle endoplasmàtic. c) La cara interna de la membrana plasmàtica.


d) La cara externa de la membrana plasmàtica. e) Els endosomes.

6. Les proteïnes destinades a desenvolupar la funció en el citosol se sintetitzen en:

a) Els ribosomes lliures del citosol. b) Els ribosomes adherits a les membranes del reticle endoplasmàtic. c) La cara interna de la membrana plasmàtica. d) La cara externa de la membrana plasmàtica. e) Els endosomes.

7. La partícula de reconeixement del senyal (SRP, de signal recognition particle):

a) És una proteïna estructural del reticle endoplasmàtic rugós. b) És una proteïna que participa en el reconeixement de senyals

extracel·lulars i participa en la comunicació cel·lular. c) És una proteïna citosòlica que reconeix determinades seqüències de les

proteïnes que han de ser sintetitzades en el reticle endoplasmàtic rugós.

d) Participa en el reconeixement de vesícules per a la posterior fusió amb la membrana plasmàtica i provocar l’exocitosi.

e) Participa en el reconeixement de les proteïnes que han de ser glicosilades en el complex de Golgi.

8. El dolicol participa en la:

a) Glicosilació de proteïnes en el reticle endoplasmàtic rugós. b) Glicosilació de proteïnes en el complex de Golgi. c) Síntesi de fosfolípids. d) Síntesi de proteïnes perifèriques de la membrana plasmàtica. e) Formació de vesícules d’endocitosi.

9. Una cèl·lula incapaç de sintetitzar dolicol, quines reaccions bioquímiques tindrà alterades?

a) El cicle de Krebs. b) La β-oxidació dels àcids grassos. c) La síntesi de proteïnes. d) La glicosilació de proteïnes. e) La glicòlisi.

10. Els substrats que han de ser modificats en el complex de Golgi hi entren a través de:

a) Vesícules de secreció. b) La XarxaTrans Golgi. c) Els sàculs medis. d) Els sàculs trans. e) Vesícules de transferència.

Endomembranes 41 11. Una cèl·lula secretora d’hormones esteroides (derivades del colesterol) tindrà molt desenvolupat:

a) El complex de Golgi. b) Els lisosomes. c) El reticle endoplasmàtic rugós. d) El reticle endoplasmàtic llis. e) Els peroxisomes.

12. Quina funció no és pròpia del reticle endoplasmàtic llis:

a) Emmagatzematge de calci. b) Síntesi d’hormones esteroides. c) Desintoxicació cel·lular. d) Glicosilació de proteïnes. e) Síntesi de lípids.

13. Els dictiosomes són estructures membranoses del:

a) Reticle endoplasmàtic llis. b) Reticle endoplasmàtic rugós. c) Lisosoma. d) Mitocondris. e) Complex de Golgi.

14. Respecte al complex de Golgi, assenyaleu la resposta correcta:

a) La classificació de proteïnes segons la destinació es fa en la cara cis. b) Està molt desenvolupat en les cèl·lules secretores de mucopolisacàrids. c) Les vesícules de transferència estan properes a la cara trans. d) Totes les anteriors són certes. e) Totes les anteriors són falses.

15. La clatrina està involucrada en la:

a) Formació de vesícules procedents del complex de Golgi. b) Síntesi de lipoproteïnes. c) Unió entre el reticle endoplasmàtic i el mitocondri. d) Formació de vesícules de transferència. e) Cap de les respostes anteriors és certa.

16. Els enzims que afegeixen galactosa en el complex de Golgi es localitzen en les cisternes:

a) Cis. b) Mitjanes. c) Trans. d) En les cisternes cis i trans. e) En totes les cisternes.


17. Quins enzims predominen en el complex de Golgi:

a) Catalases. b) Peptidil-transferasa. c) Urat-oxidasa. d) Glicosiltransferases. e) Enzims hidrolítics.

18. S’anomena dictiosoma:

a) Cadascun dels sàculs del complex de Golgi. b) La unió de les vesícules de transferència amb la cara cis del complex

de Golgi. c) La unitat morfològica i funcional del complex de Golgi constituïda per

un conjunt de cisternes apilades i de vesícules. d) El conjunt de sàculs cis i trans del complex de Golgi. e) Cap de les respostes anteriors és correcta.

19. La glicosilació, sulfatació i fosforilació de proteïnes té lloc en:

a) El reticle endoplasmàtic rugós. b) El citosol. c) Els lisosomes. d) El complex de Golgi. e) El reticle endoplasmàtic llis.

20. La glicosilació de proteïnes s’inicia en:

a) Vesícules de transició del reticle endoplasmàtic . b) Els sàculs de la cara cis del complex de Golgi. c) La cara extracel·lular de la membrana plasmàtica. d) La part citosòlica de les membranes del reticle endoplasmàtic. e) La cara luminal de les membranes del reticle endoplasmàtic.

21. La síntesi de fosfolípids s’inicia en:

a) Vesícules de transició del reticle endoplasmàtic. b) Els sàculs de la cara cis del complex de Golgi. c) La cara extracel·lular de la membrana plasmàtica. d) La part citosòlica de les membranes del reticle endoplasmàtic. e) La cara luminal de les membranes del reticle endoplasmàtic.

22. En quin orgànul té lloc l’oxidació de substrats amb la posterior formació de peròxid d’hidrogen, que al seu torn és eliminat formant aigua i oxigen?

a) Lisosomes. b) Peroxisomes. c) Autofagolisosomes. d) Endosomes. e) Reticle endoplasmàtic llis.

Endomembranes 43 23. La degradació d’orgànuls per autofàgia necessita la unió d’endosomes amb:

a) Cisternes del complex de Golgi que envolten la part de la cèl·lula que ha de degradar-se.

b) Peroxisomes que emboliquen la part de la cèl·lula que s’ha de degradar.

c) Túbuls del reticle endoplasmàtic que envolten la part de la cèl·lula que s’ha de degradar.

d) Vesícules d’endocitosi. e) Vesícules procedents del complex de Golgi.

24. Les vesícules que contenen els enzims lisosomals procedeixen de:

a) Mitocondris. b) Complex de Golgi. c) Reticle endoplasmàtic. d) Peroxisomes. e) Endosomes.

25. Un macròfag que mitjançant fagocitosi elimina cossos estranys en l’organisme, de vegades acaba digerint els seus propis components envellits. Quin nom reben aquest tipus de vesícules?

a) Fagosomes. b) Endosomes. c) Vesícules de pinocitosi. d) Autofagosomes. e) Vesícules d’endocitosi.

45

7 Mitocondri i cloroplast

1. La teoria endosimbiòntica sobre l’origen dels mitocondris postula que aquests orgànuls es van originar a partir de:

a) La simbiosi de dos organismes eucariotes. b) La simbiosi entre cianofícies primitives i una cèl·lula eucariota. c) La fusió de dos organismes procariotes. d) Proteobacteris alfa associats amb una cèl·lula eucariota primitiva. e) Totes les anteriors són falses.

2. Dels enunciats següents és fals que:

a) Els mitocondris estan associats al reticle endoplasmàtic. b) Són orgànuls mòbils. c) El nombre de mitocondris és constant per a un tipus cel·lular. d) Es localitzen en zones ATP-depenents. e) Poden canviar de forma.

3. Entre els següents processos metabòlics n’hi ha un que no té lloc al mitocondri. De quin procés es tracta?:

a) La biosíntesi d’algunes proteïnes de la cadena respiratòria. b) L’oxidació d’aminoàcids i d’àcids grassos. c) La biosíntesi de la glucosa. d) La fosforilació oxidativa. e) El cicle de Krebs.

4. Els enzims que formen part de la cadena respiratòria es localitzen en:

a) L’estroma. b) La membrana mitocondrial interna. c) La matriu mitocondrial. d) L’espai intermembranós. e) La membrana mitocondrial externa.

5. Es localitzen en la membrana mitocondrial externa:

a) Els enzims del cicle de Krebs. b) L’ATP sintetasa mitocondrial. c) Els enzims que intervenen en la duplicació del DNA mitocondrial. d) Els enzims que intervenen en la síntesi de proteïnes mitocondrials. e) Les proteïnes transportadores de diversos metabòlits.


6.Es localitzen en la membrana mitocondrial interna:

a) Els enzims que intervenen en el cicle de Krebs. b) L’ATP sintetasa mitocondrial. c) Els enzims de la cadena respiratòria. d) a i b són certes. e) b i c són certes.

7. En quina part del mitocondri té lloc el cicle de Krebs?

a) En la membrana externa. b) En la membrana interna. c) En l’espai intermembranós. d) En la matriu. e) En b i d.

8. L’últim acceptor d’electrons durant la respiració mitocondrial és:

a) H2O b) NAD+ c) FAD d) ATP e) O2

9. Com a conseqüència del transport electrònic de la cadena respiratòria, la matriu mitocondrial:

a) S’acidifica (augmenta la concentració de protons). b) S’alcalinitza (disminueix la concentració de protons). c) Incrementa la concentració d’ATP. d) Incrementa la concentració de NADH. e) Incrementa la concentració de glúcids.

10. L’ATP sintetasa produeix ATP utilitzant com a font directa d’energia:

a) L’energia de la conversió de piruvat a acetil CoA. b) L’energia de l’oxidació del piruvat per a produir CO2 i H2O. c) L’energia del gradient de protons creat entre la matriu i l’espai

intermembranós. d) L’energia derivada de la ruptura de NADH i FADH2. e) L’energia derivada de l’oxidació dels substrats del cicle de Krebs.

11. La major producció d’ATP durant el metabolisme aerobi es produeix quan els electrons es transfereixen des de __________ i _________ fins a _________.

a) NADH, O2, FADH2 b) FADH2, NADH, H2O c) FADH2, O2, NADH d) O2, FADH2, NADH e) FADH2, NADH, O2

Mitocondri i cloroplast 47

12. El DNA mitocondrial codifica:

a) tRNA mitocondrials. b) rRNA mitocondrials. c) Subunitats de la ATP sintetasa. d) Subunitats de proteïnes de la cadena respiratòria. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

13. Respecte a la importació de proteïnes mitocondrials és fals que:

a) Requereix factors citosòlics com les Hsp70. b) Aquestes proteïnes posseeixen seqüències de reconeixement en

l’extrem aminoterminal. c) Han de mantenir una conformació plegada. d) Requereix la presència, en la matriu, de Hsp70 i Hsp60 mitocondrials. e) La seqüència de reconeixement és escindida en finalitzar la

importació. 14. Dels enunciats següents és fals que:

a) Els ribosomes mitocondrials són 70 S. b) Els mitocondris són orgànuls presents en cèl·lules eucariotes animals i

vegetals. c) Els mitocondris es dupliquen durant la mitosi. d) La membrana interna és rica en colesterol. e) Totes les anteriors són certes.

15. La teoria endosimbiòntica sobre l’origen dels cloroplastos postula que aquests orgànuls es van originar a partir de:

a) La simbiosi de dos organismes eucariotes. b) La simbiosi entre cianofícies primitives i una cèl·lula eucariota. c) La fusió de dos organismes procariotes. d) Proteobacteris alfa associats amb una cèl·lula eucariota primitiva. e) Totes les anteriors són falses.

16. Respecte al cromoplast, assenyaleu l’afirmació correcta:

a) Només conté pigments no assimiladors. b) Són abundants en cèl·lules de fruits madurs. c) És un plastidi que conté pigments carotenoides. d) Poden derivar de cloroplastos o de proplastos e) Totes les afirmacions anteriors són correctes.

17. Els etioplastos:

a) Són plastidis incapaços de fotosintetitzar. b) Són plastidis que es desenvolupen en plantes que creixen en absència

de llum. c) Són plastidis que actuen com a reservoris de midó, de lípids o de

proteïnes. d) Es troben en arrels i altres teixits no fotosintètics de les plantes e) a i b són correctes.


18. Els amiloplastos son:

a) Molt abundants en el parènquima amilaci. b) Birefringents i es tenyeixen amb la solució de Lugol. c) Incolors incapaços de fotosintetitzar. d) Plastidis que actuen com a reservoris de midó. e) Totes les afirmacions anteriors són correctes.

19. Respecte al cloroplast, assenyaleu la resposta correcta:

a) Els pigments fotosintètics es localitzen en les membranes tilacoïdals. b) S’anomena grana al conjunt de tilacoides apilats. c) Els enzims que redueixen el CO2 es localitzen en l’estroma. d) L’ATP sintetasa es localitza en les membranes tilacoïdals. e) Totes les afirmacions anteriors són correctes.

20. Respecte al cloroplast, assenyaleu la resposta correcta:

a) Els cloroplastos són característics de totes les cèl·lules eucariotes. b) En l’estroma es localitzen els enzims que participen en la síntesi de

proteïnes del cloroplast. c) La cadena fotosintètica es localitza en l’estroma. d) Els cloroplastos presenten DNA circular unit a histones. e) Està envoltat per una membrana que s’invagina cap a l’interior.

21. Assenyaleu l’enunciat correcte:

a) Com els vegetals tenen cloroplasts, no necessiten mitocondris. b) En la fotosíntesi es produeixen electrons d’alta energia quan la llum solar a) és absorbida per la clorofil·la. b) En l’estroma del cloroplast es genera CO2 a partir de carbohidrats. c) L’ATP sintetasa del cloroplast es localitza en l’embolcall, amb la part

catalítica dirigida cap a l’estroma. d) Totes les respostes anteriors són falses

22. Com a conseqüència del transport electrònic de la cadena fotosintètica, el lumen dels tilacoides:

a) S’acidifica (augmenta la concentració de protons). b) S’alcalinitza (disminueix la concentració de protons). c) Incrementa la concentració d’ATP. d) Incrementa la concentració de NADH. e) Incrementa la concentració de carbohidrats.

23. Els fotosistemes es localitzen en:

a) L’estroma. b) L’embolcall del cloroplast. c) La membrana dels tilacoides. d) L’espai intratilacoïdal. e) Els cromoplasts.

Mitocondri i cloroplast 49

24. La font general de l’energia per a la fotosíntesi és:

a) L’energia del transport electrònic. b) L’energia alliberada quan s’oxida l’aigua i es produeix l’oxigen. c) L’energia produïda per la hidròlisi de l’ATP. d) L’energia lluminosa del sol. e) L’energia dels transportadors d’electrons reduïts NADH i FADH2.

25. Segons el balanç global de la fotosíntesi, els electrons de l’aigua s’utilitzen per a reduir a:

a) Glucosa. b) CO2. c) O2. d) Clorofil·la. e) NADPH.

51

8 El nucli

1. L’espai perinuclear separa:

a) La membrana nuclear interna i el nuclèol. b) La membrana nuclear interna i l’externa. c) La membrana nuclear externa i el citoplasma. d) La membrana nuclear interna i el reticle endoplasmàtic. e) La membrana nuclear interna i la cromatina.

2. Quina part de l’embolcall nuclear serveix de nexe entre la membrana nuclear interna i la cromatina?

a) El complex de porus. b) La làmina nuclear. c) Les làmines anellades del porus nuclear. d) La part columnar del porus nuclear. e) Cap de les respostes anteriors és correcta.

3. Respecte al pas de molècules a través dels porus nuclears, quina afirmació és certa?

a) Depèn de la grandària del porus. b) Depèn de receptors específics en la membrana nuclear. c) Quan la molècula és més gran que el porus no pot passar. d) El porus actua com un diafragma. e) Les respostes b i d són correctes.

4. De les següents molècules, quines passen del nucli al citoplasma a través dels porus nuclears?

a) DNA polimerasa. b) mRNA. c) Histones. d) RNA polimerasa. e) Proteïnes reguladores dels gens.

5. Quan el centròmer d’un cromosoma es troba en posició central de manera que els braços del cromosoma tenen una longitud aproximadament igual s’anomena:

a) Cèntric. b) Metacèntric.


c) Telocèntric. d) Submetacèntric. e) Acrocèntric.

6. Què és el nucleosoma?

a) El nucli menys l’embolcall. b) Un centre organitzador de microtúbuls. c) Una estructura globular formada per segments curts de DNA

enrotllats al voltant de vuit histones. d) Un complex proteic situat a les dues parts del centròmer que permet

la separació de les cromàtides. e) Regió del cromosoma mitòtic que manté unides les cromàtides

germanes. 7. Quina histona contribueix a l’empaquetament dels nucleosomes:

a) H1. b) H2A. c) H2B. d) H3. e) H4.

8. Els cromosomes politènics són característics dels:

a) Insectes. b) Aràcnids. c) Amfibis. d) Rèptils. e) Mamífers.


a) L’eucromatina pot ser facultativa i constitutiva. b) Els corpuscles de Barr són eucromatina. c) L’heterocromatina es localitza sota la membrana nuclear. d) L’eucromatina és densa als electrons. e) Totes les afirmacions anteriors són falses.


a) L’heterocromatina és DNA descondensat. b) L’eucromatina és DNA condensat. c) L’heterocromatina és DNA en procés de transcripció. d) L’eucromatina es tenyeix amb colorants àcids. e) L’heterocromatina és densa als electrons.

11. L’organitzador nucleolar:

a) Ajuda a mantenir la forma nucleolar. b) Constitueix el component granular del nuclèol. c) Sintetitza les proteïnes nucleolars. d) Està format per RNA. e) Està format per DNA que codifica rRNA.

El nucli 53

12. El component granular dels nuclèols està constituït per:

a) rRNA associat a proteïnes. b) DNA. c) mRNA. d) Enzims. e) Histones.

13. El nuclèol:

a) És l’organitzador del funcionament del nucli. b) Solament s’observa durant la mitosi. c) Es pot observar durant tot el cicle cel·lular. d) És la visualització de la síntesi de ribosomes. e) És el lloc on se sintetitzen les histones.

14. Quin tipus de RNA se sintetitza en el nuclèol?

a) Els tRNA. b) Els mRNA. c) Els rRNA. d) Tots els tipus de RNA. e) Les proteïnes ribosòmiques.

15. En una cèl·lula eucariota, cada gen que codifica rRNA es transcriu, en primer lloc, en:

a) Un transcrit d’rRNA 45 S. b) Un transcrit d’rRNA 28 S. c) Un transcrit d’rRNA 5 S. d) Transcrits d’rRNA 28 S, rRNA 18 S i rRNA 5,8 S. e) Un transcrit d’rRNA 45 S i un altre d’rRNA 28S.

16. Respecte a la làmina nuclear, és fals que:

a) És una capa fibrosa que travessa les dues membranes nuclears. b) Està formada per filaments intermedis. c) Confereix estabilitat mecànica a l’embolcall nuclear. d) En fosforilar-se, causa la ruptura de l’embolcall nuclear. e) Uneix la membrana nuclear interna a la cromatina.

17. Com serà l’aspecte del nucli d’una cèl·lula transcripcionalment activa?

a) Petit, amb la cromatina descondensada i sense nuclèol. b) Gran, amb poca afinitat pels colorants i el nuclèol prominent. c) Gran amb la cromatina molt condensada. d) De morfologia irregular. e) Mancarà d’embolcall nuclear.

18. Qui va descobrir el nucli cel·lular l’any 1831?

a) Hooke. b) Schleiden. c) Brown.


d) Virchow. e) Purkinje.

19. Què és el cariotip?

a) El tipus de nucli d’una determinada cèl·lula. b) El conjunt de cromosomes d’un organisme classificats d’acord amb el

seu nombre, grandària i forma. c) Tècnica d’hibridació de tots els cromosomes d’una cèl·lula amb

sondes específiques per a cadascun dels cromosomes. d) Tècnica de marcatge de cromosomes. e) Representació gràfica del nucli cel·lular.

20. El DNA repetitiu és:

a) Heterocromatina constitutiva. b) Heterocromatina facultativa. c) Eucromatina. d) Un cromòmer. e) Un tipus de cromosoma.

55

9 El cicle cel·lular

1. Assenyaleu l’afirmació FALSA:

a) El temps que una determinada cèl·lula tarda a començar la mitosi és un procés purament aleatori.

b) En un cultiu cel·lular el nombre de cèl·lules que entren en mitosi és directament proporcional a l’adhesivitat al substrat.

c) El principal factor que limita la proliferació cel·lular és la disponibilitat de factors de creixement.

d) La disminució del creixement depenent de la densitat cel·lular s’explica fonamentalment per una competència pels factors de creixement.

e) Les cèl·lules canceroses escapen als controls normals del creixement i diferenciació cel·lular.

2. Les cèl·lules animals, per a poder dividir-se, requereixen:

a) Nutrients. b) Factors de creixement. c) Ancoratge o adhesió a un substrat. d) Tots els requeriments anteriors. e) Cap dels requeriments anteriors.

3. La fase del cicle cel·lular que presenta més variabilitat d’unes cèl·lules a unes altres és:

a) G0 b) G1 c) G2 d) M e) S

4. Una cèl·lula que mai es dividirà, en quina etapa del cicle cel·lular està?:

a) G0 b) G1 c) G2 d) S e) M


5. En quina fase del cicle cel·lular té lloc la duplicació del material genètic?

a) G1 b) G2 c) Mitosi d) S e) G0

6. En quina etapa del cicle cel·lular el cromosoma està condensat al màxim i format per dues cromàtides?

a) G1 b) G2 c) Mitosi d) S e) G0

7. La dotació genètica en l’etapa G2 del cicle cel·lular és de:

a) n b) 2n c) 4n d) 1/2 n e) Les respostes a i d són certes

8. La condensació de la cromatina durant la mitosi es produeix en:

a) Metafase. b) Anafase. c) Prometafase. d) Profase. e) Telofase.

9. En quina fase de la mitosi s’observen els cinetocors?

a) Profase. b) Prometafase. c) Metafase. d) Anafase. e) Telofase.

10. La duplicació dels centríols té lloc en:

a) G1 b) G2 c) S d) M e) Profase

El cicle cel·lular 57

11. En quina etapa del cicle cel·lular els cromosomes estan formats per una sola cromàtida?

a) Metafase. b) G2. c) Profase. d) Fase S. e) Telofase.

12. Què és la citocinesi?

a) La divisió del nucli. b) Una etapa de la interfase. c) La divisió dels gàmetes. d) La divisió del citoplasma. e) La divisió de les cèl·lules somàtiques.

13. Els microtúbuls polars es localitzen:

a) Entre els dos cromosomes homòlegs. b) Al voltant dels àsters. c) Entre els dos àsters oposats. d) Entre dos cinetocors. e) Entre el cinetocor i l’àster.

14. El cinetocor és:

a) Un centre organitzador de microtúbuls que es duplica durant la mitosi. b) Una formació cilíndrica de 9 triplets de microtúbuls. c) Una estructura localitzada a cada costat del centròmer que interacciona

amb els microtúbuls del fus mitòtic. d) Regió constrenyida del cromosoma mitòtic que manté unides les

cromàtides germanes. e) Un grup de 8 histones embolicat per dues voltes de DNA.

15. Indica l’afirmació falsa:

a) Durant la telofase es forma el nuclèol. b) Durant l’anafase els microtúbuls cinetocòrics s’escurcen. c) En la profase es descondensa la cromatina. d) Durant l’anafase B el fus mitòtic s’allarga. e) L’inici de l’anafase depèn de la presència d’ions de calci.

16. La separació de les cromàtides durant la mitosi es produeix en:

a) Premetafase. b) Telofase. c) Profase. d) Anafase. e) Metafase.


17. La desintegració de la membrana nuclear durant la mitosi es produeix en:

a) Metafase. b) Anafase. c) Prometafase. d) Profase. e) Telofase.

18. En l’etapa de zigotè:

a) Apareixen els nòduls de recombinació. b) Es forma el complex sinaptinèmic. c) Apareixen els quiasmes. d) Es produeix la síntesi de RNA en ovòcits. e) Els cromosomes s’uneixen a l’embolcall nuclear.

19. Durant l’anafase de la primera divisió meiòtica se separen cap a cada pol cel·lular:

a) Dues cromàtides germanes unides. b) Quatre cromàtides unides. c) Una sola cromàtida. d) Dos cromosomes units. e) Cap de les respostes anteriors és correcta.

20. La síntesi de RNA per a proporcionar materials de reserva a l’òvul té lloc en:

a) Diplotè. b) Leptotè. c) Paquitè. d) Zigotè. e) Diacinesi.

21. En quina etapa de la profase I es poden visualitzar les 4 cromàtides de cadascun dels bivalents?

a) Leptotè. b) Diplotè. c) Paquitè. d) Diacinesi. e) Zigotè.

22. Els quiasmes s’observen durant la fase de:


El cicle cel·lular 59

23. L’entrecreuament entre cromosomes homòlegs té lloc en:

a) Diplotè. b) Leptotè. c) Paquitè. d) Zigotè. e) Diacinesi.

24. El reconeixement i aparellament entre cromosomes homòlegs té lloc en:


25. L’intercanvi de fragments entre cromosomes homòlegs durant la meiosi té lloc en:


26. Durant l’anafase II, de la segona divisió meiòtica, se separen:

a) Cromàtides. b) Cromosomes homòlegs. c) Cromosomes no homòlegs. d) Dos cromosomes units: un bivalent. e) Cap resposta anterior és correcta.

27. Quan les fibres cinetocòriques de les cromàtides germanes es dirigeixen cap al mateix pol cel·lular podem dir que la cèl·lula es troba en:

a) Anafase de la mitosi. b) Metafase II de la meiosi. c) Anafase I de la meiosi. d) Anafase II de la meiosi. e) Cap resposta anterior és correcta.

28. Quina afirmació és correcta?

a) El nombre de nòduls de recombinació és igual al nombre de gens. b) Els cinetocors es formen a partir dels nòduls de recombinació. c) El nombre de quiasmes depèn del nombre de nòduls de recombinació. d) El nombre de nòduls de recombinació és fix. e) Els nòduls de recombinació es formen entre cromosomes no

homòlegs.


29. Quin esdeveniment té lloc solament en la mitosis i no en la divisió meiòtica I?

a) Els cromosomes homòlegs s’emparellen i formen bivalents. b) Els cromosomes homòlegs intercanvien fragments. c) Les cromàtides se separen durant l’anafase. d) Els cromosomes homòlegs se separen durant l’anafase. e) En metafase, els cinetocors d’un cromosoma es disposen cap al mateix

pol de la cèl·lula. 30. Quina fase de la mitosi s’observa en la cèl·lula central de la Figura 9.1?

a) Profase. b) Premetafase. c) Metafase. d) Anafase. e) Telofase.

61

10 El teixit epitelial

1 Epitelis de recobriment

1. Els epitelis es caracteritzen per:

a) Estar molt vascularitzats. b) Presentar pocs mecanismes d’adhesió cel·lular. c) Presentar molta substància intercel·lular. d) Les cèl·lules estan polaritzades. e) Totes les afirmacions anteriors són falses.

2. Respecte als epitelis, assenyala la resposta incorrecta:

a) Descansen sobre una membrana basal. b) Tenen elevada capacitat de regeneració. c) Posseeixen gran quantitat de vasos sanguinis. d) Recobreixen superfícies externes i internes de l’organisme. e) Poden ser glandulars.

3. Els epitelis plomosos són característics de:

a) L’epidermis de cestodes. b) La còrnia dels mamífers. c) La tercera parpella dels ocells. d) El tegument dels artròpodes. e) La pell dels amfibis.

4. Un epiteli implicat en el transport passiu de gasos o fluids serà:

a) Pla estratificat. b) De transició. c) Pla simple. d) Cilíndric simple. e) Cúbic estratificat.

5. Els epitelis adaptats a suportar abrasió moderada són:

a) Simples. b) Estratificats. c) Ciliats. d) Flagel·lats. e) Plomosos.


6. La pell deriva de:

a) Endoderma. b) Mesoderma. c) Ectoderma. d) Còrion. e) Blastocel.

7. L’epiteli que recobreix el tub digestiu deriva de:

a) Endoderma. b) Mesoderma. c) Ectoderma. d) Còrion. e) Blastocel.

8. L’epiteli que recobreix els vasos sanguinis deriva de:

a) Endoderma. b) Mesoderma. c) Ectoderma. d) Còrion e) Blastocel.

9. L’epiteli pla estratificat queratinitzat es localitza en:

a) La vagina. b) La pell. c) L’estómac. d) L’úter. e) Els bronquis.

10. L’epiteli de l’esòfag humà és:

a) Pla simple. b) Pla estratificat. c) Pla estratificat queratinitzat. d) Pseudoestratificat cilíndric ciliat. e) Cilíndric simple.

11. L’epiteli que recobreix la tràquea és:

a) Pla estratificat. b) Pseudoestratificat cilíndric ciliat. c) Cilíndric simple ciliat. d) Cúbic simple. e) Pla estratificat queratinitzat.

12. La paret dels alvèols pulmonars està recoberta d’un epiteli:

a) Pla estratificat. b) Pseudoestratificatcilíndricciliat. c) Cilíndric simple ciliat. d) Cúbic simple. e) Pla simple.

El teixit epitelial 63

13. Trobem un epiteli pla estratificat en:

a) Els bronquis. b) La pell. c) La bufeta urinària. d) L’intestí. e) L’esòfag.

14. L’epiteli que recobreix els oviductes és:

a) Pla estratificat. b) Pseudoestratificat cilíndric ciliat. c) Cilíndric simple ciliat. d) Cúbic simple. e) Pla estratificat queratinitzat.

15. L’epiteli de la figura 10.1 és típic de:

a) L’intestí gros. b) L’esòfag. c) La tràquea. d) Els alvèols. e) La pell.

16. La figura 10.2 és un tall longitudinal de la bufeta urinària. Es tracta d’un epiteli:

a) Cúbic estratificat. b) Pla estratificat. c) Pseudoestratificat cilíndric ciliat. d) De transició. e) Cilíndric estratificat.

17. La figura 10.3 es correspon amb un epiteli:

a) Pla estratificat queratinitzat. b) Pla simple. c) Cilíndric simple. d) Cúbic simple. e) De transició.

2 Epitelis glandulars

18. Els epitelis glandulars es classifiquen en simples i ramificats segons:

a) La complexitat general de la glàndula. b) La forma de la porció secretora. c) L’aspecte del conducte excretor. d) Les respostes a i b són certes. e) Totes les respostes anteriors són certes.


19. Quan el producte de secreció d’una glàndula és alliberat per exocitosi, la secreció és:

a) Endocrina. b) Holocrina. c) Merocrina. d) Apocrina. e) Acinosa.

20. Una cèl·lula que aboca els productes directament a la sang s’anomena:

a) Holocrina. b) Apocrina. c) Merocrina. d) Exocrina. e) Endocrina.

21. Una cèl·lula que segrega els productes mitjançant la descàrrega de vesícules senceres, que contenen els productes de secreció,és:


22. Les glàndules mamàries segreguen els productes de forma:


23. Una cèl·lula glandular que aboca els productes quan es desintegra es denomina:

a) Holocrina. b) Apocrina. c) Merocrina. d) Paracrina. e) Endocrina.

24. Una glàndula que presenta un conducte excretor ramificat s’anomena:

a) Simple. b) Senzilla. c) Composta. d) Complicada. e) Regular.


25. L’epiteli de la figura 10.4 és:

a) Pla estratificat queratinitzat. b) Simple pla. c) Simple cilíndric. d) Simple cúbic. e) De transició.

26. Les cèl·lules epitelials de la figura 10.4 són:

a) Merocrines. b) Holocrines. c) Apocrines. d) Endocrines. e) De protecció.

27. Les cèl·lules globoses de la figura 10.1 són secretores de:

a) Proteïnes. b) Mucopolisacàrids. c) Hormones. d) Enzims. e) Lípids.


a) Glandular. b) De recobriment simple. c) De recobriment estratificat. d) D’absorció. e) De transició.


a) Glandular. b) De recobriment simple. c) De recobriment estratificat. d) D’absorció. e) c i d són correctes.


a) Glandular. b) De recobriment simple. c) De recobriment estratificat. d) D’absorció. e) b i d són correctes.


Figura 10.1

Figura 10.2

Figura 10.3

Figura 10.4


Figura 10.5

Figura 10.6

Figura 10.7

69

11 El teixit connectiu

1 Generalitats

1. El teixit connectiu deriva de:

a) Mesènquima. b) Sac amniòtic. c) Ectoderma. d) Endoderma. e) Ectoderma i endoderma.

2. Quina funció és pròpia del teixit connectiu?

a) Mecànica o de sosteniment. b) Intercanvi de metabòlits entre la sang i els teixits. c) Protecció contra les infeccions. d) Reparació després de les lesions. e) Totes les afirmacions anteriors són certes.

3. Quin component del teixit connectiu és més resistent a la tensió?

a) Col·lagen. b) Elastina. c) Fibronectina. d) Laminina. e) Glicosaminoglicans.

4. Quina cèl·lula sintetitza la matriu extracel·lular en el teixit connectiu?

a) Macròfag. b) Cèl·lula encebada. c) Fibroblast. d) Adipòcit. e) Condroblast.

5. Quina cèl·lula del teixit connectiu segrega histamina?

a) Mastòcit o cèl·lula encebada. b) Cèl·lula plasmàtica. c) Fibroblast. d) Macròfag. e) Adipòcit.


6. Respecte als glicosaminoglicans, assenyala la resposta falsa:

a) Són polisacàrids no ramificats. b) Estan formats per N-acetilglicosamina o N-acetilgalactosamina. c) Estan carregats positivament. d) Tenen gran capacitat per a absorbir aigua. e) Estan sulfatats.

7. La vitamina C participa en la síntesi de:

a) Altres vitamines, com la vitamina D. b) Col·lagen. c) Elastina. d) Glicosaminoglicans. e) Fibronectina.

8. El col·lagen se segrega a l’espai extracel·lular en forma de:

a) Una cadena alfa. b) Fibril·les de col·lagen. c) Fibres de col·lagen. d) Tres cadenes polipeptídiques unides en una estructura helicoïdal. e) Cap de les respostes anteriors és certa.

9. La formació de les fibril·les de col·lagen té lloc en el:

a) Citosol. b) Reticle endoplasmàtic rugós. c) Espai extracel·lular. d) Complex de Golgi. e) Nuclèol.

10. Quin tipus de col·lagen constitueix la membrana basal?

a) I b) II c) III d) IV e) V

11. Les fibres de reticulina:

a) Són abundants en el fetge i els teixits hematopoiètics. b) Són les fibres més abundants del cartílag. c) Són un tipus de fibres d’elastina. d) Corresponen al col·lagen tipus III. e) Les respostes a i d són correctes.

12. Quin component predomina respecte als altres en el teixit connectiu dens?

a) Cèl·lules respecte a fibres i substància fonamental. b) Fibres respecte a cèl·lules i substància fonamental. c) Substància fonamental respecte a cèl·lules i fibres.

El teixit connectiu 71

d) No predomina cap component. e) Depèn del lloc de l’organisme on es localitze.

13. El teixit connectiu dens es troba en:

a) Tendons. b) Sostenint l’epiteli respiratori. c) Sostenint l’epiteli gastrointestinal. d) Paret de vasos sanguinis. e) Totes les respostes anteriors són falses.

14. El teixit connectiu dens irregular es troba en:

a) Dermis. b) Tendons. c) Epidermis. d) Còrnia. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

15. El teixit connectiu dens regular es troba en:

a) Dermis. b) Tendons. c) Epidermis. d) Còrnia. e) Les respostes b i d són correctes.

2 El teixit adipós

16. El teixit adipós blanc amb funció de suport mecànic es troba en:

a) Palmells de les mans. b) Natges. c) Plantes dels peus. d) Al voltant dels renyons. e) Totes les respostes anteriors són certes.

17. Respecte al teixit adipòs marró, assenyala la resposta correcta:

a) Les cèl·lules presenten moltes gotes de lípids en el citoplasma. b) Es localitza en aixelles, bescoll, coll,etc. c) Està molt vascularitzat. d) Té un important paper en la termoregulació. e) Totes les respostes són correctes.

18. El teixit adipòs blanc es caracteritza perquè les cèl·lules:

a) Són redones. b) Estan recobertes de fibres de col·lagen. c) Tenen un sol nucli desplaçat a la perifèria del citoplasma. d) Presenten una sola gota lipídica en el citoplasma. e) Totes les respostes anteriors són correctes.


19. La figura 11.1 és:

a) Teixit adipós blanc. b) Teixit connectiu lax. c) Teixit connectiu dens regular. d) Teixit connectiu reticular. e) Teixit connectiu dens irregular.

20. El teixit connectiu de la figura 11.2 és:




22. En la figura 11.2, la major part dels nuclis que s’observen en el teixit connectiu dens són de:

a) Fibroblasts. b) Adipòcits. c) Cèl·lules encebades. d) Limfòcits. e) Histiòcits.

23. En la figura 11.1, les cèl·lules de morfologia globular són:

a) Fibroblasts. b) Adipòcits. c) Cèl·lula encebades. d) Limfòcits. e) Histiòcits.

24. La Figura 11.4 és:

a) Teixit adipós marró. b) Teixit connectiu lax. c) Teixit connectiu dens. d) Mesènquima. e) Teixit connectiu elàstic.

25. El teixit connectiu de la figura 11.5 és:

a) Teixit adipós marró. b) Teixit connectiu lax. c) Teixit connectiu dens. d) Mesènquima. e) Teixit connectiu elàstic.

El teixit connectiu 73

Figura 11.1

Figura 11.2

Figura 11.3

Figura 11.4


Figura 11.5

75

12 Els teixits esquelètics

1 El cartílag

1. Les cèl·lules cartilaginoses madures s’anomenen:

a) Histiòcits. b) Condroblastos. c) Condròcits. d) Osteoblastos. e) Osteòcits.

2. El cartílag es caracteritza per:

a) No tenir vasos sanguinis, excepte al pericondri. b) Tenir una alta concentració de glicosaminoglicans sulfatats. c) Resistir la deformació per compressió. d) La matriu està fortament hidratada. e) Totes les afirmacions anteriors són correctes.

3. La nutrició del cartílag té lloc des del:

a) Pericondri. b) Endosti. c) Epimisi. d) Perimisi. e) Perimisi.

4. Els condròcits es localitzen en compartiments anomenats:

a) Llacunes. b) Isògens. c) Canalículs. d) Intersticis. e) Estroma.

5. El cartílag format per capes alternants de matriu cartilaginosa i capes de fibres de col·lagen s’anomena:

a) Laminar. b) Hialí. c) Elàstic.


d) Fibrocartílag. e) Col·lagenós.

6. El cartílag de les trompes d’Eustaqui i de l’orella és:

a) Laminar. b) Hialí. c) Elàstic. d) Fibrocartílag. e) Compacte.

7. El cartílag que durant el desenvolupament constitueix el model per a la formació dels ossos s’anomena:

a) Laminar. b) Hialí. c) Elàstic. d) Fibrocartílag. e) Compacte.

8. El cartílag hialí es troba en:

a) Tràquea. b) Superfícies articulars. c) Part de les costelles. d) Nas. e) Totes les afirmacions anteriors són certes.

9. En la figura 12.1 s’observa:

a) Cartílag elàstic. b) Cartílag hialí. c) Fibrocartílag. d) Pericondri. e) Periosti.


a) Cartílag elàstic. b) Cartílag hialí. c) Fibrocartílag. d) Pericondri. e) Periosti.

Figura 12.1

Els teixits esquelètics 77

Figura 12.2

2 El teixit ossi

11. Les cèl·lules responsables de la reabsorció de la matriu òssia són:

a) Els osteoblastos. b) Les cèl·lules osteoprogenitores. c) Els osteoclastos. d) Els osteòcits. e) Els condroclastos.

12. Les cèl·lules òssies madures, responsables del manteniment de l’activitat de l’os, són:

a) Els osteoblastos. b) Les cèl·lules osteoprogenitores. c) Els osteoclastos. d) Els osteòcits. e) Els condroclastos.

13. Les cèl·lules responsables de la síntesi de la matriu òssia són:

a) Els osteoblastos b) Les cèl·lules osteoprogenitores. c) Els osteoclastos. d) Els osteòcits. e) Els condroclastos.

14. Quin és el component inorgànic del teixit ossi?

a) Col·lagen. b) Sulfat de condroïtina. c) Àcid hialurònic. d) Hidroxiapatita càlcica. e) Sulfat de queratan.


15. El teixit ossi esponjós està recobert per:

a) Periosti. b) Pericondri. c) Perimisi. d) Endosti. e) Endomisi.


a) L’ossificació endocondral és pròpia dels ossos llargs. b) L’ossificació intramembranosa es pròpia dels ossos del crani. c) L’ossificació endocondral utilitza un model cartilaginós. d) a i b són certes. e) Totes són certes.

17. L’ossificació intramembranosa:

a) Es forma a partir de mesènquima o de teixit connectiu primitiu. b) És la manera per la qual s’ossifiquen els ossos del crani. c) Es forma a partir de cartílag que posteriorment se substitueix per os. d) a i b són certes. e) b i c són certes.

18. Els conductes de Volkman:

a) Es localitzen en el centre dels conductes de Havers. b) Connecten entre si conductes de Havers. c) Es localitzen en l’endosti. d) Connecten els sistemes circumferencials intern i extern e) Cap de les respostes anteriors és certa.


a) Teixit ossi compacte. b) Teixit ossi esponjós. c) Periosti. d) Endosti. e) Fibrocartílag.


a) Teixit ossi compacte. b) Teixit ossi esponjós. c) Periosti. d) Endosti. e) Fibrocartílag.

21. En la figura 12.4, l’estructura central es:

a) Una osteona. b) Un osteòcit. c) Un osteoclast. d) Un conducte de Volkmann. e) El periosti.

Els teixits esquelètics 79

Figura 12.3

Figura 12.4

81

13 La sang

1. Les cèl·lules que intervenen en la coagulació de la sang són:

a) Eritròcits. b) Monòcits. c) Limfòcits. d) Eosinòfils. e) Plaquetes.

2. Quines cèl·lules sanguínies es caracteritzen per presentar grànuls al citoplasma?


3. Quines cèl·lules sanguínies són les encarregades del transport d’oxigen des dels alvèols pulmonars fins als teixits?


4. Els basòfils:

a) Són les cèl·lules més nombroses de la sang. b) Són les cèl·lules menys nombroses del total de leucòcits. c) Presenten grànuls eosinòfils al citoplasma. d) No presenten grànuls al citoplasma. e) Són les cèl·lules més petites de la sang.

5. Quines cèl·lules sanguínies representen entre el 25% i el 40% del total de leucòcits?:

a) Neutròfils. b) Monòcits. c) Basòfils. d) Eosinòfils. e) Limfòcits.


6. Quines cèl·lules sanguínies representen entre el 40% i el 70% del total de leucòcits?:


7. Quines cèl·lules sanguínies representen entre el 2% i el 8% del total de leucòcits?


8. Quin tipus de leucòcit és el menys abundant?


9. De les cèl·lules sanguínies següents, quines alliberen heparina i histamina?


10. Quins leucòcits es diferencien en macròfags en el teixit connectiu?


11. Quines cèl·lules sanguínies són, en realitat, fragments cel·lulars petits (2-3μm de diàmetre) sense nucli, que es produeixen en la medul·la òssia a partir de la fragmentació del citoplasma dels megacariòcits?


La sang 83

12. Quina cèl·lula es caracteritza per tenir un nucli gran, esfèric, envoltat per un escàs citoplasma i tenir la capacitat de formar anticossos?:

a) Neutròfil. b) Monòcit. c) Basòfil. d) Eosinòfil. e) Limfòcits.

13. Quina cèl·lula es caracteritza per tenir un nucli gran, dentat, sense grànuls específics al citoplasma?

a) Neutròfil. b) Monòcit. c) Basòfil. d) Eosinòfil. e) Limfòcit.

14. El leucòcit que s’observa en la figura 13.1 és:









18.Les cèl·lules que s’observen en el centre de la figura 13.5 són:


19.El leucòcit que s’observa en la figura 13.6 és:




Figura 13.1

Figura 13.2

La sang 85

Figura 13.3

Figura 13.4

Figura 13.5

Figura 13.6


Figura 13.7

87

14 El teixit muscular

1. Trobem cèl·lules musculars esquelètiques en:

a) Conductes urinaris. b) Iris. c) Paret del cor. d) Paret de vasos sanguinis. e) Músculs oculars.

2. Trobem cèl·lules musculars llises en:

a) Conductes urinaris. b) Iris. c) Paret de les artèries. d) Tracte respiratori. e) Totes les respostes anteriors són certes.

3. El múscul cardíac és:

a) Estriat. b) Involuntari. c) Voluntari. d) a i b són certes. e) Totes són falses.

4. Les cèl·lules musculars cardíaques:

a) Són involuntàries. b) Estan unides mitjançant discos intercalars. c) Presenten reticle sarcoplàsmic. d) Tenen 1 ò 2 nuclis en posició central. e) Totes les afirmacions anteriors són correctes.

5. Les cèl·lules musculars llises:

a) Són voluntàries. b) Estan unides mitjançant discos intercalars. c) Presenten miofibril·les. d) Tenen gran quantitat de nuclis en posició central. e) Totes les afirmacions anteriors són falses.


6. El perimisi envolta cada:

a) Fibra muscular. b) Fascicle muscular. c) Miofibril·la. d) Miofilament. e) Múscul.

7. L’endomisi envolta cada:

a) Fibra muscular. b) Fascicle muscular. c) Miofibril·la. d) Miofilament. e) Múscul.


a) El teixit muscular esquelètic és estriat i voluntari. b) El teixit muscular llis és involuntari. c) El múscul cardíac és estriat i voluntari. d) Les cèl·lules musculars llises no presenten aspecte estriat. e) Les cèl·lules musculars cardíaques presenten un sistema T molt

desenvolupat. 9. Respecte al teixit muscular, assenyaleu la resposta correcta:

a) Les cèl·lules musculars llises tenen sarcòmers. b) Les fibres musculars cardíaques no presenten sarcòmers. c) Un sarcòmer és l’espai comprès entre dues bandes Z. d) La unió actina-miosina només té lloc en absència de calci. e) Cap de les respostes anteriors és certa.

10. Les cèl·lules musculars esquelètiques:

a) Presenten un reticle sarcoplàsmic poc desenvolupat. b) Es troben unides mitjançant discos intercalars. c) Presenten una unió neuromuscular característica. d) Tenen gran quantitat de nuclis en posició central. e) No presenten miofibril·les.

11. Respecte als discos intercalars del teixit muscular, assenyaleu la resposta correcta:

a) Es localitzen en el teixit muscular voluntari. b) Estan formats pels túbuls T. c) Es corresponen amb la banda A. d) Estan formats per unions gap i desmosomes. e) Cap de les afirmacions anteriors és certa.

12. Els discos intercalars són unions entre les cèl·lules:

a) Musculars esquelètiques. b) Musculars llises.

El teixit muscular 89

c) Musculars cardíaques. d) Entre cèl·lules musculars i cèl·lules nervioses. e) Entre cèl·lules musculars i fibres de col·lagen

13. En el múscul esquelètic, durant la contracció muscular:

a) Augmenta la concentració de calci en el citoplasma. b) Augmenta la concentració de calci en el reticle sarcoplàsmic. c) La miosina s’uneix a la troponina. d) La miosina s’uneix a la tropomiosina. e) Totes les respostes anteriors són falses.

14. Durant la contracció muscular:

a) La longitud del sarcòmer es manté constant. b) La longitud de la banda A disminuïx. c) La longitud de la banda I es manté constant. d) Totes les anteriors són certes. e) Totes les anteriors són falses.

15. Durant la contracció muscular:

a) Els ions de calci ixen del reticle sarcoplàsmic cap al citoplasma. b) Els ions de calci permeten que l’actina siga accessible a la miosina

per a poder interaccionar. c) Es consumeix ATP. d) Els caps globulars de la miosina canvien la conformació. e) Totes les afirmacions anteriors són certes.

16. De les afirmacions següents,assenyaleu la resposta CORRECTA:

a) Les miofibril·les es troben presents en tots els tipus de cèl·lules musculars.

b) La unió actina-miosina té lloc en absència de calci. c) En les bandes A hi ha filaments d’actina i miosina. d) Les cèl·lules musculars llises es troben sota control voluntari e) Totes les anteriors són falses.


a) Teixit muscular esquelètic. b) Teixit muscular llis. c) Teixit muscular cardíac. d) Endomisi. e) Perimisi.


a) Teixit muscular esquelètic. b) Teixit muscular llis. c) Teixit muscular cardíac. d) Ensomisi. e) Perimisi.



a) Teixit muscular esquelètic. b) Teixit muscular llis. c) Teixit muscular cardíac. d) Ensomisi. e) Epimisi.

20. De les 3 figures anteriors, en quina s’observen els discos intercalars?

a) Figura 14.1. b) Figura 14.2. c) Figura 14.3. d) En la 14.1 i la 14.3. e) En la 14.1 i la 14.2.

21. Les bandes clares i fosques que s’observen en la figura 14.1 corresponen a:

a) La disposició de les cèl·lules en el fascicle muscular. b) La disposició dels filaments d’actina i de miosina en la miofibril·la. c) La disposició dels fascicles en el múscul. d) És un artefacte de la preparació. e) Cap de les respostes anteriors és correcta.

22. De les 3 figures anteriors, en quina serà major el nombre de mitocondris?:

a) Figura 14.1. b) Figura 14.2. c) Figura 14.3. d) En totes per igual. e) Les cèl·lules muscular no tenen mitocondris.

Figura 14.1

El teixit muscular 91

Figura 14.2

Figura 14.3

93

15 El teixit nerviós 1. Quin mètode de tinció en neurohistologia s’ha utilitzat per a obtenir la figura 15.1?

a) Mètode de Golgi. b) Tinció de Nissl. c) Nitrat de plata. d) Orsublimat. e) Mètode de Bielchowsky.

2. Quin mètode de tinció permet estudiar la morfologia neuronal completa?

a) Mètode de Golgi. b) Tinció de Nissl. c) Nitrat de plata. d) Orublimat. e) Mètode de Bielchowsky.

3. Quina tècnica es fa servir per a tenyir les cèl·lules de la micròglia?

a) Or sublimat. b) Nitrat de plata. c) Mètode de Golgi. d) Carbonat de plata amoniacal de Del Río Hortega. e) Mètode de Bielchowsky.

4. Què constitueix la substància blanca?

a) Somes cel·lulars i neuròglia. b) Fibres nervioses i neuròglia. c) Només dendrites. d) Només somes. e) Només axons.

5. La substància grisa manca de:

a) Cèl·lules de la neuròglia. b) Capil·lars sanguinis. c) Somes neuronals. d) Terminals axònics. e) Cèl·lules de Schwann.


6. La beina de mielina es troba en:

a) El soma neuronal. b) Les dendrites. c) L’axó. d) b i c són correctes. e) a i c són correctes. f)

7. Els grànuls o cossos de Nissl:

a) Són la manifestació microscòpica del reticle endoplasmàtic rugós. b) En el microscopi òptic s’observen com a estructures intensament

basòfiles. c) Abunden especialment en el pericari. d) No s’observen en el con axònic ni en l’axò. e) Totes les afirmacions anteriors són correctes.

8. El teixit connectiu que envolta cada fibra nerviosa s’anomena:

a) Fascicle. b) Epineuri. c) Perineuri. d) Endoneuri. e) Epimisi.

9. La part de la sinapsi que rep el neurotransmissor (la informació) es coneix amb el nom de:

a) Nucli. b) Espai sinàptic. c) Dendrita. d) Zona postsinàptica. e) Zona presinàptica.

10. L’espai existent entre la terminació axònica d’una neurona i una altra neurona o una fibra muscular amb què estableix una sinapsi s’anomena:

a) Espai extracel·lular. b) Espai o fenedura sinàptica. c) Zona presinàptica. d) Zona postsinàptica. e) Zona no sinàptica.

11. La proteïna àcida fibril·lar glial forma part dels filaments intermedis de:

a) Astròcits. b) Oligodendròcits. c) Micròglia. d) Ependimòcits. e) Cèl·lules de Schwann.

El teixit nerviós 95

12. Les cèl·lules que formen la beina de mielina en el sistema nerviós perifèric s’anomenen:


13. Les cèl·lules glials que formen part del sistema mononuclear fagocític són:


14. Els peus perivasculars són propis de:


15. Les neurones del gangli raquidi o espinal es caracteritzen per:

a) La presència de grànuls de lipofucsina en el citoplasma. b) La presència d’un nucli en posició central. c) Ser pseudomonopolars. d) a i c són correctes. e) a, b i c són correctes.

16. La figura 15.1 correspon a:

a) Substància grisa. b) Substància blanca. c) Oligodendròcits. d) Cèl·lules de Schwann. e) Nervi perifèric.

17. La figura 15.2 correspon a:

a) Substància grisa. b) Substància blanca. c) Oligodendròcits. d) Cèl·lules de Schwann. e) Nervi perifèric.

18. Les cèl·lules que s’observen en la figura 15.3 són:

a) Neurones. b) Oligodendròcits. c) Cèl·lules de la micròglia.


d) Astròcits. e) Ependimòticts.

19. La figura 15.4 correspon a un tall de:

a) Medul·la espinal. b) Gangli espinal. c) Cerebel. d) Còrtex cerebral. e) Gangli simpàtic.

20. Tenint en compte que el tall de la figura figura 15.1 és de la banya anterior de la medul·la espinal, les neurones que s’observen són:

a) Amacrines. b) Multipolars. c) Bipolars. d) Pseudomonopolars. e) Monopolars.

Figura 15.1

Figura 15.2

El teixit nerviós 97

Figura 15.3

Figura 15.4

99

16 Introducció a la histologia vegetal

1. Quin grup de vegetals manca de teixits vasculars?

a) Monocotiledònies. b) Dicotiledònies. c) Pteridòfits. d) Briòfits. e) Gimnospermes.

2. El vacúol d’una cèl·lula vegetal està implicat en:

a) La generació de la pressió de turgència. b) El dipòsit de la cel·lulosa de la paret cel·lular. c) La síntesi de glicoproteïnes de la paret cel·lular. d) La síntesi de les hormones vegetals. e) Totes les afirmacions anteriors són certes.


a) Generació de la pressió de turgència. b) Emmagatzematge de substàncies de reserva. c) Emmagatzematge de substàncies tòxiques. d) Degradació de diverses substàncies. e) Totes les afirmacions anteriors són certes.

4. La banda preprofàsica:

a) Està formada per cisternes del reticle endoplasmàtic llis. b) Es forma durant la metafase. c) Especifica on tindrà lloc la citocinesi. d) Està formada per microfibril·les de cel·lulosa. e) Totes les afirmacions anteriors són certes.

5. Quins elements citoplasmàtics influeixen en l’ordenació de les microfibril·les de cel·lulosa de la paret cel·lular?

a) Filaments d’actina. b) Mitocondris. c) Reticle endoplasmàtic. d) Microtúbuls. e) Dictiosomes.


6. Respecte a la paret cel·lular és fals que:

a) La paret cel·lular vegetal secundària és més rica en cel·lulosa que la paret cel·lular primària.

b) Els diferents tipus cel·lulars es poden reconèixer per la forma i composició de la paret.

c) Només la presenten vegetals superiors. d) Exerceix funció de comunicació. e) Exerceix funció de sustentació i de protecció.

7. El component fibril·lar de la paret cel·lular és:

a) Pectina. b) Cutina. c) Hemicel·lulosa. d) Lignina. e) Cel·lulosa.

8. Quin component és el més abundant en la làmina mitjana?

a) Glicoproteïnes. b) Lignina. c) Cel·lulosa. d) Hemicel·lulosa. e) Pectina.

9. Si la cèl·lula vegetal sintetitza paret cel·lular primària i paret secundària, la paret cel·lular primària es diposita entre:

a) Algunes capes de la paret cel·lular secundària. b) La paret secundària i la làmina mitjana. c) El citoplasma i la membrana plasmàtica. d) La làmina mitjana i la membrana plasmàtica. e) Cap de les afirmacions anteriors és correcta.

10. La paret cel·lular secundària de la cèl·lula vegetal es diposita entre:

a) Algunes capes de la paret cel·lular primària. b) La paret primària i la làmina mitjana. c) El citoplasma i la làmina mitjana. d) La paret primària i la membrana plasmàtica. e) El citoplasma i la membrana plasmàtica.

11. Les ceres es dipositen sobre la paret cel·lular primària de:

a) Cèl·lules parenquimàtiques. b) Cèl·lules del colènquima. c) Esclereides. d) Cèl·lules epidèrmiques. e) Sobre qualsevol tipus cel·lular.

Introducció a la histologia vegetal 101

12. En la paret cel·lular secundària podem trobar:

a) Lignina. b) Suberina. c) Cel·lulosa. d) Hemicel·lulosa. e) Tots els anteriors.

13. La paret cel·lular secundària:

a) Està més hidratada que la primària. b) Conté més cel·lulosa que la primària. c) És la primera que es forma durant el desenvolupament. d) Està present en tots els tipus cel·lulars. e) Totes les afirmacions anteriors són falses.

14. Quan una cèl·lula té paret primària i secundària, la membrana plasmàtica se situa al costat de:

a) La làmina mitjana. b) La paret primària. c) La paret secundària. d) Depèn del tipus cel·lular. e) Se situa entre les dues parets.

15. La suberificació:

a) Afecta la peridermis. b) Provoca la mort de la cèl·lula. c) Es diposita en la paret secundària. d) Es diposita en la matriu de cel·lulosa. e) Totes les afirmacions anteriors són correctes.

16. La lignificació:

a) Afecta la paret cel·lular dels vasos conductors del xilema. b) Afecta la paret cel·lular de les cèl·lules del esclerènquima. c) Produeix la impermeabilització de la paret. d) Provoca la mort de la cèl·lula. a) e)Totes les afirmacions anteriors són certes.

17. La lignificació:

a) Predomina en algues unicel·lulars. b) Afecta pràcticament tots els tipus cel·lulars. c) Pot ser induïda per microorganismes patògens. d) Disminueix la resistència mecànica de la paret. e) Totes les anteriors són falses.

18. Quin teixit presenta cèl·lules amb paret cel·lular lignificada?

a) Parènquima de reserva. b) Floema. c) Xilema.


d) Càmbium. e) Fel·logen.

19. Podem trobar cèl·lules mortes en:

a) Xilema. b) Esclereides. c) Fibres de esclerènquima. d) Cèl·lules suberificades. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

20. Les cèl·lules de la figura 16.1 tenen:

a) Paret cel·lular secundària. b) Paret cel·lular primària. c) Manquen de paret cel·lular. d) Encara no han desenvolupat la paret cel·lular. e) Tenen paret primària i secundària.

Figura 16.1

103

17 Meristemes i teixits protectors

1. El meristema apical de pteridòfits està constituït per:

a) Una cèl·lula apical de morfologia tetraèdrica. b) Diverses cèl·lules inicials. c) Diversos grups de cèl·lules inicials. d) Diverses capes diferents de cèl·lules. e) Els pteridòfits manquen de meristema apical.

2. El càmbium és un meristema que deriva de:

a) Procàmbium. b) Protodermis. c) Meristema fonamental. d) a i b són certes. e) Totes són certes.

3. Les cèl·lules meristemàtiques es caracteritzen per:

a) Ser isodiamètriques. b) Tenir un gran nucli. c) Presentar proplastos. d) Tenir diverses vacúols. a) Totes les anteriors són certes.

4. El fel·logen és un meristema:

a) Primari. b) Lateral. c) Secundari. d) Apical. e) Les respostes b i c són correctes.

5. El càmbium és un meristema:

a) Primari. b) Lateral. c) Secundari. d) Apical. e) Les respostes b i c són certes.


6. El parènquima que acompanya al xilema deriva de:

a) Fel·logen. b) Càmbium. c) Meristema fonamental. d) Protodermis. e) Desdiferenciació del parènquima.

7. Quines cèl·lules desenvolupen parets cel·lulars secundàries?

a) Cèl·lules estomàtiques. b) Cèl·lules del col·lènquima. c) Cèl·lules del parènquima. d) Cèl·lules de la tràquea dels vasos conductors. e) Les respostes b i d són certes.

8. Els tricomes deriven de cèl·lules de:

a) Epidermis. b) Esclerènquima. c) Col·lènquima. d) Parènquima. e) Meristemàtiques.

9. Els tricomes:

a) Es localitzen en l’epidermis. b) En les plantes carnívores poden servir per a la captura d’animals. c) Estan formats per cèl·lules vives o cèl·lules mortes. d) Poden protegir dels canvis de temperatura. e) Totes les afirmacions anteriors són correctes.

10. No hi ha epidermis en:

a) Les fulles. b) L’arrel. c) Els meristemes apicals. d) Algunes tiges. e) Les flors.

11. El súber es forma en la peridermis de:

a) Monocotiledònies herbàcies. b) Dicotiledònies herbàcies. c) Gimnospermes. d) Pteridòfits. e) Qualsevol planta vascular.

12. La peridermis és:

a) Un teixit de recobriment propi de les fulles. b) Un teixit meristemàtic que origina l’epidermis. c) Una epidermis multiestratificada present en tiges. d) Un teixit de recobriment en plantes amb creixement secundari. e) Un meristema secundari.

Merisistemes i teixits protectors 105

13. Les cèl·lules estomàtiques:

a) Presenten cloroplastos. b) Manquen de vacúol. c) Presenten paret cel·lular secundària. d) Manquen de paret cel·lular. e) Totes les afirmacions anteriors són falses.

14. S’anomena lenticel·la:

a) Porus presents en el súber. b) Un tipus de pèl glandular. c) Obertures de l’epidermis. d) Un tipus cel·lular del col·lènquima. e) Cap de les afirmacions anteriors és correcta.


a) Epidermis. b) Meristema fonamental. c) Càmbium. d) Peridermis. e) Fel·logen.


a) Epidermis. b) Meristema apical. c) Càmbium. d) Peridermis. e) Fel·logen.

17. La fletxa de la figura 17.3 assenyala:

a) Conducte resinífer. b) Meristema apical. c) Càmbium. d) Peridermis. e) Fel·logen.


a) Epidermis. b) Meristema. c) Càmbium. d) Peridermis. e) Fel·logen.


a) Pol·len. b) Estoma. c) Tricoma. d) Antera. e) Pèl absorbent de l’arrel.


Figura 17.1

Figura 17.2

Figura 17.3

Merisistemes i teixits protectors 107

Figura 17.4

Figura 17.5

109

18 Teixits de sosteniment, vasculars i parènquima

1. El col·lènquima:

a) És un teixit de sosteniment constituït per cèl·lules vives. b) Presenta paret cel·lular secundària lignificada. c) Es un teixit conductor de saba bruta. d) És un teixit de recobriment. e) Presenta amplis espais intercel·lulars.

2. Les esclereides:

a) Són un tipus de cèl·lules de sosteniment. b) Presenten una llum cel·lular molt petita. c) Poden localitzar-se en la coberta de llavors. d) Presenten paret secundària gruixuda i lignificada. e) Totes les afirmacions anteriors són correctes.

3. Trobem plaques criboses en:

a) Parets transversals de tubs cribosos. b) Parets laterals de tubs cribosos. c) Parets transversals de cèl·lules criboses. d) a i b són certes. e) a i c són certes.

4. Quins elements del xilema són típics de gimnospermes?

a) Tràquees i traqueides. b) Traqueides. c) Tubs cribosos i cèl·lules criboses. d) Cèl·lules criboses. e) Totes les anteriors són certes.

5. Els tubs cribrosos:

a) Condueixen l’aigua per totes les parts del vegetal. b) Són vasos del floema formats per una filera de cèl·lules separades

i connectades per una placa cribosa. c) Condueixen la saba elaborada. d) Les respostes a i b són correctes. e) Les respostes b i c són correctes.


6. El xilema és:

a) Conjunt de vasos llenyosos i cèl·lules annexes del parènquima i esclerènquima, que constitueix el sistema conductor principal de la saba bruta d’una planta.

b) Parènquima que disposa de grans espais intercel·lulars que faciliten la circulació de l’aire.

c) Teixit de sosteniment primari constituït per cèl·lules vives de paret desigualment engruixida amb cel·lulosa i pectines.

d) Meristema secundari que dóna lloc a vasos llenyosos i a tubs cribosos. e) Teixit de sosteniment format per cèl·lules de parets cel·lulars

engruixides i lignificades, com ara esclereides o fibres. 7. El parènquima està implicat en:

a) Fotosíntesi. b) Elaboració de substàncies. c) Emmagatzematge de diverses substàncies. d) Regeneració de teixit. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

8. El parènquima es localitza en:

a) Fulles. b) Fruits. c) Vasos conductors. d) Talls i arrels. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

9. Quin teixit presenta espais intercel·lulars amplis?

a) Epidermis. b) Colènquima. c) Meristema. d) Parènquima en palissada. e) Parènquima esponjós.

10. El porus areolat és:

a) Un tipus de plasmodesme. b) Un canal de la membrana plasmàtica de la cèl·lula vegetal. c) Una interrupció de la paret cel·lular present en traqueides. d) Una interrupció de la paret cel·lular del floema. e) Obertures de les cèl·lules epidermis per a l’intercanvi de gasos.

11. La figura 18.1 es correspon amb:

a) Vasos conductors. b) Fibres de esclerènquima. c) Tricomes. d) Cèl·lules del parènquima de reserva. e) Cèl·lules del colènquima.

Teixits de sosteniment, vasculars i parènquima 111

12. La fletxa de la figura 18.2, quin teixit assenyala?

a) Epidermis. b) Colènquima. c) Meristemàtic. d) Vascular. e) Parènquima esponjós.

13. A quin teixit vegetal podria correspondre la figura 18.3?

a) Epidermis. b) Colènquima. c) Esclerènquima. d) Vascular. e) Parènquima.


a) Epidermis. b) Colènquima. c) Meristemàtic. d) Vascular. e) Parènquima.

15. La figura 18.5 és un tall de:

a) Arrel. b) Fulla. c) Tall. d) Antera. e) Pètal.

Figura 18.1


Figura 18.2

Figura 18.3

Figura 18.4

Teixits de sosteniment, vasculars i parènquima 113

Figura 18.5

Respostes

117

1 Introducció a l’estructura general de la cèl·lula

1. De les teories estequiològiques sobre la composició de l’organisme, quina és anterior en el temps?

b) La teoria humoral. 2. La teoria humoral sobre la constitució dels organismes s’atribueix a:

d) Hipòcrates. 3. Els humors hipocràtics estaven formats per la barreja de:

e) Aire, aigua, terra i foc. 4. Segons Empèdocles d’Agrigent, la matèria estava formada per:

e) Aire, aigua, terra i foc. 5. El concepte de part similar pertany a:

a) Aristòtil. 6. Qui va observar per primera vegada la paret cel·lular vegetal?

e) Hooke. 7. Qui va proposar per primera vegada el terme cèl·lula?

a) Hooke. 8. La paraula cèl·lula, derivada del llatí cellula, va ser utilitzada per primera vegada per Hooke l’any:

e) 1665 9. La teoria cel·lular va ser enunciada l’any:

d) 1838


10. Segons la teoria cel·lular...

e) Totes les respostes anteriors són correctes. 11. La generatio univoca (tota cèl·lula procedeix d’una altra de preexistent) va ser enunciada per primera vegada per:

e) Virchow. 12. Qui va classificar els organismes en tres regnes, Bacteri, Archaea i Eucaria?

d) Woese. 13. Quin autor va demostrar que la teoria cel·lular era també aplicable al sistema nerviós?:

d) Ramón y Cajal. 14. Què va aportar Ramón y Cajal a la teoria cel·lular?

b) Demostrà la individualitat de la neurona, és a dir, les prolongacions no formaven una xarxa.

15. Qui va introduir el concepte de teixit basant-se en l’observació macroscòpica de diferents parts de l’organisme?

a) Bichat.

16. Per a estudiar el parentiu entre diferents espècies, Carl Woese utilitza com a paràmetre de distàncies evolutives:

c) El rRNA de la subunitat petita. 17. Segons la teoria endosimbiòntica, els protobacteris alfa van donar lloc a:

e) Mitocondris. 18. A partir de la comparació dels rRNA de la subunitat petita del ribosoma es dedueix que els arqueobacteris van donar lloc a:

c) Cèl·lules eucariotes. 19. Les cèl·lules procariotes posseeixen:

d) Ribosomes. 20. El component fonamental de la paret bacteriana és:

a) Peptidoglicà. 21. Dels organismes següents, indica quins manquen d’embolcall nuclear:

a) Bacteris.

Respostes: Introducció a l’estructura general de la cèl·lula 119

22. Les cèl·lules procariotes tenen:

c) Membrana plasmàtica. 23. Dels següents organismes, pertanyen al regne Fungi (fongs):

c) Llevats. 24. Quins organismes tenen microtúbuls en el citoplasma?

e) Tots en tenen. 25. Els viroides són:

a) Partícules infeccioses de les plantes formats per RNA. 26. Els virus manquen de:

e) c i d són correctes.

27. Els prions actuen:

d) Induint canvis en l’estructura secundària de proteïnes normals.

28. Els prions:

e) Totes són correctes.

29. Els prions són:

d) Agents infecciosos de naturalesa proteica. 30. Els prions són responsables de:

b) L’encefalopatia espongiforme bovina.

121

2 Mètodes en biologia cel·lular i histologia

1. El límit de resolució d’un microscopi òptic és:

c) 0,25 micres. 2. El límit de resolució d’un microscopi electrònic de transmissió és:

e) 5 nanòmetres

3. Quin microscopi té major poder de resolució?

a) Electrònic de transmissió.

4. L’obertura numèrica d’un objectiu depèn de:

e) b i d són certes.

5. L’obertura numèrica:

a) És una funció de la capacitat d’un objectiu per a recollir llum.

6. Quin microscopi utilitzaries, preferentment, per a comptar ràpidament el nombre d’organismes planctònics d’una mostra d’aigua de mar? e) Microscopi de camp fosc. 7. En quin dels microscopis següents es forma la imatge sobre una pantalla fluorescent?

e) Microscopi electrònic de transmissió. 8. Per a estudiar el moviment cel·lular utilitzaríem un microscopi:

b) De contrast de fases.

9. En quin microscopis s’observen sempre les mostres brillants sobre un fons fosc?

b) Microscopi òptic de camp fosc.


10. Per a determinar l’orientació de les fibres de col·lagen en l’os utilitzaries un microscopi:

c) De llum polaritzada.

11. Si volem tenyir els citoplasmes cel·lulars en una mostra per a observar-la en un microscopi òptic triarem:

a) Un colorant àcid.

12. L’hematoxilina:

b) Tenyeix el nucli.

13. En una tinció utilitzant hematoxilina i eosina, els citoplasmes es tenyeixen de color:

b) Rosa. 14. De les substàncies següents, quina és un fixador utilitzat en microscòpia electrònica?

a) Glutaraldehid.

15. La fixació per perfusió, respecte a la fixació per immersió, es caracteritza per:

c) Rapidesa d’actuació del fixador. 16. La tècnica de PAS posa de manifest la presència de: c) Mucopolisacàrids. 17. En la tècnica histològica, la inclusió serveix per a:

d) Endurir la mostra abans de tallar-la.

18. Quin tipus de microscopi hem d’utilitzar per a estudiar les membranes mitjançant criofractura? a) Electrònic de transmissió. 19. En la tècnica histològica, la fixació es fa per a:

e) Totes les respostes anteriors són correctes. 20. Respecte a la tinció negativa, és cert que:

d) Tenyeix el fons en el qual està l’estructura que es vol observar i aquesta ressalta.

Respostes de Mètodes en biologia cel·lular i histologia 123

21. En una imatge de microscòpia electrònica de transmissió, contrastada de manera convencional, els nuclèols són:

b) Densos als electrons. 22. Les membranes cel·lulars, contrastades amb acetat d’uranil i citrat de plom són:

b) Denses als electrons. 23. Per a estudiar la morfologia vírica quina tècnica NO és adequada?

a) Immunocitoquímica per a microscòpia òptica.

24. Quina tècnica utilitzaries per a visualitzar les proteïnes de membrana d’un tilacoide?

d) Criofractura. 25. Amb quin microscopi s’ha obtingut la imatge de la figura 2.1? d) Microscopi electrònic de rastreig. 26. Amb quina tècnica s’ha obtingut la imatge de la figura 2.1? a) Ombreig metàl·lic. 27. Amb quina tècnica s’ha obtingut la imatge de la figura 2.2? d) Contrast convencional per a microscòpia electrònica de transmissió. 28. Amb quina tinció s’ha obtingut la imatge de la figura 2.3? d) Tinció de Nissl. 29. Amb quina tinció s’ha obtingut la imatge de la figura 2.4? c) PAS. 30. Amb quina tinció s’ha obtingut la imatge de la figura 2.5? e) Tricròmic de Masson.

125

3 Membrana plasmàtica i comunicació cel·lular

1. Quin component de la bicapa lipídica és el més abundant?

a) Fosfolípids. 2. Dels següents components de la bicapa lipídica, quin confereix rigidesa a la membrana?

b) Colesterol. 3. Quin component de la membrana li confereix asimetria:

e) Tots els anteriors. 4. Respecte al glicocàlix és cert que:

e) Totes les afirmacions són certes. 5. Les proteïnes intrínseques:

e) b i d són certes. 6. La fluïdesa d’una membrana:

e) Totes les afirmacions són correctes. 7. A temperatures baixes tendeix a disminuir la fluïdesa de la membrana plasmàtica. Per a evitar-ho, la cèl·lula sintetitzarà un major nombre de fosfolípids amb:

d) a i b són certes. 8. Travessa la membrana cel·lular mitjançant difusió passiva:

d) O2.

9. De les següents molècules quina o quines travessen la membrana cel·lular a través de canals:

c) Ions de calci.


10. Els canals poden ser regulats per: e) Totes les respostes anteriors són correctes.

11. Respecte als canals iònics, és cert que:

e) Totes les respostes anteriors són correctes. 12. Els canals intervenen en:

c) El transport passiu. 13. Respecte a l’endocitosi és cert que:

e) Totes les anteriors són certes 14. De les següents proteïnes, quina pot participar en la formació de vesícules d’endocitosi?

c) Clatrina. 15. La pinocitosi és:

b) El transport de material líquid a través de la membrana.

16. La incorporació de colesterol en les cèl·lules té lloc mitjançant:

b) Endocitosi vehiculada per receptor.

17. Què és la clatrina?

c) Una proteïna que produeix una coberta proteica que contribueix a la formació de vesícules d’endocitosi.

18. Les cascades de transducció del senyal es caracteritzen per:

e) Totes les respostes anteriors són correctes.

19. Respecte a la comunicació cel·lular, assenyala l’afirmació correcta:

b) Una mateixa molècula senyal pot induir respostes diferents en cèl·lules diana diferents.


d) S’activen quan el receptor de membrana s’uneix al lligand i en canvia la conformació.


c) S’inactiven perquè la subunitat alfa té propietat GTPasa.

Respostes de Membrana plasmàtica i comunicació cel·lular 127

22. En quin dels sistemes de segons missatgers es produeix una sortida massiva de calci des del reticle endoplasmàtic

b) Sistema de l’IP3. 23. Un senyal paracrí es caracteritza per:

c) És alliberat al medi extracel·lular i actua sobre cèl·lules situades a prop de la cèl·lula que el produeix.

24. Un senyal autocrí:


25. Respecte a l’AMPc és cert que:

b) Actua fosforilant proteïnes per a regular-ne l’activitat.

129

4 El citosol i el ribosoma

1. Els proteasomes són: b) Complexos proteics que degraden proteïnes.

2. La ubiqüitina és:

b) Una proteïna que marca les proteïnes que han de ser degradades en els proteasomes.

3. El plegament de les proteïnes del citosol la duen a terme per un grup de proteïnes anomenades:

b) Xaperones. 4. El sistema de degradació de proteïnes a través de la ubiqüitina actua sobre:

d) Només a i b són certes.

5. Les xaperones són proteïnes que:

e) Totes les respostes anteriors són correctes. 6. Els ribosomes es troben :

e) Totes les respostes anteriors són correctes. 7. Respecte als ribosomes quina localització és incorrecta?

b) Units a la membrana plasmàtica.

8. Els ribosomes de les cèl·lules procariotes tenen dues subunitats amb un coeficient de sedimentació de:

a) 30 S i 50 S. 9. Els ribosomes de les cèl·lules eucariotes tenen dues subunitats amb un coeficient de sedimentació de:

d) 40 S i 60S.


10. Els codons són triplets de bases de:

d) El mRNA. 11. La destinació de les proteïnes sintetitzades pels ribosomes en el citosol és:

a) El citosol.

12. La peptidil-transferasa és:

b) Una proteïna de la subunitat gran del ribosoma.


e) Totes les anteriors són certes. 14. Assenyaleu l’enunciat incorrecte:

e) Les proteïnes ribosòmiques se sintetitzen en el nuclèol.


c) La fase final de la síntesi de proteïnes requereix factors d’alliberament. 16. Assenyaleu la resposta correcta:

c) El codó iniciador de la síntesi de proteïnes és sempre el mateix: formil metionina per a procariotes i metionina per a eucariotes.

17. El reconeixement i la unió de l’aminoàcid que correspon a cada tRNA és efectuat per:

e) Les aminoacil-tRNA-sintetases. 18. Les molècules de aminoacil-tRNA s’uneixen al centre A del ribosoma en l’etapa de:

b) Elongació. 19. Si durant un experiment canviem la cisteïna que porta un tRNA per l’alanina, quan tinga lloc la síntesi de proteïnes, què ocorrerà amb la cadena polipeptídica que es forme?

a) En el lloc de la cisteïna hi haurà alanina, i la proteïna serà distinta de la que s’hauria d’haver format.

20. Durant la síntesi de proteïnes, el mRNA:

b) Porta la informació del DNA i la duu al citosol.

131

5 El citoesquelet i les unions cel·lulars

1. Els microtúbuls estan formats per subunitats de tubulina en forma d’heterodímers que s’uneixen per a formar ..... protofilaments:

b) 13 2. Quina funció és pròpia dels microtúbuls?

b) Moviments dels cromosomes.

3. Els microtúbuls estan implicats en:

a) El moviment de cilis i de flagels.

4. Basant-te en l’estructura i la funció de les cèl·lules següents, quina cèl·lula presentarà una major densitat de microtúbuls?

b) Un espermatozoide. 5. L’estructura del centríol està formada per:

d) 9 tríades de microtúbuls. 6. En l’estructura d’un cili, la nexina uneix:

b) Els doblets de microtúbuls adjacents que formen l’axonema d’un cili o d’un flagel.

7. L’axonema d’un cili està format per:

c) 9 parells de microtúbuls i un parell central. 8. Els cilis, respecte dels flagels:

d) a i b són correctes.

9. Quin mecanisme és responsable dels moviments dels cilis i dels flagels?

c) La dineïna movent-se sobre els microtúbuls.


10. En l’axonema dels flagels:

e) Totes són correctes. 11. El centrosoma és:

b) Un centre organitzador de microtúbuls.

12. L’addició de colquicina a una cèl·lula produeix:

b) Detenció de la mitosi.

13. El taxol és un fàrmac que s’uneix fortament als microtúbuls i impedeix la pèrdua d’unitats de tubulina. D’aquesta manera impedeix la divisió de les cèl·lules, per la qual cosa mata preferentment les cèl·lules tumorals que es divideixen molt ràpidament. Quin creus pot ser el mecanisme molecular de l’acció del taxol sobre els microtúbuls?

b) Per a ser funcionals, els microtúbuls han de poder mantenir un equilibri entre la polimerització i la despolimerització d’unitats de tubulina.

14. Què és la quinesina?

c) Una proteïna motora que es desplaça al llarg dels microtúbuls.

15. Què és la dineïna?

c) Una proteïna motora que es desplaça al llarg dels microtúbuls.

16. Els filaments d’actina són responsables de:

e) Totes les respostes anteriors són correctes. 17. Les citocalasines són drogues que interfereixen amb la polimerització de l’actina. Si s’afegeix citocalasina a un cultiu de cèl·lules de mamífer que acaben de començar la mitosi, què és el més probable que ocòrrega?

c) Les cèl·lules no podran fer la citocinesi.

18. La importància de la polimerització i despolimerització de l’actina es comprova mitjançant els efectes de les citocalasines, drogues que quan s’uneixen a l’actina bloquegen la polimerització. Quina funció o funcions cel·lulars no es podran dur a terme després de tractar les cèl·lules amb citocalasina?

e) No es podran dur a terme cap dels processos anteriors.

19. De les cèl·lules següents, l’actina serà més abundant en:

b) Una cèl·lula muscular cardíaca. 20. El citoesquelet del microvil·li de les cèl·lules intestinals està format per:

a) Filaments d’actina.

Respostes: El citoesquelet i les unions cel·lulars 133

21. Quins filaments intermedis són abundants en les cèl·lules epitelials?

d) Queratina. 22. Els filaments intermedis estan implicats en la formació de les unions cel·lulars següents:

d) a i b són certes. 23. La unitat estructural dels filaments intermedis que contribueix a la polimerització està formada per ... molècules:

b) 4 24. La làmina nuclear és una xarxa de:

d) Filaments intermedis. 25. Basant-te en l’estructura i la funció de les cèl·lules següents, quina cèl·lula presentarà una major densitat de filaments intermedis?

a) Una cèl·lula epitelial.

26. En quin tipus d’unió cel·lular hi ha elements del citoesquelet?

d) Contactes focals. 27. Els plasmodesmes de les cèl·lules vegetals són:

c) Unions de comunicació.

28. En quines unions cel·lulars hi ha filaments d’actina?

b) Bandes d’adhesió. 29. En quina o quines unions cel·lulars s’uneix la cèl·lula a la matriu extracel·lular?

e) Les respostes a i c són certes.

30. La desmogleïna és una proteïna d’adhesió cel·lular característica de:

d) Desmosomes. 31. En quin tipus d’unió cel·lular s’uneixen les membranes de les cèl·lules contigües a través de connexons?

a) Unions gap. 32. En les cèl·lules de l’epiteli intestinal, immediatament sota el microvil·li hi ha un tipus d’unió cel·lular que segella les cèl·lules per a impedir el flux de metabòlits a través seu. Aquestes unions són:

b) Unions d’oclusió.


33. De les següents especialitzacions de la superfície cel·lular, en quina o quines les membranes de les cèl·lules contigües s’hi troben unides mitjançant filaments intermedis?

c) Desmosomes.

34. Quina unió cel·lular permet el pas d’ions i de petites molècules hidrosolubles entre dues cèl·lules adjacents?:

c) Unió gap. 35. Quina unió connecta els filaments de queratina de dues cèl·lules:

a) Desmosoma.

135

6 Endomembranes

1. Una cèl·lula amb un reticle endoplasmàtic rugós molt desenvolupat tindrà funció de:

c) Secreció.

2. L’emmagatzematge de calci és una funció de:

c) Reticle endoplasmàtic llis. 3. De les cèl·lules següents, en quina estarà més desenvolupat el complex de Golgi?

b) Una cèl·lula caliciforme de la tràquea.

4. Una cèl·lula amb un abundant reticle endoplasmàtic llis estarà implicada en la:

a) Síntesi de fosfolípids. 5. Les proteïnes intrínseques de la membrana plasmàtica se sintetitzen en:

b) Els ribosomes adherits a les membranes del reticle endoplasmàtic. 6. Les proteïnes destinades a desenvolupar la funció en el citosol se sintetitzen en:

a) Els ribosomes lliures del citosol. 7. La partícula de reconeixement del senyal (SRP, de signal recognition particle):

c) És una proteïna citosòlica que reconeix determinades seqüències de les proteïnes que han de ser sintetitzades en el reticle endoplasmàtic rugós.

8. El dolicol participa en la:

a) Glicosilació de proteïnes en el reticle endoplasmàtic rugós.

9. Una cèl·lula incapaç de sintetitzar dolicol, quines reaccions bioquímiques tindrà alterades?

d) La glicosilació de proteïnes.


10. Els substrats que han de ser modificats en el complex de Golgi hi entren a través de:

e) Vesícules de transferència. 11. Una cèl·lula secretora d’hormones esteroides (derivades del colesterol) tindrà molt desenvolupat:

d) El reticle endoplasmàtic llis. 12. Quina funció no és pròpia del reticle endoplasmàtic llis:

d) Glicosilació de proteïnes. 13. Els dictiosomes són estructures membranoses del:

e) Complex de Golgi. 14. Respecte al complex de Golgi, assenyaleu la resposta correcta:

b) Està molt desenvolupat en les cèl·lules secretores de mucopolisacàrids.

15. La clatrina està involucrada en la:

a) Formació de vesícules procedents del complex de Golgi. 16. Els enzims que afegeixen galactosa en el complex de Golgi es localitzen en les cisternes:

c) Trans.

17. Quins enzims predominen en el complex de Golgi:

d) Glicosiltransferases.

18. S’anomena dictiosoma:

c) La unitat morfològica i funcional del complex de Golgi constituïda per un conjunt de cisternes apilades i de vesícules.

19. La glicosilació, sulfatació i fosforilació de proteïnes té lloc en:

d) El complex de Golgi. 20. La glicosilació de proteïnes s’inicia en:

e) La cara luminal de les membranes del reticle endoplasmàtic.

21. La síntesi de fosfolípids s’inicia en:

d) La part citosòlica de les membranes del reticle endoplasmàtic.

Respostes: Endomembranes 137 22. En quin orgànul té lloc l’oxidació de substrats amb la posterior formació de peròxid d’hidrogen, que al seu torn és eliminat formant aigua i oxigen?

b) Peroxisomes. 23. La degradació d’orgànuls per autofàgia necessita la unió d’endosomes amb:

c) Túbuls del reticle endoplasmàtic que envolten la part de la cèl·lula que s’ha de degradar.

24. Les vesícules que contenen els enzims lisosomals procedeixen de:

b) Complex de Golgi. 25. Un macròfag que mitjançant fagocitosi elimina cossos estranys en l’organisme de vegades acaba digerirint els seus propis components envellits. Quin nom reben aquest tipus de vesícules?

d) Autofagosomes.

139

7 Mitocondri i cloroplast

1. La teoria endosimbiòntica sobre l’origen dels mitocondris postula que aquests orgànuls es van originar a partir de:

d) Proteobacteris alfa associats amb una cèl·lula eucariota primitiva. 2. Dels enunciats següents és fals que:

c) El nombre de mitocondris és constant per a un tipus cel·lular. 3. Entre els següents processos metabòlics hi ha un que no té lloc al mitocondri. De quin procés es tracta?:

c) La biosíntesi de la glucosa.

4. Els enzims que formen part de la cadena respiratòria es localitzen en:

b) La membrana mitocondrial interna. 5. Es localitzen en la membrana mitocondrial externa:

e) Les proteïnes transportadores de diversos metabòlits. 6. Es localitzen en la membrana mitocondrial interna:

e) b i c són certes. 7. En quina part del mitocondri té lloc el cicle de Krebs?

d) En la matriu. 8. L’últim acceptor d’electrons durant la respiració mitocondrial és:

e) O2 9. Com a conseqüència del transport electrònic de la cadena respiratòria, la matriu mitocondrial:

b) S’alcalinitza (disminueix la concentració de protons).


10. L’ATP sintetasa produeix ATP utilitzant com a font directa d’energia:

c) L’energia del gradient de protons creat entre la matriu i l’espai intermembranós.

11. La major producció d’ATP durant el metabolisme aerobi es produeix quan els electrons es transfereixen des de __________ i _________ fins a _________.

e) FADH2, NADH, O2 12. El DNA mitocondrial codifica:


13. Respecte a la importació de proteïnes mitocondrials és fals que:

c) Han de mantenir una conformació plegada. 14. Dels enunciats següents és fals que:

d) La membrana interna és rica en colesterol. 15. La teoria endosimbiòntica sobre l’origen dels cloroplastos postula que aquests orgànuls es van originar a partir de:

b) La simbiosi entre cianofícies primitives i una cèl·lula eucariota. 16. Respecte al cromoplast, assenyaleu l’afirmació correcta:

e) Totes les afirmacions anteriors són correctes. 17. Els etioplastos:

e) a i b són correctes. 18. Els amiloplastos son:

e) Totes les afirmacions anteriors són correctes. 19. Respecte al cloroplast, assenyaleu la resposta correcta:

e) Totes les afirmacions anteriors són correctes. 20. Respecte al cloroplast, assenyaleu la resposta correcta:

b) En l’estroma es localitzen els enzims que participen en la síntesi de proteïnes del cloroplast.

21. Assenyaleu l’enunciat correcte:

b) En la fotosíntesi es produeixen electrons d’alta energia quan la llum solar és absorbida per la clorofil·la.

Respostes: Mitocondri i cloroplast 141 22. Com a conseqüència del transport electrònic de la cadena fotosintètica, el lumen dels tilacoides:

a) S’acidifica (augmenta la concentració de protons). 23. Els fotosistemes es localitzen en:

c) La membrana dels tilacoides. 24. La font general de l’energia per a la fotosíntesi és:

d) L’energia lluminosa del sol. 25. Segons el balanç global de la fotosíntesi, els electrons de l’aigua s’utilitzen per a reduir a:

b) CO2.

143

8 El nucli

1. L’espai perinuclear separa:

b) La membrana nuclear interna i l’externa. 2. Quina part de l’embolcall nuclear serveix de nexe entre la membrana nuclear interna i la cromatina?

b) La làmina nuclear. 3. Respecte al pas de molècules a través dels porus nuclears, quina afirmació és certa?

e) Les respostes b i d són correctes.

4. De les següents molècules, quines passen del nucli al citoplasma a través dels porus nuclears?

b) mRNA. 5. Quan el centròmer d’un cromosoma es troba en posició central de manera que els braços del cromosoma tenen una longitud aproximadament igual s’anomena:

b) Metacèntric. 6. Què és el nucleosoma?

c) Una estructura globular formada per segments curts de DNA enrotllats al voltant de vuit histones.

7. Quina histona contribueix a l’empaquetament dels nucleosomes :

a) H1.

8. Els cromosomes politènics són característics dels:

a) Insectes. 9. Assenyaleu la resposta correcta:

c) L’heterocromatina es localitza sota la membrana nuclear



e) L’heterocromatina és densa als electrons. 11. L’organitzador nucleolar:

e) Està format per DNA que codifica rRNA. 12. El component granular dels nuclèols està constituït per:

a) rRNA associat a proteïnes. 13. El nuclèol:

d) És la visualització de la síntesi de ribosomes. 14. Quin tipus de RNA se sintetitza en el nuclèol?

c) Els rRNA. 15. En una cèl·lula eucariota, cada gen que codifica rRNA es transcriu, en primer lloc, en:

a) Un transcrit d’rRNA 45 S. 16. Respecte a la làmina nuclear, és fals que:

a) És una capa fibrosa que travessa ambdues membranes nuclears. 17. Com serà l’aspecte del nucli d’una cèl·lula transcripcionalment activa?

b) Gran, amb poca afinitat pels colorants i el nuclèol prominent. 18. Qui va descubrir el nucli cel·lular l’any 1831?

c) Brown. 19. Què és el cariotip?

b) El conjunt de cromosomes d’un organisme classificats d’acord amb el seu nombre, grandària i forma.

20. El DNA repetitiu és:

a) Heterocromatina constitutiva.

145

9 El cicle cel·lular


a) El temps que una determinada cèl·lula tarda a començar la mitosi és un procés purament aleatori.

2. Les cèl·lules animals, per a poder dividir-se, requereixen:

d) Tots els requeriments anteriors. 3. La fase del cicle cel·lular que presenta major variabilitat d’unes cèl·lules a unes altres és:

b) G1 4. Una cèl·lula que mai es dividirà, en quina etapa del cicle cel·lular està?

a) G0 5. En quina fase del cicle cel·lular té lloc la duplicació del material genètic?

d) S

6. En quina etapa del cicle cel·lular el cromosoma està condensat al màxim i format per dues cromàtides?

c) Mitosi 7. La dotació genètica en l’etapa G2 del cicle cel·lular és de:

c) 4n 8. La condensació de la cromatina durant la mitosi es produeix en:

d) Profase.

9. En quina fase de la mitosi s’observen els cinetocors?

b) Prometafase.


10. La duplicació dels centríols té lloc en:

b) G2 11. En quina etapa del cicle cel·lular els cromosomes estan formats per una cromàtida sola?

e) Telofase. 12. Què és la citocinesi?

d) La divisió del citoplasma. 13. Els microtúbuls polars es localitzen:

c) Entre els dos àsters oposats. 14. El cinetocor és:

c) Una estructura localitzada a cada costat del centròmer que interacciona amb els microtúbuls del fus mitòtic.

15. Indica l’afirmació falsa:

c) En la profase es descondensa la cromatina. 16. La separació de les cromàtides durant la mitosi es produeix en:

d) Anafase. 17. La desintegració de la membrana nuclear durant la mitosi es produeix en:

c) Prometafase. 18. En l’etapa de zigotè:

b) Es forma el complex sinaptinèmic. 19. Durant l’anafase de la primera divisió meiòtica se separen cap a cada pol cel·lular:

a) Dues cromàtides germanes unides. 20. La síntesi de RNA per a proporcionar materials de reserva a l’òvul té lloc en:

a) Diplotè. 21. En quina etapa de la profase I es poden visualitzar les 4 cromàtides de cadascun dels bivalents?

d) Diacinesi.

Respostes. El cicle cel·lular 147 22. Els quiasmes s’observen durant la fase de:

c) Paquitè. 23. L’entrecreuament entre cromosomes homòlegs té lloc en:

c) Paquitè.

24. El reconeixement i aparellament entre cromosomes homòlegs té lloc en:

a) Leptotè. 25. L’intercanvi de fragments entre cromosomes homòlegs durant la meiosi té lloc en:

c) Paquitè. 26. Durant l’anafase II, de la segona divisió meiòtica, se separen:

a) Cromàtides. 27. Quan les fibres cinetocòriques de les cromàtides germanes es dirigeixen cap al mateix pol cel·lular podem dir que la cèl·lula es troba en:

c) Anafase I de la meiosi.

28. Quina afirmació és correcta?

c) El nombre de quiasmes depèn del nombre de nòduls de recombinació. 29. Quin esdeveniment té lloc solament en la mitosis i no en la divisió meiòtica I?

c) Les cromàtides se separen durant l’anafase.

30. Quina fase de la mitosi s’observa en la cèl·lula central de la Figura 9.1?

a) Profase.

149

10 El teixit epitelial

1 Epitelis de recobriment

1. Els epitelis es caracteritzen per:

d) Les cèl·lules estan polaritzades. 2. Respecte als epitelis, assenyala la resposta incorrecta:

c) Posseeixen gran quantitat de vasos sanguinis. 3. Els epitelis plomosos són característics de:

c) La tercera parpella dels ocells.

4. Un epiteli implicat en el transport passiu de gasos o fluids serà:

c) Pla simple. 5. Els epitelis adaptats a suportar abrasió moderada són:

b) Estratificats. 6. La pell deriva de:

c) Ectoderma. 7. L’epiteli que recobreix el tub digestiu deriva de:

a) Endoderma. 8. L’epiteli que recobreix els vasos sanguinis deriva de:

b) Mesoderma. 9. L’epiteli pla estratificat queratinitzat es localitza en:

b) La pell.


10. L’epiteli de l’esòfag humà és: a) Pla estratificat.

11. L’epiteli que recobreix la tràquea és:

b) Pseudoestratificat cilíndric ciliat.

12. La paret dels alvèols pulmonars està recoberta d’un epiteli:

e) Pla simple.

13. Trobem un epiteli pla estratificat en:

e) L’esòfag. 14. L’epiteli que recobreix els oviductes és:

c) Cilíndric simple ciliat.

15. L’epiteli esquematitzat en la figura 10.1 és típic de:

a) L’intestí gros. 16. La figura 10.2 és un tall longitudinal de la bufeta urinària. Es tracta d’un epiteli:

d) De transició. 17. La figura 10.3 es correspon amb un epiteli:

b) Simple pla.

2 Epitelis glandulars

18. Els epitelis glandulars es classifiquen en simples i ramificats segons:

c) L’aspecte del conducte excretor. 19. Quan el producte de secreció d’una glàndula és alliberat per exocitosi, la secreció és:

c) Merocrina. 20. Una cèl·lula que aboca els productes directament a la sang s’anomena:

e) Endocrina. 21. Una cèl·lula que segrega els productes mitjançant la descàrrega de vesícules senceres, que contenen els productes de secreció,és:

b) Apocrina.

Respostes. Teixit epitelial 151

22. Les glàndules mamàries segreguen els productes de forma:

b) Apocrina 23. Una cèl·lula glandular que aboca els productes quan es desintegra es denomina:

a) Holocrina. 24. Una glàndula que presenta un conducte excretor ramificat s’anomena:

c) Composta.


d) Simple cúbic. 26. Les cèl·lules epitelials de la figura 10.4 són:

d) Endocrines. 27. Les cèl·lules globoses de la figura 10.1 són secretores de:

b) Mucopolisacàrids.


a) Glandular. 29. L’epiteli de la figura10.6 és:

e) c i d són correctes. 30. L’epiteli de la figura 10.7 és:

c) De recobriment estratificat.

153

11 El teixit connectiu

1 Generalitats

1. El teixit connectiu deriva de:

a) Mesènquima. 2. Quina funció és pròpia del teixit connectiu?

e) Totes les afirmacions anteriors són certes. 3. Quin component del teixit connectiu és més resistent a la tensió?

a) Col·lagen. 4. Quina cèl·lula sintetitza la matriu extracel·lular en el teixit connectiu?

c) Fibroblast. 5. Quina cèl·lula del teixit connectiu segrega histamina?

a) Mastòcit o cèl·lula encebada.

6. Respecte als glicosaminoglicans, assenyala la resposta falsa:

c) Estan carregats positivament. 7. La vitamina C participa en la síntesi de:

b) Col·lagen. 8. El col·lagen se segrega a l’espai extracel·lular en forma de:

d) Tres cadenes polipeptídiques unides en una estructura helicoïdal. 9. La formació de les fibril·les de col·lagen té lloc en el:

c) Espai extracel·lular.


10. Quin tipus de col·lagen constitueix la membrana basal?

d) IV 11. Les fibres de reticulina:

e) Les respostes a i d són correctes.

12. Quin component predomina respecte als altres en el teixit connectiu dens?

b) Fibres respecte a cèl·lules i substància fonamental.

13. El teixit connectiu dens es troba en:

a) Tendons. 14. El teixit connectiu dens irregular es troba en:

a) Dermis.

15. El teixit connectiu dens regular es troba en:

b) Tendons.

2 El teixit adipós

16. El teixit adipós blanc amb funció de suport mecànic es troba en: e) Totes les respostes anteriors són certes.

17. Respecte al teixit adipòs marró, assenyala la resposta correcta:

e) Totes les respostes són correctes. 18. El teixit adipòs blanc es caracteritza perquè les cèl·lules:



a) Teixit adipós blanc. 20. El teixit connectiu de la figura 11.2 és:

c) Teixit connectiu dens regular.


d) Teixit connectiu reticular.

Respostes: El teixit connectiu 155 22. En la figura 11.2, la major part dels nuclis que s’observen són de:

a) Fibroblasts. 23. En la figura 11.1, les cèl·lules de morfologia globular són:

b) Adipòcits. 24. La figura 11.4 és:

d) Mesènquima. 25. El teixit connectiu de la figura 11.5 és:

e) Teixit connectiu elàstic.

157

12 Els teixits esquelètics

1 El cartílag

1. Les cèl·lules cartilaginoses madures s’anomenen: c) Condròcits.

2. El cartílag es caracteritza per:

e) Totes les afirmacions anteriors són correctes.

3. La nutrició del cartílag té lloc des del:

a) Pericondri.

4. Els condròcits es localitzen en compartiments anomenats:

a) Llacunes. 5. El cartílag format per capes alternants de matriu cartilaginosa i capes de fibres de col·lagen s’anomena:

d) Fibrocartílag. 6. El cartílag de les trompes d’Eustaqui i de l’orella és:

c) Elàstic.

7. El cartílag que durant el desenvolupament constitueix el model per a la formació dels ossos s’anomena:

b) Hialí. 8. El cartílag hialí es troba en:

e) Totes les afirmacions anteriors són certes. 9. En la figura 12.1 s’observa:

b) Cartílag hialí.


10. En la figura 12.2 s’observa: a) Cartílag elàstic.

2 El teixit ossi

11. Les cèl·lules responsables de la reabsorció de la matriu òssia són: c) Els osteoclastos.

12. Les cèl·lules òssies madures, responsables del manteniment de l’activitat de l’os són:

d) Els osteòcits. 13. Les cèl·lules responsables de la síntesi de la matriu òssia són:

a) Els osteoblastos. 14. Quin és el component inorgànic del teixit ossi?

d) Hidroxiapatita càlcica.

15. El teixit ossi esponjós està recobert per:

d) Endosti.


e) Totes són certes. 17. L’ossificació intramembranosa:

d) a i b són certes.

18. Els conductes de Volkman:

b) Connecten entre si conductes de Havers. 19. En la figura 12.3 s’observa:

b) Teixit ossi esponjós. 20. En la figura 12.4 s’observa:

a) Teixit ossi compacte. 21. En la figura 12.4, l’estructura central es:

a) Una osteona.

159

13 La sang 1. Les cèl·lules que intervenen en la coagulació de la sang són:

e) Plaquetes.

2. Quines cèl·lules sanguínies es caracteritzen per presentar grànuls al citoplasma?

d) Eosinòfils. 3. Quines cèl·lules sanguínies són les encarregades del transport d’oxigen des dels alvèols pulmonars fins als teixits?

a) Eritròcits. 4. Els basòfils:

b) Són les cèl·lules menys nombroses del total de leucòcits. 5. Quines cèl·lules sanguínies representen entre el 25% i el 40% del total de leucòcits?

e) Limfòcits. 6. Quines cèl·lules sanguínies representen entre el 40% i el 70% del total de leucòcits?

a) Neutròfils.

7. Quines cèl·lules sanguínies representen entre el 2% i el 8% del total de leucòcits?

b) Monòcits. 8. Quin tipus de leucòcit és el menys abundant?

c) Basòfils. 9. De les cèl·lules sanguínies següents, quines alliberen heparina i histamina?

c) Basòfils.


10. Quins leucòcits es diferencien en macròfags en el teixit connectiu? b) Monòcits.

11. Quines cèl·lules sanguínies són, en realitat, fragments cel·lulars petits (2-3μm de diàmetre) sense nucli, que es produeixen en la medul·la òssia a partir de la fragmentació del citoplasma dels megacariòcits?

e) Plaquetes. 12. Quina cèl·lula es caracteritza per tenir un nucli gran, esfèric, envoltat per un escàs citoplasma i tenir la capacitat de formar anticossos?

e) Limfòcit. 13. Quina cèl·lula es caracteritza per tenir un nucli gran, dentat, sense grànuls específics al citoplasma?

b) Monòcit. 14. El leucòcit que s’observa en la figura 13.1 és:

a) Neutròfil.


d) Eosinòfil.


e) Limfòcit. 17. El leucòcit que s’observa en la figura 13.4 és:

b) Monòcit.

18.Les cèl·lules que s’observen en el centre de la figura 13.5 són:

e) Plaquetes. 19.El leucòcit que s’observa en la figura 13.6 és:

e) Limfòcit.


a) Neutròfil.

161

14 El teixit muscular

1. Trobem cèl·lules musculars esquelètiques en: e) Músculs oculars.

2. Trobem cèl·lules musculars llises en:

e) Totes les respostes anteriors són certes. 3. El múscul cardíac és:

d) a i b són certes. 4. Les cèl·lules musculars cardíaques:

e) Totes les afirmacions anteriors són correctes. 5. Les cèl·lules musculars llises:

e) Totes les afirmacions anteriors són falses. 6. El perimisi envolta cada:

b) Fascicle muscular. 7. L’endomisi envolta cada:

a) Fibra muscular.


c) El múscul cardíac és estriat i voluntari.

9. Respecte al teixit muscular, assenyaleu la resposta correcta:

c) Un sarcòmer és l’espai comprès entre dues bandes Z. 10. Les cèl·lules musculars esquelètiques:

c) Presenten una unió neuromuscular característica.


11. Respecte als discos intercalars del teixit muscular assenyaleu la resposta correcta:

d) Estan formats per unions gap i desmosomes. 12. Els discos intercalars són unions entre les cèl·lules:

c) Musculars cardíaques 13. En el múscul esquelètic, durant la contracció muscular:

a) Augmenta la concentració de calci en el citoplasma. 14. Durant la contracció muscular:

e) Totes les anteriors són falses. 15. Durant la contracció muscular:

e) Totes les afirmacions anteriors són certes. 16. De les afirmacions següents, assenyaleu la resposta CORRECTA:

c) En les bandes A hi ha filaments d’actina i miosina. 17. La figura 14.1 és:

a) Teixit muscular esquelètic. 18. La figura 14.2 és:

b) Teixit muscular llis.

19. La fFigura 14.3 és:

c) Teixit muscular cardíac. 20. De les 3 figures anteriors, en quina s’observen els discos intercalars?

c) Figura 14.3. 21. Les bandes clares i fosques que s’observen en la figura 14.1 corresponen a:

b) La disposició dels filaments d’actina i de miosina en la miofibril·la. 22. De les 3 figures anteriors, en quina serà major el nombre de mitocondris?

c) Figura 14.3.

163

15 El teixit nerviós

1. Quin mètode de tinció en neurohistologia s’ha utilitzat per a obtenir la figura 15.1?

b) Tinció de Nissl.

2. Quin mètode de tinció permet estudiar la morfologia neuronal completa?

a) Mètode de Golgi. 3. Quina tècnica es fa servir per a tenyir les cèl·lules de la micròglia?

d) Carbonat de plata amoniacal de Del Río Hortega.

4. Què constitueix la substància blanca?

b) Fibres nervioses i neuròglia. 5. La substància grisa manca de:

e) Cèl·lules de Schwann.

6. La beina de mielina es troba en:

c) Axó. 7. Els grànuls o cossos de Nissl:

e) Totes les afirmacions anteriors són correctes. 8. El teixit connectiu que envolta cada fibra nerviosa s’anomena:

d) Endoneuri. 9. La part de la sinapsi que rep el neurotransmissor (la informació) es coneix amb el nom de:

d) Zona postsinàptica.


10. L’espai existent entre la terminació axònica d’una neurona i una altra neurona o una fibra muscular amb què estableix una sinapsi s’anomena:

b) Espai o fenedura sinàptica. 11. La proteïna àcida fibril·lar glial forma part dels filaments intermedis de:

a) Astròcits.

12. Les cèl·lules que formen la beina de mielina en el sistema nerviós perifèric s’anomenen:

e) Cèl·lules de Schwann.

13. Les cèl·lules glials que formen part del sistema mononuclear fagocític són:

c) Micròglia. 14. Els peus perivasculars són propis de:

a) Astròcits.

15. Les neurones del gangli raquidi o espinal es caracteritzen per:

e) a, b i c són correctes. 16. La figura 15.1 correspon a:

a) Substància grisa. 17. La figura 15.2 correspon a:

b) Substància blanca. 18. Les cèl·lules que s’observen en la figura 15.3 són:

d) Astròcits. 19. La figura 4 correspon a un tall de:

b) Gangli simpàtic. 20. Tenint en compte que el tall de la figura figura 15.1 és de la banya anterior de la medul·la espinal, les neurones que s’observen són:

b) Multipolars.

165

16 Introducció a la histologia vegetal

1. Quin grup de vegetals manca de teixits vasculars? d) Briòfits.


a) La generació de la pressió de turgència. 3. El vacúol d’una cèl·lula vegetal està implicat en:

e) Totes les afirmacions anteriors són certes. 4. La banda preprofàsica:

c) Especifica on tindrà lloc la citocinesi. 5. Quins elements citoplasmàtics influeixen en l’ordenació de les microfibril·les de cel·lulosa de la paret cel·lular?

d) Microtúbuls.

6. Respecte a la paret cel·lular és fals que:

c) Només la presenten vegetals superiors. 7. El component fibril·lar de la paret cel·lular és:

e) Cel·lulosa. 8. Quin component és el més abundant en la làmina mitjana?

e) Pectina. 9. Si la cèl·lula vegetal sintetitza paret cel·lular primària i paret secundària, la paret cel·lular primària es diposita entre:

b) La paret secundària i la làmina mitjana.


10. La paret cel·lular secundària de la cèl·lula vegetal es diposita entre: d) La paret primària i la membrana plasmàtica.

11. Les ceres es dipositen sobre la paret cel·lular primària de:

d) Cèl·lules epidèrmiques. 12. En la paret cel·lular secundària podem trobar:

e) Tots els anteriors. 13. La paret cel·lular secundària:

b) Conté més cel·lulosa que la primària. 14. Quan una cèl·lula té paret primària i secundària, la membrana plasmàtica se situa al costat de:

c) La paret secundària. 15. La suberificació:

e) Totes les afirmacions anteriors són correctes. 16. La lignificació:

e) Totes les afirmacions anteriors són certes. 17. La lignificació:

c) Pot ser induïda per microorganismes patògens. 18. Quin teixit presenta cèl·lules amb paret cel·lular lignificada?

c) Xilema.

19. Podem trobar cèl·lules mortes en:

e) Totes les respostes anteriors són correctes. 20. Les cèl·lules de la figura 16.1 tenen:

b) Paret cel·lular primària.

167

17 Meristemes i teixits protectors

1. El meristema apical de pteridòfits està constituït per:

a) Una cèl·lula apical de morfologia tetraèdrica. 2. El càmbium és un meristema que deriva de:

a) Procàmbium.

3. Les cèl·lules meristemàtiques es caracteritzen per:

e) Totes les anteriors són certes.

4. El fel·logen és un meristema:

e) Les respostes b i c són correctes.

5. El càmbium és un meristema:

e) Les respostes b i c són certes. 6. El parènquima que acompanya al xilema deriva de:

b) Càmbium. 7. Quines cèl·lules desenvolupen parets cel·lulars secundàries?

d) Cèl·lules de la tràquea dels vasos conductors. 8. Els tricomes deriven de cèl·lules de:

a) Epidermis. 9. Els tricomes:


10. No hi ha epidermis en:

c) Els meristemes apicals.


11. El súber es forma en la peridermis de: c) Gimnospermes.

12. La peridermis és:

d) Un teixit de recobriment en plantes amb creixement secundari. 13. Les cèl·lules estomàtiques:

a) Presenten cloroplasts. 14. S’anomena lenticel·la:

a) Porus presents en el súber.


a) Epidermis. 16. La figura 17.2 és:

a) Epidermis.

17. La fletxa de la figura 17.3 assenyala:

d) Conducte resinífer. 18. La figura 17.4 és:

b) Meristema.

19. figura 17.5 és:

c) Tricoma.

169

18 Teixits de sosteniment, vasculars i parènquima

1. El col·lènquima:

a) És un teixit de sosteniment constituït per cèl·lules vives. 2. Les esclereides:


3. Trobem plaques criboses en:

a) Parets transversals de tubs cribosos.

4. Quins elements del xilema són típics de gimnospermes?

b) Traqueides.

5. Els tubs cribrosos:

e) Les respostes b i c són correctes.

6. El xilema és:

a) Conjunt de vasos llenyosos i cèl·lules annexes del parènquima i esclerènquima, que constitueix el sistema conductor principal de la saba bruta d’una planta.

7. El parènquima està implicat en:

e) Totes les respostes anteriors són correctes. 8. El parènquima es localitza en:


9. Quin teixit presenta espais intercel·lulars amplis?

e) Parènquima esponjós.

170 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia 10. El porus areolat és:

c) Una interrupció de la paret cel·lular present en traqueides. 11. La figura 18.1 es correspon amb:

a) Vasos conductors. 12. La fletxa de la figura 18.2, quin teixit assenyala?

e) Parènquima esponjós.


c) Esclerènquima.


d) Vascular.

15. La figura 18.5 és un tall de:

b) Fulla.

Documents

Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular