Jose;J A. Cestellanos i Vila

-Amb exercicis autocorrectius-

Institut de Ciències de l'Educació

·:9 del texc Josep A. C::tsd\anos ·:9 d'aquest:J. edició: !n~timr de Ciències de l'::Jucació

deia Universitat .A.utònom:J. Je B:ucdona Coordinació editorial: Dora Carrera

Disseny de b. cobertJ i de b. col·lecciO: Sanci Pau

Sisena edició: gener de J 99ï ISB~: .i4-W)439-22·X

Dipòsit leg~t.l: 3. 30.695-19:15

Producció: Servei de Publicacions de la LJnlversicat Autònoma de Barcelona 03l~l3 Bellaterra (Cerdanyola de! Vallès)

Impressió: Novoprint Curer de b Tècnica, sí u

Sam Andreu de b Barca (B::trcdona)

PRESEN1:\CIÓ

Lnb.icctin <"Llquc·~:. icxc <'>s de presPnlar d'uua rm<~lcra clar:t, concisa i Cfl!r

pLeta les nopnes bàsiques d'ortografla, morfologia i sintaxi de la llengua catala­na.

Aquest ~<quadern>> s'adreça especblment a les persones que no poden a_c;~is­tir ;--!.mb regularitat a un cur~ cle llengt:;;, pen: .. que tenen int.e.cb:i d'apn:ndrc de form~1. atrtofiid<_!("La !e::; =-~~J~T>ws nt;::.; ei··;nert: :::-;de la H~:n~ua e;; Jl[<<c. l'er t.:­pot ser útil als professionals rl.e l'ensenyament, al personal aclr;dnistratiu i, en general, als estudiants que necessiten repassar, consolidar o aclarir alguns aspec­tes de la n01n1ativa bàsica.

El t.e1.'t consta de quaranta unit:at.s, que presenten pa.s a pas les nonnes i els exercicis corresponents d'assimilació. Des del p mtt de vista clirlilcttc, aqutst text conté els tres aspectes fonamentals de l'aprenentatge: la presentació del con­tingtLt: (el marc norrnatiu), la demanda d'una respot:ta activa de l'estudiant (els exercicis d'assimUaciò) i, finalment, una comprovilció immediata del grau d'as­s.imilació assolit (nütjançant la consulta ab dau de correcció del:; exercicis, al final del llibre).

Els temes normatius, els exemples i els exercicis han estat seleccionats segons la freqüència d'ús, independentment del «nivelL" al qual han estat assignats tra­dicionalment. A més, hi ha unes referències a l'ús de detemünactes formes, tant des del punt de vista de la variació dialectal com de la variació"estilística, d'a­cord amb els diferents registres.

En aquest sentit, aquest text ha estot revisat i ampliat d'acord amb la nova normativa de l'Institut d"Estuclis Catalans sobre l'estàndard oral i sobre l'ús del guionet.

Esperem, doncs, que aquest <-:quadern» servei. .. -<i a l'estudiant per consolidar els aspectes més bàsics de la nonnativa catalana i, al professor, perquè pugui aproftmdir a classe en altres aspectes de la llengua, sense necessitat d'esmerçm· temps i esforç en aquells ptmts de la normativa més automatitzables.

BellateiTa, juliol de 1996.

Josep Anton Castelbnos i Vila

CONTINGUT

OHTOGRAFIA

1. Vocal neutra

2. U feble

3. La síl.laba i el diftong

4. Apòstrof, cont.ra.cció i guionet

5. Accentuació

6. Accent diacríLic

7. Dièresi

8. La essa sorda i sonora

9. Els sons d~? la ge i de la xeix

10. Les lletres B- V i la H

11. Les lletres P-T-C, B-D-G iQ

12. Aplecs consonàntics

MORFOLOGIA.

13. El formanr, essa de plural

14. El forment -OS de plural

15. Formant.s d'una terminació

16. Forma;w:; e:òpecials de gènere

17. L'article

18. Demostrotíus, poSòessius i quantitacius

19. Indefinits

20. Numerals

11

1

9

16

21

28

34

41

46

53

58

62

69

76

90

94

100

105

109

113

'.1 " l' i

fdOJ{fOSINTAXI. J!ronoms.

21. Lrt fra.sr.:

22. Pronorns--1

23. Pronoms-2

24. Combinació de pronoms

:26. Pronoms relatius-!

27. Pronoms relatius-2

28. P·onoms interrogatius

MORFOSI:YTAXI. Verbs.

30. formes verbals_ incoatives

31. Formes velars d'alguns verbs

32. E! mandat

33. Verbe ser i estar

34. VerbE pronomina1s

35. Gerundi i perífrasis verbals

MORFOSI'iT\XI. Enllaços.

36. Preposicions simples

37. Preposicions compostes

38. Cacvi i càiguda de preposicioas

39. Conjuncions

40. Adverbis

Clau de correcció

lll

117

123

130

136

116

152

158

162

166

171

175

186

190

194

198

20'cl

208

212

218

! li il ;!

!I ,,

1 VOCAL NEUTRA

1.1 So de vocal n·~utra i lletres que el represent~n

Fixa't en els mots del quadre següent: els tres sons vocàlics tònics passen a un sol so àton en català oriental, anomenat so de vocal nc ub::\, qu:1.n la força dc l'accent es de~;llaç-, utp al sufix d·: df:rlvacirí

mot primitiu so t.ònic mot derivat. so àton lletra pa à panet neutre a

neu é nevar neutre e peu è peuet neutre e

Així, en els parlars orí~ntals del c;ü2.là, generalment tota a i Lo:a e tòniques sonen neutres quan passen a ocupar una posic:ó àtona.

En canvi, els parlars occidentals mantenen el so, amb un únic canvi· la e oberta pa.:ssa a sonar e tancada en posició àton <t.

Exercicis

1. Afegeix el sufix -er o bé -et als mot.s tònics del quadre derivats que en resulten.

1. Completa el quadre escrivint el so i les lletres corresponents.

mot primitiu so tònic mot derivat so àton /Jf:tra davant vent

ferro

j escriu els

2. Subratlla les vocals àtones que sonin neutres dels mots Següents.

davantal/ ventada/ ferreteria

2. Subratlla les vocals que sonin neutres de les frases següents.

- Què? Ja se saben els resultats? - Crec que no. Almenys, jo no els sé. -Dalt del cel es formen núvols negres : és signe de tempes~n .. - Cada mati sent el veÍ com se'n va a treballar.

1

1.2 Ortografia de la vocal neutra

La posició del so de voc;:d neutra en un mot i la dass de mot determinen les normes que hem d'ap]i,..:ar per escriurt: la lletra corresponent a o e.

Així, la lletra que cal e>criure per representar el so dc vocal ueutra depèn que aquest so estigui a final de mot o no. Si es troba a fi de mot, encara haurem de distingir entre els mots que siguin verbs dels que no ho siguin.

1. A fi de mot.

Si elJ:,ot està en ~j¡¡gular, escriurem a si és femcllÍ o bt~ e siÓ::> nu~...-cu!í.

Si el mot està en plural, sigui masculí o femení, escriurem sempre e.

Així : "casa", "poble'', "cases", "pobles".

2. A fi de ,-erb.

Si el verb acaba en vocal, escriurem a. En canvi, si acaba en cqnsonant o en el diftong -eu, escriurem e. Així: "veia'', "veies", "vèieu"

3. Al mig d'un mot.

Si el mot té una forma primitiva en què la vocal neutra sigui tòn~ca, s'escriurà a o bé e segons corn soni en posició tònica.

Així, de "Pau" o de "peu" tindrem "Pauet" o bé "peuet".

En verbs, la tercera persona del present ens indicarà la vocal tònica : de "ell paga" o de ''ell pega" tindrem "pagar" o bé "pegar".

Si no podem trobar la vocal tònica, haurem de memoritzar la grafia cor­recta. Generalment, solen coincidir el català i el ca.stellà.

Així, "viatge especial, de tipus cultural" o bé "viatge espacial, a l'espai exterior''.

Comentari

En alguns mots, el pas de! singular al plural origina canvis consonàntics. Així, observem, de taca : taques; de cega : cegues; de Pasqua : Pa.sqiies;

d'aigua : aigües; raça- races; roja- roges.

Exercicis

3. D'acord amb les normes, escriu la lletra que correspongui en els buits de les frases següents.

1. A ]!entrada de la cov. lli ha 1:i. un cov.;

2. Anàv.u molt a poc a poc a s.gar l'herba;

3. Demostrav. moit .fecte per a aquest.s bèsti.s;

2 ,:¡

l ¡! :·-¡

4. Si us plau, torn. el v.set a l'armari;

5. Trobo que pos.s massa sal a Ja S(,_

4. D'acord amb les 1F,rmes i el Comentari, -::-e.=;scrin c<tda frase se~·.üent passant-b. al singular, :>i és plural, o al plural si és singular.

Exemple: "jo tenia temps" : nosaltres teníexu temps; "ells eren alts" ell era alt.

1. Penseu <:n nw.·s altres coses f

2. Té una idea vaga del [et.

3. Desitgen uns sous dignes.

4. Ell busca un bon paraigua.

5. Havia de pagar la fiança.

6. Eren unes terres pobres.

7. La roca cobria la platja.

8. )~vui comencen els actes.

9. Trien les fulles tendres.

10. Amaga una prova al jutge.

5. Fixa't en la diferència entre n agafa'n tres, de llibres" i "ells agafen tres llibres".

En el primer cas, el verb acaba en vocal i per això la vocal neutra final s'escriu a (la "n" és el pronom en reduït). En canvi, en el segon cas, es tracta d'una terminació verbal plural acabada en consonant; per això s'escriu e.

Tenint en compte el tipus de paraula (és a dir, si es tracta d'un verb o no) i les terminacions, escriu en els punts suspensius corresponents els mots següents:

jutge/ jutja, porta'n /-porten, tracte I tracta, compra 'n I compren

1. Té un .......... molt bo amb tothom I iV o es ............... pas d'això.

2. Elis sempre ............... el pa en aquest forn I De pa, ............... quatre quilos.

3. De diners en metàl.lic, .... pocs durant el viatge/ Ells ........ . les maletes molt carregades.

4. Avui, el ............... dictarà la sentència j Avui es ............. . el famós cas del robatori a la Fundació A-liró.

3

6. Escriu a o e en els buits dels mots següents.

1. Viatj. Ina.ssa ràpid; no s/ si aprofitarà gaire el viatg.;

2. Aquf tens el compt. del restaurant_: compt. quant toca pagar per cap;

3. D'aquest assumpt., pari. 'n amb ell; l.s cos.s, si es parl.n, millor;

7. D'acord amb la norma 3 estudiada, la a i la e tòniques d'un mot primitiu sonen n-eutres en un derivat, però s'escriuen amb la mateixa lletra.

E~criu b. forma t.òr.ica corresponent. a c;Hla nn dels mots segijents (en el ca~~ dels verbs, la tercera persona del present d'indicatiu).

Per exemple: de "maset"-mas, però de "mesef'-mes; de "manar"-ell mana, però de "menar" -ell mena.

1. Una noia pleneta : ..... I Una vall planeta :

2. Plagat d'insectes: .............. / Plegarà aviat ·

3. Besar la mà : ............... I Basar-se en això :

4. No passava ningú : ... I No pesava gaire: ....

5. Una ramada verda : ..... I Remada amb barca :

8. Sovint no trobem en posicjó tònica la vocal neutra medial. Coneixent, però, les regles de derivació de mots podrem saber quina vocal hi correspon.

Afegeix als mots següents els sufixos indicats :

1. -edat i -ejar: derivació nominal i verbal a partir d'un adjectiu.

net ....... / .................... ;clar. I 2. -ment : adverbis derivats del femen i dels adjectius o bé noms derivats de

verbs.

lliure :

pobra:

..... I eli Iliura :

/ ell abona :

9. Hem v-ist que sovint les vocals medials coincideixen amb el ci.lStellà. Completa amb a o bé e els mots següents :

1. .ccés a l'autopista I .xcés de velocitat.

2. Un tracte esp.cial I Un vol esp.cia1.

3. En condicions .sèptiques I Persones .scèptiques.

4. Té un .fecte immediat I Té molt .fecte als animals.

1

i I• I

I I

I

~ ¡, I

I

1.3 Exc~pcions i àivergències català-castellà

Agruparem els casos e;~ccpcionals segons la pnsíció q'Je ocupi Ja vocal neutra dins el mot.

1. Vocal final

a. S'escriu a la vocal neutra final d'alguns mots masculins acabat.s en les terminacions rna I ta I arca I era ta / cida I is ta.

Així: poema, poeta, monarcér.. un demòcrata, un homicú.la, !In artista.

T?~ni els mots 1.-èrrA, día, tÍteili'l-, L•clga, persa., entc". d'a.ltres.

b. S'escriu e la vocal neutra final del tipus de mots següents :

-Adjectius d'una sola terminació, vàlida per als dos gèneres.

En aquest cas, coincideix el català i el castellà, excepte els adjectius pobre i rude.

La majoria d'aquests adjectius acaben en aire I ble I me I ne.

Així, els mots : una cantaire, una. dona amable, una acció infame, una cerimònia solemne.

- Alguns noms, coir;_cldents amb el castellà, que sovint són pronunciats incorrectament com a é en lloc de ser-ho amb el so característic de la vocal neutra.

Per exemple : base, fase, frase, clMsc, sèrie, higiene, torre, piràmide, efígie_, barbàrie, mare, entre d'altres.

- L'infinitiu dels verbs de la segona conjugació acabats en -re, com ara seure, moure, estendre, cometre .

També les formes úniques (amb els seus compostos) corre, obre, om­ple, vine.

2. Vocal medial

a. Formes verbals en què podem trobar tant la a com la e tòniques.

En aquest cas, escriurem les formes febles, o sigui la vocal neutra, sempre en a.

- Es tracta dels verbs haver I saber I fer I caure, que s~gu,:;ixen la norma general de la tercera persona del present, que du una a : "ell ha: ell fa, ell sap, ell cau", malgrat la e tònica d'altres formes, com ara, "jo he de fer, jo sé, ell queia".

- També en el cas de les formes d0bles dels verbs jeure o jaure, néixer o nàixer, treure o traure, i els seus compostos.

5

En aquest.'> verbs, s'escriu a o bé e quan són tòniques (segons la pronúncia di::·Jectal de cadascú), però cal escriure sempre a les iormt:;:; àtones, o sigui, '·1 vocal netJtra.

Així, "elljc ·o jau", però e"'!jc1 ~

treu 0 trau", però r'il traurà.

3. Divergències ca.talà~castellà

''ell ueix o naix", però e.U naixerà; "ell

Completa els buits esntvint una a o una e en els mots següents:

Català e ~ Ca.'3~clh. ~-'-

tr.ball, .nyorança, ass.mblea, .mpúries, mon.stir, rn.ravclh, v.rnis, eb.nis~a, .mparar, .feminat, espàrr.c, respl.ndir

Català a ~ Ci:i.Stellà e

ass.ssí, av.ria., S.rclenya, r.ncor, . valuar, .mbaixada, arr. va tar, d. van tal, s.nefa

4. Altres casos

racó, ;nalenconia, psiquiatre, orgue (instrument musical), òrgan (part d'un cos), orfe.

Exercicis

10. Escriu la lletra que correspongui a cada buit deis mots següents.

1. Noms i adjec~ius.

sis tem. capitalist., un aristòcrat., un palet., un sui"cid., una bona boletair., fulla perenn. una persona afabl., una mas:sa enorm.

2. Verbs.

Ell recorr. la sentència; a reveur.; ho va prometr.; s'hi va asseur.;

11. Escriu en singular les frases següents, tenint en compr.e especialment les excepcions que fan referència als adjectius que tenen una sola terrrúnació per als dos gèneres (coincidents a:nb el castella, llevat de ''pobre/ rude").

1. Deixen les torres lliures.

2. Veniu a veure'ns aviat!

3. Són unes persones rudes.

4. Omplíu~ne les garrafes, d'aquesta aigua.

5. Les caderneres joves fan unes cantarelles molt alegres.

6. Els congressistes obren unes sessions informatives.

6

i 'I :¡ 1

li

"I I

'

,¡ I

li I

11

I

7. Les comarques pobres recorren als trióunals.

8. Es troben davant d'uns ~·:-obi-emes insolubles i incòmodes.

12. Es:,_: ci. u en els buits a o bé e, k'•int en compte les normes dels finals nominals i verbals, i també le;:; excepcions C<..HTesporv .. nts.

l. Es fei.n un embolic quan estudiav.n els apunts de física;

2. Er. un demòcrat. Ctút., amabl. i altruist.;

3. Aque!l cèiebr. atlet. hdg. er. molt bon esportíst.;

4. Venf.u molt animats i a.legr.s de] cinem.;

5. Una llum tènu. en trav. i ompli. tota. la cambr.;

6. Obr. l.s port.s a aquell. pobr. gent i ajud. 'ls;

13. Escriu la vocal corre!>ponent a cada mot i, després, les dues formes tòniques corresponents.

1. El nen n.ixerà a l'estiu : ell .. o bé

2. El gos j.urà aqu{: ell

3. No el distr.gueu : ell es o bé es

14. Escriu en els buits a o bé e, t8nint en compte les normes de derivació i les excepcions.

1. .mpUries és un indret m.ravcllés i respl.ndent.

2. Es troba des.mparat i molt .nyorat en aquell país.

3. Té un aire .feminat i un caràcter m.l.nconiós.

4. En un r. eó del Canigó hi ha el mon.stii de Guixà.

5. Tr.gueren l'ass.ssí de la presó per dur-lo al psiquíatr ..

6. L'eb.nist. frà s.nefes al moble abans d'env.rnissar-lo.

7. D. vant de la greu situació, els tr.balladors f.ran una ass.mblea.

8. L'.mba.ixador s'int.ressà per la llengua de la S.rdenya.

9. No hi h. urà concert d'orgu., ja que aquest s'ha av.riat.

10. L'excomte està r.ncorós des del dia que li arr. vataren els privilegis.

11. N.squé a Esparr.guera i quedà orf. dc pci,J~.

12. No esperava que tr.gués un insuficient en aquella .valuació.

15. Escriu en singular les fn1."€'S segiicnts :

1. Ells omplen els càntirs.

2. Avui signen els contractes.

3. Ells cacen furtivament.

4. Són uns nois cultes.

5. Ram de fuiles perennes.

6. Elles són bones alumnes.

7. Els paletes són a les torres.

8. Són uns joves periodistes.

9. Concorren a les oposicions.

10. Ep! Obriu-me la porta.

16. Omple els buits amb la lletra a o bé e.

1. Tots ells vivi.n molt pobr.ment.

2. Sembl. que té una .fecció a l'estóm.c.

3. Vin. a l'ass.mblea per discutir l'augment salarial.

4. Cal.valuar els danys de l'av.ria.

5. En Pere estiu.j.rà. a S.rdenya.

6. Dimarts es f.rà ellliur.ment de premis.

7. Tr.urem els d.v.ntals d'aquí i els d.s.rem a la cal.ixera.

8. Els n.d.dors s'esgotar.n molt a la cursa.

9. Si no torna a ap.rèix.r la febr., es ref.rà de seguida.

10. M'aj.uré una estona alllitj crid.'m a les set.

8

i, ili li ;J d ,, '

2 U FEBLE

2.1 So de u feble i lletres qur: el represe;·lten

Fixa't en el canvi de so que t:s pr0duei~: amb la n tònica d'un mot primitiu quan pa.ssa a sonar o feble en un mot derivat en els parlars or\,;ntzds del CFI.talà pa.c:sa a son;.-: u, ne¡·) s'r:.scriu amb l<t m!-lt.ei>:a Hcl.ra.

Per <:1.ixò, d so de u lt"bh.: pvt ~er rcpr•'.-,eui.<1-t ¡.~,:r les ilc:..rcs o o:,,~ n, l,::p~:nent

del fet que provingui d'una o tònica o d'una u tònica, re> .. pectivament.

mot primitiu so tònic mot dcúvat so Aton lletra fosc ó foscor u o vora ò voreta u o suc ú suquet u u

Així, en els parlars >Jrientals del català -excepte el .mallorquí- , tota o tònica, oberta o tancada, sona u quan passa a ocupar una po~,\ció àtona.

En canvi, e!s parlars occiòentals -i el mallorquí- mantenen el so. ¡cmb un únic canv1 : la o oberta passa a sonar o tancada en posició àtona.

Exercicis

1. Fixa't en els mots del quadre : ets tres sons vocàlics tònics passen a un sol so àton en el català oriental, anomenat so de u feble, quan l'accent ,_;s desplaça cap al sufix de derivació.

1. Afegeix el .sufix -et· o bé -eta als mots tònics del quadïc ~:wglicnt 1 es<.:nu els derivats que en resulten.

Completa ei quadre escrivint el so i les lletres corresponents.

mot primitiu so tònic mot derivat so .úon lletra forn dona duna

2. Tenint en compte els mots primitius una "ploma".: ell "munta''; això "put'' molt; ell ja no ''pot'' més, escriu la lletra o o bé u als buits dels mot.s de les frases següents

Un pl.mall per treu:e la pols; w.ntaige d'un aparell; aquell producte p.dia molt; ell ja no p.dia més.

2. Subratl!a les "o" o,ue sonin "u fe~:i_e" de les frases següents:

1. Se:nh!a que és una mica. sord : sordeja.

2. Ja dom¡ !i co:-;ta. d'ctduriTJ .. .sc.

3. Allà trobareL un pont romànic petit: un pontet.

2.2 Ortografia del so de :: feble

f .. \.a't que les normes a aplicar tenen t:n COHlpte si el so de u feble es troba a fi de mot o bé al mig d'un mot.

1. A fi de mot

El so de u feble fi11al s'csz:rin generalment o, però si el femení fa -na o bé es tracta del diftong -eu, aleshores escriurem u.

Fixem-nos que la o final catalana, pronunciada u feble, es correspon sovint amb una o final del castellà; en canvi, una u final en català sol coincidir amb alguns mots que acaben en -uo, -eo en castellà.

Així: carro, mico, continu, assidu, trineu, trofeu.

No hem d'escriure, per tant," u u" .final en els casos en què u11 mot castellà acabi en uo.

2. A.l mig d'un mot

Si el mot té una. forma primitiva en què podem trobar el so de u feble en posició tònica, escriurem o o bé u segons corn soni en aquesta posició.

Així, de "pont" o de "punt" tindrem "pontet" o "puntet".

En verbs, buscarem la posició tònica a la tercera persona del present d'indicatiu.

Així, de "això put" o "ell pot" tindrem "pudent" o "podent".

Quan no puguem trobar una posició tònica, aleshol"es caldrà que memo­ritzem la grafia corre-..:~a.

En aquest cas, també podem comparar amb el castellà, ja que hi solen haver força coincidències.

Així, "un mural" o "la moral".

10

Comentari

1. E1 plnral dels mots que acaben en consonant és os.

Així : reflex, reflexos; text, tf:!xtos, feliç, feliços

2. La primera persona del present d'indicatiu dels verbs de la primera con-jugació presenta una variació dialectal. .

Així, sona u en català central, o en nord-occidental o lleidatà, e en sud occidental o valencià, i en rossellonès 0 nord-otlcntal i va sense tennj;,,,::iò en balear i algue.::ès.

Així, de ~'mirar", podem trobar les variants: "jo miro, mire, miri, mir~'.

Exercicis

3. Escriu en els punts uua o o una u, d'acm·d amb les normes estudiades sobre el so de u feble a final de mot.

1. assíd., superB., zer., sur., líce., corre.

2. comportament ambig.; moviment contin.¡ producte ínnoc.

4. Escriu una o o una u als buits de les frases següents.

1. A l'esti. tanca l'Atene.

2. Les aigües d'aquest ri. són molt riques en ferr.

3. Es tracta d'un indi vid. carregat de complex.s

4. Ens vam quedar perplex.s que dl s'endugués el trofe.

5. Alguns noms finals acabats en "o" són castellanismes que cal substituir correctament. Alguns tenen una forma verbal de primera persona del present d'indicaúu correcta.

Insereix els mots següents dins de cada frase.

freno, fre; paro, atur; gasto, despesa; robo, robatori; tiro, tret

1. Darrerament molts diners,: hauré de reduir la

2. L'ha matat d'un al blanc i no l'encerto.

3. Sí IlO . a temps, topo; he de fer revisar el ..... . de mà.

4. No. de treballar; sortosament, no estic pas en

5. L'acusen del ................. ; et un moment del teu temps.

11

ti. D'acord amb la norma sobre el so de u feble en posició medial, escriu la forma tònica corresponent a cada mot de les frases següents.

Qu-an es tracta d'un verb, recorda que cal buscar la tercera persona del present d'indic;:tf.iu.

1. Fa una u lJaJa al diari : ; fa una ollada de bÜ~des :

2. Un follet del conte : un fullet electoral :

3. Sr sentii:l pudor; aflò pudia molt allò ; ja no podia més ell no ....

4. S''lw ha muntat molt bé : ; no ha triomfat :

5. Ha espolsat el drap : ; l'~~an expulsat :

7. Quan afegim un sufix al ra(Ecal d'un mot amb una o tònica, aquesta passa a sona u feble.

Afegeix als mots següents els sufixos indicats i subratlla'n el so de u feble resultant.

1. -e.Jar

fosc: ...... ;espurna: .... ........ ;fluix: ..... ; tros:

2. -ós

pois: ..... ;groc: ........... ;pluja:

2.3 Excepcions i casos especials

1. Alguns cultismes no segueixen la vocal corresponent del mot popular i per això s'anomenen pseudoderivats.

D'entre els més corrents, citem :

bUcal, jUvenil, hUmà, mUndial, un titUlar, un cos consUlar, cUrvatura, concUrrència, dUlcificar, vFlcanisme.

2. Formes verbals irregulars.

a. S'escriu o el so de u feble dels verbs sOrtir, tOssir, escOpir, cOllir, cOsir, malgrat que les formes tòniques d 1aquests verbs duguin "u" :"surt,tus, escup, cull, cus".

b. S'escriu u el so de u feble de les formes pUguem, pUgueu, vUlguem, vUlgueu.

Aquestes formes segueixen la u tònica del subjuntiu ''ell pUgui" o "ell vUlgui". i no les de l'indicatiu "ell pOt" o "ell vOl", com en el cas de les altres formes verbals : "pogués, volgueren, pogueres, volguessis", etc.

12

,¡ !! ,¡

¡I ! ¡, li

3. Divergències català- castellà.

Completa amb una o ò bé ur,a u les més corrents :

Català o- Castellà u

pl.mall, tri.mfar. rèt.l, rct.h..-for, b.lifarra. em.l·_tit, tít.l, c:.tpit.l, Emp.rch, t.rró, brúix.la, av.n.:.:--se, pJsar, H.ngria., escníp.l, t.nyina, s.rgir, c.brir, c.mplir, p.drir, p./ir, s.frir, còns.l

Català u - Castellà o

m.nt?.r, rn.ntanya, b.ft:l.:tda. s.born~:r, s.focar, s. portar, s.pnrt, t.rmen.'

4. Ca.sos especials.

Alguns cultismes que en ca.5tellà acaben en o, en c?.talà mantenen la forma llatina acabada en us o bé u1n.

Així: AiàriUS, PiUS, fod.I.S. porUS, fetUS ... ; fòrUiVI, decòrUlvi, harmòniUl\L

Exercicis

8. Fixa.'t en el cas dels mots anomenats p.seudodcrivat.s !llots de significat semblant s'escriuen diferent si es tracta de cultismes.

Així, de ''bOca" en deriva ''büca.<>sa", escrit o ja que és UJ~ derivat del mot popular evolucionat. En canvi, "bUcal" no deriva de "bOca", sinó que es tracta d'un cultisme.

1. Completa els buits de la sèrie següent escrivint o o bé u.

mot primitiu derivat popular cultisme jOVe j.vent j. ve nil títol tit.làs tjt.Jar cònsol cons.lat cos cons.lar corba enc.rbar c.rvilini home h.menet h.ma.nisme concórrer conc.rna ccnc.rrènc1a. dolç end.lcir d.lcificar

2. Completa els buits escrivint o o bé u.

El Cons.lat de Mar; centre j. venil; el tit.lar de la farmàcia: se!'vei per a la j.ventut; representació cons.lar;

13

9. Per comp\ct.:tr a.que~t. e:<ercici, has de tenir ,en compte les formes verbals irregulars i les divergències (;:.:.re el c<üalà i el castellà..

1. Posa al dav:•.:,t. d.-ls v,_,rbs següents els prefixos re-, es-, des- o hé sobre-, seg,.>ns convin:;tli.

sortir .

collir .

co.-:rr

liHillCJ.f ...

cobrir .

I I I

I I

2. Afegeix el sufix -menr als verbs següents.

nodrir :

cobrir:

.. ; sofrir :

... ;complir:

10. Completa els buits amb una o o una u.

1. No s.rt. aNt, sinó que s.rtiL i més Utrd;

... ._ .... : avornr:

... ; re.:;sorga: . . . . . . . . . '

2. Si p.guéssiu i \-".l¿;·oéssiu fer-ho/ Quina llàstima que no p.gueu ni v.lgueu fer-ho!

3. El rèt.l deia: Prohibit d'esc.pir; 1n.ltat el qui esc.pi;

4. El nen t.ssia molt, però amb aquest remei ja no t.s;

5. Ha c.llit uns quants boiets; aquest any se'n c.llen bastants;

6. Dubt. que p.guem c.sir bé aquest estrip;

11. Escriu la fonna primitiva dels mots següents.

1. Noms.

hongarès : empordanès :

'2. Verbs.

triomfador : ................. ; torronaire :

interrOmpia: ell interrOmp; subornar: turmentar: .. ; muntar :

12. Omple els buits amb una o o bé una. u.

1. Els reflex.s d'aquell ioc.s er.ll.ernen molt;

.. : retolador:

...... ;suportar:

2. Quan v.lgueu, us cxplic. com es rem.nta aquella m.ntanya.;

14

3. No p.dreu s.p.rtar tants graus sota zer.;

4. Van menjar b.tifarra i emb.ti;~s, i per postret.·, t.rrons;

5. El tit.hr de la càtedn teniD el tít.l de doctor des de feia temps;

G. Que no p.gueu és una cosa, però que no v.lgueu n'és tot una altra;

7. T'enié.. un s.friment contin. que el t.rmentava i que se li feia ins.p.rtable;

8. La wnc.rrència. .i vcnil a J'Atec1e. era notable;

9. Si no ho m.nccu d'una altra ma.i'lera no us en s.rtireu;

10. El capit.] que du per tit.l "El v.lcanisme d'Olot'~ no se't farà gens av.rrit;

11. El foc.s infecciós s'estén ràpidcunent, ja que el virus penetra per qualsevol por.s de la pell;

15

3 LA SÍL.LABA I EL DIFTONG

3.1 Identificació de síl.labes i separació de paraules a final de ratlla

1. La sil.laba

Cada. cop dc v.~u q11c: fem qu;-<!~ p:-o:mnciew -1 pc•c a poc :uc:t par;t::la representa una síl.laba, com ara en el mot. "ca-,_'i-ra".

La síl.laba està constituïda sempre per un nucli vocàlic, format per una vocal, a vegades sola i altres vegades acompanyada d'una consonant o bé d'una i o d'una u no vocàliques.

Així, es-co-la, i-de-a, ai-gua.

2. Separació de síUabes

Quan un so està representat per un dígraf, hem de saber quina lletra pertany a una síl.laba i quina a la següent, sobretot quan hem de partir un mot a final de rat1la.

Els nexes ix I tx I tj I tg I rr I ss I sc I 1.1 se separen a final de ratlla.

Així, cai-xa., cot-xe, plat-ja,. jut-ges1 car-ro, mas-sa, as-cens. til.la.

En can vi, no her:: de separar els dígrafs gu I qu I ll I ny.

Així, fi-gues, ta-t]ues, pa-lla, ca-nya.

En el cas dels mot compostos, la separació siLlàbica es farà en el punt de 1 'element afegit.

Així, VOS-a.J..tres, DES-ai-re, IN-hu-mà, AL-ho-ra, BEN-es-tar, TRANS­al-pí.

Exercicis

1. Identifica i separa les síl.labes de les paraules següents.

L Separa cada síl.laba amb una ratlla verticaL

Per exemple, "benestant" benjesjtant.

paraigua, oceà, inhàbil, teatre, jutges, milhomes, àtic, reixa, passes, cella, nosaltres, terra, asma, moure, tothora, escena, cel.la, eina, besavi, cotxe.

2. Escriu els mots de l'exercici anterior que contenen un dígraf que no s'ha de separar.

16

3. 2 El diftong

Anomenem diftong aquell api~'-: vocàlic que es pronuncia en un sol cop de veu. Es tri1.cta d'una síl.laha formaG.a per una vocal forta i un;· •.·ocal dèbil : ]ro_ i oh u no-vocà.líques.

Hi ha dues meues <.le dift0ng, segons que la vocal dèbil :;igui 1a. primera o la segona de l'aplec : si és la segona, el diftong serà decreixent, ja que la força de la veu "decreixerà"; però si la vocal dèbil es troba en primer lloc, el diftong s'annmenarà creixent, ja que la força de la veu "creixerà".

Alxí, Ja fn.<:c~ "el noi e;,¡¡" conté do9 diftongs decreÍXI''Üs i la- fr<:L<.;C "qunnl, wd el iot.?" en té dos dc creixents.

1. Diftongs decreixents

Són els diftongs formats per una vocal forta i una semivocal (i o u).

Els més comuns són : ai, ei, oi, ui; au, eu, iu, ou.

Així, es-pai, rei-na, boi-ra, trui-ta, cau-re, veu-re, viu-re, rnou-rc.

Observem que en el cas del mot "truita" la "u" actua com a vocal forta i la "i" com a vocal dèbil, al contrari que en el cas àcl mot "viure".

2. Diftongs creixents

-Quan les vocals dèbils i o u van davant d'una vocal forta, formaran un diftong creixent en cas que no hi vagi, al davant de l'aplec, una consonant.

Per tant, normalment trobarem aquest tipus de diftong entre vocals o, sobretot en el cas de la'' i" 1 a principi de paraula.

Així, trobem diftongs creixents en mots, com ara ve-ia, de- ies, di-uen,' no-ia, ca-uen, io-ga, io-de, iot, io-gurt.

-Hi ha un altre cas de diftong creixent : quan la u va precedida de les consonants g o q i va seguida de vocal forta.

.Es tracta dels diftongs gua, güe, güi, guo; qua, qüe, qüi, quo.

Aixi, ai-gua, ai-güe-ra, pin-güí, pa-rai-guot; qua-tre, qües-ti-ó, o-bli-qüi­tat, quo-ta.

Comentari

Encara que }a_pronúncia usual tendeixi a diftongar algunes paraules que tenen una i o una u entre consonant i vocal, cal tenir en compte que en aquest cas no es tracta de diftong (excepte els diftongs creixents formats per les consonants g o q).

Per tant, no són diftongs aquelles síl.labes formades per una consonant seguida de i-a, i-es, u-a, u-es.

Així : grà-ci-a, grà-ci-es, pèr-du-a, pèr-du-es, Nú-ri-a, his-tò- ri-a, ví-du-a, in-gè-nu-a.

17

D'alt::-a. banda, fixem-nos que aquests mots tenen H::a sil.laba més que en C?-steilà, ja que no hi ha diftongs. Per això en català són mots esdrúixols c;ue s'8.ccentuen, a diferència del castellà. -

'7\mpoc la~ dels dígrafs ix, ig forma diftong, ja qtte és muda (excepte ¡--::-:r B.l::; parlars O·.:r:1dentals), com taro;_,¿ ho és b u deL d!grafs gue-gHi, que-q1.1i quan van sense dièresi.

Aixi : ma-reig, pa-teix, gui-neu, qui-1o.

Exe~dcis

2. Separa per síl.labes els exempies segür::r.ts i escriu els que continguin algun diftong.

1. Separa les síi.labes mitjançant una ratlla vertical.

noia, continua, Pasqua, seuen, reina, sínia, guarda, neula, bateig_. guerra. abaix, sequera

2. Escriu els mots de l'exercici anterior que duen diftonrr o·

I . H • I .. . H .. ¡.H ... H; ....... .

3. Classifica i separa per síl.labes els mots següents.

1. Separa les síl.labes mitjançant una ratlla vertical.

guix, reien 1 insídia, causa, maig, vídua1 quart, coix parleu1

llengüeta, xiular, obliqüitat, treuen, Lluïsa, iot '

2. Escriu els mots de la llista que no siguin diftongs.

'H•H .j ............ j ... H ••••

'' H/. H ••• ¡ H .....

3. Escriu els mots que continguin diftong a l'apartat corresponent.

a. Creixe11ts

GU o QU més vocal: I ··········· ········ I I o U més vocal : ................... I · .................. I .................. . b. Decreixents

vocal més I o U : .................... / .................... j

4. Separa per mitjà d'una ratlla les síl.labes de les paraules següents :

col.lecció, pressió, sàrria, heretgia, ríuot.

18

3.:5 -qepàs dels sons de la "i" i de la "u"

Observem els wns que poden presentar la i i la u.

so voc: :r: so scmivocàlír: so consonàntic so mut <tv i, si, raïm rei treia peix, n-'.;:~

suc, ús, saüc peu veuen quin, gu1x J-U

1 f-Ú

1 I-U 1-U i-U 1-U

Comenthri

.,. La grafia y no serveix en català per indicar el so consonàntic, sinó que te. sols es fa servir per al dígraf ny.

o& Les lletres k i w sols s'utilitzen. per a noms estrangers, excepte la k en l'abre',riatura de quilogram i de quilòmetre: kg, km.

Exercicis

5. Classifica els mots següents segons el so que presenti la i i la u en cada cas.

noÍ1 pou1 fi, tu, coix, qui, guia, pau, reia, diuen, roig, rei .

) . Completa el quadre col.locant cada mot al lloc corresponent.

so vocàlic so semivocàlic so consonàntic so mut

. . . . ' . ' . ' ' .... , .. ,

2. Escriu aquells mots del quadre que duen diftong i separa les síl.labes de cada un d'ells.

... , .......... .. ....... , '. '' •• ''. '' J ' •••

6. Escriu el verb que hi ha entre parèntesis en imperfet d'indicatiu i insereix els mots següents.

ionosfera., iode, iogurt, iot, ioga.

Exemple "Ella (creure) ... creia.. que tenia un .. .iot...".

1. Ella (dir) ............. que li havia anat bé prendre un .............. .

2. Els nois (seure) en una positura de ............. ..

3. Se us va espatllar el ............... quan el (treure) .. del port.

4 . .Abans, aquests laboratoris (fer) .............. tintura de ..

19

5. ·L'astronauta (creure) ....... que l'aparell s'havia [et malbé en el pas per la .............. .

7. Hem vist que en c2.~ 'llà no hi ha diftong quan la vocal i o u va entre conso''ant i vocal, llevat del cas dels diftongs creixen.ts.

Separa conveni~ntment, amb una ratlla, les sil.labes dels mots d•è les frases següents :

1. Noves línies aèries d'abast europeu.

2. L;; Sílvia e....;tudia Hist.òria i en J..·!"àrius, Ciències.

3. Darrerament, l'empresa tenia pèrdues contínues.

4. Els parlamentaris van celebrar una sessió extraordinària a Ntíria.

5. La ràdio col.labora en la campanya publicitària a favor d'Etiòpia..

20

APÒSTROF, CONTRACCIÓ I GUIONET

4.1 Normes de l'apòstrof

Quan parlem o llegim amb rapidesa produïm mol,.es dis10ns dc vocals, però solament marcarem amb el signe dc l"apòst,rof a.quclles elisions proJuïdes per l'article mA.._'>CUJi i femen/, la prepo.~icirÍ "1 1"'' i 0fi'.ilns

1. L'article determinat i el personal.

Davant d'un mot començat en vocal o "'h" s'apos~rofa !"article determinat, el1 la, i l'article personal, en, na, excepte l'article femení. b. quan el mot següent comença en una i o una u febles.

Així, l'all, f'hont, l'Antoni, l'Alba, n'Antoni, n'Alba, l'única, l'intima; però la. universitat_, la imatge, la hi posa (la roba .. al calaix).

2 La preposició de.

S'apostrofa !a preposició de clavant Je rnot.s conlt'nçats ptèr vocal o "h". excepte quan es contrau davant l'article rna..sculí .

.A;xí, vine d'hora. d dia d'avui, el llihre J'en Jordi: perü. dpa. del dia.

3. Els pronoms.

S'apostrofen els pronoms, ent.re ells i amb el verb, tenint en compte que l'apòstrof sempre ha d'anar al més a la dreta possible.

Així, me'n l..'aig, me n'hi vaig, me n'adono, agafa 'I, aga[<t-me "1.

No s'apostrofa mai la combinació de pronoms 11 se us'1.

Així, se't veu content, se'ns veu alegres; però, se us veu feliços.

4. e asos especials.

No s'apostrofen algunes paraul..::s que podrien conduir a confL:sions. com ara la anormalitat, la asimetria, la ira, la una de la tarda, en contrast a.mb la normalitat, Ja simetria, la lira, l'una i l'altra

Tampoc no s'apostrofa la i consonàntica, com ara el iot. la tinturd de iode.

En canvi, sí que hem d'apostrofar les xifres que comencen en \·ocal. així com els mots forans començats per s líquida.

Així: 1'11 de setembre, l'smoking.

21

Exercicis

1. Escriu apostrofats, uomés quan calgui, els articles, pronoms o la preposició "de" que hi h;: entre parèntes¡s a les frases següents.

1. A. (la) cscohtj<L han ;;1t111tat (el) ::trl;re de Nad<-ti.

2. Han publicat ja (la) història de (Na) Elisenda de Montcada.

3. (El) Eduard, {la) Anna i {la) Isabel (se) (en) aniran a (la) iJJa de Menorca.

5. Aquest any (el) 1 de maig cau en diumenge.

6. (Te) (en) (lli) poses massa, d'oli, a l'amanida.

7. (Ln) unió fa la força.

8. (De) (en) Pere1 puc dir que (se) (el) veu content; perÒ1 de vosaltres, diria que (sc) (us) veu amoïnats.

2. Escriu en singular les frases que hi ha en plural, i a la inversa.

1. Els olis procedents de les olives:

2. Si el trobes, el llibre, compra 1l:

3. Per més que ens ho diguin, no ho farem:

4. Se't veu molt tranquil, avui:

5. Eis hi donaràs, aquests llibres, a en Lluís?:

3. Escriu l'article o la preposició "de", amb apòstrof o sense, segons convingui.

1. La crisi de . indústría tèxtil.

2. Aquella era ..... única esperança que jj quedava.

3. uni6 dels sindicats afavoriria d conveni.

4. Digues-li que, la moto, ja ..... hi tornaré de seguida que pugui.

5. La màquina. no va gaire fina : ..... untaré amb una mica ... oli.

6. Van robar . urna de les votacions.

7. intenció primera era bona.

8. No sé com hi ha tanta gent que suporta. infern de la circulació.

22

9. Engl;any, la Diada de . 1.1 de setembre cau en dimarts.

10 1 de novembre, Tots San Ls, a.nirern a Olot.

11. Ui luwia molta. gent coneguda a. stand de llibres en català.

12. Avui plegaré a . una perquè he d'a .. -sistir a unes sessions ioga.

4.2 La contracció

Les preposicio!~.'i (l<-.:., .a~ per es coiJtr.-cuen ri;want l'c.u:,:.cle rn:'t.Sculí, Ringular o plural, i la partícula ca, davant l'articie personaL

Formes result.ants : del I dels; al I als; pel I pels; cal I can.

Així, "de'' "el" : del pare; "dc" "els" .¡ dels nois; "a" "el" al poble; "a" "els" als avi's; "per" "el" pel camí; "per" "els" pels camps; "ca" "er' cal met.ge; "ca" ,. en" can Genís

Cal Ïer, però, dues precisions :

e Si el mot següent comença eü vocal, akshores no es fa la contracció, sinó que s'apostrofa.

Així, "del noi", però "de l'avi"; "can Pep" o" eaJ Pep", però "ca !'Eduard" o "ca n'Eduard".

• Si es tracta de la preposició composta per a, sols es contrau la "a1'. Aleshores, en resulten les formes per al, per als.

Així, diem Aquest espectacle està muntat pels nens ("són els nens els qui el munten"), a diferència de quan volem dir Aquest espectacle està muntat per als nens ("està destinat als nens").

Exercicis

4. Apostrofa o contrau, si cal, les partícules que hi ha entre parèntesis.

1. (de) (els) nois, (a) (els) nois, (per) (e!) camp, (per) (a) (el) avi.

2. (ca) (el) metge, (ca) (en) Lluis, (ca) (en) Oriach, (ca) (la) Àngela.

3. (per) (el) altre, (a) (el) altre, (per) (a) (els) nois, (per) (a) (el). nen.

5. Escriu la forma resultant de les partícules entre parèntesis, d'acord amb les normes de la contracció.

1. (ca) (en) seixanta: ..... ;escriu (a) (els) oncles: ... ,

2. regal (per) (a) (els) pares: ... ;vés a (ca) (el) barber: ....

3. pis (de) (els) avis: ...... ;llibre (per) (a) (els) nens: . . . . . . . '

6.~ Canvia el mot entre cometes pel que hi ha entre pct.rèntesis i re~scrlu cada frase, fent. els cain'is neccss<:-ris en els a.! tres mots.

1. Les "coses" ( a.sstunpte) de !;~ "política'' (XOIJ'Jmia.).

2. Em "preocu¡'a" (amoïna) el "coUegi" (escola).

4. Anirem per la "carretera" (autopista) de la "costa" (int-erior).

5. Aquests "actes" (acte) estan pensats per als "adults'' (infància).

4.3 El guionet

Per escriure correctament el guionet, distingirem els casos segiien!_.s.

1. Els pronoms s'enllacen amb un guionet, darrere el verb o entre ells, quan no poden anar apostrofats.

Així: troba'}, però trobar-lo; vcure's, però mirar-se; porta'ns, però portar­nos; dóna-me'l, però doneu-nos-el; posa-te'l, però poseu-vos-el.

2. Els mots compostos s'escriuen, en general, sense guionet, tant si el primer element és un prefix com si és una paraula amb sentit propi.

Aixi: exrector, v·icerector, subsecretari, socioUngüístü~, grecoromà, fisicoqu-ímic, setciències, pocatraça.

3. Els mots compostos de dues paraules amb sentit propi, si 'ca _;:nimera acaba en Yocal i la segona comença en s, ro bé x, van amb guionet.

Ajxí: para-sol, busca-raons, escura-xemeneies.

En canvi, si el primer mot és un prefix, aleshores no hi va guionet.

Així : autoradio, autoservei, antixoc.

4. També van amb guionet algunes expressions repetitives.

Així : bum-bum, xino-xano, xim-xim, xup-xup, baliga-ba.lag;a.

24

5. Els números escrits amb lletres duen guionet en l'ordre següenV

Desena- Unitat, Unitat- Centena (fàcil de fC'coràar per les lletres inici<tls DUC· D-U, F-C).

A més, Pnh·: el 20 i el 30 _,.·.,..scriu una -i entre ¡;~uioner.s, com ara ~·ú1t-i-cinc.

ü. Hi ha & ;;ns cDrnpostos especials que duen guionet: els noms precedits dc d10'> (no-'Uiolència. o no-res) o del nom d'un punt cardinal (N0rrl-amè?·ica o sud-est); aquells en què el guionet desfà una pronúncia errònia (pü-roig o Pujg-r-ei.g); els que duen accentuat el primer mot (pèl-llaru), i les expres­-"ions n.déu-s"io:u, aho'l/.<.:-u' '<:dúr.

Exercicis

7. Escriu el guionet on calgui.

l. Si cat, escriu el guionet; si no, manté separats o bé uneix els mots següents.

Ex ministre, sots tinent, vicepresident, sub secretari, tele rut¡¡_, infra dotat, pic:1. soques, cara rodó, ning níng.

2. Escriu els pronoms febles darrere el verb.

rne la dóna ; dóna .. regala : regala~ ...

.... ; me'l dón~l : dóna .. .. ; m'ho diu: digues.

3. Escriu un adjectiu compost equivalent.

banc hispànic i americà : banc hispano .

cultura grega i romana : cultura greca ..

afer social i polític : afer sacio .

8. Escriu amb lletres els números següents:

1. (41)

2. (302)

3. (2ï)

4. (2001) ...................

5. (2.428) ········· ··················

9. Canvia ei nombre de les frases següents.

25

.. ... ; l'hi

Fscr::u en singular els mots entre cometes de 1a írase:

E.1-: r:r;ns, "emporíeu~vos~cls" d parc zoalògic.

¿, L.;vi~l (~lt plural el::: mots e¡ltre cometes i· la. frase:

J)-:1 r¡ue ha fJC>-5sat, '"[es-me'n" cinc cèntÍJYI-S.

1.0. E!':Uill guioneL, il.junta o manté .,;eparats els moLs de les fra<>es següents:

2. Dura;¡¿ dos anys va ser vi ce president de la institució.

3 Va acwêl.f com un autèntic poca \'ergon;va.

4. Ei ncrJ l'a fer xip xap dins el bassal.

5. El pintor es va fer molts auto retrats.

6. S'ha creat una associació jordana palestina.

7. Aba:Js d'ahir vaig portar a arreglar el para xocs del cotxe.

8 .. -i. h :\úria, li van robar el porta rrionedes.

9. i . ..'c:x secretari ha dit, avui, adéu siau als seus companys.

lG. Cal distingir diversos sab grups en aquesta espècie.

11. [sc-iu d guionet. o l'apòstrof als mots entre parèntesis.

l. (Se) (en) \'an ... avuí cap a Roma.

2 (Me) (els) deixarà demà, els llibres.

3. (Me) (el) ofereix ... de grat, el cotxe.

4. (S :e') (us) >'eu . molt alegres.

5. Fona (me) (el) .. quan pugws.

6. (Se) (en) aniran .. demà, cap a Londres.

7. lfol treure (se) (els) de sobre.

8. (Te) (ho) dic. de debò.

9. (.1\Ie) (la) intentaré aprendre. . . , la lliçó.

10. (Te) (els) has (de) emportar d'aquÍ.

25

I I \

11. Cal emporta: (0c) (els) tots.

12. Dóna (ens) (ho) quan pugws.

12. Es,·::-iu ,.¡ ?:uionet, l'ap,-_,'itrof o la contracció, o b6 ajunta o I<.:wté s.:! pe.· els moLs sec~: .. cds, se:sons convingui.

1. La intensitat del so era irrcsistibh:.

2. A et. :rr com un poca vergonya.

3. Ta! c:>m t'f comportes, estàs [et, Ull caga dubtes.

4. En Joan [a una [esta per a els amics.

5. El temible pirata barba roja.

6. Va veure la Lluïsa abans d'ahir.

7. Has dc anar a ca el barber.

8. El interès del tema és relatiu.

9. Era vicepresident del Senat.

10. Passa e.11 el trenca nous, si us plau.

11. Acosteu me ei penja robes.

12. Es ven el pis de el à. tic per vint i cinc milions.

13. A.quell noi és barba ros.

14. Hem de dur un para sol si no ens volem torrar.

15. En Pere 1/a a Ja universitat dia si, dia no.

27

5 /;,_CCENTU ACIÓ

5.1 Classes de mots

Per aplicar a ema p:tr<tula les normes dc l'acccntu<'Lció, cal saber primer quantes s.i!.labes té i on recau la síl.taba tònica. Després ja veurem quan convé marcar ¡¡, t.bnica <-ililh iacu:n!. r:ràfic.

1. Segons el nombrc_de síl.labes, els mots es cla..•ssifiqnen en monosil.labs, si es componen d'una sola síl.laba, o en polisÍJ.labs, si en tenen més d'una.

2. Segons la posició dc la síl.laba tònica o forta d'un mot polisíl.lab, a'luest el cla."sificarem d'agut, si és l'últim.~, de pla, si és la penúltima, o d'esdrúixol, si la síl.laba tònica és l'antepenúltima.

Els monosíl.l-abs, al seu torn, poden ser tònics o àtons.

Així, a la frase "el pis de dalt", trobem que tots els mots sOn monosíl.labs "el" I "de", àtons, i "pis" I "dalt", tònics.

En canvi, el mot'' replicar" és un polisíl.lab agut, que passa a pla en la forma ,. ell replica" i esdevé esdrúixol en el nom "la rèplica".

Exercicis

1. Classiftca els mots següents la neu dei cim/ suplicar/ ell suplica I una sl1plica

1. 1\-fonosíl.labs àtons tònics

2. Polisíl.labs

agut .................. , pla : ...... , esdrúixol

2. Tenint en compte la norma de formació de diftongs, segons la qual tota i o u entre consonant i vocal no forma diftong (excepte que la consonant sigui '' g" o "q"), classifica i separa les síl.labes dels mots següents

gràc1es, mnòcua, pasqua, ambigua, dèria, 1\Jaria, llumf, servei. estudiant

1. esdrúixoles : .. , .......... ,

2. planes : ... . .. , ............ ,

3. agudes : .. , ' ..... , .....

28

5.2 Norn1es de l'accentuació

En general, els mots rnonosíl.labs no s'accentuen, P.xcept~ a)guns que duen accent per distingir-se d'altres que s'escriuen igu;d_ En canvi, e!;;; poiisi!.!ab~~ s'accent.•¡en SJ reu:~cixen les condicions segii~nts

l. Els ·nats aguts s'accentuen sí acaben en vocal. vocal s, .;:·n ¡' Jn.

O sigui, si acaben en les terrninacinn.s a, ,. 1' , ., , (, u; as, es, ts, o:-;, ns; en, in.

Les terrninacio: -~",·","u", f'"r .•. ·,, ,.,,",1 ,.,' ... ,, ... , · · · <) · · - .-'"- cc " .., ">u·.~¡-¡:_; i ~lU ~.("1Cll\·_¡(;tb. ·-~ :>l,Stli.

no han de formar part d'un diftong.

Així: seré, camí, hindú, però sereu. serve¡_

2. Els mots plans s'accentuen si no acaben en les terrr.inJ.cions esmentndes.

Així érem, éreu, dèbil, peïÒ serem, seran, dia.

3. Els mots esdnJixols, en canvi, s'accentu~n tots.

Així música, >r{dua_. sínia, càlida, Última. única.

Exercicis

3. Cla..:;sifica els mots següents

faràs, comprèn, germà; faran, comprens, virrei; [?ien, compren, men; fèiem, exàmens, sèieu; ciència, matèries, pèrdua_;

l. Terminacions que acabin en >'oc al, vocal s, en j in

mots aguts:

mots plans :

2. Terminacions que no acabin en vocal. vocal s, en/ in

mots aguts:

mots plans :

3. ~fots esdrúixols

2D

ex a-

4. Cl<:•-ssif:ca els mots següents se¿;orts la po~,¡ció à,~ la síl.hba tònica i la presència d'accent gr~dlc.

ongen feHÒmcns íindré, tindrctJ, àrbitre, wsígnra, (:·nuin, en/.cns1

seg(_'' ¡;r-'~cís, iJ.fL,er, Alba., seran, diàfan, corn; a, Mari;,.., Mé!.rici, orfgcu, artèr1a., ingènua.

1. aguts accentuats:

.. , . . ........ , .............. ,

2. aguts no <JXCCJJtuats:

... , ... , .

3. plans accentuats:

..... ,

4. plans no accentuats·

. , ...... 1 ... . ......... '

5. esdrúixols :

.. . . . . . . . .. . . .. . )

Tipus d'accent

Segons el grau d'obertura o tancament de les vocals, l'accent pot ser obert o tancat (anomenats també "greu" o "agut").

Aixi, fixa't en les vocals tòniques dels mots: pa (à), neu (é), peu (è), pi (í), fosc (ó), vora (ò), suc (ú).

• La a sempre es pronuncia oberta; en canvi, la i i la u es pronuncien sempre tancades. Per això, quan hagin de dur accent, damunt la" a" serà sempre obert i damunt la" 1~' i la" u", sempre tancat.

~ En canvi, la e i la o sonen a vegades obertes i, d'ahres, tancades. En aquest cas, l'accent serà. obert en uns mots i tancat en uns altres.

Vegem el quadre-resum següent :

so vocà.Iic obert _tancat accent gràfic sempre à í, ú flx

a vegades è, ò é, ó variable

30

Vegem alguns exemples a les frases següents·: Aquest serà l'únic camí; fa un cel serè; passa'm un terròs de sucre; J1i seré

a les vuit.: ;tquest color tira a terrós.

Coment.ari

Generalment, la pronunciació del català central ens indica quan les "e" I "o'' sonen obertes o tancades.

En cas de dubte, pensem q1'e la majo1ia de "e" I "o" en mots plans i la gran nv.jorh. en cs,:niixols són obertes.

Així, memòria, lúst.òria, dèria, ciència,; pròleg, biòleg, èxit, mèrit. Tot i a¡x.í, cal exceptuar alguns mots a aquesta norma general : església,

fórmula, cérvol, estómac, Sóller, pólvora, tómbo.1a. Notem, però, que hi ha sobretot algunes terminacions que varien segons els

dialectes. Així, la terminació -ència sona tancada en gironí (per exemple, en el mot" paciència") i la que marca l'origen -ès (com en els mots" francès, anglèi'), són tancades en valencià.

5. Fixn,'t que tenim set sons vocàlics representats per cinc lletres i dues classes d'accent gràfic .

1. Completa l'esquema següent escrivint en els parèntesis la lletra correspo­nent à, è, ò, é, ó, í, ú.

so vocàlic sempre a vegades

so obert ( ) ( ) ( )

so tancat

( ) ( ) ( ) ( )

accent gràfic fix variable

2. Escriu l'accent corresponent als mots següents:

tindra, llumi, pubhc, pesal, arres, fare, blaY'OS.

6, D'acord amb l'esquema anterior, escriu l'accent obert o tancat damunt les vocals tòniques dels mots

l. cami, cata/a, Nuria, noticia, gracies, nuvia.

2. origens, euforia, semala, hi anire, calid, emocio, Suria.

7. D'acord amb l'obertura o tancament bucal amb què es pronuncien les vocals en negreta dc les frases següents, escriu en els parèntesis è I ò o bé é I ó.

1. Amanida amb força ceba () /La culpa és seva ( ).

2. En Pere no vindrà. ()I VOls una pera ( )?

:n

3. Hi sent : no és sord ()I Té molta sort ( ).

.4. No sobra menjar ()I Un sobre de carta ( ).

5. 13ec un got dc vi ()/El b€c dc 1\Ycli ().

6. La font no raja ()I La neu ja es fou ( ).

8. Accent obert i tancat.

1. S·2g0'ls quin sip;Pi el g,_, Ò;' ln 11dra en negreta, omp1f' els punts ::n.I~pensi': =

amb la lletra accentuada corresponent: à, è, ò, é, ó, í, ÍL

pa .. I serra ... I gent ... I crit ... I joc ... I copa .. /nus.

2. Posa l'accent ohert o tancat als mots següents :

genere, una copia, pal.lida, pcl.licula, ultimc.L, canço, pogucs.

9. Tenint en compte que les terminacions verbals de primera i ~:egona persones del plural acaben en m i en u, duran accent si són planes ("s.-~ríem, seríeu"), però no sl són agudes ("serem, sereu").

Per tant, accentua adequadament els mots que hagin de dur accent de les frases següents.

1. _Alia estavem a deu graus sota zero. A qui, a quant esta veu?

2. Ara anem malament, pe ro abans encara anavem pitjor.

3. Voliem saber com els anaven els estudis.

4. Hamieu de fer revisar l'oli del cotxe.

5. Intentarem de fer~ ho el millor possible si ens hí ajudeu una mica.

10. D'acord amb el Comentari, hi ha alguns mots que, malgrat ser esdrúixols o plans, duen l'accent tancat.

Accentua, doncs, adequadament els mots àe les frases scgüen~s.

1. Vam visitar una esglesia romanica.

2. Al barri, van muntar una tombola benefica.

3. A Soller tenen un parlar diferenciat anomenat solleric.

4. la caça del cerval esta molt controlada.

5. No tinc cap formula magica per solucionar el problema.

6. Ha anat al metge perque sentia una cremor d'estomac insuportable.

7. La bomba no va esclatar gracies al fet que la polvora esta va mullada.

32

11. D'acord amb l·.::s no~mes generals d'accentuació, uosa l'uccent adec;uat als mots que n'hagin de dur. . .

1. Dr;sconcc l'origen J';:¡_quest fenomen. Es tractn. dc fenomen.-; d'origens in­certs.

2. No entens el problema? Com r¡ue jo }'çntenc, (e Fexplícare. Veuras com s'cnten facilment.

3. A.nirem a W'i;re l'cxposicio? Em vareu prorne!.rc que hi o.niriem.

I¡ En Ramon i en Ferran villdran amb no..-:aitres a Puigccrd!!..

5. Haureu de fer arreglar el telefon, ja quc he observai que wrnunica cont.i­nuament.

12. Accentua, si c;tl, els mots de les fra.<;cs sq~Ücnts.

1. Hem comprat dues series de la loteria.

2. Dema tindre tres examens.

3. No entens res de res del que t'he explicat.

4. Ha estat tot plegat una perdua de temps.

G. Iian avisat dient que arribaran tard.

G. Em faria gracia que ho provessis.

7. Una llum tenue entrava per l'escletxa de la paret.

8. Aquella era la seva patria d'origen.

9 . .Seureu aqui, en aquests bancs reservats.

10. Ana-¡.·en al futbol cada. diumenge.

11. Deien que no comprenien l'origen d'aquest fenomen.

12. Teniem la intencio d'enviar la carta a Grecia., via aeria.

13. Deieu que vindrieu per Pasqua per al festival de la canço.

14. Temia un panorama socioeconomic con fus.

15. Si sabes d'algun lloc on reposar placídament, t'ho diria.

ACCENT DIACRÍTlC

6.1 Caso·· esp'12'cials Ò 1accentuació

Abans d'entrar en l'accentuació diacrítica, convé revisar alguns ca..:;os especials d'accentu ... ció d~,o';uts, sovint, a una pronúncia defq:tuosa.

• Cuit,::>rnes j nwl<> d'origen estranger

De vcgadeói, no se sol pronunciar correctament ia síl.la.ba tònica cl'alguns mots i hÍXÒ fa que, si s'escau, s'accentuïn també malament.

D'enlr·e d'aitrcs, citem els més corrents·

\Iots ag:1ts

t.)r_<:ot, timpà, ¡;oligluL, genotip, xofer, [ut/;ol, hoquei, handbvl, conmè.

:! \1ot.s plans

Inagnctòfon, atmosfera, rèptil, ièxtil, mtssjj, medul.Ja.

3. ~I'Íor.s esdrúixols diòptria, aurèola, Etiòpia, Ifímàlaia, Hèlsinki, olimpíades.

., FonY1es verbals

E11 verbs acaLats en -iar solen pronunciar-se malament les formes de prcse.'H, tan-c d'indicaLiu com de subjuntiu i imperatiu.

Així, se so! pronunciar "ell esttídia" en lloc de "dl estudia".

P..;r tant, cat pronunciar, com ho fem amb enviar, verbs com copiar, re­nunciar, negociar, estudiar, entre d'altres.

Així, una cosa és el nom" la còpia", mot esdrúixvl accentuat, i una altra és la forma verbal" ell copia", pronunciant tònica la i, però sense accentuar-1a gràficament ja que és una paraula plana acabadCL en vocal.

• Els moc::> compostos

Els mots compostos LJ.Ue dueu guionet i els J.dverbis acabats en -ment nwnlc.tw~1 l'accent.

Així. adéu-siau, d.lidament.

(j L-;;s ''e"j"o'' obertes i tancades

Encare'. que la majoria de "e 1o" en paraules planes i la gran majoria en esdrúixoles solen ser obertes, recordem que els mots següents fa-n excepció a aquesta norma general i s'accentuen tancades.

esgiési::1, fórmula, cén'ol, estómac, tómbola, SóNer, pólvora.

I i'

I I

I \

Bxercici:.;

1. Escriu :'a.ccenl a·1>ro¡>¡',·-.;_ "'ls •,-,,0 ts 1ie I f ·· - .... - es rases seguents

1. Con!?ictesocio- __:¡n-:' nH.

2. E'i film, esteticament, és exccl.lcnt.

3. Problemes sociopolitics.

-4_ Sl ner. s'h?. adormit pliicid<unerJI..

2. Escriu l'accent apropiat als mots que n'hagin de dur.

1. Aquell pais va atacar amb missils terra-aire.

2. Té un c. afeccio al tim pa.

3. IIe comprat un magndofon japones.

4. 1enia un problema a la nwdui.la espinal.

5. De moment, 110 li han augmentat les dioptries de l'ull dret.

6. A. quest home s'enorgulleix de ser poliglot.

7. Ja ha començat el compte enrere pe a les olimpíades .

8. Vam visitar una esglesia d'estil gotic.

9. El xofer no va veure el camio que travessava.

10. Obre la finestra, que hi ha una atmosfera carregada.

11. El textil constitueix la principal industria d'aquell pais.

12. Aquell circ mostrava una gran varietat de reptils.

3. Subratlla la vocal tònica que convé pronunciar correctament de les formes verbals de les frases següents

1. En Joan negocia un nou contracte.

2. El seu amic li recomana que no renuncii' al càrrec.

3. La Maria JIC estudia gaire darrerament.

4. El professor demana que no copiïn a l'examen.

4. Accelttua, si cal, els mots de les frases següents.

1. No es va arribar a cap acord a la conferencia d'Helsínki.

35

2. S'organitza una travessia per l'occa Pacific.

3. S'ha engegat una nova campanya d'ajuda a Etiopia.

4. A. en Lluis, li han diag;:osticat dues di<'ptries a cada ull.

5. Ruta de les esglesies romaniques del Pirineu.

6. En a'.¡uell poble, organitzen una tombola benefica.

7. Aques' linp:ii:'des c . .:;f.udie!, el parlar de Soller.

S. El xofer es distrague i va topar contra un arbre.

9. Una atmosfera transparent omplia tota la vall.

10. Cal una urgent reconvr:rsio de la industria textil.

11. S'ha inaugurat una exposicio de reptí ls al zoo.

1'2. En Miquel pateix de cremor d'estomac.

13. S'ha signat un noiJ tracl.ctt per a la. reduccio de missils.

14. Ha quedat prohibida la caça del cervo].

15. L'explosiu contenia pol vora negra.

16. Ha demanat permís per enregi.<;trar l'entrevista amb un rnagnet.ofon.

1 ï. A cc.usa de l'accident, li l1a quedat afectada la. mcdul.la espinal.

1.3. Aquella gent actua per un interes politicoeconomic.

6.2 Normes de l'accentuació diacrítica

S'anomena diacrític l'accent que distingeix uns mots d'uns altres que s'escriuen igual i que no haurien de dur accent segons les normes.

L'accent diacrític s'escriu en determinats monosíl.labs tònics i en un grup reduït de mots plans.

Els principals mot.s afectats es poden classificar en tres grups

«~ Formes verbals

L'accem diacrític s'esc<iu damunt d'algunes formes verbals dels verbs següents.

36

i I

I j

I \

1. esser: sóc, és, són, fóra (='-"seTia")

Aquestes formes es diferencien de les segi;en:,s: d'un "~0c" o "soca"; dc~ pronom "es", del nom ''la son'' i de h. preposici.:) "f•Jra".

Així: Qui és? -Sóc jo, en Fau;ja són f.:'s· on xe i es \TU que dorm com un soc ri,: u ten:;- molL son; [ór·, millor (j:'futr r~ [o:- a., a l'aire lliure.

2. donar : dóna, dónes

Aquestes formc:s es diferencien del noms" la dona",., les doncs".

Així : Aquella dona he dóna tot als seus fills.

Es diferencif'n de les formes del verb" ve'1clre vens. veneu".

Així : \'éns a sopar? Vénen els teus amics: no sé sj ''Cilen gaire, aquests botiguers, amb tanta competènóa.

4. saber : sé

Es diferenci:-t de la forma de pronom "se".

Així: Ja sé r¡lfc no se sap encara el resultat.

5. tenir: té

Es difc·.:cncia dc la forma del pronom· ~e" i dd non-: "~j te"', o sigui. la infusió.

Així : IIe de pa.gar-te el te que he pres· té.

6. anar: vés

E~~ diferenci:;¡. de la forma "ves", del verb "veure"

Alx.í : \lés a. veure qui hi ha; vés-te'n; ves per on; \iCS r¡ui ho diria.

7. moldre: n1òlt

Es diferencia del quantitatiu ''molt".

Aíxí : Compra ei cafè mòlt; compra 'n molt.

8. fer: féu (="-va fer")

Es diferencia de la forma de present o d'imperatiu Gel mateix verb "feu''.

Així: En Pere féu un estudi molt Íriteressant i obc,:ngué un premi; de debò, feu això que us dic.

e Formes nominals

L bóta "de vï' (a diferència de "bota de pluja").

Així : Porta. el vi de la bóta; posa 't les botes, que plou

2. Déu "divinitat" (a diferència de "deu", com a número. font o forma del verb "deure").

Així : Déu n'hi doi En P~1u em deu diners; el noi jn. tt.~ deu anys; e;; aqueiJa roca surt una deu d'aigua.

3. mà "ex~.:-en-,itat" (a diferència del possessiu "m:::.'').

Així : A·! a mare s'ha fet mal a la mà.

:1. mò:.1 ''univers" (a diferència del possessiu "mon").

Així· ;'- ·m pare, de jove, ~'a donar Ja volta al món.

5. múra "truita'' (a diferència de "mora", de la "moreria").

Així: Aquelles móres són molt dolces; hi ha mores que duen la cara

tap." da.

G. nét, !,.-:;-,_t "parentiu'' (etd i -erènci;. d' 1'adject.!t< "¡,. ",dc "netedat").

Així Dl nét i Ja néLa i-Jan anat. a \eu re ei.'; a~'is. Hi };an anat /:;dJ

nels i polits.

í. ós .. a.nirnal" (a diferència de "os, ossamenta'').

Així Al zoo podeu contemplar un ós del Pirineu 1 óssos d'altres

indrets; em cruixeixen tots els ossos.

S. p·~< "vcilusi tat" {a diferència de "pel" article U)ll ~r acte).

A ixi En Carles no té pèls a la lle1Jgua; pel c¿~mí que vas, no faràs

rc-:-· dc bo.

9. ,s~u "greix" (a diferència del possessiu "seu").

Així : Una mica de sèu li anirà bé, a la màquina; aquest cotxe és el seu.

10. séc ''plec" (a diferència de "sec", adjectiu o forma verbal de "seure").

Així Aquesta camisa té un séc; jo sec en un !!oc sec.

11. ús "d'usar" (a diferència del pronom "¡_:s").

Així : Ja us diré quin ús n'heu de fer, d'aquest aparell.

l') sòl "terreny" (a diferència de "sol", adjectiu o el nom de l'a"trel

Així: El sòl edificable s'lla reduït molt; tots hi eren com un sol home;

el sol lluïa esplèndidament.

o Altres formes

1. m.is de "quan Li tat" (a diferència de "mes", pèríode de l' auy).

Així ~Vo hi insisteixis més : vindré a veure-us el mes de maj_g.

:2. sí "afirmat-iu" (a diferència del "si" condicion;_'Ll o pronom).

Així · Si dú.Js que si, hi guanyaràs.

3. bé com a no:11, ''riquesa'', i com a adverbi "esLà bé" (a C:ferÈ:ücia cie! nom ''be", significant "xai").

Així : El bé i el mal; declaració de béns immobles; els bt:ns pasturen

pel prat.

4. què tònic (a diferència de "que» àton).

Aixi Què djus? -Dic que vindré.

38

I \

I ! I I j

I ,,

Exercicis

5. Escriu un sinònim de cada moL que hi ba en negreta. El trobaràs entre els mots estudiats a les normes.

1. Serio" e ''!v.:JJit:nt de posar g1·eix aquí.

2. Va ft!l' una bona utilització del llibre.

3. Tinc la certesa que ell ho posseeix.

4. Li cr.::.d·.ior u-d l'univers del no--res.

5. Ofcn!ix les seves riqueses als amics. • • • ' • ' • • ' • I

6. Surt al balcó, a veure si arriben. ....... ,.

7. El tm-reny fangós constitueix un problema.

8. Un cop ben es1nicolat el gra, quina cosa més faig?

6. Accentua., quan calgui, els mots de les frases següents.

1. Ha tret un deu a 1 'examen. Deu n'hi do! Ves qui ho havia de dir!

2. 1\Ion genna veu el mon per un forat.

3. Es pensa (¡ue es ell qui ho ha de fer.

4. V"o!s mores? Si, si es que son madures.

5. A ctqucll, no se li veu mai el pel.

6. \les a veure si ja ren en el e afe molt. -Que t'han dit? -Que si.

7. Els qui •·enen en aquestes paradetes dèl carrer venen de molt lluny.

8. Ja es prou ne~a la bota de 1ri? -.\'eteja-la mes be.

9. En aques1-a íoto, s'hi veu molt be ei ncc i l'avi.

10. Es un jersei fet a. ma. El feu dllrant Jes racances.

; . Accentua ds mots que hagin àe à ur accem.

1. En Ramon i en L!uis estudien Ciencíes, i la ,\-faria, Historia.

2. Vo1s te? -No, cafe, que tinc molta son.

3. Vols sucre? ~Si, gracies. Dona~ me'n un terros.

4. Que diuen? -Que ja son les deu. -Deu n'hi do; que tard f

39

5 . . A.quella dona gran ja f'S .:n:,:a. T:: dos nets.

6. Sortireu d'excursio per Pasqua? -No se enc?.ra que farem.

7. A l'examen m'he posat. molt JJcrvios. So llJ

8. Et vens la mo~o? -Si, i em cowprarc un cot.xc de segona IJlit..

8. Accentua adequadament els moLs de les frases seg;lients.

2. J.~. soc de Reus. T tu? -.Iu, dc la Fall d'Aran.

3. Pensa veu que es faria net el terra? -No sabeu pas com costara!

4. Us ho cxplicare tot amb pels i senyals.

5. A.mb en .Marius traduiem de l'angles al catala.

6. La Nuria fa un programa de radio molt bo.

7. Si cscoltessiu atent.awcnt, ho entendrÍeu facilment.

8. Es una fabrica textil que ha fet fallida.

9. Les circumstancies. sociopolitiques han permes arribar n. un acord efectiu dc reduccío de missils d'abast. curt i mitja entre les dues superpotencies.

10. Te dues dioptries a cada u!f. Haura de portar ulleres.

11. En aquesta esglcsia, sÏJÍ re.<;pira una a.tmo:;{cra de pau 1mmensa.

12. A Helsinki es reunira el comite per a les properes olimpin.des.

40

7 LA DIÈRESI

7.J Normes de la dièresi

Els dos punts que escrivim damunt algunes "i'' i algunes ''u" és el signe anomenat dièresi.

La diCre.si té dqe: ?"lt!ICÍort.s :

1. ?v(arcar, d'una banda, que sona la u dels dígrafs "que, qui, g;te, gu1 , Ja qLte es tracta de:s diftongs creixen Ls formats amb les consonants "g" i ''q"

seguides de1s aplecs "u e", ''ui" qiie! qi..ii; glie; giii.

Així, d"' aigua'' a1gües; de "Pasqua . .'' ; Pasqlies; d "'oblic" oblic¡iiitat; d"'ambigua" ambigües.

2. Marca, d'altra banda, que la i o la u d'un aplec vocàlic en una situació de formar diftong, en realitat no el formen, sinó que sonen com a vocals i no com a semivocals.

Així, als mots duia., espai, peu, la "i" i la "u" formen diftong i no sonen com a vocab; en canvi als mots conduïa, pai~-;os, peiic v.- formen diftong i sonen com a vocals.

Comentari

e Els verbs acabats en -iar, com en viar, presenten ducs en al­gunes fermes del present de subjuntiu i de l'imperatiu.

Com tot di.Hong decreixent, és la segona i la que podria sonar com a semivocal i formar diftong; però, com que en realitat no el forma, la dièresi s'escriu damunt la segona i. Així, igual com escrivim "no ho menyspreïs", cai escnure ''no

ho envíiS'' o b€ "copíïn això".

o Recordem, d'altra banda, que convé pronunciar com a planes i no com a esdrúixoles les formes de presect d'indic?.tiu. subjun­tiu i imperatiu d 1aquest tipus de verbs acabats en -iar.

Ai.'(Í, ell copia, fent tònica la .'3íl.laba pi i no po..s la co.

e L'accent substitueix en aquesta funció la dièn:si qucu1 d mot ha d'anar accentuat.

Així, als mots Lluís, conduíem, conduíeu, l'accent ja a.ssenyala que les "i" sonen com a vocals i no formen difr.ong. En canvi, als mots Llu!Sa, conduïes, conduïm, que no es poden accentuar, s'hi ha d'escriure dièresi.

41

1. Escriu h diè~esi ab mots c~ue n'hagin de dur, segons les normçs esmentades.

1. adcq.,:· w¡guent, ambig;uitat, c¡uestíó.

2. diurn, 1n<duies, produien, produ1

3. estudii, o.>·''liin, renuncíis, negociin.

2. í~ar::-.·in 1:1 !lnn.'•rc dels mols s·~güt:nts et~· que Pst.an e11 plural, escriu-lcJS en

1 veïns redu/em ............ ;gen ut

2. que s1n n ..... ; ell tradul"a ............ ; paraigiies ....... ,

3. agra.e1x.o .... ; íntul'ssis .................... ; swssos

4. paJs llengua .................... , veia.

5. produíeu .............. ;construïssin ........ ... . .. . ; tradueix!

3. Subratlla la vocal tònica i escriu les dièresis que calgm damunt les formes verbaLs següents.

1. En ,.!can es~.uèi?.. força.; tu, cal que estudiis Int..:s.

2. Ca:~via't e.l cocxe i renuncia a la moto.

3. Eis prego que no copíin a l'examen; que no continuin fent-ho.

4. Can,·ii:l l'oli dei nJotor; envii'm la factura per correu.

5. Convé que negociis amb el director un nou conve:Ji. c.'lo menyspreis la teva habil.ítat negociadora.

4. Fixa 't que els verbs acabats en vocal més -ir, com ara traduir, conduir, duen dièresi a ~es formes no accemuades.

Accentua i escriu les dièresis que calgui

1. trad~!ia, CL"aduies, traduiem, traduíeu, traduien.

2. condui:n, wnJuíu, condc.lis, conduissis, conduisaim, conduíssiu, conduissín.

42

7.2 Dièresis per derivació

Sovint la flronúncia no e~:s indica ch.rament si una "i" o una "u" formen o no c!ifl.or·s i, per tant, si h;c:l de dur o no dièresi.

.A·:ucs' .~ol ser el cas del·· !Ttot.s df:riva.ts següents, en eb quals la": sot :.t com a v~-..cai i, :~er tant, ba d~ o ur di{·resi

1. Noms derivats d'un mot que presenta una i tònica:

Dcri>·rtts en -ment

Derivats en -dor, -at

"trair" traïdor; "veí" : \r,_àwt.

2. Cultismes formats pels sufixos -tat, -dal

-it<'l.t mots acabats en diftong, com d"'heroic", heroïcitat; d'"estoic" estoÏcitat.

-eïtat: mots acabats en Jo en u, com, per exemple, d"'espontani", espon­taneïtat; de "continu", contii ,ïta.t; d'"'heterogenl" : heterogenei'tat .

-oi'dal ; mots pr~¡cedent.s dè terminacions en -oi de, com de "trapezoide", trapezoïdal.

3. Altres mots que com·é recordar.

Entre d'a.ltres fluïdesa, suïcidi, diilrècíc, deïficar.

Exercicis

5. Fent servir eis sufixos -ment, -dar, -iat, -da] forma paraules derivades a panir dels mots següents

(1) lluir, pair; (2) homogeni, simultani; (3) innocu, helicoide.

1.

2. . ... ,

3.

6. Escriu les dièresis que calgui a les frases següents

1. Aquell politic es va suicídar.

2. Fan un estudi per tal de fluidificar el trànsit.

3. La ingenuitat del personatge és extraordinària.

4. Aquesta figura té una forma tirant a romboidal.

5. Aquefl home va aconseguir molt renom a partir d'aquella heroicitit.

43

7.3 Excepcions de la dièresi

La norrnativa determina una .sèrie d 'sxcepr:ions que afecten la cla:"se següent de ,·As

1. Els verbs aca.bat.s r:n -ait·, -uir no dueu clif~resi a les fortlH d'infinitiu, gerundi, condicional i fut11r.

Així produir, produint, produiré, produiria.

2. Fls mots acabats en els sufixos -ismc, -ista, HO dll!::'ll tampoc dièresi d.:un .ut la ''i'', C'-:ccpt.c el mot prci:smc (e¡ u e HO es ~ra\ ,~.d'ull SllllX).

Així heroisrne, egoi.sm~, egoista, altruista.

3. No s'escriu tampoc dièresi damunt la "i" o la "u" d~inici de mot quan s'hi ajnnta lin prefix acab<:tt en vocal, com ara <Ult-i-, co-, contra-, re-, semi-.

Aixl: antíimperia.listA., coincidú, contraindicar, reincidir, reunir, semiil.lurninat.

4. No en duen tampoc alguns pocs mots acabats en lrs terminacions llatines -us,-urn.

Així, els mots Pius, pòdium.

Exercicis

7. D'acord amb cada punt de les excepcions a la. dière:;i, fes els exercicis següents.

1. Escriu les formes corresponents del verb agrair.

2. Escriu un derivat en -!Sme" un altre en "-ista" del mot. ateu.

.. ,

3. Forma dos derivar,s amb els prefixos co- 1 re- ajuntant-lm al mot incidència 1 un altre derivat amb el preftx contra- ajuntant-lo al mot indicació.

4. Escriu l'accent corresponent als mots següents. tenint en compte que no tenen diftong.

Marius, harmomium, medium.

S. Escriu la dièresi on calgui.

1. Suissa: un estat format per petits paisos.

2. Són unes habitacions contigues a les dels veins.

44

l ' • ¡ i ~

:3. S'estan prod11int. moltes revoltes en aquell J!it!s.

4. T'agrairia (jW reduissis la velocitat.

9 . .Escriu l'accent. i la dièrf'!si a.ls mots de les frases següents qu~ n'hagin de dm.

1. En Ma.rill::; tmduia de l'uc:ttincs al eRta/a..

2. La IJ11is::< toca l'ktrmoni 1 !/J1 /':nit bc.

3. Eu Liuis fa UJj programa diurn dc radio, produit per la Ul3A.

4. Agraint-li h1 Sf'\.'a invitacio, el saludem cordialmen/..

5. JVo ho hem enks tot, pero n-"hcm cfcduit. el.--ent.it.

6. Tenia la iiJtuicio que era la /fet }wmogeneitzacla el que fi prodllia cremor d'estomac.

ï. L'empresari A.rruínat se suicida el mes passat.

8. Diuen que encara han reduit mes el pre:;supos/. d'engurtny.

9. La festa no fo~1 tan llu ida com s'esperava.

10. Creia que els a.stres infiuien sobre el destí dels homes.

11. Estan construint una residencia per a ancians.

12. Coia Ja. verdura amb aigua mineral.

13. No duia el carnet de conduir i, per ai xo, el guardi a el volia ar.restar.

14. Avui han detingut diverses persones que feien contrab;::n de cocaina .

l.S. Han.orde;~ac que evacuin tota la. cruílla afectada.

45

s LA ESSA SORDA I SONORA

8.1 Els sous sonor i sord de la essa

La essa és sonora quan 'li bren les cordes vocals. El seu so s'assembla al brunzir dels insectes. En canvi, la essa sorda, la podem articular "sense veu", o sigui. en veu baixa, xiuxiuejant.

Fixa't ell els mots caça i ca.'ia dc les frases següents : Sc'11 l-'i• dc caça, o sigui, "de cacera" : so sord. Se'n va de casa, o sigui, "de casa seva" : so sonor.

També obsevem que una s a fi de mot, que _sempre és sorda, esdevé sonora si el rnot següent comença en vocal : ..

Així, k"S ales d'un ocell o els ous de granja: so sonor, en contra~'it amb les sales del museu o els sous dels treballadors : so sord.

Exercicis

1. Classifica, segons el so de la essa, els mots que hi ha en negreta a les frases següents i escriu dins els parèntesis la lletra que representa el so en cada cas.

1. Han caçat una llebre/ Han casat Ja .Niaria.

2. Una peça d'or I Això pesa molt.

3. Això és de zinc I això és un cinc.

4. Una noia rosseta j Una roseta vermella.

5. La caça major I La casa gran.

6. Una zona verda I Això sona molt bé.

Aiots que tenen essa sonora

lt'cues ( ) (

!\Iots que tenen essa sorda

...... , lletres : ( ) ( ) ( ) ( )

46

1 ¡ I

I

I ! L

I

2. Subratlla. les esses finals que sonoritzen a les frases següents.

1. Les oques dc la granja I Les soques dels arbres.

2. Eis sa.bres del general I Els arbres del parc.

3. Les scbres de menjar I Les obres de la carretera.

4. Els sobres de carta I Els obrers de la construcció.

5. Els sE.. vis del país I Els avis del poble.

3. Completa el quadre següent omplint els parèntesis amb la lletra corre::; ponent.

Fixa't en la situació dins el mot de la lletra en negreta dels exemples següents.

U11 a maceta o m~a de picar; pesa gaire? -Fa un bon pes; el riu passa a prop de Ja masia; una zona del districte onzè; això és massa dolç; sembla vençut; forço Ja situació.

so situació lletres sonor entre vocals ( ) sonor en un altre lloc ( ) sord entre vocals ()()() sord en un altre lloc ( ) ( )

8.2 Normes generals de l'ortografia de la essa sonora sorda

1. La s sonora s'escriu amb una s entre vocals i amb una z en els altres casos.

Així, casa, onze, zero.

2. La s sorda s'escriu en uns mots amb s i en altres, amb c.

o Si sabem qué un mot s'escriu amb e serà fàcil d'escriure ç quan en un derivat aquesta lletra ha d'anar davant a., o, u, o bé a fi de mot, ja que, si no, sonaria "ka".

Per tant, escriurem ça, ce, c:i., ço~ çu.

Així : dolç, dolça, dolços, dolces, endolcir.

o Si sabem que un mot s'escriu amb s serà fàcil d'escriure ss quan en un derivat aquesta lletra ha d'anar entre vocals, ja que, si no, sonaria "essa

sonora".

Així : de "pas11 : passar, passera, passos, amb dues esses, ja que el so

continua sent sord i va entre vocals; en canvi, de "pes'' : pesar, pesos, pesant, amb una essa, ja que en aquest cas la essa passa a ser SOI?ora.

47

Exercicis

4. Escriu h. lletra que correspongui d'acord amb les normes generals estudiades.

1. Escriu s o zel so sonor dds mots segije¡~i".s

coi.e, ro.a, me.os, realit.ar, .ero, pi.os, esmor.ar, al.ina, Tere.a, impo.ar

2. Escriu e, ço s, ss el so sord dels mots següents :

"nas'': na.os; "tros" tro.ejar, "mes": me.os; "pis": pi.os; "raça" ra.cs; "capaces" capft.; ''arrosc:os" : anò.; "ros~' ro.os; "rus" ru.a; "ú.'1iç" feli . .itat; "jo traço" tu tra.c:;; "íorça'' : for.es, for. ut;

8.3 Normes particulars d'ortografia de la essa sorda

Per saber si a un mot que té el so sord de la essa Jí correspon la grafia s (o ss) o bé e (o ç) convé tenir memòria visual i, en cas de dubte, consultar e! dicç_~onari.

Tot i així, esmentem algunes regularitats :

1. A l'inici d'un mot no s'escriu "ç'' (llevat de l'arcaisme p) i darrere con­sonant no s'escriu "ss".

Així: sòcol, sucre, safrú; pensa, tensar, cansar;

2. Hi ha. força mots que coincideixen amb el castellà en la correspondència entre les grafies catalanes "s" o "ss" i "e" o "ç'' amb les castellanes "s" i "e' o "z".

Així: cessió, sessió; cigne, signe; sent, cent; fals, falç¡

Hi ha, però, moltes excepcions a aquestes coincidències, com ara les que hem vist a l'apartat anterior ("sucre", "safrà", "sòcol", etc.)

3. Prefixos, infixos i sufixos.

Hem de tenir en compte que en ds mots que duen algun prefix, infix o sufix, generalment queda clara la grafia de essa sorda que convé escriure.

• Prefixos a-, contra-, entre-

Generalment no dupliquen la essa quan s'ajunten a un mot que comença en s .

.Així: asimètric, contrasentit, entresol.

• Sufixos -ança, -ença, -essa, -dissa, -assa, -ussa

Així : esperança, prometença., alcaldessa, trencadissa, barcassa, gentussa.

• Infixos -press-, -gress-, -míss-

Així : repressió, regressió, admissió.

48

I Exercicis

s. Escriu la lletra (}\:~ representi el so sord als buits dds mots dc les frases

següenLs.

.l. La mc:-:ae.a dc !a ca.'iil. no lli era, en aqrwlls moments.

2. Sc sentia una forta xiscladi.a al pétti dc l'escola.

:L Aquclh g::nt tcrú:t molta enyoran.a del seu paLc;.

5. Hi ba via Ja tcmen.a que els militars fessín un cop d'estat.

6. En aquell pafs rw hi havia. llibertat d'expre.ió.

7. L'alcaldc.a ve fer tancar els bingos il.Jcgafs de la ciutat.

8. Es va dcs]Jiura.r de 1"'. mili i, per això, va organi~.zar una fest.a.a.

6. Canvia el nombre dds rnot.s següents de singular a plural iaia inversa.

1. enyorances . ... ; pedrís ...... ,

2. corred ísses . .. ; senyoràs .

3. pallussos . trencad/s .....

4. prometença . . .. ; esperances

7. Forma paraules a partir d'ajuntar alguns dels formants segi.ients

prefixos : im-, cc..'-, com-, ex-, e-, re-, a-, ad-, di­infixos · -prcss-, ~gress-, -mlss-sufixos -or, -ió, -ar (-ionar), -ble (-nable)

Exemple im-press-or 1mpressor.

1. Amb rinfi.x -press-

················ ...... , ·········

2. Amb l'infix -gress-

3. Amb l'infix -mh3s-

.... ,. ........... , ·····

49

.... ,

.... , ............ )

8. D'acord amble::; normes generals completa els buits ¿e les fra.ses següents.

1. Ja has po.at bcn.iüa al cotxe?

2. Et pr::.en!.o la 'T:ce.a., la prome. · 0'en Jo. ep.

3. Cal realit.ar una cxplora.ió a fons de tota la .ona.

4. El .oólcg ha estat condecorat pel pre.ident.

5. S'ha tli: c.,/.lrJ:·,~r e! .urü n. i a parci fins al .òcol.

6. Qw.:n comen.c·; a treballar? -Comen.o avui mareíx.

7. Fls .ui.é'S són cada cop més cars.

8. Pa.a'nl dos tcrro.cs dc .ucre.

9. L'agre.v:· fugi corrents després de fer una gran trenc,"Ji.a.

10. Tenim l'esperan.a que aquestes conductes a.ocials disminueixin.

11. .. 4.vui parti.iparà. en el programa d'aques¡,a. emi.ora una mctge.a.

12. Va haver d'omplir molta papera.a per demanar la beca.

8.4 Casos especials de essa sonora

A part de les excepcions, trobem molts mots en què la essa és pronunciada sorda en lloc de sonora, cosa que origina una grafia incorrecta.

1. Ca.sos excepcionals

(a) Hi ha alguns mots cultes, sobretot de tipus científic, que presenten una z entre vocals, en lloc de "s".

Així, amazona, nazisme, protozou, trapezi, paleozoic, ozonosfera, esper­matozou, esquizofrènia.

(b) Els mots compostos àe dins, fons, trans tenen la essa sOnora. Però, tot i anar darrera consonant, s'escriu s.

Així, enfonsar, enfonsament, endinsar, endinsament, transitar, trànsit, transatlàntic.

2. Hi ha una colla de mots que pronunciem habitualment com a sords en lloc àe sonors.

(a) Les terminacions de singular que en castellà acaben en asis, esis, 1sis, os1s, en català acaben sense s finaL A més, la s entre vocals ha de sonar sonora asi, esi, isi, osi.

Així, oasi, tesi, crisi, dosi.

50

(b) :Xi ha a \tn .. 'S me>ts inch<.>siilcahles que també es pronuncien malament.

Així, J.sia, anest.èsia, països, casos, gasos, asil, entusiasme, gasa, p.re­sumpte, nasa/, frase, fase, centèsim, mil.lèsim, cosac, decisió, obcsitc:t,

le:-i·5.

Exm·cicis

9, D'ac.._·,rd amb els casos excepcionals i amb les normes generals, omple els bttits de les fr;l.sc:-; ser;iients amb la lletra corresponent.

1. Per Nadal hi ha moltes .ones de tràn.i. t restringit.

2. S'ha cnfon.at un tran.atlàntic al Pa.ífic.

3. A cau. a d'una sobredo.i, el noi entrà en una profunda cri.i.

4. S'Jul. fet fer una an~li.í de sang.

5. Ha pre.entat una te.i sobre l'evo!u.ió d'_4...ia.

6. És un entu.iasta dels esports dc neu.

ï. El pre.umpte a.a.í ha demanat a.il a Fran.a.

8. Aquests són uns ca.os difi.ils de re.oldrc.

8.5 Casos especials de essa sorda

• Els mots que duen les terminacions de femení en -essa i els que són formats pels infixos -press-, -gress-, -miss-, qne ja hem vist anteriorment, se solen pronunciar sonors en lloc de sords, que és com s'escriuen.

Així, iJamnessa, alcaldessa, comtessa, abadessa; impressió, emissora, comissió,

agressió.

" Solem pronunciar també sonors, entre d'altres, els mots poncella, 'v"eloci­ta.t, etcètera., escrits amb e, i discussió, repercussió, dissoldre, dissolvent, frontissa, escrits amb ss.

l'i' A l'hora de comparar amb les grafies corresponents del castellà, hem de tenir -::n compte q~e hi ha força divergències.

Entre d'altres, destaquem sofre, sucre, Saragossa, Sardenya, Còrsega, sòcol, arròs, tros, pòlissa, massís, cassola, mostassa, safrà, bus, bussejar, cabàs,

Eivissa.

51

Exercicis

10. D'acord amh els casos especials esm~ntats, completa k:s frases .'>egi_ir:nt.s amb el mot--adequat.

1. Despr:5s d'vn::t fod.a. . .. ja nc· t:.'s van prtrlar rn(:

2. Aquesta taca del vestit et sortírà amb aquest .

3. Aquest roser ja té quatre .... a punt d'esclatar.

d'w¡ucst pohfc.

5. Han estat homenatjats el comte i la d'aquesta ciutat.

11. Completa els buits de les frases següents, tenint. en compte les normes generals i les divergències entre el català i el castellà.

1. S'ha trobat la pòli.a feta a tro. ets.

2. La poh'tica d'agre.ió po.a en cri.i l'equilibri entre aquells dos paï.os.

3. Ha viatjat des de l'illa d'Eivi.a, cap a Còr.r·ca i .arJenya.

4. Després d'esmor.ar, pren una do.i d'aquest di.olvent na.al.

.S. Dins el cabA., hi du .ucre, .;,drà, mosta..a i arrò.

6. No m 'entu.iasma gens la nuclearit.a.ió de la .ona; cal po.ar-Ia en discu.ió.

7. Em fa la impre.ió que el pre.umpte implicat no serà jutjat.

8. Després de pa.ar uns dies a la .erdanya. se n'anirà cap a .arago.a.

52

¡;

' I I ' I ; ' ¡ ¡ ~ I ¡

I I ¡

I ¡ ¡ !

9 ELS SONS DE LP"" GE I DE Lft,._ :'{}~:-IX.

9.1 Els sons i leo .. lletres de la J-G i de la TJ-TG

En general, el so de ge o d rebrçat tge s'escriu :

e~; Amb les lletres j t) tj 0,'-'.vant. les voul.ls a, o, u.

Així, jardí, Jorrli; ell jutja.

" Amb les lletres g o tg davant les vocals e, i.

Així, gerani, via[ges, ginesta. gimnàs.

f) Exce-pcionalment, s'escriu je en els mots que contenen els nexe::; -j~cc-,

-ject- i en alguns pocs mots (sobretot noms).

Així, subjecte, subjecció, objecte, objecció, projecte; Jerusalem, .Jesús, jesuïta, jersei, majestat, majestuós, jr:roglíflc, jerarquifl. _,rcure, Jeremies, Jeroni, .Jericó.

Comentari

Els mots que dueu el dígraf tj o tg es pronuncien molt sovint com si s'escrivissin amb "tx".

Així, cal pronunciar metge com ho fem amb jutge, sonor i no sord. El mateix podem dir d'altres mots, com ara prestatge, formatge. rnít)a, mitjó, que s'han de pronunciar diferent, doncs, de com ho fem amb els mots cotxe1 dutxa. metxa.

Exercicis

1. Omple els buits dels mots de les frases següents amb j o g.

1. Ell és un gran viat. er; demà mateix víat.a. cap a Grècia.

2. Pen.a la roba a.l'armari; vi.ila que no pen .in massa els pantalons.

3. En Pere té el pro.ecte d'obrir un .imnàs.

4. L'ob.ectiu de Ja travessa és arribar al cim dE la ma.estuosa munt?.nya.

5. En Lluís \'a anar a un col.lc.i de .esuïtes.

6. Els principals .er arques catòlics es reuniran a .erusalcm.

2. Escriu en plural ks frases que es~iguin en singular j 11 la inversa, escrivint j o g segor!.s cor.vingui.

L F:!l desitja una taronja hc11 grossé •.

2. Ells \'iatgen cap a unes platges de la costa nord.

3. La font raja a. tnnrés d'una roca roja.

4. Compra unes esponges molt flonges.

3. Tenint en compte les normes i les excepcions citades, omple els buits amb j o g.

1. ·vam ·.·isitar la ma.estuosa catedral de Bru.es.

2. PosB 't un .ersei, que comença a fresque.ar.

3. La seva ob.ecció era molt ob.cctiva.

4. Pel .ener pro.ectaran pel.lícules molt interessants.

5. Es plante.en molts interrogants sobre el futur polític de .er 'ia1em.

9.2 Els sons i les lletres IG i TX

e A fi dc Inot, el so sord que trobem en mots com raig o despatx, s'escriu generalment ig.

Si el mot ja dur la "i", sols s'hi afegeix la g.

Així, maig, raig, desig, mig, boig, faig, vaig.

Aquelles paraules -poques- que presenteH en una posició medial el so cor­recte de tx, quan aquest so esdevé final es continuarà escrivint tx.

Així, esquitxar: esquitx; despatxar: despatx; cartutxera: car~utx;

5 Enmig d'un mot, trobem molt poques paraules amb el so correcte tx, tal com vèiem a l'apartat anterior.

Així, panotxa, cotxe, metxa.

54

í I I ¡,

I ;

I I .I

I I !

i ' 1

I i

I ~ l,

I ,, ! i ¡;

¡I I

!

Comenta.ri

Si tenim en compte l'advertiment que fèiem de pronunciar sonores le; grafies tj, tg medials, veurem que són una bona guia per escriure ig :-t fi àe mot.

Així, veig sona ig;.,:al que escabetx, però en un cas s'escriu ig, ja que enmig àel mot sona "ge" (~·egis, vegeu), i en l'altre cas sona "tx" (escabetxina).

En ,,quesi.s casos, r é:ord· ,·,1 que no hem d'escriure el so fi: :tl "t.:" o "tg;", sinó ig.

Així: desitjar, desitges, però desig.

El dígraf tx el trobem a inici de mot sols en paraules d'origen es­traugcr, com Txecoslovàquia, txec.

Exercicis

4. Escriu en els buits ig o tx.

1. Enmi. de l'ass ... es van for1drc els ploms.

2. Aquell poU tic no dissimulava el seu en u. pel resultat del sonde.

3. Va agaÍar un em pa. de sardines en escabe.

4. Aquelf capvespre a Andra. l'horítzó e.:a del tot ro.

5. Les fortes ra. es de vent entraven per les escle.es de la casa.

5. Tenint en compte les normes i els comentaris 1 omple els buits amb la lletra

corresponent.

1. S'empa.arà si men.a tant fe.e amb ceba.

2. Es troba d'estiue. a les pla.es de Sant Elm d'Andra.

3. Tinc un mare. de sentir tanta qui.alla cridant.

4. No trepi.is aquí, que és ple d'aigua i t'esqui.aràs.

5. La mi.ana d'edat de la gent a qui s'ha fet el sonde. és de trenta anys.

55

0.3 Sons i lletres de la X i de ]3 IX

La lletra x té dos sons bàsics : l'anomenat ics, com en el mot "taxi", i l'anomenat xeix, com en el mot "aixi".

l. U so ics, compost del s0 k i del so s, a vegades '~s sonor, o s¡gut, comp·'""L

del so gue seguit del so de s sonora. com en el mot "examen".

Ha de sonar com en el mot exarnen, o sigui sonor (gz), la "x" d'aquelles paraules que comencen en ex o in ex i van seguides de vocal.

A ixi. e:e.1.minar, exacte, iw:xaci.e, inexhorab!e, cxt-.'!-ní' · orcista.

En altres casos, la "x" sona sorda, o sigui ks, com màxim, IèxÍc, sintaxi, sexe, exp{jcar, exposar.

2. El so xeix s'escriu ix darrere vocal, o bé x sola sid mot jet dtl la "i".

Així, calaix, mateix, guix.

En canvi, s'escriurà x sola en els altres ca')OS a inici de mot, darrere consonant i darrere el diftong au.

Així, xarop, punxar, xauxa.

Comentari

e Cal tenir en compte que justament moltes paraules que haurien de sonar gz, o sigui la "ics" sonora, a vegades es fan sonar "j" o "tj", com ''etjerció" en !Ioc del correcte exercici.

Aquests mots són bàsicament els següents ·

exercir, exercitar, exèrcit, exercici, executar.

També trobem el cas de "Mèxic" que sol ser pronunciat "Mègic", en lloc del so sord ks.

* El so de xeix a vegades és pronunciat com si fos escrit "tx".

Convé pronunciar amb el mateix so suau amb què ho fem quan diem peix, la '' x" inicial o darrere consonant (en els par! ars ori en tals del català).

Així. Xina, xicot, punxar, i no "Txina, txicot, puntxar".

Exercicis

6. Escriu xo íx als buits dels mots següents i subratlla les "x'' que siguin sonores.

1. e.istir, mate., e. halar, pan.a, re. a, e.hortar, mi.eta, tò.ic.

2. e.i/iar, e. culpar, ca., e.tra, parado.a, rfn.ol, disbau.a, cré.er.

56

I I l ¡ ¡ ! ¡ l ¡ i ! ¡ f t ! ¡ í I

I I ! '

7. Escriu xo íx en els huit" de les fra.s(.:s ."~ègLi(;nts:

1. T'ha.:;; de fi.a.r més a Fhora dc fer aqu~st e.ercici.

2. J/c.èr··ít, .inès f-s A.~is rnr5s nombro us del món.

:.L Té un caràcter mo1t. arnw.at.

4. Es tracta d'una repre."'cntació molt ree.ida, amb una e.ccució molt acurada.

8. Tenint en compte l~s normes generals i els comentaris, omple els bui.Ls dc les frases següents:

1. Diu que té un sol de:~i. a.eure's twa estona a la. Fa.eda d'en Jordà, a.mh un llibre a la mà.

2. "Pun.ar-se" amb in.eccions comporta greus conseqüències per a la salut.

3. Pel jun:·/ fiore. la .in esta als mar. es d'aquests carn ps.

4. A Mè.ic, l'e.èrcit patrullava pels carrers després del terratrèmol per tal d'evitar el saque. d'estahliments.

5. Es va empa.ar de tant menjar sardines en escabe.

6. A.mb les plu.es, la carretera era plena de bassals, de manera que ds co.es esqui.aven els vianants.

7. Du el cabell rín.olat, sense clen.a.

8. Amane. l'enciam amb oli, sal i un ra. oií de vinagre.

9. S'ha passat tot el mati intentant resoldre el .erogl!fic.

10. Ses ma.estats, els reis, visitaran .erusalem.

57

lÒ L.t0S LIJE'TRES B-V I LA H

10.1 Normativa de la b-v

Fixa't en l'alternançn que trobem entre el sopi la gr.;,.fia "b", i entre t:l so u 1

la grafia "v''.

1. S -~sc riu b si o. l'arrel d'un n1ot trobem el so p, indq.H~ndentment que .quest ,s'escrigui "b" o "p".

A.ixí, de .sap sabia, dc tub : entubar.

2. S'escriu v si a l'arrel d'un mot trobem el so u i el derivat sona "b".

Així, de mou movia, de d~:."U devia.

Observem que hi ha molts noms i adjectius qu.o: teuen el masculí singular acabat en au, eu, iu, ou i que, per tant, fan el femení en v.

Així, blau, blav·a; teu, teva; viu, viva¡ nou, nova.

3. Els verbs de la primera conjugació tenen l'imperfet acabat en -ava-; o sigu!, van escrit.s en v.

Exercicis

1. Escriu en els buits b o v segons les normes estudiad~c--s.

1. Fixa't en Ja lletra amb què acaba el mot primitiu i escriu la que li corre­spongui en el derivat.

adob : ado.a1-; rep : re.ia; escriu escri.ent; haurà : ha.er; cap : ca.ia¡

2. Esuiu les formes d'imperfet d'indicatiu dels verbs següents, en la persona indicada.

Així tornar {jo) ... tornava ...

anar (w) ........... ; buscar .... ; portar (vosaltres)

(nosaltres)

3. Escriu la forma femt:nina dels mots següents.

bJaus .... ; YlUS

2. Derivació i imperfets.

58

. .. ;pesar (ens)

nou .; seu

I,

!I il :¡

1. D'acord amb les normes de derivació estudiades, escriu en els buits bo v.

Ilo. a, cal.csit, bc. cm, cscri.im, ¡¡Jo.ia., de. ien, mo.ien, ca.ien, ha.ien d'ado.nr­ho.

2. Completa l'=.-t.rrel i la forma d'imperfet d'indicatiu dels verbs següents es­crivint bo ven els buits :

trobar : tro.a.a; canviar compro.à.cm; emprovar :

can.Ja.es; aprovar apro.a.en; comprovar s'empro.a.a; treballar : tre.allà.eu; arrih,=tr

arri.rt.cn; rc!Jentar: n·.cnta.cs; :-;·nvcrnar · go.ernru1..

10.2 Pseud.oderivats

Hi ha una sèrie de mots cultes que no deriven del mot "popular" corresponent, sinó que·són cultismes (llatinismes). Per tant, no segueixen les normes normals de derivació indicades.

Així, de" calb", que sona" p" a fi. de mot, en deriva "calbesa", escrit en "b'', però no pas ''calvície'', escrit en "v", ja que es tracta d'un cultisme. En aquest cas, s'anonwna pseudoderivat de "calb".

El rnatei:-..: passa amb h. "u" del ver~- "moure" o "movia", però no pas "mòbil" o "automòbil", que deriva.ts.

en deriva "moviment" són cultismes o pseudo-

Els més corrents són :

mot pr imiti u derivat pseudo derivat calb calbesa calvície corb corba curvatura

provar aprovar probable esc nu escrivent escriba deure devia dèbit moure movia automòbil llavi llaviet labial

Exercicis

3. Completa els mots de les frases següents amb v o b segons que es tracti de derivats o de pseudoderivats.

1. Davant de ca . .sa, hí ha.ia un automò.il aparcat que no el mo.ien mai de lloc.

2. La feina de l'escri.ent actual és diferent de la que feia l'antic escri.a.

3. No és gaire pro.able que apra. i l'assignatura estudiant tan poc.

59

4. Aquests diners que de.em, apunta'ls a l'apartat del dè.it.

5. Esta. a preocupat per ht se.a cal.esa; per això, l1a..ia pro. al; molts remeis com ra. la ca/.írie.

10.3 Divergències català-casteUà

Sovint trobem que no podem aplicar les normes de derivació indicades per saber si cal escriure "b" o "v". Pensem que normalment coincideixen les llengües roruà.ni·.JUC::> en la grafia adie:.f ..

Per exemple, la norma g~·neral d'escriure "b'' després d'una. "rn'', o "v'', després d'una "n".

Així, em·Íar, embolicar, envà, embenar, canviar, comboi. A vegades, però, no sabem del cert si hi va una "m" o una ''n" abans del

so de "h". Per això podem comparar amb les altres llengües per veure com s'escriu.

No obstant això,. per anar sobre segur hem de conèixer les principals di­vergències existents respecte al castellà i al francès.

Les més importants, les esmentem a continuació:

(omple els buits amb "v" o "b" segons hi correspongui)

" Català v - ca:'ite llà b

ad.ocat, a.et, a.orrir, a.ortar, can.i, co.ard, Còrdo.a, espa.ilar, en.estir, arra.atar, fa. a, Este.e, go.ern, ga.ardina, gra.ar, ha. er, pro.ar, sa. i, ta.erna, tra.ar, .ernís, .olta (d'una església), .ol tor (1 'ocell).

• Català b - castellà v

Àla.a, .asc, .iga, .olcar, re.olcar, com.oi, desim.olt, re.entar, sa.a, Sèr.ia, automò.il, .aró (masculi i titol nobiliari), una .ema, una .ena, em.enar.

e Català b- francès v

arn.ar, tre.all, tro.ar.

Exercicis

4. Omple els buits de les fra..ses següents amb b o ~·.

1. tV o tro. a. a per enlloc un recan.i per al meu automò.il;

2. Arri.a.en del viatge íorp re.entats, però gens a.orrits;

3. El qui ha.ia d'inter.cnir era un ad.ocat que tre.alla a la Conselleria de Tre.all del go.ern de la Generalitat.:

4. De.ia molts diners, pe:-ò no mo.ia ní un dit per solucionar-ho;

60

¡

t

I ;¡ ¡ ¡ ! i i r

j ~ ;I ~

I ij "' li ¡

I i I I

l "

5. Ahir, a Àla.a, rd País .asc, es jutja..a un cas d'a.ortamcnt:

6. L'J;_;ste.e ana. ~ amb el com.oi que va .ol car a Còrdo.a;

7. Els lectors escrÍ.Ú)!l n<oltes cartes, en les quR!s rlcsilpro.a.cn .v¡¡wl!s actes:

8. F_:n Jaume és un noi cspa.ilat, desim.olt, sense cap .enn. als uns;

10.4 La H, lletra muda

Ln el cas dc la lletra mtld<~ "h" sokn co~ncidir tot~s ks llengiic:~· rcJm:l.ni(jW~S. n: ha, pt·rò, algunes divcrg(~ncics amu d Cd_stetlh que co!l'>é rc(Otl>H.

1. En català s'escriuen amb h, eni.re d'altres, els mots

ham, hissar, harmonia, harmonitzar, subhasta, ahir, }¡ivcrn, hivernacle.

També en e! cas dels prefixos començats per hexa., hepta, hcnr!eca.

2. En català s'escriuen sense h, entre d'altres, els mots :

orfe, orfeiinat, orxata, coet, cacauet, benaurat, malaurat.

3. T2-nt poden anar amb "h" com sense els mots A.nn/bal o JJ:wn{bal, Elena o IIelena, Asdrúbal o Hasdrúba/.

El mot aniquilar també es pot escriure anihilar.

És aconsellable, en aqnests casos, triar la grn.fia sense "h".

4. Algunes interjeccions van amb hi d'altres, sense.

Així, ah!, oh!, eh?, hala, ehem; en canvi ui!, oi?, ai!, apa.'

Exercicis

5. Completa les frases següents, omplint els buits amb el mot adequat.

1. El nen tirava ........................ als micos.

2. Bevien .... de xufla.

3. A r .............. es glaça el riu i no es desgela fins a la primavera.

4. Pescava en aquelJ riu amb un molt resistent.

5. Ha acabat d'estudiar el solíeig í aviat començarà l'.

6. La festa va acabar amb el llançament de ................ .

7. A l'entrada del port, el vaLYell ha ................. . la bandera.

8. A. les cinc faran la. de peix al Pòsit dels pescadors.

9. Aquells nois ha~·icn quedat a causa dc la guerra.

10. Cal conrear en un aquestes plantes.

61

11 LES LLETRES P-T-C, B-D-G 1 Q

11.1 Les terminacions P-T-C, B-D-G

A fi de rm>i, o de síl.laba, Ics consonants sonores b, d, g (anomenades amb ei mot "bo-dc-grt'') sonen com les sordes corresponents p, t, e (anomenades ''pe-ta-ca").

Les n;)rtncs qnc hem d'apl:r:a.r en <~quest .::::~..s són li-:; seg;iicnts :

1. Mots aguts acabats en vocal i en el so p, t, c.

El so p, t, e a f¡ d'una paraula aguda, precedida de vocal, generalment s'escriu tal com sona : amb les lletres p, t, e, encara que els derivats s'escriguin en "b", "d", "g''.

Així: tnp, toc, pot; i també llop, antic, humit, malgrat els'deriv:_i.lS "lloba", "antiga"," humida".

2. f\. lots plans acabats en -id o en -ít.

Q11an un mot pla aca1H en d so "i t", aquest s'escriu id o bé it segons com soni en el derivat (normalment el femení en "da" o en "ta-'', respectiva­ment).

Aixl, pà.l.lid, àlgid, ràpid, àcid, càlid, escrits en id d'acord amb els àerivats krnenins acabats en "da".

En canvi, impl!cit, expl!cit, il.lícit, tàcit, {nclit, escrits en it d'acord amb els derivats femenins en "ta".

D'altra banda, recordem que polit l'escrivim en it, malgrat "polida", perquè és un mot agut.

3. t-'fots acabats en un aplec consonàntic.

Si una paraula acaba en un aplec consonàntic, format per una consonant qualsevol més el so final" p", "t", "e", aleshores el so final s'escriurà segons com soni i s'escrigui en els derivats.

Per exemple, sordesa : sord; sortós sort; supèrbia superb; serpent serp; llarga : llarg; arcada : arc.

Exercicis

1. D'acord amb les normes, escriu el masculí corresponent de cada un dels mots següents.

1. verda . . ... ; Ucita ; mudc. .. .. ....... ,

2. esquerpa ..... ;poruga . ................. ; decrèpita .... ..

62

3. gallega ............. .. .; neboda .... ;covarda ...... .. .... , 4. profunda .. . ...... ; vàlida . . .... ;lloba . .. ... ,

........ ;sòlida ................... ; tipa .. .

6. certa . ..... , t/mida ................... ;feixuga ... .

7. amarga. .. . ........... ;humida .. ....... , rígida .................. ,

intrèr· ,,__,'a_ • .. .......... -: d.ndida.

2. Omple els buits amb les lletres p, t, e o b, d, g.

1. Ha senti. un soroll agu., molt for.

2. El re. cordialment, amb un càlí. somriure;

3. No sa. pas Ja se. que pa5sélfà al dcser.

4. Aquell lla. està glaça. tot l'hivern_;

5. Cal anar més rà.pi.; si no, farem tar.

3. Escriu el mot primitiu corresponent dels següents mots derivats.

1. Un país nòrdic· pa{s del ................... ,

2. Un lloc enhngat : lloc ple de .

3. El fet de renegar : dir un ......

4. El fet de destorbar : ser un

5. Una tordera : lloc on habita f1ocell anomenat ....... .. ... ,

6. Una flgura torta : un dibuix ..

7. La llengua de la Sardenya: l'idioma . .......... ,

8. La verdor del prat un prat .

63

11.2 Casos especials

Fan excepció a les normes els casos següents

1. Els mots que acaben en lc-s terrnin<lcior:s -leg,- gog, -fug, -;;~tud, --itud.

Així, biòleg, pedagog, pròfug, quietud, solitud.

En canvi, virtut, escrit en "t" ja que la terminaci6 no és -itud, sinó "irtut" ·

2. També fan excepció, entre d'al•.rcs, els mots següents

càstig, nàufrag, mag, fred, fluid, sud, tub, WIJ, adob, CPJh, àr<d.J.

3. Les formes verbals de primera persona del present d 'al~uns verbs acaben en nc. tot i que altres formes verbals van amb ng med1al.

Així, .tinc, vinc, venc, entenc, estenc, comprenc.'. a;abades ~~ ,:' malgrat la" g" de "tingui", ''vingui", "vengui", "entengui'', 'estt:-ngm , compren­

gui"

Exercicis

4. Escriu la forma masculina dels mots següents

1. centrífuga: ... ;biòloga: .... ; sociòloga:

2. fluida : ..... ...... ; demagoga : .... ; freda ...

5. Escriu un derivat acabat en -tudo en - tut, segons que la forma sigui" etud", "itucl" o bé de "consonant" més "tuf'.

1. exacte .¡recte : .. , acte :

2. pulcre . .. , alt : .; sol

3. virtuós : .. ; senil : senec .. ........ ;jovent

6. Escriu la primera persona del present d'indicatiu dels verbs següents. Exemple : "entendre", jo entenc.

1. prendre .; ven1r . . ·i retenir : ... ,

2. ofendre : ................ . .; pretendre : ; estendie:

7. Completa els buits amb les lletres b, d, g o bé p, t, c.

1. Provin. d'una zona de clima humi. i que hí fa molt de fre.

2. Tin. molta se.; em refrescaré menjant uns quants présse.s;

3. Fa fàsti. el Jíqui. que sur. de l'interior d'aquests tu.s tan ròne.s;

64

~i

H

~ ~ 'I !I

~ P. •i I¡

I l

4. Té una caràcter tími., però gens fedste.

5. No enten. com has a;;cepta. aquest encàrrc.

Cl. El su. d'aquell país és càli., però el nor. és gela.

11.3 El so "p", "t", "e" a l'interior dc mot muda.

~a '' t" final

1. A fi de síl.laba, però no a final dc mot sinó a l'int.(:rin,. d'ttna prt.:-:nda, r.amb.: existr' x: el J,Jhtc d'c~c~iu:-c e! :•) ¡;, 1., e tu.l corn ~una, n ~"~ c11 "d") "g".

''I." ., '

En aquest cas, U\~ consultar el dicciollari i pensar, a més, que català­castellà solen coincidir.

Així, apte, absolt1t, a.dmetre. atleta, ignorar, icterícia.

Convé, però, tenir en compte la grafia dels mots següent~

cognom, s1gnar, augment, èczema, dissabte, subtil, dubte, de sobte, submergir, subministrar, subscriure, substituir, cabdal, cabdelf, cabdill, pneumàtic.

2. A més de la "t" final muda de les formes verbals de gerundi (així, "anant", "cantant'', "fent") i d'alguns adjectius (així, "elegant'', "intc:!.lig¡;nt", ''ama­

tent"), tenim els casos especials tant, tan; quan, quant; gran .

a. Generalment tan es correspon amb el castellà "tan", i tA.nt, amb "tanto11

•

Així, tan acompanya adjectius i adverbis; en canvi, tant acompanya verbs i noms.

Per exemple, a Ics fra..<;es :

No és tan bonic com dius; és un home tan agradable!; s'hi està tan bé aquí; no ho fa tan malament; avui no fa tant fred com ahir; hem rigut tantl¡ no corris tant!

b. El mot quan indica" temps''; en canvi, quant significa" quantitat" .

A ix, Quan vindrà en Joan? Quant trigarà a venir? Quant fa que sen 'ha anat? Quan sen 'ha anat? Quant val això? Quant en vols. de sucre?

c. El mot gran s'escriu sempre sense" d" final, malgrat el derivat" grandesa".

65

Exercicis

8. Escriu un sinònim dels mots que hi ha en negret<-!. a les frases segl_i_ents. Tria'l CJ1trc cb !Ito!.:-; csnlclltaL'> a \e:-¡ normc:;.

1. Ha!> firmat els documents:

2. llan demanat una pujaàa dels sous :

3. S'han in:mergit dins l'aigua:

5. De cop van irrompre a Ja sala :

6. Han canviat les cobertes de les rodes :

7. Es tra.cta del capitost de la rcbel.lió:

8. IIan tingut una vacil.lació en el moment de decidir-se :

9. Té u/la granissada a la. pell:

10. S'ha desenrotllat to~ el fil de llana:

9. Escriu en els buits tan o ~ant, quan o quant.

1. t'ha costat Ja cartera? .............. l'has comprada?

2. Avui fa un d;"a. . .. bonic! Feia .. . , .. de temps que plovia! No sé ........ durarà, però, aquest bon temps.

3. Ell és .. capaç de fer-ho, que m'esgarrifo. hi penso.

4. No en sabia .. . , d'aquest tema, com ]agent podia pensar. el sentien parlar.

ó. Se 'i veia ............... feliç que no s'entén que estigui ara .. ..... deprimit.

10. Omple els buits amb les lletres p, t, e o b, d, g o bé deixa el punt en blanc.

1. Quan. si.nis el document, fes-ho amb el nom i els co.noms;

2. Dissa.te es produí un au.ment so. tat de temperatura;

3. Una pregunta su.til: quan. es va iniciar el desgel en les relacions EUA­URSS?

4. L'estel vola. tan. i ho fa tan. alt, que no tindré prou cordill al ca.dell;

5. T'in. els meus du. tes que aquest su.mergible funcioni;

66

~

jl

![

~ " 1[ I,

li

11

i¡ :[ Jl

il il

li " ,, " \l il 11

l

6. Quan. bufa el vent del nor. fa un fre. que ¡,ela;

7. Escrivia sobre l'au.ment de la soli tu. entre lajoventu.

8. N(~ enícn. co:n h:i pogut aJlrovar <•quclla ;11;~Í.natura; ho trobo La.n. es­trany!

9. Quin fà.sti. de dia! Tan. esplèndi. com era i, de so. te, plovent!

.10. Ili devia haver uns su.tils indicis de canvi d'actitu. entre els membres del ge 'c:rr.;

11.4 Les lletres C-Q

o Generalment, el so "qua, qüe, qüi, quo" sona com a diftong i, per tant, s'escriu en q.

Aixf, eis mots qiíestió, quan, quantiiat, qualitat, quaranta, quota de paga·· ment, quasi.

Observem que cal evitar la pronúncia simple "curanta, custió, ca...,i, cali tat, canti tat".

• Hi ha. uns pocs mots que tenen el so de" cu" escrit en e, ja que no formen diftong creixeu t. En t.ot cas, si el formen, aquest és decreixent.

Així, cua d'animal, cuoca d'auimai, evacuar una zona, sense diftong, i cuina, cuir, cuirassa, cuitar, cuita- corrents, amb el diftong "ui" decreixent, com en el cas del mot trui ca .

Els femenins que es formen a partir d'un masculí acabat en" cu", s'escriuen en e, ja que no formen diftong.

Per exemple, vacu : vàcua; innocu Innòcua; persp1cu : perspícua;cons­picu : conspícua .

En c<Lnvi, els femenins que es formen a partir d'un masculí acabat en" e", s'escriuen en q, ja que, en aquest cc.s, formen un diítong creixent .

Així, oblic.' obliqua; inic: iniqua; '!entríloc : ventríloqua.

6ï

Exercicis

11. Ca!lvia el gènere dels mots següents si estan en masculí, escriu-los en femení, i a la inversa.

1. conspícua : . ..... ¡ oUiqua: ......... ,

2. ventríloc : ....... ; perspiw : ........ ,

3. IniC; ......... .. . .. , vacu : .......... .

12. C<tnvia el mot que hi ha en negreta pel que hi ha entre pc..rèntes~s i torna a escriure cada frase.

1. Són substàncies innòcues (productes)

2. Es tracta d'una acció iniqua (<tcte)

3. Són uns homes ventrílocs (dones)

4. Traça unes línies obliqües (angles)

5. És una exposició vàcua (contingut)

68

12 APLECS CONSONÀNTICS

12.1 Aplecs amb la N i la M

En general, s'escriu n davant de "f' im davant de "m", com passa amb tots aquells mots que comencen amb els prefixos con, en, in.

Així, confiar, comm;;-mon:r, enfilar, ernmahltir, infeliç, in1mediat.

Casos especials

Fan excepció a la norma general el casos segi.ients :

o Els prefixos runfi i circurn van escrits amb una "m".

Així, amfibi, amfiteat.rc, amfitrió, circumferència, circumflex, circumval.lació.

" També s'escriu mf e!s mots següents : àmfora, càmfora, èmfasi, pamflet, triomf, xaillfrà, simfonia, nimfa, limfa, pàmfil, trumfo, samfaina.

o Hi ha uns pocs mots compostos que s'escriuen nm, com ara tanmateix, enmig, granment.

Exercicis

1. Segons la norma general, c,onstrueix mots compostos afegint els prefixos con, en o in als mots següents, canviant la "n" per la "m" quan calgui.

En alguns casos, caldrà afegir el sufix verbal corresponent (-aro -ir). Aixi: "mandra" emmandrir; "farina" : enfarinar.

1. Amb el prefix con

figurar, moure, fabular, mutable, federar, memorable.

2. Amb el prefix en :

muralla, fang, màscara, front, marc, fort.

3. Amb el prefix in ·

mobilitzar, filtre, moble, flexible, míllorable, fidelitat.

69

2. Escriu els contraris dels mots següents, afegint els prefL'ms in o im segons hi correspongui :

1. mortal : . .. ; feliç: .; mora/:

2. !init : ..... ;madur: ........ ; fal.lible:

3. n1ere."'·;ut: .. ......... ;franquejable: ..................... ; mObil:

4. fidel: .... ;manejable: .. ¡ fatigablc:

3. Escriu el verb curn·sJ,OHcnt a l'a.cció definida:

1. Guardar en un magatzem:

2. Posilr midó :

3. Tenir molta. feina : anar ...

4. Dirigir un focus cap a un objectiu :

5. Posa; una mordassa :

6. Posa:- una ïaixa a algú :

4. Tenint en compte els casos especials esmentats, omple els buils amb mon.

1. Aquell escrit era un pa..flet.

2. Ha trio.fa.t l'orquestra. si.fònica. de Viena.

3. E. mig d'aquell xivarri no se sentia res.

4. Ha posat molt d'è.fasi en la seva resposta.

5. L'autobús de e ireu. val.lació és el 44.

6. L 'a..fiteatre conserva intacte Ja semícircu.ferència de la graderia.

7. Hi Jut una exposició d'à.fores rorr:a.nes.

8. Al xa.frà de casa. meva JJi lw un quiosc.

9. IIan consiruït un vehicle a.fibi molt sofisticat.

10. L 'a.fitrió rebia tots els convidats amb molta cerimònia.

70

I l

I ,, :¡ " -~I

I

I 'I

'

l' '

li ,, ,, li j!

!i 'I ¡.¡ ¡I ¡I l ¡I

1?.2 Els aplecs MT, MPT, MR i MV

1. Moltes paraules acabades en sum pte i en sumpció duen mp elles i altres mots de la seva família .

¡\ ixí, asswnpcirí, assumpte, exempció, exempt, ¡,resumpció, presumpte .

Entre altres, també duen rnp els mots temptar, atemptar, temptació, prompte, promptitud, s/mptoma, i els. seus derivats.

2. Casos especials .

AL\~¡,ció a la grafia dd~ lllOLs impremta, empremta (o petja), premsa, tramvia, triumvir, somriure i derivats.

3. El cas del mot compte i els seus derivats.

" Quan equival a "càlcul" va escrit mp.

Així, fer o pa.5sar comptes; comptar; comptabilitat; tenir un compte cor­rent; demanar el compte o factura.; pagar al comptat; tenir en compte; anar amb compte.

.., Quan equival a "rondalla" va escrit nt.

Així, explicar un conte; con tar o explicar una. història.

• Quan equival a "títol nobiliari" va escrit rnt.

Així, els comtes de Barcelona.; la ciutat comtal; un comtat; la comtessa..

Exercicis

5. Omple els buits amb m, n o mp.

1. Un co ... tador electrònic co .. ta. el temps amb una gran precisió.

2. La ciutat de Barcelona rep el nom de "ciutat co ... tal" perquè era on resi­dien els ca ... tes-reis catalans.

3. Co ... tar una història vol dir el mateix que "explicar una història".

4. Els assassins Yan deixar empre ... tes digitals pertot arreu.

5. Hi ha una exposició de pre ... ses antigues.

6. L'acte d'investidura fou molt su ... tuós.

7. Aquell noi ha quedat exe ... t de fer el servei militar.

8. S'estableix una exe ... ció en el pagq.ment d'impostos en cas de retolar la botiga en catal~.

71

9. No caiguis en la te ... tació de menjar dolços, que t'engreixaràs.

10. A l'exposició es poden veure uns tra ... vies antics molt ben conservats.

ll. Tingues en co ... te qur. a l'hora de p"-ssa.r co ... ies cal anar amb molt dc co ... te dc no equivocar-se.

12. En aquella època es produïen molts ate .. tats.

13. Tots els sí...tomes assenya.len una millora de la situació econòmica.

14. Cra. un indivíd· presu ... tuós i rn:-èr--a.rat.

15. Ca ... tat i debatut, no hí ha res més a co .. tar . .la t'ho he explicat tot.

12.3 Altres aplecs

Hi ha uns pocs mots que dupliquen alguna consonant, com ara :

gg En els mots suggerir, suggeriment, suggestió.

dd En els mots addició, additament, addicció, addicte, drogoaddicte, adduir.

mm En els noms propis Emma, Gemma (a diferència de la lletra "ema" o de la "gema o rovell"), summa C'compilació"), summe ("suprem"), gamma.

nn En els noms Anna, Susanna i en els mots annex, connex, bienni, tennis, i derivats.

Exercicis

6. Escriu en els punts suspensius g o gg, do dd, m o mm, n o nn.

1. L'accíó d'afegir o agregar una cosa s'anomena. "a ... ició".

2. Fer una insinuació a algú és su ... erir-li alguna cosa.

3. Trobem la lletra "e ... a" repetida en els noms propis femenis "E .. a" 1

"Ge ... a".

4. Ajuntar una cosa a una altra, de manera que aquella depengui d'aquesta, bo indiquem amb el mot "a ... exar-".

5. Trobem la lletra "e ... a" repetida en els noms "A ... a" i "S'usa. .. a".

6. Un període de dos anys s'anomena "bie .. .i''.

7. Cal revisar totes les co .. . exions elèctriques.

8. Podia escollir entre una àmplia ga ... a de colors.

72

¡ li l

!I

I ¡

¡ li ! ·I

I I '

O. La recopilació dc totes les parts d'una ciència s'anomena "s u .. a"

10. Era un fet d'una gran importància: de su ... a importància.

11. Una pcrsonR. fortnm~nt inclinM!a iil r::onsum d'un produrte és un a .. id.c.

12. Els conservants que s'afegeixen als aliments envasat.s s'anomenen a .. it;us.

13. Les raons a ... uidcs per la. part contrària no eren gens conl-'inccnts.

11. Una cosa que esl.imula el pensc..mcnt és un-1. cosa su ... estiv<L

15. Estaven restaurant les dependències a ... exes dc la otsa.

7. Completa les frases següents amb la lletra o aplec consonàntic apropiat.

1. Aquest a."su .. te que ~·urt a la pre ... sa és una i ... omlítat.

2. A Ja ciutat co .. t.al circulavii un tra ... via dc circu .. val.iA.ció.

3. Per les empre .. tes digitals han descobert el pres u .. te autor de l'ate .. tat.

4. Les seves filles es diuen : A ... a, E ... a, Gc ... n. i Susa ... a.

5. Han e ... agatzemat tots aquests productes que estan exe .. ts d'impostos.

6. M'enfarfega passar co ... tes; necessitaria un co .. table.

7. Aquesta sa .. Jaina preparada conté uns a ... ítius autoritzats.

8. Cal anar amb co ... te amb els pa ... flets trio .. .falistes.

9. Co ... ecta el co ... utador Í veurem com funciona això.

10. Els a ... exos d'aquest treball són encara a la impre ... ta.

11. Ha fet un bon su ... eriment per fer el local més co .. fortable.

12. La interpretació d'aquesta si .. .fonia és i ... illorable.

13. Has de tenir en co .. te que encara no ho ha co .. tat p;ts tot.

14. El co ... te ha comprat aquelia finca al co .. tat.

15. Pots co ... tar! Sí no van amb més de co ... teja s'ho trobaran.

73

12.4 La "ela" gen1Ïnada

Cal tenir en compte que la pror:úncia no ens sols indicar quan un mot va amb 1.1 o amb una 1 sola. Per tant, <>1·lvé conèixer de mernòria els mots més corrents que duen "ela gt•min(l_d,'l." i, en cas de dubte, consultar el diccionari.

Tot j així, podem guiar-nos per les orientacions següents :

1. Mots populars que van amb "li" i que tenen un significat semblant als cullisrnes, que duen U.

Així peJJ, pd.lícula; aixella., axil.lar; wdall, metàl.líc; c:..tbell, capil.Jar; cancell, cancel.lar; cristall, cristal.lí;

2. Mots que comencen en els prefixos col-, il-, que signifiquen "companyia" ("arnb'' : "col") i "negació" ("no" : »il").

Així, col. laborar, col.lecció, col.locar, col.legi, col.lisió, col.loqui; il.Iimita.t, il.l/cit,. il.lcgal, il.lugic, il.legltim.

3. Parelles de significat diferent segons duguin "Ll" o no:

Així a.J.locucíó (discurs), elocució (manera de parlar); al.ludir o a1.lusió (referir-se), eludir (defugir); vil.la (torre), vila (ciutat petita); estel.lar (sideral), estelat (estrellat); anul.lar (fer nul), anular (dit anular).

4. Mots corrents que duen 1.1 :

al.legar, a.l.lucinar, al.lèrgia., aqua.rel.la., pa.rcel.la., cel.la, mor­tadel.la, Compostel.la, novel.la, til.lJ.¡ tranquil.la, goril.la, cavil.Iar, oscil.lar, insta.I.1ar, apd.lar, sol.licitar, rebel.lar-se, Brussel.les, bèl.lic, cèl.lula, idil.li, intel.ligència, fal.lera. pàl.lid, poUen, paral.Jel, penicil.lina, pol.lució, sa.tèl.lit, pusil.lànime, putxinel.Ji.

5. Mots que no duen 1.1 :

Entre d'altres, religió, celebrar, celebració, alegre, solució, solucionar.

Pel que fa als números, alguns que comencen per "mil", van amb 1.1 míl.lèsím, mil.lenari, mil.limetre, mil.lígram.

En canvi, d'altres van amb una sola "l" milè, miler, milenar, milió.

Exercicis

8. Escriu el contrari dels mots següents, fent servir el prefix negatiu "i1".

1. llegible: ........... ;limitat: ....... .. ... ;lícit:

2. lògic: ... ; licitud : ..... ; legal:

74

li l' 'I í¡ il

i

j li

li ¡ t i j !¡

l! ¡: 1

i

¡/ ¡I l ¡ • i ~I

li ~I ;:

9. Compl.:;ta els bni::.s amb "l" o "l.l", tenint en compte la llista dels mots que duen "l.l" i els que no en duen.

1. El 1988 es va ce .. ebra.r el mi .. cnari dc Catalunya.

2. Cada mi .. ígn:l.m d'ó.quest producte val un mi .. ió.

3. Almenys hi havia un mi .. er de joves: a tothom se'l veia molt a .. egre.

4. La so .. ució del problema estava cada. cop més allunyada.

10. E;:;criu un rno·~ que dugui ''!.l" que c::o~J:ui >.:Itli1a.rentat amb un Jels que hi ha a h liista següent i que duen "ll".

1. corall : ... ........... ;llum : .......... ............. ;fallar: .. ..

2. mall: ........... ;flagell: ....... ;metall: .

11. D'acord amb les parelles de mots esmentades, omple els buits de les frases següents :

1. En aquella vi .a, lli havia una vi .. a modernista. molt famcsa.

2. El conferenciant va demostrar en la seva a .. ocució posseir una gran e .. ocució.

3. El po/ític entrevistat ha. e .. u dit respondre sobre l'afer al qaal havia a .. u dit el periodista.

4. Era una nit tota es te .ada. quan llançaren el coet cap a l'espai este .. ar.

5. Ha a.nu .. a.t totes les visites previstes.

6. S'ha {et mal al dit a.nu .. ar.

12. Completa els buits de les frases següent~ amb 'T' o "l.l".

1. L'i .. ustre conferenciant va fer una. a .. usió a aquest tema.

2. El conductor, que sortí i .. ès, e .. u dí ima responsabilitat.

3. Han insta .. at uns sa.tè .. its bè .. ícs a l'espai este .. ar.

4. Els subreto .. ats de la pe . .ícula eren del tot i .. egibles.

5. IIi ha un mi .. er de so .. icituds d'anu .. ació de matrimoni.

6. La. reunió de caps d'estat tindrà lloc a Brusse .. es.

7. Va actuar en tot moment amb molta inte . .igència i tranqui .. ítat.

8. El mi .. enari va ser ce .. ebra.t amb tota so .. emnitat .

75

- •

DD r vruVlAl'Ll' .t;;~~A DE PLURAL

·· 13.1 Terminacions de masculí singular en E i en O

Els noms i adjectius acabats en e o bé en o, en singular masculí, i en a, el femení, fan el plural afegint s al masculí i canviant la" a" per es en femení.

Completa, segons el model, la sèrie ~cgüent:

Taula-I

o· e monJO

tendre

minso

Comentari

a

monJa mestra

esquerra

guerxa

s monJcs

agres sogres

es monges

fondes

Els mots minso i guerxo també poden ser minse i guerx.

Exercicis

1. D'acord amb el model de flexió vist a la Taula-1, reescriu cada frase amb el mot que hi ha entre parèntesis, fent els canvis necessaris en les terminacions.

1. Un altre cop (vegada) compra't els pantalons (faldilla) més amples i còmodes.

2. Amb els ingressos (ingrés) tan minsos, aquells obrers (gent) eren molt pobres.

3. Són persones (un home) molt cultes, els meus sogres.

4. He comprat una flassada (coixí) molt flonja.

5. Ells (ella) van ser deixehles d'aquell gran mestre.

6. Sobre aquest fet tinc unes idees (coneixement) molt vagues.

76

L 'I

li i ¡

I ¡

13.2 Terminacions de masculí singular en U o en I

Es tracta d'un tipus de mots que presenten aigunes dificultats addicionals

• Els femenins s'han d'acccntua.r perquè els mots passen a ser esdrúixols, excepte quan el masculí a.caba en gu o en c.

Així, vidu : vídua, vídues; aeri aèria, aèries; però ambigt1 ambigua, ambigües; oblic : obliqua, obliqües.

o Sovint trobem que molts escriuen la terminació "u" en ducs "u" en lloc de fer-ho aJ:tb una sob "u", corn t.r;1duir::. •..!! ca..'> te llit" u o".

Així, continu, assidu, contigu.

• També, a vegades, alguns no encerten a donar la terminació catalana "i" en mots on el caste1là escriu "eo".

Així, idoni, homogeni, corpori.

Completa, segons el model, la sèrie següent :

Taula-I!

u - i vidu aeri

instantani exigu

assidu

ua- ia vídua aèna

espontània

contínua·

us - is vidus a ens ingenus simultanis

ambigus

homogenis

77

ues - leS

~·Ídues

aèries

supèrflues

idònies

Exercicis

2. D'aconl amb el model de flexió de la Taula-II, reescriu cada frase amb el mot que hi ha. ··ntre parèntesis, fent els canvis necessaris en les terminacions.

1. Autors (autora) contemporanis:

2. Traços (línies) continus:

3. Caràcter (personalitat) sanguini:

4. Persone.·.: (homes) ingènues:

5. Judicis (solucions) erronis:

6. Homes (dones) ventrílocs:

7. Llibre (solució) idoni:

8. Exposició (contingut) vàcua:

9. Gn1p (colla) homogeni:

10. Aspecte (aparença) corpori:

13.3 Terminacions en diftong del masculí singular

C::1.l distingir els casos dels mots acabats en au, iu, ou, que fan el femení en ava, iva, ava, dels casos en eu, la majoria dels quals fan el femení en ea.

Aixi, flexionen com blau, blava, blaus, blaves, entre altres, els mots esportiu, nou, natiu, tou.

En canvi, flexionen com europeu, europea, europeus, europees, entre altres, els mots reu, ateu, hebreu.

Comeniari

• Els possessius meu, teu, seu mantenen, en el femení, la" u" en la variant valenciana ("meua, teua, seua"), però canvien a "v" a la resta àel domini lingüístic ("meva, teva, seva").

• El mot "jueu" canvia a "v" en el femení ("jueva"), i el mot "hereu" pot fer el femení en "u" o en "v" ("hereua" o "hereva").

• El mot "natiu" fa el femení" nativa" 1 però el seu sinònim "nadiu" manté la" u" : "nadiua".

78 I i ¡

Exercicis

3. Reescriu cada fra&~ amb el mol que hi ha entre parèntesis, fent els canvis nece:-:;;aris en les terminacions.

1. L'idioma (ilengua.) hebreu és propi del poble (gent) jueu.

2. L'aspiració dels estats (comunitat) europeus units.

4. El professor (professores) d'anglès és nadiu.

13.4 Ter1ninacions de masculí singular agut

En català oriental no se sol pronunciar la "r" final, per la qual cosa alguns mots acabats eu vocal tònica es confonen arnb els acabats en "r" muda.

Cal distiHgir, donçs, dos casos :

e Terminació del masculí singular en r muda.

En aquest cas, la "r" es pronuncia en el femení, com cuiner, cuinera.

e Terminació del masculí singular en vocal tònica.

En aquest cas, apareix una "n" en la forma del femení, com germà, ger­mana; genuí, gen uifla.

Cal tenir en compte que els mots acabats en vocal més "i" tònica, cal escriure dièresi tant al íemení com als plurals.

Així, flexionen com cuiner, cuinera1 cuiners, wineres, entre altres, els mots feiner

1 clar, forner.

En canvi, flexionen com germà, germana, germans, germanes, entre altres, els mots cosí, veí, genuÍ, comú.

Casos especials

• Acaben en r i no en vocal els mo<.s pilar, senglar, senar, dur.

Per ~ant, aquests mots fan el plural en rs (pilars, senglars, senars, durs).

" En canvi, els mots lilà, bisiurí, sofà, malgrat que acaben en vocal tònica, fan el plural en s (lilàs, bistuús1 sofàs).

79

e El mot orfe pot fer el plural tant òrfens com orfes, però el femení du sempre "n" (òrfena, òrfenes).

Alguns mots, com ara home, cove, jove, que generalment fan el plural en ''s", tenen també la forma antiga "ns", encara viva en la variant occidental del català (hòmens, jòvens, dn-ens).

Exercicis

4. Tenint en compte, sobretot, els casos especials, completa els buits de les fn-""'s scglient.s amh el mot apropi::ü ..

1. Aquella nena va quedar . des dc molt petita.

2. Es tracta d'una.recepta molt corrent o ............. .

3. Van sortejar, entre els caçadors, a parells o caça dels porcs .

de fer ous ..

........ , els llocs de

4. Damunt dels ... de la sala d'espera del cinirgià, hi havia dins d'una vitrina una coJ.lccció de

5. Aquell edifici s'aguantava damunt de quatre armat.

13.5 Problemes ortogràfics en la flexió

antics.

dc ciment

La flexió nominal produeix uns canvis ortogràfics estudiats a l'apartat correspo­nent.

Repassem els casos més importants :

• Si el femení acaba en un grup de consonants, el masculí s'escriu amb la mateixa lletra.

Així! segueixen el model de covard, covarda, covards, covardes! entre al­tres, els mots verd, president, llarg, profund, ronc, esquerp, superb.

• Si el femení és un mot esdrúixol acabat en ida, el masculi acabarà en id; si no és així, acabarà en it.

Així, segueixen el model de càlid, càlida, càlids, càlides, entre altres, els mots pàl.lid, àcid, sòlid, càndid.

En canvi, segueixen el model de humit, humida, humits, humides, entre altres, els mots buit, mut, bullit, florit.

e Els femenins aCabats en goga, fuga i Ioga es corresponen amb els masculins acabats en gog, fug, òleg.

AL.,d, demagog, demagoga; pròfug, pròfuga; psicòleg, psicòloga.

so

o Atenció amb la d final dels mots fred i fl¡¡id.

El mot >!fluid", com a nom, va escrit en "d", però no pas com a participi del verb "fluir", que va en "t".

Així, El fluid elèctric, però El trànsif. h?.. f!1út molt bé, avuJ

Exercicis

5. Reescriu cada frase amb el mot que hi ha entre parèntesis, fent els canvls necessaris en l··s terminacions.

1. Habitació (aire) gèlid.~:

2. Elecció (joc) vàlida:

3. Terrassa (terra) humida:

4. Casa (nen) polida:

.5. La seva (el seu) neboda:

6. Acció (serveí) ràpida:

7. Pista (indici) seguida:

8. Tarda (matí) plàcida:

6. Canvia el gènere dels mots següents :

1. arqueòloga .; psicòlegs ........ ; anàlogues

.. .... ,

2. sociòleg: .... ; biòloga: ..... ; zoòlogues :

7. Omple els buits amb el mot adequat.

1. 1:.1 monestir data de l'antigor: és molt

2. Era al cor de l'hivern : feia molt de .........

3. Avuilacirculacióha ....................... . perfectament; s'observa un

continu de cotxes.

4. En Lluís estudia pedagogia i biologia: vol ser. .. ... 1 .•

5. Ella és cega d'un accident, però ell és .. .. de naixement.

6. Fa molta demagògia; parla com un ..... ..

7. Es tracta d'una persona feréstega; té un caràcter molt

8. Una màquina centrifugadora es ba..'>a en un moviment .

Sl

14 EL FORMANT -OS DE PLURAL

14.1 Noms i adjectius que fan el plural en -OS

Generalment, els mots aguts que tenen el masculí singular acabat en consonant afegeixen -os a la forma del plural, -a al femenÍ singular i ~es al femení plural.

Et Cèi. J 'acabar en consonant conH ·lrtc. que eu i a formació del femení i dels plurals es produeixin alguns canvis ortogràfics.

Així, a més d'alguns mots que dupliquen la "s" final si aquesta passa a sonar sorda1 els mots acabats en ç, j, sc passen a escriure' s e, g, qu, respectivament, en el femení plural.

Completa la sèrie següent, segons el model:

consonant pagès

Comentari

a

pagesa malaltissa

COIXa

trista

os pagesos

perplexos

bascos

mixtos

es pageses

dolces

roges

Els quatre darrers mots del model, o sigui, les paraules acabades en sc, ig, st, xt, poden formar el plural afegint -s o bé ~os.

Així, bascos o bascs, rajos o raigs, tristos o trists, mixtos o mixts.

En aquest cas, si acaben en "s'', aquesta sol ser muda.

En català central són considerades més planeres les formes acabades en "os" i, per tant, més literàries, les que acaben en "s" muda.

Exercicis

1. Escriu el plural dels mots següents, en s o ss, segons que la essa soni sonora o sorda en el plural.

1. Un tapis gris :

2. Un congrés submis:

82

3. Un interès confús :

4. Un progrés escà.c; :

5. Un a \'is concis:

6. Un excés de compromís :

7. Un accés permès :

8. Un gm· fracàs :

2. Els mots següents se sokn pronunciar, a vegades, sords, quan són sonors i van escrits amb una sola s.

cas, país, gas, g1mnàs, mas.

Completa.amb aquests mots Ics frases següents :

1. Compte! Emanació de . tòxics.

2. Són molt rics els del Nord.

3. Són uns difícils de resold~e.

4. Aquell poble està format per molts .......... disseminats.

5. Hi ha. pocs ci u tat.

i altres instal.laóons esportives en aquella

14.2 Noms i adjectius que fan el plural en "s"

Hi ha uns pocs mots que col.loquialment prenem com si tinguessin el plural acabat en os quan el tenen en s.

Són els següents : nu, nus; cru, crus; dur, durs; senar, senars. Aixi, el nu o els nus d'un quadre. diferent del "nus" o els "nusos" d'una

corda; aliment cru o aliments crus, i no pas "crusos"; seient duro seients durs, i no pas "dusos·''; nombre senar o nombres senars, i no pas "senassos".

Exercicis

3. Amb els mots citats a les normes. completa les frases següents :

1. A.quell pintor dibuixa uns .. .. .... magnífics.

2. lvf'agraden els bistecs força .

3. El diamant és un dels minera.ls més

4. S'ho han j11gat tot a parells o ................ ..

83

14.3 Sufixos de derivació acabats en "s"

Ca1 anar amb compte a l'bora d'escriure els plurals dels mots que acaben en s en singular, ja que a vegades la pronúncia errònia ens mena a escriure incorrec­tament la "s" o "ss'' dels pl11rrtls.

En aquest sentit, ens pot servir d'ajuda la regularitat que presenta la derivació nominal.

• Sufixos -ès, -ós sonors.

En els mots que ill(liqucn ,_1rit,(·n i acaben <tmb el sufix -<~s, així com-en

aquells adjectius formats amb el sufix -ós, la essa passa a sonora en el femení i en el plural. Per tant, s'escriu amb una sola essa.

Així, polonès, polonesos, polonesa, poloneses; espantós, espantosos, espan­tosa, espai? toses.

• Sufixos -dis, -clissa; -às, -assa sords.

La essa d'aquests sufixos es manté sorda en el femení i en el plural. Per tant, s'escriu amb dues esses.

Així, espantadis, espantadissos, espantadissa, espantadisses; senyoràs, seny­crassos, senyorassa, senyorasses.

Exercicis

4. Sufixos -ès, -esa, -esos, -eses.

1. Escriu els mots que falten a.la sèrie següent, d'acord amb el model

cortès cortesa

anglesa

burgesa

cortesos empordanesos

japonesos

corteses

xineses

2. Escriu l'adjectiu que correspongui al complement que hi ha entre cometes a les frases següents.

Protesta dels obrers "de Polònia" :

Productes exòtics "de la Xina" :

Noies "d'Escòcia" :

Rondalles "de França" :

84

I

5. Sufix -ós, -osa, -osos, -oses. Amb aquest sufix forma un adjectiu amb cada un dels mots s8gijents que

completi les frases.

vàlua, greix, espai, avantatge, sabor, e:=:gn.rrifar, verd, vermell, hlau, groc.

1. La casa és gran i amb força espai. És una casa molt ..... .

2. EII duia els cabells bruts i amb greix. Els duia ...

3. Coses de molt valor. Coses ........... .

4. Una bona compra. Una compra en condicions ........... .

5. Aliments amb molt sabor. Aliments .

6. Relats que fan por. Relats ......... .

7. Una posta de sol ........................ .

8. Aigua plena d'algues, amb unes tonalitats ......

9. Cel clar, d'horitzons ........................ .

10. Camps de blat amb tons .................. .

6. Sufix -dís, -dissa, -dissos, -disses. Amb aquest sufix forma un derivat dels verbs següents i completa els buits:

1. Enraonar : sento una gran

2. Xisclar : sento una forta ....

3. Dringar: sento una ........... . d'esquelles.

4. Bellugar : és una persona molt ........................ .

5. Trencar : fer una ......................... . de vidres.

6. Fondre's: per la feina, ella es fa

7. Encomanar: fa unes rialles .....

8. Vinclar-se : canya prima, ................ .

9. Enamorar-se : persona molt .

10. Enyorar-se : gent ................ .

85

7. Sufix ~/Ls, ~a.:;sa, -a.ssos, ~a..o:;.<;es

Forma un d!:~ivat amb els mots bo, barca, paper, mare, pi, i completa les frase següents :

1. Van a pescar amb una .

2. Fa uns grans .......... . com a actor.

3. Aquella mare està feta una .................. .

4. La .. ... V<l bé pe~ enccnJre [oc.

5. Aquells homes-són un tros de pa: són uns

14.4 A.djectius i noms acabats en "ç", "x", "xt"

• Aàjectius acabats en ç.

Els adjectius acabats en vocal més ç (aç, iç, oç), no afegeixen "a" al femení singular, sinó que aquest té la mateixa forma que el masculí. En canvi, el plural és regular : es en femení, os en masculí.

Així, un home feliç, una dona feliç, però homes feliços, dones felices.

• Adjectius acabats en ~x, -xt.

En .els mots acabats en -x, -xt no s'hi ha d'afegir cap "e" final al masculí singular ni "es" al plural.

Així, text, textos; complex, complexos, i no pas "texte", "com plexe", "tex te:,·', o "cornplexes".

Tot i així, hi ha alguns mots acabats en aquesta terminació que són ad­jectius. Aleshores sí que· tenen les quatre terminacions.

Així, un fet complex, uns assumptes complexos, una cosa complexa, unes coses complexes, equivalent a l'adjectiu "complicat". En canvi, si és un nom. sols té dues formes : complex d'inferioritat, complexos industrials.

• Noms plurals acabats en -çs, -xs.

Uns pocs noms monosíl.labs femenins i algun mot pla acabats en-ço en ~s fan el plural afegint ,s" en lloc de "os".

.Així, les falçs1 les calçs, els apèndixs, els índexs, els tèlexs, les hèlixs (que també pot ser "hèlices").

86

¡

'

' :

Exercicis

8. Reescriu cada frase amb el mot que hi ha entre parèntesis, fent els canvis que convinguin.

1. Un noi capaç (noia):

2. Un caràcter audaç (actituds):

3. Ell és molt feliç (ella):

4. Una versió veraç (fets):

5. Un producte eficaç (accions):

9. Escriu en plural els mots que estiguin en singular, i a la inversa.

1. perplexos : ..... ......... .. , text :

2. contextos : ..... , annexes : ........ ,

3 fix : .. ; complexos :

4. reflexes : .. ....... ; orto~oxa : .... ,

5. pretextos: .... , connexa : ..... ,

10. Reescriu cada frase amb el mot que hi ha entre parèntesis.

1. Una acció reflexa i complexa (acte):

2. Ella es va quedar perplexa (ell):

3. Té molts complexos (un):

4. Té una feina fixa (sou):

5. És una. escola mixta (col.legi):

6. És un document annex (són):

7. Nous complexos industrials (nou):

8. Era un context difícil de canviar (uns):

9. Tot és un pretext per no fer-ho (són):

10. És ULi text difícil d'entendre (són):

87

11. Completa les frases següents amb els plurals dels mots falç, index, tèlex, hèlix.

1. Trobaràs aquestes dades en els . del llibre.

2. El pagès coneix molt bé els diferents tipus de

3. Tots aquests llibres tenen els equi vacats.

calç, apèndix,

4. No fan servir unes gaire bones per emblanquinar.

5. És molt perillós aproximar-sc a les dels avions.

6. S'han rebut dos ............ . de noticies d'última hora.

12. Completa les frases següents amb la forma adequada dels mots guix, calaix, esquitx, coix, despatx, baix.

1. On són els .....

2. Busca dins els dels professors.

3. Du el vestit ple d'.

4. Els tamborets són massa . A més, ballen : són ..

per escriure a la pissarra?

de les taules de qualsevol dels .

de tinta.

i, assegut, no s'arriba a la taula.

13. Completa la sèrie dels mots acabats en -sc, - st, -xt, -ig amb les formes que hi falten.

Fixa't en les modificacions ortogràftques que cal fer : e, qu; j, g.

1. brusca : ...................... ,

2. fixes :

3. mixta: ........ ' ....

4. bojos : ... , ..................... ,

5. mitja : ...................... , . • • • • • • • • • • • • 1

88

14.5 Plurals en "s" i en "os"

Vèiem (Secció 14.1.) que els mots acabats en sc, st, xt, ig podien fer el plural " " " " E l d I . en s o en os . ne cas e s mots acabats en 1g, el plural en "os" pot dur

"j" o bé "tj", depenent de com s'escrigui el derivat verbal (o n0 verbal). Així, desig, desitjar, desitjos, desigs; sondeig, sondejar, SOiJ rfejos, sondeigs;

faig, fageda, fajos, faigs.

Exercicis

1"-L Escriu els dos possibles plurals dels mots següents :

1. marisc: .. ..................... , .... ..

2. raig: ........................ , ....

3. cost :

4. rebuig : ........ .. . ............. ' •....•.....•• ,

5. assa1g: ..

6. disc :

89

15 FORMANTS D'UNA TERMINACIÓ

15.1 Els sufixos -a1re, -ista, -cida, -ble

Els noms i adjectius formats per aquests sufixos són d'una sola terminació, tant per al masculí com per al femení, i formen el plural afegint s als que acaben en "e'' o bé canviant !a "3." per es als que acaben en "a".

Cal tenir en compte, però, que els noms acabats en -ble, a diferència dels adjectius, tenen les dues terminacions pròpies dels finals vocàlics: e el masculí,

a el femení, es el plural. Així, Una dona cistellaire, un artista, un homicida, un home amable, una

dona amable, però, en canvi, Un bon deixeble, una bona deixebla.

Exercicis

1. Sufixos -aire, -is ta, -cida. Afegeix un d'aquests sufixos als rnots següents i completa cada frase.

moda, rondinar, drap, paracaigudes, bolet, home, xerrar.

1. La Rosa coneix molt bé les diverses classes de bolets és una bona

2. En Joan fa vestits per a senyores: és un bon

3. La nena no para de rondinar : està feta una

4. En }fiquel s'enrolà a l'aviació. Hi féu de

5. Ja han trobat l'assassi: era un famós ..... temps.

buscat des de feia

6. La 1'1reus no para mai de xerrar: és una.

7, Aquella vella arreplega papers i draps : és una .

2. Omple els buits amb la forma apropiada dels mots següents, segons es tracti

de noms o adjectius.

amable, deixeble, noble, estable.

1. Aquella biòloga havia estat ....

2. La mestra era una persona molt atenta i

3. La Núria tenia un tarannà sincer i

.. ... d'aquell gran mestre.

4. La situació es mantenia ........................ , sense problemes.

90

C-~

:_I

15.2 Adjectius acabats en vocal neutra

Els adjectius acabats en vocal neutra són, alguns d'ells, d'una terminació i, d'altres, de dues. La majoria coincideixen amb el castellà.

Així, ·''tl acre solcr,;ne, una cdebració soicnwe; en canvi, un acte digne, una acció digna.

Cal fer, però, dues precisions:

• Solament els mots pobre, rude divergeixen del castellà.

Així, en català, d J•·vt i'0bre té dtws terminacions: una per a cada gènere (un home pobre, una dona. pobra). En canvi, el mot rude té, en català, una sola terminació (un home rude, una. dona rude, actuar rudement).

• Hi ha alguns noms d'origen geogràfic, que són d'una sola terminació, acabada en a.

Aixi, un o una belga, un o una. persa.

Exercicis

3. Escriu en els buits de les frases següents els mots :

lliure, belga, tènue, pobre o pobra, entusiasta, bilingüe.

1. En Joan és un seguidor enfervorit o .. de Bèlgica, o sigui, de l'equip.

de l'equip de futbol

2. Una esperança molt lleu o dona.

de millora va revifar aquella

3. Aquella ciutat està. d'impostos de duana.

4. Domina bé totes dues llengües familiars : és una persona ....................... ..

91

15.3 Terminacions AL, EL, IL, ANT, ENT

La majoria dels mots acabats en aquestes terminacions tenen una mateixa ter~ minació tant per al masculi com per al femení.

Així, Una cosa real, gràcil, subtil; unél. persona elegant, amatent. Cal recordar que els adjectius acabats en les terminacions aç,içloç també

tenen una sola terminació en singular, però dues en plural. Així, Un home o una dona. capaç; però Uns homes capaços, unes dones

capaces.

Comentari

Hi ha alguns mots que, tot i acabar en aquestes terminacions, tenen dues formes : una per a cada gènere.

Els més corrents són : mal, mala; paral.lel, paral.lela; tranquil, tran­quil.la; cruent, cruenta; content, contenta; atent, atenta; sant, santa.

També tenen dues terminacions els cultismes acabats en- lent, com violent, violenta; valent, valenta, excepte equivalent, que té una sola terminació.

4. Reescriu cada frase amb el mot que hi ha entre parèntesis.

1. Són unes (una) coses fàcils de fer:

2. Són unes (una) cadires iguals:

3. Són unes (una) feines inútils:

4. Va ser una (unes) acció atroç:

5. Home (dona) elegant:

6. Vestit (roba) diferent:

7. Fet (acció) violent:

8. Xicot (persones) atent:

9. Cinturó (corda) tibant:

10. Home (gent) ignorant:

11. Homes (dona) corpulents:

12. Olis (aigua) bullents:

13. Líquid (font) picant:

14. Sucs (aigües) pudents:

92

15.4 Altres casos

• Hi ha alguns adjectius que en català tenen una forma per a cada gènere, mentre que en castellà en tenen una de sola.

Així, trist, tri..:; U;; verd, verda; covard, co\·ard.c; gris, gri;;;a; cortès, cortesa; comú, comuna.

e Hi ha altres mots que són del tot invariables, tant en gènere corn en nom­bre.

A ixi, llapis1 glol1us, plus, diiiuns, tipr1s, focus, portiS.

Exercicis

5. Completa les frases següents amb algun dels mots citats a les normes.

L Tenia una actitud amable i ................. . envers tothom.

2. Se li han petat tots dos .. . .... ¡vol un altre .................. .

3. Ella és molt poruga i ..... . . ... davant els perills.

4. Després dels caps de setmana, els .. . ....... són costosos.

5. A la feina, li deuen tots els ...... extraordinaris.

6. Ha comprat una faldilla de color fosc, ................... .

7. Li ban regalat una capsa de ....... . . ... de colors.

8. S'han fos els tres .................... que il.luminaven l'estadi.

93

16 FORMANTS ESPECIALS DE GÈNERE

16.1 Masculins i fe1nenins especials

• Sufixos especials de femení : -essa, -ina, -iu.

Hi h' ·:tolt poques pn..ratdes femenines que aff~geixin els sufixos -essa, -ina o -iu al masculí corresponent.

Així, (iuc, duquessa.; heroi, heroïna.; emperador, emperadriu; actor, actriu.

El sufix -essa tant es pot referir a la muller de l'home que exerceix un càrrec o ostenta un títol, com a la forma femenina d'aquests.

Aclualrnent es prefereix "ministra", "advocada" a "ministressa", "advo-­cadessa", fora d'alguns casos consagrats per l'ús (mestressa de casa, al­caldessa, metgessa) o bé de títols nobiliaris o religiosos (comtessa, abadessa).

D'altra Landa, cal notar que s'ha de pronunciar sord aquest sufix.

• Hi ha. uns pocs mots masculins que són formats pel sufix -ot, que s'afegeix

a la forma del masculí.

Així, merla, merlot; perdiu, perdigot; dida, didot.

Exercicis

1. Afegeix un dels sufixos -esSa, -iu, -ina als mots de les frases seg.üents.

1. La muller del baró ié el títol de .

2. El tutor d'aquella nena va llogar una .

3. A. l'arJtic Egipte els sacerdots i les ...... en l'organització social.

......... perquè la instrwS.

tenien un paper clau

4. A l'època. medieval, la Inquisició peiseguia les bruixes i els

5. El premi de poesia d" aquell certamen literari el va guanyar una

6. Els marits de les dides eren anomenats .

7. Les noies que acullen els "hostes" en un avio s'anomenen

8. La perdiu mascle és anomenada ..

94

2. Omple els buits arnb el mot femení o masculí apropiat.

1. La muller de l'emperador, l' col.lecció dc joies molt valuosa.

Anna .Maria, tenia una

2. Hi l1a molt pocs pobles que tinguin Consistori.

una .... , ............. . al front del

3. L'antic "ofici" de la dida era molt valorat; tant que el marit rebia el nom d'ella i per això era anomf·:¡.·.;t .

4. Da filla gran del baró, la. Maria, va destacar per donar su-port a la revolta. Per les Seves heroïcitats, va esdevenir una ... de Ja revolució.

5. Aquella dona, que tenia la carrera de Medicina i que, per tant, era ..... .............. , va arribar a ser una gran de cinema.

16.2 Gèneres d'arrel diferent noms invariables

• Hi ha una sèrie de mots que tenen un mot per al masculí i un altre d'arrel diferent per _al femení.

Els més importants són els següents :

amo, mestressa; gendre, nora (o la jove); tia, oncle; hereu o pubill, hereua, hereva o pubilla; boc, cabra; ase, somera; cavall, euga o egua; toro o bou, vaca; gall dindi o indiot, polla díndia; porc o verro, truja.

E-n el cas dels mots "hereu" o "pubill" cal fer notar que, en general, una persona que "hereda" serà un "hereu" o una "hereua o hereva"; en canvi, si es fa referència a la institució jurídica catalana de l"'hereu o pubill", en femení sols parlarem de "pubilla".

• Eb g(~neres especials esmentats afecten sobretot la denominació d'animals.

Hi hê. d'altres noms d'animals, però, que són in·variables. En aquest cas, la indicació del gènere es fa amb l'afegitó "mascle'1 o "femella".

Aixi, rossinyoi, cadernera, oreneta, sargantana, "mascles" o "femelles".

Exercicis

3. Canvia el gènere del mot que hi ha entre cometes i reescriu cada frase.

1. Per Nadal menjarem "gall dindi":

2. Hem parlat amb "l'amo" de la. casa:

95

3. El sogre no s'entén amb el "gendre":

4-. La seva "tia" té un "cavall":

5. "L'hereu" ha comprat dos ''porcs":

4. D'acord amb les normes estudiades canvia el gènere dels mots que hi ha entre cometes a les frases següents:

1. El fill de "l'empt·ra.dor" morí com !Jf/ "Jwroi".

2. Li han regalat un "canari" i una "cadernera" mascles.

3. Han presentat al "jutge" el cas de la caça furtiva de la "cabra".

4. Van rebre ]"'alcalde" de Roma com a "hoste" il.lustre de la nostra ciutat.

5. Han caçat una "guilla" i una "perdiu".

6. Per Nadal, ]'"amo" de la ca.<?a cuinarà una "polla d'indía".

7. L"'hereu" de Can Riera ha venut tots els "porcs".

8. El "sogre" ha regalat un "cavall" al seu "gendre".

16.3 Canvis de significat segons el gènere

Hi ha algunes paraules que tenen un significat diferent segons que siguin mas­culines o femenines.

Les més importants són les següents :

• el canal, la canal

En masculí, "pas estret i enfonsat, natural o artificial, per on passa un fluid, com l'aigua".

Així, el Canal de la ;\Jànega, de Panamà, d'Urgell.

En femení, "tub o canonada de recollida d'aigua, sobretot".

Així, J'aJ·gua baixa per Ja canal de la casa.

96

• el fi, Ja fi

En.masculi, "l'objectiu o la finalitat d'una cosa".

Així, el fi d'aqucst<'t reunió és aclarir el problema.

En femení, "el final o l'acabament d'una cosa".

Així, a la fi dc la. reunió tothom estava molt cansat.

e el llum, la llum

En masculí, "l'aparell que fa claror".

Així, encendre el llum, un llum fÍC' peu, dc L<:t.ula, de sost.n:.

En femení, "la claror".

Així, una habitació amb molta llum o claror, un llum de vhnct que fa poca llum.

• el vall, la vall

En masculí, "una exacavació o un fossat".

Així, els paletes ban fet un vall per passar les canonades.

En femení, )'una depressió del terrenj'.

Així, les valls del Pirineu, Ja Vall d'Aran, la Va.ll d'Andorra

• el full, la fulla

En masculí, "la plana d'un bloc, llibre, etc."

Així, passa'm un full per escriure una nota.

En femení, "una fulla d'arbre".

Així, a la tardor, cauen les fulles dels arbres.

Exercicis

5. Completa les frases següents amb l'article determinat o indeterminat, segons convingui (el, la, un, una).

1. Encén ..... llum, que ens hi veurem més hé.

2. Ja s'acosta .... n del trimestre.

3. Han excavat ..... vall al carrer per arreglar~.. canal.

4. Han estat acampats en ..... vall del Pirineu.

5. fi de Ja trobada és discutír aquest assumpte.

6. Per la finestra entra . llum del sol a raig.

7. canal del riu travessa la carretera.

97

16.4 Mots de gènere diferent de! castellà

A part de moltes paraules del vocabulari bàsic, com ara "el cap, les dents, el n:t.·(, n'hi ha d'altres en les quals sc sol atribuir el mateix gènere que el castellà, quan <":!1 rcclli; :-tt és difr:rent.

A continuació, anotem les més corre uts.

(escriu l'article corresponent, singular. o plural, en els punts suspensius)

• Eu català són mflc;cu/ins :

afores,

costum, llegum,

avantatges, compte, ..... deute, ..... senyal, corrent, pebre, dubte, ..... full,

espmacs, .... lleixiu, ..... batent, ..... pendent, ..... dot.

o En català són femenins :

anàlisis químiques, calor, s[ndrome, .. .. . olor, suor, ... allau, ..... aroma, ..... esplendor,

remor.

Comentari

resta, salutació, xocolata, .. ... postres,

resplendor, ..... amargor,

Hi ha algunes paraules que admeten tant el masculí com el femení, com ara un art o una art, un èmfasi o una èmfasi, el mar o la mar, el vessant o la vessant.

Exercicis

6. Omple els buits de les frases següents amb I 'artícle determinat o indeterminat, segons convin.f:,rui (el, la, els, les, un, uns, una, unes).

1. A totfwm li queda ..... dubte que es puguin trobar restes de l'avió.

2. Sentíem ..... remor suau i, tot d'una, aparegué .... resplendor al cel.

3. Em sembla que... pebre donarà .... aroma especial a aquest menjar.

4 ...... lleguiD5 d'aquest mercat han passat per ..... anàlisis que ha fet fer la Conselleria de Sanitat.

5 ...... afores de la ciutat han quedat sense llum perquè han tallat ..... corrent a causa d'una avaria.

6. Aquella muntanya té .... vessants amb ..... pendents molt difícils.

98

7. La nÚ'IÍa ha rebut ..... dot que li permetd eixugar con tre¡; amb la compra del pis.

8. Vam fer

seguit. senyal amb les mans i el cambrer va dur

deutes que ha

postres tot

9. En ..... batent nord de la muntanya, s'hi produí... allau de neu impres­sionant.

10. Amb calor que feia, la gent no parRva d'eixugar-se .. suor.

11. avantatges de portar molt bé comptes han fet que arribés a tenir uns bons estalvis.

12. Guarda ..... fulles que recull dins d' .. fulls de paper.

13. És. costum saludable raspallar-se lié ... dents diàriament.

14. espinacs aquests tenen amargor especial.

99

: .. i. ¡. 'i.

~-: ,, ¡;·· !

17 L'ARTICLE

17.1 L'article determinat i l'article personal

Quan l'article acompanya els noms de persona s'anomena personal. El cataià. occidental fa servir la mateixa forma que l'article determinat (el, la), el balear utilitza ks formes en) nEt i el català central fa una combinació de totes dues.

Recordem que s'apostrofa davant de mots comeuçats per vocal o "h", excepte en alguns casos (especialment l'article femení "la" davant un mot començat per una i o una u àtones).

Aixi, l'interès, l'univers, l'última, l'ínfima, l'Alba, però la interessant con-1/ersa, la unívcrsíta.t, la Isabel.

Recordem que també es contrau quan va acompanyat de les preposicions a, de, per i, en el cas de l'article personal en, quan l'acompanya la partícula "ca".

Així, al pare, del noi, pel camí; can Tomàs.

Cal fer les observacions següents :

a Al costat d'aquest article, també es manté viu en la parla col.loquial d'algunes zones els antics articles masculins lo, los (sobretot al parlar nord-occidental, com a Lleida), i també l'article salat es, sa, ets o es, ses (sobretot a les Illes i a la Costa Brava).

Hi ha expressions que encara són més o menys vives arreu així, pel que fa a la forma "lo", l'expressió tot lo dia i, pel que fa a l'article salat, molts topònims, com ara "Sant Just Desvern, Sant Hilari Sacalm, Sant Climent Sescebes, Sa Riera".

• En l'estil familiar, cal utilitzar ['article personal, ja sigui les formes el, la com les formes en, na, com una combinació de totes dues. El que no és admissible en l'estil familiar és d'ometre'l (llevat del valencià).

Així, el Afiquel o en Miquel, la Joana o na Joana, l'Est.eve o n'Esteve,

l'.4.ngela on 'Àngela

Al català. central se sol utilitzar en femení les formes la, l', com la Maria, l'Adelaida, i, en masculí. la forma en si el nom comença en consonant o la forma l' si comença en vocaL

Així: l'Albert, però en Pere.

100

Exercicis

1. Escriu l'article (determinat o personal) davant de cada mot, apostrofant o contraient quan calgui.

1. A .... Universitat Autònoma de Barcelona hi ha la fawlta/. dc Ciències de Informació.

2. interès (per el) origen de univers cen Ldt el tema dc la conferència.

3 ..... única illa que ha visitat ... P.q¡¡ ha estR.t .... illa úe i-. '•·norca.

4. Cal seguir (per el) ........ primer camí que es troba a mà dreta, ha dit Teresa.

5 ..... investigació sobre el fons marí pot aportar encara moltes sorpreses.

2. Escriu, tal com es fa en català central, l'article personal corresponent. Lluís, ..... Eduard, ..... Núria, Alícia, ca .... seixanta, ca . Oliver.

17.2 L'anomenat article neutre

L'expressió neutra pren, en català, l'article determinat mateix "el", però en molts casos es fan servir una sèrie d'expressions genuïnes.

La forma lo és bona quan es tracta de l'article col.loquial nord-occidental ("lo pare") o del pronom de tercera persona ("comprar-lo, el llibre''). No ho és, en canvi, quan tradueix l'article neutre del castellà : "lo que passa, lo bo del cas".

En l'anomenat article neutre cal distingir tres casos diferents, segons quina sigui la funció que exerceix.

o Funció abstractiva o generalitzadora

Quan es parla de forma abstracta o generalitzadora, cal utilitzar els mots el, allò, la cosa o bé, molt sovint, una paraula de significació àmplia, com ara la tasca, Ja part, la qüestió, l'afer, entre altres.

Així, "lo millor que pots fer" ha der ser el millor, la cosa millor, allò millor que pots fer ... , o bé Ja tasca, la feina, millor que pots fer.

• Funció intensiva o emfàtica

QUan parlem amb èmfasi d'alguna cosa, ho fem amb una intensitat que queda reflectida en l'ús de les partícules que, si, quant, com, tant, tan.

Aquestes partícules van acompanyades sovint de construccions emfàtiques, com ara el pleonasme amb el pronom en.

Així, en lloc de dir "lo divertit que era", cal dir que n'era. de divertit; corn era de divertit; si n'era, de divertit; que divertit era o que era; era d'allò més divertit, ...

101

li Locucions o fra<>es [ef,es

Sovint, una expressió castellana amb "lo" no es correspon en català amb cap de les formes esmentades anteriorment, sinó amb una locució ben rliferent

Així, les expressions castellanes ''a lo sumo", "en lo sucesivo", "por lo me nos", "a lo mejor", es corresponen en català amb les següents a tot estirar o bé pel cap alt; d'ara endavant o en endavant; almenys o pel cap baix; si molt convé o pel cap baix, respectivament.

Comentari

La forma de relatiu "lo que" cal canviar-la per "el que" o "allò que" quan l'antecedent no és explícit o bé per "cosa que", "la qual cosa" o "i això" quan Pantecedent és explícit i neutre (és a dir, quan substitueix tota la frase anterior).

Així, "lo que ocurre es que .. ", en català. pot ser : el que passa, Ja co::;a que passa, allò que passa, és que.. o bé passa que.. En canvi, "tomó una dosis excesiva de barbitúricos, lo que le produjo la muerte", en català caldria traduir-ho : va prendre una dosi excessiva de barbitúrics, cosa que o Ja qual cosa li produí la mort o bé i això Jj produí la mort.

Exercicis

3. D'acord amb les normes, escriu bé les expressions castellanitzades següents (escriu, si s'escau, més d'una solució)

1. Funció abstractiva o generalitzadora.

''lo pitjor" de la pel.lícula va ser el final.

2. Funció intensiva o emfàtica.

No tens idea de "lo dolenta" que arribava a ser aquella pel.Hcula.

3. Locucions.

"En el sucessiu", "per lo menys", "a lo millor"

102

4. D'acord amb les normes, escriu en els punts suspensius, una forma equivalent a la que hi ha entre cometes, sense repetir-ne cap.

cosa que, per Ja qual cosa, què, allò, la informació, totes les coses que, els acord~, /a qual co:;a, la cosa que, això que.

1. Compraré "tot el que" m'encarreguis:

2. };lJ et dirà nel que" has de fer:

3. Tr-eh¡¡.f}a. ma .. ssR, "i això" el perjudica:

4. "El q:1e han informat" no acla.reix res ·

5. Va ser tot un èxi(; "allò" era d'esperar:

6. Alguns no accepten "el que s'ha acordat"

7. Va tenir una avaria al cotxe; ''p~r això" no va poder venir:

8. "El que" dius no està bé:

9. Això és "el que" et volia comentar:

10. "El que és" més greu és que no ho vol reconèixer:

5. Substitueix les formes que hi ha entre cometes per una altra d'equivalent, d'entre les que hi ha a continuació, sense repetir-ne cap.

sobret.ot, el ver del fals, la qüestió, la cosa, la resta, això, la bona, el que és.

1. "L'" interessant és que és barat

2. Cal destriar "la veritat de la falsedat"

3. "Allò més bo" seria que guanyés el partit

4. "El" més increi'ble és que no ho vol acceptar :

5. "El que més'' m'estranya és que no hagi avisat :

6. Ja s'han endut "allò altre"

7. Encara no s'acaba "el fet" d'arribar tard?

8. L'atur és "el" més dificil de resoldre

103

6. Substitueix les formes intensives de les frases per una de diferent cada vegada, d'entre les que hi ha a continuació.

com ... de, si n'eren, quantes, fins a quin punt, que n'és de, quina una o (quina).

1. Com eren de feliços aquells nens!

2. Ai! No sap pas què li espera demà!

3. Que lluny! No hi arribarem mai! :

4. Que terrible seria que passés aJXòl

5. Això vol dir com fou de renyit el partit!

6. Si en vaig fer de coses ahir!

7. Substitueix els mots que hi ha entre cometes per una de les locucions següents.

si no, pel que fa, en general, com més aviat millor, a la millor, una cosa de no dir, pel cap baix, gens ni mica, en endavant, això de banda.

1. "Com a mínim" hi havia trenta persones:

2. "Generalment" això no sol passar mai:

3. "D'aquí endavant" ens veurem més sovint:

4. Això no em preocupa "ni poc ni gaire" :

5. "Pel que es refereix" a això, no se'n sap res:

6. "A part d'alxò" tot va anar molt bé :

7. Va patir "moltíssim" :

8. "Potser" vindran avui:

9. Veniu d'hora; "altrament", no us esperarem :

10. Vine "al més aviat possible":

104

18 DEMOSTRATIUS, POSSESSIUS I QUANTITATIUS

18.1 · Demostratius possessiUs

• Demostratius

Distingim les formes concretes que a.ssenya.ien proximitat: aquest, <HJUF::>r .. ..;.

aquesta, aquestes; i les que assenyalen llunyania : aquell, aquells, aquella, aquelles.

D'altra banda, hi ha les formes neutres de pro:x.-imitat: això, l de llunyania allò.

Notem que la forma "aquest" emmudeix la "s" en gran part del domini lingüístic. Tot i així, convé pronunciar-la quan el mot segiient comença per vocal tònica, sobretot en els mots "any'' i "home".

Així, aquest any, aquest home.

• Possessius

Distingim les formes de pri:mera, segona i tercera -persones meu, meva, meus, meves; nostre, nostra, nostres; teu, teva, teus, teves; vostre, vostra, vostres; seu, seva, llur; seus, seves, llurs.

Les formes mon, ton-, son; mos, tos, sos; ma, ta, sa; mes, tes, ses són arcaïtzants i sols s'utilitzen col.loquialment davant noms de parentiu o en frases fetes.

Així, ma mare, ton pare, cada terra fa sa guerra.

Les farines llur, llurs són d'un estil literari, substituïbles sempre per seu, seva, seus, seves.

En cas d'i.itilitzar-les, només és correcte fer-ho quan ~quivalen a "d'ells" o "d'elles", o sigui, quan el posseïdor és plural.

Així, els pares i els seus o llurs fills, o bé el seu o llur fill, ja que és" el fill" o són'' els fills" d' ells. En canvi, el pare i el seu fill o els seus fills, no pas "llur" o "llurs".

Comentari Són formes equivalents demostratives les usades al País Valencià: este, esta, estos,

estes; eixe, eixa, eixos, eixes; "aqueix" ... ; i també les possessives en "u": meua, teua, seua; meues, teues, seues.

105

Exercicis

1. En el text següent, substitueix les formes subratl!a.des per "llur" ·a "llurs", sols en el cas que es pugui fer.

Els· candidats presentaren "el seu" programa i parlaren sobre el problema. de l'atur i "les seves". conseqüències; sobre la ràdio i /a televisió i "Ja seva" ..... influència en 1 'opinió pública; sobre el cine i "la seva".. catalanització, i, finalment, sobre els problemes derivats de /a inseguretat cíutadana i "la. seva" .... difícil solució.

18.2 Quantitatius

Cal distingir dues menes de quantitatius d'una banda, aquells que designen una quantitat impTecisa i, d'altra banda, els que designen una quantiat p-recisa.

Quant-itat imprecisa

Són variables les formes : q·uant, q·uanta, quants, q·uantes; tant, tanta, tants, tantes; molt, molta, molts, moltes. En un registre informal, també bastant, bastants, bas tanta, bas tantes; Sols tenen singular i plural : gaire, gaires.

Són invariables: massa, força, prou, més, menys, que.

Q·uantitat precisa

Distingim els dos tipus següents :

1. Els que fan de determinadors.

Aquests acompanyen un nom :

cap; ni un, ni uns, ni una, ni unes; cada; cada un; cadascun; tot, tota, tots, totes; mateix, mateixa, mateixos, mateixes; ambdós, ambdues; tots dos, totes dues, totes tres ... ; sengles (els respec­tius).

2. Els que fan de pronoms.

Aquests van sols :

nwgú; res; cap cosa; cada u; cadascú; tot; tothom; el mateix, la mateixa; ambdós, ambdues; tots dos, totes dues, tots tres ...

Comentari

• En frases interrogatives o condicionals tant es pot fer servir "algun" com "cap", "ningú" corn "algú".

Així, Tens algun llibre per deixar-me? Tens cap llibre per ·deixar-me?; Hi havia. ningú a la casa? Hi havia algú a Ja. casa?

106

e E:n fra..st::s interrogatives, condicionals i negatives, l'equivalent de" poc" és "gaire" i no pas "moL' o "massa'' (excepte en valencià ) .

Així, No tinc gaire gana, i no pa.s "rnc_,ita" o "massa", si el que volem dir és que en tenim "poca".

o "Ma teix" pot significar "propi" quan va darrera un nom i pot ser també equivalent a un adverbi àe lloc, temps o manera.

Així, El propi pare va venir o el pare mateix; ho farem aqu[ mateix, avui mateix, a mà mateix.

Exercicis

2. Es<::riu en els buits la forma correcta dels quantitatius següents, sense repetir­ne cap ·

molt, força, gaire, prou, massa, bastant.

I. Fa ... fred? -Si, estem a 5 sota zero.

2. i'lo li arriben els diners. No té .

cotxe.

diners encara per comprar-se el

3. S'ha creat necessitats, de manera que els diners no li arriben per a tot.

4. Diu que

amb. té ganes de començar la feina. Trobo que s'ho pren

empenta.

3. Escriu en els buits el quantitatiu mateix de cada frase, però posant-lo en plural (solament en cas que en tingui).

1. No té gaire temps actualment; realmt'n t, no té . ............ hores per dedicar-

se a estudiar.

2. Diu que no té prou capital acumulat; és a dir, que encara no disposa de ........ diners.

3. Fa bastant temps que no va al gimnàs; en realitat fa .. que no hi va.

4. Ara té massa feina; coses a fer aJhora.

5. En quants minuts pot estar fet 1 I això altre, en

6. Tinc força amistat amb aquell pintor. Ell té.

107

setmanes

hores?

am1cs.

4. Reescriu cada frase en sentit negatiu, canviant quan calgui el determinador.

1. Aquesta bombeta fa poca lfum.

2. Té poques ganes d'estudiar, en Lluís.

3. Has menjat massa dolços. Et faran mal.

4. La pcl.lícula era molt bona.

5. L'obra de teatre em va agradar bastant.

5. Reescriu cada frase amb un deterrninador smòmm del que hi ha entre cometes, d'entre els següents :

cap, mateix, ambdós, cadascú, cadascun, tots dos, sengles.

1. Va venir la "pròpia" mare a vcurc'm.

2. Si teniu "algun" dubte, digueu-ho.

3. ''Cada un, dels nens era un món a part.

4. "Precisament ahir" va passar el camió de butà.

5. Hi havia un regal per a ''cada u".

6. Han editat ja "tots dos'' volums de l'obra.

7. "A.mbdós" polítics van fer "els seus respectius" discursos.

8. "Precisament ara" ho anava a fer.

108

19 INDEFINITS

19.1 Determinadors pronoms indefinits.

Els indefinits determinen de forma difusa un nom o bé el substitueixen, com a pronoms.

Els més corrent!':> són els següents :

Determinadors

algun, alguns, aiguD.a, algunes un, uns, una, unes altre, altra, altres tal, tals, tal . tal qualsevol, qualssevol cert, certs, certa, certes

Comentari

Pronoms

algú, alguna cosa, res, quelcom un, una, un hom, hom altri, altre, altra cosa en tal, en tal altre qualsevol

• Fixem-nos que el mot "qualsevol'' fa el plural qualssevol i no pas n qual­sevols''.

e El castellanisme "algo", cal canviar-lo per una cosa, alguna cosa, res, quelcom.

El mot "quelcom" convé usar-lo solament en escrits de caràcter literari o molt culte i el mot "res", com a equivalent a "alguna cosa" 1 s1utilitza normalment en frases condicionals o interrogatives.

Així: Si tens res a dir, ara és el moment o Tens alguna cosa a dir?

• La forma hom té un ús literari.

Podem utilit7,ar com a formes equivalents : es, algú, alguns, hi ha qui, n'hi ha que.

Exercicis

1. D'acord amb les possibilitats estudiades de substitució del castellanisme "algo", completa els buits amb la forma més adient.

1. L'univers és . inabastable, per la seva magnitud.

2. Tens . .. a fer, en aquests moments?

3. Si vols . més, demana-m 'ho.

109

4. IIi ha\'ia .............. . estranya en el seu comportament.

5. Aquell espectacle era . impressionant.

2. Canvia la forma "hom" per una de ks indicadf~s "- lf's normes.

1. Hom pensa. que la crúú energètica ja arriba a la seva fi :

2. Només quan hom passa set és quan s'adona del valor de l'aigua :

3. Hom diu que les olimpíades creA.ran un gran dèficit a Ja ciutat ;

4. li om opina que sols l'educació farà minvar la delinqiiència :

Casos especials

Convé evitar algunes expressions castellanitzades i substituir~les per altres ex­presswns genUines.

" El mot castellà" vari os", com a determinador.

Quan es tracta d'expressar una determinació d'aquest tipus, cal fer-ho amb els mots : alguns, algunes, uns quants, unes quantes, diversos, diverses, diferents.

Si es tracta d'un adjectiu, aleshores és correcte l'ús d'aquest mot : vari, vària, varia, vàries, al costat de distints, diferents, diversos.

Així : Han arribat diverses teles, de colors varis.

• El mot castellà "dem<is".

En català, es correspon amb: els altres, tots els altres, Ja resta, els restants, i no pas amb el mot "demés".

Així : Uns van continuar, mentre els altres es van quedar descansant.

D 1altra banda, expressions com "y demis familia" o "y demi-9 material", es corresponen en català amb les expressions : "i família tota" i "tot altre material".

• Altres expressions ca.:=.;tellanes.

"Fulano y mengano" en tal i en tal altre; "Tal y cual" : tal i tal; "Tal cual" en català també tal qual; "Tal para cual" : L'un per a l'altre; "Trabajar para terce ros" treballar per altri.

110

Exercicis

3. D'acord amb les diverses formes de substitució del castellanisme "vàrios" o "vàries'' i ta.mbé amb la forma bona "vari", quan és adjectiu, omple els buits amb la forrna. adient.

1. Hi hMia .................. persones enfadades per aquest fet.

2. Li he telefonat ................... vegades, però mai no m'ha contestat ningú.

3. S'ha comprat un?.. faldilla de colors ..................... .

4. M'l1a1! regalat .......... . llibres sobre aquest tema.

5. Hi l1a ......... maneres per anar a ParÍs.

4. D'acord amb les diverses fórmules de substitució del castellanisme ''els demés'', omple els buits amb la forma adequada.

1. Afentre nosaltres treballàvem, . s'ho miraven.

2. Fills, néts, nebots, cosins i família ................. us ho comuniquen.

3. Pugeu al pis només les capses¡ ...... paquets, ja els durem després.

4. Ja han aparegut els cinc primers volums de l'obra¡ ............. ., ..... apareix-eran l'any vinent.

5. Cal pensar més en ... i no tant en un mateix.

5. Completa les frases següents amb les expressions : en tal i en tal altre, tal i tal, tal qual, altri, ].'un per a l'aUre.

1. AixÍ mateix és com m'ho han dit. T'ho dic textualment,

2. Com que no li agradava tJeballar per. pròp1a.

. ............. , va muntar una empresa

3. No es tracta tant que (sense dir noms) tents.

4. No feu cas que

5 . .Aquella parella són

s'encaucgui la feina a persones conegudes, com .... , sinó que els qui la facin siguin campe-

ho diguin. Espereu Ja confirmació oficial.

111

6. Omple els buits amb el determinador o pronom adequat en cada ca.."i.

1. Aqueils nois no eren persones. o vulgars; eren úniques!

2. Tu compra''el vi; les. coses ja les compraré jo.

3. IIi ha com una cosa. invisible que ens mou a actuar ai"'d: és .. indescriptible.

4. Tot i que vaig trucar . vegades, ningú no va obrir.

5. Un assalariat és una persona que trel,rt.Jla per

6. Si vols .................... per menjar, a la nevera trobaràs força coses.

7. Si ho toques, vigila de deixar-ho

8. Duia un vestit llampant, de colors

9. Ja ho diu la dita: .............. faràs

10. Encarrega a Ja .Ñ[a.ria fuJJs, carpetes i ....

11. No hi va haver unanimitat: amb la proposta.

12. Tens ............... a fer avui?

ho has trobat.

trobaràs.

mater.ial d'oficina.

persones no van estar d'acord

13. No et dic els noms perquè ens escolten, però ja deus intuir que això ho va fer

14. Si necessites ..... . . .. ,no dubtis a fer-m'ho saber de seguida.

15. No eren uns materials corrents, eren excepcionals.

112

20 NUMERALS

20.1 Numerals cardinals

En l'expressió numèrica d'una quantitat determinada, cal fer Ics observacions següents :

,. D'una bilnda, el número dos té la forma ferrwnin:;. dues que e:,) f~r servir quan acompanya un mot fernení (dues-centes, dues mil); d'altra banda, observem que els mots milió, bilió, trilió.. van escrits amb una "l" i no amb "LI".

Recordem, finalment, que cal usar guionet entre la desena-unitat i la unitat-centena (abreujat : d-u - u-e) i que eiLtre el 21 i el 29 hi va una "i" entre guionets (com vint-i-dos).

• Quan ens servim de les desenes per expressar una època històrica, cal fer-ho en singular.

Així, els feli~os anys vint, els anys seixanta.

• Quan ens servim d'un numeral cardinal per indicar l'ordre, en lloc d'un numeral ordinal, els números" l" i "2" passen a invariables i, a més, el número "l" pren la forma" u", sense "n".

Així: Quedava una fila buida: justament la fila u (o primera); Un article de vint-i-dos fulls o de vint-i-dues pàgines, però pàgina vint-i-dos (o vint­i-dosena) del llibre.

Exercicis

1. Escriu en lletres les expressions numèriques següents. En el cas que hi puguin haver dues solucions, escriu-les totes dues.

1. Val 222 ptes. :

2. Hi havia 2.342 llapis :

3. Valia 1.425.704 ptes. :

4. L '1 de maig cau en diumenge :

5. Això ho pots trobar a la pàgina 202 del llibre :

6. La "Nova Cançó" s'inicià als anys 60:

7. Les entrades al teatre són a Ja fila 2:

8. S'ha inaugurat la 22 .Mostra Gastronòmica :

113

20.2 Numerals ordinals

• Ordinals usuals.

Del ntímero 1 al 4 hi ha un mot exprés : primer, primera; segon, segona; tercer, tercera; quart, quarta.

Quan s'expressa en xifres, l'abreujament aconsellat es fa amb l'última lletra, sense punt i a peu de número : lr, la, 2n, 2a, 3r, 3a, 4t, 4a.

A partir del número 5 en endavant, la indicació ordinal es fa amb l'afegitó d~ -è:, -ena i l'abreujament dc la xi:-:a, en una è o f-'P<t, a pe11 de nútnero i sense punt.

Així : cinquè, 5è; cinquena, Sena; vint-i-unè, 2lè; vÜJt-i-unena, 21ena; centè, lOOè; centena, lOOena; milè, lOOOè; milena, lOOOena.

Notem que "milè" com a ordinal va sense "r" final i sense "l.l". Té com a sinònim, però, mil.lèsim.

o Les formes cultes quinta, sexta, sèptima, octava.

Sols s'utilitzen com a noms en l'àmbit musical i en algun altre vocabulari específic.

Així una octava musical, un poema en octaves, però vuitena edició del llibre; ser dc la mateixa quinta o Ja quinta essència, però cursar cinquè d•EGB.

• Noms col.lectius.

A vegades, en lloc d'un ordinal, es fa servir un mot col.lectiu.

Així, El "centè" aniversari de la fundació o el centenari.

Observem la grafia d'uns quants noms col.lectius : miler o milenar, sense l.l, i mil.lenarj, amb "1.1" 1 significant el conjunt de mil unitatsj altres, com desena, dotzena, quinzena, parell, duo, tercet.

114

Exercicis

2. Escriu en lletres Ics xifres següents :

1. Catalunya ha celebrat el lOrD aniYerséirÍ com a nació:

2. Aquell noi cursa 8è dc bàsica:

3. Ha tocat la melodia en Ba:

4. E11guany se celebra la 8.1ena cdicíó dc! Festival:

5. L'editoríal celebra el lOOOè llibre que ha editat:

3. Escriu en xifres i amb l'abreujament adient els números que hi ha a les frases següents. Si hi figuren xifres, fes a la inversa : escriu-les en lletres.

1. Viu a Ja tercera planta, segona porta :

2. Viu al quart pis, cinquena porta :

3. Viu al primer pis, quarta porta :

4. Han publicat ja el 42è volum :

5. Celebren la 28ena edició de l'obra:

20.3 Numerals partitius i numerals múltiples

• Els numerals partitius.

Tenen una forma pròpia els següents: mig, terç, dècim, centèsim, mil.lèsim.

Observem que centèsim i mil.lèsim duen una "s" sonora i, en el cas de mil.lèsim, "l.l".

Les altres formes de partitiu són les mateixes que les formes ordinals es~ tudiades.

Sovint, però, s'utilitzen les locucions la meitat de 1 una tercera part de.

Així Un terç de past{s o la. tercera part del pastis¡ la loció conté un cinquè d'aquesta essència o una cinquena part.

• Els numerals múltiples.

L'expressió múltiple de dos es fa amb el mot invariable doble, mentre que els següents es fa amb les terminacions -ple, -Pla.

Així, una cosa dues vegades més gran que una altra, vol dir que és doble; si ho és quatre vegades més, serà quàdrupla; una habitació quíntupla d'una altra. un bany quíntuple d'un altre.

115

Observem els múltiples especials referits al nombre de fills nascuts al mateix part : dos, bessons; tres, trigemip; quatre, quadrigemin.

Tot i així, en l'expressió usual se solen utilitzar les locucions : un terreny cinc vegades més gran que l'altre; una bessonada de tres, de cinc, ....

Exercicis

4. Escriu el partitiu corresponent a les quantitats expressades en xifres.

!. Conté 1/100 dc cal¡:

2. Ha suspès 1/3 dels alumnes:

3. De tota la població, sols 1/1000 contrau la malaltia:

4. La beguda es compon d'1/8 d'alcohol i 1/5 de sucre:

5. Escriu el múltiple corresponent a les locucions numèriques i a les quantitats expressades en xifres.

1. Ha tingut una bessonada de tres nenes :

2. Ha tingut una bessonada de quatre nens :

3. Ha llançat Ja pedra una distància tres vegades més gran que la del seu competidor immediat :

4. EI valor del pis és cinc vegades més alt que el que tenia fa tres anys :

5. Les modificacions del projecte d'última hora m'han fet fer una feina dues vegades més gran :

6. D'acord amb les normes sobre els numerals, expressa en lletres les xifres de les frases següents.

1. Ha aconseguit ser aliloc 31 de la classificació general ;

2. El moviment s'inicià al principi dels anys 50 :

3. S'ha celebrat el 1000è Festival de la Cançó:

4. Prop d'uns 1000 manifestants van arribar a la Plaça de Sant Jaume:

5. Viu al pis 7, 8 porta :

6. El llibre va per l'edició 34:

116

21 LA FRASE

21.1 La frase i els seus components

En una frase distingim el bloc del subjecte i el bloc del predicat.

• El bloc del subjecte té com a nucli l'element a qui f''cttrihlJeix l'acció expres­sada pel verb o bé alguna qualitat. Aquest elenwnt pot ser una persona, un animal, un objecte, etc.

• El bloc del predicat té com a nucli un verb, acompanya~ o no de comple­ments i modificadors.

Així, a les frases En .Joan (,el germà de la Neus,) és alt, En Joan (,que està malalt,) escriu (de pressa) (una carta) (a la Alaria), veiem que en Joan és el nucli del bloc del subjecte a totes dues frases, mentre que és i escriu són els nuclis del bloc del predicat de cada frase.

Tots els altres mots són complements del nucli del subjecte (el germà de la Neus i que està malalt) o bé del predicat (el modificador de pressa i els complements una carta, a la Maria).

Comentari A vegades, l'ordre usual de subjecte- predicat el trobem invertit. Aixi, a la frase Ha menjat pa amb tomàquet i pernil, en Joan. També podem trobar elidit el subjecte, si ja es coneix quin és pel context o

perquè no n'hi ha, com passa amb els verbs meteorològics. Aixi, a la frase_ Tenia molta feina, sense subjecte explícit (sobreentenent que

es parla, per exemple, d'en Joan s'ha llevat molt d'hora avui); o bé a les frases neva, plou, llampega.

Exercicis

1. De les frases següents, subratlla'n el bloc del subjecte (S) i el bloc del predicat (P) i escriu a sota de cada un una S o una P, respectivament. A més, encercla el nucli de cada bloc.

Exemple : La (noia) que llegeix (S) (és) amiga meva (P).

1. El nen del veí sempre plora.

2. És un gran amic meu, en Pere.

3. Demà plourà.

4. El meu oncle, que és viatjant, va molt ben vestit.

117

5. Va nevar tota una setmana seguida.

6. Tinc un quadre impressionista a l'estudi de casa meva.

7. Sembla molt eficient la nova secretària que ha arribat.

8. Parlarà d'aquest tema, el conferenciant?

21.2 Predicat nominal i predicat verbal

Trobem dues cL<L-;.-;•·s forutml'lttaJs de fri-t.<;es segons el tipus dc verb que continguin.

• Frasès dc predicat nominaL

Les frases construïdes amb verbs atributius, com ara. les frases (a) i (b).

(a) En Joan és alt al subjecte Joan s'atribueix l'adjectiu alt i el verb "és'' acompleix una simple funció d'enllaç.

(b) La Núria es torna vermella: al subjecte Núria s'atribueix l'adjectiu vermella, que, en aquest cas, determina el verb de manera semblant a com ho fa lm complement circumstancial de manera.

Els verbs atributius més comuns són : ser, estar, semblar, trobar-se, restar, quedar-se, tornar-se, fer-se, tractar, anar ....

A efectes de la substitució pronominal, anomenarem atribut el predi­cat nominal de les frnses (a), que són les formades pels verbs ser, estar, s&mblar.

Així : En Joan és metge; en Lluis sembla trist; la Núria està malalta.

A les frases (b), que contenen un verb atributiu, anomenarem predicatiu aquest tipus de complement.

Així: En Joan es fa gran; en Josep va brut.

Altres verbs no atributius poden funcionar com a tals i dur, per tant, un complement predicatiu referit a un altre complement i no al subjecte.

Així, a les frases Ell du el vestit nou; ell té les mans grosses, els mots nou i grosses determinen el verb i són complements predicatius i no pas determinatius dels complements verbals vestit i mans.

• Frases de predicat verbal.

Les -frases const-ruïdes amb altres tipus de verbs, és a dir, amb verbs no atributius, s'anomenen de predicat verbal, com ara la frase (e).

(e) En Ricard èscriu una carta a la Maria.

En aquesta frase observem que en Ricard fa de subjecte de I 'acció expres­sada pel verb escriu, acció, en aquest cas, complementada per un comple­ment directe ~·una carta" i un altre d'indirecte ''a la Maria". El verb, a més de la funció d'enllaç, afegeix un significat propi a la frase.

118

Exercicis

2. De les frases següents, subratlla'n l'atribut, el predicatiu i el complement verbal, d'acord amb els tipus de frases (a), (b) o (e) esmentades: A més, escriu dins els parèntesis (A) si es tracta d'un atribut, (P), d'un predicatiu, o (C), d'un complement verbal.

Exemple "En Pere està content" (A); "En Lluís s'ha fet velf' (P); "En Jordi llegeix un llibre" (C).

1. Els. mobles eren de fusta nohle. ( )

2. No semblava gaire interessant la pel.lícula. ()

3. Els candidats han presentat el programa als electors. ( )

4. Es dedica a Ja .. músicq, en Jordi. ( )

5. En Lluís és un bon atleta. ( )

6. En Pau ha guanyat la cursa. ( )

7. La Maria s'ha quedat de pedra. ( )

8. Tots estaven molt tristos. ( )

9. El vi s'ha tornat agre. ()

10. Li agrada la música clàssica. ( )

11. L'han tractat de boig. ( )

12. En Lluís i la }[ontserrat aniran a Pan's el mes que ve. ( )

21.3 Les diverses classes de complements verbals

Observem a les frases següents les diverses classes de complements que poden haver-hi :

En Pere escriu una carta (a) d'un foli (b) a Ja Núria (e), a mà (d), al seu despatx (e), i l'envia per correu (f). Li diu que pensa molt en ella (g).

Fixem-nos en els complements :

• (a) Complement o objecte difecte (una carta).

Es tracta de l'objecte o cosa sobre la qual recau l'acció del verb i que va unida directament, sense preposició, a aquest. Per això, se li pot aplicar com a qualificatiu el participi passat del verb ; la carta escrita.

119

• (b) Complement de nom (d'un foli).

En aquest cas, el complement de" carta" és un nom, però també podria ser, per exemple, un adjectiu (una carta ilarga). Aquest tipus de complement pot qttalificar o determinar qualsevol altre complement i el rnB.tcix subjecte (en Pere, de Terrassa,).

• (e) Complement o objecte indirecte (a la Núria).

L'objecte" o complement indirecte és aquell que rep Facció expressada pel verb i, si s'escau, pel complement directe (en Lluís escriu a Ja mare o una carta a Ja mare). En cap cas no es pot aplicar el participi del verb com a qualificatiu (no direm "la Núria escrita").

Sol dur la preposició a o bé per a.

• (d), (e), (f); Complements circumstancials.

N'hi ha de moltes menes i són introduïts generalment per molt diverses preposicions i locucions prepositives.

Així, a (d) es tracta d'un complement de manera (a mà), a (e), de lloc (al despatx) i a (f), d'instrument (per correu). També en podem trobar que expressen la causa, el motiu, el mitjà, la destinació, etc.

• (g) Complement preposicional o de règim verbal.

Hi ha alguns verbs que exigeixen una preposició determinada davant del comPlement, per la qual cosa aquest s'anomena preposicional o de règim verbal, en lloc de complement directe.

Així: ell juga A cartes; pensa EN eJla; es recorda D'això.

- N'hi ha que exigeixen la preposició a :

acostumar-se a, dedicar-se a, renunciar a, accedir a.

- N'hi ha d'altres que exigeixen la preposició en :

exercitar-se en, consistir en, afanyar-se en, tardar en.

-Finalment, n'hi ha d'altres que exigeixen la preposició de :

oblidar-se de, adonar-se de, parlar de, riure' s de, saber de.

Alguns verbs poden ser usats com a preposicionals o no, com ara el verb "pensar" : Pensa això que et dic I pensa en això que et dic.

Comentari

A vegades, sobretot quan la frase no du complement directe, no se sap bé si el complement és directe o indirecte i, per tant, si cal o no posar-hi preposició.

Es pot esbrinar facilment a través del sistema esmentat de qualificar el com­plement amb el participi del verb. També podem transformar la frase a passiva: en aquest cas, si es tracta del complement indirecte, no hi veurem cap alteració.

120

Així: La carta és escrita per en Pere a la Núria. També, si la frase és en plural podem passar-la al singular i veure si la substi­

tució pronominal del complement és li o no. Si és li es tracta d'un complement indirecte, que haurà de dur preposició.

Aixi, a la frase Has vist "als" o bé ~'eh;'' companys?, péi.Ssada al singular Has vist al I el company? i pronominalitzant el complement, veurem que és ·

l'ha<> vist? i no pas "li has vist".

Exercicis

3. Escriu en els parèntesis que acompanyen els complements, (CD) si es tracta de complement directe o (CI) si és indirecte.

1. Dóna menjar () a l'ocell ( ).

2. Pregunta al mestre () què has d'estudiar ( ).

3. Va vendre el pis () a un francès ().

4. Ha comprat torrons ()per a tota Ja famÍlia ().

5. Pregunta a l'Antoni ()on ho ha trobat ( ).

4. Fent les proves assenyalades al Comentari per saber si es tracta de comple­ment directe o indirecte, escriu el complement amb preposició (si és indirecte) o deixa-ho en blanc.

1. Atén .... els convidats.

2. El metge aconsella. la mare. que vacum ... el nen.

3. En Lluís critica .... els seus companys.

4. Els treballadors han exigit .... l'empresa la renovació del conveni.

5. La JVfaria ha cridat des del balcó. la seva mare.

5. Subratlla el complement de nom i el circumstancial i escriu en els parèntesis (CN) o (CC),en el mateix ordre en què apareguin a les frases.

1. A casa seva té una col.lecció de segells. ( ) ( )

2. Porta un càntir d'aigua fresca de la font. () ()

3. Va_ig visitar molt per sobre els museus de la ciutat. ( )

121

6. Subratlla les diverses menes de complements i escriu en els parèntesis, per ordre d'aparició, el tipus de què es tracti (CN), complement de nom; (CD), complement directe¡ (CI), complement indirecte; (CC),complement circumstan­

cial.

l. Té els diners de J'a:-;sociació ben desats al calaix. () ( ) () ( )

2. Coneix els pobles d 'aqtiesta comarca a la perfecció. ( ) ( ) ( )

3. Jian suspès a l'Àngela la prova de llengua, sense raó. () ( ) ( ) ( )

7. Completa les frases següents amb el verb que hi correspongui d'acord amb la preposició que hi ha. Tria'ls d'entre els que apareixen a les normes.

1. El president ha ..... a la petició formulada.

2. En Jordi s'ha .. de tornar- me elllíbre.

3. Diu que no vol .. als seus drets legitims.

4. La feina ......... ....... en la confecció d'un projecte urbanístic.

8. Subratlla els complements i escriu-ne l'abreviatura dins els parèntesis (CD, complement directe; CI, complement indirecte; CN, complement de nom; CP, complement preposicional¡ CC,complement circumstancial; .AT, atribut¡ P, com­plement predicatiu).

l. Convida els teus companys a sopar. ( ) ( )

2. No s'adonava del mal que feia. ( )

3. En Pere s'ha fet famós. ( )

4. El conseller ens rebrà a la Conselleria. ( ) ( )

5. Aquest xicot té les cames llargues. ( ) ( )

6. He recorregut tots els carrers de la ciutat vella. ( ) ( )

ï. El metge ha recomanat repòs a l'Eulàlia. ( ) ( )

8. L '"4delaida té avui el cap espès. ( ) ( ) ( )

9. El projecte sembla interessant. ()

10. S'!Ja acostumat a llevar-se d'hora. () ()

122

22 PRONOMS-I

22.1 Substitució de l'atribut

A les frases de predicat nominal construïdes amb els verbs ser, estar o semblar, l'atribut se substitueix pels pronoms seglients :

""" Genercdnkut pel pronom ho, quan l'atribut no du article determinat.

Així, En Joan sembla trist : ho sembla; en Pere està malalt : ho està; en Lluís és metge: ho és; la _jYfaria és de Vic (o vigatana): ho és.

Notem que en _el darrer exemple no fem-altra cosa que atribuir una qualitat al subjecte (la seva adscripció a una població), com qui diu La Maria és de bona pasta ho és. Per tant, no es tracta d'un circumstancial de procedència o de destinació, com són els casos següents : La Maria ve de Vic : en ve; la ALaria va a Vic : hi va .

• Quan l'atribut és molt ben determinat, o sigui, va acompanyat d'un article definit o d'un demostratiu, aleshores el pronom que el substitueix és el de tercera persona, que té la mateixa forma que l'article : el, la, els, les.

Així, En Lluís és el metge d'Olot: sí que l'és; la Lluïsa és la mestressa del restaurant : sí que l'és; Són aquests els llibres? -Sí que els són; la Núria i Ja Joana són les teves cosines? -Sí que les són.

• Finalment, quan volem donar un èmfasi especial a l'expressió, normal­ment repetim l'atribut acompanyant-lo de la preposició de, després de substituir-lo pel pronom en. A més a més, hi afegim un quantitatiu.

Així : En Joan està malalt ; si que ho està; en Joan està molt malalt : si que n'està molt, de malalt.

Exercicis

1. D'acord amb les normes, escriu en elS .pUrits suspensius el ptonom correspo­nent : bo, el, la, els, les, en, apostrofant quan calgui.

1. A .. quells nois1 són músics o no ..... són?

2. Aquells nois són els músics que han de tocar o no ..... són?

3. Estàs cansat? -Si que cansa.t!

estic; en realitat 1 ..... 'estic molt i molt 1 de

4. Aiira, aquella que ve sembla la teva germana, però em fa l'efecte que no ..... 'és pas.

123

5. Que ..... 'és, de ximple, en Pau.

6. No creguis : en Pau no és tan beneit com sembla. En realitat no ..... és pas; millor dit, no ..... 'és gens, de beneit.

7. És d'Olot, oi, en Lluí::;;? -No1 no. és. És de Girona.

8. Sembla un bolígraf molt car, però no .... és; en canvi, aquesta ploma, que no ..... sembla, 'és molt, de cara.

9. Ja ets soci de l'entitat? -No, encara no.. sóc.

22.2 Substitució del predicatiu

Generalment, el terme predicatiu és el que fa d'atribut en els verbs anomenats atributius quan no són "ser, estar, semblar", sinó "trobar-se, presentar-se, fer-se, tornar-se, quedar-se, anar, considerar, tractar, fer-se, dir-se, elegir, nomenar. .. ".

També trobem el complement predicatiu en altres classes de verbs quan aquest qualifica un complement i determina el verb, com ''ell sembra el blat espès", o bé "ell du el barret arrugat". En aquests casos, el predicatiu és com un circumstancial de manera, que determina el verb ("una manera de sembrar el blat", "una manera de dur el barret") i complementa el complement directe (a "blat" i a "barret").

Pronoms que substitueixen el predicatiu ·

• En la majoria dels casos, el pronom que substitueix el predicatiu és hi, com en el circumstancial de manera.

Així: Ell hi sembra el blat (d"'espès''); ell hi du el barret (dm arrugat''); ell s'hi troba (de "malament~'); ell hi va (de "brut"); hi prenen l'Antoni (per "boig")¡ bi considere~ en Llapis (com el "millor candidat").

Com en el cas de l'atribut, en F expressió emfàtica es pot utilizar el pronom en i repetir el predicatiu, precedit de la preposició de i acompanyat d'un quantitatiu.

Així: El gos va molt brut: hi va tant que l'hauríem de banyar de seguida. És que en va molt, de brut.

• Amb els verbs dir-se, fer-se, elegir, nomenar el pronom que substitueix el predicatiu és en.

Així: Qui es diu Joan? -Jo, me'n dic; Ja t'JJas fet soci de l'entitat? No, però me'n faré avui mateix.

t I

li " I

Exercicis

2. D'acord amb les normes, escriu en els buits el pronom corresponent : hi 0 en.

1. Han trobat Ja casa bruta. També 'estava molt i molt, de brut!

han trobat el jard[. En realitat, tot

2. Han tractat en Lluís d'estafador perquè entenien que no havia. d'haver-los cobrat aquell rebut. No són els primers que 1' ..... tracten.

3. El noi ja s'ha fet gran. Diria que se ..... 'ha fet en quatre dics.

4. La noia es trobava dt¡primida. De fet, feia força temps que s' .... trobar.-a..

5. Qui es diu Pau dels dos germans? -El petit se' ..... diu.

6. El vi s'ha tornat agre. No noteu que s'... ha tomat?

7. S'havia de coure el tall sencer, i no 1' ..... heu cuit.

8. El tenen per un pobre de mi. -Tens raó. Sí que/' ..... tenen.

9. Els nens juguen esbojarrats : ..... juguen de fa massa dies.

10. En Josep té els braços molt llargs. -Tens raó: sÍ que els... té.

3. D'acord amb les normes, escriu en els buits el pronom que hi correspongui ho, en, hi, el, els, Ja, les.

1. Ja ets soci de l'entitat? -No, encara no mateix.

sóc, però me' .. faré avui

2. Sembla interessant aquesta obra de teatre. S' bl D - 1 que ..... sem a. - ones, a mi me' ..... sembla molt, d'interessant!

3. L'han tractat d'impostor i ell ha negat que ..... sigui; ha dit que aquells que !' ..... tracten ho fan de mala fe.

4. Aquest cotxe ha estat premiat com el millor cotxe de l'anv. Jo no sé si ..... 'és o no, però cal reconèixer que és el millor que he vist .mai.

5. Avui tinc el cap espès. Espero que a l'hora de 1'examen no 1'.. tingui.

1~ 125

22.3 Substitució del complement directe

Cal distingitr entre els pronoms que substitueixen la primera i la segona persones, dels pronoms de tercera persona.

• Formes dels pronoms de primera i segona persones : ern-me-'n1-rn'; et­te-'t-t'; ens-nos-'ns; us-vos.

Així, em diuen, m'arreglo, obre'm, cridar-me; et diuen, t'ajuden, posar-te, posa't; ens ajuden, ajudar-nos, ajuda'ns¡ us esperen, asseieu-vos.

C:1l tenir en compte que les formes col.loq1Jials reduïdes "afanyem-ze, afanyeu-ze, aneu-ze'n, anem-ze'n" cal substituir-les per les formes normals afanyem-nos, afanyeu-vos, aneu-vos-en, anem-nos-en.

• Pronoms de tercera persona.

En referir-nos a ·la tercera persona cal fer una sèrie de distincions : si el complement és o no determinat, si és concret o neutre i, finalment, si és reflexiu o recíproc.

Per tant, els pronoms seran diferents segons aquestes distincions. Així, distingirem els següents pronoms :

1. Si el complement és determinat, o sigui, va precedit de l'article definit o d'un demostratiu, aleshores el pronom feble prendrà la mateixa forma que l'article definit: el-lo, els-los, la-les, '1-l'~'ls.

L'ús d'aquestes diferents formes dependrà del fet que els pronoms vagin davant del verb (el-els-la-les) o al darrere (Jcrlos-la-les) apostrofats amb ell o amb altres pronoms ( '1-1'-'ls).

Així : El llibre, el porto; aquell llibre, l'agafo; aquest llibre, porta']; el llibre, hem de llegir-lo; els llibres, els agafo; aquells llibres, porta.'ls; aquests llibres, hem de comprar-los; la ca.díra., la. compro; aquella cadira, la. tinc; aquesta cadira, acosta-la; les olles, les té.

2. Quan el complement directe és indeterminat, ja sigui perquè va sense determinador o perquè aquest és un article indeterminat, un numeral o bé un quantitatiu, aleshores el pronom és: en-ne invariable.

Així: porta un llapis: porta'n un; porta unes cadires: ara. en porto; Tens llapis? -No en tinc; Tens bosses? -Sí, però no en tinc gaires.

3. Si el complement directe és neutre, o sigui, és una frase equivalent a" això" o a" allò", aleshores és substituït pel pronom : ho invariable.

Així Diu que ara ve. Sí,· sí, que ha dit "això", que ho ha dit; no sabia què volia : no ho sabia pas; no sé on anirem a parar : no ho sé pas.

126

4. Qua.n es tracta d'un reflexiu o recíproc, el pronom és : es~se-'s-s' invari­able.

Així: Es renta, s'ensabona, però no sap pentinar-se; s'abracen.

Comentari

• D'acord amb la pronúncia, s'elideix la vocal dels pronoms entre ells o amb el verb i s'escriu apòstrof. Aquest ha d'anar al més a la dreta possible. Darrere el verb, si no hi va apòstrof, hi ha d'anar guionet.

Així: se'n va, no pas "s'en va"; se n'adona, ~o pas "se'n adona"; se me l'emportarà; emportar-se-me'l.

La combinació se us no s'apostrofa mai : se us veu la intenció.

• Atenció amb el pronom de complement directe determinat i amb el neutre. En català tenen una forma diferent cada un. En castellà, en canvi, tenen la mateixa forma.

Així: "Lo dejó aquí'', en castellà, si es refereix a "el" llibre, en català serà el va deixar aquí, però si es refereix a" tot això", en català serà ho va deixar aquÍ.

Exercicis

4. Escriu els pronoms de complement directe de tercera persona en els buits, apostrofant o posant guionets quan calgui.

1. Agafa la carpeta. i posa . dins la cartera..

2. Plega els llençols i, després, desa ... a l'armari.

3. 1\Jira què fa el nen. Hauries de vigilar ..... més.

4. Agafa el cotxe i porta . a revisar.

determinats

5. Mira : posa aquest disc i te .. sembla.

escoltes una estona. Ja em diràs què et

5. Escriu el pronom indeterminat amb la forma adequada dins els buits.

1. Vés a buscar més cadires, que encara ..... falten.

2. Cull flors i fes ..... un ram.

3. De bolets, quants ..... heu trobat?

4. He comprat un bon vi. Tasta ..... una mica.

5. He llegit ja set pàgines de l'informe, però encara me ..... falten sis.

127

6. Escriu el pronom de complement directe apropiat.

1. Agafa aquest paper i llença . . a les escombraries.

2. Recull tot això escampat per terra i endreça

3. No sé pas quan vindran. No. van pas dir.

4. Ens heu de dir la veritat. Heu de dir .

5. Em deixes un.c.; quants llibres per llegir a l'estiu? .fa te. . . . ..... sense recança~

tornaré : deixa

6. Us heu d 1acostar més1 si no, no sentireu res. Acosteu ..... cap aquí davant.

7. Ens hem de llevar molt d'hora. Llevant d'hora1 hi arribarem a temps.

8. El nen ja sap vestir ..... sol, però la nena encara no ..... sap.

7. Escriu la forma apropiada del pronom que hi ha entre parèntesis (apostrofat, amb guionet o sol).

(em) ..... escoltes?; (te) Hem d'ajudar .... , (em) Crida ..... ; (vos) Heu de posar ..... aquest vestit; (us) Com heu de veure ..... ;(se us) No sé com .. ha ocorregut;

22.4 Substitució del complement indirecte

Hem de distingir les formes de primera i segona persones, de les de tercera persona.

• Pronoms de primera i segona persones i reflexius.

Els pro~cm~ t.enen la mateixa forma que els de complement directe : em, et, es; me, te, se; Jm, m','t, t'; ens, us; nos, vos; ~vos, 'ns.

Així : Ens regalen un llibre; regalar-nos un llibre; us demanen el cotxe; demanar-vos el cotxe; parla'ns del viatge; em dónes foc?¡ dóna 1m foc; t 1escriuen una carta; endreça 1t el despatx; comentar-te la pel.lícula; es donen les mans.

• Pronoms de tercera persona.

Cal distingir el singular li, 1' a ell" o "a ella", del plural els, 'ls, -los, "a

ells" o "a elles".

Aixi : a ell, li han donat el primer premi1 i a ella1 li han donat el segon¡ a elis els han de JJiurar el premi demà mal.eix; el president ha de lliurar-los

' el premi.

Són pronoms inavariables quant al gènere, però no quant al nombre. Usualment fem correctament el singular li, però ens equivoquem en fer

128

el plural, ja que a vegades utilitzem ''els hi" i, d'altres, "les"' lloc de els o los.

11s" en

Així, a vegades es diu 11 els hi" han de lliurar el premi, en lloc de "els" han de lliurar el premi; o bé, el president ha de lliurar-"lis" el premi, en lloc de ha de lliura.r-''los" el premi.

Per tant, el plural masculí i femení plural, els o -los, tenen la mateixa forma, igual com p3.ssa amb el singular li

Així: ell escriu a la mare : li escriu, ba d 1escriure- li; ell escriu a /es cosines els escriu, ha d'escriure'ls, ha d'enviar-los una car-ta; elf escriu als cosins

: els escriu 1 ha d'escriure'ls, ha d'enviar-los una carta .

Comentari

El verb telefonar o trucar, recte i no pas directe.

en el sentit de "telefonar", du complement indi--~>~·~ y~: ...... /,_ (J ~~;..

Així : Ara li telefonaré, a ell; o ara li trucaré.

Exercicis

8. Escriu la forma de pronom de complement indirecte apropiada.

1. Dius que telefoni a la Maria? Però si ja ..... he trucat!

2. Ja has escrit als pares? -No, però avui mateix escnuré.

3. Doneu l'esmorzar als nens ben d'hora. Doneu l'esmorzar a les vuit.

4. Compra un joc per als nens. Sobretot, compra ..... un joc.

5. Demana el cotxe a l'Anna. Te'l deixarà si ..... demanes el cotxe.

6. Recull flassades per als damnificats. Recolliu ..... també aliments.

7. Encarregueu el moble al fuster. Encarregueu ..... el moble abans de festes.

8. Tira veces als coloms. No ..... tiris massa veces de cop.

9. Vindran els teus nebots ara? A aquesta hora, haurem de donar .... dinar i potser també ..... haurem de donar berenar.

10. Pregunta a aquelles noies si ho saben. Pregunta ..... si saben per on s'hi va i, de passada, demanes l'hora que és.

129

23.1

23 PRONOMS-2

Substitució del complement preposicional o de règim verbal

Els complements verbals acompanyats d'una preposició (exigida pel tipus de verb utilit.í:at) són suhstituït.s pels pronoms en o hi segons quina sigui la preposició que els precedeixi.

• Als verbs que duen la preposició de, com recordar-se de, oblidar-se de, parlar de, el complement que els acompanya se substitueix pel pronom en.

Així : No es recorda de res : no se'n recorda.

• Als verbs que duen altres preposicions (en, amb, a), com estar d'acord amb, pensar en, acostumar-se a, el complement que els acompanya se substitueix pel pronom hi.

Així : juga a cartes : hi juga; pensa en ella : hi pensa,· s'ha acostumat a llevar-se d'hora: s'hi ha acostumat.

Comentari

Els verbs preposicionals perden la preposició quan el complement que els acompanya és una frase iniciada per la conjunció que. Tot i així, aquesta frase és substituïda pel pronom corresponent esmentat.

Així; 1:,8 va oblidar que hi havia reunió : se'n va oblidar; estar d'acord que s'ha de fer ; hi està d'acord; pensa que hauria de telefonar-li : hi pensa¡ s'ha acostumat que li facin la feina: s'hi ha acostumat.

Exercicis

1. Escriu en els punts suspensius el pronom corresponent.

1. El pare ha accedit a la petició. Sl, finalment, ..... ha accedit.

2. El conferenciant no ha parlat d'aquest tema, tot i que ha anunciat que parlaria.

3. Pensa sobretot en les conseqüències d'aquesta decisió. Et demano que ..... pensis seriosament.

4. En Pere s'avé molt amb la seva sogra. Ja és ben estrany que s' ..... avingu1.

130

5. Ell s'exposa al fet que li retirin el permís. No sé si se ..... 'adona que s' ... exposa.

6. No s'ha atrevit a dir-li. S' ..... hauria d'haver atrevit!

7. No s'ha adonat que feia el ridícul. Bé, crec que no se ..... 'ha adonat.

8. S'ha acostumat a la bona vida. Crec que s' ..... ha ben acostumat.

9. f,a gent no renuncia fàcilment que li treguin els privilegis. Cal partir del fet que no .... renuncia de grat.

23.2 Substitució del complement de nom

El complement nominal, regit per la pfeposició de, és substituït pel pronom en. Així : No conec la causa del problema .. De .debò, no en conec la causa. Si substituïm el complement directe d'aquesta fra.se, aleshores el complement

de nom queda inclòs en aquesta substitució. O sigui, no podem substituir els

dos complements per dos pronoms diferents. Així : No conec Ja causa del problema no la conec, o bé no en conec la

causa.

Comentari

Hem de recordar que quan el complement afecta també el verb, aleshores es tracta d'un predicatiu, que és susbstituït usualment pel pronom hi. Aleshores, si aquest predicatiu acompanya un com­plement directe, sí que podrem substituir-los tots dos pel pronom

corresponent.

Així, a la frase He comprat el cotxe de color blanc : l'he comprat, "de color blanc" és complement de nom; en canvi, és predicatiu a la frase He pintat el cotxe de color blanc : hi he pintat el cotxe, o bé, substituint tots dos complements, "l'hi he pintat".

Fixem-nos que no es tracta d'interpretar que "un pinta el cotxe blanc de color blanc11

, sinó que "un pinta de blanc el cotxe". O sigui, que no es tracta en aquest cas d'un complement determinatiu, sinó predicatiu.

Exercicis

2. Substitueix els complements de nom i els predicatius pels pronoms correspo­

nents.

1. Cal eradicar les causes de la. delinqüència. Sols eradicant- ..... les causes se solucionarà el problema.

131

2. Visitarem els museus més importants de París. Quan hi arribem, tenim la intenció de visitar- ..... els museus més importants.

3. De.la cuina, ..... 'hem llençat els armaris vells.

4. Hem pintat. el sostre de la cuina marró : .... 'hem pintat de marró clar. També ..... pintarem el sostre del safareig.

5. Tenia els diners amagats i també .... tenia les joies.

23.3 Substitució del subjecte

En determinats tipus de frases, de l'estil" ha arribat un parent meu" o bé" ha sortit un tren", el subjecte es comporta com si fos un complement directe i aleshores és substituït pel pronom en.

Així : N'ha sortit un, de tren.

Ex:ercicis

3. Escriu el pronom corresponent en els punts suspensius.

1. Al matí ha arribat un avió de Nova York. A la tarda, .... 'arribaran dos més.

2. Dormen dos convidats en aquesta habitació i a la del costat .... dormen tres més.

3. Han vingut els músics? -No tots. De moment només ..... 'han vingut dos.

4. Han arribat els llibres que havíem encarregat? - Uns quants ..... 'han arribat sis.

5. Ha sortit ja el tren a París? -Ara mateix . .. 'acaba de sortir un.

23.4 Substitució dels complements circumstancials

Cal distingir els complements que indiquen la procedència o l'origen d'una per­sona o cosa respecte de tots els altres.

1. Complement que assenyala l'origen o procedència.

És un complement in"troduït generalment per la preposició de i. el pronom que el substitueix és en.

Aixi : Vinc de Perpinyà : en vinc¡ aquests materials provenen dels països de l'est : en provenen.·

2. Tots els altres complements circumstancials.

Són substituïts pel pronom hi.

132

Entre d'altres :

• El complement de lloc, tant si indica direcció com posició, int.roduït per les preposicions a o en.

Així : Vaig a Perpinyà : hi vaig; visc a Perpinyà : hi visc.

• El complement de manera, que pot ser introduït per diverses preposicions o per cap, si es tracta, per exemple, d'un adverbi.

Així : Condueix malament : hi condueix; camina de pressa. : hi camina.: cscrw a poc a poc : hi escriu.

• D'altres complements circumstancials.

Així : 'namet la carta per via aèria. : hi tramet la carta; s'ha casat amb la Glòria: s'hi ha casat; anirà d'excursió amb els companys de feina : hi anirà; treballa sense eines: hi treballa; el noi estarà sota la tutela del seu oncle : hi estarà; es farà segons els teus desigs : s'hi farà.

Exercicis

4. Escriu el pronom corresponent en els punts suspensius.

1. Anirà a Mallorca diumenge i tornarà a Barcelona dimarts: vaixell i ..... tornarà amb avió.

2. Viu a París des de fa deu anys. Diu que ..... viu molt bé.

anirà amb

3. Rebràs l'avís per correu urgent: 1' .... rebràs abans d'una setmana.

4. Treballa de gust : de debò que .... treballa.

5. Parla sense embuts. Sempre parla.

23.5 Verbs pronominals

Cal no confondre la presència d'alguns pronoms junt amb determinats verbs amb la funció substitutiva o semàntica d'aquests. És a dir, hi ha alguns verbs que adopten un significat distint segons que vagin acompanyats o no de pronom.-:;.

Així, el verb haver pot significar aconseguir quan va sense el pronom hi. Normalment, però, s'empra aquest verb amb el pronom hi, signiftcanL existir.

Així : La prunera tenia les prunes tan amunt que no les podia haver, però Hi havia moltes prunes en aquella prunera..

Alguns altres verbs d'aquestes característiques són ·

anar-se'n ("marxar") se'n va avui; però "anar": va a.l cine.

sortir-se'n ("triomfar, reeixir") : se n'ha sortit prou bé, però "sortir" : surt d'aquí.

133

24 COMBINACIÓ DE PRONOMS

24.1 Transformació del pronom LI en HI

Quan el pronom que substitueix el complement indirecte singular, o sigui li, va acompanyat d'un altre pronom de complement directe, es transforma en hi en els casos scglien ts :

• Si el complement directe és de primera o segona persones, o sigui que es tracta dels pronoms ern, ens, et, us.

En aquest cas, les combinacions són: m'hi, ens hi, t'hi, us hi.

Així : Ern van presentar al director: m!hi van presentar.

• Si el complement directe és de tercera persona i representa un nom deter­minat, o sigui que es tracta dels pronoms el, els, la, les.

En aquest cas, les combinacions són : l'hi, els hi, la hi, les hi.

Així Regalen el llibre a en Pau "a en Pau", li regalen el llibre; "el llibre", el regalen a en Pau, o sigui, substituint tots dos complements "l'hi" regalen.

l'hi En Joan ens va deixar el cotxe, i encara no l'hi hem tornat.

la hi En Joan ens va deixar la bicicleta, i encara no la hi hem tornada ("la hi", sense apostrofar).

els hi En Joan ens ha deixat els llibres, i encara no els hi hem tornat.

les hi En Joan ens ha deixat les claus, i encara no les hi hem tornades.

Comentari La combinació del pronom li amb les formes pronominals de complement

directe determinat dóna lloc, també, a les formes p.ures li'l, li la, li'ls, li les, pròpies del català antic i encara ben vives al País Valencià.

Exercicis

1. Escriu en els punts suspensius la combinació de pronoms que hi correspongui.

1. Has dc donar l'article al director com més aviat millor. -No pateixis, que Ja . . he donat aquest maU.

2. Va vendre la casa a una senyora argentina: ..... va vendre a molt bon preu.

136

3. Una vegada vam haver arribat a l'escola,_ens van presentar a la directora del centre. Després d'haver...... presentat, vam mantenir una llarga con versa amb ella.

4. A>'ui he enviat els llibres a la Maria: enviat per correu urgent.

5. En Joan no ha portat les claus. Aneu a buscar-les i porteu ........

24.2 Manteniment de la forma LI davant els pronoms EN i HO

Si el pronom li s'ajunta als pronoms en, ho, aleshores manté la seva forma. O sigui, les combinacions són : li'n, li ho.

Així doncs, acompanyant els pronoms de complement directe indeterminat en o neutre ho, el pronom li no es transforma en "hi" segons la norma escrita, encara que la llengua col.loquial ho faci.

li'n Si vol uns quants llapis, li'n donaré una dotzena, o sigui, "en donaré una dotzena a ell", o "li donaré una dotzena de llapis". Per tant : "li" més "en" fa li'n, i no pas "n'hi", com diem sovint.

li ho Vols que expliqui a en Pere tot el que va passar o no vols que li ho expliqui?, o sigui, ''vols que li expliqui això", o "vols que ho expliqui a en Pere".

Exercicis

2. Escriu en els punts suspensius la combinació de pronoms que hi correspongui.

1. Has dit a la Neus que avui vindran els oncles? -No, encara no ....... he dit.

2. Si en Lluís em demana diners, deixaré.

3. La Lluïsa ha escrit moltes cartes a la seva mare, però Ja seva germana encara ........ ha escrit més.

4. Si encarregues llibres a l'Albert, encarrega ........ també per a mi.

5. S'ha mort el canari de l'Enric. Quan el vegis, no ........ diguis, que ja diré jo personalment.

137

24.3 Combinació del pronom de complement indirecte ELS amb altres pronoms

A diferència del que passa amb la forma li de complement indirecte singular, el pronom els, de complement indirecte plural, no canvia mai la seva forma davant dels pronoms de complement directe de tercera persona.

Aixl, en resulten les formes següents els el, els els, els la, els les, els ho, els en.

Per tant, si ens referim al complement indirecte plural "a ells" o'' a elles", el pronorn és els o los, com a la fra..<;e; I! e d'escriure als pares: uls he d'escriure, o he d'escriure'ls o bé Tot escrivint-los escoltava música.

Quan aquest pronom s'ajunta a un altre de complement directe de tercera persona (determinat, indeterminat o neutre), manté la seva forma, com en els casos següents :

els el Envia el paquet als avis: envia'ls-el avui, o els l'has d'enviar avui, o bé has d'enviar-los-el avui.

els els : Deixa els llibres als companys : deixa 'ls-els, o els els has de deixar, o bé has de deixar-los-els.

els la : Fes la comanda als· proveïdors: fes-los-la, o els l'has de fer avui, o bé els la faràs avui?

els les : Dóna les instruccions als clients : els les dóna, o els les has de donar, o bé has de donar-los-les.

els en : Envia cartes als electors: els n'envia, o els en tramet, o bé has d'enviar­los-en.

els ho : Recomana als companys que hi vagin : els ho recomana, o els ho has de recomanar, o bé has de recomanar-los-ho.

En el cas dels pronoms de complement directe de primera o ·3egona per­sones, la forma de complement indirecte els també es transforma en hi quan els acompanya.

Així, en resulten les formes m'hi, t'hi, ens hi, us hi Per exemple: Em van presentar als membres del consell: m'hi van presentar.

Comentari Observem que col.loquialment es canvia la forma de complement indirecte

plural els per "hi". Cal tenir en compte que quan el pronom hi és circumstancial de lloc, aleshores les formes l'hi, els hi, la hi, les hi són totalment correctes.

Així : He desat els llençols a la calaixera : els hi he desat aquest matí. En canvi, He donat els llençols vells als damnificats : els els he donat, i no pas "els hi he donat".

138

-~.

·i . . . .

~ ..

'

I;:

' .

t'

Exercicis

3. Escriu en els punts suspensius la combinació de pronoms que hi correspongui.

1. Ofereix vi i pastes als convidats: ........ ofereix de la. millor qualitat.

2. El mestre ha recomanat als alumnes que estudiïn més: després de veure les notes de l'última avaluació.

3. Envieu la roba que us sobri als damnificats : envieu Creu R.oja.

ha recomanat

a través de la

4. Porta el regal de reis als nebots : millor.

has de portar com més aviat

5. En Pau ha venut les llibreries als seus cosins : ........ ha venudes a molt bon preu.

6. Havia d'enviar els mobles als pares, però encara no he pogut enviar

7. Ens van presentar als membres del comitè : un.

van presentar un per

8. He posat els llibres al prestatge : he posat aquest matí .

4. Escriu els pronoms de complement directe i indirecte de les frases següents :

1. Havies d'enviar aquest paquet als avis. Ja ....... has enviat?

2. Has escrit ja la carta a la Maria? -No, encara no ........ he escrit:

3. Compra aquest llibre per al teu nebot. -D'acord, ja ........ compraré.

4. El mestre preguntarà la lliçó als alumnes: ........ preguntarà per escrit.

5. Deixa les claus de la casa a l'Antoni : ........ pots tirar a Ja seva bústia.

6. El mestre dóna aquestes instruccions a les mares: ........ dóna cada vegada que els nens fan vacances.

7. Demana els JJíbres a la .1\Jercè. Si ........ demanes, estic segur que deixarà.

8. Regala aquests contes als teus nebots : si ........ regales, ....... donaràs una a.Jegria.

139

5. Escriu en els punts suspensius corresponents les combinacions de pronoms següents : li, l'hi, la hi, li'n, li ho.

1. Han dedicat aquesta plaça a un poeta han dedicat a proposta de l'Associació de Veïns del barri.

2. Passejava el gos pel carrer. Va ser mentre ... produir l'accident.

3. Ja li has dit que no pot ser? -Si, ja ........ he dit.

passejava que es va

4. Compra flors per a la Rosa, que acaba de tenir un nen. Quan l'anirem a visitar, regalarem: un pom.

5. No has escrit a l'Esteve encara? -No, encara no . ...... he escrit.

6. Escriu en els punts suspensius els pronoms que hi corresponguin.

1. Digues a l'Eduard que vingui. Digues ....... quan el vegis I Quan el vegis, ........ diràs?

2. El pare deixa diners als seus dos fills : ha de deixar perquè puguin sobreviure I No té més remei que deixar ..

3. L'oncle porta regals per als seus nebots. Cada vegada que ve de PariS, porta I té el costum de portar ....... .

4. Explica als teus mateix de dir .

companys que no hi ha hagut res a fer. Enca.rrega't tu I .... diràs?

5. Ofereix ajuda al damnificat : ofereix ...... ,.! I ........ hauries d'oferir.

7. Escriu en els punts suspensius els pronoms adequats.

1. Dóna enciam a Jlocell. Recorda que has de donar ........ dos cops a la setmana.

2. Comenta tot això que t'be dit als teus companys : ........ comentaràs?

3. Et presentaré als invitats : ........ presentaré amb molt de gust.

4. Et presentaré els invitats : ........ presentaré amb molt de gust.

5. Han comunicat l'assumpte al jutge. Aquest mati mateix ........ han comu-nicat.

6. Ha regalat el Wbre als seus amics. En acabar la festa, ........ ha regalat.

7. Aquella àvia dóna cada dia menjar als gats de la plaça. Tenen sort que algú . doni.

140

8. Finalment construiran la residència per als avis. En els antics terrenys de l'estació, ....... construiran.

9. Al judici, van donar la raó a l'empresa. Tothom es va estranyar que .... donesún.

10. Demana els llibres a en Llu is. -Quan el vegi, ja ........ demanaré.

8. Escriu en els punts suspensius els pronoms que hi convinguin.

1. Portaré les sabates al sabater. Aquest mati ........ portaré.

2. L'acte ha resultat lluït. De fet, ........ ha resultat malgrat la pluja.

3. En Joan presenta el caràcter viu. -Tens raó, si que ..... presenta.

4. Que véns de Lleida? -Si, ara ........ vmc.

5. Que ets de Lleida? -No, no ........ sóc.

6. Fes arribar Ja carta a Ja Núria. -D'acord, ja ....... faré arribar.

7. Ell es tornà vermell de cop. -No...... facis cas, ........ torna de seguida.

8. Què passa, que a ell ........ veu tot trist i, a vosaltres, ........ veu tan alegres?

9. Porta aquesta carpeta a la secretària. Porta ........ de seguida.

-10. Trobaràs les camises al primer prestatge. Segur que ........ trobaràs.

11. He vú:t la Núria al teatre. A primera fila, ........ he vist.

12. Escriuen consignes a les parets. Malgrat que està prohibit, ........ escriuen.

13. Fica l'ocell a la gàbia : fica ........ de seguida.

14. Deixa els llibres als teus companys : deixa ....... .

15. Donaven caramels als nens. Cada carrossa que passava ........ donava.

16. Ha lliurat els documents als periodistes. Avui ........ ha lliurat.

17. Amaguen les proves als jutges. L'advocat diu que no és veritat que amaguin.

18. Posa el jersei als nens. Si no . poses, passaran fred.

19. Comenta als companys això que t'he dit. -D'acord, ja ........ comentaré.

20. Expliqueu als nois tot el que ha passat. Si us plau, expliqueu

141

25 FRASES DE RELATIU

25.1 Funció especificativa i explicativa de les frases de lat iu

re-

A les frases de relatiu cal distingir dues menes de funcions diferents : la funció especificativa, que trobernen Ics frrt .. ses de relatiu substantives i adjectiw~s, i la funció explicativa, en les frases de relatí u explicatives.

• Frases de relatiu substantives.

A la frase : Els qui no accepten el conveni laboral fan vaga, el subjecte "els qui no accepten el conveni laboral" equival a un substantiu, com pot ser "els discrepants", i la forma de relatiu "els qui" no té un antecedent concret o explícit.

En aquesta frase s'especifica que "sols fan vaga" els qui no accepten el conveni laboral. Per això, es tracta d'una frase de relatiu substantiva especificativa.

• Frases de relatiu adjectives.

A la frase : Els treballadors que no accepten el con ve ni laboral fan vaga, el subjecte inclou una frase de relatiu que fa la funció d'un adjectiu de tipus especificatiu ("els treballadors discrepants)", i la forma de relatiu "que" té un antecedent explícit i concret : "els treballadors".

En aquest cas, doncs, la frase de relatiu és també especificativa, però, a diferència de l'anterior, és adjectiva, ja que equival a un adjectiu determi­natiu del nom que acompanya.

• Frases de relatiu explicatives.

A la frase Els treballadors, que / els quals no accepten el conveni labo­ral, fan vaga, el subjecte "els treballadors" va acompanyat d'una frase de relatiu que equival a un adjectiu explicatiu i no pas especificatiu.

En aquest cas, doncs, s'entén que'' tots els treballadors fan vaga" i, a més, s'explica "que no estan d'acord amb el conveni laboral".

Per tant, es tracta d'una frase de relatiu explicativa, que afegeix nova informació. També té un antecedent concret i explícit ("els treballadors"). Per tant, se'ns informa que "tots els treballadors fan vaga)) i que "tots els treballadors discrepaven del conveni laborafl.

En aquest darrer cas, veiem que el relatiu pot ser simple o compost ("que" o "els quals") i que la frase de relatiu ha d'anar necessàriament entre comes, com tot adjectiu explicatiu.

142

¡

! li 'I ¡, 'I

:_:I

i . ¡

i.

;s __

Comentari Cal no confondre la forma "que" conjuntiva amb la relativa. Quan és conjunció fa una simple funció d'enllaç entre el verb i la. frase que

fa de complement. Quan fa de pronom relatiu, com a tal pronom, substitueix un mot aparegut anteriorment (llevat del cas de les relatives substantives que no ten~n antecedent explícit).

Així: M'han dit que vindries, "que" és conjunció. Però a la frase El noi que ha vingut és molt prim, "que" fa de pronom relatiu, ja que substitueix "el noi", o sigui, l'antecedent aparegut anteriorment.

Exercicis

1. D'acord amb el Comentari, escriu dins els parèntesis una (R) si la forma "que" és un pronom relatiu, o bé una (C), si és conjunció.

1. Penso que a aquesta hora ja no vindrà. ( )

2. M'han dut tols els llibres que havia demanat. ( )

3. Tinc el pressentiment que les coses no aniran prou bé. ( )

4. Sentia la necessitat que tothom l'admirés. ()

5. Amb els anys s'esborren molts dels records que tenim de la infantesa.. ( )

6. Tots aquells motius, que no eren pas els únics, em van fer decidir. ( )

7. Pretenia que li solucionéssim els seus problemes. ( )

8. Havíem d'anar de pressa, que era molt tard. ( )

2. Escriu dins els parèntesis una (S) si la frase de relatiu és substantiva, una (A), si és adjectiva, i una (E), si és explicativa.

1. Tot el que et dic és veritat. ( )

2. El territori, que és molt extens, té petroli. ( )

3. El territori que van ocupar és molt ric en minerals. ( )

4. El que van ocupar tenia molt petroli. ( )

5. El qui ho va fer no té gens de vergonya. ( )

6. Els nois que van suspendre al juny s'hauran d'examinar al setembre. ()

7. El clima d'aquell pa{s, que és molt variable, ha estat estudiat exhaustiva­ment. ( )

8. Cal reconèixer el mèrit dels que van engegar l'empresa. ( )

143

3. Substitueix la forma dc relatiu àtona "que" per la composta "el qual, la qual, els quals, les quals" quan es pugui (o sigui, en el cas que es tracti d'una frase de relati li explicativa). Si no es pot, deixa-ho en blanc.

1. El noi que can ta és YeÍ meu:

2. En Jar1me, que ja ha tornat d'excursió, està malalt:

3. Qui no hi vulgui participar que ho digui:

4. Els meus avis, que en pau descansin, eren andorrans:

5. Aquells nois que van arribar tard no van poder examinar- se:

6. Vam anar a veure en Jordi i la Teresa, que passen les vacances a Begur, i ens van convidar a dinar:

7. Les cincs que has portat no em serveixen:

8. Totfwm intentava d'esbrinar les causes d'aquell sui.cidi que havia ocorregut a }(l vila:

25.2 Funcions que exerceixen els pronoms relatius dins la frase de relatiu

Cal tenir molt en compte les diverses funcions que poden exercir els pronoms relatius dins les frases de relatiu, ja que podrem corregir d'aquesta manera moltes errades que fem usualment.

Quan el relatiu fa de subjecte o de complement directe no du preposició. En canvi, sí que en du quan fa la funció d'altres complements: indirecte, de nom, preposicional, circumstancial. En el cas de fer de circumstancial de temps pot anar amb preposició o sense.

Així, observem algunes de les funcions més corrents

subjecte : els qui volien participar-hi havien de fer una preinscripció, les per­sones que vulguin participar-hi s'han de preinscriure, et presento aquesta noia, que és de Lleida.

complement directe l'escultura que ha venut aquest escultor és de les més cares de la seva col.lecció, l'Ajuntament s'endeutà amb les darreres obres que va fer, li van posar una multa, que no va pagar.

complement indirecte la gent a qui I a Ja qual s'adreçaven tenia un nivell cultural mitjà, es tracta d'uns nois als quals I a qui no s'ha negat mai res, el Síndic de Greuges és un senyor a qui I al qual arriben moltes denúncies.

144

circumstancial de temps : justament el dia que tu arribaves, en Josep se n'anava, era una època que jen què I en la qual la borsa tenia molts alts

i baixos

circmnstaucial de lloc : al poble on I a on I en què I en el qual pa.'>sava l'estiu era molt bonic, la carretera per on I per la qual havia de passar

l'autocar era molt perillosa.

cornplcment de nom l'aigua del riu és contaminada: és un riu l'aigua del qual és contaminada, l'tínic interès d'aquest home és triomfar: es tracta d'un home, l'tinic interès del qual és triomfar.

complern~nt preposicional les coses a què I a les quals et refereixes són esgarrifoses; aquests són els temes dels quals / de què va parlar aqu,ell conferenciant; és impossible [er-lo desistir de fer aquelles coses en que I en les quals s'entossudeix.

Exercicis

4. D'acord amb la funció que exerceixen els relatius següents, escriu en els parèntesis (S), si fan de subjecte, (CD), de con1plement dire~te, (CI), d: comple­ment indirecte, (CN), de complement de nom, (CIR), de cucumstanctal, (CP), de complement preposicional.

1. L'home que ha vingut és un conegut del meu pare. ()

2. El boHgraf que t'han regalat és molt bo. ( )

3. El noi a qui has demanat l'hora és menorquí. ( )

4. Aquesta és l'empresa els treballadors de la qual van fer aquella vaga tan

llarga. ( )

5. Se'n va anar a Mèxic l'any que va començar la guerra. ( )

6. La noia de quí em parlaves ahir és amiga d'un cosí meu. ( )

7. Organitzant aquesta festa tindrem unes despeses a les quals tots haurem

de contríbuir. ()

8. El francès i l'anglès són les dues llengües en què mJhe exercitat més. ( )

9. Els que es van abstenir van ser una minoria. ()

10. Aquests són els nobles motius pels quals lluita aquella gent. ( )

145

26 PRONOMS RELATIUS-I

26.1 El pronom relatiu feble QUE

El pronom relatiu exerceix una funció substitutiva d'un mot que ha apareg11t anteriorment i, acompleix, alhora, una funció d'enllaç.

Així, les frases "el paper és de bona qualitat¡ en aquesta papereria tenen aquest tipus de pape!' es poden enllaçar arnO un pronom relatiu, que substitueix el mot "paper" : El paper que tenen en aquesta papereria és de bona qualitat.

La forma de relatiu que fa les funcions, dins la frase de relatiu-, de subjecte, complement directe o circumstancial de temps.

Es pronuncia, en català oriental, amb el so neutre i- no ha de dur mai accent. Les frases explicatives van entre comes i, sobretot quan l'antecedent cau

lluny, es pot substituir la forma que pel relatiu compost el qual, els quals, la qual, les quals.

Observem un exemple de cada funció ·

• Com a subjecte.

El riu és pintoresc. El riu passa per aquest poble : El riu que passa per aquest poble és pintoresc.

En aquest cas, es tracta d'una frase de relatiu especificativa que no admet el relatiu compost, a diferència de la fra'3e següent : Vam visitar aquell poble i les seves rodalies, el qual és molt pintoresc, i després vam seguir sense parar fins a casa.

• Com a complement directe.

Has fet un plànol de la casa? Ensenya~ me'l : Ensenya'm el plànol que has fet de la casa.

En aquest cas, també es tracta d'una frase de relatiu especificativa. Ob­servem que l'antecedent "plànol" és substituït a la segona frase pel pronom feble el (ensenya-me'l); en canvi, a la tercera frase és substituït pel relatiu que, el qual acompleix també una funció d'enllaç.

En canvi, és explicativa la frase següent : Recordo que, en el plànol de la casa d'estiueig de j\1allorca, que j el qual s'ha perdut, hi havia especificat el nom de l'empresa constructora.

• Corn a circumstancial de temps.

La desgràcia va passar justament aquell dia. Va ser el dia que te'n vas anar a París: La desgràcia va passar justament el dia que te'n vas anar a París.

146

En aquest tipus de frase no es pot canviar mai la forma de relatiu" que" per la composta. En canvi, sí que pot anar amb la preposició" en" seguida de la forma de relatiu tònica "què" o bé composta "en el qual, en la qual...". Així: La desgràcia va passar jtJstament aquell dia en què/ en el qual te'n

vas anar a París.

Exercicis

1. Enllaça mitjançant un pronom relatiu les dues frases de cada exercici i escriu dins els parèntesis (S) si el relatiu fa de subjecte, (CD) si fa de complement dí recte o bé (CT) si fa de circumstancial de temps.

Recorda que cal posar la frase de relatiu entre comes si és explicativa.

1. En Lluís va aprovar tot el curs. Havia estudiat força: ( )

2. En Jaume ens va ensenyar les fotografies. Havia tirat les fotografies al

Pirineu: ( )

3. L'bome és un polític. Aquest farà el pregó de les festes d'enguany: ()

4. Aquell dia l'Anna va tenir un accident. Va ser el dia que va ploure tant:

( )

5. El piano era una de les seves aficions. El tocava força bé: ( )

2. D'acord amb les normes, escriu en els punts suspensius la forma o les formes

de relatiu possibles.

1. El riu, ............ .. ... travessa la vall, té uns grans salts d'aigua.

2. Això va passar aquell dia ...... . .. ningú no era a casa.

3. lVf'ensenyà el dibuix,

4. Els alumnes .......... ..

5. El cotxe .............. .

vaig trobar molt bonic.

..... no estudiïn difícilment aprovaran.

has comprat gasta molta benzina.

6. En Pere, .............. és molt estudiós, va aprovar el curs.

7. Va arribar un moment ...................... . tothom volia deixar córrer el pro-

jec te.

8. Els plànols de Ja casa, ........................ tenim encarregats des de fa temps, no acaben d'arribar mai.

147

9. Aquella companyia de teatre tan cèlebre, ......... .. . ...... es va fer famosa interpretant les obres de Shakespeare, ha plegat.

10. V:'i ser durant aquella època ............. . es van produir les revoltes socials més importants.

26.2 Altres funcions del pronom relatiu

Quan el pronom relatiu exerceix una funció diferent de la de subjecte o comple­ment directe, a\c:-;hores du preposició (llevat del cas esmentat del circumstancial de temps, que pot anar sense).

Així, si el relatiu fa de complement indirecte la preposició serà a o per a;

si fa de complement de nom, serà de; si és preposicional, durà les preposicions de, en o a i, si és complement circumstancial, podrà dur diverses preposicions de, en, a, amb, contra, sense, per, etc.

Cal tenir molt en compte la forma d'aquest relatiu. Així:

• Preposició més qui, per a persones, o preposició més què, per a coses.

Així, podem trobar les formes a qui, a què, de qui, de què, an1b qui, amb què, per qui, per què, en qui, en què

Així, l'home a qui has preguntat l'hora és estranger.

• Preposició més article més qual o quals.

En aquest cas, totes les formes anteriors poden revestir també aquesta forma composta.

Així, l'home al qual has preguntat l'hora era estranger.

Podem trobar les formes en què o en el qual, en els quals, en la qual, en les quals, a qui o al qual, als quals, a la qual, a les quals, etc.

En canvi, després de preposició forta o d'infinitiu o gerundi, sempre caldrà utilitzar la forma composta.

Així, U u tema sobre el qual vull parlar; unes idees en contra de les quals vull argumentar; uns problemes enfront dels quals convé mantenir-se fort; era al teatre, en sortir del qual vaig trobar en Pau; es produí un gran incendi, fugint del qual hi va haver molts ferits; etc.

Comentari Observem que el circumstancial de lloc pot revestir tres formes : on I a on,

en què i en el qual, en la qual, en els quals, en les quals. D'altra banda, convé tenir present que col.loquialment solem fer tres tipus

d'errades en les frases de relatiu :

148

• L'anomenat "relatiu col.loquial", que consisteix a utilitzar la forma "que" com a simple conjunció d'enllaç i, com a substitut, un pronom feble o d'altre tipus.

Així, diem "he conegut la noia que li van robar la bossa", on "que" no fa de subjecte ("els lladres") ni de complement directe ("la bossa"), sinó d'enllaç. La funció substitutiva del mot "la noia", en funció de complement indirecte ("robar a la noia"), és exercida pel pronom feble "li".

El pronom relatiu adient seria, en aquest cas, a qui o a la qual.

Així : He conegut la noia a qui I a /a qu<tl van robar la bo~Sét.

• Una altra errada és el pleonasme : la repetició del substitut mitjançant dos pronoms, en lloc d'un de sol (normalment, un de feble i un de relatiu).

Així, no és correcte dir "és una pel.lícula que l'he vista molts cops", o bé "he conegut la noia a qui li van robar la bossa". En aquestes frases, hi sobra "la" (de" l'he vista") i" li". Haurien de dir, doncs : És una pel.Hcula que he vist molts cops i He conegut la noia a qui van robar la bossa.

• Un tercer tipus d'errada consisteix a utilitzar una forma híbrida de relatiu (mig simple i mig composta).

Així, dir "els amics amb els que surt són molt simpàtics" 1 en lloc de els amics amb els quals I amb qui surt.

Exercicis

3. Canvia la forma de relatiu col.loquial que hi ha entre cometes per la forma de relatiu adient i torna a escriure cada frase.

1. El noi "que li" ha tocat la loteria és amic meu:

2. És un bosc "que s'h?' troben molts bolets:

3. Es tracta d'una persona "que hi" penso sovint:

4. És un problema "que en" sentirem a parlar durant molt de temps:

5. Es tracta d'un projecte "que" tots "hi" haudem de contribuir:

4. D'acord amb les normes, escriu bé les formes incorrectes que hi ha entre cometes (formes híbrides) de totes les maneres possibles (usualment la forma simple tònica i la forma composta).

149

1. Són uns temes "dels què" hauríem de parlar a fons:

2. Van arribar a una situació "en la què" no es veia cap sortida possible:

3. No es coneixen encara les causes "per les què" es va ensorrar l'edifici:

4. El tip'!s de vida "a Ja què" s'ha acostumat no li ha de fer cap bé:

5. A vegades els premis toquen a persones "a les qui" no fa.n cap falta els diners:

5. Reescriu cada frase suprimint els pleonasmes, si n'hi ha, i utilitzant una forma correcta de pronom relatiu.

1. Aniré en aquell bosc "en el que s'hi" troben tants bolets:

2. Era una situació ''contra la quèn tothom "hi" lluitava:

3. Tenien uns privilegis "als que hi" }¡avien de renunciar:

4. Són uns fets "dels que" més val oblidar-se"' n":

5. És difícil de fer-lo desistir d'aquelles coses "en les què s'hi" ha entestat:

6. He parlat amb el poeta "que li" van donar el premi:

7. Et vaig veure en aquell poble "que hi" passes l'estiu:

8. Et porto els llibres "dels que te'n" parlava ahir:

9. Els materials "amb els que" està construït no són bons:

10. Aquests són els motius "pels què" no vol col.laborar:

6. Escriu en els punts suspensius les formes de relatiu possibles.

1. És un senyor ............................ .. se les dóna de savi.

2. Et deixo el llibre ... podràS solucionar el problema.

3. Més val que compris el cotxe ..................... . et recom.qno, gasta molt poca benzina.

4. És aquella la casa .. van passar tots aquells fets.

7. Enllaça les dues frases amb un pronom relatiu.

1. És un indret molt bonic del Pirineu. Encara s'hi troben isards:

2. Fa una nova feina. No s'hi ha acostumat encara:

3. Tots els interessats ho accepten. Els he demanat l'opinió:

4. Té una col.lecció de monedes. N'està orgullós:

5. He comprat uns pantalons. Em vénen una mica balders:

6. Han vingut els nois. Havien demanat l'entrevista:

7. Va perdre les claus. Li havia deixat les claus:

8. Necessito totes aquestes eines. Sense elles no puc fer res:

9. Al vespre vam anar al cine. Sortint-ne vam trobar en Pere:

10. És una barriada tranquil.la. Gairebé no hi passen cotxes:

150 151

27 PRONOMS RELATIUS-2

27.1 Frases de relatiu substantives

En aquests tipus de frases de relatiu podem distingir tres casos diferents :

• Sentit genèric de persona o cosa.

Trobem les formes, entre altres qui, el qui, els qui, aquell qui, aquells qui, referides a persones, i el que, allò que, això que, referides a coses.

Així : el qui ho vulgui fer, que ho digui; això que et dic/ el que et dic / aJJò que et deia és del tot cer t.

• Sentit concret de persona o cosa.

Es tracta d'una elisió de l'antecedent quan ja ha aparegut representat per un pronom relatiu anteriorment.

Les formes poden ser el que, els que, la que, les que i també amb preposició del que, de la que, dels que, de les que, al que, als que, a la que, a les que, etc.

Observem que en aquest cas no és utilitzat el relatiu compost. Compro­varem que la forma és correcta si podem intercalar entre l'article i el relatiu "que" la persona o cosa omesa.

Així la noia que ha vingut ara i la que va venir ahir són germanes, o sigui "la (noia) que va venir ahir"; també referit a coses: vam parlar dels problemes que hav{em tingut fins llavors i dels que tindríem a partir d'ara, o sigui" dels (problemes) que tindríem".

• Sentit genèric de lloc.

Trobem, entre altres, les formes següents : on, a on, allà on, allí on, arreu 011.

Així: d'allà on no n'hi ha no en raja.

Comentari

• Cal anar amb compte de no fer servir el castellanisme "lo que" en el sentit genèric de cosa. Així, cal dir el que passa és o allò que passa és, i no pas "lo que passa".

• Recordem que no sempre "lo que" correspon en català el que, a1xò que, alià que, sinó que quan es tracta de frases de relatiu explicatives en lloc de substantives, la correspondència és cosa que, la qual cosa, i això.

152

Així, quan l'antecedent és neutre, o sigui, que equival a tota una frase, aleshores aquell queda substituït per una d'aquestes darreres formes.

Observem els exemples : Finalment, ho vam poder arreglar tot, cosa que / la qual cosa ens va alegrar molt; o també : Finalment, ho vam poder arreglar tot 1 i això ens va alegrar molt.

• A vegades, quan l'antecedent no és neutre, però es vol fer un èmfasi espe­cial, se solen antepòsar mots genèrics del tipus fet que, suma que, afer que, temps que o la repetició del mateix antecedent.

Així : Les reformes de la casa van costar tres milions, suma que vam pagar a terminis; Aquella empresa va tenir uns problemes d'espionatge entre els mateixos membres directius, afer que va acabar als tribunals; A aquell home li quedava poc temps de vida, temps que volia aprofitar al màxim.

Exercicis

1. Completa les frases següents amb una forma de relatiu adient, acompanyada, si cal, de preposició.

1. .................. menja sopes se les pensa totes.

2. No obris pas a ningú : ......... arribi tard que no entri.

3. Explica 'm ................. . vulguis, però que sigui veritat.

4. M'agraden més les cadires d'aquesta botiga que ................. hem vist a l'altra.

5. Això no cridarà pas l'atenció a tothom, sinó tan sols ...... ........... hi estigui interessat.

6 .................. desitgin més informació, que passin un moment.

7. D'aquest assumpte, això és tot .................. te'n puc dir.

8. La pel.Hcula que vam anar a veure ahir i ................... hem vist avui són realment molt bones.

9. El conserge us indicarà ................. heu d'anar per informar-vos.

10. No sabia pas .................. es deia. Sempre parla ................. no sap.

153

2. D'acord amb el Comentari, escriu en els punts suspensius el relatiu neutre, acompanyat, si cal, de preposició.

1. Els lladres van intentar de robar en aquella botiga., van aconseguir gràcies a Ja intervenció dels veïns.

2. Li van robar tots els diners que havia tret del banc, produl una forta depressió.

no

li

3. No va aconseguir el seu propòsit, el va desanimar molt.

4. Es van trobar amb greus problemes de funcionament, ... ser objecte d'una llarga discussió.

S. Els negocis no li anaven com ell volia, plegar el negoci.

. ..... va

va decidir de

3. Escriu en els punts suspensius la forma de relatiu adequada, neutre o no, acompanyada, si cal, de preposició.

1. No m'ha explicat res havia passat a Ja seva empresa.

2. A la conversa, ens vam referir als problemes de funcionament que havíem tingut l'any passat i ... prevèiem que tindríem aquest any.

3. Van aconseguir desallotjar tota la zona, va fer cap ferit.

la bomba no

4 ..................... em dius, he de pensar que no t'interessa gens participar en aquest projecte, oi?

5. Van arribar a una situació límit, s'hi arribés des de feia temps.

. ja era previsible que

27.2 El relatiu en la funció de complement de nom

• Quan el complement d'un nom es pronominalitza per mitjà d'un pronom relatiu, aquest es col.loca després del nom i va precedit de la preposició de.

Així, a la frase" les aigües d'aquest· poble són termals'', el complement de nom" d'aquest poble" pot ser pronominalitzat per la forma de relatiu del qual: Hem visitat el poble, les aigües del qual (del poble) són termals.

Aquest tipus de relatiu té, en castellà, la forma" cuyo, cuya, cuyos, cuyas", que no ha de ser traduït en català per "qual, quals, quin, quins, quina, quines", sinó per la forma de relatiu explicada.

154

• El caràcter "possessiu'' que té el complement de nom pot donar lloc, també, a altres solucions menys literàries ·

- els posssessius seu, seva, seus, seves.

-el pronom feble de complement nominal en.

- el pronom relatiu que, en funció de subjecte, tot afegint a la fr<1..se el verb tenir.

Així, també podríem construir la frase anterior d'aquestes maneres: (1) Hem visitat el poble. Les seves aigües són termals; (2) Hem visitat aquell poble, característic per les seves aigües termfl.ls; (3) Ifcm visiLtt ;:¡_que]] poble. Les aigües termals en són famoses; (4) Hem visitat aquell poble, que té les aigües termals.

Comentari A vegades, la forma de relatiu" del qual, dels quals, de la qual, de les quals"

es pot col.locar immediatament darrere de l'antecedent : IIem visitat el poble, del qual les aigües són termals.

Es considera "relatiu col.loquial" utilitzar la forma" que" com a simple enllaç seguida d'un possessiu. Així: Hem visitat el poble "que les seves" aigtïes són termals, solució que cal canviar per qualsevol de les indicades.

~xercicis

4. A les frases següents, canvia la forma de relatiu literària de complement de nom per les altres solucions possibles: "que" més "tenir", o el possessiu "seu, seus, seva, seves", o bé escriure un punt i fer servir el pronom feble "en".

1. Va visitar la plaça els porxos de la qual són molt bonics.

- Va visitar la plaça ................... uns porxos molt bonics.

-Va visitar la plaça, característica pels .................... porxos tan bonics.

2. No m'estendré a descriure el temple, els mèrits del qual pode!! trobar en guies solvents.

- No m'estendré a descriure el temple, .................... uns mèrits que podreu trobar en guies solvents.

- No m'estendré a descriure el temple, admirat pels .................... mèrits, explicats en guies solvents.

3. Es tracta d'un poble de l'Empordà, el nom del qual ara no recordo.

- Es tracta d'un poble de l'Empordà .... . ... un nom que ara no recordo.

-Es tracta d'un poble de l'Empordà. Ara mateix no .......... . recordo el nom.

. 155

4. A la ciutat hí ha algunes cases, molts pisos de les quals són buits.

- A la ciutat hi ha algunes cases ....................... . molts pisos buits.

-A la ciutat hi ha algunes cases, amb molts dels . ............. pisos buits.

5. L'actual cursa. d'armaments, les conseqüències de Ja qual poden ser catastròfiques, sembla entrar en unes vies de solució.

-L'actual cursa d'armaments, ............... pot ............... unes conseqüències catastròfiques, sembla entrar en unes vies de solució.

- L'actual cursa d'armaments (pensem que .. conseqliències poden ser catastròfiques) sembla entrar en uues vies de solució.

5. D'acord amb el Comentari, canvia de lloc el relatiu. Així : Aquella persona, la nacionalitat de la qual no recordo .. : Aquella

persona, de la qual no recordo la nacionalitat ...

1. És una planta, de la qual les llavors són comestibles:

2. Han premiat una novel.la l'autor de la qual és molt jove:

3. Han iniciat una recerca, de la qual els resultats són molt esperats:

4. Processen l'inspector, les actuacions del qual estaven fora. de la llei:

5. Es tracta d'una. llarga història, el desenllaç de la qual és del tot inesperat:

6. Uneix les dues frases mitjançant el pronom relatiu literari de complement de nom.

Així : Han trobat el cos. El seu estat és deplorable Han trobat el cos, l'estat del qual és deplorable.

1. Ha -descobert un nou mètode. Els seus resultats són bons:

2. Ha comprat una camioneta.. La seva cabuda és molt gran:

3. Ha escrit dues novel.les. Els seus arguments són semblants:

4. Ha trobat unes monedes. El seu valor és incalculable:

5. Han començat les obres de l'anella olímpica. El seu cost és molt elevat:

156

7. Escriu en els punts suspensius la forma de relatiu adient, acompanyada, si cal, de preposició.

1. Les pomes que he comprat en aquest mercat i .............. . vaig comprar ahir en aquell altre no tenen res a veure.

2. Tothom ................... vulgui participar en els jocs, que s'apunti abans del dia dotze.

3. Havia d'haver demanat visita, ......................... que no va. fer.

4. Es va comprar un cotxe amb .... . .. havia estalviat.

5. Els presumptes culpables, la identitat ......................... no han revelat, estan en presó preventiva.

6. Va arribar tard al concert, vestíbul fins a la mitja part.

va haver d'esperar-se al

7. Han interceptat un carregament de droga, la qualitat. molt bona.

8. No acabava de dir tot ... .. ........... volia dir.

9. No parlarem ara ..... ............ .. fan la declaració de renda, sinó .............. .. no la fan.

és

10. El iot valia una fortuna, ja que anava equipat amb sofisticats aparells, fortuna. .................. ningú no podia pagar.

157

28 PRONOMS INTERROGATIUS

28.1 Mots interrogatius

Els mots interrogatius són els següents ;

• Els pronoms qui, referit a persones, i què, referit a coses.

Així Qui ha arribat? No sé pas qui ha arribat,, Què ha J!i-t.•:;sat? No sé pas què ha passat.

• Els pronoms adjectius quin, qums, quina, quines.

Així : Quin llapis vols? No sé quin llapis triar.

• Els mots adverbials on f a on, quan, quant, com.

Així : On /A on aniràs de vacances? No sé pas on aniré, encara; Quan faràs vacances? No sé quan les faré; Quant val aquest cotxe? No sé quant val el cotxe; Com aniràs a Roma? No sé com hi aniré.

• Cap mot interrogatiu. En tot cas, la conjunció que opcional, que funciona com si fos un signe d'interrogació.

Així: IIa vingut en Joan?, o bé Que ha vingut en Joan?

Comentari Observem que la frase interrogativa directa du un signe d'interrogació, que

es col.loca solament al final. En cas que la frase ocupi més d'una línia, també es col.loca al començament.

Així: Qui ha arribat?; ¿Qui de vosaltres voldrà participar com a voluntari en les tasques de repoblació forestal d'aquests boscos?

Observem també que a les frases interrogatives indirectes, com les que comen­cen amb "No sé", com No sé qui ha arribat, si no hi ha cap mot interrogatiu, aleshores es construeixen amb el mot si.

Així : No sé si ha vingut en Joan.

Exercicis

1. Completa les frases següents amb el mot interrogatiu apropiat.

1. ............. està plorant? -No sé pas . o el del veí de sota.

nen plora, si el del veí de sobre

2 .............. t'ha demanat, en Pere? -No recordo ara ............. m'ha demanat el martell o la clau anglesa.

158

li

j¡

I

3. No sé pas ............. hora és. - ............. saps .. .. l10ra és, Lluís?

4. anireu aquest vespre, al cinema o al teatre? -No sé encara farem. Potser no sortirem.

5. t'ha costat aquest jersei? -No recordo exactament ... m'ha costat. Crec que bastant.

6. . ......... començareu les obres de reforma del pis? -Doncs, en aquests mamen ts, no sé .... . les farem.

7 .............. us ho fareu per solucionar aquest problema? -Encara no hi hem pensat. No sé pas ............. ens ho farem.

28.2 Mots interrogatius amb preposició

• Els mots interrogatius poden anar acompanyats tots ells de preposició.

Cal tenir en compte que la preposició, simple o composta, que els acom­panya no s'ajunta en cap cas al mot interrogatiu i manté sempre la seva forma.

Així: Cap a quina illa us dirigiu?; Des de quan sents aquestes molèsties?; Fins a quin dia tinc temps?; De qui em parles?; No sé de què es tracta; No sé per què ho fa; No sé per a què es fa servir aquest aparell.

• Quan· al pronom interrogatiu què accentuat (a diferència de la conjunció que, àtona) se li ajunta la preposició per o per a no s'ha de confondre amb la conjunció amb valor causal o final "perquè".

Així: Per què ho fas, això?, o bé en la interrogativa indirecta: No sé per què ho fa, això.

En aquest cas, demanem per la causa. Si demanem per la finalitat o destinació, aleshores farem servir la preposició composta per a.

Així : Per a què es fa servir aquest instrument?, o bé No sé per a què es fa servir aquest instrument.

En canvi, si en lloc de tractar-se d'una frase interrogativa, es tracta d'una frase final o causal, aleshores no hi ha diferència entre "per què" ni "per a què", sinó que sempre s'escriu perquè, junt.

Així : Això ho fa perquè vol, Ho fa així perquè s'enfadin.

Cal dir, també, que la preposició "per a" no s'ha de fer servir davant els mots interrogatius adverbials, sinó únicament la forma "per". O sigui per on, per quant, per quan.

.159

Coment ad La forma "per què" també pot ser la preposició "per" seguida del pronom

"què" relatiu, en lloc d'interrogatiu. També en aquest cas s'escriu separat. Equival a les formes del relatiu compost "pel qual, pels quals, per la qual, per les quals".

Exercicis

2. Escriu en els punts suspensius el mot interrogatiu, acompanyat, si cal, de la preposició que hi escaigui.

1. aniràs a Paris? -Hi aniré amb la Maria.

2. et bases per fer aquesta afirmació? -Em baso justament en aquests fets provats.

3. color vol que li pinti el cotxe. -No sé pas

4.

5.

6.

7.

color podria quedar més bé.

veniu ara? -Venim del cinema i ara volem anar a sopar; restaurant ens aconselles d'anar?

heu previst d'acabar les obres? -Pel juliol.

et vens el cotxe? -Per la meitat del que em va costar.

teniu aquest pis? -Des de fa deu anys.

8 ....................... vol deixar d'estudiar, en Pau? -Francament, no sé ............. .. vol deixar d'estudiar.

9 ....................... et serviran aquestes eines? -Per arreglar la calefacció' de la casa.

10. No entenc ...................... ha actuat tan irreflexivament.

3. D'acord amb les normes explicades sobre les grafies "per què", "per a què" i "perquè", escriu en els punts suspensius la forma corresponent.

1. Em pregunto ................. no s'han posat d'acord encara. Jo diria que deu ser .................. ningú no vol cedir.

2. ........ .... ...... et serveix aquest liquid? - Doncs em serveix .................. el cotxe no em gasti tan ta benzina.

3. Aquest és el motiu .................. han perdut el partit.

4. El noi farà una estada llarga a Londres .................. pugui practicar bé l'anglès.

160

5. creus que no hi estarà d'acord? -Doncs partidari de prendre aquest tipus de mesures.

6. Em sembla que ho van fer d'aquesta manera ... pogués trobar de gust.

ell no és

tothom s'hi

4. D'acord amb el Comentari, canvia la forma composta del pronom per la forma simple tònica per què, ja sigui un interrogatiu o un relatiu, i reescriu cada frase.

1. Aquestes són les raons per les quals va fracassar el projecte:

2. No conec els motius pels quals no va voler intervenir:

3. No entenc la causa per la qual va fallar l'invent:

4. Aquests són els objectius pels quals va donar la vida tanta gent:

161

29 MORFOLOGIA VERBAL

29.1 Formes d'infinitiu i gerundi de la segona conjugació

Alguns verbs de la segona conjugació tenen unes formes col.loquials d'infinitiu i gerundi no admeses per la normativa. Es tracta de les terminacions "guer" d'infinitiu i "guent" de gerundi.

Convé recordar, doncs, que cap forma acabada en "guer" o en "guent" no és correcta, sinó que han d'acabar en er i ent, respectivament.

Els verbs afectats són els següents : voler/ volent, saber /sabent, poder/ podent, valer (o valdre)/ valent, caldre/ calent, cabre/ cabent.

Per tant, aquestes són les formes que hem d'escriure en lloc de les formes col.loquials ''sapiguer, sebre, poguer, poguent, capiguent", etc.

Exercicis

1. Canvia el perfet simple pel perifràstic a les frases següents. Exemple : "Anàrem a veure'l" : vam anar

1. No volgué fer-ho :

2. No pogueres convèncer-lo :

3. No calgué renunciar-hi :

4. No en saberen res més :

5. No hi caberen pas tots a la sala :

6. No valgué gaire la pena :

2. Escriu en els punts suspensius la forma de gerundi corresponent al verb entre cometes.

1. No ho ~'sabia" ningú. Tot i no .................... -ho, tothom ho sospitava.

2. "Valia" molt el cotxe. Tot i ................... . tant, el van comprar.

3. "Podien" fer-ho. Tot i ................... -ho fer, no volien actuar.

4. "Calien" molts recursos. Pensaven que ... tants recursos no podrien realitzar el projecte.

5. No hi "cabia" tanta gent. Tot i no .................... -hi, la gent volia entrar-hi.

6. Ell nO ho "volia" fer de cap manera. ho demanava.

162

Tot i no ........... ......... -ho, tothom li

li I I '

I· ' '

29.2 Formes d'infinitiu de la tercera conjugació

Els verbs tenir i venir, i els seus compostos, tenen una forma secundària acabada en -dre i la forma preferible i literària acabada en -ir.

Així : tenir, retenir, contenir, detenir, obtenir i venir, esdevenir, convenir, revenir, devenir.

Exercicis

3. Canvia el perfet simple pel perifràstic a les frases següents. Exemple : "Esmorzares tard" : vas esmorzar

1. No tinguérem temps :

2. Vingueren massa tard :

3. Tingué molt bona sort :

4. Convingueren que no en parlarien més :

5. El detingué la policia :

6. L'entretingueres massa:

7. La solució no con vingué a ningú :

8. El retingueren dues hores :

9. Amb prdu feines si contingué la ràbia :

10. Aquell pintor esdevingué famós :

29.3 Formes de participi

Convé recordar les formes de participi dels verbs següents :

• Dels verbs "vendre~', "cabre" i "saber", els participis són venut, cabut, sabut i no pas "vengut, capigut, sapigut".

• Dels següents verbs, els participis correctes són :

"romandre" : romàs; "empènyer" : empès; n imprimir" : 1m près; "estrènyer" : estret; "pertànyer" : pertanyut o bé pertangut;

• A mes de la forma general de participi acabada en -ert ("oferir": ofert), també són correctes les formes en -it següents :

"oferit, complit, omplit, suplit, establit".

163

• En el cas dels verbs" desprendre" i "despendre", en el significat de "deixar anar" i de "gastar", respectivament, la lletra "r", que no sona en l'infinitiu dc "desprendre", sona, en canvi, en el participi.

Els participis són desprès i despès.

La forma despesa, que substitueix el castellanisme "gasto", prové precisa­ment del participi de "despendre".

Així: S'ha desprès el plàstic de coberta; l'empresa ha despès molts diners en Ja promoció del nou producte.

• Finalment, el verb "ésser" o "ser" té com a forma de participi preferible estat.

Comentari El participi del verb "coure" és diferent segons .QUe signlfi.qui-"cuinar" o bé

"picar". En el primer cas, la forma és cuit, mentre que en el segon, cogut. Aix.í : El menjar ja és cuit, però Aquest menjar m'ha cogut molt a la gola,

amb tantes espècies.

Exercicis

4. Canvia la forma entre cometes per una de participi que no sigui col.loquial i escriu-la en els punts suspensius corresponents.

Exemple "Vine" avui : Ha vingut avui.

1. Això no "és" res. No ha res més que un esglai.

2. Em "venc" el cotxe. No sé si me n "'oferiran" gaires diners. -Doncs, jo ja me 1 'he . i me n'han força diners.

3. Ja es "cou" la carn. Amb el pebre que hi he posat, em sembla que us "courà" força. -Una vegada estigui ...... la carn i la tastem, ja et direm si ens ha . o no.

4 . .Va hí "cabrem" pas tots al meu cotxe. En el teu, que és més gran, hi hem . ...... molt justos .

.5. Aquest rellotge "pertany" al pare. Anteriorment, havia l'avi.

6. Ell roman impassible. Davant de situacions semblants, sempre ha ........ . impassible.

a

7. No és el primer cop que /"'empenyen" a fer-ho. Altres vegades ja l'han a fer-ho.

8. Han trigat molt a "imprimir" el cartell, però finalment ja l'han . .

164

9. Des de quan ho "saps"? -Doncs, mira, ho he .................... aquest matí mateix.

10. "Despèn" massa diners. Sempre n'ha ........ . . molts.

5. Escriu en els punts suspensius la forma verbal d'infinitiu, gerundi o participi corresponent a la forma que hi ha entre cometes.

1. "Volia" arreglar el fre Í va espatllar l'embragatge. A vegades, ................... . arreglar una cosa, sen 'espatlla una altra.

2. Ja "sabies" que no venia en Lluís. -Sí, ho he ................... aquest mat{ mateix.

3. El "retingueren" tres hores a la frontera. De fet, ei van ...... ............. sense raó.

4. Alguna cosa ]"'empeny" a actuar aixÍ. De fet, sempre s'hi ha sentit

5. Caldrà que ens "estrenyem" bé el cinturó. -Doncs, jo ja fa temps que el duc ................... .

6. Normalment "tenia" molta sort, però aquesta vegada no en va gaue.

7. En Pere es nven" el pis d'Aribau. El de Balmes ja l'ha .................... a molt bon preu.

8. Diu que li "ofereixen" un bon lloc de treball. De fet, aquest mat{ mateix li han .................. .

9. No ''podia'' solucionar-ho de cap manera. No .................... solucionar-ho, ho va deixar córrer.

10. Quan "imprimiran" la nova guia juvenil? -Doncs, ja l'han aquesta setmana .

165

30.1

30 FORMES VERBALS INCOATIVES

Formes verbals pures incoatives de la tercera con­jugació

• La majoria dels verbs de la tercera conjugació, o sigui dels infinitius aca­bats en "-ir", afegeixen al radical l'increment eix en les formes del singular i de la tercera persona del plural dels presents d'indicatiu, subjuntiu i im-peratiu.

Aquestes formes s'anomenen incoatives.

Així, del verb "discutir", en surten les formes de present incoatives : discuteixo, discuteixes, discuteix, discuteixen, però discutim discutiu, al present d'indicatiu; discuteixi, discuteixis, discuteixi, discuteixin, però dis­cutim , discutiu, al present de ~ubjuntiu; discuteix, discuteixi, discuteixin, però discutim, discutiu, al present d'imperatiu.

• Alguns pocs verbs, però, no afegeixen l'increment "eix". Per tant, no són incoatius sinó purs.

Així, els verbs sentir, escopir, obrir, omplir, entre d'altres.

Per exemple :jo sento, ell escup, que obri, omple.

Pertanyen a la forma pura els següents verbs : escollir, bullir, consentir, pressentir, ressentir-se.

Així : jo consento, ell pressent, no crec que se'n ressenti, escull el que vulguis, Folla ja bull.

Per tant, no són bones les formes col.loquials "consenteixo, pressenteix, es ressenteixi, escolleix, bulleix".

Comentari Els compostos del verb sentir es conjuguen purs, o sigm sense l'increment

"eix", excepte els verbs assentir i dissentir (que signifiquen "estar d'acord" o "no estar d'acord", respectivament).

Així: Jo dissenteixo d'aquesta afirmació i Tothom assenteix amb el cap. Són igualment bones les formes antigues d'increment "sc J sq", encara vives

al Fais Valencià i a les Illes (com ara "jo servesc").

166

l' I

I i

Exercicis

1. Escriu en els punts suspensius les formes corresponents dels verbs "pressentir, ressentir-~, bullir, consentir, escollir''.

1. Jo crec, o millor dit, .................... que les coses no aniran bé.

2. D'aquella topada al genoll, encara se'n

3. Posa l'olla d'aigua al foc i espera que ............... ..

4. El pare no .................... que el seu fill bi participi.

5. No sé pas què triar. -Doncs, ara mateix jo .................... per tu.

2. D'acord amb les normes i el Comentari, escriu la forma adequada dels cinc compostos següents del verb "sentir".

1. És un nen cansen ti t. Tot li ho ....................... .

2. Jo ......................... totalment d'aquest plantejament.

3. No fumis tant, que la salut se'n ........................ .

4. Ha aportat una bona solució : tothom hi ........................ .

5. Tothom ......................... que la cosa acabarà malament.

30.2 Falsos verbs incoatius

• Els verbs parèixer i conèixer, i els seus compostos (aparèixer, comparèixer, desaparèixer, reconèixer, desconèixer), tenen la forma "eix" com a radical i no com a increment.

Tot i així, la primera persona del present d'indicatiu és ec en lloc de "eixo".

Així : aparec, i no "apareixo"; reconec, i no "reconeixo". I les altres fOrmes, tant de singular com de plural, duen "eix" : apareixes, apareix, apareixem, apareixeu, apareixen i reconeixes, reconeix, reconeixem, re­coneixeu, reconeixen.

Les formes de subjuntiu, en canvi, han de conjugar-se amb la forma velar "gue", sense "xeix".

Així: desaparegui, coneguis, apareguin, etc., en lloc" desapareixi, ca neixis, apareixin".

167

• El verb contradir, en canvi, no té cap forma en "eix" correcta. Cal conjugar-lo corn el verb "dir".

Així jo em contradic, tu et contradius, ell es contradiu, ells es con­tradiuen, o bé que jo cm contradigui, que tu et contradiguis, que ell es contradigui, que ells es contradiguin, en lloc de ''jo cm contradeixo, ell es contradeix, que ell es contradeixi" ...

Exercicis

3. Esctiu en els punts suspensius la forma correcta dels verbs esmentats a les normes.

1. El que diu ara es .............. amb el que deia abans.

2. Ha estat un error teu. -Sí, sÍ, ja ho ...

3. i\fe'n vaig uns quants dies. Així, vista.

un temps de la vostra

4. Ja canviaràs d'opinió quan el ..... ................. . millor.

5. Ha aconseguit que el seu interlocutor es .....

6. Aquest noi, el ......................... molt bé i sé que és incapaç de fer això.

7. Espero que les claus es trobin aviat. És a dir, que .... aviat.

8. Francament, jo............ . ........ l'origen d'aquest fenomen.

9. Demà tinc una citació : ................ davant els tribunals.

10. Em sap greu que en Lluís no ......................... la part de culpa que té.

30.3 Formes verbals incorrectes acabades en -IR

Els verbs acabats en cloure, metre, cebre, rompre, i compostos, a vegades prenen una forma col.loquial d'infinitiu en "-ir" i es conjuguen com si fossin incoatius de la tercera conjugació.

Així, en lloc de "induir, emitir, concebir, interrompir", les formes bones són de la segona _conjugació, o sigui, acabades en re : incloure, emetre, concebre, interrompre.

Així doncs, cal conjugar-los com els verbs "coure, permetre, rebre, rompre" i tenir en compte, per tant, la forma correcta dels temps següents :

• Els gerundis acaben en ent i els participis en òs, ès o bé ut.

Així : incloent, inclòs; emetent, emès; percebent, percebut; interrompent, interromput.

168

I¡

li l' l' j

• Les formes de present d'indicatiu, subjuntiu i imperatiu han d'anar, doncs, sense I 'increment" eix".

Així : incloc, que inclogui; emeto, que emeti; percebo, que percebi; inter­rompo, que interrompi.

• El futur i condicional afegirà la terminació directament a la forma d'infinitiu, sense vocal de suport.

Així : concebrà, concebria; emetré, emetries; cometràs, cometríem; inter­romprà., interrompríeu, i no pas "emeteria, interromperia", etc.

Comentari El verb compondre s'ha de conjugar com "respondre" i no com "posar". Així : componen el grup tantes persones; el componien tantes; és un grup

compost per tants músics; i no pas "composen, composaven, composat".

Exercicis

4. Omple els buits amb la forma que hi correspongui del verb" cloure" o d'algun dels seus compostos ("incloure, excloure, descloure").

1. El cotxe val un milió, vostès també hi ........... ..

....... -hi els impostos. -En aquest preu, Ja matriculació del vehicle?

2. Treballo amb totes les hipòtesis : no n' cap d'entrada. Vos-altres, n'.. alguna?

3. Ha costat molt d'esforç . aquest enigma.

4. Per sort, tu has quedat si el l~ribunal ................... .

a la llista dels seleccionats . . 4. veure també el teu amic, a les llistes que sortiran

demà.

5. Et demano que ]' .................... a la llista dels que aniran amb autocar i que 1"'. ................... de la llista dels que aniran amb tren.

5. Escriu una forma verbal sinònima de ·la que "hi ha entre cometes, entre els compostos de "metre".

1. Volen "iniciar l'emissió" pel desembre:

2. Si continues "fent" tants errors, no te'n sortiràs:

3. Crec que no "reconeixerà" mai els errors:

4. La ràdio X "fa l'emissió" en freqüència modulada:

5. Ja sabia que no els ho "deixarien fer":

169

6. L'empresa "ha reincorporat" el treballador acomiadat:

7. Són uns missatges "enviats" des d'alta mar:

8. "Faràs la promesa" de complir les lleis:

6. Tenint en compte que els verbs compostos de "cebre'' es conjuguen com "rebre'', escriu en els punts suspensius la forma adequada dels verbs ''decebre, concebre, percebre''.

1. L¡¡_ pel.J[cu]a ha els espectadors.

2. Jo no ................ . com han pogut arribar a fer-ho.

3. D'aquí una estona, tu ..................... . un so estrany. No t'espantis.

4. Escolta : no . tinuem ....... .

5. T'aconsello que no llegida et ............. .

....... un ambient tens en aquesta reunió? Si con­. .. -lo, més valdrà que ens en anem.

vagis a veure aquesta obra de la posta en escena.

teatre, ja que si l'has

7. Escriu en els punts suspensius la forma adequada dels verbs "interrompre, corrompre, irrompre".

1. L'has ......................... just en el moment que ho anava a dir.

2. Una sèrie de gent armada va .... dins la sala.

3. Aquesta mena de serials està . el gust de la gen t.

4. Si us plau, no m' mentre estic parlant.

5. Si no ho fiques a la nevera, això es ......................... de seguida.

8. Escriu les formes corresponents del verb "compondre" o d'algun del seus compostos.

1. És un grup .. ...... per deu músics. Estan ... ....... ... .. . .... .. . . . un nou tema musical.

2. Era una expedició molt ben preparada. La ......................... vint persones.

3. Aquest menjar, fora de la nevera, s'ha ........................ .

4. Aquest producte es

5. En Pau diu que ... rals del seu poble.

.................... en deu e Iemen ts.

un poema per presentar-lo als Jocs Fio-

170

¡; ·' I

. ' ., !I

I

¡ I ¡ i i

31 FORMES VELARS D'ALGUNS VERBS

31.1 Correspondència entre les formes velars

A vegades dubtem de la forma velar o no d'alguns verbs, com ara ''coneixés" o "conegués", "cabés" o "capigués", etc.

Cal tenir en compte, en aquests casos, que la presència d'una terminació velar a la primera persona del present d'indicatiu ens indica que les formes dubtoses també han de ser velars, o sigui, que han de tenir la grafia e, quo gu.

Així, ''jo conec, ens indica que la forma del pretèrit perfet simple és velar ell conegué= va conèixer, com també ho són les formes del subjuntiu : que

conegui, que conegués . En canvi, jo hi cabo, ens indica que les altres formes no són velars ell hi

cabé (::=;hi va cabre). Per tant, no són bones les formes "que coneixi" o" que hi capigués".

Vegem els exemples següents :

present imperfet de subjuntiu sec segués trec tragués estic estigués bec begués VlSC visqués conec conegués aparec aparegués contradic contradigués veig veiés cabo cabés sé sabés dono donés

171

pretèrit perfet simple (2a persona) segueres tragueres estigueres begueres VIsqueres conegueres aparegueres contradigueres ve1eres caberes saberes donares

Exercicis

1. Canvia les formes del perfet perifràstic pel simple. Exemple · "Va voler fer-ho" volgué

l. IIi .,,.a5 estar estona :

2. No ho vam saber fins ahir :

3. Hi van cabre tots :

4. Va viure a Londres:

5. No s'hi van moure:

6. Ell va beure força cervesa :

7. Va contreure una malaltia:

8. No els van veure en tot el dia :

9. Es van conèixer a Moscou :

10. S'hi van asseure una bona estona :

lL Va desaparèixer sense deixar rastre:

12. Es van distreure força :

2. Escriu la forma d'imperfet de subjuntiu correcta que correspongui al verb que hi ha entre parèntesis.

1. (seure) : Us han dit que ............. ................ aquí mateix.

2. (viure) Li va desitjar que .............................. molts anys.

3. (saber) : Si almenys nosaltres .............................. per on començar!

4. (comparèixer) Van ordenar que tots ells .............................. davant del jutge.

5. (cabre) · Si tu hi .............................. , al cotxe, ja t'hi duríem.

6. (donar): Si el nen no .............................. tant la llauna vindríem a veure-us.

172

~ .[

i

I

¡ ~ I i

31.2 Casos especials.

• Fan excepció a la norma establerta, els verbs ser í córrer, i els seus com­postm: (recórrer, incórrer, transcórrer).

Així, malgrat la forma "jo sóc", l'imperfet de subjuntiu és fos, i no pas "sigués", i el pretèrit perfet simple és tu fores = vas ser, i no pas "tu siguer·~s".

En canvi, passa al revés amb el verb córrer, i compostos, ja que, mal­grat la forma "jo corro, jo incorro, jo recorro';, l'imperfet de subjuntiu fa corregués i el pretèrit perfet simple tu corregueres = vas córrer.

• Els verbs merèixer, créixer, néixer, escriure admeten totes dues formes.

Així, malgrat les formes mereixo, creixo, neixo, escric, l'imperfet de sub­juntiu pot ser mereixés o meresqués, creixés o cresqués, naixés o nasqués, escrigués o escrivls.

Igualment el pretèrit perfet simple : creixeres o cresqueres = vas créixer, escrivües o escrigueres = vas escriure.

o Remarquem, també, que les formes del present de subjuntiu dels verbs donar i fer han de ser que doni, que faci, i no pa.s "dongui" i "fagi".

Exercicis

3. Canvia les formes del perfet perifràstic pel simple. Exemple : "Vas venir ahir" : Vingueres

1. Va ser una gran festa :

2. Va incórrer en falta:

3. Mentre ell va ser aquino va trucar ningú :

4. Ell va recórrer la sentència davant el Tribunal Superior de Catalunya:

5. Tots els participants a la cursa van córrer a un ritme excel.lent :

4. Escriu la forma d'imperfet-de-subjuntiu corresponent al verb que hl ha entre parèntesis. Si són admeses dues formes, escriu-les totes dues.

Aixi, per exemple : (saber) no volien que ho sabéssim.

1. (recórrer) : Ens van recomanar que ................. .............. .. Ja part antiga de la ciutat.

2. (ser) : Si ells ..... més prudents no patiriem tant.

3. (inscriure) : Convenia que ................ / ............................. el nen al registre com més aviat millor.

173

4. (créixer) : Calia que el noi ............................ j ...... .. .... .. ....... .... . ... en un ambient saludable.

5. (néixer): Havies d'haver regat més el camp abans que ... les llavors.

5. Escriu les formes de perfet simple corresponents a les formes perifràstiques de les frases següents. Si són admeses dues formes, escriu-les totes dues.

Així : Van donar una carta : donaren

1. Van créixer plegats :

2. Li va escriure una carta :

3. Va néixer l'any 1960:

4. Realment et vas merèixer el premi :

6. Escriu les formes correctes de subjuntiu dels verbs-

1. No li has de donar ara. Més val que li ........................ demà.

2. Trigarà a refer-se de la malaltia. Esperem que es aviat.

3. No conec pas aquest tema. Deixeu-me parlar d'un tema que jo ...................... .. bé.

4. El llibre no apareix per enlloc. Espero que ........................ aviat; si no, no podré preparar l'examen.

5. Si ho vol fer, que ho ............ ..

174

i

I ' í "

' lL

32 EL MANDAT

32.1 El manament, mandat o ordre

Cal tenir en compte que,a l'hora de donar una ordre o un mandat general, en català s'acostuma a utilitzar la segona persona del plural, i no pas l'infinitiu.

Així, al rètol ca.<::tellà "No fumar" es correspon en català a No fumeu. D'altra banda, cal tenir present que si l'ordre és negativa el mode verbal és

subjuntiu. En canvi, si l'ordre és positiva, el mode és l'imperatiu. Així : No mogueu Ja taula, Moveu la taula! Observem que aquest fet dóna lloc a dubtes sobre la utilització o no de la

forma velar d'alguns verbs. Així: "enceneu" o "encengueu"?, "no beveu" o "no begueu"?

• Si l'ordre és negativa, cal utilitzar la forma del subjuntiu, que serà velar, o sigui amb "gu", si la primera persona del present d'indicatiu du "e" (excepte el verb "córrer", i compostos).

Així : No aparegueu més per aquí; no desconegueu aquest codi; no com­paregueu sense els papers; no mogueu la taula; no begueu més vi, ja que les formes de present d'indicatiu assenyalen que són velars les del subjuntiu (aparec, desconec, comparec, moc, bec).

• Si l'ordre és positiva cal utilitzar l'imperatiu.

En aquest cas, es dubta sovint de la segona persona del plural en el sentit de si du "gu" o no.

La norma estableix que la segona persona del singular és igual, de forma, a la segona del plural, i que la tercera del singular és igual a les altres formes del plural.

Com que l'imperatiu singular no presenta dubtes, és una bona guia per fer correctament el plural.

Així, a una "u" de la segona persona del singular correspon una "v" de la segona del plural: mou (tu)- moveu (vosaltres). En canvi, la tercera del singular guiarà les altres del plural: mogui (vostè)- moguem (nosaltres), moguin (vostès).

Per tant, el singular d'una ordre ens indicarà la forma del plural d'aquesta, tant si és positiva com negativa.

Així : No encenguis foc : no encengueu foc; encén [oc : enceneu foc.

175

Exercicis

1. Escriviu en singular les frases plurals i a la inversa. Exemple : Agafa això! : agafeu això, o bé No ho tragueu d'aqul! no ho

treguis d'aquí!.

1. Exclou en JoaJJ de la llista de participants!:

2. Us demano que no aparegueu més per aquí!:

3. Preinscriviu el vostre fill a l'escola-bressol avui mateix!:

4. No us distragueu mentre us explict;> com s'hi va:

5. Virw a veure'ns més sovint!:

6. No desapareguis per gaire temps!:

7. Ven-te la moto, que no et funciona!:

8. No et venguís la casa ara, que no és el moment:

9. Seu un moment, que t'ho explicaré:

10. No t'asseguis aquí, que és brut:

2. Tenint en compte com és la forma del singular, completa els buits amb les lletres adients o bé deixa'ls en blanc.

Exemple: Compare.(lX).eu, vosaltres, aquí ales dotze; nohi-compare.(GU).eu, vosaltres, fins a les dotze, ja que el singular és, en el primer cas, "compareiX, tu" , sense "gu", i en el segon cas, "no hi compareGUis, tu", amb "gu".

1. Encen .... eu el foc quan us ho digui. No l'encen .... eu abans que us ho digui.

2. Si us plau, inclo .... eu-lo a la Ilista "A". No l'inclo .... eu pas a Ja llista "B,.

3. Ara és un bon moment per vendre. Ven .... em-nos el pis immediatament!

4. No és el moment de vendre's el cotxe encara. No us el ven .... eu!

5. Feu el que us dic : escrí . .. iu al conseller directament! No escri .... eu al delegat de la Conselleria.

176

í ¡ í' ¡: ,, ' ' ,. L ~ I :¡

li ¡ ¡¡ ' ) ¡

6. Tra ... eu-vos l'abric, que fa molta calor aquí. Però no us tra . .. eu les sabates mullades fins que us porti el recanvi.

7. ]\{o ... eu-vos de pressa, que es fa tard.

8. No us mo .. . eu d'aqu/ fins que torni.

9. Distra ... eu vos una estona amb aquest joc mentre preparo l'aperitiu.

10. No dístra. .. . eu el conductor mentre condueix.

32.2 Casos especials

Els verbs tenir i veure, així com els seus compostos, admeten dues form~s de segona persona de l'imperàtiu, tant en sihgu_lar com en pluraL

Així, el verb veure té la segona del plural de l'imperatiu veieu o vegeu, que es corresponen amb dues formes del singular: ves i veges.

El verb tenir, i compostos, presenta les formes de la segona persona del plural de l'imperatiu : teniu o tingueu, que es corresponen amb les del singular.té, ten o tingues. De fet, l'ús determina la forma més habitual del singular: tingues present això que et dic, o té, agafa això que et dono, o bé mantén-te ferm davant d'aquestes circumstàncies adverses.

Exercicis

3. Escriu en els punts suspensius la forma o les formes possibles d'imperatiu del verb que hi ha entre parèntesis.

1. (tenir) .................... / ................... en compte això que us dic.

2. (veure) Veníu i. I .................... el quadre.

3. (contellir) .................... I .................... les Ilàgrimes, que encara no us he explica.t la part més dramàtica.

4. (preveure) d'excursió.

n n I •••• les coses que us heu d'endur

5. (mantenír) .................... I .................... ferm el vostre ànim mentre us explico el que heu de fer.

4. Completa els buits amb les lletres corresponents.

1. Ve .... eu aquesta catedral i cone . .. eu-ne els detalls.

2. No el distra ... eu, que està estudiant.

177

3. Sobretot, no tra .... eu els llibres del prestatge sense demanar permfs a la bibliotecària.

4. Cal que vosaltres recone . .. eu que us heu equivocat.

5. Cal que be .... em aquest vi amb una gra,n cura, ja que es tracta d'una reserva especial.

6. No us mo .... eu djaquí, que torno de seguida.

7. No encen .... eu els ànims abans d?hora.

8. Esti .... eu atents al que diran ara.

9. No us asse .... eu sobre la gespa, que encara és molt tendra.

10. No tra .... eu les coses de l'armari fins que hàgim desembarassat la taula.

178

f' j i ¡

1 I 1 I ~I ; I

\:

33 VERBS SER I ESTAR

33.1 L'expressió de lloc

• En l'expressió del lloc on es troba una persona o cosa, la llengua catalana difereix del castellà quan es tracta d'expressar una mera localització.

En aquest cas, cal usar el verb ser o bé, a vegades, el verb haver-hi.

Així, En Joan és a Girona; el gos és a la terrassa; el llibre és al prestatge; Que hi ha en Joan? -No, no hi és; En aquell llibre hi havia un recull complet de plantes medicinals.

• En canvi, quan l'expressió de lloc inclou una idea de permanència o es­tabilitat del subjecte en un lloc, se sol usar el verb estar. En aquest cas, no es tracta d'una mera localització i, per tant, és possible utilitzar altres verbs del tipus "viure, residir, mantenir-se, romandre".

Així, En Joan és al despatx, però En Joan estarà al despatx tot el matí; L'olla és al foc, però L'olla ha d'estar al foc dues hores; En Jordi és a Olot, però En Jordi estarà (s'estarà) a Olot tot el mes d'agost; Les claus deuen ser al primer calaix, però Les claus solien estar (guardades) al primer calaix.

• Sovint, quan s'omet un participi, el verb sol ser estar.

Així, L'ermita està (situada) al cim del turó, Les armes estaven (enter­rades) sota terra.

Així doncs, l'ús de ser o estar dependrà sovint de la intenció del parlant i del context enunciatiu. Per tant, caldrà avaluar la correcció en l'ús d'un verb o d'un altre dins el conjunt del text 1 no dins de frases aïllades o descontextualitzades.

Ens podem guiar per les preguntes següents : On és, on són, on es troba, on es troben, preguntes que convé respondre amb el verb ser, ja que es demana per la simple localització.

En canvi, quan fem preguntes, com ara: on se situa, on s'està o on resideix, on es manté o roman una persona o cosa, convé donar una resposta amb el verb estar.

Per tant, si la intenció és purament de demanar on és, on era, on serà una persona, animal o cosa, el verb és ser. En canvi, si la intenció és de demanar on és i què fa, se sol utilitzar el verb estar.

179

Exercicis

1. Completa les frases següents amb la forma apropiada dels verbs ser, estar o haver-hi.

1. El llibre deu. ..... al despatx. Em sembla que ................. ( col.locat) a la tercera estanteria de mà dreta.

2. Hola. -Que ................ en Pere? -No, en aquests moments no hi ........ . Fins a les dues que. . .... a l'oficina. lluca cap a les tres.

3. No vaig......... gaire estona a casa. Per tant, quan vas trucar ja no hi .............. .

4. El ca5tell del cas tell,

........ (situat) al cim mateix d'aquella muntanya. A més una ermita i una masia, amb un petit hort.

5. -Vaig a buscar el vi. On ................. ? A la nevera o al rebost? -El Vl

......... a la nevera. Fa mitja hora que l'hi he posat: ................. a Ja part del congelador perquè es refredi més de pressa.

2. D'acord amb la intenció del qui parla, en el sentit de demanar simplement per on és o bé, a més a més, per què fa un subjecte, omple els buits amb la forma adequada dels verbs ser o estar.

1. En Joan ................ . a Londres. IIi tot l'estiu.

2. El cotxe ................ . al garatge. Hi ............ . tota la setmana, llevat dels caps de setmana.

3. La Alaria. ........... a l'hospital. Hi ................. una setman':.

4. El gat no teulades.

. ....... a casa. Tot el dia que .............. , .. voltant per les

5. L'olla ................ al foc. Hi ha d' ................. dues hores.

180

I ' .

t ! : ! ' ' . • I

I

33.2 L'expressió de qualitats o estats en general

En l'expressió de l'estat o de les qualitats que presenten les persones, animals o coses, el català actual s'aproxima al sistema del castellà.

O sigui, quan s'expressen qualitats o característiques permanentS, definitòries o classificatòries, el verb que se sol utilitzar és ser. En canvi, quan les quali­tats o característiques que s'expressen són transitòries, variables o d'apreciació personal o subjectiva, el verb que se sol utilitzar és estar.

Així, En Joan és un noi molt treballador, En Joan està molt treballador avuí; L'aigua d'aquest riu és molt freda, L'aigua està molt freda avui .

Exercicis

3. D'acord amb les normes, escriu la forma apropiada de ser o estar en els buits de les frases següents.

1. En Joan ................ . malalt. Ell ................ una persona malaltissa.

2. La Neus ................. morena, de naturalesa. En canvi, ara ................ . molt blanca.

3. En Pere ......... una bona persona. La setmana passada va ...... . malalt, però ara ja ................. bo.

4. El meu carrer ....... . molt fangós. En canvi, el teu, que ........... . molt polit, avui .... . ... molt fangós.

5. Aquest barri on visc...... molt fosc: hi ha massa pocs fanals. Ahir, però, ................. a les fosques completament a causa d'un curt circuit a l'enJJumenat .

33.3 L'expressió de qualitats amb adjectius, participis o adverbis

Respecte a la norma general que hem vist anteriorment, cal fer les precisions següents :

• Si l'estat o les qualitats dels éssers animats o no animats s'expressen per mitjà d'adjectius, l'ús de ser o estar dependrà de si les característiques expressades són permanents o transitòries, respectivament.

Tot i així, en el cas de les característiques transitòries el català sol usar, en molts casos, altres verbs que no pas "estar" : anar, trobar-se, sentir-se, veure's.

Així, En Jordi és un noi feliç, En Jordi, se'l veu /se sent feliç avui, més que no pas "està feliç avui"; L'escudella que fan en aquest hostal és molt bona normalment, però avui Ja trobo una mica massa salada.

181

En aquest darrer cas, si no usem "trobar-se", és preferible ser i tolerable

estar. En canvi és més clara l'oposició semàntica d'adjectius com tort, fluix, flonjo : La bíga fa corba perquè és torta; en canvi, La biga està mal col.Iocada : està ben torta.

• Quan l'estat o les qualitats s'expressen per mitjà de partici_p~s ?assats o b~ d'adverbis, cal utilitzar el verb estar, llevat d'algun partlCipl que tambe admet ser, com viu, mort, casat, obert, tancat (ús considerat, en aquest

cas, més tradicional).

Així La botiga és I està tancada, però està tancada el matí I de dues a quat,re 1 per vacances ... ; En Joan no és pas solter, és casat, però està I és casat amb la Maria; En Pere és I està mort, però En Pere estava mort de por 1 estava molt cansat I es trobava o se sentia. molt abatut; Les finestres eren 1 estaven tancades i els llums de les habitacions eren I esta ve~ o~erts (també" hi havia les finestres tancades, però els llums de les hab1tacwns, oberts''); Això que bas fet no està bé : està molt malament.

Exercicis

4. D'acord amb les normes, escriu en els buits la forma adequada dels verbs ser, estar 0 bé, en els casos que hi vagi bé, els verbs veure's, sentir-se, anar o

trobar-se.

1. Aquesta bombeta ................ fluixa : fa molt poca llum.

2. Aquesta bombeta fa pampallugues : ................. fluixa. Enrosca-Ja bé.

3. El quadre ................. penjat tort : redreça'].

4. La figura central del quadre ................ torta : desmillora el quadre.

5. Aquest matalàs ............... flonjo : s'hi dorm molt bé.

6. Aquest matalàs ................ flonjo : s'han afluixat molt les molles.

7. La casa ja ................. acabada : només falta pintar- la.

8. El meu cotxe ................ espatllat. Agafem el teu que ................. bé.

9. En Pere ................. un noi molt animat, però avui ................. més aviat

apagat.

10. Aquest noi vacances.

maco últimament. Sembla que li han provat les

11. En Joan ................. un noi molt net, però avui ................. molt brut.

182

I

33.4 Expressions preposicionals

Quan exposem alguna cosa per mitjà d'una preposició o locució prepositiva, usualment convé usar el verb estar.

Així, Aquest verb està en infinitiu; el noi està a punt de casar- sc; el lli-bre ja està a la venda; Ja funció està a punt d'acabar; tothom estava d'acord amb aquest punt; aquella família estava de desgràcia; aquests llibres no estan a l'abast de la majoria de la població.

Exercicis

5. Escriu en els buits la forma apropiada dels verbs ser o estar, segons que vagin acompanyats o no d'una locució prepositiva.

1. Aquell arròs ................ al punt : ................. realment molt bo.

2. La societat polonesa ................ en crisi des de fa temps: una societat molt complexa.

3. Aquells nois van ................. de sort amb el tema que els va tocar de-senvolupar a l'examen. Tots ................. d'acord que ................ el més fàcil.

4. Aquella casa no ................. a Ja venda, ja que forma part del patrimoni històric de la ciutat.

5. Tots els presents .............. ... en contra d'aquesta proposta.

33.5 Recopilació

• En l'expressió del lloc cal usar ser si purament expressem la localització (on-és). En canvi, si expressem també una acció (on és i què fa) utilitzarem normalment estar o un altre verb (romandre, mantenir-se, quedar-se).

Aixi, La llet és a Ja nevera, però està a Ja nevera perquè es conservi.

• En l'expressió de qualitats o estats de persones, animals o coses :

a. Si s'utilitzen adjectius i les qualitats són de caràcter definitori i perma­nent, cal fer servir ser; però si són transitòries, estar.

Així, El noi és alt, però El noi està molt alt; La neu és blanca, però La neu està molt bruta, al costat de l'ús més tradicional de és molt bruta.

b. Si s'utilitzen participis passats o adverbis, en general cal usar el verb estar.

Així, La casa està pintada de groc, El cotxe encara està bé, Aquesta estació està I és tancada, però està tancada per obres (roman tancada per obres).

183

• Quan expressem una situació amb una locució prepositiva, convé fer servir, en general, estar.

Així, Ell estava en contra de tothom, Aquest verb està en gerundi, Ell està dc molt bon humor.

Comentari Convé tenir molt en compte d'utilitzar el verb ser o haver- hi quan expressem

una mera localització i, també, d'utilitzar verbs .alternatius, com ara veure's, sentir-se, trobar-se, quan expressem qualitats o estats transitoris.

A més, convé tenir present que si en alguns casos citats en l'esquema algú conserva l'ús genuí de ser, en lloc d'estar, pensem que sempre és més preferible, ja que l'avanç del verb "estar" en detriment de "ser" es deu molt probablement a influència del castellà.

Exercicis

6. Completa els buits amb la forma apropiada dels verbs ser, estar o haver-hi. En algun cas, pots utilitzar tots dos verbs i en altres casos pots fer servir, molt millor, algun verb diferent.

1. La sopa ................. salada i la carn ....... poc feta.

2. L'aigua d'aquella platja ................. neta i cristal.lina, però gelada.

3. Vam passar per davant del museu i vam veure que ................. tancat. Penjat a Ja porta ................ un rètol que deia que el museu ................ . tancat a Ja tarda.

4. Vaig ................. molta estona a l'escola, però quan vas trucar ja no hi

5. En aquella festa ...................... tots els seus amics. Tothom ................ . molt content de retrobar-se.

6. La sala d'exposicions, que oberta al públic tot el mes.

al carrer d'Ari bau, ................ .

7. D'aquÍ mitja hora, en Pau ja ................. a Girona. Hi ................. dos dies.

8. Va ........ ........ tres hores a la sala d'operacions.

9. -Que .... en Lluís? -No, no hi .............. -Em podeu dir on ...... , doncs? -Ara ................. a la Universitat. Hi ............... ..

tot el matí.

184

10. L'habitació ................. molt freda. El nen .................. molt fred de mans.

11. No toquis la neu, que ................. refredat. A més, ................. molt bruta.

12. En Marc. al balcó. llegint una novel.la.

13. En Joaquim no ................ massa bo de salut. Em sembla que ............ .. una persona molt malaltissa.

14. El gos ....... feliç quan veu arribar els amos.

15. Aquest nen ................. molt espavilat per l'edat que té.

16. La María .................. una noia molt maca, encara que últimament. una mica demacrada.

185

,, '

34 VERBS PRONOMINALS

34.1 Significats especials del verb "estar"

El verb estar, acompanyat de pronom i preposició o bé solament de preposició, equival al significat d'altres verbs, com ara els següents :

• Estar preposicional.

estar amb : avenir-se o estar d'acord, com ara a la frase Ili estic amb tu : estic d'acord amb el que dius o proposes, o bé Hi estic amb això : estic d'acord, m'hi avinc, amb aquest plantejament, amb aquesta proposta.

estar de treballar de o fer de, com a la frase En Jordi està de dependent en aquella botiga : hi fa de dependent, hi treballa de dependent.

estar per : atendre, faltar fer alguna cosa o prendre una decisió, com a les frases De seguida estaré per tu : t'atendré, El cotxe està per pintar : falta pintar-lo o estic per denunciar-ho.

estar en consistir i no pas "raure", com a la frase El problema està en això que us he explicat : consisteix en això.

• Estar pronominal i amb preposició.

estar-se Canvia de significat segons la preposició que l'acompanyi.

a. Amb la preposició a o en viure, residir, com a la frase Ara s'està al carre/ Balmes I en un poble del Pirineu : hi viu, hi resideix.

b. Amb la preposició amb : convmre, com a la frase S'està amb la mare : hi conviu.

c. Amb les preposicions a, en, per : trigar, tardar, com a les frases Estigué dues hores a I per arreglar el cotxe, Va estar tres hores per arribar al centre.

d. Amb les preposicions a, en trobar-se d'una manera determinada en un lloc, com a la frase S'hi està bé, en aquell hostal, en aquell cinema.

estar-ne Amb la preposició de: apreciar, com ara La mare n'està molt del seu fill petit

estar-se'n Amb la preposició de beure, de fumar.

abstenir-se, com a la frase Se n'està de

186

Exercicis

1. Escriu la forma apropiada del verb estar en els punts suspensius, de manera que tingui un significat equivalent al del verb que hi ha entre parèntesis a cada frase.

1. En Josep .................... molt de la seva àvia (apreciar).

2. En Pere .................... d'aprenent en aquell taller (treballar, fer).

3. Fa anys que la família Rius .... (viure, residir).

. ........ en un barri residencial dc Reus

4 ..................... gaire estona per acabar d'arreglar-te? (trigar, tardar).

5. El metge li ha recomanat que .................... de beure vi (abstenir-se).

6. Aqul, a l'ombra d'aquest roure, .................... molt bé (trobar-se).

7. Jo no .................... , amb aquest plantejament (estar d'acord).

8. Que s'esperin un moment, que de seguida ..... per ells (atendreJ

9. La clau de les protestes d'aquests professionals ...... . de les incompatibilitats (consistir).

en la qüestió

10. Els llits encara ................... per fer. Feu-los de seguida (faltar).

34.2 Verbs pronominals diferents del castellà

Molts verbs en català difereixen del castellà pel que fa a la forma pronominaL En alguns casos es produeix alguna confusió, com ara en els verbs següents :

• Verbs caure, callar i seure.

En català no duen pronom : Vigila que cauràs; han dit que calleu; seieu una estona i espereu.

Per tant, són castellanismes les formes "et cauràs, diuen que us calleu, seieu-vos, seieu-se o sen teu-se".

• Verbs seure - asseure's, dormir - adormir-se.

En aquests casos, es tracta de formes diferenciades. Aixi, la forma "seure" equí val a "asseure's", amb pronom i el prefix "as-" : seieu := asseieu-vos, però no pas "seieu-vos".

La forma" dormir" indica un estat del subjecte, mentre que" adormir- se" indica que "l'acció de dormir s'eStà desenvolupant".

Així, "el nen dorm profundament I el nen s'està adormint o s'adorm".

187

• Verbs aprimar·se, engreixar·se.

En català, aquests·-verbs són pronomin~ls.

Així, Aquell noi s'ha aprimat/ s'ha engreixat.

Exercicis

2. Completa els buits amb la forma apropiada dels v~rbs esmentats a les normes.

1. Ep! Vosaltres.' M'han dit que .............. ,que no se sent res.

2. Vigileu el nen, que no .................... per les escales.

3. M'han dit que .................... (o us .................... ) una estona al sofà, que us cridaran de seguida.

4. La catàstrofe succet a mitja nit, quan tothom .................. ..

5. El to monòton del conferenciant feia que s'anés .................... tothom.

6. Les persones que els agrada molt menjar aliments greixosos tendeixen a ......................... i han de seguir una dieta estricta per ........... .

34.3 Els verbs donar, tocar i fer

En català el verb ''donar" no té l'extensió de significats que presenta el castellà. Això fa que, sovint, per imitació del castellà, s'utilitzi erròniament en lloc de fer o tocar.

Observem els casos següents :

• El verb fer en lloc de "donarn.

Llevat de la frase donar un tomb, una volta, cal utilitzar fer a les frases fer un passeig, una classe, una conferència, petons, abraçades, llàstima, ...

• El verb tocar en lloc de ''donar)/.

En les frases referides a l'acció del "sol" i "l'ombra", cal utilitzar el verb "tocar" (tocar el sol, l'ombra).

188

Exercicis

3. Escriu en els punts suspensius els verbs tocar, fer 0 donar.

1. Aquell senyor.................. una conferència a]' Ateneu.

2. En aquest costat de la casa no hi ...... .. ...... el sol.

3. Feia molt de temps que no es veien. En trobar-se es petons i abraçades. ' .......

4. Vam assistir al recital i vam tenir la sort d'estar en un lloc 0 h · 1 'ombra. n 1 ....

molts

5. Després de les inundacions ha vien quedat moltes Cases.

. .......... ·......... llàstima veure l'estat en què

189

35 GERUNDI I PERÍFRASIS VERBALS

35.1 L'expressió d'una acció simultània o anterior

• La forma correcta de gerundi expressa una acció simultània o anterior a l'expressada pel verb principal i assenyala una circumstància.

Així, a la frase" van rebre el ministre xiulant/ tot xiulant", indiquem que "just aparèixer el ministre tothom va xiular-lo". Hi expressem, per tant, una acció simultània.

A la frase "anant cap a casa vaig trobar en Pere", amb el gerundi indiquem que, en el transcurs d'una acció iniciada "anteriormerit" ("mentre anava cap a casa"), ocorre un fet ("vaig trobar en Pere").

Quan el gerundi expressa" anterioritae' pot construir-se amb "havent".

Així, havent-se dutxat, es trobava millor.

• És incorrecte, en canvi, el gerundi que expressa l'expressada pel verb principal.

una acció posterior a

Així, a la frase "s'estavellaren trobant la mort", el gerundi emprat no és correcte ja que "la mort" s'esdevingué després d"'estavellar-se''.

També és incorrecte si el gerundi no expressa Úna circumstància, sinó, per exemple, una conseqüència, com a la frase Fou un gran incendi, calculant­se moltes pèrdues.

• És fàcil de veure si és correcte o no un gerundi que expressi simultaneïtat col.locant-lo a l'inici de la frase i afegint-hi tot o bo i.

Així : Bo i xiulant I Tot xiulant reberen el ministre; en canvi, a les frases "tot trobant la mort s'estavellaren" o "tot calculant-se moltes pèrdues fou un gran incendi" ja veiem que el gerundi no pot ser correcte.

Cal, doncs, canviar el geru.ndi incorrecte coordinant, per exemple, les dues frases amb una i, amb una coma i però, amb punt i seguit, etc.

Així : S'estavellaren i van trobar la mort I i, com a conseqüència, van trobar la mort; Fou un gran incendi, a conseqüència del qual es calculen moltes pèrdues I Fou un gran incendi. S'hi calculen unes grans pèrdues.

190

,.

' .; !

I

Exercicis

L Reescriu .ca~a frase posant el gerundi al començament, anteposant-li "tot", ~m cas ~ue s1gm correcte. Si és incorrecte canvia el gerundi per tm altre temps I coordma les frases.

Exemple : Hi anava xiulant: Tot xiulant hi anava; Li va telefonar no trobant­lo : Li va telefonar, però no el va trobar.

1. Va respirar tranqujJ, havent trobat les claus:

2. Van cloure l'acte, tornant tothom cap a casa:

3. Van passar-bo d'allò més bé rient i cantant:

4. Van disputar-se la copa els equí ps Xi Z, guanyant-la z:

5. Caigué de la moto, trencant-se el braç:

6. Van iniciar unes converses, no arribant a cap acord:

7. Vaig trobar aquest rovelló passejant pel bosc:

2. Completa les frases següents amb una forma verbal de gerundi si es pot fer o bé una altra forma, acompanyada de les partícules coordinades

1

que calgui. '

1. Fou un xoc frontal (morir) .............................. tots dos conductors.

2. Ho vaig trobar (remenar) .............................. les parades dels encants.

3. Van entrar al banc (desconnectar) ............................. : l'alarma.

4. Va córrer per agafar el tren (fer) ............................. tard.

5. Es produí un gran aiguat (inundar) .............................. cases¡ sembrats.

6. Ahir vaig trobar la Maria (anar) .............................. cap a casa.

7. EI ferir fou traslladat a l'hospital (morir) ............................. pel carn{

191

35.2 Les perífrasis verbals

Quan expressem una acció amb més d'un verb parlem d'una perífrasi verbal, com en l'expressió de l'obligació o necessitat o bé de la probabilitat o dubte.

• L'obligació o necessitat.

Cal expressar-la amb haver de, caldre, convenir o necessitar.

Així He/ Haig d' anar-hi; cal o convé que hi vagi; calia anar-hi; es neces~ita personal subaltern.

Per tant, no són correctes altres construccions ca.stellanitzades, corn" tenir que", "ser precís o precisar", "haver-hi que" i·, en general, "deure".

Així, en lloc de "tenia que fer-ho", "havia que fer-ho", "devia fer-ho", "era precís que ho fes/ precisava fer-ho'-', ha de ser Havia de fer-ho/ calia fer-ho o que ho fes/ convenia fer-ho/ necessitava fer-ho.

La forma col.loquial u tenir de" i la més clàssica en primera persona "dec I devem estar atents" són considerades secundàries en un ús formal de la llengua.

• La probabílitat o el dubte.

Convé utilitzar preferentment les construccions genuïnes amb el verb deure o l'expressió és fàcil I és probable i evitar l'ús del futur, condicional o subjuntiu, així com l'ús del mot "igual'' en el sentit de probabilitat o dubte.

Així ; Deuen I devien ser les nou; potser ell ho deu saber I ell ho sap; Deu ser aquest l'avió? -Potser sí, en lloc de "seran I serien les nou", "igual ell ho sàpiga", "serà aquest l'avió? -Igual sí''.

Exercicis

3. Reescriu cada frase utilitzant tots els verbs que sigui possible, dels indicats a les normes, per expressar l'obligació o necessitat. Fes-hi els canvis necessaris.

1. Tenim la necessitat d'anar-hi de pressa:

2. Tens necessitat d'actuar amb prudència:

3. Ell tenia l'obligació de ser-hi:

4. Tindran necessitat d'anar ben equipats:

5. Tenien l'obligació de fer-ho:

192

i . I

'

¡

6. L'empresa tenia necessitat de dos manobres:

4. D'_acord amb les normes sobre l'expressió de la probaòiiitat o el dubte, tradueix les fra..ses següents :

1. Sedan las diez cuando ocurrió:

2. Se habni. vuelto laco, creo:

3. Tendra sueño, no crees?:

4. Igual lo tenga éi:

5. Tendrtis prÍsa, verdad?:

35.3 L'ús del condicional compost

En frases ~ondicionals ~ ~once~sives, en temps compostos, la segona part de Ja frase _h~ ~ anar en condicional 1 no pas en imperfet de subjuntiu.

ArXI, rgual com diem Si duguessis jersei no tindries fred hauríem de dir en temps ~om_rostos, Si haguessis dut jersei no hauries tingu~ fred, ¡ no pas ;,no haguessis tmgut fred".

~ vegades, la primera part de la frase és el.líptica, com ara No vaig poder vemr_ ~ .1~' f:sta. -Do_ncs t'ho hauries passat bé, frase en la qual se sobreentén la condrcro Si haguessis vingut".

També en frases concessives, com ara, Crec que tampoc no hauria aprovat on se sobreentén la frase concessiva "encara que hagués estudiat més". '

Exercicis

5. Completa les frases següents.

L Si hagués rebut la citació, em sembla que (estripar) ................................... .

2. Estic segur que si haguéssim buscat més (trobar) més bolets. ·································

3. Si li haguessis escrit una carta, eJls t'ho (agrair) .................................. .

4. Encara que hagués corregut més, tampoc no (arribar) ........................ . a temps.

5. Encara que li haguessis insistit més a fer-ho, ell tampoc no ho (fer) ..... .

193

36 PREPOSICIONS SIMPLES

36.1 Les preposicions "a'' i "en"

Les preposicions a o en poden indicar:

* Una situació física, material o geogràfica.

En aquest cas s'utilitza a davant el mot que assenya~a una sit~ació mate­rial, en el cas que vagi sol o bé acompanyat d'un article dcfimt.

Així : En Joan viu a Aiguafreda jal poble d'Aiguafreda/ a la ciutat de

Granollers. En el cas que la preposició vagi davant d'un article o pronom indeflnit o d'un demostratiu, aleshores la preposició utilitzada ha de ser en.

Si es tracta d'un lloc no material o geogràfic, es pot utilitzar tant a com

en. Així : En Lluís viu en un poble de muntanya j e~ aquest o aq_uel_l ~oble.' 0

bé, tractant-se d'un lloc no geogràfic, Ho he lleg1t en el/ al d1an d avw.

• Una direcció. En aquest cas es fa servir la preposició a (a vegades la composta ca? a), però també es pot fer servir en si :1 mot va acompanyat d'un article O

pronom indefinits o d'un demostratJU.

Així : Anirem a 1 cap a Girona, i també anirem en I cap en aquell poblet.

• Un període del dia o de l'any (estacions).

En aquest cas cal fer servir a.

Aixi: A la. tardor, a l'hivern, a la primavera, a l'estiu, al matí, al migdia.,

a Ja tarda, al vespre, a la nit.

Si es tracta dels mesos de l'any tant podem fer servir a com per : pel

maig / al maig.

• Locucions. Tinguem presents les locucions fixades següents : en mar, en te.rra, a casa,

a taula, a palau, a muntanya.

Comentari Observem que, en català, el complement

preposició, encara que es tracti d'u~ nom. Així : Crida, si us plau, la Mar1a.

194

o objecte directe no ha de dur

J

í I ,

I! l'

Fixem-nos que el pronom singular d'objecte indirecte és li. Aleshores si que ha de dür preposició.

Així : Digues a en Josep que vingui : "digues-li que vingui". En canvi, crida en Josep: "crida'!" i no "crida-li''. Si és plnral, el prLssem al singular per estar segurs de quin complement es tracta : crida els companys ("crida 'l'' i no "crida-li").

Es posa, però, preposició si el complement directe és un pronom personal tònic (mi, tu, nosaltres ... ) i davant dels mots tots f tothom. També en cas de possible confusió entre subjecte i objecte directe : empaita el gos al gat.

Exercicis

1. D'acord amb les normes, escriu en els punts suspensius la preposició a o en, acompanyada si cal de l'article.

1. .... mati arribàvem .... un poblet molt pintoresc. Arribàvem .... Sant Elm.

2. Ara trobaràs el nen .... l'escola. En torna .... la tarda.

3. Els folis deuen ser .... algun d'aquests calaixos.

4 ..... Sant Adrià hi ha molta pol.lució. En canvi, .... aquest barri, no.

5. Aquesta noticia l'he llegida ....... I ....... diari d'avui.

6. Aquella dona ven verdura .... una parada .... la plaça.

7. muntanya, antigament, Ja gent només tancava la porta .... la nit.

8. migdia seré .... casa.

9. Ja primavera tot sembla renéixer, mentre que .... la tardor sembla que tot es mori.

10 ..... l'estiu en Miquel s'estarà uns dies .... Londres.

2. Escriu en els punts suspensius la preposició a (amb article, quan calgui), en cas que es tracti de complement directe. Si no, deixa-ho en blanc.

1. Coneixes .... la Montserrat? -Si, la conec molt bé.

2. Han portat .... en Pau .... la clínica.

3. Recordes .... aquella persona que vam veure ahir?

4. Per què no convides .... teus amics a sopar?

5. Va saludar .... tots els qui es trobaven .... la sala.

195

6. Aquest mati he vist .... seu germà i li he fet una proposta. el volia veure per parlar-ne.

vostè també

7. Cal avi:.;ar urgentment .... lampista.

8. Jo de tu aconsellaria .... en Pere que es decidís de fer el viatge.

9. En Jordi acompanya .... nens .... cme.

10. Saluda .... la teva companya de part meva.

11. En }.fique] j la Maria són els més matiners: .... mati, en Miquel crida .... en Pere i la Maria .... la Núria.

12. El públic va aplaudir amb entusiame .... l'artista i aquest saludà efusiva­ment .... tothom.

36.2 Les preposicions "amb", "en", "sota", "de"

amb ~ en Diferències i coincidències d'ús.

La preposició mnb sol indicar la manera o I 'instrument i con)panyia. En canvi, en, a més de la indicació de lloc estudiada, pot indicar mitjà de transport (igualment com amb), i sol formar part de locucions que in­diquen un termini fix.

Normalment l'ús sol coincidir amb el que fa el castellà. Observem, però, alguns casos en què hi sol haver confusió :

Així escriu amb cura, amb ploma, però escriu en català, en anglès; va molt amb compte quan va en / amb cotxe, però has de tenir en compte això que et dic; en una setmana, en un any, en pocs segons ... ; parlar en veu baixa, en veu alta.

sota Cal tenir cura d'utilitzar la preposició correcta sota ( o també davall, sobretot a les Illes), preposició oposada a sobre o damunt, i no pas "baix", que és un adverbi oposat a" dalt" o un adjectiu oposat a 11 alt".

Així : La pilota era sota la taula; estàvem a dos"graus sota zero; estaven sota el poder d'aquell tirà._ En canvi, Era a dalt, però ara és a baix; ella era molt alta, però ell era molt baix.

de Pel que fa a la preposició de, convé destacar dos casos en què normalment es fan errades :

a. La preposició de partitiva.

Fa de substitut d'un nom. sobreentès, sobretot quan aquest nom queda pronominalitzat per en.

Així Tinc un bolígraf blau i un altre de vermell : en tinc un de blau i un de vermell.

196

b. La preposició de com a complement de nom.

Igual com func~ona normalment en la majoria de casos, com Visit~rem els museus de la cm tat, ha de funcionar així en tots, i no com en castellà que a vegades es canvia per la preposició "a.".

Així : cuina de ga.s, olor de roses, i no pas "a gas, a roses".

Exercicis

3. Escriu en els buits la preposició adient d'entre les que hem estudiat (en amb sota, de). ' '

1. Hi havia bolets dolents, però també algun .... bo.

2. Aquesta roba fa pudor .... petroli.

3. Pensa .... la feina i no et distreguis. Pensa .... el cap.

4. Ha escrit una carta .... anglès. L'ha escrita .... ploma.

5. Es va comprar un banyador .... ratlles molt llampant.

6. Tingues .... compte una cosa : vés molt .... compte .... el que dius.

7. En aquell pis hi havia una cuina .... ga.s espatllada i una estufa .... petrolí atrotinada.

8. Tu mateix, si ho vols fer. El que et pugui passar estarà ........ Ja teva responsabilitat exclusivament.

9. Caminant .... aquell sol implacable hauríem desitjar estar a la Sibèria amb alguns graus .... zero.

10. Parla . .... veu baixa, que el nen dorm.

11. El projecte estarà llest .... una setmana.

12. Se sentia una forta pudor .... benzina per tota aquella zona.

13. Li han regalat un pom de roses : n'hi ha b/ · Jle . . . . anques 1 . . . . verm e s.

14. S'ha comprat una faldilla .... quadrets molt cara.

197

37 PREPOSICIONS COMPOSTES

37.1 I .. " ,.,

Nocions que expressen es preposJcwns per 1 per

a"

De forma molt general, amb cada una de les dues preposicions expressem les

nocions següents :

• Preposició simple per.

S'expressa la causa, el motiu o el mitjà. D'una manera mo~t c_lara es pot dir que s'expressa un fet anterior a l'expressat pel verb prtnctpal.

Així No hi ha anat per por¡ rebrà deu mil pessetes per any treba~lat, frases en les quals "la por" i "any treballat" són anteriors, respectiva­ment, 0 sigui, es produeixen abans que el fet d'"anar-hi" o de "rebre tants

diners''.

• Preposició composta per a

S'expressa la finalitat 0 destinació. D'una manera :Ia~a es pot dir que s'expressa un fet posterior a l'expressat pel verb prmCipal.

Així: Necessito tinta per a Ja ploma; reparteixen un estoig de color~ per 1 " · " da " b "la tm ta" a cada nen frases en les quals "la poma 1 ca nen re ran

0 "l'estoig de colors", respectivament, després d'aconseguir la tinta o de

repartir els estoigs.

Exercicis

1. D'acord amb les nocions d'anterioritat o causa , en què s'usa per,_ i de posterioritat 0 destinació, en què s'usa per a, escriu en els punts suspensiUs la preposició corresponent i, si cal, l'article.

1. Són obsequis comprats ......... nens que concursen.

2. Són obsequis comprats .. .... ... nens . ...... .. la seva mestra, que és el seu

sant.

3. Això que bas comprat no serveix ......... res.

4. En Roig ha rebut els diners quehaviasol.licitat ......... seu treball d'investigació.

5. A en Roig, li ban atorgat el premi extraordinari ......... seu treball d'investigació.

198

37.2 L'ús de les preposicions "per" noms i en els altres casos

"per a" davant els

• Davant dels noms o mots assimilables com a "nom", utilitzarem per o per a, segons els criteris esmentats anteriorment.

O sigui, amb la noció general d'anterioritat (ús de per) i de posterioritat (ús de per a), d'una manera més real o més figurada, s'hi poden encabir la gran majoria dels casos que afecten els noms, que són els que realment presentarien ambigüitat si no diStingíssim entre les dues preposicions.

Així : Aquest llibre ha estat dissenyat pels I per als nens, o sigui, en el primer cas són "els nens" els qui l'han dissenyat, però en el segon cas és "algú" que ha dissenyat un llibre apropiat als nens.

D'aquesta manera, s'hi adeqüen la majoria dels usos corrents, com ara el mitjà., amb per, el complement de destinació, amb per a, o l'expressió de l'opinió, amb per.

Així, Enviarem una carta per correu I per als pares que no puguin vemr; Per ell, ja està bé (en opinió seva o a parer seu), però Per a ell, ja està bé (ja està bé per a les seves necessitats).

• Davant d'altres mots, que no siguin noms, o sigui, davant d'infinitius, adverbis, conjuncions, podem utilitzar sempre per, tant si es tracta de causa com de destinació.

En aquest punt, segons Coromines, no existeix realment una ambigüitat, per la qual cosa el sistema es pot simplificar amb l'ús exclusiu de per, cosa que el diferencia clarament del castellà i, fins i tot, s'aparta de la variant tortosina-valenciana (que usen col.loquialment un sistema similar al del castellà).

Així doncs, podem usar sempre per davant dels infinitius, dels adverbis sempre, mai, abans, després, aleshores, llavors, quan, avui, demà, davant, darrere, ... i de les conjuncions si, que, ....

Així, Vinc per veure el nen; estudia per aprovar; t'ho dono per quan ho necessitis; això ho deixarem per després; aquest títol et val per sempre; t'ho dic perquè ho tinguis en compte; això ho deixarem pel vespre, per demà, per dilluns, ....

Comentari Remarquem especialment el mot perquè quan és una conjunció : tant si la

idea que assenyala és final com causal sempre l'escriurem igual, a diferència del castellà.

Així: Ho faig perquè vull (causa); Ho dic perquè hi reflexioni (finalitat).

199

Exercicis

2. D'acord amb les normes, primer punt, escriu per o per a davant dels noms (o mots que funcionen com a tals). Escriu, si cal, l'article.

I. On és el suro? - Crec que és ...... les golfes.

2. Què en faràs d'aquest suro? -És ......... les golfes, que hi ha molta humitat.

3. He comprat un tapet nou .......... taula del menjador.

4. S'ha obert ja la campanya ........ polisportiu.

5. En Jordi ha comprat un pom de flors .......... la Maria.

6. Tot sigui ......... bé de la cultura.

7. La gent d'aquell país suporta una llarga lluita ......... la independència.

8. Busquen uns joves ......... monitors de colònies.

9. mi, que ho fan expressament, això!

10. mi, no us heu d'amoïnar tant: ja m'ho puc anar arreglant.

3. Escriu en els punts suspensius la preposició corresponent (per o per a), d'acord amb les normes. Escriu, si cal, l'article.

1. Vindrem ......... veure el pis nou que heu comprat.

2. Li donen tots aquests diners ......... fer aquest projecte.

3. Et deixo aquests diners ......... si els necessites.

4. Si vols, quedem ......... demà passat.

5 .......... quan he de tenir a punt el treball? - ......... dilluns que ve.

6. Mira de tenir-ho tot preparat ...... quan arribi el moment.

7. Quedem ...... demà al vespre, entesos?

8. Aquest producte serveix ...... què el motor treballi més bé.

9. És un producte apropiat ...... terra de ceràmica.

10. Enviarem la carta ...... via aèria.

11. Aquest pis està ...... vendre i el del costat, ...... llogar.

200

12. Estudia inolt ........ passar les oposicions.

13. Aquest apareil serveix ........ observar els astres.

14 ......... ell, tots esteu equivocats. Ep! És la seva opinió, no la meva.

15. .. .. ella, tot li està bé: es conforma de seguida amb el que sigui.

37.3 Les preposicions "cap", "cap a" i "fins", "fins a"

• NormalmeJJt observem qut: les preposicions compostes fins a, cap a man­

tenen la a quan formulem Ja frase sense "fins" o "cap" i aquesta presenta "a".

Així : Anirem a la costa : fins a I cap a la costa; Anirem allà fins I cap allà; Ens veurem demà I a l'estiu : no ens veurem fins demà I fins a l'estiu; Ens reunirem a les tres : cap a les tres.

• Notem que en moltes frases hi ha implícit o ben explícit el terme des de, que demana fins a, de forma paral.lela. Igualment, l'expressió es pot simplificar en de ... a.

Així L'exposició estarà oberta fins al 15 : "des d'avui J des d'ara". També podria ser L'exposició estarà oberta del 10 allS::;;: des del JO fins allS.

• Generalment, doncs, davant l'article definit tendirem a utilitzar fins al, fins als, cap al, cap als; en canvi, davant els adverbis, els demostratius i la conjunció que escriurem fins, cap, sense "a".

Així : Vine cap aquí, fins aquí, cap en aquest racó, fins en aquest pedrís; Ho pots fer servir fins que vulguis.

Comentari Observem que el mot fins, sense "a", pot indicar també inclusió, igual que

fins i tot o àdhuc, cosa que permet d'evitar la forma "inclús", impròpia en aquest sentit.

Així : A la festa, fins l'avi va ballar=: fins i tot l'avi, l'avi i tot.

Exercicis

4. Escriu en els punts suspensius les preposicions cap, cap a, fins, fins a, des de. Escriu, quan calgui, l'article.

1. Adéu-siau, ........... vespre o potser ... demà, no ho sé ara..

2. Els PaiSos Catalans s'estenen Salses ........... Guardamar.

3. Teniu temps .......... avui . dia 20.

201

4. Hem de tirar més ........... avall si volem trobar la font.

5. Ens arribarem tot passejant ... allà al port.

6. Si us sembla bé ens podriem veure. les 10.

7. Tothom s'alegrà quan en Pau va tornar de la mili. alegrar-se'n.

8. No va parar ........... veure-ho.

9. Volien reunir-se dilluns, però no es reuniren

.. .. .. el gos semblava

l'endemà.

10. A les vuit tanquen. O sigui, que .. ..... les vuit tenen obert.

37.4 Locucions prepositives

com, com a Introducció d'un predicatiu.

Quan introduïm un complement predicatiu que significa "en qualitat de" o "en concepte de", cal escriure com a si tot seguit hi va el nom; en canvi, escriurem com, sense "a.", si el nom du un determínador (article determinat o indeterminat).

Així: Ho diu com a president, però És considerat com el pintor més genial del segle.

Quan és comparatiu, significant "igual", s'escriu sempre com, sense ''a" (Ell és tan alt com .tu).

a causa de, degut a Expressió de causa.

La locució que hem d'utilitzar normalment en lloc de "degut a" ha de ser a causa de.

"Degut I deguts I deguda I degudes a" s'utilitza quan podem fer la con­cordança amb el subjecte de la frase.

Així : En Joan és coix a causa de la guerra; La coixesa d'en Joan és deguda a Ja guerra.

quant a, pel que fa a Expressió de referència.

La locució "en quant a" ha de ser corregida normalment per pel que fa a o, en un estil culte, per quant a.

Així : Pel que fa al problema de les taxes, no hi trobem una fàcil solució; o Quant a aquest problema, cal dir que és de difícil solució.

arran de Expressió de causa.

La locució "arrel de" ha de ser corregida per arran de, o a partir de.

Així: Arran d'aquell atemptat esclatà la guerra civil.

202

L

Exercicis

5. Escriu en els punts suspensius com, com a, pel que fa a o quant a, degut­deguts~ deguda- degudes a, a causa de, arran de.

1. ....... home li devem respecte; ............. un gran poeta, admiració .

2. La revolució esclatà ............... la revolta dels camperOls.

3. Aquesta malaltia respiratòria és ............... a la contaminació dc l'atmosfera.

4 ................ mal temps no van poder fer el cim.

5 ................ aquest tema, més val tractar-lo un altre dia amb més calma.

203

38.1

38 CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS

Canvi de la preposició "en" per "a" o "de"

• Quan un infinitiu fa de complement dins la frase, ha d'anar acompanyat per l<t preposició a o de (alguna vegada també hi va bé per), però no pas per "en".

Això passa quan es tracta de complements de règim verbal o preposi­cionals, com els que segueixen als verbs del tipus consistir en, estar en, pensar en, exercitar-se en, afanyar-se en, etc.

Per tant, aquesta preposició "en" que va davant dels noms canvia per a o per de davant un infinitiu que faci de complement preposicionaL

Així, Pensa en Ja feina i no et distreguis, però Pensa a fer/ de fer la. feina i a no distreure't /de no distreure't; El problema. consistia en l'augment desorbitat de les taxes, però El problema. consistia a trobar/ de trobar una solució al problema de l'augment de les taxes; S'exercitava molt en el solfeig, però S'exercitava molt a tocar el violí.

• Quan l'infinitiu expressa una circumstància temporal o una causa, aleshores no només s'utilitza en, sinó que és preferible de fer-ho (al costat de la forma més col.loquial al).

Així : En entrar ell, tots van sortir, és a dir, "Quan va entrar ell", "A l'entrar ell"; En entrar el professor, tots van callar, és a dir, "perquè va entrar el professor", "a l'entrar el professor".

• Després del rrÍot res cal utilitzar a, seguit d'un infinitiu, en les expressions del tipus No hi ha res a fer, no tinc res més a dir.

Cal anar amb compte de no fer-hi servir "que".

Ai.xi : Jo no hi tinc res a veure, i no pas" res que veure".

Exercicis

1. Completa les frases següents amb les preposicions a, en, de.

1. Tenia interès .... estudiar l'anglès.

2. Pensa ... dir-li que no podré venir.

3 ..... veure'/, se'n va alegrar molt.

204

. '

' ¡

i

4. Ell ja no tenia res més . dir sobre l'assumpte.

5. Ja no hi havia res .... fer per salvar-li la vida.

6 ..... sortir del cinema va començar a ploure.

7. S'entossudia .... fer-li aprendre tot això de memòria.

8. Ell no tenia res .... veure amb l'afer.

38.2 Caiguda de les preposicions davant la conjunció "que"

• Cal tenir en compte que les preposicions febles (a, de, en) que acompanyen elS complements preposicionals o de règim verbal i també algunes locucions prepositives han de desaparèixer si la frase complement s'introdueix per mitjà de la conjunció que.

Així : No es recordarà pas de portar-ho, però No es recordarà pas que ho ha de portar; _Està acostumat a tot tipus de clima, però Està acostumat que plogui, que geli, ... ; Pensa en les coses que has de dur, però Pensa que has de dur tot això; Continua fins al final, però Continua flns que s'acabi; Abans del vespre ha d'estar acabat, però Ho has d'acabar abans que es faci fosc.

• A vegades, podrem mantenir la preposició si afegim el mot fet (o algun altre) entre aquesta i la conjunció "que". D'aquesta manera, podrem fer més planera alguna frase que, si no, quedaria massa" dura".

Així, si la frase Els bombers van atribuir l'incendi ala manca de mesures de seguretat del local la construïm amb una frase-complement iniciada per "que", podria quedar massa "dura" (Els bombers van atribuir l'incendi "que" no hi havia mesures de seguretat), però la podem suavitzar afegint "el fet" : Els bombers van atribuir l'incendi al fet que no hi havia mesures de seguretat al local.

Així, també 1 la frase Des que ha tornat de París que està tot canvia't, la podem construir amb les locucions d'ençà que ha tornat..., des del dia que va tornar ....

205

Exercicis

2. Construeix dues completives que depenguin del verb preposicional que en­Capçala cada frase, utilitzant quan calgui la preposició adient (semblantment a com es fa a l'exemple).

Exemple: La tasca consisteix: 1. ''això"¡ 2. "fer un projecte"¡ 3. "facis un projecte".

1. La tasca consisteix en això; 2. La tasca consisteix a I de fer un projecte; 3. La tasca consisteix que facis un projecte.

1. S'ha oblidat : 1. venir; 2. que ha de venir:

2. En Lluís renuncia: 1. La paga; 2. Que li paguin les hores extra:

3. Sort que s'ha adonat a temps: 1. l'errada¡ 2. que s'havia equivocat:

4. El secret està: 1. el treball constant; 2. treballar constantment:

5. Estic molt content : 1. la teva visita; 2. que hagis vingut:

6. Pensa: 1. portar-m'ho¡ 2. que ho has de fer:

7. L'error prové : 1. els càlculs¡ 2. que no es va calcular bé:

8. En Jordi va entossudir-se: 1. anar-hi; 2. que hi havia d'anar:

9. Tots dos polítics coincideixen : 1. la solució; 2. que s'ha de solucionar:

10. En Pere estava segur : 1. l'èxit; 2. que vindria:

3. Fes el mateix que a l'exercici anterior amb les locucions prepositives que hi ha entre parèntesis. D'acord amb les normes, dóna també, si és possible, les solucions alternatives que hi pugui haver (amb mots com "fet", "dia", "d'ençà", etc.).

1. No el veu (des de): 1. dimarts passat; 2. que es van discutir:

206

¡I

s 1

2. Encara no ha arribat (a causa de) : 1. el retard del tren; 2. que el tren s'ba espatllat:

3. Pintarem el pis (abans de): 1. festes; 2. que comencin les festes:

4. Els ajuda a fer la feina (per tal de) : 1. anar més de pressa; 2. que no es desanimin:

5. Ho van poder fer (gràcies a) : 1. la seva ajuda; 2. que els van ajudar:

6. No vam sortir (per culpa de) : 1. el mal temps; 2. que feia fred:

4. Completa amb el mot" el fet" i amb la preposició adient les frases alternatives que hi ha després de la que està en cursiva.

1. En Joan confia que tot sortirà bé:

En Joan confia .................... tot sortirà bé I En Joan confia ...... sortir-se'n.

2. Amb aquesta actitud s'exposa que tothom se li tiri a sobre:

S'exposa .................... tothom se li tiri a sobre / S,exposa ...... ser es-cridassat per tothom.

3. La causa de Ja topada s'atribueix que el conductor anava begut:

La causa de la topada s'atribueix .................... el conductor anava begut I La causa s'atribueix ...... l'estat ebri del conductor.

4. No penseu que això pot representar un problema greu?:

No penseu .................... això pot representar un problema greu? I No penseu ...... el problema greu que això pot representar?

5. Han renunciat que els augmentin el sou a ·canvi d'un horari flexible:

Han renunciat .................... els augmentin el sou I Han renunciat l'augment de sou.

207

39 CONJUNCIONS

39.1 Les conJuncions "si no" i "sinó"

si no Es tracta de la conjunció condicional si negativa, que introdueix una condició o suposició. Quan va seguida de l'adverbi no forma expressions el.lípt.iques que equivalen a les expressions en altre cas, d'altra manera, altrament.

Així, les frases Vés a classe; si no, suspendràs; fes-ho ara mateix; si no, després et farà més mandra són equivalents a : Si vas a classe no sus­pendràs; si no hi vas (altrament), suspendràs i Si lw fas ara mateix, no et farà mandra; si no ho fas ara (d'altra manera, altrament), te'n farà molta després.

sinó Es tracta de la conjunció adversativa que atribueix a la frase que encapçala allò que queda negat a la frase anterior.

Així, No ve pas sol, sinó que ve acompanyat; No ho dic per dir, sinó que parlo seriosament.

També pot significar "tan sols" o "excepte" i formar part de l'expressió "no sols I no només I no solament ... sinó també".

Així, No du sinó un tros de pa; ningú no va protestar, sinó en Pere; no només és divertit, sinó també molt instructiu.

Exercicis

1. Escriu en els punts suspensius si no o bé sinó, d'acord amb les normes.

1. Estudia més, ................. suspendràs.

2. No és això exactament el que passa, coses.

3. ... .. ho vols fer, pitjor per a tu.

que es tracta de més

4. Aquell home no duia ................. un parell de mudes per al viatge.

5 .................. ho dius tu, ho diré jo. Cal denunciar-ho¡ .................. , això no se solucionarà mai.

6. No han encarregat el projecte a en Lluís ................. a en Pere.

7. No sap pas l'anglès, ................. l'italià.

8. Aquella noia, no solament treballa1

vespres.

208

..................... que també estudia als

. i

39.2 Les conjuncions "perquè, doncs" i "posat que"

perquè Expressió de la causa o de la finalitat.

Generalment, una fra.<;e que expressi la causa o la finalitat se sol construir amb la conjunció perquè, causal o final.

Així, a diferència del castellà, la conjunció causal i la final tenen, en català, la mateixa forma "perquè".

Per expressar la causa també hi ha altres conjuncions, com ara : que, ja que, a causa del fet que, com que, ... (usuals) o puix que, car, per tal com (literàries).

Igualment, per expressar la finalitat, hi ha altres conjuncions o locucions conjuntives, com ara : per tal que, a fi que.

Ara, si fem servir la mateixa conjunció (''perquè"), observarem que quan indica causa el verb està en indicatiu i que quan indica finalitat va en subjuntiu.

Així : No sortim perquè plou : com que plou, no sortim¡ o No sortim ja que està plovent; Han llançat uns coets perquè plogui a fi que (per tal que) ploguí.

doncs Expressió d'una conseqüència.

En català, la conjunció doncs sols indica conseqüència, a diferència del castellà, que també indica causa.

Això fa que, a vegades, es construeixin frases causals amb "doncs" en lloc de fer-ho amb les conjuncions perquè, ja que, que1 ... , etc.

Així : Està plovent molt : doncs més val que no sortim; o Conseqüentment, més val no sortir, però Més val no sortir, que plou (perquè plou/ ja que està plovent), i no pas "doncs plou".

Una norma fàcil d'aplicar és la de veure de si es pot substituir el "doncs" per un ja que. Si es pot substituir voldrà dir que cal utilítzar ja que, perquè, que ... i no pas "doncs" .

posat que Expressió d'una condició.

En català aquesta conjunció és condicional i no pas causal, com en castellà.

Així doncs, equival a la conjunció si, només que aleshores es construeix la frase en subjuntiu i aquesta adquireix un regust molt literari.

Així, Si estudies aprovaràs = posat que estudHs aprovaràs.

209

Exercicis

2. Completa les frases següents amb les conjuncions perquè, ja que (o equiva­lents), doncs, posat que.

1. Potser no es deu trobar bé, . ..... fa dics que no ve a cla5se.

2. Són les deu tocades! segur que ja fem tard al teatre, ................. començava a aquesta hora.

3. Digu('s-li que compf.em amb ell, ....... bi vulgui col.laborar.

4. Més val que anem a veure una altra agència de viatges, ..... és molt cara.

5. Avui és el meu aniversari. . . ... ho hem de celebrar!

aquesta

39.3 Diferències entre "per què", "per a què", "perquè"

Hem de distingir quan el mot "que" és conjunció i quan és pronom interrogatiu o relatiu tònic.

• La conjunció perquè causal i final.

Com ja hem vist anteriorment, la conjunció perquè té la mateixa forma tant si introdueix una frase causal com final (a diferència, doncs, del castellà).

Així, Ho faig perquè vull = Com que ho vull fer, ho faig, sentit causal; T'ho dic perquè ho facis = per tal que ho facis, sentit final.

• Pronom interrogatiu per què o per a què.

En aquest cas, el mot "què" és un pronom interrogatiu, el qual, precedit de la preposició simple "per", demana per la causa o el motiu : equival a dir per quin motiu /per quina causa. En canvi, precedit de la preposició composta "per a", demana per la finalitat o destinació: equival a dir "per a quina cosa f amb quin objecte".

Així, Per què ho dius?, Pt::r a què vols el martell?, interrogatives directes; No sé per què ho dius, No sé per a què vols el martell, interrogatives indirectes.

• Pronom relatiu tònic.

En aquest cas, és més usual la construcció amb la forma tònica que indica causa que no la que assenyala finalitat.

Equival al relatiu compost pel qual, pels quals, per la qual, per les quals.

Així, Va silenciar els motius per què no volia participar-hi= pels quals no hi volia participar.

210

Exercicis

3. D'acord amb les normes, escriu en els punts suspensius les formes per què, per a què, perquè.

L M'heu d'explicar ................ no vau venir a la reunió.

2 .................. arribes tan tard? - ................. s'ha espatllat el metro .

3. Si almenys es parés a pensar uns segons en els motius ................. actua així!

4 .................. serveix aquest producte? - ................. la pintura s'assequi més de pressa .

5. No sé ................. servirà aquest aparell.

4. Escriu en els punts suspensius per què, per a què, perquè, doncs, si no, sinó.

1. No se li pot dir res ................. està molt enfadat. - ................. què hi farem!

2. No us ho dic ................. us espanteu, .................................. actueu amb molta prudència.

3. Em sembla que en Pau no voldrà ajudar-nos .................. ens ajuda ell, ens ajudaràs tu?

4 ........................ es fa servir aquest producte? - ................... es dissolguin totes les taques de pintura.

5. La crisi s'agreuja. - ................. no sé com ens en sortirem.

6 .................. es fa el màrtir? - ................. li agrada que el planyin.

7. Diuen que farà molt fred el cap de setmana. - ................. més valdrà que no ens moguem de casa.

8. Us ho diu, no ................. ho feu ara, .................................. ho feu quan pugueu.

211

40.1

40 ADVERBIS

Els adverbis "gens", "enlloc", "mai" "ningú", "res", "cap"

els pronoms

• En les frases negatives, els adverbis gens, enlloc, mai van acompanyats, en la llengua formal, de l'adverbi no.

Així, en sentit negatiu, direm : No véns mai =: mai no véns; no el veig enlloc = enlloc no el veig; no m'ha agradat gens = gens no m·'ha agradat; no trobo ningú = ningú no trobo¡ no vull res :;:::: res no em ve de gust; no trobo cap llumí= cap liumí no queda a la capsa.

• En les frases interrogatives o condicionals, aquests adverbis (gens, enlloc, mai) tenen un sentit positiu, semblantment als pronoms ningú, res, cap.

Així, en sentit positiu, podem utilitzar un mot "negatiu" o el corresponent "positiu" : Si mai véns, avisa'm =si alguna vegada véns ... ¡ t'has trobat mai amb això? = t'has trobat alguna vegada ... ; vols res per esmorzar? = vols alguna cosa ... ; si tens res a dir = si tens alguna cosa ... ¡ tens cap llanterna·= si tens alguna ... ; Has vist enlloc la llanterna? = Has vist en algun lloc ... ¡ Ha vingut ningú mentre era fora? :::: Ha vingut algú ... , etc.

Exercicis

1. Escriu en els punts suspensius els adverbis o pronoms estudiats, acompanyats de l'adverbi no quan tinguin un sentit negatiu.

1. Si trobeu ................. d'anormal en el comportament del nen, aviseu-me.

2. Has estat ................. al Liceu. -No, ................. hi he estat.

3. Et queda ............... per dinar?

4. A en Pere, ................. l'espanta.

5. Has vist ................. per aqui? -No, de moment, ....................... s'ha acostat per aqui, encara.

6. Si teniu ................. dubte, digueu-m'ho de seguida.

212

4p.2 L'ús de "gens" i de "res", "gaire", "no gaire", "molt", "massa"

Per interferència amb el castellà, sovint observem errades en l'ús d'aquests mots.

gens, res L'adverbi gens i el pronom res.

Gens és un adverbi de negació, que reforça el sentit negatiu d'una frase, per la qual cosa podem suprimir-lo sense que aquella perdi sentit (solament en perdrà l'èmfasi).

Res és un pronom indefinit, per la qual cosa no el podem suprimir d'una frase sense canviar-ne el sentit.

Així, a la frase La pel.Jícula no m'ha agradat, amb èmfasi podrem dir La p_el.lícula no m'ha agradat gens. En canvi, De la pe.l.lícula, res no m'ha agradat I no m'ha agradat res: ni l'argument, ni els actors, ni el color ... , volem dir que ~'cap cosa no m'ha agradat, de la pel.licula".

gaire, no gaire, molt, massa Quantitatius de grau.

Els mots "molt" i "massa" tenen en català un sentit propi, a diferència del castellà. O sigui, signifiquen "en gran manera, en excés".

Per tant, sobretot en frases interrogatives i negatives, cal usar gairé o no gaire si el sentit que volem donar és el de "poc" o "una mica". A més, quan no sabem "en quina quantitat" es valora una cosa, sobretot en frases interrogatives, hem d'usar igualment gaire.

Així : T'ha agradat gaire la pel.lícula? -No, no gaire ( ~ m'ha agradat poc); Tens gaire fred? -No, no en tinc gaire I Sí, en tinc molt o força o massa.

En canvi, el sentit propi de "molt" o "massa" podem trobar-lo en frases com ara : T'ha agradat molt, oi, la pel.Jicula? -Sí, molt o massa (o bé : "No, no gaire o gens"); No teniu massa aire, amb les finestres del cotxe obertes de bat a bat? -Sí, en tenim massa o molt o força (o bé : "No, no gaire").

Normalment, però, el sentit de la pregunta o -d~ la frase negativa és el de "gaire/ no gaire'' (i no pas" no molt /no massa", com es diu en castellà).

213

Exercicis

2. D'acord amb les normes exposades, completa les frases següents amb els

mots gens, res, gaire- no gaire, molt, massa.

1. En tens per .............. .. estona, per acabar? -No, De

seguida acabaré.

2. T'ha agradat aquesta fruita exòtica? -No, en absolut. No m'ha agradat

3. Com que veig que tens ................ feina, me'n vaig per deixar-te treballar.

4. Els arguments no eren ................ convincents. Realment, l'home no m'ha convençut en ................ .

5. Fa ................. calor aquí, amb la calefacció tan alta. No en teniu ............... ..

vosaltres, també?

40.3 L'ús de la partícula "pas"

La partícula pas generalment té la funció de sobretot en els tipus de frases següents :

• Frases que indiquen una prohibició.

reforçar l'adverbi de negació no,

Així, No ho fessis pas, això!; No ho toquis pas!.

• Frases negatives que neguen una "suposició" implícita o explícita.

Així, Tasta-ho una mica, que ja veig que te'n deleixes. -Doncs, estàs molt equivocat. No en vull pas; Suposo que tots hi estem d'acord, oí? -No pas

jo!

• Frases comparatives : en un dels dos termes de la comparació.

Així : En sap molt més en Jaume, d'informàtica, que no pas en Pere.

• En frases que indiquen probabilitat o dubte.

Així, No tindràs pas foc?; No tindràs pas gana, ja?

Exercicis

3. Completa els buits de les frases següents amb la partícula pas.

1. La Núria ha tret bones notes en totes les assignatures, oi? -No ........ en

matemàtiques.

2. N'estàs convençut de fer aquest viatge, ja? -No ........ del tot, encara..

214

' ·~

'

3. No anéssiu .......... a la platja., aquest cap de setmana., que farà tramuntana.

4. No tindreu ........ cap llibre que parli d'aquest tipus d'anima/s?

4. Completa els buits de les frases següents amb un adverbi o un pronom dels que hi ha a les normes i, quan calgui, la partícula pas. Afegeix l'adverbi no quan faci falta.

1. Que hi ha. ................. per menjar, a la nevera? -No, no hi ha .... .

2. del que hi ha per sopar no em ve . de gust.

3. Tothom estava d'acord amb la proposta. - ................. jo!

4. Tens ................. feina actualment? -I tant! . . .... .... ... . .. n'havia tinguda tanta com ara!

5. En aquests moments tinc més set que ................ gana.

6. Si teniu ................. problema amb el menjar, comuniqueu-ho a l'agèncía, que us el resoldran.

7. No tindràs ................. por, ara? -No, no en tinc ............. . de por. A m1, ................. m'espanta.

8. No et deixis ...... enredar. -No pateixis. Ningú ................ m'enredarà.

40.4 Altres adverbis

Convé tenir en compte els casos següents :

• Quan s'ajunten dos adverbis acabats en -ment, en català és mes acon­sellable no suprimir cap teminació.

Així: Aquell professor s'explica clarament i pausadament.

En cas de suprimir un "-ment" -fórmula molt literària-, se suprimeix el del segon adverbi 1 a l'inrevés que el castellà.

Així : Parlava clarament í pausada.·

• Cal emprar correctament les expressions adverbials següents :

- Si fa no fa, aproximadament1 i no pas "com".

Així: Hi havia si fa no fa unes 20 persones (no "com" unes 20 persones).

- A poc a poc, amb una "a" inicial.

Així, Caminaven molt a poc a poc.

- Sols, només o solament i no "solsament".

AixÍ 1 Tenien tan sols I sols I només I solament un crostó de pa.

215

-Gairebé o quasi i no "quasibé" (col.loquial).

Així, IIi havia gairebé I quasi 60 persones.

-Pertot o pertot arreu, enlloc, alhora, sobretot, gairebér escrits junts quan són adverbis.

Així, observem les formes adverbials de les frases següents : Hi havia deixalles pertot I pertot arreu; enlloc no trobareu un millor restaurant que aquest; fem-ho tots alhora; sobretot, no hi falteu; gairebé no hi havia ningú.

En canvi, fixem-nos en el significat diferent d'aquests mots escrits per separat : Per tot el que us he dit és important fer-ho; aquests bolets es troben en llocs molt amagats; ens veurem a l'hora de dinar; sobre tot el que us be dit, opineu-hi; no em trobo gaire bé.

• Observem les formes catalanes de les expressions següents.

-Inclusivament, amb escreix, i escaig.

Així : Hi ha temps fins al dia 30, inclusivament; li va retornar amb escreix els favors que li havia fet; allò valia unes tres-centes i escaig I poc més de tres-centes.

- Els dies de Ja setmana i la forma de matí.

Quan s'utilitzen els dies de la setmana com a adverbis, s'han d'escriure sense article. Quan escrivim l'article singular ens referim a una regularitat, a una freqüència.

Així : Ens veurem demà = dilluns; les eleccions són diumenge; les classes són el dimarts i el dijous = cada dimarts i cada dijous.

D'altra banda, la forma "de matí" s'escriu així, separat, i equival a dir "d'hora del matí" o bé "que pertany al matf'. En canvi, el període del dia és el matí i no "el dematí".

Així : Hi anirem de matí I de bon matí; aquest any té les classes de matí i no de tarda; ens veurem demà al matí.

Exercicis

5. Escriu un adverbi equivalent als mots que hi ha entre cometes. Escriu, també, quan calgui, l'article.

1. }/Sols" he trobat dos bolets : ......................... o bé ........................ .

2. Hem estat "aproximadament" dues hores per venir: ........................ .

3. Avui som diumenge. Doncs, el mercat serà. "demà passat" = ......................... . En aquest poble, el mercat és "cada dimarts" = ........................ .

216 f r

4. "Per tots els llocs" on he anat n'he trobat: ...

5. Parlaven tots "al mateix temps"

6. Les reunions eren a la tarda (a les quatre). Ara les fem abans de dinar (de "10 a 12"): al ........... .

7. A causa de la corrua de cotxes, anàvem molt "lentament":

8. L'obra no va agradar a "gairebé" ningú :

6. Tradueix al català les frases següents.

1. Trata a toda el mundo cort és y elegan temnente:

2. Había como un as doscientas personas y pico:

3. El médico visita los martes y jueves por las mañanas:

4. Sobre todorecuerda que el plazo es del 1 al 30 inclusive:

5. Casi me había olvidado que tenía reunión:

6. Poca a poca se inunda la calle de gen te:

7. Escriu en els buits els mots gens, res, gaire, no, enlloc, a poc a poc.

1. Aquest llibre no m'ha agradat .......................... No te'l recomano.

2. D'aquesta ciutat, ................................. m'atrau.

3. Algú té .................... més a dir? -No, ningú .................. vol dir ................... . més.

4. Fa .................... fred allà dalt? -No, no ................... .

5. . ................... estaràs més bé que aquí!

6. No corris .................... , que hi ha glaç a la carretera. Condueix .................... .

217

!.

I I

l'

CLAU DELS EXERCICIS

1. VOCAL NEUTRA

1. 1. a, davanter, neutre, a; ê, ventet, neutre, e; è, ferrer, neutre, e; 2. davantal, ventada, ferreteria;

2. 1. Què? Ja se saben els resultats? -Crec que no. Almenys, jo no els sé. 2. Dalt del cel es formen núvols negres : és signe de tempesta. 3. Cada matí sent el veí com se'n va a treballar. 3. L cova, hi havia, cove; 2. anàveu, segar; 3. demostrava, afecte, aquestes, bèsties; 4. torna, vaset; 5. poses, sopa; 4. 1. Pensa en una altra cosa. 2. Tenen unes idees vagues dels fets. 3. Desitja un sou digne. 4. Ells busquen uns bons paraigües. 5. Havien de pagar les fiances. 6. Era una terra pobra. 7. Les roques cobrien les platges. 8. Avui comença l'acte. 9. Tria la fulla tendra. 10. Amaguen unes proves als jutges.

5. 1. tracte, tracta; 2. compren, compra'n; 3. porta'n, porten; 4. jutge, es jutja; 6. 1. viatja, viatge; 2. compte, compta; 3. assumpte, parla'n, les coses, parlen; 7. 1. plena, plana;

218

~ :

2. plaga, ell plega; 3. ell besa, ell es basa; 4. passa, pesa; 5. ramct, ell rema; 8. 1. netedat, netejar; claredat, clarejar; 2. lliurement, lliurament, pobrament, abonament; 9. l. accés, excés; 2. especial, espacial; 3. asèptiques, escèptiques; 4. efecte, afecte; 10. 1. sistema capitalista, aristòcrata, paleta, suïcida, boletaire, perenne, afable, enorme; 2. recorre, reveure, prometre, asseure; 11. 1. Deixa la torre lliure. 2. Vine a veure'm aviat! 3. És una persona rude. 4. Omple'n la garrafa, d'aquesta aigua. 5. La cadernera jove fa una cantarella molt alegre. 6. El congressista obre una sessi6 informativa. 7. La comarca pobra recorre al tribunal. 8. Es troba davant d'un problema insoluble i incòmode. 12. 1. feien, estudiaven; 2. era, demòcrata, culte, amable, altruista; 3. cèlebre, atleta, belga, era, esportista; 4. veníeu, alegres, cinema; 5. tènue, entrava, omplia, cambra; 6. obre, les, portes, aquella, pobra, ajuda'ls; 13. 1. naixerà; neix, naix; 2. jaurà; jeu, jau; 3. distragueu; distreu, distrau; 14. 1. Empúries, meravellós, resplendent; 2. desemparat, enyorat; 3. efeminat, malenconiós; 4. racó, monestir; 5. tragueren, assassí, psiquiatre; 6. ebenista, farà, sanefes, envernissar-lo; 7. davant, treballadors, faran, assemblea;

219

8. ambaixador, s'interessà, Sardenya; 9. hi haurà, orgue, avariat; 10. rancorós, arravataren; 11. nasqué, Esparreguera, orfe; 12. tragués, avaluació; 15. 1. Ell omple el càntir. 2. Avui signa el contracte. 3. Ell caça furtivament. 4. És un noi culte. 5. Ram de fulla perenne. 6. Ella és bona alumna. 7. El paleta és a la torre. 8. És un jove periodista. 9. Concorre a l'oposició. 10. Epl Obre'm la porta. 16. 1. vivien, pobrament; 2. sembla, afecció, estómac; 3. vine, assemblea; 4. avaluar, avaria; 5. estiuejarà, Sardenya; 6. farà, lliurament; 7. traurem, davantals, desarem, calaixera; 8. nedadors, esgotaren; 9. aparèixer, febre, refarà; 10. m'ajauré, crida'm;

220

2. U FEBLE

1. 1. ó, forner, u, o; ò, doneta, u, o; ú, duneta, u, u; 2. plomall, muntatge, pudia, podia; 2. 1. "sordeja"; 2. "adormir-se"; 3. "trobareu", "romànic", "pontet"; 3. 1. i 2. Tots acaben en "u", excepte "zero" i "suro"· 4. 1. estiu, A ten eu; 2. riu, ferro; 3. individu, complexos; 4. perp texos, trofeu; 5. 1. gasto, despesa; 2. tret, tiro; 3. freno, fre; 4. paro, atur; 5. robatori, robo; 6. 1. ull, olla; 2. foll, full; 3. put, pot; 4. munta, triomfa; 5. expolsa, expulsa; 7. 1. fosquejar, espurnejar, fluixejar, trossejar; 2. polsós, grogós, plujós; 8. 1. jovent, juvenil; tito1às, titular; consolat, consular; encorbar, curvilini; homenet, humanisme; concorria, concurrència; endolcir, dulcificar; 2. Consolat, juvenil, titular, joventut, consular; 9. 1. ressortir, sobresortir; escollir, recollir; recosir 1 descosir o sobrecosir; remuntar 1 desmuntar; recobrir 1 descobrir; 2. nodriment) sofriment, avorriment

1 cobriment 1 compliment 1 ressorgiment;

221

10. 1. surto, sortiré; 2. poguéssiu, volguéssiu, pugueu, vulgueu; 3. rètol, escopir, multat, escupi; 4. tossia, tus; 5, collit, cullen; 6. dubto, puguem, cosir; 11. 1. Hongria, ell triomfa, el rètol, l'Empordà., el torró; 2. ell suborna, ell suporta, ell turmenta, ell munta;

12. 1. reflexos, focus, enlluernen; 2. vulgueu, explico, remunta, muntanya; 3. podreu, suportar, zero; 4. botifarra, embotits, torrons; 5. titular, títol; 6. pugueu, vulgueu; 7. sofriment, continu, turmentava, insuportable; 8. concurrència, juvenil, ateneu¡ 9. munteu, sortireu; 10. capítol, títol, vulcanisme, avorrit; 11. focus, porus;

222

. i '

l i 1 1 ! ' .l

3. LA SÍL.LABA I EL DIFTONG

1.

1. pa/rai/gua, o/ce/à, in/hà/bil, tejajtre, jut/ges, mil/ho/mes, à/tic, rei/xes, pas/sa, ce/lla, nos/al/tres, ter/ra, a.s/rna, rnoujre, tot/ho/ra, es/ce/na, cel.jla, ei/na, besja/vi, cot/xe; 2. paraigua, cella; 2. 1. no/ia, con/tíjnu/a, Pas/qua, sejuen, rei/na, sí/ni/a, guar/da, neu/la, bajteig, guer/ra, ajbaix, se/que/ra; 2. noia, Pasqua, seuen, reina, guarda, neula; 3. 1. g_uix, refien, in/sí/di/a, cau/sa, maig, ví/du/a, quart, coix, par/leu, llenjgüejta, xiu/lar, o/blijqüiftat, trefuen, Llu/ï/sa, iot; 2. guix, insídia, maig, vídua, coix, Lluïsa; 3. (a) quart, llengüeta, obliqüitat; reien, treuen, iot; (b) causa, parleu, xiular; 4. Col.jlec/cijó, pres/sifó, sàr/ri/a, he/ret/gi/a, rijuot; 5. 1. so vocàlic : fi, tu; so semivocàlic : noi, pou, pau, rei; so consonàntic : reia, diuen; so mut : coix:, qm, guia, roig; 2. noi, pou, pau, refia, di/uen, rei; 6. 1. deia, iogurt; 2. se1en, ioga; 3. iot, trèieu; 4. feien, iode; 5. creia, ionosfera; 7. 1, No/ves lí/nijes afè/ri/es d'a/bast eu/ro/peu; 2. La Síljvija· es/tu/di/a His(tòjri/a i en Mà/ri/us, Ci/èn/ci/es; 3. Dar/re/ra/ment l'emjpre/sa te/ni/a pèr/du/es conftíjnujes; 4. Els par/la/men/tajris van cejle/brar u/na sesjsi/ó exjtra/or/di/nà/ri/a a Nú/ri/a; 5. La rà/di/o coL/la/bo/ra en la camjpajnya pu/bli/ci/tà/ri/a a fa/vor d'E/ti/ò/pi/a;

223

4. APÒSTROF, CONTRACCIÓ I GUIONET

!. 1. l'escola, l'arbre; 2. la història, n'Elisenda; 3. l'Eduard, l'Anna, la Isabel, se n'aniran, l'illa; 4. l'aigua d'arròs; 5. l'I; 6. Te n'hi; 7. La unió; 8. D'en, se'l, se us;

2. 1. L'oli procedent de l'oliva. 2. Si els trobeu, els llibres, compreu-los. 3. Per més que m'ho digui, no ho faré. 4. Se us veu molt tranquils avui. 5. L'hi donaràs, aquest llibre, a en Lluís? 3. 1. la indústria; 2. l'única; 3. la unió; 4. la hi tornaré; 5. la untaré, d'oli; 6. l'urna; 7. la intenció; 8. l'infern; 9. l'li; 10. l'l; 11. l'stand (o "l'estand"); 12. la una, de ioga; 4. 1. dels nois, als nois, pel camp, per a l'avi; 2. cal metge, can Lluís, ca n'Oriach, ca l'Àngela; 3. per l'altre, a l'altre, per als nois, per al nen; 5. 1. can, als; 2. per als, a cal; 3. dels, per als; 6. 1. L'assumpte de l'economia. 2. M'amoïna l'escola. 3. Ja hauríem d'anar-nos-en cap a can (o cal) Tomàs. 4. Anirem per l'autopista de l'interior.

224

5. Aquest acte està pensat per a la infància. 7. 1. exministre, sotstinent, vicepresident, subsecretari, teleruta, infradotat, pica-soques, cara-rodó, ning-ning; 2. dóna-me-Ja, dóna-rne'!, regala-l'hi, digues-m'ho; 3. hispanoamericà, grecoromana, sociopolític; 8. 1. quaranta-u; 2. tres-cents dos; 3. vint-i-set; 4. dos mil u; 5. dos mil quatre-cents vint-i-vuit; 9. 1. emporta-te'l; 2 . .feu-llos-en; 10. 1. nord-oest; 2. vicepresident; 3. pocavergonya; 4. xip-xap; 5. autoretrats; 6. jordanopalestina; 7. abans-d'ahir, para-xocs; 8. portamonedes; 9. exsecretari, adéu-siau, 10. subgrups; 11. 1. se'n; 2. me'ls; 3. me l'oferei.x; 4. se us; 5. porta-me'l; 6. se n'aniran; 7. treure-·se 'ls; 8. t'ho; 9. me la intentaré; 10. Te'ls has d'emportar; 11. emportar-se'ls; 12. dóna'ns-ho; 12. 1. La intensitat; 2. pocavergonya; 3. cagadubtes; 4. per als;

225

5. barba-roja; 6. abans-d'ahir; 7. d'anar a cal barber; 8. l'interès; 9. vicepresident; 10. passa'm el trencanous:

11. acosteu-me ef penja-robes; 12. de l'àtic, per vint-i-cinc milions; 13. barba-ros; 14. para-sol; 15. la universitat;

226

5. ACCENTUACIÓ

1. 1. la, del; neu, cim; 2. suplicar, suplica, súplica. 2. 1. grà/ci/es, in/nò/cu/a, dè/ri/a; 2. Pas/qua, Ma/ri/a, am/bi/gua; 3. llu/mi, ser/vei, es/tu/di/ant; 3. 1. aguts : faràs, comprèn, germà; plans : feien, compren, examen; 2. aguts : faran, comprens, virrei; plans : fèiem, exàmens, sèieu; 3. esdrúixols : ciències, matèries, pèrdues; 4. 1. tindré, entén, precís, Marià; 2. tindreu, entens, segon, seran; 3. fenòmens, àlber, diàfan, orígens; 4. origen, Alba, corrua, Maria; 5. àrbitre, insígnia, artèria, ingènua; 5. 1. Quadre.

so vocàlic sempre a vegades

so obert (à) (è), (ò)

so tancat (i), (ú) (é), (ó)

accent gràfic fix variable

2. tilldrà, llunú, públic, pèsol, arròs, faré, blavós; 6. 1. camí, català, Núria, notícia, gràcies, núvia; 2. orígens, eufòria, sèmola, hi aniré, càlid, emoció, Súria; 7. 1. (è) I (é); 2. (é) ¡ (è); 3. (ó) ¡ (ò); 4. (ò) ¡ (ó); 5. (è) ¡ (é); 6. (ò) ¡ (ó); 8. 1. pa : à; serra : è; gent : é; crit : í; joc : ò; copa : ó; nus : ú, 2. gènere, una còpia, pàl.lida, pel.lícula, última, cançó, pogués, 9. 1. Allà estàvem a deu graus sota zero. Aquí, a quant estàveu?

227

2. Ara anem mahment, però abans encara anàvem pitjor. 3. Volíem saber com els anaven els estudis. 4. Hauríeu de fer revisar l'oli del cotxe. 5. Intentarem de fer-ho el millor possible si ens hi ajudeu una mica. 10. 1. Vam visitar una església romànica. 2. Al barri, van muntar una tómbola benèfica. 3. A Sóller tenen un parlar diferenciat anomenat solleric. 4. La caça del cérvol està molt controlada. 5. No tinc cap fórmula màgica per solucionar el problema. 6. Ha anat al metge perquè sentia una cremor d'estómac insuportable. 7. La bomba no va esclatar gràcies al fet que la pólvora estava mullada. ll. 1. fenòmens, orígens; 2. explicaré, veuràs, s'entén, fàcilment; 3. exposició, vàreu, aniríem; 4. Puigcerdà; 5. telèfon, contínuament; 12. 1. sènes; 2. demà, tindré, exàmens; 3. -· 4. pèrdua; 5. 6. gràcia; 7. tènue; 8. pàtria; 9. aquí; 10. -; 11. -; 12. teníem, intenció, Grècia, aèria; 13. dèieu, vindríeu, cançó; 14. socioeconòmic, confús; 15. sabés, plàcidament;

228

6. ACCENT DIACRÍTIC

l. 1. socioeconòmic; 2. estèticament; 3. sociopolítics; 4. plàcidament; 2. 1. país, rrússils; 2. afecció, timpà; 3. magnetòfon japonès; 4. -· 5. diòptries; 6. -; 7. olimpíades; 8. església, gòtic; 9. camió; 10. -; 11. tèxtil, indústria, pàís; 12. rèptils; 3. !. negocia; 2. renunciï; 3. estudia; 4. copïin; 4. 1. Conferència, Hèlsinki; 2. oceà, Pacífic; 3. Etiòpia; 4. Lluís, diòptries; 5. esglésies, romàniques; 6. tómbola, benèfica; 7. Sóller; 8. distragué; 9. -; 10. re1;onversió, indústria, tèxtil; 11. exposició, rèptils; 12. estómac; 13. reducció, nússils; 14. cérvol; 15. pólvora; 16. permís, magnetòfon;

229

17. ' 18. interès, politicoeconòmic; 5. 1. fóra, sèu; / 2. féu, ús; 3. sé, té; f 4. Déu, món; 5. Dóna, béns;/ 6. Vés, vénen; 7. sòl, és; f 8. mòlt, què; 6. 1. Déu n'hi do; 2. germà, el món; 3. és ell; 4. móres; sí, si és que són; 5. pèl; 6. Vés, cafè mòlt; Què t'han dit? -Que sí; 7. vénen de molt lluny; 8. és, bóta, més, bé; 9. bé, nét; 10. és, mà, féu; 7. 1. Lluís, Ciències, Història; 2. cafè; 3. Sí, gràcies; dóna-me'n un terròs; 4. Què diuen?, són, Déu; 5. és, àvia, té, néts; 6. excursió, sé, què; 7. nerviós, exàmens; 8. Sí, compraré, mà; 8. 1. vénen, guàrdies; 2. sóc; 3. pensàveu, costarà; 4. explicaré, pèls; 5. Màrius, traduíem, anglès, català; 6. Núria, ràdio; 7. escoltéssiu, entendríeu, fàcilment; 8. és, fàbrica, tèxtil; _. . . 9. circumstàncies, sociopolítiques, permès, reduccw, m1ssils, mitjà, superpotències; 10. Té, diòptries, haurà; 11. església; 12. Hèlsinki, reunirà, comitè, olimpíades;

230

7. LA DIÈRESI

1.

1. adeqüi, ungüent, ambigüitat, qüestió; 2. diürn, traduïes, produïen, produït; 3. estudiï, canviïn, renunciïs, negociïn; 2. 1. veí, reduïa, genuïns; 2. suï, traduïen, paraigua; 3. agraïm, intuíssiu, suís; 4. països, llengües, veien (o vèiem); 5. produïes, construís, traduïu; 3.

1. En Joan estudia força; tu, cal que estudïls més. 2. Canvia't el cotxe i renuncia a la moto. 3. Els prego que no copiïn a l'examen; que no continuïn fent-ho.

4. Canviïn l'oli del motor; enviï'm la factura per correu. 5. Convé que negociïs amb el director un nou conveni. No menyspreïs la teva habilitat negociadora. 4. 1. traduïa, traduïes, traduíem, traduíeu, traduïen; 2. conduïm, conduïu, conduís, conduïssis, conduíssim, conduíssiu, conduïssin; 5. 1. lluïment, païdor; 2. homogeneïtat, simultaneïtat; 3. innocuïtat, helicoïdal; 6. 1. suïcidar; 2. fluïdificar; 3. ingenuïtat; 4. romboïdal; 5. heroïcitat; 7. 1. agrair, agraint, agrairé, agrairia; 2. ateisme, ateista; 3. coincidència, reincidència, contraindicació; 4. Màrius, harmònium, mèdium; 8. 1. Suïssa, països; 2. contigües, veïns;

231

3. 4. reduïssis; 5. 9. 1. Màrius, traduïa, ucraïnès, català; 2. Lluïsa, harmònium, bé; 3. Lluís, diürn, ràdio, produït; 4. invitació; 5. tnt.ès, deduït; 6. intuïció, homogeneïtzada, produïa, estómac; 7. arruïnat, suïcidà; 8. reduït, més; 9. lluïda; 10. influïen, destí; 11. residència; 12. coïa; 13. això, guàrdia; 14. cocama; 15. evacuïn, cruilla;

232

8. LA lèSSA SORDA I SONORA

L

Mots que tenen essa sonora casat, pesa, zinc, roseta, casa, zona. Lletres: (s), (z). Mots que tenen essa sorda ; caçat, peça, cinc, rosseta, caça, sona. Lletres: (ç), (e), (ss), (s). 2. 1. Les oques: 2. Els arbres; 3. Les obres; 4. Els obrers; 5. Els avis; 3. 1. So sonor entre vocals (s). 2. So sonor en un altre lloc (z). 3. So sord entre vocals (e), (ç), (ss). 4. So sord en un altre lloc (s), (ç). 4. 1. colze, rosa, mesos, realitzar, zero, pisos, esmorzar, alzina, Teresa, imposar; 2. nassos, trossejar, mesos, pisos, races, capaç, arròs, rossos, russa, felicitat, traces, forces, forçut; 5. 1. mestressa; 2. xiscladissa; 3. enyorança; 4. emissió; 5. temença; 6. expressió; 7. alcaldessa; 8. festassa; 6. 1. enyorança, pedrissos; 2. corredissa, senyorassos; 3. pallús, trencadissos; 4. prometences, esperança; 7. A tall d'exemple : 1. impressor, impressió, repressió, compressor, expressar, expressió; 2. regressió, agressió, digressió, agressor; 3. emissió, emissora, comissió, admissió, dimissió;

233

8. 1. posat, benzina; 2. presento, Teresa, promesa, Josep; 3. realitzar, exploració, zona; 4. zoòleg, president; 5. suro, sòcol; 6. comences, començo; 7. plSOSj

8. passa'm, terrossos, sucre; 9. agressor, trencadissa; 10. esperança, asocials; 11. participarà, emissora, metgessa; 12. paperassa; 9. L zones, trànsit; 2. enfonsat, transatlàntic, Pacífic; 3. causa1 sobredosi, crisi; 4. anàlisi; 5. presentat, tesi, evolució, Àsia; 6. entusiasta; 7. presumpte, assassí, asil, França; 8. casos, dificils, resoldre; 10. 1. discussió; 2. dissolvent; 3. poncelles; 4. alcaldessa; 5. comtessa; 11. 1. pòlissa, trossets; 2. agressió, posa, crisi, països; 3. Eivissa, Còrsega, Sardenya; 4. esmorzar, dosi, dissolvent, nasal; 5. cabàs, sucre, safrà, mostassa, arròs; 6. entusiasma, nuclearització, zona, posar-la, discussió; 7. impressió, presumpte; 8. passar, Cerdanya, Saragossa;

234

9. ELS SONS DE LA GE I DE LA XEIX

1. 1. viatger, viatja; 2. penja, vigila, pengin; 3. projecte, gimnàs; 4. objectiu, majestuosa; 5. coLlegi, jesuïtes; 6. jerarques, Jerusalem; 2. 1. Ells desitgen unes taronges ben grosses. 2. ~ll viatja cap a una platja·de la costa nord. 3. Les fonts ragen a través d'unes roques roges. 4. Compra una esponja molt flonja. 3. 1. majestuosa, Bruges; 2. jersei, fresquejar; 3. objecció, objectiva; 4. gener, projectaran; 5. plantegen, Jerusalem; 4. 1. enmig, assaig; 2. enuig, sondeig; 3. empatx, escabetx; 4. Andratx, roig; 5. ratxes, escletxes; 5. 1. empatxarà, menja, fetge; 2. estiueig, platges, Andratx; 3. mareig, quitxalla; 4. trepitgis, esquitxaràs; 5. mitjana, sondeig; 6. 1. existir, mateix, exhalar, panxa, reixa, exhortar, mixeta, tòxic. 2. exiliar, exculpar, coix, extra, paradoxa, rínxol, disbauxa, créixer. 7. 1. fixar, exercici; 2. exèrcit, xinès; 3. arrauxat; 4. reeixida, execució; 5. guixat;

235

8. 1. desig, ajeure's, fageda; 2. punxar-se, injeccions; 3. floreix, ginesta; 4. floreix, ginesta, marges; 5. Mèxic, exèrcit, saqueig; 6. empatxar, escabetx; 7. rinxolat, clenxa; 8. amaneix, rajolí; 9. jeroglífic; 10. majestats, Jerusalem;

236

10. LES LLETRES B-V I LA H

1. 1. adobar, rebia, escrivent, haver, cabia; 2. anaves, buscàvem, posaven, portàveu; 3. blaves, vives, nova, seva. 2. 1. lloba, calbesa, bevem, escrivim, plovia, devien, movien, cabien, havien d'adobar-ho; 2. trobava, canviaves, aprovaven, comprovàvem, s'emprovava, treballàveu, arribaven, rebentaves, governava; 3. 1. havia, automòbil, movien; 2. escrivent, escriba; 3. probable, aprovi; 4. devem, dèbit; 5. estava, seva, calbesa, havia, provat, calvície; 4. 1. trobava, recanvi, automòbil; 2. arribaven, rebentats, avorrits; 3. havia, intervenir, advocat, treballa, Treball, govern; 4. devia, movia; 5. Àlaba, Basc, jutjava, avortament; 6. Esteve, anava, comboi, bolcar, Còrdova; 7. escrivien, desaprovaven; 8. espavilat, desimbolt, bena; 5. 1. cacauets; 2. orxata; 3. hivern; 4. ham; 5. harmonia; 6. coets: 7. hissat; 8. subhasta; 9. orfes; 10. hivernacle;

237

I . i

11. LES LLETRES P-T-C, B-D-G i Q

1. 1. verd, lícit, mut; 2. esquerp, poruc, decrèpit; 3. gallec, nebot, covard; 4. profund, vàlid, llop; 5. grec, sòlid, tip; 6. cert, tímid, feixuc; 7. amarg, humit, rígid; 8. amic, intrèpid, càndid; 2. 1. sentit, agut, fort; 2. rep, càlid; 3. sap, set, desert; 4. llac, glaçat; 5. ràpid, tard; 3. 1. nord; 2. fang; 3. renec; 4. destorb; 5. tord; 6. tort; 7. sard; 8. verd; 4. 1. centrífug, biòleg, sociòleg; 2. fluid, demagog, fred; 5. 1. exactitud, rectitud, actitud; 2. pulcritud, altitud, solitud; 3. virtut, senectut, joventut; 6. 1. prenc, vinc, retinc; 2. ofenc, pretenc, estenc; 7. 1. provinc, humit, fred; 2. tinc, set, préssecs; 3. fàstic, líquid, surt, tubs, rònecs; 4. tímid, feréstec; 5. entenc, acceptat, encàrrec;

238

6. sud, càlid, nord, gelat; 8. 1. signat; 2. augment; 3. submergit; 4. cabdal; 5. de sobte; 6. substituït, pneumàtics¡ 7. cabdill; 8. dubte; 9. èczema; 10. descabdellat; 9. 1. quant, quan; 2. tan, tant, quant; 3. tan, quan; 4. tant, quan; 5. tan, tan; 10. 1. quan, signis, cognoms; 2. dissabte, augment, sobtat; 3. subtil, quan; 4. vola tant i ho fa tan alt, cabdell; 5. tinc, dubtes, submergible; 6. quan, nord, fred; 7. augment, solitud, joventut; 8. entenc, assignatura, tan; 9. fàstic, tan esplèndid, sobte; 10. subtils, d'actitud; 11. 1. conspicu, oblic; 2. ventn1oqua, perspícua; 3. iniqua, vàcua; 12. 1. Són productes innocus. 2. Es tracta d'un acte inic. 3. Són unes dones ventríloqües. 4. Traça uns angles oblics. 5. És un contingut vacu.

239

12. APLECS CONSONÀNTICS

1. 1. configurar, commoure, confabular, commutable, confederar, commemorable.

2. emmurallar, enfangar, emmascarar, enfront?.r, emmarcar, enfortir. 3. immobilitzar, infiltrar, immoble, inflexible, immillorable, infidelitat. 2. 1. immortal, infeliç, immoral. 2. infinit, immadur, infal.lible. 3. immerescut, infranquejable, immòbil. 4. infidel, immanejable, infatigable. 3. 1. emmagatzemar; 2. emmidonar; 3. anar enfeinat; 4. enfocar; 5. emmordassar; 6. enfaixar; 4. 1. pamflet; 2. triomfat, simfònica; 3. enmig; 4. èmfasi; 5. circumval.lació; 6. amfiteatre, semicircumferència; 7. àmfores; 8. xamfrà; 9. amfibi; 10. amfitrió; 5. 1. comptador, compta; 2. comtal, comtes; 3. contar; 4. empremtes; 5. premses; 6. sumptuós; 7. exempt; 8. exempció; 9. temptació; 10. tramvies; 11. compte, comptes, compte;

240

12. atemptats; 13. símptomes; 14. presumptuós; 15. comptat, contar; 6. 1. addició; 2. suggerir-li; 3. ema, Emma, Gemma; 4. annexar; 5. ena, Anna, Susanna; 6. bienni; 7. connexions; 8. gamma; 9. summa; 10. summa; 11. addicte; 12. additius; 13. adduïdes; 14. suggestiva; 15. annexes; 7. 1. assumpte, premsa, immoralitat; 2. comtal, tramvia, circumval.lació; 3. empremtes, presumpte, atemptat; 4. Anna, Emma, Gemma, Susanna; 5. emmagatzemat, exempts; 6. comptes, comptable; 7. samfaina, additius; 8. compte, pamflets, triomfalistes; 9. connecta, commutador; 10. annexos, impremta; 11. suggeriment, confortable; 12. simfonia, immillorable; 13. compter cOntat {::::::explicat) o cornptat"(=passats els comptes). 14. comte, comptat; 15. comptar, compte; 8. 1. illegible, illimitat, il.licit. 2. il.lògic, il.licitud, il.legal. 9. 1. celebrar, mil.lenari; 2. mil.ligram, milió; 3. miler, alegre; 4. solució;

241

10. 1. coraLlí, il.luminar, fal.lible o infal.lible; 2. mal.leable, ftagel.lar, metàl.lic; 11. 1. vila, vi Lla; 2. al.locució, elocució; 3. eludit, al.ludit; 4. estelada, esteLlar; 5. anul.lat; 6. anular; 12. 1. il.lustre, al.lusió; 2. il.lès, eludí; 3. instal.lat, satèl.lits, bèl.lics, esteLlar; 4. subretolats, pel.lícula, iLlegibles; 5. miler, sol.licituds, anul.lació; 6. Brussel.les; 7. intel.ligència, tranquil.litat; 8. mil.lenari, celebrat, solemnitat;

242

13. EL FORMANT ESSA DE PLURAL

Taula-I -mestre, mestres, mestres; - tendra, tendres

1 tendres;

- esquerre, esquerres, esquerres; - fondo, fonda, fondos; - agre, agra, agres; - sogre, sogra, sogres; - guerx o guerxo, guerxos, guerxes; - minsa, minsos o minses, minses; 1. 1. Una altra vegada compra't la faldilla més ampla i còmoda. 2. ~mb l'ingrés tan minse (o minso)r aquella gent era molt pobra. 3. Es un home molt culte, el meu sogre. 4. He comprat un coixí molt flonjo. 5. Ella va ser deixebla d'aquell gran mestre. 6. Sobre aquest fet tinc un coneixement molt vague. Taula-I! - ingenu, ingènua, ingènues; - simultani, simultània, simultànies; -superflu, supèrflua, superflus; - instantània, instantanis, instantànies; - exigua, exigus, exigües; - espontani, espontanis, espontànies; - ambigu, ambigua, ambigües; - idoni, idònia, idonis; - assídua, assidus, assídues; - homogeni, homogènia, homogènies; - continu, continus, contínues;

2. 1. Autora contemporània. 2. Línies contínues. 3. Personalitat sanguínia. 4. Homes ingenus. 5. Solucions errònies. 6. Dones ventríloqües. 7. Solució idònia. 8. Contingut vacu. 9. Colla homogènia. 10. Aparença corpòria.

243

3. 1. La llengua hebrea és pròpia de la gent jueva. 2. L'aspiració de la comunitat europea unid&. 3. La Lluïsa era l'única hereua (o hereva). 4. Les professores d'anglès eren nadiues. 4. L òrfena; 2. comuna, durs; 3. senars, senglars; 4. sofàs, bisturís; 5. pilars; 5. 1. aire gèlid; 2. joc vàlid; 3. terra humit; 4. nen polit; 5. el seu nebot; 6. servei ràpid; 7. indici seguit; 8. matí plàcid; 6. 1. arqueòleg, psicòlogues, anàleg; 2. sociòloga, biòleg, zoòlegs; 7. 1. antic; 2. fred; 3. fluït, fluid; 4. pedagog, biòleg; 5. cec; 6. demagog; 7. feréstec; 8. centrífug;

244

14. EL FORMANT -OS DE PLURAL

Model

-malaltís, malaltissos, malaltisses; - dolç, dolça, dolços; - perplex, perplexa, perplexes; - coix, coixos, coixes; - basc, basca, basques; - roig, roja, rojos; - trist, tristos, tristes; - mixt, mixta, mixtes; 1. 1. tapissos grisos; 2. congressos submisos; 3. interessos confusos; 4. progressos escassos; 5. avisos concisos; 6. excessos de compromisos; 7. accessos permesos; 8. grossos fracassos; 2. 1. gasos; 2. països; 3. casos; 4. masos; 5. gimnasos; 3. 1. nus; 2. crus; 3. durs; 4. senar1¡; 4. 1. Model.

- empordanès, empordanesa, empordaneses; - anglès, anglesos, angleses; - xinès, xinesa, xinesos; - japonès1 japonesa1 japonesc;!), - burgès, burgesos, burgeses; 2. polonesos 1 xinesos, escoceses, franceses; 5. 1. espaioSa; 2. greixosos; 3. valuoses;

245

4. avantatjoses; 5. saborosos; 6. esgarrifosos; 7. vermellosa; 8. verdoses; 9. blavosos; 10. grogosos; 6. 1. enraonadissa; 2. xiscladissa; 3. dringadissa; 4. bellugadissa; 5. trencadissa; 6. fonedissa; 7. encomanadisses; 8. vincladissa; 9. enamoradissa; 1 O. enyoradissa; 7. 1. barcassa; 2. paperasses; 3. marassa; 4. pinassa; 5. bonassos; 8. 1. Una noia capaç. 2. Unes actituds audaces. 3. Ella és molt feliç. 4. Uns fets veraços. 5. Unes accions eficaces. 9. 1. perp I ex, textos; 2. context, annexa; 3. fixos, complex; 4. reflexa, ortodoxes; 5. pretext, connexes; 10. 1. Un acte reflex i complex. 2. Ell es va quedar perplex. 3. Té un complex. 4. Té un sou fix. 5. És un coLlegi mixt. 6. Són uns documents annexos. 7. Nou complex industriaL

246

8. Eren uns contextos difícils de canviar. 9. Tots són uns pretextos per no fer-ho. 10. Són uns textos difícils d'entendre. 11. 1. apèndixs; 2. falçs; 3. índexs; 4. calçs; 5. hèlixs (o hèlices); 6. tèlexs; 12. 1. guixos; 2. calaixos, despatxos; 3. esquitxos; 4. baixos, coixos; 13. 1. brusques, brusc, bruscos (o bruscs). 2. fixa, fix, fixos; 3. mixtes, mixt, mixtos; 4. boig, boja, boges; 5. mitges, mig, mitjos; 14. 1. mariscos, mariscs; 2. rajos, raigs; 3. costos, costs; 4. rebutjos, rebuigs; 5. assajos, assaigs; 6. discos, discs;

247

15. FORMANTS D'UNA TERMINACIÓ

1. 1. boletaire; 2. modista; 3. rondinaire; 4. paracaigudista; 5. homicida; 6. xerraire; 7. drapaire; 2. 1. deixebla; 2. amable; 3. noble; 4. estable; 3. 1. entusiasta, belga; 2. tènue, pobra; 3. lliure; 4. bilingüe; 4. 1. És una cosa fàcil de fer. 2. És una cadira igual. 3. És una feina inútil. 4. Van ser unes accions atroces. 5. Dona elegant. 6. Roba diferent. 7. Acció violenta. 8. Persones atentes. 9. Corda tibant. 10. Gent ignorant. 11. Dona corpulenta. 12. Aigua bullent. 13. Font picant. 14. Aigües pudents. 5. 1. cortesa; 2. globus, globus; 3. covarda; 4. dilluns; 5. plus; 6. grisa;

248

7. llapis: 8. focus;

249

16. FORMANTS ESPECIALS DE GÈNERE

1. 1. baronessa; 2. institutriu; 3. sace:çdotesses; 4. bruixots; 5. poetessa; 6. didots; 7. hostesses; 8. perdigot; 2. 1. emperadriu; 2. alcaldessa; 3. didot; 4. baronessa, heroïna; 5. metgessa, actriu; 3. 1. Per Nadal menjarem polla díndia. 2. Hem parlat amb la mestressa de la casa. 3. El sogre no s'entén amb la nora (la jove). 4. El seu oncle té una euga (egua). 5. La pubilla ha comprat dues truges. 4. 1. emperadriu, heroïna; 2. canari i cadernera femelles; 3. jutgessa, boc; 4. alcaldessa, hostessa; 5. guillot, perdigot; 6. la mestressa, gall dindi (indiot); 7. la pubilla, truges; 8. la sogra, euga (egua), nora (la jove); 5. 1. el llum; 2. la fi; 3. un vall, la canal; 4. una vall; 5. el fi; 6. la llum; 7. el canal; 6. 1. el dubte, les restes;

250

2. una remor, una resplendor; 3. el pebre, una aroma; 4. els llegums, les anàlisis; 5. els afores, el corrent; 6. uns o unes vessants, uns pendents; 7. un dot, els deutes; 8. un senyal, les postres; 9. el batent, una allau; 10. la calor, la suor; 11. els avantatges, els comptes; 12. les fulles, uns fulls; 13. un costum, les dents; 14. els espinacs, una amargor;

251

17. L'ARTICLE

1. 1. la universitat, la informació; 2. l'interès per l'origen de l'univers; 3. l'única, en (el) Pau, l'illa; 4. pel primer, la (na) Teresa; 5. la investigació; 2. En Lluís, l'Eduard, la Núria, l'Alícia, can seixanta, ca l'Oliver. 3. 1. la part f la cosa f el ... pitjor; 2. com era J si n'era ... de dolenta, que dolenta era (que era); 3. d'ara endavant, d'aquí endavant o en endavant; almenys o pel cap baix; a la millor o si molt convé; 4. 1. totes les coses que; 2. què; 3. cosa que (la qual cosa); 4. la informació; 5. la qual cosa (cosa que); 6. els acords; 7. per la qual cosa; 8. això que; 9. la cosa que; 10. allò més greu;

. 5.

1. la cosa (la qüestió); 2. el ver del fals; 3. la bona; 4. el que és; s-. Sobretot m'estranya que no hagi arribat; 6. la resta; 7. això; 8. la qüestió (la cosa); 6. 1. si n'eren de feliços; 2. quina una (o quina); 3. que n'és de lluny; · 4. com seria de terrible; 5. fins a quin punt; 6. quantes coses que vaig fer ahir;

252

7. 1. pel c8.p baix; 2. en general; 3. en endavant; 4. gens ní mica; 5. pel que fa a; 6. això de banda; 7. una cosa de nb dir; 8. a la millor; 9. si no; 10. com més aviat millor;

253

I I i

18. DEMOSTRATIUS, POSSESSIUS I QUANTITATIUS

1. Llur programa, les seves conseqüències, llur influència, la seva catalanització, llur difícil solució. 2. I. gaire, molt (força); 2. prou; 3. massa; 4. força (moltes), bastanta 3. 1. gaires; 2. prou; 3. ba.stantes · 4. massa; 5. quantes; 6. força; 4. L Aquesta bombeta no fa gaire llum. 2. No té gaires ganes d'estudiar, en Lluís. 3. No has menjat gaires dolços. No et faran maL 4. La pel.lícula no era gaire bona. 5. L'obra de teatre no em va agradar gaire. 5. 1. Va venir la mare mateix a veure'm. 2. Si teniu cap dubte, digueu-ho 3. Cadascun del nens era un món a part. 4. Ahir mateix va passar el camió de butà. 5. Hi havia un regal per a cadascú. 6. Han editat ja ambdós volums de l'obra. 7. Tots dos polítics van fer sengles discursos. 8. Ara mateix ho anava a fer.

254

19. INDEFINITS

1. 1. quelcom;· 2. alguna cosa (res); 3. res (alguna cosa); 4. una cosa (alguna cosa); 5. una cosa (quelcom); 2. 1. es pensa, hi ha qui pensa, n'hi ha que pensen ... ; 2. algú, es ... passa; 3. es, hi ha qui, ... diu; alguns, n'hi ha que, ... diuen; 4. s'opina; algú, hi-ha qui, .... opina; alguns, n'hi ha que opinen; 3. 1. diverses, unes quantes, diferents ... ; 2. diverses, unes quantes, diferents, ... ; 3. varis (diferents, diversos); 4. uns quants, diversos, ... ; 5. diverses, unes quantes, diferents, ... ; 4. 1. els altres; 2. tota; 3. els altres, la resta de; 4. els altres, els restants, la resta; 5. els altres; 5. 1. tal qual; 2. altri; 3. en tal i en tal altre; 4. tal i tal (en tal i tal); 5. l'un per a l'altre; 6. 1. qualssevol; 2. altres; 3. quelcom (una cosa); 4. diverses, unes quantes, diferents; 5. altri; 6. res (alguna cosa); 7. tal qual (tal com); 8. varis {diferents); 9. tal faràs tal trobaràs; 10. tot altre;

255

11. unes quantes) diverses) algunes; 12.·-res (alguna cosa); 13. tal i tal (en tal i en tal altre) o tal persona); 14. res (alguna cosa); 15. qualssevol;

256

20. NUMERALS

1. 1. dues-centes vint-i-dues; 2. dos mil tres-cents quaranta-des; 3. un milió quatre-centes vint-i-cinc mil set-centes quatre; 4. ru o el primer de maig; 5. dos-cents dos; 6. seixanta; 7. dos o segona; 8. la vint-i-dos o vint-i-desena; 2. 1. ·milè aniversari o mil.lenari; 2. vuitè; 3. octava; 4. trenta-unena; 5. milè o mil.lèsirn; 3. 1. 3a 2a; 2. 4t 5a; 3. 1r 4a; 4. quaranta-desè; 5. vint-i-vuitena; 4. 1. un centèsim o una centèsima part; 2. un terç o una tercera part; 3. un mil.lèsim o una mil.lèsima part; 4. un vuitè o una vuitena part) un cinquè o una cinquena part; 5. 1. Ha tingut trigèmines o un part trigemin de nenes; 2. Ha tingut quadrigèmins o un part quadrigemin de nens; 3. tripla; 4. quíntuple; 5. doble; 6. 1. trenta-unè (o trenta-u); 2. cinquanta; 3. milè; 4. miler o milenar; 5. set (o setè)) vuit (o vuitena); 6. trenta-quatrena (o trenta-quatre);

257

,. i: ,.

21. LA FRASE

1. 1. El (nen) del veí (S) /sempre (plora) (P). 2. (És) un gran amic meu (P), /en (Pere) (S). 3. Demà (plourà) (P). 4. El meu (oncle), que és viatjant,(S) f (va) molt ben vestit (P). 5. (Va nevar) tota una setmana seguida {P). 6. (Tinc) un quadre impressionista a l'estudi de casa meva (P). 7. (Sembla) molt eficient (P), f la nova (secretària) que ha arribat (S). 8. (Parlarà) d'aquest tema,(P) f el (conferenciant) (S). 2. 1. de fusta noble (A). 2. interessant (A). 3. el programa als electors (C). 4. a la música (C). 5. un bon atleta (A). 6. la cursa (C). 7. de pedra (P). 8. tristos (A). 9. agre (P). 10. li (C). 11. de boig (P), l' (C). 12. a París el mes que ve (C). 3. 1. (CD), (CI); 2. (CI), (CD); 3. (CD), (CI); 4. (CD), (CI); 5. (CI), (CD); 4. 1. els convidats; 2. a la mare, que vacuni, el nen; 3. els seus companys; 4. a l'empresa; 5. la seva "mare; 5. 1. a casa seva (CC), de segells (CN); 2. d'aigua fresca (CN), de la font (CC); 3. molt per sobre (CC), de la ciutat (CN);

258

6. 1. els diners (CD), de l'associació (CN), ben desats (CC), al calaix (CC). 2. els robles (CD), d'aquesta comarca (CN), a la perfeccio (CC). 3. a l'Angela (CI), la prova (CD), de llengua (CN), sense raó (CC). 7. 1. accedit; 2. oblidat; 3. renunciar; 4. consisteix; 8. 1. els teus companys (CD), a sopar (CP). 2. del mal que feia (CP). 3. famós (P). 4. ens (CD), a la Conselleria (CC). 5. les cames (CD), llargues (P). 6. tots els carrers (CD), de la ciutat vella (CN). 7. repòs (CD), a l'Eulàlia (Ci). 8. avui (CC), el cap (CD), espès (P). 9. interessant (A). 10. a llevar-se (CP), d'hora (CC).

259

. 22. PRONOMS-I

1. 1. ho; 2. els; 3. ho, ~';

4. l'; 5. n'; 6. ho, n'; 7. ho; 8. ho, ho, n'; 9. ho; 2. 1. hi, n'; 2. hi; 3. n'; 4. hi; 5. se'n; 6. s'hi; 7. l'hi; 8. l'hi; 9. hi; 10. hi; 3. 1. ho, me'n; 2. ho, me'n; 3. ho, l'hi; 4. l'és; 5. l'hi; 4. 1. posa-la; 2. desa'ls; 3. vigilar-lo; 4. porta'l; 5. l'escoltes; 5. 1. en; 2. fes-ne; 3. n'heu; 4. tasta'n; 5. me'n;

260

6 . 1. llença'l; 2. endreça-ho; 3. ho; 4. dir-nos-la; 5. te'ls, deixa-me'ls; 6. acosteu-vos; 7. llevant-nos; 8. vestir-se, en; 7. M'escoltes, hem d'ajudar-te, crida'm, heu de posar-vos,

veure-us, se us. 8. 1. li; 2. els; 3. doneu-los·, 4. compra'ls; 5. li; 6. recolliu-los; 7. encarregueu-li; 8. els; 9. donar-los, els; 10. preòunta'ls, els;

261

! I ¡I

23. PRONOMS-2

1. 1. hi; 2. en; 3. hi; 4. s'hi; 5. n', s'hi; 6. s'hi; 7. n'; 8. s'hi; 9. hi; 2. 1. -ne; 2. -ne; 3. n'; 4. l') hi; 5. hi; 3. 1. n'; 2. en; 3. n'; 4. n'; 5. n'; 4. 1. hi, en; 2. hi; 3. l'hi; 4. hi; 5. hi; 5. Hi veu, hi toca, hi sent, se'n va, se n'està, se n'ha sortit. 6. 1. -ne; 2. hi; 3. n'; 4. en; 5. s'hi; 7. 1. hi; 2. -hi; 3. n'; 4. 'n; 5. hi, en;

262

24. COMBINACIÓ DE PRONOMS

1. 1. l'hi; 2. la hi; 3. nos-hi; 4. els hi he enviat; 5. -les-hi; 2. I. li ho; 2. li'n; 3. li n'; 4. li'n; 5. li ho, li ho; 3. 1. els n'; 2. els ho; 3. -los-la; 4. els l'; 5. els les; 6. -los-els; 7. ens hi; 8. els hi; 4. 1. els l'; 2. la hi; 3. l'hi; 4. els la; 5. les hi; 6. els les; 7. els hi, te'ls; 8. els els, els; 5. 1. la hi; 2. l'hi; 3. li ho; 4. li'n; 5. li; 6. I. -li-ho I li ho; 2. els n' J -los-en; 3. els en I -los-en;

263

4. -los-ho I els ho; 5. -li'n I li n'; 7. 1. -li'n; 2. els bo; 3. ehi; 4. te'ls; 5. l'hi; 6. els l'; 7. els en; 8. els la; 9. la hi; 10. els hi; 8. 1. les hi; 2. hi; 3. l'hi; 4. en; 5. ho; 6. la hi; 7. en, s'hi; 8. se'l, se us¡ 9. -la-hi; 10. les hi; 11. la hi; 12. n'hi; 13. -l'hi; 14. 'ls-els; 15. els en; 16. els els; 17. els les; 18. els el; 19. els ho; 20. -los-ho;

264

25. FRASES DE RELATIU

1.

!. C; 2. R; 3. C; 4. C; 5. R; 6. R; 7. C; 8. C; 2. !. S; 2. E; 3. A; 4. S; 5. S; 6. A; 7. E; 8. S; 3. 1. -; 2. el qual; 3. -; 4. els quals; 5. -; 6. els quals; 7. -; 8. -; 4. !. S; 2. CD; 3. CI; 4. CN; 5. CIR; 6. CP; 7. CP; 8. CP; 9. S; 10. CP;

265

i

26. PRONOMS RELATIUS-1

1. 1. En Lluís, que havia estudiat força, va aprovar tot el curs (S). 2. En Jau me ens va ensenyar les fotografies que havia tirat

al Pirineu (CD). 3. L'home que farà el pregó de les festes d'enguany és un polític (S). 4. Aquell dia que f en què va ploure tant, l'Anna va tenir

un accident (CT). 5. El piano, que tocava força bé, era una de les seves

aficions (CD). 2. 1. que I el qual; 2. que, en què, en el qual; 3. que I e! qual; 4. que; 5. que; 6. que I e! qual; 7.- que f en què J en el qual; 8. que I els quals; 9. que I la qual; 10. que I en què I en la qual; 3. 1. El noi a qui f al qual ha tocat la loteria és amic meu. 2. És un bosc on (a on) f en què f en el qual es troben molts bolets. 3. Es tracta d'una persona en qui f en la qual penso molt sovint. 4. És un problema del qual f de què sentirem a parlar durant molt de temps. 5. Es tracta d'un projecte al qual / a què tots hauríem de contribuir. 4. 1. dels quals I de què; 2. en la qual I en què; 3. per les quals I per què; 4. a la qual I a què; 5. a les quals I a qui; 5. 1. Aniré en aquell bosc on (a on) I en què I en el qual es troben tants bolets. 2. Era una situació contra la qual tothom lluitava.

266

3. Tenien uns privilegis a què I als quals havien de renunciar. 4. Són uns fets dels quals I de què més val oblidar-se. 5. És difícil de fer-lo desistir d'aquelles coses en les quals I en què s'ha entestat. 6. He parlat amb el poeta a qui I al qual van donar el premi. 7. Et vaig veure en aquell poble on (a on) I en què I en el qual passes l'estiu. 8. Et porto els llibres dels quals I de què et parlava ahir. 9. Els materials amb els quals I amb què està construït no són bons. 10. Aquests són els motius pels qúals I per què no vol col.laborar. 6. 1. que; 2. amb què I amb el qual; 3. que; que I el qual; 4. on (a on) I en què I en la qual; 7. 1. És un indret del Pirineu on (a on) I en què I en el qual encara es troben isards. 2. Fa una nova feina, a la qual I a què encara no s'ha acostumat. 3. Tots els interessats, a qui I als quals he dem.anat l'opinió, ho accepten. 4: Té una col.lecció de monedes, de què I de la qual està orgullós. 5. He comprat uns pantalo.ns, que f els quals em vénen una mica balders. 6. Han vingut els nois que havien demanat l'entrevista. 7. Va perdre les claus que li havia deixat. 8. Necessito totes aquestes eines, sense. les quals no puc fer res. 9. Al vespre vam anar al cine, sortint del qual vam trobar en Pere. 10. És una barriada tranquil.la, on (a on) I en què I en la qual gairebé no passen cotxes.

267

27. PRONOMS RELATIUS-2

1. !. el qui, qui (el que); 2. el qui, qui (el que); 3. el que, allò que; 4. les que; 5. a qui, a aquell qui; 6. els qui, aquells qui (els que, aquells que); 7. el que; 8. la que; 9. on (a on); 10. què /el que; del que/ d'allò que; 2. 1. cosa que, la qual cosa; 2. cosa que, la qual cosa; 3. cosa que, la qual cosa; 4. cosa que, la qual cosa; 5. per la qual cosa; 3. 1. del que; 2. als que / a aquells que; 3. per la qual cosa; 4. pel que j per això que; 5. que / la qual; 4. 1. - que té; - seus; 2. - que té; - seus; 3. - que té; - en; 4. - que tenen; - seus; 5. - que pot tenir; - les seves; 5. 1. És una planta, les llavors de la qual ... ; 2. Han premiat una noveLla, de la qual l'autor ... ; 3. Han iniciat una recerca, els resultats de la qual ... , 4. Processen l'inspector, del qualles actuacions ... ; 5. Es tracta d'una llarga història, de la qual el desenllaç ... ; 6. L Ha descobert un nou mètode, els resultats del_ qual són molt bons. 2. Ha comprat una camioneta, la cabuda de la qual és molt gran. 3. Ha escrit dues noveLles, els arguments de les quals són

268

semblants.

4. Ha trobat unes monedes, el valOr de les quals és incalculable. 5. Han començat les obres de l'anella olímpica, el cost de les quals és molt elevat. 7. 1. les que; 2. qui (que); 3. cosa que; 4. el que; · 5. dels quals; 6. per la qual cosa; 7. de la qual; 8. el que; 9. dels que; dels que; 10. que;

269

I

.l:

r 'f·'· i(!

li' ¡¡,,:,

r: :¡

¡;I .11 i!.

28. PRONOMS INTERROGATIUS

1. 1. qui f quin; 2. què / si; 3. quina f que / quina; 4. on/ què; 5. quant I quant; 6. quan I quan; 7. com f com; 2. 1. amb qui; 2. en què; 3. de quin / de quin; 4. d'on f a quin; 5. per quan (quan); 6. per quant; 7. des de quan; 8. per què / per què; 9. per a què; 10. per què; 3. 1. per què / perquè; 2. per a què / perquè; 3. per què; 4. perquè; 5. per què f perquè; 6. perquè; 4. 1. Aquestes són les raons per què va fracassar el projecte. 2. No conec els motius per què no va voler intervenir. 3. No entenc la causa per què va fallar l'invent. 4. Aquests són els objectius per què va donar la vida tanta gent.

270

29. MORFOLOGIA VERBAL

1. 1. va voler; 2. vas poder; 3. va caldre; 4. van saber; 5. van cabre; 6. va valer (valdre); 2. 1. sabent; 2. valent; 3. podent; 4. calerit; 5. cabent; 6. volent; 3. 1. vam tenir; 2. van venir; 3. va tenir; 4. van convenir; 5. va detenir; 6. vas entretenir; 7. va convenir; 8. van retenir; 9. va contenir; 10. va esdevenir; 4. 1. estat; 2. venut f ofert; 3. cuita I cogut; 4. cabut;

· 5. pertanyut (pertangut); 6. romàs; 7. empès; 8. imprès; 9. sabut; 10. despès; 5. 1. volent; 2. sabut; 3. retenir;

271

!.

4. empès; 5. estret; 6. tenir; 7. venut; 8. ofert (oferit); 9. podent; 10. imprès;

272

30. FORMES VERBALS INCOATIVES

1. 1. pressento; 2. se'n ressent; 3. bulli; 4. consent; 5. escullo; 2. 1. consenten; 2. dissenteixo; 3. se'n ressent; 4. assenteix; 5. pressent; 3. 1. contradiu; 2. reconec; 3. desaparec; 4. coneguis; 5. contradigui; 6. conec; 7. aparegum; 8. desconec; 9. comparec; 10. reconegui; 4. 1. incloent f inclouen; 2. excloc f excloeu; 3. descloure;

.. .4. inclòs I inclou; 5. incloguis I excloguis; 5. 1. emetre; 2. cometent; 3. admetrà; 4. emet; 5. permet ri en; 6. readmès; 7. transmesos; 8. prometràs; 6. 1. decebut;

273

I i

2. concebo; 3. percebràs; 4. perceps I percebent; 5. decebrà; 7. 1. interromput; 2. Irrompre; 3. corrompent; 4. interrompis; 5. corromprà; 8. 1. compost I component; 2. componien; 3. descompost; 4. descompon; 5. compon;

274

31. FORMES VELARS D'ALGUNS VERBS

1. 1. estigueres; 2. sabérem¡ 3. caberen; 4. visqué; 5. mogueren; 6. begué; 7. contragué; 8. veieren; 9. conegueren; 10. assegueren; 11. desaparegué; 12. distragueren; 2. 1. seguéssiu; 2. visqués; 3. sabéssim; 4. compareguessin; 5. cabessis; 6. donés; 3. 1. fou; 2. incorregué; 3. fou; 4. recorregué; 5. corregueren; 4. 1. recorreguéssim; 2. fossin; 3. in~crivís / inscrigués; 4. creixés I cresqués; 5. naixessin I nasquessin; 5. 1. creixeren I cresqueren; 2. escriví I escrigué; 3. naixé I nasqué; 4. mereixeres I meresqueres; 6. 1. donis; 2. refaci;

275

3. conegui; 4. aparegui; 5. faci;

¡.

276

32. EL MANDAT

1.

1. Excloeu en Joan de la llista ... ; 2. Et demano que no apareguis ... ; 3. Preinscriu el teu fill ... ; 4. No et distreguis mentre t'explico ... ; 5. Veniu a veure'ns 6. No desaparegueu per gaire temps; 7. Veneu-vos la moto ... ; 8. No us vengueu la casa ... ; 9. Seieu un moment ... ; 10. No us assegueu aquí ... ; 2. 1. enceneu I no l'encengueu; 2. incloeu I no l'inclogueu; 3. venguem-nos; 4. Nd us el vengueu; 5. escriviu I no escrigueu; 6. traieu-vos I no us tragueu; 7. moveu-vos; 8. No us mogueu; 9. Distraieu-vos: 1 O. No distragueu 3. 1. teniu I tingueu; 2. veieu f vegeu; 3. conteniu I contingueu; 4. preveieu I prevegeu; 5. manteniu I mantingueu; 4. 1. Veieu (vegeu) I coneixeu; 2. No el distragueu; 3. no tragueu; 4. reconegueu; 5. beguem; 6. no us mogueu; 7. no encengueu; 8. estigueu; 9. No us assegueu; 10. No tragueu;

277

'I

i.ILÍ\

33. VERBS SER I ESTAR

1. 1. ser I està 2. hi ha (hi és) I és I s'està (està, és); 3. estar I era; 4. estava situat (està) I hi havia (hi ha); 5. és/ és f està (està posat, és); 2. 1. és f estarà (s'hi estarà); 2. és / hi està; 3. és / estarà; 4. és I està voltant; 5. és f estar; 3. 1. està I és; 2. és I està; 3. és I estar I està; 4. és I és I està; 5. és / estava; 4. 1. és; 2. està; 3. està; 4. és; 5. és; 6. està; 7. està; 8. està / està; 9. és f se'l veu (es troba, se sent); 10. se'l veu (està); 11. és I va; 5. 1. està I és; 2. està I és; 3. estar / estaven / era; 4. està; 5. estaven (estan); 6. 1. és (està) I està; 2. és (se la veu) I està (és); 3. estava (era) I hi havia I estava;

278

4. estar f era; 5. hi havia /estava {se sentia); 6. és f estarà; 7. ser à f estarà; 8. estar; 9. hi ha (hi és) I és I és I és I estarà; 10. era (estava) I estava; 11. estàs I és (està, se la veu); 12. és I està llegint; 13. està / és; 14. se sent (se'l veu); 15. se'l veu (està); 16. és I està (se la veu);

279

(.

lli ~ .

34. VERBS PRONOMINAlS

1. 1. n'està; 2. està d'aprenent; 3. s'està; 4. estaràs; 5. se n'estigui, de beure vi; 6. s'hi està; 7. hi estic; 8. estic per ells; 9. està en; 10. estan per fer; 2. 1. calleu; 2. caigui; 3. seieu (us asseieu); 4. dormia; 5. adormint; 6. engreixar-se / aprimar-se; 3. L fa una conferència; 2. no hi toca el sol; 3. es van fer molts petons i abraçades; 4. hi tocava l'ombra; 5. feia llàstima;

280

35. GERUNDI I PERÍFRASIS VERBALS

1. 1. Tot havent trobat ... ; 2. Van cloure l'acte i tothom tornà cap a casa; 3. Tot rient i cantant ... ; 4 .... i la va guanyar l'equip Z; 5. Caigué de la moto i es trencà el braç; 6 .... , però no van arribar a cap acord; 7. Tot passejant pel bosc ... ; 2. 1. Fou un xoc frontal. Van morir ... ; 2 .... remenant les parades dels encants; 3. Havent desconnectat l'alarma, van entrar ... ; 4 .... , però va fer tard; 5 .... i es van inundar {a conseqüència del qual es van inundar ... ) ... , 6. Ahir vaig trobar la Maria tot anant cap a casa; 7 .... , però va morir pel camí; 3. 1. Hem d'anar-hi I cal que hi anem I convé anar-hi ... ; 2. Has d'actuar ... I cal que actuïs .... ; 3. Ell havia de ser-hi I calia que hi fos ... ; 4. Hauran d'anar ... I caldrà que vagin ... /convé que ... ; 5. Havien de fer-ho I calia que ho fessin ... , 6. Necessitava ... I A l'empresa, li calien 4. 1. Devien ser les deu quan va passar. 2. Crec que es deu haver tornat boig. 3. Deu tenir son, oi f veritat? 4. Potser ell ho deu tenir. 5. Deu tenir pressa. oi? 5. 1. ... l'hauria estripada; 2 .... hauríem trobat ... ; 3. hauria agraït; 4. hi hauria arribat a temps; 5. hauria fet;

281

36. PREPOSICIONS SIMPLES 37. PREPOSICIONS COMPOSTES

1. 1. 1. al I en I a; 1. per als; 2. a I a; 2. pels I per a; 3. en; 3. per a; 4. a I en; 4. per al; 5. al I en el; 5. pel; 6. en/ a; 2. 7. a I a; 1. per; 8. al I a; 2. per a; 9. a I a; 3. per a la; 10. a I a 4. per al; 2. 5. per a; 1. -; 6. per al; 2. -,a; 7. per a; 3. -; 8. per a; 4. els; 9. per; 5. a I a; 10. per a; 6. el I a; 3. 7. el; 1. per; 8. a; 2. per; 9. els I al; 3. per; 10. -; 4. -per; 11. al I a I a; 5. per J per; ! 12. -,a; 6. per; I 3. 7. per; I,

1. de; 8. perquè;

I ' 2. de;

9. per al; 3. en I amb; 10. per; :: 4. en I amb; 11. per I per; 5. de; 12. per; 6. en 1 amb I amb; 13. per; 7. de I de; 14. per; 8. sota; 15. per a; 9. sota J sota; 4. 10. en; 1. fins al I fins; 11. en; 2. des de (de) I fins a (a); 12. de; 3. des d' I fins al; 13. de I de; 4. cap; 14. de; 5. fins; 6. cap a;

282 283

7. fins; 8. fins a; 9. fins; 10. fins a; 5. 1. com a I com; 2. arran de; 3. deguda; 4. a causa del; 5. pel que fa a (quant a);

284

38. CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS

1. !. a (d'); 2. a (de); 3. en (al); 4. a; 5. a; 6. en (al); 7. a; 8. a; 2. 1. S'ha oblidat de venir I S'ha oblidat que ha de venir; 2. En Lluís renuncia a la paga I En Lluís renuncia que li paguin ... ; 3. Sort que s'ha adonat a temps de l'errada I Sort que s'ha adonat a temps que s'havia equivocat; 4. El secret està en el treball constant I ... està a treballar ... ; 5. Estic molt content de la teva visita I ... content que hagis vingut; 6. Pensa a (de) portar-m'ho I Pensa que ho has de fer; 7. L'error prové dels càlculs I L'error prové que no es va calcular bé; 8. En Jordi va entossudir-se a (d' I per) anar-hi I en Jordi va entossudir-se que hi havia d'anar; 9. TotS dos polítics coincideixen en la solució I Tots dos polítics coincideixen que s'ha de solucionar; 10. En Pere estava segur de l'èxit I en Pere estava segur que vindria; 3. 1. ... des de dimarts I des que (d'ençà que) es van discutir; 2 .... a causa del retard del tren I a causa que (a causa del fet que, pel fet que) el tren s'ha espatllat; 3 .... abans de les festes I abans que comencin les festes; 4 .... per tal d'anar més de pressa I per tal que no es desanimin; 5 .... gràcies a la seva ajw~a I gràcies al fet que els van ajudar; 6 .... per culpa del mal temps I perquè feia fred; 4. 1. ... en el fet que tot sortirà bé I ... a (de) sortir-se'n; 2 .... al fet que tothom se li tiri ... I ... a ser escridassat per tothom; 3 .... al fet que el conductor anava ... I ... a l'estat ebri ... ; 4 .... en el fet que això pot representar ... I ... en el problema greu ... ; 5 .... al fet que els augmentin el sou I ... a I 'augment de sou;

285

.. ~

39. CONJUNCIONS

1. 1. si no; 2. sinó; 3. si no; 4. sinó; 5. si no f si no; 6. sinó; 7. sinó; 8. sinó que; 2. 1. ja que (perquè); 2. doncs I ja que (perquè); 3. posat que; 4. ja que (perquè); 5. doncs; 3. 1. per què; 2. per què / perquè; 3. per què; 4. per a què f perquè; 5. per a què; 4. 1. perquè f doncs; 2. perquè f sinó perquè; 3. si no; 4. per a què / perquè; 5. doncs; 6. per què f perquè; 7. doncs; 8. perquè f si:pó perquè;

286

40. ADVERBIS

1. 1. rés (alguna cosa); 2. mai (alguna vegada) f mai no; 3. res {alguna cosa); 4. res no (cap cosa no); 5. ningú (algú) I ningú no; 6. cap (algun); 2. 1. gaire / no gaire; 2. gens; 3. molta; 4. gaire f res; 5. massa (molta) I molta (massa); 3. 1. pas; 2. pas; 3. pas; 4. pas; 4. 1. res / res; 2. res J gens; 3. no pas; 4. gaire f mai no; 5. no pas; 6. cap (algun); 7. pas f gens f res no; 8. pas I no; 5. 1. solament I només (tan sols); 2. si fa no fa;

· 3. dimarts (sense article)/ el dimarts; . 4. pertot arreu (arreu, a tot arreu);

5. alhora; 6. matí; 7. a poc a poc; 8. quasi; 6. 1. Tracta a tothom cortesament i elegantment (cortesament i elegant). 2. Hi havia si fa no fa poc més de dues-centeS persones (unes dues-centes persones i escaig).

287

3. El metge visita el dimarts i el dijous al matí. 4. Sobretot recorda que el termini és (va) de l'I al 30 inclusivament. 5. Quasi (gairebé) havia oblidat que tenia una reunió. 6. A poc a poc s'inunda el carrer d~ gent. 7. 1. gens; 2. res no; 3. res (alguna cosa) I no I res (cap cosa); 4. gaire / gaire; 5. Enlloc no (a cap lloc no); 6. gaire (tant) I a poc a poc;

288

1 •'.

.,.

r '·